Col.lecci Ivlua de guies prctiques sobre avaluaci de poltiques pbliques

Institucions membres dIvlua

Baixa inserci laboral persones en risc excIusi

Cursos de formaci

Recursos

Recursos

Resultats

Efectivitat Beneficis

Costos

Resultats

Serveis d'orientaci i

recerca de feina

Guia prctica 13 - Laplicaci de lavaluaci econmica en lmbit dels serveis socials. Una guia introductria

Anlisi Cost-Efectivitat A. Minimitzaci Costos A. Cost-Conseqncies

Anlisi Cost-Benefici

2015, Ivlua

No es permet la reproducci total o parcial

d'aquest document, ni el seu tractament

informtic, ni la seva transmissi en qualsevol

forma o per qualsevol mitj, ja sigui electrnic,

mecnic, per fotocpia, per registre o altres

mtodes, sense el perms del titular del

Copyright.

Autors:

David Casado i Ramon Sabes-Figuera

Maquetaci i disseny portada: jaumebadosa.es

Primera edici: Desembre de 2015

Amb la collaboraci de:

NDEX

1. INTRODUCCI PG. 5

2. QESTIONS CLAU PG. 72.1 QU S L'AVALUACI ECONMICA I PER A QU POT SERVIR? pg. 7

2.2 EFECTIVITAT I EFICINCIA: DE L'AVALUACI D'IMPACTE A L'AVALUACI ECONMICA pg. 8

2.3 LANLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LANLISI COST-BENEFICI (ACB) pg. 10

2.4 EL QUAN: AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST pg. 13

3. ELS INGREDIENTS D'UNA AVALUACI ECONMICA PG. 153.1 STATUS QUO I ANLISI DIFERENCIAL pg. 15

3.2 LA PERSPECTIVA DE LANLISI pg. 16

3.3 LA MESURA DELS COSTOS pg. 17

3.4 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB) pg. 19

3.5 LHORITZ TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS pg. 21

3.6 REGLES DE DECISI: VAN I RTIO COST-EFECTIVITAT pg. 23

3.7 ANLISI DE SENSIBILITAT pg. 24

4. CAS1: ANLISI COST-BENEFICI DE PROGRAMES DINSERCI LABORAL PER A PERCEPTORS DE RENDES MNIMES PG. 26

5. CAS 2: ANLISI COST-EFECTIVITAT DUN PROGRAMA DE PREVENCI DE CAIGUDES DE PERSONES GRANS 11 PG. 32

6. CONCLUSIONS PG. 36

7. GUIA DE RECURSOS PG. 37

8. BIBLIOGRAFIA PG. 38

/ 5 /

1. INTRODUCCI

Els anomenats serveis socials comprenen un ampli conjunt dactuacions que persegueixen

assolir objectius tamb diversos. Tant a Catalunya com a la resta de lestat, per en general

a bona part dels pasos del nostre entorn, els departaments dels diversos nivells de govern

que porten aquest nom sn els encarregats de procurar atenci a collectius de persones

que pateixen problemtiques variades: dependncia per a la realitzaci dactivitats de la vida

diria, persones amb discapacitats, problemes socials derivats de malalties mentals, infants i

adolescents en situaci de risc, entre d'altres. Latenci que sofereix tamb pren configuracions

diverses que contemplen no tant sols la provisi de serveis de tot tipus, com ara procurar

allotjament en llars-residncia a persones discapacitades o rehabilitaci fsica en centres de

dia a persones dependents, sin tamb una mplia varietat de prestacions econmiques com

ara la Renda Mnima dInserci, els ajuts a la mobilitat de persones amb discapacitat o els ajuts

durgncia social.

Tanmateix, malgrat la diversitat daquest conjunt dactuacions, totes elles comparteixen

laspiraci de voler modificar una situaci de partida que es considera insatisfactria:

lexistncia de barreres que impedeixen la participaci laboral de les persones amb

discapacitats, lallament social de les persones que pateixen problemes de salut mental,

o les conseqncies negatives sobre les perspectives vitals dels nens en situaci de

desemparament, per posar noms alguns exemples.

En aquest context, laplicaci de lavaluaci econmica en lmbit dels serveis socials aspira a

que les intervencions que shi desenvolupen aconsegueixin, duna banda, modificar realment

la situaci de partida que es considera insatisfactria (efectivitat) i, de laltra, que la consecuci

daquest objectiu es realitzi tenint en compte el consum de recursos econmics que tota

actuaci comporta (eficincia). El propsit s en darrer terme que lavaluaci econmica pugui

contribuir tamb en els serveis socials, com ho ha fet en altres mbits dactuaci publica

(transports, sanitat, etc.), a millorar la presa de decisions pel que fa a lassignaci duns

recursos que, indefectiblement, sn sempre escassos.

La guia que teniu a les mans pretn ser un primer pas en aquesta direcci i, mitjanant

un llenguatge planer per rigors, aspira a explicar a una audincia no especialitzada els

principals aspectes de lavaluaci econmica en general, posant un mfasi especial en la

seva aplicaci a lmbit dels serveis socials en particular. Es tracta dun manual introductori,

l'objectiu del qual no s, per tant, formar especialistes en aquestes tcniques, sin que

simplement busca incrementar el coneixement del lector sobre la matria i, eventualment,

convertir-lo en un consumidor informat davaluacions econmiques1.

Col.lecci Ivlua de guiesGuia prctica 13 - Lavaluaci econmica en l'mbit dels Serveis Socials. Una guia introductria

/ 6 /

Notes:

1 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes ms tcnics de lavaluaci econmica trobaran al final de la

guia una selecci de lectures.

/ 7 /

2. QESTIONS CLAU

2.1 QU S L'AVALUACI ECONMICA I PER A QU POT SERVIR?

Lavaluaci econmica consisteix bsicament a comparar els costos i els resultats que es

deriven de diverses alternatives dactuaci, amb el propsit fonamental didentificar aquelles

intervencions ms eficients: aix es, aquelles que maximitzen els resultats assolits a partir

duna quantitat donada de recursos o, alternativament, aquelles que aconsegueixen un

determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats. Lavaluaci econmica

descansa, per tant, sobre dos supsits fonamentals: duna banda, lexistncia dalternatives

per assolir un determinat resultat i, de laltra, la heterogenetat entre elles en termes tant de la

magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos esmerats en cada cas.

En el camp dels serveis socials, per gaireb qualsevol objectiu en el qual puguem pensar,

com ara per exemple alleugerir la carga o lestrs que pateixen els cuidadors (informals) de

persones dependents, existeixen habitualment diverses alternatives: un servei dajut a domicili

(SAD); centres de dia especialitats; cursos individuals o grupals sobre com proporcionar les

cures o ls de les tecnologies per oferir suport als cuidadors, entre altres. Indefectiblement,

malgrat sacabi fent de manera ms o menys conscient, lexistncia de recursos escassos

comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment daltres. Lobjectiu de lavaluaci

econmica s contribuir a que en la presa de decisions, on necessriament han de contribuir

daltres factors, es prengui tamb en consideraci la relaci que les diverses alternatives

exhibeixen en termes de resultats i costos.

El grfic 1 illustra de forma eloqent fins a quin punt, en el camp dels serveis socials,

labordatge duna determinada problemtica pot fer-se mitjanant alternatives que difereixen

notablement entre s en termes de costos i resultats. El grfic mostra el cost que suposa

millorar el comportament dun infant problemtic mitjanant diferents intervencions adreades

als progenitors (conegudes com intervencions de "parenting" per el seu nom en angls).

Aquests resultats provenen dun estudi realitzat al Regne Unit on es van modelitzar els costos

i estalvis pel sector pblic durant un perode dun any dintervencions que havien demostrat

la seva efectivitat en un termini ms curt, assumint que limpacte daquestes intervencions

es mantenia al llarg del perode establert dun any. El principal missatge que sen desprn

s que mitjanant lavaluaci econmica podem identificar aquelles intervencions que, donat

un determinat pressupost inicial, permeten maximitzar la consecuci de lobjectiu prets: en

aquest cas, millorar els problemes de comportament dinfants problemtics.

Col.lecci Ivlua de guiesGuia prctica 13 - Lavaluaci econmica en l'mbit dels Serveis Socials. Una guia introductria

/ 8 /

Grfic 1. Cost addicional (llibres esterlines) per millorar problemes de conducta en un infant

(de 3 a 8 anys) mitjanant programes de parenting

Intervenci grupal a la comunitat

Intervenci individual al

domicili

Intervenci individual a una clnica

Intervenci grupal a una

clnica

2400

1900

1400

900

400

-100

90

1380

2400

-70

Font: McCabe, C i altres 2005.

En el nostre entorn, salvant les distncies amb les intervencions i problemtiques que

sesmenten en el grfic anterior, la millora mitjanant poltiques i intervencions de la situaci

dinfants en situaci de risc constitueix un objectiu mpliament compartit. La qesti clau,

tanmateix, s esbrinar quina de les mltiples intervencions que shan impulsat o proposat

obt millors resultats en relaci als recursos emprats: serveis de tutela per aquest tipus

dinfants? Intervencions que donen serveis a les famlies nicament des de lmbit dels serveis

socials? O serveis amb un plantejament ms global on les problemtiques es tracten de forma

intersectorial?

Mitjanant lavaluaci econmica tamb es poden comparar intervencions de diferents mbits,

com son leducatiu i el dels serveis socials. En qualsevol cas, tant si les alternatives que es

comparen sn totes de lmbit social, com si la comparaci sest