El sector primari

Canvis i permanències

Definició del sector

Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats econòmiques.

Agricultura i ramaderia Explotació forestal Extractives Pesca.

Els factors que condicionen l’aprofitament agrícola.

1. Els factors físics.Continuen sent decissius a les societats poc tecnificades.

Clima Relleu Sòl

Condicions no extremes

Planes i valls Fèrtil

2. Els factors humans.Volum de població

Tècniques agrícoles

Destinació final de la producció

Polítiques agràries

Augment de la població mundial

Tecnologia

Tècniques tradicionals

Subsistència

Mercat

Lleis, ajuts...

Dietes o cultura culinària Ex 2, p. 120.

Els elements del paisatge agrari.

Les parcel.les.Els sistemes de reg.L’espècie conreada.

1. Les parcel.les i el seu grau d’aprofitament.Parcel.la: cada una de les parts en que es divideix el paisatge agrari.

Tipus de parcel.les

Segons la delimitació

Segons la mida

Camps oberts o openfield

Camps closos o bocage

Minifundis

Latifundis

Grau d’aprofitament

Agricultura intensiva de productivitat alta

Agricultura extensiva de productivitat baixa

Agricultura extensiva de productivitat alta

Agricultura intensiva de productivitat baixa

4 grans grups, identifica’ls en les següents imatges:

: Intensiva i de baixa productivitat. (agricultura asiàtica).

a Intensiva i de gran productivitat. (agricultura europea).

r Extensiva i de baixa productivitat (agricultura africana).

a Extensiva i d’alta productivitat (agricultura nord-americana: corn belt, wheat belt, cotton belt, tobacco belt). Agribusiness.

2.Els sistemes de reg.

Agricultura de secà Agricultura de regadiu

Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs

Ocupa una extensió més gran.Inferior valor econòmic.

Alt valor econòmic.Ocupa menys extensió.

3. L’espècie conreada.

Policultura Monocultura

4. En funció de l’objectiu: 4.1. L’agricultura de mercat.

Objectiu principal Obtenció del màxim benefici

possible gràcies a…

Especialització de la producció

Mecanització de les feines del camp

Tècniques de conreu modernes

Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.

Efectes positius Efectes negatius

Abaratiment dels preus dels productes.

Agilització de la comercialització.

Utilització de transports especialitzats.

Contaminació del sòl i les aigües a causa dels fertilitzants.

Situació de desavantatge dels productes dels països pobres en quant a competitivitat.

4.2. L’agricultura de plantació.Localització Països tropicals subdesenvolupats

Origen Colonització dels europeus a partir del segle XVI

Característiques

Agricultura de mercat

Grans propietats

Gran inversió de capital

Monocultura

Mà d’obra abundant

Productivitat alta

Problemes

Beneficis per a les empreses estrangeres

Alguns països han d’importar aliments

Explotació molt extensiva

Decissions en funció dels preus

4.3.L’agricultura tradicional.

Característiques

Agricultura de subsistència

Policultura

Tècniques i eines molt primitives

Forta dependència dels factors físics

Classificació de l’agricultura:

Agricultura de subsistència o tradicional // agricultura de mercat o comercial

Segons la varietat de productes: policultiu o monocultiu.

Segons l’aprofitament del sòl: intensiva o extensiva. Segons l’ús de l’aigua: de secà o de regadiu. Segons el tipus de parcel·les: camps oberts o

openfields // camps tancats o bocage.

ANÀLISI D’UN PAISATGE AGRARI

P. 119. FER-NE UN CONJUNTAMENT. GRUPS DE 4 PERSONES:- Portar una imatge d’un paisatge agrari.- Analitzar un paisatge agrari seguint el guió.- Presentar l’anàlisi amb la imatge que hàgiu trobat.

Espais agraris al món, p.282

EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA

Mapa p.98-99 Quines províncies destaquen per un percentatge elevat

de població agrària? Quins productes agrícoles coneixes d’aquestes zones?

Espanya és un estat agrícola? No confonguis població rural de la població agrària.

Rural: habitants de zones rurals però que treballen en el sector secundari o terciari, agrària: treballadors del sector primari.

p. 101, l’evolució del sector primari.

Els tipus d’explotacions agràries a Espanya

Explotacions petites o minifundis:– Menys de 10 ha.– Explotació familiar i assalariats.– Problemes de mecanització– Baixa producció dificultats per comercialitzar.– Rendibilitat per agricultura intensiva o científica

horta a El Ejido o plantes ornamentals al Maresme.

Explotacions mitjanes:– 30 ha.– En augment a Espanya per les polítiques de la

UE: Reagrupament de parcel·les Crédits Desgravacions i primes Preus avantatjosos

Latifundis:– A partir de 100 ha.– Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la

propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació de la terra a un preu i temps determinat) per propietari absentista a gestió directa.

– Agricultura extensiva: Mecanització es necessita mà d’obra especialitzada. Treballadors eventuals contractes a estrangers per temporada

(dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita de maduixes, taronges, etc.)c

Grans beneficis.

Distribució de les explotacions agrícoles, p. 104.

A Espanya hi ha moltes explotacions petites, en canvi representen poca superfície conreada.– Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%.

Per contra, hi ha molt poques grans finques i concentren la major part de la terra conreada:– Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les

terres conreades.

Treball agrari

Mapes p. 103. Distribució territorial del treball agrari:

– Nord– Sud

p. 103.

Canvis en els usos en els darrers anys:– Disminueixen les terres de conreu un 12 %.– Augmenta el terreny forestal 9%.– Causes:

Abandonament de les terres menys productives Augment de la ramaderia Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures.

Agricultura de secà predomina sobre la de regadiu.

La UE i Espanya: La PAC: Política Agrària Comunitària:

Espanya entra a la CEE el 1986. evolució:– De 1957 a 1986:

– Objectius: potenciació per assegurar la proveïment i augmentar les rendes agràries. (context de postguerra).

– Pràctica: subvencionar productes i comprar els excedents sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals.

– Efectes: grans distorsions:– Continua el desnivell de les rendes agràries (gràfic linial p.

105.)– Excedents abundants I costosos.– Protecció desigual (productes mediterranis menys protegits).– Proteccionisme sobre l’exportació ruïna pels pagesos dels

països en vies de desenvolupament.

De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció. 1992: objectius: disminuir excedents, equilibrar els preus europeus I mundials.

Pràctica: ajut a la silvicultura I al medi ambient, ajut a les explotacions amb activitats complementàries (turisme rural, indústria agrària, etc).

2003: la més profunda: restriccions de l’ajuda a la producció, ajudes al productor dels sectors tradicionals (llet, vacum, oví, cabrum, herbacis) a canvi de respectar el medi ambient, el benestar animal I controlar la seguretat alimentària DESENVOLUPAMENT RURAL.

Al 2004 entrada de 10 països augmenten les terres de conreu: replantejament: LA QUALITAT PER SOBRE DE LA QUANTITAT I nou plantejament de la pagesia: tasques productives tradicionals + altres funcions: transformació artesanal alimentària, turisme rural, defensa de la cultura camperola i conservació del patrimoni natural.

De 2007 a 2013. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural. Ajuda de la UE de 7213 milions d’euros.

Objectius:– Augmentar la productivitat en l’agricultura i la

silvicultura per ser competitius en el mercat internacional.

– Desenvolupar la indústria agroalimentària (a Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial)E

– Millorar el medi ambient.

La producció agrícola

Condicionants:– Superfície– Regadiu o secà– Qualitat del sòl i el relleu– Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva.

Augment del regadiu per:– Productivitat elevada i aplicació en conreus de

secà (evitar sequeres i major rendiment).– Infraestructures i aprofitament de l’aigua

subterrània

Taula p. 106

De secà:– Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de

llavors.– Oliveres: augment per l’oli.– Vinya: especialització (D.O.) i qualitat.

De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants i llavors d’alt rendiment.– Fruita: aprofiten la maduració primerenca per

vendre-la als mercats europeus.– Horticultura.

La producció ramadera, p. 107

El 2n estat de la UE en importància.

Boví: pilar carn i llet. Oví: no per a la llana, carn i llet, desaparició

de la transhumància. Porquí: consum fresc i xarcuteria. Avicultura: molt especialitzada: ponedores,

consum.

Ex 3 p. 120 Quants porcs ens toquen per persona?

La comercialització

Controlada per la indústria agroalimentària empreses multinacionals de productivitat alta i aliments elaborats.

Observeu la compra setmanal. Espanya i el mercat europeu:

– 75 % de les exportacions espanyoles agràries es dirigeixen al mercat de la UE.

– El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts productes alimentaris.

La indústria agroalimentària espanyola destaca en :

La producció del vi: mercat nacional, exportacions a Europa i Amèrica.– Exemple: Celler Sort del Castell.

Embotits, pernils i conserves. Plats precuinats i congelats. En creixement la producció de pinso.

Paisatges agraris espanyols

Paisatge: defineix un marc físic, les activitats humanes i l’organització social d’un espai.

Factors que el determinen:– Naturals: clima i relleu.– Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions.– Culturals.

Elements visibles:– Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia– Grandària– Tipus d’explotació– Ramaderia estabulada o no.Exemple p.119.

Activitat per lliurar.

TIPUS DE PAISATGE

ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIAESTRUCTURA

AGRÀRIAHÀBITAT

ATLÀNTIC

Litoral Cantàbric, terres gallegues.

Oceànic: temperatures suaus, poca oscil·lació i abundants precipitacions.

Prats i boscos.Repoblacions abundants amb eucaliptus.

Poca.Monoconreu de blat de moro (alimentació animal) i pomeres (sidra).

Molta importància.Boví: llet i carn (Galícia).

Minifundista.Explotacions familiars o petites empreses.

Dispers: caseríos o llogarets.

MEDITERRANI

Litoral i prelitoral.Depressió de l’Ebre, Guadalquivir i Balears.

Mediterrani: precipitacions irregulars i escasses, oscil·lació tèrmica important.

Degradació per la pressió demogràfica i urbanística.

Secà: trilogia, avellaners, ametllers, garrofers.Hivernacles per regadiu (cítrics).

Oví i cabrum en extensiva.Boví i porquí en intensiva a Catalunya.

Mitjanes i a Andalusia: latifundis.

Concentrat: grans pobles.

INTERIOR

Castella la Manxa i Castella- Lleó. Planes i Meseta.

Continental: oscil·lació elevada i poques precipitacions.

Escàs terreny forestal.Deveses: alzinars i pastures de porcs.

Cerealística.Rotació biennal o triennal.Substitució del blat per ordi (alimentació animal).Mecanització elevada.

Oví.Ramaderia estabulada o en deveses (extensiva).

Parcel·lades.Latifundis pel secà i mitjanes pel regadiu.

Població escassa i envellida. Petits nuclis rurals: concentrats però dispersos entre sí, xarxa de comunicacions important.

MUNTANYA

Relleus muntanyosos.

Clima fred: precipitacions en forma de neu, contrast entre els vessants nord i sud.

Fagedes i castanyers.Repoblacions amb pins i eucaliptus.

Inexistent. Bovina i ovina de forma extensiva.

Petites propietats i mancomunitats entre aquestes.

Escàs i concentrat.Turisme de muntanya: esquí, excursionisme, senderisme, esports d’aventura.

CANARI

Arxipèlag de les Canàries.

Subtropical:Sequedat extrema.

Tales abusives en el passat, actualment protecció del pi canari i la laurisilva amb Parcs Nacionals.

Plàtans, tomàquets, patates.Hivernacles.

Cabrum i oví en augment, boví i porquí en descens.

Diversa: tradicionalment petites i la costa extenses.

Concentrat.Turisme de sol i platja.

Activitat pesquera

Espanya: potència pesquera dins la UE.

• Tradició pesquera, actualment reduïda a Galícia i Andalusia.

• Al voltant de 14.000 vaixells.

• 0,7 % de la població activa.

http://fernandojromerob.googlepages.com/lapesca

Dieta mediterrània: 35 k/habitant i any. (p. 120) Peix blanc (lluç i llucet), peix blau (sardines, anxoves,

tonyina, bonítol) Millors caladors: plataformes continentals (corrents marins

freds rics en plàncton) la plataforma espanyola pobre (p.115 mapa) recerca de caladors més rics:

– Mar del Nord: • Quotes de captures i temporades

de veda.– Terranova:

• Des d’antic, campanyes de pesca de mesos.

• Bacallans i halibuts• Canadà ho restringeix.

– Canàries:• Banc saharià• Conflictes freqüents

amb Marroc, Senegal i Mauritània.

– Moçambic i Somàlia: el cas de l’Alakrana.

– Atlàntic americà

Política Pesquera Comunitària

1986 entrada d’Espanya a la UE: Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc. Negatiu: armadors més petits menys capacitat de

pesca.2007-2013: Fons Europeu de la Pesca:- No es pot augmentar capacitat pesquera.- Fons per fomentar explotació sostenible i aqüicultura.

Aqüicultura marina: Galícia i Cantàbria lubina, musclos, llagostins, ostres.

D’aigua dolça: piscifactories truita, salmó.

Indicadors de la situació crítica de la pesca a Espanya

Descens de la població activa en el sector. Disminució de la seva aportació al PIB, actualment

només un 0.2 %. Dèficit en la balança comercial: augment de les

compres i menys vendes.

Problemes de la pesca espanyola

- El problema dels caladors.- La estructura pesquera espanyola: població activa en recessió

i envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge. - Els problemes mediambientals:

- sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva, pesca de peixos alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament).

- Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans, hidrocarburs Prestige, 2003)

Catalunya: percentatge molt baix en l’economia catalana

CARACTERÍSTIQUES

AGRICULTURA Petites explotacions familiars.Intensiva i d’alta productivitat: -horta (Baix Llobregat), -flor tallada (Maresme),-arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre), -fruiters (Segrià), -farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu).Extensiva i de secà : -ordi (Segarra), -olivera (Garrigues), -vinya (Penedès, Priorat i TGN), -avellaners (Camp de Tarragona).

RAMADERIA Muntanya: prats naturals.Intensiva: llet i carn.Porquina.

PESCA Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en aqüicultura.Mercabarna i 19 llotges: -sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i escamarlà.