v indice - publicaciones.san.gva.espublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/... · 3.4.2....

��

��

��

PLA DE SALUT DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2005 - 2009

GENERALITAT

Edita

Conselleria de Sanitat

Elaboració

Conselleria de Sanitat

C/ Micer Mascó, 31-33

46010-València

Tel.: 963 866 600

Coordinació tècnica

Rosario Alfonso Gil

Teresa de Rojas Galiana

Juan Bautista Sanchis Alvarez

Disseny

Estudi de disseny Jorge García-Fayos

Impressió

Kolor Litografos, S.L.

ISBN: 84-482-4500-8

Depòsit legal: V-4514-2006


PRESENTACIÓ

Sens dubte, la major font de riquesa i prosperitat d'una societat són les persones. Per això, com a responsables polítics,hem de posar tot el nostre interés, imaginació i capacitat de treball per a garantir que els ciutadans gaudisquen iexercisquen, al màxim de les seues potencialitats, totes i cada una de les seues capacitats personals.

La protecció de la salut i el foment de l'educació sanitària són dos dels principis rectors sobre els quals s'assenta laConstitució que els espanyols ens vam donar en 1978. Des de la Generalitat creiem fermament en una assistènciasanitària universal, equitativa, eficient i amb les màximes garanties de qualitat per a tots els ciutadans. Per això som lacomunitat autònoma que més volum pressupostari dedica al capítol sanitari: un 40% dels nostres recursos econòmicssón destinats a desenvolupar una atenció sanitària sostenible, humana i pròxima al ciutadà. A tots i cada un delsciutadans que habiten en esta Comunitat, visquen on visquen, perquè volem i treballem per a aconseguir una atenciósanitària cada vegada més personalitzada i pròxima. A cada comarca, a cada ciutat, a cada casa.

I ho estem aconseguint: gràcies al nostre esforç, el de tots, estem en condicions de garantir el 100% de coberturasanitària en atenció primària, amb quasi quaranta nous centres inaugurats en esta legislatura i la construcció de tretzenous hospitals amb l'equipament tecnològic més sofisticat. Entre els quals destaca el nou hospital de La Fe, el primerhospital del segle XXI que s'està construint a tot Espanya, i que marcarà, sens dubte, un fita no sols pel seu volumd'obra d'edifici, sinó per la important aposta que representa.

Gràcies a tot això podem afirmar, legítimament, que la nostra Comunitat viu un dels millors moments de la seuahistòria. I en això juguen un paper rellevant la qualitat, universalitat i gratuïtat dels nostres servicis, dels servicis bàsicsi imprescindibles que fan que una societat siga pròspera i competitiva: l'educació, els servicis socials i, moltespecialment, la sanitat.

Però tot això no ho podríem aconseguir sense una adequada planificació de recursos i objectius. Este II Pla de Salut2005-2009, que tinc l'honor de presentar-los ara, establix una àmplia gamma d'objectius estratègics i de líniesd'actuació que consolida les accions ja iniciades pel I Pla de Salut. Però, sobretot, ens permetrà afrontar amb majors imillors garanties el nou escenari sanitari que s'acosta. Un escenari que, ja que ens hem convertit en una terra d'acollida,es caracteritzarà cada vegada més per una creixent demanda de servicis i prestacions.

Perquè en una societat oberta i dinàmica com la nostra, que està en constant canvi i evolució, és imprescindibleavançar-se, anticipar, tindre present el futur. Un futur compartit. Per això este II Pla s'ha beneficiat de l'acord i el consensde professionals, experts científics i agents socials. Perquè es tracta d'un Pla per a tots que inclou les demandes iaspiracions de tots. Eixa ha sigut, és i serà la voluntat política d'este govern. Els oferisc el meu compromís personal. Uncompromís pel futur. Un futur prometedor que, entre tots, estem fent present ja.

Francisco Camps OrtizPresident de la Generalitat


PRÒLEG

La millora de les condicions de salut dels ciutadans de la Comunitat Valenciana exigix un esforç constant d'actualitzaciótant de les estratègies d'acció, basades en la majoria dels casos en la incorporació de nous objectius, com en laredefinició de les polítiques socials, i dins d'estes, amb especial èmfasi, les sanitàries.

La planificació sobre bases flexibles de les necessitats de salut s'ha mostrat com una ferramenta eficient i de gran valorper a establir estratègies d'actualització. En este sentit, el Pla de Salut 2005-2009 és la resposta més immediata delGovern Valencià per a afrontar les necessitats de salut durant estos pròxims anys. Es tracta d'un Pla que sorgix ainiciativa d'un govern conscient de les necessitats genèriques dels ciutadans valencians i, a partir de les seues demandesi també de les perspectives que tenen de la sanitat pública, s'han elaborat les línies mestres que prèviament hancomptat amb un procés de recull de dades, anàlisi de les demandes, debat en els més diversos camps professionals dela sanitat i, finalment, el consens d'unes actuacions que hauran de redundar en la millora de les condicions de vida decada un de nosaltres.

El Pla de Salut 2005-2009 definix les polítiques en este àmbit i la seua posterior avaluació pública. En este s'establixenles línies estratègiques per a la millora de la salut amb l'horitzó posat en la igualtat d'oportunitats per a garantir l'equitaten la salut, la qualitat i la millora constant, des del màxim respecte a la llibertat d'elecció. Tot això es durà a terme permitjà d'una inversió constant tant en mitjans personals com en estructures que garantisquen la sostenibilitat delsistema.

Per tant, podem dir que en l'elaboració de Pla de Salut s'han establit tres línies estratègiques: les necessitats de lapoblació, les prioritats de la política sanitària i els objectius que es pretenen aconseguir.

El Govern Valencià a partir de les experiències recollides i suscitar el debat entre més de tres-cents experts de societatscientífiques de reconegut prestigi, conduïts en diferents grups de treball, ha elaborat l'actual Pla que definix un modelavançat i eficient de la gestió de la salut pública.

L'objectiu concret a què està encaminat este Pla és la personalització de l'atenció sanitària. Una atenció que haurà deser preventiva, terapèutica i continuada, segons les fases d'atenció que cada persona, o grup social, requerisca en unmoment determinat. En definitiva, el Govern Valencià, en compliment del seu compromís amb els ciutadans valencians,ha elaborat este Pla amb el qual dóna resposta a una sanitat de qualitat, personalitzada i científicament itecnològicament avançada com correspon a uns ciutadans del segle XXI.

Rafael Blasco CastanyConseller de Sanitat


Presentació

Pròleg

1. Introducció 01

2. Marc normatiu 05

3. Procés d'elaboració del II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009 11

3.1. Anàlisi de la situació 153.1.1. La població de la Comunitat Valenciana3.1.2. La salut de la població3.1.3. Altres determinants de salut3.1.4. Enquesta de salut de la Comunitat Valenciana 20053.1.5. Resultats del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2001-2004 3.1.6. Descripció d'altres plans de govern de la Generalitat Valenciana relacionats amb

la salut3.2. Identificació de les àrees d'intervenció i dels problemes de salut més importants 111

3.2.1. Consulta a professionals sanitaris (informadors clau).3.2.2. Consulta a la Comissió Tècnica Directiva per mitjà d'aplicació de mètodes de

consens3.3. Establiment d'objectius generals i específics del Pla de Salut 1123.4. Definició dels objectius del Pla de Salut i de les línies d'actuació per mitjà de

consulta als professionals sanitaris 1123.4.1. Creació dels grups de treball i aplicació de la metodologia de la matriu de

Haddon modificada3.4.2. Priorització de les línies d'actuació per mitjà del mètode de Hanlon

3.5. Priorització final de les línies d'actuació per la Comissió Tècnica Directiva 114

4. Plans estratègics, plans de gestió interna de la Conselleria de Sanitat i ferramentes per al desenvolupament del Pla de Salut 115

4.1. Assistència Sanitària 1174.1.1. Orientació al pacient. Pla de garantia de no demora4.1.2. Motivació dels professionals4.1.3. Millora de la fiabilitat del sistema. Guies d'actuació clínica i protocols de derivació4.1.4. Adequació de l'oferta assistencial

4.2. Pla d'Excel·lència de la Sanitat Valenciana 1284.3. Salut Pública 129

4.3.1. Pla Estratègic de Salut Pública.4.3.2. Llei de Salut Pública de la Comunitat Valenciana

4.4. Pla de Formació de la Conselleria de Sanitat 132

ÍNDICE


4.5. Sistemes d'informació. 1344.5.1. Assegurament sanitari públic i Sistema d'informació poblacional4.5.2. Pla de Sistemes d'Informació de la Conselleria de Sanitat 2004-2007

4.6. Normes aprovades i aspectes relatius a la millora de l'eficiència i racionalització en matèria de despesa sanitària 143

4.7. Investigació sanitària 1534.8. Programa Construint Salut 2005-2008 1564.9. Pla Generador de Salut en l'entorn 157

5. Productes finals: objectius estratègics i de guany en salut del Pla de Salut 163

5.1. Objectius estratègics 1655.1.1. Equitat en salut5.1.2. Polítiques públiques saludables: la participació ciutadana en la seua definició

5.2. Objectius de guany en salut 1675.2.1. Hàbits i estils de vida5.2.2. Entorn i salut5.2.3. Malalties que es poden previndre per mitjà de vacunació5.2.4. Malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals5.2.5. Diabetis: Pla de Diabetis de la Comunitat Valenciana5.2.6. Càncer: Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana5.2.7. Malalties neurodegeneratives. Demències5.2.8. VIH/Sida.5.2.9. Vigilància en salut de problemes emergents

5.2.10. Malalties osteoarticulars. Pla de Prevenció i Control de l'Osteoporosi de la Comunitat Valenciana

5.2.11. Salut Mental5.2.12. Lesions per accidents de trànsit5.2.13. Lesions per violència domèstica5.2.14. Àrea sociosanitària5.2.15. Ús racional del medicament5.2.16. Urgències i emergències5.2.17. Desigualtats en salut

6. Debat públic: consulta a la població i potencial validació 217

7. Consolidació, monitorització, avaluació i implementació del Pla de Salut. Pla decomunicació 221

8. Finançament 229

9. Annexos 233

10. Bibliografia 285

ÍNDICE

1


INTRODUCCIÓ

3INTRODUCCIÓ

El Pla de Salut és l'instrument de planificació i pro-gramació del sistema sanitari valencià. En ell s'a-rrepleguen la valoració de les necessitats de salutde la població, els objectius bàsics de salut i lesprioritats de política sanitària.

És a partir de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de laGeneralitat, d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana, quan s'explicita que el Pla de Salutserà aprovat pel Consell de la Generalitat, a pro-posta del conseller de Sanitat, i serà remés a lesCorts valencianes perquè en prengueu coneixe-ment en el termini màxim de 30 dies des de laseua aprovació. Esta transparència en les políti-ques de salut constituïx una novetat i una de lesseues fortaleses.

En l'elaboració d'este Pla de Salut s'ha partit de l'a-valuació del Pla de Salut del període 2001-2004.Hi ha una continuïtat en la metodologia utilitza-da, esta és participativa, i seguix una estructura itècniques de consens semblants. La perspectiva dela planificació està basada en un model determi-nista de la salut i en les necessitats de la població.No obstant, incorpora canvis i innovacions, pro-ducte de l'experiència i resultats del Pla de Salutanterior.

El marc de referència utilitzat, contempla les prin-cipals estratègies que emanen dels organismessupranacionals, especialment del document deSalut per a Tots en el segle XXI de l'OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) i de les conclusions delgrup d'experts en política i planificació sanitària,

reunits a Madrid al maig del 2003. Estos docu-ments, orienten el desenvolupament de polítiquessanitàries en la regió Europea i identifiquen elsvalors i principis de la fixació d'objectius de salut aEuropa, a fi d'augmentar el potencial de coopera-ció europea en l'establiment d'uns valors comunsque puguen adoptar-se i aplicar-se a tots elsnivells.

El Marco de Madrid inspira el Pla de Salut de laComunitat Valenciana en les seues dotze dimen-sions: Guany de salut, equitat i justícia, llibertatd'elecció, receptivitat a la societat, inversió ensalut, evidència, eficiència, cooperació intersecto-rial, participació local, sostenibilitat, interdepen-dència i complexitat. Amb el fi últim de millorarels nivells de salut col·lectiva.

El Pla de Salut orienta la cartera de prestacionssanitàries del sistema amb relació als objectiusmarcats; està orientat cap al ciutadà, incidintespecialment en l'atenció personalitzada en salut imalaltia, atenció continuada al llarg del procés,millora del resultat de la funció social i de la salutreal i percebuda.

Com a document de planificació, una altra de lesseues característiques és el seu dinamisme i la uti-lització d'indicadors per al seu seguiment i avalua-ció, la qual cosa permet la retroalimentació de lainformació i tancar el cicle avaluatiu. Inclou unplantejament transversal de les accions planteja-des i la convergència amb altres Plans de Governde la Generalitat Valenciana.

En el capítol següent s'extracten del marc legislatiu els apartats directament relacionats amb elPla de Salut

2


MARCO NORMATIU

7MARCO NORMATIU

1. LLEI 3/2003, de 6 de febrer, de laGeneralitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana

TÍTOL II

Competències sanitàries de l'administració de laGeneralitat Valenciana i de les entitats locals de laComunitat Valenciana.

CAPÍTOL I

Competències de la Generalitat Valenciana.

Article 4. Competències de la Conselleria deSanitat

Corresponen a la Conselleria de Sanitat, en el marcde l'ordenació sanitària establida en aquesta llei,les competències següents:

· L'elevació al Consell de la Generalitat, per a laseua aprovació si procedix, de la proposta delPla de Salut de la Comunitat Valenciana.

· La vigilància, supervisió i avaluació de les activi-tats del sistema sanitari valencià i la seua ade-quació al Pla de Salut de la ComunitatValenciana.

TÍTOL III

El sistema sanitari de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL II

Planificació, qualitat i garantia de no demora.

Article 11. La coordinació general sanitària:El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana és l'ins-trument estratègic de planificació i programaciódel sistema sanitari valencià. En ell s'arreplegaranla valoració de les necessitats de salut de la pobla-ció, així com els objectius bàsics de salut i priori-tats de la política sanitària.

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana seràaprovat pel Consell de la Generalitat, a propostadel conseller de Sanitat, i serà remés a les Cortsvalencianes perquè en prengueu coneixement enel termini màxim de 30 dies des de la seua apro-vació.

Per al seguiment, coordinació i avaluació del Plade Salut existirà l'oficina permanent del mateix.

El Pla de Salut tindrà el termini de vigència que enel mateix es determine.

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, unavegada aprovat pel Consell de la Generalitat, seràremés al ministeri competent en matèria sanitàriaper a la seua inclusió en el Pla Integrat de Salut, enels termes que preveu el capítol IV del títol III de laLlei General de Sanitat.

Article 12. Contingut

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana hauràde determinar:

· L'avaluació dels nivells i necessitats de salut dela població, així com dels diferents recursosexistents.

· Avaluació dels resultats dels Plans de Salutanteriors.

· Els objectius i nivells de salut a aconseguir,especificant indicadors de salut i malaltia.

· Programes i actuacions a desenvolupar.

· L'estimació i la proposta dels recursos necessa-ris per a atendre el compliment dels objectiusproposats, tant de respecte a l'organització idesenvolupament de les activitats, servicis,plans sectorials i programes com als mitjansmaterials i personals que se precisen.

· Prioritats d'intervenció respecte als diferentsgrups socials i modalitats d'atenció sanitària.

8 PLA DE SALUT DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2005 - 2009

· Cartera de prestacions sanitàries del sistemaamb relació als objectius marcats.

· Previsions econòmiques i de finançament.

· Calendari general d'actuació.

· Els mecanismes i indicadors d'avaluació de l'a-plicació i desenvolupament del Pla.

Article 13. Procediment d'elaboració del Plade Salut

Correspondrà a la Conselleria de Sanitat la deter-minació del procediment, metodologia i terminisd'elaboració del Pla de Salut de la ComunitatValenciana.

En l'elaboració dels continguts del Pla es tindrà encompte l'ordenació territorial de la ComunitatValenciana.

TÍTOL IV

CAPÍTOL I

Article 31. El Consell de Direcció deldepartament de salut

Corresponen al Consell de Direcció del departa-ment de salut les funcions següents:

Formular l'avantprojecte del Pla de Salut deldepartament.

Article 33. Consell de Salut del departamentde salut

El Consell de Salut del departament de Salut, coma òrgan d'assessorament de l'Agència Valencianade Salut en el departament de salut, té entre lesseues funcions:

Vetlar per que les actuacions sanitàries s'adeqüena les normes i directrius de política sanitària i al Plade Salut.

Conéixer els avantprojectes de pressupost i de Plade Salut del departament de salut.

2. LLEI 16/2003 de 28 de maig, de cohesiói qualitat del Sistema Nacional de Salut

Exposició de motius

Un:

En assistència sanitària es regulen els PlansIntegrals de Salut, perquè les Administracionssanitàries adopten un enfocament integral en l'a-tenció a les malalties més prevalents.

CAPÍTOL VII

Dels Plans Integrals

Article 64. Plans Integrals de Salut

Un:

Sense perjuí de les competències autonòmiquesde planificació sanitària i d'organització dels servi-cis, el Ministeri de Sanitat i Consum i els òrganscompetents de les comunitats autònomes, a tra-vés del Consell Interterritorial del Sistema Nacionalde Salut, en col·laboració amb les societats cientí-fiques, elaboraran Plans Integrals de Salut sobreles patologies més prevalents, rellevants o quesuposen una especial càrrega sociofamiliar, garan-tint una atenció sanitària integral, que comprengala seua prevenció, diagnòstic, tractament i rehabi-litació.

Dos:

Els Plans Integrals de Salut.

a) Establiran criteris sobre la forma d'organitzarels servicis per a atendre les patologies demanera integral i semblant en el conjunt delSistema Nacional de Salut.

b) Determinaran els estàndards mínims i elsmodels bàsics d'atenció per a la prevenció,detecció precoç, diagnòstic, tractament i reha-bilitació de grups de malalties.

c) Especificaran actuacions d'efectivitat reconegu-da, identificaran models d'atenció d'estes inter-vencions, desenvoluparan ferramentes d'ava-luació i indicadors d'activitat, indicaran metes iobjectius per a avaluar el progrés i identificaraninsuficiències en el coneixement per a orientarles prioritats d'investigació.

Tres:

Les comunitats autònomes, una vegada establitsels estàndards generals, bases i criteris,organitzaran els seus servicis d'acord amb elmodel que més s'adapte a les seues peculiaritats inecessitats.

CAPÍTOL IX

De la participació social.

Article 67. Consell de Participació Social delSistema Nacional de Salut

Un:

La participació social en el Sistema Nacional deSalut, s'exercirà a través de:

a) El Comité Consultiu

Dos:

El Comité Consultiu és l'òrgan dependent delConsell Ínterterritorial del Sistema Nacional deSalut, per mitjà del qual es fa efectiu, de manerapermanent, la participació social en el SistemaNacional de Salut, i s'exercix la participacióinstitucional de les organitzacions sindicals iempresarials en el Sistema Nacional de Salut.

Les seues funcions seran la d'informar, assessorar iformular propostes sobre matèries que resultend'especial interés per al funcionament del SistemaNacional de Salut i, en qualsevol cas sobre:

Els Plans Integrals de Salut, quan siguen sotmesosa la seua consulta.

CAPÍTOL X

Del Consell Ínterterritorial

Article 69. Objecte

Un:

El Consell Ínterterritorial del Sistema Nacional deSalut és l'òrgan permanent de coordinació,cooperació, comunicació i informació dels servicisde salut entre ells i amb l'Administració de l'Estat,que té com a finalitat promoure la cohesió delSistema Nacional de Salut a través de la garantiaefectiva i equitativa dels drets dels ciutadans entot el territori de l'Estat.

Article 71. Funcions

Dos:

En relació amb funcions d'assessorament,planificació i avaluació en el Sistema Nacional deSalut.

a) L'evolució dels Plans autonòmics de Salut i laformulació dels Plans conjunts i del Pla Integralde Salut a què es referixen els articles 71 i 74següents de la Llei 14/1986, de 25 d'abril,General de Sanitat

b) Els Plans i programes sanitaris, especialment elsque es referixen a la promoció de la salut i laprevenció de la malaltia, que impliquen a toteso a una part de les comunitats autònomes.

9MARCO NORMATIU

3. DECRET 26/2005, de 4 de febrer, delConsell de la Generalitat, pel ques'aprova el Reglament Orgànic iFuncional de la Conselleria de Sanitat

TÍTOL II

De l'estructura i funcions dels òrgans centrals de laconselleria

CAPÍTOL IV

De la Subsecretaria

Secció segona. De la Direcció General d'Orde-nació, Avaluació i Investigació Sanitària.

Article 10.

El director general d'Ordenació, Avaluació iInvestigació Sanitària, dependent del subsecretari,exercirà les funcions en matèria d'autorització,obertura i registre de centres sanitaris, inspeccióde centres, servicis i unitats i establimentssanitaris, públics i privats; investigació, informaciói avaluació externa de l'activitat sanitària.Igualment exercirà el seguiment i avaluació del Plade Salut de la Comunitat Valenciana, així comdinamitzar, potenciar i coordinar l'activitatinvestigadora en l'àmbit de la Conselleria.

4. ORDE de 27 de maig del 2005, delconseller de Sanitat, per la que esdesenvolupa el Decret 26/2005, de 4 defebrer, del Consell de la GeneralitatValenciana pel que s'aprova elReglament Orgànic i Funcional de laConselleria de Sanitat

Article 5. De la Direcció General d'Ordenació,Avaluació i Investigació Sanitària

La Direcció General d'Ordenació, Avaluació iInvestigació Sanitària s'estructura en les unitatssegüents:

· Oficina d'Investigació Sanitària.

· Oficina del Pla de Salut.

· Àrea d'Inspecció, Avaluació i Ordenació.

· Servici d'Inspecció de Servicis Sanitaris.

· Servici d'Avaluació, Auditoria i OrdenacióSanitària.

· Servici de Recursos Sanitaris.

· Servici d'Assegurament Sanitari.

5.2. Directament dependent del director odirectora general existirà l'Oficina del Pla de Salut,amb rang de servici, que tindrà com a funció elseguiment i avaluació del Pla de Salut de laComunitat Valenciana i a més, en desplegamentdel vigent Reglament Orgànic i Funcional de laConselleria de Sanitat, exercirà les funcionssegüents:

· Monitoritzar i coordinar el Pla de Salut de laComunitat Valenciana.

· Generar i mantindre un sistema d'informaciósobre els plans estratègics de la Conselleria deSanitat i col·laborar amb altres òrgans i institu-cions sanitàries.


3


PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA DE

SALUT DE LA COMUNITAT

VALENCIANA 2005-2009

13PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL II PLA DE SALUT DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2005 - 2009

El present Pla de Salut s'elabora per al període2005 - 2009. El procés d'elaboració va començaren 2005 coincidint amb l'avaluació final del Pla deSalut anterior 2001-2004. Fruit d'esta avaluació ésl'ampliació del període de planificació a cinc anys,per a permetre el desenvolupament complet delssistemes d'informació que s'utilitzaran en la seuamonitorització i avaluació. En la metodologia uti-litzada ha prevalgut la participació de professio-nals i dels ciutadans, que recolza sobre tècniquesde consens per a facilitar l'obtenció de resultats.

L'anàlisi de la situació inclou una nova edició del'Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana;s'ha aprofundint en l'estudi demogràfic de lapoblació, especialment en l'impacte de la immi-gració; al mateix temps que s'han utilitzat tècni-ques noves per a analitzar i comparar polítiquesde salut. També hi ha noves àrees d'actuació quesón resposta als reptes i a les situacions que hansorgit durant el període del Pla de Salut anterior ia objectius no aconseguits.

Cronograma de les fases d'elaboració del Pla de Salut 2005-2009

��

�� !�� !��

��

"��#!��$� ��%��!&� �� '�$�� !��()��!&� �� *��

�� ! ��"��"��#�� "�$�� %��%�� &�%��

��'�+��,+�� &�%��

��'� ��'�$��-��.�� !��

INTRODUCCIÓ

Per a l'elaboració del Pla de Salut de la ComunitatValenciana 2005-2009 s'ha seguit el cronogramasegüent:

El primer pas en l'elaboració del present Pla deSalut va consistir en la definició dels principisgenerals i valors sobre els quals es partia. Es vaconstituir la Comissió Tecnicodirectiva, formadaper càrrecs directius de la Conselleria de Sanitat ila responsable de l'Oficina del Pla de Salut (annexI). Esta Comissió va formular i va dissenyar lesestratègies sobre les quals s'anava a desenvoluparel Pla de Salut, i va definir la metodologia per acada una de les etapes:

a) Definició de la metodologia a seguir per a l'ela-boració del Pla de Salut, en el qual preval elconsens i la participació, i disseny del cronogra-ma.

b) Distinció, des del punt de vista metodològic,entre els denominats productes intermedis iproductes finals del Pla de Salut. Els productesintermedis comprenen tots els plans estratègicso de gestió interna de la Conselleria de Sanitatque possibiliten la implementació, en este cas,dels objectius del Pla de Salut. Molts d'estosproductes intermedis són el resultat de lesestratègies dissenyades a partir de l'anterior Plade Salut. Els productes finals corresponen als

objectius a aconseguir per la Conselleria deSanitat en termes de guany en salut en cadauna de les àrees temàtiques tractades en el pre-sent Pla de Salut, igual que totes aquelles líniesd'actuació del Pla de Salut que s'han d'imple-mentar per a abastar els problemes i les neces-sitats de salut.

c) En aquelles àrees d'intervenció on hi ha un Plaintegral d'actuació de la Conselleria de Sanitat,vigent o en elaboració, la Comissió va determi-nar que el Pla de Salut, com a document marcde planificació, havia d'assumir-los, i es vasol·licitar als seus coordinadors, els objectiusque havien d'incloure's en el document del Plade Salut per al període 2005-2009. Per tant, enestos apartats del present document no esdetallen les línies d'actuació, ja que estan enun-ciades en els corresponents plans integrals.

d) Ressaltar, en l'elaboració del Pla de Salut 2005-2009, la importància de l'avaluació del Pla deSalut 2001-2004, com a punt de partida per al'elaboració del present pla, tenint en compteels seus resultats. Al mateix temps, es van ana-litzar els aspectes metodològics empleats enl'elaboració del Pla de Salut 2001-2004, aspec-tes que han sigut mantinguts o millorats en elPla de Salut 2005-2009.


Partim del model dels determinants de la salut, enquè la salut d'un individu és el resultat de la inter-acció de diversos factors, uns de modificables id'altres no, com són la biologia humana, els estilsde vida, l'entorn i l'atenció sanitària. Per a uncorrecte procés planificador, s'ha de partir d'unainformació veraç i actualitzada sobre l'estat desalut de la població, de les necessitats i els proble-mes de salut i dels recursos disponibles. Al mateixtemps, és important intentar dissenyar les políti-ques de salut per als pròxims anys tenint en comp-te els nous escenaris i reptes que poden aparéixera curt i mitjà termini en l'àmbit sanitari, social idemogràfic, la qual cosa exigix realitzar, en lamesura que siga possible, projeccions de futur pera anticipar-nos en les nostres polítiques sanitàries.

Els indicadors de salut ens informen sobre aspec-tes directament relacionats amb la població malal-ta, com per exemple, les taxes de morbiditatatesa, les taxes de mortalitat per causes, etc. Però

també és necessari disposar d'informació d'altresdeterminants rellevants que influïxen en la salutde la comunitat, com són els indicadors sobreactivitat econòmica i ocupació, els canvis demo-gràfics, els indicadors de la qualitat del mediam-bient, etc., que també formen part d'este capítol.

A continuació s'exposen els indicadors més impor-tants, que s'han tingut en compte en l'actualitza-ció de l'anàlisi de la situació de la salut de la nos-tra població.

3.1.1. La població de la ComunitatValenciana

L'evolució de la població de la ComunitatValenciana

La població a la Comunitat Valenciana presentaun augment progressiu en el seu creixement. Lesúltimes dades sobre població han registrat


Evolució de la població a la Comunitat ValencianaFont: INE 2005. * Xifres del padró municipal referides a l’01/01/05

Anys Alacant %de CV Castelló %de CV València %de CV C. Valenciana

1986 1.217.279 32,61 436.588 11,70 2.078.815 55,69 3.732.682

1991 1.292.563 33,51 446.744 11,58 2.117.927 54,91 3.857.234

1996 1.379.762 34,41 456.727 11,39 2.172.840 54,19 4.009.329

1999 1.410.946 34,70 467.895 11,51 2.187.633 53,80 4.066.474

2001 1.461.925 35,11 484.566 11,64 2.216.285 53,24 4.162.776

2002 1.557.968 36,00 501.237 11,58 2.267.503 52,40 4.326.708

2003 1.632.349 36,51 518.239 11,59 2.320.297 51,89 4.470.885

2004 1.657.040 36,47 527.345 11,60 2.358.919 51,92 4.543.304

2005* 1.732.389 36,92 543.432 11,60 2.416.628 51,50 4.692.449

3.1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

4.692.449 habitants per a l'any 2005. De les tresprovíncies de la Comunitat Valenciana, Valènciaamb 2.416.628 habitants és la més poblada, liseguix Alacant amb 1.732.389 habitants i, final-ment, Castelló amb 543.432. La densitat mitjanade població és de 201,8 habitants/km2, encaraque hi ha importants diferències dins del nostreterritori, ja que la població es concentra al llarg dela costa i en les grans ciutats, mentres que lescomarques interiors presenten densitats de pobla-ció sensiblement menors.

A més de les xifres de població declarades a laComunitat Valenciana, és important destacar, al'efecte de la demanda d'assistència sanitària, elsimportants increments de la població de fet quepatix el nostre territori, especialment en la zonalitoral i durant els períodes vacacionals, ja quesom receptors d'un important nombre de turistesnacionals i estrangers. Així, segons dades de l'INE,la nostra Comunitat va rebre durant l'any 2003 laxifra de 4.963.446 turistes.


�

��'��

('��'��

('��'��

�'��'��

�'��'��

)'��'��

)'��'��

*'��'��

*'��'��

�'��'��

(+,- (++( (++- (+++ ��) ��* ��

�� .�� " /��0�� ./

Evolució de la població a la Comunitat ValencianaFont: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005

La piràmide poblacional de la ComunitatValenciana és la característica dels països desen-volupats, amb un estretiment de la base, querepresenta un baix nombre de naixements, i unrelatiu eixamplament del vèrtex de la piràmide,que indica una població envellida. Si comparemles piràmides de població dels anys 1999 i 2005,observem que en este període s'han produït certscanvis, destaca un augment de la base de la pirà-mide deguda a un determinat increment de la

natalitat, i un augment de població en els grupsd'adults jóvens, relacionat amb els fenòmensd'immigració. L'estructura de la població no éshomogènia a tot el nostre territori. En termesgenerals, les comarques de l'interior, que a méspresenten menys habitants i baixa densitat demo-gràfica, tenen una població sensiblement mésenvellida que les zones del litoral valencià, aexcepció d'algunes localitzacions costaneres ons'assenten jubilats estrangers.


Piràmide de població de la Comunitat Valenciana, 2005Font: Elaboració pròpia a partir de l'INE 2005

�1 *1 )1 �1 (1 �1 (1 �1 )1 *1 �1

�2*

�2+

(�2(*

(�2(+

��2�*

��2�+

)�2)*

)�2)+

*�2**

*�2*+

��2�*

��2�+

-�2-*

-�2-+

3�23*

3�23+

,�2,*

,��&��4

5�� $��

Piràmide de població de la ComunitatValenciana

Sense cap dubte, la immigració és el fenomen mésimportant de la demografia valenciana, perquèconstituïx la principal aportació al creixement de lapoblació. A més, i com a conseqüència de l'ante-rior, la immigració és el factor que impregna elsmajors canvis en la seua composició. La importàn-cia de la immigració estrangera en la dinàmicademogràfica valenciana és tal que ha arribat arepresentar el 91% del creixement anual l'any2003 (últim any per al qual l'INE disposa d'infor-mació pública del moviment natural de la pobla-ció, diferència entre naixements i defuncions).

La població valenciana rep immigració des de famés de 40 anys, però durant els últims cinc anysel nombre de persones que vénen a viure a la nos-tra Comunitat ha augmentat espectacularment aun ritme que les nostres estadístiques anterior-ment mai no havien registrat. Durant el període2000-2005, la població valenciana va passar de4.120.729 habitants a 4.692.449. En eixe temps,la importància de la immigració en el creixementde la població valenciana s'ha accentuat enorme-ment en comparació amb el període anterior, i l'o-rigen d'esta població és principalment estranger.

A la Comunitat Valenciana hi ha tres grans fluxosd'entrada de població, amb orígens i composiciódiferents. D'una banda, continua el flux iniciat faja més de 40 anys, d'entrades d'espanyols des d'al-tres comunitats autònomes. En efecte, el saldomigratori interior (és a dir, la diferència entreentrades de població des d'altres comunitats autò-nomes i eixides cap a altres comunitats) és de15.502 persones en 2003, xifra que situa laComunitat Valenciana com la primera receptoraneta de ciutadans espanyols.

No obstant això, per la magnitud de les entradesd'efectius, el flux d'immigració des d'altres comu-nitats autònomes és molt inferior als fluxos immi-gratoris des de l'estranger. Així, el saldo immigra-tori de la població estrangera (77.438 persones en2003) representa el 95,2% de tot el saldo immi-gratori de la Comunitat Valenciana.

La població estrangera que tria la nostraComunitat com a lloc de residència procedix dedos fluxos molt distints. En primer lloc, per laimportància relativa i per la seua tradició històrica,es troba el col·lectiu d'estrangers procedents de laUnió Europea, constituït majoritàriament perpoblació jubilada i, per tant, envellida en termesdemogràfics.

Finalment, hi ha un tercer flux d'entrada d'estran-gers la importància del qual va créixer enorme-ment l'any 2000, i que continua augmentantactualment, modificant el pes relatiu de les comu-nitats d'estrangers en terres valencianes. Es tractade ciutadans procedents de països més desfavoritsque acudixen a la Comunitat Valenciana a la recer-ca de treball i millors condicions de vida. La visibi-litat d'estes persones en les estadístiques no sem-pre està assegurada, com a conseqüència de lapor que senten molts immigrants a l'empadrona-ment. Per això cal esmentar, que la importàncianumèrica d'estos fluxos d'entrada és, sens dubte,major que l'estimada. De la mateixa manera, lafacilitat de moviment a l'interior d'Europa i el des-coneixement del sistema administratiu municipalde la Comunitat Valenciana, entre altres raons,han fet que el nombre d'entrades de residentsprovinents de la Unió Europea siga molt majorque la que estimen les nostres estadístiques.

Com a resultat d'estos fluxos d'entrada, a laComunitat Valenciana la població estrangera hacrescut en un 266% i ha arribat a aconseguir laxifra de 572.853 persones, la qual cosa represen-ta el 12,3% de la població total resident a laComunitat l'any 2005. En relació amb el conjuntd'Espanya, el pes de la població estrangera a laComunitat Valenciana és molt gran, i únicamentés superat per més de dos punts percentuals perles Illes Balears, i per menys d'un punt percentualper les comunitats autònomes de Madrid i Múrcia.

La distribució d'esta població al territori valencià ésmolt desigual, ja que la població estrangera sesent més atreta pel litoral valencià i per les nostres


La immigració a la Comunitat Valenciana

ciutats. No obstant això, en els últims anys la pre-sència d'estos ciutadans està augmentant signifi-cativament en zones rurals i de l'interior. La imat-ge de la distribució territorial dels estrangers en2004 il·lustra el major atractiu de les comarquesde la Marina Alta, el Baix Segura i la Marina Baixa,que concentren majoritàriament la població de laUnió Europea, i ja a més distància, el BaixMaestrat, la Plana Alta, la Canal de Navarrés i laSafor, que atrauen principalment immigrants pro-cedents de països no comunitaris.

Finalment, i com ja s'ha avançat, la immigració ésel component demogràfic que major modificacióaporta a la composició de la població valenciana.Cal, doncs, analitzar de quina manera es modifica.En este sentit, convé ressaltar que la poblacióestrangera que viu al nostre territori presentaestructures d'edat i sexe molt variades. Els mésmajoritaris, els residents de la Unió Europea, pre-senten una estructura de població on el més des-tacat és el caràcter envellit.


Immigracions a la Comunitat Valenciana d'estrangers procedents de l'exterior, per país de nacionalitat i comunitat autònomade destinacióFont: INE, estadístiques de variacions residencials

�1

(�1

��1

)�1

*�1

��1

-�1

(+++ �� ( �� )

6��"�� 7�� #��

��0��

No obstant això, els immigrants que vénen a tre-ballar a la nostra comunitat, rejovenixen la nostrapoblació, ja que presenten una composició demenor edat, donat el fort pes relatiu que té enesta la població en edat laboral, concretament,entre 20 i 44 anys. Ja que es tracta d'immigrantsa la recerca de treball l'estructura per sexe d'estes

poblacions no tendix sempre a l'equilibri. En estesentit, destaca la composició fortament masculi-nitzada dels immigrants africans i asiàtics.Mentres que entre els immigrants de nacionalitatsamericanes, alguns histogrames presenten àreesmés feminitzades.


�8�1

�8�1�8�1

38�1

(�8�1(�8�1(�8�1

(38�1

��8�1��8�1

��8�1

$��"��7 ��

1��7 �� "��

9��:��&��

;��

��

��<%��

��

%��/��

.��&�= "�

.��

��

.��2=��9��>�

��"�

?�!��<.��

��@��

��:��<=��

.��

.��A�

.��/��

9��<� ��"��

9��<.��

��

B�� <��

Presència d'estrangers en les comunitats autònomesFont: INE, 2005


Origen immigrants 2004Font: INE, 2005

�1 (�1 ��1 )�1 *�1 ��1 -�1 3�1 ,�1 +�1 (��1

%��

��9� ��

B��;�9� ��

��C�

%��

%��B��;�

��%��

��9��

��"��7�� D

� ��

.�� D��

.�� 9��! ��

5��?��

=7>��E �

/��0��

�75��

%��76�� 2� ��

@�� B��&��

/�� .�#� �� 2�&��

��

=�� B��;�

.�� ?�!��C

.��

=��/��7��

��#��

.��

��

��/��"

/��"�9��:�

9��

��9��B��;�

��F

B��;�/��"

B��;��

��6��"�� <��

��7 #�� 7��0��

��7 ��


�1 �1 (�1 (�1 ��1 ��1 )�1 )�1 *�1

��9��

/�� .�#� �� 2�&��

.��

��"��7�� D

��%��

��C�

��

��9� ��

��/��"

/��"�9��:�

%��

%��76�� 2� ��

� ��

5��

5��E �

5��?��

��.�� 9��! ��

%��B��;�

��

@�� B��&��

.�� D��

.��

/��7��

B��;�/��"

�� B��;�

��F

/��0��

.E9'/�='

��#��

=��.�� ?�!��C

%��

B��;�9� ��

9��B��;�

B��;��

��9��

% Immigrants sobre la població de cada comarca. Any 2004Font: INE, 2005


Piràmide de la població estrangera UE 25 a la Comunitat Valenciana, 2004Font: INE, renovació de padró d'habitants

Piràmide de la població d'altres països europeus resident a la Comunitat Valenciana, 2004Font: INE, renovació de padró d'habitants

$�� 5��

�8�� 8(� �8(� �8�� 8�� 8�� 8(� �8(� �8��

��2*�� 2�+�(� 2(*�(� 2(+�� 2�*�� 2�+�)� 2)*�)� 2)+�*� 2**�*� 2*+�� 2�*�� 2�+�-� 2-*�-� 2-+�3� 23*�3� 23+�,� 2,*�,��&

�8�� 8(� �8(� �8�� 8�� 8�� 8(� �8(� �8��

��2*��2�+�(�2(*�(�2(+��2�*��2�+�)�2)*�)�2)+�*�2**�*�2*+��2�*��2�+�-�2-*�-�2-+�3�23*�3�23+�,�2,*�,��&

$�� 5��


Piràmide de la població de nacionalitats africanes resident a la Comunitat Valenciana, 2004Font: INE, renovació de padró d'habitants

Piràmide de la població resident a la Comunitat Valenciana de nacionalitat americana, 2004Font: INE, renovació de padró d'habitants

$�� 5��

�8�� 8(� �8(� �8�� 8�� 8�� 8(� �8(� �8��

��2*��2�+�(�2(*�(�2(+��2�*��2�+�)�2)*�)�2)+�*�2**�*�2*+��2�*��2�+�-�2-*�-�2-+�3�23*�3�23+�,�2,*�,��&

$�� 5��

�8�� 8(� �8(� �8�� 8�� 8�� 8(� �8(� �8��

��2*��2�+�(�2(*�(�2(+��2�*��2�+�)�2)*�)�2)+�*�2**�*�2*+��2�*��2�+�-�2-*�-�2-+�3�23*�3�23+�,�2,*�,��&


Piràmide de la població de nacionalitat asiàtica resident a la Comunitat Valenciana, 2004Font: INE, renovació de padró d'habitants

$�� 5��

�8�� 8(� �8(� �8�� 8�� 8�� 8(� �8(� �8��

��2*��2�+�(�2(*�(�2(+��2�*��2�+�)�2)*�)�2)+�*�2**�*�2*+��2�*��2�+�-�2-*�-�2-+�3�23*�3�23+�,�2,*�,��&

Des de l'any 1999, quan el creixement es va fernegatiu, la Comunitat Valenciana ha presentat uncreixement vegetatiu amb saldo positiu. A més, es

manté en els últims anys una tendència positiva ales tres províncies, si bé amb ritmes diferents.


Evolució del creixement vegetatiu de la Comunitat Valenciana (habitants)Font: IVE. Moviment Natural de la Població., 2005. *Dades de 2004 provisionals.

Alacant Castelló València C. Valenciana Espanya

1994 2.503 -422 -113 1.968 31.906

1995 2.185 -366 170 1.989 17.242

1996 1.872 -473 -722 677 11.177

1997 1.354 -403 -470 481 19.514

1998 1.464 -405 -1.001 58 4.005

1999 491 31 -519 -552 7.386

2000 2.546 9 1.657 4.212 37.241

2001 2.711 192 2.128 5.031 46.249

2002 3.303 606 2.261 6.170 50.228

2003 3.687 543 2.971 7.201 57.053

2004* 4.368 1.045 4.430 9.843 82.580

Evolució del creixement vegetatiu de la Comunitat ValencianaFont: elaboració pròpia a partir de dades de l'IVE. Moviment Natural de la Població

2�

2(

�

(

�

)

*

(++� (++( (++� (++) (++* (++� (++- (++, (+++ �� ( �� ) ��*

�� .�� " /��0�� .'/�� &�

��;�� ('��>��

Creixement vegetatiu de la ComunitatValenciana

La taxa de natalitat de la Comunitat Valencianapresenta una tendència ascendent en els últimsanys, que es situa sempre per damunt de la mitja-na nacional.


Evolució de la taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana (Taxes per 1000 habitants)Font: INE 2005 i Servici de Salut Infantil. Conselleria de Sanitat. * Dades provisionals

Evolució de la taxa de natalitat a la Comunitat Valenciana (Taxes per 1000 habitants)Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005. *Dades per al 2004 provisionals

1986 1991 1992 1993 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004*

Alacant 13,1 11,6 10,9 9,9 9,6 9,5 9,3 9,6 10,1 10,3 10,5 10,6 10,9 10,9

Castelló 10,5 9,9 9,6 9,0 9,1 9,2 9,4 9,2 9,8 9,4 10,3 10,9 10,9 10,8

València 10,9 9,8 10,0 9,6 8,8 8,9 9,1 9,0 9,6 9,9 10,0 10,2 10,8 11,0

Mitja CV 11,5 10,5 10,2 9,6 9,1 9,2 9,2 9,3 9,8 10,0 10,2 10,4 10,8 10,9

Mitja nacional 11,4 10,2 10,2 9,6 9,0 9,1 9,4 9,2 9,6 9,9 10,0 10,1 10,5 10,6

�

�

(�

(�

��

��

(+3� (+3� (+,( (+,- (++( �� ( �� ) ��*G

9��:�� 9��:��./

Natalitat i fecunditat

La taxa de fecunditat presenta un lleuger incre-ment l'any 2003 en tots els grups d'edat, excepteen el grup de dones de 45 a 49 anys. S'observa lamajor taxa de fecunditat en les dones de 30 a 34anys.


15-19 Anys 20-24 Anys 25-29 Anys 30-34 Anys 35-39 Anys 40-44 Anys 45-49 Anys

1980 21,56 123,25 163,42 94,71 46,26 14,35 1,12

1987 12,81 59,38 118,01 71,55 28,24 7,57 0,76

1994 7,29 28,99 91,76 82,31 27,71 4,69 0,31

1998 6,01 21,14 73,25 91,70 35,67 5,69 0,23

1999 7,43 23,55 73,80 96,11 38,21 6,18 0,39

2000 8,05 24,61 74,47 99,57 39,96 6,37 0,35

2001 9,35 26,60 70,74 99,35 43,93 6,41 0,46

2002 9,42 28,59 68,45 100,93 45,01 7,11 0,43

2003 10,51 29,91 71,00 103,10 47,72 7,25 0,31

Evolució de la fecunditat per grups d'edat a la Comunitat Valenciana (Taxes per 1000 dones)Font: INE 2005 i Servici de Salut Infantil. Conselleria de Sanitat

Evolució de les taxes de fecunditat a la Comunitat ValencianaFont: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005

�

��

*�

-�

,�

(��

(��

(*�

(-�

(,�

(+,� (+,3 (++* (++, �� )

��;��@ ��

(�2(+��& ��2�*��& ��2�+��& )�2)*��&

)�2)+��& *�2**��& *�2*+��&

És a dir, en els últims anys hi ha una tendència capa l'augment de l'edat en què les dones tenen fills,de manera que ha anat disminuint la taxa defecunditat en les dones de 20 a 29 anys i augmen-tant en les dones de més de 30 anys. Si bé, hi hauna recuperació relativa de la taxa de fecunditaten les dones de 20 a 24 anys, que podria explicar-se pel nombre més gran de naixements en donesjóvens immigrants.

La Comunitat Valenciana, durant els últims anyssempre ha tingut els indicadors conjunturals defecunditat per davall del nivell que assegura elrecanvi generacional (2,1 fills per cada dona),encara que a partir de l'any 1999 s'observa unarecuperació de l'índex sintètic de fecunditat ala Comunitat Valenciana, superant des de llavorsla mitjana nacional.


Evolució de l'índex sintètic de fecunditat a la Comunitat ValencianaFont: INE, 2005. * Dades provisionals

Nombre mitjà de fills per dona

Evolució de l'índex sintètic de fecunditat a la Comunitat ValencianaFont: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE, 2005. *Dades provisionals

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003* 2004*

Espanya 1,21 1,18 1,17 1,18 1,16 1,07 1,26 1,24 1,26 1,30 1,32

C. Valenciana 1,21 1,19 1,17 1,18 1,17 1,16 1,24 1,28 1,30 1,34 1,34

�8,

�8+

(

(8(

(8�

(8)

(8*

(8�

(++� (++( (++� (++) (++* (++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( ��)G��*G

?H9'�9

�� @�� $��

��&� .��/��

S'ha produït un augment en la taxa de fecunditaten el grup de menors de 20 anys acompanyat d'unaugment en la taxa d'abortivitat, com observem

en el gràfic. Igualment, en les dones de 20 a 49anys, amb dades provisionals per al 2003, hi hatendències creixents.


Evolució de la taxa d'embaràs en menors de 20 anys a la Comunitat ValencianaFonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE 2005 i Conselleria de Sanitat. *Dades provisionals

Evolució de la taxa d'embaràs en dones de 20-49 anys a la Comunitat ValencianaFont: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri Sanitat i Consum i INE 2005. *Dades provisionals.

*8** �8��38��

,8�)

-83( -8�(

,8�)

(�8�,

�

�

*

-

,

(�

(�

(*

(-

(,

��

(++� (++, �� )G

��;��;�(��

��;��!�� ;��# ��

*8*) *8- �8�* -8+)

)383, *�8)� *�8,,

*-8�*

�

(�

��

)�

*�

��

-�

(++- (++, �� )G

��;��I�(��

��;��!�� ;��# ��

Taxa d'abortivitat

La taxa d'activitat a la Comunitat Valenciana pre-senta un augment progressiu, que es situa en elquart trimestre de 2005 en el 59%, sempre perdamunt de la taxa nacional.

Per sectors d'activitat econòmica, el més impor-tant a la Comunitat Valenciana és el sector servi-

cis, que suma el 61,2% de la població ocupada,seguit de lluny per la indústria amb un 21,9%.València i Alacant presenten una distribució per-centual semblant de la població ocupada dedica-da a cada sector econòmic, mentres que aCastelló disminuïx el sector servicis a favor del sec-tor industrial i agrícola.


Evolució de les taxes d'activitat, desocupació i ocupació a la Comunitat Valenciana i EspanyaFont: INE, 2005. Enquesta de Població Activa

Any Taxa d’activitat (%) Taxa de desocupació(%) Taxa d’ocupació (%)

CV Espanya CV Espanya CV Espanya

1999 51,2 50,2 13,9 15,9 44,1 42,3

2000 53,2 51,3 11,6 14,1 47,1 44,1

2001 55,9 53,4 9,3 10,6 50,7 47,7

2002 56,7 54,6 10,7 11,6 50,6 48,2

2003 57,7 55,9 10,7 11,3 51,5 49,5

2004 59,1 56,7 10,0 10,5 53,2 50,7

2005 (T4) 59,0 57,7 8,0 8,7 54,3 52,7

Mercat de treball

Segons xifres publicades per l'Institut Valenciàd'Estadística (IVE) en 2005, el 28,2% de la poblacióde la Comunitat Valenciana ha cursat el Graduatescolar o equivalent.

Cal destacar que un 24,3% de la població no posseïxcap estudi, per tant, la proporció d'analfabetisme ésd'un 2,2%. El 10,8% de la població ha realitzat estu-dis universitaris (diplomatures o llicenciatures).


Nivell d'estudis de la població a la Comunitat ValencianaFont: IVE, 2005 (Dades segons el Cens de 2001)

Nivell d'estudis % Població

No sap llegir o escriure 2,28

Sap llegir i escriure i menys de 5 anys d'escola 4,89

Va anar a l'escola 5 anys o més però sense completar l'EGB o equivalent 24,30

Graduat escolar o equivalent 28,21

Batxiller superior 10,68

FPI o FP grau mitjà o equivalent 4,03

FPII o FP grau superior o equivalent 3,84

Diplomatura o equivalent 5,50

Llicenciatura o equivalent 5,33

Doctorat 0,38

No consta 3,50

Nivell d'estudis de la població

El creixement del valor afegit brut al cost dels fac-tors a la Comunitat Valenciana ha sigut d'un2,92%, enfront del 2,83% d'Espanya, percentat-ges en ambdós casos superiors al 2003.

Per sectors s'observa un augment de l'agricultura ipesca del 0,50 % en el 2004, enfront de l'1,67%

nacional del sector. La indústria ha augmentat el2,43% enfront del 2,26% nacional, i la construc-ció un 4,00%, enfront del 4,21% registrat aEspanya.

La nostra comunitat va participar amb un 9,7% enel PIBpm total nacional en 2004.


Evolució del producte interior brut al cost dels factors (VAB cf) de la Comunitat Valenciana i EspanyaTaxes de variació 2001-2004VABcf: Valor Afegit Brut al cost dels factors (en termes reals)T1: Percentatge del PIB de cada sector sobre el total de la Comunitat Valenciana i Espanya Font: Fundació de les Caixes d'Estalvis (FUNCAS), 2005.

Comunitat Valenciana Espanya

2001 2002 2003 2004 T1 2001 2002 2003 2004 T1

Agricultura i Pesca 2,00 0,41 -0,05 0,50 4,33 0,44 1,14 -1,03 1,67 4,83

Indústria 3,10 0,29 1,29 2,43 24,23 2,11 1,07 2,14 2,26 21,13

Construcció 10,50 3,15 5,35 4,00 9,73 7,27 3,63 4,45 4,21 9,33

Servicis 3,70 2,82 2,89 3,11 61,71 3,11 2,82 2,56 2,90 64,71

Sectors no agraris 4,14 2,21 2,72 3,03 95,67 3,25 2,25 2,65 2,85 95,17

Total 4,07 2,15 2,59 2,92 100,00 3,12 2,19 2,46 2,83 100,00

ProduccióFont: Ministeri d'Administracions Públiques, 2005

Comunitat Valenciana Espanya

PIBpm (milions d'euros). Any 2004 77.481,4 798.672

Variació real del PIB pm 2003-2004 (%) 2,4 2,7

Participació en el PIBpm en total nacional (%) Any 2004 9,7 100,0

PIBpm / Hab. (Espanya=100). Any 2004 94,4 100,0

Variació real PIBpm / Hab. 2003-2004 (%) 1,4 2,1

Indicadors socioeconòmics

La mortalitat

Les defuncions ocorregudes a la ComunitatValenciana les recull el Registre de Mortalitat, ads-crit a la Direcció General de Salut Pública de laConselleria de Sanitat. Per la implantació en 2001de la Classificació Internacional de Malalties 10aRevisió, és possible que enguany s'aprecie un des-cens respecte als anys 2000 i 1999 en les defun-cions, la causa bàsica de les quals és aturada car-díaca o sinònims (I46.9).

Mortalitat general

El nombre de defuncions a la ComunitatValenciana en l'any 2003 va ser de 40.079, segonsxifres del Registre de Mortalitat de la ComunitatValenciana.

S'observa una evolució descendent, excepte per al'any 2003, en ambdós sexes, de la taxa per100.000 habitants ajustada de mortalitat pelmètode directe (s'ha utilitzat la població europeacom a estàndard).


Total causes. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). ComunitatValenciana, 1998-2003

Total causes. Nombre total de defuncions. ComunitatValenciana, 1998-2003

Anys Hòmens Dones Total

1998 19.215 17.156 36.371

1999 20.232 18.021 38.253

2000 19.320 17.243 36.563

2001 19.609 17.650 37.259

2002 20.176 17.847 38.023

2003 20.931 19.148 40.079

+(,8)

*-�8+

3+*8)

3+�8�,(38,

+()8-3+)8�

��*8,

**+8-*-�8�*�-8,

��-8+

�

(��

��

)��

*��

��

-��

3��

,��

+��

(��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmens Dones

1998 913,6 526,9

1999 918,3 524,8

2000 793,5 456,8

2001 817,8 465,5

2002 790,2 449,6

2003 794,3 462,9

3.1.2. La salud de la població

Primeres causes de mortalitat

El primer gran grup de causes de mortalitat, enambdós sexes, han sigut les malalties de l'aparellcirculatori, encara que el seu pes està disminuintproporcionalment amb el temps, seguides delstumors i de les malalties de l'aparell respiratori.

Mortalitat per causes

En les taules següents, es mostra l'evolució de lestaxes de mortalitat ajustades per edat per a lesdeu primeres causes de mort i per a ambdóssexes.


Primeres causes de mortalitat. Comunitat Valenciana, 1998-2003

Hòmens

Causa

(Grans grups de la CIE)

Mortalitat proporcional segons any

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Malalties de l'aparell circulatori 34,2 33,3 32,7 31,7 30,5 31,3

Tumors 28,9 29,2 31,0 31,5 30,2 29,7

Malalties de l'aparell respiratori 12,3 8,8 12,1 11,9 13,5 11,9

Dones

Causa(Grans grups de la CIE)

Mortalitat proporcional segons any

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Malalties de l'aparell circulatori 43,0 42,4 41,9 41,9 40,8 40,8

Tumors 19,6 20,3 20,5 20,5 19,9 19,9

Malalties de l'aparell respiratori 10,0 8,8 8,6 8,6 9,9 8,3


1999 2000 2001 2002 2003

Causa Taxa Causa Taxa Causa Taxa Causa Taxa Causa Taxa

Malalties isquémi-cas del cor 123,4 Malalties isqué-

micas del cor 110,4 Malalties isqué-micas del cor 103,9 Malalties isqué-

micas del cor 99,6 Malalties isqué-micas del cor 103,0

Malalties vascularscerebrals 80,2 Malalties vascu-

lars cerebrals 68,6 TM pulmó i vies 71,4 TM pulmó i vies 64,7 TM pulmó i vies 68,6

TM pulmó i vies 74,5 TM pulmó i vies 71,6 Malalties vascu-lars cerebrals 63,9 Malalties vascu-

lars cerebrals 59,9 Malalties vascu-lars cerebrals 62,2

EPOC 67,3 EPOC 49,9 EPOC 45,9 EPOC 50,8 EPOC 49,1

TM pròstata 24,5 Psicosi orgànicasenil 23,5 TM pròstata 24,6 TM pròstata 21,4 TM pròstata 20,6

Psicosi orgànicasenil 23,9 TM pròstata 20,3 Psicosi orgànica

senil 23,0 Psicosi orgànicasenil 23,6 Psicosi orgànica

senil 28,7

Pneumònia 22,9 Accidents detrànsit 21,3 TM intestí gros 20,4 TM intestí gros 20,0 TM intestí gros 20,9

Cirrosi i altreshepàtiques 23,5 Cirrosi i altres

hepàtiques 20,2 Cirrosi i altreshepàtiques 21,8 Cirrosi i altres

hepàtiques 21,4 Diabetis 16,4

Accidents de tràn-sit 22,4 TM intestí gros 18,0 Pneumònia 17,7 Pneumònia 18,6 Cirrosi i altres

hepàtiques 17,9

TM intestí gros 19,5 Pneumònia 17,0 Accidents detrànsit 19,6 Accidents de

trànsit 18,9 Accidents detrànsit 18,4

Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat de les deu primeres causes de mort. Comunitat Valenciana, 1999-2003

Hòmens (TM: Tumor maligne)

1999 2000 2001 2002 2003

Causa Taxa Causa Taxa Causa Taxa Causa Taxa Causa Taxa

Malalties vascularscerebrals 63,8 Malalties vascu-

lars cerebrals 55,8 Malalties vascu-lars cerebrals 54,8 Malalties vascu-

lars cerebrals 51,2 Malalties vascu-lars cerebrals 52,5

Malalties isquèmi-ques del cor 54,0 Malalties isquè-

miques del cor 48,8 Malalties isquè-miques del cor 47,8 Malalties isquè-

miques del cor 46,5 Malalties isquè-miques del cor 48,1

Psicosi orgànicasenil 29,9 Psicosi orgànica

senil 27,6 Psicosi orgànicasenil 27,3 Psicosi orgànica

senil 26,0 Psicosi orgànicasenil 32,5

Diabetis 18,1 Diabetis 15,8 Diabetis 16,0 Diabetis 15,0 Diabetis 15,7

TM pit 22,8 TM pit 20,2 TM pit 21,1 TM pit 20,0 TM pit 20,7

EPOC 12,7 TM intestí gros 11,5 TM intestí gros 12,0 TM intestí gros 12,1 TM intestí gros 12,6

Pneumònia 12,3 EPOC 9,8 EPOC 8,6 Pneumònia 9,9 Pneumònia 7,9

TM intestí gros 13,0 Pneumònia 9,3 Pneumònia 8,6 EPOC 9,3 EPOC 8,5

Malalties hiperten-sives 8,8 Arteriosclerosi 7,7 Malalties hiper-

tensives 7,6 Malalties hiper-tensives 8,6 Malalties hiper-

tensives 8,7

Arteriosclerosi 8,3 Malalties hiper-tensives 7,4 Nefritis i altres

nefrosis 7,2 Nefritis i altresnefrosis 6,7 Nefritis i altres

nefrosis 6,1

Dones (TM: Tumor maligne)

Malalties isquèmiques del cor

L'evolució de les taxes ajustades de mortalitat permalalties isquèmiques del cor, presenta una ten-dència descendent en ambdós sexes, és pràctica-ment el doble el valor de la taxa entre els hòmens.


(�)

(�� (�)8*

((�8*(�)8+ ++8-

*,8(*-8�*38,�*8(�*8)

*,8,

�

��

(��

(��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Malalties isquémicas del cor. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

Anys Hòmens Dones

1998 120,0 54,3

1999 123,4 54,1

2000 110,4 48,8

2001 103,9 47,8

2002 99,6 46,5

Malalties vasculars cerebrals

Les taxes ajustades de mortalitat per malalties vas-culars cerebrals mostren una clara tendència a ladisminució tant en el sexe masculí com en elfemení.


�)8�

-�8��+8+-)8+-,8-

,�8)

+�8*

�(8��*8,��8,

-)8,3�8-

2(�

(�

)�

��

3�

+�

((�

()�

(��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Malalties vasculars cerebrals. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

Anys Hòmens Dones

1998 90,4 70,6

1999 80,3 63,8

2000 68,6 55,8

2001 63,9 54,8

2002 59,9 51,2

2003 62,2 52,5

Arterioesclerosi

Les taxes ajustades de mortalitat per arteriosclero-si mostren una tendència descendent des de 1998i uns valors semblants per a ambdós sexes.


Arteriosclerosi. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). ComunitatValenciana, 1998-2003

,8,

,

-8�

�8� *8+�8�

+8+

,8)383

�8+�8� �8*

�

�

*

-

,

(�

(�

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmens Dones

1998 8,8 9,9

1999 8,0 8,3

2000 6,5 7,7

2001 5,2 5,9

2002 4,9 5,5

2003 5,5 5,4

Tumor maligne de la tràquea, bronquis ipulmó

La mortalitat per tumor maligne de la tràquea,bronquis i pulmó a la Comunitat Valenciana, igualque ocorre a la resta d'Espanya, predomina en elsexe masculí.

S'observa una reducció lenta, però progressiva dela taxa, amb una tendència descendent en elshòmens des de final dels anys 90, i un augmentde les taxes en les dones.


Tumor maligne de la tràquea, bronquis i pulmó. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe(població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003

-,8-

-8� 3 -8- 38( -8+� 383

-*83

3(8*3(8-3*8�

3(8�

�

(�

��

)�

*�

��

-�

3�

,�

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmens Dones

1998 71,2 6,2

1999 74,5 7,0

2000 71,6 6,6

2001 71,4 7,1

2002 64,7 6,9

2003 68,6 7,7

Tumor maligne de la pròstata

A continuació s'exposa l'evolució temporal de lamortalitat per càncer de pròstata.


Tumor maligne de la pròstata. Taxes de mortalitat per 100.000 hòmens ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

�-8)

�*8�

��8*

�*8-

�(8��8-

(�

(3

(+

�(

�)

��

�3

�+

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5��

Anys Hòmens Dones

1998 26,3 -------

1999 24,5 -------

2000 20,4 -------

2001 24,6 -------

2002 21,5 -------

2003 20,6 -------

Tumor maligne d'intestí gros

Les taxes presenten una tendència lleugeramentascendent en dones i hòmens.


Tumor maligne d'intestí gros. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

��8,

(+8-(,8(

��8* ��8(��8+

(�()

((8- (�8( (�8� (�8-

�

�

(�

(�

��

��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmens Dones

1998 22,8 12,0

1999 19,6 13,0

2000 18,1 11,6

2001 20,4 12,1

2002 20,1 12,2

2003 20,9 12,6

Tumor maligne d'estómac

S'observa un lleuger augment en la taxa de morta-litat per tumors malignes d'estómac en les dones iuna tendència descendent en els hòmens.


Tumor maligne d'estómac. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

(�8�(-8+

(�8*

()8) ()8�

(�8�

38( 38�

�83 �8, -8� -8*

�

�

*

-

,

(�

(�

(*

(-

(,

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmens Dones

1998 15,2 7,1

1999 16,9 7,2

2000 15,4 5,7

2001 13,3 5,8

2002 13,5 6,2

2003 12,0 6,4

Tumor maligne de pit en la dona

Les taxes ajustades de mortalitat per tumor malig-ne de pit en la dona presenten una clara tendèn-cia a la disminució, encara que l'any 1999 s'incre-ment respecte al 1998 i el 2001 s'incrementarespecte al 2000. S'observa una tendència a l'esta-bilitat.


Tumor maligne de pit en la dona. Taxes de mortalitat per 100.000 dones ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

�(8+

��8,

��8�

�(8(

��

��83

(,8�

(+

(+8�

��

��8�

�(

�(8�

��

��8�

�)

�)8�

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

$��

Anys Hòmens Dones

1998 ------- 21,9

1999 ------- 22,8

2000 ------- 20,2

2001 ------- 21,1

2002 ------- 20,0

2003 ------- 20,7

Bronquitis, emfisema i altres malaltiespulmonars obstructives cròniques

La taxa ajustada de mortalitat per bronquitis,emfisema i altres malalties obstructives cròniquesentre els hòmens, continua sent molt alta i mantémolta distància amb l'observada entre les dones.


Bronquitis, emfisema i altres malalties pulmonars obstructivas cròniques. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades peredat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003

-*8( -38*

*+8+*�8+

��8+*+8(

(�8� (�8,+8, ,8- +8) ,8�

�

(�

��

)�

*�

��

-�

3�

,�

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 64,1 12,2

1999 67,4 12,8

2000 49,9 9,8

2001 45,9 8,6

2002 50,9 9,3

2003 49,1 8,5

Cirrosi i altres malalties cròniques del fetge

La taxa de mortalitat és major en hòmens que endones, i s'observa una disminució en els hòmensl'any 2003 (després de l'augment de l'any 2001) iuna disminució en les dones en eixe mateix any2003.


Cirrosi i altres malalties cròniques del fetge. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe(població europea). Comunitat Valenciana, 1998-2003

�)8* �)8�

��8��(8,

�(8*

(38+

(�8( +8,+8( ,8) ,83

38�

�

�

(�

(�

��

��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 23,4 10,1

1999 23,5 9,8

2000 20,2 9,1

2001 21,8 8,3

2002 21,4 8,7

2003 17,9 7,5

La mortalitat deguda als accidents de vehicles demotor entre els hòmens sempre és major queentre les dones. Destaquem la important tendèn-cia a la disminució apreciada l'any 2002, que ésmés accentuada en hòmens i més constant endones.

Hi ha, en general, una tendència de disminució deles taxes de mortalitat per esta causa. En dones esva presentar un increment de la taxa ajustada en1998, però com es pot apreciar, en els anys 2000-2003 ha disminuït.


Accidents de vehicles motor. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1998-2003

�)8)��

��8+

(+8)(,8) (,8�

-8* -8� �83 �8� *8, *8+

�

�

(�

(�

��

��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 23,3 6,4

1999 22,0 6,2

2000 20,9 5,7

2001 19,3 5,2

2002 18,3 4,8

2003 18,5 4,9

Accidents de vehicles de motor


Síndrome d'immunodeficiència adquirida(Sida)

La diferència per sexes en la mortalitat per Sidacontinua existint, i és superior en el sexe masculí,si bé, la taxa de mortalitat en els hòmens va aug-mentar l'any 2002 de manera contraposada a ladona, grup en què disminuïx des de l'any 2000.

Sida. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). Comunitat Valenciana,1998-2003

+8-,8+

38+

-8, 38(-8)

�8)(83

�8�(8+

(8� (8,

�

�

*

-

,

(�

(�

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 9,6 2,3

1999 8,9 1,7

2000 7,9 2,5

2001 6,8 1,9

2002 7,1 1,5

2003 6,3 1,8

Diabetis

La mortalitat per diabetis va presentar una ten-dència descendent fins a l'any 2000, i des de lla-vors s'ha incrementat lleugerament en el sexemasculí.


Diabetis. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). ComunitatValenciana, 1998-2003

(-8*(-8-

(�8�(*8*

(38*

��

(�83(�

(-(�8,

(,8(

(,8+

�

�

(�

(�

��

��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 20,0 18,9

1999 17,4 18,1

2000 14,4 15,8

2001 15,5 16,0

2002 16,6 15,0

2003 16,4 15,7

Psicosi orgànica senil i presenil

La psicosi orgànica senil i presenil com a causa demort ha experimentat una tendència a estabilitzar-se en el cas dels hòmens, mentres que en lesdones, s'observa un augment important com indi-ca la dada de 2003.


Psicosi orgànica i senil i presenil. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població euro-pea). Comunitat Valenciana, 1998-2003

(38�

�)8+ �)8� �)8� �)8-

�,83

(+8(

�+8+�383 �38*

�-8�

)�8�

�

�

(�

(�

��

��

)�

)�

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 17,0 19,1

1999 23,9 29,9

2000 23,5 27,7

2001 23,0 27,4

2002 23,6 26,0

2003 28,7 32,5

Pneumònia

La mortalitat per pneumònia manté un patró sem-blant en els últims anys estudiats entre hòmens idones, amb una disminució de la seua tendència.


Pneumònia. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea). ComunitatValenciana, 1998-2003

��83

��8+

(38((383 (,8-

(*83

(�8�

(�8*

+8* ,83+8+

38+

�

�

(�

(�

��

��

(++, (+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1998 20,7 10,2

1999 22,9 12,4

2000 17,1 9,4

2001 17,7 8,7

2002 18,6 9,9

2003 14,7 7,9

Malalties hipertensives

L'augment de la taxa de mortalitat en les donesper les malalties hipertensives en els últims anyss'exposa en la gràfica següent.


Malalties hipertensives. Taxes de mortalitat per 100.000 habitants ajustades per edat mètode directe (població europea).Comunitat Valenciana, 1999-2003

,8,,83

38+

-83

-8�

-8+

,8�

,8-

38-38*

�

�

*

-

,

(�

(+++ �� ( �� )

��;��:��

5�� $��

Anys Hòmnes Dones

1999 8,0 8,8

2000 6,9 7,4

2001 6,2 7,6

2002 6,7 8,6

2003 7,9 8,7

Mortalitat en adults jóvens

A continuació es presenten les tres primeres cau-ses de mortalitat per grups d'edat i sexe.

Mortalitat infantil

La taxa de mortalitat infantil és el quocient entreel nombre de defuncions de menors d'un any i elnombre total de nascuts vius.


Primeres causes de mortalitat. Comunitat Valenciana, 2003

Grup d'edat de 15 a 24 anys

Hòmens Dones

Causes Nombre de Defun. Taxa Específica(per 100.000)

Causes externes demortalitat 149 48,9

Tumors 18 5,9

Malalties del sistemacirculatori 11 3,6



Tumors 11 3,8




Tumors 38 9,4

Certes malaltiesinfeccioses 37 9,2


Causas externas demortalidad 38 10,2

Tumors 36 9,7




Tumores 141 39,3



Tumors 156 45,0




Hòmens Dones


Hòmens Dones

Mortalitat infantil a la Comunitat Valenciana 2003*Font: Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. ** Font: INE, 2005

Sexe Defuncions* Nascuts vius** Taxa de Mortalitat Infantil (per 1000 xiquets nascuts vius)

Xiquets 101 24.273 4,16

Xiquetes 66 23.049 2,86

Total 167 47.049 3,53

1. Morbiditat per càncer a la ComunitatValenciana

Segons l'informe sobre la salut dels espanyols, ela-borat pel Centre Nacional d'Epidemiologia per al'any 2003, l'envelliment de la població, l'incre-ment de la incidència de molts tumors malignes ila millor supervivència dels malalts de càncer grà-cies als avanços diagnòstics i terapèutics, han

suposat un augment significatiu del nombre depacients que patixen càncer. Esta situació posa aprova la xarxa d'assistència oncològica i marca lacreixent importància d'este grup de malalties comun problema de salut pública al nostre país.Durant l'any 2003 es van produir als hospitalspúblics de la Comunitat Valenciana 38.263 altesde 25.943 pacients amb càncer, dels quals més dela mitat, el 57,6%, van ser hòmens.


B�# ��((1

�� 1

��8��"()1

.��2� �� ((1

%��+1

�"��)1.�!��#�� )1

Distribució Percentual de Tumors Estimació SIO Altes 2003 HòmensFont: Sistema d'Informació Oncològic (SIO) Altes 2003

9�� 1

.��2� �� (�1

�� )1

H� ��. �!�;31

E!�� ;��7D� �)1��8��" )1

Distribució Percentual de Tumors Estimació SIO Altes 2003 DonesFont: Sistema d'Informació Oncològic (SIO) Altes 2003

La Morbilitat: Malalties no transmissibles

Segons les primeres estimacions realitzades pelSistema d'Informació Oncològic (SIO), per a l'any2003, sobre la base de les altes hospitalàries alshospitals públics de la Comunitat Valenciana, laincidència de tumors atesos amb ingressos és de20.663 tumors, 12.345 en hòmens i 8.318 endones. Les taxes d'incidència, segons el SIO, sónde 389 casos per 100.000 hòmens i de 277,4casos per 100.000 dones. Segons esta informació,la nostra Comunitat seguix el perfil de la incidèn-cia estimada per a Espanya, segons dades de1999 de l'estudi EUCAN (Càncer Incidence,Mortality and Prevalence in the Europeten Union)i del Centre Nacional d'Epidemiologia.

Si analitzem les dades per sexe, en els hòmenss'estima que el 13,4% dels tumors atesos són càn-cers de pulmó, en segon lloc els de bufeta i decòlon-recte, ambdós amb un 11%.

En les dones s'estima que el 21,6% dels tumorsatesos són càncers de pit, seguits pels de còlon-recte amb el 12,3%, tumors d'òrgans femenins(6,6%, d'úter i 3,5% d'ovari), i després d'estos, el3% de pulmó.

Els tumors infantils a la Comunitat Valenciana

Durant el període del 1983 al 2000, en el Registrede Tumors Infantils de la Comunitat Valencianas'han notificat un total de 1.235 casos de càncerinfantil. Es calcula una taxa de 151 casos per milióde persones-any. És a dir, cada any es diagnosti-quen a la nostra Comunitat 1,51 casos nous decàncer per cada 10.000 xiquets.

La tendència observada per a estos processosdurant el període a estudi, presenta en xiquetesun increment mitjà anual de 2,7%, increment queés estadísticament significatiu, i en xiquets, fins al'any 1997, un increment del 3,2%, que disminuïxa partir d'enguany, però sense que este canvi sigasignificatiu.

Per grups tumorals, les leucèmies amb un 28,3%dels casos se situen en primer lloc, seguides delstumors del sistema nerviós central (SNC) amb el

22,9%. S'estima una taxa ajustada per poblaciómundial de 47,3 nous casos per milió de xiquets-any per a les leucèmies, i de 36,3 casos per milióde xiquets-any en tumors del SNC.

A l'observar la distribució per grups d'edat la majorincidència es registra en el grup de 0 a 4 anys, jaque són les leucèmies i els tumors del SNC els queaporten el nombre més gran de casos. Cal desta-car la taxa observada en els tumors del sistemanerviós simpàtic en el grup de menys d'un any,amb 103,4 casos per milió de persones-any, prin-cipalment neuroblastomes.

Quant a la comparació de la incidència amb altresregions Europees, les taxes observades són com-parables a les assenyalades en altres registres decàncer europeus, però superiors als d'altres pro-víncies espanyoles, incloent-hi el Registre Nacionalde Tumors Infantils, probablement a causa de lescaracterístiques d'este registre.

La incidència del càncer de mama

En l'actualitat, el Registre Poblacional de Càncer deCastelló, que revisa els casos de càncer en estaprovíncia, permet conéixer, indirectament, l'evolu-ció del càncer a tota la nostra Comunitat. Des del'1 de gener de 1995, la taxa bruta d'incidència decàncer de mama en esta província és de 87,5casos per 100.000 dones, la taxa estandarditzadaamb la població mundial és de 58,6 casos per100.000 dones, i l'estandarditzada amb la pobla-ció europea de 78,15 casos per 100.000 dones.

El grup d'edat que presenta majors taxes específi-ques és el de 60-64 anys, el de menor taxa espe-cífica és el de 20-24 anys. És a partir dels 45 anys(en els grups d'edat de la realització del programade detecció precoç) quan comencen a ascendir lestaxes. Les dones amb edats compreses entre 60-64 anys són el grup que presenta majors taxesd'incidència. L'edat mitjana és de 59,7 anys, el14,2% són menors de 45 anys, el 50,6% tenenentre 45 i 65 anys, i el 32,5% són majors de 65anys.


En relació amb el mètode de detecció el 31,2%dels casos s'han detectat pel programa de detec-ció institucional poblacional, i el 55,7% acudixenper patologia detectada.

2. Registre de casos de sida de laComunitat Valenciana

Des del començament de l'epidèmia s'han declarata la Comunitat Valenciana 5.732 casos de sida; ala província de València el 61,9% dels casos,seguida de la d'Alacant amb el 31,4% i Castellóamb un 6,7%.

L'evolució de l'epidèmia de sida a la ComunitatValenciana des del seu inici en 1984 mostra uncreixement en el nombre de casos anuals fins a1994 i un pronunciat descens des de 1994 fins al'any 2000. Des de l'any 2000 fins a l'actualitat, eldescens experimentat ha sigut molt xicotet, demanera que la incidència de la sida s'ha mantingutpràcticament estable entorn dels 40-50 casosanuals per milió d'habitants.

A la Comunitat Valenciana, la incidència en 2004va ser, com en anys anteriors, pròxima a la mitja-na espanyola. El perfil de la corba epidèmica a laComunitat Valenciana diferix poc del que potobservar-se per al conjunt d'Espanya.L'estabilització en el nombre de casos de sida enels últims anys també s'observa en la majoria delspaïsos d'Europa Occidental. No obstant això, calrecordar que, com hem vist abans, esta estabilit-zació, tant a Espanya com a la ComunitatValenciana, s'ha produït en un nivell d'incidènciaque encara és superior a la de la majoria dels paï-sos d'Europa. A mitjan anys noranta, Espanya pre-sentava taxes d'incidència molt superiors a les dequalsevol altre país d'Europa, sobretot com a con-seqüència de l'elevat nombre de casos en usuarisde drogues intravenoses.

La majoria dels casos de la sida a la ComunitatValenciana seguix presentant-se en adults relativa-ment jóvens. No obstant això, hi ha una clara ten-dència a l'augment de l'edat mitjana en elmoment del diagnòstic de la sida. L'any 2004, l'e-

dat mitjana al diagnòstic de la sida va ser de 41anys. No cal oblidar que, com a mitjana, estes per-sones es van infectar pel VIH, almenys, deu anysabans de desenvolupar la sida.

Com a conseqüència del llarg període de tempsque sol transcórrer entre el moment de la infecciópel VIH i l'aparició de la sida, el mecanisme detransmissió més comuna en els casos declarats alRegistre de Casos de Sida de la ComunitatValenciana continua sent l'ús de drogues per viaintravenosa. Encara l'any 2004, la mitat dels nouscasos de sida es van atribuir a la pràctica de com-partir material d'injecció per a l'ús de droguesintravenoses. No obstant això, es confirma la ten-dència creixent en la proporció de casos de la sidade transmissió a través de relacions heterosexuals,que ja representen el 30% dels casos.

A més, les dades disponibles tant a Espanya coma la Comunitat Valenciana sobre els mecanismesde transmissió en els casos d'infecció per VIH dediagnòstic recent, confirmen que actualment lapràctica de risc més important són les relacionssexuals sense protecció.

En conclusió, pot afirmar-se que l'epidèmia d'in-fecció per VIH/sida continua creixent en la majoriade les regions del planeta, mentres que en els paï-sos desenvolupats, incloent-hi Espanya, gràcies ala prevenció i als tractaments, en els últims anyss'ha pogut contindre el seu avanç.

Els principals problemes que s'aprecien en la situa-ció actual de l'epidèmia a la Comunitat Valencianai a Espanya són:

· El creixement proporcional de la transmissióper via sexual.

· La falsa sensació de seguretat, impulsada perl'èxit dels tractaments, que pot conduir a unarelaxació en l'aplicació dels mètodes de preven-ció de la transmissió sexual. Esta sensació deseguretat no té justificació, ja que els tracta-ments només permeten retardar l'aparició decomplicacions i mai curar la malaltia.


· El retard en el diagnòstic respecte al momentdel contagi, sobretot en els casos de transmis-sió per via heterosexual, la qual cosa suposaque moltes vegades el diagnòstic resulte tantardà que suposa l'aparició greus malalties. Eldiagnòstic tardà compromet l'eficàcia dels trac-taments, que resulten tant eficaços com mésprecoç és el diagnòstic.

3. Xarxa sentinella sanitària de laComunitat Valenciana

La xarxa sentinella sanitària de la ComunitatValenciana és un sistema d'informació sanitàriaque permet conéixer les característiques i la inci-dència de determinats problemes de salut, espe-cialment en l'àmbit de l'atenció primària, per mitjàdel recull d'informació oportuna per professionalssanitaris que hi participen voluntàriament. La vigi-lància de determinats problemes de salut en aten-ció primària per mitjà d'informació de tipus quali-tativa o quantitativa (estimació d'incidència i/oprevalència), permet identificar el patró de morbi-ditat en atenció primària i estimar la importànciade malalties i problemes de salut no recollits en elssistemes tradicionals, així com avaluar les activitatspreventives i de promoció de la salut que es duena terme.

Consultes sobre VIH/Sida realitzada en atencióprimària

Més de la mitat de les consultes (55,2%) sobre elVIH/Sida en atenció primària les han realitzades lesdones. La raó de masculinitat és de 0,7, al contra-ri del que succeïa en 1997, quan es va recollir perprimera vegada este problema de salut en la xarxasentinella sanitària i on la majoria de les consulteseren realitzades per hòmens, amb una raó demasculinitat d'1,4. L'anàlisi d'estes consultes pergrups d'edat ens mostra que el grup més nombrósés el de 25 a 34 anys (44,8%).

El servici realitzat amb més freqüència (56,2%) ésel diagnòstic, seguit del preventiu (35%) i, final-ment, l'acte terapèutic (11,3%).

Les actuacions diagnòstiques i terapèutiques sónmés habituals en els hòmens, mentres que l'actua-ció preventiva és clarament més freqüent en lesdones, degut en part a la petició d'exàmens de cri-batge per l'embaràs, esta és la causa de consultamés freqüent en les dones.

Sobre els motius que originen consultes relaciona-des amb el VIH/Sida, les relacions heterosexualsamb parelles múltiples representen el 31% delscasos que consulten i els usuaris de drogues pervia parenteral un 18,2%. Cal destacar que un18,7% de les consultes es realitzen sense que hihaja cap factor de risc i en un 12,8% dels casos esconsulta per relacions heterosexuals amb personesinfectades, i en un 8,9% per risc de relacionshomosexuals. Les consultes a causa d'exposicióprofessional al virus representen el 2,5%.

Consultes sobre tabaquisme realitzades enatenció primària

La consulta per tabaquisme és iniciada amb mésfreqüència per part del metge, el 77,1% de lesocasions, i pel pacient en el 19,7% dels casos.

En més de la mitat dels casos les consultes sobretabaquisme han sigut en hòmens (59,6%) i la raóde masculinitat és de l'1,5%. L'edat mitjana delscasos és de 42 anys (46,3 anys en els hòmens i37,8 anys en les dones). El grup d'edat on es vandonar major proporció de consultes va ser en el de35 a 44 anys.

Quant a la quantitat de tabac que es consumixdiàriament, més de la mitat dels casos notificatsfumen entre 15 i 25 cigarrets al dia, el 19,2% mésde 25 i els que fumen menys de 15 cigarretsrepresenten el 28,7%. De les consultes realitzades,el 78,6% dels hòmens i el 58,9% de les donesfumen més de 15 cigarrets al dia.

L'actuació terapèutica mínima es realitza ambmajor freqüència quan la iniciativa de la consul-ta és del metge, mentres que la indicació desubstitutius i teràpies alternatives és més habi-


tual quan la demanda d'atenció és del mateixpacient.

L'actuació més indicada en la majoria dels casos(81,4%) pel professional sanitari ha sigut l'aten-ció terapèutica mínima, que va acompanyada,en un 23,5%, dels casos de material de suport.La indicació de substitutius de la nicotina s'haproduït en el 19,3% de les consultes i les terà-pies alternatives en un 10,9%.

En el mesurament de la motivació es va utilitzaruna adaptació del test de Richmond, i s'haobservat que el 70,6% respon afirmativament ala pregunta, li agradaria deixar de fumar sipoguera fer-ho fàcilment?, el 38,8% contestenque sí a, té interés a deixar de fumar?, el 23,7%a, intentaria deixar de fumar en les dos pròximessetmanes? I el 13,5% a, creu que d'ací a sismesos ja no fumarà?

Per edats, s'observa que en els grups extrems éson hi ha menor motivació i la més alta es pre-senta en edats intermèdies, entre els 25 i els 44anys. Per sexe es presenten diferències mínimes.Quan la iniciativa és del pacient, la motivació ésmajor (36,1%), mentres que si la iniciativa és delmetge, en tres de cada quatre casos es detectabaixa motivació.

Consultes sobre demències realitzades enatenció primària

El 64,5% dels casos de demència que han con-sultat són dones. Percentualment, el grup d'edaton es donen més casos és el de 75 a 79 anysamb un 25,6%, seguit del grup de 80 a 84 anysamb el 22,8%.

Més de la mitat dels pacients amb demència hansigut diagnosticats en atenció primària, i quasiel 40% pel neuròleg. La mitjana en el temps d'e-volució abans del diagnòstic ha sigut de 16,2mesos.

Entre els símptomes observats en estes demènciesdestaquen per la seua freqüència d'aparició lesalteracions de la memòria (94%), les del pensa-

ment (77,8%) i les del funcionament social i labo-ral (76,8%).

Quant al diagnòstic, l'exploració cognitiva ques'usa amb major freqüència és el miniexamen cog-nitiu (MEC), realitzat en el 63,1% dels casos.

Les demències més sovint notificades són les detipus Alzheimer amb el 34,9%, seguides de lesvasculars (20,7%), les demències mixtes (12,5%) iles secundàries amb el 6,2%. Un 25,7% de lesdemències es notifiquen sense especificar.

La presència de certs factors de risc en els casos dedemència registrats són els següents: la hiperten-sió arterial és el factor de risc més freqüent(49,4%), seguida de la malaltia vascular cerebral(32,5%), la dislipèmia (28,3%), la diabetis mellitus(27,7%) i les cardiopaties (22,9%). En menor pro-porció es referixen el tabaquisme i la història fami-liar de demències.

En relació amb l'assistència sanitària rebuda pelspacients amb demència, la mitjana del nombre devegades que han acudit a les consultes d'inferme-ria o medicina general en els últims 12 mesos, hasigut del 10,5%, això fa que no es presenten dife-rències per sexe en el maneig de la consulta perdemències.

El tipus de dependència que es presenta ambmajor freqüència en els pacients és la relativa a lahigiene personal en el 61,1% dels casos i al vestiten el 59,9% d'estos. La dependència per a l'ali-mentació apareix en el 45,9% dels casos declaratsi per al control d'esfínters en el 42,9%. La mobilit-zació d'estos pacients també presenta una limita-ció a tindre en compte, ja que el 40,1% sóndependents en este aspecte. Tots els aspectes dedependència valorades són lleugerament més ele-vats per a les dones que en els hòmens.

Les complicacions més freqüents en els pacientsamb demència han sigut les infeccions, en el16,7% dels casos, seguides de les úlceres per pres-sió (11%) i en els hòmens les complicacions persondatge vesical (9,9%).


Quant al tractament, els pacients diagnosticats dedemència notificats pels metges de la xarxa senti-nella sanitària, reben tractament farmacològicespecífic en el 51,3% dels casos i altres tractamentsen el 48,7%.

Hi ha un clar predomini de les dones com a cuida-dores en estos malalts. El 81,9% tenen cuidador i,en este cas, el 83,2% esta funció l'exercixen dones.Quan els malalts són hòmens, hi ha cuidador ambmajor freqüència (85,6%) que quan són dones(79,8%) i, a més, les dones són les seues cuidado-res en el 92,4% dels casos.

A més, el 13,3% dels pacients notificats ambdemències reben suports externs d'associacions oinstitucions, que arriben al 17,1% quan es tractade malalts d'Alzheimer.

Consultes sobre hipercolesterolèmia en xiquetsrealitzades en atenció primària

El 56,2% dels casos notificats d'hipercolesterolèmiacorresponen al sexe masculí, i la mitat dels casostenen entre 5 i 9 anys, amb edat mitjana de 8 anysper al conjunt.

De tots els antecedents personals només es referi-xen l'obesitat en el 21,9% dels casos notificats i lainactivitat física en el 12,5%. La hipercolesterolè-mia familiar apareix reflectida en sis de cada deucasos.

Les decisions de tractament preses en estos xiquetses basen majoritàriament en la indicació de dieta(93,2%), en la recomanació d'increment d'activitatfísica en el 41,1%, i en un 87,7% dels casos s'esta-blix control analític.

Consultes sobre problemes de comportamenten la infància realitzades en atenció primària

Hi ha un clar predomini de les alteracions en elsxiquets sobre les xiquetes, el 62,1% enfront del37,3%, la raó de masculinitat és de l'1,6. L'edatmitjana dels casos és de 8,1 anys.

Els problemes de comportament notificats ambmajor freqüència són l'enuresi (27,9%), les altera-cions del son (20,6%), la hipercinesia (15,5%) i lesestereotípies (10,3%).

En l'anàlisi per sexe les diferències trobades ensindiquen que l'enuresi i la hipercinèsia es presentenmés en els xiquets, mentres que en les xiquetes ésmés freqüent l'anorèxia, les alteracions del son, lesestereotípies i altres alteracions del comportament.

Respecte als factors de risc associats, quan s'handetectat, el nivell socioeconòmic baix ha sigut elprincipal, seguit dels processos de separació odivorci dels pares.

L'actitud terapèutica dels pediatres que notifiquenla xarxa sentinella sanitària ha sigut majoritària-ment donar consell i suport al xiquet i als pares(81,2%). La derivació a altres especialitats (psicòlegi unitats de salut mental) ha ocorregut en el 48,5%dels casos. En un 1,5% s'ha constatat la impossibi-litat d'actuar davant de la situació presentada.

Consultes sobre lesions per incidents en tempsd'oci i domèstics realitzades en atenció primària

A la Comunitat Valenciana es van comptabilitzarl'any 2000 un total de 931 casos de lesions perincidents en temps d'oci i domèstics en edatsinfantils. Les lesions accidentals en la infància sónmés freqüents en els xiquets menors de 14 anys, iel domicili és el lloc on es produïxen amb més fre-qüència les lesions, les més habituals són les con-tusions i ferides obertes, sobretot a causa de caigu-des i colps. La majoria no van requerir ingréshospitalari i el pronòstic, en més del 90% delscasos, va ser lleu sense complicacions.

L'any 2004 en persones majors de 60 anys leslesions accidentals van presentar una taxa de3.672,03 per 100.000 persones majors de 60anys, d'estes són més freqüents les dones i elsmajors de 74 anys.


Estudi de l'atenció a persones d'origen estran-ger en l'àmbit de la Xarxa Sentinella Sanitàriade la Comunitat Valenciana

L'any 2002 va començar l'estudi de l'atenció a per-sones d'origen estranger que, en eixe any va serrealitzat pels professionals dels Centres de SalutSexual i Reproductiva. L'any 2003 l'estudi va serrealitzat pels professionals d'infermeria i en 2004van participar en l'estudi els metges generals ipediatres integrats, tots ells participants en laXarxa Sentinella Sanitària de la ComunitatValenciana

Els objectius van ser quantificar el fenomen de lesconsultes realitzades en planificació familiar a per-sones d'origen estranger i caracteritzar sociode-mogràficament i clínicament este col·lectiu.

Gràcies a estos estudis s'ha pogut obtindre unavisió completa de l'atenció prestada a personesd'origen estranger en atenció primària a laComunitat Valenciana. Els resultats parcials s'hanpublicat i posat a disposició dels professionals i delpúblic en general a través de la web de la DireccióGeneral de Salut Pública de la Conselleria deSanitat en els butlletins mensuals de la XarxaSentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana(http: // www.sp.san.gva.es/epidemiologia).

A continuació, es resumixen els resultats d'esteestudi.

Medicina general:

Perfil: dona amb edat mitjana de 36 anys, proce-dent majoritàriament d'Amèrica llatina, d'Europaoriental i del nord d'Àfrica. El 60% dels casos sóndones entre 25 i 34 anys. El 80% de les consultessón diagnòstiques, terapèutiques i preventives(causes "no administratives").

La precarietat laboral (32,8%), els problemes idio-màtics (21,8%) i el baix nivell educatiu (18%) són

els condicionants socials identificats com a mésrellevants en ambdós sexes.

Pediatria:

Perfil: xiquet/a amb edat mitjana de 5,1 anys, el51,3% xiquets i més de la mitat tenen edats entre0 i 4 anys. El motiu de la visita és amb més fre-qüència per al diagnòstic, terapèutic o preventiu,és a dir, no són causes administratives. Les mares iels pares dels xiquets atesos procedixen majorità-riament d'Amèrica llatina i d'Europa oriental.

L'actuació o prescripció realitzada en major graués el diagnòstic (59,4%), la terapèutica (39%) i elconsell i ajuda (29,3%). Les actuacions menys fre-qüents són la derivació (8%) i l'administrativa(16,9%).

Centres de Salut Sexual i Reproductiva:

Els països d'origen predominants són Equador(27,6%), Colòmbia (22,8%) i Romania (10,9%).Els condicionants socials que predominen són laprecarietat laboral (37,7%) i els problemes amb l'i-dioma (31,6%).

Quant als embarassos el 29,3% ha tingut un, i el22,9% dos, mentres que el 24% diu que té ante-cedents d'interrupció voluntària d'embaràs.

El motiu de la visita actual en les més jóvens(menors de 17 anys) està repartit entre demandad'interrupció voluntària d'embaràs (27,3%) i anti-concepció (22,7%), mentres que en el grup d'edatimmediatament posterior (17-19 anys) és més fre-qüent la sol·licitud d'anticoncepció (51,6%) que lademanda d'interrupció voluntària d'embaràs(30,5%). En les majors de 40 anys el principalmotiu de la visita és l'anticoncepció (35,8%) seguitde la revisió per a diagnòstic precoç (28,3%).

El nombre d'interrupcions voluntàries d'embaràsabasta una mitjana de l'1,65%, encara que caldestacar que un 62,5% de les dones d'origen


4. La salut de la població d'origenestranger a la Comunitat Valenciana

estranger que acudixen a les consultes de planifi-cació familiar mai no han recorregut a la interrup-ció voluntària d'embaràs. El percentatge de lesque ho han fet més d'una vegada se situa en el8,1%.

Consultes d'infermeria:

Perfil: dona amb una mitjana de 34 anys d'edat,procedent d'Amèrica del Sud, la Unió Europea iEuropa oriental. Un 29,5% dels casos notificatssón menors de 15 anys i un 24,1% majors de 50anys.

Els problemes idiomàtics (42,8%), la desestructu-ració familiar (16,1%) i el baix nivell educatiu(13%) són els condicionants socials identificatscom a més rellevants.

La vacunació (36,2%) i el consell-ajuda (33,4%),són les actuacions que es realitzen amb major fre-qüència en l'atenció a estes persones.

Introducció de la variable "país d'origen" en elRegistre d'Interrupció Voluntària de l'Embaràsde la Comunitat Valenciana

Per mitjà d'un estudi pilot dut a terme a laComunitat Valenciana, s'ha recollit la variable "paísd'origen" d'aquelles dones residents a laComunitat Valenciana que recorren a efectuar-seuna interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) encinc centres privats d'esta en el període gener-des-embre de 2003. Es van notificar en 2003 un totalde 4.333 IVE realitzades, de les quals 1.314 vanser realitzades a dones d'origen estranger, la qualcosa va representar el 30,3% del total d'IVE realit-zades en estos.

Les dones estrangeres són la majoria equatorianes(34,8%), romaneses (17,4%) i colombianes(9,4%), d'entre 25 i 29 anys, fadrines que con-viuen en parella, posseïxen estudis de segon grau,són assalariades i tenen ingressos propis.Majoritàriament recorren a la IVE per primeravegada i generalment ja tenen un fill. La primera

informació que reben sobre la IVE l'obtenen delsistema públic. Recorren a la IVE en les deu prime-res setmanes de gestació i la sol·liciten pel motiude perill per a la salut física i psíquica de l'emba-rassada.

Els resultats de l'any 2004 indiquen que el 50,5%de les dones estrangeres que recorren a la IVEprocedixen d'Amèrica llatina, seguit de Romania iel Marroc. Amb més freqüència, tenen entre els20-29 anys edat, conviuen en parella, posseïxenestudis de segon grau, són assalariades i teneningressos econòmics propis. Majoritàriamentrecorren a la IVE per primera vegada. Sol·liciten laIVE en les deu primeres setmanes de gestació i pelmotiu de perill per a la salut física i psíquica del'embarassada.

Quant a les dones espanyoles que recorren a laIVE en els centres esmentats anteriorment podemdestacar que recorren a la IVE més jóvens, sónamb més freqüència fadrines, amb estudis desegon grau, no conviuen en parella en més del50% dels casos, són assalariades i tenen ingressospropis. Recorren a la IVE per primera vegada i notenen fills. Sol·liciten la IVE en les deu primeressetmanes de gestació i pel motiu de perill per a lasalut física i psíquica de l'embarassada.

Informació sobre persones d'origen estrangeren el Registre de Casos de Sida de laComunitat Valenciana

Des de la seua creació el Registre de Casos de Sidade la Comunitat Valenciana ha recollit informaciósobre el país d'origen dels afectats. Fins a 1996, esvan declarar a la nostra Comunitat molt pocscasos de sida en persones d'origen estranger. Desd'eixe any, coincidint amb l'augment de la immi-gració a la nostra Comunitat, van començar adeclarar-se més casos en persones estrangeres, almateix temps que disminuïa notablement la inci-dència de sida en la població autòctona. En elsúltims anys, els casos de sida en persones d'origenestranger han suposat ja més del 10% del totaldels casos declarats.


El 41% dels casos de sida en persones d'origenestranger van ocórrer en immigrants procedentsde països de la Unió Europea, com ara Portugal,Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. Els casos enpersones d'origen llatinoamericà procedien en laseua majoria de Colòmbia i Equador. Els de proce-dència subsahariana procedien en la seua totalitatde la costa est africana, en concret, de GuineaEquatorial i Senegal. Els nord-africans proveniendel Marroc i Algèria.

Resulten cridaneres les diferències en els mecanis-mes de transmissió predominants segons la regiód'origen; els casos d'origen subsaharià es van atri-buir quasi la totalitat a relacions heterosexuals. Elsllatinoamericans també van ser en la seua immen-sa majoria de transmissió sexual, si bé amb unaimportant proporció de casos de transmissióhomosexual, fet que no s'observa en els subsaha-rians.

Els casos procedents d'Europa i del nord d'Àfricavan presentar un patró semblant, ja que elsusuaris de drogues per via parenteral represen-ten un terç dels casos, mentres que la transmis-sió sexual suposa al voltant del 50%, que es dis-tribuïx en parts aproximadament iguals entre elsque es deuen a relacions heterosexuals i els atri-buïts a relacions homosexuals.

Les malalties de declaració obligatòria en lespersones estrangeres

En totes les enquestes epidemiològiques ques'omplin a la Comunitat Valenciana s'ha inclòs elrecull d'informació sobre país de naixement,nacionalitat i anys de residència.

Gràcies a això ara es disposa d'informació delscasos de persones estrangeres afectades dediverses malalties. Així en 2004 el 25,2% delscasos de tuberculosi corresponen a personesestrangeres, havent pogut determinar-se quequant a edat, sexe, bacil·loscòpia i hospitalitza-ció, els immigrants amb menys de 5 anys de resi-dència a Espanya s'allunyen del perfil generaldels casos declarats a la nostra Comunitat, men-

tres que el de la resta d'estrangers s'aproxima aeixe perfil.

5. La insuficiència renal terminal a laComunitat Valenciana

La prevalència de la insuficiència renal terminal ala Comunitat Valenciana continua amb la ten-dència creixent dels últims anys i la incidència,que estava estabilitzada en els últims anys, expe-rimenta també un considerable augment. La taxade trasplantaments renals en 2002 va augmentarrespecte al 2001 però va ser inferior a la de1998, any que va tindre la taxa més elevada deles observades en tot el període considerat.

Quant a la prevalència, l'any 2002 es va calcularuna taxa de 1.118,94 malalts per milió d'habi-tants, que va ser superior a l'observada en anysanteriors. A més, és superior a la registrada eneixe mateix any en l'àmbit nacional, que va ser de895 malalts per milió d'habitants. En relació ambla incidència, és a dir, els nous casos aparegutsen un any, a la nostra Comunitat va haver-hi unimportant augment de la incidència en 2002 res-pecte de l'any anterior, sent en enguany de166,28 pacients per milió d'habitants. Tant en laprevalència com en la incidència de la insuficièn-cia renal crònica s'observen majors taxes en elshòmens i en les persones d'edat avançada.

Quant a les causes de la malaltia renal primària,en els casos prevalents la primera causa és la des-coneguda o no filiada amb un 21,4 %.

En relació amb el tractament rebut per estospacients, el 58,1% dels pacients tenen com amodalitat de tractament l'hemodiàlisi en centre iun 4,7% diàlisi peritoneal contínua ambulatòria.El trasplantament de renyó va presentar un per-centatge de 37,1% en 2002, lleugerament supe-rior al de l'any anterior 36,1%, si bé val la penarecordar que en 1990 només representava el20,6%.

Sobre els factors de risc presents, la hipertensióarterial, igual que s'ha observat en anys anteriors,


continua sent el factor de risc present en majorproporció en el moment de la inclusió en el regis-tre dels malalts renals.

6. Interrupcions voluntàries de l'embaràs ala Comunitat Valenciana

El número absolut d'interrupcions voluntàries del'embaràs (IVE) notificades durant 2004 alRegistre de la Comunitat Valenciana ha sigut de8.765, la qual cosa significa el nombre mésgran d'IVE notificades en un any a la ComunitatValenciana fins a la data, amb un incrementrespecte al 2003 del 9,9%.

A la Comunitat Valenciana va haver-hi una evolu-ció ascendent fins a 1989, encara que a partird'eixe any, va començar un període d'estabilitza-ció fins a 1992. En la gràfica, s'observa com en1997 a la nostra Comunitat es produïx un mínim,i des de llavors la tendència és clarament ascen-dent, encara que amb taxes sempre per davall dela mitjana nacional.

7. Consum d'alcohol i drogues

Segons dades de les enquestes de consum i opi-nió realitzades per la Fundació d'Ajuda contra laDrogoaddicció per a la Generalitat Valenciana(anys 1996, 1998, 2000, 2002 i 2004) en pobla-ció major de 15 anys es poden ressaltar les dadessegüents.

Alcohol

En l'últim estudi epidemiològic realitzat (any2004) la prevalència de bevedors abusius esmanté estable i en xifres idèntiques a les detecta-des en l'enquesta precedent (6,3%). Cal destacarel lleu augment de les xifres relatives al sexe mas-culí compensat amb un lleu descens de les donesque abusen de l'alcohol.

De la mateixa manera, la mitjana d'ingesta diàriad'alcohol (40,13 ml) es manté en xifres semblantsa les detectades amb anterioritat (42,02 ml).


�

(

�

)

*

�

-

3

,

+

(�

(++� (++) (++* (++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( �� )

��;��;�(�� <(*��**��&�

��&� .'�/��

-8+�-8))

�83,�8�) �8-+ �8��

-8��-8��

38(*38--

,8*-,833

�8(� �8(� �8), �8*- �8��

*83-

�83*-8��

-8,�38��

,8�- ,8�3

Evolució de la taxa d'abortivitat. Taxa per mil dones (de 15 a 44 anys)Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INE 2005

Heroïna

El consum d'heroïna seguix una tendència clara-ment descendent en els seus consums. La compa-ració entre les dos últimes enquestes reduïx a lamitat les prevalències de consum. Si durant 2002,un 0,5% de la població major de 15 anys va con-sumir heroïna, en alguna ocasió, en els 12 mesosanteriors a l'enquesta, durant 2004 només un0,2% ho menciona. De la mateixa manera ocorreamb el consum regular o setmanal, que descendixdel 0,2% al 0,1% actual.

Continuem destacant el fet que el percentatge deconsumidors que persistix, correspon al grup queha fracassat encara amb les estratègies de reduc-ció del dany (programes de tractament amb meta-dona, etc.), que està molt per davall del nombrede nous consumidors d'este tipus de substàncies.

Cocaïna

Oferix una clara diferenciació entre el que és elconsum esporàdic o experimental i el consumhabitual. Encara que el nombre de consumidorsexperimentals (els qui diuen haver-hi provat o con-sumit esta substància alguna vegada en la vida)augmenta lleugerament, els consums ocasionals(alguna vegada en els últims 12 mesos) o habi-tuals (consum una o més vegades per setmana)seguixen la seua progressiva tendència descen-dent. Podem estimar que ambdós tipus de con-sums han patit un descens respecte al 2002, quese situa en el 3,3 i 0,4% respectivament.

Cànnabis

Continua sent la substància il·legal de major pre-valència en el seu consum, encara que la tendèn-cia és molt semblant a la descrita en el cas de lacocaïna. Hi ha augments quant al consum experi-mental (se situa en xifres del 24,5%), però descen-dixen lleugerament els consums ocasionals(10,2%) i de l'últim mes (8,8%).

Altres substàncies

A continuació, s'exposen les xifres registradessobre el consum de drogues de disseny, amfetami-nes, al·lucinògens i crack, segons dades de lesenquestes del 2002 i 2004.

En general, podem veure com hi ha una tendèn-cia majoritària de disminució d'estos dos indica-dors temporals bàsics.

L'Indicador Tractament del Sistema d'Avaluacióde la Qualitat Assistencial en Drogodependències(SECAD), recull les característiques sociodemogrà-fiques, personals, toxicològiques, etc. de les per-sones que sol·liciten tractament per abús o depen-dència a substàncies psicoactives o altresaddiccions de comportament.

La normalització i major accessibilitat als servicisvan culminar durant l'exercici 2003 amb la trans-ferència de totes les unitats de conductes addicti-ves a la Conselleria de Sanitat; d'esta manera, total'atenció sanitària del malalt drogodependentdepén tant orgànicament com funcionalment delservici valencià públic de salut.


Consum ocasional(12 mesos anteriors) 2002 2004

D. disseny (èxtasi) 2,1% 0,6%

Amfetamines (speed) 0,5% 0,8%

Al·lucinògens 0,5% 0,3%

Crack 0,0% 0,0%

Consum habitual(últim mes) 2002 2004

D. disseny (èxtasi) 1,4% 0,4%

Amfetamines (speed) 0,4% 0,3%

Al·lucinògens 0,3% 0,1%

Crack 0,0% 0,0%

Font: Sistema Valencià d'Informació en Addiccions (SABA), enpoblació major de 15 anys. Direcció General de Drogodepen-dències. Conselleria de Sanitat

Com a resultat de tot això, el nombre de pacientsque anualment sol·liciten iniciar un nou tracta-ment seguix una tendència ascendent, que sesituen en 12.778 els pacients que durant a l'any2004 van ser admesos a tractament (l'any 2000 ladita xifra era de 9.986 pacients).

Atenent estos pacients, segons la substància prin-cipal per la qual sol·liciten tractament, l'heroïna(opiacis en general) patix un progressiu descens ides de 2001 deixa de ser la primera substància.Durant l'any 2004 només el 15,2% dels pacientsvan sol·licitar tractament per abús i/o dependènciaa l'heroïna, d'esta manera queda relegada a la ter-cera posició. La substància per la qual el nombremés gran de pacients sol·liciten tractament és l'al-cohol (31,2% dels casos) seguit en l'actualitat moltde prop per la cocaïna (30,7%). Cal destacar elprogressiu augment dels pacients que sol·licitentractament per consum de cannabis (durant l'any2004 van representar el 5,4% enfront del 2,5% del'any 2000). L'addicció al joc es manté en xifresestables entorn al 5%.

8. Accidents de treball

Durant 2003, de les 100.373 baixes relacionadesamb el lloc de treball, declarades a la nostraComunitat, 99.416 van ser accidents de treball, ila resta van correspondre a malalties professio-nals. D'entre tots els accidents laborals, 1052 vanser qualificats com a greus i 119 van tindre conse-qüències mortals.

Les activitats econòmiques que han acumulat el58,5% del total d'accidents, amb baixa al centrede treball, es detallen en la taula següent.


Construcció 30,6 %

Comerç a l'engròs i intermediaris 5,4 %

Fabricació altres productes minerals no metàl·lics 4,6 %

Altres activitats empresarials 5,5 %

Comerç al detall, reparació efectes personals idomèstics 6,3 %

Hostaleria 6,1 %

Any Alacant Castelló València C. Valenciana Taxa Incidencia* C. Valenciana

1994 14.595 8.434 41.374 64.403 53,0

1995 17.086 9.613 47.080 73.779 58,0

1996 17.742 9.936 47.458 75.136 58,4

1997 20.722 10.745 52.580 84.047 63,4

1998 25.323 11.710 59.310 96.343 69,8

1999 30.149 13.599 69.327 113.075 79,6

2000 33.656 13.991 70.617 118.264 76,0

2001 34.801 13.689 66.147 114.637 72,2

2002 32.923 12.245 61.618 106.786 61,2

2003 30.188 11.329 57.899 99.416 55,8

Evolució dels accidents laborals a la Comunitat Valenciana 1994-2003

(Nombre d'accidents en jornada de treball)Font: Direcció General de Treball i Seguretat Laboral. Conselleria d'Ocupació.Nota: Taxa Incidència = (Nombre accidents treball/ Nombre treballadors ocupats) x 1000

9. Accidents de trànsit

Observant l'evolució del nombre d'accidents detrànsit amb víctimes, s'advertix que des de l'any1998 es produïx una important reducció fins al2001, no obstant això, en 2002 s'observa un canvien la tendència, encara que pareix que s'estabilit-za en 2003.

A pesar de la important morbiditat generada pelsaccidents de trànsit, s'observa una tendència a ladisminució del nombre d'accidents de trànsit ambvíctimes.


Evolució del nombre d'accidents de trànsit amb víctimes Font: Direcció General de Trànsit. Ministeri de l'Interior

Any C. Valenciana Espanya % CV/Espanya

1998 13.236 147.334 9,0

1999 14.060 148.632 10,6

2000 9.985 101.729 9,8

2001 7.761 100.393 7,7

2002 8.788 98.433 8,9

2003 8.762 99.987 8,7

Nombre de víctimes en els accidents de trànsit durant 2003 Font: Direcció General de Trànsit. Ministeri de l'Interior

Any 2003 C. Valenciana Espanya % CV/Espanya

Morts 538 5.399 9,9

Ferits 13.295 15.0635 8,8

Carretera 7.920 83.952 9,4

Morts 448 4.480 10,0

Ferits 7.472 79.472 9,4

Zona Urbana 5.913 72.082 8,2

Morts 90 919 9,7

Ferits 5.823 71.623 8,1

10. Violència domèstica

Les dades recopilades per la Direcció General de laDona de la Conselleria de Benestar Social indiquenque a Espanya l'any 2004 van morir per esta causa105 dones. En la següent taula podem observarl'evolució de les defuncions a causa de la violènciadomèstica des de l'any 1999.


Nombre de dones víctimes mortals de violència de gènere a Espanya. Totals mensualsFont: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social. Elaboració pròpia a partir de notícies de premsa i de Dades del Ministeri del'Interior.

Nota: Dades permanentment actualitzades

(1) S'inclouen aquells casos en què hi ha una analogia evident amb els descrits, a pesar de no haver-hi vincle matrimonial. Per exemple, filla o mare dela companya sentimental o nóvia, etc.

(2) S'inclouen aquells casos en què no hi ha una relació afectiva estable entre l'agressor i la víctima (amics o coneguts) o, simplement, no hi ha captipus de relació.

(3) Sota este epígraf s'inclouen les víctimes masculines (normalment fills) que moren en relació amb agressions a dones.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Gener 5 9 6 7 9 4 8

Febrer 4 8 3 6 5 9 6

Març 7 11 6 6 8 11

Abril 10 2 9 11 7 11

Maig 2 6 10 8 8 11

Juny 4 11 5 4 10 9

Juliol 4 7 4 7 11 9

Agost 7 5 7 9 13 8

Setembre 4 8 8 4 7 8

Octubre 4 7 4 8 4 11

Novembre 12 2 5 7 12 6

Desembre 6 11 7 6 8 8

Total acumulat 69 87 74 83 102 105 14


Dones mortes per violència de gènere a mans de la seua parellaFont: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social. Elaboració pròpia a partir de notícies de premsa i de Dades del Ministeri del'Interior.

Nota: Dades permanentment actualitzades

S'inclouen aquells casos en què l'agressor és o ha sigut el cònjuge, company sentimental o nóvio.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Andalusia 13 10 12 10 13 19 3

Aragó 0 0 1 3 2 2 1

Astúries 1 0 2 0 2 0 0

Balears 3 1 2 4 4 2 2

Canàries 2 5 5 7 6 2 0

Cantàbria 1 0 0 0 1 2 0

Castella la Manxa 5 3 2 0 2 3 1

Castella i Lleó 3 3 1 4 4 3 0

Catalunya 9 8 7 6 12 11 0

C. Valenciana 6 7 9 9 7 9 2

Extremadura 1 1 0 1 1 2 0

Galícia 2 4 0 3 6 2 0

Madrid 4 17 6 4 4 5 0

Murcia 1 1 2 0 3 4 2

Navarra 1 1 0 1 1 1 1

País Basc 1 2 1 1 0 4 1

La Rioja 1 0 0 0 2 1 0

Ceuta 0 0 0 0 1 0 0

Melilla 0 0 0 0 0 0 0

Total 54 63 50 53 71 72 13


Nombre de dones ateses al centre dona 24 hores d'Alacant, València i Castelló, 1996-2004

Font: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social

València Castelló Alacant Total

Any Atenció Denúncies Atenció Denúncies Atenció Denúncies Atenció Denúncies

1996 1.118 432 1.118 432

1997 944 389 30 18 69 43 1.043 450

1998 1.172 456 255 124 686 306 2.113 886

1999 1.070 387 294 150 651 268 2.015 805

2000 1.155 449 360 151 624 240 2.139 840

2001 981 398 313 140 681 280 1.975 818

2002 1.056 492 363 171 691 298 2.110 961

2003 1.103 465 338 178 681 307 2.122 950

2004 1.068 489 371 166 741 339 2.180 994

Total 9.667 3.957 2.324 1.098 4.824 2.081 16.815 7.136

Telefonades rebudes a través de la línia 900 580 888, anys1996-2004

Font: Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social

Any Total

1996 6.127

1997 9.101

1998 15.784

1999 21.860

2000 27.679

2001 23.940

2002 16.127

2003 33.690

2004 35.303

Total 189.611


La Morbilitat: malalties transmissibles

La informació que a continuació s'exposa, ha sigutelaborada pel Servici de Vigilància i ControlEpidemiològic de l'Àrea d'Epidemiologia de laDirecció General de Salut Pública de la Conselleriade Sanitat.

1. Tuberculosi a la Comunitat Valenciana

La tuberculosi presenta una tendència descendenten els últims anys a la Comunitat Valenciana,encara que hi ha un augment dels casos enestrangers procedents de països d'alta endèmia detuberculosi. Este fet motiva que el control de latuberculosi en la població autòctona haja de sermantingut amb la mateixa intensitat amb què s'hadut a terme fins a l'actualitat, i, al mateix temps,exigix que es deriven nous recursos per al diagnòs-tic precoç i el tractament adequat dels casos enpoblació immigrant, en la qual les circumstànciessocials, culturals i econòmiques representen unabarrera per al control de la malaltia. La incidènciamés alta en els casos notificats de tuberculosicorrespon al grup de 25 a 34 anys, i al de 35 a 44anys, de manera que estos grups coincidixen ambels de majors percentatges de casos en estrangersi de coinfectats pel VIH.

A la Comunitat Valenciana s'acaba de posar enmarxa un programa per a la VigilànciaEpidemiològica en línia, en el qual la tuberculosité una presència important, atés que s'aborda lavigilància de la malaltia en diversos nivells: lamillora de l'oportunitat en la declaració, l'incre-ment de la qualitat de la informació, l'estudi delscontactes dels casos declarats amb la prescripciódel Tractament de la Infecció Tuberculosa Latent(TITL), el Tractament Directament Observat (TDO)seguint el document de consens realitzat en 1999,i l'evolució del cas al final del tractament.

Així mateix, la Vigilància Epidemiològica de laTuberculosi implica un estricte control de les resis-tències a fàrmacs antituberculosos, atés l'alta pre-valència de resistències a països amb alta endèmiatuberculosa, dels quals procedixen molts casos detuberculosi declarada a la nostra Comunitat. Amb

este fi és necessari que a totes les soques deMycobacterium tuberculosi, aïllades a través delscorresponents cultius, se'ls realitze estudi de sensi-bilitat.

Des de l'any 1998 fins al 2004 la taxa global detuberculosi va passar de 24 casos per 100.000habitants a 15,67 casos per 100.000 habitants, laqual cosa va representar un descens mitjà per anydel 4,96%. Els casos nous de tuberculosi (incidèn-cia) representen el 88,3% de la totalitat dels casosdeclarats, amb una taxa d'incidència de 13,84casos per 100.000 habitants. La tuberculosi respi-ratòria representa el 77,9% del total de casosdeclarats, i suposa una taxa de 12,20 casos per100.000 habitants. La rúbrica "altres tuberculosis"presenten una taxa de 3,47 casos per 100.000habitants.

Entre les característiques més rellevants dels casosdeclarats destaquen: una mitjana d'edat de 41,4,el 65,5% són hòmens, la coinfecció VIH es dónaen l'11,5%, i els casos en immigrants amb estadaa Espanya inferior a 5 anys, suposen el 16,5% delsmalalts. El temps transcorregut entre la data d'ini-ci dels símptomes i el diagnòstic és molt superiorper a "altres tuberculosis" (128 dies) que en latuberculosi respiratòria (62 dies). Els casos hospi-talitzats representen el 63,7% dels casos declarats,amb una estada mitjana a l'hospital de 17 dies. Labacil·loscòpia presenta resultat positiu en el55,2% dels casos i negativa en el 37,2%. El cultiudel Mycobacterium tuberculosi supera de maneraimportant la rendibilitat de la bacil·loscòpia, i encombinació permeten confirmar el 85,7% delscasos de tuberculosi declarada.

Els casos de tuberculosi en estrangers repre-senten el 25,2% del total dels casos declarats a laComunitat Valenciana. Amb més freqüència sónhòmens, amb una edat mitjana de 33 anys, ambestada a Espanya inferior a 5 anys.

Pel que fa a la totalitat de casos declarats enestrangers, correspon a una taxa de 41,3 casosper 100.000 habitants, amb una gran variabilitatsegons el país de procedència. És importantassenyalar que les taxes d'incidència calculades


poden estar sobreestimades, ja que el nombretotal d'immigrants a la nostra Comunitat pot sersuperior al declarat per fonts oficials.

Tuberculosi i infecció VIH. La prevalència d'in-fecció pel VIH entre els casos de tuberculosi és del'11,5%, la qual cosa representa una taxa d'1,8casos per 100.000 habitants.

El 15,2% dels casos declarats de tuberculosi prefe-rien haver tingut contacte amb un cas de tubercu-losi, una xicoteta part dels quals (2,5%) havienpres tractament de la infecció tuberculosa latent(TITL).

Els pacients infectats pel VIH i els usuaris de dro-gues per via parenteral, presenten baixes taxesd'ompliment del tractament de la tuberculosi imajor mortalitat per esta malaltia.

Tuberculosi en menors de 15 anys. En estegrup s'ha calculat una taxa de 5,84 casos per100.000 habitants, i s'ha destacat que la incidèn-cia de la malaltia és significativament major en elsmenors de 5 anys que en la resta. La rendibilitatde la bacil·loscòpia és baixa (11,4%), mentres queel cultiu millora significativament esta prova diag-nòstica fins a arribar al 51,4%.

Estudi de contactes. Durant l'any 2004 els casosde tuberculosi declarada amb estudi de contactesinformat han sigut de 475 i han sigut declarats untotal de 678 casos, és a dir, la proporció de casosamb estudi de contactes és del 70%, la qual cosasuposa un increment superior a 15 punts ambrelació a l'any 2003, que va ser del 54,4%.

El nombre total de contactes estudiats ha sigut de3.544, i la mitjana de contactes estudiats per cadacas s'eleva a 7,46. La prevalència d'infecció entreels contactes informats és del 31,7%. El nombrede casos nous de tuberculosi descoberta en ocasióde l'estudi de contactes ha sigut 33, és a dir, el4,9% dels casos declarats.

El grup estudiat més nombrós ha sigut el dels con-vivents que han presentat una prevalència d'infec-ció del 37,3%. En els familiars no convivents la

infecció estava en 9 punts per davall dels convi-vents. De la resta de grups cal destacar els contac-tes laborals, on la prevalència d'infecció tuberculo-sa estava 5 punts per davall d'este.

Centre de suport al CASS (Centre d'Atencióals Sense Sostre). Durant l'any 2004 van contro-lar al Centre de Suport al CAST 9 casos de tuber-culosi, tots estos en Programa de TractamentDirectament Observat (TOD), dels quals 5 eren denacionalitat espanyola i els 4 restants estrangers.Entre els 9 casos seguits, 3 (33,3%) es van perdreo van abandonar el tractament. Els TractamentsObservats Directament (TOD) només representenel 3,7% dels casos declarats; esta xifra està moltper davall del desitjable.

A més dels controls dels casos de tuberculosi,s'han prescrit 77 Tractaments de la InfeccióTuberculosa Latent (TITL) en el Programa TOD.

2. Vigilància epidemiològica a laComunitat Valenciana (Any 2004)

Malaltia meningocòcica

La freqüència de presentació de la malaltia menin-gocòccica a la Comunitat Valenciana ha disminuïten les últimes temporades gràcies a les campanyesde vacunació realitzades a la nostra comunitat enels anys 1997 i 2000, així com a la inclusió en elcalendari de vacunacions infantils, des de generde 2001, de la vacuna conjugada enfront delmeningococ C. Actualment, la malaltia meningo-còccica presenta taxes d'incidència entorn dels 2casos per 100.000 habitants, enfront dels 4,69que es van registrar en l'última temporada epidè-mica 1996-1997.

Durant la temporada epidemiològica 2003-2004es van declarar a la Comunitat Valenciana un totalde 63 casos de malaltia meningocòccica, la qualcosa va suposar una disminució del 27,6% respec-te a la temporada 2002-2003, en la qual es vannotificar 87 casos. La taxa d'incidència va serd'1,46 casos per 100.000 habitants, mentres queen la temporada anterior va ser de 2,07. Esta és lataxa d'incidència més baixa registrada des de

1996, i manté, per tant, la tendència descendentobservada en les últimes temporades.

Igual que en els últims anys, va haver-hi un predo-mini del serogrup B (63,5 % del total de casosdeclarats) sobre el serogrup C (14,3%). La incidèn-cia global de la malaltia meningocòccica més ele-vada es va registrar entre els xiquets menors decinc anys, d'esta manera es manté el patró típic depresentació de la malaltia.

La letalitat es va mantindre alta, encara que unpoc més baixa que en les temporades anteriors.Va disminuir per als dos principals serogrups,encara que de manera més acusada en el sero-grup B.

Malalties de transmissió sexual

Infecció gonocòccica

Durant l'any 2004 es van declarar un total de 60casos d'infecció gonocòccica. Això suposa unataxa d'incidència per al conjunt de la ComunitatValenciana d'1,39 casos per 100.000 habitants, laqual cosa indica un increment respecte a l'any2003, en el qual es van declarar 43 casos i la taxava ser d'1,02 casos per 100.000 habitants. Per alquinquenni anterior la mitjana de les taxes d'inci-dència se situa en 0,77 casos per 100.000 habi-tants, i s'observa una tendència ascendent enestos últims cinc anys en la incidència d'estamalaltia.

La taxa més alta va correspondre a la província deCastelló, amb 12 casos declarats i un valor de2,39/100.000 habitants, un punt per damunt dela taxa de la Comunitat Valenciana. En segon lloc,València amb 29 casos i, finalment, Alacant amb19 casos, amb taxes d'1,28 i 1,22, respectivament,ambdós per davall de la taxa de la ComunitatValenciana.

La malaltia es va presentar, com és habitual, majo-ritàriament en hòmens i el grup d'edat amb nom-bre més gran de casos va ser el de 25 a 34 anys.

Sífilis

Al llarg de l'any 2004 es van declarar un total de98 casos de sífilis. La taxa d'incidència per al con-junt de la Comunitat Valenciana va ser de2,27/100.000 habitants, lleugerament superior ala de l'any 2003 que va ser 2/100.000 habitants.La mitjana de les taxes per al quinquenni anteriores va situar en 1,02, una tendència ascendent ques'observa en la incidència d'esta malaltia des del'any 2000.

Com en la infecció gonocòccica la taxa més alta vacorrespondre a la província de Castelló amb 18casos declarats i un valor de 3,59/100.000 habi-tants, 1,32 punts per damunt de la taxa de laComunitat Valenciana.

Més de la mitat dels casos (64%) es va presentaren hòmens i el grup d'edat amb nombre més grande casos, en ambdós sexes, va ser el de 25 a 34anys.

Sífilis congènita

Durant l'any 2004 es van declarar 7 sospites desífilis congènita, d'estes 3 van quedar classificadescom a error diagnòstic, només 2 casos van quedarconfirmats.

Els casos de sífilis congènita a la ComunitatValenciana han augmentat respecte a l'any ante-rior, probablement com una conseqüència del'augment dels casos de sífilis no tractada, asso-ciats a població immigrant.

3. Zoonosi

Brucel·losi

Durant l'any 2004 es van declarar 24 casos de bru-cel·losi a la Comunitat Valenciana. Això suposauna taxa d'incidència de 0,55 casos per 100.000habitants. La mitjana de les taxes del quinquennianterior va ser 1,15, al llarg d'estos cinc anys s'ob-serva una tendència descendent en la incidència


d'esta malaltia, encara que l'any 2004 es va incre-mentar lleugerament respecte a l'any anterior.

Dels 24 casos de brucel·losi 8 es van declarar a laprovíncia d'Alacant, 8 a la de Castelló i 8 a la deValència. La taxa més alta va correspondre a laprovíncia de Castelló amb un valord'1,60/100.000 habitants, 1,05 punts perdamunt de la taxa de la Comunitat. Les taxes deles províncies d'Alacant i València van ser 0,51 i0,35, respectivament, ambdós per davall de lataxa de la Comunitat Valenciana.

Al llarg de l'any es van declarar quatre brots debrucel·losi que van agrupar el 41,7% dels casos.

Leishmaniosi

Durant l'any 2004 es van declarar a la ComunitatValenciana un total de 25 casos de leishmaniosi.Això suposa una taxa per al conjunt de laComunitat Valenciana de 0,58 casos per 100.000habitants, lleugerament inferior a la de l'any2003.

Al llarg del quinquenni anterior esta malaltia vamostrar unes taxes prou estables, d'esta maneraes mantenia la tendència observada durant estosanys. La mitjana per a eixe període es va situar en0,65 casos per 100.000 habitants.

Hidatidosi

L'any 2004 es van declarar 26 casos de hidatido-si, la qual cosa suposa una taxa d'incidència peral conjunt de la Comunitat Valenciana de 0,60per 100.000 habitants. Durant els últims cincanys les taxes d'incidència de l'hidatidosi s'hanmantingut prou estables i la mitjana de les taxesper a este període se situa en 0,67.

La distribució de casos per províncies va ser lasegüent: 1 cas va correspondre a Alacant, 3 aCastelló i 22 a València, amb taxes de 0,06, 0,62i 0,97 casos per 100.000 habitants, respectiva-ment.

L'hidatidosi manté una tendència estable ambrelació als cinc anys anteriors. Del total de casosdeclarats només el 57% d'estos eren casos inci-dents.

A causa del llarg període d'incubació d'estamalaltia, l'edat mitjana dels casos és prou eleva-da.

Febre exantemàtica mediterrània

Durant l'any 2004 es van declarar 13 casos defebre exantemàtica mediterrània, 10 casos mésque l'any 2003. Això suposa una taxa d'incidènciade 0,30 per 100.000 habitants per a laComunitat Valenciana. Este considerable incre-ment respecte al 2003 és degut fonamentalmenta la busca activa. Esta taxa és la més alta registra-da des de l'any 1998. La mitjana del quinquennies va situar en 0,15 casos per 100.000 habitants.

Dos dels casos declarats van correspondre a laprovíncia d'Alacant, sent la taxa d'incidència0,13/100.000 habitants. Els 11 restants es vandeclarar a la província de València i la taxa d'inci-dència d'esta es va situar per damunt de la taxade la Comunitat Valenciana, sent0,49/100.000habitants. A la província deCastelló no es va declarar cap cas.

La malaltia es va distribuir pràcticament per igualen ambdós sexes.

Tètans

Durant l'any 2004 es van declarar a la ComunitatValenciana 4 casos de tètans, la mateixa xifra quel'any 2003. La taxa d'incidència va ser 0,09 casosper 100.000 habitants (més del doble que la mit-jana nacional). Per al quinquenni anterior la taxamitjana va ser 0,05 casos per 100.000 habitants.

Tots els casos de tètans es van produir en perso-nes majors de 60 anys. En 2 dels casos es va pro-duir la defunció. Cap cas estava correctamentvacunat. Atesa l'existència d'una vacuna eficaç


enfront del tètans tots estos casos podrien haversigut evitats.

Leptospirosi

Durant l'any 2004 es van declarar 3 casos de lep-tospirosi. La taxa d'incidència va ser 0,07 casosper 100.000 habitants.

Durant el quinquenni anterior no es van declararcasos en els anys 1999 i 2000, l'any 2002 es vandeclarar sis casos, dos d'estos en forma de brot.La mitjana per al dit període va ser de 0,02 casosper 100.000 habitants.

Els casos tenien com a antecedent de risc el tre-ball en arrossars o en zona d'horta amb presèn-cia de rosegadors.

Febre recurrent per caparres

Durant l'any 2004 es va notificar un cas de febrerecurrent per caparres que es va trobar a travésde busca activa. La taxa d'incidència va ser de0,02 casos per 100.000 habitants. És el primercas que es notifica des de l'any 1999, en què esvan declarar 6 casos.

4. Paludisme

Durant l'any 2004 es van declarar a la ComunitatValenciana 54 casos de paludisme, tots estoseren casos importats. Del total de casos decla-rats, 31 (57,4%) van ser casos nous i 15 (27,6%)recidives. Estes dades representen una taxa glo-bal (casos nous més recidives) d'1,25 casos per100.000 habitants, mentres que si es consideranomés els casos incidents la taxa va ser de 0,72casos per 100.000 habitants.

Els casos s'agrupen majoritàriament en la segonamitat de l'any, que coincidix amb l'estiu i les pri-meres setmanes de la tardor. Més de la mitat delscasos (51,9%) corresponen a immigrants ja esta-blits a la nostra Comunitat, que viatgen en vaca-cions al seu país d'origen.

5. Pallola

En el marc del Pla d'Eliminació de la pallola a laComunitat Valenciana, l'objectiu de la qual eraaconseguir l'eliminació de pallola autòctona l'any2005, es va posar en marxa al gener de 2001 elsistema de vigilància especial de la malaltia. Estesistema de vigilància bàsicament consistix en lanotificació urgent de la sospita del cas, el recullde mostres per a la confirmació del laboratori(sèrum per a la determinació de IgM especifica iorina per a l'aïllament del virus i la identificació dela soca), la investigació de la font d'infecció i elcontrol dels contactes, així com la ràpida detec-ció de la idea de brots i l'adopció de les mesuresoportunes per a impedir que la transmissió con-tinue.

Durant l'any 2004 es van notificar al sistema devigilància 20 casos sospitosos de pallola, delsquals, després de realitzar la investigació corres-ponent, 1 (5%) va ser confirmat i 19 (95%) es vanconsiderar descartats, un d'estos com a postvacu-nal. No va quedar cap cas com a compatible, jaque en totes les sospites va ser possible el recullde mostres per a la seua confirmació.

6. Malalties vacunables

Parotiditis

El nombre de casos notificats en 2004 va ser de108, dels quals 32 van ser errors diagnòstics i uncas era extracomunitari. Els casos autòctons vanser 75, amb una taxa d'1,73 per 100.000 habi-tants, molt inferior a la mitjana nacional, amb3,71 casos per 100.000 habitants.

Quant a la distribució espacial es va observar queper províncies la taxa més elevada es va donar aAlacant, 2,05 casos per 100.000 habitants;seguida de València, amb taxa d'1,68 casos per100.000 habitants; i finalment Castelló, amb taxad'1 cas per 100.000 habitants.


En l'evolució temporal al comparar la taxa del'any en estudi 1,73 casos per 100.000 habitants,respecte al quinquenni anterior (1999-2003),s'observa que contínua la tendència descendentd'aparició d'esta malaltia, que va començar ambun clar descens l'any 2000, amb una taxa de 4,51casos per 100.000 habitants, respecte a l'any1999, que va presentar una taxa de 19,48 casosper 100.000 habitants.

Tos ferina

Durant l'any 2004 es van declarar 37 casos, la qualcosa suposa una taxa de 0,86 casos per 100.000habitants, molt inferior a la taxa mitjana aEspanya d'1,31 casos per 100.000 habitants.

Quant a la distribució espacial dels casos en l'àm-bit provincial, Castelló va presentar una taxa d'1cas per 100.000 habitants; seguit de Valènciaamb una taxa de 0,93 casos per 100.000 habi-tants; i per últim, Alacant amb 0,71 casos per100.000 habitants.

En l'evolució temporal al comparar la taxa de l'any2004 respecte al quinquenni anterior, s'observaque el nombre de casos és un poc superior als dosanys precedents, encara que molt inferior als ante-riors, així i tot estan dins dels límits inferiors delquinquenni anterior.

7. Malaltia invasiva per Haemophilusinfluenzae

L'any 2004 es van notificar 4 casos, la qual cosasuposa una taxa a la Comunitat Valenciana de0,09 casos per 100.000 habitants; tots els casosvan ser confirmats per laboratori i classificats coma casos confirmats.

En la distribució espacial s'observa que els casoss'han produït 2 a la província d'Alacant, amb unataxa de 0,13 casos per 100.000 habitants; i elsaltres dos, a la província de Castelló, que corres-ponen a una taxa de 0,40 casos per 100.000 habi-tants.

Quan s'observa l'evolució temporal, de l'any 2004respecte al quinquenni últim (1999-2003), veiemque el nombre de casos d'este any (4) és semblanta les xifres produïdes en el període anterior, en elqual no es presenta cap tendència clara; l'únicacosa que apareix són xifres molt baixes durant totel període pel fet que la cobertura de vacunacióera ja molt elevada en estos últims anys.

8. Varicel·la

El nombre de casos notificats durant 2004 va serde 31.314, amb una taxa de 723,74 casos per100.000 habitants. A Espanya el nombre de casosdeclarats va ser 233.934, amb una taxa de 589casos per 100.000 habitants, la qual cosa suposaque la nostra Comunitat declara el 13,4 % delscasos de tot Espanya i que té una taxa d'un 22,7% superior a la nacional.

Quant a la distribució espacial es va observar, queper províncies la taxa més elevada es va donar aAlacant, amb 1.057,1 casos per 100.000 habi-tants; seguida de Castelló, amb taxa de 589,3casos per 100.000 habitants; i finalment València,amb taxa de 524,4 casos per 100.000 habitants.

Quan observem l'evolució anual de la malaltia del'any 2004 s'observa un component cíclic estacio-nal amb predomini primaveral, i respecte al quin-quenni anterior (1999-2003), veiem que no hi hauna tendència clara, sinó que esta malaltia es pre-senta amb alts i baixos.

9. Hepatitis

Hepatitis A

El nombre de casos notificats en 2004 va ser 115,dels quals 18 van ser importats, 1 va ser un errordiagnòstic i 96 van ser casos autòctons. La taxa decasos autòctons va ser de 2,22 casos per 100.000habitants, semblant a la d'Espanya, que va ser de2,01 casos per 100.000 habitants.


En la distribució espacial s'observa que per provín-cies a Alacant s'han declarat 50 casos, la taxa méselevada es dóna en 3,21 per 100.000 habitants; aCastelló s'han declarat 5 casos, taxa d'1 cas per100.000 habitants; i a València s'han donat 41casos, amb una taxa d'1,81 casos per 100.000habitants.

El 34% dels casos es produïxen associats als brotsi el 60% apareixen com a casos aïllats.

Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte alquinquenni últim (1999-2003), podem observarque el nombre de casos en 2004 és superior alsdos anys anteriors, encara que continua sent unnombre molt inferior als altres tres anteriors; lapujada que experimenta en 2004 respecte a latendència descendent que presentava el quin-quenni anterior, pot ser a causa, en gran part, ques'han produït prou brots (33 casos), sobretot rela-cionats amb xiquets menuts de guarderia o prees-colar i els seus familiars, mentres que l'any anteriornomés es van donar 5 casos relacionats ambbrots.

Hepatitis B

En 2004 van ser notificats 93 casos, dels quals 6van ser errors diagnòstics i 3 importats; per tant,els casos a estudiar pertanyents a la nostraComunitat van ser 84, la qual cosa suposa unataxa d'1,94 casos per 100.000 habitants, xifra queestà per damunt de la taxa d'Espanya, que va serd'1,86 casos per 100.000 habitants.

En la distribució espacial s'observa que per provín-cies a Alacant s'han declarat 23 casos, d'estamanera es dóna la taxa més baixa (1,48 casos per100.000 habitants); a Castelló s'han declarat 12casos (taxa de 2,39 casos per 100.000 habitants);i a València s'han declarat 49 casos (taxa de 2,16casos per 100.000 habitants).

Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte alquinquenni últim (1999-2003), veiem que elnombre de casos d'este any (84 casos) és semblantals últims tres anys, on s'aprecia un escaló impor-tant respecte a les xifres dels dos anys anteriors; la

tendència al llarg del període és descendent, i enestos últims anys pareix que es troba prou estabi-litzada, amb un lleuger ascens l'últim any.

Hepatitis C

El nombre de casos notificats va ser de 42 durant2004, la qual cosa suposa una taxa de 0,97 casosper 100.000 habitants, per davall de la d'Espanyaque va ser d'1,74 casos per 100.000 habitants.

En la distribució espacial s'observa que per provín-cies, la taxa més alta es presenta a Castelló (1,40casos per 100.000 habitants); a València i Alacantles taxes són semblants a les de la ComunitatValenciana (0,92 i 0,90 casos per 100.000 habi-tants, respectivament).

Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte alquinquenni últim (1999-2003), veiem que elnombre de casos d'este any, respecte a les xifresanteriors, seguix una tendència clarament descen-dent.

10. Malalties hídriques i alimentàries

Disenteria bacil·lar - Shigel·losi

En 2004 el nombre de casos notificats va ser de14, dels quals només 8 són els casos que pertan-yen a la nostra Comunitat i als quals fem referèn-cia. La taxa va ser de 0,18 casos per 100.000 habi-tants, inferior a la d'Espanya que va ser de 0,29casos per 100.000 habitants. Tots els casos van serconfirmats per laboratori.

En la distribució espacial s'observa que el majornombre de casos i la taxa més alta es va donar ala província de València amb 0,22 casos per100.000 habitants; seguida de la província deCastelló, amb una taxa de 0,20 casos per 100.000habitants; i per últim, la província d'Alacant, ambtaxa de 0,13 casos per 100.000 habitants.

Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte alquinquenni últim (1999-2003), veiem que elnombre de casos d'esta malaltia es manté en unesxifres semblants a la mitjana del quinquenni ante-


rior. La malaltia estos últims anys s'ha presentatamb casos aïllats o en xicotets brots localitzats.

Febre tifoide i paratifoide

El nombre de casos notificats durant el 2004 vaser de 10, dels quals 7 van ser autòctons, la qualcosa suposa una taxa de 0,16 casos per 100.000habitants, inferior a la taxa d'Espanya que va serde 0,25 casos per 100.000 habitants.

En la distribució espacial s'observa que 4 casospertanyien a la província d'Alacant, amb una taxade 0,26 casos per 100.000 habitants; i 3 casos ala província de València, amb una taxa de 0,13casos per 100.000 habitants.

Quan s'observa l'evolució de l'any 2004 respecte alquinquenni últim (1999-2003), s'observa que elnombre de casos d'este any és igual que l'any pas-sat i continua mantenint la tendència descendentque esta malaltia presenta durant tot el període.

11. Situacions epidèmiques i brots

La idea de malalties en forma de situacions epidè-miques o brots és una urgència en salut públicaque s'ha convertit en una informació pública ambenorme repercussió als mitjans de comunicaciósocial. El seu abordatge requerix la professionalitatdels tècnics, una capacitat de resposta i els conei-xements científics que garantisquen la investigaciói adopció de les mesures de control oportunes iadequades.

Es descriuen les situacions epidèmiques i brotsdeclarats a la Comunitat Valenciana durant l'any2004.

Font de les dades

Per a la descripció de les situacions epidèmiques ibrots declarats durant l'any 2004 s'ha utilitzat coma font el Registre de Situacions Epidèmiques iBrots que recull la informació procedent de la vigi-lància dels brots, integrada en el Sistema Bàsic dela Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública(Decret 16/1997, del Govern Valencià i Orde de la

Conselleria de Sanitat, de 4 de març de 1997), queconsidera com a unitat de registre les definicionsde brot contingudes en la dita norma.

Procediment de declaració

La declaració de brot epidèmic és obligatòria iurgent.

Els brots de qualsevol etiologia es notifiquen sotasospita des de les Unitats d'Epidemiologia delsCentres de Salut Pública dels Departament deSalut i s'inclouen en el Registre fins a la seua con-firmació o anul·lació. Els brots poden haver sigutdeclarats pels metges en exercici, afectats o altresinstitucions, o bé detectats pels tècnicsd'Epidemiologia a través de la busca activa o delseguiment dels casos relacionats.

Es realitza una investigació epidemiològica decada un dels brots notificats, i s'emet un informefinal d'on s'extrau per al seu registre, un conjuntbàsic de dades, que inclou variables referides a laprocedència de la declaració, lloc i àmbit d'idea,ubicació temporal, característiques clíniques epi-demiològiques dels casos associats, variablesespecífiques del procés a estudi, factors que hancontribuït a l'aparició de la situació epidèmica iactuacions dutes a terme per al seu control.

Resultats generals dels brots

Durant l'any 2004 es van rebre un total de 190notificacions de possibles brots, tretze dels quals(6,8%) van ser anul·lats després de la investigaciópertinent, i es van registrar definitivament un totalde 177 brots que van afectar un total de 1.993persones, 236 de les quals van necessitar hospita-lització i 15 van morir. La notificació de brots en elpresent any ha sigut lleugerament inferior a lamitjana del quinquenni anterior (1999-2003) queva ser de 182 brots. La incidència acumulada debrots ha sigut de 4,1 casos per 100.000 habitantsi la taxa de casos associats va ser de 46,1 casos per100.000 habitants, d'esta manera es presenta unatendència descendent des de l'any 1999. La taxad'hospitalització en el 2004 ha sigut d'11,8%, lleu-gerament inferior a la taxa mitjana d'hospitalitza-


ció del quinquenni anterior. En canvi s'observa unaugment de la letalitat durant l'any 2004 (0,8%)respecte a anys anteriors, a causa d'un excés dedifunts per una intoxicació massiva de monòxid decarboni en un municipi de la província de Castelló.

Procedència de la declaració

Durant el període 1999-2004 les unitats hospita-làries són les que més brots han declarat (41,4%),seguit de les d'Atenció Primària (32,4%), queaporten entre ambdós el 73,8% dels brots delperíode. La detecció de brots a partir dels dife-rents sistemes de Vigilància Epidemiològica (buscaactiva de casos, vigilància estatal i d'altres comuni-tats) suposa el 10,4% dels brots, que s'ha incre-mentat de manera considerable durant l'any 2004(19,2%). La declaració de brots per part de les per-sones afectades es manté de manera estable alvoltant del 10% al llarg del període. La resta denotificacions procedixen d'altres servicis mèdics(residències, hotels, empreses) i de diverses insti-tucions (ajuntaments, Oficina Municipald'Informació al Consumidor -OMIC-, Centred'Informació i Coordinació d'Urgències -CICU-,mitjans de comunicació i altres conselleries).

Distribució per processos

La distribució dels brots per processos es presentaen la taula següent, on s'inclouen el nombre totalde casos per procés i els seus percentatges.Respecte a l'any 2003, en 2004 va disminuir elnombre de brots en un 10%, però va augmentarla magnitud del nombre d'afectats que presentauna variació positiva del 36,5%.

Els brots declarats amb major freqüència durantl'any 2004 van ser les toxiinfeccions alimentàriesamb 84 brots, la qual cosa va suposar un 47,5%del total de brots notificats, que afecta 1.173 per-sones. Els brots de tuberculosi van ocupar elsegon lloc en freqüència, amb 15 brots (8,5%)però que va afectar només 39 malalts.

Les gastroenteritis ocupen el tercer lloc amb 12brots (6,8%), el nombre d'afectats és de 298 is'observa un descens important respecte a l'any

2003 tant del nombre de brots (-38,3%) com decasos (-61,6%).

Les legionel·losis comunitàries, tant en forma debrots com d'agregacions, han disminuït respecte al'any anterior, de manera que s'observa un descensdel 50,6% quant als casos associats. En altresagregacions de legionel·losi es recullen les situa-cions notificades des del Sistema Europeu Ewgli(viatgers estrangers), associades fonamentalmenta establiments turístics.

Destaca l'elevat nombre de casos de conjuntivitisepidèmica, 173 casos, agrupats en dos brots, aixícom 8 brots d'escarlatina amb un total de 45casos.

Àmbit d'ocurrència

Durant l'any 2004 els brots ocorreguts en l'àmbitcomunitari han sigut els més freqüents (55,9%),seguits dels d'àmbit familiar que presenten unadeclaració també elevada (39%). Els brots nosoco-mials, és a dir, els ocorreguts als hospitals, hanpresentat una freqüència de declaració molt baixa(2,3%), que corresponen a 4 brots.

Distribució temporal

La major freqüència d'aparició de brots s'observaentre els mesos d'abril i agost on es concentren el54,2% dels brots del 2004, són els mesos d'hivernels que menys malaltia epidèmica presenten.

Brots de toxiinfecció alimentària. Any 2004

Durant l'any 2004 es van declarar 84 brots detoxiinfecció alimentària que van afectar 1.173 per-sones, de les quals 125 van necessitar hospitalit-zació i una va morir. En total es van notificar 12brots menys que l'any 2003, la qual cosa va supo-sar una disminució del 12,5%. La taxa d'hospitalit-zació en 2004 s'ha reduït respecte a l'any anteriorde l'11,8% al 10,7%.

La distribució temporal va presentar la màximafreqüència entre els mesos de juliol i agost, queconcentrava el 37% dels brots declarats, i el


47,2% dels brots es declaren en restaurants,seguits de bars i hotels.

L'àmbit d'idea dels brots va ser en un 63,1% detipus comunitari, amb 1.016 casos associats(86,%) i en un 36,9% familiar, amb 157 casos(13,4%).

La taxa d'atac mitjana en les toxiinfeccions alimen-tàries comunitàries va ser de 60,2%, amb unapoblació mitjana a risc de 116 persones per brot.

Els aliments que han sigut implicats amb majorfreqüència en els brots comunitaris han sigut lescarns i el grup d'altres aliments, que aporten entreambdós el 50% dels casos associats a este tipus debrots. Ha disminuït la freqüència de brots relacio-nats amb les salses i altres aliments elaborats ambou cru i amb els peixos i mariscos. És de destacar

l'elevat nombre de brots en què es desconeix l'ali-ment implicat. L'aliment implicat ha sigut confir-mat en 20 dels 53 brots de toxiinfecció alimentà-ria comunitaris (37,7%).

En les toxiinfeccions alimentàries comunitàries esvan analitzar mostres biològiques de 240 malalts,de les quals en 164 van ser positius a algun agentmicrobiològic patogen. Van ser analitzades 454mostres de manipuladors, i van resultar 56 d'estes(12,3%) positives a algun germen patogen sus-ceptible de transmissió a través dels aliments.

Quant als aliments implicats en les toxiinfeccionsalimentàries comunitàries es van estudiar un totalde 117 mostres d'aliments corresponents alsmenús implicats, 27 dels menús eren positius, laqual cosa suposa un 23,2% de positivitat de lesmostres analitzades.


En el 71,7% dels brots ha sigut possible determi-nar l'etiologia, sent en el 50,9% dels casos el bac-teri salmonel·la, seguida per l'estafilococ (7,5%) idel Clostridium perfringens (5,7%).

Els factors contribuents que són mencionats ambmajor freqüència en els brots de toxiinfeccions ali-mentàries de caràcter comunitari són les pràcti-ques de manipulació incorrecta, la refrigeracióinsuficient dels aliments i les condicions inadequa-des del local.

La mesura de control mencionada amb major fre-qüència és l'educació sanitària, realitzada en el88,7% dels brots, seguit de la inspecció de l'esta-bliment i la investigació, tractament i control delsmanipuladors d'aliments. És de destacar que l'ex-clusió dels manipuladors portadors es va dur aterme en quasi el 19% dels brots, i en 6 brots esva produir el tancament de l'establiment.



Processos 2004 2003

N % Casos % N % Casos %

Toxiinfección alimentària 84 47,5 1.173 58,9 96 52,7 893 43,1

Tuberculosi respiratòria 15 8,5 39 2,0 18 9,9 45 2,2

Gastroenteritis 12 6,8 298 15,0 20 11,0 807 39,0

Legionel·losis comunitàries 12 6,8 39 2,0 13 7,1 82 4,0

Escarlatina 8 4,5 45 2,3 5 2,7 27 1,3

Intoxicació CO 6 3,4 21 1,1 3 1,6 9 0,4

Altres agregacions Legionel·losi 5 2,8 11 0,6 3 1,6 6 0,3

Brucel·losi 4 2,3 10 0,5 0 0,0 0 0,0

Hepatitis A 4 2,3 12 0,6 3 1,6 28 1,4

Sífilis 4 2,3 9 0,5 1 0,5 2 0,1

Escabiosi 3 1,7 17 0,9 4 2,2 31 1,5

Varicel·la 3 1,7 28 1,4 1 0,5 4 0,2

Enf. Meningocócica 2 1,1 4 0,2 0 0,0 0 0,0

Conjuntivitis 2 1,1 173 8,7 1 0,5 38 1,8

Tosferina 2 1,1 7 0,4 1 0,5 2 0,1

Acinetobacter Baumanii 1 0,6 5 0,3 0 0,0 0 0,0

Dermatofitosis 1 0,6 8 0,4 0 0,0 0 0,0

Eritema 1 0,6 4 0,2 0 0,0 0 0,0

Eritema Infecciós 1 0,6 17 0,9 0 0,0 0 0,0

Hepatitis B 1 0,6 2 0,1 1 0,5 2 0,1

Impetigen 1 0,6 10 0,5 2 1,1 19 0,9

Infecció respiratòria aguda 1 0,6 30 1,5 0 0,0 0 0,0

Molluscum Contagiosum 1 0,6 12 0,6 0 0,0 0 0,0

Pneumònia 1 0,6 6 0,3 0 0,0 0 0,0

Parotiditis Coxsaxie 1 0,6 2 0,1 0 0,0 0 0,0

Reacció granulomatosa 1 0,6 11 0,6 0 0,0 0 0,0

Disenteria 0 0 0 0,0 1 0,5 11 0,5

Exantema 0 0 0 0,0 1 0,5 30 1,4

Grip 0 0 0 0,0 1 0,5 6 0,3

Meningitis vírica 0 0 0 0,0 2 1,1 6 0,3

Parotiditis 0 0 0 0,0 1 0,5 2 0,1

Picadures 0 0 0 0,0 1 0,5 6 0,3

S. Aureus 0 0 0 0,0 1 0,5 4 0,2

Pallola 0 0 0 0,0 1 0,5 9 0,4

Vasculitis petequial 0 0 0 0,0 1 0,5 2 0,1

Total 177 100 1.993 100 182 100 2.071 100

Brots i casos associats. Distribució per processos. Comunitat Valenciana, 2003 - 2004

Font: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.


Factors mediambientals

Aigües de bany marines

Segons dades de la Conselleria de Territori iHabitatge, observem un bon estat de les aigües debany marines de la Comunitat Valenciana durant2004.

Residus

L'any 2004, es van produir un total de 2.471.006tm de residus sòlids urbans (1.214.018 d'estos aValència, 937.470 a Alacant i 319.518 a Castelló).

Pel que fa als residus perillosos produïts a la nos-tra Comunitat, el nombre total de tones tractadesdurant 2004 a la nostra Comunitat va ser de395.745.

Contaminació atmosfèrica i acústica

Contaminació atmosfèrica

El control de la contaminació de la qualitat de l'ai-re és fonamental per a una vida entorn saludable.

A la taula adjunta es detallen els contaminantsdetectats per la Xarxa Automàtica de Control deContaminació de l'Aire i Xarxa Manual deVigilància de la Contaminació Atmosfèrica.

La Xarxa Manual de Vigilància de la ContaminacióAtmosfèrica ha detectat valors alts de partículesen suspensió en les estacions del polígon de Vila-real, l´Alcora i Almassora.

Contaminació acústica

La contaminació acústica s'ha convertit en un delsproblemes mediambientals més importants enl'actualitat i, en particular, a la ComunitatValenciana, els estudis realitzats indiquen l'existèn-cia d'uns nivells de soroll per damunt dels límitsmàxims admissibles per organismes internacionalsi per la Unió Europea.

L'augment espectacular del parc automobilístic idels mitjans de transport públic ha ocasionat unincrement de la contaminació ambiental i, en par-ticular, és un dels principals factors causants de lacontaminació acústica, de tal manera que l'ade-quat control dels sorolls i les vibracions emesos

Qualificació obtinguda per les zones de bany marítimes de la Comunitat Valenciana. 2004

* Zones de bany donades d'alta en el Cens de Zones de Bany del Ministeri de Sanitat i Consum, 2004.

Zones de bany* Òptimes Aptes Parcialment aptes No aptes

Castelló 37 36 1 0 0

València 53 41 9 0 3

Alacant 88 86 2 0 0

Total C.V. 178 163 12 0 3

3.1.3. Altres determinants de salut


per estes activitats permetrà una reducció moltsignificativa d'este tipus de contaminació, queafecta cada vegada més a un nombre més gran depersones i, en particular, els habitants de les gransciutats.

El Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell dela Generalitat, pel qual s'establixen normes per al

control del soroll produït pels vehicles de motor técom a objecte desenvolupar els preceptes contin-guts en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de laGeneralitat, de Protecció contra la ContaminacióAcústica, establix els nivells màxims d'emissiósonora admissibles per als vehicles de motor, aixícom els seus procediments d'avaluació a laComunitat Valenciana.

Contaminació atmosfèrica a la Comunitat Valenciana (2004).

*El límit del llindar de protecció de la població de l'ozó

Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Conselleria de Territori i Vivenda.

Contaminant Nivell alt sense superar limit En el limit Supera el limit

Diòxid de sofre (SOTA2) CapCoratxarMorella

VallibonaCap

Diòxid de nitrogen (NO2) València ciutat Linares Cap

Monòxid de carboni (CO) Gandia·Burjassot

València nucli urbàAlicante nucli urbà

Ozó Cap*

Plom atmosfèric Cap Cap Cap

Hidrocarburs totals Cap Cap Cap

Partícules en suspensió Castelló Vila-real Almassora·L'Alcora

El Control Sanitari dels Aliments, realitzat per l'À-rea de Seguretat Alimentària, de la DireccióGeneral de Salut Pública de la Conselleria deSanitat, té com a finalitat verificar el compliment,per part de les empreses alimentàries, de la nor-mativa sanitària encaminada a garantir la distribu-ció a la població d'aliments segurs. Per a això esval d'intervencions al llarg de la cadena alimentà-ria, com són la inspecció dels establiments, l'audi-toria dels seus sistemes d'autocontrol, la presa demostres i l'examen de la documentació comercial.

Estes actuacions es realitzen de forma habitual,periòdica i programada sobre totes les indústries,establiments i activitats alimentàries ubicades a lanostra Comunitat.

Com a resultat de l'activitat de control oficial en2004 s'han obtingut les dades següents: s'han rea-litzat 173.764 visites de control, de les quals 650van correspondre a denúncies, 1.149 pertanyentsa alertes alimentàries i 88 motivades per l'aparicióde brots de toxiinfecció alimentària.


Vigilància Sistemàtica d'Establiments alimentaris

Font: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.

Tipus de deficiència % Establiments

Condicions estructurals 13,8

Condicions higièniques dels locals 8,2

Deficiències relacionades amb els productes 5,6

Deficiències de manipulació 5,4

Altres deficiències 5,7

Nº d'Establiments alimentaris Nº de visites de Control % d'Establiments deficients

56.315 173.764 25 %

Els aliments

S'han analitzat dins del programa de VigilànciaSanitària un total de 13.794 mostres, preses tanten indústries alimentàries com en establiments devenda al detall. De les 71.783 determinacions rea-litzades, 42.485 van correspondre a paràmetresmicrobiològics i 29.298 químics. Només l'11% deles mostres analitzades va presentar algun resultatno conforme.

L'etiquetatge dels productes alimentaris té com aobjectiu garantir que els consumidors reben infor-mació suficient respecte a la composició del pro-ducte i constituïx el principal mitjà de comunica-ció entre els productors i venedors d'aliments,d'una banda, i, per una altra, els seus compradorsi consumidors, havent de permetre al consumidor

realitzar la seua elecció amb coneixement decausa, li permeten conéixer la naturalesa real decada producte i distingir-lo dels productes ambquè puga confondre's.

Després de la inestabilitat originada al mercatcomunitari de la carn de boví i dels productes abase de carn de boví per la crisi de l'encefalopatiaespongiforme bovina, s'ha fet necessària unamajor transparència en les condicions de produc-ció i comercialització dels dits productes, especial-ment en el que afecta la seua traçabilitat. Els esta-bliments del sector carni tenen en general, unelevat percentatge de compliment de l'etiquetatgei sistema d'identificació i registre de la carn, enespecial els de caràcter industrial.


Tipus d'establiment % Establiments ambetiquetatge correcte

% Establiments amb sistema de Identificació i registre de carns correcte

Escorxadors 91,6 91,6

Salas d'especejament 92,7 89,6

Magatzem frigorífic 85,5 77,6

Indústria càrnia 87,5 81,3

Altres (carnisseries, etc) 62-87 59-67

Nº de Mostres analitzades Nº de determinacions % Mostres deficients

13.794 71.783 11 %

Vigilància sanitària: Anàlisi de mostres d'alimentsFont: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.

Etiquetatge i TraçabilitatFont: Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.

Servicis sanitaris. recursos estructurals

A continuació, es presenten unes taules que mos-tren l'evolució dels recursos humans de laConselleria de Sanitat.

Recursos humans


Tipus

Plantilla Atenció Primària (AP) 9.990

Plantilla Assistència especialitzada (AE) 8.780

Plantilla total: 38.770

Plantilla total

Dades referides a desembre del 2005

Evolució de la plantilla d'hospitals i centres d'especialitats (Assistència especialitzada)

Període 1995-2005

Evolució de la plantilla d'Atenció primària

Període 1995-2005

Personal 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Directiu 147 130 130 129 131 133 133 135 134 140 140

Facultatiu 4.294 4.303 4.362 4.450 4.487 4.540 4.565 4.150 4.153 4.870 4.870

Sanitari nofacultatiu 14.629 14.665 14.848 15.056 15.091 15.223 15.251 15.210 15.187 15.841 15.840

No sanitari 7.662 7.567 7.558 7.404 7.565 7.593 7.565 7.431 7.381 7.725 7.703

Total 26.732 26.665 26.898 27.039 27.274 27.489 27.514 26.926 26.855 28.576 28.553

Personal 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Directiu 56 55 53 55 54 54 54 54 51 50 50

Facultatiu 3.152 3.169 3.214 3.312 3.272 3.281 3.271 2.795 2.732 3.305 3.303

Sanitari nofacultatiu 3.260 3.286 3.388 3.537 3.622 3.638 3.621 3.404 3.385 3.735 3.736

No sanitari 2.177 2.210 2.306 2.400 2.459 2.516 2.530 2.564 2.560 2.705 2.707

Total 8.645 8.720 8.961 9.304 9.407 9.489 9.476 8.817 8.728 9.795 9.796


An

yPo

bla

ció

(a 3

1 -X

II)Pr

essu

po

st G

ener

alit

at V

alen

cian

a(e

n m

ilers

d'e

uro

s)Pr

essu

po

st C

on

selle

ria

de

San

itat

(en

mile

rs d

'eu

ros)

% c

reix

e-m

ent

Pres

.GV

alre

spec

tean

yan

teri

or

% c

reix

e-m

ent

Pres

.San

ita

ri r

es-

pec

te a

ny

ante

rio

r

% d

elPr

es.

san

i-ta

rio

res

-p

ecto

al

Pres

.Gva

l

Gas

to p

er c

apit

a (P

ini /

po

bla

ció

) x

1000

INE

SIP

P. I

nic

ial

P. D

efin

itiu

%va

r.res

pec

te a

lP.

In

icia

lP.

In

icia

lA

ug

men

tre

spec

te a

ny

ante

rio

rP.

Def

init

iu%

var.r

esp

ecte

al P

. In

icia

l

Mod

ific

acio

nspr

essu

post

àrie

sIN

ESI

P

1990

3.90

2.42

93.

349.

071,

921.

227.

755,

0036

,7 %

-

1991

3.85

7.23

43.

839.

308,

201.

417.

658,

0618

9.90

3,06

14,6

4 %

15,4

7 %

36,9

%36

8-

1992

3.89

0.57

84.

411.

331,

571.

613.

084,

5319

5.42

6,47

14,9

0 %

13,7

9 %

36,6

%41

8-

1993

3.95

0.29

84.

751.

466,

051.

760.

676,

7214

7.59

2,18

7,71

%9,

15 %

37,1

%45

6-

1994

3.99

8.84

15.

125.

041,

641.

863.

577,

3910

2.90

0,68

7,86

%5,

84 %

36,4

%48

3-

1995

4.02

8.77

45.

149.

943,

695.

426.

039

5,36

%1.

968.

289,

1710

4.71

1,78

0,49

%5,

62 %

38,2

%51

0-

1996

*5.

513.

488,

956.

175.

051

12,0

0 %

2.08

3.23

3,79

114.

944,

622.

325.

177,

6011

,61

%24

1.94

3,81

7,06

%5,

84 %

37,8

%-

-

1997

4.00

9.32

95.

993.

333,

386.

218.

282

3,75

%2.

211.

994,

7212

8.76

0,93

2.15

0.73

3,84

-2,7

7 %

-61.

260,

898,

70 %

6,18

%36

,9 %

573

-

1998

4.02

3.44

16.

283.

941,

566.

817.

635

8,49

%2.

304.

718,

2092

.723

,47

2.30

1.88

2,37

-0,1

2 %

-2.8

35,8

34,

85 %

4,19

%36

,7 %

598

-

1999

4.06

6.47

46.

738.

399,

167.

537.

816

11,8

6 %

2.45

8.10

9,84

153.

391,

642.

730.

584,

3011

,08

%27

2.47

4,46

7,23

%6,

66 %

36,5

%63

7-

2000

4.12

0.72

97.

316.

717,

987.

649.

490

4,55

%2.

631.

804,

1717

3.69

4,33

2.73

8.30

1,00

4,05

%10

6.49

6,83

8,58

%7,

07 %

36,0

%68

2-

2001

4.20

2.60

87.

791.

770,

288.

104.

209

4,01

%2.

793.

031,

7016

1.22

7,54

2.90

6.91

7,00

4,08

%11

3.88

5,30

6,49

%6,

13 %

35,8

%66

5-

2002

4.32

6.70

88.

339.

601,

118.

890.

466

6,61

%3.

074.

037,

0028

1.00

5,29

3.21

8.88

5,00

4,71

%14

4.84

8,00

7,03

%10

,06

%36

,9 %

731

-

2003

4.47

0.88

54.

632.

569

8.90

7.10

1,00

9.59

5.39

57,

73 %

3.28

4.58

6,00

210.

549,

003.

631.

409,

0010

,56

%34

6.82

3,00

6,80

%6,

85 %

36,9

%78

270

9

2004

4.54

3.30

44.

764.

516

9.60

6.42

8,66

3.71

3.22

4,00

428.

638,

007,

85 %

13,0

5 %

38,7

%88

477

9

2005

4.89

0.29

8 **

10.5

42.9

63,5

44.

163.

967,

7545

0.74

3,75

9,75

%12

,14

%39

,5 %

931

851

2006

11.6

02.0

00,0

04.

609.

383,

7444

5.41

5,99

10,0

4 %

10,7

0 %

39,7

3 %

1.01

5-

Rec

urs

os

eco

nò

mic

s

Les

taul

es q

ue e

s pr

esen

ten

a co

ntin

uaci

ó m

ostr

en l'

aval

uaci

ó de

l pre

ssup

ost

sani

tari

i del

gas

to p

er c

apita

.

Evol

ució

del

pre

ssup

ost

sani

tari

: 199

9 -

2006

Elab

orat

pel

Ser

vici

de

Rela

cion

s In

stit

ucio

nals

Pren

ent

com

rer

eren

cia

xifr

es d

e l'I

NE

del

Padr

ó a

1-1-

2004

INE/

SIP

Cen

s o

Padr

ó de

l'IN

E (In

stit

ut N

acio

nal d

'Est

adís

tica

) i D

ades

del

SIP

(Si

stem

a d'

Info

rmac

ió P

obla

cion

al)

de la

Con

selle

ria

de S

anit

at.

*En

199

6 no

hi h

a da

des

perq

uè e

s va

mod

ifica

r la

nor

mat

iva

padr

onal

, es

tabl

int-

se u

n no

u si

stem

a de

ges

tió

padr

onal

, ba

sat

en la

coo

rdin

ació

de

tots

els

padr

ons.

Per

tan

t ei

xe a

ny e

s va

dur

a t

erm

e l'ú

ltim

a Re

nova

ció

padr

onal

am

b re

ferè

ncia

a l

'1 d

e m

aig.

La

Revi

sió

a 1

de g

ener

de

1998

va

ser

lapr

imer

a am

b el

nou

sis

tem

a.**

Xif

ra d

el D

ataw

areh

ouse

del

SIP

de

sete

mbr

e de

l 200

5


)-,

*(,*�-

*,)�(�

(++� (++( (++� (++) (++* (++� (++-G (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��* �� -

�3)�+,

-)3-,� --�

3)(

3,�

,,*+)(

(�(�

(++( (++� (++) (++* (++� (++-G (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��* �� -

(�8*31

()83+1

+8(�1

�8,*1 �8-�1 �8,*1 -8(,1

*8(+1

-8--138�31

-8()1

(�8�-1

-8,�1

()8��1(�8(*1

(�83�1

Evolució del gasto per càpita (en euros)Dades referides a població INE

% creixement del pressupost sanitari respecte any anterior

Recursos sanitaris

El nombre d'intervencions quirúrgiques programa-des ha crescut un 94% en el període 1995-2004,amb un augment del 4,9% en 2004.

El percentatge d'intervencions sense ingrés s'hamultiplicat per més de 14 en el període 1995-2004, amb un augment del 6,4% en 2004.


1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Programada 122.945 139.958 156.826 171.233 182.558 190.659 208.792 221.168 226.981 237.998

Urgent 45.670 46.359 46.323 45.544 47.709 45.560 46.875 48.093 49.110 48.131

Total 168.615 186.317 203.149 216.777 230.267 236.219 255.667 269.261 276.091 286.129

Cirurgia sense ingrés

Percentatge de cirurgia major sense ingrés. Període 1995-2004

Activitat quirúrgica

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

% CMA 2,8 6,5 11,9 15,6 18,2 21,3 29,4 36,5 40,4 43,0

*)8�1

*�8*1)-8�1

�+8*1

�(8)1

(,8�1(�8-1

�8,1

-8�1

((8+1

�1

�1

(�1

(�1

��1

��1

)�1

)�1

*�1

*�1

��1

(++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��*

El nombre de visites d'hospital de dia, en el perío-de 1997-2004, s'ha multiplicat per 9,3 i les d'hos-pitalització a domicili per més de 28, amb un aug-ment de l'11,2% i el 10,8% respectivament en2004.


Hospital de dia

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Visites Hospital de dia 25.172 142.547 160.827 174.415 199.654 238.200 234.588 260.859

Visites Hospitalitzaciódomiciliària 5.034 52.449 56.532 71.020 82.364 69.910 132.176 146.472

��'(3�

(*�'�*3(-�',�3

(3*'*(�

(++'-�*

�),'��

�)*'�,,

�-�',�+

�'�)*

��'**+ �-'�)�3('��

,�')-*-+'+(�

()�'(3-(*-'*3�

�

��'��

(��'��

(��'��

��'��

��'��

)��'��

(++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��*

/�"�0��1��2��!��!�

/��3��0��1��2��4 ��!��

Quant a l'estada mitjana es va reduir un 20,2% enel període 1995-2004 i un 1,5% en 2004. El nom-bre d'ingressos va augmentar un 30,5% en el perí-ode 1995-2004 i un 0,8% en l'últim any.


)�)'3,))(,3(+

)�3'*�*))+'333

)�-'+��)-)'��(

)3)'-,3),)'-�,

)+)'��+)+-'*+�

��'��

)��'��

)��'��

*��'��

*��'��

(++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��*

,8*

,8(

383

38�

38(38� 38�

-8+-8,

-83

-8�

-8�

38�

38�

,8�

,8�

/"�*�0��

��*�0��!��5�

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Nº Ingressos 303.783 318.719 327.404 339.777 356.952 363.521 373.687 383.628 393.229 396.495

Nº Estades 2.551.777 2.581.624 2.521.011 2.548.328 2.534.359 2.544.647 2.615.809 2.647.033 2.673.957 2.656.517

Estada Mitjana 8,4 8,1 7,7 7,5 7,1 7,0 7,0 6,9 6,8 6,7

Activitat d'hospitalització

El nombre de primeres visites de consultes exter-nes en hospital i centres d'especialitats ha crescutun 143% en el període 1995-2004, amb un aug-ment del 5,5% en 2004.


Consultes externes: Hospital i Centres d'especialitzacions

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

ConsultasPrimeras 1.063.366 1.208.416 1.273.851 1.396.901 1.602.356 2.083.790 2.222.614 2.406.000 2.447.708 2.581.836

ConsultasSucesivas 2.674.337 2.933.833 3.086.194 3.321.772 3.522.748 4.281.258 4.423.139 4.626.990 4.610.384 4.812.007

('�-)')--('��,'*(-

('�3)',�(

(')+-'+�( ('-��')�-

�'�,)'3+��'��'-(*

�'*�-'��

�'**3'3�,

�'�,(',)-�'-3*'))3

�'+))',)))'�,-'(+*

)')�('33� )'��'3*,

*'�,('��,*'*�)'()+

*'-�-'++�

*'-(�'),*

*',(�'��3

('��'��

('��'��

�'��'��

�'��'��

)'��'��

)'��'��

*'��'��

*'��'��

�'��'��

(++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��*

/3�0 ��

/��"0 ��2��

La relació de consultes successives/primeres se vareduir un 26% en el període 1995-2004 i un 1%en 2004.

L'activitat en atenció primària ha augmentat un29% en el període 1995-2004, amb un incrementdel 0,3% en 2004.


Relació consultes successives/primeres

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Relació S/P 2,51 2,43 2,42 2,38 2,20 2,05 1,99 1,92 1,88 1,86

�8�(

�8*) �8*��8),

�8��

�8��

(8++

(8+�(8,, (8,-

(8,�

(8+�

�8��

�8(�

�8��

�8)�

�8*�

�8��

�8-�

(++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��*

��0�� 6�2��

Consultes d'atenció primària

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

40.048.674 42.688.001 43.688.537 45.196.400 45.864.739 47.228.232 48.386.100 48.828.601 51.462.198 51.626.098

El nombre d'urgències hospitalàries ateses va aug-mentar un 45% en el període 1995-2004 i un1,6% en 2004.


Urgències hospitalàries

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Urgències ateses dia 4.075 4.244 4.515 4.453 4.731 4.847 5.205 5.567 5.796 5.876

Urgències atesestotals 1.487.405 1.553.304 1.647.945 1.625.406 1.726.845 1.773.850 1.899.764 2.032.046 2.115.570 2.150.464

U. Ingressades / U.Ateses 14,40% 14,20% 13,50% 13,90% 13,70% 13,80% 13,40% 13,10% 13,00% 12,70%

*'�3� *'�***'�(� *'*�)

*'3)( *',*3�'��

�'�-3�'3+- �',3-

�

('��

�'��

)'��

*'��

�'��

-'��

3'��

(*8*� (*8��

()8��()8+� ()83� ()8,�

()8*�()8(� ()8��

(�83�

(�1

((1

(�1

()1

(*1

(�1

(-1

(31

(,1

(+1

��1

(++� (++- (++3 (++, (+++ �� ( �� ) ��*

/��0�� !�

��00�� !��

Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències. Any 2004

ACTIVITAT Anuals Diàries

Crides ateses 684.805 1.876

Crides informatives 491.958 1.348

Consultes mèdiques 105.556 289

Emergències 83.724 229

Transports secundari 8.060 22

Visites a domicili 82.888 227

Transports no assistits 70.227 192

Durant l'any 2006 la Conselleria de Sanitat publi-carà un document monogràfic sobre este estudi.Per tant, a continuació només es fa referència alsaspectes més destacables d'esta enquesta de salut.

L'Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana2005 és la tercera enquesta de salut d'àmbitpoblacional que es realitza a la ComunitatValenciana i està emmarcada dins de l'elaboracióde Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009. Així, els seus resultats preliminars han sigutuna ferramenta utilitzada en l'anàlisi de situacióde la salut de la nostra població. La informacióobtinguda per mitjà d'enquestes complementaaltres sistemes d'informació sanitària i permetobtindre informació directament de la població,independentment que siguen usuaris o no delsservicis sanitaris. D'esta manera, s'obté informaciósobre altres dimensions de la salut com són, laqualitat de vida, la percepció subjectiva de salut,la morbiditat percebuda, els estils de vida i les pos-sibles desigualtats en salut entre els ciutadans.

L'objectiu general d'esta enquesta de salut ésobtindre informació sobre la salut de la poblacióper a poder planificar i avaluar les actuacions sani-tàries. Són objectius específics, conéixer la percep-ció de la salut i la morbiditat de la població, lesdiscapacitats, la limitació de l'activitat en majorsde 65 anys, l'accidentabilidad, la utilització demedicaments i dels servicis sanitaris, les conduc-tes, estils de vida i factors de risc i investigar elproblema de la violència domèstica.

S'han utilitzat dos qüestionaris un per a la pobla-ció menor de 16 anys, i un altre per a la poblaciómajor de 16 anys.

En el desenvolupament de la metodologia utilitza-da, han col·laborat un panell d'experts per al dis-seny dels qüestionaris i s'han introduït alguns can-vis respecte a les enquestes anteriors.Especialment destacable és la utilització delSistema d'Informació Poblacional de la Conselleriade Sanitat per a l'obtenció de la mostra. Respecte

al disseny de qüestionaris, cal remarcar que en elqüestionari d'adults s'han ampliat les preguntessobre qualitat de vida i l'estat de salut autoperce-buda (EuroQol-5), s'ha emprat l'escala DUKE sobrediscapacitats i el GHQ-12 sobre salut mental.També s'ha inclòs una pregunta sobre prioritzacióde problemes de salut en relació amb les necessi-tats d'inversió de recursos. D'altra banda, en l'anà-lisi dels resultats s'han afegit altres variables pre-dictores, que augmenten els grups etaris icodifiquen l'ocupació per a obtindre la informacióde la classe social.

La població objecte d'este estudi ha sigut la pobla-ció resident a la Comunitat Valenciana i s'han rea-litzat dos onades, la primera, durant els mesos demaig-juny del 2005, i la segona, al novembre-des-embre del 2005. En cada onada es va enquestaraproximadament la mitat de la mostra total.

Per al disseny mostral (vegeu annex II) es van con-figurar les unitats primàries de selecció (PSU), quesón una combinació de les zones de salut i elsmunicipis, i que constituïxen una partició de tot elterritori de la Comunitat Valenciana. La grandàriade la mostra és de 7.020 adults i els corresponentsmenors de 16 anys associats als adults.

Durant les fases del treball de camp, gravació idepuració de les dades es van seguir estrictes nor-mes de qualitat per a garantir la fiablidad delsresultats.

A continuació s'exposa d'una manera esquemàticaels apartats d'esta enquesta de salut:

· Identificació dels membres de la llar

· Variables de tots els membres de la llar: sexe,edat, relació amb el sustentador principal,nivell d'estudis, situació laboral, tipus d'ocupa-ció, estat civil, convivència en parella i identifi-cació de la persona entrevistada.

· Característiques socioeconòmiques i familiars


3.1.4. Enquesta de salut de la ComunitatValenciana 2005

· Percepció de la salut i morbiditat

· Discapacitats

· Limitació de l'activitat en majors de 65 anys

· Accidentabilitat

· Utilització de medicaments

· Utilització de servicis sanitaris

· Opinions: priorització de recursos sanitaris enrelació amb distints problemes de salut

· Conductes i estils de vida: tabaquisme, consumd'alcohol, automoció, alimentació, activitat físi-ca, salut sexual i reproductiva.

· Factors de risc: condicions d'habitabilitat, con-dicions de treball, cures informals i tasquesdomèstiques (atenció de persones dependents)

· Violència domèstica

3.1.5. Resultats del Pla de Salut de laComunitat Valenciana 2001-2004

Avaluació

L'avaluació del Pla de Salut 2001-2004 ha permésconéixer el grau de consecució dels seus objectiusi valorar els resultats. D'esta manera, algunes deles intervencions dissenyades per al període 2001-2004 no tornen a aparéixer en el nou Pla de Salut,perquè s'han obtingut resultats favorables i s'hancobert les necessitats identificades. No obstantaixò, altres intervencions continuen sent priorità-ries al no haver aconseguit els objectius marcats,concretament les dirigides a millorar els estils devida de la població.

Dels 78 objectius del Pla de Salut de la ComunitatValenciana, 71 han sigut avaluats, dels quals 70han sigut aconseguits totalment o parcialment. Hiha set objectius que estan sent avaluats a partir deles dades recollides durant 2005.

L'avaluació del Pla de Salut 2001-2004 quedaresumida a les taules següents:


Avaluació dels objectius del Pla de Salut 2001-2004. Resultats globals

Consecució Nombre d'objectius

Avaluatsn =71 (91%) Aconseguits 45

Parcialment aconseguits* 25

No aconseguits 1

No avaluatsn =7 (9%) En procés d'avaluació 7

*Quan s'ha aconseguit la tendència desitjada i almenys s'ha aconseguit el 50% de l'objectiu


Avaluació dels objectius del Pla de Salut 2001-2004. Resultats per àrees de guany en salut

Avaluació de les línies d'actuació del Pla de Salut 2001-2004

Consecució Numere de línies

Avaluadesn =123 (96%) Aconseguides 92

Parcialment aconseguides* 27

No aconseguides 4

No avaluadesn =5 (4%) No avaluables 5

*Quan s'ha aconseguit la tendència desitjada i almenys s'ha aconseguit el 50% d'allò que s'ha enunciat en la línia d'actuació

Àrees de guany ensalut Nombre d'objectius Aconseguits Parcialment

aconseguits No aconseguits En procés deavaluació

Cardio-cerebrovascular 4 2 2

Càncer 5 3 2

VIH-Sida 3 2 1

Respiratori 3 3

Osteoarticular 2 1 1

Salut mental 4 2 2

Accidents Tràfic 2 2

Vacunables 7 4 1 2

Hàbits i estils de vida

Tabac 3 1 1 1

Alcohol i drogues 5 4 1

Alimentació inutrició 3 1 1 1

Salut sexual ireproductiva 3 1 1 1

Exercici físic 3 2 1

Medioambiente i entorn

Salut laboral 3 2 1

Medi ambient 4 3 1

Seguretatalimentària 7 7

Sociosanitari 17 9 7 1


El Pla de Salut desenvolupava els seus objectiusper mitjà de 128 línies d'actuació. D'estes, 123han sigut avaluades, i han sigut aconseguidestotalment o parcialment 119. Hi ha 5 línies d'ac-tuació que no han pogut ser avaluades per la

impossibilitat tècnica de l'obtenció dels seus indi-cadors d'avaluació. A la taula següent es detalla elresultat de l'avaluació en cada una de les àrees deguany en salut de què constava el Pla.

Avaluació de les línies d'actuació del Pla de Salut 2001-2004. Resultats per àrees de guany en salut

Àrees de guany ensalut

Nombre de línies d'actuació Aconseguits Parcialment

aconseguits No aconseguits En procés deavaluació

Cardio-cerebrovascular 7 3 3 1

Càncer 12 6 3 3

VIH-Sida 12 7 4 1

Respiratori 8 5 2 1

Osteoarticular 4 2 1 1

Salut mental 8 3 4 1

Accidents Tràfic 6 3 3

Vacunables 7 7

Hàbits i estils de vida

Tabac 9 7 2

Alcohol i drogues 6 6

Alimentació inutrició 4 4

Salut sexual ireproductiva 6 6

Exercici físic 4 3 1

Medioambiente i entorn

Salut laboral 7 6 1

Medi ambient 6 5 1

Seguretatalimentària 1 1

Sociosanitari 21 18 2 1

Estudi sobre la impregnació en elsprofessionals sanitaris

Al final del període de vigència del Pla de Salut2001-2004, l'Oficina del Pla de Salut de laConselleria de Sanitat va realitzar un estudi (Becad'investigació de la Conselleria de Sanitat. Codi PI004/2003, DOGV núm. 4.523, de 23 de juny de2003) l'objectiu principal del qual era conéixer elgrau d'impregnació i l'opinió d'una mostra aleatò-ria de professionals sanitaris i altres agents de laComunitat Valenciana sobre el Pla de Salut 2001-2004.

L'estudi es va realitzar per mitjà de l'aplicació d'unaenquesta postal (n=1375) i entrevistes semies-tructurades a informadors clau (n=35). Les con-clusions d'este estudi han permés analitzar algunsaspectes de l'anterior Pla de Salut, i també dissen-yar i posar en marxa els mecanismes necessaris pera la implementació del present Pla de Salut, teninten compte l'experiència del Pla de Salut anterior.

Els principals resultats s'exposen a continuació:

· La taxa de resposta total va ser del 32,9%(41,3% professionals d'AP i un 29,2 % d'AE);dels que han contestat el qüestionari el 51,9%van ser ATS/DUE, i el 44,1% metges.

· Un 47,7% dels enquestats (n=656) coneixia elPla de Salut de la Comunitat Valenciana i un79,6% va considerar que el Pla de Salut témolta o prou importància en el conjunt del sis-tema sanitari.

· Un 30,2% dels enquestats posseïa un exemplardel Pla de Salut, i en concret, el 74,4% delsmetges tenien el llibre, enfront del 25,6%d'ATS/DUE. Per nivell assistencial, el 57,2% delsprofessionals d'atenció primària posseïa unexemplar, enfront d'un 42,8% d'atenció espe-cialitzada.

· Un 39% dels professionals afirmava que el seucentre disposava d'exemplars del document delPla de Salut.

· Un 32,5% opinava que al seu centre de treballno s'havien realitzat activitats d'informació i/odiscussió sobre el Pla de Salut, un 26,4% opi-nava que poques, un 10,4% prou o moltes, iun 27,6% no ho sabia. En el col·lectiu d'atencióespecialitzada, un 60,6% dels professionalsopinava que s'havien realitzat poques o capactivitat al seu centre. En atenció primària estepercentatge era inferior, un 39,4%. Per titula-ció, no s'observaven diferències importants.

· Un 65,9% dels enquestats no va participar enactivitats informatives sobre el Pla de Salut. Elsque sí ho van fer, opinaven que el centre de tre-ball havia sigut el lloc més freqüent.

Quant a la realització d'activitats de formaciócontinuada (seminaris, sessions, cursos, etc.) enels últims 3 anys, s'obtenen els resultats següents:

· El 14,8% havia assistit a activitats relacionadesamb el Pla de Salut.

· El 28,5% havia assistit a activitats, però nosabia si eren específiques del Pla de Salut.

· El 32,5% havia assistit, però no eren específi-ques del Pla de Salut.

· El 18,8% no hi havia pogut assistir.

En relació amb les activitats preventives rela-cionades amb el Pla de Salut, el 38,8% delsenquestats opinava que s'havia posat molt o prouèmfasi en la seua realització respecte a tres anysarrere. Un 36,1% opinava que s'havia realitzat unpoc més d'esforços en esta matèria i el 20,7% queseguia igual que en els tres anys anteriors.


En la següent taula es detalla el percentatge deprofessionals sanitaris que opinava que s'havienaugmentat les activitats de detecció delssegüents problemes de salut en els últims tresanys:

Respecte a les vacunes, els enquestats van opinarque es va produir una major sensibilització entreel personal sanitari, en concret, en la vacunacióantitetànica en població adulta, l'antigripal enpoblació de risc, infantils i l'antihepatitis-B en lapoblació de risc.

El 60% de professionals va opinar que els pacientsmostraven molt o prou interés amb relació a laprevenció de malalties i promoció de la salut, i un34,6% poc o cap interés.

3.1.6. Descripció d’altres plans de governde la Generalitat Valenciana relacionatsamb la salut

Pla d’igualtat d’oportunitats entre hòmensi dones

Marc de referència

La materialització del principi d'igualtat entrehòmens i dones recollida tant en la ConstitucióEspanyola com en el nostre Estatut d'Autonomia,necessita un instrument o pla d'acció que concre-te i definisca els objectius a complir i les accions arealitzar per tots els departaments de laGeneralitat, per a aconseguir el desenvolupamentd'una política global i efectiva en matèria d'igual-tat de tracte, que tinga un impacte real per aaconseguir una evolució dels valors i actitudssocials envers la paritat total entre hòmens idones.

En l'elaboració del III Pla d'Igualtat d'Oportunitatss'han utilitzat instruments de gran valor en quèemmarcar el nostre projecte:

· Estratègia Marc Comunitària sobre la Igualtatentre Hòmens i Dones (2001-2005).

· Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a pro-moure la conciliació de la vida familiar i laboralde les persones treballadores.

· Pla de Mesures Urgents del Govern Valenciàper a la lluita contra la violència que s'exercixsobre les dones.

· Informe sociològic: "Les dones valencianesdavant del segle XXI", realitzat en 1999 per laConselleria de Benestar Social a través de laDirecció General de la Dona, en el qual s'haanalitzat l'evolució de la situació de les donesvalencianes, des que es va realitzar l'anteriorinforme sociològic en 1986.

· Avaluació quantitativa i qualitativa del II Plad'Actuació del Govern Valencià per a la Igualtatd'Oportunitats entre Hòmens i Dones 1997-


Percentatge de professionals que va considerar que s'havienincrementat respecte a 3 anys les activitats preventives (molt

o prou) dels següents problemes de salut.

% (N)

Càncer mamella 75,8% (1042)

Hipertensió arterial 64,1% (881)

Diabetis mellitus 64,1% (882)

Hipercolesterolemia 61,4% (844)

Problemes desenvolupamentxiquet 55,2% (759)

Càncer coll úter 52,0% (715)

Hàbit tabáquico 51,6% (710)

Consum altres drogues 37,6% (516)

Consum excessiu alcohol 32,5% (446)

Percentatge de professionals que opinen que hi ha majorsensibilització respecte a les activitats de vacunació

% (N)

Antitetànica adults 48,7% (669)

Antigripal població risc 76,0% (1044)

Infantils 36,6% (937)

Antihepatitis-B població risc 63,5% (874)

2000, realitzada per la Universitat Politècnicade València.

Estructura i contingut

El Pla preveu un total de 265 línies d'acció, agru-pades en 10 àrees estratègiques, a través de lesquals es desenvolupen i definixen una sèrie demesures específiques dirigides a combatre les dis-criminacions encara existents, així com a augmen-tar la presència de les dones en aquells àmbits dela vida social en què, encara, estan insuficient-ment representades.

· 10 àrees d'actuació

· 45 objectius

· 256 accions

Àrea I: Incorporació de la perspectiva de gènere ala normativa i a l'estructura organitzativa delspoders públics de la Comunitat Valenciana.

Àrea II: La participació de les dones en la presa dedecisions.

Àrea III: Cultura, imatge i mitjans de comunicació.

Àrea IV: Coeducació.

Àrea V: Ocupació i economia social.

Àrea VI: Conciliació de la vida familiar i laboral.

Àrea VII: Salut integral de les dones.

Àrea VIII: Violència de gènere.

Àrea IX: Exclusió social i feminització de la pobre-sa.

Àrea X: Cooperació.

El III Pla d'Igualtat recull els següents objectiusgenerals:

· Incorporar la perspectiva de gènere en les polí-tiques i accions dels poders públics de laComunitat Valenciana.

· Conscienciar els poders públics de la vida eco-nòmica i social a favor de la igualtat d'oportu-nitats.

· Fomentar la igualtat en matèria d'educació,mercat laboral i formació professional quecomporte la dona a una formació integral quela dot d'una major conscienciació sobre lesseues possibilitats i els seus drets, a fi de millo-rar la seua situació.

· Fomentar la investigació, prevenció i seguimentde la salut de les dones al llarg de les etapes dela seua vida.

· Conciliar la vida familiar i laboral de les dones ihòmens a través de servicis que permeten com-patibilitzar tant a hòmens com a dones la seuaactivitat familiar i professional.

· Aconseguir el rebuig de la societat a la violèn-cia de gènere a través de l'assistència i el suporta les víctimes, buscant l'eliminació d'este greuproblema social.

· Analitzar les causes i impulsar la integració deles dones que es troben en situació de risc oexclusió social (immigrants, recluses, gita-nes…).

· Incentivar i recolzar projectes de cooperacióinternacional amb països en via de desenvolu-pament, com a mesura per a la lluita i elimina-ció de la pobresa i l'avanç dels països en via dedesenvolupament.

Novetats

El III Pla pretén acostar-se a la realitat de les donesvalencianes en l'actualitat. Per això, s'han introduïtcom a noves àrees d'actuació:


Àrea I: Incorporació de la perspectiva de gènere ala normativa i a l'estructura organitzativa delspoders públics de la Comunitat Valenciana

Objectiu: Incorporar la perspectiva de gènere a lareflexió en la planificació de totes les polítiquesque es duen a terme des de la GeneralitatValenciana, com una estratègia que complementales actuacions específiques que es duen a termeen matèria d'igualtat, i consignar anualment líniespressupostàries específiques dirigides a executarles actuacions que es contemplen en el Pla.

Àrea II: La participació de les dones en la presade decisions

Objectiu: Enfortir la posició social, econòmica ipolítica de les dones, per a aconseguir l'eliminacióde les relacions de poder existents encara entredones i hòmens.

Àrea VI: Conciliació de la vida familiar i laboral

Objectiu: Fomentar l'harmonització de les respon-sabilitats laborals entre hòmens i dones, i repartirequitativament entre els dos sexes els temps deproducció, reproducció i personals (oci, descans,recreació).

Àrea VIII: Violència de Gènere

Objectiu: Protegir el col·lectiu de dones que sónvíctimes d'alguna classe de violència dins del propiàmbit familiar, dependents econòmicament lamajor part dels supòsits, en una posició d'incomu-nicació social, i l'accés d'estes a servicis i recursossocials.

Procés d'aprovació

La Conselleria de Benestar Social a través de laDirecció General de la Dona en col·laboració ambtotes les conselleries de la Generalitat Valencianaha elaborat el text del III Pla d'Igualtat.

El text del III Pla ha sigut discutit en la ComissióInterdepartamental per a la Igualtat d'Opor-tunitats entre Dones i Hòmens en què es trobenrepresentats tots els departaments de laGeneralitat Valenciana.

Simultàniament el text del III Pla ha sigut consen-suat amb el Consell Valencià de la Dona, òrgan decaràcter consultiu, adscrit a la Conselleria deBenestar Social, compost per les organitzacions,federacions i associacions de dones més represen-tatives de la Comunitat Valenciana.

Avaluació interna i externa

Finalment, cal fer referència a la necessitat de dura terme el seguiment i l'avaluació del grau decompliment i execució per part de tots els depar-taments implicats, en l'efectiva a aplicació de lesmesures i accions que en el Pla d'Igualtat s'establi-xen. Per a això, és necessari:

· Dur a terme un detallat sistema de recull d'in-formació amb les dades desagregades per sexedes del punt de vista qualitatiu i quantitatiu.

· Conéixer l'impacte que per a dones i hòmenstenen estes a fi de reconduir les actuacions quees posen en marxa.

· Conéixer i analitzar les diferències sistemàti-ques entre les dones i els hòmens, així com lesnecessitats específiques d'ambdós sexes.

L'avaluació interna la du a terme la ComissióInterdepartamental i, l'avaluació externa delPla 1997-2000 la va realitzar la Universitat deValència; l'avaluació externa del Pla 2001-2004va ser realitzada per la Universitat MiguelHernández d'Elx.

A continuació s'exposen les principals dades decompliment de l'exercici 2001-2004.


Una vegada avaluat el Pla d'Igualtat 2001-2004s'ha elaborat el següent Pla d'Igualtat per al perío-de 2005-2008, pendent d'aprovació pel Consell.

Pla de mesures del govern Valencià per acombatre la violència que s’exercix contrales dones

En virtut sobre les competències exclusives assig-nades a la Generalitat Valenciana sobre promocióde la dona en l'article 31 de l'Estatut d'Autonomia,el Govern Valencià va aprovar el 15 de gener del2002 el Pla de Mesures del Govern Valencià per acombatre la violència que s'exercix contra lesdones 2001-2004.

El Pla de Mesures del Govern Valencià per a com-batre la violència que s'exercix contra les dones2001-2004, sorgix com una estratègia articulada,que oferix una resposta immediata a l'alarmantsituació que patixen les dones víctimes de violèn-cia domèstica a la Comunitat Valenciana, a travésde la coordinació interinstitucional i sectorial ifonamentada en distints àmbits i mesures concre-tes d'actuació.Este Pla preveu 4 àrees d'actuació i 46 mesures:

Àrea I: d'Actuació en l'àmbit jurídic.

Àrea II: d'Actuació en l'àmbit sanitari.

Àrea III: de mesures d'actuació en l'àmbit assis-tencial.


2001 2002 2003 2004

Accions Previstes 192 209 242 266

Accions Implementades 129 158 188 196

Accions No Implementades 63 51 54 70

Grau de Compliment 67,1% 75,6% 77,6% 73,6%

Avaluació exercici 2001-2004

2004 2003 2002 2001

Mesures previstes 45 45 45 45

Mesures implementades 32 31 25 15

Grau de compliment 71,11% 68,89% 55,56% 33,33%

Pressupost executat 1.115.914,54€ 872.181,49€ 906.457,72€ 285.505,37€

Nombre de mesures, grau de compliment i pressupost executat en els anys de vigencia del Pla 2001-2004

Avaluació global del Pla contra la violència 2001-2004

Previstes 45

Implementades 38

Grau d'execució global 84,4%

Àrea IV: d'actuació de mesures d'actuació enl'àmbit policial.

Este Pla recollia una guia pràctica de recomana-cions per a l'actuació contra la violència de gène-re en l'àmbit: policial, jurídic, assistencial i sanitari,que perseguia principalment, unificar els criterisd'actuació dels agents socials implicats, garantia lacoordinació entre estos, i evitava la doble victimit-zació de la dona objecte de violència.

El percentatge de compliment global aconseguiten el Pla per a combatre la violència que s'exercixcontra les dones és del 84,44%. Este resultatreflectix l'esforç i la participació dels diversosagents implicats per a aconseguir el rebuig de lasocietat a la violència de gènere i eliminar estegreu problema social.

Finalitzat el període de vigència dels plans tantd'Igualtat com de Violència en 2004, i havent duta terme l'avaluació d'estos durant el 2005, es fanecessari continuar treballant en l'eradicació d'es-te terrible flagell social. Establint, en un únic docu-ment, com serà Pla de Mesures del GovernValencià per a Combatre la Violència que s'exercixContra les Dones 2005-2008 el marc de les mesu-res i accions, a desenvolupar, aprofundint en lesàrees de prevenció, suport i atenció a les víctimes,així com la protecció d'estes, en compliment de laLlei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, deMesures de Protecció Integral contra la Violènciade Gènere.

Preveu 6 grans àrees d'intervenció:

Àrea I: Prevenció.

Àrea II: Seguretat.

Àrea III: Suport i atenció.

Àrea IV: Sensibilització.

Àrea V: Formació.

Àrea VI: Investigació.

Pla Valencià d’investigació científica,desenvolupament tecnològic i innovació2001-2006

El Pla Valencià d'Investigació Científica,Desenvolupament Tecnològic i Innovació, plantejaun doble objectiu programàtic general:

1) El progrés general del coneixement i l'avanç deldesenvolupament i la innovació tecnològica,procurant donar major grandària i vitalitat al'actual Servici Valencià d'InvestigacióDesenvolupament i Innovació, a través de lainjecció de nous recursos humans i materials,de la revaloració del concepte de treball enequip/grup unidisciplinar o multidisciplinari, dela dinamització de les activitats dels equips d'in-vestigació consolidats i la seua cooperacióregional, nacional i internacional, del fomentde la investigació de qualitat i de la revaloració,social i/o econòmica dels resultats de la matei-xa acció investigadora.

2) Enfortir la capacitat competitiva dels sectorseconòmics més importants de la Comunitat através del foment del desenvolupament i lainnovació tecnològica de les seues empreses,que conduïsca a una major participació finan-cera del sector privat en estes activitats i a unamajor integració i col·laboració amb la resta delServici Valencià d'Investigació Desenvolu-pament i Innovació.

Este doble objectiu programàtic obliga a:

1) Comprometre una inversió pressupostària quepermeta conduir el nivell de despesa total enI+D+I fins als nivells mitjans dels països de laUnió Europea.

2) Crear les condicions adequades de l'entorn per-què el sector privat aprofite la seua capacitatinnovadora i realitze l'esforç tecnològic impres-cindible que reforce la seua competitivitat.

A estos objectius i compromisos respon el PlaValencià d'Investigació Científica, Desen-volupament Tecnològic i Innovació que recull el


present document, una vegada analitzada lasituació actual del Sistema de ciència-tecnologia-empresa a la Comunitat Valenciana.

Pla integral de la família i infància de laComunitat Valenciana

El Pla Integral de la Família i Infància té com aobjectiu coordinar, en un document únic, les dis-tintes accions del Govern Valencià i altres adminis-tracions públiques que tinguen repercussions deforma directa o indirecta en el benestar familiar.Les dites accions serviran com a instrument per apotenciar la realització de polítiques integradesque garantisquen la protecció i el desenvolupa-ment de la família i infància.

En este es troben les actuacions referides a la qua-litat de vida familiar que, per les distintes conselle-ries o altres instàncies administratives, han d'im-pulsar-se. D'esta manera, els agents políticsresponen a les demandes socials que han de sertingudes en compte per a realitzar una efectivapolítica social en benefici de les famílies.

A l'hora de realitzar un diagnòstic sobre la famílias'han tingut en compte per una banda, diversesconsideracions sociològiques i, per una altra, lesanàlisis del context social i cultural que es trobenles famílies tant a la Comunitat Europea, com enel conjunt de l'Estat espanyol i, més específica-ment, a la Comunitat Valenciana. Les conclusionssobre el dit diagnòstic ens permetran realitzar pro-postes d'intervenció, o de no-intervenció, quefomenten el benestar social de la família valencia-na.

Este Pla Integral de Família i Infància recull lespeculiaritats i formes familiars existents en la nos-tra societat i, principalment, fomenta el suport ala família, tinga o no menors a càrrec seu. Tambées pretén introduir la solidaritat social en aquellsnuclis familiars que es troben sotmesos a necessi-tats especials o en el si dels quals hi haja personesvulnerables, per a mantindre i propiciar la solida-ritat interna, el desenvolupament i la dignitat per-sonal. En este sentit, la política social és responsa-

ble de donar suport a la família perquè esta des-envolupe les seues pròpies capacitats.

Per a l'adequada aplicació d'este pla, cal tindrepresent que la conjugació de deures i drets de lesfamílies, amb els deures i les obligacions delspoders públics respecte a esta, és un fet complexper la varietat de circumstàncies. Les famílies hand'accedir a l'èxit dels seus objectius fonamentals, iles polítiques socials han de propiciar que les famí-lies complisquen els seus fins i objectius. D'estamanera és com s'ha d'entendre la funció subsidià-ria que competix una política familiar. Així, noméss'intervé quan des de l'àmbit familiar no s'hanpogut aconseguir les finalitats que li són pròpies,però la dita intervenció ha de ser eficaç i ajustadaa la realitat.

Així, les lleis que promoguen una major qualitatde vida en les famílies no han de crear una depen-dència dels poders públics, sinó que han de con-tribuir a la seua independència i maduresa, llunyde qualsevol tipus de paternalisme de les adminis-tracions.

Una equilibrada harmonització d'ambdós respon-sabilitats (la familiar i la pròpia de les administra-cions), articularà una política social familiar crea-dora d'espais de realització i llibertat per a lespersones i les famílies.

Les actuacions del pla s'han de dirigir a la societaten el seu conjunt. En aquelles actuacions on nopoden arribar les iniciatives socials s'han d'afavorirles responsabilitats, les obligacions personals i lesfamiliars, ja que l'objectiu últim és garantir l'aten-ció integral de la família, infància i joventut, ate-nent tots els problemes que puguen incidir en elseu benestar, prevenint-los o esmenant-los.

Com les repercussions del benestar de la famíliatenen gran transcendència per al bé comú i la jus-tícia social, a través del temps s'han desenvolupatmesures específiques sectorials de solidaritat ambles famílies per mitjà de diverses actuacions depolítica social. Actualment, es considera conve-nient integrar les dites mesures en un Pla Integralde Família i Infància per a aconseguir la seua


major efectivitat, i impulsar altres de noves, i així,assentar les bases d'una política familiar avançada.

En el marc europeu, la Comissió Europea preveuque fa falta major solidaritat amb les famílies.Estes han de ser recolzades per mitjà de l'aplicacióde les disposicions del Consell, el qual insta a faci-litar la creació de dispositius que ajuden al creixe-ment i a l'adaptació familiar en la nova organitza-ció social. Les propostes europees han de servir demarc per a la política de família a l'Estat espanyoli a la Comunitat Valenciana. Per consegüent, totaixò ha de ser tingut en compte en el desenvolu-pament del pla.

Dins del marc de la Generalitat Valenciana, calvalorar que no tota la política social que es con-ceptua en este pla s'entén com a acció social, jaque la seua voluntat és que es dirigisca també ales famílies sense dificultats especials. La finalitatés que qualsevol família puga aconseguir elmàxim benestar i qualitat de vida, per a aconse-guir un correcte equilibri social al participar deforma normalitzada i significativa en la convivèn-cia, d'esta manera es garantix el seu desenvolupa-ment personal. A estes famílies se'ls donarà elsuport amb l'objectiu que puguen complir, per simateixes, les seues funcions.

Este pla ha d'implicar la integració de les decisionspolítiques de forma transversal. Per a això, serànecessari comptar amb una perspectiva harmòni-ca en camps diversos però molt sensibles, compoden ser: el treball, l'economia domèstica, elsuport a la vivenda, la coresponsabilitat familiar, lapromoció de la cultura i finalment l'atenció i edu-cació dels fills. D'esta manera, es podrà alleujar elpes d'aquells servicis no productius, però d'enor-me transcendència i interés social, que hui gravi-ten quasi exclusivament sobre les famílies.

El pla preveu de forma especial l'atenció que lasocietat ha de prestar a la família per al millor des-envolupament de la infància. Assumix l'obligacióde respectar les responsabilitats i els drets delsprogenitors i de la resta de la família, dels quals,el xiquet -compartint amor- rep comprensió iorientació apropiada a l'evolució de les seues

capacitats físiques i mentals. Este mode de proce-dir serà garantia perquè, quan les actuacions delpla incidisquen en la família, produïsca en esta elsmàxims beneficis.

Ateses les necessitats específiques de la infància,el pla té en compte que les administracions, a tra-vés de les seues institucions, al mateix temps quecomplementen el suport de les responsabilitatsfamiliars i hi ajuden, han de tindre la funció deprotecció del menor dins de la més alta conside-ració.

És per tot això que, atesa la riquesa i complexitatde la realitat familiar, el Pla Integral de Família iInfància haurà d'atendre, com a mínim, els criterissegüents:

· Respectar els drets de la família d'acord amb lanormativa internacional, el marc constitucionali l'Estatut d'Autonomia.

· Considerar la família en la seua globalitat coma subjecte i objecte de drets i deures, per seruna institució vertebradora de la societat i nouna mera suma d'individus.

· Considerar la família com a competent per aresoldre els seus propis problemes, limitar l'ad-ministració a ser subsidiària d'esta, i recolzar-laquan hi haja demandes personals o socials.

· Desenvolupar una política coordinada a travésde les distintes administracions públiques, a fid'obtindre la màxima eficàcia.

· Assenyalar accions socials que comprenguenl'ampli espectre que comprén el desenvolupa-ment personal i social; a través de les relacionsfamiliars, la comunicació familiar, la participa-ció social d'esta i per a esta.

· Prendre en compte aquelles qüestions que pro-picien una justa redistribució de les rendes dis-ponibles, que permeten abordar, a través dedesgravacions fiscals, ajudes directes o acciósocial, qüestions com ara l'economia familiar,l'impacte de l'activitat laboral, o la conciliació


de la vida familiar i la vida laboral, per mitjà dela participació directa en l'atenció, educació isalut dels fills.

· Incidir, de manera especial, en aquelles unitatsfamiliars amb persones vulnerables o que tenennecessitats especials.

Com es pot veure, l'univers que comprén la vidafamiliar afecta totes les facetes en què es veuembolicat l'individu; per tant, este pla arbitra sis-temes d'aproximació a esta realitat en tot elsàmbits del desenvolupament social humà: treball,salut, educació, convivència, iniciativa social, i laresta de facetes que confluïxen en l'organitzaciósocial i familiar. Les dites facetes s'articularan a tra-vés d'eixos, entesos estos com a centre entorn alqual gira la resta. Este marc permet un referent enel qual projectar les opcions que han d'aportar-seper les distintes polítiques que, entorn de la famí-lia, s'han realitzat, i aquelles que han de dur-se aterme en el canviant món de les relacions sociofa-miliars. Els eixos a través dels quals girarà la políti-ca familiar són:

1. Estructura de la vida familiar.2. Família i participació ciutadana significativa.3. Família i modernització social.4. Família i qualitat de vida.

Els dits eixos preveuran sempre la família comunida a la infància. La infància no s'entén fora delcontext familiar i el que es procura sempre, quanhi ha menors amb problemes socials o personals,és donar-los curs i reincorporar el menor a unavida familiar normalitzada. Per això, en totmoment, quan parlem de família estem implícita-ment parlant d'infància, i quan parlem d'infànciaestem incloent la família.

La Generalitat Valenciana planificarà, coordinarà iavaluarà, en l'exercici de les seues competències, eldesenvolupament d'este pla. A més, a través de lanormativa i la promoció de la participació socialvertebrarà el suport necessari perquè les famíliesexercisquen, per si mateixes i plenament, les seuescompetències.

Tot l'anteriorment exposat, dóna raó de la necessi-tat realitzar un pla integral de suport a la família ala Comunitat Autònoma Valenciana, si bé este,com veiem, inclou la infància, com a part insepa-rable de la família.

Pla Valencià de la Immigració 2004-2007

La població immigrant de la ComunitatValenciana ha experimentat un augment conside-rable en els últims anys. Per afrontar esta novarealitat social, el Govern Valencià ha dissenyat elPla Valencià de la Immigració, un projecte ambquè es pretén garantir la plena integració social ilaboral d'este col·lectiu i del seguiment de la quals'encarregaran la Comissió Interdepartamental i elFòrum Valencià de la Immigració.

La posada en marxa d'este pla preveu un pressu-post de 939 milions d'euros fins al 2007 i inclou45 programes emmarcats en 10 àrees, un conjuntde programes i mesures concretes d'integració enmatèries com la formació i la inserció laboral, l'a-tenció sanitària i educativa, l'accés a la vivenda il'atenció a grups de risc d'exclusió social.

El Pla Valencià de la Immigració pretén coordinarel conjunt d'actuacions en els distints departa-ments del Govern Valencià que compartixenobjectius, recursos i models d'intervenció socialper a establir una planificació ordenada i racionaldels recursos disponibles. La seua elaboració s'hadut a terme a partir d'estudis jurídics i sociològicsque han permés conéixer la situació de la immi-gració a la Comunitat Valenciana. Cada any, elGovern Valencià destina al voltant de 550 milionsd'euros a programes d'integració, a través decol·legis, del sistema sanitari, de polítiques activesi de vivenda.

Principis generals del Pla Valencià d’Immigra-ció

La decisió sobre els principis rectors que han deconstituir-se en fonament i guia de la política d'in-tegració de la Generalitat Valenciana que serà dis-senyada, impulsada i coordinada per la DireccióGeneral d'Immigració, és una qüestió clau en què


intervenen múltiples consideracions. En major omenor mesura, ha sigut necessari estudiar ambcerta profunditat algunes legislacions que, per laseua especificitat, influïxen directament o indirec-tament en les polítiques, plans i programes quehan sigut dissenyades en el present Pla Valenciàd'Immigració.

Es distingixen, d'una banda, els principis generalsque guien totes les accions proposades i, d'altrabanda, aquells principis que caracteritzen l'estruc-tura i el funcionament del Pla Valenciàd'Immigració. Quant als principis generals s'esta-blixen com a tals, que els estrangers exerciten elsdrets que els reconeix la Llei d'Estrangeria vigenten condicions d'igualtat amb els espanyols en elsàmbits autonòmic, nacional, europeu i internacio-nal; la normalització dels servicis, d'esta maneras'evita la creació d'estructures paral·leles suscepti-bles de derivar en segregació de la població immi-grant, si bé esta normalització es presenta matisa-da per l'establiment d'un cert nombre de mesuresespecífiques en raó de determinades particulari-tats observades en el col·lectiu immigrant, princi-palment, pel que fa als moments inicials o d'arri-bada a una societat nova i, en gran manera,desconeguda; la cooperació i col·laboració socialtambé orienta el desenvolupament del Pla i elcoadjuva a aconseguir la màxima eficàcia en el seufuncionament des de la perspectiva del paper deles entitats relacionades amb els immigrants i dela societat civil en general per a aconseguir la inte-gració en la pràctica quotidiana.

Finalment, el principi d'integració representa, elcriteri central que constituïx tant l'origen com el fide la política migratòria i que beneficia tant elsimmigrants com el conjunt de la societat d'acolli-da. Per la seua banda, els principis que caracterit-zen l'estructura i el funcionament del present Plasón, el de la Prevenció, en el sentit del seu afanyper detectar les possibles problemàtiques i actuarsobre estes. L'avaluació contínua de les actuacionsi mesures previstes en el Pla serà el principal ins-trument de garantia del principi de Prevenció. Elprincipi de la Transversalitat, en el sentit de l'horit-zontalitat que presidix les seues actuacions.

I, els principis de Coordinació i Cooperació inter-administrativa, dos principis que completen lesactuacions previstes en el Pla sobre la base de laparticipació de tots els òrgans implicats en laposada en pràctica d'este.

Objectius generals

1. Incidir de manera decisiva, per mitjà del pre-sent Pla Valencià d'Immigració, en la integraciósocial i econòmica de la població immigrant,proposant a través d'este, les polítiques secto-rials necessàries per a la solució de les diferentsproblemàtiques plantejades.

2. Actuació concertada i integradora de les actua-cions en matèria d'integració de la immigraciódels sectors de la societat civil implicats en estatasca.

3. Servir de suport al Govern Valencià sobre la dis-tribució i els efectes dels fluxos migratoris enl'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com deles necessitats de les persones immigrants enels diferents sectors productius de l'àmbit auto-nòmic.

Objectius específics

1. Instrumentar, recollir i articular el conjunt d'ac-tuacions que es promouen en l'àmbit compe-tencial de la Generalitat Valenciana, d'acordamb la política global d'integració adoptadapel Govern Valencià.

2. Integrar el conjunt de programes i mesuresconcretes que hauran de ser aplicades durantel període de vigència del Pla i coordinar lesactuacions que seran duts a terme pels distintsdepartaments de la Generalitat Valenciana enmatèria d'immigració.

3. Constituir-se en un instrument flexible en quèaniran incorporant-se les mesures i actuacionsconcretes que siguen necessàries per a aconse-guir els objectius generals del present Pla orien-tats a la integració i la cohesió social, sobre la


base de la mateixa evolució del fet migratori ala nostra comunitat autònoma.

4. Proporcionar respostes a les necessitats actualsi establir els instruments i mecanismes que per-meten tindre un coneixement actualitzat de larealitat per a previndre les qüestions que caldràtractar a mitjà i llarg termini.

5. Proposar actuacions a curt termini que incidis-quen sobre els factors que generen els conflic-tes, d'esta manera s'evita realitzar una lecturaculturalista dels conflictes socials.

6. Coordinar el conjunt de les actuacions delsdiversos departaments implicats (sanitat,ensenyança, servicis socials, vivenda, etc), quecompartixen objectius, recursos i models d'in-tervenció, per a establir una planificació orde-nada i racional dels recursos disponibles, igarantir la unitat de l'acció política del GovernValencià.

7. Articular la cooperació entre el Govern central,la Unió Europea, les administracions públiquesdels països emissors d'immigració, així com lesentitats locals de l'àmbit territorial de laComunitat Valenciana.

8. Fer partícip en la resposta els reptes que pre-senta la immigració, i en el desenvolupamentdel model valencià d'integració, el conjunt de lasocietat valenciana, de l'Administració pública,de les entitats i associacions i dels agentssocials.

9. Promoure i afavorir la participació de la pobla-ció immigrant en tots els àmbits de la vidasocial, política i econòmica de la Comunitat.

Pla jove de la Generalitat Valenciana

El Pla Jove Valencià per al període 2002-2005, técom a meta o finalitat, analitzar la situació delsjóvens valencians i plantejar un procés de buscade solucions davant dels reptes que suposaaccedir a la seua autonomia personal i inserciósocial.

Així mateix, el Pla Jove Valencià, haurà d'actualit-zar, a la Comunitat Valenciana, la promoció de laparticipació lliure i eficaç de la joventut en el des-envolupament polític, social, econòmic, cultural ihumà de la nostra societat, meta que comptaràamb l'associacionisme juvenil com a ferramentafonamental.

Els objectius generals que es pretenen amb l'ela-boració del Pla Jove Valencià són:

1. Oferir als jóvens valencians possibilitats i recur-sos per a la seua emancipació i per a la millorade la seua qualitat de vida.

2. Establir les directrius generals de la políticajuvenil que ha de desenvolupar la GeneralitatValenciana, coordinant totes les actuacions deles diferents conselleries, en totes aquellesàrees que incidisquen especialment en elsjóvens, i comptant per a aconseguir-ho amb lacontribució de totes les administracions itambé amb els mateixos jóvens i les seues orga-nitzacions.

Per a poder arribar al compliment del Pla JoveValencià s'articulen els objectius metodològicssegüents:

1. Aprofundir en el diagnòstic qualitatiu i quanti-tatiu de la realitat juvenil valenciana. En estesentit i paral·lelament a l'elaboració del Pla,l'Institut Valencià de la Joventut podrà impulsarla realització d'un estudi sociològic que analit-ze la situació i les característiques de la joven-tut valenciana del segle XXI.

2. Intensificar la participació i la reflexió tècnica ipolítica, per part dels distints servicis i departa-ments de l'Institut Valencià de la Joventut de laGeneralitat Valenciana.

3. Incorporar en este procés d'elaboració el puntde vista i les propostes dels mateixos jóvens idels sectors implicats.

En esta participació dels jóvens dins del procés d'e-laboració del Pla Jove Valencià, ocuparan un lloc


preferent les estructures associatives que formenels mateixos jóvens.

Amb l'elaboració del Pla Jove i a través de la for-mulació dels seus objectius i actuacions, laGeneralitat Valenciana planteja la consecució delsobjectius corporatius següents:

1. Propiciar que es donen les condicions necessà-ries perquè els jóvens aconseguixen més ràpi-dament i fàcilment el seu desenvolupament,autonomia i emancipació personal.

2. Fomentar la integració i la participació socialdels jóvens a través de les seues pròpies orga-nitzacions i col·lectius, pal·liant i prevenint lessituacions de marginació i de desigualtat en lesseues oportunitats socials. Així mateix, sensibi-litzar i educar la joventut en els valors de no-discriminació, tolerància i convivència demo-cràtica.

3. Millorar la salut i la qualitat de vida dels jóvens.

4. Crear nous recursos materials i socials al servicide la joventut i optimitzar els ja existents.

5. Garantir una estreta coordinació interdeparta-mental i orgànica de la Generalitat Valenciana itambé impulsar la col·laboració amb la resta deles administracions públiques i d'organitzacionssocials que puguen aportar-li continguts signi-ficatius en matèria juvenil.

Projecte de l’Institut Valencià d’Atenció alsDiscapacitats

L'Institut Valencià d'Atenció a Discapacitats (IVA-DIS), és un organisme públic pertanyent a laGeneralitat Valenciana, dedicat a l'atenció de per-sones amb discapacitat psíquica, a més d'altresservicis socials especialitzats.

Té com a projecte, millorar la qualitat de vida detotes les persones assistides, cuidant especialmentel treball humà, a través de tractaments integrals isegons les seues autèntiques necessitats.

El servici que presta l'IVADIS es definix com unconjunt d'accions tendents a aconseguir el desen-volupament màxim de la persona amb discapaci-tat, així com la seua inserció social.

El projecte IVADIS pretén millorar la qualitat devida dels assistits, cuidant especialment el tractehumà, a través de tractaments integrals i segonsles seues autèntiques necessitats. Amb este fi s'a-dopten els compromisos següents:

· Actuar amb l'exemple.

· Aconseguir les majors cotes possibles d'integra-ció de les persones amb discapacitat psíquica,optimitzant els nostres programes formatius,dissenyant programes de captació que s'ade-qüen a les necessitats del mercat, avaluant irealitzant processos de seguiment de les nos-tres accions.

· Adequar el nostre servicis a les necessitats delsusuaris i familiars, acostant-los a l'entorn fami-liar, oferint un ampli servici d'informació i orien-tació. Millorar els nostres procediments,fomentant el treball en equip, oferint la meto-dologia i formació adequades.

· Potenciar la informació entre els treballadors del'organització, tant de vertical com d'horitzon-tal, millorant esta i col·laborant entre els dife-rents centres de la nostra organització.

· Optimitzar els nostres recursos tant humanscom materials. Millorar la gestió, potenciant lacoordinació, dotant-nos dels mecanismesnecessaris per a generar la nostra infraestructu-ra, a través de projectes realistes i conseqüents.

La finalitat d'IVADIS és construir un projectecomú, transparent, que responga les necessitatsde tot: usuaris, familiars, treballadors de la nostraorganització; que servisca per a conscienciar lasocietat i puga convertir-se en el referent de l'aten-ció a persones amb discapacitat psíquica.


3.2.1. Consulta a professionals sanitaris(informadors clau)

El present Pla de Salut s'estructura de manera quecada necessitat o problema de salut, constituïx uncapítol en què són definits els objectius generals,els objectius específics i els objectius del Pla deSalut. Posteriorment, es detallen les línies d'inter-venció que, consensuades pels experts, es dissen-yen per a donar resposta a estes necessitats iden-tificades.

Partint d'este plantejament, la primera labor en l'e-laboració del Pla de Salut va consistir a enunciaraquelles àrees sobre les quals existixen més neces-sitats de salut. La Comissió Tecnicodirectiva, va tin-dre en compte els problemes de salut que es vantractar en l'anterior Pla de Salut, en el qual va pri-mar igualment la identificació de les necessitats desalut una vegada previstos els indicadors sanitaris,els estudis sobre les opinions de la població, lesenquestes de salut, i l'opinió dels grups d'experts.Junt amb esta informació, es va utilitzar l'actualit-zació de la informació epidemiològica i les ten-dències observades. Finalment, es va tindre enconsideració l'opinió d'altres professionals sanitarisen qualitat d'informadors clau, i tot això va perme-tre definir, per mitjà de consens, aquelles àrees desalut sobre les quals s'havia d'incidir en el Pla deSalut 2005-2009.

3.2.2. Consulta a la comissió tècnicadirectiva per mitjà d’aplicació de mètodesde consens

La Comissió Tecnicodirectiva, per mitjà de con-sens, va redactar i reorganitzar les àrees d'inter-

venció, que s'agrupaven en dèsset grups, a fi defacilitar la lectura del document, les quals s'enu-meren a continuació:

1. Hàbits i estils de vida:a) Tabacb) Alcohol i droguesc) Alimentació i nutriciód) Exercici físic/activitat físicae) Salut sexual i reproductiva

2. Entorn i salut:a) Salut laboralb) Medi ambient i salutc) Seguretat alimentàriad) Salut perinatale) Salut en la infància i adolescència

3. Malalties prevenibles per mitjà de vacunació4. Malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals

a) Malalties cardiovascularsb) Malalties vasculars cerebrals: Ictus

5. Diabetis6. Càncer 7. Malalties neurodegeneratives. Demències8. VIH/Sida9. Vigilància en salut de problemes emergents

a) Hemovigilànciab) Tuberculosi com a malaltia reemergent

10. Malalties osteoarticulars11. Salut mental12. Lesions per accidents de trànsit13. Lesions per violència domèstica14. Àrea sociosanitària

a) Envellimentb) Cures pal·liatives

15. Ús racional del medicament16. Urgències i emergències17. Desigualtats en salut


3.2. IDENTIFICACIÓ DE LES ÀREES D’INTERVENCIÓ I DELS

PROBLEMES DE SALUT MÉS IMPORTANTS

3.3. ESTABLIMENT D’OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS

DEL PLA DE SALUT

Una vegada definides les àrees d'intervenció, esvan establir els objectius generals i específics. Elsobjectius generals fan menció a l'objectiu últim entermes de guany en salut i solen referir-se a dismi-nucions de la incidència o prevalència de la malal-tia i les seues conseqüències. En els objectius espe-cífics es detallen d'una manera més concretaaquelles metes a aconseguir per a aconseguir elsobjectius generals. En les àrees d'intervenció quecoincidixen amb el Pla de Salut 2001-2004 hi hacontinuisme dels objectius generals i específics.Este fet, és fàcilment explicable tenint en compteque no han variat les causes i determinants quevan generar l'enunciat d'estos. Si bé, s'han modifi-cat els objectius del Pla de Salut (operatius, instru-mentals o finalistes), i les línies d'actuació per apoder donar resposta a la situació actual. En lesnoves àrees d'intervenció es marca l'estratègiacompleta des dels objectius generals.

3.4. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS DEL PLA DE SALUT I DE

LES LÍNIES D’ACTUACIÓ PER MITJÀ DE CONSULTA ALS

PROFESSIONALS SANITARIS

3.4.1. Creació dels grups de treball iaplicació de la metodologia de la matriu deHaddon modificada

Una de les fortaleses de qualsevol document deplanificació sanitària residix en la participació en laseua elaboració, d'aquelles persones o agents queestan relacionats directament amb els problemesde salut, tant pel que fa a la seua percepció, comamb la posada en marxa de les solucions adopta-des. En este sentit, i mantenint la filosofia meto-dològica de l'anterior Pla de Salut, per a la redefi-nició dels objectius i disseny de les línies d'actuacióes van constituir grups de treball, un per cada àread'intervenció. Els grups, d'entre 8 i 12 persones,estaven formats per professionals experts en lamatèria corresponent a la seua àrea i estavencoordinats per un professional de l'administraciósanitària amb experiència laboral en la mateixaàrea d'intervenció. Entre els professionals dels

grups es trobaven representants de les societatscientífiques implicades en cada problema de salut,professionals de reconegut prestigi pertanyents adistintes disciplines a fi que aportaren una visióintegral.

El treball d'estos grups es va desenvolupar en jor-nades de treball consecutives i, es van utilitzar tèc-niques que van permetre abordar els problemesde salut des de tots els seus determinants.Concretament, es va utilitzar la matriu de Haddonmodificada i adaptada per a l'anàlisi de la formu-lació de polítiques (Peiró R, 2002). Estes tècniquespermeten també aportar les solucions a partir deles dimensions consensuades prèviament i, esteabordatge múltiple afavorix l'aplicació de solu-cions més efectives.

Des d'un punt de vista conceptual, la tècnica apli-cada, basada en la matriu de Haddon, consistix aanalitzar cada un dels problemes de salut teninten compte distint eixos, perspectives o dimen-sions. Estes dimensions configuren els eixos d'or-denades i abscisses d'una graella i, amb una terce-ra dimensió conformant una graellatridimensional. Originàriament, es proposava algrup unes dimensions de partida orientatives, quepodien ser modificades per consens, per a adap-tar-les al problema de salut tractat; ja que és pràc-ticament impossible trobar unes dimensionscomunes a tots els problemes de salut. A manerad'exemple, es van proposar, en les abscisses , lesdimensions referents a les distintes fases de lamalaltia, o els moments de prevenció primària,secundària o terciària. En les ordenades, els aspec-tes relacionats amb les intervencions sobre els fac-tors individuals, sobre l'entorn pròxim (família, llocde treball, etc.), sobre l'entorn extern (mediambient, sistema assistencial) i, sobre el sistemasocial, normativa legal, I+D+I. EL tercer eix odimensió, el constituïen les accions dirigides a dis-minuir desigualtats per motius de gènere, ètnia,nivell socioeconòmic i cultural.

En resum, esta ferramenta, va permetre dissenyarper part dels experts totes aquelles actuacions diri-gides a resoldre el problema de salut en cada unade les caselles generades en la matriu tridimensio-


nal, d'esta manera s'aconseguix visualitzar totes lesactuacions possibles que resolen els aspectes queconformen el problema de salut tractat.

A continuació, es va realitzar un procés de priorit-zació entre totes les línies d'actuació dissenyades.

3.4.2. Priorització de les línies d’actuacióper mitjà de mètode de Hanlon

Per a esta etapa, es va decidir aplicar la tècnica deHanlon, ja que presenta l'avantatge d'utilitzar cri-teris explícits i, l'experiència de la seua aplicació enl'elaboració del Pla de Salut 2001-2004 va sersatisfactòria.

En alguns grups de treball, en els quals les líniesd'actuació van ser poc nombroses, no va sernecessari aplicar esta tècnica, i es va procedir a llis-tar les línies d'actuació, de manera ordenada i perconsens dels experts.

En la resta de grups de treball, la tècnica deHanlon va ser aplicada per cada un dels expertsd'eixe grup, de manera individual i, sumant lespuntuacions de cada línia d'actuació, es va obtin-dre la priorització final.

A causa de la limitació del mètode Hanlon per avalorar l'eficiència, este procés es va completaramb una segona priorització realitzada per laComissió Tecnicodirectiva, incorporant altres crite-ris, incloent els d'eficiència.


Esquema de la matriu d'Haddon modificada: Font: Adaptat de Peiró R, t'al. Rapid appraisal methology for "health for all" policy formulation anàlisi. Health Policy (62) 2002: 309-328

��

��

��

��

��

��

��

��

��)��7��!��!��!��+��

��

��)��7��!��!��!��

��+��&��

��)��7��!��!��!��

��+��&��

��)��7��!��!��!��+��

�� !��

2�� 2��

�� ! ��

��

��

��

!��

La Comissió Tecnicodirectiva, en successives reu-nions, va determinar per consens aquells criterisque serien utilitzats per al nou procés de prioritza-ció. Estos criteris van ser:

1. Coherència de la línia d'actuació amb els objec-tius del Pla de Salut.

2. Magnitud del problema o necessitat de salutque és abordat per la línia d'actuació.

3. Capacitat per a disminuir desigualtats.

4. Impacte a curt i mitjà termini previsible de lalínia d'actuació.

5. Foment de la participació comunitària implícitaen la implementació de la línia d'actuació.

6. Factibilitat organitzativa que exigix la posadaen marxa de la línia d'actuació.

7. Viabilitat pressupostària (cost/benefici).

Tots els criteris utilitzats reforçaven els valors pre-vists i constituïen els pilars fonamentals del Pla deSalut. Alguns d'estos criteris, no feien sinó verificarla idoneïtat de les actuacions respecte als objec-tius generals i específics plantejats en el Pla deSalut. Altres, valoraven la implementació de leslínies d'actuació, l'impacte real a curt i mitjà termi-ni, condicionat pel període de planificació tancat,la capacitat de disminuir desigualtats observadesen salut i, el grau de participació ciutadana icoresponsabilitat en la salut.

Respecte a la valoració de la factibilitat organitza-tiva i la seua viabilitat pressupostària, és importantdestacar que són condicions sine qua non, el com-pliment de la qual possibilita la implementació deles línies d'actuació. Ben sovint, estos elements nosón tractats de manera realista, la qual cosa potderivar posteriorment en una deficient implanta-ció.

Al mateix temps que es va realitzar la prioritzacióde les línies d'actuació es van adequar algunesexpressions i termes i, es va procedir a una novaredacció, per a homogeneïtzar els termes de pla-nificació sanitària.


3.5. PRIORITZACIÓ FINAL DE LES LINIES D’ACTUACIÓ PER

LA COMISSIÓ TECNICODIRECTIVA

4


PLANS ESTRATÈGICS, PLANS DE

GESTIÓ INTERNA DE LA CONSELLERIA

DE SANITAT I FERRAMENTES PER AL

DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE

SALUT

Les necessitats de la població, pel que fa a l'assis-tència sanitària, estan patint un canvi decisiu queafecta tant la quantitat com la qualitat i la natura-lesa de les cures demanades. El creixement de lapoblació, amb un important increment delsmajors de 65 anys i els immigrants, així com de lesexpectatives i exigències, està en la base de l'evo-lució dels requeriments assistencials. Com a con-seqüència d'això, el pes de les malalties cròniquesi de la dependència és cada vegada major i dismi-nuïx les necessitades cures hospitalàries en com-paració amb altres maneres de prestació assisten-cial.

D'altra banda, el ritme de progressió dels costosde la sanitat, que creix més ràpidament que el PIB,unit a l'absència de perspectives de noves fonts definançament, s'ha convertit en una gran preocu-pació política i social. Un altre dels agents impli-cats en este procés de canvi són els professionalssanitaris, la gestió dels quals està condicionada pelmarc restrictiu en què es desenvolupa i per la seuadesmotivació.

Per tot això, la naixent Agència Valenciana deSalut s'enfronta al doble repte d'adequar la seuaoferta assistencial, en quantitat i continguts, i fer-lo de manera sostenible, a partir del coneixementi la contenció dels costos, i ser capaç de motivar ide comprometre els professionals amb el compli-ment dels objectius. Amb esta finalitat, s'ha posaten marxa el Pla Estratègic de l'Agència Valencianade Salut, del qual destaquen algunes de les princi-pals línies d'actuació:

· Orientació al pacient.

· Motivació dels professionals.

· Millora de la fiabilitat del sistema.

· Adequació de l'oferta assistencial.

El Pla Estratègic constituirà, a més, el marc ade-quat en el qual, a partir de l'any 2006, s'inseriràl'Acord de Gestió que possibilita que cada depar-tament assumisca uns compromisos de gestió enforma d'objectius concrets, personalitzats, adap-tats a les seues especials circumstàncies i en líniaamb l'estratègia definida per l'Agència Valencianade Salut.

4.1.1. Orientació al pacient

Per a atendre millor les creixents expectatives delspacients, l'Agència Valenciana de Salut vol que elsseus servicis estiguen orientats a la satisfacció delspacients. Un dels components reconeguts de laqualitat assistencial i que més valoren els pacientsés l'accessibilitat. La dificultat en l'accés, en formade demores innecessàries, és un motiu d'insatis-facció que és necessari eliminar i per a això s'haposat en marxa el Pla de garantia de no demora.

Pla de garantia de no demora

Introducció

La demora en l'accés a l'atenció sanitària de caràc-ter no urgent és una de les principals fonts d'insa-tisfacció ciutadana i que més contribuïx al deterio-rament de la imatge dels servicis de salut.L'existència de llistes d'espera és un problemacomú a tots els sistemes de salut i la resolució d'es-te és una de les principals preocupacions dels ges-tors sanitaris.

117PLANS ESTRATÈGICS, PLANS DE GESTIÓ INTERNA DE LA CONSELLERIA DE SANITAT I FERRAMENTES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE SALUT

Este apartat fa referència als productes interme-dis, que comprenen tots els plans estratègics, degestió interna i les ferramentes que possibiliten laimplementació dels objectius del Pla de Salut.

4.1. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

L'article 14 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer,d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana,establix que el Govern Valencià, a fi de millorar laqualitat de vida dels pacients i, per tant, acotar eltemps en la prestació de l'assistència, establirà lesvies i els mecanismes necessaris per a satisfer lademanda en un temps raonable. En este sentit:

1. Existirà el compromís de realitzar, en els servi-cis sanitaris públics, les proves diagnòstiquesi els tractaments en un temps determinat,que serà fixat amb la participació de les socie-tats científiques.

2. Transcorregut el dit temps, el Consell de laGeneralitat es compromet a finançar les pro-ves diagnòstiques, terapèutiques o el tracta-ment quirúrgic al centre sanitari de laComunitat Valenciana que lliurement triarà elpacient, amb la sol·licitud prèvia d'este isegons s'estipule reglamentàriament.

A més, l'Agència Valenciana de Salut té un com-promís públic de demora mitjana per a les inter-vencions quirúrgiques, les primeres consultes d'as-sistència especialitzada i les exploracions. Estecompromís té un caràcter estratègic per la relle-vància i l'impacte en els resultats de l'atenció i enla satisfacció dels pacients. Per a aconseguir esteobjectiu, ja està en marxa el Pla de garantia de nodemora que reunix diverses iniciatives que contri-buïxen al fet que els prestadors de servicis aconse-guisquen les metes fixades.

Línies estratègiques

1 Millorar i desenvolupar els sistemes d'infor-mació

1.1 Millorar el sistema d'informació de registrecentralitzat de pacients en espera d'assistèn-cia especialitzada, i desenvolupar i implantaruna aplicació específica basada en una basede dades centralitzades que millore l'eficièn-cia de la gestió de les esperes per a interven-cions quirúrgiques, consultes, proves i explo-racions.

1.2 Implantació progressiva del sistema d'infor-mació ambulatòria (Abucasis II), en el qual

s'integra la gestió de tota l'activitat de consul-tes, tant d'atenció primària com especialitza-da. La gestió unificada de les agendes i el fetde compartir una mateixa història clínica faci-lita la interconsulta entre especialistes i evitala repetició innecessària de proves i explora-cions.

1.3 Millorar i desenvolupar ferramentes per amonitoritzar l'activitat en temps real. El des-envolupament dels dos apartats anteriorspermetrà disposar d'un quadre de comanda-ments que caracteritze, en temps real, lasituació de les demores i en facilite la gestióefectiva.

2 Millorar la derivació entre nivells assisten-cials

2.1 Desenvolupament de guies d'actuació clínicai protocols d'interconsulta entre Atenció pri-mària i especialitzada (vegeu apartat corres-ponent més avant).

2.2 Accés protocol·litzat a proves diagnòstiquesdes de l'atenció primària per a augmentar-nela capacitat resolutiva. La implantaciód'Abucasis II, amb la incorporació de la gestióde petició i recepció de proves, permet proto-col·litzar-ne la utilització pels diferents espe-cialistes i, particularment pels d'Atenció pri-mària .

3 Millorar la gestió de la Llista d'EsperaQuirúrgica

3.1 Protocol·lització de criteris d'inclusió, prioritati temps d'espera de les patologies més preva-lents en llista d'espera quirúrgica, amb la fina-litat de reduir la variabilita, així com de millo-rar l'adequació de les intervencions i la gestióde la llista d'espera.

3.2 Incloure en l'Acord de gestió i diferenciacióretributiva la reducció de les demores com unobjectiu prioritari.

3.3 Implantar l'autoderivació interna i la factura-ció intercentres com a mecanismes per aincentivar la bona gestió de la llista d'espera ireduir la derivació injustificada de pacients.


4 Augmentar l'oferta de forma estructural oconjuntural

4.1 Millorar la utilització dels recursos disponiblesi augmentar la capacitat resolutiva de les con-sultes i el rendiment quirúrgic.

4.2 Incrementar els recursos humans en les espe-cialitats amb major demanda.

4.3 Construcció o adequació dels centres sanita-ris per a equilibrar l'oferta a la demanda.

5 Buscar sinergies en altres sectors relacio-nats

5.1 Establir un nou acord marc i conveni decol·laboració Conselleria- Mútues Sanitàriesd'Accidents de Treball i Malalties Professionals(MATEPS).

5.2 Establir un conveni amb l'Hospital Militar deValència per a la utilització dels seus recursos.

5.3 Millorar el Pla de garantia de no demora d'in-tervencions quirúrgiques implantat i reduir-loa 60 dies.

5.4 Desenvolupar d'un pla de garantia de nodemora en exploracions diagnòstiques tera-pèutiques per a patologies que es consen-suen amb les societats científiques.


Objectius i mesures Inici Fi

1.- Millorar i desenvolupar els sistemes d'informació

1.1. Millorar el sistema d'informació de registre centralitzat de pacients en espera d'assistènciaespecialitzada. 2004 2005

1.2. Implantació progressiva del sistema d'informació ambulatori Abucasis II. 2004 2005

1.3. Millorar i desenvolupar ferramentes per a monitoritzar l'activitat en temps real. 2004 2005

2.- Millorar la derivació entre nivells assistencials

2.1. Guies d'actuació clínica i derivació entre nivells atenció primària i assistència especialitzada. 2005 2005

2.2. Accés protocol·litzat de proves diagnòstiques des de l'atenció primària per a augmentar la seuaresolució. 2005 2005

3.- Millorar la gestió de la Llista d'Espera Quirúrgica (LEQ)

3.1. Protocol·lització de criteris d'inclusió, prioritat i temps d'espera de les patologies més prevalentsLEQ. 2005 2005

3.2. Incloure en l'Acord de gestió i productivitat l'objectiu de reduir les demores.. 2004 2006

3.3. Autoderivació interna/Facturació intercentres. 2005 2005

4.- Augmentar l'oferta de manera estructural o conjuntural

4.1. Millorar el rendiment dels nostres recursos: primeres consultes, intervencions quirúrgiques. 2004 2004

4.2. Increment de recursos humans en especialitats amb major demanda. 2004 2006

4.3. Construcció o adequació dels centres sanitaris per a equilibrar l'oferta a la demanda. 2004 2006

5.- Buscar sinergies en altres sectors relacionats.

5.1. Nou Acord Marc i Conveni de col·laboració Conselleria-MATEPS. 2005 2005

5.2. Conveni amb l'Hospital Militar de València per a la utilització dels seus recursos. 2004 2004

5.3. Millorar el Pla de garantia de no demora d'intervencions quirúrgiques implantat, i reduir-lo a 60dies. 2006 2006

5.4. Desenvolupament d'un Pla de garantia de no demora en exploracions diagnòstiques terapèutiquesper a patologies que es consensuen amb les societats científiques. 2006 2006

Cronograma

4.1.2. Motivació dels professionals

Comprometre el personal amb el compliment delsobjectius és un objectiu estratègic fonamental del'Agència Valenciana de Salut. Encara que, l'actualmarc retributiu és notablement rígid, en estetenen cabuda estratègies de motivació que podenfacilitar la incentivació diferencial dels professio-nals, segons l'eficiència i la qualitat del seu treball.L'Agència Valenciana de Salut té en curs dos d'es-tes estratègies i el seu objectiu és que durant elperíode de vigència del Pla de Salut es consolidenplenament. Les dites estratègies són:

· La retribució variable vinculada al complimentd'objectius individuals o d'equip. Estos objectiuss'expressen en termes d'indicadors i especifi-quen amb precisió i sense cap tipus d'ambigüi-tat com es valorarà el seu compliment segonsels possibles resultats.

· La carrera professional, que és el dret dels pro-fessionals a progressar, de manera individualit-zada, com a reconeixement al seu desenvolu-pament professional quant a coneixements,experiència i compliment dels objectius del'Agència Valenciana de Salut. La regulació esrecull en la Llei d'Ordenació de les ProfessionsSanitàries i la Conselleria de Sanitat. L'accés a lacarrera té caràcter voluntari i el seu reconeixe-ment individualitzat basant-se en una avaluacióobjectiva i reglada, comporta la percepció delcomplement retributiu corresponent.

4.1.3. Millora de la fiabilitat del sistema Guies d’actuació clínica i protocols dederivació

Introducció

A fi d'unir els objectius d'"elaboració de protocols iguies de pràctica clínica" amb els de "promoure lapotenciació dels principis de la medicina basadaen l'evidència i orientar les actuacions cap a lamillora de la pràctica assistencial", l'Agència

Valenciana de la Salut coordina el desenvolupa-ment, l'elaboració i aplicació de documents nor-malitzats d'actuació clínica (guies) sustentats en elmillor coneixement disponible i adaptats a la rea-litat sanitària valenciana, des d'una perspectivaassistencial integradora.

Amb estos documents es pretén contribuir a:

· Disminuir la variabilitat en la utilització derecursos.

· Disminuir la incertesa de la pràctica clínica.

· Desenvolupar estàndards de qualitat assisten-cial.

· Fomentar la prestació d'una assistència integral.

· En el període de vigència del Pla de Salut 2005-2009 es desenvoluparan les següents ferramen-tes de gestió dels processos assistencials:

· Guies d'actuació clínica. Les guies de pràcticaclínica revisen de manera sistemàtica el conei-xement existent sobre problemes de salut ambalt grau d'incertesa, el sintetitzen proposantl'estandardització de procediments per a reduirla variabilitat en la pràctica clínica.

· Protocols normalitzats d'actuació als centressanitaris i circuits d'accés i derivació, que defini-xen en el procés assistencial la relació entre elsque actuen al mateix temps i de maneraseqüencial.

· Incorporació a les aplicacions informàtiques dela millor evidència disponible. Per a això s'inicia-ran tres tipus d'actuacions: 1) Creació d'unabase de dades en la web de la Conselleria deSanitat que contindrà les guies ja elaborades; 2)Integració de les guies en les ferramentes infor-màtiques del dispositiu assistencial (Abucasis)per mitjà d'alarmes, indicació d'exploracions,algoritmes de seguiment; i 3) Definició d'indica-


dors crítics de qualitat en l'aplicació de guies (úsadequat de fàrmacs i exploracions complemen-tàries, accessibilitat, etc.).


Guies integrals d'actuació clínica:

· Guia integral del maneig de la diabetis i lescomplicacions.

· Guia integral del maneig de la hipertensió.

· Guia integral del maneig de les cefalees.

Guies d'actuació clínica en atenció primària:

· Elaboració de noves guies (fibromiàlgia, etc.)per professionals d'atenció primària, assessors isocietats científiques.

· Actualització d'algunes de les guies existents,com ara càncer de mama, càncer de còlon,demències, cefalees, i cures per a pacients ter-minals.

· Elaboració de guies d'actuació clínica adapta-des a la consulta d'infermeria: osteoporosi,obesitat, hipertensió, dislipèmies, malaltia pul-monar obstructiva crònica, artrosi, demències,ancià fràgil i cirurgia menor.

Guies d'actuació clínica en el Servici d'AjudaMèdica Urgent (SAMU):

· Elaboració de les guies clíniques del pacientpolitraumatitzat, traumatismes craneoencefà-lics i vertebrals, pacient inconscient, xoc, dolorabdominal agut, crisi hipertensiva, dispneaaguda, agudització de l'asma, crisi convulsiva,arítmies cardíaques, hemorràgia digestiva alta,pacient cremat, guia farmacològica, dolortoràcic.

Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana2002-2006:

· Elaboració d'oncoguies: pit, colorectal, pulmó,pròstata i limfoma.

4.1.4. Adequació de l’oferta assistencial

4.1.4.1. Programes d’integració assistencial

Dirigits a una selecció de processos assistencialsintegrats prioritaris, marcats pel Pla de Salut i elPla Oncològic, que requerixen un abordatge mul-tidisciplinari i continuïtat assistencial entre servicis,amb una visió integral de les necessitats, en l'en-torn familiar i social.

Els processos assistencials seleccionats són: càncerde mama, consell genètic en càncer familiar, curespal·liatives i demències. A continuació, es detallenles línies estratègiques per a cada un dels mencio-nats processos, així com una breu introducció.

a) Càncer de mama

Introducció

Objectiu general: reduir la mortalitat per estacausa per mitjà del cribatge mamogràfic.

El Programa de Prevenció de Càncer de Mama dela Comunitat Valenciana, dependent de la DireccióGeneral per a la Salut Pública, planteja objectiusespecífics de participació, detecció i precocitat,confirmació diagnòstica i tractament, ajustats alsparàmetres de les guies europees.


1. Millorar l'accés de les dones amb càncer demama a mesures psicosocials: suport psicolò-gic, grups d'ajuda mútua, sexologia, salut men-tal, reconstrucció mamària.

2. Garantir que es realitza la confirmació diagnòs-tica i el tractament en terminis adequats.


b) Consell genètic en càncer familiar

Introducció

Objectiu general: reduir el risc dels càncers en quèla determinació genètica influïx en el maneig clínici oferir consell/assessorament genètic a pacients ifamiliars de primer grau.

El Grup de Treball del Pla Oncològic de laComunitat Valenciana sobre Càncer Hereditariintegra professionals de distintes disciplines ambexperiència en càncer hereditari, per a establir elscriteris i protocols d'actuació a fi de fer accessibleel consell genètic en càncer amb les màximesgaranties a tota la població de la ComunitatValenciana.

Les Unitats de Consell Genètic en Càncer, fona-mentades en l'autonomia i la privacitat, realitzaranla valoració del risc i, si és el cas, el diagnòsticgenètic, suport psicològic i recomanacions indivi-dualitzades a portadors de mutacions.


1. Facilitar esta prestació per mitjà de quatre uni-tats hospitalàries de Consell Genètic en Càncera tota la població de la Comunitat Valenciana.

2. Organització de bancs de tumors i d'àcidsnucleics.

c) Cures pal·liatives

Introducció

El Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana pre-veu la necessitat un enfocament integrat de lescures pal·liatives per a millorar la qualitat de vidadels malalts oncològics. Acostar estos servicis a lapoblació requerix desenvolupar una xarxa de curespal·liatives i completar la cobertura d'Unitats deCures Pal·liatives de referència als hospitals de crò-

nics i llarga estada, i amb la implicació d'hospitalsd'aguts, atenció domiciliària i ambulatòria en totsels departaments de salut.


· Aconseguir la interrelació de l'atenció domici-liària amb les Unitats de Cures Pal·liatives, permitjà de l'elaboració de protocols d'atenció i dederivació dels malalts terminals.

· Formació específica dels professionals d'atenciódomiciliària en esta matèria.

d) Demències

Introducció

Objectiu general: millorar la salut dels pacientsamb demència i la dels cuidadors.

Per a la consecució d'este objectiu la Conselleria esproposa oferir una atenció integrada (primària,especialitzada, domiciliària) i establir un pla decures conjuntes amb els cuidadors.

Així mateix, considera necessari reduir la institu-cionalització de pacients per avanç de la malaltiao claudicació familiar i evitar hospitalitzacions iurgències que es puguen previndre.

Amb els hospitals Dr. Moliner i Arnau de Vilanovas'ha proposat una experiència d'integració amb lafinalitat de fer-la extensiva a tota la ComunitatValenciana posteriorment.


· Adequació de recursos per mitjà de formació icoordinació amb atenció primària i interrelacióamb els servicis socials.

· Atenció integral a les demències a través de l'e-laboració de protocols d'actuació i derivació, i


la ratificació d'estes per la Sociedad Levantinade Geriatría y Gerontología.

e) Cirurgia major ambulatòria

Introducció

Objectiu general: millorar la qualitat de vida delspacients a l'hora de mantindre'ls en el seu mitjàhabitual, reduir els temps d'espera i evitar compli-cacions quirúrgiques nosocomials i hospitalitza-cions innecessàries, tot això en condicions demàxima qualitat i seguretat de les intervencionsquirúrgiques.

La recent arrencada de la cirurgia major ambula-tòria respon, al mateix temps, a la necessitat demillorar el rendiment de quiròfans i equips.


· Integrar tècniques intervencionistes senseingrés en unitats d'adaptació al mitjà de cirur-gia major ambulatòria o hospital de dia.

· Aconseguir el 50% d'ambulatorització de pro-cessos quirúrgics.

Cronograma

Període 2005-2009.

f) Hospitals de dia

Introducció

L'hospital de dia és una modalitat assistencial quepresta atenció, bàsicament d'infermeria, altamentespecialitzada pel personal o tecnologia requerits,programada i de duració no superior a dotzehores.

Objectiu general: disminuir els ingressos inneces-saris per mitjà de la protocol·lització dels proces-sos i la coordinació dels departaments implicats.


· Potenciar consultes d'alta resolució o circuits dediagnòstic i tractament al dia, en un sol actemèdic o en les mínimes consultes possibles.

Garantir informes d'alta d'hospital de dia, tantde metges com d'infermers.

Desenvolupar un sistema de classificació depacients ambulatoris usuaris d'este recurs.

Cronograma

Període 2005-2009

4.1.4.2. Pla per a la millora de l’atenciódomiciliària a la Comunitat Valenciana(2004-2007)

Introducció

Tant els canvis ocorreguts a la nostra Comunitat—demogràfics, epidemiològics, socials i sanita-ris— com les previsions de futur, indiquen que esdemanen i es demanaran socialment un volumcreixent de servicis domiciliaris, la qual cosa fainevitable prendre iniciatives que permeten afron-tar esta nova situació.

Si no millorem l'atenció a domicili dels malaltsdomiciliaris, i si no cuidem i donem suport als seuscuidadors, l'evolució previsible serà l'augment deles necessitats d'internament sanitari o social, isabrem, a més, que la institució no és habitual-ment el millor lloc terapèutic, ni l'opció més desit-jada pels pacients i els seus familiars.

A la nostra Comunitat, igual que en la restad'Espanya i en l'àmbit internacional, la respostadel sistema a les necessitats d'atenció domiciliàrias'ha caracteritzat majoritàriament pel desenvolu-pament autònom de cada agent, la fragmentacióassistencial i l'escassa coordinació sociosanitària.Segons l'OMS, una tendència comuna en lesrecents reformes dels sistemes sanitaris en l'àmbit


europeu i internacional és l'èmfasi en models d'in-tegració en la provisió de servicis com a estratègiaper a superar les deficiències associades a la frag-mentació i per a la millora de la qualitat de l'aten-ció.


Basant-se en les tendències recents i per a millorarl'atenció domiciliària a la nostra Comunitat, laConselleria opta per una estratègia basada en:

1. Potenciar i consolidar la prestació domiciliàriadels cinc agents sanitaris actuals.

2. Procedir a una integració de la seua actuació.

La resposta de la Conselleria de Sanitat es concre-ta en el "Model Integrat d'Atenció Domiciliària",que presenta com a principals característiques:

1. Un conjunt de proveïdors sanitaris d'AtencióDomiciliària (Agents)

· Els equips d'atenció primària a través delPrograma d'Atenció Domiciliària.

· Les Unitats Hospitalàries Domiciliàries (UHD).· Els recursos del Sistema d'Urgències i

Emergències Extrahospitalàries.· Les Unitats de Salut Mental (USM).· Les Unitats Bàsiques de Rehabilitació.

2. Un àmbit geogràfic i un lloc d'atenció comu-na

· El Departament de Salut.· El Domicili:

- La seua vivenda habitual i permanent.- La seua vivenda temporal en domicilis defamiliars.- La institució residencial on habite.

3. Una població diana

· Els pacients que no poden desplaçar-se al cen-tre d'atenció sanitària o per als qui el seu domi-cili és el seu millor lloc terapèutic, a fi de man-tindre o elevar la salut, millorar la qualitat de

vida o garantir-los una mort digna, així comatendre a la salut dels seus cuidadors i propor-cionar-los, a més, la capacitació i el suport ade-quat, perquè puguen col·laborar eficaçment enl'atenció del pacient.

4. Una missió compartida pels agents

· Prestar -des del sector públic sanitari- servicisdomiciliaris de qualitat, de naturalesa biològi-ca, mental i social, capaços de mantindre elsmalalts al seu domicili o reintegrar-los-hi en casd'internament.

· Coordinar l'atenció perquè hi haja continuïtatentre professionals i agents.

· Investigar per a contribuir a la creació de conei-xement en atenció domiciliària.

· Realitzar docència per a contribuir a la difusiódel coneixement en atenció domiciliària.

5. Una oferta de servicis assistencials:

· Identificació, informació i captació.· Valoració domiciliària.· Coordinació dels servicis sanitaris.· Atenció sanitària al pacient en el seu domicili

tant programada com urgent.· Atenció sanitària, capacitació i suport a cuida-

dors.· Atenció telefònica i, en el futur, telemàtica.· Subministrament de medicació, material sani-

tari i equipament mèdic.· Gestió de préstec i recuperació del material

ortoprotètic i ajudes tècniques.· Gestió d'accés als servicis del sector social.· Servicis psicosocials.

6. Un model d'organització, integració funcio-nal

· El model se centra exclusivament en el sectorsanitari: no inclou la integració, sinó lacol·laboració i coordinació amb el sectorsocial.

· Configuració del sistema com una "Xarxa" d'a-gents sanitaris domiciliaris, amb una carterade servicis i de tecnologia específica segonsl'agent.


· Els agents mantenen la dependència orgànicaactual, però forgen progressivament un funcio-nament integrat.

· La integració es construïx i se sosté segons tresnivells:

- En el marc del Sistema de Valors promou:L'emergència d'una visió compartida sobre lapertinència del model d'integració de servicisdomiciliaris.- En el marc d'un Sistema de GestióIntegrat, i crea:Una estructura de coordinació de l'atenciódomiciliària en servicis centrals.Una direcció integrada en l'àmbit deDepartament (Primària, Especialitzada iEmergències) i específica per a l'atenció domi-ciliària.Un sistema d'informació compartit.- En l'àmbit de coneixements i organitzacióde la pràctica clínica crea:Un Sistema de Participació Professional, cons-tituït per comités tècnics, grups assessors igrups de treball de composició mixta.

7. Un model d'atenció

· Enfocament integral biopsicosocial.· Enfocament interdisciplinari.· Orientació cap al foment de l'autoatenció i

l'autonomia.· Humanització.

8. Un professional protagonista

· La infermera d'atenció primària .

9. Unes tecnologies claus

· L'atenció telefònica.· Les tecnologies de la informació i la comunica-

ció: telefonia mòbil, informàtica, Internet,correu electrònic. Història clínica electrònica.

· La tecnologia i l'equipament sanitari: materialortoprotètic, ajudes tècniques i equipamentper a teràpia de llarga duració en domicili.

10. Una estreta coordinació amb el sectorsocial

· Conselleria de Benestar Social i corporacionslocals.

11. Unes aliances estratègiques

· Voluntariat i grups d'ajuda mútua.· Entitats socials: universitat, societats científi-

ques i professionals.· Organismes de la Generalitat i altres direccions

generals de la Conselleria de Sanitat.

Les accions per a aconseguir-ho es troben contin-gudes en el "Pla per a la Millora de l'AtencióDomiciliària" que definix 6 Línies Estratègiques, 16Àrees de Desenvolupament, 40 Objectius i 127Accions, a desenvolupar en els quatre anys entre2004 i 2007.

Cronograma

Fase 1: Pilotatge de millores en departaments icentres pilot

Amb l'objectiu de disposar d'un nou model d'aten-ció domiciliària, basat en el desenvolupamentintern i la integració funcional dels cinc agentsdomiciliaris mencionats, que estiga validat i con-solidat en tres Departaments de Salut pilots a finalde 2006, la Conselleria:

Establix tres departaments pilot (6,7 i 19) i unsquants centres pilot en els dits departaments.

Crea el projecte temporal "Iniciativa per a laMillora de l'atenció domiciliària (Imaz)", per a apli-car i validar el model patró a xicoteta escala en elscentres pilot.

Fase 2: Desplegament

Les millores validades i consolidades pel projecteImaz seran desplegades posteriorment a la restade l'organització, a fi d'aconseguir una coberturapel nou model integrat d'atenció domiciliària


superior al 50% de la població de la ComunitatValenciana al final de 2007 (entorn de 2.250.000habitants), la qual cosa suposarà atendre aproxi-madament uns 45.000 pacients i els seus cuida-dors).

4.1.4.3. Tecnologies sanitàries: radiologiadigital i telemedicina

Introducció

En els últims anys s'ha produït una revolució en elsector de la radiologia, ja que s'ha substituït elsxassissos de pel·lícula fotogràfica pel fòsfor foto-estimulable que genera una imatge digital permitjà de l'escanejat làser.

El seu ús és fonamental per a enfortir els servicisque els nostres centres oferixen a la població, a fide millorar la seua qualitat, avançar en la cobertu-ra universal, enfortir la vigilància sanitària i epide-miològica, donar suport a la sostenibilitat finance-ra, millorar el desenvolupament i l'exercici delsrecursos humans implicats en la salut de les perso-nes, racionalitzar l'ús dels recursos i enfortir-ne laproductivitat, entre altres aspectes.

Bàsicament, la telemedicina consistix en la transfe-rència d'informació mèdica a través de xarxes decomunicació. La integració de les ciències mèdi-ques amb el desenvolupament de les telecomuni-cacions i la informàtica, i l'aplicació en les diferentsactivitats del sector de la salut, ha fet possibleconceptuar el terme de Telemedicina com la distri-bució de servicis de salut, en què la distància és unfactor crític i on els professionals de la salut useninformació i tecnologia de comunicacions per al'intercanvi d'informació vàlida per al diagnòstic,tractament i prevenció de malalties o danys, inves-

tigació i avaluació, tot això en interés del desenvo-lupament de la salut de les persones.


Continuar invertint per a mantindre un alt nivelltecnològic de la dotació en tecnologia sanitària iincorporar tots els avanços que s'estan produinten les noves tecnologies de Ressonància NuclearMagnètica (cardíaca, angioresonància magnètica,etc.), Tomografia Axial Computeritzada multitall, i,en general, de tots aquells nous equips d'alta tec-nologia de diagnòstic i tractament.

1. Generar alternatives de valor basant-se en unsistema tecnològic de contingut social, queoferisca les ferramentes i oportunitats que huien dia són possibles d'aconseguir per mitjà dela interrelació de la salut amb les tecnologiesde la informació i les telecomunicacions.

2. Disposar de les històries clíniques dels pacientsen tots els punts del sistema de salut.

3. Implantar el sistema PACS en tots els hospitalspúblics de la Comunitat Valenciana. Este siste-ma consistix en el fet que els Servicis deRadiodiagnòstic han de disposar d'un sistemad'informació radiològica connectat al sistemad'informació de l'hospital i garantir que lesimatges diagnostiques obtingudes puguen servisualitzades amb rapidesa i fiabilitat i que, amés, puguen ser arxivades amb tot tipus degaranties sobre la seua integritat i disponibilitaten qualsevol moment i en els llocs autoritzats.

4. Aconseguir connectivitat i interoperabilitatentre els sistemes informàtics i de telecomuni-cacions dels diversos sectors.



Equip Anys

2005 2006 2007 2008 2009

Nre. TAC 1 5 2

Nre. Angiògraf digital 2 1

Nre. Sales hemodinàmica 2

Nre. Accelerador lineal 1

L.E.O.C(1) 1

Import (milers �) 1.550 1.620 2.900 1.300 900

Pacs (milers �) 2.250 4.500 4.500 4.500 2.250

Incorporació Alta tecnologia i PACS 2005-2009

(1) Litotriptó extracorpori per ones de xoc

Cronograma

El Pla d'Excel·lència de la Sanitat Valenciana pre-tén que la Sanitat Pública Valenciana abaste nivellsmàxims de qualitat i adaptació de les prestacionsals requeriments, preferències i expectatives delsseus destinataris. Per a això busca conjugar les res-postes amb les necessitats ja identificades i enca-ra no prou ateses, amb el disseny d'estratègies d'a-cord amb els nous reptes que es perfilen enl'horitzó immediat de l'assistència sanitària.

El Pla d'Excel·lència de la Sanitat Valenciana s'ar-ticula al voltant de tres grans objectius que com-prenen set línies d'actuació, que s'orienten cap a:

- La promoció de la millora de la qualitat per-cebuda pel pacient de l'assistència clínica, lainformació i el tracte rebuts (línies 1, 2 i 3).

- La garantia de la qualitat dels processosassistencials i de la formació dels professio-nals per mitjà de la difusió de la preocupacióper la qualitat a través de tot el dispositiu sani-tari, i de la recerca de la implicació activa delsprofessionals en les polítiques de millora dequalitat i garantia de la seguretat assistencial.Promoure la formació dels professionals i la

incentivació d'estos a través dels acords de ges-tió (línies 4, 5 i 6).

- El compromís permanent amb la participacióciutadana en tots els àmbits implicats en lesestratègies plantejades (línia 7).

Estos objectius es despleguen a través de les setgrans línies d'actuació, amb les activitats i actua-cions planificades corresponents:

Línies d'actuació

Línia 1.- Informació al ciutadà.

Línia 2.- Comunicació i accessibilitat.

Línia 3.- Atenció al pacient.

Línia 4.- Qualitat i seguretat.

Línia 5.- Formació.

Línia 6.- Plans específics d'actuació.

Línia 7.- Associacions de malalts, formació depacient i agents socials.


4.2. PLA D'EXCEL·LÈNCIA DE LA SANITAT VALENCIANA

4.3.1. Pla estratègic de salut pública

Introducció

Missió: Aconseguir el màxim nivell de salut de lapoblació valenciana, per mitjà de l'impuls, el dis-seny, l'execució i l'avaluació de servicis i productesde protecció i promoció de la salut, de predicció iprevenció de la malaltia en condicions d'equitat, ipromoure la participació de la societat.

Visió: Posicionar-nos com a organització recone-guda per la societat, quant a l'acció de SalutPública, liderar polítiques i estratègies a imple-mentar, consolidar els valors de l'organització,generar servicis amb els més alts nivells d'eficàcia,eficiència i qualitat, i aconseguir la implicació,competència i participació dels seus professionals.

Valors: Competència, compromís amb l'organitza-ció, compromís amb la societat, innovació.

Estil directiu: Direcció per objectius, valoració del'exercici, delegació de la gestió i presa de deci-sions, comunicació i participació. Prevenció de lamalaltia amb la participació de la societat.

Àrees corporatives

1. Valoració de la situació de la salutSubmissió: Conéixer les necessitats de salut dela població, realitzar la valoració sistemàtica del'estat de salut, investigar riscos, problemes desalut i els seus determinants.

2. Desenvolupament de polítiques de salutSubmissió: Aconseguir el màxim nivell de salutamb criteris d'equitat, per mitjà del disseny il'impuls de productes de protecció i promocióde la salut i predicció i prevenció de la malaltiaamb la participació de la societat.

3. Garantia de provisió de servicisSubmissió: Garantir l'execució i avaluació delsproductes i servicis, i consolidar els valors de

l'organització per mitjà de l'aportació delsrecursos i la metodologia necessària. Prevencióde la malaltia amb la participació de la societat.

1. Valoració de la situació de la salut

1.1. Disposar i explotar adequadament els siste-mes d'informació necessaris per a optimitzarla planificació, l'avaluació de les polítiques desalut i la garantia de la provisió de servicis.

Consolidar un sistema d'informació en salutpública integral i integrat que permeta l'ex-plotació sistemàtica per diferents nivells d'u-suaris i siga útil per al desenvolupament depolítiques de salut i per a la provisió de servi-cis de salut pública.

1.1.1. Normalitzar de manera contínua lesnecessitats d'informació i les fonts d'esta, iimpulsar-hi, si és el cas, l'accés efectiu.

1.1.2. Realitzar l'explotació sistemàtica de lesdades brutes segons els distints nivells d'usua-ris.

1.1.3. Analitzar i avaluar els resultats perquèsiguen útils en el desenvolupament de políti-ques de salut i per a la provisió de servicisefectius, eficients i de qualitat.

2. Desenvolupament de polítiques de salut

2.1. Planificar basant-se en les necessitats de salut

Consolidar l'exercici de planificació com aprocés previ a l'activitat de l'estructura deSalut Pública i definir objectius que siguenavaluables i que generen el màxim d'efectivi-tat en l'acció de Salut Pública, tant amb elsrecursos propis com amb els aliens.

2.1.1. Generar els mecanismes interns quepermeten una planificació coordinada en totsels nivells de l'organització i que siga coherentamb el Pla Estratègic.


4.3. SALUT PÚBLICA

2.1.2. Implicar els recursos assistencials en laconsecució dels objectius de Salut Pública.

2.2. Establir els mecanismes d'intersectorialitat ialiances

Generar el marc normatiu adequat que doted'instruments i mecanismes de coordinació icol·laboració interinstitucional, per a aconse-guir la implicació de les distintes institucions iagents socials en el desenvolupament de lespolítiques de salut.

2.2.1. Promoure un marc normatiu adequatque implique els principals agents que pre-senten interrelació sectorial amb els objectiusde salut pública i que produïsca una afectaciócompetencial en l'organització funcional ambdefinició de mecanismes concrets de coordi-nació.

2.2.2. Desenvolupar les estructures i els ins-truments d'acció intersectorial i de participa-ció.

2.3. Disposar del catàleg i de la cartera de servicis

Establir, amb criteris d'equitat, un catàlegadequat dels servicis existents i futurs en salutpública, conseqüència d'una adequada selec-ció de prioritats en salut. La cartera de servi-cis serà l'instrument que servisca de suport alprofessional i que permeta a la societatconéixer els servicis i productes oferits.

2.3.1. Establir un catàleg de servicis en salutpública a partir de l'activitat existent en l'ac-tualitat, com a conseqüència dels plans i pro-grames de salut pública, així com la implan-tació real d'este en les distintes àrees de Salut.

2.3.2. Establir un catàleg de servicis en salutpública a partir de l'activitat existent en l'ac-tualitat, com a conseqüència dels plans i pro-grames de salut pública, així com la implan-tació real d'este en les distintes àrees de Salut.

2.3.3. Definir polítiques de comunicació a lasocietat en general i a grups o sectors especí-fics.

3. Garantia de provisió de servicis

3.1. Gestionar la provisió de servicis i productes demanera eficaç

Establir un model que permeta gestionar laprovisió dels servicis i productes de SalutPública de manera àgil i eficaç.

3.1.1. Establir un marc legal que facilite lagestió eficaç dels recursos.

3.1.2. Implantar un model de gestió integraldels recursos tenint en compte la gestió perprocessos.

3.1.3. Definir una política, desenvolupar lesestructures i establir els instruments necessa-ris per a implantar i consolidar la investigacióen Salut Pública.


Esta llei és la primera que regula la salut pública ala Comunitat Valenciana, entesa esta com l'esforçorganitzat per la societat per a protegir i promou-re la salut de les persones i per a previndre lamalaltia per mitjà d'accions col·lectives.

La llei naix amb la finalitat de disposar d'un marcde referència sòlid per a la salut pública, per adefinir els servicis i productes de salut pública,promoure la millora de la coordinació, especial-ment entre administracions públiques, i per acrear una estructura organitzativa que permeta

generar respostes més eficients davant dels nousproblemes i les possibles crisis sanitàries.

Del contingut d'esta llei destaca: la promulgacióper primera vegada de la cartera de servicis ensalut pública, en l'àmbit competencial es repre-nen per part de la Conselleria de Sanitat les com-petències en matèria de sanitat ambiental; escreen tres nous ens com són l'Entitat Valencianaper a l'Acció en Salut Pública, l'AgènciaValenciana de Seguretat Alimentària i el CentreSuperior d'Investigació en Salut Pública; i es defi-nix el sistema d'informació en salut pública.


4.3.2. Llei 4/2005, de 17 de juny, de laGeneralitat, de salut pública de laComunitat Valenciana

Introducció

Si en qualsevol organització que pretenga pres-tar un servici de qualitat és molt important man-tindre els coneixements dels seus empleats aldia, en l'àmbit sanitari, este fet és una necessitatde primer orde, perquè els canvis i avanços tec-nològics, científics i socials fan que la prestaciód'un servici sanitari patisca constants modifica-cions.

Conscient d'això, la Conselleria de Sanitat, dis-posa d'un organisme com l'Escola Valencianad'Estudis de la Salut (EVES), la principal missióde la qual és la de formar, reciclar i perfeccionarde manera continuada els professionals en elcamp de la salut, la gestió i l'administració sani-tària.

El pla de formació de l'EVES preveurà, ambcaràcter prioritari, els continguts del Pla deSalut, agrupats en les següents línies temàti-ques:

· Epidemiologia, estadística, metodologia igestió de la investigació.

· Gestió de servicis i planificació.

· Humanització.

· Tecnologies de la informació.

· Participació social i cooperació.

· Pràctiques diagnòstiques, terapèutiques i decures.

· Plans i programes de salut.

· Salut i gènere.

· Salut laboral.

· Sociosanitari.

Amb estos continguts es pretén cobrir tant elsavanços científics i de les noves tecnologies apli-cades a les ciències de la salut com l'aspecte ètici humà de la pràctica mèdica.

Per a desenvolupar adequadament el pla de for-mació, l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salutproposarà tres apartats que tractaran d'adaptar-se a les distintes necessitats formatives del per-sonal de la Conselleria de Sanitat, personal sani-tari que no treballa en el sistema públic ipoblació general. Estos són:

Formació pròpia de l'EVES:

Respon a la demanda de cursos i activitats direc-tament relacionada amb la formació més espe-cialitzada, i es traduïx en la programació d'acti-vitats que inclouen: màsters (Gestió per a laHumanització de la Sanitat, Salut Pública iGestió Sanitària, Prevenció de Riscos Laborals iAlternatives a l'Hospitalització Tradicional),diplomes, cursos, seminaris i jornades. Estàobert a tota persona interessada a formar-se entemes sanitaris. S'inclouran també els programesde formació dirigits a col·lectius no sanitaris,com ara associacions de malalts, socials, etc.

Pla de Formació Continuada:

És un procés formatiu que es rep després d'unperíode d'instrucció bàsica i/o especialitzada ique es desenvolupa de manera permanent alllarg de la vida laboral del treballador, amb laintenció de mantindre i millorar la competènciaprofessional segons el servici en què es troba.

Dirigit a tot tipus de personal que preste els seusservicis en la Conselleria de Sanitat i les funcionsde la qual estiguen en relació directa amb elcontingut dels cursos.

Pla de Formació Contínua:

És el conjunt d'activitats formatives que es des-envolupen en les administracions públiques a


4. 4. PLA DE FORMACIÓ DE LA CONSELLERIA DE SANITAT

través de les modalitats previstes i dirigida a millo-rar les competències i qualitats dels empleatspúblics, que permeten compatibilitzar la majoreficàcia i la millora de la qualitat dels servicis en lesadministracions públiques amb la formació indivi-dual, la motivació de l'empleat públic i la seua pro-moció professional.

Dirigit a personal d'institucions sanitàries de laConselleria de Sanitat, així com al personal sanita-ri de l'Administració del Consell, independentmentde la seua relació jurídica, sempre que reunisquenels requisits específics establits.

Objectius

1. Ajustar l'activitat formativa de l'EVES a lesdemandes i a les necessitats dels professio-nals i els objectius de la Conselleria deSanitat.

2. Augmentar la qualitat de l'atenció sanitària delspacients millorant la formació dels professio-nals sanitaris i no sanitaris que treballen en elsistema de salut.

3. Garantir la qualitat dels processos docents.

4. Perfeccionar els processos d'acreditació de lesactivitats formatives.

5. Contribuir a través de la formació a l'acció soli-dària.

6. Afavorir l'activitat formativa de les associacionsde malalts i familiars, grups de voluntariat iorganitzacions no governamentals.


4.5.1. Assegurament sanitari públic isistema d'informació poblacional

Introducció: El canvi estratègic de model

Nous entorns en SNS: noves necessitats de laConselleria Sanitat

En els últims anys estem assistint a la nostraComunitat a una sèrie d'adaptacions estratègiquesdeterminades per les noves necessitats que esgeneren en el nou marc de l'AsseguramentSanitari Públic dins del Sistema Nacional de Salut.

Així i en coherència al nou model de finançament,en virtut del qual la cobertura sanitària va deixarde ser una prestació directament finançada per laSeguretat Social, ens trobem amb un nou marcd'Assegurament Sanitari Públic que imposa lanecessitat obtindre l'autonomia de gestió necessà-ria per a assumir de manera eficient les novescompetències i funcions d'un assegurament dediferent naturalesa.

A estos dos nous entorns de finançament i asse-gurament que comporten noves necessitats inoves adaptacions estratègiques cal afegir un altrecanvi d'entorn que es deriva de l'impacte de lesnoves tecnologies de la informació i que es con-creta en una necessitat sentida de millorar l'efi-ciència, disponibilitat i utilització de la gran quan-titat d'informació dispersa que el conjunt del'activitat sanitària genera en els nostres sistemesd'informació.

Noves necessitats: nous objectius estratègics dela Conselleria

Com a conseqüència d'estes noves necessitats, laConselleria de Sanitat es planteja una sèrie denous objectius generals:

1. Ja que la població empadronada és l'elementreal de finançament, hem de fer possible quecada ciutadà passe a ser realment la clau enel sistema d'assignació dels recursos disponi-

bles. Monitoritzar, de manera autònoma (noINE-dependent) la seua distribució i evolució,categoritzant segons variables que determinenla utilització de recursos, la planificació, l'ava-luació, el finançament intern, la compensació,la facturació i els càrrecs a tercers, etc., passa aser un objectiu central d'esta Conselleria.

2. En coherència amb este model de finançamenthem de garantir els preceptes de protecció dela Salut, exercir l'acció protectora o assegura-dora de la Generalitat Valenciana, complemen-tària a l'acció de l'Estat i dirigir-la cap a unmodel d'Assegurament Sanitari Públic de caràc-ter individual i universal dins del marc de cohe-sió del Sistema Nacional de Salut.

3. Hem d'orientar el conjunt de sistemes d'infor-mació, tant assistencials com sanitaris i de ges-tió-avaluació, a fi de situar el pacient com a ele-ment comú central i clau d'integració de totsels sistemes d'informació. Per a això, es reforçala utilització exhaustiva de l'identificador únicpersonal (núm. SIP) i la connexió dels diferentssistemes d'informació.

4. D'altra banda i com a conseqüència de l'objec-tiu anterior es desprén l'oportunitat de complirels preceptes d'integració de nivells assisten-cials, marcats per la Llei 3/2003, de 6 de febrer,de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de laComunitat Valenciana, a partir de la integraciódels seus sistemes d'informació específics.

Nous objectius: noves ferramentes per al canvi

Estos objectius tenen una solució comuna: El des-envolupament de les estructures pròpiesd'Assegurament Sanitari de la Població i el conse-güent Sistema d'Informació Poblacional. Amb estahem pogut avançar en el canvi progressiu demodel sanitari des d'un model de cotitzacions a laSeguretat Social i gestió de la informació operati-va i general aïllada cap a un model de:


4.5. SISTEMES D'INFORMACIÓ

- Ciutadans empadronats, contribuents i finan-çats.

- Amb dret a assistència sanitària específica iindividual.

- Identificats únicament, individualment, univer-salment i integradament en el conjunt de siste-mes d'informació.

Este gir estratègic situa realment, no ja al pacient,sinó al ciutadà en el centre del model de finança-ment, d'assegurament i d'informació.

Funcions del Sistema d'InformacióPoblacional (SIP)

El Sistema d'Informació Poblacional com a ferra-menta d'este canvi estratègic ha previst des delseu disseny i implantació una sèrie d'activitats quepodem agrupar en dos grans funcions íntimamentlligades i interdependents:

a) Funció específica d'assegurament.

b) Funció de sistema d'informació i base dedades poblacionals.

a) Funció d'Assegurament Sanitari Públic de laComunitat Valenciana

D'acord amb el marc descrit i atenent les novesrealitats socials (immigració, mobilitat de la pobla-ció, desocupació, unitats familiars, transferènciesa comunitats autònomes i cohesió del SistemaNacional de Salut, etc.) les estructures del'Assegurament Sanitari Públic de la Conselleria deSanitat han de garantir les accions bàsiques que elcomponen:

· Acció de protecció dels drets de salut de lapoblació, en exercici de les noves competènciesespecífiques i amb un caràcter complementaria l'acció de protecció de l'Estat, en un marc deprotecció equitativa i solidària, de vocació uni-versal i caràcter individual.

· Acció de reconeixement reglat dels dretsadquirits en virtut de l'acció de protecció prò-pia, de l'Estat i d'altres comunitats autònomes ipaïsos. Són el conjunt de procediments admi-nistratius i solucions tècniques que permetenconcretar per a cada persona la relació especí-fica d'assegurament amb el Sistema Nacionalde Salut.

· Acció d'acreditació, conjunt de procedimentsque permeten identificar cada ciutadà docu-mentant amb el nivell de prestacions que téreconegudes en cada moment. Això es realitzaa través de la fabricació i distribució de targe-tes del Sistema d'Informació Poblacional i apartir de la comunicació entre sistemes d'infor-mació del conjunt de variables que determinenel nivell i l'estat de la cobertura sanitària.

El resultat d'esta activitat és una base de dadesconstantment actualitzada que no sols resoll'Assegurament dels ciutadans, sinó que aportadades i informacions de valor per a un conjuntd'activitats corporatives.

b) Funció de sistema d'informació corporatiu.Integració

A més de la funció d'Assegurament, el Sistemad'Informació Poblacional, al gestionar l'elementcomú de tota l'activitat sanitària, oferix una sèried'oportunitats d'integració i crea, al seu torn,noves necessitats i oportunitats i, finalment, millo-ra l'eficàcia dels sistemes d'informació.


Sistemes d'informació aïllats versusintegració de sistemes

En els últims anys, s'ha desenvolupat un importantesforç per a incrementar el volum d'informaciódisponible per a la gestió sanitària a tots elsnivells. Com a resultat d'esta activitat, laConselleria gestionava diferents Sistemesd'Informació Sanitària basant-se en els subgrupsde població i que si bé funcionen adequadamentho fan de manera aïllada, i registren conjunts dedades de vegades complementàries i altres deredundants. En qualsevol cas, estos sistemestenen un element central comú: el ciutadà.

En este context es va implantar un nou sistemad'informació, el Sistema d'Informació Poblacionalque resol de manera eficient l'obtenció, actualitza-ció i distribució del registre central d'usuaris. ElSistema d'Informació Poblacional està compostbàsicament de:

· Un Registre Central d'Usuaris que cobrix totala població de la Comunitat Valenciana, ambdades d'identificació i localització, dades d'as-signació de centre i metge, tipus d'assegura-ment sanitari públic, i un número d'identifica-ció personal, únic i diferent per a cada ciutadà.

· Un model de gestió que dota cada ciutadàd'una targeta sanitària de caràcter individualque, a més d'acreditar el nivell de cobertura, lipermeta agilitzar l'accés als servicis sanitaris idotar-lo d'una clau àgil i segura (banda magnè-tica i lectors de banda) per a qualsevol sistemad'informació operatiu.

· Diferents solucions tècniques de comunicacióde dades entre sistemes d'informació, que uti-litza la nostra xarxa de comunicacions i faaccessible tota la informació en qualsevol cen-tre assistencial i unitats de gestió.

· Pla de qualitat que pretén bàsicament que lapoblació no patisca problemes d'accés, identifi-

cació i acreditació, que els nostres sistemes tin-guen accés en tot moment a dades poblacio-nals necessàries per a l'activitat assistencial, queel conjunt d'operadors del Sistema d'InformacióPoblacional (actualment 7.000) no hagen deprendre a soles decisions subestàndards quegeneren problemes de qualitat. Tot aixòactuant sobre els diferents agents i propietarisdels processos, en un entorn de comunicació,formació i assistència que garantisca que elconglomerat corporatiu incorpore tota l'expe-riència d'una altra forma dispersa.

Oportunitat d'integració de sistemesd'informació sanitaris

Com que aporta, entre altres dades, un identifica-dor únic i personal, en el conjunt del sistema desalut, el SIP brinda la possibilitat de millorar laconnectivitat dels sistemes existents, així com eldesenvolupament de nous sistemes integrats isuperar el seu aïllament.

D'esta manera, el Sistema d'InformacióPoblacional, com a clau d'integració, permetincrementar el rendiment conjunt dels sistemesd'informació existents, ja que dota les distintesunitats de la Conselleria de Sanitat d'informaciórellevant sense importants costos addicionals,excepte els derivats de reestructurar els sistemesperquè tots incorporen l'identificador personal,accedisquen a la lectura de bandes magnètiques iincorporen alguna de les modalitats d'integració.

La potencialitat del Sistema d'InformacióPoblacional no sols ve per l'existència d'un identifi-cador personal únic, sinó que, a més, proporcionainformació procedent d'altres sistemes d'informa-ció, com ara(codis de professionals, codis de cen-tre, mapa sanitari, etc.).

D'esta manera, el Sistema d'InformacióPoblacional, com a clau d'integració, permetincrementar el rendiment conjunt dels sistemesd'informació existents, ja que dota les distintes



unitats de la Conselleria de Sanitat d'informaciórellevant sense importants costos addicionals,excepte els derivats de reestructurar els sistemesperquè tots incorporen l'identificador personal,accedisquen a la lectura de bandes magnètiques iincorporen alguna de les modalitats d'integració.

Canvis en la factibilitat de projectes igeneració de noves necessitats

El conjunt de millores introduïdes pel SIP tant enl'organització, com en les garanties de qualitat idisponibilitat d'informació, ha suposat un canvi enl'anomenat "cicle d'utilització de dades", i que s'havist reflectit en una major utilització de la informa-ció procedent d'este sistema poblacional i possibi-lita, al seu torn, l'intercanvi d'informació i la facti-bilitat de nous projectes que, al seu torn, generennoves necessitats d'integracions i connexions.(Vegeu figura següent).

��

��

��

��

��

��

��

��!��

Pla de qualitat i comunicació

Resultats: mapa d'utilització corporativa delSistema d'Informació Poblacional

Com a resultat de la vocació de servici corporatiudel Sistema d'Informació Poblacional, que es tra-duïx en:

· L'activitat intensa dels seus operadors (7.000)en els centres dels diferents nivells assistencials,(5.000.000/ mes d'usuaris diferents consultats).

· La integració amb 23 sistemes d'informaciódiferents.

· La integració dels usuaris del Datawarehouse,Sistema d'Informació Poblacional i del sistemad'informes de rutina.

· La utilització en institucions externes.

· El protocol de cessió de dades nominals oinformes estadístics.

La utilització del Sistema d'Informació Poblacionales presenta en el següent "mapa d'utilització cor-porativa" en un eix se situa el producte o serviciSistema d'Informació Poblacional i, en l'altre, elsusuaris del Sistema.


��

��

�� !��"�#�"��

$�� $%��"��% �"��"��

&�� '��(��)��

*��'��+��

��,��-��.� ��/��$ �� 0��

&��1��

,��

� ��

��1��

�� '

#��

��

��

� ��

#��

��

��

�

#��

��+��

��

�

2�� 3� ��

$��1��

��

��

��

��

$��

��

��

�4��

��

� ��

��

5��

��1��$$

'��+��

%��

6+��+��%��

��

��

�� #'��2

' ��7

��

��

&��

�� 1��8

� �

��9

::3�

,��

��5��9

::3�

��)��+��

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

;��

�<��

��

��

%��9::

=�

*)� ��)��

Utilització Corporativa del SIP

Mapa de servicis corporatius

La informació és l'element bàsic que necessita elSistema Sanitari, perquè els diferents nivells deresponsabilitat: planificació, control, gestió, assis-tència i investigació; puguen exercir accions sobreels recursos, població protegida i activitat assisten-cial.

L'existència de tecnologia adequada, permetràabordar línies d'actuació en matèria de Sistemesd'Informació Sanitaris i permetrà desenvolupar unModel Bàsic de Dades Sanitàries, que cobrisca lesnecessitats en l'àmbit de la salut

Els objectius de la informació sanitària són:

Donar cobertura: a les necessitats d'informa-ció en matèria sanitària, bé amb dades prò-pies o de tercers.Intercanvi d'informació: permetre els inter-canvis d'informació disposant d'un nivell degarantia de qualitat i uniformitat de les dadessanitàries.Donar resposta als actors principals: admi-nistratius, gestors, analistes, personal sanita-ri, alta-direcció, proveïdors, clients, etc.

La Conselleria de Sanitat està fent, des de fa diver-sos anys, un gran esforç d'inversió en Tecnologiesde la Informació i Telecomunicacions (TIC) amb l'à-

nim de proveir els seus empleats de les millorsferramentes de treball i gestió i amb el fi últim dedotar l'organització dels millors mitjans per a aten-dre els pacients i ciutadans.

En este escenari d'importància de la informaciósanitària, es fa necessari un pla d'actuació enSistemes d'Informació que permeta disposar de lesmés modernes ferramentes de gestió, perquè laConselleria de Sanitat garantisca la millor assistèn-cia sanitària possible.

El nou Sistema d'Informació Sanitari de laGeneralitat Valenciana (SISAN) estarà compost perdiferents mòduls que aniran preveient i solucio-nant problemàtiques concretes, de manera quetots junts interactuaran entre si i permetran oferirla visió d'un gran i complet sistema d'informacióper a l'organització sanitària de la Generalitat.

El següent esquema representa gràficament l'es-tructura del futur sistema d'informació sanitari dela Conselleria de Sanitat (SISAN), amb els princi-pals components i indica la completa integració iflux d'informació entre tots estos, així com laimportància i rellevància que adquirix el Sistemad'Informació Poblacional (SIP) i el Catàleg deRecursos Corporatius (CRC) com a plataformesd'integració.


�� "�� ##��

��$��

��% ��&��'(�)�

��!��*��+

% ��&��#'(�,��

��

��-��

� �� .�#(#

4.5.2. Pla de sistemes d'informació de laConselleria de Sanitat 2004 - 2007

En este sentit, les línies estratègiques a seguir esbasen en la integració de tots els àmbits d'actua-ció, dissenyen nous sistemes d'informació on façafalta, redissenyen els que ja estan implementats i,en definitiva, integren tots els sistemes d'informa-ció sanitaris a què done lloc la dita estratègia.Vegem a continuació una descripció dels princi-pals mòduls components del nou sistema SISAN:

1 ABUCASIS. Preveu l'atenció ambulatòria demanera integral. Es tracta d'un complex siste-ma que integra alguns ja desenvolupats prèvia-ment i nous desenvolupaments. Els principalsmòduls són:

MOS: Gestió de Mostradors, citació, tant deprimària com des de primària a especialitzada.

GIP: Gestió Integral de Pacients.

GAIA: Prestacions farmacèutiques. Prescripció.

RVN: Registre de Vacunes Nominal.

2 ORION. Sistema d'informació per a la gestióintegral hospitalària. Este sistema ha de pre-veure la gestió hospitalària d'una manera glo-bal, tant en el seu vessant clínic com en la degestió pròpia i administració i, al seu torn, estarcompletament "connectat" amb l'atenció

ambulatòria (Abucasis). Els principals compo-nents del sistema ORION són:

· Orión-CClinic: construcció i implantació d'un sis-tema d'informació integral per a centres d'aten-ció especialitzada. Este projecte comprén tresprojectes:

· Orión-HIS: gestió de pacients i ajuda als pro-fessionals sanitaris (estacions clíniques).

· Orión-Farma: prescripció assistida i gestió dela de la funció farmacèutica hospitalària.

· Orión-RIS: gestió dels servicis d'imatges mèdi-ques.

· Orión-Gestió: implantació d'un sistema d'infor-mació per a la gestió integral dels recursos enl'Agència Valenciana de Salut. Este projectecomprén dos projectes:

· Orión-Logis: adquisició, adaptació i implanta-ció d'un sistema d'informació per a la gestiólogística (contractació, compres, magatzemsi manteniment).

· Orión-Perso: adaptació evolutiva i intercon-nexió de les aplicacions ja existents Ciro iNómina per a construir un sistema integrat


'��'��+�#�� '��+��

'��+�/� '��+�� '��+�(� '��+�0!� '��+��

d'informació per a la gestió de recursoshumans.

3 CORDES. Sistema d'informació per a laCoordinació d'Urgències i EmergènciesExtrahospitalàries. Amb l'objecte d'optimitzarel sistema integral de gestió i coordinació de lesurgències i emergències, les línies de treballsón:

- Disseny d'un nou sistema de gestió i infor-mació: que incorpore les noves ferramentestecnològiques, utilitats i una cartografia actua-litzada, així com la connexió amb la HistòriaClínica Electrònica dels pacients i amb la restade sistemes de SISAN dels quals requeriscainformació o estos requerisquen informaciópròpia de CORDES.

- Sistema de transmissió de dades entre recur-sos mòbils i centres de coordinació. Dotar denoves tecnologies este sistema a fi d'incorporarla cartografia a les unitats mòbils i augmentarla informació assistencial que es transmet, inte-grant al màxim nivell les unitats mòbils en elssistemes necessaris de SISAN.

4 Servicis centrals i Salut Pública. En este àmbittambé s'ha de preveure el redisseny d'algunssistemes, així com la implementació d'altresque cobrisquen certes parcel·les o necessitatsque s'han d'abordar si es perseguix una gestiócorrecta. Entre d'altres, els principals sistemes adestacar a este nivell són:

- Data Warehouse. Magatzem de dades corpo-ratives que integre informació de múltiples sis-temes, pertanyents tant a Abucasis II, a ORIONcom a sistemes dels mateixos servicis centrals.Este magatzem permetrà la senzilla realitzacióde quadres de comandament integrals, aixícom la implantació de sistemes d'ajuda a lapresa de decisió. Cal destacar que este sistemaha de ser utilitzat tant pels servicis centrals com

pels centres sanitaris i direccions d'àrea, cadaun amb la seua particular visió o necessitats.

- CIRO. Sistema integral i centralitzat per a lagestió de personal sanitari. Este sistema substi-tuirà l'actual sistema distribuït PERSA, que nogarantix la integritat de la informació.

- COBRA. Sistema d'informació per a gestionarels processos i explotar la informació en l'àmbitde les prestacions sanitàries ateses per laConselleria de Sanitat, però que s'han de cobrirper altres sistemes de finançament.

- COMPAS. Facturació Intercentres. Sistema deCompensació de l'Assistència Sanitària, font dedades per a la quantificació i l'anàlisi dels fluxosde pacients entre els centres hospitalaris, tantpúblics com privats, que permetrà, a més, dis-criminar la informació segons l'origen o tipusde pacient: estrangers, desplaçats, etc.

- SIE. Sistema d'Informació Econòmica. Es con-vertirà en la font d'informació bàsica per al sub-ministrament d'informació sobre l'activitat eco-nòmica i la despesa real dels centres.

- Activitat derivada a centres privats (concer-tats o no).

- Portal Legionella. Posada en marxa del portalWeb específic d'informació per a la prevencióde la legionel·losi, així com les activitats asso-ciades a la divulgació d'esta entre els agentsinvolucrats i el públic en general.

- Xarxa de Vigilància Microbiològica. Creaciód'un sistema centralitzat d'informació queimplemente la Xarxa de VigilànciaMicrobiològica conjunta per a tots i cada undels laboratoris depenent de la DireccióGeneral de Salut Pública.

- SISGEREN. Sistema d'Indicadors Integral per aGestió Centralitzada de la Direcció General deSalut Pública.


- Programa de Prevenció d'Accidents deTrànsit. Posada en marxa d'un sistemad'Informació per a l'avaluació de les activitatsdel Programa de Prevenció d'Accidents deTrànsit de la Comunitat.

- Portal sanitari. Portal web sanitari que integrela informació de la Conselleria a tots els nivells(ciutadans, professionals sanitaris, empleats dela Conselleria). Interactiu.

Per tant, la situació objectiu és disposar d'un grani únic sistema d'informació, absolutament inte-

gral, que preveja de manera homogènia tots elsaspectes d'una organització tan complexa com laConselleria de Sanitat, amb els seus quatre ves-sants:

· Atenció ambulatòria · Atenció hospitalària · Atenció urgent extrahospitalària (SAMU -

CICU)· Servicis centrals i Salut Pública

I amb la seua doble problemàtica: clínica i gestióeconomicofinancera.


Introducció

La Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat,d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana,d'acord amb el marc normatiu establit en laConstitució Espanyola, la Llei General de Sanitat il'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana,definix un nou model organitzatiu de la sanitat enconcordança amb les característiques actuals delnostre àmbit social en què es prioritzen les actua-cions destinades a la promoció, prevenció, protec-ció i atenció de la salut i s'impulsen una sèrie dereformes encaminades al benestar del ciutadà i ala busca d'una sanitat pública eficaç, eficient i gra-tuïta, solidària i de gran qualitat, fonamentada enl'equitat i en la universalitat.

En concordança amb este model organitzatiu, laLlei 3/2003 atribuïx a la Conselleria de Sanitat lafunció essencial de conéixer, valorar i satisfer lesnecessitats de salut de la població d'una maneraequilibrada i aplicar racionalment els pressupostosdisponibles, i amb el dit objectiu crea l'AgènciaValenciana de Salut, per a coordinar totes les enti-tats administratives amb responsabilitats en elcamp de la salut i, amb això, dur a terme una ade-quada gestió i administració del sistema valenciàde salut i de la prestació sanitària de la ComunitatValenciana.

Així mateix, per al desenvolupament del noumodel, la Llei preveu la creació d'un entorn orga-nitzatiu més flexible i horitzontal que permetamillorar i augmentar la rapidesa i l'agilitat en lacoordinació de recursos, la descentralització i l'au-tonomia en la gestió i la presa de decisions, la par-ticipació i la coresponsabilitat per part dels profes-sionals, així com l'orientació cap al pacient.

Fruit d'això és la creació dels Departaments deSalut de l'Agència Valenciana de la Salut, que esconvertixen a partir d'eixe moment en els autènticsprovisors de salut per a la població resident a la

Comunitat Valenciana. La dita provisió abasta totsels aspectes de la salut, per tant, naixen amb voca-ció d'integració i de trencar barreres assistencialsentre la que fins ara s'ha anomenat AtencióPrimària /Atenció Especialitzada.

El Departament és el responsable de la salut de laseua població protegida, i, per tant, haurà d'aten-dre el ciutadà-pacient en l'escaló assistencial quees considere més eficient, tant en l'àmbit sanitaricom en l'econòmic, i evitar la transferència enl'àmbit assistencial superior si no és estrictamentnecessari.

Segons es recull en l'articulat de la Llei, este entornorganitzatiu ha de sustentar-se en un model degestió actualitzat que permeta racionalitzar el costdel model sanitari que gaudix la societat valencia-na per a permetre'n la pervivència, el perfecciona-ment i l'aplicació solidària, i la base pressupostàriade la qual constituïsca la població a atendre encada Departament de Salut, si bé modulada perles variables que incidixen en la necessitat d'aten-ció sanitària.

Així mateix, la Llei establix que en cadaDepartament s'ha de procurar la màxima integra-ció de l'assistència sanitària i la continuïtat decures a través de la coordinació dels diferentsnivells i recursos existents, i garantir una sanitatsense escalons en benefici mutu tant del profes-sional com del ciutadà.

D'una altra banda, a fi d'afavorir l'estímul i el com-promís d'eficiència dels centres sanitaris, la Lleipreveu la formalització de plans de gestió com ainstruments de treball per a l'aclariment d'objec-tius i la promoció de la competència entre elsagents. A més, recull expressament la necessitatd'implantar les mesures d'incentivació professio-nal que servisquen d'estímul als professionals en


4.6. NORMES APROVADES I ASPECTES RELATIUS A LA

MILLORA DE L'EFICIÈNCIA I RACIONALITZACIÓ EN

MATÈRIA DE DESPESA SANITÀRIA


l'exercici del treball realitzat i permeten avançarcap a la millora contínua.

Per a respondre a estos requeriments normatius iavançar en la construcció del nou model establitreglamentàriament, en 2004 es van formalitzar elsAcords de Gestió entre la Conselleria de Sanitat iels equips directius dels centres sanitaris, encaraque el seu abast i contingut estava limitat per l'es-tructura organitzativa llavors vigent en les Àreesde Salut, així com per la disponibilitat i qualitatdels sistemes d'informació.

Els avanços produïts des de llavors en la construc-ció del nou model han permés en 2005 l'efectivaposada en marxa del sistema de finançamentcapitatiu i la facturació intercentres, així com lacreació de 22 Departaments de Salut com aestructures fonamentals del sistema sanitari valen-cià amb les quals es pretén la màxima integraciódels dispositius assistencials.

Estes circumstàncies, junt amb l'anàlisi i valoracióde l'experiència del sistema de determinació i ava-luació d'objectius de l'any 2004, permeten definirun nou Acord de Gestió per a l'any 2005, l'abastdel qual comprén el Departament de Salut en elseu conjunt, per la qual cosa preveu tant l'assis-tència primària com l'especialitzada, i el contingutde la qual s'ha adaptat i modificat perquè reflec-tisca adequadament els dits canvis i millores, laqual cosa ha de permetre avançar un pas més enel camí cap al nou model de gestió i organitzacióprevist en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de laGeneralitat, d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana.

El nou model d'organització, gestió ifinançament de l'Agència Valenciana de laSalut

Durant este any 2005, la Conselleria de Sanitat haposat en funcionament un nou model per a finan-çar l'activitat assistencial que es du a terme en elsdiferents Departaments de Salut, el capitatiu, quees basa de manera fonamental, encara que noexclusiva, en un finançament sobre base poblacio-nal.

La implementació d'este nou sistema de finança-ment no és fruit d'una decisió sobtada que es prenpel simple fet de trencar amb models anteriors,sinó fruit d'un estudi i d'una serena reflexió quevan començar l'any 1996 dins de la mateixaConselleria, i que han donat els seus fruits ara.

D'altra banda, este nou sistema de finançamenttampoc és desconegut en la realitat espanyola.Així, l'assignació o transferència d'ingressos perpart del Govern central a les comunitats autòno-mes, una vegada estes van assumir la majoria deles competències en matèria sanitària, es basa,encara que amb correccions, en un sistema derepartiment que atén de manera fonamental elnombre d'habitants que té cada comunitat autò-noma, és a dir, el que constituiria la seua "pobla-ció protegida".

Però este nova forma de finançar la sanitat, no volquedar-se només en això, en una nova forma derepartir els diners, sinó que aspira a ser palanca decanvi d'una organització, la sanitària, que és eixfonamental de l'estat del benestar.

Si volem que el nostre sistema sanitari públic con-tinue sent un dels millors del món, que ho és, itambé dels més eficients -segons l'OrganitzacióMundial de la Salut som el tercer país del món eneficiència-, hem d'aconseguir també que siga sos-tenible.

Per això, la Conselleria de Sanitat ha posat enmarxa no sols una nova manera de finançar l'acti-vitat sanitària, sinó que proposa un "Nou modeld'organització, gestió i finançament de l'activitatsanitària".

El primer canvi organitzatiu que es produïx és ladescentralització. De manera semblant al Governcentral s'establix una separació entre l'ens finança-dor i l'ens provisor de servicis: Govern central ver-sus comunitats autònomes/Conselleria de Sanitatversus Departaments de Salut. Es tracta de situarla capacitat decisòria, en la mesura que siga pos-sible, allà on està la informació específica i difícilde transmetre, és a dir, transmetre capacitat dedecisió.


Però descentralitzar implica no sols traslladar odelegar uns drets de decisió, sinó també modificarels sistemes de mesurar l'exercici i incentivar elscomponents de l'organització. El control ha de sersubstituït per la coordinació. La nova arquitecturaorganitzativa ha d'assentar-se en tres principis:assignació de drets de decisió, sistemes de mesu-ra del rendiment i sistemes d'incentius.

La Llei 3/2003, d'Ordenació Sanitària de laComunitat Valenciana, consagra esta separacióentre finançador i proveïdor de servicis sanitarisamb la creació de la figura dels Departaments deSalut, com a demarcacions geogràfiques en quèqueda dividit el territori de la ComunitatValenciana als efectes sanitaris", i configurar-loscom a les estructures fonamentals bàsiques delsistema sanitari".

Els Departaments de Salut, en este nou modeld'organització, gestió i finançament tindran assig-nat un pressupost global i únic (en el Pressupostper a l'any 2005 s'han unificat els programes pres-supostaris referits a Assistència Sanitària), estarandotats de més autonomia financera i capacitatorganitzativa, però al mateix temps hauran d'assu-mir també majors responsabilitats en tot el que esreferix als fons econòmics que se'ls assignen.

Un element fonamental en este canvi organitzatiusón els Acords de Gestió que es van subscriure japer a l'any 2004, per a assistència primària i assis-tència especialitzada, i que en este any 2005,seran únics i afectaran tot el Departament de Saluten els seus diferents vessants assistencials.

Els Acords de Gestió o contractes-programa quese subscriuen entre l'Agència Valenciana de laSalut i els diferents Departaments de Salut establi-xen objectius assistencials, organitzatius i econò-mics dins del mateix departament, i, al seu torn,fixen incentius l'abonament dels quals dependràdel grau de compliment d'eixos objectius. Però, amés, per a este any 2005, es pretén que els Acordsde Gestió continguen només objectius globalsque, al seu torn, hauran de concretar-se per mitjàde pacte entre els directius del Departament i elsresponsables dels diferents servicis integrants d'es-

te. Així mateix, seran els directius de cadaDepartament els responsables de proposar i indi-vidualitzar el pagament dels incentius, a la vistadel grau de compliment dels objectius pactats.

Es concreta així el primer punt d'este canvi orga-nitzatiu: els Departaments de Salut es convertixenen els verdaders actors de l'assistència sanitària,augmenten les seues competències, però tambéles seues responsabilitats, i es convertixen en ges-tors de la seua pròpia activitat.

El segon canvi organitzatiu és la integració delsdiferents nivells assistencials. Si el pressupostassignat al Departament de Salut és únic, i, al seutorn, este és responsable de l'atenció sanitària detota una població, la conseqüència natural és queels escalons assistencials desapareguen, ja que nila retenció de pacients en un determinat escalóassistencial, ni l'activitat per l'activitat afavorixencap dels nivells assistencials implicats en un joc desuma zero.

La Llei General de Sanitat i la recent Llei deCohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salutestablixen dos nivells assistencials connectatsentre si: atenció primària i atenció especialitzada.L'atenció primària es constituïx com la porta d'ac-cés al sistema sense que la intervenció a este nivellestiga limitada a l'existència de la malaltia.L'assistència especialitzada es concep com asuport i complement de l'atenció primària, i aténels processos la complexitat dels quals excedisca lacapacitat d'esta.

En realitat, la falta de continuïtat entre una AP pocmadura i una AE dividida entre ambulatòria iespecialitzada, sense criteris clínics i organitzatiuscomuns, constituïx un dels principals problemesdel nostre sistema sanitari. Esta realitat originaclars perjuís i dóna al ciutadà una visió fracciona-da del sistema, la qual cosa origina problemesd'accessibilitat, imatge deteriorada del funciona-ment dels aspectes administratius i de vegadesuna percepció d'enfrontament entre els professio-nals dels dos nivells.


D'altra banda, moltes vegades entre professionalssanitaris es comenta la necessitat de recuperar lavisió global del malalt, d'assumir el pacient comuna sola biografia amb episodis de malaltia queabasten diferents nivells (primària, especialitzada,soci sanitària), però amb un criteri d'integració:desenvolupar acords entre l'AP i l'AE, i potenciar lainterconsulta metge-metge.

La integració de nivells assistencials, entesa com axarxa coordinada de servicis que proporcionen lacontinuïtat assistencial a una població determina-da sobre la salut de la qual es té responsabilitat iels consums sanitaris de la qual impliquen un riscfinancers, té, a priori, més avantatges sanitaris ieconòmics que inconvenients.

La Llei 3/2003, d'Ordenació Sanitària de laComunitat Valenciana, ja establix en l'article 22que "en l'àmbit de cada departament de salut estendirà a la màxima integració de les accions depromoció i protecció de la salut, de les de preven-ció i curació de la malaltia i de la rehabilitació del'estat de salut, a través de la coordinació delsdiferents recursos existents, i garantirà una sanitatsense escalons".

Per tant, ja s'establia un horitzó d'integració assis-tencial que s'accentua amb este nou model d'or-ganització i que quedarà definitivament consagratamb la ràpida publicació del nou reglament d'as-sistència sanitària.

Este canvi organitzatiu implica necessàriamentuna integració dels equips directius delsDepartaments de Salut, amb la consegüent reduc-ció del nombre de càrrecs en estos i el consegüentestalvi. Esta mesura es plasmarà també en el noureglament d'assistència sanitària amb l'aprovaciód'un organigrama únic per departament.

El tercer canvi organitzatiu, el constituïx el noumodel de finançament capitatiu de l'activitat assis-tencial. Començarem per definir el concepte definançament capitatiu.

El finançament capitatiu consistix a assignar alconjunt de proveïdors de cures d'una zona geo-

gràfica determinada, un fons econòmic per cadapersona de la dita zona, inclosa dins de la pobla-ció protegida, durant un període de temps deter-minat.

Este fons es caracteritza per:

· Ser equivalent a la despesa teòrica en servicisde salut d'una persona durant el període defi-nit.

· Estar ajustat segons les determinades caracte-rístiques sociodemogràfiques i de salut de lapoblació de la dita zona geogràfica.

· Ser independent del nivell d'utilització de servi-cis sanitaris que es produïsquen durant eixeperíode.

A més, el sistema de finançament capitatiu partixd'una sèrie de principis:

· Un concepte positiu de la salut, en termes debenestar i autonomia de la població en la seuaglobalitat (en compte dels conceptes de morbi-ditat o malaltia), ja que integra diversos nivellsd'assistència sanitària. Amb el desenvolupa-ment d'un enfocament transversal de l'assistèn-cia sanitària no es perseguix l'eficàcia terapèu-tica d'un determinat recurs, sinó la resposta ales necessitats de la població en relació amb lasalut.

· Un concepte holístic de la salut (físic, psíquic isocial), ja que cobrix tota la població inclosadins de la població protegida i que, per tant,implica una concepció integrada de la provisióde servicis sanitaris. Se supera així l'estanquitatentre nivells, i es privilegia una visió integral del'atenció sanitària que afavorix un enfocamentde continuïtat de les cures, centrat en lesnecessitats de la persona.

· Una distribució equitativa dels recursos assis-tencials, ja que estos es repartixen als proveï-dors segons el nombre de població que cobri-xen. Este principi de repartiment de recursos


segons el nombre de població, es tempera amés per mitjà dels factors de correcció de lacapita i el principi que anomenarem "els dinersseguixen el pacient", i que explicarem mésavant.

Sembla, doncs, que este sistema de finançamentés el que millor pot avalar els canvis que es volenintroduir en l'organització sanitària, ja que passad'un sistema sanitari fortament centralitzat (pràc-ticament totes les competències residien en laConselleria) i estructurat en escalons assistencials(primària versus especialitzada), a una organitza-ció més descentralitzada i integral, en la qual elsdepartaments de salut tindran una actitud mésproactiva en la presa de decisions, perquè seranels responsables de la salut, tota la salut, de lapoblació que tenen assignada amb el pressupostque se'ls assigne, segons la població.

Però és que, a més, este sistema de finançamentdóna continuïtat al sistema de repartiment que esconsolida amb la Llei 21/2001, de 27 de desem-bre, per la qual es regulen les mesures fiscals iadministratives del nou sistema de finançamentde les comunitats autònomes en règim comú iciutats amb estatut d'autonomia, que en l'article 4B) establix els criteris de repartiment de la massade finançament per a cada comunitat autònomarespecte dels servicis d'assistència sanitària.

Doncs bé, el nou sistema de finançament sanitarique la Conselleria ha posat en marxa, no sols dónacontinuïtat a este sistema, sinó que millora i dónasolucions a algunes qüestions que queden perresoldre en la Llei 21/2001, referides fonamental-ment al que es considera població protegida i alrepartiment del Fons de Cohesió.

Passem a veure tot açò amb detall.

Un model de repartiment de fons de base capita-tiva descansa sobre tres pilars o eixos bàsics, quesón:

1. El territori de cobertura i referència.

2. Les prestacions finançades per capita.

3. La població protegida.

Respecte del territori de cobertura i referència, enel cas de la Llei 21/2001, estaríem parlant decomunitats autònomes de règim comú i ciutatsamb Estatut d'Autonomia, i en la Conselleria deSanitat estaríem parlant de Departaments deSalut.

Quant a les prestacions, estes són segons la Llei16/2003, de cohesió i qualitat del SistemaNacional de Salut, "responsabilitat financera de lescomunitats autònomes de conformitat amb elsacords de transferències i l'actual sistema de finan-çament autonòmic" i són totes les incloses en lacartera de servicis del Sistema Nacional de Salut.

No obstant això, en el model implementat per laConselleria s'ha considerat més oportú exclouredel finançament capitatiu les prestacions que notenen caràcter individual, ja que la seua existènciano pot lligar-se a un determinat nivell d'utilitzacióconcret, sinó a programes més generals ambobjectius més a llarg termini, com poden ser elsprogrames de salut pública, la investigació i ladocència... que seguiran finançant-se com finsara.

Com a prestacions incloses tindríem, doncs, lesreferides a atenció primària, atenció especialitza-da, atenció sociosanitària i prestacions farmacèu-tiques.

Finalment, quant a la població protegida, és onpossiblement majors diferències s'observen entreel sistema establit en la Llei 21/2001, i el modeldissenyat per la Conselleria.

Així, segons la Llei 21/2001, la població protegidasegons la qual es realitza el repartiment de lamassa de finançament és la població continguda

en el Padró, en la mesura que la Conselleria deSanitat considera que la població protegida per acada departament de salut, és aquella que estàadscrita a un centre de salut del Departament. Ésa dir, cada Departament de Salut rebrà un fons percada una de les persones que estiguen adscritessanitàriament a este a través d'un centre de salut.

No obstant això, una vegada fixat este concepteen qualsevol dels seus vessants (padró, o assigna-ció a través de pertinença a un centre de salut) totel món és conscient que el sistema sanitari sigaquin siga la seua grandària i organització, prestaassistència a persones que en cap cas formen partde la seua població protegida.

Però en una organització la forma de finançamentde la qual és capitativa, si això no es té en comp-te i d'alguna manera es corregix, poden provocardèficit en aquells territoris (comunitat autònoma,Departament de Salut), que per raons diverses témolta afluència de població forana. I la nostraComunitat gaudix d'esta característica.

En l'àmbit estatal, per a tractar de pal·liar estosproblemes, la Llei 21/2001 crea el Fons de CohesióSanitària (Reial Decret 1.247/2002, pel qual esregula la gestió del Fons de Cohesió Sanitària), através del qual es compensa a les comunitatsautònomes l'assistència de desplaçats residents aEspanya, i desplaçats a càrrec d'una instituciód'Estat.

Però és una compensació molt limitada, atés queper als desplaçats nacionals només es compensendeterminades patologies, que són les que establixel Reial Decret 1.247/2002, i només en cas quel'assistència es preste amb caràcter programat iamb autorització de la comunitat autònoma d'ori-gen, i en coordinació amb la comunitat autònomade recepció.

L'assumpte tampoc millora respecte de la com-pensació per l'atenció a desplaçats estrangers, acàrrec d'una institució d'un altre país, ja quenomés es preveu l'assistència a ciutadans de paï-sos amb què es té subscrit conveni, i, a més, el sis-

tema de compensació és un sistema de saldosnets amb els països d'origen.

Des de la Conselleria, conscients que som unaComunitat en què el turisme tant nacional, cominternacional és un factor rellevant, sobretot en leszones de la costa, ha dissenyat mecanismes decompensació pel qual aquells Departaments deSalut que atenguen ciutadans que no formen partde la seua població protegida, es veuran compen-sats econòmicament per la despesa que origine ladita assistència sanitària.

Així, de manera semblant a la del Govern central,la Conselleria ha creat un espècie de Fons deCohesió contra el qual es finançaran totes aquellesassistències sanitàries que es presten a ciutadansde fora de la comunitat autònoma, i en el quals'inclouen desplaçats nacionals, desplaçats estran-gers pertanyents a països amb conveni, i inclúsestrangers de països sense conveni i amb carènciade recursos econòmics, amb la qual cosa s'estariacompensant també l'assistència prestada a immi-grants amb carència de recursos econòmics, queestiguen en situació d'il·legalitat i no es troben nitan sols empadronats.

Però, a més, sabem que estos fluxos de pacients esdonen no sols entre ciutadans aliens a laComunitat, sinó també entre ciutadans propis queacudixen a centres sanitaris diferents als qualstenen assignats en origen per motius diversos:urgències en un desplaçament temporal, exercicidel dret de lliure elecció de metge recollit en lanostra Llei d'Ordenació Sanitària, o bé perquè perraó de la seua patologia han de desplaçar-se acentres sanitaris de referència determinats.

També en estos supòsits, lògicament elDepartament de Salut, que atén un pacient queno forma part de la seua població protegida, i pelqual no rep finançament ha de veure's compensatpel Departament d'origen del pacient, pel principique gràficament hem batejat com "els dinersseguixen el pacient". És a dir, que qualsevol ciuta-dà de la Comunitat Valenciana porta incorporadala seua part proporcional de finançament, siga



quin siga el Departament de Salut en què hajasigut atés.

Tant per a este supòsit de compensació entreDepartaments de Salut propis, com per a la com-pensació contra el Fons de Cohesió creat per laConselleria de Sanitat per l'atenció a pacients "nocomunitaris", s'ha dissenyat un sistema de com-pensació o facturació intercentos.

Per a això, este sistema utilitza la informació quees recull en les diverses aplicacions de caràcterassistencial que ja existixen en els nostres centressanitaris (Iris -Hipía, Abucasis, Gaia), d'esta mane-ra identifica la prestació realitzada, i creua amb l'e-xistent en el nostre Sistema d'Informació Po-blacional, per mitjà del qual sabem si la personaatesa pertany o no al Departament que ha realit-zat l'assistència, i si per tant esta és compensableenfront d'un altre Departament -cas de poblaciópròpia de la comunitat autònoma, però assignadaa un altre Departament de Salut-; o enfront delFons de Compensació, per al cas de població noresident nacional o estrangera.

Per a això s'ha treballat també en un sistema d'as-signació de preus, que per al cas de l'assistènciahospitalària s'ha basat en els preus mitjans perGRD dels nostres hospitals. Per a la resta d'assis-tències, com poden ser proves diagnòstiques,consultes externes, atenció primària, en les qualsno es compta amb un sistema de mesurament tanhomologat i desenvolupat com el GRD, utilitzaremen un primer moment paràmetres més tempta-dors recollits en el nostre Sistema d'InformacióEconòmica, fins que disposem de ferramentesmés perfectes.

Finalment, una vegada s'ha explicat en què consis-tix el finançament capitatiu i com s'articulen lesrelacions entre els distints proveïdors de servicissanitaris, quedaria per veure com s'ha calculat laprima o capita que rebran els proveïdors de servi-cis sanitaris (Departaments de Salut), per cada undels habitants que formen part de la població pro-tegida.

Per a això, s'ha afegit la despesa real de tots elsprogrames que finançaven prestacions que heminclòs en la capita, a saber: Atenció Primària,Atenció Especialitzada, Atenció Sociosanitària,Prestacions Externes, incloent-hi tots els capítolsde despesa que es consideren finançables caritati-vament, com ara capítol I, capítol II, i capítol IV, ésa dir, personal, despesa corrent, farmàcia, con-certs, pròtesi.

L'import de tots estos programes amb els seusdiferents capítols s'ha dividit per la població que elSistema d'Informació Poblacional assigna a cadazona.

Però este quocient, que anomenaríem capita puras'ha corregit per l'aplicació d'una sèrie de factorsd'ajustos.

Si la Llei 21/2001, a l'hora de fer el repartimentutilitza com a factors d'ajust:

1. La població protegida, que en este cas equivala empadronada, amb un factor de ponderaciódel 75%.

2. La població protegida major de 65 anys, ambun factor de ponderació del 24,5%.

3. La insularitat, amb un factor de ponderació del0,5%.

Nosaltres hem utilitzat criteris prou semblants,però corregits, per tractar-se d'àrees territorialsmés xicotetes. Així hem procedit a ajustar la capi-ta pura per a cada Departament de Salut segonsel:

1. Nombre de facultatius assignats a atenció pri-mària per cada 10.000 habitants.

2. Percentatge de municipis xicotets.

3. Percentatge de població protegida major de 65anys.

L'elecció d'estos tres criteris no s'ha fet a l'atzar,sinó després de provar amb diferents factors d'a-


just (% de dones, m2 construïts en hospitals percada 10.000, % de població major de 75 anys, %de població de menys de 5 anys...) i utilitzar fór-mules de regressió múltiple. Al final de totes lescombinacions utilitzades, tenint en compte lesdades que es disposa, es va triar la que combinaestos tres factors, perquè a la vista dels resultats,pareix que és la que millor explica la despesa sani-tària en un territori determinat.

Per tant, cada un dels Departaments de Salut,rebrà una capita, segons el nombre de poblacióque tinga assignada, la qual, al seu torn, es veuràcorregida, per estos tres factors d'ajust que hemenumerat.

Ha de tindre's en compte, no obstant això, que elsDepartaments de Salut rebran no només estaassignació de base capitativa, sinó també altresassignacions l'import de les quals s'ha calculatbasant-se en altres criteris no poblacionals, compot ser el "Fons destinat a investigació i docència",que dependrà del nombre de metges residents de cada Departament; i el Fons dedicat a"Inversions ".

L'exclusió del fons dedicat a Inversions, encara quea mitjà termini es calcularà també basant-se encriteris poblacionals, en un primer moment nos'ha considerat adequat incloure'l, ja que des de laConselleria som conscients que en l'àmbit territo-rial hi ha unes diferències en dotació d'infraestruc-tures significatives, que es continuarien perpe-tuant amb una aplicació pura del model caritatiuen este punt.

Per això és millor retardar en este punt l'aplicaciódel model, fins que s'aconseguisca una dotacióequivalent en tots els Departaments, per a la qualcosa la Conselleria també ha posat en marxa unambiciós Pla "Construint Salut", que permetrà quees corregisquen en breu.

Finalment, els Departaments de Salut, tambérebran una dotació "a compte", i amb caràcterprovisional, per les possibles atencions queduguen a terme sobre pacients aliens. Dotacióque es consolidarà, augmentarà o disminuirà alfinal de l'exercici segons les dades reals obtingu-des. Per a la fixació d'esta quantitat, per movi-ments de població s'han tingut en compte dadesdel CMBD 2003.

L'instrument on es materialitzen tots estos "ítem"que hem assenyalat (assignació capitativa, factu-ració intercentres, dotació per a inversions, etc.) ésel compte de resultats, on a mode d'ingressos s'a-niran reflectint els diferents moviments que esproduïsquen en cada una de les quantitats inicial-ment assignades, i a mode de despeses aquellsque es duguen a terme en el departament com aconseqüència de l'assistència sanitària (pagamentde nòmines, farmàcia, pròtesi, facturació intercen-tres, etc.). El compte de resultats es convertix aixíen la verdadera ferramenta de gestió delsDepartaments de Salut, que més enllà de la comp-tabilitat pressupostària, pot anar dibuixant no solsels ingressos o despeses pressupostaris que es pro-duïxen en Departament, sinó inclús aquelles situa-cions en què este es fa deutor o creditor de deter-minats imports com a conseqüència d'atenció apacients aliens al seu àmbit territorial o per estal-vis en determinats conceptes, com ara pròtesi, far-màcia, concerts.

A més, el "compte de resultats" és també l'instru-ment de relació entre els Departaments de Salut -els ens provisors de servicis-, i l'Agència Valencianade la Salut -ens finançador- que serà el que hauràd'actuar com a cambra de compensació entre elsdistints saldos deutors i creditors dels diferentsDepartaments de Salut.


Departament de Salut N

Ingressos Previsió

Assignació capitativa (capita total + capita parcial) 71.039.889,25

Facturació intercentres: 3.295.174,97

Atenció a pacients de l'àrea amb capita parcial 1.482.996,64

Atenció a pacients d'altres àrees CV (1)

Assistències excloses de la capita 1.812.178,33

Assignació per a investigació i docència 2.771.824,30

Dotació inversions 1.037.710,00

Subtotal Ingressos 78.144.598,52

Despeses Previsió Pressupost inicial

Capítol I 29.330.049,52 25.509.658,00

Prog. 412.22 28.606.119,52

Prog. 412.26 723.930,00

Capítol II 4.504.974,67 5.700.000,00*

Despeses de gestió centralitzada: 32.161.343,55 -

Imputació de despeses de farmàcia 25.962.805,71 -

Imputació de despeses de pròtesi 2.035.897,90 -

Imputació de despeses de concerts 3.887.596,44 -

Imputació de despeses de pla de xoc 275.043,50 -

Facturació intercentres: 11.110.520,77

Pacients propis atesos en altres àrees 10.280.377,34

Pacients sociosanitaris 830.143,43

Realització d'inversions 1.037.710,00 1.037.710,00

Subtotal de despeses 78.144.598,52 32.247.368,00

RESULTAT 0,00

Aportació/ Càrrec al Fons de Cohessió -1.195.025,33

* A compte

Es computen amb signe negatiu en l'apartat de despeses.

A manera d'exemple presentem el model de"compte de resultats" que s'ha dissenyat i que hade ser alimentat pels Departaments de Salut.


Cronograma

1. Creació dels Departaments de Salut: primersemestre 2005.

2. Implantació de la gerència única en elsDepartaments de Salut: primer semestre 2005.

3. Implantació nou sistema de finançament capi-tatiu: primer trimestre 2005.

4. Implementació de l'aplicatiu COMPAS. Fases delProjecte.

· 1a fase: assistència hospitalària (amb interna-ment i cirurgia major ambulatòria) i urgèncieshospitalàries: any 2005.

· 2a fase: consultes externes hospitalàries, far-màcia hospitalària ambulatòria, proves diag-nosticoterapèutiques a pacients ambulatoris,hospital de dia, hospitalització domiciliària iestades en hospitals sociosanitaris: any 2006.

· 3a fase: prestacions d'atenció primària: any2007.


La investigació en ciències de la salut constituïx elmotor fonamental per a impulsar la capacitat deresposta del sistema sanitari davant dels múltiplesi continus reptes sorgits a partir de les necessitatsdels individus i del conjunt de la societat en matè-ria d'atenció sanitària.

La investigació en ciències de la salut compréntant la investigació bàsica com l'aplicada, enàmbits tan diversos com la clínica, l'epidemiologia,la salut pública, el funcionament dels servicis desalut, el desenvolupament de noves tecnologies ol'àrea sociosanitària, i es desenvolupa no sols dinsdel mateix sistema sanitari (hospitals, centres desalut i administració sanitària), sinó en àmbits tandiversos com la universitat (facultats de Medicina,altres facultats i escoles) o per iniciativa d'investi-gadors ubicats en diferents institucions i organis-mes. Així, la investigació sanitària està emmarcadaen un escenari globalitzat, altament competitiu,que requerix abordatges integrals, capaços d'exe-cutar programes coordinats d'investigació multi-disciplinària.

Són objectius prioritaris de la investigació sani-tària:

· Promoure i facilitar el desenvolupament de lainvestigació orientada a la fonamentació cientí-fica en la presa de decisions en matèria desalut, amb especial atenció a la seua rellevàn-cia, qualitat, disseminació i aplicació de resul-tats.

· Identificar les prioritats en investigació sanità-ria, d'acord amb les necessitats i problemes desalut del nostre entorn definides en el Pla deSalut 2005-2009.

· Establir un marc global que permeta el desen-volupament de les diferents línies d'investigaciód'una manera eficient i assegurar la seuaexcel·lència, la qualitat i la validesa dels resul-tats obtinguts.

· Promoure la investigació translacional i orientarla investigació bàsica a la pràctica clínica.

· Generar i mantindre un registre de l'activitatinvestigadora desenvolupada a la nostraComunitat en l'àrea sanitària, que possibilite l'a-nàlisi i la presa de decisions en esta matèria.

· Millorar la competitivitat de la investigació des-envolupada en el nostre àmbit.

· Potenciar la formació en metodologia de lainvestigació, tant en la formació continuadacom de postgrau, que contribuïsca a incremen-tar la investigació de qualitat.

· Incrementar la massa crítica investigadora iestabilitzar la situació professional del personalinvestigador.

· Impulsar iniciatives de cooperació i col·labora-ció entre institucions, universitats i centresassistencials de la Conselleria de Sanitat per aldesenvolupament de projectes i programesd'investigació en matèries relacionades amb lasalut.

· Dotar de les infraestructures i els recursosnecessaris per a facilitar la gestió i coordinacióde la investigació en matèria sanitària.

Per al desenvolupament d'actuacions encamina-des a potenciar la investigació s'ha creat l'Oficinad'Investigació Sanitària, que es constituïx com unòrgan permanent de dinamització, coordinació iimpuls a la investigació i actua com a estructurade suport a la gestió de la investigació sanitària.

La Conselleria de Sanitat vol fer una aposta decidi-da per impulsar la investigació en matèria sanità-ria i desenvolupar un Pla Estratègic de laInvestigació Sanitària. Este Pla Estratègic de laInvestigació Sanitària i Biomèdica partix de la reco-pilació i identificació de l'activitat investigadoradesenvolupada en l'àmbit de la Conselleria deSanitat, i de la seua anàlisi posterior i la compara-

4. 7. INVESTIGACIÓ SANITÀRIA


ció amb l'entorn nacional i internacional per aobtindre el diagnòstic de la situació actual de lainvestigació sanitària a la Comunitat Valenciana, ia partir d'este establir els objectius estratègics i leslínies d'actuació prioritàries, així com les ferramen-tes necessàries per a la monitorització i seguimentde la seua implantació.

Les àrees estratègiques sobre les quals s'estructurael Pla Estratègic de la Investigació Sanitària iBiomèdica són les següents:

1. Potenciar la qualitat, competitivitat iexcel·lència en la investigació sanitària i bio-mèdica

L'objectiu d'esta àrea estratègica és estimularuna investigació d'excel·lència, potenciar laqualitat dels grups d'investigació, i impulsar l'a-valuació objectiva i el treball cooperatiu per aaconseguir la màxima eficiència dels recursosdestinats a la investigació.

Per a això es desenvoluparan diverses línies d'in-tervenció relacionades amb el disseny d'unmarc normatiu adequat per al foment de lainvestigació sanitària, la creació d'un Consellassessor de la investigació sanitària i biomèdicade la Conselleria de Sanitat, l'avaluació objecti-va i independent dels projectes d'investigació idels seus resultats i la col·laboració multidisci-plinària, entre d'altres.

2. Fomentar la investigació orientada a l'aplica-bilitat sanitària

El continu progrés del coneixement científic itecnològic en l'àmbit de les ciències de la salut,fa imprescindible desenvolupar una políticad'investigació capaç de donar resposta a lesnoves necessitats que planteja la societat en elcamp de la salut, integradora dels planteja-ments i resultats de les investigacions bàsiquesamb les aplicades i que possibilite que els pro-blemes detectats en la pràctica clínica siguenobjecte d'investigació, i que els resultats d'estaúltima siguen efectivament transferits a l'àmbitde la pràctica clínica.

Esta integració de la investigació amb la pràcti-ca clínica afavorix una major qualitat dels servi-cis de salut i una millor i més ràpida implanta-ció dels avanços científics en la prevenció,diagnòstic i tractament de les malalties, aixícom una atenció més ètica i eficient delspacients. D'esta manera, la investigació enmatèria sanitària constituïx un instrument clauper a incrementar el benestar social i millorar laqualitat i expectativa de vida dels ciutadans.

3. Adequar els recursos humans, estructurals ifinancers a les necessitats existents

Resulta imprescindible racionalitzar la inversióde recursos destinats a la investigació sanitàriaen la Conselleria de Sanitat, per a facilitar el seudesenvolupament en el marc d'este pla estratè-gic i impulsar especialment els recursoshumans.

Per a això es planteja com a objectius avançaren la professionalització de la investigació,incentivar i facilitar l'activitat investigadora alsprofessionals sanitaris amb activitat assistenciali fomentar la formació en investigació, així comfacilitar l'obtenció de recursos per al desenvolu-pament de projectes d'investigació a través deles diferents convocatòries públiques competi-tives que tenen lloc en l'entorn autonòmic,nacional, europeu o internacional.

4. Coordinar, donar suport i gestionar la inves-tigació sanitària i biomèdica de la ComunitatValenciana

Per al desenvolupament d'actuacions encami-nades a potenciar la investigació es proposadotar l'Oficina d'Investigació Sanitària com aestructura organitzativa i de suport, i constituir-se en un òrgan permanent de dinamització,coordinació i impuls a la investigació, queactue com a estructura de suport a la gestió dela investigació sanitària.

Així mateix, s'ha desenvolupat la ferramentainformàtica Mapa de la Investigació Sanitària iBiomèdica (MISABIO) com a element de recopi-


lació, coordinació i monitorització de l'activitatinvestigadora en l'àmbit de la Conselleria deSanitat.

5. Generar cultura d'investigació sanitària i bio-mèdica a la Comunitat Valenciana

La ciència és un factor clau en el desenvolupa-ment dels països, de manera que els avançoscientífics i tecnològics contribuïxen a millorar lasalut i el benestar dels ciutadans. Per a enfortiresta dimensió es fa necessària la difusió de l'ac-tivitat exercida en investigació sanitària, aixícom els resultats obtinguts, tant entre els pro-fessionals del sector sanitari com en el conjuntde la societat valenciana.


Este ambiciós programa té com a objectius d'unabanda, la creació de noves infraestructures tantd'atenció primària com especialitzada, i d'unaaltra, el manteniment i l'adequació de les exis-tents.

Es tracta d'un programa flexible i obert que reculltant anteriors propostes com noves actuacions.És, a més, un programa adaptable a contingènciesfutures. Per a dur a terme el dit programa s'ha pre-vist una inversió de 1.100 milions d'euros, i la cre-ació de més de 5.000 llocs de treball.

En el marc d'este programa, està previst dur aterme un total de 124 actuacions en centres d'a-tenció primària, amb les quals s'aconseguix el100% de cobertura pel nou model d'atenció pri-mària. Les dites actuacions comprenen: 51 nouscentres, 21 ampliacions i reformes i 52 consultorisinclosos en el programa d'adequació de consulto-ris.

En atenció especialitzada i sociosanitària, s'ha pre-vist la construcció de 13 nous hospitals amb habi-tacions individuals. En concret es construiran nouhospitals d'aguts: Hospital Auxiliar de la Valld'Uixó, Hospital Comarcal de Llíria, nou HospitalLa Fe, Hospital València Campanar, HospitalComarcal de l'Horta, Hospital de Gandia, Hospital

la Marina Alta-Dénia, Hospital Elx-Crevillent iHospital de Torrevieja.

Els hospitals sociosanitaris seran els de Pare Jofre iValència-Campanar Sociosanitari, a la província deValència i els de Marina Alta Sociosanitari iBenidorm, a la província d'Alacant.

Així mateix, s'han previst actuacions a tots els hos-pitals de la Comunitat Valenciana, que inclouenimportants reformes, com ara increment de llits,ampliació d'unitats funcionals i transformaciód'habitacions en individuals.

Els objectius d'esta línia de treball són la construc-ció de nous centres i el manteniment i l'adequacióde les existents.

S'estructura en dos apartats:

1. Programa de construcció i ampliació de centressanitaris: establix les prioritats i enumera lesprincipals actuacions de construcció de centresi ampliacions.

2. Pla de manteniment integral d'infraestructuressanitàries (PLAMIS): preveu les actuacionsnecessàries per a la conservació i el manteni-ment integral dels edificis i instal·lacions sanità-ries per a garantir que romanen en perfecteestat.

4.8. PROGRAMA "CONSTRUINT SALUT 2005-2008"


Les accions intersectorials són la via d'abordatgede les necessitats de salut de col·lectius específicsque han de ser incloses en àrees d'intervenció prio-ritàries que requerixen ben sovint una continuïtatentre les cures específicament sanitàries i els curesgenerals que proporcionen diferents administra-cions públiques.

En el Pla de Salut 2001-2004, es va valorar com aimprescindible establir una estratègia intersecto-rial que implicara les diferents institucions i orga-nitzacions en la millora del nostre entorn i elfoment de comportaments saludables. Estesaccions intersectorials per a promoure polítiquesde guany en salut es van concretar en un "Plagenerador de salut en el nostre entorn".

A continuació s'exposen les principals àrees on laConselleria de Sanitat ha promogut la col·labora-ció intersectorial, les línies de treball de la qualcontinuen actives, ja que qualsevol estratègia depromoció, prevenció i educació per a la salut hade tindre una continuïtat temporal.

Comissió d'Educació per a la Salut

El mitjà docent, en els seus distints nivells educa-tius, és el mitjà més adequat per a la realitzaciód'activitats d'educació per a la salut. Amb esta pre-missa és imprescindible que s'establisquen lesestructures de coordinació entre les conselleries deCultura, Educació i Esport i de Sanitat.

Amb l'objectiu de coordinar totes les activitats d'e-ducació per a la salut a l'escola, tal com establix laLlei de Salut Escolar, es va constituir una ComissióMixta formada per part de la Conselleria deSanitat per responsables de la Direcció General deSalut Pública, la Direcció General d'AssistènciaSanitària i l'Escola Valenciana d'Estudis en Salut i,per part de la Conselleria de Cultura, Educació iEsport, per responsables de la Direcció Generald'Ensenyança, de l'Institut Valencià d'Avaluació iQualitat Educativa i de la Direcció General dePersonal Docent.

La dita Comissió va establir com a mètode de tre-ball la creació de grups de treball específics per acada una de les àrees d'intervenció.

A partir de la constitució de la Comissiód'Educació per a la Salut a l'Escola, s'han realitzatles següents activitats anuals:

- Selecció d'escoles per a la Xarxa d'EscolesPromotores de Salut.

- Projecte d'investigació -acció per a la Detecció iIntervenció Precoç sobre Trastorns de laConducta Alimentària (DITCA).

- Selecció de projectes educatius relacionats ambel Dia Mundial sense tabac.

- Disseny de programes de formació a través delscentres de formació del professorat en temesde caràcter sanitari.

- Promoció de la salut bucodental.

- Document informatiu sobre activitats de pro-moció de la salut a l'escola.

Comissió d'Anàlisi dels ProblemesEmergents en Salut

Esta Comissió planteja els següents objectius:

Objectius generals

· L'establiment d'un sistema d'alerta per mitjàde la identificació i ràpida investigació decasos.

· L'establiment de mesures de salut pública icontrol a fi de minimitzar els riscos de trans-missió.

La Comissió ha realitzat treballs relatius a la sín-drome respiratòria aguda severa, la pandèmia degrip i la grip aviària. Són membres de l'esmentadacomissió els següents càrrecs de la Conselleria deSanitat: subsecretari, director general de Salut

4.9. PLA GENERADOR DE SALUT EN L'ENTORN


Pública, director general d'Assistència Sanitària,director d'Assistència Sanitària de Zona, cap d'à-rea de Coordinació de Centres i Actuació en SalutPública, cap d'àrea d'Epidemiologia i facultatiusespecialistes segons el problema emergent dequè es tracte.

Comissió d'Impacte de les NovesTecnologies en la Salut

La realitat actual en què el nivell de prestacions id'exigències per part de la societat augmentaprogressivament, obliga i compromet els profes-sionals a la busca i el desenvolupament de solu-cions que permeten consolidar millores en lasalut de la nostra societat per mitjà de l'aprofita-ment de les noves tecnologies i coneixements. Enmolts casos, i per la complexitat de les solucions,es fa necessària la posada en marxa de processosd'investigació que requerixen generalment l'apor-tació de diferents disciplines científiques i queacaben normalment en la consecució pràctica deproductes útils, per a la gestió de la informació,per a la gestió dels recursos i per a, definitiva-ment, optimitzar i millorar els servicis prestats.

L'ordenació de la investigació exigix una coordi-nació entre grups, servicis clínics i sanitaris queestudien els mateixos problemes, per a obtindreeconomies d'escala en la utilització de recursos imillor abordatge interdisciplinari i multidiscipli-nari.

Per tot això, és necessari coordinar les institu-cions amb competències en investigació per al'optimització dels recursos en l'àmbit del finan-çament, així com dels resultats obtinguts.

La investigació ha d'implicar-se no sols en elconeixement dels processos clínics i l'epidemiolo-gia, sinó també en la investigació en servicis desalut (avaluació de tecnologies sanitàries i quali-tat assistencial), en els determinants de la salut iel seu abordatge multidisciplinari.

Segons el que s'ha exposat anteriorment, es vacrear la Comissió per a la posada en marxa delProjecte Noves Tecnologies generadores de salut,amb els següents objectius:

Objectius generals

- Millorar l'accés als servicis de salut, amb majoreficàcia i comoditat.

- Promocionar els hàbits de vida saludables a tra-vés d'estos nous instruments.

- Estudiar l'impacte de les noves tecnologiessobre la salut modulant els seus efectes.

- Vigilància sentinella dels problemes emergents.

Els agents implicats, atés el plantejament multidis-ciplinari exposat, són: un membre de la Con-selleria de Sanitat, un membre de la Conselleria deCultura, Educació i Esport, un membre de laConselleria de Presidència, un membre de laConselleria de Territori i Habitatge, un membre dela Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació,un representant de societats científiques i unrepresentant de les associacions de consumidors.

Comissió de Gestió de la Sanitat Ambiental

Esta Comissió es va crear amb la finalitat de pro-posar normativa, programes i actuacions relatiusal control de qualitat de l'aigua de consum humà,la vigilància i el control d'aigües recreatives, la pre-venció de legionel·losi, el control de biocides, elcontrol vectorial i de plagues urbanes, la seguretatquímica de preparats i substàncies perillosos, lescondicions sanitàries dels locals de pública concu-rrència i l'avaluació de l'impacte dels riscosambientals en la salut.

Són membres de la dita comissió els responsablesde les Àrees de Seguretat Alimentària, deCoordinació de Centres de Salut Pública id'Epidemiologia, de la Direcció General de Salut


Pública de la Conselleria de Sanitat; i responsablesde la Direcció General de Qualitat Ambiental, de laConselleria de Territori i Habitatge.

Comissió de Salut de la Família

La Conselleria de Sanitat, a través d'un represen-tant pertanyent a la Direcció General de SalutPública, participa de manera activa en la comissiói avaluació del Pla Integral de la Família i Infànciaa la Comunitat Valenciana, coordinada per laDirecció General de Família, Menor i Adopcions dela Conselleria de Benestar Social. Este Pla incloul'abordatge de forma intersectorial de diversosaspectes que afecten la salut en l'àmbit de la famí-lia, i en els quals intervé directament la Conselleriade Sanitat: desenvolupament familiar, detecció inotificació del maltractament infantil, atenció afamílies immigrants, suport sociosanitari a l'aten-ció familiar, intervenció sociofamiliar amb adoles-cents en conflicte, família i addiccions, infànciaamb discapacitat, millora de la qualitat de vidadels menors i adolescents hospitalitzats.

Projecte d'Empreses Generadores de Salut

Els danys per a la salut atribuïbles a les condicionsde treball són per la seua magnitud un dels pro-blemes més importants de salut pública.Representen uns costos humans i econòmics enor-mes que abasten tota la societat. Encara que hi hacertes malalties l'origen de les quals és exclusiva-ment laboral, els factors extralaborals i hàbits deconducta influïxen de manera important en l'estatde salut dels treballadors. Tal volta per això, enca-ra que la major part de les activitats preventives enels àmbits laborals han sigut dirigides, lògicament,a reduir específicament el dany laboral, i sobretotels accidents de treball, no és menys cert que elssanitaris que treballen en les empreses, sobretoten les Mútues d'Accidents de Treball i MalaltiesProfessionals de la Seguretat Social (MATEPSS) ien els servicis de prevenció de riscos laborals(SPRL), han dut a terme campanyes de prevenciód'altres problemes de salut, encara que estos notinguen un origen clar i directe en l'ambient detreball.

Des de l'Administració sanitària, tant les accionspreventives com els programes d'educació per a lasalut i els estils de vida han tingut gran desenvo-lupament a l'escola, la família o el temps lliure,però menys en els llocs de treball, a pesar que sónuna de les àrees de la vida diària on les personespassen gran part del seu temps. Es tracta, a més,de comunitats prou estables, on algunes d'eixesaccions serien inclús més fàcils de dur a terme queen altres àmbits, i constituirien, sens dubte, unainversió rendible per a empresaris i treballadors, i,per tant, per a tota la societat.

La Xarxa Europea de Promoció de la Salut en elTreball va consensuar en 1996 la següent definicióaplicable al lloc de treball:

"La promoció de la salut en el treball és unir elsesforços dels empresaris, treballadors i la societatper a millorar la salut i el benestar de les personesen el lloc de treball. Això es pot aconseguir com-binant activitats dirigides a millorar l'organització iles condicions de treball, promoure la participacióactiva i fomentar el desenvolupament individual."

En esta, es defén la integració de la promoció dela salut en les intervencions tradicionals de preven-ció de riscos laborals i s'intenta establir un marcconceptual que ajude a organitzar i iniciar progra-mes de salut en l'empresa que consideren actua-cions a tots els nivells (individual - interpersonal -d'organització - ambiental - institucional i social) ique busquen i promouen la participació i col·labo-ració de tots els actors importants: administra-cions competents, experts, empresaris i treballa-dors.

També en l'àmbit europeu, la Resolució del Consellsobre una nova estratègia comunitària de salut iseguretat en el treball (2002-2006), aprovadasota la presidència espanyola, establix que han dereforçar-se, per mitjà d'una estreta cooperació, elsvincles entre la nova estratègia comunitària desalut i seguretat i l'estratègia en matèria de salutpública.


El desenvolupament d'actuacions de promoció dela salut en l'empresa presenta avantatges tant perals empresaris com per als treballadors. Una majorproductivitat, un menor absentisme, la reducciódels accidents de treball, la millora en la qualitatdel treball, una menor rotació de personal i lamillora de les relacions dins i fora de l'organitzaciósón algunes d'estes.

Basant-se en allò que s'ha exposat, des del Servicide Salut Laboral de la Direcció General de SalutPública, de la Conselleria de Sanitat, s'ha elaborateste programa, amb la participació de les entitatscol·laboradores, els objectius del qual s'exposen acontinuació:

Objectius generals

· Elevar el nivell de salut a través de l'acostamentde les activitats preventives públiques als llocsde treball i el foment d'estes.

· Impulsar la promoció de la salut i la prevencióde la malaltia a través de les empreses de laComunitat Valenciana.

· Millorar la coordinació d'estes accions entrel'estructura sanitària pública i les corresponentsa les empreses, a través dels Servicis dePrevenció de Riscos Laborals i Mútuesd'Accidents de Treball i Malalties Professionals.

· Integrar als Servicis de Prevenció de RiscosLaborals i Mútues d'Accidents de Treball iMalalties Professionals en el Pla de Salut de laComunitat Valenciana.


· Acostar a les empreses les activitats de promo-ció de la salut que ja s'impulsen i/o es desenvo-lupen en altres àmbits.

· Optimitzar les activitats de promoció de la salutque s'estan desenvolupant en les empreses.

· Establir pautes d'actuació i col·laboració envacunacions, tant per a la vacunació enfront deriscos derivats d'exposicions laborals, com envacunacions d'interés en població general ogrups específics d'adults.

· Establir protocols d'actuació conjunta amb elsservicis de prevenció actuants en les empresesen temes específics, com ara prevenció de lalegionel·losi, o en actuacions davant de deter-minades malalties infeccioses, com la tubercu-losi.

· Establir vies formals de col·laboració entre elssanitaris de les empreses i els del sistema sani-tari públic assistencial, tant de Primera comd'Especialitzada.

Projecte Generar Salut en l'àmbitPenitenciari

En la línia de treball intersectorial i, per al col·lec-tiu penitenciari s'ha desenvolupat este projecte, elsobjectius del qual són:

· Augmentar el coneixement de salut i promou-re estils de vida saludables dels interns.

· Determinar els problemes de salut amb la par-ticipació d'interns, funcionaris i sanitaris.

· Incorporar temàtiques de salut en les activitatsde la presó en relació al diagnòstic personalit-zat de salut.

En el Pla de la Sida de la Comunitat Valenciana,concretament a partir del seu desenvolupamenten el Pla d'anualitats 2002, s'establixen uns objec-tius relatius a la salut en l'àmbit penitenciari:

· Incrementar entre funcionaris el clima favora-ble als programes de reducció de dany.


· Implantar Programes d'intercanvi de xeringuesals centres penitenciaris.

· Coordinació amb els programes extramurs per-què l'adherència al tractament i mesures deprevenció aconseguides al centre no s'inte-rrompen durant els permisos.

· Promocionar l'adopció i el manteniment depràctiques sexuals més segures per mitjà d'es-tratègies educatives i de distribució de preser-vatius.

Justificació

Un elevat percentatge de les persones que ingres-sen als centres penitenciaris són drogodepen-dents, d'estos una gran majoria utilitzen o han uti-litzat la via endovenosa per al consum.

Les malalties de transmissió parenteral presentenuna prevalguda en este mitjà, un 15% en el cas dela infecció per VIH. L'ús de drogues injectades ésací la via de transmissió més freqüent per a estamalaltia. Un 90% dels casos de sida declarada enpresons, fan referència a l'ús de drogues injecta-des com a pràctica de risc.

El coneixement de les característiques específiquesdel mitjà (els centres) i la seua població, és impres-cindible per a elaborar respostes apropiades a lesseues necessitats.

Les alternatives en cas de persones que consumi-xen drogues per via parenteral, van des dels pro-grames lliures de drogues fins als programes dereducció de danys, que permeten que estos usua-ris opten per les opcions més ajustades a les seuessituació i en tot cas suposen una millora en la salutindividual i col·lectiva.

Per a la planificació, implantació i desenvolupa-ment d'estratègies generadores de salut als cen-tres penitenciaris de la comunitat penitenciària, el

Pla de la Sida hi ha invertit recursos i coordinatactivitats amb els responsables d'institucions peni-tenciàries i personal d'organitzacions no governa-mentals.

Agents implicats:

· Representants d'Institucions Penitenciàries tantdels centres penitenciaris com -per tractar-sed'estructures no transferides- de la DireccióGeneral d'Institucions Penitenciàries.

· Tècnics de la Conselleria de Sanitat.

· Personal d'organitzacions privades voluntàries.

· Representants del Consell General del PoderJudicial (jutge de Vigilància Penitenciària).

Objectiu fonamental:

Preservar i millorar el nivell de salut de la poblacióreclusa.

Activitats:

Impulsar, coordinar, implantar i, desenvoluparamb garantia, programes de prevenció de latransmissió parenteral i sexual del VIH/Sida entrela població reclusa, programes de reforç a l'adhe-rència al tractament antiretroviral i, programes desuport emocional entre la població reclusa.

Programes de prevenció, suport emocional iformació de mediadors: dirigits a població reclu-sa i exreclusa, en diversos graus de compliment,tant dins com fora dels centres penitenciaris.Diverses Organitzacions no governamentals (Casalde la Pau, Àmbit Associació, Avacos, FundacióAdsis, Projecto Hombre Alacant) desenvolupengran part de la seua activitat en els centres peni-tenciaris i estan finançats en part per la Conselleriade Sanitat, per mitjà de convocatòries anuals desubvencions destinades a finançar programes i


activitats de prevenció de la sida i d'atenció psico-social a pacients seropositius.

Programes d'intercanvi de xeringues al centrepenitenciari. Al gener de 2003, es va iniciar elPrograma d'intercanvi de xeringues al centre peni-tenciari de Picassent, basat en el programa marcd'intercanvi de xeringues en l'àmbit penitenciari dela Direcció General d'Institucions Penitenciàries.L'objectiu principal d'este programa és previndre lainfecció per VIH i altres virus associats a l'ús dedrogues per via parenteral en la població reclusa,i evitar l'ús compartit de xeringues.

Inclou entre d'altres:

1. Activitats per a la sensibilització del personalfuncionari tant de sanitari com de vigilància.

2. La creació i el funcionament de la Comissió deCoordinació i Seguiment del programa.

3. L'atracció i captació de persones en situació derisc.

4. La provisió a estos usuaris de material estèrild'injecció i preservatius.

5. La informació als UDVP sobre riscos de trans-missió de malalties per via parenteral i sexual.

6. El consell sobre tècniques i punts d'injecciósegurs, així com alternatives d'inclusió en pro-grames de teràpies substitutives o en progra-mes lliures de drogues que es realitzen en elrecinte.

7. Informació de servicis de prevenció de la trans-missió del VIH/Sida extramurs per als usuarisdel programa per als casos en què es prevejapermisos o excarceració.

Este programa es realitza per entitats amb expe-riència en programes de reducció de dany percontractació per mitjà de concurs i finançat inte-grament per la Conselleria de Sanitat.

Programa d'adherència al tractament antiretro-viral: D'altra banda, el servici del Pla de la Sida hainiciat un programa de forma continuada i coordi-nada amb programes d'adherència i prevenció dela sida en el centre penitenciari.

Per a això, s'ha dissenyat un programa d'adherèn-cia adequat a les característiques del centre que esrealitza per part del personal d'infermeria del cen-tre en coordinació amb els facultatius i farmacèu-tics del dit centre. Es pretén integrar i coordinar elsprogrames que desenvolupen les organitzacionsno governamentals en el centre penitenciari.

5


PRODUCTES FINALS PROPOSATS: OBJECTIUS

ESTRATÈGICS I DE GUANY EN SALUT

Per a facilitar el desenvolupament de les polítiquesde salut i garantir que totes les persones aconse-guisquen el seu potencial de salut, és necessaridestacar uns objectius permanents i estratègicsque han d'impregnar transversalment totes lesaccions del Pla de Salut.

5.1.1. Equitat en Salut

La regió europea de l'OMS en el seu documentSalut per a tots en el segle XXI assenyala "lanecessitat de reduir les diferències sanitàriesentre els grups socioeconòmics per mitjà de lamillora del nivell de salut dels grups mésdesfavoridors."

L'objectiu d'una major equitat en la salut i en l'as-sistència sanitària estan presents en la majoria deles polítiques sanitàries europees.

Els distints conceptes d'equitat fan referència al'absència de diferències, potencialment evitables,en l'estat de salut de la població. La distribució dela salut depén de més factors que els meramentatribuïbles als servicis sanitaris. Diferents autorsassenyalen l'impacte de les polítiques socials, lespolítiques preventives i de redistribució de les ren-des en la millora de la salut.

Per tant, l'equitat és un principi que informa totesles accions descrites en este document, i el Pla deSalut de la Comunitat Valenciana, considera prio-ritari implementar polítiques que reduïsquen lesdesigualtats en salut dels valencians.

L'aplicació d'este Pla de Salut ha d'implicar la inte-gració en les decisions polítiques, de manera

transversal, d'actuacions dirigides a protegir lespoblacions més vulnerables, a disminuir les des-igualtats, a incrementar la qualitat de vida i, tot elque siga necessari, amb la regulació legislativacorresponent.

Quant a l'equitat de gènere i com enuncia l'OMS"una perspectiva de gènere és essencial per a lespolítiques sanitàries, ja que reconeix la necessitatd'una participació plena de les dones i els hòmensen els processos de presa de decisions; dóna lamateixa importància als coneixements, valors iexperiències de dones i hòmens; i garantix quetant les dones com els hòmens identifiquen lesseues necessitats i prioritats sanitàries reconeixentque determinats problemes sanitaris tenen caràc-ter exclusiu o implicacions més greus per alshòmens o les dones."

Orientar els programes de prevenció cap als grupsmés desfavoridors (persones en situació de des-ocupació, minories ètniques, immigrants, perso-nes amb discapacitats, persones amb malaltiamental, cuidadors, etc.); atendre situacions denecessitat social relacionada amb la sanitat; afa-vorir mesures d'integració social i laboral sónestratègies bàsiques per a donar resposta a neces-sitats complexes i per a un desenvolupament equi-tatiu de totes les accions que preveu el Pla deSalut de la Comunitat Valenciana.

5.1.2. Polítiques públiques saludables: laparticipació ciutadana en la seua definició

"Salut per a tots constituïx un marc polític integrati orientat al futur, que servix per a establir priori-tats, seleccionar estratègies i mobilitzar els recur-

165PRODUCTES FINALS PROPOSATS: OBJECTIUS ESTRATÈGICS I DE GUANY EN SALUT

Este apartat fa referència als objectius a aconse-guir per part de la Conselleria de Sanitat en ter-mes de guany en salut en cada una de les àreestemàtiques tractades, igual que totes aquelleslínies d'actuació que s'han d'implementar per aabordar els problemes i les necessitats de salut.

5.1. OBJECTIUS ESTRATÈGICS

sos de les activitats a favor de la salut de tota lasocietat. Resulta extremadament important, al'hora de planificar els programes i les polítiques,aconseguir la participació de les persones respon-sables de l'aplicació de les dites polítiques".

El present document es configura amb la finalitatde donar suport i assegurar mecanismes que pro-veïsquen un ampli suport intersectorial i de recur-sos per a la promoció d'estils saludables, asseguraruna participació de les persones i establir meca-nismes per a involucrar la població en les políti-ques de planificació i desenvolupament.


Estos objectius s'organitzen en dèsset àrees d'ac-tuació.

5.2.1. Hàbits i estils de vida

5.2.1.1. Tabac

Objectius Generals

5.2.1.1.OG.1. Disminuir la prevalència del con-sum de tabac fins a aconseguiruna prevalència de fumadors enla població general per davall del30%.

5.2.1.1.OG.2. Protegir la salut dels no fumadorsgeneralitzant la implantació d'es-pais sense fum.

Objectius Específics

5.2.1.1.OE.1. Previndre l'inici del consum detabac.

5.2.1.1.OE.2. Rebaixar la prevalència de fuma-dors en col·lectius d'especial risco rellevància, almenys, un 5 % encada col·lectiu.

5.2.1.1.OE.3. Ajudar les persones fumadores aabandonar el consum de tabac.

5.2.1.1.OE.4. Potenciar els espais sense fum.

5.2.1.1.OE.5. Fomentar la investigació relacio-nada amb l'hàbit del tabac.

Objectius del Pla de Salut

Objectiu 1: Retardar l'edat d'inici i la preva-lència del consum de tabac en elsjóvens.

Objectiu 2: Disminuir almenys 6 punts per-centuals la prevalència de con-sum diari de tabac, especialmententre les dones, per a aconseguirque la taxa de fumadors diaris nosupere el 22%.

Objectiu 3: Disminuir almenys un 15% laprevalència de fumadors diarismenors de 25 anys, per a aconse-guir situar-la per davall del 31%.

Objectiu 4: Aconseguir que la prevalència defumadors entre el personal sani-tari i docent es reduïsca en un20%.

Objectiu 5: Augmentar almenys 9 punts per-centuals la taxa d'abandó de l'hà-bit del tabac, de manera que s'a-conseguisca que la taxad'exfumadors s'aproxime al 21%.

Objectiu 6: Abans del final de 2006, el 100%de les administracions públiquesseran espais lliures de fum.

Objectiu 7: Abans del final de 2006, el 100%dels treballadors desenvoluparanla seua activitat laboral enempreses lliures de fum.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen el tabaquisme van ser:

· Actuacions sobre la prevenció del consum; l'a-tenció a les persones fumadores i la protecciódel no fumador.

· Actuacions orientades a intervindre sobre fac-tors individuals; sobre l'entorn; sobre els recur-sos i les accions normatives.


5.2. Objectius de guany en salut

Línies d'Actuació

5.2.1.1.A.1. Difondre la informació i genera-litzar la implantació dels centressense fum.

5.2.1.1.A.2. Incloure la condició d'activitatlliure del fum del tabac com unrequisit imprescindible per a l'a-creditació com a activitat d'inte-rés sanitari (congressos, jornades,reunions, etc.).

5.2.1.1.A.3. Realitzar protocols d'inspeccióper a comprovar el complimentde la llei i la normativa vigent.

5.2.1.1.A.4. Realitzar un Acord amb laFederació Valenciana deMunicipis i Províncies que inclogael suport a les estratègies deseguiment i control de la norma-tiva.

5.2.1.1.A.5. Sensibilitzar el personal sanitaride pediatria sobre la importànciade preguntar per l'hàbit del tabaca pares i adolescents dins delPrograma del xiquet sa. Informarels pares de la importància de nofumar davant dels fills.

5.2.1.1.A.6. Potenciar el desenvolupament dela xarxa de centres sanitarispúblics sense fum. Preveure unincentiu per als centres que s'ad-herisquen, i incloure'l en elsacords de productivitat.

5.2.1.1.A.7. Involucrar els mitjans de comuni-cació de caràcter local i nacionalperquè donen el seu suport a lescampanyes de sensibilització dela població per mitjà de progra-mes informatius i l'emissió de fal-ques sobre la importància del

compliment de la normativavigent.

5.2.1.1.A.8. Realitzar activitats per a donar aconéixer el Pla Valencià dePrevenció i Control del Tabaquis-me en tots els Departament deSalut.

5.2.1.1.A.9. Realitzar campanya de sensibilit-zació dirigida a la població juvenil(Lema: "Fumar no està de moda")amb l'elaboració de materialsatractius per a distribuir en elsinstituts i centres juvenils.

5.2.1.1.A.10. Elaborar protocols específicsd'Atenció Bàsica i Especialitzadaamb criteris de derivació, deseguiment de casos i elaboracióde guies específiques.

5.2.1.1.A.11. Incloure en la cartera de Servicis ien els Acords de Gestió, l'AtencióBàsica de forma obligada il'Atenció Específica de formaoptativa.

5.2.1.1.A.12. Desenvolupar i implantar en lahistòria clínica informatitzada(Abucasis II), la història clínicaadequada amb el conjunt mínimde dades diagnòstiques delfumador, i amb material desuport o autoajuda.

5.2.1.2. Alcohol i drogues

Objectius generals

5.2.1.2.OG.1. Disminuir la incidència i prevalèn-cia del consum de drogues i alco-hol i reduir els danys associats alconsum.

5.2.1.2.OG.2. Proporcionar a les persones dro-godependents una atenció inte-


gral, integrada, normalitzada iaccessible.


5.2.1.2.OE.1. Millorar l'accessibilitat dels servi-cis per mitjà de l'acostament derecursos i la creació de dispositiusper a pacients de difícil captació.

5.2.1.2.OE.2. Promoure la formació dels pro-fessionals sanitaris.

5.2.1.2.OE.3. Promoure l'Educació per a laSalut: valors, actituds, riscos,estils de vida saludables per a evi-tar les drogodependències.

5.2.1.2.OE.4. Implantar programes de preven-ció en diferents escenaris, princi-palment en el mitjà escolar.

5.2.1.2.OE.5. Realitzar programes específicsd'actuació per a poblacions enrisc i grups vulnerables.

5.2.1.2.OE.6. Ampliar la cobertura dels progra-mes de reducció de danys.

5.2.1.2.OE.7. Fomentar la investigació enmatèria de drogodependències ila seua transferència a la pràcticaassistencial.


Objectiu 8: Incrementar la cobertura assis-tencial sociosanitària per al trac-tament de les distintes addic-cions.

Objectiu 9: Augmentar la captació i accessi-bilitat al tractament dels pacientsdrogodependents, en especial alspoc inclinats a este, i potenciar

les estratègies de reducció deldany i risc.

Objectiu 10: Incrementar les taxes de retencióanuals dels pacients drogode-pendents en tractament.

Objectiu 11: Adaptar programes específicsd'intervenció als factors socials derisc relacionats amb el consumd'alcohol i altres drogues. Aixícom, potenciar la investigaciósobre estos factors per a incre-mentar el coneixement sobrehàbits i noves tendències de con-sum.

Objectiu 12: Afavorir la participació dels paresen el sistema preventiu de lesdrogodependències a través de laformació d'estos a les escoles depares.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen drogodependències van ser:

· Actuacions sobre població general; poblacióde risc i consumidors experimentals i poblacióafectada (abús i/o dependència), refractària atractament o no.

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors personals; sobre l'entorn pròxim (famí-lia, escola i amics); a nivell comunitari i sobrel'àmbit polític, normatiu, administratiu.

Línies d'actuació

5.2.1.2.A.1. Realitzar activitats d'educació pera la salut, en l'àmbit de la comu-nitat, en les consultes sanitàries ien l'entorn escolar.


5.2.1.2.A.2. Realitzar formació del professoratsobre drogodependències.

5.2.1.2.A.3. Realitzar formació de pares permitjà de "Tallers de pares".

5.2.1.2.A.4. Realitzar diagnòstic precoç delsfactors de risc i desenvolupamentdels factors de protecció, espe-cialment en l'àmbit de l'atencióprimària i l'entorn escolar.

5.2.1.2.A.5. Realitzar promoció de l'Educacióper a la Salut sobre valors, acti-tuds, riscos i estils de vida saluda-bles en la població general.

5.2.1.2.A.6. Realitzar formació contínua delsprofessionals que exercixen acti-vitats en l'àmbit de les drogode-pendències.

5.2.1.2.A.7. Realitzar protocols de coordina-ció i seguiment, dirigides a con-sumidors experimentals i unaaltra població de risc, entre lesUnitats de Conductes Addictives iles Unitats de Salut MentalInfantil i Juvenil.

5.2.1.2.A.8. Realitzar protocols de col·labora-ció entre les Unitats deConductes Addictives i les UnitatsSocioeducatives en el suport iseguiment d'alumnes en situacióde risc.

5.2.1.2.A.9. Reforçar les intervencions querealitzen les Unitats de Conduc-tes Addictives en els barris d'acciópreferent.

5.2.1.2.A.10. Elaborar un programa específicdirigit a intervindre sobre la baixapercepció de risc del consum de

drogues (cànnabis, botelló, pasti-lleig, etc.).

5.2.1.2.A.11. Realitzar activitats de prevencióen drogodependències en elmarc de les "Empreses Genera-dores de Salut".

5.2.1.2.A.12. Optimitzar els Programes deManteniment amb Metadona.

5.2.1.2.A.13. Millorar la intervenció psicoedu-cativa dirigida als familiars depacients amb trastorns addictius icap al suport per a la inducció altractament dels pacients refracta-ris.

5.2.1.2.A.14. Realitzar un acord amb laFederació Valenciana de Muni-cipis i Províncies, que incloga lacoordinació de l'atenció a perso-nes drogodependents.

5.2.1.2.A.15. Desenvolupar una línia d'investi-gació sobre el tractament deltrastorn addictiu en pacientsrefractaris i amb greus repercus-sions sociofamiliars.

5.2.1.3. Alimentació i nutrició. Prevenció del'obesitat infantil i adolescent

Objectius generals

5.2.1.3.OG.1. Promoure una alimentació salu-dable adaptada a tots els grups d'edat, gènere iestats de salut.


5.2.1.3.OE.1. Previndre els problemes de salutd'alta prevalència relacionatsamb pràctiques alimentàriesincorrectes.


5.2.1.3.OE.2. Donar una prioritat especial a laprevenció i el control de l'obesitatinfantil.

5.2.1.3.OE.3. Realitzar educació per a la salutsobre promoció d'hàbits higieni-codietètics saludables.


Objectiu 13: Promoure hàbits saludables d'ali-mentació, activitat i exercici físic iprevindre la sobrecàrrega i obesi-tat en la infància i adolescència.

Objectiu 14: Detectar precoçment, en la infàn-cia i adolescència, la sobrecàrre-ga i l'obesitat i els seus factors derisc.

Objectiu 15: Intervindre adequadament davantde la sobrecàrrega i l'obesitat, iadaptar estratègies a cada gruppoblacional.

Objectiu16: Ampliar la intervenció educativades dels equips d'atenció primà-ria dirigits a persones amb pato-logies prevalents relacionadesamb la dieta i l'ancià fràgil o d'altrisc.

Objectiu 17: Fomentar la incorporació de lavaloració nutricional en les actua-cions dels equips de salut i dirigi-des a col·lectius més sensibles.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen el control de la sobrecàrrega i obesitat en lainfància i adolescència van ser:

· Actuacions en promoció de la salut i prevencióprimària (població sana); en població ambsobrecàrrega i obesitat.

· Actuacions sobre els factors personals; de l'en-torn pròxim (casa, família); de l'entorn extern

(infraestructures sanitàries o altres organitza-cions de la població) i del sistema social i legis-lació.

Línies d'actuació

5.2.1.3.A.1. Sensibilitzar les famílies i lapoblació en general i fer-hi cons-cients de la seua pròpia respon-sabilitat sobre la importància dela dieta adequada i l'activi-tat/exercici físic, del control depes corporal, i de la repercussiósobre la salut de la sobrecàrrega iobesitat, a través de campanyesinstitucionals, incloent-hi els mit-jans de comunicació.

5.2.1.3.A.2. Realitzar activitats d'educació pera la salut als xiquets / les xiquetesi adolescents en alimentació iactivitat/exercici físic en els cen-tres docents d'Educació Infantil,Educació Primària i ESO, d'estamanera es facilita al professoratl'accés a materials de suportsobre la importància, prevenció icontrol de la sobrecàrrega i obe-sitat en la infància i adolescència,amb especial èmfasi en els tutorsi el professorat d'Educació Física ibiologia-geologia.

5.2.1.3.A.3. Incloure en la consulta pediàtricad'atenció primària la detecció defactors de risc d'obesitat i la rea-lització d'educació per a la salutindividualitzada en dieta saluda-ble i activitat/exercici físic ade-quada a l'edat i les característi-ques individuals.

5.2.1.3.A.4. Realitzar campanyes institucio-nals, incloent-hi mitjans decomunicació, per a conscienciarles famílies i els adolescents sobrela importància de realitzar undesdejuni adequat.


5.2.1.3.A.5. Establir acords amb la Conselleriade Cultura, Educació i Esports,així com amb les corporacionslocals, per a facilitar l'accés alsespais esportius dels centresescolars i altres locals esportiuspúblics durant el temps d'oci alsxiquets / les xiquetes i adoles-cents.

5.2.1.3.A.6. Establir acords amb les corpora-cions locals per a facilitar unentorn urbanístic que permetal'activitat/exercici físic als xiquets /les xiquetes i adolescents.

5.2.1.3.A.7. Realitzar activitats d'educació pera la salut en les famílies sobre ali-mentació i activitat/exercici físicen els centres docents a través deles associacions de pares i maresd'alumnes i altres institucions.

5.2.1.3.A.8. Realitzar activitats d'educació pera la salut en els centres sanitarisdirigides a les famílies, xiquets/xi-quetes i adolescents per a inten-tar reduir l'oci sedentari.

5.2.1.3.A.9. Potenciar l'acció interdisciplinàriaen el tractament de l'obesitat.

5.2.1.3.A.10. Establir una coordinació fluida, através dels equips directius, entreel professorat dels centresdocents, i els professionals sani-taris per al suport en educacióper a la salut i en el seguiment dela salut dels xiquets/les xiquetes.

5.2.1.3.A.11. Formació dels professionals sani-taris en alimentació, activi-tat/exercici físic, valoració de l'es-tat nutricional i control de lasobrecàrrega/obesitat en la infàn-cia i adolescència.

5.2.1.3.A.12. Crear un portal en Internet dinsde la pàgina web de laConselleria de Sanitat amb infor-mació i recursos específics sobrela importància i prevenció de l'o-besitat infantil, per a famílies,professorat de centres docents iprofessionals sanitaris.

5.2.1.3.A.13. Elaborar un Pla d'actuacions demenjadors escolars, que prevejala participació de la Conselleriade Cultura, Educació i Esports ide la Conselleria de Sanitat.

5.2.1.4. Exercici físic / activitat física

Objectius generals

5.2.1.4.OG.1. Fomentar dins de les activitats dela Promoció de la Salut l'activitatfísica / exercici físic.


5.2.1.4.OE.1. Fomentar la prescripció i promo-ció eficaç de l'activitat física /exercici físic segons grups d'edat,gènere i estat de salut.

5.2.1.4.OE.2. Formar el personal sanitari enhabilitats per a augmentar l'efec-tivitat de la prescripció i promo-ció de l'activitat / exercici físic.


Objectiu 18: Fomentar l'activitat i l'exercici físicde la població, en especial delsxiquets, dones i persones majorsamb la finalitat de disminuir laprevalència de la població seden-tària.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen exercici / activitat física van ser:


· Actuacions dirigides sobre població sana;població major de 65 anys i població infantil ijuvenil.

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors personals; de l'entorn pròxim (família);de l'entorn extern (infraestructura sanitària oaltres organitzacions de la població); i del siste-ma social i legislació.

Línies d'actuació

5.2.1.4.A.1. Realitzar un programa de promo-ció de la salut i prevenció depatologies en població de risc:"Teràpia per exercici".

5.2.1.4.A.2. Realitzar la recomanació sistemà-tica del passeig diari a través delpersonal sanitari.

5.2.1.4.A.3. Realitzar recomanacions al mónempresarial sobre la pràcticad'activitat física en el treball.

5.2.1.4.A.4. Difondre informació sobre elsperjuís d'hàbits i postures nobeneficioses (poc saludables) pera la pràctica d'activitat física.

5.2.1.4.A.5. Realitzar activitats de formaciódirigides a professionals sanitarisd'atenció primària sobre promo-ció i prescripció de l'activitat físi-ca.

5.2.1.4.A.6. Realitzar activitats de formaciódirigides a professionals (contí-nua i continuada) per a la pro-moció i prescripció de l'activitatfísica en àmbits escolar, sanitari icomunitari.

5.2.1.4.A.7. Incloure consells específics d'acti-vitat física en el Sistema d'infor-mació sanitària de la Conselleriade Sanitat (Abucasis II), i en el

portal web de la Conselleria deSanitat.

5.2.1.4.A.8. Dissenyar, editar i difondre almàxim cartells i díptics promo-tors dels beneficis de l'activitatfísica, i incloure programes per al'adquisició d'hàbits saludables alsmitjans de comunicació.

5.2.1.4.A.9. Recomanar estratègies que per-meten augmentar les activitatsfísiques en la vida quotidiana.

5.2.1.5. Salut sexual i reproductiva

Objectius generals

5.2.1.5.OG.1. Promoure la salut sexual i repro-ductiva.


5.2.1.5.OE.1. Fomentar en la població general iamb una priorització en el grupd'adolescents i jóvens l'adquisicióde pràctiques sexuals més segu-res.

5.2.1.5.OE.2. Potenciar i desenvolupar activi-tats estructurades i coordinadesde promoció de la Salut Sexualen l'àmbit educatiu.


Objectiu 19: Donar a conéixer i facilitar l'acces-sibilitat als centres de SalutSexual i Reproductiva.

Objectiu 20: Promoure des de la gestió delsDepartament de Salut, grups detreball interdisciplinari sobreSalut Sexual i Reproductiva.

Objectiu 21: Millorar les actuacions d'educacióafectivosexual en adolescents.


Objectiu 22: Millorar la informació de lesinfeccions de transmissió sexual ala població i millorar el sistemad'informació d'estes malalties.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen salut sexual i reproductiva van ser:

· Actuacions de promoció de la salut; prevenciósecundària i terciària.

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors personals; sobre l'entorn pròxim (famí-lia, escola i amics); a nivell comunitari i sobrel'àmbit polític, normatiu, administratiu.

Línies d'actuació

5.2.1.5.A.1. Desenvolupar programes estruc-turats i coordinats d'EducacióSexual en ESO i Batxiller.

5.2.1.5.A.2. Impulsar i incorporar els profes-sionals dels centres d'AtencióPrimària, centres d'Informació iPrevenció de la Sida i centres deSalut Sexual i Reproductiva en laprevenció, diagnòstic, tracta-ment, seguiment i declaració deles infeccions de transmissiósexual més freqüents.

5.2.1.5.A.3. Facilitar la disponibilitat delsmètodes anticonceptius més uti-litzats (anticoncepció oral, anti-

concepció d'emergència i preser-vatiu), en els dispositius assisten-cials públics.

5.2.1.5.A.4. Analitzar i millorar el circuit sobreinterrupcions voluntàries de l'em-baràs a la Comunitat Valenciana.

5.2.1.5.A.5. Assegurar i millorar l'accessibilitatde l'anticoncepció als adolescentsi jóvens adequant horaris als cen-tres de Salut Sexual i Reproduc-tiva i centres d'Atenció Primària, ireforçar els mecanismes quegarantisquen la seua privacitat.

5.2.1.5.A.6. Realitzar guies i protocols d'ac-tuació per a donar a conéixer imillorar en els distints professio-nals sanitaris les actuacions enSalut Sexual i Reproductiva.

5.2.1.5.A.7. Impulsar la coordinació en elsdiferents dispositius assistencialsimplicats amb l'objectiu de millo-rar la prevenció, diagnòstic, trac-tament i seguiment de les infec-cions de transmissió sexual.

5.2.1.5.A.8. Incorporar als gabinets de Salutde les universitats de la Comuni-tat Valenciana en la informació idispensació de mètodes anticon-ceptius, per a previndre embaras-sos no desitjats i infeccions detransmissió sexual.


5.2.2. Entorn i salut

5.2.2.1. Salut laboral

Objectius generals

5.2.2.1.OG.1. Promoure un entorn laboral salu-dable.


5.2.2.1.OE.1. Reduir la sinistralitat laboral.

5.2.2.1.OE.2. Promocionar la informació, for-mació i participació dels treballa-dors i empresaris en relació ambla salut.

5.2.2.1.OE.3. Organitzar, dirigir, dissenyar iavaluar la vigilància de la salutdels treballadors i el sistema devigilància epidemiològica laboral.

5.2.2.1.OE.4. Millorar la informació i la coordi-nació sobre el dany d'origenlaboral.


Objectiu 23: Implantar el Sistema d'Informaciói Gestió en Salut Laboral i Segu-retat Química.

Objectiu 24: Millorar la cobertura i qualitat dela vigilància de la salut dels treba-lladors per a contribuir a la dismi-nució de les lesions i seqüelescausades pels sinistres laborals.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen salut laboral van ser:

· Actuacions dirigides cap a les persones sanesque treballen sense exposició a riscos laboralso que treballaran (en desocupació, en forma-

ció); la població exposada a risc laboral i lapoblació amb dany laboral.

· Actuacions sobre la persona que treballa (fac-tors individuals); les condicions laborals iambient de treball (lloc de treball, empresa,infraestructura); els servicis sanitariolaborals(Servicis de Prevenció de Riscos Laborals,Mútues d'Accidents de Treball i MalaltiesProfessionals) i els factors socioeconòmics ilegislació.

Línies d'actuació

5.2.2.1.A.1. Promoure les activitats saludablesen el marc "Empreses Generado-res de Salut".

5.2.2.1.A.2. Implantar un Sistema d'Informa-ció en Salut Laboral.

5.2.2.1.A.3. Realitzar un Programa per a lavigilància i el control sistemàticde productes químics perillosos.

5.2.2.1.A.4. Implantar un programa de millo-ra de la cobertura i de la qualitatde la vigilància de la salut delstreballadors.

5.2.2.1.A.5. Millorar la declaració de lesMalalties Professionals a la Co-munitat Valenciana.

5.2.2.1.A.6. Dissenyar programes sanitaris deprevenció dirigits a problemes desalut d'origen laboral de granrellevància a la Comunitat Valen-ciana.

5.2.2.1.A.7. Realitzar un programa de forma-ció en salut laboral per als pro-fessionals sanitaris d'atenció pri-mària.


5.2.2.1.A.8. Posada en marxa d'un programade prevenció de riscos laboralsdurant l'embaràs i lactància.

5.2.2.2. Medi ambient i salut

Objectius generals

5.2.2.2.OG.1. Controlar els factors mediam-bientals que incidixen sobre lasalut, i fomentar la creació d'a-liances entre els diferents agentsimplicats en la consecució d'esta.


5.2.2.2.OE.1. Millorar el coneixement mediam-biental i les seues conseqüènciesper a la salut.

5.2.2.2.OE.2. Optimitzar els mecanismes d'in-tervenció en el control de la con-taminació mediambiental i lesseues conseqüències.


Objectiu 25: Optimitzar els sistemes d'infor-mació i intervenció i desenvolu-par la capacitat tècnica professio-nal en salut ambiental.

Objectiu 26: Promoure la formació i la sensibi-lització en salut ambiental perpart dels professionals i de lapoblació, així com impulsar lainvestigació científica en estaàrea.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióal medi ambient i salut van ser:

· Actuacions dirigides cap a la prevenció primà-ria, secundària i terciària..

· Actuacions dirigides cap a la persona, l'entorni la legislació i investigació.

Línies d'actuació

5.2.2.2.A.1. Reforçar l'actuació coordinadaentre els òrgans sanitaris iambientals de l'Administraciópública valenciana.

5.2.2.2.A.2. Garantir el compliment dels límitsestablits per a la qualitat de l'aireambient i de les aigües.

5.2.2.2.A.3. Optimitzar la vigilància i el con-trol de nitrats, compostos deri-vats de cloració, plaguicides imetalls en l'aigua de consumhumà.

5.2.2.2.A.4. Protocol·litzar les actuacions devigilància sanitària davant de lescrisis d'origen ambiental.

5.2.2.2.A.5. Introduir el model de control deproductes químics basat en lesrecomanacions del Llibre Blancde la Unió Europea (SistemaREACH).

5.2.2.2.A.6. Assegurar la prestació dels servi-cis de salut ambiental per mitjàde la disponibilitat del conjunt derecursos tècnics i logístics neces-saris.

5.2.2.2.A.7. Incrementar la vigilància de lasalut en les poblacions pròximesals focus potencials de contami-nació ambiental.

5.2.2.2.A.8. Dissenyar procediments proto-col·litzats d'obtenció d'informacióde riscos ambientals que provo-quen els problemes prevalents enla infància.


5.2.2.2.A.9. Definir les necessitats d'informa-ció ambiental dels òrgans sanita-ris de l'Administració valenciana.

5.2.2.2.A.10. Millorar les xarxes de vigilànciaambiental per mitjà de l'establi-ment de sistemes d'alertes pre-ventives.

5.2.2.2.A.11. Emetre informes periòdics, espe-cialment sobre els problemesemergents, dirigits a la comunitatcientífica, als professionals sani-taris i al públic en general.

5.2.2.2.A.12. Facilitar l'ús de les bases de dadessanitàries i ambientals, seguir lesnormes ètiques necessàries i con-siderar les limitacions al seu ús.

5.2.2.2.A.13. Dur a terme l'avaluació d'impacteambiental en salut orientat a lapresa de decisions, tenint encompte l'anàlisi de cost-beneficide les possibles intervencions.

5.2.2.2.A.14. Realitzar les intervencions neces-sàries per a aconseguir milloresambientals i els seus beneficispotencials en salut.

5.2.2.2.A.15. Promoure el desenvolupamentde la formació en salut ambientaldins del camp de la salut pública.

5.2.2.2.A.16. Establir un procés de formació ensalut ambiental tant per a espe-cialistes en eixa àrea com per a laresta de tècnics en salut pública iper al conjunt de professionalssanitaris.

5.2.2.2.A.17. Dotar la població de nous instru-ments de comunicació sobre elsriscos ambientals per a la salut.

5.2.2.2.A.18. Elaborar propostes de normesjurídiques ambientals i sanitàries

orientades a la protecció de lasalut que potencien la participa-ció de professionals i de la pobla-ció.

5.2.2.2.A.19. Realitzar estudis sobre la relacióentre els factors de risc ambien-tals i els danys per a la salut,especialment en els períodes del'embaràs i la infància.

5.2.2.2.A.20. Promoure la creació de xarxesd'investigació i potenciar la parti-cipació en projectes d'investiga-ció sobre salut i medi ambient.

5.2.2.2.A.21. Desenvolupar la investigació enels nous riscos ambientals (canviclimàtic, camps electromagnè-tics, compostos orgànics persis-tents, alteradors endocrins, am-bients interiors, etc.), així com, enels nivells de referència per amarcadors biològics en humansenfront dels principals riscosambientals.

5.2.2.2.A.22. Desenvolupar les actuacions pre-vistes en el Pla de la Conselleriade Sanitat relatiu a la grip aviària.

5.2.2.3. Seguretat alimentària: pla deseguretat alimentària de la ComunitatValenciana

El Pla de Seguretat Alimentària es configura comun instrument en què es concreta el conjunt d'ac-cions de caràcter interdepartamental conduents agarantir la salut i seguretat dels consumidors enmatèria alimentària, a partir de la definició delsobjectius específics que es pretenen aconseguir ide la col·laboració necessària entre els distints sec-tors implicats, i aprofitar al mateix temps l'àmpliaexperiència existent en els distints departamentque conformen l'Administració de la GeneralitatValenciana i en la resta d'administracions públi-ques, en el camp de la salut i la producció agroa-limentària.


El Pla s'emmarca en l'àmbit de la política de segu-retat alimentària impulsada per la Unió Europea ipreveu l'enfocament, les iniciatives i les mesuresdefinides en el llibre blanc sobre seguretat alimen-tària elaborat per la Comissió (Brussel·les,12.01.2000; COM (1999) 719 final).

Descripció del pla de seguretat alimentària

El present Pla de Seguretat Alimentària, basat enun plantejament global i integrat al llarg de tota lacadena alimentària, des de la producció primàriafins a la posada a disposició del consumidor delproducte alimentari, i en tots els sectors de l'ali-mentació, s'estructura en cinc grans apartats:

· El primer apartat conté les directrius i elementsessencials.

· El segon apartat assenyala les àrees d'actuació,com són el sector de producció primària, el sec-tor de transformació i comercialització d'ali-ments, i el sector d'aigües de consum públic, esdefinix en cada una d'estes els objectius que espretenen aconseguir i les línies d'actuació.

· El tercer apartat es basa en cinc principis bàsicsque actuen com a mecanismes d'intervenció enles diferents àrees, concretats en l'autocontrolque les empreses del sector d'agroalimentaciórealitzen sobre els seus propis sistemes de pro-ducció, l'ús de codis de pràctiques correctescom a instrument d'orientació als agents eco-nòmics del sector alimentari en el complimentde les normes sobre higiene dels productes ali-mentaris, el control oficial efectuat per lesadministracions competents per a la compro-vació dels aliments i altres productes primaris,la traçabilitat, que permet davant de la pèrduade seguretat d'un producte l'aplicació de pro-cediments adequats per a la retirada d'este delmercat, i, finalment, la informació i formació alconsumidor.

· El quart dels apartats resulta de la conjunciódels anteriors, i en este es dissenyen els progra-mes d'actuació i es definixen els òrgans admi-

nistratius a què, de manera particular, corres-pon l'execució dels programes i actuacions quepreveu el Pla.

· Finalment, tanca el Pla de SeguretatAlimentària l'apartat dedicat a la seua gestió,en el qual es delimiten les estructures i els orga-nismes de suport de les actuacions, en concretla Comissió de Seguretat Alimentària, laSecretaria i el Comité Tècnic; es detallen els dis-tints òrgans de gestió que intervenen en el des-plegament i l'execució del Pla de SeguretatAlimentària, així com les atribucions genèriquesd'este amb incidència directa en la matèria; esconcreten els recursos personals que es desti-nen en cada departament al desplegament i l'e-xecució del pla; i, finalment, es contenen elsmecanismes de coordinació necessaris per aassegurar-ne el desenvolupament global i inte-grat, segons un eficient funcionament del sis-tema.

Objectius generals

5.2.2.3.OG.1. Garantir per mitjà del control ofi-cial el compliment de la normati-va d'higiene alimentària en elsector agroalimentari i la confor-mitat dels aliments a les disposi-cions establides, i assegurar lainnocuïtat d'estos per al consumi-dor.


5.2.2.3.OE.1. Garantir la innocuïtat per al con-sumidor dels aliments amb rela-ció als contaminants biòtics i/oabiòtics que hi puguen contin-dre.

5.2.2.3.OE.2. Garantir la implantació de siste-mes preventius i sistemàtics d'au-tocontrol basats en Guies dePràctiques Correctes, RequisitsPrevis d'Higiene i Traçabilitat iAnàlisi de Perills i Punts de Con-


trol Crítics en el sistema agroali-mentari.

5.2.2.3.OE.3. Garantir la protecció de la salut iseguretat dels consumidors i evi-tar el frau, a través d'una infor-mació veraç, útil i comprensible iuna publicitat lleial, així com laseua formació.


Objectiu 27: Inspeccionar les indústries i elsestabliments alimentaris segonsel que establix el Pla de SeguretatAlimentària.

Objectiu 28: Dissenyar i implantar un sistemad'avaluació del risc associat aestabliments alimentaris per a l'a-dequada planificació del controloficial.

Objectiu 29: Proveir els mitjans i mecanismesd'intervenció necessaris que per-meten la implantació de l'auto-control basat en els RequisitsPrevis d'Higiene i Traçabilitat iAnàlisi de Perills i Punts deControl Crític en el 90% dels esta-bliments alimentaris definits en elPla plurianual per a la implanta-ció de l'autocontrol.

Objectiu 30: Proveir els mitjans i mecanismesd'intervenció necessaris que per-meten la implantació de l'auto-control basat en Guies dePràctiques Correctes d'Higiene enel 75% dels establiments alimen-taris definits en el Pla plurianualper a la implantació de l'autocon-trol.

Objectiu 31: Realitzar actuacions d'informaciói formació al consumidor en rela-ció a afavorir el coneixement dels

factors de risc que puguen deri-var-se del consum d'aliments, deles mesures preventives aplicablesen la manipulació d'aliments i del'etiquetatge, segons el que esta-blix el Pla de Seguretat Alimen-tària.

Objectiu 32: Dissenyar i implantar un Sistemade Gestió de Qualitat en l'Àrea deSeguretat Alimentària que preve-ja els criteris generals de funcio-nament dels organismes que rea-litzen inspecció basat en laUNIX-EN 17020.

Objectiu 33: Proporcionar al 100% dels agentsde control oficial la formació enels àmbits temàtics que s'establi-xen en els Reglaments Comu-nitaris de Control Oficial.

Objectiu 34: Garantir que els laboratoris desalut pública disposen d'una car-tera de servicis que cobrisca lesnecessitats analítiques del Pla deSeguretat Alimentària.

El Pla de Seguretat Alimentària preveu tres líniesd'actuació dins de les quals s'inclouen les següentsactivitats a realitzar durant el període de vigènciad'este Pla de Salut:

1. Desenvolupament d'estratègies d'instrumenta-ció del sistema d'Anàlisi de Perills i Punts deControl Crítics en els establiments alimentaris.

a) Elaboració i seguiment d'un Pla plurianual pera la implantació de l'autocontrol en els esta-bliments agroalimentaris basat en codis dePràctiques Correctes d'Higiene, requisits pre-vis d'higiene i traçabilitat i Anàlisi de Perills iPunts de Control Crítics.

b) Desenvolupament d'una Guia de PràctiquesCorrectes d'Higiene Genèrica Referent per al'avaluació de la conformitat de guies secto-rials.


c) Impulsar el desenvolupament de guies secto-rials per a l'autocontrol dels establiments ali-mentaris.

d) Desenvolupament d'un manual per a laimplantació de l'Anàlisi de Perills i Punts deControl Crítics i els Requisits Previs a fi de faci-litar la implantació de l'autocontrol als esta-bliments alimentaris.

2. Enfortiment dels servicis de control oficial.

a) Disseny d'un instrument que permeta la pro-gramació del control oficial segons el risc ali-mentari.

b) Supervisió de les activitats de control oficial,d'acord amb el Pla de Seguretat Alimentària(Programa de supervisió del control oficial).

c) Formació d'especialistes en distintes àrees delcontrol oficial per a la difusió de coneixe-ments al personal de l'organització.

d) Formació dels agents de control en les distin-tes àrees de coneixement relacionades amb laseguretat dels aliments.

e) Redacció del manual del Sistema de Gestió deQualitat i el Pla plurianual per a la seuaimplantació durant el 2005.

f) Implantació del Sistema de Gestió de Qualitatbasant-se en el Pla plurianual.

g) Desenvolupament d'un Pla d'inversions quepermeta la incorporació de tecnologies analí-tiques adequades i l'automatització de pro-cessos als laboratoris de salut pública.

h) Desenvolupament d'un Pla de qualitat per a laprogressiva acreditació dels procedimentsanalítics implantats als laboratoris de salutpública.

3. Informació i formació al consumidor

a) Realitzar activitats i campanyes d'informació iformació sobre els factors de risc que puguenderivar-se del consum d'aliments; sobre con-servació, preparació i manipulació d'alimentsi sobre l'etiquetatge obligatori i facultatiu delsaliments.

5.2.2.4. Salut perinatal

Objectius generals

5.2.2.4.OG.1. Promocionar la salut de la dona,amb especial atenció al procés dela maternitat.

5.2.2.4.OG.2. Mantindre la mortalitat materna ila mortalitat perinatal per baix deles taxes actuals.

5.2.2.4.OG.3. Reduir la incidència i prevalènciade xiquets de bolquers amb pro-blemes de salut, discapacitat omalalties congènites.


5.2.2.4.OE.1. Fomentar les actuacions preventi-ves i de promoció de la salutreproductiva, dirigides a dones ihòmens en edat fèrtil.

5.2.2.4.OE.2. Prestar especial atenció, a fi dereduir desigualtats, a les parelles idones embarassades de col·lec-tius específics més vulnerables.

5.2.2.4.OE.3. Afavorir un entorn domèstic salu-dable per a la gestant i el nounat.

5.2.2.4.OE.4. Intensificar els esforços a huma-nitzar i desmedicalitzar l'assistèn-cia al part, i facilitar una majorparticipació de la parella en tot elprocés.

5.2.2.4.OE.4. Crear un entorn sanitari afavori-dor de la lactància materna, quepermeta incrementar les actualstaxes d'inici i manteniment d'estapràctica.

5.2.2.4.OE.5. Avançar en el suport social i insti-tucional a la família, amb mesu-


res que fomenten la conciliacióde la vida familiar i laboral.


Objectiu 35: Reduir els naixements pretermeper davall del 8%, amb especialinsistència en la prematuritatextrema.

Objectiu 36: Millorar els sistemes d'informaciósobre salut perinatal i els seusdeterminants.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen salut perinatal van ser:

· Actuacions sobre la població en edat fèrtil,amb anterioritat que es produïsca la gestació;en el període gestacional i després de la gesta-ció.

· Actuacions sobre els factors personals; de l'en-torn pròxim (casa, família); de l'entorn extern(infraestructures sanitàries o altres organitza-cions de la població) i del sistema social i legis-lació.

Línies d'actuació

5.2.2.4.A.1. Realitzar activitats d'educació pera la salut en l'àmbit de la consul-ta, a la comunitat i a l'escola.

5.2.2.4.A.2. Realitzar activitats preventivesabans de la concepció: vacunaciórubèola, consell antitabac, sero-logia de malalties de transmissióvertical, àcid fòlic, etc.

5.2.2.4.A.3. Proporcionar informació/educa-ció a les parelles en edat fèrtil,tant de manera individual a laconsulta com a través d'actua-cions col·lectives de promoció dela salut.

5.2.2.4.A.4. Desenvolupar programes d'edu-cació sanitària a l'escola dirigits aprevindre embarassos en l'adoles-cència, sobre el consum detabac, alcohol i drogues durantl'embaràs i foment d'una imatgepositiva de la lactància.

5.2.2.4.A.5. Realitzar activitats per a identifi-car riscos per a la reproducció iaplicar mesures de prevenció enl'entorn laboral.

5.2.2.4.A.6. Garantir el transport perinatalespecífic (intraúter i postnatal)dins del transport secundari(vegeu apartat d'urgències iemergències).

5.2.2.4.A.7. Promoure accions per a donarsuport a la maternitat i la pater-nitat desitjada, responsable icompartida.

5.2.2.4.A.8. Crear en els entorns laborals isocials un ambient afavoridor dela lactància materna, de maneraque facilite a les mares esta pràc-tica (hores de lactància, espai físicper a donar de mamar, extracció iconservació de la llet).

5.2.2.4.A.9. Crear un entorn en els servicis dematernitat i atenció als xiquets debolquers afavoridor i d'acordamb les recomanacions del'OMS/UNICEF (cohabitació, iniciimmediat de la lactància, noadministrar preparats artificials nixumets…).

5.2.2.4.A.10. Realitzar el diagnòstic prenatal idetecció precoç d'anomalies con-gènites en el nounat, d'acordamb els protocols vigents en laConselleria de Sanitat.


5.2.2.4.A.11. Incrementar el suport pràctic iemocional dels professionalssanitaris als nous pares, ambespecial atenció als grups socialsamb menor capacitació per al'autoatenció i l'atenció del futurbebé.

5.2.2.5. Salut en la infància i adolescència

Objectius generals

5.2.2.5.OG.1. Protegir i millorar la salut en lainfància i adolescència.


5.2.2.5.OE.1. Fomentar l'adopció d'estils devida saludable i l'atenció de lasalut en els xiquets/les xiquetes iadolescents.

5.2.2.5.OE.2. Previndre els conflictes de relació,els problemes de conducta (vio-lència, conductes de risc) en lapoblació infantil i adolescent.

5.2.2.5.OE.3. Previndre i detectar precoçmentriscos de salut específics en l'ado-lescència.


Objectiu 37: Millorar la cobertura dels exà-mens de salut infantil per a cadaedat.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen salut en la infància i adolescència van ser:

· Actuacions sobre població sana; sobre pobla-ció amb factors o situacions de risc i sobrepoblació afectada.

· Actuacions sobre els factors personals; sobrefactors de l'entorn pròxim (casa, família i/o cui-dadors); sobre l'entorn extern (infraestructures

sanitàries o altres organitzacions de la pobla-ció) i del sistema social i legislació.

Línies d'actuació

5.2.2.5.A.1. Les línies d'actuació dirigides a lapoblació infantil i adolescent iprioritzades pels experts referidesa: alimentació, activitat física, ris-cos ambientals, prevenció d'acci-dents, salut mental, consum desubstàncies tòxiques i salut afec-tiva sexual, queden reflectides enels apartats corresponents del Plade Salut.

5.2.2.5.A.2. Potenciar l'oferta d'informació iconsells de salut dirigits a lacomunitat sobre la salut en lainfància i adolescència, a travésdels col·lectius socials, professio-nals i mitjans de comunicació.

5.2.2.5.A.3. Desenvolupar programes d'edu-cació per a la salut en totes lesetapes educatives.

5.2.2.5.A.4. Realització de les proves de cri-batge efectives, anamnesi, explo-racions i mesures de prevencióadequades a cada edat.

5.2.2.5.A.5. Col·laborar amb altres organis-mes per a millorar el complimentde les normes de seguretat enmatèria de protecció infantil enmitjans de transport (casc, cintu-ró de seguretat, cadires homolo-gades, etc). (Vegeu apartat detrànsit).

5.2.2.5.A.6. Protocol·litzar la cooperacióintersectorial per a millorar ladetecció precoç, seguiment iintervenció davant del risc psico-social, la desprotecció i el mal-tractament infantil; així com, pera l'atenció del retard del desenvo-


lupament, discapacitat o violèn-cia.

5.2.2.5.A.7. Desenvolupar mesures per amillorar l'intercanvi d'informació,la col·laboració, i la utilitzacióindistinta de tots els professionalsque atenen la infància i adoles-cència, amb independència del'adscripció institucional.

5.2.2.5.A.8. Desenvolupar un programa desalut específic dirigit als adoles-cents.

5.2.2.5.A.9. Elaborar i difondre la Carta dedrets sobre la salut dels menors.

5.2.2.5.A.10. Adaptar l'entorn hospitalari a lesnecessitats personals i educativesdels xiquets hospitalitzats, i facili-tar l'escola a l'hospital, l'acom-panyament familiar, espais, mo-biliari i decoració adaptats.

5.2.2.5.A.11. Millorar la cobertura del progra-ma de salut bucodental infantil.

5.2.3. Malalties que es poden previndre permitjà de vacunació

Objectius generals

5.2.3.OG.1. Millorar el nivell d'immunitzacióde la població de la ComunitatValenciana.


5.2.3.OE.1. Adaptar de forma contínua elcalendari de vacunacions siste-màtiques a la situació epidemio-lògica i a la disponibilitat de no-ves vacunes.

5.2.3.OE.2. Vigilància i control de les reac-cions adverses a les vacunes.

5.2.3.OE.3. Mantindre i millorar la qualitatdels servicis de vacunació, espe-cialment millorar la qualitat de lacadena de fred.

5.2.3.OE.4. Avaluar la situació epidemiològi-ca de les malalties susceptibles deprevenció per mitjà de vacunació.

5.2.3.OE.5. Mantindre i millorar les cobertu-res de vacunes dels programes devacunació de cada grup de po-blació.

5.2.3.OE.6. Intervindre sobre els grups debaixa cobertura de vacunes.

5.2.3.OE.7. Millorar la formació del personalimplicat en els programes devacunacions.


Objectiu 38: Aconseguir en finalitzar el perío-de de vigència del Pla de Salutuna cobertura de vacunes regis-trada en el Registre de Vacuna-cions Nominal de:

· Vacuna contra la poliomielitis als6 mesos: > 90 %.

· Vacuna contra l'hepatitis B als 6mesos: > 90 %.

· Vacuna DTP als 18 mesos: >90 %.· Vacuna triple vírica 1a dosi: > 90 %.· Vacuna triple vírica 2a dosi: > 80 %.· Vacuna Td als 14 anys: > 80 %.· Vacuna contra la grip en majors

de 60 anys: > 70 %.· Vacuna contra la grip en personal

sanitari: > 60 %.

Objectiu 39: Garantir l'eficiència dels progra-mes de vacunació i mantindre elsestàndards de qualitat en la logís-tica per damunt del 95%.


Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen vacunes van ser:

· Actuacions sobre la vacunació infantil; la vacu-nació d'adults i la vacunació en població derisc.

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors individuals; l'entorn; els recursos iaccions normatives.

Línies d'actuació

5.2.3.A.1. Edició d'una monografia amb elscriteris generals d'inclusió denoves vacunes en els calendaris iprogrames de vacunacions alllarg de l'any 2006.

5.2.3.A.2. Mantindre el Programa de ParàlisiFlàccida.

5.2.3.A.3. Mantindre el Sistema de Vigilàn-cia Epidemiològica de la pallola.

5.2.3.A.4. Establir un Pla anual de formacióen vacunes per al personal impli-cat en la vacunació abans quefinalitze l'any 2006.

5.2.3.A.5. Incloure de manera sistemàtical'avaluació de l'estat de vacunacióals 13-14 anys d'edat en l'últimexamen de salut que realitza elpediatre a fi de millorar la cober-tura de vacunes.

5.2.3.A.6. Realització d'un estudi per a iden-tificar borses de baixa coberturade vacunació abans de la fi de2007.

5.2.3.A.7. Elaborar un protocol de recoma-nacions específiques de vacuna-

ció en personal sanitari abans dela fi de 2006.

5.2.3.A.8. Elaborar un informe anual dirigita professionals sanitaris amb elsresultats dels programes de vacu-nacions abans de la fi del primertrimestre de l'any següent.

5.2.3.A.9. Elaborar anualment materials dedivulgació de les ofertes de vacu-nació incloses en els programes icalendaris de vacunacions desti-nats a la població en general.

5.2.3.A.10. Incloure abans de finalitzar l'any2006 en el Registre de VacunesNominal (RVN) els indicadors deseguiment dels programes devacunació.

5.2.3.A.11. Implantar l'accés al Registre deVacunació Nominal des de totsels servicis de medicina preventi-va dels hospitals dependents dela Conselleria de Sanitat abans definalitzar el 2006.

5.2.3.A.12. Implantar l'accés al Registre deVacunació Nominal des de totsels servicis de prevenció de riscoslaborals de la Conselleria deSanitat abans de final de 2006.

5.2.3.A.13. Implantar l'accés al Registre deVacunació Nominal des de totsels servicis de pediatria dels hos-pitals dependents de laConselleria de Sanitat abans quefinalitze l'any 2006.

5.2.3.A.14. Implantar l'accés al Registre deVacunació Nominal des de totsels servicis d'urgències i punts d'a-tenció continuada abans de la


finalització del període de vigèn-cia del Pla.

5.2.3.A.15. Oferir l'accés al Registre de Vacu-nació Nominal a totes les mater-nitats privades abans de finalitzarl'any 2007.

5.2.3.A.16. Oferir a tots els centres que rea-litzen activitat de vacunació el sis-tema de registre de la Conselleriade Sanitat.

5.2.4. Malalties cardiovasculars i vascularscerebrals

Les malalties cardiovasculars i vasculars cerebralsnecessiten un abordatge integral. Des del sistemasanitari es realitzen actuacions que van des de lapromoció de la salut fins a la prevenció terciària.La necessitat de recollir totes estes actuacions hamotivat l'elaboració per part de la Conselleria deSanitat del document marc "Prevenció de lesMalalties Cardiovasculars i Vasculars Cerebrals ".

Este document marc, junt amb el Pla Integral deCardiopatia Isquèmica (PICI) elaborat pel Ministeride Sanitat i Consum, ha sigut un dels instrumentsde treball utilitzat pels experts per a la prioritzacióde les línies d'actuació en esta àrea d'intervenció.

A fi de no ser repetitiu a l'hora de la lectura delpresent document, el lector ha de remetre's alsapartats Hàbits i Estils de Vida, Diabetis, Urgènciesi Emergències, per a completar l'abordatge inte-gral d'estes malalties.

5.2.4.1. Malalties cardiovasculars

Objectius generals

5.2.4.1.OG.1. Disminuir la morbimortalitat permalalties vasculars.

5.2.4.1.OG.2. Millorar la qualitat de vida de lespersones afectades per malaltiavascular.


5.2.4.1.OE.1. Desenvolupar estratègies de pre-venció primària dirigides als fac-tors de risc cardiovascular.

5.2.4.1.OE.2. Prevenció, seguiment i controldels factors de risc cardiovascular.

5.2.4.1.OE.3. Desenvolupar estratègies de pre-venció secundària i rehabilitaciócardíaca.

5.2.4.1.OE.4. Oferir informació clara, compren-sible i senzilla dirigida a pacientsi a cuidadors.

5.2.4.1.OE.5. Millorar i potenciar els sistemesd'informació i la investigació.


Objectiu 40: Augmentar el diagnòstic dels fac-tors de risc de les malalties car-diovasculars i vasculars cerebrals.

Objectiu 41: Augmentar el control dels factorsde risc cardiovasculars i vascularscerebrals i utilitzar estratègies deprevenció primària i secundària.

Objectiu 42: Mantindre l'objectiu de disminuirun 1,5% anual la mortalitat percardiopatia isquèmica.

Objectiu 43: Millorar l'atenció a la incapacitatproduïda per les malalties cardio-vasculars i instaurar un programad'atenció integral al pacient ambdany cerebral.


Objectiu 44: En l'àrea cardiovascular i vascularcerebral, potenciar la investigacióen: estudis epidemiològics enpoblació general i subgrups derisc de factors de risc clàssic iemergents; estudi sobre l'efectivi-tat de les mesures preventives ipromoció de la salut; estudi delspatrons de maneig de les síndro-mes coronàries; estudi sobre l'e-fectivitat, seguretat i eficiènciadels tractaments invasius en car-diologia.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen la patologia isquèmica van ser:

· Actuacions sobre població sana; població ambfactors de risc i malalts cardiovasculars.

· Actuacions orientades a intervindre sobre fac-tors personals i el seu entorn pròxim; sobre elsprofessionals del sistema sanitari; sobre els fac-tors d'entorn extern i infraestructures sanitàriesi sobre el sistema social i legislació.

Línies d'actuació

5.2.4.1.A.1. Potenciar la investigació sobre elsfactors de risc cardiovascular enla població infantil, adolescent iadulta de la Comunitat Valen-ciana.

5.2.4.1.A.2. Es promourà la col·laboració ambles empreses que poden influir enl'adopció de pràctiques cardiosa-ludables: alimentàries, esportives,lúdiques, educatives, etc.

5.2.4.1.A.3. Es potenciarà la promoció de lasalut i educació sanitària als mit-jans de comunicació.

5.2.4.1.A.4. Implicar les societats científiques iassociacions ciutadanes en lapromoció de la salut.

5.2.4.1.A.5. Potenciar el diagnòstic de la sín-drome metabòlica calculada.

5.2.4.1.A.6. Aconseguir un 60% de pacientsdiagnosticats sobre la prevalènciade dislipèmia calculada.

5.2.4.1.A.7. Aconseguir un 60% de pacientsdiagnosticats sobre la prevalènciad'hipertensió arterial calculada.

5.2.4.1.A.8. Augmentar el percentatge depacients, tant adults com xiquetsamb avaluació global del risc car-diovascular quan estiga presentalgun factor de risc.

5.2.4.1.A.9. Aconseguir el control en el 35%de pacients diagnosticats d'hiper-tensió arterial.

5.2.4.1.A.10. Aconseguir el control en el 50%de pacients amb dislipèmia diag-nosticada.

5.2.4.1.A.11. Millorar l'accessibilitat a la realit-zació d'electrocardiogrames i a lautilització de monitors desfi-bril·ladors en punts estratègics(fora del sistema sanitari).

5.2.4.1.A.12. Adequació dels sistemes d'infor-mació existents i en desenvolupa-ment a les necessitats d'informa-ció en promoció, prevenció,diagnòstic i control de les malal-ties.

5.2.4.1.A.13. Estudi poblacional transversal dela situació dels factors de risc ilesions subclíniques cardiovascu-lars a la Comunitat Valenciana.

5.2.4.1.A.14. Promoure la incorporació a pro-grames de rehabilitació en totsels pacients que ho requerisquendesprés d'accident vasculocere-bral.


5.2.4.1.A.15. Tots els pacients cardiovascularshauran de tindre la possibilitat decontinuar les normes de preven-ció secundària i rehabilitació car-díaca, a través de programesadequats.

5.2.4.1.A.16. Protocol·litzar la intervenció acti-va sobre els factors de risc conco-mitants amb la seua patologiacardiovascular.

5.2.4.1.A.17. Tots els pacients han de rebre eltractament integral més adequat:dietètic, farmacològic, d'exercici ide suport social.

5.2.4.1.A.18. Reduir el temps entre l'inici delssímptomes de l'infart agut demiocardi i el primer contacte ambel sistema sanitari.

5.2.4.1.A.19. Els informes d'alta hauran d'in-cloure consells sobre el controlde factors de risc al pacient, indi-cacions de seguiment per part decardiòleg i metge d'atenció pri-mària, i atendran protocols con-junts.

5.2.4.1.A.20. Elaborar i usar protocols d'aten-ció a la síndrome coronàriaaguda.

5.2.4.1.A.21. Estructurar l'atenció sanitària delpacient amb dolor toràcic a l'hos-pital, per a aconseguir un electro-cardiograma en menys de 10minuts.

5.2.4.1.A.22. Realitzar tractament de reperfu-sió precoç (trombòlisi en 30 mino angioplàstia en 90 min).

5.2.4.1.A.23. Elaborar en tots els hospitals unprotocol d'assistència al pacientamb dolor toràcic en el servicid'urgències, i quantificar el temps

de demora entre arribada delmalalt i realització de l'electrocar-diograma i arribada del malalt icomençament del tractament derepercussió amb l'objecte demillorar la infraestructura del ser-vici fins a aconseguir els tempsideals d'actuació.

5.2.4.1.A.24. Promoure l'elaboració i l'ús deguies de pràctica clínica de pato-logies cardiovasculars en atencióambulatòria.

5.2.4.1.A.25. Formació del personal sanitari,perquè conega el tractament deles crisis agudes i la seua assis-tència in situ amb capacitat dedesfibril·lar.

5.2.4.1.A.26. Realitzar el transport adequat al'hospital amb personal sanitarientrenat i capacitat per a unaeventual trombòlisi.

5.2.4.1.A.27. Realitzar l'estratificació del riscabans de l'alta: funció ventriculari prova d'isquèmia en aquellspacients amb anatomia coronàriadesconeguda.

5.2.4.1.A.28. Realitzar tractament antitrombò-tic i antisquèmic immediat inten-siu i revascularització coronàriaen menys de 48 hores per alspacients amb angina inestable oinfart sense ona Q d'alt risc.

5.2.4.1.A.29. Desenvolupar sistemes de regis-tre i avaluació de la qualitat del'activitat assistencial per a garan-tir la bona pràctica clínica de cen-tres i professionals.

5.2.4.1.A.30. S'adaptaran o, si no hi ha, es cre-aran les infraestructures sanità-ries necessàries per a realitzarprevenció primària i secundària i


rehabilitació cardíaca segons lescaracterístiques del nivell assis-tencial.

5.2.4.1.A.31. Establir una via clínica d'atencióal pacient amb Síndrome Cardía-ca Aguda, que s'inicia amb l'esta-bliment de protocols validatsd'interrogatori telefònic per aldolor toràcic als centres d'Infor-mació i Coordinació d'Urgències(CICU).

5.2.4.1.A.32. Cada Departament de Salut esta-blirà la seua estratègia de reper-fusió en l'infart agut de miocardicoordinant l'alerta hemodinàmi-ca.

5.2.4.1.A.33. Organitzar els servicis d'urgènciesdels hospitals perquè puguenatendre de forma emergent elsmalalts amb sospita de síndromecoronària aguda. Han de dispo-sar de sistemes de classificació iàrees d'observació amb capacitatper a monitoritzar els pacients.

5.2.4.1.A.34. Dotar els hospitals que atenenmalalts amb infarts aguts de mio-cardi de personal mèdic capacitati infraestructura suficient. Ambeste fi, han de disposar d'un ser-vici d'urgències amb capacitat demonitorització, unitat coronàriao unitat de vigilància intensiva i, amés, un ecocardiògraf, provad'esforç i un laboratori que deter-mine troponines, colesterol total ifraccions de colesterol.

5.2.4.1.A.35. Els pacients amb angina estable osímptomes nous sospitosos d'an-gina seran atesos amb la majorbrevetat possible, segons la situa-ció clínica i el juí del metge remi-tent, per una consulta d'atencióespecialitzada. Això mateix s'apli-

ca als pacients amb disfuncióventricular esquerra o sospitad'esta.

5.2.4.1.A.36. Els pacients amb malaltia coronà-ria crònica, amb disfunció ventri-cular esquerra o sense, tindranun pla de revisions i seguimentper part d'atenció primària, tanten el nivell mèdic com d'inferme-ria, que garantisca un correctetractament, control de factors derisc i educació sanitària.

5.2.4.1.A.37. Tots els pacients amb malaltiacoronària crònica rebran, excepteen casos de contraindicació, unbetabloquejant, per a controlarl'angina i millorar el pronòstic. Encas de disfunció ventricular es-querra sistòlica han de rebre, amés, un inhibidor de l'enzim con-versor d'angiotensina, a les dosisrecomanades per les guies cientí-fiques.

5.2.4.1.A.38. Realitzar la coronariografia ambvista a revascularització en untermini màxim de dos mesos desde la seua indicació, amb tendèn-cia a aconseguir acurtar este ter-mini.

5.2.4.1.A.39. Incloure el pacient candidat arevascularització miocàrdica otrasplantament cardíac, en elprograma d'un centre especialit-zat que li garantisca la realitzacióde la intervenció en un tempsmàxim determinat d'acord amb elrisc del pacient, bé en el seupropi centre, quan estiga dispo-nible, o a través d'un protocoldefinit de derivació.

5.2.4.1.A.40. Establir un marc legal per al des-envolupament d'un programad'ús de desfibril·ladors semiauto-


màtics per personal entrenat enllocs públics.

5.2.4.2. Malalties vasculars cerebrals: ictus

Objectius generals

5.2.4.2.OG.1. Disminuir la morbimortalitat perictus.

5.2.4.2.OG.2. Millorar la qualitat de vida de lespersones afectades per ictus.


5.2.4.2.OE.1. Desenvolupar estratègies per a laprevenció primària de l'ictus.

5.2.4.2.OE.2. Desenvolupar estratègies per a laprevenció secundària de l'ictus.

5.2.4.2.OE.3. Millorar l'assistència sanitària dela fase aguda dels accidents vas-culars cerebrals.

5.2.4.2.OE.4. Millorar l'assistència sociosanità-ria de les seqüeles dels accidentsvasculars cerebrals.

5.2.4.2.OE.5. Adequar l'assistència sanitària adomicili dels pacients amb ictus.

5.2.4.2.OE.6. Aconseguir la màxima autonomiafuncional possible dels pacientsamb seqüeles per ictus.

5.2.4.2.OE.7. Aconseguir una adequada infor-mació dels pacients, familiars icuidadors dels pacients ambictus.


Objectiu 45: Disminuir un 1% anual la morta-litat per ictus.

Objectiu 46: Tots els hospitals d'atenció amalalts crònics i de llarga estada

comptaran amb unitats de danycerebral.

Objectiu 47: Augmentar la cobertura del trac-tament anticoagulant en pa-cients amb fibril·lació auricular,seguir les indicacions de les reco-manacions científiques i millorarla detecció precoç de la fibril·la-ció auricular, per a la prevencióprimària de l'ictus.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen l'ictus van ser:

· Actuacions sobre factors de l'individu; de l'en-torn pròxim (casa, família o convivents); del'entorn extern (infraestructura sanitària isocial); assistència sociosanitària i marc norma-tiu.

· Actuacions orientades sobre la prevenció pri-mària, prevenció secundària, fase aguda i fasede seqüeles.

Línies d'actuació

5.2.4.2.A.1. Crear unitats de gestió de l'ictusmultidisciplinari a proposta de lagestió del Departament de Salut.

5.2.4.2.A.2. Realitzar campanyes de conscien-ciació als professionals sanitarissobre la importància del tracta-ment preventiu antitrombòtic (oantiagregant si hi ha contraindi-cació) en els pacients amb fi-bril·lació aïllada i majors de 65anys per a la prevenció primàriade l'ictus en Atenció Primària.

5.2.4.2.A.3. Realitzar un pla d'educació per ala salut sobre prevenció primàriade l'ictus i sobre el reconeixementde signes d'alarma d'ictus dirigitsa la població general.


5.2.4.2.A.4. Identificar, per mitjà d'estudi epi-demiològic, els factors de riscd'ictus, per a la prevenció primà-ria, en la població de la Co-munitat Valenciana, especial-ment en dones.

5.2.4.2.A.5. Dissenyar i implantar un progra-ma de control de la prevenciósecundària de l'ictus per mitjà delcontrol estricte dels factors derisc vascular i el compliment de lamedicació preventiva (antiagre-gació o anticoagulació) dels pa-cients.

5.2.4.2.A.6. Iniciar precoçment la rehabilita-ció en la fase aguda de l'ictus.

5.2.4.2.A.7. Definir protocols d'actuació intra-hospitalària per a la fase agudade l'ictus.

5.2.4.2.A.8. Aconseguir una organització del'assistència urgent a l'hemorràgiasubaracnoide per mitjà de laidentificació dels centres de refe-rència i els sistemes de derivació.

5.2.4.2.A.9. Dissenyar i implantar un progra-ma d'informació reglada dirigidaa pacients, familiars i cuidadorssobre l'ictus, durant la fase agudad'hospitalització o immediata-ment després a esta.

5.2.4.2.A.10. Millorar l'actuació compartidaentre atenció primària i especia-

litzada i millorar i augmentar l'a-tenció social a domicili dels pa-cients amb seqüeles per ictus.

5.2.4.2.A.11. Desenvolupar la composició mul-tidisciplinària en les Unitatsd'Hospitalització a Domicili jaexistents per a l'atenció integraldel pacient amb ictus i depen-dència.

5.2.4.2.A.12. Garantir places en centres de diaper a malalts amb seqüeles d'ic-tus amb l'objectiu de mantindrela independència funcional acon-seguida durant la vinculació a laUnitat Multidisciplinària de Reha-bilitació de l'ictus.

5.2.4.2.A.13. Protocol·litzar junt amb l'atenciósocial externa l'alta dels pacientsamb ictus.

5.2.4.2.A.14. Realitzar la valoració, per mitjàd'un protocol, del domicili i del'entorn sociofamiliar dels pa-cients que han patit un ictus ique a l'alta hospitalària presentenalgun dèficit neurològic, pels ser-vicis d'assistència social i els derehabilitació, per a aconseguir lamàxima autonomia possible delpacient.

5.2.4.2.A.15. Desenvolupar programes de for-mació dirigits al voluntariat i alscuidadors.


5.2.5. Diabetis

Pla de diabetis de la comunitat valenciana

La Diabetis Mellitus constituïx un problema sanita-ri de primera magnitud en l'àmbit mundial, espe-cialment als països més desenvolupats. La dimen-sió del problema, es reflectix en l'especial atencióque se li dedica en els programes de salut.

En 1995, la Generalitat Valenciana, prenent enconsideració les recomanacions de la Declaracióde Sant Vicent i de l'Oficina Europea de l'OMS,dicta el Decret 74/1995, on s'establix el "Pla per al'Assistència Integral del Pacient Diabètic a laComunitat Valenciana" i s'implanta a partir de1996.

Es basa en el reconeixement de la magnitud delproblema de la diabetis, perquè afecta entre un 6i un 10% dels ciutadans de la nostra ComunitatValenciana (prevalència elevada), és la quintacausa de mort i genera costos elevats.

Encara que no disposem d'estudis epidemiològicsa la nostra Comunitat, si prenem com a referènciaaltres estudis regionals, la mitjana és del 8,5%, iamb les dades poblacionals de l'Institut Valenciàd'Estadística corresponents al 2003, podem esti-mar una prevalència d'uns 380.025, dels quals finsa un 38% desconeixen la malaltia, este percentat-ge ha millorat des de la implantació del Pla deDiabetis i amb la campanya realitzada perConselleria de Sanitat de reconeixements a perso-nes majors de 40 anys. Si se seguixen les previ-sions de l'OMS per a l'any 2025, la població dia-bètica superarà el mig milió.

La diabetis és una de les malalties cròniques quemés creixerà en els pròxims anys, a causa de l'in-crement d'incidència (canvis alimentaris i estil devida) i a la disminució de la mortalitat.

Un altra dada a tindre en compte, és que la fre-qüència augmenta amb l'edat i a la nostraComunitat, el 16,8% dels ciutadans tenen més de65 anys.

La diabetis tipus 2 constituïx més del 90% de totsels casos d'esta malaltia.

La prevalència de diabetis gestacional a Espanya,aconseguix fins a un 12% de tots els embarassos.

Descripció del pla de diabetis

A principi del 2001, la Conselleria de Sanitat i elseu equip directiu, es va proposar completar l'es-tructura bàsica del Pla de Diabetis i si era possiblemillorar-lo, amb la finalitat de:

Proporcionar una assistència de qualitat, integral ihumanitzada. El concepte de qualitat, pressuposauna millora contínua en els nivells d'actuació, tanten mitjans tècnics com en qualitat percebuda pelmateix pacient.

Priorització sèptima en el Pla de Salut 2001-2004.

· Dotar de recursos humans i materials, per aacreditar les Unitats de Diabetis en elsDepartament de Salut que no en disposen.

· Fomentar l'educació diabetològica, amb la fina-litat de comprometre els pacients i familiars enl'atenció i tractament de la malaltia, amb elsuport de l'equip sanitari.

Objectius generals

5.2.5.OG.1. Millorar la qualitat assistencial deles persones amb diabetis, per amantindre la salut i aconseguiruna expectativa de vida normal,tant en qualitat com en duració.

5.2.5.OG.2. Reduir la morbimortalitat de ladiabetis i les complicacions d'es-ta.


5.2.5.OE.1. Desenvolupar estratègies de pre-venció primària dirigides a perso-nes de risc.


5.2.5.OE.2. Valorar la prevalència de diabetisi de les complicacions d'esta.

5.2.5.OE.3. Establir protocols des de la Unitatde Diabetis per al control ade-quat i seguiment dels pacientsamb diabetis, així com de la pre-venció de les complicacions agu-des i cròniques.

5.2.5.OE.4. Aconseguir l'assistència integralal xiquet diabètic.

5.2.5.OE.5. Consultes interdisciplinàries queassumisquen el control de la dia-bètica embarassada, diagnòsticprecoç i tractament de la diabetisgestacional.

5.2.5.OE.6. Potenciar l'educació diabetològi-ca, com a arma terapèutica i demillora de qualitat de vida.

5.2.5.OE.7. Programes de rehabilitació en casde complicacions greus i alsimpedits.

5.2.5.OE.8. Comptar amb recursos humans imaterials adequats i suficientsper a aconseguir una assistènciade qualitat personalitzada i hu-mana.

5.2.5.OE.9. Reduir el cost sanitari i individual(directe i indirecte).

5.2.5.OE.10. Promocionar i donar suport aprojectes d'investigació diabeto-lògica.

Objectius del Pla de Salut:

Objectiu 48: Augmentar el diagnòstic de ladiabetis a fi de reduir la diabetisdesconeguda en un 25%.

Objectiu 49: Disminuir la morbiditat de malal-ties cròniques associades a la dia-betis:

- Ceguesa per retinopatia diabètica en un 25%

- Amputacions per peu diabètic en un 25%.

- Infart agut de miocardi en un 10%.

- Insuficiència renal terminal per nefropatia diabètica en 10%.

Objectiu 50: Consolidar unitats de diabetisocular en tots els hospitals de laComunitat Valenciana, i cribatgede diabetis ocular en tots elsDepartament de Salut, en l'àmbitd'atenció primària.

Objectiu 51: Disminuir la mortalitat per malal-tia cardiovascular i cerebrovascu-lar en la població diabètica en un10%.

Objectiu 52: Realitzar un programa estructu-rat d'educació diabetològica, entots els centres de Salut i hospi-tals de la Comunitat Valenciana.


5.2.6. Càncer. Pla oncològic de laComunitat Valenciana

Cada any unes 15.000 persones són diagnostica-des de càncer a la Comunitat Valenciana i cadaany al voltant de 8.000 persones moren per estamalaltia. El càncer és una de les malalties que mésmorts provoca, per la qual cosa ha de ser una deles prioritats més importants del nostre sistemasanitari.

D'altra banda, l'establiment d'una sèrie de mesurespreventives, diagnòstiques i terapèutiques, potdur-nos a molt bons resultats en la lluita contraesta malaltia. A més, els avanços científics pro-duïts en el camp de la biologia molecular i de lagenètica estan produint avanços lents, però moltimportants, en la milloria dels coneixements sobreel càncer i en la forma de tractar-lo.

En este context, la Conselleria de Sanitat va elabo-rar el Pla Oncològic de la Comunitat Valencianal'any 2002, basant-se en les recomanacions de l'in-forme de l'OMS sobre els Programes Nacionals deLluita contra el Càncer, i del Llibre Blanc del'Oncologia a Espanya, el I Pla de Salut de laComunitat Valenciana, i l'experiència acumuladaper tots els professionals implicats. Este Pla recullles prioritats d'acció de la Conselleria de Sanitat enel període 2002-2006 en els diferents àmbits: sis-temes d'informació, prevenció primària, prevenciósecundària, assistència sanitària, formació i inves-tigació; a fi de disminuir este problema de salut,millorar la qualitat de vida i augmentar els anysviscuts sense incapacitat pels ciutadans de laComunitat Valenciana.

El càncer és un procés en l'origen del qual podentrobar-se elements de l'entorn, incloent-hi l'am-bient laboral, socials, de forma de vida (dieta, acti-vitat física, conductes de risc) i l'assistència (diag-nòstic, tractament i suport) requerix un importantesforç d'integració de disciplines. El Pla Oncològicde la Comunitat Valenciana (Orde de 29 de generde 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la quales regula el Pla Oncològic de la Comunitat

Valenciana, DOGV núm. 4.691, de 13 de febrer de2004) ha creat la Comissió Tècnica que integradiferents professionals i representants dels dife-rents camps per a l'abordatge del càncer.

Descripció del pla oncològic

El Pla recull una anàlisi de l'impacte del càncer a lanostra Comunitat, basat en la mortalitat, incidèn-cia i demanda assistencial a què dóna lloc.

Analitza les línies de desenvolupament dels siste-mes d'informació oncològics, amb especial refe-rència als sistemes de registre de tumors.

Planteja les relacions entre diversos factors de risci càncer i establix els objectius i les accions relacio-nats amb la prevenció primària del càncer.

Proposa incrementar la prevenció secundària delcàncer, és a dir, el diagnòstic precoç sobre aquellstumors en els quals este tipus d'estratègies reper-cutixen en una disminució de la mortalitat.

En el camp de l'assistència sanitària al pacientoncològic, les línies mestres del Pla es dirigixen al'organització i planificació dels recursos assisten-cials, la integració de l'atenció sanitària prestadaen diferents punts del sistema, i l'èmfasi en el seucaràcter multidisciplinari. Menciona especialmentl'atenció al xiquet amb càncer per les característi-ques diferencials que requerixen una alta especia-lització dels equips.

El pla aposta per accions encaminades a la millo-ra en la qualitat de vida dels pacients i els seus cui-dadors, el suport psicològic en certes fases clau dela malaltia i les cures pal·liatives. La intervenció devoluntariat i associacions exercix un paper creixentque es veu reflectit també en este Pla.

Per a millorar les possibilitats d'èxit es basa enactuacions de formació de professionals i investi-gació, que asseguren la incorporació contínua d'è-xits en prevenció, diagnòstic, tractament.


Objectius generals

5.2.6.OG.1. Disminuir la incidència del càncer.

5.2.6.OG.2. Disminuir la mortalitat per tu-mors malignes.

5.2.6.OG.3. Millorar la qualitat de vida delspacients amb diagnòstic de càn-cer.


5.2.6.OE.1. Millorar els Sistemes d'InformacióOncològica a la Comunitat Valen-ciana.

5.2.6.OE.2. Realitzar activitats de prevencióprimària enfront d'aquells factorsde risc en què l'evidència científi-ca haja demostrat la seua eficàcia(tabac, dieta, alcohol, etc.).

5.2.6.OE.3. Desenvolupar activitats de pre-venció secundària en aquellstumors en què l'evidència científi-ca demostre la seua eficàcia.

5.2.6.OE.4. Planificar els recursos per a pro-porcionar una assistència sanità-ria integral i multidisciplinària.

5.2.6.OE.5. Minimitzar els temps d'actuaciódiagnòstica en els malalts ambcàncer.

5.2.6.OE.6. Potenciar els Programes de CuresPal·liatives.

5.2.6.OE.7. Promoure el desenvolupamentd'accions per al suport psicosocialdels pacients amb càncer i elsseus familiars.


Objectiu 53: Desenvolupar el Sistema d'Infor-mació Oncològic a la ComunitatValenciana.

Objectiu 54: Encoratjar la població a consumirdietes variades i adequades, ambuna important proporció en ali-ments d'origen vegetal.

Objectiu 55: Millorar la informació disponiblesobre la salut laboral i càncer, através de distintes fonts, especial-ment per mitjà dels mapes de risclaboral i previndre els riscos labo-rals evitant l'exposició dels treba-lladors a carcinògens i desenvolu-pant programes de control decarcinògens en l'ambient laborald'especial rellevància.

Objectiu 56: Millorar aquells aspectes queinfluïsquen no sols en l'augmentde la supervivència de les donesamb càncer de mama, sinótambé en la qualitat de vida.

Objectiu 57: Incrementar les actuacions deprevenció primària i secundàriaen grups de risc a través del des-envolupament dels programes deConsell Genètic en càncer.

Objectiu 58: Incrementar el diagnòstic precoçde càncer de còlon en grups derisc, segons l'evidència científicadisponible en l'actualitat.

Objectiu 59: Millorar la informació i comuni-cació amb el pacient oncològic il'entorn familiar i potenciar laparticipació social a través de lesactivitats del voluntariat.


5.2.7. Malalties neurodegeneratives.Demències

Objectius generals

5.2.7.OG.1. Disminuir l'impacte de les demèn-cies incrementant la labor pre-ventiva i assistencial dels recursossanitaris i socials.

5.2.7.OG.2. Desenvolupar un model integral iintegrat per tots els nivells assis-tencials d'atenció a les malaltiesneurodegeneratives.


5.2.7.OE.1. Desenvolupar de manera gradualels recursos assistencials i establirels mecanismes de coordinaciónecessaris.

5.2.7.OE.2. Incorporar la formació com aferramentes de millora contínuade l'atenció als malalts ambmalalties neurodegeneratives,tant als professionals com a lesfamílies i al voluntariat.


Objectiu 60: Crear en els departaments deSalut, unitats funcionals multidis-ciplinàries per a l'atenció de lamalaltia d'Alzheimer, altres de-mències i les malalties neurode-generatives més prevalents, espe-cialment malaltia de Parkinson,esclerosi lateral amiotròfica i es-clerosi múltiple.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen les demències van ser:

· Actuacions sobre el nivell preventiu (personessanes); nivell d'afectació lleu (alteracions cogni-tives sense demència); nivell moderat (depen-dència per a activitats complexes instrumen-tals); i nivell avançat (dependència per aactivitats bàsiques).

· Actuacions orientades sobre els factors perso-nals; de l'entorn pròxim (casa i família o convi-vents); infraestructura sanitària, social i pobla-ció; i sistema organitzador i legislatiu.

Línies d'actuació

5.2.7.A.1. Estimular la participació en lavida social i en els centres espe-cials d'Atenció a Majors, delsmajors de 65 anys d'edat, i espe-cialment d'aquelles persones quepresenten pèrdua de memòria.

5.2.7.A.2. Dissenyar programes específicsper a l'atenció social urgent pre-ventiva per als casos de pacientsamb demència amb alta vulnera-bilitat familiar o amb claudicaciófamiliar.

5.2.7.A.3. Realitzar una campanya de sensi-bilització i implantar un progra-ma de formació, entre els profes-sionals d'atenció primària, sobrela importància del control delsfactors de risc vascular per a laprevenció de la demència i deldiagnòstic precoç.

5.2.7.A.4. Realitzar programes específics decoordinació i coresponsabilitatassistencial (entre Atenció Primà-ria, Atenció Especialitzada i Aten-ció Social) dirigits a pacients ambmalalties neurodegeneratives.


5.2.7.A.5. Establir un sistema d'informaciósobre els recursos socials disponi-bles per als pacients amb malal-ties neurodegeneratives.

5.2.7.A.6. Implantar programes d'informa-ció i formació multidisciplinària isistemàtica a cuidadors de pa-cients amb malalties neurodege-neratives (malaltia d'Alzheimer ialtres demències, malaltia de Par-kinson, esclerosi lateral amiotròfi-ca, esclerosi múltiple i malaltiesneuromusculars).

5.2.7.A.7. Flexibilitzar i augmentar les aju-des tècniques disponibles alsafectats per malalties neurodege-neratives i adaptar-les de maneraindividualitzada a les seues nece-ssitats.

5.2.7.A.8. Incrementar la rehabilitació con-tinuada des del diagnòstic per alsafectats per malalties neuromus-culars.

5.2.7.A.9. Incrementar i millorar l'accessibili-tat als programes de rehabilitaciócognitiva i teràpia ocupacional encentres de dia per a pacients ambdemència lleu o moderada.

5.2.7.A.10. Implantar programes d'estimula-ció cognitiva per a la poblacióamb deteriorament cognitiu lleua moderat, amb una major acces-sibilitat, i utilitzant per a això tottipus de recursos disponibles(centre de salut, locals munici-pals, locals d'associacions, cen-tres de dia, etc.).

5.2.7.A.11. Potenciar les associacions de fa-miliars de malalts amb malaltiesneurodegeneratives.

5.2.8. VIH/SIDA

Objectius generals

5.2.8.OG.1. Reduir la incidència de la infeccióper VIH i potenciar la prevencióde la transmissió.

5.2.8.OG.2. Augmentar la supervivència i laqualitat de vida de les personesafectades per VIH/Sida.


5.2.8.OE.1. Fomentar hàbits i habilitats per ala promoció i protecció de lasalut en relació al VIH/Sida, espe-cialment en l'àmbit escolar.

5.2.8.OE.2. Potenciar el diagnòstic de lainfecció per VIH en població ambpràctiques de risc.

5.2.8.OE.3. Afavorir la coordinació i comuni-cació dels distints nivells d'aten-ció sanitària, psicològica, social ilaboral.

5.2.8.OE.4. Millorar el compliment del tracta-ment amb antiretrovirals i de lesmesures preventives.

5.2.8.OE.5. Fomentar la prevenció primàriaen VIH/Sida.

5.2.8.OE.6. Fomentar la prevenció secundàriaen VIH/Sida.

5.2.8.OE.7. Millorar la formació dels profes-sionals sanitaris en VIH/Sida.

5.2.8.OE.8. Coordinar les institucions en lalluita contra el VIH/Sida



Objectiu 61: Intensificar les mesures preventi-ves per a frenar la taxa de trans-missió sexual de VIH.

Objectiu 62: Mantindre la tendència descen-dent de la transmissió sanguíniade VIH.

Objectiu 63: Mantindre la tendència descen-dent de la taxa de transmissióvertical de VIH.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen la infecció per VIH/Sida van ser:

· Actuacions sobre població no afectada; pobla-ció infectada per VIH i població malalta deSida.

· Actuacions orientades a reduir la incidència dela infecció; l'impacte negatiu personal de lainfecció; l'impacte social de l'epidèmia i mobi-litzar esforços per a la lluita contra la Sida.

Línies d'actuació

5.2.8.A.1. Incrementar les activitats infor-matives, relacionades amb la pre-venció del VIH/Sida i la promocióde l'ús del preservatiu, dirigides ala població general, dones icol·lectius específics.

5.2.8.A.2. Millorar la informació que s'oferixsobre el VIH a l'escola, per mitjàde la implantació d'un programad'educació per a la salut afectivo-sexual.

5.2.8.A.3. Incrementar el nombre d'usuarisatesos en els programes d'inter-canvi de xeringues.

5.2.8.A.4. Incrementar la coordinació delscentres d'Informació i Prevenció

de la Sida amb els dispositiusassistencials.

5.2.8.A.5. Promocionar el diagnòstic de lainfecció per VIH en atenció pri-mària.

5.2.8.A.6. Coordinar les actuacions del sis-tema sanitari per a incrementarl'adherència terapèutica.

5.2.9. Vigilància en salut de problemesemergents

5.2.9.1. Hemovigilància

Objectius generals

5.2.9.1.OG.1. Disminuir els efectes adversosdels processos transfusionals.


5.2.9.1.OE.2. Millorar la detecció, el registre il'anàlisi de la informació relativaals efectes adversos de la transfu-sió de sang.


Objectiu 64. Millorar els sistemes d'Hemovigi-lància i invertir en noves tècni-ques.

Línies d'actuació

5.2.9.1.A.1. Incloure com a criteri per a la ins-cripció en el Registre de CentresSanitaris l'obligatorietat de parti-cipar activament en el Sistemad'Hemovigilància de la Conse-lleria de Sanitat.

5.2.9.1.A.2. Complementar el Sistema d'He-movigilància de la Conselleria deSanitat amb la realització d'unarecerca activa dels efectes adver-sos de la transfusió de sang.


5.2.9.1.A.3. Adequar les proves de detecció iseguiment de malalties emer-gents en la sang donada.

5.2.9.2. Tuberculosi com a malaltiareemergent

Objectius generals

5.2.9.2.OG.1. Disminuir la incidència de latuberculosi.


5.2.9.2.OE.1. Millorar la prevenció i curació dela malaltia.

5.2.9.2.OE.2. Millorar l'estudi de contactes iseguiment dels pacients ambtuberculosi.


Objectiu 65: Disminuir la incidència de tuber-culosi en un 6% a l'any i aconseguir una proporcióde curació per als casos de tuberculosi igual osuperior al 90%.

Objectiu 66: Disminuir les taxes d'abandó delstractaments antituberculosos per davall del 6%.

Objectiu 67: Aconseguir que el tractamentdirectament observat en els casosde tuberculosi arribe al 10% delscasos.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen la patologia tuberculosa com a malaltia ree-mergent van ser:

· Actuacions de prevenció primària (personesinfectades) i de prevenció secundària (personesmalaltes).

· Actuacions sobre la persona, l'entorn pròxim(convivents, família, l'entorn llunyà (amics, tre-ball) i sobre el sistema social.

Línies d'actuació

5.2.9.2. A.1. Realitzar diagnòstic precoç detuberculosi en immigrants, VIHpositius i davant de clínica com-patible.

5.2.9.2. A.2. Disminuir en el tractament de latuberculosi la demora total, lademora en la declaració i lademora a acudir als servicis assis-tencials:

Demora total: temps transcorre-gut en dies des de l'inici de símp-tomes fins que inicia el tracta-ment.

Demora en la declaració: tempstranscorregut en dies des de ladata del diagnòstic fins a la datade la declaració.

Demora a acudir als servicis assis-tencials: temps transcorregut endies entre la data d'inici de símp-tomes i la primera visita mèdica.

5.2.9.2.A.3. Realitzar l'estudi de sensibilitat al100% dels casos diagnosticats deTuberculosi amb cultiu positiu.

5.2.9.2.A.4. Estudi de contactes en convi-vents, quan es diagnostica un casde tuberculosi o una infecciótuberculosa en un xiquet menorde 5 anys amb l'objectiu d'identi-ficar el cas índex.

5.2.9.2.A.5. Realitzar l'estudi de contactesdels casos de tuberculosi bacil·-lífers declarats i aconseguir l'estu-di del 90% de contactes íntimsdel cas, superior al 70% dels con-tactes socials i superior al 60%dels contactes laborals i escolars.


5.2.9.2.A.6. Programa de tractament directa-ment observat amb ajudes eco-nòmiques (incentivació) dirigidesa: immigrants sense recursos,sociopaties, indigents, tran-seünts.

5.2.9.2.A.7. Ajudes econòmiques i centresd'acollida per a malalts ambtuberculosi sense sostre mentresdure el tractament antitubercu-lós.

5.2.9.2.A.8. Potenciar la investigació en tipifi-cació genètica.

5.2.9.2.A.9. Tractament de la infecció tuber-culosa latent en: coinfectats perMycobacterium tuberculosi i VIH,persones recentment infectades,tuberculosi residual inactiva notractada prèviament, infectats detuberculosis portadors de silicosi,casos d'infecció recent en perso-nal sanitari (per al qual es contro-laran periòdicament per a detec-tar infecció recent), personesamb infecció tuberculosa, queseran sotmeses a immunodepres-sió.

5.2.9.2.A.10. Millorar l'adherència al tracta-ment de la infecció tuberculosalatent amb actuacions especial-ment: sobre la família i sobre elgrup d'immigrants, i crear la figu-ra de l'agent sociosanitari.

5.2.9.2.A.11. Realitzar el tractament de lainfecció tuberculosa latent enprograma de tractament directa-ment observat d'acord al consensde tuberculosi de 2002: en immi-grants de països d'alta endèmia*infectats, que estiguen a Espanyamenys de 5 anys, amb edat infe-rior a 35 anys, i que per les carac-terístiques socials presenten un

alt risc de patir tuberculosi, i, amés, presenten sociopaties (mar-ginació, etc.).

* Incidència de més de 100 casosper 100.000 habitants/any.

5.2.9.2.A.12. Realitzar quimioprofilaxi primàriai tractament de la infecció tuber-culosa latent sense límit d'edat,en convivents de malalts diag-nosticats de tuberculosi bacil·lífe-ra.

5.2.9.2.A.13. Programa de tractament directa-ment observat, acompanyat dederivació de recursos econòmics isocials a: coinfectats per Myco-bacterium tuberculosi i VIH, in-fectats per Mycobacterium tuber-culosi en persones nouvingudesde països amb alta endèmia detuberculosi, persones sense sos-tre infectats per Mycobacteriumtuberculosi i amb alt risc de patirtuberculosi.

5.2.10. Malalties osteoarticulars. Pla per ala prevenció i control de l'osteoporosi a laComunitat Valenciana

5.2.10.1. Malalties osteoarticulars

Objectius generals

5.2.10.1.OG.1. Disminuir la incidència i prevalèn-cia de la patologia osteoarticular.

5.2.10.1.OG.2. Millorar la qualitat de vida de lespersones afectades per patologiaosteoarticular.


5.2.10.1.OE.1. Fomentar la promoció dels estilsde vida saludables relacionatsamb la patologia osteoarticular.


5.2.10.1.OE.2. Detecció precoç de la patologiaosteoarticular en la infància iadolescència.

5.2.10.1.OE.3. Millorar la detecció, el seguimenti el tractament de les malaltiesosteoarticulars cròniques de ma-jor prevalència.


Objectiu 68: Implementar les guies d'actuacióclínica per als processos osteoar-ticulars en cada Departament deSalut.

Objectiu 69: Millorar l'educació, el diagnòstic,el tractament i la investigació del'osteoporosi.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen la patologia osteoarticular van ser:

· Actuacions en promoció de salut (poblaciósana); sobre factors o situacions de risc (retar-dar la possible aparició de malaltia en poblacióa risc) i sobre la població malalta.

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors personals; els factors de l'entorn (casa,escola, treball; cuidadors, carrer); les infraes-tructures sanitàries i l'organització; i actuacionslegislatives, de formació i investigació.

Línies d'actuació

5.2.10.1.A.1. Realitzar campanyes informativessobre la pràctica d'activitat físicaadequada i millora de la higienepostural especialment en l'am-bient domèstic i les activitatsquotidianes.

5.2.10.1.A.2. Realitzar programes d'educacióper a la salut a l'escola sobre lapràctica d'activitat física adequa-

da i millora de la higiene posturalen este mitjà.

5.2.10.1.A.3. Protocol·litzar les exploracionsamb major evidència científicaper a detectar en les revisions enpoblació general els problemesosteoarticulars.

5.2.10.1.A.4. Informar la població amb obesi-tat, baixa forma física i esports decàrrega i impacte i síndrome desobreús, de la repercussió d'estosproblemes respecte a la patologiaosteoarticular.

5.2.10.1.A.5. Prescripció de Consell mèdic perl'equip d'Atenció Primària sobrela realització d'activitat física.

5.2.10.1.A.6. Formació dels metges d'AtencióPrimària i personal sanitari decentres de Prevenció de Medicinadel Treball en el diagnòstic i trac-tament dels processos de l'aparelllocomotor en estadis inicials.

5.2.10.1.A.7. Establir un programa de supervi-sió de tractaments innecessaris.

5.2.10.1.A.8. Promoure el suport de progra-mes que suposen un canvi oinnovació emprenedora en laprevenció, tractament i rehabili-tació de la patologia osteoarticu-lar.

5.2.10.2. Pla per a la prevenció i control del'osteoporosi a la comunitat valenciana

L'osteoporosi és un procés en què es reduïx laquantitat i qualitat òssies que produïx un aug-ment de la possibilitat de fractures. A Espanya s'hacalculat que l'osteoporosi afecta al voltant de dosmilions de dones majors de cinquanta anys i a unsset-cents cinquanta mil barons. El desenllaç d'unaosteoporosi solen ser fractures patològiques, querepercutixen negativament i fan perdre indepen-


dència als afectats. És important destacar que l'os-teoporosi és un problema de salut que es pot pre-vindre i controlar, ja que uns estils de vida saluda-bles, un diagnòstic precís i una tractamentadequat poden disminuir el risc de fractures i lesrepercussions d'estes.

Descripció del pla d'osteoporosi

La Conselleria de Sanitat de la ComunitatValenciana a través del Pla de Salut 2001-2004 vaestablir com a prioritari entre els problemes desalut seleccionats, les malalties osteoarticulars.Com a conseqüència d'això i a causa de la preva-lència i les repercussions de l'osteoporosi es va ela-borar l'any 2003 un Pla de Prevenció i Controld'Osteoporosi de la Comunitat Valenciana per aabordar, des dels àmbits de la promoció de salut iels distints nivells de prevenció, les conseqüènciesd'este procés.

El Pla de Salut 2005-2009 desenvolupa els contin-guts definits en el Pla d'Osteoporosi.

Objectius generals

5.2.10.2.OG.1. Disminuir la prevalència d'osteo-porosi en la població de laComunitat Valenciana.

5.2.10.2.OG.2. Disminuir la incidència de lesfractures osteoporòtiques en lapoblació de la Comunitat Valen-ciana.


5.2.10.2.OE.1. Sensibilitzar la població generalsobre la importància que té laprevenció de l'osteoporosi per ala salut de les persones.

5.2.10.2.OE.2. Promoure hàbits de vida saluda-bles: amb un consum òptim decalci i vitamina D i fomentar lapràctica d'activitat física adapta-da a l'edat i gènere.

5.2.10.2.OE.3. Evitar aquells estils de vida nosaludables que influïxen en eldesenvolupament d'una baixamassa òssia patològica: sedenta-risme, alcohol i tabac; així com,altres condicions físiques modifi-cables (primor).

5.2.10.2.OE.4. Promoure la investigació relacio-nada amb l'estudi de la baixamassa òssia patològica.

5.2.10.2.OE.5. Monitoritzar la prevalència del'osteoporosi en la població de laComunitat Valenciana.

5.2.10.2.OE.6. Formació del personal dels cen-tres d'Atenció Primària per a:

Facilitar la detecció de les perso-nes amb factors de risc per a l'os-teoporosi.

Previndre l'aparició d'osteoporosien les persones amb patologiesi/o tractaments predisposadors.

Possibilitar el diagnòstic, monito-rització del tractament de l'osteo-porosi i la predicció de fracturesosteoporòtiques per mitjà dedensitometria òssia en personesque complisquen els criteris esta-blits.

5.2.10.2.OE.7. Tractar adequadament i evitartractaments innecessaris.

5.2.10.2.OE.8. Evitar les fractures en les perso-nes amb osteoporosi.

5.2.10.2.OE.9. Rehabilitar per a recobrar lamobilitat i evitar el dolor a lespersones que han patit una frac-tura osteoporòtica.

5.2.10.2.OE.10. Realitzar el seguiment de la inci-dència de les fractures osteopo-


ròtiques en la població de laComunitat Valenciana.

5.2.11. Salut mental

Objectius generals

5.2.11.OG.1. Disminuir la prevalència dels pro-blemes de salut mental en lapoblació.

5.2.11.OG.2. Prestar una atenció adequada almalalt mental, i fomentar la seuareinserció laboral, ocupacional isocial.


5.2.11.OE.1. Detecció precoç de patologiesmentals emergents.

5.2.11.OE.2. Fomentar la rehabilitació i rein-serció psicosocial del malalt men-tal.

5.2.11.OE.3. Potenciar les ajudes a les famíliesdels malalts mentals.

5.2.11.OE.4. Promoure la formació dels pro-fessionals sanitaris en nous avan-ços terapèutics.

5.2.11.OE.5. Normalitzar els criteris assisten-cials en les patologies més preva-lents.

5.2.11.OE.6. Desenvolupar mecanismes assis-tencials sociosanitaris alternatiusa l'hospitalització.

5.2.11.OE.7. Desenvolupar sistemes d'informa-ció i vigilància de la salut mentalde la població.

5.2.11.OE.8. Diversificar i personalitzar els re-cursos de salut mental a la situa-ció real del pacient psiquiàtric.

5.2.11.OE.9. Promoure la utilització de lesnoves tecnologies en l'atenció ala salut mental.

5.2.11.OE.10. Potenciar la investigació en neu-rociències.


Objectiu 70: Constituir el Consell AssessorPermanent en Salut Mental, coma part de l'estratègia de salutmental per als pròxims cinc anys.

Objectiu 71: Millorar els recursos d'hospitalit-zació d'aguts i d'hospitalitzacióde dia del circuit assistencial desalut mental en el seu conjunt.

Objectiu 72: Protocol·litzar la coordinació a-ssistencial en salut mental, entreels recursos de mitjana estada i eldispositiu assistencial especialit-zat en l'atenció a la cronicitat.

Objectiu 73: Completar la xarxa d'unitats mul-tidisciplinàries de salut mentalinfantil ambulatòria.

Objectiu 74: Realitzar programes de conscien-ciació social per a la prevenció dela patologia mental (psicoeduca-ció).

Objectiu 75: Agilitzar la utilització dels recur-sos de mitjana i llarga estada, permitjà de la utilització de proto-cols i, preferentment, des de lesunitats d'aguts dels hospitals.

Objectiu 76: Mantindre i estimular la col·labo-ració amb les associacions defamiliars de malalts mentals.

Objectiu 77: Realitzar programes conjunts dedetecció precoç de la patologiamental més prevalent o d'especial


interés, per les unitats de SalutMental.

5.2.12. Lesions per accidents de trànsit

Objectius generals

5.2.12.OG.1. Reduir la mortalitat per accidentsde trànsit.

5.2.12.OG.2. Reduir la gravetat de les lesionsper accident de trànsit.


5.2.12.OE.1. Aprofundir en el coneixement deles circumstàncies en què es pro-duïxen les col·lisions.

5.2.12.OE.2. Augmentar la sensibilització de lapoblació sobre este problema desalut.

5.2.12.OE.3. Potenciar la utilització de lesmesures de protecció i de reduc-ció de la velocitat, fonamental-ment en els cascos urbans, permitjà de la coordinació intersec-torial entre els diferents sectorsen l'àmbit local, amb especialatenció als barris deprimits.

5.2.12.OE.4. Optimitzar les estructures i elsrecursos sanitaris per a la reduc-ció del dany, de manera quemilloren els temps d'arribada i decoordinació entre els diferentsservicis implicats.

5.2.12.OE.5. Fomentar la investigació relacio-nada amb les lesions produïdesper accidents de trànsit.


Objectiu 78: Contribuir a la disminució en un25% el nombre total de mortsper accident de trànsit.

Objectiu 79: Cooperar en la reducció d'un20% del nombre de lesionatsmolt greus per accident de tràn-sit.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen els accidents de trànsit van ser:

· Actuacions en la precol·lisió; durant la col·lisiói postcol·lisió

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors personals; els factors relacionats ambels vehicles; les infraestructures i amb la legis-lació i entorn social.

Línies d'actuació

5.2.12.A.1. Produir informació dirigida agrups de població amb necessi-tats específiques; població adul-ta, jóvens, població amb factorsde risc i barris deprimits, queincloga:

Publicació de guies útils per a lapresa de decisions de la població:utilització i característiques delssistemes de retenció infantil, comara comprar un vehicle méssegur, etc.

Informació sobre les causes quecontribuïxen a la producció delesions per trànsit i la gravetat deles seues conseqüències en mit-jans de comunicació social.

5.2.12.A.2. En Atenció Primària informar deforma rutinària:

Consell en la consulta de segui-ment de l'embaràs i en pediatria(revisions del xiquet sa), sobre elsdispositius de retenció infantil, del'ús del cinturó en l'embaràs, i de


la utilització del casc (bicis imotos).

Sobre els efectes de la polifarmà-cia i l'automedicació en la terceraedat.

Tipificant en la història clínica elsfactors de risc per a la conducció.

5.2.12.A.3. Potenciar els programes de pre-venció en l'àmbit local: ambcompromís de connexió intersec-torial en cada Departament deSalut (policia local, educació, ser-vicis sanitaris, ajuntaments ialtres) per a:

Realitzar un Acord amb laFederació Valenciana de Muni-cipis i províncies, que incloga elcontrol del compliment de l'úsdel casc en zona urbana.

Informar sobre els sistemes deprotecció, casc, cinturó de segu-retat, sistemes de retenció infan-til, recolzacap, coixí de seguretat,etc., i potenciar el compliment dela legislació sobre seguretat vialen l'àmbit local.

Incrementar la utilització dels dis-positius de retenció infantil, lavigilància i el control de les mesu-res legislatives: velocitat, alcohol,sistemes de protecció, ús demòbil, l'ús del casc integral enmotoristes i casc normal i ele-ments reflectors en ciclistes.

Promoure l'intercanvi i els progra-mes de préstec de sistemes deretenció Infantil, específicamenten grups desfavoridors.

Informar sobre el sistema tècnicexistent en la via (pal SOS) i el

telèfon 112 per a sol·licitar ajudasanitària, mecànica i informació.

Potenciar els programes de sensi-bilització de l'alcohol com a fac-tor de risc durant el cap de set-mana, especialment en jóvens de18 a 25 anys.

Potenciar que la planificacióurbanística en l'àmbit local, realit-ze una anàlisi de seguretat vial,tinga en compte la mobilitat iseguretat de tots els usuaris (via-nant, ciclistes, etc.), i potencie eldisseny urbà sobre la base de"trànsit tranquil" i els carrils seg-mentats per diferents tipus d'u-suari.

5.2.12.A.4. Produir informació epidemiològi-ca de manera sistemàtica quepermeta la vigilància i l'avaluacióde les intervencions per a previn-dre la idea dels accidents, i per areduir la gravetat i el dany.

5.2.12.A.5. Realitzar una cartera de servicissociosanitaris específica per alslesionats per trànsit i els seusfamiliars.

5.2.12.A.6. Millorar i optimitzar els servicis irecursos d'urgències i emergèn-cies, incloent-hi la reducció deltemps en què les víctimes rebentractament apropiat (vegeu apar-tat d'urgències i emergències).

5.2.12.A.7. Col·laborar intersectorialment enla identificació per a la:

Eliminació sistemàtica de totesles cues de peix existents i valorarla conveniència d'utilitzar termi-nals d'absorció d'energia.


Adaptació de les barreres deseguretat per a motoristes i ciclis-tes en punts de perillositat espe-cial.

Condicionament de marges onl'eixida de via és més probable omés severa.

5.2.12.A.8. Potenciar els estudis sobre sinis-tralitat en zones concretes i carre-tera realitzats per organismes in-dependents.

5.2.13. Lesions per violència domèstica

Objectius generals

5.2.13.OG.1. Reduir la incidència dels casos deviolència domèstica.

5.2.13.OG.2. Disminuir la gravetat de leslesions de la violència domèstica.


5.2.13.OE.1. Augmentar els coneixements dela població general sobre el temade la violència domèstica.

5.2.13.OE.2. Potenciar la coordinació entre lesdiferents institucions, organismesi organitzacions socials, perquètreballen en la prevenció primà-ria, secundària i en l'assistènciade les víctimes de violència do-mèstica.

5.2.13.OE.3. Sensibilitzar els professionalssociosanitaris (metges d'atencióprimària, obstetres, psiquiatres,pediatres, infermeres, comares,personal de suport, treballadorssocials, etc.) i no sociosanitaris(mitjans de comunicació de mas-ses) sobre la importància de laprevenció primària i detecció pre-coç de la violència domèstica.

5.2.13.OE.4. Fomentar la inclusió en el currícu-lum de pregrau del personalsociosanitari, mitjans de comuni-cació, docents, etc., del tema deviolència domèstica.

5.2.13.OE.5. Fomentar la inclusió en el currícu-lum d'educació primària i secun-dària del tema de violència do-mèstica.

5.2.13.OE.6. Promoure mesures que eviten lavictimització o maltractamentinstitucional en els casos de vio-lència domèstica.


Objectiu 80: Implantar sistemes de registresde casos de violència domèsticaen el sistema sanitari, social ijudicial.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen les lesions per violència domèstica van ser:

· Actuacions abans de la violència; durant laviolència i després de la violència.

· Actuacions orientades a intervindre sobre elsfactors individuals; l'entorn pròxim (casa, famí-lia, convivents); l'entorn extern (infraestructu-ra, comunitat) i el sistema social (legislació, for-mació d'investigació).

Línies d'actuació

5.2.13.A.1. Identificar persones en situacióde risc de patir violència domèsti-ca.

5.2.13.A.2. Instaurar mesures de prevencióprimària contra la violència intra-familiar.

5.2.13.A.3. Realitzar educació per a la saluten població general (xiquet,


família) en el tema de la violènciadomèstica.

5.2.13.A.4. Elaborar protocols integrals per ala prevenció primària de la violèn-cia domèstica.

5.2.13.A.5. Formació dels professionalssociosanitaris (metges d'atencióprimària, obstetres, psiquiatres,pediatres, infermeres, comares,personal de suport, treballadorssocials, etc.), sobre la importàn-cia de la prevenció primària de laviolència domèstica.

5.2.13.A.6. Incloure en el currículum del per-sonal sociosanitari (metges, pe-diatres, obstetres, psiquiatres,infermeres, treballadors socials,psicòlegs, etc.) dels mitjans decomunicació, docents, etc., for-mació sobre prevenció primària,detecció precoç de casos de vio-lència domèstica i prevenció ter-ciària.

5.2.13.A.7. Realitzar estudis d'investigacióque permeten caracteritzar la vio-lència domèstica (incidència, pre-valència, factors etiològics, con-seqüències sobre la salut,indicadors, aspectes terapèutics,etc.).

5.2.13.A.8. Adoptar mesures per a garantir elcompliment de les mesures deprotecció de la víctima.

5.2.13.A.9. Elaborar protocols clínics per a ladetecció precoç de la violènciadomèstica.

5.2.13.A.10. Elaborar protocols d'intervenciódes de l'àmbit sanitari d'assistèn-cia, suport i rehabilitació de lesvíctimes.

5.2.13.A.11. Elaborar protocols d'actuaciódavant de casos urgents de vio-lència domèstica (telèfons, recur-sos, circuits d'intervenció, etc.).

5.2.13.A.12. Elaborar protocols de presump-ció i prevenció de la mutilaciógenital.

5.2.13.A.13. Després de detectar casos de vio-lència domèstica: valoració de lagravetat clínica, assessorament iderivació.

5.2.13.A.14. Establir la coordinació de l'aten-ció a la persona víctima de vio-lència, a través dels treballadorssocials i dels servicis d'atenció iinformació al pacient.

5.2.13.A.15. Facilitar el tractament mèdic i psi-cològic adequat de les personesvíctimes de violència domèstica.

5.2.13.A.16. Facilitar el tractament mèdic i psi-cològic adequat dels agressors(adolescents a risc, adults, anci-ans, etc.).

5.2.14. Àrea sociosanitària

5.214.1. Envelliment

Objectius generals

5.2.14.1.OG.1. Disminuir l'impacte de la depen-dència en les persones majors.


5.2.14.1.OE.1. Desenvolupar de manera gradualels recursos socials i sanitaris iestablir els mecanismes de coor-dinació necessaris.


5.2.14.1.OE.2. Oferir les cures assistencials en ellloc més adequat per a les perso-nes majors.

5.2.14.1.OE.3. Incorporar la formació i la investi-gació com a ferramentes de mi-llora contínua de l'atenció socio-sanitària de les persones majors.

5.2.14.1.OE.4. Desenvolupar sistemes d'informa-ció específics per a l'atenció so-ciosanitària.


Objectiu 81: Desenvolupar un Pla Estratègicd'Atenció Sociosanitària de l'A-gència Valenciana de Salut.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen l'àrea sociosanitària d'envelliment van ser:

· Actuacions en promoció de la salut i prevencióprimària, prevenció secundària i terciària


Línies d'actuació

5.2.14.1.A.1. Desenvolupar un programa desalut dirigit a les persones majors.

5.2.14.1.A.2. Realitzar la valoració funcional atots els majors amb criteris de riscsanitari i social, incloent-hi lavaloració postalta hospitalària.

5.2.14.1.A.3. Realitzar programes de formaciódirigits als cuidadors de personesmajors i al voluntariat.

5.2.14.1.A.4. Potenciar el desenvolupament dedispositius assistencials sanitaris i

socials per a l'atenció integral deles persones majors:

Sanitaris: Unitats funcionals devaloració, atenció d'aguts i valo-ració funcional de geriàtriques;Unitat d'Hospitalització a Domi-cili (UHD) amb incorporació ge-riàtrica i coordinats amb l'atenciódomiciliària d'atenció primària.

Socials: potenciar els servicis d'a-juda a domicili, centres sociosani-taris amb cures rehabilitadores,centres de dia, vivendes tutela-des, centres especials d'atenció amajors, servici d'àpats social.

5.2.14.1.A.5. Millorar la coordinació dels dis-positius assistencials sanitaris isocials per a l'atenció integral deles persones majors.

5.2.14.1.A.6. Realitzar protocols i guies d'ac-tuació conjunta, basades en l'evi-dència científica, que s'orientencap a la continuïtat assistencial.

5.2.14.1.A.7. Incloure en ABUCASIS II la valora-ció de l'estat de salut de les per-sones majors.

5.2.14.1.A.8. Desenvolupar plans de formacióconjunts per als professionalssanitaris de sanitat i servicissocials.

5.2.14.1.A.9. Recomanar que les institucionsmunicipals i autonòmiques des-envolupen de manera coordina-da, instal·lacions i programesapropiats per a l'activitat físicadels majors.

5.2.14.1.A.10. Acostar el Centre de Salut alCentre o Aula municipal de la ter-cera edat, i realitzar allí progra-mes de salut.


5.2.14.1.A.11. Investigació en: prevenció de ladependència, estructura organit-zadora de prestació de servicis iatenció clínica de les personesmajors i afavorir els projectesinterdisciplinaris i integrals entresanitat i servicis socials.

5.2.14.2. Cures pal·liatives

Objectius generals:

5.2.14.2.OG.1. Proporcionar a les persones ensituació de malaltia terminal, l'a-tenció i la cura necessaris per alcontrol de símptomes, el confortvital i el suport emocional i socialadequats per al malalt i la seuafamília.


5.2.14.2.OE.1. Desenvolupar de manera gradualels recursos assistencials i establirels mecanismes de coordinaciónecessaris.

5.2.14.2.OE.2. Oferir les cures pal·liatives en elsàmbits hospitalari, comunitari idomiciliari i garantir la continuï-tat assistencial durant les 24hores.

5.2.14.2.OE.3. Incorporar la formació i la investi-gació com a ferramentes demillora contínua de l'atenció encures pal·liatives, tant als profes-sionals com a les famílies i alvoluntariat.

5.2.14.2.OE.4. Promoure la informació i els dretsdels pacients i les seues famílies

per a la presa conjunta de deci-sions terapèutiques.


Objectiu 82: Elaborar un Pla de Cures Pal·liati-ves dins del Pla de Salut de laComunitat Valenciana 2005-2009, que preveja el modeld'"Unitat Funcional" com a pro-posta organitzadora que assegu-re la continuïtat en les cures iintegre els diferents recursos decada Departament de Salut.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen l'àrea sociosanitària de cures pal·liatives vanser:

· Actuacions en promoció de la salut i prevencióprimària, prevenció secundària i terciària.


Línies d'actuació

5.2.14.2.A.1. Crear i implementar unitats hos-pitalàries de cures pal·liatives alshospitals d'atenció a crònics i llar-ga estada de la Comunitat Valen-ciana.

5.2.14.2.A.2. Garantir la continuïtat assisten-cial i establir mecanismes quepermeten l'accés fàcil i ràpid alscomponents de l'equip de curespal·liatives o altres opcions alter-


natives vàlides, en casos denecessitat o urgència.

5.2.14.2.A.3. Facilitar suport especialitzat perun equip complet i interdiscipli-nari de cures pal·liatives.

5.2.14.2.A.4. Elaborar protocols d'actuació queincloguen instruments i docu-mentació específica per a avaluarles necessitats dels pacients iestablir objectius terapèutics pro-porcionats.

5.2.14.2.A.5. Atendre de manera específica imillorar el procés d'informació icomunicació amb el malalt ifamília i facilitar el suport psicoe-mocional especialitzat si fóranecessari.

5.2.14.2.A.6. Establir un pla de formació encures pal·liatives que permetal'accés generalitzat del personal aun nivell bàsic de formació i pos-sibilite una formació més especí-fica dels professionals interessats.

5.2.14.2.A.7. Desenvolupament de la llei d'in-formació i drets del pacient, ambaccessibilitat dels professionals alregistre de voluntats anticipades.


5.2.15. Ús racional del medicament

Objectius generals

5.2.15.OG.1. Aconseguir que els pacientsreben la medicació adequada ales necessitats clíniques, en lesdosis necessàries, segons els seusrequeriments individuals, durantun període de temps adequat i almenor cost possible per a ells iper a la Comunitat.


5.2.15.OE.1. Millorar el coneixement del pa-cient i cuidador sobre l'autoaten-ció de la salut i la coresponsabilit-zació en els tractaments.

5.2.15.OE.2. Implantar noves tecnologies entots els àmbits assistencials: his-tòria clínica i farmacoterapèuticaúnica, amb sistemes de comuni-cació i interrelació.

5.2.15.OE.3. Fomentar la prescripció per prin-cipi actiu més eficient en els dis-tints àmbits assistencials.

5.2.15.OE.4. Facilitar informació objectiva so-bre terapèutica als professionalsde la salut basada en evidènciescientífiques i en guies clíniquesassumides per l'Agència Valen-ciana de Salut.

5.2.15.OE.5. Millorar la implantació i el desen-volupament de l'exercici de l'aten-ció farmacèutica en servicis far-macèutics i oficines de farmàcia.

5.2.15.OE.6. Potenciar la participació dels pro-fessionals en la presa de decisionsrespecte a la planificació i gestióde la farmacoteràpia.

5.2.15.OE.7. Promoure la formació continua-da de qualitat als professionalsde la salut, finançada preferent-ment per l'Administració.

5.2.15.OE.8. Establir polítiques coordinadesencaminades a la utilització ra-cional dels medicaments.

5.2.15.OE.9. Millorar la qualitat dels circuits deprescripció i dispensació de medi-caments.


Objectiu 83: Realitzar campanyes d'informaciói educació sobre medicamentsdirigides a la població general i acol·lectius específics.

Objectiu 84: Promoure la formació dels dis-tints professionals de la salut enl'ús racional dels medicamentsutilitzats en el tractament depatologies de major prevalència.

Objectiu 85: Fomentar l'atenció farmacèutica iel seguiment dels tractaments entots els àmbits, així com, la pre-venció de problemes relacionatsamb els medicaments.

Objectiu 86: Homogeneïtzar criteris d'actuacióen farmacoteràpia, maximitzant-ne l'eficiència i minimitzant-ne elsriscos, en totes les ferramentespromogudes per l'Agència Valen-ciana de Salut.

Objectiu 87: Control dels increments de ladespesa farmacèutica dels grupsterapèutics de major consum itendència de creixement, i de lesnovetats terapèutiques.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen l'àrea d'ús racional del medicament van ser:


· Actuacions a nivell ambulatori, a l'hospital i ales residències sociosanitàries.

· Actuacions dirigides sobre els pacients i cuida-dors (informal i infermeria), sobre els prescrip-tors, sobre els dispensadors i intervencions enl'àmbit de l'administració i el sistema sanitari.

Línies d'actuació

5.2.15.A.1. Dissenyar i realitzar campanyesd'informació i educació a lapoblació general, pacients, cui-dadors, determinats col·lectius ogrups de risc, sobre: compli-ment/adherència terapèutica,correcte maneig dels medica-ments i els seus dispositius d'ad-ministració, coneixements gene-rals sobre el medicament i el seuvalor terapèutic, coneixementssanitaris específics, autocures,automedicació responsable, iadequació de les farmaciolescasolanes.

5.2.15.A.2. Implantar la història clínica, inclo-ent-hi la història farmacoterapèu-tica, única i informatitzada en elsdistints àmbits assistencials, ifacilitar la utilització d'esta pertots els professionals de la salutimplicats en l'atenció sanitària alpacient.

5.2.15.A.3. Incrementar la notificació de sos-pites de reaccions adverses alsmedicaments a través del progra-ma de notificació espontània(targeta groga) o altres progra-mes de farmacovigilància.

5.2.15.A.4. Establir mecanismes de comuni-cació i coordinació dels professio-nals de la salut dels distintsàmbits assistencials que interve-nen en el procés assistencial, per

a garantir la continuïtat en l'assis-tència farmacoterapèutica.

5.2.15.A.5. Optimitzar sistemes de dispensa-ció de medicaments en els dis-tints àmbits assistencials: implan-tar sistemes de dispensacióindividualitzada en dosis unitàriesen tots els hospitals públics, siste-mes de dispensació racionals ieficients en els centres residen-cials sociosanitaris, etc.

5.2.15.A.6. Desenvolupar i implantar guies iprotocols farmacoterapèutics,coordinats entre àmbits assisten-cials, consensuats amb societatscientífiques i assumits per l'Agèn-cia Valenciana de Salut.

5.2.15.A.7. Facilitar informació objectivasobre terapèutica als professio-nals de la salut basada en les evi-dències científiques disponibles.

5.2.15.A.8. Establir mecanismes que garan-tisquen una adequada selecciódels medicaments, basant-se encriteris d'eficàcia, efectivitat, qua-litat, seguretat i cost en tots elsàmbits assistencials, a través deles comissions de farmàcia i tera-pèutica, d'ús racional del medica-ment i d'intercanvi terapèutic.

5.2.15.A.9. Prescripció de medicaments perprincipi actiu més eficient en totsels centres sanitaris de la xarxaassistencial pública. En concret, al'alta hospitalària, prescriure enreceptes mèdiques oficials perprincipi actiu més eficient.

5.2.15.A.10. Desenvolupament i implantacióde noves tecnologies per a lamillora de l'ús dels medicamentsen tots els àmbits assistencials(prescripció assistida, guies i pro-


tocols en suport electrònic, siste-mes de dispensació, recepta elec-trònica, etc.).

5.2.15.A.11. Desenvolupar programes d'aten-ció farmacèutica en tots elsàmbits assistencials, dirigits adeterminats grups de població oa pacients individuals.

5.2.15.A.12. Participació dels professionals enla millora de la qualitat de laprestació farmacèutica i en el dis-seny dels indicadors de qualitatde prescripció relacionats amb laincentivació.

5.2.15.A.13. Establir programes de formacióen l'ús racional de medicamentsper als distints professionals de lasalut.

5.2.15.A.14. Optimitzar la gestió i administra-ció de medicaments pel personald'infermeria per mitjà de la utilit-zació de procediments normalit-zats i registres; en especial, per apersones dependents respecte ala medicació en l'àmbit residen-cial sociosanitari.

5.2.15.A.15. Incorporar a la història clínica ifarmacoterapèutica les valora-cions de l'estat funcional, estatcognitiu, estat social i dependèn-cia, respecte a la medicació.

5.2.15.A.16. Realitzar la revisió i informaciósobre els medicaments prescrits,al pacient i cuidador, durant l'es-tada hospitalària i a l'alta.

5.2.15.A.17. Establir mecanismes per a l'ade-quada adquisició i gestió demedicaments en els centres sani-taris.

5.2.15.A.18. Facilitar informació relativa a lescondicions de prescripció i dis-pensació de medicaments alsusuaris del sistema sanitari.

5.2.15.A.19. Desenvolupar projectes d'investi-gació finançats preferentmentper l'Administració pública, sobrela utilització de medicaments iresultats en salut.

5.2.15.A.20. Optimitzar la recollida i l'elimina-ció selectiva de restes de medica-ments i dispositius en tots elsàmbits assistencials.

5.2.15.A.21. Realitzar activitats d'informació iassessorament en l'ús racional delmedicament a altres professio-nals, per part dels farmacèuticsd'atenció primària.

5.2.15.A.22. Realitzar una anàlisi de la presta-ció farmacèutica, grups terapèu-tics i principis actius de majorconsum i impacte en la despesa,i detecció de les causes de l'incre-ment de la despesa farmacèutica.


5.2.16. Urgències i emergències

Objectius generals:

5.2.16.OG.1. Desenvolupar un sistema integrald'atenció sanitària urgent quegarantisca l'adequada atenciósanitària en cada àmbit i la conti-nuïtat assistencial.


5.2.16.OE.1. Augmentar la satisfacció delspacients i millorar la capacitat deresolució dels problemes de saluturgents per mitjà de la implanta-ció d'un model organitzador ade-quat a les necessitats assistencialsi basat en criteris de qualitat.

5.2.16.OE.2. Millorar els mecanismes de co-municació i informació per mitjàde la incorporació d'habilitats irecursos específics.

5.2.16.OE.3. Implementar la coordinació entrenivells d'atenció i la continuïtatassistencial per mitjà de la priorit-zació en el disseny del modelorganitzador d'atenció urgent.

5.2.16.OE.4. Millorar la capacitat de respostadels sistemes d'assistència urgentper mitjà de l'adequació delsrecursos humans, tècnics i mate-rials dels equips d'assistència d'ur-gències i emergències i de coordi-nació dels diferents nivellsd'atenció a les necessitats de lapoblació basats en la definiciódels processos assistencials i en lamillora contínua.

5.2.16.OE.5. Potenciar la capacitat de maneig iresolució de problemes de saluturgents dels equips assistencialsper mitjà de plans de formacióespecífica en urgències i emer-

gències i prioritzar habilitats tèc-niques i de comunicació.

5.2.16.OE.6. Millorar l'adequació de la respos-ta assistencial i establir un siste-ma de priorització de l'assistènciaurgent comuna.

5.2.16.OE.7. Facilitar l'activitat assistencial, larecollida i el processament d'in-formació rellevant, la comunica-ció i la coordinació entre nivellsassistencials per mitjà de la incor-poració de sistemes de tecnolo-gia de la informació.

5.2.16.OE.8. Facilitar l'ús adequat dels servicisd'urgències per mitjà de progra-mes d'educació sanitària a lapoblació.

5.2.16.OE.9. Prioritzar en el model organitza-dor la coordinació entre els dife-rents nivells assistencials urgents iamb els d'atenció no urgent.

5.2.16.OE.10. Garantir una adequada organit-zació del transport secundarientre centres assistencials.

5.2.16.OE.11. Implantar guies clíniques queintegren els diferents nivells assis-tencials.


Objectiu 88: Adequar la resposta assistencialper mitjà de la implantació, entots els servicis d'Urgències, decriteris i mecanismes de prioritza-ció de l'assistència basats en laurgència, homogenis i amb elsuport de sistemes d'informacióadequats.

Els eixos de la matriu de Haddon plantejats pelgrup per a la determinació de les línies d'actuacióen urgències i emergències van ser:



· Intervencions dirigides als usuaris, als profes-sionals del sistema sanitari, a l'entorn organit-zador (infraestructura i organització) i a l'en-torn social i intersectorial.

· Intervencions dirigides a l'àmbit de l'atencióprimària, al sistema d'emergències sanitàries i al'atenció hospitalària.

Línies d'actuació

5.2.16.A.1. Potenciar la creació i posada enmarxa del número de telèfonúnic d'Urgències i EmergènciesSanitàries:

Campanya de difusió de l'accéstelefònic.

Potenciar el Centre d'Informació iCoordinació d'Urgències (CICU)com a coordinador i organitza-dor de les urgències i emergèn-cies sanitàries en els Departa-ment de Salut.

5.2.16.A.2. Adequar els continguts d'infor-mació al ciutadà: sobre els cir-cuits d'atenció urgent, del moded'accés i pautes d'ús adequat delsservicis d'urgències i emergèn-cies.

5.2.16.A.3. Implementar la informació direc-ta als centres d'atenció alspacients:

Millora de les habilitats dels pro-fessionals per mitjà de formacióespecífica.

Millora en els continguts en lacomunicació als pacients.

Realització i entrega d'informesd'Alta informatitzats i millora dela llegibilitat i registre.

5.2.16.A.4. Implicació dels recursos d'atencióurgent en el foment de l'educaciósanitària de la població per mitjàde plans de comunicació i forma-ció en àrees d'interés preventiu:prevenció d'accidents (trànsit,domèstics, laborals, etc.). Preven-ció de malalties prevalents (car-diopatia isquèmica, etc.). Desen-volupament d'Autoassistència.Autoajuda.

5.2.16.A.5. Elaboració, implantació i difusiód'un model organitzador integrald'atenció urgent i d'emergències.

5.2.16.A.6. Prioritzar la implantació delmodel organitzador a nivelldepartamental que assegure l'as-sistència sanitària urgent coordi-nada entre atenció primària i laresta de nivells assistencials deldepartament.

5.2.16.A.7. Introduir criteris i mecanismes degestió de qualitat, mesura deresultats i millora contínua entots els nivells organitzadors delsservicis d'atenció urgent.

5.2.16.A.8. Implantar un sistema de priorit-zació en l'assistència urgent ambcriteris comuns entre nivells ientre departament i facilitar les


ferramentes necessàries per a laimplantació del sistema de prio-rització.

5.2.16.A.9. Dotar els servicis d'atenció urgentde mecanismes d'informaciódirecta als pacients tant perso-nals com telefònics que millorenel nivell de coneixement de l'u-suari i la seua satisfacció.

5.2.16.A.10. Promoure un model organitzadorcomú en els servicis d'UrgènciesHospitalàries que integre lesUnitats de curta estada i les uni-tats d'Hospitalització a Domicili.

5.2.16.A.11. Orientar-se cap a un model orga-nitzador comú que integre elsdiferents nivells d'assistènciaurgent i garantisca la continuïtatassistencial en l'atenció urgent.

5.2.16.A.12. Establir protocols específics d'ac-tuació conjunta intersectorial

(bombers, policies, protecciócivil, etc.) en coordinació amb elServici d'Emergències Sanitàries iestablir un calendari de simula-cres que garantisquen l'efectivitaten situacions catastròfiques.

5.2.16.A.13. Pla de modernització de tecnolo-gies de la informació i de lacomunicació que facilite elmaneig, registre d'informació i lacomunicació, que garantisquenuna cobertura adequada (ràdio,telefonia mòbil, etc.) i una millo-ra en els sistemes d'informació del'atenció urgent.

5.2.16.A.14. Establir plans de formació deprofessionals de l'assistènciaurgent que incloga: habilitatstècniques, actualitzacions teòri-ques, habilitats de comunicació,maneig de situacions crítiques ide catàstrofe.


5.2.17. Desigualtats en salut

Objectius generals

5.2.17.OG.1. Disminuir les diferències de salutentre els distints col·lectius de laComunitat Valenciana.


5.2.17.OE.1. Adequar els sistemes d'informa-ció sanitaris perquè permetenvalorar les possibles diferènciesen la salut per raons, entre altres,de gènere, edat, discapacitat, ni-vell social i econòmic.

5.2.17.OE.2. Actualitzar les accions de preven-ció de la salut davant de les des-igualtats identificades.


Objectiu 89: Difondre des dels centres assis-tencials la informació necessària

sobre malalties rares per a orien-tar els pacients i els seus fami-liars, i incloure la investigaciód'estes malalties entre les àreesprioritàries d'investigació.

Objectiu 90: La Conselleria de Sanitat vetlaràperquè es mantinga l'equitat enla implementació dels Objectiusdel Pla de Salut.

Línies d'actuació

5.2.17.A.1. Monitoritzar a través de les en-questes de salut, l'autopercepcióde salut segons gènere, edat,nivell educatiu, nivell econòmic iclasse social.

5.2.17.A.2. Realitzar l'anàlisi dels indicadorsdels sistemes d'informació sanità-ria segons gènere, edat, nivelleducatiu, nivell econòmic i classesocial.


6

DEBAT PÚBLIC: CONSULTA A LA

POBLACIÓ I POTENCIAL VALIDACIÓ

DEL PLA DE SALUT

219DEBAT PÚBLIC: CONSULTA A LA POBLACIÓ I POTENCIAL VALIDACIÓ DEL PLA DE SALUT

La priorització en planificació sanitària es realitza,des del punt de vista tècnic, basant-se en uns cri-teris explícits que permeten triar unes línies d'ac-tuació enfront d'altres. No obstant això, esta presade decisions ha d'anar acompanyada, al mateixtemps, de la participació col·lectiva, ja que l'objec-tiu que es perseguix en planificació sanitària ésseleccionar aquelles intervencions en salut amb lamajor eficiència, però també que maximitzen elbenestar col·lectiu. La Llei del 12 de març de2003, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacionalde Salut, en el preàmbul establix "la protecció dela salut amb l'objectiu comú de garantir l'equitat,la qualitat i la participació social en el SistemaNacional de Salut". La participació ciutadana s'es-tablix tant en "el respecte a l'autonomia de lesdecisions individuals com en la consideració de lesexpectatives com a col·lectiu d'usuaris del sistemasanitari".

L'opinió de la població és per al decisor un impor-tant suport, ja que la participació col·lectiva legiti-ma la presa de decisions en política sanitària, ree-quilibra les prioritzacions realitzades des d'un puntestrictament tècnic i garantix o confirma que elscriteris de benestar assumits pels qui decidixencoincidixen amb les preferències socials.

Per mitjà de la participació ciutadana en la planifi-cació sanitària es dota la població de la capacitatper a declarar les preferències sobre la presa dedecisions, tenint en compte en les expectatives lespossibilitats tècniques i pressupostàries existents.

El Pla de Salut és un document participatiu i dinà-mic. És participatiu perquè l'elaboració, la posadaen marxa i el desenvolupament d'este ha siguttasca de tots; de l'Administració sanitària, delsprofessionals sanitaris que participen en la defini-ció de les línies d'intervenció i de la participacióciutadana. Totes les opinions d'estos col·lectiushan anat conformant el que és el Pla de Salut.

La participació ciutadana en l'elaboració d'este Plade Salut s'ha articulat tenint en compte els sugge-riments i les opinions dels membres del Consell deSalut de la Comunitat Valenciana, òrgan de parti-cipació i al qual es va presentar el document. Aixímateix, en l'Enquesta de Salut de la ComunitatValenciana 2005, integrada en l'anàlisi de situació,s'han inclòs preguntes que fan referència a la pre-ferència pel ciutadà en l'assignació de recursossobre les necessitats de salut identificades. D'estamanera, es va obtindre d'una mostra representati-va de la nostra població, un rànquing de prioritatsde finançament.

D'altra banda, el document esborrany del Pla deSalut ha sigut presentat en un acte públic, onnombrosos col·lectius de representació social, vanser informats sobre el contingut d'este.Posteriorment, este document esborrany va serexposat en el portal web de la Conselleria deSanitat, va oferir la possibilitat de ser llegit pelsciutadans i es va habilitar una bústia de suggeri-ments durant el període d'un mes, per a recollir lainformació abocada per la població. Les opinionscol·lectives ací expressades van ser analitzades ipreses en compte en la redacció del documentdefinitiu del Pla de Salut.

És dinàmic perquè hi ha una retroalimentació dela informació i és el mateix procés de monitoritza-ció i avaluació el que condiciona l'adequació d'es-te al llarg del temps.

Finalment, ressaltar la importància de la participa-ció i el dinamisme del Pla de Salut, ja que pot seradaptat als suggeriments traduïts pel Consell deSalut de la Comunitat Valenciana, òrgan superiorcol·legiat de participació ciutadana de caràcterconsultiu.


7

CONSOLIDACIÓ, MONITORITZACIÓ,

AVALUACIÓ I IMPLEMENTACIÓ DEL

PLA DE SALUT. PLA DE

COMUNICACIÓ

223CONSOLIDACIÓ, MONITORITZACIÓ, AVALUACIÓ I IMPLEMENTACIÓ DEL PLA DE SALUT. PLA DE COMUNICACIÓ

Un dels requisits de tot procés planificador ésestablir l'avaluació del mateix. El Pla de Salut2001-2004 va ser concebut com un documentdinàmic, amb accions de retroalimentació i pro-postes d'accions correctores. Estos elements hanfacilitat una avaluació del mateix, i han constituïtel punt de partida del Pla de Salut 2005-2009.

La creació i posada en funcionament de lescomissions d'Avaluació del Pla de Salut 2001-2004 dels Departament de Salut, ha sigut deter-minant en la dinamització del procés de planifi-cació a nivell territorial i faciliten la implicaciódels òrgans de gestió sanitària en la consecuciódels objectius de salut.

Amb la nova organització territorial i de gestió del'assistència sanitària en el Departament de Salut,el paper exercit per estes comissions és assumitpel mateix Consell de Direcció del Departamentde Salut, que haurà d'adaptar i formular el Pla deSalut de la Comunitat Valenciana al Depar-tament. Així mateix, el Pla de Salut determinaràl'actuació en Salut Pública, i esta s'organitza anivell territorial en consells sectorials de SalutPública.

En la figura següent s'esquematitza l'operativitza-ció de les polítiques de salut i d'atenció sanitària.

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

!� � ��

��

"#$��%��

&�� '�(��


Monitorització i avaluació del pla de salut2005-2009

En la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la GeneralitatValenciana, d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana, s'especifica que per al seguiment, lacoordinació i avaluació del Pla de Salut existirà l'o-ficina permanent d'este: l'Oficina del Pla de Salut,que pertany a la Direcció General d'Ordenació,Avaluació i Investigació Sanitària de la Conselleriade Sanitat.

Entre les funcions de l'Oficina del Pla de Salut des-taquem:

· Coordinació de la posada en marxa del Pla deSalut: coordinació amb els diferents departa-ments de Salut.

· Impuls de la difusió del Pla de Salut.

· Monitorització del grau de compliment del Plade Salut.

· Avaluació permanent i final del Pla de Salut.

· Coordinació dels grups d'experts que van parti-cipar en l'elaboració del Pla de Salut i dels plansintegrals per patologies existents en laConselleria de Sanitat.

· Proposta d'accions correctores en el desenvolu-pament del Pla de Salut.

· Realització d'un informe anual sobre el segui-ment del Pla de Salut, el qual serà presentat alConsell de Salut de la Comunitat Valenciana.

Actualment, el desenvolupament dels sistemesd'informació de la Conselleria de Sanitat facilita elplantejament de la monitorització i avaluació delPla de Salut. Un dels criteris que s'han tingut encompte per a la viabilitat de l'avaluació és l'exis-

tència d'indicadors fiables en estos sistemes d'in-formació, i que permeten l'avaluació dels objectiusi les línies d'actuació. També s'utilitzen altres fontsno rutinàries d'informació, com les enquestes desalut i els estudis qualitatius, per a completar elprocés avaluatiu.

S'ha realitzat una aplicació informàtica compatibleamb els sistemes d'informació existents, que per-met:

- Monitoritzar els objectius del Pla de Salut

- Monitoritzar les línies d'actuació

- Monitoritzar els indicadors traçadors

Els indicadors traçadors són una sèrie d'indicadorsseleccionats que faciliten la valoració de la marxageneral del Pla de Salut. Estos indicadors traçadorsestan formats per alguns que continuen del Pla deSalut anterior, altres de nous que s'han introduïtper al Pla de Salut 2005-2009 i una selecció d'in-dicadors dels Acords de Gestió de l'AgènciaValenciana de Salut.

Per tant, l'avaluació del Pla de Salut s'estructura endos pilars: 1) els indicadors d'avaluació dels objec-tius i les línies d'actuació del mateix Pla de Salut, i2) els indicadors traçadors.

1. Indicadors d'avaluació d'objectius i delínies d'actuació

El dinamisme i la flexibilitat del Pla de Salut passaper plantejar l'avaluació dels objectius de salut ianar actualitzant les accions plantejades durantels cinc anys de duració de l'execució d'este.

Els indicadors d'avaluació dels objectius i les líniesd'actuació del Pla de Salut estan dissenyats i s'es-menten en l'annex VIII d'este document, junt ambla font d'informació i a l'agent responsable d'esta.


2. Indicadors utilitzats com a traçadors delPla de Salut

Per a complementar la informació necessària per atraslladar els objectius i les estratègies de salut enun conjunt d'indicadors que permeten orientar lesactivitats i avaluar-les, s'han seleccionat uns indi-cadors de salut, que prenen com a marc concep-tual de referència les recomanacions de l'InstitutCanadien d'Information sur la Santé (ICIS -CIHI) iles recomanacions del National Service Frame-works (NSF):

2.1. Indicadors traçadors

· Autopercepció de l'estat de salut. Font: En-questes de Salut

· Prevalència del consum de tabac. Font: En-questes de Salut

· Taxa de donants per milió de població. Font:Registre de Trasplantaments de la ComunitatValenciana (RETRACV)

· Percentatge de negatives familiars en la dona-ció d'òrgans. Font: Registre de Trasplantamentsde la Comunitat Valenciana (RETRACV)

· Taxa de trasplantament renal, cardíac, pulmo-nar, hepàtic, per milió de població Font:Registre de Trasplantaments de la ComunitatValenciana (RETRACV)

· Taxa de mortalitat a l'hospital en els 30 diessegüents de IAM. Font: Sistema d'InformacióHospitalària (ORION)

· Taxa d'artroplàstia de maluc no traumàtica.Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD).

· Fractura de maluc, intervenció en menys de dosdies. Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades(CMBD).

· Infart agut de miocardi: Percentatge de trom-bòlisi, percentatge d'angioplàstia primària.Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD).

· Taxa de penetració i captura dels hospitals (pera processos seleccionats de cirurgia major pro-gramada). Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades(CMBD).��

��

��

)!� �� *

��

)�� #�� *

��

)+�� *

�� !�� "�# ��

)�� ,�� *

��"��


2.2. Indicadors dels Acords de Gestióseleccionats per l'Agència Valenciana de laSalut com a traçadors per al Pla de Salut

- Millora dels sistemes d'informació:

· Indicador de qualitat d'informació de CMBD

- Millora de l'accessibilitat de l'assistència

· Demora mitjana en primeres consultes d'aten-ció especialitzada, a partir de 2006.

- Millora de la seguretat de l'assistència

· Reducció d'esdeveniments adversos: Taxa dereingrés urgent després de cirurgia major als 7dies

- Millora de l'atenció específica de la dona i elxiquet

· Taxa de cesàries (desagregada)

- Increment de l'ús d'alternatives a l'hospitalitza-ció tradicional

· Índex ajustat d'ambulatorització

- Millora de l'adequació de la prescripció farma-cèutica:

· DHD J01 (Dosi habitant dia antibacterians sis-tèmics)

· DHD tranquil·litzants i hipnòtics (per a pensio-nistes)

· DHD tranquil·litzants, hipnòtics, antidepressius,en recepta pediàtrica

· DHD M01A (AINE)

- Millora de l'adequació de la utilització de recur-sos:

· Estada mitjana ajustada per casuística

- Millora de la continuïtat de cures:

· Taxa de derivació dels punts d'atenció conti-nuada (PAC) a l'hospital, a partir de 2006

- Disseny de processos i gestió clínica:

· Implantació d'unitats de gestió

- Millora de la satisfacció dels pacients:

· Índex de satisfacció

Implementació i difusió del pla de salut. Plade comunicació

Cada Departament de Salut haurà de realitzar laposada en marxa i la implementació del Pla deSalut. Des de l'Oficina del Pla de Salut es realitza-rà la coordinació d'esta i les funcions de suport,perquè:

· En cada Departament de Salut es realitze,almenys, una Jornada per a difondre el Pla deSalut de la Comunitat Valenciana.

· L'Oficina del Pla de Salut proveirà l'EscolaValenciana d'Estudis per a la Salut, d'una breupresentació del document del Pla de Salut2005-2009, a fi que s'incloga al començamentdels cursos del Pla de Formació de la Conse-lleria de Sanitat.


· Tots els centres sanitaris disposen d'exemplarsdel Pla de Salut.

· Existisca actualització en la pàgina web delgrau de compliment del Pla de Salut.

Com a estratègia fonamental per a aconseguiruna adequada difusió del Pla de Salut entre elsprofessionals sanitaris i la població, s'establix unPla de Comunicació amb el mateix període devigència, 2005-2009.

El Pla de Comunicació permetrà, per mitjà de laplanificació d'este, la comunicació institucional delPla de Salut en dos dimensions:

1.-La comunicació externa: per a presentar davantde l'opinió pública els objectius i èxits del Pla deSalut.

2.-La comunicació interna: per a aplicar un siste-ma professionalitzat de relacions entre les dife-rents estructures implicades en l'execució d'estei aconseguir l'optimització dels recursos.


8

FINANÇAMENT

231FINANÇAMENT

Si convenim que el Pla és un instrument ambiciósen què s'emmarca la política de salut, i no solssanitària de la població de la ComunitatValenciana, la concreció del seu aspecte econòmicfinancer és vital per a poder avaluar el compromísreal que l'Administració autonòmica adquirix ambla ciutadania amb l'objecte de contribuir en lamillora de la qualitat de vida.

A partir del coneixement d'eixe Pla, i en el contextde l'entorn econòmic de cada moment, l'Ad-ministració autonòmica és la que prioritza elsobjectius, i dota els mitjans necessaris per a laconsecució d'estos. Així, cada un dels exercicispressupostaris reflectirà la quantia dels mitjanseconòmics que les Corts decidisquen posar a dis-posició de la salut i expressarà així la verdaderaimportància que té este compromís que ha adqui-rit amb la seua població. La mesura, doncs, d'estecompromís, es concretarà en cada una de les lleisde pressupostos que s'aproven anualment.

Cap, no obstant això, tindre en compte algunesmagnituds que determinaran els compromisospressupostaris dels pròxims exercicis.

Així, la població de dret de la ComunitatValenciana, segons les últimes xifres de l'INE(gener 2005) ascendix a 4.692.449 habitants. Aaixò caldria afegir l'elevat nombre de residentsforans no empadronats, nacionals o estrangers,que amb certa vocació de permanència s'assentenal nostre territori, i que són consumidors habitualsdel nostre Servici Autonòmic de Salut (80.383 per-sones), més el turisme ocasional tant intern comextern, que també pot necessitar de manera pun-tual els nostres servicis sanitaris (més de 7 milionsde persones a l'any).

D'altra banda, el Pla de Salut establix una sèried'activitats que són necessàries per a aconseguirels objectius proposats. En la seua major part jas'estan realitzant actualment, i, per tant, s'in-

clouen en els pressupostos anuals; però les metesque es tracen en este Pla de Salut impliquennecessàriament un increment de les dotacionspressupostàries per als anys 2005-2009, que per-meten assumir estos nous reptes al mateix tempsque ens acostem a les ràtios del nostre entorneuropeu quant a percentatge del PIB destinat adespesa sanitària.

Tenint en compte que del total del pressupostsanitari de l'any 2005, el 98,5% d'este es dedica afinançar els diferents programes que s'inclouen enel Pla de Salut, la xifra real que hem dedicat aestos en termes absoluts ascendix a 4.100 milionsd'euros.

Si prenem com a referència el pressupost per al'any 2005, l'import total de les quatre anualitatsque dedicarà la nostra Administració sanitària pera atendre les necessitats previstes en el Pla deSalut se situa entorn de 23.297 milions d'euros.

· Any 2005: 4.100 milions d'euros.





D'altra banda, l'Oficina del Pla de Salut, encarre-gada del seguiment i l'avaluació d'este, s'emmarcaen el programa pressupostari de la DireccióGeneral d'Ordenació, Avaluació i InvestigacióSanitària de la Subsecretaria de la Conselleria deSanitat. Les funcions d'esta són monitoritzar icoordinar el Pla de Salut de la ComunitatValenciana, i obtindre informació dels diferentsplans estratègics de la Conselleria de Sanitat per apoder realitzar-ne el seguiment, i col·laborar ambaltres òrgans i institucions sanitàries.

9


ANNEXOS

235ANNEXOS

ANNEX I

Comissió Tècnic Directiva

Rosario Alfonso Gil

Carlos Aracil Monllor

Alfonso Bataller Vicent

Javier Criado Juárez

José Luís Fabado Agustí

Caridad García León

Juan Bautista Gómez Peñalba

Frank Leyn Van Der Swalm

Joaquín López Moreno

José María Martín Moreno

Fernando Puzo Ardanuy

Carlos Rodrigo Benito

Francisco Javier Tamarit Moradillo

Elisa Tarazona Ginés

Pilar Viedma Gil de Vergara

Coordinació del procés d’elaboració

Rosario Alfonso Gil

Juan Bautista Sanchis Álvarez

Assessors externs

Anca Dumitrescu. Directora, Divisió d'Informació, Evidència i Comunicació. Oficina Regional per a Europade l'Organització Mundial de la Salut.

José María Martín Moreno. Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública. Facultat de Medicina.Universitat de València. Conseller d'Informació de la Salut. Oficina Regional per a Europa de l'OrganitzacióMundial de la Salut.

Mª Isabel Martínez Benlloch. Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològics. Facultat dePsicologia. Membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona. Universitat de València.


Suport administratiu

Mª José Agustín Rueda

Encarna León Pérez

Carlos Manuel Pérez-Accino Gómez

Teresa Ros Ubiedo

Felicidad Sánchez Mateu

Patrocinio Vendrell Palacios

237ANNEXOS

Unitats primàries de selecció

Per al disseny mostral, es van configurar les unitatsprimàries de selecció (PSU), que són una combi-nació de les Zones de Salut i els municipis, realit-zada de la manera següent:

· Si una zona de salut està totalment inclosa enun municipi constituirà una PSU.

· Si una zona de salut inclou dos o més muni-cipis (totalment o parcialment), les PSU seranles interseccions que formen la zona i els muni-cipis.

Les PSU així construïdes constituïxen una particióde tot el territori de la Comunitat Valenciana, per-què són municipis complets o parts d'un únicmunicipi.

Amb l'objectiu de millorar l'eficàcia del mostratgei atesa la gran variació en grandària (mesurat ennombre d'adults) de les PSU així formades, la mos-tra s'estratifica per grandàries de PSU d'acord ambles classes següents:

· Més de 20.000 adults

· De 3.001 a 20.000 adults

· De 3.000 o menys.

Per la seua importància poblacional i per ser, pre-visiblement, les que major aportació a la variabili-tat generaran, no s'ha mostrejat l'estrat 1, d'estamanera formen part de la mostra totes les PSUpertanyents a este.

A més, a fi de potenciar el disseny per a una millorestimació de l'estat de salut subjectiu, que és un

dels objectius de l'enquesta, s'han generat subes-trats per mitjà d'agrupació de PSU semblants,mesures en termes d'indicadors d'activitat delscentres de salut a què estiguen assignades, aixícom d'indicadors de composició demogràfica.

Selecció de la mostra d'adults

Dins de cada subestrat no censal la mostra s'haseleccionat en dos fases:

En la primera fase les PSU són seleccionades, enl'estrat 2, amb reemplaçament i probabilitat igual;i en l'estrat 3, sense reemplaçament i amb proba-bilitat proporcional al nombre d'adults de cadaPSU.

En la segona fase els adults de cada PSU han sigutseleccionats per mitjà de mostratge simple aleato-ri sense reemplaçament.

Estimacions relatives als xiquets

Atés que el marc poblacional utilitzat, el SIP, nopermet la identificació del conjunt de personesque residixen en una mateixa vivenda, no ha sigutpossible utilitzar les vivendes com a unitats desegona etapa i obtindre informació dels adults imenors residents en estes. D'altra banda, l'alterna-tiva d'extraure dos mostres separades, per a adultsi menors, augmentava els costos de manera inac-ceptable si es pretenia mantindre el nivell d'erroren uns marges útils.

La solució adoptada ha sigut la d'assignar elsmenors de la vivenda de l'adult seleccionat, alsadults residents en esta. És a dir, es va proporcio-nar als enquestadors una regla fixa que, una vega-da al domicili de l'adult seleccionat, assignava elsmenors, de manera que tots quedaren assignats aun i només un adult dels residents a la vivenda.Feta la distribució, només s'enquestaven els

ANNEX II

Enquesta de salut de la Comunitat Valenciana 2005. Disseny mostral


menors assignats a l'adult pertanyent a la mostra;i, per tant, el nombre de menors enquestats ésvariable, pot ser 0, si no hi ha menors a la viven-da, o si l'adult seleccionat no quedava assignatamb algun menor.

Este mecanisme convertix, a l'efecte d'estimació,les característiques dels menors en característi-ques dels adults.

Grandària mostral

El grandària de la mostra teòric és de 7.020 adultsdistribuïts com seguix, i els corresponents menorsde 16 anys, tal com s'ha explicat anteriorment.

Amb esta grandària mostral d'enquesta, l'errormàxim estimat a nivell de la ComunitatValenciana, per a proporcions de P=50%, és del2%, amb un 95% de confiança.

Mostra

Estrat PSU's Adults Adults/PSU

TOTAL 175 7.020 40

Estrat 1 70 3.592 51

Estrat 2 74 2.839 38

Estrat 3 31 589 19

ANNEX III

Fonts consultades per a l’elaboració d’indicadors

Centre Nacional d'Epidemiologia. Institut de Salut Carles III.

Direcció General d'Assistència Sanitària. Conselleria de Sanitat.

Direcció General de Qualitat Ambiental. Conselleria de Territori i Habitatge.

Direcció General de Drogodependències. Conselleria de Sanitat.

Direcció General de la Dona. Conselleria de Benestar Social.

Direcció General de Recursos Econòmics. Conselleria de Sanitat.

Direcció General de Recursos Humans. Conselleria de Sanitat.

Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.

Direcció General de Treball i Seguretat Laboral. Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació.

Direcció General de Trànsit. Ministeri de l'Interior.

Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).

Fundació de les Caixes d'Estalvi (FUNCAS).

Institut Nacional d'Estadística (INE).

Institut Valencià d'Estadística (IVE).

Ministeri d'Administracions Públiques.

239ANNEXOS


ANNEX IV

Associacions i institucions invitades que van participar en el debat públic del Pla de Salut

Associació de Consumidors i Usuaris

Associacions de Malalts

Associacions de Veïns

Ajuntaments

Centres d'Especialitats

Centres de Salut d'Atenció Primària:

Coordinadors d'Infermeria

Coordinadors Mèdics

Centres de Salut Pública

Centres Sanitaris Privats Valencians

Col·legis Professionals de:

Infermeria

Farmàcia

Medicina

Odontologia

Psicòlegs

Treballadors Socials

Veterinaris

Consell de Salut de la Comunitat Valenciana

Diputacions provincials

Diputats de les Corts Valencianes

Directius de la Conselleria de Sanitat

Directors dels Departaments de Salut

Directors territorials de Sanitat

Escoles Universitàries

Farmacèutics dels Departaments de Salut

241ANNEXOS

Associacions i institucions invitades que van participar en el debat públic del Pla de Salut (cont.)

Hospitals Públics:

Director d'Infermeria

Director Econòmic

Director Mèdic

Gerent

Caps d'Àrea i Caps de Servici de la Conselleria de Sanitat

Organitzacions Empresarials

Organitzacions no Governamentals

Reials Acadèmies de Cultura Valenciana i Medicina

Servicis d'Atenció al Pacient

Servicis d'Emergències Sanitàries

Servicis d'Inspecció

Servicis Mèdics d'Empresa

Sindicats de la branca sanitària

Societats i associacions Científiques

Unitats de Salut Mental

Universitats Públiques i universitats Privades de la Comunitat Valenciana


ANNEX V

Relació de coordinadors per àrea temàtica

Nom Àrea temàtica

Rosario Alfonso Gil Malalties Cardiovasculars

Mª José Avilés Martínez Assistència Sanitària

Carmen Barona Vilar Salut Perinatal

Julia Calabuig Pérez Sistemes d'Informació

Miguel Castellà Gómez Alcohol i Drogues

Miguel Catalá Bauset Diabetis. Pla de Diabetis

Vicenta Escrivá Agüir Lesions per Violència Domèstica

Victòria Espinar Cid Àrea Sociosanitària: Cures Pal·liatives

Valentín Esteban Buedo Salut Laboral

Gloria Ferris Malonda Exercici/Activitat Física

Angela Fuentes Piaget Tabac

Ana Fullana Montoro Alimentació i Nutrició

José Luis García Herrera Ús Racional del Medicament

Mª José Gomar Fayos Seguretat Alimentària. Pla de Salut Alimentària

Gregorio Gómez Soriano Assistència Sanitària

Francisco González Morán Tuberculosi com a Malaltia Reemergent

Marta Hermenegildo Caudevilla Investigació Sanitària

Alfonso Jiménez Cantos Sistemes d'Informació

Amparo Juan Corrons Malalties Osteoarticulares. Pla d'Osteoporosi

José A. Lluch Rodrigo Malalties que es proden previndre per mitjà de vacunació

José Vicente Martí Boscá Mediambient i Salut

Ricardo Meneu de Guillerma Qualitat Assistencial

José Américo Montoro Alberola Sistema d'Hemovigilancia

Juan José Moreno Múrcia Salut Mental

Francisco Ortiz Cervelló Sistemes d'Informació

Rosana Peiró Pérez Lesions per Accidents de Trànsit

Rosa María Pérez Mencía Urgències i Emergències. Malalties Cardiovasculars

Eduardo Pla Ernst Salut Sexual i Reproductiva

Mª Mercedes Pons Esteve VIH/Sida

Relació de coordinadors per àrea temàtica (cont.)

Nom Àrea temàtica

Pepa Pont Martínez Tabac

Joan Quiles Izquierdo Malalties Osteoarticulars. Pla d'Osteoporosi

Mª Jesús Redondo Gallego Salut en la Infància i l'Adolescència

Ana Rodríguez Roger Seguretat Alimentària. Pla de Salut Alimentària

Elías Ruiz Rojo Malalties Cardiovasculars

Rosanna Sabater Gregori Sistemes de Finançament

Mª Dolores Salas Trejo Càncer. Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana

Juan Bautista Sanchis Álvarez Malalties Neurodegeneratives i vasculars cerebrals

Miguel Sanz Valero Salut Pública

Francisco Javier Tamarit Moradillo Formació. Docència

Eduardo Zafra Galán Àrea Sociosanitària: Envelliment

Oscar Zurriaga Llorens Anàlisi Situació Epidemiològica

243ANNEXOS

Tabac

Francisco Carrión Valero

Encarnación Costa

Alicia Fabregat

Ahmad Khalaf Ayash

Ángel Llácer Escorihuela

Manuela Martínez

José Martínez Raga

Enrique Mascarós Balaguer

Javier Mataix Sancho

Carlos Paredes Cencillo

Manuel Pascual de la Torre

Consuelo Ramírez Sampedro

Jesús Ribes Romero

José Ignacio Sánchez González

Jaime Signes Costa

Alcohol i Drogues

José Miguel Cano Gras

Rafael Forcada Chapa

Margarita Oliver Castelló

Alberto Sancho Muñoz

Vicente Tomás Gradolí

Juan Carlos Valderrama Zurián

Amadeo Valoria Martínez

Alimentació i Nutrició

Rosa Alpera Lacruz

Jaime Dalmau Serra

Camilo Fuster Palacios

Jesús Marrodán Gironés

María Morales Suárez Parela

Manuel Moya Benavent

Valero Sebastián Barberán

Exercici/Activitat Física

Alejandro Buendía Romero

José Devís Devís

Adela Martínez Martínez

Gerardo Pastor Saura

Enrique Romero Pérez

Salut Sexual i Reproductiva

Josefina Belda Ibáñez

Mª Luisa Carrera Hueso

Lluís Mitjans Lafont

Ezequiel Francisco Pérez Campos

Miguel Prosper Sierra

Salut Laboral

Mª Teresa Cardona Ribes

Beatriz Fatas Juberias

Lucila Morató Moscardó

Alfredo Ribelles Villalba

Encarna Santolaria Bartolomé

Miguel Sanz Bou

Manuel Vera Quesada

Vicente Zanón Viguer


ANNEX VI

Relació d’experts per àrees temàtiques

245ANNEXOS

Mediambient i Salut

Ferran Ballester Díez

Marisa Bueno Ortega

Josep Ferris Tortajada

Agustín Llopis González

José Vicente Miró Bayarri

Seguretat Alimentària. Pla de SeguretatAlimentària

Ignacio Chapa Villalba

Eduardo Gómez Carrazo

José Vicente Granell Pascual

Manuel Laínez Andrés

Silvia Marín Villuendas

Amparo Mocholí Soler

Salut Perinatal

Laura Fitera Lamas

Vicente Marco Vicent

Lourdes Margaix Fontestad

Juan Carlos Martínez Escoriza

Francisco Morcillo Sopena

Javier Rius Jordá

Ángel Sánchez Maestro

Oscar Zurriaga Llorens

Salut en la Infància i l'Adolescència

Trinidad Álvarez de Laviada

Rafael Carbonell Peris

Mª Teresa Carceller Segura

Ana Isabel Cava Ros

Julia Colomer Revuelta

Carmen Fernández Casalderrey

Alfredo Marco Macián

Malalties Prevenibles Per mitjà deVacunació

Rosa Díaz Mondejar

Javier Díez Domingo

Isabel Huertas Zarco

Miguel A. Martín-Sierra Balibrea

Pilar Momparler Carrasco

Eliseo Pastor Villalba

José David Zafrilla Martínez

Malalties Cardiovasculars

Carlos Antón Tomás

Ernesto Armañanzas Villena

Cristina Buigues González

José María Cepeda Rodrigo

José Cuñat de la Hoz

Juan Custardoy Olavarrieta

Carlos Fluixá Carrascosa

Antonio Fornós

Luís Garcés

Francisco Germán García

Vicente Gil Guillen

José Luís Llisterri Caro

Vicente López Camps

Relació d’experts per àrees temàtiques (cont.)


Empar Lurbe Ferrer

Antonio Maiques Galán

Luisa Micó

Anastasio Montero Agudo

Rosa María Pérez Mencía

José Redón

Rafael Rodríguez

Antonio Salvador Sanz

Tomás Sánchez Ruiz

Juan Sanchis Forés

Mª Cruz Torregrosa Lleches

José Velasco Rami

Malalties Vasculars cerebrals. Ictus

Juan Ramón Doménech Pascual

Daniel Geffner Sclarsky

Victoria Iñigo Huarte

Jaume Morera Guitart

Montse Sánchez Lorente

Jerónimo Sancho Rieger

Diabetis. Pla de Diabetis

Juan Ascaso Gimillo

Rafael Carmena Rodríguez

Juan Girbés Borrás

Antonio Hernández Mijares

Inés Montiel Higuero

Jorge Navarro Pérez

Antonio Picó Alfonso

José Vicente Solanas Prats

Pilar Valencia Valencia

Càncer. Pla Oncològic de la ComunitatValenciana

Vicente Alberola Candel

Rosario Alfonso Gil

Ignacio Aranda López

Pascual Bolufer Gilabert

Carlos Camps Herrero

Alfredo Carrato Mena

Victoria Castell Sánchez

Dolores Cuevas Cuerda

Enrique García García

Jesús María González Marín

Vicente Guillem Porta

Constantino Herranz Fernández

Víctor Jiménez Torres

Salvador Lledó Matoses

Antonio Llombart Bosch

Ana Lluch Hernández

Rafael Peris Bonet

Ignacio Petschen Verdaguer

Carmen Puchalt Sanchis

Francisco Ruiz Perales

Vicente Saurí Martí

Tomás Trenor Puig

Carlos Vázquez Albadalejo

Oscar Zurriaga Llorens

Malalties Neurodegenerativas. Demències

Juan Ramón Doménech Pascual

Daniel Geffner Sclarsky

Victoria Iñigo Huarte


247ANNEXOS

Jaume Morera Guitart

Montse Sánchez Lorente

Jerónimo Sancho Rieger

VIH/Sida

Ignacio Alastrue Loscos

Mª José Galindo Puerto

Manuel Gregorio Cortes

Alicia Hernández Gálvez

José María Martín Moreno

Mª José Monedero Mir

Miguel Peris Godoy

Pepa Polache Vengud

Sistema d'Hemovigilancia

Cristina Arbona Castaño

Guillermo Cañigral Ferrando

José Fernández García

Mª Luisa Marty García

Roberto Roig Oltra

José J. Verdú Verdú

Tuberculosi com a Malaltia Reemergent

Francisco Albertos Bernabeu

Adrián Artero Sivera

Concepción Martín Serrano

Rosario Menéndez Villanueva

Enrique Ortega González

Malalties Osteoarticulars

José Barreda Puchades

Ángel Berzal Jiménez

Mª Ángeles Cabrera Ferriols

Mª Jesús de Motta Martínez

Antonio Fuertes Fortea

José Román Iborra

Javier Calvo Catalá

José María Climent Barberá

Vicente Giner Ruiz

Pla d'Osteoporosi

Francisco Aparisi Rodríguez

Rafael Belenguer Prieto

Javier Calvo Catalá

José María Climent Barberá

Ana Fullana Montoro

Juan José García Borras

Vicente Giner Ruiz

Ignacio Muñoz Criado

Francisco Nohales Alfonso

José Francisco Pastor Oliver

Elías Ruiz Rojo

José Sanfélix Genovés

Miguel Sanz Valero


Salut Mental

Salvador Albertos

Mª José Avilés Martínez

Manuel Barceló Iranzo

Carmen Blasco Silvestre

Eva Carbajo Álvarez

Agustina Cebrián

Alfredo Cortell



Manuel Girón

Manuel Gómez Beneyto

Alfonso González Mateu

Carmen Leal

Fernando Mejías

Mª Angustias Oliveras

Juan Pretel

Luís Rojo Moreno

Andrés Sandoval

Francisco Santolaya

Francisco Traver

José Antonio Vilaplana Vilaplana

Lesions per Accidents de Trànsit

Nicolás Cano Nortes

Enrique Casquero de la Cruz

Jaime Dorado Pacho

Ana Isabel Gómez Palonés

Francisco López Oltra

Celia Marín Sanchis

Rosa Mas Pons

Enrique Mirabet Lis

Vicente Palop Larrea

Dolores Pérez Vilaplana

Chelo Ramírez Sampedro

Lesions per Violència Domèstica

Mª Dolores Altimiras García

Francisca Bargues Carrión

Mª Luisa Carpio Gesta

Mercedes Casquero de la Cruz

Rosa González Candelas

Rosa María Marín Torrens

Mª Luisa Sáez Tejerina

Matías Vicente Mendoza

Àrea Sociosanitària: Envelliment

Juan Antonio Avellana Zaragoza

Amparo Bahamontes Mulió

José Fco. Javier Blanquer Gregori

José Botella Trelis

Ángeles Celada Pérez

Elena Costa Ferrer

Mónica Ferrer Pastor

Ana María Martínez Martínez

Vicente Ruiz García

Àrea Sociosanitària: Cures Pal·liatives

Belén Aparicio Díaz

Carmen Ávila Acamer

Carlos Camps Herrero

Miguel Fombuena Moreno

Amparo Gisbert Aguilar

Julia Navarro Clérigues

Ramón Navarro Sanz

Matilde Saurí Aloy

Carmen Soler Saiz

Ús Racional del Medicament

Teresa Barberá González

Mª Aguas Vivas Cogollos Santamans

Rosa Díaz Mondejar


249ANNEXOS

Marisol Galeote Mayor

Luís González Luján

Mª Antonia Grau Rubio

Amparo Santolaria Brun

Enrique Soler Company

Carmen Albelda Puig

Urgències i Emergències

Mercedes Carrasco González

Vicente Collado Rodríguez

Asensio García Machí

Manuel González Sal

Luís López-Andujar Aguiriano

Luís Ortiz Jorge

Purificación Sánchez Cuesta

Rafael Sotoca Covaleda

Dantés Tortolá Granell

Bernardo Valdivieso

Ernesto Armañanzas Villena

Anàlisi de la Situació Epidemiològica

Carmen Alberich Martí

Alberto Amador Iscla

Julia Berenguer Muñoz

Susana Bosch Sánchez

Rosa Carbó Malonda

Esther Carmona Martí

Maite Castellanos Martínez

Amparo Damiá García

Amparo de la Encarnación Armengol

MªJosé García Blasco

Carmen García Sanchermés

Mar Giner Ortín

Elena Guallar Ballester

Silvia Guiral Rodrigo

José Mª Gutierrez de Cos González

Isabel Huertas Zarco

Dolores Jordá Pérez

Aurora López Maside

Purificación Martínez Andreu

Miguel Ángel Martínez Beneito

Ramón Martínez Boda

Miguel Ángel Martín-Sierra Balibrea

Inmaculada Melchor Alós

Maite Miralles Espí

Elvira Pérez Pérez

Concha Quer Martínez

Socorro Valero Box

Mª Antonia Vallester

Marisa Vicente Raneda

Estadística, Demografia i Economia

Mª Carmen Casabán Benlloch

Roberto Escuder Vallés

Francisco Fabuel Gadea

Juan Enrique Martínez Albuixech

Salvador Méndez Martínez

Manuel Ridao López

Carles Simó Noguera


Sistemes d'Informació

Juan Carlos Campos

Pedro Chinesta Tejera

Manuel de la Concepción Ibáñez

Mª José Garrido García

Marc Llinares Picó

Mª Vicenta Nadal Ortuño


Salvador Peiró Moreno

José Luís Trillo Mata



251ANNEXOS

ANNEX VII

Altres col·laboradors

Carmen Aguado Giménez

Juan Carlos Albiach Domingo

Salvador Algarra Eugenio

Joaquín Andani Cervera

Guillermo Aranda Pardo

Inmaculada Baena Olcina

Miguel Barbero Jiménez

Santiago Biosca Muñoz

Luís Blanco Vidal

Antonio Boada Gordón

Juan Bautista Brines Peris

Amparo Reyes Bueso Ríos

José Aurelio Carrión Talavera

José Clerigues Belloch

Bernardo Cuenca Richard

Teresa de Rojas Galiana

Mª José del Val Pardo

Ignacio Ferrer Cervera

Josep Gallart González

Enrique García de Fenech

Concepción García Escutia

Julia García Torán

Manuel Giménez Condón

Sonia Gómez Eced

Mª Belén Gracia Hernándo

Constanza Henares Gómez

J. Javier Lárazo Lorente

Felipe López Moreno

David Martín

Mª Jesús Mateu Aranda


Altres col·laboradors (cont.)

Mª Vicenta Mestre Escrivá

Julio Muelas Tirado

Cristin Nebot Marzal

Antoni Pérez Guirao

Ramón Pérez-Accino García

Consuelo Peri Piqueras

José Luís Rey Portolés

Salud Roig Arlandis

José Luís Sanchís Oliver

Vicente Saurí Martí

Carmen Serrano Torres

José María Simón Bielsa

Francisco Tamarit Puchades

Aurora Valero Alcaraz

Hermelinda Vanaclocha Luna

Agustín Vidal Alamar

253ANNEXOS

ANNEX VIII

Indicadors d’avaluació del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009(*) La numeració correspon a la utilitzada en l'índex del document. (**) Es detalla l'Agent Coordinador de la Conselleria de Sanitat.

5.2.1.* Hàbits i estils de vida

5.2.1.1. TABAC**Agent Coordinador: Unitat d’Educació per a la Salut Indicador (1)

(1) En tots els indicadors, si és possible, es detallaràTotal, hòmens, dones Departament de Salut.

Font o Sistema d’Informació

O. 1: Retardar l'edat d'inici i la prevalència del consum de tabac en elsjóvens.

· Edat mitjana d'inici del consum de tabac en població (per grups d'edat)· Prevalència de consum de tabac en població (per grups d'edat)

· Enquestes de Salut

O. 2: Disminuir, almenys, 6 punts percentuals la prevalència de consumdiari de tabac, especialment entre les dones, per a aconseguir que lataxa de fumadors diaris no supere el 22%

· Prevalència de consum de tabac. · Enquestes de Salut

O. 3: Disminuir, almenys, un 15% la prevalència de fumadors diarismenors de 25 anys, per a aconseguir situar-la per davall del 31%

· Prevalència de fumadors (diaris) en població menor de 25 anys · Sistema d'informació ambulatori· Enquestes de Salut

O. 4: Aconseguir que la prevalència de fumadors entre el personalsanitari i docent es reduïsca en un 20%.

· Prevalència de fumadors en personal sanitari.· Prevalència de fumadors en personal docent.

· Enquesta específica.· Enquestes de Salut.

O. 5: Augmentar, almenys, 9 punts percentuals la taxa d'abandó del'hàbit del tabac, de manera que s'aconseguisca que la taxa d'exfumadorss'aproxime al 21%.

· Prevalència d'exfumadors. · Enquestes de Salut

O. 6: Abans de finalitzar el 2006, el 100% de les administracionspúbliques seran espais lliures de fum.

· Nombre de centres de les administracions públiques declarats espaislliures de fum.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública(SISGEREN).

· Registre específic.

O. 7: Abans de finalitzar el 2006, el 100% dels treballadorsdesenvoluparan la seua activitat laboral en empreses lliures de fum.

· Nombre d'empreses declarades espais lliures de fum.· Nombre d'empreses sobre el total d'empreses amb servicis de prevenció

de risc propi, mancomunat o alié.· Nombre d'infraccions per incompliment.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública(SISGEREN).

· Registre específic.· Registre específic dels Servicis de Prevenció de Risc

5.2.1.1.A.1. Difondre la informació i generalitzar la implantació delscentres sense fum.

· Nombre d'activitats de difusió d'informació sobre centres sense fum.· Nombre de centres sense fum.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Registre específic.

5.2.1.1.A.2. Incloure la condició d'Activitat Lliure del Fum del Tabac comun requisit imprescindible per a l'acreditació com a activitat d'interéssanitari (congressos, jornades, reunions, etc.).

· Inclusió de la condició d'"Activitat Lliure del Fum del Tabac" per al'acreditació com a activitat d'interés sanitari.

· Registre i reglamentació.

5.2.1.1.A.3. Realitzar protocols d'inspecció per a comprovar elcompliment de la llei i la normativa vigent.

· Realització de protocols d'inspecció.· Nombre d'actes realitzades.· Nombre de reclamacions tramitades.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Actes d'inspecció.

5.2.1.1.A.4. Realitzar un Acord amb la Federació Valenciana deMunicipis i Províncies que incloga el suport a les estratègies deseguiment i control de la normativa.

· Realització de l'acord. · Documents específics.

5.2.1.1.A.5. Sensibilitzar el personal sanitari de pediatria sobre laimportància de preguntar per l'hàbit del tabac a pares i adolescents dinsdel Programa del Xiquet Sa. Informar els pares de la importància de nofumar davant dels fills.

· Registre d'Activitat en Examen de Salut del Xiquet Sa.· Incorporació del consell mínim sobre tabaquisme passiu en consultes

de pediatria.

· Sistema d'informació ambulatori.

5.2.1.1.A.6. Potenciar el desenvolupament de la xarxa de centressanitaris públics sense fum. Preveure un incentiu per als centres ques'adherisquen, i incloure'l en els acords de productivitat.

· Existència d'incentius en els acords de productivitat als centres per laseua adhesió a la xarxa de centres sanitaris públics sense fum.

· Acords de gestió-productivitat.

5.2.1.1.A.7. Involucrar els mitjans de comunicació de caràcter local inacional perquè donen suport a les campanyes de sensibilització de lapoblació per mitjà de programes informatius i l'emissió de falques sobrela importància del compliment de la normativa vigent.

· Nombre d'activitats publicitàries sobre el compliment de la normativavigent del consum de tabac en llocs públics.

· Gabinet de Comunicació.

5.2.1.1. TABAC (Cont.)**Agent Coordinador: Unitat d’Educació per a la Salut

Indicador (1)



5.2.1.1.A.8. Realitzar activitats per a donar a conéixer el Pla Valencià dePrevenció i Control del Tabaquisme en tots els departaments de Salut.

· Activitats de difusió realitzades.· Nombre de reunions.· Nombre de societats científiques, col·legis professionals, direccions

dels departaments de Salut i altres entitats que reben informacióescrita o amb les quals es contacte per mitjà de reunions, fòrums, etc.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.

5.2.1.1.A.9. Realitzar campanya de sensibilització dirigida a la poblaciójuvenil (Lema: "Fumar no està de moda") amb l'elaboració de materialsatractius per a distribuir als instituts i centres juvenils.

· Realització de campanya.· Nombre d'activitats de difusió del material dirigit a la població juvenil

(en instituts i centres juvenils).

· Gabinet de Comunicació.· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.

5.2.1.1.A.10. Elaborar protocols específics d'Atenció Bàsica iEspecialitzada amb criteris de derivació, de seguiment de casos ielaboració de guies específiques.

· Protocols realitzats.· Guies específiques realitzades.

· Documents específics.· Declaració per centre.

5.2.1.1.A.11. Incloure en la cartera de servicis i en els acords de gestió,l'Atenció Bàsica de manera obligada i l'Atenció Específica de maneraoptativa.

· Indicadors de la cartera de servicis i dels acords de gestió. · Sistema d'informació ambulatori.

5.2.1.1.A.12. Desenvolupar i implantar en la història clínicainformatitzada (Abucasis II), la història clínica adequada amb el conjuntmínim de dades diagnòstiques del fumador, i amb material de suport oautoajuda

· Plena implantació en Abucasis II d'historial sobre tabaquisme · Sistema d'informació ambulatori

5.2.1.2. ALCOHOL I DROGUESAgent coordinador: Secretaria Tècnica del Comissionatper a l'Atenció i Prevenció de la Drogodependència.

Indicador (1)



O. 8: Incrementar la cobertura assistencial sociosanitària per altractament de les distintes addiccions.

· Cobertura de l'assistència sociosanitària. · Sistema d'informació de drogodependències.

O. 9: Augmentar la captació i accessibilitat al tractament dels pacientsdrogodependents, en especial als poc inclinats a este, i potenciar lesestratègies de reducció del dany i risc.

· Nombre de pacients drogodependents en programes de reducció deldany i risc.

· Nombre anual de nous pacients drogodependents en programes dereducció del dany i risc.

· Sistema d'avaluació de la qualitat assistencial de lesdrogodependències (SECAD).

O. 10: Incrementar les taxes de retenció anuals dels pacientsdrogodependents en tractament.

· Taxa de retenció anual. · Sistema d'avaluació de la qualitat assistencial de lesdrogodependències (SECAD).

O. 11: Adaptar programes específics d'intervenció als factors socials derisc relacionats amb el consum d'alcohol i altres drogues. Així com,potenciar la investigació sobre els dits factors per a incrementar elconeixement sobre hàbits i noves tendències de consum.

· Nombre de programes d'intervenció sobre factors de riscos socialsafectats.

· Nombre de projectes d'investigació sobre factors de riscos socials.· Nombre de projectes d'investigació sobre noves tendències de consum

de drogues.

· Sistema d'informació de drogodependències.· Oficina d'Investigació.

O. 12: Afavorir la participació dels pares en el sistema preventiu de lesdrogodependències a través de la formació a les escoles de pares.

· Nombre d'activitats de formació de pares sobre la prevenció dedrogodependències.

· Nombre de pares que participen en els cursos de formació de paressobre la prevenció de drogodependències.

· Sistema d'informació de drogodependències.

5.2.1.2.A.1. Realitzar activitats d'educació per a la salut, en l'àmbit de lacomunitat, a les consultes sanitàries i en l'entorn escolar.

· Activitats realitzades (tipus i nombre). · Sistema d'informació de drogodependències.

5.2.1.2.A.2. Realitzar formació del professorat sobre drogodependències. · Oferta de cursos de formació a professorat.· Nombre de cursos de formació.

· Sistema d'informació de drogodependències· Centre de Formació Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE).· Oferta docent EVES.

5.2.1.2.A.3. Realitzar formació de pares per mitjà de "Tallers de pares". · Oferta de tallers de pares.· Nombre de tallers realitzats.

· Sistema d'informació de drogodependències.

5.2.1.2.A.4. Realitzar diagnòstic precoç dels factors de risc idesenvolupament dels factors de protecció, especialment en l'àmbit del'atenció primària i l'entorn escolar.

· Inclusió en la història clínica electrònica del diagnòstic precoç defactors de risc de drogodependències.


5.2.1.2.A.5. Realitzar promoció de l'Educació per a la Salut sobre valors,actituds, riscos i estils de vida saludables en la població en general.

· Activitats realitzades sobre educació de la salut. · Sistema d'informació de drogodependències.


255ANNEXOS

5.2.1.2. ALCOHOL I DROGUES (Cont.)Agent coordinador: Secretaria Tècnica del Comissionatper a l'Atenció i Prevenció de la Drogodependència.

Indicador (1)



5.2.1.2.A.6. Realitzar formació contínua dels professionals que exercixenactivitats en l'àmbit de les drogodependències.

· Nombre de cursos realitzats de formació contínua sobredrogodependències.

· Nombre d'assistents als cursos de formació contínua sobredrogodependències.

· Oferta docent EVES

5.2.1.2.A.7. Realitzar protocols de coordinació i seguiment, dirigits aconsumidors experimentals i una altra població de risc, entre les unitatsde Conductes Addictives i les unitats de Salut Mental Infantil i Juvenil.

· Realització de protocols. · Documents específics.

5.2.1.2.A.8. Realitzar protocols de col·laboració entre les unitats deConductes Addictives i les unitats Socioeducatives en el suport iseguiment d'alumnes en situació de risc.

· Realització de protocols. · Documents específics.

5.2.1.2.A.9. Reforçar les intervencions que realitzen les unitats deConductes Addictives els barris d'acció preferent.

· Nombre d'intervencions realitzades per UCA. · Sistema Informació de Drogodependències.

5.2.1.2.A.10. Elaborar un programa específic dirigit a intervindre sobre labaixa percepció de risc del consum de drogues ( cànnabis, botelló,pastilleig, etc.).

· Realització del programa. · Documents específics.

5.2.1.2.A.11. Realitzar activitats de prevenció en drogodependències enel marc de les "Empreses Generadores de Salut".

· Activitats en les empreses.· Nombre d'empreses que realitzen activitats de prevenció.

· Documents específics.· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.

5.2.1.2.A.12. Optimitzar els Programes de Manteniment amb Metadona. · Indicadors del programa. · Sistema d'avaluació de la qualitat assistencial de lesdrogodependències (SECAD).

5.2.1.2.A.13. Millorar la intervenció psicoeducativa dirigida als familiarsde pacients amb trastorns addictius i cap al suport per a la inducció altractament dels pacients refractaris.

· Programes d'intervenció psicoeducativa dirigits a familiars. · Documents específics.

5.2.1.2.A.14. Realitzar un acord amb la Federació Valenciana deMunicipis i Províncies, que incloga la coordinació de l'atenció a personesdrogodependents.

· Acord realitzat. · Documents específics.

5.2.1.2.A.15. Desenvolupar una línia d'investigació sobre el tractamentdel transtorn addictiu en pacients refractaris i amb greus repercussionssociofamiliars.

· Línia d'investigació desenvolupada.· Nombre de projectes d'investigació.

· Sistema d'informació de drogodependències.· Oficina d'Investigació.

5.2.1.3. ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓAgent coordinador: Servici de Salut Infantil i de la Dona

Indicador (1)



O. 13: Promoure hàbits saludables d'alimentació, activitat i exercici físic iprevindre la sobrecàrrega i obesitat en la infància i adolescència.

· Nombre de campanyes, intervencions, educació per a la salut. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Sistema d'informació ambulatori.

O. 14: Detectar precoçment, en la infància i adolescència, la sobrecàrregai l'obesitat i els seus factors de risc.

· Percentatge de xiquets de cada grup d'edat previst en el Programa deSalut Infantil als quals es realitzen mesures de detecció precoç establitsen este.


O. 15: Intervindre adequadament davant de la sobrecàrrega i l'obesitat,adaptant estratègies a cada grup poblacional.

· Realització de protocols/guies per al tractament de lasobrecàrrega/obesitat.

· Percentatge de xiquets amb sobrecàrrega o obesitat que seguixen lesmesures terapèutiques establides.

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Sistema d'informació ambulatori.

O. 16: Ampliar la intervenció educativa des dels equips d'atenció primàriadirigits a persones amb patologies prevalents relacionades amb la dieta il'ancià fràgil o d'alt risc.

· Realització de protocols/guies d'actuació. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

O. 17: Fomentar la incorporació de la valoració nutricional en lesactuacions dels equips de salut i dirigides a col·lectius més sensibles.

· Nombre d'activitats formatives dirigides a professionals sanitaris. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Oferta docent EVES.

5.2.1.3.A.1. Sensibilitzar i fer conscients de la seua pròpia responsabilitatles famílies i la població en general sobre la importància de la dietaadequada i l'activitat/exercici físic, del control de pes corporal, i de larepercussió sobre la salut de la sobrecàrrega i obesitat, a través decampanyes institucionals, incloent-hi els mitjans de comunicació.

· Campanyes institucionals en mitjans de comunicació. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Gabinet de Comunicació.


5.2.1.3. ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ (Cont.)Agent coordinador: Servici de Salut Infantil i de la Dona

Indicador (1)



5.2.1.3.A.2. Realitzar activitats d'educació per a la salut als xiquets/xiquetes i els adolescents en alimentació i activitat/exercici físic als centresdocents d'Educació Infantil, Educació Primària i ESO, de manera quefacilite al professorat l'accés a materials de suport sobre la importància,prevenció i control de la sobrecàrrega i obesitat en la infància iadolescència, amb especial èmfasi en els tutors i el professoratd'Educació Física i Biologia-Geologia.

· Edició de materials de suport.· Nombre d'activitats formatives dirigides al professorat de centres

docents.

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Oferta docents CEFIRE.

5.2.1.3.A.3. Incloure en la consulta pediàtrica d'atenció primària ladetecció de factors de risc d'obesitat i la realització d'educació per a lasalut individualitzada en dieta saludable i activitat/exercici físic adequadaa l'edat i les característiques individuals.

· Nombre de xiquets de cada grup d'edat establit en el Programa desalut infantil en què es realitzen activitats sobre educació per a la salut.


5.2.1.3.A.4. Realitzar campanyes institucionals, incloent-hi mitjans decomunicació, per a conscienciar les famílies i els adolescents sobre laimportància de realitzar un desdejuni adequat.

· Campanyes institucionals en mitjans de comunicació. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Gabinet de Comunicació.

5.2.1.3.A.5. Establir acords amb la Conselleria de Cultura, Educació iEsports, així com dels centres escolars i altres locals esportius públicsamb les corporacions locals, per a facilitar l'accés als espais esportiusdurant el temps d'oci als xiquets/ xiquetes i els adolescents.

· Realització d'acords. · Documents específics.

5.2.1.3.A.6. Establir acords amb les corporacions locals per a facilitar unentorn urbanístic que permeta l'activitat/exercici físic als xiquets/ xiquetesi els adolescents.

· Realització d'acords. · Documents específics.

5.2.1.3.A.7. Realitzar activitats d'educació per a la salut en les famíliessobre alimentació i activitat/exercici físic als centres docents a través deles associacions de pares i mares d'alumnes i altres institucions.

· Activitats d'educació per a la salut realitzades a través de lesassociacions de pares i mares d'alumnes i altres.

· Documents específics.

5.2.1.3.A.8. Realitzar activitats d'educació per a la salut als centressanitaris dirigides a les famílies, xiquets/ xiquetes i els adolescents per aintentar reduir l'oci sedentari.

· Nombre de xiquets de cada grup d'edat dels establits en el Programade Salut Infantil als quals es realitzen activitats d'educació per a la salutals centres sanitaris.


5.2.1.3.A.9. Potenciar l'acció interdisciplinària en el tractament del'obesitat.

· Realització de protocols amb actuacions interdisciplinàries. · Documents específics.

5.2.1.3.A.10. Establir una coordinació fluida, a través dels equipsdirectius, entre el professorat dels centres docents, i els professionalssanitaris per al suport en educació per a la salut i el seguiment de lasalut dels xiquets/les xiquetes.

· Protocols de cooperació realitzats. · Documents específics.

5.2.1.3.A.11. Formació dels professionals sanitaris en alimentació,activitat/exercici físic, valoració de l'estat nutricional i control de lasobrecàrrega/obesitat en la infància i adolescència.

· Cursos de formació realitzats. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Oferta docent EVES.

5.2.1.3.A.12. Crear un portal en Internet dins de la pàgina Web de laConselleria de Sanitat amb informació i recursos específics sobre laimportància i prevenció de l'obesitat infantil, per a famílies, professoratde centres docents i professionals sanitaris.

· Pàgina Web realitzada. · Gabinet Tècnic.

5.2.1.3.A.13. Elaborar un Pla d'Actuacions de Menjadors Escolars, quepreveja la participació de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports ide la Conselleria de Sanitat.

· Pla d'actuacions realitzat en menjadors escolars. · Documents específics.

257ANNEXOS

5.2.1.4. EXERCICI FÍSIC / ACTIVITAT FÍSICAAgent coordinador: Unitat d'Estils de Vida Saludables

Indicador (1)



O. 18: Fomentar l'activitat i l'exercici físic de la població, en especial delsxiquets, dones i persones majors amb la finalitat de disminuir laprevalència de la població sedentària.

· Activitats realitzades de promoció de l'activitat i l'exercici físic. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.1.4.A.1. Realitzar un programa de promoció de la salut i prevencióde patologies en població de risc: "Teràpia per exercici".

· Programa realitzat. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.1.4.A.2. Realitzar la recomanació sistemàtica de passeig diari a travésdel personal sanitari.

· Recomanació en la Història Clínica electrònica. · Sistema d'informació ambulatori.

5.2.1.4.A.3. Realitzar recomanacions al món empresarial sobre lapràctica d'activitat física al treball.

· Realització de material de formació dirigit a les empreses. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.1.4.A.4. Difondre informació sobre els perjuís d'hàbits i postures nobeneficioses (poc saludables) per a la pràctica d'activitat física.

· Realització del material de suport per a la difusió de la informació. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.1.4.A.5. Realitzar activitats de formació dirigides a professionalssanitaris d'atenció primària sobre promoció i prescripció de l'activitatfísica.

· Realització de cursos de formació dirigits a professionals sanitarisd'atenció primària.· Nombre de cursos realitzats.· Nombre de participants en els cursos de formació.

· Oferta docent EVES.

5.2.1.4.A.6. Realitzar activitats de formació dirigides a professionals(contínua i continuada) per a la promoció i prescripció de l'activitat físicaen àmbits escolar, sanitari i comunitari.

· Realització de cursos de formació contínua dirigits a l'àmbit escolar,sanitari i comunitari.

· Nombre de cursos realitzats en cada àmbit.· Nombre de participants en els cursos de formació en cada àmbit.

· Oferta docent EVES.· Sistemes d'Informació Específics de Salut Pública.· Oferta docent CEFIRE.

5.2.1.4.A.7. Incloure consells específics d'activitat física en el Sistemad'Informació Sanitària de la Conselleria de Sanitat (Abucasis II), i en elportal Web de la Conselleria de Sanitat.

· Ompliment en Abucasis II d'esta informació.· Informació disponible en el portal Web de la Conselleria de Sanitat.

· Sistema d'informació ambulatori.· Gabinet Conselleria.

5.2.1.4.A.8. Dissenyar, editar i difondre al màxim cartells i dípticspromotors dels beneficis de l'activitat física, incloent-hi programes per al'adquisició d'hàbits saludables als mitjans de comunicació.

· Activitats realitzades. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Gabinet de Comunicació.

5.2.1.4.A.9. Recomanar estratègies que permeten augmentar lesactivitats físiques en la vida quotidiana.

· Activitats o estratègies desenvolupades per a augmentar l'activitatfísica en la vida quotidiana.

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.1.5. SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVAAgent coordinador: Unitat de Salut Sexual iReproductiva

Indicador (1)



O. 19: Donar a conéixer i facilitar l'accessibilitat als centres de SalutSexual i Reproductiva.

· Campanyes de publicitat realitzades.· Augment d'accessibilitat (horaris, persona, etc.).


O. 20: Promoure des de la gestió dels departaments de Salut, grups detreball interdisciplinari sobre Salut Sexual i Reproductiva.

· Creació dels grups de treball en cada Departament de Salut. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

O. 21: Millorar les actuacions d'educació afectivosexual en adolescents. · Nombre d'actuacions d'educació afectivosexual realitzades a les escoles. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública

O. 22: Millorar la informació de les infeccions de transmissió sexual a lapoblació i millorar el sistema d'informació d'estes malalties.

· Campanyes d'informació realitzades.· Material divulgatiu.· Cursos realitzats dirigits a la població.· Indicadors de Malalties de Declaració Obligatòria (MDO).


5.2.1.5.A.1. Desenvolupar programes estructurats i coordinats d'EducacióSexual en ESO i Batxiller.

· Programes desenvolupats. · Oferta docent CEFIRE.

5.2.1.5.A.2. Impulsar i incorporar els professionals dels centres d'AtencióPrimària, centres d'Informació i Prevenció de la Sida i centres de SalutSexual i Reproductiva en la prevenció, diagnòstic, tractament, seguimenti declaració de les infeccions de transmissió sexual més freqüents.

· Intervencions realitzades per a motivar els professionals per a laprevenció, diagnòstic, tractament, seguiment i declaració de lesInfeccions de Transmissió Sexual (ITS).



5.2.1.5. SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA (Cont.)Agent coordinador: Unitat de Salut Sexual i Reproductiva

Indicador (1)



5.2.1.5.A.3. Facilitar la disponibilitat dels mètodes anticonceptius mésutilitzats, (anticoncepció oral, anticoncepció d'emergència i preservatiu),en els dispositius assistencials públics.

· Nombre de centres assistencials públics dotats amb mètodesanticonceptius més utilitzats (anticoncepció oral, anticoncepciód'emergència i preservatiu).

· Sistema d'informació ambulatori. (Història sexual ireproductiva).

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública .

5.2.1.5.A.4. Analitzar i millorar el circuit sobre interrupcions voluntàriesde l'embaràs (IVE) a la Comunitat Valenciana.

· Estudi realitzat sobre les interrupcions voluntàries d'embaràs.· Nombre d'intervencions dirigides a millorar el circuit sobre

interrupcions voluntàries de l'embaràs a la ComunitatValenciana.interrupciones voluntarias del embarazo en la ComunidadValenciana.


5.2.1.5.A.5. Assegurar i millorar l'accessibilitat de l'anticoncepció alsadolescents i jóvens adequant horaris als centres de Salut Sexual iReproductiva i centres d'Atenció Primària, per a reforçar els mecanismesque garantisquen la seua privacitat.

· Adequació de l'horari dels centres de Salut Sexual i Reproductiva icentres d'Atenció Primària.

· Sistema d'informació ambulatori (per agendes).

5.2.1.5.A.6. Realitzar guies i protocols d'actuació per a donar a conéixer imillorar en els distints professionals sanitaris les actuacions en SalutSexual i Reproductiva.

· Guies i protocols realitzats. · Documentació específica.

5.2.1.5.A.7. Impulsar la coordinació en els diferents dispositiusassistencials implicats amb l'objectiu de millorar la prevenció, diagnòstic,tractament i seguiment de les infeccions de transmissió sexual.

· Protocols realitzats de coordinació dels dispositius assistencials per al'atenció de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

· Documentació específica.

5.2.1.5.A.8. Incorporar als gabinets de Salut de les universitats de laComunitat Valenciana en la informació i dispensació de mètodesanticonceptius, per a previndre embarassos no desitjats i infeccions detransmissió sexual.

· Atribució d'estes funcions als gabinets de Salut de les universitats pera dotar-los de mitjans (material divulgatiu, anticonceptius, etc).


5.2.2.1. SALUT LABORALAgent coordinador: Servici de Salut Laboral

Indicador (1)



O. 23: Implantar el Sistema d'Informació i Gestió en Salut Laboral iSeguretat Química.

· Sistema implantat. · Documents específics.

O. 24: Millorar la cobertura i qualitat de la vigilància de la salut delstreballadors per a contribuir a la disminució de les lesions i seqüelescausades pels sinistres laborals.

· Pla de Millora de la Qualitat de la Vigilància de la Salut implantat. · Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.2.1.A.1. Promoure les activitats saludables en el marc "Empresesgeneradores de salut".

· Servicis de Prevenció de Riscos Laborals i Mútues d'Accidents deTreball i Malalties Professionals (MATMPSS), adherits a EmpresesGeneradores de Salut.

· Treballadors coberts per activitats del Programa Empreses Generadoresde Salut.

· Sistema d'informació i gestió en Salut Laboral.

5.2.2.1.A.2. Implantar un Sistema d'Informació en Salut Laboral. · Sistema d'informació implantat. · Documents específics.

5.2.2.1.A.3. Realitzar un programa per a la vigilància i el controlsistemàtic de productes químics perillosos.

· Realització del programa. · Documents específics.

5.2.2.1.A.4. Implantar un programa de millora de la cobertura i de laqualitat de la vigilància de la salut dels treballadors.

· Elaboració d'una guia sobre criteris de qualitat de la vigilància de lasalut dels treballadors.

· Nombre d'accions formatives i informatives dirigides a treballadors,empresaris i professionals en relació amb la vigilància de la salut delstreballadors.

· Cobertura del Servici de Prevenció en empreses i treballadors.

· Documents específics.· Sistema d'informació i gestió en Salut Laboral.

5.2.2.1.A.5. Millorar la declaració de les malalties professionals a laComunitat Valenciana.

· Nombre d'intervencions dirigides a millorar la declaració de lesmalalties professionals.


5.2.2.1.A.6. Dissenyar programes sanitaris de prevenció dirigits a problemesde salut d'origen laboral de gran rellevància a la Comunitat Valenciana.

· Nombre i tipus de programes dissenyats. · Documents específics.

5.2.2.1.A.7. Realitzar un programa de formació en salut laboral per alsprofessionals sanitaris d'atenció primària.

· Realització del programa.· Nombre d'activitats formatives realitzades.

Cobertura del programa de formació.


5.2.2.1.A.8. Posada en marxa d'un programa de prevenció de riscoslaborals durant l'embaràs i lactància.

· Implementació del programa.· Servicis de Prevenció de Riscos Laborals que realitzen avaluació de

riscos laborals per embaràs i lactància.

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública.· Documents específics.

5.2.2. Entorn i salut

259ANNEXOS

5.2.2.2. MEDI AMBIENT I SALUT (1) Els indicadors sobre Medi Ambient i Salut, es revisaransegons el desenvolupament del que s'ha disposat per ala sanitat ambiental en la Llei 4/2005, de Salut Públicade la Comunitat Valenciana.Agent coordinador: Unitat de Salut Ambiental

Indicador (1)



O. 25: Optimitzar els sistemes d'informació i intervenció i desenvolupar lacapacitat tècnica professional en salut ambiental.

· Nombre d'intervencions realitzades dirigides a optimitzar els sistemesd'informació i intervenció.

· Nombre d'intervencions dirigides a desenvolupar la capacitat tècnicaprofessional en salut ambiental.

· Memòria de la Direcció General de Salut Pública

O. 26: Promoure la formació i la sensibilització en salut ambiental perpart dels professionals i de la població, així com impulsar la investigaciócientífica en esta àrea.

· Nombre d'intervencions realitzades dirigides a promoure la formació ila sensibilització en salut ambiental.

· Nombre d'intervencions dirigides a impulsar la investigació en salutambiental.

· Memòria de la Direcció General de Salut Pública.

5.2.2.2.A.1. Reforçar l'actuació coordinada entre els òrgans sanitaris iambientals de l'Administració pública valenciana.

· Norma reguladora de les actuacions de salut ambiental. · Creació d'un òrgan de coordinació sanitari i ambiental.· Protocols realitzats d'actuació conjunta sanitària i ambiental.

· DOGV.· Actes de l'òrgan de coordinació.

5.2.2.2.A.2. Garantir el compliment dels límits establits per a la qualitatde l'aire ambient i de les aigües.

· Paràmetres de qualitat d'aire ambient i aigües.· Paràmetres de qualitat de l'aigua de consum humà.· Paràmetres de qualitat de les aigües de bany.

· Xarxa de Vigilància i Control de la ContaminacióAtmosfèrica de la Comunitat Valenciana.

· Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum Humà(SINAC) a la Comunitat Valenciana.

· Programa de Control i Vigilància de les Aigües de Bany dela Comunitat Valenciana.

5.2.2.2.A.3. Optimitzar la vigilància i el control de nitrats, compostosderivats de cloració, plaguicides i metalls en l'aigua de consum humà.

· Nombre d'actuacions destinades a optimitzar la vigilància de la qualitatde l'aigua de consum humà (nitrats, cloració, plaguicides i metalls).

· Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum Humà(SINAC) a la Comunitat Valenciana.


5.2.2.2.A.4. Protocol·litzar les actuacions de vigilància sanitària davantde les crisis d'origen ambiental.

· Protocols aprovats. · Publicació dels protocols.

5.2.2.2.A.5. Introduir el model de control de productes químics basat enles recomanacions del Llibre Blanc de la Unió Europea (Sistema REACH).

· Implantació del control de productes químics basat en el Llibre Blancde la Unió Europea (Sistema REACH) en el Programa de seguretatquímica.

· Programa de seguretat química

5.2.2.2.A.6. Assegurar la prestació dels servicis de salut ambiental permitjà de la disponibilitat del conjunt de recursos tècnics i logísticsnecessaris.

· Nombre de departaments de Salut dotats d'Unitat de Salut Ambiental.· Nombre de tècnics de salut ambiental/100.000 habitants. · Nombre de farmacèutics de salut pública/Nombre de departaments de

Salut.

· Centres de Salut Pública.· Registre de personal de Salut Pública.· Memòria d'activitats de la Direcció General de Salut

Pública.

5.2.2.2.A.7. Incrementar la vigilància de la salut en les poblacionspròximes als focus potencials de contaminació ambiental.

· Quantificació de l'increment d'activitats de vigilància. · Memòria d'activitats de la Direcció General de SalutPública.

5.2.2.2.A.8. Dissenyar procediments protocol·litzats d'obtenciód'informació de riscos ambientals que provoquen els problemesprevalents en la infància.

· Procediments dissenyats.· Nombre de xiquets amb vigilància de riscos ambientals/Total de

xiquets.

· Memòria d'activitats de la Unitat de Pediatria Ambiental.

5.2.2.2.A.9. Definir les necessitats d'informació ambiental dels òrganssanitaris de l'Administració valenciana.

· Estudi realitzat sobre les necessitats d'informació.· Remissió de sol·licitud d'informació a l'autoritat ambiental.

· Actes de l'òrgan de coordinació.

5.2.2.2.A.10. Millorar les xarxes de vigilància ambiental per mitjà del'establiment de sistemes d'alertes preventives.

· Sistemes d'alertes preventives establides. · Informes de l'autoritat mediambiental.

5.2.2.2.A.11. Emetre informes periòdics, especialment sobre elsproblemes emergents, dirigits a la comunitat científica, als professionalssanitaris i al públic en general.

· Nombre d'informes realitzats. · Memòria de la Direcció General de Salut Pública.

5.2.2.2.A.12. Facilitar l'ús de les bases de dades sanitàries i ambientals,seguint les normes ètiques necessàries i considerant les limitacions al seuús.

· Realització de protocols o normes d'utilització de bases de dadesambientals i sanitàries.

· Publicació dels protocols d'utilització.

5.2.2.2.A.13. Dur a terme l'avaluació d'impacte ambiental en salutorientat a la presa de decisions, tenint en compte l'anàlisi de cost-benefici de les possibles intervencions.

· Elaboració de la proposta metodològica de l'avaluació d'impacteambiental en salut.

· Aprovació per l'autoritat sanitària i ambiental.· Publicació de la normativa.

· Memòria de la Direcció General de Salut Pública.· DOGV

5.2.2.2.A.14. Realitzar les intervencions necessàries per a aconseguirmillores ambientals i els seus beneficis potencials en salut.

· Nombre d'intervencions realitzades. · Memòria d'activitat de la Direcció General de QualitatAmbiental


5.2.2.2. MEDI AMBIENT I SALUT (1) (Cont.)Els indicadors sobre Medi Ambient i Salut, es revisaransegons el desenvolupament del que s'ha disposat per ala sanitat ambiental en la Llei 4/2005, de Salut Públicade la Comunitat Valenciana.Agent coordinador: Unitat de Salut Ambiental

Indicador (1)



5.2.2.2.A.15. Promoure el desenvolupament de la formació en salutambiental dins del camp de la salut pública.

· Nombre de cursos de salut pública amb continguts de salut ambiental. · Memòria del Pla de Formació en Salut Ambiental.· Oferta formativa EVES.

5.2.2.2.A.16. Establir un procés de formació en salut ambiental tant pera especialistes en eixa àrea com per a la resta de tècnics en Salut Públicai per al conjunt de professionals sanitaris.

· Nombre de cursos realitzats per a professionals de Salut Ambiental.· Nombre de cursos realitzats per a professionals de Salut Pública.

· Memòria del Pla de Formació en Salut Ambiental.· Oferta formativa EVES.

5.2.2.2.A.17. Dotar de nous instruments de comunicació la poblaciósobre els riscos ambientals per a la salut.

· Estudis per a identificar nous instruments de comunicació realitzats.· Implantació de nous instruments de comunicació.


5.2.2.2.A.18. Elaborar propostes de normes jurídiques ambientals isanitàries orientades a la protecció de la salut que potencien laparticipació de professionals i de la població.

· Nombre de normes jurídiques redactades. · Memòries ambientals i sanitàries.· DOGV.

5.2.2.2.A.19. Realitzar estudis sobre la relació entre els factors de riscambientals i els danys per a la salut, especialment en els períodes del'embaràs i la infància.

· Estudis realitzats. · Llei de Pressupostos.· Memòria de la Direcció General de Salut Pública (DGSP) i

del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública (CSISP).· Oficina d'Investigació

5.2.2.2.A.20. Promoure la creació de xarxes d'investigació i potenciar laparticipació en projectes d'investigació sobre salut i medi ambient.

· Actuacions de suport a xarxes d'investigació creades.· Nombre de projectes d'investigació sobre salut i medi ambient

impulsats

· Memòria de DGSP i del CSISP.· Oficina d'Investigació

5.2.2.2.A.21. Desenvolupar la investigació en els nous riscos ambientals(canvi climàtic, camps electromagnètics, compostos orgànics persistents,alteradors endocrins, ambients interiors, etc.), així com en els nivells dereferència per a marcadors biològics en humans enfront dels principalsriscos ambientals.

· Nombre de projectes d'investigació realitzats sobre els nous riscosambientals.

· Estudis realitzats sobre nivells de referència per a marcadors biològicsen humans enfront dels principals riscos ambientals.

· Llei de Pressupostos.· Memòria de DGSP i del CSISP.· Oficina d'Investigació.

5.2.2.2.A.22. Desenvolupar les actuacions previstes en el Pla de laConselleria de Sanitat relatiu a la grip aviària.

· Indicadors del Pla. · Direcció General de Salut Pública.

260

5.2.2.3. SEGURETAT ALIMENTÀRIAAgent coordinador: Àrea de Seguretat Alimentària

Indicador (1)



O. 27: Inspeccionar les indústries i els establiments alimentaris, segonsestablix el Pla de seguretat alimentària.

· Grau de compliment del programa de Vigilància Sistemàtica. · Pla de seguretat alimentària: programa de VigilànciaSistemàtica.

O. 28: Dissenyar i implantar un sistema d'avaluació del risc associat aestabliments alimentaris per a l'adequada planificació del control oficial.

· Elaboració del document d'avaluació del risc associat a establimentsalimentaris·

· Elaboració del document de planificació del control oficial segons elrisc·

· Nombre de departaments de Salut en què s'ha implantat el sistema deplanificació del control oficial segons el risc

· Pla de seguretat alimentària: documents específics

O. 29 Proveir els mitjans i mecanismes d'intervenció necessaris quepermeten la implantació de l'autocontrol basat en els requisits previsd'higiene i traçabilitat i anàlisi de perills i punts de control crític en el 90%dels establiments alimentaris definits en el Pla Plurianual per a laImplantació de l'Autocontrol.

· Elaboració del Manual per a la Implantació de Sistemes d'Autocontrolbasats en l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC) en laindústria agroalimentària.

· Pla de seguretat alimentària: documents específics

O. 30. Proveir els mitjans i mecanismes d'intervenció necessaris quepermeten la implantació de l'autocontrol basat en guies de pràctiquescorrectes d'higiene en el 75% dels establiments alimentaris definits en elPla Plurianual per a la Implantació de l'Autocontrol.

· Elaboració de la Guia Genèrica de Pràctiques Correctes d'Higiene. · Pla de seguretat alimentària: documents específics

O. 31. Realitzar actuacions d'informació i formació al consumidor enrelació a afavorir el coneixement dels factors de risc que puguen derivar-se del consum d'aliments, de les mesures preventives aplicables en lamanipulació d'aliments i de l'etiquetatge, segons establix el Pla deSeguretat Alimentària.

· Nombre d'actuacions d'informació/formació a consumidors realitzades. · Pla de seguretat alimentària: programa de Formació enHigiene Alimentària

261ANNEXOS

5.2.2.3. SEGURETAT ALIMENTÀRIA (Cont.)Agent coordinador: Àrea de Seguretat Alimentària

Indicador (1)



O. 32. Dissenyar i implantar un Sistema de Gestió de Qualitat en l'Àreade Seguretat Alimentària que preveja els criteris generals defuncionament dels organismes que realitzen inspecció basat en la UNE-EN 17020.

· Elaboració del Manual de Qualitat de l'Àrea de Seguretat Alimentària.· Nombre de departaments de Salut en què s'ha implantat la gestió de

qualitat de l'Àrea de Seguretat Alimentària.

· Pla de seguretat alimentària.· Documents específics

O. 33. Proporcionar al 100% dels agents de control oficial, la formacióen els àmbits temàtics que s'establixen en els Reglaments Comunitaris deControl Oficial.

· Nombre de cursos realitzats.· Nombre d'agents de control oficial formats.

· Pla de seguretat alimentària: Programa de formació enhigiene alimentària

O. 34. Garantir que els laboratoris de salut pública disposen d'una carterade servicis que cobrisca les necessitats analítiques del Pla de seguretatalimentària.

· % d'analítiques realitzades en laboratoris de Salut Pública· % d'analítiques realitzades en laboratoris externs

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública

5.2.2.4. SALUT PERINATALAgent coordinador: Unitat de Salut Perinatal

Indicador (1)



O. 35: Reduir els naixements preterme per davall del 8%, amb especialinsistència en la prematuritat extrema.

· Proporció de naixements preterme·· Proporció de naixements preterme (de prematurs extrems)

· Registre de Metabolopaties.· Sistema d'informació hospitalari.

O. 36: Millorar els sistemes d'informació sobre salut perinatal i els seusdeterminants.

· Actuacions realitzades per a la millora dels sistemes d'informació · Sistema d'informació hospitalari·· Registre de Metabolopaties, conjunt mínim bàsic de dades.· Sistema d'informació ambulatori.

5.2.2.4.A.1. Realitzar activitats d'educació per a la salut en l'àmbit de laconsulta, a la comunitat i a l'escola.

· Nombre d'activitats d'educació per a la salut · Nombre d'activitats d'educació per a la salut la comunitat: edició de

material de promoció de la salut dirigit a la població (fullets, vídeos,etc.)·

· Nombre d'activitats d'educació per a la salut a l'escola.

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Memòria Anual del Servici de Salut Infantil i de la Dona.

5.2.2.4.A.2. Realitzar activitats preventives abans de la concepció:vacunació rubèola, consell antitabac, serologia de malalties detransmissió vertical, àcid fòlic, etc.

· Protocols realitzats en AP i en centres de Salut Sexual i Reproductiva(CSSR)·

· Nombre d'activitats preventives en la preconcepció realitzades enAtenció Primària i en CSSR.

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació específics dels CSSR.

5.2.2.4.A.3. Proporcionar informació/educació a les parelles en edatfèrtil, tant de manera individual a la consulta com a través d'actuacionscol·lectives de promoció de la salut.

· Informació proporcionada a nivell individual· Informació proporcionada a nivell col·lectiu: educació sanitària grupal

en l'embaràs i puerperi, material de promoció de salut editat (tabac,alcohol, riscos laborals...)·

· Nombre d'activitats realitzades a nivell col·lectiu: sessions d'educaciósanitària grupal, tallers en el puerperi

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació General de Salut Pública: full resum

de l'embaràs

5.2.2.4.A.4. Desenvolupar programes d'educació sanitària a l'escoladirigits a previndre embarassos en l'adolescència, sobre el consum detabac, alcohol i drogues durant l'embaràs i foment d'una imatge positivade la lactància.

· Nombre de programes d'educació sanitària desenvolupats · Sistema d'Informació General de Salut Pública.

5.2.2.4.A.5. Realitzar activitats per a identificar riscos per a lareproducció i aplicar mesures de prevenció en l'entorn laboral.

· Nombre d'activitats dirigides a identificar els riscos per a la reproducció· Aplicació de les mesures de prevenció en l'entorn laboral·· Informar la dona sobre l'opció de canvi de lloc de treball per risc per a

l'embaràs i lactància: edició de fullet informatiu· Número de SAMU o d'unitats mòbils adequades

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació General de Salut Pública.· Memòria Anual del Servici de Salut Infantil i de la Dona.

5.2.2.4.A.6. Garantir el transport perinatal específic (intraúter i postnatal)dins del transport secundari (vegeu apartat d'urgències i emergències).

· Aplicació de les mesures necessàries per a garantir el transportperinatal específic.

· Número de SAMU o d'unitats mòbils adequades

· Sistemes d'Informació d'Urgències i Emergències.

5.2.2.4.A.7. Promoure accions per a donar suport a la maternitat i lapaternitat desitjada, responsable i compartida.

· Nombre d'actuacions realitzades per al suport de la maternitat(actuacions transversals i fa referència a la legislació (baixa maternal,mesures per a compatibilitzar la vida laboral i familiar, etc.).

· Documentació específica: subvencions a grups iassociacions que donen suport a la maternitat i lalactància.


5.2.2.4. SALUT PERINATAL (Cont.)Agent coordinador: Unitat de Salut Perinatal

Indicador (1)



5.2.2.4.A.8. Crear en els entorns laborals i socials un ambient afavoridorde la lactància materna, d'esta manera es facilita a les mares esta pràctica(hores de lactància, espai físic per a donar de mamar, extracció iconservació de la llet).

· Nombre d'actuacions realitzades que afavorisquen la lactànciamaterna: tallers de lactància en els centres de Salut.

· Sistema Informació Ambulatòria. Full resum de l'embaràs.Edició de materials de promoció de la lactància materna.

5.2.2.4.A.9. Crear un entorn en els servicis de maternitat i atenció alsxiquets de bolquers afavoridor i d'acord amb les recomanacions del'OMS/UNICEF (cohabitació, inici immediat de la lactància, no administreupreparats artificials ni xumets…).

· Elaboració de protocol escrit en cada maternitat per a donar suport ales mares que decidixen iniciar la lactància materna·

· Prevalència de lactància materna a l'alta de la maternitat i als 6 mesos.

· Documentació específica.· Sistema d'informació ambulatori (Full resum de l'embaràs).· Sistema d'informació hospitalari.· Registre Metabolopaties. · Enquesta de Salut de la CV.

5.2.2.4.A.10. Realitzar el diagnòstic prenatal i detecció precoçd'anomalies congènites en el nounat, d'acord amb els protocols vigentsen la Conselleria de Sanitat.

· Cobertura de les diferents proves de diagnòstic prenatal: nombre deproves realitzades (ecografia del 2n trimestre, amniocentesi, cribatgebioquímic...)/Nombre d'embarassades)·

· Cobertura del programa de metabolopaties congènites: % xiquets debolquers als quals se'ls ha fet la prova de cribatge.

· Sistema d'informació Ambulatori. (Full resum d'embaràs).· Sistema d'informació hospitalària.· Sistema d'informació Metabolopaties

5.2.2.4.A.11. Incrementar el suport pràctic i emocional dels professionalssanitaris als nous pares, amb especial atenció als grups socials ambmenor capacitació per a l'autoatenció i l'atenció del futur bebé.

· Activitats d'educació sanitària grupal en l'embaràs i puerperi, tallersd'estimulació i massatge del bebé i de lactància materna.

· Edició de materials de suport: fullets, vídeos

· Sistema d'informació ambulatori (Full resum de l'embaràs). · Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Memòria Servici Salut Infantil i de la Dona

5.2.2.5. SALUT EN LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIAAgent coordinador: Unitat de Salut Infantil

Indicador (1)



O. 37: Millorar la cobertura dels exàmens de salut infantil per a cadaedat.

· Taxa de cobertura dels exàmens de salut infantil en cada grup d'edat(Nombre de xiquets amb examen de salut realitzat en eixe grupd'edat/Nombre de xiquets en eixe grup d'edat)

· Sistema d'informació Ambulatori·· Cartilla de Salut Infantil

5.2.2.5.A.1. Les línies d'actuació dirigides a la població infantil iadolescent i prioritzades pels experts referides a: alimentació, activitatfísica, riscos ambientals, prevenció d'accidents, salut mental, consum desubstàncies tòxiques i salut afectivosexual, queden reflectides en elsapartats corresponents del Pla de Salut.

· Indicadors establits per a estos temes en els apartats corresponents delPla de Salut

· Vegeu apartats corresponents.

5.2.2.5.A.2. Potenciar l'oferta d'informació i consells de salut dirigits a lacomunitat sobre la salut en la infància i adolescència, a través delscol·lectius socials, professionals i mitjans de comunicació.

· Nombre d'actuacions informatives sobre la salut en la infància iadolescència en col·lectius socials, professionals i mitjans decomunicació.


5.2.2.5.A.3. Desenvolupar programes d'educació per a la salut en totesles etapes educatives.

· Nombre de programes d'educació per a la salut desenvolupats en cadaetapa educativa


5.2.2.5.A.4. Realització de proves de cribatge efectives, anamnesi,exploracions i mesures de prevenció adequades a cada edat.

· % de xiquets de cada edat a què se'ls realitza les proves de cribatge,anamnesi, exploracions i mesures de prevenció, establides per a la ditaedat en el Programa de supervisió de la salut infantil.

· Sistema d'informació ambulatori.· Cartilla de Salut Infantil

5.2.2.5.A.5. Col·laborar amb altres organismes per a millorar elcompliment de les normes de seguretat en matèria de protecció infantilen mitjans de transport (casc, cinturó de seguretat, cadireshomologades, etc.). (Vegeu apartat de trànsit).

· Nombre de reunions o acords en la Comissió de trànsit. · Documents específics.

5.2.2.5.A.6. Protocol·litzar la cooperació intersectorial per a millorar ladetecció precoç, seguiment i intervenció davant del risc psicosocial, ladesprotecció i el maltractament infantil; així com, per a l'atenció delretard del desenvolupament, discapacitat o violència.

· Protocols de cooperació intersectorial realitzats · Documents específics.

5.2.2.5.A.7. Desenvolupar mesures per a millorar l'intercanvid'informació, la col·laboració, i la utilització indistinta de tots elsprofessionals que atenen la infància i adolescència, amb independènciade la seua adscripció institucional.

· Protocols de cooperació/col·laboració entre tots els professionalsimplicats.


5.2.2.5.A.8. Desenvolupar un programa de salut específic dirigit alsadolescents.

· Nombre d'adolescents sobre els quals es realitzen les activitats delPrograma.

· Sistema d'informació Ambulatori.· Cartilla de Salut Infantil

263ANNEXOS

5.2.2.5. SALUT EN LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA (Cont.)Agent coordinador: Unitat de Salut Infantil

Indicador (1)



5.2.2.5.A.9. Elaborar i difondre la Carta de drets sobre la salut delsmenors.

· Carta de drets realitzada sobre la salut dels menors.· Nombre de centres a què es difon la Carta.

· Enquesta específica.

5.2.2.5.A.10. Adaptar l'entorn hospitalari a les necessitats personals ieducatives dels xiquets hospitalitzats, per a facilitar l'escola a l'hospital,l'acompanyament familiar, espais, mobiliari i decoració adaptats.

· Nombre d'actuacions realitzades dirigides a adaptar l'entorn hospitalaria les necessitats personals i educatives dels xiquets hospitalitzats.

· Enquesta específica.

5.2.2.5.A.11. Millorar la cobertura del Programa de Salut BucodentalInfantil.

· Cobertura del Programa de Salut Bucodental Infantil. · Sistema d'informació Ambulatori.· Sistemes d'informació específics de Salut Pública.

5.2.3. MALALTIES PREVENIBLES PER MITJÀ DEVACUNACIÓAgent coordinador: Servici de Promoció de la Salut

Indicador (1)



O. 38: Aconseguir en finalitzar el període de vigència del Pla de Salut unacobertura vacunal registrada en el Registre de Vacunacions Nominal(RVN) de:

Vacuna contra la poliomielitis als 6 mesos: > 90 %. · Cobertura vacunal de poliomielitis als 6 mesos. · RVN

Vacuna contra l'hepatitis B als 6 mesos: > 90%. · Cobertura vacunal d'hepatitis B als 6 mesos. · RVN

Vacuna DTP als 18 mesos: >90 %. · Cobertura vacunal de DTP als 18 mesos. · RVN

Vacuna triple vírica 1a dosi: > 90 %. · Cobertura vacunal de triple vírica 1a dosi. · RVN

Vacuna triple vírica 2a dosi: > 80 %. · Cobertura vacunal de triple vírica 2a dosi. · RVN

Vacuna Td als 14 anys: > 80 %. · Cobertura vacunal de Td als 14 anys. · RVN

Vacuna contra la grip en majors de 60 anys: > 70 %. · Cobertura vacunal de grip en majors de 60 anys. · RVN

Vacuna contra la grip en personal sanitari: > 60 %. · Cobertura vacunal de grip en personal sanitari. · RVN

O. 39: Garantir l'eficiència dels programes de vacunació, mantenint elsestàndards de qualitat en la logística per damunt de 95%.

· Indicadors de qualitat dels programes de vacunació. · Documents específics.· RVN

5.2.3.A.1.Edició d'una monografia amb els criteris generals d'inclusió denoves vacunes en els calendaris i programes de vacunacions al llarg del'any 2006.

· Monografia editada. · Documents específics.

5.2.3.A.2. Mantindre el Programa de paràlisi flàccida. · Indicadors del pograma de Paràlisi Flàccida existent. · Sistema de vigilància epidemiològica.

5.2.3.A.3. Mantindre el Sistema de Vigilància Epidemiològica de lapallola.

· Indicadors del Programa de vigilància epidemiològica de la pallolaexistent.

· Sistema de vigilància epidemiològica.

5.2.3.A.4. Establir un Pla Anual de Formació en Vacunes per al personalimplicat en la vacunació abans que finalitze l'any 2006.

· Pla Anual de Formació en Vacunes realitzat abans de finalitzar 2006. · Oferta docent EVES.

5.2.3.A.5. Incloure de forma sistemàtica l'avaluació de l'estat vacunal als13-14 anys d'edat en l'últim examen de salut que realitza el pediatre a fide millorar la cobertura vacunal.

· Avaluació realitzada en l'últim examen de salut pediàtric de l'estatvacunal.

· Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.3.A.6. Realització d'un estudi per a identificar borses de baixacobertura vacunal abans de la fi de 2007.

· Estudi realitzat. · Documentació específica.

5.2.3.A.7. Elaborar un protocol de recomanacions específiques devacunació en personal sanitari abans de la fi de 2006.

· Protocol realitzat. · Documentació específica.

5.2.3.A.8. Elaborar un informe anual dirigit a professionals sanitaris ambels resultats dels programes de vacunacions abans del final del primertrimestre de l'any següent.

· Informe realitzat anualment. · Documentació específica.

5.2.3.A.9. Elaborar anualment materials de divulgació de les ofertes devacunació incloses en els programes i calendaris de vacunacions destinatsa la població general.

· Material de divulgació elaborat. · Documentació específica.

5.2.3.A.10. Incloure abans de finalitzar l'any 2006 en el Registre deVacunes Nominal (RVN) els indicadors de seguiment dels programes devacunació.

· Inclusió realitzada dels Indicadors de seguiment del RVN · RVN

5.2.3. Malalties prevenibles per mitjà de vacunació


5.2.3. MALALTIES PREVENIBLES PER MITJÀ DEVACUNACIÓ (Cont.)Agent coordinador: Servici de Promoció de la Salut

Indicador (1)



5.2.3.A.11. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des detots els servicis de medicina preventiva dels hospitals dependents de laConselleria de Sanitat abans de finalitzar el 2006.

· Accés al RVN des dels servicis de medicina preventiva. · RVN

5.2.3.A.12. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des detots els servicis de prevenció de risc laborals de la Conselleria de Sanitatabans de finalitzar el 2006.

· Acceso al RVN desde los servicios de prevención de riesgo laborales dela Conselleria de Sanidad.

· RVN

5.2.3.A.13. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des detots els servicis de pediatria dels hospitals dependents de la Conselleriade Sanitat abans que finalitze l'any 2006.

· Accés al RVN des dels servicis de pediatria. · RVN

5.2.3.A.14. Implantar l'accés al Registre de Vacunació Nominal des detots els servicis d'urgències i punts d'atenció continuada abans de lafinalització del període de vigència del Pla.

· Accés al RVN des dels servicis d'urgències i punts d'atenció continuada. · RVN

5.2.3.A.15. Oferir l'accés al Registre de Vacunació Nominal a totes lesmaternitats privades abans de finalitzar l'any 2007.

· Accés al RVN des de les maternitats privades.· Nombre de maternitats privades amb accés al RVN.

· RVN

5.2.3.A.16. Oferir a tots els centres que realitzen activitat de vacunacióel sistema de registre de la Conselleria de Sanitat.

· Indicadors d'implantació de RVN · RVN

5.2.4.1. MALALTIES CARDIOVASCULARSAgent coordinador: Direcció d'Assistència Sanitària deZona

Indicador (1)



O. 40: Augmentar el diagnòstic dels factors de risc de les malaltiescardiovasculars i vasculars cerebrals.

· Indicadors de la cartera d'Atenció Primària. · Sistema d'informació Ambulatori.

O. 41: Augmentar el control dels factors de risc cardiovasculars ivasculars cerebrals, utilitzant estratègies de prevenció primària isecundària.

· Indicadors de la cartera d'Atenció Primària. · Sistema d'informació Ambulatori.

O. 42: Mantindre l'objectiu de disminuir un 1,5% anual la mortalitat percardiopatia isquèmica.

· Taxa de mortalitat per cardiopatia isquèmica. · Registre de mortalitat.

O. 43: Millorar l'atenció a la incapacitat produïda per les malaltiescardiovasculars i instaurar un programa d'atenció integral al pacient ambdany cerebral.

· Programa realitzat d'atenció a la incapacitat produïda per les malaltiescardiovasculars.

· Programa realitzat d'atenció integral al pacient amb dany cerebral.

· Documents específics.· Hospitalització domiciliària.

O. 44: En l'Àrea Cardiovascular i vascular cerebral, potenciar lainvestigació en: estudis epidemiològics en població en general i subgrupsde risc de factors de risc clàssic i emergents; estudi sobre l'efectivitat deles mesures preventives i promoció de la salut; estudi dels patrons demaneig de les síndromes coronàries; estudi sobre l'efectivitat, seguretat ieficiència dels tractaments invasius en cardiologia.

· Projectes d'investigació realitzats. · Oficina d'Investigació.

5.2.4.1.A.1. Potenciar la investigació sobre els factors de risccardiovascular en la població infantil, adolescent i adulta de la ComunitatValenciana.

· Projectes d'investigació realitzats sobre factors de risc cardiovascular. · Oficina d'Investigació.

5.2.4.1.A.2. Es promourà la col·laboració amb les empreses que podeninfluir en l'adopció de pràctiques cardiosaludables: alimentàries,esportives, lúdiques, educatives, etc.

· Nombre d'activitats en col·laboració amb empreses que poden influiren l'adopció de pràctiques cardiosaludables.


5.2.4.1.A.3. Es potenciarà la promoció de la salut i educació sanitària alsmitjans de comunicació.

· Nombre d'activitats de promoció i eduación sanitària en mitjans decomunicació.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Gabinet de Comunicació.

5.2.4.1.A.4. Implicar les societats científiques i associacions ciutadanes enla promoció de la salut.

· Nombre d'activitats de promoció de la salut amb implicació desocietats científiques i associacions ciutadanes.

· Documents específics.· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.

5.2.4.1.A.5. Potenciar el diagnòstic de la síndrome metabòlica calculada. · Prevalència de Síndrome Metabòlica. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4. Malalties cardiovasculars i vasculars cerebrals

265ANNEXOS

5.2.4.1. MALALTIES CARDIOVASCULARS (Cont.)Agent coordinador: Direcció d'Assistència Sanitària deZona

Indicador (1)



5.2.4.1.A.6. Aconseguir un 60% de pacients diagnosticats sobre laprevalència de dislipèmia calculada.

· Prevalència de pacients amb dislipèmia diagnosticada. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.7. Aconseguir un 60% de pacients diagnosticats sobre laprevalència d'hipertensió arterial calculada.

· Prevalència de pacients amb hipertensió arterial diagnosticada. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.8. Augmentar el percentatge de pacients, tant adults comxiquets amb avaluació global del risc cardiovascular quan este presentealgun factor de risc.

Nombre de pacients amb factor de risc en què es realitza avaluacióglobal del risc cardiovascular / Nombre de pacients amb factor de risc.

·· Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.9. Aconseguir el control en el 35% de pacients diagnosticatsd'hipertensió arterial.

· Pacients diagnosticats d'hipertensió arterial controlats. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.10. Aconseguir el control en el 50% de pacients amb dislipemiadiagnosticada.

· Pacients diagnosticats de dislipemia controlats. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.11. Millorar l'accessibilitat a la realització d'electrocardiogramesi a la utilització de monitors desfibril·ladors en punts estratègics (fora delsistema sanitari).

· Nombre d'electrocardiògrafs disponibles, evolució.· Nombre de monitors desfibril·ladors disponibles, evolució.

· Registre d'aparells i usos.

5.2.4.1.A.12. Adequació dels sistemes d'informació existents i endesenvolupament a les necessitats d'informació en promoció, prevenció,diagnòstic i control de les malalties.

· Nombre de sistemes d'informació que s'han adequat. · Sistema d'Informació Sanitària.

5.2.4.1.A.13. Estudi poblacional transversal de la situació dels factors derisc i lesions subclíniques cardiovasculars a la Comunitat Valenciana.

· Estudi realitzat. · Sistema d'informació ambulatori.· Enquestes.

5.2.4.1.A.14. Promoure la incorporació a programes de rehabilitació entots els pacients que ho requerisquen després d'accident vascularcerebral.

· Nombre de pacients en programes de rehabilitació.· Nombre d'activitats de promoció de la rehabilitació.· Nombre d'històries clíniques on es recull la proposta de rehabilitació al

pacient


5.2.4.1.A.15. Tots els pacients cardiovasculars hauran de tindre lapossibilitat de continuar les normes de prevenció secundària irehabilitació cardíaca, a través de programes adequats.

· Nombre o percentatge de pacients cardiovasculars en programes deprevenció secundària.

· Nombre o percentatge de pacients cardiovasculars en programes derehabilitació cardíaca.

· Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.16. Protocol·litzar la intervenció activa sobre els factors de riscconcomitants amb la seua patologia cardiovascular.

· Realització de protocols. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.17. Tots els pacients han de rebre el tractament integral mésadequat: dietètic, farmacològic, d'exercici i de suport social.

· Nombre o percentatge de pacients que reben tractament integral. · Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.18. Reduir el temps entre l'inici dels símptomes i el primercontacte amb el sistema sanitari.

· Indicadors de temps símptoma-atenció en servicis d'urgències. · Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'informació hospitalària.· Sistema d'informació extrahospitalària.

5.2.4.1.A.19. Els informes d'alta hauran d'incloure consells sobre elcontrol de factors de risc al pacient, indicacions de seguiment per part decardiòleg i metge d'atenció primària, atenent protocols conjunts.

· Percentatge d'altes hospitalàries on s'inclou esta informació. · Sistema d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.20. Elaborar i usar protocols d'atenció a la síndrome coronàriaaguda.

· Protocols d'actuació elaborats.· Nombre de centres assistencials on s'aplica el protocol.


5.2.4.1.A.21. Estructurar l'atenció sanitària del pacient amb dolor toràcica l'hospital, per a aconseguir un electrocardiograma en menys de 10minuts.

· Protocol realitzat per a hospitals. · Sistemes d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.22. Realitzar tractament de reperfusió precoç (trombòlisi en 30min o angioplàstia en 90 min).

· Nombre o percentatge de pacients que reben tractament dereperfusió precoç.

· Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'informació hospitalària.· Sistema d'informació extrahospitalària.

5.2.4.1.A.23. Elaborar en tots els hospitals un protocol d'assistència alpacient amb dolor toràcic en el servici d'urgències, quantificant els tempsde demora entre arribada del malalt i realització de l'electrocardiograma iarribada del malalt i començament del tractament de repercussió ambl'objecte de millorar la infraestructura del servici fins a aconseguir elstemps ideals d'actuació.

· Protocol realitzat.· Estudis de temps d'actuació realitzats.

· Sistema d'Informació Hospitalària.



Indicador (1)



5.2.4.1.A.24. Promoure l'elaboració i l'ús de guies de pràctica clínica depatologies cardiovasculars en atenció ambulatòria.

· Nombre d'activitats (sessions, xarrades, presentacions) de promoció deles guies de pràctica clínica.

· Utilització de les guies de pràctica clínica.

· Documents específics.· Sistema d'informació ambulatori.

5.2.4.1.A.25. Formació del personal sanitari, perquè conega eltractament de les crisis agudes i la seua assistència in situ amb capacitatde desfibril·lar.

· Cursos de formació realitzats · Nombre d'assistents als curs de formació realitzats

· Oferta docent EVES

5.2.4.1.A.26. Realitzar el transport adequat a l'hospital amb personalsanitari entrenat i capacitat per a una eventual trombòlisi.

· Nombre d'unitats de transport mèdic.· Formació en trombòlisi.

· Sistema d'informació extrahospitalària.

5.2.4.1.A.27. Realitzar estratificació del risc abans de l'alta: funcióventricular i prova d'isquèmia en aquells pacients amb anatomiacoronària desconeguda.

· Aplicació de protocol.· Nombre de centres on s'aplica el protocol.

· Sistema d'Informació hospitalària.· Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.4.1.A.28. Realitzar tractament antitrombòtic i antisquèmic immediatintensiu i revascularització coronària en menys de 48 hores per alspacients amb angina inestable o infart sense ona Q d'alt risc.

· Nombre de pacients amb indicació d'este tractament que l'han rebut. · Sistemes d'informació hospitalària.

5.2.4.1.A.29. Desenvolupar sistemes de registre i avaluació de la qualitatde l'activitat assistencial per a garantir la bona pràctica clínica de centres iprofessionals.

· Controls de qualitat. · Sistemes d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.30. S'adaptaran o, si no n'hi ha, es crearan les infraestructuressanitàries necessàries per a realitzar prevenció primària i secundària irehabilitació cardíaca, segons les característiques del nivell assistencial.

· Increment i adaptació de recursos sanitaris. · Documents específics..

5.2.4.1.A.31. Establir una via clínica d'atenció al pacient amb SíndromeCardíaca Aguda, que s'inicia amb l'establiment de protocols validatsd'interrogatori telefònic per al dolor toràcic en els Centres d'Informació iCoordinació d'Urgències (CICU).

· Via clínica d'atenció al pacient amb Síndrome Cardíaca Agudarealitzada. I implantada en departaments.

· Documents específics.· Sistema d'informació extrahospitalària.

5.2.4.1.A.32. Cada Departament de Salut establirà la seua estratègia dereperfusió en l'infart agut de miocardi coordinant l'alerta hemodinàmica.

· Estratègia definida en cada Departament de Salut per a coordinar ambel seu centre de referència.


5.2.4.1.A.33. Organitzar els servicis d'urgències dels hospitals perquèpuguen atendre de forma emergent els malalts amb sospita de síndromecoronària aguda. Han de disposar de sistemes de classificació i àreesd'observació amb capacitat per a monitoritzar els pacients.

· Nombre (o percentatge) de servicis d'urgència en què s'ha realitzatl'organització necessària per a atendre les síndromes coronàries agudes(sistemes de classificació i àrees d'observació per a monitoritzar).

· Sistemes d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.34. Dotar els hospitals que atenen malalts amb infarts aguts demiocardi de personal mèdic capacitat i infraestructura suficient. Amb estefi, han de disposar d'un servici d'urgències amb capacitat demonitorització, unitat coronària o unitat de vigilància intensiva i, a més,un ecocardiògraf, prova d'esforç i un laboratori que determinetroponines, colesterol total i fraccions de colesterol.

· Evolució de la millora d'infraestructura hospitalària per al tractamentde l'infart agut de miocardi per hospitals.

· Documents específics.· Sistemes d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.35. Els pacients amb angina estable o símptomes noussospitosos d'angina seran atesos amb la major brevetat possible, segonsla situació clínica i el juí del metge remitent, per una consulta d'atencióespecialitzada. Això mateix s'aplica als pacients amb disfunció ventricularesquerra o sospita d'esta.

· Aplicació del protocol. · Sistemes d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.36. Els pacients amb malaltia coronària crònica, amb disfuncióventricular esquerra o sense, tindran un pla de revisions i seguiment perpart d'atenció primària, tant en el nivell mèdic com el d'infermeria, quegarantize un correcte tractament, control de factors de risc i educaciósanitària.

· Implantació del Pla de Seguiment de Pacients amb Malaltia CoronàriaCrònica en Atenció Primària .


5.2.4.1.A.37. Tots els pacients amb malaltia coronària crònica rebran,excepte en casos de contraindicació, un betabloquejant, per a controlarl'angina i millorar el pronòstic. En cas de disfunció ventricular esquerrasistòlica han de rebre, a més, un inhibidor de l'enzim conversord'angiotensina, a les dosis recomanades per les guies científiques.

· Nombre o percentatge de pacients amb malaltia coronària crònica entractament amb betabloquejants.

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistemes d'informació hospitalària.· Sistemes d'informació extrahospitalària.

5.2.4.1.A.38. Realitzar la coronariografia amb vista a revascularització enun termini màxim de dos mesos des de la seua indicació, amb tendènciaa aconseguir minvar este termini.

· Nombre de pacients candidats a qui se'ls ha realitzat revascularitzaciódos mesos o abans des de la seua indicació.

· Temps entre indicació-intervenció de revascularització.

· Sistemes d'Informació Ambulatòria.· Sistemes d'Informació Hospitalària.

267ANNEXOS


Indicador (1)



5.2.4.1.A.39. Incloure el pacient candidat a revascularització miocàrdicao trasplantament cardíac, en el programa d'un centre especialitzat que ligarantisca la realització de la intervenció en un temps màxim determinat,d'acord amb el risc del pacient, bé en el seu propi centre, quan estigadisponible, o a través d'un protocol definit de derivació.

· Nombre de pacients candidats a qui se'ls ha realitzats la intervenció enel termini adequat segons la seua gravetat.

· Protocol de derivació realitzat.· Centres sanitaris als quals s'aplica el protocol de derivació.

· Sistemes d'Informació Hospitalària.

5.2.4.1.A.40. Establir un marc legal per al desenvolupament d'unprograma d'ús de desfibril·ladors semiautomàtics pel personal entrenaten llocs públics.

· Realització de normativa. · Documents específics.

5.2.4.2. MALALTIES VASCULARS CEREBRALS: ICTUSAgent coordinador: Direcció d'Assistència Sanitària deZona

Indicador (1)



O. 45: Disminuir un 1% anual la mortalitat per ictus. · Taxa de mortalitat específica. · Registre de mortalitat.

O. 46: Tots els hospitals d'atenció a malalts crònics i de llarga estadadisposaran unitats de dany cerebral.

· Nombre d'hospitals amb unitats de dany cerebral.· Nombre d'unitats de dany cerebral creat (evolució).

· Documents específics. · Departaments.

O. 47: Augmentar la cobertura del tractament anticoagulant en pacientsamb fibril·lació auricular, seguint les indicacions de les recomanacionscientífiques i millorant la detecció precoç de la fibril·lació auricular, per ala prevenció primària de l'ictus.

· Cobertura de tractament anticoagulant en pacients amb fibril·lacióauricular (Nombre de pacients amb fibril·lació auricular en tractamentanticoagulant/Nombre de pacients amb FA) x 100.

· Prevalència de pacients amb fibril·lació auricular.· Incidència de pacients amb fibril·lació auricular.

· Sistema Informació del SINTROM. · Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'informació ambulatori.

5.2.4.2.A.1. Crear unitats de gestió de l'ictus multidisciplinari a propostade la gestió del Departament de Salut.

· Nombre de departaments de Salut amb unitats de Gestió de l'IctusMultidisciplinari.

· Nombre d'unitats de Gestió de l'Ictus Multidisciplinari creades.

· Documents específics. · Departaments.

5.2.4.2.A.2. Realitzar campanyes de conscienciació als professionalssanitaris sobre la importància del tractament preventiu antitrombòtic (oantiagregant si hi ha contraindicació) en els pacients amb fibril·lacióaïllada i majors de 65 anys per a la prevenció primària de l'ictus enatenció primària.

· Nombre de campanyes realitzades en atenció primària. · Documents específics.

5.2.4.2.A.3. Realitzar un Pla d'Educació per a la Salut sobre prevencióprimària de l'ictus i sobre el reconeixement de signes d'alarma d'ictusdirigits a la població general.

· Pla d'educació elaborat i implementat. · Documents específics.· Gabinet de Comunicació.

5.2.4.2.A.4. Identificar, per mitjà d'estudi epidemiològic, els factors derisc d'ictus, per a la prevenció primària, en la població de la ComunitatValenciana, especialment en dones.

· Estudi epidemiològic realitzat. · Oficina d'Investigació.

5.2.4.2.A.5. Dissenyar i implantar un programa de control de laprevenció secundària de l'ictus per mitjà del control estricte dels factorsde risc vascular i el compliment de la medicació preventiva (antiagregacióo anticoagulació) dels pacients.

· Programa de control dissenyat i implantat. · Sistema d'informació ambulatori.· Documents específics.

5.2.4.2.A.6. Iniciar precoçment la rehabilitació en la fase aguda del'ictus.

· Nombre de pacients en rehabilitació amb diagnòstics d'ictus (faseaguda)

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'informació Hospitalària.

5.2.4.2.A.7. Definir protocols d'actuació intrahospitalària per a la faseaguda de l'ictus.

· Protocols realitzats.· Nombre d'hospitals en què s'aplica el protocol.

· Sistema d'informació hospitalària.· Documents específics.

5.2.4.2.A.8. Aconseguir una organització de l'assistència urgent al'hemorràgia subaracnoide per mitjà de la identificació dels centres dereferència i els sistemes de derivació.

· Protocol de derivació realitzat.· Centres assistencials que disposen del protocol de derivació.

· Sistemes d'informació Ambulatòria.· Sistemes d'informació hospitalària.· Sistemes d'informació extrahospitalària.

5.2.4.2.A.9. Dissenyar i implantar un programa d'informació regladadirigida a pacients, familiars i cuidadors sobre l'ictus, durant la faseaguda d'hospitalització o immediatament després a esta.

· Disseny i implantació del programa d'informació. · Documents específics

5.2.4.2.A.10. Millorar l'actuació compartida entre atenció primària iespecialitzada i millorar i augmentar l'atenció social a domicili delspacients amb seqüeles per ictus.

· Protocols d'actuació realitzats i implantats. · Sistemes d'Informació Ambulatòria.· Sistemes d'Informació Hospitalària.


5.2.4.2. MALALTIES VASCULARS CEREBRALS: ICTUS(Cont.)Agent coordinador: Direcció d'Assistència Sanitària deZona

Indicador (1)



5.2.4.2.A.11. Desenvolupar la composició multidisciplinària en lesUnitats d'Hospitalització a Domicili ja existents per a l'atenció integral delpacient amb ictus i dependència.

· Nombre d'unitats d'Hospitalització a Domicili amb composiciómultidisciplinària.

· Sistema d'informació hospitalària.· Documents específics.

5.2.4.2.A.12. Garantir places en centres de dia per a malalts ambseqüeles d'ictus amb l'objectiu de mantindre la independència funcionalaconseguida durant la seua vinculació a la Unitat Multidisciplinària deRehabilitació de l'Ictus.

· Nombre de places en els centres de dia. · Sistema d'informació sociosanitari.

5.2.4.2.A.13. Protocol·litzar, junt amb l'atenció social externa, l'alta delspacients amb ictus.

· Protocol realitzat i instaurat. · Documents específics.

5.2.4.2.A.14. Realitzar la valoració, per mitjà d'un protocol, del domicili ide l'entorn sociofamiliar dels pacients que han patit un ictus i que a l'altahospitalària presenten algun dèficit neurològic, pels servicis d'assistènciasocial i els de rehabilitació, per a aconseguir la màxima autonomiapossible del pacient.

· Protocol realitzat i instaurat. · Documents específics.

5.2.4.2.A.15. Desenvolupar programes de formació dirigits al voluntariati als cuidadors.

· Cursos de formació realitzats. · Oferta docent EVES.

5.2.5. DIABETIS: PLA DE DIABETIS DE LA COMUNITATVALENCIANAAgent coordinador: Direcció del Pla de Diabetis

Indicador (1)



O. 48: Augmentar el diagnòstic de la diabetis a fi de reduir la diabetisdesconeguda en un 25%.

· Nombre de casos nous diagnosticats de diabetis/Nombre d'usuaris queassistixen al pla de revisió.

· Nombre de casos nous de diabetis dectectats en l'estudi epidemiològicde la CV

· Prevalència de diabetis.

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalària.

O. 49:Disminuir la morbilidad de enfermedades crónicas asociadas a ladiabetes:

Ceguesa per retinopatia diabètica en un 25%.

· Nombre de pacients amb diabetis tipus 1 amb HbA1c < 7% / Nombrede diabètics tipus 1 inclosos en programa de cada Unitat de Diabetis.

· Nombre de pacients diabètics avaluats oftalmològicament/Nombre depacients diabètics atesos en Atenció Primària o Atenció Especialitzada(inclosos en programa).

· Nombre de casos fotocoagulats/Nombre de pacients avaluatsoftalmològicament.

· Prevalència de ceguesa per retinopatia diabètica.


Amputacions per peu diabètic en un 25%. · Prevalència de pacients amb amputacions per peu diabètic. · Nombre de pacients diabètics que continuen fumant/Nombre de

pacients amb diabetis tipus 2 inclosos en programa.· Nombre de pacients amb diabetis tipus 2 en els quals s'ha avaluat la

sensibilitat vibratòria o la presència de polsos distals/Nombre dediabètics tipus 2 inclosos en programa de les Unitats de Diabetis.

· Nombre de pacients diabètics que han sigut avaluats per la ConsultaMultidisciplinària de Peu Diabètic de les Unitats de Diabetis/Nombre depacients amb diabetis tipus 2 inclosos en programa de cada Unitat deDiabetis amb neuropatia o macroangiopatia clínica (indicadoranterior).


Infart agut de miocardi en un 10%. · Prevalència d'infart agut de miocardi en pacients diabètics.· Nombre de pacients diabètics que continuen fumant/Nombre de

pacients amb diabetis tipus 2 inclosos en programa.· Nombre de pacients diabètics amb HbA1c< 7%, LDL-C < 100 mg/dl,

TA < 130/80 / Nombre de diabètics tipus 2 inclosos en programa


5.2.5. Diabetis: Pla de diabetis de la Comunitat Valenciana

269ANNEXOS

5.2.5. DIABETIS: PLA DE DIABETIS DE LA COMUNITATVALENCIANA (Cont.)Agent coordinador: Direcció del Pla de Diabetis

Indicador (1)



Insuficiència renal terminal per nefropatia diabètica en 10%. · Prevalència d'insuficiència renal terminal per nefropatia diabètica.· Nombre de pacients amb diabetis tipus 1 amb HbA1c < 7%/

Nombre de diabètics tipus 1 inclosos en programa de cada Unitat deDiabetis.

· Nombre de pacients amb diabetis amb avaluació anual d'aclarimentde creratinina i Microalbuminúria /Nombre de pacients amb diabetistipus 1 o diabetis tipus 2 inclosos en programa.

· Nombre de diabètics tipus 2 amb TA < 130/80 / Nombre de pacientsamb diabetis tipus 2 inclosos en programa.


O. 50: Consolidar unitats de diabetis ocular en tots els hospitals de laComunitat Valenciana, i el cribatge de diabetis ocular en tots elsDepartaments de Salut, en l'àmbit d'atenció primària.

· Nombre d'hospitals amb consulta de retina en la Unitat de Diabetis.· Nombre de retinografies realitzades biennialment en pacients amb

diabetis tipus 1 majors de 14 anys/ Nombre de pacients amb diabetistipus 1 inclosos en programa.

· Nombre de centres de Salut amb retinògraf que permeta el cribatgesistemàtic de retinopatia diabètica / Nombre de centres de Salut perdepartament.

· Nombre de departaments de Salut en què es realitza cribatge deretinopatia diabètica en atenció primària / Nombre de departamentsde Salut de la CV

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalària.· Documents específics.

O. 51:Disminuir la mortalitat per malaltia cardiovascular i vascularcerebral en la població diabètica en un 10%.

· Taxa de mortalitat per malaltia vascular cerebral en població diabètica.Nombre de pacients amb diabetis tipus 2 que continuen fumant/Nombre de diabètics tipus 2 inclosos en programa en cada Unitat deDiabetis.

· Nombre de pacients amb diabetis tipus 2 amb HbA1c < 7%, LDL-C <100 mg/dl. TA < 130/80 mmHg / Nombre de diabètics tipus 2inclosos en programa en cada Unitat de Diabetis.

· Registre de mortalitat.· Sistema d'informació ambulatori.

O. 52: Realitzar un programa estructurat d'educació diabetològica, entots els centres de Salut i Hospitals de la Comunitat Valenciana.

· Programa realitzat. · Nombre d'Unitats de Diabetis que disposen de recursos d'infermeria

suficients per a desenvolupar un programa estructurat d'EducacióDiabetològica/ Nombre d'unitats de Diabetis .

· Nombre d'Unitats de Diabetis que desenvolupen un Programaestructurat d'educació diabetològica/ Nombre d'unitats de Diabetisque disposen de recursos per a desenvolupar-lo.

· Sistema d'informació ambulatori.· Documents específics.

5.2.6. CÀNCER: PLA ONCOLÒGIC DE LA COMUNITATVALENCIANAAgent coordinador: Oficina del Pla Oncològic

Indicador (1)



O. 53: Desenvolupar el Sistema d'Informació Oncològic a la ComunitatValenciana.

· Sistema d'Informació Oncològic desenvolupat. · Documents específics.· Pla oncològic.

O. 54: Encoratjar la població a consumir dietes variades i adequades,amb una important proporció en aliments d'origen vegetal.

· Nombre de campanyes/actuacions realitzades. · Documents específics.· Pla oncològic.· Gabinet de Comunicació.

O. 55: Millorar la informació disponible sobre la salut laboral i càncer, através de distintes fonts, especialment per mitjà dels mapes de risclaboral i previndre els riscos laborals evitant l'exposició dels treballadors acarcinògens i desenvolupant programes de control de carcinògens enl'ambient laboral d'especial rellevància.

· Nombre d'activitats informatives sobre salut laboral i càncerrealitzades.

· Nombre de mapes de riscos elaborats.· Programes de control de carcinògens en ambient laboral realitzats.· Nombre d'empreses en què s'aplica els programes de control de

carcinògens en ambient laboral.

· Sistemes d'informació específics de Salut Pública: SalutLaboral i Pla Oncològic.

O. 56: Millorar aquells aspectes que influïsquen no sols en l'augment dela supervivència de les dones amb càncer de mama, sinó també en laseua qualitat de vida.

· Indicadors Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama.· Evolució de la disponibilitat de recursos destinats al programa.

· Documents específics.· Pla oncològic.

O. 57: Incrementar les actuacions de prevenció primària i secundària engrups de risc a través del desenvolupament dels programes de ConsellGenètic en Càncer.

· Programes de Consell Genètic en Càncer realitzats. · Documents específics.· Pla oncològic.

5.2.6. Càncer: Pla oncològic de la Comunitat Valenciana


5.2.6. CÀNCER: PLA ONCOLÒGIC DE LA COMUNITATVALENCIANA (Cont.)Agent coordinador: Oficina del Pla Oncològic

Indicador (1)



O. 58: Incrementar el diagnòstic precoç de càncer de còlon en grups derisc, segons l'evidència científica disponible en l'actualitat.

· Pacients inclosos en el programa pilot de diagnòstic precoç de càncerde còlon.


O. 59: Millorar la informació i comunicació amb el pacient oncològic i elseu entorn familiar i potenciar la participació social a través de lesactivitats del voluntariat.

· Nombre d'activitats realitzades per a informar el pacient oncològic i elsseus familiars.

· Nombre de persones que realitzen activitats de participació social através del voluntariat.

· Nombre de pacients oncològics que es realitzen activitats departicipació social a través del voluntariat.

· Documentos específicos.· Plan oncológico.· Documents específics.· Pla oncològic.

5.2.7. MALALTIES NEURODEGENERATIVES. DEMÈNCIES Agent coordinador: Direcció d'Assistència Sanitària deZona

Indicador (1)



O. 60: Crear en els departaments de Salut, unitats funcionalsmultidisciplinàries per a l'atenció de la malaltia d'Alzheimer, altresdemències i les malalties neurodegeneratives més prevalents,especialment malaltia de Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica i esclerosimúltiple.

· Nombre de departaments de Salut en què hi ha unitats funcionalsmultidisciplinàries per a l'atenció de la malaltia d'Alzheimer, altresdemències i les malalties neurodegeneratives (Malaltia de Parkinson,Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i Esclerosi Múltiple (EM).


5.2.7.A.1. Estimular la participació en la vida social i en els centresespecials d'Atenció a Majors, dels majors de 65 anys d'edat, iespecialment d'aquelles persones que presenten pèrdua de memòria.

· Nombre de persones majors de 65 anys que participen en els CentresEspecials d'Atenció a Majors.

· Nombre o percentatge de pacients majors de 65 anysdiagnosticats/que presenten pèrdues de memòria que participen en elscentres especials d'Atenció a Majors.

· Sistema d'informació ambulatori.· Documents específics.

5.2.7.A.2. Dissenyar programes específics per a l'atenció social urgentpreventiva per als casos de pacients amb demència amb altavulnerabilitat familiar o amb claudicació familiar.


5.2.7.A.3. Realitzar una campanya de sensibilització i implantar unprograma de formació, entre els professionals d'atenció primària, sobre laimportància del control dels factors de risc vascular per a la prevenció dela demència i del diagnòstic precoç.

· Campanyes de sensibilització realitzats entre els professionals d'atencióprimària.

· Cursos de formació realitzats.


5.2.7.A.4. Realitzar programes específics de coordinació icoresponsabilitat assistencial (entre Atenció Primària, AtencióEspecialitzada i Atenció Social) dirigits a pacients amb malaltiesneurodegeneratives.

· Programes realitzats de coordinació i coresponsabilitat. · Documents específics.

5.2.7.A.5. Establir un sistema d'informació sobre els recursos socialsdisponibles per als pacients amb malalties neurodegeneratives.

· Sistema d'informació realitzat. · Documents específics.

5.2.7.A.6. Implantar programes d'informació i formació multidisciplinàriai sistemàtica a cuidadors de pacients amb malalties neurodegeneratives(Malaltia d'Alzheimer i altres demències, Malaltia de Parkinson, esclerosilateral amiotròfica, esclerosi múltiple i malalties neuromusculars).

· Programa d'informació i formació implantats. · Documents específics.

5.2.7.A.7. Flexibilitzar i augmentar les ajudes tècniques disponibles alsafectats per malalties neurodegeneratives adaptant-les de maneraindividualitzada a les seues necessitats.

· Ajudes i subvencions. · Documents específics.

5.2.7.A.8. Incrementar la rehabilitació continuada des del diagnòstic perals afectats per malalties neuromusculars.

· Pacients inclosos en programes de rehabilitació. · Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalària.

5.2.7. Malalties neurodegeneratives. Demències

271ANNEXOS

5.2.8. VIH/SIDAAgent coordinador: Direcció del Pla de la Sida

Indicador (1)



O. 61: Intensificar les mesures preventives per a frenar la taxa detransmissió sexual de VIH.

· Taxa de transmissió sexual del VIH/sida. · Registre de Sida.

O. 62: Mantindre la tendència descendent de la transmissió sanguínia deVIH.

· Taxa de transmissió sanguínia del VIH/sida. · Registre de Sida.

O. 63: Mantindre la tendència descendent de la taxa de transmissióvertical de VIH.

· Taxa de transmissió vertical del VIH/sida. · Registre de Sida.

5.2.8.A.1. Incrementar les activitats informatives, relacionades amb laprevenció del VIH/Sida i la promoció de l'ús del preservatiu, dirigides a lapoblació general, dones i col·lectius específics.

· Nombre d'activitats informatives realitzades. · Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Documents específics

5.2.8.A.2. Millorar la informació que s'oferix sobre la infecció per VIH al'escola, per mitjà de la implantació d'un programa d'educació per a lasalut afectivosexual.

· Programa implantat d'educació per a la salut afectivosexual iprevenció de la infecció VIH a les escoles.

· Nombre de centres educatius/escoles on s'ha implantat el programa.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Documents específics.

5.2.8.A.3. Incrementar el nombre d'usuaris atesos en els programesd'intercanvi de xeringues.

· Nombre d'usuaris que utilitzen el programa.· Nombre total de xeringues entregades.· Nombre total de xeringues usades/tornades.· Nombre de preservatius entregats.

· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Documents específics.

5.2.8.A.4. Incrementar la coordinació dels centres d'Informació iPrevenció de la Sida amb els dispositius assistencials.

· Protocols realitzats de coordinació entre centres d'Informació iPrevenció de la Sida amb els dispositius assistencials.

· Documents específics

5.2.8.A.5. Promocionar el diagnòstic de la infecció per VIH en atencióprimària.

· Nombre d'analítiques realitzades per a diagnòstic de la infecció perVIH en atenció primària.


5.2.8.A.6. Coordinar les actuacions del sistema sanitari per a incrementarl'adherència terapèutica.

· Protocol d'actuació realitzat per a incrementar l'adherènciaterapèutica.


5.2.8. VIH/SIDA

5.2.7. MALALTIES NEURODEGENERATIVES. DEMÈNCIES(Cont).Agent coordinador: Direcció d'Assistència Sanitària deZona

Indicador (1)



5.2.7.A.9. Incrementar i millorar l'accessibilitat als programes derehabilitació cognitiva i teràpia ocupacional en Centres de Dia per apacients amb demència lleu o moderada.

· Nombre de Centres de Dia amb programes de rehabilitació cognitiva iteràpia ocupacional.

· Nombre de pacients amb demència lleu o moderada que acudixen alsCentres de Dia.

· Sistema d'informació sociosanitària.

5.2.7.A.10. Implantar programes d'estimulació cognitiva per a la poblacióamb deteriorament cognitiu lleu a moderat, amb una major accessibilitat,i utilitzant per a això tot tipus de recursos disponibles (centre de salut,locals municipals, locals d'associacions, centres de dia, etc).

· Programes d'estimulació cognitiva implantats. · Documentació específica.

5.2.7.A.11. Potenciar les associacions de familiars de malalts ambmalalties neurodegeneratives.

· Ajudes i subvencions. · Documents específics.


5.2.9. VIGILÀNCIA EN SALUT DE PROBLEMES EMERGENTS5.2.9.1. HEMOVIGILÀNCIAAgent coordinador: coordinador del Sistemad'Hemovigilància. Centre de Transfusió ComunitatValenciana

Indicador (1)



O. 64: Millorar els sistemes d'Hemovigilància invertint en novestècniques.

· Descripció i evolució d'inversions en noves tècniques. · Documents específics.

5.2.9.1.A.1. Incloure, com a criteri per a la inscripció en el Registre deCentres Sanitaris, l'obligatorietat de participar activament en el Sistemad'Hemovigilància de la Conselleria de Sanitat.

· Inclusió realitzada. · Documents específics.

5.2.9.1.A.2. Complementar el Sistema d'Hemovigilància de la Conselleriade Sanitat amb la realització d'una busca activa dels efectes adversos dela transfusió de sang.

· Estudi de busca activa realitzat. · Documents específics.

5.2.9.1.A.3. Adequar les proves de detecció i seguiment de malaltiesemergents en la sang donada.

· Proves de detecció incloses. · Documents específics.

5.2.9. Vigilància en salut de problemes emergents

5.2.9.2. TUBERCULOSI COM A MALALTIA REEMERGENTAgent Coordinador: Servici de Vigilància i ControlEpidemiológico

Indicador (1)



O. 65: Disminuir la incidència de tuberculosi en un 6% a l'any iaconseguir una proporció de curació per als casos de tuberculosi igual osuperior al 90%.

· Taxa d'incidència de tuberculosi.· Percentatge de curació dels casos de tuberculosi.

· Anàlisi de la Vigilància Epidemiològica (AVE).· Anàlisi de la Vigilància Epidemiològica (AVE).

O. 66: Disminuir les taxes d'abandó dels tractaments antituberculosos perdavall del 6%.

· Taxes d'abandó dels tractaments antituberculosos. · Anàlisi de la Vigilància Epidemiològica (AVE).

O. 67: Aconseguir que el tractament directament observat en els casos detuberculosi arribe al 10% dels casos.

· Percentatge de casos de tuberculosi amb tractament directamentobservat.

· Anàlisi de la Vigilància epidemiològica (AVE).

5.2.9.2.A.1. Realitzar diagnòstic precoç de tuberculosi en immigrants,VIH positius i davant de clínica compatible.

· Nombre de proves diagnòstiques precoces realitzades en immigrants.· Nombre de proves diagnòstiques precoces realitzades en VIH positius.· Nombre de proves diagnòstiques precoces realitzades davant de

clínica compatible.

· Sistema d'informació ambulatori.· Centre de Suport al Centre d'Atenció a les persones sense

sostre (CAST).

5.2.9.2.A.2. Disminuir en el tractament de la tuberculosi la demora total,la demora en la declaració i la demora a acudir als servicis assistencials: · Demora total: temps transcorregut en dies des de l'inici de símptomesfins que inicia el tractament.· Demora en la declaració: temps transcorregut en dies des de la datadel diagnòstic fins a la data de la declaració.· Demora a acudir als servicis assistencials: temps transcorregut en diesentre la data d'inici de símptomes i la primera visita mèdica.

· Demora total: temps transcorregut en dies des de l'inici de símptomesfins que inicia el tractament.

· Demora en la declaració: temps transcorregut en dies des de la datadel diagnòstic fins a la data de la declaració.

· Demora a acudir als servicis assistencials: Temps transcorregut en diesentre la data d'inici de símptomes i la primera visita mèdica.

· Anàlisi de la Vigilància Epidemiològica (AVE).

5.2.9.2.A.3. Realitzar l'estudi de sensibilitat al 100% dels casosdiagnosticats de tuberculosi amb cultiu positiu.

· Proporció de casos de tuberculosi amb estudi de sensibilitat entre elscasos amb cultiu positiu.


273ANNEXOS

5.2.9.2. TUBERCULOSI COM A MALALTIA REEMERGENT(Cont.)Agent Coordinador: Servici de Vigilància i ControlEpidemiológico

Indicador (1)



5.2.9.2.A.4. Estudi de contactes en convivents, quan es diagnostica uncas de tuberculosi o una infecció tuberculosa en un xiquet menor de 5anys amb l'objectiu d'identificar el cas índex.

· Nombre d'estudis de contactes realitzats per cas declarat detuberculosi en xiquet menor de 5 anys.

· Percentatge de convivents en els quals s'ha realitzat un estudi decontacte quan el cas és menor de 5 anys.

· Nombre d'estudis en què s'ha aconseguit identificar el cas índex apartir d'un cas de TBC menor de 5 anys.


5.2.9.2.A.5. Realitzar l'estudi de contactes dels casos de tuberculosibacil·lífers declarats que aconseguix l'estudi del 90% de contactes íntimsdel cas, superior al 70% dels contactes socials i superior al 60% delscontactes laborals i escolars.

· Proporció de casos amb estudi de contactes íntims.· Proporció de casos amb estudi de contactes socials.· Proporció de casos amb estudi de contactes laborals/escolars.


5.2.9.2.A.6. Programa de tractament directament observat amb ajudeseconòmiques (incentivació) dirigides a: immigrants sense recursos,sociopaties, indigents, transeünts.

· Programes realitzats. · Documents específics.

5.2.9.2.A.7. Ajudes econòmiques i centres d'acollida per a malalts ambtuberculosi sense sostre mentres dure el tractament antituberculós.

· Ajudes rebudes.· Nombre de centres d'acollida.· Nombre de pacients en els centres d'acollida.

· Catàleg de Recursos Corporatius (CRC).

5.2.9.2.A.8. Potenciar la investigació en tipificació genètica. · Projectes d'investigació. · Oficina d'investigació.

5.2.9.2.A.9. Tractament de la infecció tuberculosa latent en: coinfectatsper Mycobacterium tuberculosi i VIH, persones recentment infectades,tuberculosi residual inactiva no tractada prèviament, infectats detuberculosi portadors de silicosi, casos d'infecció recent en personalsanitari (per al qual es controlaran periòdicament per a detectar infecciórecent), persones amb infecció tuberculosa, que seran sotmeses aimmunodepressió.

· Taxa de tractaments d'Infecció Tuberculosa Latent en cada grup derisc.


5.2.9.2.A.10. .Millorar l'adherència al tractament de la infecciótuberculosa latent amb actuacions especialment: sobre la família i, sobreel grup d'immigrants, d'esta manera es crea la figura de l'agentsociosanitari.

· Taxes d'adherència al tractament de la infecció tuberculosa latent enels immigrants..


5.2.9.2.A.11. Realitzar el tractament de la infecció tuberculosa latent enprograma de tractament directament observat, d'acord amb el consensde tuberculosi de 2002: en immigrants de països d'alta endèmia*infectats, que porten a Espanya menys de 5 anys, amb edat inferior a 35anys, i que per les característiques socials presenten un alt risc de patirtuberculosi, i, a més, presenten sociopaties (marginació, etc.). *Incidènciade més de 100 casos per 100.000 habitants/any.

· Nombre o percentatge de tractaments d'Infecció Tuberculosa Latentper mitjà de protocol tractament directament observat entre lespersones ateses en el Centre de Suport al Centre d'Atenció a lespersones sense sostre (CASS).

· Centre de Suport al CASS.

5.2.9.2.A.12. Realitzar quimioprofilaxi primària i tractament de la infecciótuberculosa latent sense límit d'edat, en convivents de malaltsdiagnosticats de tuberculosi bacil·lífera.

· Percentatge de malalts amb tuberculosi bacil·lífera en els que esrealitza quimioprofilaxi primària en convivents .

· Percentatge de convivents de malalts bacil·lífers en els quals es realitzatractament de la infecció tuberculosa latent.


5.2.9.2.A.13.Programa de tractament directament observat, acompanyatde derivació de recursos econòmics i socials a: coinfectats perMycobacterium tuberculosi i VIH, infectats per Mycobacteriumtuberculosi en persones nouvingudes de països amb alta endèmia detuberculosi, persones sense sostre infectats per Mycobacteriumtuberculosi i amb alt risc de patir tuberculosi.

· Programa de tractament directament observat implantat. · Documents específics


5.2.10.1. MALALTIES OSTEOARTICULARS.Agent coordionador: Unitat d'Atenció a la DonaClimatèrica

Indicador (1)



O. 68: Implementar les guies d'actuació clínica per als processososteoarticulares en cada Departament de Salut.

· Nombre de guies d'actuació clínica implementades. · Documents específics.

O. 69: Millorar l'educació, diagnòstic, tractament i la investigació del'osteoporosi.

· Nombre d'activitats realitzades sobre educació, diagnòstic, tractamenti la investigació de l'osteoporosi.

· Nombre d'activitats d'educació per a la salut sobre osteoporosi en lapoblació.

· Nombre d'activitats (cursos, seminaris, guies, etc. ) sobre el diagnòstici tractament de l'osteoporosi.

· Nombre de projectes d'investigació sobre l'osteoporosi.

· Sistema d'informació ambulatori: diagnòstic i tractament.· Sistema d'Informació Gerencial de Salut Pública.· Oficina d'Investigació

5.2.10.1.A.1. Realitzar campanyes informatives sobre la pràcticad'activitat física adequada i millora de la higiene postural especialment enl'ambient domèstic i les activitats quotidianes.

· Nombre de campanyes informatives realitzades sobre la prevenció delsproblemes osteoarticulars (per mitjà d'exercici físic i higiene postural) .

· Documents específics.· Gabinet de Comunicació.

5.2.10.1.A.2. Realitzar programes d'educació per a la salut a l'escolasobre la pràctica d'activitat física adequada i millora de la higiene posturalen este medi.

· Nombre de programes d'educació per a la salut realitzats a l'escolasobre la pràctica d'activitat física adequada i millora de la higienepostural.


5.2.10.1.A.3. Protocol·litzar les exploracions amb major evidènciacientífica per a detectar en les revisions en població general els problemesosteoarticulars.

· Protocols implementats per a detectar problemes osteoarticulars en lesrevisions en la població general.

· Aparició del protocol en Sistema d'informació ambulatori.

· Documents específics· Sistemes d'informació ambulatori.· Sistema d'informació ambulatori.

5.2.10.1.A.4. Informar la població amb obesitat, baixa forma física iesports de càrrega i impacte i síndrome de sobreús, de la repercussiód'estos problemes respecte a la patologia osteoarticular.

· Nombre d'activitats informatives realitzades.· Activitat realitzada recollida en la història clínica electrònica.


5.2.10.1.A.5. Prescripció de consell mèdic per l'equip d'atenció primàriasobre la realització d'activitat física.

· Activitat realitzada recollida en la història clínica electrònica. · Sistema d'informació ambulatori.

5.2.10.1.A.6. Formació dels metges d'atenció primària i personal sanitaride Centres de Prevenció de Medicina del Treball en el diagnòstic itractament dels processos de l'aparell locomotor en estadis inicials.

· Nombre de cursos de formació realitzats.· Nombre d'assistents als cursos de formació.


5.2.10.1.A.7. Establir un programa de supervisió de tractamentsinnecessaris.

· Programa de supervisió realitzat· Programa de supervisió implementat· Nombre de tractaments innecessaris detectats

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema gestor de la prestació farmacèutica (GAIA).

5.2.10.1.A.8. Promoure el suport de programes que suposen un canvi oinnovació emprenedora en la prevenció, tractament i rehabilitació de lapatologia osteoarticular.

· Nombre de nous programes realitzats sobre prevenció, tractament irehabilitació de la patologia osteoarticular.


5.2.10. Malalties osteoarticulars. Pla per a la prevenció i control de l’osteoporosi

275ANNEXOS

5.2.11. SALUT MENTALAgent coordionador: Servici de Salut Mental

Indicador (1)



O.70: Constituir el Consell Assessor Permanent en Salut Mental, com apart de l'estratègia de salut mental per als pròxims cinc anys.

· Elaboració del marc normatiu autonòmic corresponent per a la creaciódel Consell

· Assessor. Publicació en el DOGV de la creació del Consell Assessor.· Constitució i posada en funcionament del Consell Assessor.


O.71: Millorar els recursos d'hospitalització d'aguts i d'hospitalització dedia del circuit assistencial de salut mental en el seu conjunt.

· Nombre de llits d'hospitals d'aguts i hospitals de dia creats o ampliatsen este període temporal.

· Implementar els programes d'atenció hospitalària domiciliària en laxarxa de la Comunitat Valenciana.

· Nombre i tipologia de personal contractat en les noves hospitalsd'aguts o hospitals de dia o ampliacions d'estos.

· Documents específics.· Sistema d'informació recursos assistencials.· CRC

O.72: Protocol·litzar la coordinació assistencial en salut mental, entre elsrecursos de mitjana estada i el dispositiu assistencial especialitzat enl'atenció a la cronicitat.

· Establir un protocol d'actuació en recursos de mitjana estada.· Potenciar el marc de col·laboració amb l'àmbit sociosanitari.


O.73: Completar la xarxa d'unitats multidisciplinàries de salut mentalinfantil ambulatòria.

· Nombre d'Unitats de Salut Mental Infantil i Adolescent (USMI-A)creades o ampliades.

· Número i tipologia de personal contractat en les noves USMI oampliacions d'estes.

· Documents específics.· Sistema d'informació recursos assistencials.· CRC

O.74: Realitzar programes de conscienciació social per a la prevenció dela patologia mental (psicoeducació).

· Consignar línies pressupostàries destinades a la prevenció de lapatologia mental.

· Nombre de projectes que han sigut realitzats tant per part del'Administració com pel moviment associatiu subvencionat per estarespecte d'això.

· Difondre entre els centres educatius de primària, ESO i Batxillerat de laComunitat Valenciana accions tendents a formació i sensibilització ensalut mental.

· Documents específics

O.75: Agilitzar la utilització dels recursos de mitjana i llarga estada, permitjà de la utilització de protocols i, preferentment, des de les unitatsd'aguts dels hospitals.

· Elaboració de protocols d'actuació entre els dispositius de mitjana illarga estada.

· Nombre de persones que han utilitzat les UME de 18 anys en avant.

· Documents específics.· Sistema d'Informació Hospitalària.

O.76: Mantindre i estimular la col·laboració amb les associacions defamiliars de malalts mentals.

· Establir línies pressupostàries tant nominatives com genèriques en elspressupostos a favor del moviment associatiu de persones ambmalaltia mental i familiars de malalts mentals.

· Obrir línies de subvenció i col·laboració amb la federaciód'associacions (FEAFES-CV) i amb altres associacions no integrades enesta federació estatal.

· Ampliar el nombre d'associacions subvencionades tenint en comptecriteris d'equitat i vertebració territorial.

· Implicar el moviment associatiu en el Consell Assessor de Salut Mentalde la CV.


O.77: Realitzar programes conjunts de detecció precoç de la patologiamental més prevalent o d'especial interés per les Unitats de Salut Mental.

· Elaborar sistemes d'informació per a esbrinar quines són les patologiesmés freqüents per a intentar reduir la seua taxa.

· Elaborar sistemes d'informació per a conéixer quin rang d'edats són elsque demanen potencialment atenció en salut mental per a dissenyarprogrames de sensibilització, detecció precoç i prevenció. Crearmecanismes assistencials, en col·laboració amb la Direcció General deDrogodependències, d'actuació en patologia dual.

· Documents específics.· Sistema d'informació ambulatori.

5.2.11. Salut mental


5.2.12. LESIONS PER ACCIDENTS DE TRÀNSITAgent Coordinador: Unitat d'Educació per a la Salut

Indicador (1)



O.78: Contribuir a la disminució en un 25% el nombre total de mortsper accident de trànsit.

· Nombre total de morts per accident de trànsit. · Direcció General de Trànsit(DGT).· Registre de mortalitat.

O. 79: Cooperar en la reducció d'un 20% del nombre de lesionats moltgreus per accident de trànsit.

· Nombre de lesionats molt greus per accident de trànsit. · DGT· Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD). · Sistema d'informació Hospitalària.

5.2.12.A.1. Produir informació dirigida a grups de població ambnecessitats específiques; població adulta, jóvens, població amb factors derisc i a barris deprimits, que incloga:

1. Publicació de guies útils per a la presa de decisions de la població:utilització i característiques dels sistemes de retenció infantil, comcomprar un vehicle més segur, etc.

· Guies publicades sobre prevenció d'accidents de trànsit. · Documents específics.

2. Informació sobre les causes que contribuïxen a la producció de lesionsper trànsiti la gravetat de les seues conseqüències en mitjans decomunicació social.

· Campanyes d'informació realitzades en la comunitat sobre les lesionsde trànsit.


5.2.12.A.2. En atenció primària informar de forma rutinària:

1. Consell en la consulta de seguiment de l'embaràs i en pediatria(revisions del xiquet sa), sobre els dispositius de retenció infantil, de l'úsdel cinturó en l'embaràs, i de la utilització del casc (bicis i motos).

· Consells realitzats, registrat en història clínica electrònica. · Sistema d'informació ambulatori.

2. Sobre els efectes de la polifarmàcia i l'automedicació en la terceraedat.

· Consells realitzats, registrat en història clínica electrònica . · Sistema d'informació Ambulatori.

3. Tipificant en la història clínica els factors de risc per a la conducció. ·· Activitat registrada en història clínica electrònica. · Sistema d'informació ambulatori.

5.2.12.A.3. Potenciar els programes de prevenció a nivell local: ambcompromís de connexió intersectorial en cada Departament de Salut(policia local, educació, servicis sanitaris, ajuntaments i altres) per a:

1. Realitzar un Acord amb la Federació Valenciana de Municipis iProvíncies, que incloga el control del compliment de l'ús del casc en zonaurbana.

· Acord realitzat. · Documents específics.

2. Informar sobre els sistemes de protecció, casc, cinturó de seguretat,sistemes de retenció infantil, reposacaps, coixí de seguretat, etc., ipotenciar el compliment de la legislació sobre seguretat vial a nivell local.

· Nombre d'activitats d'informació realitzades. · Sistema d'Informació en Salut Pública.

3. Incrementar la utilització dels dispositius de retenció infantil, lavigilància i el control de les mesures legislatives: velocitat, alcohol,sistemes de protecció, ús de mòbil, l'ús del casc integral en motoristes icasc normal i elements reflectors en ciclistes.

· Nombre d'activitats d'informació realitzades. · Sistema d'Informació en Salut Pública.

4. Promoure l'intercanvi i els programes de préstec de sistemes deretenció Infantil, específicament en grups desfavorits.

· Programes d'intercanvi realitzats. · Documents específics.

5. Informar sobre el sistema tècnic existent en la via (pal SOS) i el telèfon112 per a sol·licitar ajuda sanitària, mecànica i informació.

· Campanyes d'informació realitzades. · Documents específics.· Gabinet de Comunicació.

6. Potenciar els programes de sensibilització de l'alcohol com a factor derisc durant el cap de setmana, especialment en jóvens de 18 a 25 anys.

· Programes d'informació per a sensibilitzar sobre el risc de consumd'alcohol i conducció.


7. Potenciar que la planificació urbanística a nivell local, realitze anàlisi deseguretat vial, tinga en compte la mobilitat i seguretat de tots els usuaris(vianant, ciclistes, etc.), i potencie el disseny urbà sobre la base de "trànsittranquil" i els carrils segmentats per diferents tipus d'usuari.

· Nombre d'actuacions realitzades a nivell urbanístic. · Documents específics.· Sistema d'Informació en Salut Pública.

5.2.12. Lesions per accidents de trànsit

277ANNEXOS

5.2.12. LESIONS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT (Cont.)Agent Coordinador: Unitat d'Educació per a la Salut

Indicador (1)


.


5.2.12.A.4. Produir informació epidemiològica de manera sistemàticaque permeta la vigilància i l'avaluació de les intervencions per a previndrela idea dels accidents, i per a reduir la gravetat i el dany.

· Creació d'un registre de les intervencions realitzades per a la prevenciódels accidents de trànsit.

· Documents específics.· Sistema d'Informació en Salut Pública.

5.2.12.A.5. Realitzar una cartera de servicis sociosanitaris específica perals lesionats per trànsiti els seus familiars.

· Cartera de servicis realitzada. · Documents específics.

5.2.12.A.6. Millorar i optimitzar els servicis i recursos d'urgències iemergències, incloent-hi la reducció del temps en què les víctimes rebentractament apropiat (vegeu apartat d'urgències i emergències).

· Increment dels recursos d'urgències i emergències.· Indicadors de temps en urgències (accident o sol·licitud d'ajuda-

atenció sanitària).

· Sistema d'informació extrahospitalària.· Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències.

5.2.12.A.7. Col·laborar intersectorialment en la identificació per a la:

1. Eliminació sistemàtica de totes les cues de peix existents, i valoració dela conveniència d'utilitzar terminals d'absorció d'energia.

· Nombre de cues de peix eliminades. · Documents específics.· Comissió de trànsit.

2. Adaptació de les barreres de seguretat per a motoristes i ciclistes enpunts d'especial perillositat.

· Nombre d'actuacions per a l'adaptació de barreres de seguretat. · Documents específics.· Comissió de trànsit.

3. Condicionament de marges on l'eixida de via és més probable o méssevera.

· Nombre d'actuacions per al condicionament dels marges en llocs derisc.

· Documents específics.· Comissió de trànsit.

5.2.12.A.8. Potenciar els estudis sobre sinistralitat en zones concretes icarretera realitzats per organismes independents.

· Estudis d'investigació realitzats. · Oficina d'Investigació.· Documents específics.· Comissió de trànsit.

5.2.13. Lesions per violència domèstica

5.2.13. LESIONS PER VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Agent coordinador: Servici de Salut Infantil i de la Dona

Indicador (1)



O. 80: Implantar sistemes de registres de casos de violència domèstica enel sistema sanitari, social i judicial.

· Sistemes d'informació implantats. · Sistema d'Informació Gerencial en Salut Pública.

5.2.13.A.1. Identificar persones en situació de risc de patir violènciadomèstica.

· Estudis d'investigació específics. · Oficina d'Investigació.

5.2.13.A.2. Instaurar mesures de prevenció primària contra la violènciaintrafamiliar.

· Nombre d'activitats realitzades. · Sistema d'Informació Gerencial en Salut Pública.

5.2.13.A.3. Realitzar educació per a la salut en població general (xiquet,família) en el tema de la violència domèstica.

· Nombre d'activitats realitzades d'educació per a la salut. · Sistema d'Informació Gerencial en Salut Pública.

5.2.13.A.4. Elaborar protocols integrals per a la prevenció primària de laviolència domèstica.

· Protocols elaborats. · Documents específics.

5.2.13.A.5. Formació dels professionals sociosanitaris (metges d'atencióprimària, obstetres, psiquiatres, pediatres, infermeres, comares, personalde suport, treballadors socials, etc.), sobre la importància de la prevencióprimària de la violència domèstica.

· Cursos de formació realitzats.· Nombre d'assistents als cursos de formació.


5.2.13.A.6. Incloure en el currículum del personal sociosanitari (metges,pediatres, obstetres, psiquiatres, infermeres, treballadors socials,psicòlegs, etc.) els mitjans de comunicació, docents, etc., formació sobreprevenció primària, detecció precoç de casos de violència domèstica iprevenció terciària.

· Inclusió en els programes formatius de l'àrea de violència domèstica · Oferta docent EVES.


5.2.14. Àrea sociosanitària

5.2.13. LESIONS PER VIOLÈNCIA DOMÈSTICA (Cont.)Agent coordinador: Servici de Salut Infantil i de la Dona

Indicador (1)



5.2.13.A.7. Realitzar estudis d'investigació que permeten caracteritzar laviolència domèstica (incidència, prevalència, factors etiològics,conseqüències sobre la salut, indicadors, aspectes terapèutics, etc.).

· Estudis d'investigació realitzats. · Oficina d'Investigació.

5.2.13.A.8. Adoptar mesures per a garantir el compliment de les mesuresde protecció de la víctima.

· Indicadors policials sobre el compliment de les mesures de proteccióde les víctimes.


5.2.13.A.9. Elaborar protocols clínics per a la detecció precoç de laviolència domèstica.

· Protocols realitzats. · Documents específics.

5.2.13.A.10. Elaborar protocols d'intervenció des de l'àmbit sanitarid'assistència, suport i rehabilitació de les víctimes.


5.2.13.A.11. Elaborar protocols d'actuació davant de casos urgents deviolència domèstica (telèfons, recursos, circuits d'intervenció, etc.).


5.2.13.A.12. Elaborar protocols de presumpció i prevenció de lamutilació genital.


5.2.13.A.13. Després de detectar casos de violència domèstica: valoracióde la gravetat clínica, assessorament i derivació.

· Protocols realitzats per a la valoració de la gravetat clínica,assessorament i derivació de casos de violència domèstica.


5.2.13.A.14. Establir la coordinació de l'atenció a la persona víctima deviolència, a través dels treballadors socials i dels servicis d'atenció iinformació al pacient.

· Protocol en el SAIP per a l'atenció de les persones víctimes deviolència.


5.2.13.A.15. Facilitar el tractament mèdic i psicològic adequat de lespersones víctimes de violència domèstica.

· Nombre de víctimes amb tractament medicopsicològic.· Disminució de les recidives de casos de violència.


5.2.13.A.16. Facilitar el tractament mèdic i psicològic adequat delsagressors (adolescents a risc, adults, ancians, etc.).

· Nombre d'agressors tractats.· Disminució de la incidència i gravetat dels casos de violència (adults).

· Sistema d'nformació ambulatori.· Documents específics.

5.2.14.1. ÀREA SOCIOSANITÀRIA: ENVELLIMENTAgent coordinador: Servici d'Assistència Sociosanitària

Indicador (1)



O. 81: Desenvolupar un Pla Estratègic d'Atenció Sociosanitària del'Agència Valenciana de Salut.

· Pla Geriàtric realitzat/implantat.· Nombre d'unitats de geriatria.

· Grup de treball del Pla.

5.2.14.A.1. Desenvolupar un programa de salut dirigit a les personesmajors.

· Programa de salut dirigit a les persones majors realitzat. · Grup de treball del Pla.

5.2.14.A.2. Realitzar la valoració funcional a tots els majors amb criterisde risc sanitari i social, incloent-hi la valoració post-alta hospitalària.

· Protocol realitzat i implantat en les UHD, UMCES, Unitats d'Atenció iValoració Mèdiques Interdisciplinària Sociosanitàries.

· Servici d'Assistència Sociosanitària en consens amb societatscientífiques.

5.2.14.A.3. Realitzar programes de formació dirigits als cuidadors depersones majors i al voluntariat.

· Programes/Cursos de formació realitzats.· Nombre d'assistents als cursos de formació.

· Oferta docent i Sistema Informació EVES.

5.2.14.A.4. Potenciar el desenvolupament de dispositius assistencialssanitaris i socials per a l'atenció integral de les persones majors:

· Posada en marxa de les Unitats d'Atenció i Valoració MèdiquesInterdisciplinària Sociosanitàries (UVAMIS).

· Documents específics de la Direcció General d'AssistènciaSanitària.

1. Sanitaris: unitats funcionals de valoració, atenció d'aguts i valoraciófuncional geriàtriques; Unitat d'Hospitalització a Domicili (UHD) ambincorporació geriàtrica i coordinats amb l'atenció domiciliària d'atencióprimària.

· Nombre d'Unitats funcionals de valoració.· Nombre d'UHD amb incorporació geriàtrica.

· Documents específics de la Direcció General d'AssistènciaSanitària.

279ANNEXOS

5.2.14.1. ÀREA SOCIOSANITÀRIA: ENVELLIMENT (Cont.)Agent coordinador: Servici d'Assistència Sociosanitària

Indicador (1)



2. Socials: Potenciar els servicis d'ajuda a domicili, centres sociosanitarisamb cures rehabilitadores, centres de dia, vivendes tutelades, centresespecials d'atenció a majors, servici d'àpats social.

· Nombre de servicis d'ajuda a domicili.· Nombre de centres sociosanitaris amb cures rehabilitadores.· Nombre de centres de dia.· Nombre de vivendes tutelades.· Nombre de centres especials d'atenció a majors.· Nombre de pacients amb assistència de servici d'àpats social.

· Sistema d'Informació de Benestar Social.

5.2.14.A.5. Millorar la coordinació dels dispositius assistencials sanitaris isocials per a l'atenció integral de les persones majors.

· Protocols de coordinació realitzats. · Documents específics. Grup de Treball de coordinació.

5.2.14.A.6. Realitzar protocols i guies d'actuació conjunta, basades enl'evidència científica, que s'orienten cap a la continuïtat assistencial.

· Protocols realitzats.· Guies d'actuació realitzades.

· Documents específics. Grup de Treball de coordinació.

5.2.14.A.7. Incloure en ABUCASIS II la valoració de l'estat de salut de lespersones majors.

· Inclusió en Abucasis II. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.14.A.8. Desenvolupar plans de formació conjunts per alsprofessionals sanitaris de sanitat i servicis socials.

· Plans de formació realitzats. · Oferta docent. Sistema Informació EVES.

5.2.14.A.9. Recomanar que les institucions municipals i autonòmiquesdesenvolupen de manera coordinada, instal·lacions i programesapropiats per a l'activitat física dels majors.

· Recomanacions realitzades. · Documents específics de la Direcció General d'AssistènciaSanitària.

5.2.14.A.10. Acostar el Centre de Salut al Centre o Aula Municipal de latercera edat, perquè es realitzen allí programes de salut.

· Programes de salut realitzats en els centres o aules municipals de latercera edat.


5.2.14.A.11. Investigació en: prevenció de la dependència, estructuraorganitzativa de prestació de servicis i atenció clínica de les personesmajors, d'esta manera s'afavorixen els projectes interdisciplinaris iintegrals entre sanitat i servicis socials.

· Projectes d'investigació realitzats. · Oficina d'Investigació.

5.2.14.2. ÀREA SOCIOSANITÀRIA: CURES PAL·LIATIVES Agent coordinador: Servici d'Assistència Sociosanitària

Indicador (1)



O. 82: Elaborar un Pla de Cures Pal·liatives dins del Pla de Salut de laComunitat Valenciana 2005-2009, que preveja el model d'"UnitatFuncional" com a proposta organitzativa que assegure la continuïtat enles cures i integre els diferents recursos de cada Departament de Salut.

· Pla de Cures pal·liatives elaborades.· Pla de Cures pal·liatives desenvolupades.

· Documents específics.· Grup de Treball de coordinació.

5.2.14.2.A.1. Crear i implementar unitats hospitalàries de CuresPal·liatives als hospitals d'atenció a crònics i llarga estada de la ComunitatValenciana.

· Número de Unidades hospitalarias de Cuidados Paliativos.· Número o porcentaje de hospitales con Unidades de Cuidados

Paliativos.

· Directori de la Conselleria de Sanitat, de la SocietatEspanyola de cures pal·liatives (SECPAL), i de la SocietatValenciana de Medicina Pal·liativa (SVMP).

· CRC

5.2.14.2.A.2. Garantir la continuïtat assistencial, i establir mecanismesque permeten l'accés fàcil i ràpid als components de l'equip de curespal·liatives o altres opcions alternatives vàlides, en casos de necessitat ourgència.

· Pla de coordinació de recursos assistencials per departament.· Nombre d'unitats funcionals de Cures Pal·liatives per departament.· Nombre de protocols amb criteris de derivació funcionant.

· Elaboració de Registre.

5.2.14.2.A.3. Facilitar suport especialitzat per un equip complet iinterdisciplinari de cures pal·liatives.

· Nombre d'equips específics de Cures Pal·liatives per departament.· Nombre d'equips bàsics de Cures Pal·liatives per departament.

· Sistema d'Informació de la Direcció General d'AssistènciaSanitària.

· CRC

5.2.14.2.A.4. Elaborar protocols d'actuació que incloguen instruments idocumentació específica per a avaluar les necessitats dels pacients iestablir objectius terapèutics proporcionats.

· Protocols d'actuació realitzats. · Història clínica informatitzada.


5.2.14.2. AREA SOCIOSANITARIA: CUIDADOS PALIATIVOS(Cont.)Agente Coordinador: Servicio de AsistenciaSociosanitaria

Indicador (1)



5.2.14.2.A.5. Atendre de manera específica i millorar el procésd'informació i comunicació amb el malalt i família, de manera que faciliteel suport psicoemocional especialitzat si és necessari.

· Nombre d'activitats d'informació i comunicació amb el malalt i família.· Nombre d'interconsultes a Salut Mental.· Nombre d'equips específics amb psicòleg.

· Història clínica informatitzada.

5.2.14.2.A.6. Establir un pla de formació en Cures Pal·liatives quepermeta l'accés generalitzat del personal a un nivell bàsic de formació ipossibilite una formació més específica dels professionals interessats.

· Cursos de formació realitzats.· Nombre d'assistents als cursos de formació.· Nombre de cursos de CP de nivell bàsic i avançat impartits.

· Oferta docent.· Sistema d'informació EVES.

5.2.14.2.A.7. Desenvolupament de la llei d'informació i drets del pacient,amb accessibilitat dels professionals al registre de voluntats anticipades.

· Llei desenvolupada.· Nombre de documents de Voluntats Anticipades registrades.· Nombre de professionals amb accés al registre Voluntats Aanticipadas.

· Registre voluntats anticipades.

5.2.15. ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENTAgent coordinador: Servici de Provisió i AssistènciaFarmacèutica

Indicador (1)



O. 83: Realitzar campanyes d'informació i educació sobre medicamentsdirigides a la població en general i a col·lectius específics.

· Campanyes d'informació i educació realitzades. · Documentació específica Direcció General de Farmàcia iProductes Sanitaris (DGFPS)

· Sistemes d'informació departamentals

O. 84: Promoure la formació dels distints professionals de la salut en l'úsracional dels medicaments utilitzats en el tractament de patologies demajor prevalència.

· Cursos de formació realitzats. · Sessions de formació realitzades. · Altres activitats de formació desenvolupades.

· Oferta docent EVES· Documentació específica DGFPS· Sistemes d'informació departamentals.

O. 85: Fomentar l'atenció farmacèutica i el seguiment dels tractamentsen tots els àmbits, així com, la prevenció de problemes relacionats ambels medicaments.

· Programes d'atenció farmacèutica realitzats. · Documentació específica DGFPS· Sistema d'Informació de seguiment farmacèutic i dels

Col·legis Oficials de Farmacèutics.

O. 86: Homogeneïtzar criteris d'actuació en farmacoteràpia, i maximitzarla seua eficiència i minimitzant els seus riscos, en totes les ferramentespromogudes per l'Agència Valenciana de Salut.

· Actuacions dirigides a homogeneïtzar els criteris d'actuació enfarmacoteràpia.

· Documentació específica DGFPS· Sistemes d'informació departamentals.

O. 87: Control dels increments de la despesa farmacèutica dels grupsterapèutics de major consum i tendència de creixement, i de les novetatsterapèutiques.

· Indicadors econòmics (despesa, despesa/recepta, despesa/estada) · Informes d'evolució de la despesa farmacèutica · Quadres de comandament per a la gestió de la prestació farmacèutica

en SI· Altres actuacions desenvolupades

· Sistema d'Informació de la DGFPS, dels Servicis Farmacèuticsi dels Departaments.

· Sistema d'Informació ambulatori.

5.2.15.A.1. Dissenyar i realitzar campanyes d'informació i educació a lapoblació general, pacients, cuidadors, determinats col·lectius o grups derisc, sobre: compliment/adherència terapèutica, correcte maneig delsmedicaments i els seus dispositius d'administració, coneixements generalssobre el medicament i el seu valor terapèutic, coneixements sanitarisespecífics, autocures, automedicació responsable, i adequació de lesfarmacioles casolanes.

· Campanyes d'informació i educació realitzades· Col·lectius a què es dirigixen· Temes seleccionats· Material divulgatiu · Mitjans de difusió

· Altres activitats d'informació i educació.· Participació en projectes comunitaris.

· Documentació específica DGFPS · Sistemes d'Informació Departamentals.

5.2.15.A.2. Implantar la història clínica, incloent-hi la històriafarmacoterapèutica, única i informatitzada en els distints àmbitsassistencials, i facilitar la utilització d'esta per tots els professionals de lasalut implicats en l'atenció sanitària al pacient.

· Grau d'implantació de la història clínica electrònica ambulatòria ambhistòria farmacoterapèutica.

· Grau d'implantació de la història farmacoterapèutica informatitzada enels hospitals públics.

· Accés dels facultatius dels servicis farmacèutics públics a la històriaclínica electrònica.

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalària

5.2.15. Ús racional del medicament

281ANNEXOS

5.2.15. ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENT (Cont.)Agent coordinador: Servici de Provisió i AssistènciaFarmacèutica

Indicador (1)



5.2.15.A.3. Incrementar la notificació de sospites de reaccions adversesals medicaments a través del programa de notificació espontània(targeta groga) o altres programes de farmacoterapèutica.

· Sospites de reaccions adverses notificades. · Programes de fàrmac vigilància implantats.· Incorporar la targeta groga electrònica en Sistema d'informació

Ambulatori.

· Sistema d'informació de Farmacovigilància.· Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'informació Hospitalari.

5.2.15.A.4. Establir mecanismes de comunicació i coordinació delsprofessionals de la salut dels distints àmbits assistencials que intervenenen el procés assistencial, per a garantir la continuïtat en l'assistènciafarmacoterapèutica.

· Acords en comissions de coordinació farmacèutica i intercanviterapèutic adoptats.

· Protocols d'actuació intradepartamentals implantats. · Cobertura de sistemes de comunicació electrònics.

· Documentació específica DGFPS· Sistemes d'Informació Departamentals.

5.2.15.A.5. Optimitzar sistemes de dispensació de medicaments en elsdistints àmbits assistencials: implantar sistemes de dispensacióindividualitzada en dosis unitàries en tots els hospitals públics, sistemesde dispensació racionals i eficients en els centres residencialssociosanitaris, etc.

Sistema de dispensació optimitzats. · Cobertura de sistemes de dispensació (especifique)

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'informació hospitalari.· Sistema d'informació sociosanitaris

5.2.15.A.6. Desenvolupar i implantar guies i protocolsfarmacoterapèutics, coordinats entre àmbits assistencials, consensuatsamb societats científiques i assumits per l'Agència Valenciana de Salut.

Guies farmacoterapèutiques actualitzades. · Grau d'adequació a les guies. · Guia terapèutica en atenció primària incorporada a Sistema

d'informació ambulatori. · Protocols implantats.

· Documentació específica DGFPS· Sistema d'informació Departamentals· Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.15.A.7. Facilitar informació objectiva sobre terapèutica alsprofessionals de la salut basada en les evidències científiques disponibles.

· Butlletins terapèutics editats. · Butlletins de farmacovigilància editats. · Activitats d'actualització terapèutica.

· Documentació Específica de la DGFPS.· CAVIME

5.2.15.A.8. Establir mecanismes que garantisquen una adequadaselecció de medicaments, basant-se en criteris d'eficàcia, efectivitat,qualitat, seguretat i cost en tots els àmbits assistencials, a través de lescomissions de farmàcia i terapèutica, d'ús racional del medicament id'intercanvi terapèutic.

Procediments normalitzats de selecció.· Informes d'avaluació de medicaments realitzats.

· Documentació específica de la DGFPS.

5.2.15.A 9. Prescripció de medicaments per principi actiu més eficient entots els centres sanitaris de la xarxa assistencial pública. En concret, al'alta hospitalària, prescriure en receptes mèdiques oficials per principiactiu més eficient.

· Prescripcions per principi actiu més eficient.· Prescripcions en recepta mèdica oficial en atenció especialitzada.

· Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalari.

5.2.15.A 10. Desenvolupament i implantació de noves tecnologies per ala millora de l'ús dels medicaments en tots els àmbits assistencials(prescripció assistida, guies i protocols en suport electrònic, sistemes dedispensació, recepta electrònica, etc.).

· Lectura de la targeta sanitària individual en oficines de farmàcia · Grau d'implantació i utilització de GAIA i Sistema d'informació

ambulatori. · Grau d'implantació de guies i protocols en Sistemes d'Informació. · Prescripció electrònica assistida en hospitals.

· Sistema d'informació ambulatori.· Sistema d'Informació Hospitalari.

5.2.15.A 11. Desenvolupar programes d'atenció farmacèutica en tots elsàmbits assistencials, dirigits a determinats grups de població o a pacientsindividuals.

· Programes d'atenció farmacèutica.· Creació d'UFPE. · Normativa específica publicada.

· Documentació específica DGFPS

5.2.15.A 12. Participació dels professionals en la millora de la qualitat dela prestació farmacèutica i en el disseny dels indicadors de qualitat deprescripció relacionats amb la incentivació.

· Procediment per a la participació · Comissions de qualitat departamentals· Cicles de millora de la qualitat de prescripció

· Documentació específica Agència Valenciana per a la Salut.· Sistema d'Informació Departamentals

5.2.15.A 13. Establir programes de formació en l'ús racional demedicaments per als distints professionals de la salut.

· Programa de formació. · Cursos de formació realitzats. · Altres activitats formatives realitzades.

· Oferta docent EVES· Documentació específica DGFPS

5.2.15.A 14. Optimitzar la gestió i administració de medicaments pelpersonal d'infermeria, per mitjà de la utilització de procedimentsnormalitzats i registres; en especial, per a persones dependents respectea la seua medicació en l'àmbit residencial sociosanitari.

· Procediments normalitzats implantats. · Registres d'administració.

· Sistema d'informació departamentals· Sistema d'informació sociosanitaris


5.2.15. ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENT (Cont.)Agent coordinador: Servici de Provisió i AssistènciaFarmacèutica

Indicador (1)



5.2.15.A 15. Incorporar a la història clínica i farmacoterapèutica lesvaloracions de l'estat funcional, estat cognitiu, estat social i dependència,respecte a la medicació.

· Implementar la valoració en la història clínica electrònica. · Sistema d'informació Ambulatori.

5.2.15.A.16. Realitzar la revisió i informació sobre els medicamentsprescrits, al pacient i cuidador, durant l'estada hospitalària i a l'alta.

· rotocols d'actuació. · Informes farmacoterapèutics a l'alta.


5.2.15.A 17. Establir mecanismes per a l'adequada adquisició i gestió demedicaments en els centres sanitaris.

· ndex de rotació d'estocs. · Índex de ruptura d'estocs.

· Sistemes d'Informació dels Servicis de Farmàcia.

5.2.15.A 18. Facilitar informació relativa a les condicions de prescripció idispensació de medicaments als usuaris del sistema sanitari.

· Informació general actualitzada als ciutadans. · Protocols d'actuació. · Portal de la Conselleria de Sanitat actualitzat.

· Sistemes d'Informació Departamentals.· Documentació específica de la Direcció General de Farmàcia

i Productes Sanitaris. (DGFPS).

5.2.15.A 19. Desenvolupar projectes d'investigació finançatspreferentment per l'administració pública, sobre la utilització demedicaments i resultats en salut.

· Participació en projectes d'investigació. · Articles publicats.

· Sistema d'Informació Departamentals.· Documentació específica. · Oficina d'Investigació.

5.2.15.A 20. Optimitzar la recollida i eliminació selectiva de restes demedicaments i dispositius en tots els àmbits assistencials.

· Programa de gestió de residus intracentre implantat · Programa SIGRE

· Sistemes d'Informació Departamentals.· SI Col·legis Oficials de Farmacèutics.

5.2.15.A 21. Realitzar activitats d'informació i assessorament en l'úsracional del medicament a altres professionals, per part dels farmacèuticsd'atenció primària.

· Sessions realitzades. · Altres activitats.

· Sistemes d'informació departamentals.

5.2.15.A 22. Realitzar anàlisi de la prestació farmacèutica, grupsterapèutics i principis actius de major consum i impacte en la despesa, idetecció de les causes de l'increment de la despesa farmacèutica.

· Infomes realitzats. · Indicadors de prestació farmacèutica. · Indicadors d'indicació-prescripció. · Mesures adoptades.

· Documentació específica DGFPS· Sistemes d'informació ambulatori.· Sistemes d'informació departamentals.

5.2.16. URGÈNCIES I EMERGÈNCIESAgent coordinador: Servici d'Assistència Sanitària Urgenti Emergències

Indicador (1)



O. 88: Adequar la resposta assistencial per mitjà de la implantació en totsels Servicis d'Urgències, criteris i mecanismes de priorització del'assistència basats en la urgència, homogenis i recolzats per sistemesd'informació adequats.

· Criteris i mecanismes de priorització implantats en tots els Servicisd'Urgències.

· Nombre o percentatge de Servicis d'Urgències on s'ha implantatcriteris i mecanismes de priorització.

· Sistema d'informació Ambulatori.· Sistema d'informació Hospitalari.· Sistema d'informació Extrahospitalari.

5.2.16.A.1. Potenciar la creació i posada en marxa del número de telèfonúnic d'Urgències i Emergències Sanitàries:

1. Campanya de difusió de l'accés telefònic. · Campanya realitzada. · Documentació específica.

2. Potenciar el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU) coma coordinador i organitzador de les urgències i emergències sanitàriesdels Departaments de Salut.

· Activitats de potenciació del Centre d'Informació i coordinaciód'urgències realitzades.


5.2.16.A 2. Adequar els continguts d'informació al ciutadà: sobre elscircuits d'atenció urgent, del mode d'accés i pautes d'ús adequat delsservicis d'urgències i emergències.

· Informació adequada. · Documentació específica.

5.2.16.A 3. Implementar la informació directa als centres d'atenció alspacients:

1. Millora de les habilitats dels professionals per mitjà de formacióespecífica.

· Cursos de formació realitzats.· Nombre d'assistents.


2. Millora en els continguts en la comunicació als pacients. · Nombre de canvis realitzats en la informació. · Documentació específica.

5.2.16. Urgències i emergències

283ANNEXOS

5.2.16. URGÈNCIES I EMERGÈNCIES (Cont.)Agent coordinador: Servici d'Assistència Sanitària Urgenti Emergències

Indicador (1)



3. Realització i entrega d'informes d'alta informatitzats, millorant lallegibilitat i registre.

· Implantació del document de l'alta informatitzada.· Nombre de centres amb alta informatitzada.

· Sistema d'Informació Hospitalari.

5.2.16.A 4. Implicació dels recursos d'atenció urgent en el foment del'educació sanitària de la població per mitjà de plans de comunicació iformació en àrees d'interés preventiu: Prevenció d'Accidents (trànsit,domèstics, laborals...). Prevenció de malalties prevalents (CardiopatiaIsquèmica, etc.). Desenvolupament d'autoassistència. Autoajuda.

· Plans de comunicació realitzats.· Cursos de formació realitzats.


5.2.16.A 5. Elaboració, implantació i difusió d'un model organitzatiuintegral d'atenció urgent i d'emergències.

· Elaboració del model organitzatiu integral d'atenció urgent id'emergències realitzat.

· Model organitzatiu integral d'atenció urgent i d'emergències.· Model organitzatiu integral d'atenció urgent i d'emergències

implantat.


5.2.16.A 6. Prioritzar la implantació del model organitzatiu a nivelldepartamental que assegure l'assistència sanitària urgent coordinadaentre atenció primària i la resta de nivells assistencials del departament.

· Nombre de departaments de salut amb model implantat. · Documentació específica.

5.2.16.A 7. Introduir criteris i mecanismes de gestió de qualitat, mesurade resultats i millora contínua en tots els nivells organitzatius dels servicisd'atenció urgent.

· Control de qualitat implantat. · Documentació específica.

5.2.16.A 8. Implantar sistema de priorització en l'assistència urgent ambcriteris comuns entre nivells i entre departaments i facilitar lesferramentes necessàries per a la implantació del sistema de priorització.

· Sistema de classificació de pacients implantat en tots els hospitals. · Sistema d'Informació Hospitalari.

5.2.16.A 9. Dotar els servicis d'atenció urgent de mecanismesd'informació directa als pacients tant personals com telefònics quemilloren el nivell de coneixement de l'usuari i la seua satisfacció.

· Mecanismes d'informació implantats. · Documentació específica.

5.2.16.A 10. Promoure un model organitzatiu comú en els Servicisd'Urgències Hospitalàries que integre les Unitats de Curta Estada i lesUnitats d'Hospitalització a Domicili.

· Realització pel Departament de Salut del document sobre modelorganitzatiu comú.


5.2.16.A 11. Orientar-se cap a un model organitzatiu comú que intregreels diferents nivells d'assistència urgent i garantisca la continuïtatassistencial en l'atenció urgent.

· Realització pel Departament de Salut del document sobre modelorganitzatiu integral.


5.2.16.A 12. Establir protocols específics d'actuació conjuntaintersectorial (bombers, policies, protecció civil, etc.) en coordinació ambel Servici d'Emergències Sanitàries i establir un calendari de simulacresque garantisquen l'efectivitat en situacions catastròfiques.

· Protocols realitzats.· Calendari de simulacres realitzat.· Nombre de simulacres realitzats.


5.2.16.A 13. Pla de modernització de tecnologies de la informació i de lacomunicació que facilite el maneig, registre d'informació i la comunicacióperquè garantisquen una cobertura adequada (ràdio, telefonia mòbil,etc.) i una millora en els sistemes d'informació de l'atenció urgent.

· Implantació d'un pla de modernització dels sistemes d'informació enurgències.

· Nombre de millores en els sistemes d'informació de l'atenció urgent.

· Sistema d'Informació d'Urgències Ambulatori, Hospitalari iExtrahospitalari.

5.2.16.A 14. Establir plans de formació de professionals de l'assistènciaurgent que incloga: habilitats tècniques, actualitzacions teòriques,habilitats de comunicació, maneig de situacions crítiques i de catàstrofe.

· Plans de formació elaborats. · Oferta docent EVES.


5.2.17. DESIGUALTATS EN SALUTAgent Coordinador: Oficina del Pla de Salut

Indicador (1)



O. 89: Difondre des dels centres assistencials la informació necessàriasobre malalties rares per a orientar els pacients i els seus familiars,incloure la investigació d'estes malalties entre les àrees prioritàriesd'investigació.

· Nombre d'activitats d'informació sobre malalties rares realitzades.· Nombre de malalties rares abordades en les activitats d'informació.· Nombre de projectes d'investigació sobre malalties rares realitzades.

· Documents específics.· Oficina d'Investigació.

O. 90: La Conselleria de Sanitat vetlarà perquè es mantinga l'equitat en laimplementació dels objectius del Pla de Salut.

· Realització d'informe anual sobre el compliment del principi d'equitat. · Documents específics.

5.2.17.A.1. Monitoritzar a través de les enquestes de salut,l'autopercepció de salut, segons gènere, edat, nivell educatiu, nivelleconòmic i classe social.

· Inclusió de la valoració en el qüestionari. · Enquestes de Salut.

5.2.17.A.2. Realitzar l'anàlisi dels indicadors dels sistemes d'informaciósanitària, segons gènere, edat, nivell educatiu, nivell econòmic i classesocial.

· Inclusió de les variables en els Sistemes d'Informació Sanitaris. · Documents específics.

5.2.17. Desigualtats en salut

10


BIBLIOGRAFIA

287BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

Artatcoz, l.; Cortés, i.; Moncada, s.; Rohlfs, i. I Borrell, c. Diferencias de género en la influencia deltrabajo doméstico sobre la salud. Gac Sanit, 1999; 13 (3): 201-207.

Balance Scorecard Collaborative. Disponible en: URL: http://www.bscol.com (Accés al novembre,2005).

Bayo, J.; Sola, C.; García, p. et al. Prevalencia de la diabetes mellitus no insulino-dependiente en Lejona(Vizcaya). Med Clin (Barc), 1993; 101: 609-612.

Borrell, C.; Peiró, R.; Ramón, N.; Pasarín, MI, Colomer, C, Zafra E, Álvarez-Dardet, C.Desigualdades socioeconómicas y planes de salud en las comunidades autónomas del Estado español. GacSanit, 2005; 19(4): 277-286.

BORRELL, C. i PASARÍN, MI. The study of social inequalities in health in Spain: Where are we? J EpidemiolCommunity Health, 1999; 53: 388-389.

Borrell, C. Pasarín, MI. Estado de Salud y Género en Cataluña. Una aproximación a través de las fuentesde información disponibles. Gac Sanit, 2001; 1 (13): 54-60.

Cabasés Hita, JM, Castellón Leal, E, Fernández Cano, P, editories. El Marco de Madrid: una propuestade valores en las actuaciones públicas sobre la salud. Madrid: MSD y Fundación Abril Martorell, 2005.

Cabasés, J, Gaminde, I, I Gabilondo, L.: Contracting arrangements in the healt strategy context. ARegional approach for Spain. Ponència presentada a la conferència Targets for Healt. París, 23-24 setembrede 1999 (mimeo).

Canadian Perinatal Surveillance System. Perinatal health indicators for Canada. Minister of PublicWorks and Government Services: Canada, 2000.

Castell, d.; Tresserras, R, Serra, J, et al. Prevalence of diabetes in Catalonia (Spain): an oral glucosetolerance test-based population study. Diabetes Res Clin Pract, 1999; 43: 33-40.

Consejería de Sanidad y Consumo. Plan de Salud de Extremadura 2005-2008. Mérida: Junta deExtremadura, 2005.

Consejería de Salud. Tercer Plan Andaluz de Salud 2003-2008. Junta de Andalucia, 2003.

Consejería de Salud y Servicios Sanitarios. Plan de Salud para Asturias 2004-2007. Oviedo: Gobiernodel Principado de Asturias, 2005.

Conselleria de Sanidad. Plan Oncológico de la Comunidad Valenciana 2002-2006. València, GeneralitatValenciana, 2002.

Conselleria de Sanidad. Plan de Seguridad Alimentaria de la Comunidad Valenciana. València,Generalitat Valenciana, 2001.

Conselleria de Sanidad. Plan de Diabetes. València, Generalitat Valenciana, 2002.

288 BIBLIOGRAFIA

Conselleria de Sanidad. Plan para la prevención y control de la osteoporosis en la ComunidadValenciana. València, Generalitat Valenciana, 2003.

Conselleria de Sanidad. Encuesta de sexualidad en jóvenes de la Comunidad Valenciana (de 16 a 24años). València: Generalitat Valenciana, 2001.

Conselleria de Sanitat i Consum. Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 1990-1991. Serie Plande Salud de la Comunidad Valenciana, núm.2. València: Generalitat Valenciana, 1993.

Conselleria de Salut i Consum. Plan de Salud de las Islas Baleares 2003-2007. Palma de Mallorca:Govern de les Illes Balears, 2003.

Conselleria de Sanidad. Plan de Salud de la Comunidad Valenciana 2001-2004. València: GeneralitatValenciana, 2001.

Conselleria de Sanidad. Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 2000-2001. València:Generalitat Valenciana, 2002.

Costa-Font, J. Participación colectiva y revelación de preferencias sobre programas sanitarios: un enfoquede sistema sanitario. Departamento de Teoría Económica. Universidad de Barcelona, Barcelona (Espanya),Gac. Sanit. 2005; 19 (3): 242-52.

Del Llano J, Polanco, C, García S. ¿Todo para todos y gratis? El establecimiento de prioridades en elsistema de salud español. Madrid: Fundación Gaspar Casal, 2004.

Diabetes Mellitus y Embarazo. Guía asistencial 2ª Edición. Grupo Español de Diabetes y Embarazo.2000.

Dolan, P, Cookson, R, Ferguson, B. Effect of discussion and deliveration in the public´s views of proritystting in healt care: focus group study. Center for Healt Economics University of York, York, YOI 5DD. BMJ,1999; 318: 916-9.

Durán, MA. El futuro del trabajo en Europa. Cátedra Cañada Blanch de Pensamiento Contemporáneo dela Universidad de Valencia. Cuadernos de trabajo núm. 5. València. 2000.

Durán, MA. Los costes invisibles de la enfermedad. Fundación BBV. Bilbao.1999.

Durán, MA. Los servicios sanitarios y los planes de salud. Revisiones en Salud Pública, 1995; 4: 171-190.

Estevez Lucas, J. Abordaje del gestor sanitario ante una nueva prestación: la atención sociosanitaria. RevAdm Sanit, 2005; 3 (2): 291-297.

Franch, J, Alvarez, JC, Alvarez, F, et al. Epidemiología de la diabetes mellitus en la provincia de León.Med Clin (Barc), 1992; 98: 607-611.

Fundación Salud, Innovación y Sociedad. Envejecimiento y dependencia: futuros deseables yfuturos posibles. Fundación Salud, Innovación y Sociedad. Barcelona. 2000.

Geller, Rosemary J. The first year of Health Improvement programmes,views from Directors of PublicHealth. Journal of Public Health Medicine, 2001; 23 (1).

Gispert, R, Water van de HPA, Herten van L. Institut d´Estudis de la Salut, Barcelona (Espanya), TNOPrevention and Healt, Leiden (Holanda). Gac. Sanit, 2000; 14 (suplement 3). En premsa.

Gómez Tato, I. Atención sociosanitaria y atención mental. Rev Adm Sanit, 2005; 3(2): 273-286.

González, N, Padiema, A, Quintana, J.M, Aróstegui, I, Horcajo, M. J. "Calidad de vida de lospacientes afectados por trastornos de la alimentación." Gac Sanit, 2001; 1 (13): 18-24.

Haddon, W. Options from the prevention of motor vehicle crash injury. Isr J Med Sci, 1980:16: 45-64.

Indicateurs de Santé. Institut Canadien d´Information sur la Santé. Disponible en: URL:http://www.icis.ca (Accés al juliol, 2005).

Informe sobre el impacto social de los enfermos dependientes por ictus (Informe ISEDIC, 2004).Merck Sharp & Dohme de España. Madrid; 2004.

Krans, HMJ, Porta, M, Ken, H. Diabetes Care and Research in Europe: The Saint Vicent Declaration actionprogramme. Implementation Document Giornale Italiano di Diabetologia. 1991; 12 (suplement 2).

Martínez Aguayo C. Los Planes de Salud: la perspectiva de la gestión. En: La gestión de servicios sanitariosorientada a la mejora de la salud. Curso Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Santander, 8-12 dejuliol de 1996. MSD de España; 1997.

Mckee, M. Does the WHO have a role in Europe (Editorial) BMJ, 1998; 316: 1420-3.

Ministerio de Sanidad y Consumo. Plan Integral de Cardiopatía Isquémica 2004-2007. Madrid.Ministerio de Sanidad y Consumo, 2003.

Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de España 2003. Madrid: Ministerio deSanidad y Consumo, 2003.

Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de España 1997. Madrid: Ministerio deSanidad y Consumo, 1999.

National service frameworks. Disponible en URL: http://www.wales.nhs.uk (Accés al setembre, 2005).

organización Mundial de la Salud. Salud 21. El marco político de salud para todos de la región Europeade la OMS. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1999.

Peiró, s. De la gestión de lo complementario a la gestión integral de la atención de salud: gestión deenfermedades e indicadores de actividad. En: Ortún, v. Gestión Clínica y Sanitaria. De la práctica diaria a laacademia, ida y vuelta. Barcelona: Masson; 2003. p. 17-87.

Peiró, R, Ramón, N, Álvarez-Dardet, C, Colomer, C, Moya, C, Borrell, C, Plasència, A, Zafra, EPasarín, MI. Sensibilidad de género en la formulación de planes de salud en España: lo que pudo ser y nofue. Gac Sanit. 2004; 18 (Suplement 2): 36-46.

Peiró, R Álvarez-Dardet, C Plasència, A, Borrell, C, Colomer, C Moya, C, Pasarín, MI, Zafra, E.Rapid appraisal methodology for 'health for all' policy formulation análisis. Health Policy. 2002; 62: 309-328.

289BIBLIOGRAFIA

Pineault, R, I Daveluy, c. La determinación de prioridades en La planificación sanitaria. Conceptos,

métodos, estrategias. Ed. Masson, Barcelona, 1987.

Planes de Salud. Conclusiones de Talleres de trabajo.

Disponible en URL: www.sociedadcanariadesaludpublica.com (Accés al novembre, 2005).

Report on the third evaluation of progress towards health for all in the European Region of

WHO (1996-1997). Healt in Europe. World Healt Organisation; 1996.

Rohlfs, I, Borrell, C, Anitua, C, Artatcoz, L, Colomer, C, Escriba, V et al. La importancia de la

perspectiva de género en las encuestas de salud. Gac Sanit. 2000; 14 (2): 146-155.

Rohlfs, I, Borrell, C. Fonseca, M.C. Género, desigualdades y salud pública: conocimientos y

desconocimiento. Gac Sanit, 2000; 14 (3): 61-71.

Rohlfs, I, De Andrés J, Artatcoz,L, Ribalta M, Borrell, C. Influencia del trabajo remunerado en el

estado de salud percibido de las mujeres. Med. Clin (Barc), 1997; 108: 566-571.

Serna, MC.; Madrid, M.; Cruz, I, et al. Estimación de la prevalencia de diabetes mellitus en seis

comarcas de la provincia de Lleida. Endocrinología, 1999; 46: 83-86.

The Diabetes Control and Complications Trial Research Group. Effect of intensive treatment of

diabetes on the development and progression of long term complications in insulin dependent diabetes

mellitus. N Eng J Med, 1993; 329: 977-986.

UK Prospective Diabetes Study Group. Effect of intensive blood-glucuose control with sulphonylureas

or insulin compared with conventional treatment and risk of complications in patients with type 2 diabetes

(UKPDS 33). Lancet, 1998; 352: 837-853.

Water van de HPA; Herten van LM. Healt Policies on Target. Review of Healt Target and Priority

Setting in 18 Europeam Countries. Leiden. Prevention and Healt, 1998.

Wilson, pw.; anderson, km. I kannel wb. Epidemiology of diabetes mellitus in the elderly. The

Framingham Study. Am J Med, 1986; 80: 3-9

World Health Organisation Regional Office for Europe (1998): Health 21: The Health For All Policy

Framework for the WHO European Region. Copenhaguen, 1998.

290 BIBLIOGRAFIA