vinya priorat vi doq finques i pobles 3 desembre 2008.pdf · mecanismes de resposta dels éssers...

S U M A R I

PresentacióPÀG. 2

DestaquemPÀG. 3

Notícies breusPÀG. 4

Els cellers amb nom propiPÀG. 6

ViticulturaPÀG. 8

Col·laboradorsPÀG. 9

Paratges del PrioratPÀG. 10

La DOQ en xifresPÀG. 12

V I N Y A P R I O R A T V I D O Q F I N Q U E S I P O B L E S

B u t l l e t í i n f o r m a t i u d e l a D O Q P R I O R A T / n ú m e r o 3 / d e s e m b r e 2 0 0 8

BUTLLETI num. 3.indd 1 19/12/08 11:21:33

P R E S E N T A C I Ó

El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualifi cada Priorat és un òrgan administratiu que té la funció de vetllar per l’aplicació del reglament que la regula, la vigilància del seu compliment i la promoció i defensa de la denominació. En aquest butlletí us volem donar a conèixer algunes de les funcions del personal administratiu del Consell Regulador. El càrrec de Secretari-Gerent és ocu-pat pel Sr. Jaume Josa Méndez i té les funcions de preparar els treballs de la Comissió Rectora i aplicar-ne els acords, així com ser l’encarregat de l’aixecament de les actes, recollida de mostres, aixecament d’actes d’inspecció i control als ce-llers i a les vinyes, custodia de llibres i documents del consell, gestió i certifi cació de les inscripcions als diferents registres, certifi car les decisions del Comitè de Tast de qualifi cació de vins, així com organitzar i dirigir els serveis i el seu funciona-ment diari, i els assumptes relatius al règim intern del consell.

Els Serveis Administratius estan formats per la Sra. Sònia Barrot Coraça i el Sr. Lluís Pellejà Serra. El Sr. Lluís Pellejà Serra s’encarrega del servei d’atenció telefònica, el servei d’informació a inscrits, registres d’entrades i sortides de documents, el control de marques i etiquetatge, col·laboració en l’organit-zació de fi res i altres esdeveniments, control d’entrada de pesades de raïm al RVC, actes de presa de mostres per a qualifi cació i redacció del material per a l’elaboració del butlletí ViP. La Sra. Sònia Barrot Coraça s’encarrega de la gestió de documentacions per a l’exportació, moviments i documents d’acompanyament de vi, la gestió administrativa, presa de mostres i suport tècnic al Comitè de Tast de qualifi cació, col·laboració en l’organització de fi res i altres actes, gestió de la base de dades per al control de la traçabilitat vitivinícola i de l’entrega de precintes de garantia a cellers.

L’Agrupació de Defensa Vegetal de la DOQ Pri-orat és una associació creada dins del Consell Regulador, adreçada als viticultors i cellers de la Denominació d’Origen, que té l’objectiu de vet-llar i atendre qualsevol inquietud i/o necessitat d’àmbit vitícola.

L’ADV està formada per tots els viticultors i cellers de la DOQ Priorat i representada per una junta composta pels membres del Con-sell Regulador. Professionalment compta amb el suport d’una tècnica qualifi cada que està al capdavant del servei.

L’ADV s’ocupa de l’assessorament integral de vinya, del control i seguiment de les principals plagues i malalties de la vinya i, com a conseqüència, de la redacció d’avisos de tractaments, del seguiment fenològic de les principals varietats de la zona, de la dinàmica de productes fi tosanitaris i ecològics, del suport tècnic i col·laboració en totes aquelles iniciatives vitícoles engegades i les de nova creació, de l’organització de xerrades pràctiques “sobre el terreny” de diferents temes d’interès per als viticultors, així com de la realització d’aforaments de vinyes durant la verema.

D’esquerra a dreta: Jaume, Lluís, Noemí i Sònia

Edita: Vinya Priorat, Vi DOQ, Consell Regulador DOQ Priorat - President Consell Editorial: Sal·lustià Álvarez Vidal - Coordinació Consell Editorial: Rafel Gauchola Navarro i Jaume Josa Méndez - Redacció: Jaume Josa Méndez i Lluís Pellejà Serra - Col·laboren: Noemí Gili Francés, Òscar Borràs Pascual, Xóan Elorduy Vidal i Joan Queralt Álvarez - Projecte gràfi c i maquetació: www.pragma.cat - Fotografi es: Arxiu Consell DOQ Priorat i Pragma, Agència de Publicitat General SL - Impressió: Serra Indústria Gràfi ca, SL - Dipòsit legal: T-744-2008.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


Informe de collita 2008

La manca de precipitacions importants i les temperatures suaus durant els primers mesos de l’any fan que la brotada s’avanci respecte a anys anteri-ors i cap a mitjan març comenci a brotar la vinya a la zona primerenca de la DOQ Priorat. Primer la garnatxa, després el merlot i el syrah i finalment la carinyena i el cabernet sauvignon comencen a verdejar. A la zona tardana, fins a finals de març no es comença a veure brotar la garnatxa, mentre que la brotada de les altres varietats de la zona es generalitza a principis d’abril.

Durant el mes de maig hi van haver precipitacions abundants. Les pluges van provocar danys en el període de la floració del raïm com mal quallat, míldiu o podridura tant en raïms com en fulles. Això comporta una disminu-ció de la collita en algunes zones, sobretot a la zona tardana on la floració estava en ple desenvolupament a finals de maig. També el míldiu obliga a fer tractaments cada quinze dies a causa de les infeccions secundàries que es produeixen. L’excés de pluja va fer augmentar les reserves de la planta, la qual cosa s’ha fet notar en el creixement vegetatiu del cep amb superfície foliar abundant.

Durant la primera quinzena de juny, ens trobem de ple en el quallat del raïm en totes les varietats de la DOQ, que és poc homogeni pel que fa a la garnatxa i sobretot a carinyena vella.

Cap a la tercera setmana de juliol ja es troben els primers grans verolats en les zones primerenques i en varietats com garnatxa, syrah i merlot. També es troben grans verolats a la zona mitja, concretament a Gratallops. En la zona tardana, fins a finals de juliol no es comença a veure algun gra negre, concretament, en G.N. a la zona d’Escaladei i en C.S. i G.N. a la zona de Porrera. L’endarreriment respecte a la campanya passada és, doncs, evident.

El principal problema sanitari principal aquest any ha estat el míldiu. La cendrosa i la podridura es donen al final de la maduració en aquelles va-rietats de raïm compactes i molt productives. No hi ha hagut problemes importants a causa del cuc del raïm.

La verema arriba amb un retard d’uns deu dies respecte als dos últims anys. La primera setmana de setembre es comença a veremar algun ma-cabeu i alguna garnatxa a la zona primerenca de Bellmunt del Priorat i El Molar. Aquesta es generalitza durant el mes d’octubre però les pluges intermitents fan que s’allargui fins a principis de novembre que finalitza a la zona tardana de Porrera. La pell i els pinyols han tardat a madurar però aquesta espera els ha beneficiat i s’ha pogut veremar en el moment òptim de maduració.

Es pot concloure dient que ha estat una anyada marcada per les pluges intermitents a partir de maig, que han provocat algun problema sanitari en el raïm però s’ha arribat a una maduració completa i equilibrada, i s’han obtingut un rendiments una mica més alt respecte l’any anterior.

D E S T A Q U E M

3

V I N Y A P R I O R A T C E L L E R D O Q P O B L E S I F I N Q U E S


V I N Y A P R I O R A T C E L L E R D O Q

N O T Í C I E S B R E U S

Poboleda recorda l’antiga verema amb una festa que aplega 24 cellers de la DOQ Priorat

La desena edició de la Festa del Vi i la Verema de Poboleda va tornar a aple-gar centenars de persones en aquesta petita vila del Priorat històric el passat dia 13 de setembre. Un any més, el tast de vins fou l’acte més concorre-gut, encara que també

tingué força participació l’acte de verema a l’antiga, en què alguns veïns pobletans es vesteixen a la manera tradicional per anar a veremar.Més de vint cellers de la DOQ Priorat van presentar els seus vins en el trajecte del carrer Major, on els visitants van poder fer el tast copa en mà.Uns minuts abans de les vuit del matí un grup d’uns trenta veïns de Pobo-leda vestits a la manera tradicional catalana van carregar eines i cabassos en dos carros estirats per un ruc i una somera i van enfilar la carretera de Reus. Al cap d’uns vint minuts de caminar, la colla va entrar en una finca i va fer una verema a la manera antiga. Cap a un quart de deu del matí el grup era de retorn a Poboleda, on es va aturar per agafar forces amb un esmorzar popular. En aquests moments l’aspecte de la vila ja era el que no abandonaria durant tota la jornada: els voltants del poble plens de cotxes aparcats (fins i tot als afores del poble) i el nucli del municipi ple a vessar de visitants que caminaven amunt i avall a la cerca dels tiquets que els havien de permetre fer el tast dels vins presentats per un total de 24 cellers al llarg de tot el carrer Major. Abans, però, cap a les onze, es va fer la ja habitual premsada (o piada) del raïm a l’antiga, és a dir directament amb els peus descoberts. Un acte en què es deixa participar tots aquells voluntaris del públic que ho demanen.

A mig matí el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va inaugurar oficialment la festa i va fer un recorregut pels carrers més cèn-trics (i atapeïts de gent) del poble. Els cellers que van participar en la festa es van disposar des de la part superior del carrer Major fins a la plaça de l’Església, on hi havia l’estand del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat.

Durant la tarda van tenir lloc dues conferències a la sala polivalent relacionades amb els vins de la DOQ Priorat, mentre a les vuit a l’església hi va haver una vetllada musical.

Presentació d’un llibre d’Armand Paz i Rico sobre el Priorat i els seus vins

El llibre El secret del vi del Priorat: el terrer, la història o la seva gent?, obra de l’enginyer agrònom i enòleg Armand Paz i Rico, es va presentar el 24 d’octubre a Porrera. Es tracta d’un treball editat en la col·lecció Publica-cions de la URV.

La DOQ Priorat col·labora en un curs d’anàlisi senso-rial de vins a Valladolid

La DOQ Priorat ha col·laborat en l’organització del curs Introducción al análisis sensorial de vinos tranquilos y espumosos, promogut per la Univer-sidad de Valladolid i que es va fer del 27 al 31 d’octubre en aquesta ciutat castellanolleonesa. El curs tenia com a objectius conèixer la percepció i els mecanismes de resposta dels éssers humans davant els estímuls generats per la ingesta de vins; experimentar, quantificar, reconèixer i descriure les experiències sensorials personals davant d’un vi; iniciar els alumnes en el coneixement dels mecanismes i sistemàtica del tast; conèixer el vocabulari enològic i del tast i, finalment, presentar els diferents tipus de vinificacions (blancs, rosats, negres i escumosos). El curs va ser impartit per Daniel Sancho Rincón, que és doctor en Química Analítica per la Universidad de Valladolid i professor d’aquesta universitat i va tenir com a escenari el palau de congressos Conde Ansúrez.

Conferència de Francesc Mauri sobre el canvi climàtic

L’Agrupació de Defensa Vegetal i el Consell Regulador de la DOQ Priorat van organitzar el passat dimecres, 5 de novembre, una conferència del conegut meteo-ròleg de Televisió de Catalunya, Francesc Mauri, a l’entorn del canvi climàtic.

Els resultats dels estudis científics més rigorosos, les informacions

procedents de les institucions científiques més prestigioses i també la per-cepció directa que es pot tenir cada dia sobre els canvis que experimenta el clima avalen la idea que s’està produint un canvi climàtic al planeta. La conferència “Canvi climàtic, què hi podem fer?” va voler ser una reflexió per prendre consciència de les possibilitats d’afrontar aquest canvi d’una manera individual i responsable per mirar d’evitar-ne les pitjors conse-qüències. L’acte es va fer al local social d’Escaladei.

Primera edició del Tasta Porrera

Coincidint amb la festa major del municipi, el passat dissabte 8 de no-vembre, va tenir lloc a Porrera la primera edició de la festa Tasta Porrera, consistent en una mostra de vins dels diferents cellers de la localitat. Els diferents cellers de Porrera, l’ajuntament i els restauradors locals es van posar d’acord per oferir un tast dels vins d’aquest poble a la plaça de Catalunya, en un acte popular que va començar a les 11 h del matí i es va acabar ben entrat el migdia. En acabar el tast popular de vins, va ser el torn dels restauradors, que van oferir una degustació de cuina tradicional. D’altra banda, diferents cellers van aprofitar per obrir portes i oferir als vi-sitants i curiosos la possibilitat de conèixer les seves instal·lacions, tot just pocs dies després d’haver-se acabat la campanya de la verema. Aquesta

4



primera mostra de vins de Porrera arriba poques setmanes després que s’hagin celebrat la Festa de la Verema i del Vi de Poboleda i la Festa del Vi de Torroja. Els diferents municipis de la DOQ Priorat treballen per fomentar el coneixement de les especificitats dels seus vins i aquestes trobades es presenten com una oportunitat única per conèixer directament els trets característics d’aquests vins de pobles prioratins.

Jornades Ecososteniblewine a Vilafranca del Penedès

Els dies 26 i 27 de novembre es van fer a Vilafranca del Penedès les Jornades Tècniques Internacionals de Producció Ecològica i Vitivinicultura Sostenible Ecososteniblewine, organitzades per l’Incavi, el DAR, la Planta de Tecnologies dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Les jornades comp-taven, a més, amb el suport científic de l’Organisation International de la Vigne et du Vin (OIV). El programa va tenir quatre sessions a l’entorn de les quals es van anar desgranant les diferents ponències: la primera sessió, dedicada a les polítiques ambientals de producció ecològica, les polítiques de certificació, les demandes i comportament del mercat; la segona ses-sió, dedicada a la producció vitícola ecològica, els models de producció i els problemes de la protecció fitosanitària; la tercera sessió (ja el dia 27), centrada en la gestió del celler ecològic i la quarta sessió, dedicada a la sostenibilitat en el sector vitivinícola i la viticultura del segle XXI en el nou context del canvi climàtic. Entre els ponents hi havia diferents experts en recerca i agricultura ecològica de països com Itàlia, Suïssa, el Canadà, Alemanya i França, així com altres ponents de l’estat espanyol.

Els veedors del Consell Regulador

Com a denominació d’origen qualificada, la DOQ Priorat supervisa i sotmet les campanyes de verema a uns controls suplementaris respecte dels que demana la normativa vigent. En aquest sentit, la verema 2008 ha comptat amb un equip de veedors de reforç contractat per la pròpia DOQ que tenien com a missió vetllar per la qualitat i bones pràctiques dels viticultors durant tot el procés de collita, trasllat i tractament dels fruits als cellers. L’equip de veedors l’integraven tres experts formats expressament per la DOQ que han

desenvolupat la seva tasca tant a les finques durant la recollida com als cellers en el moment de l’en-trada del fruit, una feina que s’ha fet en coordinació amb el Consorci d’Inspecció i Control de Catalunya. La funció dels veedors és de vigi-lància, control, correcta implantació i funcionament de la Targeta Vitivi-nícola. Entre d’altres tasques, hi ha la de comprovar de quines finques és la procedència del raïm per tal de verificar-ne la traçabilitat.

Pel que fa als controls de camp (a les finques en el moment de la verema) se n’han fet diversos a municipis com El Molar, Gratallops, Porrera i Bellmunt.

Amb la Targeta Vitivinícola magnètica que posseeix cada viticultor, la DOQ Priorat acredita i controla la producció dels viticultors i pot fer un seguiment individualitzat de tot el procés que segueix cada celler. Tot plegat, obeeix a uns estàndards de qualitat que han situat i segueixen mantenint els vins de la DOQ Priorat entre els més valorats del panorama vitivinícola mundial.

La DOQ Priorat és a punt d’estrenar la nova seu del Consell Regulador a l’antiga Casa Pairal de Cal Mari-mon a Torroja del Priorat

Després de mesos d’intensos treballs, la DOQ Priorat és a punt d’estrenar la nova seu situada a l’edifici de Cal Marimon, al número 2 del carrer Major de Torroja del Priorat. És previst que durant el primer trimestre de 2009 es faci el trasllat dels materials i arxius del Consell Regulador de la DOQ Priorat des de l’actual oficina del carrer de la Bassa cap a la nova seu. Les noves dependències del consell ocuparan tota una planta d’uns 270 m2, en els quals hi haurà una sala de recepció, dos despatxos, una sala de juntes polivalent (per a la realització de reunions i també d’actes diversos), un laboratori, una sala de tast i un magatzem de vi.

En una fase següent es preveu que es faci l’arranjament de la façana i d’altres parts de l’edifici que encara estan pendents de millora. L’edifici de Cal Marimon és una antiga casa pairal de Torroja del Priorat que es remunta al segle XVIII.

5


E L S C E L L E R S A M B N O M P R O P I

NOM DEL CELLER: CELLERS FUENTES SL ANY DE FUNDACIÓ: 1995

VARIETATS TREBALLADES: Negres: garnatxa negra, Carinyena, cabernet sauvignon, syrah i merlot

Blanques: garnatxa blanca i macabeuMARQUES COMERCIALITZADES: Gran Clos, Finca el Puig, Vinya

Llisarda, Les Mines i Cartus

DADES DE CONTACTE:Responsables: Xavi Peñas/Josep Àngel Mestre

Enòleg: Josep Àngel MestreAdreça: Carrer de Montsant, 2 · Bellmunt del Priorat

Telèfon: 977 830 675A/e: [email protected] - Web: www.granclos.com

BREU hISTòRIA DEL CELLER:El 1995 Josep M. Fuentes va recuperar vinyes velles a Bellmunt de garnatxa

i carinyena i va fundar el celler. El primer vi a produir-se fou el Gran Clos i, l’any 2000, va néixer la línia Finca el Puig i Vinya Llisarda. L’any 2003

l’empresa passà a ser propietat de John Hunt. L’elaboració continua en mans de Josep Àngel Mestre.

NOM DEL CELLER: CLOS MOGADOR, S.C.C.L.ANY DE FUNDACIÓ: 1979VARIETATS TREBALLADES: Negres: garnatxa, cabernet sauvignon, Carinyena i syrah. Blanques: garnatxa blanca, macabeu i Pedro Ximénez.MARQUES COMERCIALITZADES: Clos Mogador i Manyetes

DADES DE CONTACTE:Responsable: René Barbier FerrerEnòlegs: René Barbier Ferrer, René Barbier Meyeri Fernando Zamora.Adreça: Camí Manyetes, s/n · GratallopsTelèfon: 977 839 171Adreça electrònica: [email protected]

BREU hISTòRIA DEL CELLER:A la dècada dels anys quaranta els germans Leon i René Barbier, seguint la tradició familiar, van prendre la iniciativa d’embotellar els primers priorats. El 1978, els descendents de la família (René Barbier, la seva dona Isabelle i els seus fills René, Celine, Christian i Anderson) van adquirir a Gratallops algunes hectàrees a la DOQ. Va ser el naixement de Clos Mogador.

NOM DEL CELLER: CIMS DE PORRERAANY DE FUNDACIÓ: 1969

VARIETATS TREBALLADES: negres: Carinyena, garnatxa, syrah, merlot i cabernet

MARQUES COMERCIALITZADES: Cims de Porrera “Clàssic” Caranyana,

Cims de Porrera “Clàssic” Garnatxa i Solanes

DADES DE CONTACTE:Responsable i enòleg: Adrià Pérez

Adreça: Carretera de Torroja, s/n · PorreraTelèfon: 977 828 233

Adreça electrònica: [email protected]

BREU hISTòRIA DEL CELLER:Cims de Porrera neix l’any 1996 amb la intenció de recuperar vinya

vella de carinyena i de garnatxa a Porrera. La iniciativa es va posar en marxa juntament amb els socis de la cooperativa del poble, a qui Cims

de Porrera compra el raïm amb la finalitat d’estimular els joves agricul-tors a mantenir aquesta preuada vinya.

6


En aquestes pàgines pretenem donar a conèixer els cellers de la DOQ Priorat. En cada número n’apareixeran sis. Tot i que no són cronològics, pretenen marcar l’antiguitat dels nostres cellers, segons els registres.

NOM DEL CELLER: MAS IGNEUSANY DE FUNDACIÓ: 1997VARIETATS TREBALLADES: Negres: garnatxa, syrah, merlot, ca-bernet i Carinyena. Blanques: garnatxa blanca i moscatell d’AlexandriaMARQUES COMERCIALITZADES: Barranc dels Closos Blanc, Barranc dels Closos Negre, Mas Igneus Fa 104, Mas Igneus Fa 206 i Costers de Mas Igneus

DADES DE CONTACTE:

Responsable i Enòleg: Francesc Vernet RigualAdreça: Carretera T-710 km 11,1 · 43737 GratallopsTelèfons: 977 262 259 / 676 293 435Adreça electrònica: [email protected]: www.masigneus.com

BREU hISTòRIA DEL CELLER:Mas Igneus es fundà el 1997 a Poboleda en col·laboració amb la coope-rativa. Va representar el primer projecte d’elaboració de vins ecològics al Priorat. Des del 2004 disposa d’un modern i funcional celler a Gratallops on s’elaboren vins ecològics, tant negres com blancs.

NOM DEL CELLER: CELLER PASANAUANY DE FUNDACIÓ: 1995

VARIETATS TREBALLADES: Negres: garnatxa, Carinyena, cabernet sauvignon, merlot i sirah. Blanques: garnatxa blanca

MARQUES COMERCIALITZADES: Pasanau El Vell Coster, Pasanau Finca La Planeta, Pasanau La Morera de Montsant i Pasanau Ceps Nous

DADES DE CONTACTE:

Responsable i enòleg: Ricard PasanauAdreça: Carrer de la Bassa, s/n · La Morera de Montsant

Telèfon: 977 827 202Adreça electrònica: [email protected]

Web: www.cellerpasanau.com

BREU hISTòRIA DEL CELLER:A principis del segle XX l’avi Joan Pasanau recuperà les terres arrasades per la fil·loxera i hi plantà noves vinyes, cosa que el va permetre reprendre el cultiu

familiar des de segles enrere. A la dècada dels vuitanta, el seu nét, Ricard Pasanau, es fa càrrec de les terres i adquireix noves propietats, introdueix noves varietats i nous sistemes de cultiu. El 1995 els germans Pasanau, amb l’empen-

ta del seu pare Joan, decideixen construir un celler on elaborar els seus vins.

NOM DEL CELLER: MAS MARTINET VITICULTORS, SLANY DE FUNDACIÓ: 1989VARIETATS TREBALLADES: negres: garnatxa negra i peluda, Carinyena, syrah, cabernet. Blanques: garnatxa blanca i picapollMARQUES COMERCIALITZADES: Clos Martinet, Martinet Bru, Escurçons, Pesseroles

DADES DE CONTACTE:Responsable i Enòloga: Sara PerezAdreça: Carretera de Falset a Gratallops, km 6 · FalsetTelèfon: 629 238 236Adreça electrònica: [email protected]: www.masmartinet.com

BREU hISTòRIA DEL CELLER:La família Pérez Ovejero va fundar el celler Mas Martinet el 1981. Elaboren els seus vins sota les directrius de l’agroecologia. Actualment s’estan recupe-rant varietats tradicionals quasi desaparegudes i es treballa en una agricultura biològica per tal que cada ampolla de vi expliqui històries sobre el paisatge del Priorat.

7


FORMACIÓ, INFORMACIÓ I COL·LABORACIÓ

Amb voluntat de servei i per poder satisfer possibles necessitats o mancances dels viticultors, des de l’ADV s’organitzaran diverses jornades aquest proper 2009. Algunes d’elles ja estan definides i d’altres per concretar-ne les dates. Davant la necessitat i l’obligatorietat de tenir el carnet d’aplicador de produc-tes fitosanitaris, està previst fer dos cursos al gener: un de nivell bàsic i l’altre de nivell qualificat. Tots dos serien en horari de tarda i es realitzarien a la nova seu de la DOQ a Torroja, si s’hi és a temps. Els grups estan oberts i cal que s’hi apunti tothom que hi estigui interessat.Al març hi haurà una xerrada a Poboleda sobre malalties de vinya i a l’abril una teòrica pràctica a La Vilella Baixa sobre manteniment i revisió de maquinària agrícola (tractor, atomitzador i dosificacions, pressions, con-servació i punts crítics).Conscients de la importància que van adquirint les modalitats de conreu cada vegada mes respectuoses amb la vinya i amb l’entorn, està previst fer una jornada sobre viticultura ecològica al mes de maig a Torroja.Dir que, a més a més de les habituals reunions formatives que els tècnics/ques ADV reben per part de Sanitat Vegetal, aquesta tardor l’ADV ha assistit a dues jornades/cursos; un sobre viticultura biodinàmica impartit per Nicolás Joly i l’Ecososteniblewine –les jornades tècniques internacionals celebrades a Vilafranca del Penedès amb un total de 26 ponències entre legislació i norma-tiva, viticultura, enologia i sostenibilitat. Des de l’ADV a més d’oferir qualsevol tipus d’assessorament tècnic es posa a disposició de tothom que ho vulgui la informació i el material que van donar els diferents conferenciants. Val a dir que ni l’ADV ni molt menys la viticultura és de propietat o d’ús exclusiu per a algú. Ens agradaria que tothom que tingués alguna cosa a dir, tant a nivell

de comunicació com de proposta o inqui-etud, ens ho fes arribar. Aquesta secció està oberta a qualsevol col·laboració amb l’objectiu de ser participativa.

Rafel Gauchola NavarroViticultor i president de l’ADV Priorat

CANVI CLIMÀTIC

Qui no ha pensat alguna vegada darrerament que el temps està boig? So-lament cal fixar-se en les últimes veremes: el 2006, sequera pronunciada i pluges just abans de veremar; el 2007 encara més sequera quan el cep arriba quasi al límit i no té massa variació de temperatures dia/nit, i el 2008 comença a ploure al maig i no torna a ploure fins a la verema. Què està pas-sant amb el clima? Què hi podem fer nosaltres? Es denomina canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra. Aquesta variació és deguda a la variabilitat natural o com a conseqüència de l’activitat humana.Quines són les causes dels canvis “naturals” que poden afectar a es-cala global?No les coneixem totes, però a grans trets n’hi ha de tres tipus. La primera es refereix a les erupcions volcàniques que produeixen l’acumulació de materials en suspensió que inunden l’estratosfera. Això fa que s’atenuï la radiació solar rebuda. Així, la temperatura baixa de forma clara a tot el

V I T I C U L T U R A

planeta en els mesos següents a l’erupció. Són canvis que no duren massa i són immediats. La segona variació pot durar més anys i té a veure amb la intensitat d’energia del Sol que ens fa arribar més o menys energia. La tercera i darrera causa natural de variació en el clima està relacionada amb les glaciacions, canvis a molt llarg termini, d’uns milers d’anys, cau-sades per variacions astronòmiques consistents en l’oscil·lació de l’eix de la Terra. Els canvis, extremadament lents d’aquest eix, ens decanten cap a milers d’anys més freds o milers d’anys més càlids. Els canvis provocats per l’activitat de l’home comencen a finals del segle XVIII, quan Watt inventa la màquina de vapor. Des d’aleshores comença la crema massiva de combustibles fòssils. Primer la llenya i el carbó i avui en dia petroli i gas. La injecció de gasos diversos no s’ha aturat sinó tot el contrari. Un dels més importants és el diòxid de carboni, l’anomenat CO

2. El resultat és que

estem fent més gruixut l’hivernacle natural que és l’atmosfera i, per tant, el planeta no para d’escalfar-se. És l’”efecte hivernacle”. Els registres posen de manifest que la Terra s’ha escalfat, des del 1860 fins a avui, al voltant de 0,65 graus de mitjana. A Catalunya, l’augment se situa en els 0,89 graus. Aquest escalfament fa que hagin començat a variar els règims pluviomètrics. Aug-menten les precipitacions a prop dels pols, disminueixen a prop de l’equador i es mantenen, amb molta més irregularitat, a les latituds mitges com la nostra. Això vol dir que, cada cop, s’observen més episodis violents que aboquen quantitats importants de precipitació en poques hores. Actualment el balanç es decanta per un guany clar de radiació a l’atmosfera i, per tant, un augment de les temperatures amb uns efectes futurs que no són fàcilment predictibles, però sí permeten plantejar un escenari diferent de l’actual, amb un clima més àrid en algunes zones i més humit en d’altres, i amb una pujada del nivell d’aigua del mar. Tanmateix, els efectes sobre la civilització poden ser greus (gran part de la civilització humana es concentra a les zones costaneres on els efectes poden ser catastròfics).Què hi podem fer nosaltres?

A casa podem fer petites coses com estalviar aigua. Amb cada descàrre-•ga de la cisterna del vàter es llencen uns 9 l d’aigua. En un bany es con-sumeixen 300 l, mentre que en una dutxa podem gastar-ne només 28.Eviteu lleixius, salfumants i netejaforns, productes que impedeixen els •processos biològics de depuració de l’aigua, a més de ser perillosos.També es pot aprofitar i rendibilitzar l’energia. Utilitzeu bombetes de baix •consum. Podeu obtenir l’electricitat per mitjà de recursos poc contami-nants per a l’aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol. Reutilitzeu tot el que sigui possible. No compreu per comprar. Utilitzeu els •punts verds per als residus reutilitzables, reciclables i especials.Eviteu la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l’at-•mosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO

2

procedent de les combustions. Exigiu als governs lleis que facin reduir l’emissió de gasos i de productes •químics contaminants. Fomenteu polítiques com l’eliminació de subvencions als combustibles •fòssils. Promoveu les energies renovables, tant a escala nacional com una transferència d’aquesta tecnologia a països en desenvolupament.

Tant sols si feu una d’aquestes coses ja hi guanyem tots!

Noemí Gili FrancèsTècnica ADV DOQ Priorat

8



C O L · L A B O R A D O R S

NOVETATS SOBRE L’APLICACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS

Seguidament us detallem dues novetats que afecten directament els vi-ticultors (i pagesos en general) que realitzen aplicacions de productes fitosanitaris, que són: l’obligació, a partir de l’1 de gener de 2009, de disposar del carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris i l’obligació dels titulars d’explotacions agrícoles i forestals a portar un registre sobre l’ús de productes fitosanitaris. El Reial Decret 3349/1983 de 30 de novembre estableix que els aplicadors i el personal de les empreses dedicades a la realització de tractaments amb plaguicides hauran d’ha-ver superat cursos de capacitació homologats. Per tal de regular aquests cursos s’estableixen els nivells de capacitació per a l’aplicació de pro-ductes fitosanitaris següents: bàsic, qualificat, fumigador, nivells especials i pilot aplicador agroforestal. A Catalunya, els carnets estan actualment regulats per l’Ordre ARP/455/2006 de 22 de setembre de 2006 (DOGC 03/10/2006) i modificada per l’Ordre AAR/62/2008, de 12 de febrer.

Qui està obligat a disposar del carnet de nivell bàsic?Sempre que participin de forma directa en l’aplicació o manipulació de productes fitosanitaris (que no siguin gasos o generadors de gasos classi-ficats com a tòxics i/o molt tòxics d’acord amb el Reial Decret 255/2003) estan obligats a disposar de carnet de nivell bàsic:

Els agricultors que no disposin de personal auxiliar en la mateixa ex-•plotació. Segons la nova ordre aquesta obligació serà exigida a partir del dia 1 de gener de 2009.El personal auxiliar de les empreses i altres entitats dedicades a l’apli-•cació de productes fitosanitaris.El personal auxiliar de les empreses i explotacions agràries que apli-•quin productes fitosanitaris.El personal auxiliar dels establiments de venda al públic de productes •fitosanitaris.Persones que vulguin obtenir el carnet de nivell especial per a l’apli-•cació de productes fitosanitaris que siguin o generin gasos classificats com a tòxics o molt tòxics en la seva explotació.

Qui està obligat a disposar del carnet de nivell qualificat?Sempre que participin de forma directa en l’aplicació o manipulació de productes fitosanitaris (que no siguin gasos o generadors de gasos classi-ficats com a tòxics i/o molt tòxics d’acord amb el Reial Decret 255/2003) estan obligats a disposar de carnet de nivell qualificat:

Els agricultors i/o els responsables tècnics de les explotacions agrà-•ries que tinguin al seu càrrec personal que apliqui productes fitosani-taris. Segons la nova ordre, aquesta obligació serà exigida a partir del dia 1 de gener de 2009.Els responsables de les empreses i altres entitats dedicades a l’apli-•cació de productes fitosanitaris.Els responsables tècnics de les empreses i explotacions agràries que •apliquin productes fitosanitaris.Els responsables dels establiments de venda al públic de productes •fitosanitaris.Els aplicadors a tercers.•

Per altra banda, el passat 19 de febrer, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’ordre per la qual s’estableixen les obligacions dels titulars d’explotacions agrícoles i forestals a portar un registre en paper o en su-port informàtic amb la informació següent:

Per a cada tractament plaguicida realitzat:•Cultiu, producte recol·lectat, local o medi de transport tractat; plaga o mala herba motiu del tractament; producte utilitzat, nom comercial i número de registre.Per a cada anàlisi de plaguicida realitzat per voluntat de l’agricul-•tor o per exigència del sistema de producció que es segueixi:Cultiu o producte mostrejat; substàncies actives detectades; número del full d’anàlisi i laboratori que l’ha realitzat.Per a cada producte vegetal o partida de la collita:•Producte vegetal; quantitat del mateix expedida; nom i direcció del client o receptor.

Aquest registre ha de mantenir-se a disposició de les autoritats compe-tents durant dos anys a partir de la finalització de la campanya. Els agricul-tors hauran de guardar durant aquest període els documents acreditatius de les compres dels productes fitosanitaris, contractes amb les empreses de tractament, anàlisis realitzades, albarans i factures de venda; a més de la relació de parcel·les que integren l’explotació identificades mitjançant el Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC).

Joan Queralt ÁlvarezCap de l’Oficina Comarcal d’Agricultura del Priorat

9



V I N Y A P R I O R A T C E L L E R D O Q

P a r a t g e s d e l P r i o r a t

PARATGES, INDRETS I RACONS DEL PRIORAT, APROXIMACIÓ A LA TOPONÍMIA LOCAL (I)

El territori del Priorat és petit, els termes són de dos o tres hores de tomb, els paratges són abastables i està ple d’indrets i racons amables i sorprenents. Els habitants del Priorat, el Priorat d’Escaladei, com altres habitants dels seus ter-ritoris, coneixem els nostres paratges, els nostres racons, també els de termes veïns, encara que només sigui d’oïda, però en coneixem els noms i els més neguitosos fins i tot hi han anat per tal de conèixer aquests llocs que ressonen en la nostra memòria des de sempre, per descobrir que és el que els hi dóna nom. Proposo en aquest article, que tindrà una continuïtat en els propers núme-ros del butlletí, un recorregut pels paratges de la DOQ Priorat, un apropament a la toponímia de cada poble, als noms dels seus racons, de les seves partides de terra, del seu territori, amb la intenció d’ajudar que perdurin en la memòria popular de les generacions futures.S’ha repartit la DOQP en diferents blocs, en el primer ens aproparem als terrers dels pobles de Bellmunt i Gratallops; en un segon recull apareixeran les Vilelles, el Lloar i el Molar; en el següent article els territoris de la Morera i Poboleda i en el darrer els de Torroja, Porrera i Falset. Aquesta agrupació està feta, a part de per tenir una extensió similar de text en la revista, perquè respon a uns lligams territorials entre els diversos pobles; així entre Bellmunt i Gratallops el nexe d’unió és el riu Siurana, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, el Lloar i el Molar estan pensades com un recorregut pels diferents cursos fluvials de l’oest del Priorat (el riuet d’Escaladei, el riu Montsant i la part baixa del Siurana) que articulen en gran mesura els seus termes. La Morera i Poboleda no es poden entendre l’un sense l’altre: hi ha paratges tan difosos entre els dos termes que no es poden separar. Torroja, Porrera i Falset ocupen el darrer capítol, els seus termes estan entrelligats havent-hi parts que estan conreades per pagesos de termes veïns, tant que gairebé és com si formessin part de l’altre terme.

Terme de Bellmunt del PrioratEntre els paratges més coneguts del terme de Bellmunt hi trobem noms tant eloqüents com les Boves Fresques, los Pallelets, los Grinyons, el Pansó, lo Cros, la Creu, les Vicaries, lo Sant Martí o los Nicolaus; seria molt interessant aprofundir en el significat de cadascun d’ells, però no hi ha espai en aquest article. Altres topònims estan clarament lligats a les característiques del terreny i la topografia, com ara les Terres Blanques, el Torrent, lo Barranc Fondo, la Plana, el Puig, los Terrers, los Avencs, los Bancalets, los Colls Rojos, alguns fins i tot són veritables

referents locals com lo Serraí o la Morlanda; també n’hi ha que es refereixen a llocs o fets de singularitat específica estretament lligada a Bellmunt com el riu Siurana o la mineria, amb noms com “los dos rius”, “los baixos del riu”, la Mina Regia, la Mira Eugènia, la Mina Ramona o per últim noms relacionats amb masies amb un important bagatge històric al darrere, com ara La Casa Gran, el Mas d’en Pallejà, el Mas d’en Gil, el Mas d’en Fusté o del Mariano, o paratges amb noms recurrents a tot el territori del Priorat com la Coma, los Solans o els Aubacs, anomenats a Bellmunt com Aubaguetes.

Terme de GratallopsA l’altra banda del riu Siurana hi ha el terme de Gratallops, amb algun topònim també lligat al riu com és el cas de “la Fuina” o “la Costa del riu” referint-se però al riu Montsant; el que sembla clar és que en aquest tram del riu Siurana no és tant present el col·lectiu global de la gent de Gratallops com ho és a Bellmunt, atesa la proximitat relativa a cada poble, mentre que en el tram del Siurana que transcorre als peus de Gratallops si és més evident la relació amb el riu, ja que és aquí on hi havia la zona d’hortes de molts veïns del poble, per la qual cosa aques-ta zona és anomenada amb el topònim “les Hortes”. Els paratges més singulars de Gratallops tenen noms com ara les Guinarderes, les Manyetes, l’Aiguàs, los Socarrats, l’Aubada, les Sorts, els Bellvissos, les Obagues o les Comes, aquests dos darrers també molt comuns a altres territoris. Altres topònims tenen noms d’indrets més recollits i específics com són la Capelleta, lo Carrau, l’Ermita, o noms molt suggeridors com lo Camp dels Espills, la Vaca, les Pedres Ferrals, els Pedralets o els Blanquers. També hi ha els noms lligats al terreny i a la topografia com los Planassos, lo Coll de Falset, lo Coll de la Vaca, la Baixada, la Serrallada, les Planes o els topònims relacionats amb les persones i l’activitat agrària, com són los Camps i l’Hort d’en Piquer, el Roquer del Ros, el Roquer del Daniel, Molins Borràs, l’Hort del Sord i l’Hort del Vilella, les Cases del Robert, lo Coster de l’Apo-tecari, el Bosc del Janot, la Plana del Godó, lo Camí del Xiprer i el Camí del Lloar, lo Mas del Jover, el Mas d’en Buc i el Mas d’en Serres o les Planes del Victoriano, del Pere Maco i del Jaumet, que devien ser antics lloarencs, donada l’immediata proximitat a aquest poble. Per altra part hi ha força referències a fonts: la Font Nova, la Font Vella, la Font de l’Hort del Piqué, la Font dels Capellans, la Font de la Teula o la Font del Piró, i per últim, uns topònims mes actuals que identifiquen llocs amb elements introduïts recentment com els Xalets del Reinaldo o el Xalet de la Francesa.

Òscar Borràs, geògrafComissió del Territori de la DOQ Priorat

10



��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

El Puig

��

��

��

��

��

��

��

��

� � � � � � � � � � � �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� � � � � � � � � � � � � � � � � �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� � � � � � � � � � � � � � �

��

��

� � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � � �

��

� � � � � � � � � � � � �

� � � � � � �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

11


C O L L I T A 2 0 0 8 / 2 0 0 9 : D E S G L O S S A M E N T P E R V A R I E T A T S

��

��

Garnatxa negra, lledoner 2.099.156 43,77% Carinyena, Mazuela, samsó 866.157 18,06% Cabernet sauvignon 742.779 15,49% Cabernet franc 21.275 0,44% Garnatxa blanca, lledoner blanc 108.981 2,27% Garnatxa peluda, llardoner gris 33.920 0,71% Macabeu, viura 66.805 1,39% Merlot 295.169 6,15% Moscatell d’Alexandria 1.842 0,04% Moscatell de gra petit 2.353 0,05% Pedro Ximénez 16.332 0,34%

Picapoll blanc 2.218 0,05% Pinot noir 1.195 0,02% Syrah 478.011 9,97% Ull de llebre 29.498 0,62% Altres varietats 27.140 0,57% Varietats no identifi cades 2.890 0,06%

TOTAL NEGRES 4.567.160 95,23%TOTAL BLANQUES 198.531 4,77%

TOTALS 4.795.721 100%

L A D O Q E N X I F R E S


vinya priorat vi doq finques i pobles 3 desembre 2008.pdf · mecanismes de resposta dels éssers...

Documents