Viure i treballar al Vallès Occidental

2

descobrir valles.indd 13 4/12/07 14:27:30

14

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

2 Viure i treballar al Vallès Occidental

Les primeres estimacions de població es poden datar a l’edat mitjana, concretament al segle XIV, quan es calcula que la població de la comarca era d’uns 6.000 habitants, nivell que es mantindria, amb alts i baixos, fins als segles XVI-XVII. És a partir del segle XVIII quan gràcies a les millores en les feines del camp s’inicia un període de clar creixement demo-gràfic: s’arriba als 15.000 habitants a finals de segle. Durant el segle XIX, amb la industrialització de la comarca, continua aquest creixement: el 1857 ja se superen els 50.000 habitants i Sabadell i Terrassa es consoliden com les dues grans capitals comarcals, amb 14.000 i 11.000 habitants res-pectivament. Aquest creixement ja no tindrà aturador i s’ac-centuarà cada vegada més: el 1900 la comarca frega els 70.000 habitants i el 1950 els 170.000. A partir de la segona meitat del segle XX el creixement és ex-tremadament intens. Sabadell i Terrassa superen els 100.000 habitants a la dècada de 1960. En un període de trenta anys, el Vallès Occidental augmentarà uns 430.000 habitants, assolint els 598.324 habitants el 1981. És ben evident que aquest crei-xement, percentualment més del doble que la mitjana de creixe-ment catalana, només va ser possible a causa de la immigració. Al llarg d’aquest període arribaren a la comarca gent d’arreu de Catalunya i d’arreu d’Espanya, sobretot d’Andalusia i Ex-tremadura. Durant els anys vuitanta el creixement demogrà-fic s’alenteix, tot i que no s’atura: 649.699 habitants el 1991.

I durant els noranta, la mateixa tònica (731.844 habitants el 2001), que de moment sembla no tenir intenció de canviar (836.077 habitants el 2006), amb creixements molt superiors a les mitjanes de creixement catalana i espanyola. Sabadell i Terrassa superen els 200.000 habitants per primera vegada en la seva història el 2006, però els creixements més impor-tants dels darrers anys, percentualment, han estat els dels municipis més petits a l’entorn d’ambdues capitals, en un procés de reequilibri demogràfic i territorial. El creixement demogràfic més recent a la comarca s’expli-ca principalment pel creixement natural de la població, per l’arribada de població vinguda de Barcelona i la seva àrea metropolitana cercant millors estàndards de qualitat de vida, i pels nous fluxos migratoris.

Evolució de la població

Rambla de Sabadell

Matadepera

Zona comercial de Terrassa

Ullastrell

Badia del Vallès

Sant Llorenç Savall

descobrir valles.indd 14 4/12/07 14:27:37

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

15

La distribució de la població

Avui dia el Vallès Occidental és una co-marca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.398 hab/km2 enfront dels 218 hab/km2 del conjunt de Catalunya), si bé al seu interior podem trobar grans dispari-tats, amb municipis que tenen algu-nes de les densitats més elevades de Catalunya, com ara Badia del Vallès amb 15.811 hab/km2 i, a l’altre extrem,

municipis rurals de la Serralada Preli-toral, com és el cas de Gallifa amb tan sols 12,8 hab/km2. En aquest sentit, cal distingir els muni-cipis de la part central de la plana i sec-tor sud de la comarca dels municipis de la part nord de la comarca. Els primers estan caracteritzats per altes densitats de població, obtenint com a resultat del procés de gran crei-

xement demogràfic nuclis altament urbanitzats i industrialitzats, amb una elevada presència de polígons industri-als i comercials, situats a l’entorn dels grans eixos de comunicació. Els segons, situats a la zona més mun-tanyosa (Serralada Prelitoral), tenen un caràcter més rural o residencial, amb una elevada presència d’urbanitza-cions de baixa densitat.

MUNICIPISUPERFICIE

(Km2)ALTITUD

(m)Població

(1900)Població

(1950)Població

(1996)Població

(2006)

*Badia del Vallès 0,90 118 - - 17.058 14.123

Barberà del Vallès 8,37 146 780 3.328 25.484 28.633

Castellar del Vallès 44,70 331 3.511 3.929 15.845 21.335

Castellbisbal 31,00 149 1.420 1.436 6.271 11.272

Cerdanyola del Vallès 30,00 82 928 4.007 50.503 57.959

Gallifa 16,37 502 223 168 150 216

Matadepera 25,40 423 560 728 6.082 8.169

Montcada i Reixac 23,50 38 1.710 8.656 27.068 32.153

Palau-solità i Plegamans 14,93 140 952 1.507 9.689 13.310

Polinyà 8,80 158 382 442 3.956 6.764

Rellinars 17,80 322 348 269 326 653

Ripollet 4,39 79 1.501 3.736 28.903 35.427

Rubí 32,30 123 4.400 4.400 6.953 70.006

Sabadell 37,80 190 23.294 59.494 185.798 200.545

Sant Cugat del Vallès 48,20 124 2.120 6.992 47.210 73.774

Sant Llorenç Savall 41,10 466 1.406 1.352 2.037 2.271

Sant Quirze del Vallès 14,10 188 752 1.493 10.342 17.138

Santa Perpètua de Mogoda 15,80 74 1.742 2.552 18.124 21.644

Sentmenat 28,80 241 1.256 1.829 5.253 7.209

Terrassa 70,20 286 20.360 58.880 163.862 199.817

Ullastrell 7,36 342 641 715 961 1.529

Vacarisses 40,70 382 808 404 1.711 5.094

Viladecavalls 20,12 274 743 622 4.882 7.036

VALLÈS OCCIDENTAL 583,20 - 69.837 169.492 686.600 836.077

( * ) Badia del Vallès és un municipi creat el 1994 i inclou el nucli urbà homònim inaugurat el 1975 als termes de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

A escala funcional, la comarca s’es-tructura en tres sistemes urbans deter-minats en gran mesura pels eixos de comunicació i per les grans ciutats. El primer d’aquests sistemes es troba al

voltant de Sabadell i configura el sec-tor de llevant de la comarca; en segon lloc tenim la zona d’influència de l’altra capital comarcal, Terrassa, al sector de ponent de la comarca; i, a l’últim,

existeix una altra zona al sud de la comarca formada per l’eix Sant Cugat – Cerdanyola – Ripollet – Montcada, amb una influència molt més directa de la ciutat de Barcelona.

Font: IDESCAT (dades 1 de gener de 2006)

descobrir valles.indd 15 4/12/07 14:27:38

16

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

Una economia industrial i de serveisParal•lelament a la seva importància demogràfica, el Vallès Occidental també té una gran importància econòmica: la comar-ca representa l’11% del PIB català i el 3% del PIB espanyol. Durant els darrers anys, l’economia del Vallès Occidental ha experimentat un creixement amb tendència similar al del PIB registrat per al total de Catalunya (el creixement acumulat en el període 2001-2004 va ser del 9,5%, lleugerament inferior al de l’economia catalana en el mateix període: 10,8%).

GRANS GRUPS D’ACTIVITATECONÒMICA

TREBALLADORSAUTÒNOMS

TREBALLADORSASSALARIATS

NOMBRED’EMPRESES

DIMENSIÓEMPRESARIAL

Agricultura 225 984 108 9,1

Indústria 7,855 92.184 5.766 16,0

Construcció 12.423 30.382 4.745 6,4

Serveis 43.937 200.121 20.129 9,9

TOTAL 64.440 323.671 30.748 10,5

TAXA D’ATUR

Homes 6,48%

Dones 12,86%

TOTAL 9,21%

Empresa tèxtil a Palau-solità i Plegamans Mercat comarcal de fruites i verdures Mercavallès

Polígon industrial de Montcada i Reixac

TREBALLADORS I EMPRESES PER GRUPS ECONÒMICS, 2006 TAXA D’ATUR REGISTRAT A DESEMBRE DE 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya

descobrir valles.indd 16 4/12/07 14:27:40

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

17

L’economia vallesana recent mostra dues tendències per destacar. D’una banda, un intens i ràpid procés de transvasament d’activitat econòmica i d’efectius des de la indústria vers als serveis, fent que la comarca passi de ser eminentment industri-al a estar orientada cap als serveis. Es tracta d’una ràpida terciarització de l’economia, que segueix l’evolució pròpia de les societats i dels territoris més avançats. Per una altra banda, el pes de la indústria encara és molt important a la comarca.

Una economia dinàmica

1,7%

63,1%

27%

8,2%

0,1%

55,4%

35,8%

8,7%

SERVEISEn l’estructura del PIB comarcal, els serveis re-presenten el 55,4% (xifra inferior a la mitjana ca-talana, que es troba en el 63,1%).

INDÚSTRIALa indústria representa el 35,8% (superior a la mitjana catalana: 27%).

CONSTRUCCIÓLa construcció suposa el 8,7% (percentatge si-milar a la mitjana catalana: 8,2%).

SECTOR PRIMARIEn darrer terme se situa el sector primari, amb un irrellevant 0,1% (inferior a l’1,7% de la mitjana catalana).

Les fortaleses actuals de l’economia del Vallès Occidental són la seva excel•lent localització geogràfica dins de Catalunya, d’Espanya i de l’Arc Mediterrani; el creixement de la població, que fa incrementar la població activa de la comarca, una població jove i amb un bon nivell de formació; l’important teixit de petites i mitjanes empreses, molt arrelades al territori, un teixit àgil i flexible; una tradició emprenedora i un notable dinamisme empresarial, essent històricament i en l’actualitat un dels motors econòmics del país.

També en destaca un elevat grau de diversificació i especialització sectorial de l’economia, sobretot en la indústria; una notable vocació exportadora; i, finalment, un entramat universitari de primer nivell, la qual cosa garanteix que la comarca generi innovació i coneixement d’alt nivell i de valor afegit, impulsant una economia cada vegada més dirigida cap al conei-xement i la tecnologia punta.

Font: Oliver, J. (dir.) Anuari econòmic comarcal 2005. Caixa de Catalunya

descobrir valles.indd 17 4/12/07 14:27:48

18

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

Sector primari

El gran creixement demogràfic de la segona meitat del segle XX va provo-car que el sòl de la comarca s’ocupés amb noves zones industrials, barris i urbanitzacions de nova creació, ser-veis i noves vies de comunicació, la qual cosa va comportar que l’activitat agrícola s’anés abandonant. Actualment menys d’un 10% de la su-perfície comarcal és de conreu. La ma-jor part de les terres en explotació es-tan dedicades als cereals (ordi, blat o civada). Amb menor extensió però amb

major rendibilitat trobem l’horticultura que, de fet, representa el 24,5% del PIB del sector primari comarcal. Aquest subsector produeix patates, verdures i llegums, entre els quals la mongeta del ganxet, que té denominació d’origen comarcal. Per la banda de la ramaderia destaca el sector porcí, amb el 20,3% del PIB agrari comarcal. Amb l’objectiu de promoure l’agricultura de proximitat a les grans ciutats, algun municipi, com és el cas de Sabadell, ha creat la figura del Parc Agrari.

Parc Agrari de Sabadell

Indústria

Tradicionalment la indústria tèxtil, espe-cialment la llanera, havia estat la més es-tesa a la comarca, fins que es van donar els processos de diversificació industrial a partir de la dècada dels seixanta, als quals cal afegir darrerament la presència d’àrees industrials dedicades a la implantació de factories de noves tecnologies. El Vallès Occidental és la primera comar-

ca tèxtil de Catalunya i Sabadell el primer centre llaner i d’acabats de cotó de la pe-nínsula Ibèrica, seguit a poca distància per Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció). Aquest sector, tot i que havia estat el dominant, ara només representa el 9,1% del PIB industrial de la comarca. A la comarca també hi tenen una presència no-table les grans empreses metal•lúrgiques.

Hi ha siderúrgia a Cerdanyola del Va-llès; material elèctric a Terrassa, Saba-dell, Sant Quirze del Vallès, Montcada i Reixac, Rubí i Barberà del Vallès; me-cànica a Ripollet i Montcada i Reixac, que també té indústria de l’automòbil. I metal•lúrgia en general a Terrassa i Sa-badell, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Rubí.

La importància de la indústria a la comarca queda reflectida en els 114 polígons industrials repartits pel seu territori, confor-mant la major concentració industrial de Catalunya, juntament amb el Baix Llobregat.

Polígon industrial (Montcada i Reixac) Zona industrial a Viladecavalls

El sector de la metal·lúrgia i productes metàl·lics representa el 14,3% del PIB indutrial

El sector químic representa el 14,3% del PIB industrial

El sector d’equipament elèctric, electrònic i òptic representa el 11,2% del PIB industrial

Font: J. Oliver, 2005

descobrir valles.indd 18 4/12/07 14:27:52

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

19

Serveis

Les immobiliàries i els serveis empresarials representen el 25,9% del PIB del sector serveis

Les administracions públiques, la sanitat i l’ensenyament representen el 23% del PIB del sector serveis

El comerç i la reparació representen el 22,1% del PIB del sector serveis

Els transports i les comunicacions representen el 10,3% del PIB del sector serveis

L’hoteleria representen el 8,1% del PIB del sector serveis

Aquestes xifres a escala comarcal són molt semblants a la mitjana catalana.

Avinguda de Catalunyade Cerdanyola

Comerç artesanala Ullastrell

Mercat deBadia del Vallès

Comerç deSant Cugat del Vallès

TIPUS NOMBRE PLACES

ESTABLIMENTS HOTELERS 35 3.659

ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL 2 14

CASES DE COLÒNIES 3 217

RESTAURANTS 191 -

RESTAURANTS-BAR 817 -

Oferta turística

El potencial turístic i de lleure de la comarca és gran, atès que ofe-reix un gran ventall de possibili-tats d’ús gràcies als importants recursos naturals i culturals de què disposa, així com a la seva pròpia estructura econòmica, amb un alt nivell d’implantació in-

dustrial i empresarial que permet l’existència d’un turisme de ne-gocis en expansió. L’excel•lent situació geogràfica de la comar-ca fa que sigui un lloc de parada per a moltes persones en el seu pas per Catalunya o en les se-ves visites a Barcelona.

Hotel Campus UAB

A través del col•lectiu Cuina Vallès s’impulsa una oferta gastronòmi-ca de qualitat i que promou els productes de la comarca.

El sector terciari ocupa un lloc predominant a l’economia de la comarca.

Font: J. Oliver, 2005

descobrir valles.indd 19 4/12/07 14:27:58

20

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

La comarca de la innovació i el coneixement

El Vallès Occidental ha esdevingut una comarca amb una forta especialització en el camp de la recerca, la innovació i el coneixement. En aquest sentit, l’oferta universitària a la comarca és molt àmplia. Hi destaca, sobretot, la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona, situ-ada a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). El campus ocupa 260 hectàrees i confi-gura una gran universitat amb totes les facultats i escoles dels àmbits humanís-tic, científic i tècnic, i amb tots els serveis complementaris propis d’una de les uni-versitats més avançades d’Europa. La mateixa universitat també té un campus de dimensions més petites a Sabadell, on s’ofereixen estudis de ciències em-presarials i d’informàtica. D’altra banda, la ciutat de Terrassa dispo-sa d’un campus pertanyent a la Universi-

tat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeries i carreres tècniques. Ter-rassa, a més, compta amb la presència de l’Escola Superior de Cinema i Audio-visuals de Catalunya i de la delegació del Vallès de l’Institut del Teatre. Finalment, a Sant Cugat del Vallès hi ha l’Escola d’Ar-quitectura del Vallès. A Sant Cugat del Vallès hi ha el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), conside-rat un dels centres esportius més impor-tants d’Europa. El CAR és una estructura de suport de la màxima qualitat cientifi-cotècnica per a l’esport d’alt nivell, on es formen els esportistes professionals.Pel que fa a la resta d’equipaments edu-catius, la comarca disposa de 323 cen-tres d’educació infantil i primària, 130 centres d’educació secundària i 20 cen-tres de formació d’adults.

Oferta educativa de primer nivell

Campus UAB (Cerdanyola del Vallès)

El Parc Tecnològic del Vallès (PTV) és un parc empresarial concebut especial-ment per acollir empreses i institucions que treballen en el camp de les noves tecnologies. Entre els objectius del PTV cal destacar el de generar sinergies en-tre empreses i institucions gràcies a la complementarietat de les seves activi-tats, la proximitat física i el coneixement personal; el de fomentar l’acostament

de les empreses a les fonts del coneixe-ment, i el de convertir-se en una platafor-ma de llançament per a nous projectes empresarials amb contingut tecnològic. En aquest entorn és on s’ubica el La-boratori de Llum Sincrotró Alba, una de les infraestructures de recerca científica més importants del sud d’Europa, que es preveu que es trobi en ple funciona-ment el 2010.

Treballant amb les noves tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès)

UPC (Terrassa)

Infraestructures

Al mapa de la pàgina 5 es pot obser-var la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries del Vallès Occidental. A banda d’aquestes, la comarca també compta amb l’aeroport de Sabadell, situat al costat de l’autopista C-58. Aquest està destinat essencialment als vols d’ensenyament, tot i que tam-

bé s’hi realitzen vols de caràcter pri-vat, publicitari o fotogràfic. La situació privilegiada del Vallès Occidental ha estat un factor decisiu per a la ubicació a la comarca de les respectives seus centrals de Catalunya del cos de bom-bers (Cerdanyola del Vallès) i del cosde la Policia de la Generalitat - Mossos

d’Esquadra (Sabadell-Terrassa). A ni-vell d’equipaments sanitaris la comarca destaca per tenir 470 centres extrahos-pitalaris i 14 centres hospitalaris, entre els que destaquen l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, l’Hospital de Terrassa, la Mútua de Terrassa o el Parc Taulí de Sabadell.

descobrir valles.indd 20 4/12/07 14:28:01