treballs lectures 1batx[1]

PEC-ESO?????? ESO - Pro 1r batxillerat

ESTUDI DE ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA.

1.PRESENTACIÓ.1. Escriptura: amb ordinador (o a màquina)2. Marges: sovint es deixen 3cm. al lateral esquerre i al superior, i 2 cm. al lateral dret i a l’inferior.3. Portada: primera pàgina pels treballs que ocupen més de dos folis. Ha d’haver-hi: títol del treball, nom de l’alumne, assignatura, grup, curs i data de lliurament. Normalment s’escriu el títol a la meitat superior i la resta, en lletra més petita, a l’angle inferior dret.4. Índex. Es posa després de la portada, i ha de contenir els diferents apartats o capítols del treball amb la referència al foli on es troben.5. Bibliografia. Si per aconseguir dades pel treball s’ha consultat algun llibre o revista, o pàgina web al final de tot es posarà un full amb aquest títol, on escriurem la llista de llibres o de pàgines web consultats amb les seves referències.

COGNOM DE L’AUTOR, Nom, Títol del llibre, Lloc de l’edició, Editorial, Any, Nom de la col·lecció. núm. pp. x-y.

2. INTRODUCCIÓ.Ha d’explicar en què consistirà el treball i de quina manera s’ha

plantejat: justificar-ne les parts, l’interès de cadascuna, els problemes que han sorgit i com s’han resolt, on s’ha trobat informació...

3. CANSONETA LEU E PLANA, de Guillem de Berguedà.3.1. Busca qui va ser Guillem de Berguedà i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.3.2. Aquesta composició és un sirventès. Busca i escriu en què consisteix aquest gènere trobadoresc.3.3. El primer vers, “Cansoneta leu e plana”, ens vol indicar que aquest poema serà escrit segons els recursos del trobar leu. Busca en què consisteix i escriu-ho. En què consistiria, doncs, el seu contrari, el trobar clus?3.4. Quin seria el tema d’aquest poema?3.5. Digues què critica Guillem de Berguedà del marquès a:- cobla I:- cobla II:- cobla III:- cobla IV:- cobla V:


3.6. Quin tipus de descripció se’ns fa? Un retrat? Una prosopografia? Una caricatura? Justifica-ho.

4. NO·L PRENATZ LO FALS MARIT, de Cerverí de Girona.4.1 Busca qui va ser Cerverí de Girona i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.4.2. Aquesta composició és una viadeira (viadeyra, com diu Cerverí). Busca i escriu en què consisteix aquest gènere poètic.4.3. Quin seria el tema d’aquest poema?4.4. Fes una llista dels insults que l’autor dirigeix al marit.

5. A VÓS, DONA VERGE SANTA MARIA, de Ramon Llull.5.1. Busca qui va ser Ramon Llull i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.5.2. Aquesta cançó s’inclou dins d’un llibre de Llull. Quin? 5.3. Explica el significat de cadascuna de les estrofes.5.4. A la tercera estrofa es parla del pla lul·lià de conversió dels infidels. Explica en què consistia i com l’anomenava Llull.5.5. Aquest és un poema d’amor “contrafet a l’espiritual”. Explica què vol dir aquest concepte.

6. ELOGI DELS DINERS, d’Anselm Turmeda.6.1. Busca qui va ser Anselm Turmeda i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.6.2. Quin seria el tema d’aquest poema?6.3. Quina mena de moral proposa el poema?6.4. Reprodueix els versos en què es fa una crítica a l’acumulació de riquesa per part de l’església. Et semblen anticlericals aquests versos? Per què?6.5. Quin nom té el recurs retòric de repetir un mateix mot al principi d’un període? Quin efecte produeix? Identifica aquí aquest recurs i digues com incideix en el tema.

7. PRESONER, de Jordi de Sant Jordi.7.1. Busca qui va ser Jordi de Sant Jordi i resumeix-ho en un màxim de 5 línies. 7.2. Quin seria el tema d’aquest poema?7.3. Quines són les dues causes per les quals ell es troba en aquesta situació? Podem dir, doncs, que ell és culpable d’aquest empresonament?7.4. Quina és l’única de les penalitats que passa que no pot arribar a sofrir?7.5. Resumeix el contingut de cadascuna de les cobles i de la tornada.7.6. Busca el el poema un exemple de: gradació, antítesi i hipérbaton.

8. COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES, d’Ausiàs March.8.1. Busca qui va ser Ausiàs March i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.8.2. Referents culturals. Busca informació sobre “lo rei xipré”, Janus de Lusignan, i sobre “Teixon”, Tici o Tició. Explica a quin martiri es van veure abocats cadascun d’ells. Per què el dolor de March és superior a aquests?8.3. Quin seria el tema d’aquest poema?8.4. El contingut del poema es pot dividir en dues parts: la primera aniria de la cobla I fins a la III i la segona part, de la IV fins a la tornada. Explica per què podem fer aquesta divisió i seguidament explica el contingut de cada cobla.


8.5. Busca i escriu un exemple de: antítesi, comparació, al·literació, hipèrbole.8.6. Quin és el “senhal” que utilitza aquí March? Quins altres senyals utilitza a les seves poesies?

9. AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT, d’Ausiàs March.9.1. Quin seria el tema d’aquest poema?9.2. Aquesta cobla esparsa es desenvolupa a través de la figura retòrica de la comparació. Amb quines paraules introdueix el terme irreal de la comparació? Amb quines paraules introdueix el terme real?9.3. Podem dividir l’esparsa en tres parts: els versos 1 a 4, el 5 i el 6 i finalment, el 7 i el 8. Explica el significat de cada part.9.4. Explica quin significat té el vers 3 pel que fa al terme irreal i pel que fa al terme real de la comparació.9.5. En quins versos observem que el poeta es rebel·la? De quina manera?

10. LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA, de Joan Roís de Corella.10.1. Busca qui va ser Joan Roís de Corella i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.10.2. Aquesta composició és una balada. Busca i escriu en què consisteix aquest gènere poètic.10.3. Quin seria el tema d’aquest poema?10.4. Aquest poema té dues parts ben diferenciades. La introducció i la declaració amorosa pròpiament dita. Qui ens parla en la introducció? Qui canta la balada?10.5. Quin és el color de la garsa i quin el de l’esmerla? Quin nom té el recurs que el poeta fa servir per descriure l’esmerla? Quin efecte produeix?10.6. Resumeix cadascuna de les tres estrofes que formen la balada pròpiament dita.

11. A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE, QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL, de Francesc Vicent Garcia.11.1. Busca qui va ser Francesc Vicent Garcia i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.11.2. Quin seria el tema d’aquest poema?11.3. Digues el significat dels mots següents que apareixen al poema: atzabeja (vers 1) i campeja (vers 6). 11.4. Francesc Vicent Garcia es desvia de la tradició en dos casos a la primera estrofa: els cabells de la dama havien de ser rossos i l’escenari típic d’una dama que es pentina havia de ser la cambra, el palau, el jardí... Com es porta a terme aquest desviament de la tradició al poema?11.5. Entre quins dos elements s’estableix un contrast a la primera estrofa? Qui té enveja de qui?11.6. Quins dos elements “campegen” a la segona estrofa?11.7. Aquest sonet es pot dividir en dues parts. En quines? Explica el que passa en cada part.11.8. Busca al poema un exemple de les següents figures retòriques: hipèrbaton, personificació, epítet, encavallament, al·literació, antítesi.

12. A LA VORA DE LA MAR (Cançó popular) / LO MARINER.


12.1. Explica exactament què volen dir els termes popular i tradicional aplicats a la literatura.12.2. Explica la història de la cançó.12.3. Busca al poema un exemple de les següents figures retòriques: anàfora i paral·lelisme.

13. LA PÀTRIA, de Bonaventura-Carles Aribau.13.1. Busca qui va ser Bonaventura-Carles Aribau i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.13.2. Podem dir que la motivació de “La pàtria” és circumstancial? Per què? D’altra banda, també podem dir que aquest poema va més enllà de l’anècdota que el genera. Per què?13.3. Digues quin significat tenen en el poema les paraules o expressions següents: “la tomba del Jueu” (vers 7), “la mallorquina nau” (vers 8), “llengua llemosina” (vers 23), “Muira, muira” (vers 29), “la lira dels seus avis” (vers 32), “vagit” (vers 33), “Ix” (vers 41).13.4. Quin seria el tema d’aquest poema?13.5. Podem dividir el poema en 4 parts: les estrofes I i II (vv. 1-16), la III (vv.17-24), la IV i la V (vv. 25-40) i la VI (vv. 41-48). Explica què diu Aribau en cadascuna.13.6. Digues quin tractament dóna Aribau a les següents qüestions: a) la llenguab) l’enyorançac) el paisatged) la lira13.7. Busca al poema un exemple de les següents figures retòriques: epanadiplosi, interrogació retòrica, hipèrbole, sinestèsia.13.8. A qui s’adreça el poeta? S’adreça sempre a un mateix personatge?13.9. On es troba el peta al moment d’escriure el poema?13.10. Per què creus que el poema està escrit en primera persona?13.11. Pel que fa a la llengua que utilitza Aribau, podem destacar que hi predominen formes arcaiques. Assenyala’n algunes.

14. CONCLUSIÓ.En forma de redacció explica quins autors i quins períodes literaris

s’han estudiat en aquest treball. Intenta classificar els autors en el seu corrent literari, tot explicant breument en què consisteix. Digues de quins autors s’ha estudiat més d’un text i intenta esbrinar per què. Analitza quins temes s’han tractat. Hi ha algun tema que sobresurti? Per què? Seguidament, fes una valoració general de l’antologia i explica què has après amb la realització d’aquest treball.

15. BIBLIOGRAFIA.Has de fer-hi constar obligatòriament:

- El llibre de lectura.- Els llibres i les pàgines que has consultat. Recorda que cal citar-los correctament; no és correcte dir “llibre de català”, o “llibre de literatura”.- Les pàgines web consultades. Recorda que el google NO és una pàgina web, és un buscador.


ESTUDI DE ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA (II).

1. PRESENTACIÓ.1.Escriptura: amb ordinador (o a màquina)


2. Marges: sovint es deixen 3cm. al lateral esquerre i al superior, i 2 cm. al lateral dret i a l’inferior.3. Portada: primera pàgina pels treballs que ocupen més de dos folis. Ha d’haver-hi: títol del treball, nom de l’alumne, assignatura, grup, curs i data de lliurament. Normalment s’escriu el títol a la meitat superior i la resta, en lletra més petita, a l’angle inferior dret.4. Índex. Es posa després de la portada, i ha de contenir els diferents apartats o capítols del treball amb la referència al foli on es troben.5. Bibliografia. Si per aconseguir dades pel treball s’ha consultat algun llibre o revista, o pàgina web al final de tot es posarà un full amb aquest títol, on escriurem la llista de llibres o de pàgines web consultats amb les seves referències.




3. LA PÀTRIA, de Bonaventura-Carles Aribau.3.1. Busca qui va ser Bonaventura-Carles Aribau i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.3.2. Podem dir que la motivació de “La pàtria” és circumstancial? Per què? D’altra banda, també podem dir que aquest poema va més enllà de l’anècdota que el genera. Per què?3.3. Digues quin significat tenen en el poema les paraules o expressions següents: “la tomba del Jueu” (vers 7), “la mallorquina nau” (vers 8), “llengua llemosina” (vers 23), “Muira, muira” (vers 29), “la lira dels seus avis” (vers 32), “vagit” (vers 33), “Ix” (vers 41).3.4. Quin seria el tema d’aquest poema?3.5. Podem dividir el poema en 4 parts: les estrofes I i II (vv. 1-16), la III (vv.17-24), la IV i la V (vv. 25-40) i la VI (vv. 41-48). Explica què diu Aribau en cadascuna.3.6. Digues quin tractament dóna Aribau a les següents qüestions: a) la llenguab) l’enyorançac) el paisatged) la lira3.7. Busca al poema un exemple de les següents figures retòriques: epanadiplosi, interrogació retòrica, hipèrbole, sinestèsia.3.8. A qui s’adreça el poeta? S’adreça sempre a un mateix personatge?3.9. On es troba el peta al moment d’escriure el poema?3.10. Per què creus que el poema està escrit en primera persona?3.11. Pel que fa a la llengua que utilitza Aribau, podem destacar que hi predominen formes arcaiques. Assenyala’n algunes.

4. VORA EL BARRANC DELS ALGADINS, de Teodor Llorente.4.1. Busca qui va ser Teodor Llorente i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.4.2. Quin seria el tema d’aquest poema?4.3. Busca els versos en què el poeta evoca l’enyorança del temps passat.


4.4. Tria els versos en què es palesa que la natura sobreviurà al poeta.4.5. Indica què passarà en el futur vora el barranc dels Algadins.a) Les palmeres. c) El poeta. e) El mas.b) Els teuladins. d) Els horts.

5. LOS DOS CAMPANARS, de Jacint Verdaguer. 5.1. Busca qui va ser Jacint Verdaguer i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.5.2. Aquest text és l’epíleg de Canigó, escrit abans que els dotze cants que el precedeixen i que en fou l’origen. Podem trobar-hi tres veus. Digues a qui correspon cadascuna..5.3. Excepte l’epíleg, la narració de Canigó se situa al voltant de l’any 1000. A quina època té lloc el diàleg entre els dos campanars? Raona la resposta.5.4. Quin seria el tema d’aquest poema?5.5. El poema es divideix en tres parts: les set primeres estofes; les onze estrofes següents i les tres estrofes finals. Explica què diu Verdaguer en cadascuna.5.6. On apareix el tòpic de l’ubi sunt?5.7. Per què podem dir que aquest poema és una elegia?5.8. Busca un exemple de cadascuna de les següents figures retòriques: prosopopeia, encavallament, hipèrbaton, comparació, metàfora, al·literació.

6. VORA LA MAR, de Jacint Verdaguer.6.1. Quin seria el tema d’aquest poema?6.2. Podem dividir el poema en tres parts: la primera comprèn les estrofes I, II i III; la segona, les estrofes IV, V, VI i VII i la tercera, les estrofes VIII, IX i X. Explica què diu Verdaguer en cadascuna.6.3. Busca en el poema un exemple de les següents figures retòriques: metàfora, encavallament, paral·lelisme, pregunta retòrica.

7. LO PI DE FORMENTOR, de Miquel Costa i Llobera.7.1. Busca qui va ser Miquel Costa i Llobera i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.7.2. Miquel Costa i Llobera s’inclou dins de l’escola mallorquina. Esbrina què era i qui la integrava. Resumeix-ho en un màxim de 10 línies.7.3. L’autor situa l’arbre del seu poema a Formentor. Explica on és. Quina relació té amb la seva vida?7.4. Elabora un inventari de les comparacions i metàfores relacionades amb el pi de Formentor i fes-ne una valoració de conjunt.7.5. Explica quina relació manté el pi amb la resta d’elements naturals presents en el poema.7.6. Explica els sentiments del poeta envers l’arbre.7.7. Detecta i valora les aparicions de la divinitat en la composició.7.8. Digues el tema del poema.

8. LA VACA CEGA, de Joan Maragall.8.1. Busca qui va ser Joan Maragall i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.8.2. Podem dividir el poema en tres parts: la primera aniria del vers 1 al 6; la segona, del 7 al 13, i la tercera, del 14 al 23. Explica què s’explica en cada part.8.3. Digues el tema del poema.


8.4. Relaciona aquest poema amb el modernisme.8.5. Joan Oliver / Pere Quart, uns anys més tard, va fer un poema que parlava d'una altra vaca molt diferent. Llegeix-lo i compara el seu estat anímic amb el de la vaca cega. Explica el tractament que se li dóna en un cas i en l’altre.

VACA SUÏSSA Quan jo m'embranco en una causa justa com En Tell sóc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut ànima d'esclau. A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet!

PERE QUART, Bestiari (1937)9. ODA A ESPANYA, de Joan Maragall.9.1. Referències històriques. Qui eren els saguntins (vers 7) i en quina guerra participen?. Al vers 29 (“Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava”) es refereix a una altra guerra. A quina?9.2. De quina manera apareix caracteritzada l’Espanya a la qual s’adreça Maragall?9.3. Podem dividir el poema en tres parts. La primera estaria formada per les tres primeres estrofes; la segona, per les estrofes IV a VI, i l’última part, les estrofes VII i VIII. Explica el significat de cada part. 9.4.Les dues darreres estrofes manifesten un contrast de significat. Explica’l.9.5. L’Oda a Espanya s’emmarca de ple en la tendència regeneracionista del modernisme. Justifica aquesta afirmació.9.6.Busca al poema un exemple de cadascuna de les figures retòriques següents: lítote, antítesi, apóstrofe i personificació.

10. LA BALANGUERA, de Joan Alcover.10.1. Busca qui va ser Joan Alcover i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.10.2. A la primera estrofa, Alcover compara la figura femenina de la balanguera amb la d’una parca. La mitologia clàssica parla de les tres parques. Esbrina què són.10.3. En el poema es va contraposant el passat i el futur. Digues les estrofes on apareix el passat i on apareix el futur.


10.4. Cerca els dos versos que exemplifiquen millor el tòpic clàssic del tempus fugit, el temps que s’escola, passa, se’n va.10.5. Aquest poema ha esdevingut l’himne oficial de Mallorca des de 1996. Quins components creus que el fan adient per ser un himne?

11. CANÇONETA INCERTA, de Josep Carner.11.1. Busca qui va ser Josep Carner i resumeix-ho en un màxim de 5 líníes.11.2. Com descriu el camí, el poeta? Fes una llista de les característiques que li assigna.11.3. Quins dilemes planteja el camí? Diries que són els mateixos de la vida per a una persona?.11.4. Aquest poema té molts recursos estilístics. Busca exemples de: interrogació retòrica, personificació, antítesi, anàfora.

12. BÈLGICA, de Josep Carner.12.1. Assenyala el tema d’aquest poema.12.2. A quin dels mots clau que va establir Eugeni d’Ors per al noucentisme fa referència aquest poema?12.3. Quin temps verbal predomina en el poema? Quin sentit té?12.4. Resumeix com ha de ser aquest país.12.5. El títol, “Bèlgica”, és casual o té algun significat per Carner? Explica-ho.

13. L’ENCÍS QUE FUIG, de Maria-Antònia Salvà.13.1. Busca qui va ser Maria-Antònia Salvà i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.13.2. Comenta el significat del títol relacionant-lo amb el poema.13.3. Quin tòpic literari podríem trobar en aquesta poesia? Explica-ho. 13.4. Busca i escriu un exemple de cadascuna de les figures retòriques següents tot assenyalant el vers on són: paral·lelisme, epítet, pregunta retòrica, apòstrofe.






ESTUDI DE ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA (III).

1.PRESENTACIÓ.1.Escriptura: amb ordinador (o a màquina)2. Marges: sovint es deixen 3cm. al lateral esquerre i al superior, i 2 cm. al lateral dret i a l’inferior.3. Portada: primera pàgina pels treballs que ocupen més de dos folis. Ha d’haver-hi: títol del treball, nom de l’alumne, assignatura, grup, curs i data de lliurament. Normalment s’escriu el títol a la meitat superior i la resta, en lletra més petita, a l’angle inferior dret.4. Índex. Es posa després de la portada, i ha de contenir els diferents apartats o capítols del treball amb la referència al foli on es troben.5. Bibliografia. Si per aconseguir dades pel treball s’ha consultat algun llibre o revista, o pàgina web al final de tot es posarà un full amb aquest títol, on escriurem la llista de llibres o de pàgines web consultats amb les seves referències.




3. ODA A GUYNEMER, de Josep Maria Junoy.3.1. Busca qui va ser Josep Maria Junoy i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.3.2. Aquest poema és un cal·ligrama. Explica en què consisteix. 3.3. Explica qui va ser Georges Guynemer.3.4. On té lloc l’acció del poema? Què descriu la gran essa central? Explica el significat de tota l’expresssió.3.5. Amb quins moviments d’avantguarda relaciones el poema? Raona la resposta.

4. “COM SÉ QUE ES BESA”, de Joan Salvat-Papasseit.4.1. Busca qui va ser Joan Salvat-Papasseit i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.4.2. Aquest poema pertany al recull Poema de la rosa als llavis (1923), llibre que ens explica les diferents fases del procés amorós. En l’edició original, aquest era l’únic poema escrit en tinta blava. Per què? Per què


creus que Papasseit es val precisament de la forma d’un vaixell en el seu poema? 4.3. “Batell” és una invenció de Salvat , a partir d’un mot francès i d’un altre de català. Quins mots són? Per què creus que hi ha una part del poema en francès?4.4. Alguns versos o frases del poema no foren compostos per Salvat, sinó que ell els prengué d’algun lloc i els hi incorporà. Quins són? Quin nom rep aquesta tècnica, usada també per pintors avantguardistes?4.5. El poema està format per quatre veus. Digues a quins versos correspon cada veu.

5. TOT L’ENYOR DE DEMÀ, de Joan Salvat-Papasseit.5.1. Aquest poema està format per “versos trencats”. Explica en què consisteix aquest recurs literari.5.2. Et sembla un poema en certa manera autobiogràfic? Per què?5.3. El poeta evoca en aquesta composició diverses escenes de la realitat que pot arribar a descobrir. Enumera-les.5.4. Quin to dóna a la composició la repetició de la conjunció “i” a l’inici de cada estrofa i de molts versos? Per què?5.5. En aquest poema es combina la tradició amb elements avantguardistes. Explica-ho.5.6. Es tracta d’un poema optimista o pessimista? Raona-ho.

6. VINYES VERDES VORA EL MAR, de Josep M. de Sagarra.6.1. Busca qui va ser Josep M. de Sagarra i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.6.2. Investiga on deu ser aquest paisatge que descriu Sagarra.6.3. A través de quins procediments descriu aquest paisatge?6.4. Quina figura retòrica apareix al primer vers?

7. AIGUAMARINA, de Josep M. de Sagarra.7.1. Digues el tema d’aquest poema.7.2. Digues a què es refereix el poeta quan parla de: “tàlem” (v.11), “escàlem” (v. 13), “rosa i espina” (v. 20).7.3. En quin lloc del poema es fa referència al tòpic poètic del carpe diem, és a dir, la invitació de viure intensament el moment?7.4. Quin to dóna al poema la repetició de la conjunció “i”?

8. “QUE JO NO SIGUI MÉS...”, de Carles Riba.8.1. Busca qui va ser Carles Riba i resumeix-ho en un màxim de 5 línies. 8.2. Busca el significat dels mots següents que apareixen al poema: “rai” (v. 5), “cloqueret”(v. 9), “es peix” (verb péixer, v. 15), “per folga” (v. 24).8.3. Aquest és el poema número 8 del Segon llibre d’estances (1930). Busca en què consisteix estròficament una estança.8.4. A la primera estrofa, Riba fa dues comparacions per explicar la seva soledat. Amb què es compara?8.5. A la segona estrofa, Riba constata el pas inexorable del temps. Troba però, consol en dos aspectes. El primer apareix en els versos 10 i 11, i el segon, en els versos 12 i 13. Digues quins són.8.6. A la tercera estrofa, el poeta es fa dues preguntes sobre el seu destí personal. A la primera s’interroga sobre la manera en què deixarà la seva solitud i es reintegrarà en el conjunt dels homes. A la segona, es qüestiona


si ha de restar apartat. Explica la comparació amb l’ocell dels versos 23-27. Per què un “ocell reial”?

9. “SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY..”, de Carles Riba.9.1. Aquest poema forma part de les Elegies de Bierville (1943). Explica què és una elegia i esbrina quina importància té Bierville en la vida de Riba.9.2. Explica què és Súnion.9.3. Podem dividir el poema en dues parts. La primera aniria del vers 1 al 7, i la segona, del 7 al 14. El subjecte és diferent en una part i l’altra. Digues quin és en cadascuna.9.4. A la primera part es fa una descripció del marc geogràfic real del temple de Súnion. Explica-ho.9.5. A la segona part apareix el temple tenint cura o vetllant per tres personatges. Explica qui són.9.6. Digues quina relació estableix el poeta entre el temple de Súnion, que havia visitat de jove, i ell mateix, que ha escrit aquest poema des del seu exili a França.

10. EL PENDÍS, de Clementina Arderiu.10.1. Busca qui va ser Clementina Arderiu i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.10.2. A què es refereix Clementina Arderiu quan parla d’ésser i sentir (v. 2 i 6)?10.3. I quan parla del pendís? Explica com és aquest pendís i com s’hi sent ella. 10.4. Torna a llegir les estrofes 3 i 4 i explica el sentit de l’herba seca i la imatge de l’arbre. Escriu què aporten al sentit general del poema.

11. A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.11.1. Busca qui va ser Bartomeu Rosselló-Pòrcel i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.11.2. Per què podem considerar aquest poema una elegia?11.3. Al primer vers introdueix l’adverbi de temps “encara”. Explica quin sentit dóna a l’estrofa.11.4. Rosselló-Pòrcel fa referència a elements del paisatge mallorquí. Identifica el vers en què fa referència a la serra de Tramuntana. Què en diu?11.5. A partir del vers 11, enuncia un paisatge diferent. Com és? Amb quin adverbi introdueix aquesta descripció?.11.6. Com expressa, al dístic final, l’amor que sent el poeta per la seva terra?

12. ELEGIES DE LA REPRESA, VI, de Rosa Leveroni.12.1. Busca qui va ser Rosa Leveroni i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.12.2. Digues el tema d’aquesta poesia.12.3. Per què podem dir que aquest poema és una elegia?12.4. Quina funció acompleixen les dues grans interrogacions que ocupen els versos 2 al 10?12.5. Explica el significat dels versos 11 a 16.


13. LA CIUTAT LLUNYANA, de Màrius Torres.13.1. Busca qui va ser Màrius Torres i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.13.2. El poema comença amb l’adverbi de temps “ara”. A quina època es refereix?13.3. A quin concepte noucentista remet el tema de “la ciutat d’ideals que volíem bastir” (vers 2)? Quina seria aquesta ciutat a què es refereix Màrius Torres?13.4. Quin és l’únic consol que ens queda, segons el poeta?13.5. Explica el significat del títol.






ESTUDI DE ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA (IV).

1. PRESENTACIÓ.1.Escriptura: amb ordinador (o a màquina)2. Marges: sovint es deixen 3cm. al lateral esquerre i al superior, i 2 cm. al lateral dret i a l’inferior.3. Portada: primera pàgina pels treballs que ocupen més de dos folis. Ha d’haver-hi: títol del treball, nom de l’alumne, assignatura, grup, curs i data de lliurament. Normalment s’escriu el títol a la meitat superior i la resta, en lletra més petita, a l’angle inferior dret.4. Índex. Es posa després de la portada, i ha de contenir els diferents apartats o capítols del treball amb la referència al foli on es troben.5. Bibliografia. Si per aconseguir dades pel treball s’ha consultat algun llibre o revista, o pàgina web al final de tot es posarà un full amb aquest títol, on escriurem la llista de llibres o de pàgines web consultats amb les seves referències.




3. ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS, d’Agustí Bartra.3.1. Busca qui va ser Agustí Bartra i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.3.2. El poema comença amb unes referències temporals: “Entre aquell febrer i aquest novembre...”. Explica a què es refereix.3.3. A la primera estrofa, Bartra ens explica com serà el record de la seva terra. Explica-ho. 3.4. Explica el significat dels versos 11 i 12.3.5. A les estrofes 3 i 4 el poeta ens diu com se sent a l’exili. Explica-ho.3.6. A partir del vers 20 i fins al 28 trobem un retret. Quin és? A qui va adreçat?3.7. La darrera estrofa ens parla del futur de la Pàtria. Com el vol, Agustí Bartra?

4. SOL, I DE DOL, de J.V.Foix.4.1. Busca qui va ser J.V. Foix i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.


4.2. A la primera estrofa, el poeta es veu sol i petit davant d’un món amenaçador. Justifica-ho.4.3. A la segona estrofa, es busca a ell mateix, la seva pròpia identitat. Quin tòpic literari fa servir? On?4.4. També a la segona estrofa la natura és un correlat del seu estat anímic. Fes una llista dels adjectius que hi utilitza i digues com se sent.4.4. Als dos tercets finals, Foix estableix diversos contrastos. Assenyala’ls.4.5. Busca dos exemples de paronomàsia i escriu-los, tot assenyalant a quin vers corresponen.4.6. Fes una llista dels arcaismes que J.V. Foix utilitza en aquest poema.

5. ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, de J.V. Foix.5.1. Relaciona aquest poema amb el surrealisme.5.2. Fes una llista de les expressions sexuals que apareixen al poema i digues en quin vers són.

6. CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT, de Salvador Espriu.6.1. Busca qui va ser Salvador Espriu i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.6.2. Digues quin és el tema d’aquest poema.6.3. El poema s’emmarca a Sinera. Esbrina a què es refereix.6.4. Podem dividir-lo en dues parts. La primera estaria formada per les dues primeres estrofes, que ens descriuen un escenari exterior. Explica a què es refereix quan parla de “el llarg somni de l’aigua” (vers 2) i de “la meva barca” (vers 8). Per què diu que els seus ulls cansats “han mirat, han comprès / oblidaven.”(versos 5 i 6)?6.5. La segona part (estrofes 3 i 4) ens parla d’escenaris tancats. A què es refereix quan parla de “la casa / dels morts del meu vell nom” (versos 14 i 15)? I quan esmenta el “jardí dels cinc arbres”? (vers 22)?6.6. A la darrera estrofa apareix el tòpic literari del “cogite virgo rosas”. Esbrina on i explica en què consisteix. 6.7. A què es refereix quan parla de les “fosques estances”? (vers 26)?

7. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE, de Salvador Espriu.7.1. Digues quin és el tema d’aquest poema.7.2. En quin moment històric cal situar el poema?7.3. Per què qualifica la seva terra de “covarda” i “salvatge” al vers 2?7.4. A què es refereix quan parla de “nord enllà”?7.5. A què correspon, metafòricament parlant, la congregació de germans del vers 8? Explica amb les teves paraules quin retret li faran.7.6. Per què no marxarà?7.7. Pere Quart també va fer una mena de paròdia del poema d’Espriu. Llegeix-lo i compara’ls tots dos.

Al sempre admirat Salvador Espriusi cal, amb disculpes

Oh, que avingut que estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra,i com em recaria d’allunyar-me’n,sud avall,on sembla que la gent és bruta


i pobra, accidiosa, inculta,resignada, insolvent!Aleshores, a la taverna nova, els companys dirienfotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,així el lluç que pica un ham sense esquer”,mentre jo, encara prop, pensariaen les velles fretures i confiancesd’aquest meu tossut poble.I ja, tot sospesat, reculariaper restar aquí fins a la mort.Car, fet i fet, tampoc no sóc tan asei estimo a més amb unirrevocable amoraquesta meva ¾i nostra¾bastant neta, envejada, bonica pàtria.PERE QUART, Circumstàncies (1968)

8. CORRANDES DE L’EXILI, de Pere Quart.8.1. Busca qui va ser Pere Quart i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.8.2. Relaciona la vida de Pere Quart amb aquesta composició.8.3. Busca al diccionari què són les corrandes. Digues si aquestes s’hi ajusten.8.4. Comenta el significat de cada estrofa sense copiar del llibre.

9. VACANCES PAGADES, de Pere Quart.9.1. Al vers 19, Pere Quart esmenta el personatge mitològic de Job, i anomenant-lo “Job d’escaleta”, és a dir, d’estar per casa. Busca qui va ser aquest personatge i relaciona’l amb el poema.9.2. A què es refereix el poeta quan parla de: vacances pagades, llenguatallat, me’n vaig de quatre grapes / com el rebesavi, la ratlla negra de la mort, On viu, exiliat, / el Déu antic dels pares.?

10. LES BOIES, de Joan Vinyoli.10.1. Busca qui va ser Joan Vinyoli i resumeix-ho en un màxim de de 5 línies.10.2. Aquest poema està format per un seguit d’imatges negatives referides al mar. Assenyala’n alguna. 10.3. De totes maneres, hi ha un lloc on es pot arrecerar. Quin és?10.4. Explica el significat dels versos 28 i 29.10.5. Busca un exemple d’epifonema a aquesta composició.10.6. Digues amb altres paraules què vol expressar el poeta amb imatges com “giràndoles d’estrelles”(v.15), “la serp del vent” (v.18) i “l’illa lllampeguejada” (v. 20 i 21).11. FLORAL, de Gabriel Ferrrater.11.1. Busca qui va ser Gabriel Ferrater i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.11.2. Digues el tema d’aquesta poesia.11.3. Resumeix breument, amb les teves paraules, el significat del poema.

12. CAMBRA DE LA TARDOR, de Gabriel Ferrater.12.1. Assenyala el tema d’aquesta poesia.


12.2. El poema es pot dividir en tres parts. La primera aniria del vers 1 al 10; la segona, emmarcaria el diàleg, és a dir, del vers 10 al 18, i la tercera, del 19 al 27. Resumeix breument el significat de cada part.12.3. Explica les figures retòriques que contenen els versos següents:a) “La persiana, no del tot tancada, com / un esglai que es reté de caure a terra,” (vv. 1 i 2)b) “s’obren / trenta-set horitzons rectes i prims” (vv.3 i 4)c) “ara és color d’olor de poma” (v. 7)d) “Que lent el món, que lent el món, que lenta / la pena per les hores que se’n van / de pressa.” (vv. 8 i 9)e) “manca una casa a la mançana. ‘Canten’” (vv. 15 i 16)f) “les fulles dels meus besos” (v. 22)12.4. Quina actitud manté l’autor davant de l’amor: optimista o pessimista? Per què?

13. POEMA, de Joan Brossa.13.1 Busca qui va ser Joan Brossa i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.13.2. Assenyala el tema d’aquesta poesia.13.3. Aquest és un poema visual. Explica en què consisteix.





ESTUDI DE ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA (V).


1. PRESENTACIÓ.1.Escriptura: amb ordinador (o a màquina)2. Marges: sovint es deixen 3cm. al lateral esquerre i al superior, i 2 cm. al lateral dret i a l’inferior.3. Portada: primera pàgina pels treballs que ocupen més de dos folis. Ha d’haver-hi: títol del treball, nom de l’alumne, assignatura, grup, curs i data de lliurament. Normalment s’escriu el títol a la meitat superior i la resta, en lletra més petita, a l’angle inferior dret.4. Índex. Es posa després de la portada, i ha de contenir els diferents apartats o capítols del treball amb la referència al foli on es troben.5. Bibliografia. Si per aconseguir dades pel treball s’ha consultat algun llibre o revista, o pàgina web al final de tot es posarà un full amb aquest títol, on escriurem la llista de llibres o de pàgines web consultats amb les seves referències.




3. SOL, I DE DOL, de J.V.Foix.3.1. Busca qui va ser J.V. Foix i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.3.2. A la primera estrofa, el poeta es veu sol i petit davant d’un món amenaçador. Justifica-ho.3.3. A la segona estrofa, es busca a ell mateix, la seva pròpia identitat. Quin tòpic literari fa servir? On?3.4. També a la segona estrofa la natura és un correlat del seu estat anímic. Fes una llista dels adjectius que hi utilitza i digues com se sent.3.4. Als dos tercets finals, Foix estableix diversos contrastos. Assenyala’ls.3.5. Busca dos exemples de paronomàsia i escriu-los, tot assenyalant a quin vers corresponen.3.6. Fes una llista dels arcaismes que J.V. Foix utilitza en aquest poema.

4. ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, de J.V. Foix.4.1. Relaciona aquest poema amb el surrealisme.4.2. Fes una llista de les expressions sexuals que apareixen al poema i digues en quin vers són.

5. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE, de Salvador Espriu.


5.1. Digues quin és el tema d’aquest poema.5.2. En quin moment històric cal situar el poema?5.3. Per què qualifica la seva terra de “covarda” i “salvatge” al vers 2?5.4. A què es refereix quan parla de “nord enllà”?5.5. A què correspon, metafòricament parlant, la congregació de germans del vers 8? Explica amb les teves paraules quin retret li faran.5.6. Per què no marxarà?5.7. Pere Quart també va fer una mena de paròdia del poema d’Espriu. Llegeix-lo i compara’ls tots dos.

Al sempre admirat Salvador Espriusi cal, amb disculpes

Oh, que avingut que estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra,i com em recaria d’allunyar-me’n,sud avall,on sembla que la gent és brutai pobra, accidiosa, inculta,resignada, insolvent!Aleshores, a la taverna nova, els companys dirienfotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,així el lluç que pica un ham sense esquer”,mentre jo, encara prop, pensariaen les velles fretures i confiancesd’aquest meu tossut poble.I ja, tot sospesat, reculariaper restar aquí fins a la mort.Car, fet i fet, tampoc no sóc tan asei estimo a més amb unirrevocable amoraquesta meva ¾i nostra¾bastant neta, envejada, bonica pàtria.PERE QUART, Circumstàncies (1968)

6. CORRANDES DE L’EXILI, de Pere Quart.6.1. Busca qui va ser Pere Quart i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.6.2. Relaciona la vida de Pere Quart amb aquesta composició.6.3. Busca al diccionari què són les corrandes. Digues si aquestes s’hi ajusten.6.4. Comenta el significat de cada estrofa sense copiar del llibre.

7. VACANCES PAGADES, de Pere Quart.7.1. Al vers 19, Pere Quart esmenta el personatge mitològic de Job, i anomenant-lo “Job d’escaleta”, és a dir, d’estar per casa. Busca qui va ser aquest personatge i relaciona’l amb el poema.7.2. A què es refereix el poeta quan parla de: vacances pagades, llenguatallat, me’n vaig de quatre grapes / com el rebesavi, la ratlla negra de la mort, On viu, exiliat, / el Déu antic dels pares.?

8. LES BOIES, de Joan Vinyoli.8.1. Busca qui va ser Joan Vinyoli i resumeix-ho en un màxim de de 5 línies.8.2. Aquest poema està format per un seguit d’imatges negatives referides al mar. Assenyala’n alguna.


8.3. De totes maneres, hi ha un lloc on es pot arrecerar. Quin és?8.4. Explica el significat dels versos 28 i 29.8.5. Busca un exemple d’epifonema a aquesta composició.8.6. Digues amb altres paraules què vol expressar el poeta amb imatges com “giràndoles d’estrelles”(v.15), “la serp del vent” (v.18) i “l’illa lllampeguejada” (v. 20 i 21).

9. CAMBRA DE LA TARDOR, de Gabriel Ferrater.9.1. Assenyala el tema d’aquesta poesia.9.2. El poema es pot dividir en tres parts. La primera aniria del vers 1 al 10; la segona, emmarcaria el diàleg, és a dir, del vers 10 al 18, i la tercera, del 19 al 27. Resumeix breument el significat de cada part.9.3. Explica les figures retòriques que contenen els versos següents:a) “La persiana, no del tot tancada, com / un esglai que es reté de caure a terra,” (vv. 1 i 2)b) “s’obren / trenta-set horitzons rectes i prims” (vv.3 i 4)c) “ara és color d’olor de poma” (v. 7)d) “Que lent el món, que lent el món, que lenta / la pena per les hores que se’n van / de pressa.” (vv. 8 i 9)e) “manca una casa a la mançana. ‘Canten’” (vv. 15 i 16)f) “les fulles dels meus besos” (v. 22)9.4. Quina actitud manté l’autor davant de l’amor: optimista o pessimista? Per què?

10. POEMA, de Joan Brossa.10.1 Busca qui va ser Joan Brossa i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.10.2. Assenyala el tema d’aquesta poesia.10.3. Aquest és un poema visual. Explica en què consisteix.

11. ELS AMANTS, de Vicent Andrés Estellés.11. 1. Busca qui va ser Vicent Andrés i Estellés i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.11.2. Digues qui van ser aquests personatges que apareixen al poema: Josep Ma. López-Picó (vers 9), Petrarca (vers19) i Bécquer (vers 20). Per què els esmenta?11. 3. On se situa l’acció del poema? Resumeix-ne el contingut amb les teves paraules.11. 4. Per què creus que Vicent Andrés i Estellés escriu la citació d’Ausiàs March “la carn vol carn” a l’inici del poema?

12. L’ELIONOR, de Miquel Martí i Pol.12.1. Busca qui va ser Miquel Martí i Pol i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.12.2. Assenyala el tema d’aquesta poesia.12.3. Explica com és l’Elionor. Creus que aquest personatge pot representar un col·lectiu de persones? Quin?12.4. Digues quina importància té el pas del temps en aquest poema.12.5. Repassa les dades que tens sobre Martí i Pol i indica quins aspectes de la seva vida i de les seves experiències es reflecteixen en aquest poema.


12.6. L’Elionor és una composició que s’insereix de ple en el realisme històric. Consulta en què va consistir aquest moviment i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.

13. BRIDA, de Maria-Mercè Marçal.13.1. Busca qui va ser Maria-Mercè Marçal i resumeix-ho en un màxim de 5 línies.13.2. Què és una “brida”? I en el poema, a què es refereix?13.3. Assenyala el tema d’aquest poema.13.4. Explica què vol dir Maria-Mercè Marçal quan, en el refrany de cada estrofa es defineix com a “traginer de cançons / en cavall sense brida”.13.5. Per què tindrà “els llavis oscats / de molta vida” (vv.5 i 6)?13.6. Per què fuig de l’amor?





treballs lectures 1batx[1]

Documents