unitat - edebe.com llengu… · unitat 5 en finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teva...

Unitat

5

En finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teva capacitat de:

Comunicació lingüística i audiovisual

• Llegir còmics amb la intenció de gaudir de la lectura.

• Identificar les característiques del còmic i els seus recursos ex-

pressius.

• Interpretar la informació d’un horari.

• Aplicar en els teus escrits la distinció entre sentit propi i sentit fi-

gurat.

• Ser conscient dels components morfosintàctics i ortogràfics de la

llengua escrita: els determinants i l’escriptura de les vocals o/u.

Aprendre a aprendre

• Treballar en equip.

Tractament de la informació i competència digital

• Utilitzar de manera apropiada les tecnologies de la informació i la

comunicació.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

108 Unitat 5

CONTINGUTS

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORAL’afer Tornassol

EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUALEl còmic

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

GRAMÀTICAEls determinants

ORTOGRAFIALes vocals o/u àtones

LÈXIC I SEMÀNTICASentit propi i sentit figurat

T’AGRADA LLEGIR CÒMICS?Observa aquesta imatge, on es situa?

Els còmics expliquen una història combinant texti dibuix. N’hi ha de molts tipus: de superherois,d’humor, d’aventures, realistes...

• A tu quins còmics t’agraden més?

109

110 Unitat 5

Abans de llegir

Tot seguit llegiràs el començament de L’afer

Tornassol, còmic publicat per Hergé l’any

1956. Es tracta del divuitè àlbum de Les aven-

tures de Tintín, personatge creat el 1929. En

aquesta aventura, ambientada a Suïssa, el

professor Tornassol ha creat un destructor

aparell d’ultrasons i és raptat pels borduris i

després pels sildaus. Tintín i el capità Had-

dock, ajudats per la Castafiore, han de rescatar

el seu amic.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

© H

ergé

/Mou

linsa

rt 20

11

L’AUTOR I LA SEVA OBRA

Hergé (Georges Remi)

L’afer Tornassol, Editorial Joventut, 1994

L’escriptor i dibuixant belga Georges Remi

(Etterbeeh 1907–Brussel·les 1983), conegut pel

pseudònim Hergé, pronunciació en francès de

les seves inicials (R. G.), és un dels autors de còmics

més famosos del món. Creador de l’intrèpid re-

porter Tintín, el seu fidel gos Milú i altres com-

panys d’aventures, dels vint-i-quatre àlbums del

personatge s’han publicat més de dos-cents

trenta milions de còpies en vuitanta llengües.

111Lectura. Competència lectora

capell: barret.


© He

rgé/

Mou

linsa

rt 20

11

112 Unitat 5

1. En quin context se situa el fet que relata el còmic? Respon les preguntes.

— On se situa?

— En quant de temps transcorre?

— Quants personatges hi intervenen?

2. Respon aquestes preguntes sobre la lectura:

— Quin és l’ofici del personatge de les primeres vinyetes? Com ho has sabut?

— Sobre què parlen els personatges que passegen?

— Quin fet interromp la seva conversa?

— Qui creus que són els dos personatges que s’amaguen a la darrera vinyeta?

3. En la segona pàgina d’aquest còmic el temps atmosfèric canvia respecte de la primera. Quins canvis observes en les il·lustracions

que així ho indiquen?

4. Explica el significat de les onomatopeies que apareixen en el còmic:

5. Què expressen les línies en espiral que hi ha en algunes vinyetes? I les gotetes d’aigua que apareixen al voltant dels personatges?

6. Digues el significat de les expressions següents que apareixen a la lectura: «ja n’hi ha un tip», «anirem ben servits», «llamp de llamp»,

«pels bigotis de Pleksi-Glaç».Cr


REFLEXIÓ

CREACIÓ

8. Observa els elements gràfics del còmic de Tintín (línies, mida de les lletres,

signes de puntuació…). Per què creus que són tan importants?Expres-

sió oral

7. Treball en equip: Confeccioneu una seqüència de cinc dibuixos que continuïn

aquesta història, en grups de dos o tres companys. Seguiu aquest procés:

— Discutiu la idea a desenvolupar i redacteu un guió de la història que ex-

plicareu.

— Feu separadament diversos esbossos o proves de cada dibuix. Hi po-

deu afegir textos breus que acompanyin els dibuixos.

— Trieu els dibuixos definitius i ordeneu-los. Poseu-hi color, si cal.exi

RIIIIING

BUUUUUM

UUHHH

EXPRESSIÓ ORAL

9. Has llegit mai un còmic d’en Tintín? Què en saps d’aquest personatge

tan mític?

10. Explica amb les teves paraules què volen dir les vinyetes de les tires cò-

miques de la dreta.

Després de llegir

COMPRENSIÓ

Escolta o llegeix el text i resol les activitats.��

Autor: Picanyol. Cavall Fort, núm.1093.

113Expressió escrita, oral i audiovisual

El còmic és una història, dividida en vinyetes, que explica un seguit d’accions

combinant diàleg i dibuixos.

El còmic recull les característiques del gènere narratiu, perquè mitjançant tex-

tos i dibuixos explica un seguit d’aventures. El dibuix es combina i es comple-

menta amb els diàlegs dels personatges i altres textos explicatius, que són els

que fan avançar la història.

El còmic és un gènere popular dirigit preferentment a la població jove. Utilitza

el registre col·loquial, és a dir, el llenguatge directe i expressiu, el vocabulari

senzill i l’oració curta.

Els textos es presenten dins bafarades (cartutxos o globus) que reprodueixen

els diàlegs entre els personatges en estil directe, els seus pensaments i al-

gunes explicacions breus.

El còmic està format per vinyetes (requadres generalment tancats que inclouen

text i il·lustració), que es repeteixen en tires o àlbums.

— Una tira és una seqüència de diverses vinyetes que explica una petita histò-

ria o un acudit.

— Un àlbum és una narració en forma de còmic editada en format de llibre imprès.

El còmic es llegeix d’esquerra a dreta i de dalt a baix, igual que el contingut de

cada vinyeta.

El còmic

DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

Observa en aquesta vinyeta la in-

formació que donen la forma dels dos

globus, l’onomatopeia i la metà-

fora visual que contenen, la mida de

les lletres, les línies cinètiques que

envolten el personatge, l’expressivi-

tat del seu rostre i la posició del cos.

FIXA-T’HI

Les aventures de Pere Vidal. La casa sota la sorra. Guióde Joaquim Carbó i dibuixos de Josep Maria Mado-rell. Publicat a Cavall Fort i posteriorment per J. Tre-moleda, 1968.

© Hergé/Moulinsart 2011

114 Unitat 5

El text dels còmicsEn el còmic, el text es representa mitjançant tres recursos visuals:

— Cartutx: càpsula rectangular que aclareix el contingut de la vinyeta. Repre-

senta la intervenció del narrador explicant els canvis de lloc o de temps (Men-

trestant, a l’estació de tren..., Una estona més tard...).

— Globus: recull el text que diu un personatge. Generalment té forma ovala-

da, però pot ser asserrerat si es parla a través d’un telèfon, si reprodueix un

crit o una expressió enrabiada, etc.

— Delta: senyal en forma d’angle que indica de quin personatge o font proce-

deix el text del globus. Es representa amb bombolletes si recull els pensa-

ments del personatge.

— Pots consultar diferents exemples de globus i cartutxos a la pàgina web se-

güent: http://www.xtec.cat/~imagrans/ ( Activitats Globus).

Els recursos expressius El còmic fa servir molts recursos del cinema, sobretot en la composició i es-

tructuració de l’espai (diferents tipus de plans, sensació de profunditat i relleu,

transició o muntatge, ús del color, etc.).

Tanmateix, el còmic ha desenvolupat molts recursos expressius propis (traces de

moviment, mida de les lletres, etc.). Vegem-ne els més importants:

— Planificació. El dibuix es representa amb diferents tipus de plans, des del

pla general al pla de detall.

A la pàgina web següent pots veure exemples de diferents tipus de plans:

http://www.xtec.cat/~imagrans/ ( Activitats La Vinyeta 2).

— Línies cinètiques. Generalment indiquen la trajectòria d’un moviment: un

cotxe que passa corrent, un cos que cau o la trajectòria d’un objecte. També

poden indicar la pols que s’aixeca en córrer, l’impacte d’un cotxe en xocar, etc.

— Mida de les lletres. Depenent de la mida de les lletres, un personatge pot es-

tar cridant (lletres grosses) o bé parlar molt fluixet (lletres més petites).

— Metàfores visuals. En els còmics les metàfores visuals són dibuixos que

expressen estats d’ànim o situacions dels personatges. Per exemple, les estre-

lles al voltant d’un personatge quan ha rebut un cop, els signes de sorpresa

o d’interrogació o la bombeta surant damunt del cap quan se li acut una idea.

— Onomatopeies: representen un so natural que augmenta l’expressivitat de

la vinyeta (Renoi! Òndia! Uf! Buf! Ai! Ecs!).

DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

Fixa’t en la planificació de les quatre

vinyetes del còmic de sota per afe-

gir emoció a la història:

1. pla general: cotxe, trampa i per-

sonatge misteriós.

2. pla de conjunt: cotxe.

3. pla de detall: coet.

4. pla de conjunt que incorpora tots

els elements anteriors i crea emo-

ció.

FIXA-T’HI

Florenci Clavé, Les aventures del Doctor Calbot,el savi de Vallvidrera, Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

Gràcies per lluitar per l’honor del meu poble i ajudar-me a recuperar les joies robades sense demanar res a canvi.

DESPRÉS DE CONSUMARLA VENJANÇA DE TOT ELPOBLE, TOSHIRO TORNAA CAMINAR AL COSTATDE LA SEVA ESTIMADA, LATÍMIDA MIAOU MIAOU.

Caminar al teu costat és el plaer més gran que pot concebre

un samurai.

115Expressió escrita, oral i audiovisual

ACTIVITATSDIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

11. Explica les diferències entre els tres plans d’aquesta pàgi-

na de còmic:

12. Llegeix aquest text i transforma’l en una tira còmica amb

diàlegs en estil directe entre els personatges.

Un noi surt de l’institut parlant de música amb un amic,

de les ganes que té de formar una banda de rock, però

no s’atreveix a demanar als pares que li comprin una gui-

tarra elèctrica. Viu molt lluny i torna a casa amb la motxi-

lla a l’esquena. A mig camí es posa a ploure i arriba a casa

xop. Només entrar li diu al pare que li ha de demanar una

cosa, però no s’atreveix a dir-li que és una guitarra elèc-

trica. El pare li diu que ja l’entén, que fa dies que hi

pensa i que té una sorpresa per a ell. El noi es posa

molt content i el pare va a buscar un paquet molt llarg

i prim. El noi fa una exclamació d’alegria pensant-se que

és la guitarra, però l’obre i resulta ser un paraigua.

13. Escriu l’adjectiu que correspon a cadascuna de les imatges.

14. Escriu què signifiquen aquestes metàfores visuals: un cor

vermell, un cor trencat en dos trossos, un llamp, la lletra Z,

el signe del dòlar, gotetes d’aigua que surten del cap d’un

personatge, notes musicals surant en l’aire.

— Pots consultar la pàgina web següent: http://www. xtec.

cat/~imagrans/ ( Activitats Metàfores visuals).

15. Entra a la pàgina web http://www.xtec.cat/~imagrans/ (Ac-

tivitats Onomatopeies 1) i realitza l’activitat que s’hi

indica per a identificar i interpretar onomatopeies.

16. Elabora un còmic. Per tal de tenir les pautes necessàries,

entra a la pàgina http://www.xtec.cat/~imagrans/

— Prepara llapis, goma, regles, bolígrafs i retoladors.

— Fes clic a Activitats Guió.

— Segueix els passos que s’hi indiquen per fer un còmic

en equip.

17. Identifica en aquestes vinyetes els elements següents:

• Fumet i deltes • Onomatopeia

• Metàfora visual • Línies cinètiques

• Expressivitat dels rostres

18.

@

@

Aquest apartat és un joc d’expressió oral. Consis-

teix a solucionar un enigma a partir de molt po-

ques dades. El professor o professora t’explica una

història a cau d’orella i et diu la part que pots expli-

car en veu alta als companys. Els altres t’aniran fent

preguntes, però tu només pots respondre sí o no.

Enigmes�

TÍTOL DE LAHISTÒRIA

PER A DIR EN VEUALTA

Feliç aniversari

Abans d’ahir tenia 13 anys

i l’any que ve en faré 16.

Com pot ser?

Patates per sopar

Com s’ho ha de fer una

mare que no sap comptar

per repartir cinc patates

entre els seus sis fills de

manera que tots en men-

gin la mateixa quantitat?

Les aventures d’Espirú i Fantàstic, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

@

Autor: Pineda Bono. Coberta del núm. 1 de Cavall Fort, 1961.

116 Unitat 5

• L’article definit el s’apostrofa sem-pre davant de vocal (amb o senseh):

l’estiu, l’amic, l’univers, l’indi,

l’hivern, l’humor

• L’article definit la no s’apostrofa da-vant de les vocals i, u àtones (ambo sense h):

l’amiga, l’escola, l’Índia, l’única;

però la indústria, la unió, la hu-

manitat, la il·lusió, la història.

FIXA-T’HI

Els determinants

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

— Observa aquestes paraules destacades i fixa’t en la informació que aporten al

nom al qual acompanyen:

Aquests són els meus llibres preferits. Aquella parada del fons és plena de gent.

A qui pertanyen els llibres El grau de llunyania de la parada al mercat

Determinant Determinant

Segons la manera com es precisa el significat del nom, els determinants es

classifiquen en: articles, demostratius i possessius.

Els articlesEspecifiquen el nom al qual acompanyen, indicant-ne el gènere i el nombre. Es

classifiquen en:

• Articles definits: especifiquen un nom que ja coneixem.

• Articles indefinits: especifiquen un nom de manera indeterminada.

• Articles personals: precedeixen els noms de persona.

Les paraules que acompanyen el nom i en precisen o especifiquen el significat s’a-

nomenen determinants. Acostumen a situar-se davant del nom i hi concorden

en gènere i en nombre.

SINGULAR PLURAL

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

el (l’) la (l’) els les

SINGULAR PLURAL


un una uns unes

MASCULÍ el (l’), en (n’) el Marc, l’Albert, en Raül...

FEMENÍ la (l’), na (n’) la Carme, l’Eva...

La forma n’ de l’article personal mas-culí i les formes na, n’ del femení s’uti-litzen actualment només en els par-lars baleàrics:

n’Ignasi, na Laura

FIXA-T’HI

En alguns parlars del domini lingüís-tic català s’usen els articles clàssics lo,los; el balear utilitza els articles salatses, sa, es i ses.

FIXA-T’HI

117Gramàtica


Quan van darrere el nom al qual es-pecifiquen, les formes de possessiutòniques o fortes no van acompa-nyades d’article:

casa meva, de part seva,amic meu...

FIXA-T’HI

Els demostratiusIndiquen la proximitat o la llunyania del nom, en l’espai i en el temps, respecte

de la persona que parla i de la que escolta.

Aquesta bicicleta té una roda punxada.

La bicicleta és a prop de qui parla i de qui escolta.

Aquell record em va perdurar tota la vida.

El record és lluny en el temps de qui parla i de qui escolta.

Els possessiusIndiquen la propietat o pertinença del nom respecte de la persona que parla,

de la que escolta o d’aquella de qui es parla.

Les formes dels possessius poden ser:

• Tòniques o fortes:

Aquestes formes van acompanyades d’un article quan se situen al davant del

nom que determinen: el meu llibre, la meva pilota...

• Àtones o febles:

Singular masculí Singular femení

mon, ton, son ma, ta, sa

Plural masculí Plural femení

mos, tos, sos mes, tes, ses

Aquestes formes s’utilitzen:

— Per a indicar parentiu: ma mare, mon avi, sa germana...

— En poesia: En ma terra del Vallès...

— En expressions com: Sa Majestat, Sa Santedat...

— En refranys: Cada terra fa sa guerra.

SINGULAR PLURAL


Proximitat aquest aquesta aquests aquestes

Llunyania aquell aquella aquells aquelles

PERSONASINGULAR PLURAL


Un posseïdor

1a

2a

3a

meu

teu

seu

meva/meua

teva/teua

seva/seua

meus

teus

seus

meves/meues

teves/teues

seves/seues

Diversos

poseïdors

1a

2a

3a

nostre

vostre

seu

nostra

vostra

seva/seua

nostres

vostres

seus

nostres

vostres

seves/seues

M’agrada passejar per aquesta platja, però aquellsnúvols anuncien pluja.

118 Unitat 5

ACTI

VITA

TS 19. Relaciona cada determinant amb el tipus al qual pertany i

amb la informació que aporta.

Determinants Tipus Informació

el

aquell

meva

les

teus

seves

aquesta

la

aquests

20. Assenyala els determinants que hi ha en aquest text. Indi-

ca de quin tipus són i el nom al qual determinen.

Aquest diumenge, la meva mare ha tret de l’armari una

caixa amb els records de la seva infantesa. Tot mirant

els llibres antics, ha recordat aquelles dolces nits

d’hivern en què el seu pare, el meu avi Miquel, li ex-

plicava històries.

—Guarda aquests contes, filla meva —li deia—.

Potser els teus fills també els llegiran.

Exemple: Aquest diumenge

Determinant demostratiu Nom

21. Completa aquestes endevinalles amb els articles adients.

Esbrina’n també la solució.

...... fusta em dóna estructura,

i ...... meus nervis a tothom fan ballar

quan tot d’una em graten ...... panxa

i ...... notes alegres fan sonar.

Solució: La g _ _ _ _ _ _ a

...... ulls el miren atents per no haver

de perdre ...... temps.

Molts en tenen a casa, a ...... classes

i a ...... feina.

...... estri connectat és el més savi

ajudant, sempre informat.

Aquesta és l’eina moderna per a treballar

i per a aprendre.

Solució: L’ o_ _ _ _ _ _ _ _

22. Escriu al davant d’aquests noms l’article adient.

• ....... dia anirem d’excursió fins allà dalt de ....... muntanya.

• Necessito ....... mica d’ajuda per canviar ....... taula de lloc.

• El gos de ....... veïna sempre borda quan veu ....... gat.

• Dins ....... joier de ....... mare vaig trobar-hi ....... arracades

antigues, ....... rellotge, ....... polsera i ....... collaret nou

que li vaig regalar.

• El germà de ....... Rosa cuina ....... arròs amb verdures

molt bo.

• ....... amiga del Xavier va viure molts anys a ....... barriada

de Sant Andreu.

23. Identifica els articles personals d’aquestes oracions i, tot se-

guit, escriu-ne quatre més amb el, la, l’ i en.

• La Sandra ha guanyat el primer premi de poesia.

• El germà de l’Asha parla perfectament el català.

• Jugaré en el mateix equip de la Josefina i en Pau.

• L’Isidre Castells és l’alcalde de Sant Cebrià del Besòs.

• La Laia i l’Àlex estudien música des de ben petits.

• Saps que en Guillem juga a bàsquet amb el Granollers?

24. Completa les oracions següents amb els determinants pos-

sessius que et proposem.

son - ma - sa - mon

• ....... mare sempre em diu que he d’ajudar més a casa.

• ....... Santedat no havia visitat mai abans Barcelona.

• ....... avi, el pare de la meva mare, té vuitanta anys.

• La Maria sempre consulta a ....... germà tots els dubtes que

té sobre matemàtiques.

Demostratius

Articles (definits

o indefinits)

Possessius

• La proximitat o

llunyania del nom.

• La pertinença d’allò

que el nom expressa.

• El nom al qual acom-

panyen és conegut o

bé és imprecís.


119Gramàtica

ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

25. Identifica els articles d’aquestes oracions i escriu si són

definits, indefinits o personals.

• L’Enric em va dir que tocava amb un grup de rock a la Fes-

ta Major.

• Tens una taca a la samarreta.

• L’ordinador és una eina útil per a aprendre però no pas l’ú-

nica.

• He de passar a veure la Paula perquè està malalta i potser

li faran aviat una operació.

• Quan tinc un examen en Pau sempre m’ajuda a estu-

diar.

• Els dimarts sempre he d’anar a recollir al col·legi la Tere-

sa, la meva germana petita.

26. Escriu una oració amb un determinant demostratiu que

indiqui:

• Proximitat en l’espai.

• Proximitat en el temps.

• Llunyania en l’espai.

• Llunyania en el temps.

27. Torna a escriure aquestes oracions tot substituint els frag-

ments destacats pels determinants possessius correspo-

nents.

• Les filles del mecànic han començat a treballar a l’escola.

• El llibre de ciències és la font de consulta de la Clara i

en Joaquim.

• Aquesta és la col·lecció meva i de l’Enric.

• Ho faré perquè és la voluntat teva i de la resta de la clas-

se.

• El gos que em pertany respecta les normes bàsiques

de convivència a casa.

• Els llibres teus i de l’Aina estan farcits d’anotacions.

• Els amics de l’Albert també vindran a passar les vacances

amb l’Albert i amb mi.

• Els pares dels meus companys han organitzat la festa d’a-

niversari de l’Eulàlia.

28. Completa aquest text amb els determinants (articles, de-

mostratius o possessius) que calgui:

...... pare em va dir ahir a ...... tarda que anés a ...... ha-

bitació de ...... germana i que li portés ...... capsa que

hi havia damunt de ...... tauleta de nit. Sempre truco,

però com que ...... Lluïsa no hi era, vaig obrir ...... por-

ta sense trucar. Vaig agafar ...... capsa, però també vaig

veure que hi havia ...... aranya que corria a amagar-se

darrere ...... pota de ...... taula on estudia. Llavors vaig

córrer a avisar ...... pares perquè em fan angúnia ......

tipus de bestioles.

29. Completa aquest text amb els determinants més adequats.

...... matí vaig anar a ...... platja amb ...... ...... cosina.

....... tren era a punt de sortir quan per fi vam arribar a

...... estació tan llunyana. ...... Marta duia les ...... bos-

ses i, amb ...... pressa del moment, es va deixar ...... mot-

xilla a terra.

30. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o fal-

ses:

• Els determinants es classifiquen en articles o demostra-

tius.

• Els articles es divideixen en definits (el), indefinits (un) i

personals (el, en).

• En català hi ha dos articles personals: el/la o bé en/na.

• El demostratiu aquest indica llunyania.

• Els possessius meva, teva, seva també es poden dir meua,

teua, seua.

• En català es pot dir el meu pare o bé mon pare.

120 Unitat 5

Algunes paraules de la mateixa famí-lia tenen arrels diferents:

• joc, joguet, joguina, però jugada, ju-gador, jugar...

• moll, molla, però mullada, mullar,mullena...

• pastor, pastoral, però pastura, pas-turar...

• ploure, plogués, plovisquejar, peròpluja, plujós, plugim...

N’hi ha d’altres en què, per a saberamb quina vocal s’escriuen, cal utilit-zar el diccionari:

• S’escriuen amb o: avorrir-se, capí-tol, complir, fonament, podrir, sofrir,títol, tonyina, torró...

• S’escriuen amb u: bufetada, but-lletí, cacau, correus, estiu, europeu,focus, muntanya, riu, sufocar, tro-feu...

FIXA-T’HI

Les vocals o/u àtones

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

Les vocals o i u, en posició àtona, es pronuncien totes dues com a [u] en una part

del domini lingüístic català. Això pot portar a confusió a l’hora d’escriure. Per evi-

tar-ho, en coneixerem les regles ortogràfiques.

A l’interior de paraulaQuan el so [u] es produeix a l’interior d’una paraula en una síl·laba àtona, cal que

busquem un mot de la mateixa família en què la o o la u es trobin en posició

tònica.

Escrivim... Perquè diem...

forner ➔ forn

gosset ➔ gos

brutícia ➔ brut

fulletó ➔ full

En el cas dels verbs, podem buscar la primera o la tercera persones del pre-

sent d’indicatiu per si cal escriure o o u.

Escrivim... Perquè diem...

bullir ➔ bullo

muntar ➔ munto

plorar ➔ plora

escoltar ➔ escolta

El gos ha crescut molt i ja no és un gosset.

Excepcions

• Hi ha cinc verbs en què escriurem sempre o en posició àtona, encara que

trobem u en posició tònica en la primera o la tercera persones del present d’in-

dicatiu: cosir, collir, escopir, sortir i tossir.

Escrivim... Encara que diguem...

collim cull

cosim cus

escopiu escup

sortiríem surt

tossia tus

• Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en totes les seves formes (podies,

volia...) excepte el present de subjuntiu (pugui...), l’imperatiu (vulgues...) i la pri-

mera persona del present d’indicatiu (puc, vull).

121Ortografia


A final de paraulaTal com hem vist en les unitats anteriors, el plural d’alguns noms i adjectius

(acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx, -sc, -st...) es forma afegint -os al singular:

Singular Plural

seriós ➔ seriosos

dolç ➔ dolços

reflex ➔ reflexos

peix ➔ peixos

esquitx ➔ esquitxos

— Hi ha alguns mots que acaben en -us i que presenten la mateixa forma en sin-

gular i en plural; són invariables:

Singular Plural

el cactus ➔ els cactus

el globus ➔ els globus

el focus ➔ els focus

el hiatus ➔ els hiatus

el lapsus ➔ els lapsus

— Hi ha alguns mots que acaben en -u i que fan el plural en -us: cacau/cacaus,

correu/correus, europeu/europeus, trofeu/trofeus...

En el cas de la majoria dels verbs, la primera persona del present d’indicatiu s’es-

criu amb o final: canto, jutjo, menjo, passo, surto...

Per a separar expressions

• S’usa per a separar expressions de temps, de lloc, de

finalitat, de causa... que han estat desplaçades del seu

lloc habitual a l’interior d’una oració.

Mentre no te’l demani, no cal que em tornis el llapis.

Entra al garatge i, dins de l’armari, trobaràs els pinzells i els

pots de pintura.

Per escalfar els músculs, l’entrenador va fer cór-

rer els jugadors durant vint minuts.

En vocatius

• Separa el vocatiu del verb; els vocatius s’usen per a

adreçar-se a algú o per a demanar-li alguna cosa.

Àlex, vés a ajudar la mare a estendre la roba.

SIGNES DE PUNTUACIÓ La coma (2) ,

�

Ara prova-ho tu:

1. Puntua correctament aquest text en què hi ha expres-

sions de temps, de lloc, etc., i també vocatius.

«—Maria no saps la història de l’avi Ciscu? Ara te l’ex-

plico. Mentre te l’expliqui fes molta atenció a tots els

detalls. Si no ho fas no t’assabentaràs de res i seria una

pena.

Per guanyar-se uns calerons l’avi Ciscu anava cada

dia al mercat a vendre pastanagues. Aquell matí va ser

el primer de tots els venedors a arribar-hi ja que vo-

lia agafar el millor lloc. Va plantar la parada i darrere

d’una caixa de cartó va veure una bossa estranya. La

va agafar i saps què hi havia a dins cosineta Maria?

Un munt de llaminadures!»

31. Escriu o o u, segons el que correspongui, buscant una pa-

raula de la mateixa família que contingui aquesta vocal

en posició tònica. Observa l’exemple:

d.......lçor: dolç ➔ dolçor

s.......rdesa f.......mador f.......llejar

s.......pera sab.......nera b.......idor

d.......tzena fl.......rida p.......ruc

nat.......ral horitz.......ntal esp.......rtiu

.......llet f.......steria f.......guera

empr.......var p.......nxada enam.......rat

b.......nyegut f.......rçut p.......ntaire

32. Troba en aquest conjunt de paraules dos mots de la ma-

teixa família que cadascun dels següents; un d’ells s’escriu

amb o i l’altre amb u.

home jove pols

boca doble corba

33. Escriu el plural d’aquests mots.

text assidu globus disc feix

tipus rictus reflex ingenu boig

altaveu despatx estruç individu ritu

risc lapsus cas safareig riu

34. Escriu els mots als quals es refereixen aquestes defini-

cions. Després, escriu el plural de cadascun.

• Agent infecciós microscòpic, causant de moltes malalties.

V _ _ _ _

• Llum de gran potència, d’ús habitual en el teatre, el ci-

nema...

F _ _ _ _

• Qualsevol objecte que es rep com a record d’una victòria,

especialment esportiva.

T _ _ _ _ _

• Planta conreada amb utilitats ornamentals, sense fulles o

amb espines; creix als deserts.

C _ _ _ _ _

• Arbre les fulles del qual tenen virtuts terapèutiques, es-

pecialment per als refredats.

E _ _ _ _ _ _ _ _ _

• Llavor d’un arbre provinent de l’Amèrica tropical que és

un dels ingredients de la xocolata.

C _ _ _ _

122 Unitat 5

ACTI

VITA

TS

DICTAT�� FARCIT MARRÓ

Identifica les paraules del text que contenen una o o una u àtones i escriu-les en el teu quadern. Ja estàs a

punt per realitzar el dictat.

Ingredients:

— Tres panets de Viena

— Un pot de tonyina

— Dues cullerades de vinagre

— Dues cullerades de salsa rosa

— Dos tomàquets madurs

— 50 grams de mantega

— Sal, oli i pebre negre mòlt

Preparació:

Obrim els panets de Viena per la meitat i en traiem la molla.

Esmicolem la tonyina, ben escorreguda, i la barregem amb els tomàquets,

pelats i picats amb la mà de morter. Hi afegim el vinagre, la salsa rosa i la

mantega i ho remenem tot a consciència amb una cullera de fusta. Ho ama-

nim amb oli, sal i pebre (les quantitats poden oscil·lar segons el que cadas-

cú vulgui). Amb aquesta barreja, omplim els panets.

humanitat

doblegar

boqueta

corbarpulsació

bucal

homenàs

curvatura

jovent

duplicarjuvenil

polsera


123Ortografia

ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

35. Completa amb la vocal correcta els mots següents. Utilit-

za el diccionari.

b.......tlletí c.......mplir av.......rriment

europe....... past.......rar p.......drit

desm.......ntar desc.......brir m.......ntanya

b.......tlletí tri.......mf est.......ig

H.......ngria s.......born cal.......rós

t.......mba m.......ssol emb.......tit

tít.......l t.......nyina capít.......l

ret.......lador t.......rment cart.......lina

36. Completa aquestes formes verbals amb o o amb u fixant-te

si la vocal és en posició tònica o àtona.

s...rtir t...ssir esc...pir

s...rtim t...sso esc...pia

s...rtis t...ssiré esc...po

s...rto t...ssies esc...piràs

s...rtit t...ssis esc...pis

37. En els següents mots encreuats apareixen més paraules amb

«o» o «u» àtones. Completa’ls.

Horitzontals: 1. Comarca catalana els naturals de la qual

s’anomenen empordanesos. 2. Cònjuge del germà o de la

germana (femení). 3. Sentir avorriment, participi. 4. Verb de-

rivat de tos (expulsió violenta i sorollosa de l’aire dels pul-

mons). 5. Sensació de sofriment físic.

Verticals: 6. Acció d’escopir. 7. Lloc on laves, gasos i va-

pors atenyen la superfície terrestre formant un cràter al cim.

8. Que dóna, que fa una donació.

38. Completa els buits d’aquest text amb o o amb u.

El tren parava a cada estació o baixador que tr...bava en

el camí, de manera que el viatge es va fer etern. Després

de migdia, quan la calor era més forta, em vaig quedar

ad...rmit. Em vaig despertar dues hores més tard, amb

la boca seca i tot enganx...s i ent...mit. Em vaig aixecar

per anar al lavab...; després, li vaig c...mprar un refresc

al revisor i vaig t...rnar al meu seient per fer f...rat als en-

trepans que m’havia preparat la mare. Mentre menja-

va, vaig veure que el paisatge havia canviat comple-

tament. En aquell moment travessàvem una zona

m...ntanyosa plena de bosc...s, molt diferent del sec

altiplà d’on havíem s...rtit.

[...] Una hora més tard, a mes...ra que ens ac...stàvem a les

terres h...mides del Nord, la vegetació es va anar t...rnant

cada cop més ex...berant. Vam deixar enrere les altes

m...ntanyes i ens vam endinsar en una regió esquitxa-

da de petites valls entapissades d’herba, un territ...ri

b...scós s...lcat per n...mbrosos rius i rierols. Una mica més

tard, va c...mençar a pl...ure. Em vaig sentir estrany; no

rec...rdava que el Nord fos tan verd i, ac...stumat a l’aridesa

de Madrid, aquella vegetació densa, igual que una sel-

va, em semblava un paisatge del passat, com si el tren

fos una màquina del temps que em c...nduís a l’època en

què els celtes encara p...blaven les terres del Cantàbric.

César Mallorquí, Les llàgrimes de Shiva, Ed. Edebé

39. Escriu si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

• Les vocals o i u en posició àtona es pronuncien com a [u].

• Algunes paraules de la mateixa família tenen arrels dife-

rents, com joc/jugar, ploure/pluja o moll/mullar.

• En la conjugació dels verbs cosir, collir, escopir, sortir i

tossir escrivim sempre u quan la o és àtona: cull/cullim, es-

cup/escupim, etc.

• Els mots següents s’escriuen igual en singular i en plu-

ral: cactus, globus, abús, intrús, focus.

• Els verbs poder i voler tenen formes amb o i formes amb

u, com podies/puguis o volies/vulguis.

• Les paraules bofetada, cumplir i títul estan mal escrites.

S’escriu bufetada, complir i títol.

40. La paraula destacada d’aquestes oracions té un sentit fi-

gurat. Substitueix-la per una d’aquestes paraules en sen-

tit propi.

molt bo - ràpidament - desagradable

combinen - atenció - noves

• Aquest nou veí té un caràcter força agre.

• Era tard i vaig marxar volant cap a casa.

• Les sabates que portes no lliguen amb aquests pantalons

nous.

• Avui la Marta porta notícies fresques.

• Pareu tots l’antena, que us he d’explicar un tema molt im-

portant.

• El meu avi és un tros de pa, sempre ens fa bromes i ens

regala caramels.

41. Completa aquestes oracions amb una de les següents pa-

raules en sentit figurat.

esclatar– cafetera – apagat

glaçada – suavitzar – llarg

• El meu cotxe és vell i no funciona gens bé: és una autèn-

tica .......

• Que et trobes bé? Et veig una mica .......

• L’Oriol és molt ......., sempre acaba solucionant tots els seus

problemes.

• Intenta ....... el teu caràcter, perquè sempre estàs de mal

humor.

• El públic va ........ en aplaudiments.

• Quan em va donar la notícia em vaig quedar ......., no m’ho

podia creure.

ACTI

VITA

TS

124 Unitat 5

Les paraules poden tenir un sentit propi i un sentit figurat. Fixa’t en aquests

exemples:

Menja un bunyol d’aquests de la iaia. Aquest treball és un bunyol.

Utilitzem les paraules en sentit propi quan en prenem el significat originari,

segons la primera definició del diccionari.

Utilitzem les paraules en sentit figurat quan els donem un significat diferent

que no es correspon amb l’originari o literal, però amb el qual té alguna relació

de semblança.

Normalment, el context de l’oració en què es troba la paraula ens ajuda a de-

terminar si el seu significat és propi o figurat.

Sentit propi i sentit figurat

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

Sentit propi Sentit figurat

bunyol m. Massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben

batuda i fregida amb oli o llard.

bunyol m. FIG. Nyap, cosa mal feta.

125Lèxic i semàntica

ACTIVITATS

Sentit figurat

ofegar-se

ensumar-se

esfumar-se

empassar-se

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

42. Indica en cada cas si la paraula destacada s’utilitza en sen-

tit propi (P) o en sentit figurat (F). Tingues en compte el con-

text en què es troba la paraula.

• Necessito un bolígraf negre.

• En Pau està negre amb el comportament del seu germà.

• Serà millor que ens posem les piles i comencem a tre-

ballar.

• Hem de canviar les piles de la ràdio perquè ja no fun-

ciona.

• El que em va dir em va encendre.

• El foc es va encendre de seguida.

— Ara, explica quin és el significat de les paraules utilitza-

des en sentit figurat.

43. Observa els mots destacats (utilitzats en sentit propi) del

grup A i fes-los servir, en sentit figurat, per a completar

les oracions del grup B.

Grup A

• S’han fos els glaçons del teu refresc.

• Cada tarda faig una patinada a la pista de gel que hi ha

al centre comercial.

• El fum de la foguera no em deixa respirar.

• Ahir sota la pluja vaig agafar un refredat.

• Feia molta calor i ens vam comprar un gelat.

Grup B

• Quina .......! En Jaume ha trobat el regal que havíem ama-

gat.

• Inicialment, m’agradava el projecte, però ara m’he ........ .

• Podem ....... tranquils, perquè no ens han descobert.

• Els diners que vaig guanyar a l’estiu ja s’han ........ .

• Semblava que teníem el partit guanyat, i el seu gol m’ha

deixat ........ .

44. Relaciona els verbs d’aquestes dues columnes.

Sentit propi

desaparèixer

creure’s

atabalar-se

sospitar

— Escriu una oració amb cadascun dels verbs en sentit fi-

gurat.

45. Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes paraules en

què es vegi clarament el seu sentit figurat: joia, ruc, fan-

tasma, pop, gallina, llauna.

46. Completa el text amb les paraules que falten:

El sentit ........................ és el significat originari d’una

paraula, mentre que el sentit ........................ és diferent

a l’originari, tot i que hi té una relació de semblança. Per

saber si el significat d’una paraula és l’un o l’altre,

hem de recórrer al ........................ .

47. Substitueix les expressions destacades en sentit figurat per

un verb en sentit propi.

• El detall dels meus companys em va arribar al cor.

• La música que se sentia em va fer perdre el fil de la

conversa.

• L’Anna m’explicava els seus problemes i em va posar el

cap com un timbal.

• Vaig obrir el regal més gros i em va caure l’ànima als peus:

era una escombra!

126 Unitat 5

REFORÇ

1. Completa les oracions amb els determinants adients dels requadres.

— .................... (Article definit) veïns d’.................... (Demostratiu) edifici han organitzat la .................... (Possessiu) festa major particular.

— .................... (Demostratiu) tarda, cap dels .................... (Possessiu) companys va assistir a .................... (Article definit) escola.

— El .................... (Possessiu) representant ha deixat .................... (Demostratiu) documents a .................... (Article definit) sala de reunions.

Gramàtica

4. Omple els globus de les vinyetes de la dreta

amb un text que hi pugui anar bé.

Expressió escrita, oral i audiovisual

Recorda que els determinants (articles, demostratius i possessius) ens ajuden a especificar el significat dels noms. T’imagines un idio-

ma que no tingués determinants? Seria molt difícil comunicar-se, ja que no podríem precisar si coneixem o no una cosa, ni a qui

pertany, ni tampoc si és a prop o lluny de nosaltres...

Articles definits:

la - l’ – els

Demostratius:

aquests - aquest – aquella

Possessius:

meus - seva - vostre

2. Completa les paraules d’aquestes sèries amb o o amb u. Per a fer-ho, has de tenir en compte el mot del qual provenen.

suc ➔ sucar, s.......cós, s.......cada llum ➔ ll.......minós, ll.......minositat, ll.......mí

forn ➔ f.......rner, f.......rnada, f.......rnejar bosc ➔ b.......scater, b.......scós, b.......scúria

fum ➔ f.......mera, f.......mejar, f.......marada foc ➔ f.......guera, f.......gó, f.......guerada

3. Fes el mateix amb aquestes sèries de verbs, completant-les amb o o amb u. Cal tenir en compte que hem de buscar la primera

o la tercera persones del present d’indicatiu.

sua ➔ suava, s.......em, s.......areu gronxa ➔ gr.......nxaves, gr.......nxaré, gr.......nxaríeu

formo ➔ f.......rmeu, f.......rmarem, f.......rméssiu juga ➔ j.......garies, j.......garàs, j.......gat

punxa ➔ p.......nxava, p.......nxareu, p.......nxat ploro ➔ pl.......raven, pl.......raries, pl.......rarem

Ortografia

Recorda que l’escriptura de les vocals o i u àtones presenta unes dificultats semblants a les que ens trobem amb la vocal neutra.

El coneixement i aplicació de les regles que has après en les pàgines anteriors i l’ús constant del diccionari quan tinguis un dubte

t’ajudaran a millorar notablement la teva ortografia.

Recorda que en el còmic, el cartutx és rectan-

gular i aclareix el contingut de la vinyeta, expli-

cant els canvis de lloc o de temps, mentre que

el globus és arrodonit i recull el text que diu un

personatge.

© He

rgé/

Mou

linsa

rt 20

11

AMPLIACIÓ

5. Escriu l’article adient davant d’aquests noms, el gènere dels quals no coincideix amb el del nom castellà.

front dent calor llegums lleixiu

pebre xocolates afores postres bacteris

suor pendent compte olors anàlisis

6. Alguns noms propis s’anomenen i s’escriuen sempre precedits d’un article. Amplia la llista de noms de lloc que necessiten tenir

l’article al davant.

Gramàtica

7. Hi ha paraules en què, per a saber si hem d’escriure les vocals o o bé u, el millor és consultar el diccionari. Escriu els noms

corresponents a cada definició fent atenció a l’escriptura d’aquestes vocals.

• Persona que, en l’Edat Mitjana, anava per les corts dels prínceps, els castells dels senyors, les festes públiques, etc., cantant

cançons, ballant i fent jocs: J..................................R

• Vent que ve del nord: T..................................A

• Pertorbar els sentits (d’algú) per efecte d’un cop, d’un soroll extraordinari: A..................................R

• Armadura del bust, feta de cuir i més freqüentment de metall, que consta de dues peces, l’una protegint el pit i l’altra l’esque-

na: C..................................A

• País centreeuropeu la capital del qual és Bucarest: R..................................A

• Ciutat italiana del nord del país on hi ha instal·lada una important indústria automobilística: T.........................Í

• Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres: S..................................A

8. Aquestes oracions contenen errors relacionats amb l’ús de les vocals o, u en posició àtona. Torna-les a escriure correctament.

Utilitza el diccionari, si cal.

• Has netejat ja la cuberteria de plata?

• Els passejos per l’escollera són molt romàntics.

• El pèndul del museu no s’ha aturat mai.

• Sense la brúixula estem ben perduts.

• Els infants han fet petar tots els globos.

• La Pilar escriu sempre amb una pluma.

• Eviteu les bofetades i sigueu més tolerants.

• El lladre es va escapulir de la policia.

Ortografia

127Reforç i ampliació

�

PAÏSOS COMARQUES CIUTATS MUNTANYES RIUS

els Estats Units

…

la Garrotxa

…

el Masnou

…

el Montseny

…

l’Ebre

…

128 Unitat 5

1. Com s’anomena aquesta línia d’autobusos? Tria la resposta

correcta:

❑ L 203 ❑ Línia de Girona ❑ L 105

2. Quin és l’origen i destinació d’aquesta línia?

3 Creus que aquest horari serveix per als cap de setmana? Jus-

tifica la teva resposta.

4. Si agafem a Palamós el primer autobús del matí a quina

hora arribarem a Girona?

5. Si agafem l’autobús de les 15:00 a Flaçà, a quina hora arri-

barem a Girona?

6. Treballem a Girona però vivim a Palafrugell.

— Si sortim de la feina a les 19:00, quant de temps hem d’es-

perar fins que surti el primer autobús cap a casa?

— A quina hora arribarem a Palafrugell? Quant de temps

ha durat el trajecte?

7. Explica per què creus que és important disposar de l’horari

del mitjà de transport que ens interessa.

ACTI

VITA

TSTREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESHorari

PALAMÓS 7.15 14.15

Palamós (Hospital) 7.20 14.20

Vall-Llobrega 7.23 14.23

Mont-ras 7.27 14.27

Palafrugell 7.30 14.30

Llofriu 7.33 14.33

Torrent 7.35 14.35

Vulpellac 7.43 14.43

La Bisbal 7.45 14.45

Corçà 7.50 14.50

Cruïlla La Pera 7.55 14.55

Flaçà 8.00 15.00

St. Joan de Mollet 8.02 15.02

Bordils 8.05 15.05

Cruïlla Julià 8.06 15.06

Celrà-Polígon 8.08 15.08

Celrà 8.10 15.10

Parc Tecnològic 8.20 15.20

UDG Montilivi 8.25 15.25

UDG Emili Grahit 8.28 15.28

GIRONA 8.30 15.30

GIRONA 13.45 19.45

UDG Emili Grahit 13.47 19.48

UDG Montilivi 13.50 19.50

Parc Tecnològic 13.55 19.55

Celrà 14.05 20.05

Celrà-Polígon 14.07 20.07

Cruïlla Julià 14.09 20.09

Bordils 14.10 20.10

St. Joan de Mollet 14.13 20.13

Flaçà 14.15 20.15

Cruïlla La Pera 14.20 20.20

Corçà 14.25 20.25

La Bisbal 14.30 20.30

Vulpellac 14.32 20.32

Torrent 14.40 20.40

Llofriu 14.42 20.42

Palafrugell 14.45 20.45

Mont-ras 14.48 20.48

Vall-Llobrega 14.52 20.52

Palamós (Hospital) 14.55 20.55

PALAMÓS 15.00 21.00

L 105Horaris

dies feiners de dillunsa divendres:

Palamós Girona Girona Palamós

AVALUACIÓ

1 Observa aquestes il·lustracions i respon les preguntes:

—Defineix els conceptes següents: tira, vinyeta, línia cinètica, globus, delta, onomatopeia.

—Redacta breument l’argument de les tres històries independents que s’hi narren.

2 Identifica els determinants que hi ha en les oracions següents i classifica’ls.

• En aquella plaça hi ha uns gronxadors on els nens i les nenes s’ho passen d’allò més bé.

• En Josep diu que els seus germans han viatjat sovint a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina.

• Aquesta tarda tinc una entrevista de feina amb el director d’una empresa.

• Mon pare sempre dina en aquest restaurant que regenta el nostre veí.

129Avaluació

3 Completa les paraules amb o o amb u, segons el que correspongui.

europe...... d......tzena p......ruc p......nxada esbarj...... m......ntar

bosc......s br......tícia individ...... pass...... f......guera ambig......

p......ruc p......lsera p......ntaire esti...... foc......s p......stal

4 Indica en cada cas si les paraules destacades s’utilitzen en sentit propi o en sentit figurat. Escriu el significat de

les oracions en què la paraula s’ha utilitzat en sentit figurat.

• Aquest bastó és massa llarg per a la teva estatura.

• En Pere és molt llarg, sempre acaba sortint-se amb la seva.

• Aquest equip sempre crida jugadors del seu propi planter.

• El meu oncle té un planter de mongeteres al Maresme.

• Finalment he acabat la feina i puc respirar una mica.

• En aquesta habitació fa tanta pudor que no puc respirar.

Joan Puig (Júnior). Torrades,projecte finalista al concursde còmic del Carnet Jove,2008.

unitat - edebe.com llengu… · unitat 5 en finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teva...

Documents