Una visió transdisciplinària de la igualtat dona/home

María Jesús IzquierdoMaría Jesús IzquierdoObservatori per a la IgualtatObservatori per a la Igualtat

Observatori per a la Igualtat de la UAB

El concepte d’igualtat i el de diferència

• El concepte d’igualtat té un caràcter normatiu:– En relació a principis ètics d’una societat donada– En relació a principis d’eficàcia i eficiència

• El concepte de diferència té un caràcter positiu:– Es refereix a la diversitat en que es presenta la vida

humana

• L’existència de grups homogenis socialment significatius és un indicador de desigualtat

• Cal no confondre: Igualtat/desigualtat -- Diferència/similitud

Factors que intervenen en la igualtat dona/home

• Característiques naturals

• Estructura social

• Estructura psíquica

• Orientació de les accions

Els impactes de la divisió sexual del treball

• Sobre la resta d’activitats socials: participació cultural i política, estils de vida...

• En la constitució de la subjectivitat: expectatives, desigs, manera d’actuar...

• Les diferències anatòmiques faciliten la creació d’expectatives respecte de les persones, a banda que la seva posició en el treball no sigui la que s’assigna al seu sexe.

Factors que intervenen en la igualtat dona/home

• Característiques naturals: – Els organismes vius són oberts– Es construeixen en la seva relació amb el medi– Són el resultat d’aquesta relació– Modifiquen el medi

• El medi dels éssers humans és el resultat de:– Forces no humanes– Accions humanes deliberades– Conseqüències no buscades d’accions

deliberades– Accions humanes indeliberades el mòbil de les

quals no és conscient

• Una part indeterminada de les diferencies entre dones i homes és el resultat de la relació dels organismes dona i home amb un medi sexista:

– La desigualtat es fiscalitza

– El cos expressa les diferències sexuals i la desigualtat de gènere

Factors que intervenen en la igualtat dona/home

Relació naturalesa/cultura: El determinisme biològic

• Equiparar el que és biològic al que és intrínsec, inflexible o preprogramat és un abús conceptual del terme biològic

• Es denomina determinisme biològic la noció que els factors innats, com a gens o hormones, influeixen en el comportament humà

• El comportament és un fenomen biològic en si mateix, una interacció entre l’organisme i el medi

.

• Les influències extrínseques a l’individu afecten als fets biològics en l’interior de l'organisme -fets mitjançant el quals, en molts casos, es desenvolupen en l’organisme les estructures i mecanismes funcionals

Helen H. Lambert, “Biology and equality, a perspective on sex differences”,

SIGNS vol. 4, nº 1, 1978

Relació naturalesa/cultura: El determinisme biològic

Estructura social (I)

• Remet a un sistema de relacions entre posicions socials

• La relació entre les posicions és de necessitat (l’existència

d’una posició pressuposa l’existència de les restants

posicions)

• Es sustenta en la divisió del treball

• En el cas de la divisió sexual del treball construeix dues

categories de gènere:

– Femenina: mestressa de casa cuidadora i nodridora

– Masculina: cap de família provisor i defensor

Estructura social (II)

• La divisió sexual del treball remunerat és una

rèplica de la divisió sexual del treball en la família:

– Les dones es troben sobrerepresentades en les activitats

productives relatives a l’atenció a persones

– Els homes es troben sobrerepresentats en les activitats

productives relatives a la producció i administració de

riquesa material i intel·lectual

• La divisió sexual del treball condiciona la

presència en la resta d’activitats socials

L’ocupació de posicions en l’estructura social

• Per assignació:– Implica l’existència d’institucions mitjançant les quals

s’atribueixen les posicions socials a les persones. – És el cas de la divisió sexual del treball o de la monarquia

• Per elecció:– L’individu ocupa la posició social que ha escollit– Quan el nombre de posicions és inferior al de persones que

les volen ocupar s’apliquen criteris de concurs entre candidats a les posicions

• Un indicador de democràcia és el fet que les posicions no siguin ocupades per la mateixa mena de persones de generació en generació en funció de trets com:– Origen familiar– Sexe assignat– Origen ètnic– Raça atribuïda

Els trets de gènere del treball

• Provisió i defensa– S’apliquen principis

universals– Producció de valors

de canvi: el preu és l’indicador del valor

– L’activitat s’orienta a la consecució d’objectius

– S’aspira a aconseguir coses

– Es pot menystenir l’impacte de l’activitat sobre les persones

– Escassa atenció a les interrelacions personals

• Cura i nutrició– S’apliquen principis

particulars– Producció de valors

d’ús: la satisfacció és l’indicador del valor

– L’activitat s’orienta a l’atenció a les persones

– S’aspira a rebre reconeixement

– Es pot manipular les persones per a confirmar la importància de la tasca que es desenvolupa

– Escassa atenció als aspectes instrumentals de l’activitat

Un indicador de l’estructura familiar

Posición en el hogar según edad. EPA

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 ymás

CF hombre

Esposo

Hijo

CF mujer

Esposa

Hija

La persistència de la figura de la mestressa de casa

Amas de casa según edad. EPA 2001

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

16 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69

Total mujeres

Labores hogar

Classificacions de l’activitat econòmica

Classificació convencional (sexista)

Classificació alternativa (no sexista)

Activa Potencialment activa

Ocupada Ocupada

AturadaAturada: Inclou tots els potencialment actius (incloses les mestresses de casa) que no tenen feina remunerada

Inactiva: Pensionistes, jubilats, discapacitats, mestresses de casa, estudiants, treballadors no remunerats

Inactiva: per factors físics o psíquics

L’impacte dels criteris sobre el càlcul de les taxes d’atur segons l’edat

Edat

ConvencionalAlternatiu (no sexista)

Dones Homes Dones HomesDe 16 a 19 36,5 23,7 84,2 74,4

De 20 a 24 17,8 12,3 48,1 36,5

De 25 a 29 12,9 8,1 29,7 16,7

De 30 a 34 10,9 5,8 31,3 11,3

De 35 a 39 10,2 4,9 34,5 9,6

De 40 a 44 9,9 4,6 36,6 11,0

De 45 a 49 8,4 4,0 39,8 10,9

De 50 a 54 9,5 4,0 50,1 15,6

De 55 a 59 8,3 5,0 63,7 27,5

De 60 a 64 5,5 4,5 79,9 53,4

De 65 a 69 1,8 2,0 96,9 92,4

L’impacte dels criteris sobre el càlcul de les taxes d’atur

• Criteri convencional: la taxa es calcula respecte de les persones actives (que tenen una feina remunerada o la busquen activament). Oculta l’atur femení

• Criteri no sexista: la taxa es calcula respecte de la població potencialmente activa. Es considera que el treball remunerat és un deure de ciutadania com dicta la Constitució

TaxesCriteri

convencionalCriteri alternatiu

(no sexista)

Dones Homes Dones Homes

Ocupació 88,3 93,4 50,6 73,4

Atur 11,5 6,3 49,4 26,6

Població aturada. Alternatives de càlcul

Alternatives de càlcul de l’atur

Dones (A)

Homes (B) (A-B)

Segons població en edat de treballar 65,4 38,3 27,1

Segons criteri anterior al 2000 18,6 8,9 9,7

Segons criteri nou 15,2 7,5 7,7

Font: INE. Encuesta de la Población Activa. Resultados detallados nacionales. IV trimestre de 2001. Espanya. Elaboració pròpia. (Absoluts expressats en milers de persones).

Les cinc cares de l’opressió (Iris Young)

Tipus d’opressió

Característiques Grups sotmesos

Explotació

Control aliè de capacitats, propòsits i guanys

Relacions de classe, també gènere i raça

Marginació

Exili de la vida laboral i la vida útil

Raça, vells, joves, minusvàlids, mares solteres

Indefensió

Subjecte al poder d’altres. Poques oportunitats de desenvolupament

Treballadors no professionals

Imperialis-me cultural

Invisibilitza la perspectiva dels grups oprimits, i estereotipa com "altres“

Dones, gitanos, llatins, gays-lesbianes

Violència Objecte d’atacs: físics, assetjament, intimidació, ridiculització

Gays, lesbianes, gitanos, llatins i dones

Estructura psíquica (I)

• Es refereix a les característiques de la subjectivitat en dos aspectes:

– Manera d’actuar– Orientació del desig

• Es configura en els primers anys de la vida per identificació amb les figures de referència

• En condicions de divisió sexual del treball entre la mare i el pare, la criatura disposa de referents sexistes

• Considerar que en la base de la socialització es troba la identificació implica:

– Les criatures tenen un paper actiu en la constitució de la seva subjectivitat

– Que la superació dels patrons de gènere en la constitució de la subjectivitat és dependent de la superació dels patrons en la generació adulta.

Estructura psíquica (I)

Estructura psíquica (II)

L’estructuració psíquica és incerta. Qualsevol tret de gènere pot estar present en qualsevol persona

Acció

Activitat Passivitat

Desig

Ser desitjada   Feminitat

Posseir el que es desitja

Masculinitat  

Trets de l’estereotip femení

• Afectuós/a• “Carinyós/a”• Plora sense

avergonyir-se• S’expressa

dolçament• “Coquet/a”• Presumit/da• Preocupat/da pel seu

aspecte físic• Estalviador/da• Curós/a

• Fidel• Molt formal• Comprensiu/va• Disposat/a sacrificar-

se pels altres• Pensa en els altres• Preocupat/da per

mantenir l’harmonia del grup

• Preocupat/da pels que s’han sentit ferits

Trets de l’estereotip masculí

• Lideratge en l’espai• Actua o té fusta de

líder• Brillant• Competitiu/va• Amb forta personalitat• Amb molta “labia”• Amb inventiva• Amb caràcter• Executiu/va• “De món”

• Bo/bona en els negocis

• Actiu/va• Audaç• Aventurer/a• Confiat/da en si

mateix/a• Decidit/da• Emprenedor/a• Intrèpid/a

Els trets autoassignats i els estereotips de gènere

• Quan es demana el grau d’identificació amb els diferents trets de personalitat, per tal de verificar el grau en que els estereotips de gènere es corresponen amb la percepció de la pròpia personalitat s’arriba a la conclusió que no hi ha una correlació significativa entre el sexe i l'estereotip de gènere.

• Per tant el sexisme, manifest en els estereotips, orienta incorrectament la conducta en les interrelacions socials, atès que:– Es suposen diferències en la personalitat que no es

confirmen en la realitat

Identificació amb els estereotips de gènere segons el sexe (García-Mina)

El género según el sexo

0

5

10

15

20

25

30

35

Po

rcen

taje

Mujeres 19,9 30,4 31,4 18,3

Varones 32,4 19,6 14,7 33,3

Masculinidad FeminidadIndiferen-

ciaciónAndroginia

El nivell d’autoestima segons el sexe i el gènere (García-Mina)

Gènere

SexeNivell

d'autoestima

Masculí

Femení

Sense trets de

gènere

Amb trets

masc. i fem.

Dones

Baix 18% 36% 12% 64%

Mitjà 45% 45% 57% 24%

Alt 37% 19% 31% 12%

Homes

Baix 14% 33% 0% 34%

Mitjà 42% 45% 47% 43%

Alt 44% 22% 53% 23%

Comentari

• Els trets de personalitat tipificats com a femenins, són presents en persones amb baixa autoestima

• Els trets de personalitat tipificats com a masculins, són presents en persones amb alta autoestima

• L’autoestima més alta s’observa:– En les dones que combinen trets estereotipats

com a masculins i femenins– En els homes que s’autoidentifiquen amb trets

no estereotipats segons el gènere

Els estereotips de víctima i agressor i la identificació amb els trets

• Els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir estereotips de víctima i agressor.

• Quan es relacionen els estereotips amb les persones s’obtenen els següents resultats (estudiants de secundària):

– Les noies • s'identifiquen amb trets no tipificats com a propis de

víctimes o d’agressors• o amb trets d’agressor

– Els nois• s’identifiquen amb trets tipificats com a propis d’agressor• o no tipificats respecte de l’agressivitat

Estereotips i perfils de personalitat (Izquierdo)

Perfil de personalitat

Noies Nois

N. % N. %

Trets de víctima 23 13,8 18 9,5

Víctima i agressor 12 7,2 18 9,5

Neutre en l’estereotip 36 21,6 29 15,3

Trets d'agressor 42 25,2 76 40,2

Ni víctima ni agressor 53 31,7 46 24,3

N/c 1 0,6 2 1,1

Total 167 100 189 100

Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió

• Darrera els estereotips de masculinitat i d’agressor, predominen trets relatius a l’assertivitat, l’activitat, o l’orientació a la consecució d’objectius

• Darrera els estereotips de feminitat i de víctima, predominen trets relatius la l’orientació cap als altres, per a atendre les seves necessitat o per a rebre reconeixement

• Els trets corresponents a l’estereotip masculí es troben associats a alta autoestima

• Els trets corresponents a l’estereotip femení es troben associats a baixa autoestima

• L’orientació a l’activitat i les conductes assertives poden generar agressions en funció del tipus d’interaccions que es produeixen, atès que l’agressió és el resultat d’una forma particular d’interrelació, més que no pas el tret de certes persones

• La combinació en la mateixa persona de trets femenins i masculins, compensa el potencial de víctima o d’agressor de qualsevol persona

Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió

L’estructuració de gènere

Divisió sexual

Dona Home

Estructu-ració psíquica

Passiva

Actiu orientat a la realització dels seus objectius i per tant a posseir allò que desitja, àdhuc la dona

Receptiva a les necessitats dels altres

Necessitada de reconeixement de la seva vàlua, de ser desitjada

Estructu-ració social

Mestressa de casaCap de família. Guanyador de les garrofes

És la principal responsable de la cura de les persones i de l'atenció a la llar

És el principal responsable de sostenir financerament la família

Quan té una feina remunerada ajuda, té un paper complementari

Quan fa treball domèstic ajuda, té un paper complementari

Divisió sexual del treball

Fonamentalment orientada a la recuperació quotidiana de les energies humanes, cura de nens, malalts i disminuïts

Fonamentalment orientat a la producció i administració de la riquesa, l'organització política i la generació de coneixement científic i tècnic

Comentari

• Es produeix una dissociació entre la cura de la vida y la producció de la riquesa que comporta:

– Infravalorar la importància de les qualitats instrumentals en la cura de les persones

– Infravalorar l’impacte de les activitats instrumentals en la vida humana