valors en l'esport: saber guanyar, saber perdre

8/20/2019 Valors en l'esport: saber guanyar, saber perdre

1/89

Estudi Mediterrània l 2E S C O L T E M E L S N E N S

El llibre dels contes guardonats

en el Desè premi Pilarín BayésValors del’esport: saber guanyar,

saber perdreGREF – GRUP DE RECERCAEN EDUCACIÓ FÍSICA

Aquest segon estudi sorgeix en el marc

del Desè premi Pilarín Bayés de contes

escrits per nens i nenes de primària

(6-12 anys) que convoca cada any

Editorial Mediterrània. El certamen

permet donar veu a les vivències

i les inquietuds dels nens sobre temes

d’actualitat; és per això que l’estudi

porta el subtítol d’Escoltem els nens.

A partir dels gairebé 2.330 contes

presentats al premi, el Grup de Recerca

en Educació Física de la Universitat

de Vic ha extret una sèrie de conclusions

sobre els valors que els nens creuen

que s’han de complir en el món de l’esport.

El lema que ho resumeix tot és «Saber

guanyar o saber perdre amb valor»;

i es pretén analitzar com els nens i nenes

apliquen diverses qualitats –alegria,

participació, empatia, respecte, etc.–

en l’àmbit esportiu.

www.editorialmediterrania.cat

ROQUELob_Estudi Mediterrania 2 2013.indd 1 16/05/13 13:31


2/89

VALORS DE L’ESPORT:SABER GUANYAR,

SABER PERDRE

Desè premi Pilarín Bayés de contesescrits per nens i nenes

GREF – Grup de Recerca en Educació FísicaCoordinació: Dra. Cati Lecumberri

Dra. Gemma BoludaDr. Eduard Ramírez

Dr. Gil PlaLlic. Gemma Torres

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 1 16/05/13 13:30


3/89

1a edició: maig de 2013

© del text: GREF – Grup de Recerca en Educació Física

© d’aquesta edició:Editorial Mediterrània, SLCasp, 108, 8è08010 BarcelonaTel. 93 218 34 58editorial@editorialmediterrania.catwww.editorialmediterrania.cat

Maquetació: Ormoprint, Barcelona



4/89

Als i les mestres que fan possiblel’educació diàriament, silenciosament.



5/89Estudi Mediterrania 2_2013.indd 4 16/05/13 13:30


6/89

Sumari

1. Presentació ...........................................................72. Introducció ..........................................................113. Objectius de la recerca .......................................134. Dibuixant conceptes bàsics ................................15

4.1. Esport, esport escolar i educació física .......16 4.2. Definició de què és un valor moral ............26 4.3. Com s’ensenyen els valors des de l’educació

física a l’escola ............................................295. La mirada dels nostres infants ...........................356. La mirada dels experts i les expertes .................71 6.1. El treball dels valors al Futbol Club

Can Vidalet ..................................................71

6.2. La cara oculta de l’esport. Educacióen valors .......................................................74

6.3. Els valors de l’esport pels practicantsde bàsquet amb cadira de rodes ................78

7. Conclusions .........................................................838. Referències bibliogràfiques i webgrafia ...........87



8/89

7

1. PRESENTACIÓ

La memòria-estudi que teniu a les vostres mans és elresultat d’un projecte fet a tres bandes en què l’Edi-torial Mediterrània, la il·lustradora Pilarín Bayés i elGrup de Recerca en Educació Física (GREF) de la Uni-

versitat de Vic hem volgut analitzar quina és la per-cepció dels nens i nenes d’educació primària a Cata-lunya sobre els valors que es desprenen de la pràcticaesportiva.

Aquest treball ha partit dels 2.329 contes que elsnens i nenes d’escoles d’arreu del territori català hanescrit per tal de participar en el Desè premi PilarínBayés que promou l’Editorial Mediterrània. Els cen-

tres de primària que han volgut han presentat un omés contes sobre els valors de l’esport, i el conjuntd’aquests ha servit de base per a la recerca.

El Grup de Recerca en Educació Física de la Uni-versitat de Vic està format per un equip interdiscipli-nari de professionals de la pedagogia i del magisterii de doctores i doctors en ciències de l’activitat física ide l’esport:



9/89

8 Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

D’esquerra a dreta: Cati Lecumberri, Gemma Torres, Eduard Ra-

mírez, Gemma Boluda i Gil Pla. Font: Jordi Molet®.

Dra. Cati Lecumberri Gomez, llicenciada en peda-gogia i doctora en ciències de l’activitat física i de

l’esport. L’any 2003 rep el Premi a Joves Investigadorsde Catalunya, i posteriorment obté altres beques ala recerca com les de la Fundació Barcelona Olímpica, laFundació Ernest Lluch o el Consejo Superior de De-portes. Pertany a la Xarxa d’Expertesa en EducacióFísica del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i ésmembre de la junta directiva de la Asociación Es-pañola de Investigación Social Aplicada al Deporte.

Gemma Torres Cladera, llicenciada en educació fí-sica i esport i mestra de primària en educació física.La seva investigació se centra en els valors i en la for-mació de mestres i professors de l’àmbit de l’educa-ció física. Participa en projectes finançats per la prò-pia Universitat de Vic.

Dr. Eduard Ramírez Banzo, llicenciat en educació fí-

sica i esport i doctor en comprensivitat i educació. La



10/89

1. PRESENTACIÓ 9

seva tasca docent i investigadora s’ha centrat en la par-

ticipació i el protagonisme dels infants en el procésd’aprenentatge de l’educació física d’acord amb l’esce-nari educatiu competencial. Ha participat i participa enprojectes finançats tant pel Departament d’Ensenya-ment com per la mateixa Universitat de Vic, dels qualsn’han derivat diversos articles de revistes, capítols dellibre i participacions a congressos internacionals.

Dra. Gemma Boluda Viñuales, llicenciada en educa-

ció física i doctora especialista en activitats aquàtiquesen nadons. La seva tasca docent i investigadora elsdarrers anys s’ha centrat en els processos d’aprenen-tatge motor, la didàctica de l’educació física, i especi-alment en els processos formatius de l’avaluació.

Dr. Gil Pla Campàs, llicenciat en educació física iesport i doctor en comprensivitat i educació. La sevatasca docent i investigadora s’ha centrat en l’estudi

del moviment i l’esport com a escenaris educatius i ésper això que ha participat en projectes finançats pelConsejo Superior de Deportes i el Ministerio de Edu-cación y Ciencia per implementar l’esport com a einaeducativa.

No volem deixar d’agrair a tot al grup de nenes,nens, mestres i famílies la implicació que han mostraten la participació en el Desè premi Pilarín Bayés.

A vosaltres, moltes gràcies.Us deixem, doncs, amb la lectura de l’estudi, on de

ben segur hi trobareu dades interessants i algunescuriositats.

Grup de Recerca en Educació Física



12/89

11

2. INTRODUCCIÓ

El llibre que teniu a les vostres mans és el resultat deltreball de moltes persones. Per una banda, la tascade l’Editorial Mediterrània, en col·laboració amb laPilarín Bayés, que promou un premi en què hi parti-

cipen centenars d’escoles de Catalunya. En segonlloc, la participació d’aquestes escoles que han impul-sat l’arribada de 2.329 contes i, és clar, cada und’aquests contes escrit per diverses mans. I finalment,

ja quasi de manera anecdòtica, el GREF de la Univer-sitat de Vic que hi ha participat elaborant aquest es-tudi que ordena i sintetitza tot allò que podemaprendre del premi.

El GREF ha analitzat tota aquesta colla de contes i,per tant, tantes maneres de veure, viure i sentir lapràctica esportiva i els seus valors com infants els hanescrit. Hem estudiat aquest material pedagògic utilit-zant algunes de les estratègies que s’implementenen recerca qualitativa i quantitativa com l’anàlisi delcontingut, les discussions en grup o les entrevistes aexperts. El document, doncs, és un diàleg permanententre dades quantitatives/estadístiques i dades quali-tatives/interpretatives dels testimonis que ens handeixat els infants que han participat en el premi.

Aquest llibret s’ha estructurat en tres grans parts.La primera d’elles conté una anàlisi dels conceptes

que s’han mobilitzat al voltant del premi. Són, fona-mentalment, els següents: esport, esport escolar,

educació física i valors. L’aproximació a aquests con-



13/89


ceptes permet acostar-nos amb major precisió a les

experiències dels infants, que representen la segonapart del treball.En un segon moment s’inicia l’estudi dels contes

presentats pels infants. En aquest apartat es recullenels valors que emergeixen dels contes de manera mésfreqüent i s’analitzen des d’una perspectiva amenaper mitjà de citacions extretes dels mateixos contes.

Finalment, la tercera part del llibret es dirigeix als

i les professionals de l’esport. I s’ha fet donant-los laveu; permetent-los exposar, des de la seva pròpiacondició personal o professional, què entenen pervalors en el món de l’esport, com els interpreten icom els treballen.

Aquestes tres parts pretenen mostrar la imatgedels valors associats al «saber guanyar i saber per-dre» dels infants.

En aquest marc de narracions fetes pels nens i lesnenes s’ha generat un volum de material molt inte-ressant per a la investigació qualitativa i educativa.



14/89

13

3. Objectius de la recerca

La gran quantitat de relats, històries i vivències queens deixen els infants que han escrit els contes queparlen d’esport al voltant del «saber guanyar i saberperdre» no poden quedar en l’oblit. Les seves històri-

es amb els seus comentaris i debats ètics o morals sónun testimoni altament valuós que aquells que partici-pem de l’educació dels infants des de la pràctica es-portiva no podem obviar.

Moltes vegades és l’adult qui pensa o imaginaquè viu o què sent l’infant i això és un bon punt departida per educar mitjançant l’esport, és clar. Maiperò, com fins ara, hem disposat de les paraules o

dels sentiments dels infants en si mateixos, sense fil-tres i sense prejudicis, per poder conèixer i analitzarquè pensen, senten o viuen aquests infants fent es-port. Per tant, aquests 2.329 contes són una mostrapotent, suggeridora i prou significativa de la veu il’opinió dels infants, així com un precís reflex de lespràctiques esportives que la nostra societat els ofe-reix avui.

És per això que el treball desenvolupat preténmostrar i divulgar les lliçons que ens han deixataquests infants per mitjà dels seus contes. Ambaquest punt de partida, el llibre que teniu a les manses proposa assolir els objectius següents:

Constatar el grau d’impacte i d’incidència que te-nen les pràctiques esportives en el procés de socialit-

zació dels nens i les nenes a Catalunya.



15/89


Constatar com viuen els infants de primària el

guanyar i el perdre en les seves pràctiques esportivesdins i fora de l’aula ordinària.Debatre l’impacte que el model de pràctica espor-

tiva adulta, sovint massa comercial, té en la configu-ració dels valors de la pràctica esportiva en escenariseducatius.

Aclarir certs conceptes com valors, educació física iesport . Paraules que sovint utilitzem amb significats

semblants però que tenen matisos ben diferenciats.Conèixer l’estat de la qüestió en referència a la

pràctica esportiva en edat escolar a casa nostra.El lector o lectora, doncs, haurà notat que el tre-

ball vol servir a dues finalitats essencials. Per unabanda, conèixer i analitzar la veu dels infants en rela-ció amb l’esport tenint els contes com a instrumentper fer-ho. D’una altra, debatre al voltant de la pràc-

tica esportiva des d’una perspectiva més àmplia quepermeti comprendre millor aquesta pràctica tan ar-relada en les societats postmodernes i de tant impac-te social.



16/89

15

4. Dibuixant conceptes bàsics

En aquest apartat dibuixarem un mapa de caràcterconceptual de què hem d’entendre pels conceptes bà-sics sobre els quals gira aquest llibre. Exposarem les de-finicions bàsiques de les paraules que sortiran amb més

freqüència. És possible que la proximitat, semblança o–afortunadament– l’augment de l’ús d’uns termes, quevan lligats a l’auge de la pràctica de l’esport, han pro-mogut un ús indistint; aquest fet, al seu torn, ha pogut,en alguns casos, confondre les seves pràctiques.

Des de la gimnàstica de fa uns anys a l’educaciófísica actual, s’ha passat per moltes indefinicions igarbuixos conceptuals que han fet de l’educació mit-

jançant el moviment una pràctica sovint desconegu-da i menystinguda. No és el mateix l’esport quel’educació física, ni tampoc l’esport escolar que l’es-port en edat escolar.

Ara bé, evitar confondre l’esport amb l’educaciófísica és una necessitat encara vigent perquè els re-lats dels infants ens insinuen que encara hi ha moltespràctiques escolars i de clubs que cal millorar. I enaquest sentit, considerem que emmarcar i precisaraquests termes serà un pas més que ajudarà a orien-tar àmbits d’interessos, finalitats i accions educativesdels agents vinculats a l’esport.

Per això el capítol està estructurat en diferentsapartats, en què s’exposen definicions teòriques i al-gunes dades que ens ajudaran a entendre aquestes

definicions.



17/89


4.1. Esport, esport escolar i educació física

Anem a pams, doncs:L’esport és una activitat construïda que està im-

presa en la societat que l’ha dissenyat i, per tant, ques’entén, es gestiona i es practica en funció del con-text temporal en què es troba (Sánchez, 2001; Parle-bas, 2002). Així, entenem que els valors que aflorende l’anàlisi dels contes són valors esportius actualit-

zats i impresos en la mentalitat dels nens i les nenesde primària.

El coneixement detallat dels jocs esportius pot proporcionar una valuosa informació sobre la societat que els ha produït o adoptat.Organització de l’espai i mesura del temps,control de la violència i estructura dels rols,

modalitats de la victòria i panòplia dels rituals:els jocs porten impresa la marca de la sevamatriu social.(Parlebas, 2002:297)

Al llarg de la història, però, el concepte d’esports’ha entès des de múltiples concepcions: des de l’es-port com a manifestació de lluita en l’època delsgrecs, passant per les concepcions de pràctica espor-tiva com a eina per al foment de la higiene amb elMoviment de l’Escola Nova (1900), fins a la concepcióde la pràctica de l’esport com a motor econòmic i co-mercial de les societats actuals.

Actualment, quan parlem d’esport ho fem segonsla definició que la Comissió Europea va presentar el

juliol del 1992, per la qual l’esport és:



18/89

4. Dibuixant conceptes bàsics 17

[...] qualsevol forma d’activitat física que, a

través de la participació organitzada o no, té per objectiu l’expressió o millora de la condiciófísica i psíquica, el desenvolupament de lesrelacions socials o l’obtenció de resultats encompetició a tots els nivells (Art. 2) (Op. Cit.).

Però de definicions de què entenem per esport enpodem trobar moltes més. Per exemple, per José Ma-

ría Cagigal (1971), l’esport és un joc regulador del’equilibri personal i emocional, en el qual hi aparei-xen valors contradictoris com joc net/competitivitat ocontacte social/rivalitat entre d’altres. L’esport és elmitjà idoni per a l’estudi de la complexitat humana, ide totes les seves vessants: psicològiques, socials,educatives o històriques.

Per Vicenzo Padiglione (1995), l’esport és una acti-

vitat lúdica fonamentada en certes regles i normes,on hi ha un component competitiu i on es requerei-xen certes habilitats físiques.

I finalment, segons Garcia Ferrando, Puig i Lagar-dera (2002), l’esport és un fenomen social controver-tit, que engloba símbols, valors, normes i comporta-ments, i en el seu si rauen especificitats culturals,econòmiques i socials particulars.

Per fer-nos una idea de l’extensió d’aquest feno-men social exposem les dades publicades pel ConsellCatalà de l’Esport l’any 2010, en què s’observa que el50% de la població catalana de més de 15 anys diuque fa esport. Si ho comparem amb dades publicadespel mateix òrgan el 1975, que rondava el 20%, veu-rem que hi ha hagut un increment important en la

pràctica de l’esport a casa nostra.



19/89


Figura 1: Evolució de la pràctica esportiva a Catalunya des del 1975

fins al 2009 (Garcia Ferrando et al. i Consell Català de l’Esport, 2010).

Segons l’Eurobaròmetre de la Unió Europea(2010), Catalunya se situa per sobre de la mitjana eu-ropea en pràctica esportiva i molt per sobre de païsoscom Grècia, Itàlia o Bulgària.

Per gèneres, i en termes globals, els homes diuenque practiquen més esport que les dones, un 57% elshomes i un 43% les dones, tal com mostra la figura 2.De totes maneres, les dones fan moltes activitats re-

lacionades amb la salut i el benestar físic, com perexemple caminar o exercicis gimnàstics en centres defitness que probablement no estiguin incloses enaquestes enquestes.

Figura 2: Sobre la pràctica esportiva per gèneres en edat adulta

(Observatori Català de l’Esport, 2010).



20/89


L’anàlisi també descriu que el 60% de persones

amb formació universitària afirmen que practiquenesport de forma habitual. Per contra, a mesura que elnivell d’estudis disminueix també ho fa l’hàbit de lapràctica esportiva. No hi ha dubte que la dada des-criu un escenari en què l’educació de la persona és unmotor per a la pràctica. Això ens fa pensar que l’es-port en edat escolar pot ser fonamental per establirhàbits saludables i esportius que quedaran impresos

en les formes de viure dels futurs i les futures ciuta-dans i ciutadanes.

Però esport no és el mateix que esport escolar, ve-gem-ho. Cal entendre l’esport en edat escolar comqualsevol pràctica fisicoesportiva que fan els infantsi joves en edat escolar, dins i fora de l’horari escolar itant en l’entorn escolar com en clubs, entitats espor-tives o federatives. El conjunt de terminologia lligat

a l’esport en edat escolar integra, al mateix temps,diferents tipus de pràctiques: jocs escolars, competi-cions, jornades esportives o activitats d’esport pertothom (Blázquez, 1999).

En l’àmbit de la competició esportiva dins de l’ho-rari lectiu en edat escolar, s’observa que hi ha hagutun augment considerable tant del nombre de partici-pants com del nombre d’escoles d’educació infantil iprimària. Durant el curs escolar 2007-2008, van parti-cipar en competicions esportives un total de 982 es-coles amb 208.184 nenes i nens participants. I trescursos més tard, l’augment fou notori, amb una par-ticipació de 386.745 infants i amb una major distribu-ció d’escoles participants en aquestes competicionsesportives, com era d’esperar (figura 3):



21/89


Figura 3: Evolució del nombre de nenes i nens participants en

competicions esportives en horari lectiu (Observatori Català de

l’Esport, 2012).

Per altra banda, la figura següent també mostra

com l’increment de la pràctica es dóna en tots els àm-bits del nostre territori educatiu, tant privat com con-certat i en les Zones Educatives Rurals (ZER) (figura 4):

Figura 4: Nombre de centres d’educació infantil i primària parti-

cipants en competicions esportives dins l’horari lectiu (Observa-

tori Català de l’Esport, 2010).



22/89


En definitiva, aquestes dades mostren un cop més

la importància cabdal i creixent de la pràctica de l’es-port en la nostra societat, en l’educació i, en conse-qüència, en les àrees del currículum d’educació impli-cades en aquesta pràctica.

L’educació física, en canvi, és aquella disciplinacurricular i educativa que s’imparteix a les aules i queve determinada per la Llei d’educació de Catalunya(LEC 12/2009). En el Títol V sobre Ordenació dels en-

senyaments, i dins del Capítol II, Ensenyaments derègim general , l’article 58 sobre l’Educació primària,ens diu que l’educació en aquesta etapa té com a fi-nalitat proporcionar a tots els alumes una formacióque els permeti:

a) Desenvolupar les capacitats personals i les habi-litats socials.

b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les com-petències relatives a l’expressió i la comprensióorals, l’expressió escrita i la comprensió lectora,les competències en matemàtiques bàsiquesi les competències necessàries per a l’ús de lesnoves tecnologies i de la comunicació audiovi-sual.

c) Desenvolupar la capacitat d’esforç, de treball id’estudi.

d) Expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afec-tivitat.

e) Conèixer els elements bàsics de la història, lageografia i les tradicions pròpies de Catalunyaque els facilitin l’arrelament.



23/89


I per tant, el currículum de primària reconeix l’edu-

cació física com un espai en què l’esport s’ha d’utilit-zar per al desenvolupament de les competències permitjà dels continguts (també conceptuals, procedi-mentals i actitudinals) que l’integren. Vegem, a granstrets, com es treballen des de l’educació física, els di-versos continguts en què s’estructura el currículum:

• Les normes són patrons de conducta que orga-

nitzen la vida en comunitat i que, per tant, sónimprescindibles per a la bona convivència. Desde l’educació física es treballen les normes desd’una vessant lúdica que permeten la seva ad-quisició de manera natural i positiva; en desta-caríem l’aprenentatge, l’ús i l’acceptació de lesnormes intrínseques de l’esport o dels jocs, fo-namentalment. Però també es treballen les nor-

mes des de la higiene personal i les normes lliga-des als usos dels materials i els espais de pràcticacorporal.

• Les actituds són expressions de l’estat d’ànim ipredisposicions que condicionen les nostres re-accions davant dels estímuls que suposen els fetsi les relacions de la vida quotidiana. Estan condi-cionades pels valors i les normes que cultural-ment tenim interioritzats. Amb una bona pràcti-ca, integradora i positiva, on l’infant es mostri ise senti apte, l’educació física desenvolupa acti-tuds de plaer per l’esport, de diàleg i negociació,de convivència i integració o actituds de respon-sabilitat individual i col·lectiva.

• Els valors, en l’àrea de l’educació física segons el

currículum de primària, són guies de conducta



24/89


ètica que regulen el comportament de les perso-

nes tan individualment com col·lectivament. Desde l’educació física cal dirigir-se a l’esportivitat,la constància, l’esforç, la cooperació, l’autoesti-ma i la companyonia, entre altres. Així, es poten-cien sempre els valors propis d’una societat soli-dària, sense discriminació, respectuosa amb lespersones i l’entorn.

Per altra banda, des de fa pocs anys s’ha incorpo-rat la noció de competència com a eix de les finalitatseducatives de l’escola. És per això que val la pena re-cordar que hem d’entendre les competències comaquell conjunt de sabers, habilitats i actituds ques’aprenen i es posen en joc en la vida quotidiana ique permeten desenvolupar-se en cadascun d’aquestsàmbits. Tenen, doncs, a diferència dels objectius, un

caràcter més aplicat que implica una formació basa-da en l’acció i en la capacitació en lloc de l’atenciósobre l’assoliment d’un resultat o un altre.

Les competències que es desenvolupen en l’educa-ció són diferents per a cadascuna de les grans etapeseducatives. I és evident que les que s’assoleixen enl’educació infantil, primària o secundària ho són, ésclar! Però a més a més en funció del cicle de l’etapa,primària o secundària, les competències que s’espe-ren obtenir per part del sistema educatiu també sóndiferents. Així, per ubicar les finalitats educatives deels nens i nenes que han escrit els contes que aquís’analitzen, direm que a primària s’espera:

• El desenvolupament de la competència del co-

neixement i la interacció amb el mon físic, que



25/89


s’aconseguirà fent activitats a l’aire lliure i amb

l’ús del cos i el moviment.• El desenvolupament de la competència social ide ciutadania, mitjançant activitats que portinimplícits valors com la cooperació, la solidaritat iel respecte.

• La competència cultural i artística. Són impor-tants les activitats esportives que permetin l’ex-pressió de les emocions i els sentiments i que,

sobretot, entenguin la creativitat com a valordeterminant del moviment i l’expressió del cos.

• L’educació física contribueix a més a més a l’auto-nomia i la iniciativa personal, perquè empeny elsnens i nenes a prendre decisions i, per tant, a as-solir valors com l’autosuperació, la perseverançai l’actitud positiva.

• La competència d’aprendre a aprendre s’aconse-

gueix fent activitat esportiva que tingui com apunt de partida l’aprenentatge motor i, en con-seqüència, l’autoconeixement i l’autoestima.

Però l’educació física també pot contribuir de ma-nera decisiva a les altres competències del currículumde primària i les possibilitats de fer-ho són múltiplesi globals a la vegada.

Així, per exemple, per treballar la competència co-municativa podem experimentar amb el cos i el mo-viment, amb les sensacions i les emocions que aquestmoviment genera. Per treballar les competències so-cials i interpersonals es poden potenciar els jocs i lesactivitats a la natura per tal de fomentar els valorscom el respecte, la participació i la convivència en el

contacte personal.



26/89


El coneixement d’un mateix o mateixa i de les prò-

pies possibilitats i carències, l’autosuperació, la per-severança, l’actitud positiva i l’organització indivi-dual i col·lectiva, contribueixen a la competènciaaprendre a aprendre i a l’autonomia i iniciativa per-sonal.

En definitiva, doncs, l’educació física és un escena-ri on és possible aprendre a conviure jugant i com-partint, i alhora és possible crear situacions necessàri-

es per a una bona pràctica pedagògica al voltant delsvalors. Però també pot ser un espai especialment re-sistent a aquestes pràctiques.

El paper de l’educació física en la persona com-porta la necessitat de plantejar quines capacitats hade desenvolupar l’individu per tal que es relacionini actuïn a favor del propi desenvolupament perso-nal, del desenvolupament social i del context que el

condiciona i en què intervé (Lagardera i Otero,1992).

La intencionalitat explícita curricular pel que fa ala finalitat de l’educació física en l’educació primàriano és només educar les capacitats motrius de l’estudi-ant, desenvolupant destreses i habilitats que millorinles seves possibilitats de moviment, sinó que cal con-templar la presència d’una educació en valors, acti-tuds i normes referents al cos i a la conducta motriu(socialització, autonomia, reflexió crítica, coopera-ció, etc.) des d’una visió més integral de la personade la qual formen part els aspectes cognitius, afec-tius, socials, emocionals, etc.

Fins ara hem vist el mapa teòric dels conceptesd’esport i d’educació física, els punts en comú i els

matisos de cadascun dels conceptes. Hem entès que



27/89


l’esport com a fenomen global i en creixement té

una base fonamental en els continguts i els objectiusque l’educació física té a les aules; per tant, hem en-tès la relació interdependent d’ambdós conceptes.

4.2. Definició de què és un valor moral

Cada societat incorpora una sèrie de normes sobreles conductes considerades socialment acceptables o

no. Hi ha accions que es consideren bones i valuosesmentre que n’hi ha d’altres que es perceben com adolentes i que cal evitar. Les nocions de bo i dolentestan molt arrelades a les persones i a la societat iaquestes nocions fa que adaptem les nostres conduc-tes a les normes compartides. Tota societat comprènaquestes normes, que són el que en diem la moral ol’ètica (Delval i Enesco, 1994).

Les paraules ètica i moral són gairebé sinònimes ide vegades l’ús de l’una o de l’altra prové de motiusocasionals. Etimològicament, la paraula moral provédel llatí mo-moris, que significa ‘costum, manera, úso pràctica’, mentre que ètica deriva del grec ethos,que es pot traduir de manera aproximada a ‘caràcter’i també ‘costum’. Ambdós termes tendeixen a ser uti-litzats indistintament per referir-nos a l’estudi de lesnormes o regles que regulen la conducta humana enel context social. Ètica i moral fan referència a la pra-xis o pràctica i es caracteritzen per la pròpia existèn-cia de la condició humana, la conducta socialitzadaque es contraposa a les conductes instintives i auto-màtiques (Fibla, 1995).

La moral és l’escenari on es construeixen els valors

d’una societat i per tant aquests valors –tot i que



28/89


també poden ser individuals i una persona pot valo-

rar positivament coses que pel seu entorn social notinguin el mateix significat– solen ser socialmentcompartits. Es valoren objectes, conductes, actituds,trets psicològics, etc. En una societat es pot valorarser alt, guapo, d’ulls clars, ric, o ser un bon esportista,explicar bons acudits, o portar una vida de pobresa ioració.

Els valors morals es concreten amb regles o nor-

mes de conducta que indiquen com cadascú s’ha decomportar en les diferents situacions. Cercar el propibenefici o el dels altres, ser altruista o egoista, sertolerant o intolerant, defensar la igualtat de les per-sones i la llibertat o combatre-la, determina les re-gles de conducta en el grup de persones. La conductamoral depèn en definitiva dels valors dels quals esparteix, per la qual cosa moral i valors estan íntima-

ment relacionats.El nostre model educatiu aposta clarament per

una educació ètica i moral dels alumnes basat en unaeducació integral de la persona. Aquesta afirmacióes concreta a partir de les competències, els objec-tius, els continguts i les matèries de l’escola, coinci-dint en el desenvolupament moral de l’alumne.

Victòria Camps (1990) afirma que l’educació no estroba lliure de valors. L’escola com a institució educa-tiva ha d’assumir que, a més a més de transmetre unsconeixements i unes habilitats, ha de formar perso-nes. Així, doncs, no hi ha activitat educativa que nocomporti educar en valors. Efectivament, cada enti-tat educativa ha de crear el context necessari per talde tenir l’oportunitat de reflexionar i prendre decisi-

ons de com plantejar la formació de valors entre els



29/89


alumnes. Per tant, si es reconeix que tota educació té

un component moral, és millor fer-lo explícit i assu-mir-lo de manera conscient i intencionada (Bolívar,Taberner i Ventura, 1995).

Davant d’aquesta situació, cal preguntar-nos sil’escola ha d’assumir una funció reproductora delsvalors, o si ha de complir amb una funció transforma-dora i crítica respecte a la societat. Aquesta és una deles principals discussions que la societat actual es

planteja: determinar si l’escola ha de promoure unesdeterminades actituds i uns determinats valors, o siha de potenciar la formació d’una autonomia moralde l’alumne, mitjançant la promoció d’un esperit crí-tic i lliure. Som del parer que ambdues coses són ne-cessàries per a un equilibri entre les funcions de l’es-cola –reproductora i transformadora–, repte difícild’aconseguir i que ha de convertir-se en un objectiu

plantejat des dels centres educatius.

4.3. Com s’ensenyen els valors des de l’educaciófísica a l’escola

Una vegada hem conegut més detingudamentquè entenem per esport , què el diferencia, per exem-ple, de l’educació física i què hem d’entendre tambéper valor , és el moment de dirigir-nos específicamental treball dels valors des de la perspectiva de l’educa-ció física.

Tot i que tot allò que gira al voltant de «saberguanyar i saber perdre» no és un aprenentatge quees fa exclusivament a l’escola sinó que és un valorque es desenvolupa també en la vida social (família,

amistats, clubs, associacions, etc.), entenem que una



30/89


perspectiva d’aquest valor enfocada des de la mirada

educativa de l’educació física pot fer-la més accessi-ble a tothom.Som del parer que treballar les emocions, desper-

tar la capacitat crítica i de judici dels infants, qüestio-nar i reflexionar sobre les diferents situacions que esdonin en les sessions seran les claus d’un planteja-ment profund, coherent i constructiu de l’educacióen valors.

Un currículum d’educació en valors ha de com-prendre en primer lloc, la creació d’un clima escolartotalment democràtic; és a dir, amb una organitzacióde l’aula i de l’escola basada en la participació delsimplicats, de manera que sigui possible la discussióde tots els temes, i que la presa de decisions, l’adop-ció de normes i la solució dels conflictes sigui raona-da i consensuada. Per tant, aquests infants han de

sentir-se responsables del grup al qual pertanyen.En segon lloc, cal la preparació i la presentació als

alumnes d’un conjunt d’activitats pensades específi-cament per propiciar una educació en valors.

En tercer lloc, cal la utilització planificada de totesles oportunitats de l’educació en valors que ofereix elcurrículum escolar i, per últim, la participació socialdels estudiants fora del marc escolar. Així, doncs,educar en valors a l’escola:

No és una pràctica que reprodueixi i inculquivalors, ni tampoc individualisme i subjectivisme,tot al contrari, cal un context de posada encomú i de creativitat col·lectiu, pel diàleg i ladiscussió entre les persones i els grups.

(Martínez i Puig, 1991:13)



31/89


Com anirem desenvolupant al llarg del text, els va-

lors en l’educació física escolar i en l’esport no s’asso-leixen per la simple pràctica. Cal, com afirma Gutiér-rez (1995), un compromís de tots els participants pereducar i promocionar els valors quan es practica edu-cació física i només s’assoliran si sorgeixen de la bonarelació entre les persones i la realitat que les envolta(Puig, 1993).

En el següents paràgrafs presentem les principals

característiques des de l’educació física que creiemque afavoreixen l’educació en valors i la conscienci-ació i la concreció d’actituds en les sessions d’educa-ció física. Més endavant veurem que moltes d’aques-tes característiques ja les anomenen els nens i nenesen els seus contes, però no en forma de discurs teò-ric, sinó en forma de valor d’esport.

El caràcter lúdic , divertit i vivencial apropa l’acti-

vitat pràctica a la realitat de la persona amb senti-ments, i així l’aprenentatge és motivant i significa-tiu, perquè les situacions es relacionen amb lesexperiències quotidianes de les nenes i els nens.Aquestes situacions moltes vegades demanen unanecessitat de resposta de valors i, per tant, afavo-reixen el desenvolupament d’un diàleg amb el con-text.

Alguns autors destaquen la motivació implícita enaquesta matèria, per la seva relació amb el joc i elmoviment. Però cal anar amb compte amb la maneraque té la nena o el nen d’expressar aquesta motiva-ció, perquè no sempre es desenvolupa de la mateixamanera.

El caràcter visible de les accions motrius és un dels

aspectes a destacar de l’educació física. Sánchez



32/89


Bañuelos (1992:8-9) ho concreta com «la demanda

contínua de noves fites, la progressió de l’estudiantcom a manifest, la impossibilitat d’amagar els malsresultats o la necessitat de comparar els resultatsamb els dels companys». Tot plegat, afecta la pròpiaimatge que l’infant es crea d’ell mateix o que els al-tres creen sobre ell.

Les relacions personals són constants en les sessi-ons d’educació física, en les quals hi ha contacte físic

i interacció directa amb tots i totes: formant grups,fent parelles, ajudant-se amb algunes activitats, do-nant-se la mà o agafant-se de la cintura per fer unadansa o un joc, respectant i pactant unes regles de-terminades, acceptant guanyar o perdre davant unasituació de joc o competició, respectant els companysque fan d’àrbitre i d’adversaris, acceptant que totssom diferents, etc. Tot plegat fa que no sigui gens

fàcil i que es donin situacions amb diversitat de con-flictes. El conflicte1 en el joc és un espai idoni per aldesenvolupament d’actituds i valors de manera con-creta i directa, a partir de situacions significatives ivivencials per a l’alumnat.

L’activitat lúdica, segons Martínez i Buxarrais(2000), permet als participants explorar, experimen-tar, relacionar-se i crear un marc en el qual les relaci-ons socials ocupen un lloc molt important. En aquest

1. En els diversos contextos d’interacció que es produeixen a les

classes d’educació física es poden trobar situacions de conflictes

de valors personals i socials que, conjuntament amb les emoci-

ons, gestos i paraules que es produeixen entre els companys, són

elements clau a l’hora de treballar la resolució de conflictes i con-

tribuir al procés de socialització.



33/89


context lúdic, les emocions i les sensacions es mani-

festen amb moltes formes i diferents intensitats, cre-ant un entorn per plantejar reptes i aprendre a tole-rar les contrarietats i les frustracions.

El llenguatge universal i diferenciador de l’educa-ció física és un altre tret que facilita la comunicació ila integració. Una de les matèries escolars on ràpida-ment els nouvinguts i nouvingudes d’un altre paíss’integren a l’escola és l’educació física. Pot donar-se

a partir de continguts com el joc, la dansa, l’expres-sió corporal, la iniciació esportiva, etc., ja que el llen-guatge del cos i dels gestos és força universal; a l’ho-ra de realitzar la pràctica, però, no es pot oblidarque el llenguatge és un tret diferenciador personal iparticular.

Cal remarcar el gran potencial de treball coopera-tiu, de superació i d’esforç que representen l’educa-

ció física i les activitats esportives. Segons diversosestudis, l’esport i els jocs preesportius són un delspocs àmbits on les persones s’impliquen amb un tre-ball de constància, esforç i de compromís amb elgrup. El fet de pertànyer a un equip i l’establimentd’un objectiu comú ajuda a destacar actituds coml’esforç, la puntualitat, l’ajuda i la col·laboració entreiguals.

L’impacte social de l’activitat física i l’esport ha es-tat centre d’interès dels mitjans de comunicació demasses. Aquests tenen cada cop més influència socia-litzadora i cal buscar i aprofitar les possibilitats edu-catives que afavoreixen.

Estem d’acord que l’educació física i el context es-colar són dos àmbits on es poden debatre i tractar

situacions relacionades amb els valors i les actituds.



34/89


La presa de consciència d’alumnes, mestres, escola i

també família és clau per poder explicitar-los i incor-porar-los amb tots nosaltres.



36/89

35

5. La mirada dels nostres infants

Certament, totes les pàgines anteriors ens han servitper ubicar-nos millor en l’escenari de l’esport ambnenes i nens d’escola primària, tant si som professio-nals com voluntaris d’aquest àmbit. Ara bé, la finali-

tat principal del treball és, també, contextualitzar elsrelats que ens han explicat els infants. D’aquesta ma-nera, ens serà més fàcil, gràcies als apunts anteriors,trobar respostes precises a preguntes com: Com vi-uen els infants l’esport? De quin esport ens parlen?Com són les relacions entre els mateixos infants enels seus esports? Quina tasca educativa fan els en-torns que introdueixen els infants en l’esport? Com

viuen els infants l’exigència de guanyar?Per altra banda, l’anàlisi dels contes del Desè pre-

mi Pilarín Bayés ens ha ensenyat que hi ha uns valorsque es relacionen directament amb saber guanyar isaber perdre i que, a més a més, coincideixen ambmolts dels aspectes que aquells i aquelles que hanestudiat l’esport exposen en els seus escrits com a fo-namentals per copsar aquesta pràctica.

Hem vist, doncs, que la gestió del saber guanyar odel saber perdre és més fàcil si els infants treballenamb aquests «altres» valors i recursos ja integrats ique ens han mostrat constantment de manera més omenys explícita.

D’aquesta manera, els valors que ajuden en la ges-tió del saber guanyar i del saber perdre i que hem

pogut veure ben clarament en la majoria dels relats



37/89


dels infants són: l’amistat, la constància, la coopera-

ció, l’empatia, l’esforç, el respecte, la solidaritat, laparticipació, la tolerància i el treball en equip. Ens hasemblat oportú, doncs, agrupar l’anàlisi dels relatsdes d’aquests valors més petits i que donen fe delsdetalls que permeten que un nen o nena sàpiga gua-nyar o perdre amb valor.

A continuació, doncs, explicarem què entenen elsnens i nenes d’aquests valors en la seva aplicació en

l’àmbit esportiu, tot donant coherència al marc teò-ric fins ara exposat.

Al llarg del text anirem fent referència explícitaals infants citant fragments concrets dels textos delscontes. Com es podrà observar, a la referència delfragment o la frase consta l’autoria del text, respec-tant el pseudònim que el mateix infant ha escollitper anomenar-se.

Ha arribat el moment, doncs, de l’anàlisi dels re-lats i dels seus protagonistes: els i les autores delscontes del Desè premi Pilarín Bayés.

Som-hi!

ALEGRIA

La felicitat, en la majoria de les persones,és el resultat d’una treballada disciplina.

ANÒNIM

Si hi ha una imatge que generalment s’associa a lapràctica esportiva és l’alegria que genera. Si cerquema Internet imatges d’infants fent esport, la seva granmajoria comparteixen el fet que els infants s’ho pas-

sen bé. A vegades, l’esport d’alta competició, per



38/89

5. La mirada dels nostres infants 37

l’exigència que comporta, fa que l’alegria no hi sigui

del tot present, especialment en els entrenaments.Però en l’àmbit escolar, el qual ens ocupa i que és elcontext d’aquests contes, sempre hi ha de ser pre-sent. En l’esport extraescolar no hauríem de veureuna imatge d’un infant que no sigui feliç, perquèl’alegria és un dels valors que caracteritzen la pràcti-ca en aquestes edats i aquest moment.

Quan un acte es fa amb alegria comporta motiva-

ció i ganes de seguir practicant. Les nenes i els nensen els contes ens mostren aquest concepte de l’ale-gria que promou la pràctica de l’esport i que fa quetingui interès per si mateixa:

«Gaudir dels moments conjunts amb elscompanys»(pseudònim Ainoper)

«Gaudeix i sigues feliç cada dia més amb totesles coses que fas»(pseudònim Theteacher)

La felicitat que es genera per la pràctica o pel sim-ple fet de realitzar-la és un dels motius pels quals elsinfants fan esport, doncs. La pràctica corporal i es-portiva és intrínsecament generadora d’alegria.

«L’important no és guanyar o perdre,és participar i passar-s’ho bé»(pseudònim Daniel)

Així, doncs, els infants saben reconèixer que el

que realment és important és que «ens ho passem



39/89


bé» gaudint amb la pràctica, que estiguem contents,

més enllà dels resultats que obtinguem.La pràctica de l’esport ha d’anar sempre unida al’alegria i en aquestes edats és inexcusable. L’impor-tant de l’esport és que l’infant gaudeixi compartintl’activitat amb la resta de companys de pràctica i joc.

«Passar-ho bé i estar en forma. Sempre que pugui jugaré a futbol amb els companys. Tots

podem trobar i practicar un esport que ensagradi de veritat. [...] fer esport val la pena»(pseudònim Els dinosaures)

Quan els nens s’ho passen realment bé i frueixenamb la pràctica, tota la resta de valors positius impli-cats en l’esport s’integraran amb facilitat i faran queaquesta pràctica formi part de la seva vida d’aquí en

endavant. Quan allò que fem ens agrada i ens hopassem bé fent-ho, sens dubte ho incorporarem alsnostres hàbits d’adults i... què és més important queaixò? Adquirir com a hàbit de vida una pràctica quecomporta tants valors associats com la salut, el be-nestar, etc.

Com a societat ens hauria de preocupar si el fetque hi hagi infants que no fan pràctica esportiva forade l’àmbit escolar és perquè no s’ho passaven bépracticant-la. S’hauria de vetllar, doncs, per ajudar atrobar la pràctica esportiva que s’adeqüi als interes-sos i la personalitat de cadascú. Aquest seria el repte,perquè la resta ja està assegurada.

Els infants trien l’esport com una forma de diver-sió, de gaudi, ja sigui de forma individual o en grup.

La pràctica amb els altres esdevé un punt clau en



40/89


aquestes edats, ja que compartir la pràctica amb els

seus amics és allò realment important. Heus ací undels potencials de l’esport: els companys d’aquellapràctica acaben sent els meus amics, i això provocaplaer, implicació i adhesió a la pràctica esportiva. Si,aleshores, aquesta pràctica és també educativa ja ar-rodonim el cercle:

«El que més diverteix és jugar

i passar una estona junts»(pseudònim Daniela)

«El més important és divertir-se junt amb els amics»(pseudònim Aluap)

També els suposa gaudir dels reptes que l’esport

els ofereix, és a dir, la importància de passar-s’ho béper sobre del guanyar o perdre:

«El més important és passar-s’ho béi també hi ha vegades que potsfer esport sense competir»(pseudònim Asle)

«És millor passar-s’ho bé que emportar-se eltrofeu de campió»(pseudònim La classe dels gossos)

«És més important divertir-se que guanyar»(pseudònim Els dinosaures II)



41/89


L’amistat, per tant, farà que aquests infants valo-

rin l’esport com un mitjà a través del qual s’ho passenbé, independentment del resultat i en un entorn enquè val la pena esforçar-se. I, de nou, aquests factorsgaranteixen la continuïtat en la pràctica esportiva.

Per tant, és prioritari que els nostres infants s’hopassin bé amb la pràctica esportiva que triïn. Això ésel que és veritablement important. Si no s’ho passenbé, de segur que acabaran abandonant en el futur

aquella pràctica. I realitzar un esport, per tots els va-lors associats que estem observant, és molt importantper al desenvolupament dels nostres infants.

AMISTAT

L’amistat és una ànima que habita en dos cossos;un cor que habita en dues ànimes.

ARISTÒTIL

Mitjançant l’esport, els infants estableixen relaci-ons que majoritàriament finalitzen amb vinclesd’amistat. Aquests vincles, no només són reconegutspels nostres infants en els contes, sinó que hi són con-cebuts com un fet realment valuós i important per acadascú. L’amistat, també és, doncs, un valor per alqual cal invertir temps i esforç:

«El millor que he guanyat ha estat la teva amistat»(pseudònim Estel)

«Havia après la lliçó… a partir d’ara seria un bon company de joc»

(pseudònim El Nen)



42/89


L’amistat és un dels altres «poders» que té i desen-

volupa l’esport. Permet establir vincles entre les per-sones de tal forma que les uneix amb un llaç més es-tret del que s’aconsegueix amb moltes altres activitatsde la vida quotidiana.

Sovint, a més de ser companys de classe, el fet decompartir una pràctica esportiva, enforteix el seuvincle i arriben a ser amics. Així ho manifesten enmolts dels contes que hem llegit, on destaquen els

veritables valors que implica l’amistat:

«La pròxima vegada guanyaràs segur! Ja ho saps: ara tu, ara jo»(pseudònim Els egipcis) La unió que els comporta aquesta pràctica fa que

els sentiments de vinculació dels uns vers els altres

siguin més profunds i que fins i tot demostrin estima:

«Les tres amigues estaven molt unides.«T’estimo molt», es deien»(pseudònim Cindy)

L’esport permet que aprenguin a comunicar a laresta de companys els sentiments que la pràctica com-porta i que arribin a adonar-se que allò important noés guanyar o perdre, sinó que el que realment adqui-reix rellevància és el fet de tenir amics compartintaquesta pràctica, independentment del nivell que tin-guin o dels resultats que de la pràctica se’n derivin:

«No cal guanyar per tenir amics»

(pseudònim Pinki)



43/89


L’amistat és un sentiment centrat en el tracte entre

els infants, el respecte i la generositat. Aquests senti-ments són reconeguts i valorats pels nostres infantsen el decurs dels contes. Així, podem veure la impor-tància de la reconciliació i del respecte després de latensió que pot generar una pràctica competitiva:

«No tenen més remei que donar-se les mans ianar-se’n cap a casa contents i feliços»

(pseudònim Cluca)

En moments en què un dels companys està pas-sant per un mal moment, se’n recorden i saben com-partir-hi en la distància aquella victòria. Aquest fet ésmolt important ja que en els moments d’eufòria perla victòria, saben reconèixer que hi ha algú que noestà present en aquell moment i que ho està passant

malament però que, d’altra banda, ha col·laboratd’una forma o altra perquè aquell grup arribi allà. Iper tant, tot i l’absència, continua formant part d’ells:

«Li dediquem a la nostra amiga perquè esrecuperi i actuï amb nosaltres»(pseudònim Montse)

En aquest sentit cal destacar que també en l’es-port d’alta competició es dóna aquest record cons-tant pels absents i pels que es troben en una malasituació. Per exemple, el primer equip de futbol delBarça, model referent actual en valors esportius, hamostrat evidències en aquesta dimensió de les relaci-ons humanes amb els casos recents dels càncers

d’Abidal i de l’entrenador Tito Vilanova. El record



44/89


d’ambdós ha estat present abans, durant i després de

molts partits i les victòries els han estat recurrent-ment dedicades.El període escolar és el moment en què els infants

s’inicien en aquestes relacions d’amistat i és quan ésmillor que es comencin a adquirir aquests valors.

«No només va guanyar sinó que va fer feliç unnen»

(pseudònim Pardalet)

L’amistat dóna seguretat, els permet saber expres-sar afectes i influeix en el concepte de si mateixosque es va construint.

«Va entrar als vestidors i va demanar perdó atot l’equip i a l’entrenador»

(pseudònim Snoopy)

«El més important era l’amistat. Es van feruna abraçada molt forta i es van prometre notornar-se a empipar per tonteries»(pseudònim Vila)

L’amistat en l’esport promou la satisfacció d’estarentre iguals i això fomenta que les mostres d’afectes’acceptin com un regal de gran valor:

«Tens el millor cor del món perquè m’has ajudat»(pseudònim Gostigs)

«Agrair a tothom el que havien fet per ell»

(pseudònim Aniran)



45/89


«El millor premi són els amics»

(pseudònim Raf100)

També ens ensenya a valorar les opinions dels al-tres i a acceptar les diferències de nivell en la pràcticaesportiva:

«No hem guanyat la copa però hem guanyatamistat i felicitat»

(pseudònim Floc de neu)

Així com el gust per compartir la pràctica indepen-dentment del resultat:

«Vam comprendre que en la competició

sigui qui sigui que hagi guanyatcal conservar l’amistat»

(pseudònim Styles)

«El que importa és participari fer nous amics»(pseudònim Aigua)

I, finalment, el desig de compartir relacions d’amis-tat dins de l’esport:

«Ells ens han ensenyat el valor de l’amistat ique no tot consisteix en guanyar o perdre»(pseudònim Eriçó)

«Aprendre a acceptar la derrota i aconseguiruna nova companya»

(pseudònim Queral)



46/89


Així, podem observar que a través dels contes els

nens i les nenes han sabut plasmar tots els aspectesque comporten el valor de l’amistat: compartir, esta-blir vincles afectius, expressió d’afecte, acceptaciódels altres, respecte per la diversitat d’opinions i gustper la pràctica compartida.

CONSTÀNCIA

Recorda de saber sempre el que vols.I no renunciïs mai als teus somnis.PAULO COELHO

La persistència i la constància són dos valors sinò-nims. Dues virtuts humanes que es treballen a la ve-gada. És la fermesa que mostrem en les accions i elspensaments, la tenacitat que tenim per resistir a la

vulnerabilitat o la indecisió.La constància es dóna sobretot si va acompanyada

d’una permanència en el temps, és a dir, una persis-tència en l’assoliment dels objectius, siguin a curt o allarg termini.

«El nen passava tot el temps que podiaamb el seu cavall. Li feia massatges.Li explicava el que havia fet a l’escola...i a poc a poc es va anar recuperant»(pseudònim Cavalls)

La constància ens permet desenvolupar tasques dedificultat i no abandonar-les davant les adversitats.



47/89


«La Gina anava entrenant i entrenant,

i anava fent piruetes i més piruetes»(pseudònim La granota pintada)

La constància ens la dóna, en part, la capacitat deresiliència, és a dir, l’habilitat que tenim tots els hu-mans de superar-nos i refer-nos dels forts entrebancsque la vida ens posa:

«Havia perdut la competició [...] no n’hi havia prou amb només unes hores per ballar i ballar, perquè era la seva passió, ella només volia seruna gran ballarina i no li importava el tempsque li toqués assajar»(pseudònim La ballarina)

La constància implica una fortalesa mental que al-

tres valors no tenen. La resiliència és l’exempled’aquesta fortalesa que creix i es potencia a mesuraque ens anem fent més grans i que anem adquirintexperiències al llarg del cicle vital.

La peresa o la mandra serien l’antagonisme de laconstància. La mandra ens fa ser poc reflexius i pro-funds i ens situa en el món de la immediatesa i la sa-tisfacció ràpida, en la cultura del zàping, on tot escanvia i es renova constantment. La cultura del zà-ping és l’expressió d’una manera de ser en què resens satisfà eternament, en què el canvi ràpid és latònica i en què els processos de dol o pèrdua són rà-pidament processats.

La mandra ens situa en aquesta superficialitat, enla impaciència, i la pràctica de l’esport és una eina

que ens serveix per recuperar una mica aquesta man-



48/89


ca de constància. Els nens i nenes ho expressen en els

seus contes:

«No us rendiu mai»(pseudònim La lluna plena)

«Mai has de perdre l’esperança, segur queamb esforç i afany ho aconseguiràs»(pseudònim En flames)

La constància ens fa ser qui som i aquesta és unamàxima que ja Aristòtil apuntava amb el seu «Somallò que fem dia a dia. De manera que l’excel·lènciano és un acte sinó un hàbit».

EMPATIA

L’empatia és l’habilitat, la sensibilitatde tenir presents les emocions, els sentimentsi les necessitats dels altres.FERRAN SALMURRI

L’empatia és el valor per excel·lència en qualsevoltipus de relació entre persones ja que inclou el conei-xement, el respecte i la tolerància.

En l’àmbit de l’esport fàcilment apareixen oca-sions on és possible posar-se en la pell de l’altre o, ditd’altra manera, posar-se al seu lloc. I això és possibleen part pel desplegament d’emocions que en la ma-teixa pràctica i, sobretot, en situacions d’enfronta-ment, s’evidencien en l’altre: el que ha guanyat o elque ha perdut.



49/89


«Si un no perd, l’altre no pot guanyar

(…) els que guanyen haurien de donarles gràcies als que han perdut»(pseudònim Cobi)

Tant el guanyador com el perdedor estan vinculatsentre ells a través de les emocions que es desprenende la confrontació esportiva. Qui no ha vist algun diaalgú burlar-se d’aquells que han perdut? I quan pas-

sa això, com s’ha d’actuar? Qui aprèn de qui enaquesta situació? Possiblement aquell de qui s’hanburlat hagi rebut prou dosi de menyspreu com perposar-se a la pell d’un altre possible perdedor en elfutur i no fer el mateix, ans al contrari, hauria de serempàtic amb l’altre i animar-lo. Aquestes situacionsdestaquen en diversos contes que hem llegit i enspermeten afirmar, tot posant-nos al lloc dels qui els

han escrit, que han après la lliçó…

«Vam entendre que no s’havien de burlar delsaltres i no creure’s els millors del món»(pseudònim Marina Güell)

I una vegada apresa la lliçó i descentralitzadal’atenció del propi jo, ja només queda regirar el sacd’emocions que tots portem ben ple per entendreaquelles que els altres porten en el seu i, si ho neces-siten, els hem de poder ajudar.

«Una persona viu perquèvisquin feliços els altres»(pseudònim Un partit)



50/89


PARTICIPACIÓ

L’esport, amb l’aplicació de les seves normesi els seus reglaments, és un complement idealen l’escola de la vida.MIREIA TAPIADOR

«Des d’aquell dia van guanyar a tots els equipsi es van convertir en una llegenda del futbol»

(pseudònim Rei del futbol)

Enfoquem aquest valor, el de la participació, a par-tir d’un contravalor, el de pensar només en el guanyar com a finalitat. Aquest element s’ha identificat en al-gun dels contes llegits i, per tant, forma part de lesidees associades a l’esport que tenen alguns infants:

«El que és important és participari que ens ho passem molt bé»(pseudònim Macarcemanum)

«L’important no és guanyar, és participari saber perdre amb dignitat»(pseudònim Believer)

La participació ha de ser, per damunt de tot, la fi-nalitat última de la pràctica esportiva. És a dir, allòque ens mou a practicar aquell esport. Perquè nosal-tres ens preguntem: es pot guanyar si no hi ha unoponent a qui batre? Si no es participa, un es quedasol en la competició i deixa de poder guanyar però,sobretot, de gaudir o de poder guanyar amics, valors

que ja s’han comentat anteriorment.



51/89


Més enllà de si es guanya o es perd, l’esport esde-

vé diversió per la participació en si mateixa. Almenys,aquesta seria l’escola de la vida per la qual hauríemde vetllar tots aquells que d’una o altra forma hi pu-guem estar implicats (pares i mares, mestres, entre-nadors/es i monitors/es de clubs i associacions espor-tives).

Però la importància de la participació l’hem vist,precisament, quan alguna vegada hem guanyat o

perdut. De manera que, ben treballades, tant la vic-tòria com la derrota ens poden ajudar a educar elsnostres infants en el procés per arribar-hi, és a dir, enla participació. I és que si un equip guanya és precisa-ment perquè un altre perd. I això fa que prengui sen-tit l’acceptació dels altres com a elements educatiusdins de la participació. Altres que poden guanyar operdre però que, en el fons, participen juntament

amb nosaltres en un esport.És cert que sense el desplegament d’emocions des-

prés d’haver guanyat o perdut en algun moment arano estaríem parlant d’aquest valor identificat en elsinfants que han escrit aquests contes. Així que, unavegada més, podem afirmar que la competició (tantescolar com de clubs) pot esdevenir un element edu-catiu i integrador:

«Guanyar no era tan importantcom ho era fer amigues»(pseudònim Pruna).

I per compensar la balança de la derrota versus lavictòria hem trobat la diversió com a element dife-

rencial. Aquest element és present en molts dels con-



52/89


tes llegits i pressuposa el gaudi de la participació més

enllà de la finalitat dels marcadors:

«Des d’aquell moment guanyar ja no significava res, i vas fer com jo: passar-ho bé, gaudir i somriure!»(pseudònim Somriure)

ESFORÇ

En ocasions, una certa peresa és necessària,especialment com a contrast d’una vida

saturada, tensada per un excés d’esforç, però com a norma vital és pèssima, perquè fa impossible la realització dequalsevol projecte.FRANCESC TORRALBA

L’esforç és la capacitat de realitzar una tasca demanera continuada per tal d’aconseguir una fitaplantejada prèviament. Educar en l’esforç és tambéeducar en la constància i sovint en l’èxit d’allò que espersegueix. Per tant, marcar-se objectius i perseguir-los és la base de l’assoliment de l’èxit. Aquesta ideaapareix en diversos contes:

«Les nenes es van esforçar molt en aquellaescola, es van esforçar tant que ara són unesde les millors ballarines de Londres»(pseudònim Arale)

L’esforç és un valor humà que juga contra la llei de

la màxima economia energètica. És habitual, per



53/89


tant, estalviar esforços per tot allò que no ens motiva

prou. Hem de tenir en compte que la motivació és unprocés psicològic previ que ens orienta més o menyscap a l’esforç.

«Si ens ho passem molt bé i podem participar-hi,estaríem molt contentes encara que quedéssimúltimes, valia la pena tornar-ho a provar»(pseudònim Fúria)

La motivació és, a més a més, un procés psicològicbàsic que pot estar orientat extrínsecament a partirde premis o càstigs, o intrínsecament a partir dels in-teressos i les passions més personals i íntims. Els nos-tres infants troben motivacions extrínseques i intrín-seques per a la pràctica de l’esport que provoca unaforta adhesió i persistència en la pràctica esportiva:

«L’extraescolar que més em va agradar van serles classes de ball, no només perquè a mim’agrada ballar, sinó també perquè

s’apropava una competició de ball»(pseudònim Arc de Sant Martí)

Des de la professió docent i evidentment des d’al-tres agents educatius com ara la família es demanade manera reiterada que es potenciï la cultura del’esforç. Les famílies, com a agents de socialitzacióprimària, tenen un cert grau de responsabilitat enaquesta educació cap a l’esforç. El paternalisme o lasobreprotecció dels infants no faciliten en absolutl’educació per la implicació. És per això que implicar

l’infant en l’esport és un bon motor per ajudar els



54/89


infants a esforçar-se per les coses. També cal potenci-

ar l’autonomia personal i deixar espai perquè apren-guin de manera progressiva a resoldre les situacionsque se’ls van plantejant, que en definitiva és la difi-cultat bàsica en l’esport (jugar sense que l’entrena-dor et digui a cada pas què i com has d’actuar). I, perquè no, llegir i explicar contes en els quals el valor del’esforç sigui representatiu i on els i les protagonistesaconsegueixin fites a través d’aquesta actitud i no de

la sort o del destí. Alguns dels nostres infants ho de-tecten fàcilment:

«Es van esforçar a entrenar»(pseudònim El ratpenat)

Es recomana no satisfer amb immediatesa tot allòque demanen, és imprescindible treballar la capaci-

tat de desitjar, d’esperar i el valor de la paciència.

«El seu somni des de petit el tenia molt clar,i cada nit ho somiava:tenir la copa a les seves mans»(pseudònim Goma)

Els pares i mares són models per a tot, és clar. Ésper això que els adults hem d’estar amatents als nos-tres comportaments explícits i implícits, tant petitscom grans, per afavorir que el missatge de l’esforçarribi de manera positiva:

«Un dia a la televisió van sentirque es faria una cursa.

–Que bé! –va cridar en Jordi.



55/89


Els seus pares van fer esparverats:

–No! Ni amb somnis!I calla que no ho sentim bé!»(pseudònim Flor Margarida)

Finalment, hem d’ajudar els infants a entendreque l’esforç no és garantia d’èxit. L’esforç és un va-lor que ens fa ser singulars i ens determina la perso-nalitat i es relaciona directament amb altres valors

com la constància i la perseverança. És per això quecal donar eines de gestió per a la frustració quanaquest esforç no té recompensa ni a curt ni a llargtermini.

«Quan jugàvem a fet i amagar en Joan s’enfadava perquè parava ell molta estona [...]en el segon joc ell se’n reia de nosaltres

perquè corre més que nosaltres. Sap guanyar però no sap perdre»(pseudònim Potus Cs)

HUMOR

El bon humor esdevé recurs educatiu eficaça l’hora d’abordar situacions habituals en lavida escolar.

XUS MARTÍN i J. M. PUIG

El sentit de l’humor és unade les armes amb les quals l’ànimalluita per la seva supervivència.VIKTOR FRANKL



56/89


L’humor és un estat emocional específicament

humà i altament complex. L’humor és un estat quecomprèn diferents dimensions de l’existència huma-na: aspectes cognitius (creació, percepció, compren-sió, apreciació d’incongruències humorístiques); as-pectes emocionals (sentiments de diversió, de plaerque proporciona); aspectes conductuals (expressió dela cara, el riure, la posició corporal); aspectes biolò-gics (activació de processos biològics de segregació

d’hormones) i aspectes socials (contextos socials enquè es produeixen situacions humorístiques).

Totes aquestes dimensions es veuen reflectides enels contes dels nostres protagonistes:

«Mare, ets la millor, avui ha estat un dia perfeta [sic]!»(pseudònim AMB)

«Vaig pensar que somrient tot era millor i quela derrota ens feia més forts»(pseudònim Lem)

«No hem guanyat la copa però hem guanyatamistat i felicitat»(pseudònim Floc de neu)

«Estava molt feliç, aquell premi era larecompensa de l’esforç»(pseudònim Mulan)

«En el proper concurs, tant si guanyo com si perdo estaré igual de content»

(pseudònim Tigres)



57/89


El sentit de l’humor es relaciona amb expressions

com el somriure i sentiments com la felicitat i el reco-neixement, tots ells relacionats amb els valors del tre-ball i l’esforç:

«Gaudeix i sigues feliç cada diamés amb totes les coses que fas»(pseudònim The Teacher)

«S’havia d’esforçar més i que a la pròximavegada ho faria millor. Va ser més feliç i vaaconseguir més amistats»(pseudònim Pensament il·luminat)

Alhora, el sentit de l’humor com a estratègia decomportament en la pràctica esportiva el manifestencom l’estat que motiva aconseguir algun repte amb

energia positiva, passant-s’ho bé i rient:

«En Jordi, en canvi, no s’enfadava mai ambningú i s’esforçava sempre a fer un bon joc i

sobretot a passar-s’ho bé»(pseudònim Xinowa)

«La Paula va acceptar que havia perduti no es va enfadar»(pseudònim Aranya)

El sentit de l’humor destructiu suposa la utilitza-ció de la intel·ligència per perjudicar i destruir laconfiança; així, doncs, l’humor sempre ha de serconstructiu, el que tots nosaltres coneixem per «bon

humor». Es tracta d’una actitud que millora la vida



58/89


de les persones i, per tant, és un valor que s’ha de

transmetre:

«Ara ja ningú tornarà a riure’s de nosaltres»(pseudònim Sheldon Cooper)

Des del nostre punt de vista, i a la llum dels contesllegits, l’escola ha de ser un context generador debon humor, fet que s’aconsegueix a partir de facilitar

les bones relacions de l’alumnat entre si i del mestreamb l’alumnat. És necessari disposar d’espais de tro-bada per poder crear vincles de comunicació entreels implicats en el procés educatiu. Aquests vincleshan de ser divertits i alhora han de plantejar reptesper superar.

L’escola també pot ensenyar amb humor, fet quesuposa unir diversió i treball i, per tant, implicació.

Sentir-se content i feliç davant situacions noves i di-ferents comporta un aprenentatge més potent per-què l’infant està implicat en allò que descobreix.

Finalment, també cal ensenyar, tant des de l’esco-la com a fora, a desenvolupar el pensament optimis-ta: fer front a situacions complexes i dificultoses ambsentit positiu per tal d’alliberar pors i angoixes.

«Sempre has de saber guanyari perdre i celebrar el triomf, i acceptantla derrota serem tots més feliços»(pseudònim Maria del Canigó)



59/89


RESPECTE

Tu no ets qui jo necessito que siguis.Tu no ets qui vas ser.Tu no ets qui a mi em convé.Tu no ets com jo vull.Tu ets com ets.

JORGE BUCAY

Des d’una perspectiva humana i educativa, tot-hom és mereixedor de respecte amb independènciade la seva condició o posició social i ideologia. Així, elvalor de respecte s’entén com una manera d’actuar ode deixar d’actuar; valorant els drets, les condicions iles circumstàncies; evitant de no fer mal ni benefici-ar-se d’un mateix o de la resta:

«No sempre es pot quedar primer»(pseudònim Rome extrem)

El respecte és acceptar i comprendre tal com sónels altres, acceptar i comprendre la forma de pensarencara que no sigui la nostra:

«No sempre es guanya i que tant si guanyescom si perds has de respectar els altres»(pseudònim L’ski)

L’esport del futbol continua protagonitzant elscontes d’aquest premi. En aquest cas, el protagonistadiu que:



60/89


«Felicitant el contrari [...] així tots podrien

contemplar la copa i adonar-se’n que el mésimportant era haver-s’ho passat bé jugant ihaver participat esportivament fent un joc net»(pseudònim Xavi Gol)

Es ressalta la importància de reconèixer el contrarirespectant les normes de joc per part dels dos equipsi destacant la participació i el gaudi com a elements

de relació:

«Felicitar als guanyadors»(pseudònim Pitxigrup)

Sobre el control emocional i les diferents capaci-tats físiques, les nenes i els nens que participen en elconte reconeixen que:

«S’ha de saber perdre i saber guanyar. A partir d’ara serem amics perquèhem après a respectar-nos els uns als altres»(pseudònim Violí)

Aquest retrobament entre les amigues es descriucom l’acceptació de les possibilitats dels altres i la va-loració personal en qualsevol pràctica esportiva.

L’absència de respecte als companys i companyeses descriu mitjançant expressions com «burla» o «riu-re’s dels altres». Així, en el bàsquet, un nen expressala satisfacció perquè:

«Ara ja ningú tornarà a riure’s de nosaltres»

(pseudònim Sheldoncooper)



61/89


Amb esforç i esperit de superació, el reconeixe-

ment dels altres li serà una victòria personal. En defi-nitiva, el respecte està estretament relacionat amb latolerància, ja que si aprenem a respectar el rival i elsiguals farem l’exercici democràtic de la tolerància.

SOLIDARITAT

La pregunta més persistent

i urgent que s’ha fer és:Què està fent vostè pels altres? MARTIN LUTHER KING

Solidaritat és un mot que prové del llatí solidus,que significa ’sòlid, compacte‘. Aquesta solidesa fareferència no només a les relacions que s’estableixenentre les persones, sinó també als principis ètics que

ens duen a fer unes accions o unes altres. Ser solidariamb un mateix, també és ser coherent amb la nostraescala de valors:

«En Marc li va dir que seria molt més feliç sentun esportista normal i corrent, que sid’aquesta manera guanyava alguna vegada,

seria per mèrits propis, no per unes càpsulesque no el feien ser com ell era»(pseudònim Sr. Misteriós)

La solidaritat és uns dels valors més esmentats enels contes dels nostres nens i nenes. És la suma de lacooperació, la cohesió del grup i el sentiment de per-tinença. És un valor, per tant, fonamental per al sa-

ber guanyar però, sobretot, per al saber perdre.



62/89


La solidaritat és necessària perquè el grup és més

que la suma de les individualitats. I aquesta suma im-plica augmentar la cohesió i la participació de tots elsmembres del grup. A la vegada, un augment de lasolidaritat suposa una augment d’altres valors tanpreuats com la democràcia o la convivència, tant adins com a fora de l’àmbit esportiu.

«[...] van perdre de pallissa, 43-2! Al dia següent

van arribar al cole i tots els nens i nenes vancomençar a riure-se’n d’elles, fins al punt de fer-les plorar de la vergonya que estaven passant»(pseudònim Sonrisahappy)

Per a una bona i saludable convivència és fona-mental la solidaritat amb les persones que es trobenen una major situació de vulnerabilitat. L’emergència

dels esports d’equip per a col·lectius amb mobilitatreduïda són un exemple de la concepció de l’esportper a tothom, és a dir, de l’esport com a fenomensolidari en el qual, ara ja sí, tothom hi té participació.La pràctica esportiva per a col·lectius amb discapaci-tat és un tema poc recurrent en els contes que hemllegit, tot i que, quan hi apareix, els infants mostrenuna alta sensibilitat i empatia:

«[...] va veure en un diari del seu barri que,durant aquell cap de setmana, es celebrava un

partit de bàsquet entre dos equips de nois queanaven en cadira de rodes [...] per fi ha trobatuna altra afició que el fa igual de feliç»(pseudònim Pitufina)



63/89


La solidaritat no és un conjunt d’accions que sor-

geixen de manera espontània, sinó que és un valorque s’educa en l’entorn cultural i, per tant, que hemd’ensenyar des dels diferents àmbits educatius. Lapràctica esportiva i, sobretot, els esports fets en grupo equip funcionaran si hi ha una certa dinàmica soli-dària.

« [...] doncs que estàvem finalitzant la jugada i

la Mariona li podria haver passat a la Susanna, però ha acabat ella la jugada, aleshores laSusanna li ha dit individualista a la Mariona hihan començat a discutir»(pseudònim Mariona)

Com a éssers socials ens necessitem els uns als al-tres. No podem actuar sols ni sense tenir en compte

certa solidaritat. Tot i així, els humans ens movem enla dicotomia, en la polaritat, entre l’egocentrisme i lasolidaritat, entre l’individualisme i el bé al proïsme.La competició podria semblar, a priori, l’antagonismede la solidaritat, però en realitat són dues cares d’unamateixa moneda. Ambdós conceptes impliquen lesmateixes actituds: passió i voluntat. Per sort, en lacompetició esportiva aquestes nocions no són per de-finició antagonistes: som capaços de competir i deser solidaris a la vegada.

En els contes veiem sovint aquesta dicotomia en-tre solidaritat i competitivitat; s’entén, doncs, que elsinfants veuen la pràctica esportiva com un escenarien què és important saber gestionar les dues virtuts,en definitiva, saber guanyar i saber perdre.



64/89


«Guanyar era important,

però també ser amigues»(pseudònim Pruna)

«Sento haver-te deixat a un costat pel teuaspecte, no t’he donat cap oportunitat»(pseudònim Valentia)

Basar la pràctica de l’esport només en la competi-

ció, i poc en les accions solidàries, comporta el risc del’exclusió dels més vulnerables. Això pot generar, i defet genera, situacions d’injustícia estructural on no-més els més destres o hàbils acaben tenint reconeixe-ment social en la seva pràctica esportiva.

TREBALL EN EQUIP

A mesura que el desafiament creix,la necessitat d’un treball en equip augmenta.

JOHN MAXWELL

Quan parlem del valor del treball d’equip ens re-ferim al conjunt de persones que s’organitzen d’unadeterminada manera per assolir un propòsit comú.Per tant, treballar en equip, no s’ha d’entendre comla suma d’aportacions individuals ni la suma d’apor-tacions iguals, sinó del treball interdependent i ge-neralment diferent de tots els membre de l’equip.

La col·laboració consisteix a ajudar de manera es-pontània la resta de l’equip, encara que sigui en pe-tits detalls, com pot ser passar la pilota quan està mésa prop de l’objectiu, donar-li la mà quan ha caigut a

terra o avisar-lo en situacions perilloses. Les persones



65/89

64 Valors de l’esport: saber guanyar, s

valors en l'esport: saber guanyar, saber perdre

Documents