TRANSCRIPCIÓ ANTISENTIT I REGULACIÓ EPIGENÈTICA

EN CÀNCER

Sònia Guil Domènech

IDIBELL Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge

2

1. Resum del projecte

El significat de la vasta fracció del transcriptoma de mamífer que no codifica per a

proteïnes és una qüestió encara molt desconeguda i constitueix el focus d’una intensa

recerca. Una de les característiques del càncer són els canvis epigenètics tant a nivell

de la metilació del DNA com dels patrons de modificacions d’histones, i el seu impacte

en l’expressió dels gens codificants per a proteïnes s’ha estudiat extensivament. En

canvi, fins al moment de començar aquest projecte no hi havia estudis generals que

haguessin analitzat els canvis en el perfil global d’expressió d’RNA no codificants

(ncRNA) en les condicions d’alteració epigenètica que caracteritzen l’estat tumoral.

Un dels tipus més abundants d’ncRNA llargs són els transcrits antisentit naturals (NAT,

RNA endògens que se sobreposen totalment o parcialment amb transcrits originats de

la cadena oposada de DNA). S’estima que entre el 60-70% dels transcrits tenen com a

mínim una “parella” antisentit. Tant els NAT que codifiquen per a proteïnes com els no

codificants poden tenir característiques de reguladors en cis o en trans de l’expressió

gènica, amb un impacte important en el creixement cel·lular, la diferenciació i

l’apoptosi, i per tant en l’etiologia i la progressió de processos tumorals. L’objectiu

principal d’aquest projecte té dues vessants: primer, realitzar una caracterització

detallada i global dels mecanismes bioquímics pels quals els NAT exerceixen una

regulació sobre gens diana d’especial interès en càncers humans pel que fa a

cromatina i transcripcional. Segon, dur a terme una aproximació genòmica global per

detectar l’existència de parelles transcripcionals sense/antisense i les seves marques

associades a cromatina en teixits normals i tumorals, amb el propòsit final d’elaborar

una compilació exhaustiva de l’activitat transcripcional en loci associats a càncer.

Aquest projecte està organitzat en 4 objectius principals:

Objectiu 1. Elaborar perfils transcripcionals sense/antisense globals en línies cel·lulars

humanes derivades de càncer i amb fons epigenètic alterat. La qüestió principal per

respondre és: com es regulen els transcrits antisentit a nivell epigenètic i com es

relaciona això amb el càncer? Per afrontar-ho, compararem, d’una banda, el

transcriptoma d’una bateria de línies cel·lulars derivades de tumors d’especial interès

en càncer de còlon i mama. D’altra banda, s’elaborarà el perfil de metilació global de

les mateixes línies cel·lulars. Ambdues anàlisis ens permetran construir un mapa ampli

de parelles S/AS i relacionar-les amb l’estat local de la metilació del DNA. Les parelles

3

sense/antisense candidates amb una expressió alterada en funció de les condicions i

d’especial rellevància en càncer s’analitzaran en profunditat a nivell funcional per

definir en detall el potencial paper regulador del transcrit antisentit sobre el gen

canònic (que normalment és codificant). Aquest estudi en profunditat inclou l’anàlisi de

les interaccions cromatina:RNA i proteïna:RNA, RNA-FISH, estudis de sobreexpressió i

de pèrdua de funció... Donada la importància respecte del fenotip tumoral dels gens

candidats identificats amb aquesta aproximació, la major part del projecte s’ha dedicat

a completar aquest objectiu.

Objectiu 2. Determinar el paper de la transcripció antisentit en la formació dels R

loops i la metilació local del DNA i l’expressió gènica. Els R loops (híbrids DNA:RNA que

deixen una cadena de DNA monocatenària) es produeixen de manera més freqüent del

que es pensava prèviament i tenen un gran impacte en l’expressió gènica i la integritat

genòmica, així com en el control de les marques epigenètiques. Aquest mecanisme pot

representar un paper crucial per a la transcripció antisentit, i pretenem determinar en

quin grau la transcripció antisentit juga un paper en la formació d’R loops, l’estat

hipometilat associat i l’expressió del transcrit sense. Això es du a terme mitjançant

experiments de sobreexpressió d’RNaseH, d’immunoprecipitació d’R loop acoblat a

RNA-seq (experiments de DRIP-seq), i tractament nadiu amb bisulfit per revelar la

presència local d’R loops.

Objectiu 3. Determinar com la transcripició antisentit controla l’ensambladura dels

nucleosomes i la seva ocupació al llarg de la regió que se sobreposa a la parella sense,

i així en regula l’expressió, amb el propòsit d’entendre com les estructures locals de la

cromatina induïdes per la transcripció antisense es relacionen amb el posicionament

dels nucleosomes i la metilació del DNA en zones veïnes. Es realitzen experiments de

protecció a la nucleasa micrococal i s’integren amb els resultats del perfil d’RNA-seq

cadena específic.

Objectiu 4. Investigar el paper de la transcripció antisentit en estructures

cromatíniques d’ordre superior, en especial el DNA looping. La regulació de l’expressió

gènica exercida pels ncRNA pot estar íntimament lligada al plegament tridimensional

(3D) de la cromatina, i pretenem investigar la relació entre la transcripció antisentit i la

conformació espacial local de la cromatina, tot revelant nous nivells de regulació

exercits per RNA no codificant. Això es realitza mitjançant la depleció per RNAi dels

4

complexos Mediator i Cohesin, així com el CTCF, que estabilitzen les estructures 3D del

genoma i vinculen regions allunyades en la seqüència lineal.

2. Resultats obtinguts

Objectiu 1. Definir els perfils globals de transcripció sentit/antisentit en línies

cel·lulars humanes canceroses i en condicions alterades del background

epigenètic. Caracterització funcional dels candidats sentit/antisentit

seleccionats.

Hem comparat l’expressió i la metilació globals de parelles de transcrits

sentit/antisentit (S/AS) en les línies cel·lulars següents: HCT116 i DKO (línies de còlon

isogèniques que es diferencien només per la presència de mutacions en els enzims de

metilació del DNA en el cas de DKO); MCF7 i MCF10A (línia tumoral i no tumoral,

respectivament, derivades de teixit mamari), i les línies MDA-MB-468-PT i MDA-MB-

468-LN (derivades de tumor primari i metàstasi, respectivament). Hem elaborat llistats

de parelles (S/AS) diferencialment expressades i que correlacionen entre si

positivament o negativament, i a més en el context de metilació diferencial o no. A

partir d’aquestes llistes hem seleccionat loci que tenen un paper en tumorigènesi i que

puguin ser candidats a ser regulats per la transcripció antisentit. Per la seva rellevància

en càncer, ens hem centrat en l’estudi detallat dels gens VIM (vimentina) i HMGA2.

Tots dos presenten transcripció bidireccional a partir d’un únic promotor, en la qual un

dels transcrits dona lloc a l’mRNA codificant i el transcrit antisentit no és codificant. La

seva expressió és silenciada per hipermetilació del promotor en càncer de còlon (en el

cas de vimentina) i en els tumors primaris de mama (en el cas d’HMGA2). En canvi, en

metàstasi la hipometilació permet la reexpressió d’HMGA2 i el seu antisentit.

La caracterització funcional de parelles de gens S/AS candidates ens ha portat a

investigar amb més detall l’lncRNA RPSAP52 (transcrit antisentit d’HMGA2). Aquest

lncRNA, a més de formar part d’una estructura d’R loop (vegeu objectiu següent),

també es localitza de manera abundant al citoplasma, on interacciona de manera

directa amb la proteïna d’unió a l’RNA IGF2BP2, tot influint sobre l’activació de la via

HMGA2/IGF2BP2/IGF1R/RAS. Aquesta és una via de senyalització oncogènica de gran

importància en molts tipus de tumors. Hem realitzat, doncs, una bateria d’assajos

fenotípics in vitro i in vivo que ens han permès de confirmar el caràcter proproliferatiu

de l’lncRNA RPSAP52 (figura 1).

5

Aquest és un resultat important que demostra el caràcter oncogènic de l’lncRNA

RPSAP52. Per tal de confirmar aquestes dades i explorar el paper més general que pot

tenir aquest lncRNA en càncers humans, hem expandit l’estudi del locus

HMGA2/RPSAP52 als sarcomes, ja que l’expressió d’RPSAP52 és especialment

abundant en càncers d’origen mesenquimal. Entre els tipus de sarcomes estudiats,

destaquem els resultats obtinguts en línies cel·lulars de sarcoma d’Ewing (figura 2). En

aquestes cèl·lules, hem confirmat la interacció d’RPSAP52 amb les proteïnes d’unió a

SRB Viability/Cytotoxicity Assay

Time (days)

Abso

rban

cy

1 2 3 4 5 6 70.0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5scrsh1 F7sh4 C7sh4 F4sh4 E9 ****

Time (hours)0.0

003.1

135.6

168.1

18

10.62

1

13.12

4

15.62

7

18.12

9

20.63

2

23.13

50

1

2

3

4

scr sh1 F7 sh4 E9

Cel

l ind

ex ***

***

Migration assay

surv

ivin

g fr

actio

n

scr sh1 sh40

50

100

150

********

Colony formation Assay

Time (days)

Tum

or V

olum

e (m

m3 )

0 20 40 60 800

100

200

300

400 scr

sh4sh1

Tum

or w

eigh

t (m

g)

scr sh40

50

100

150

200

250p<0.0001

A B

C D

Figura 1. La depleció d’RPSAP52 disminueix el caràcter proliferatiu de les cèl·lules MCF10A ,tant in

vivo com in vitro. (A) Clons establement deplecionats d’RPSAP52 presenten una menor viabilitat,

segons el que mostra l’assaig amb Sulforodamina B (SRB). (B) Els mateixos clons estables tenen

menys capacitat migratòria, mesurada en temps real amb xCelligence RTCA DP, així com (C) menys

capacitat formadora de colònies. (D) En assajos in vivo de formació de tumors subcutanis, la

disminució en els nivells de l’lncRNA RPSAP52 resulta en una disminució, tant en el volum com en el

pes dels tumors formats en ratolins nude.

6

l’RNA reguladores de la traducció IGF2BP2 i HNRNPQ. A més, hem aprofundit en el

detall del mecanisme d’actuació molecular, ja que hem observat que la depleció estable

d’RPSAP52 causa una regulació positiva molt important de la família de miRNA let-7.

Aquests miRNA constitueixen un dels tipus de miRNA més ben caracteritzats, i amb un

caràcter general de supressor tumoral en molts tipus diferents de teixit. De manera

concomitant amb aquesta sobreexpressió de let-7 trobem una disminució de la

proteïna LIN28B, que és el principal regulador de la biogènesi de let-7. LIN28B és un

factor inhibidor de la producció de let-7 madur i, igual que RPSAP52 i HMGA2, està

present en alts nivells durant l’embriogènesi i silenciat en la majoria de teixits madurs.

A673

Rel

ativ

e ex

pres

sion

scr D6 E4 F7 G8 B9 B11 C9 D9 E80

10

203040506070 let-7a

let-7blet-7e

Rel

ativ

e ex

pres

sion

scr D6 E4 F7 G8 B9 B11 C9 D9 E80.0

0.5

1.0 HMGA2RPSAP52 - altexRPSAP52 + altex

clones sh1 clones sh4

A B C

D

Figura 2. L’lncRNA RPSAP52 afavoreix la proliferació i l’estat indiferenciat mitjançant la regulació de

l’eix IGF2BP2/LIN28B/let-7. (A) La immunoprecipitació de diferents regions de l’RNA RPSAP52

marcat amb biotina, seguit de la identificació per espectrometria de masses de les proteïnes

coimmunoprecipitades en extractes de cèl·lules A673 de sarcoma d’Ewing ha confirmat la interacció

amb IGF2BP2 i HNRNPQ. (B) La depleció estable d’RPSAP52 en cèl·lules A673 amb dos shRNA

diferents provoca un increment molt important en els nivells de la família de miRNA let-7. (C) Això

és concomitant amb una baixada en els nivells del principal regulador negatiu de let-7, la proteïna

LIN28B. (D) El diferent balanç entre els nivells de let-7 i LIN28B és una de les principals

característiques que defineix el caràcter diferenciat versus indiferenciat d’una cèl·lula, essent els

nivells de LIN28B determinants per marcar la capacitat d’stemness de les cèl·lules canceroses més

agressives dins d’un tumor. La similitud de les dades obtingudes entre les cèl·lules A673

(sarcoma d’Ewing) i MCF10A (mama) indiquen que aquest és un mecanisme d’acció bàsic

que podria ser comú a diferents tipus tumorals.

7

Cal destacar que, junt amb OCT4, SOX2 i NANOG, LIN28 forma part del còctel de

factors que permet la reprogramació i la pluripotència. Així, es confirma el caràcter

proproliferatiu de RPSAP52 i se suggereix que podria mantenir el caràcter d’stemness

de les cèl·lules canceroses. Aquesta és una dada molt important que serà explorada

més en profunditat pel grup en el futur. La relació entre HMGA2 i IGF2BP2 i l’eix

LIN28B/let-7 ja s’havia descrit abans, però els nostres resultats revelen un nivell

superior de regulació controlat per transcrits antisentit derivats del mateix locus

d’HMGA2.

El nexe d’unió entre IGF2BP2 i LIN28B s’ha estudiat mitjançant experiments

d’entrecreuament i anàlisi dels RNA units in vivo a la proteïna IGF2BP2 (CLIP-seq).

Aquests experiments han permès de demostrar, per primer cop, la interacció entre

IGF2BP2 i el 3’UTR de l’mRNA de LIN28B, i a més, que aquesta unió és afavorida per la

presència de l’lncRNA RPSAP52 (figura 3A). Atès el caràcter de regulador positiu de la

traducció que té IGF2BP2 sobre molts dels seus mRNA diana, la hipòtesi de treball

actual és que la interacció d’RPSAP52 amb IGF2BP2 modula de manera positiva

l’estabilitat de la interacció d’IGF2BP2 amb altres mRNA per tal de promoure’n una

traducció efectiva (potser perquè d’aquesta manera es bloquegen llocs d’unió per a

miRNA, com altres grups han proposat). El mateix que passa amb LIN28B s’ha

observat per a HMGA2 (figura 3B), mentre que altres 3’UTR no es veuen afectats per

l’absència d’RPSAP52. Aquest seria el cas d’NRAS o IGF1R i, per tant, l’efecte de

l’lncRNA és específic sobre certs mRNA.

A

B

8

Amb aquest conjunt de dades, la nostra hipòtesi de treball postula que RPSAP52 actua

reforçant el paper d’HMGA2 a través de la modulació de l’acció d’IGF2BP2 sobre els

seus mRNA diana, tot mantenint els nivells de LIN28B per sostenir un estat cel·lular

proliferatiu i indiferenciat. En conjunt, la investigació suggereix que el transcrit

regulador RPSAP52 funciona com un important regulador mestre que controla

mecanismes bàsics en el creixement cel·lular que poden estar desregulats de manera

comuna en diferents tipus de tumors.

Objectiu 2. Determinar el paper de la transcripció antisentit en la formació

d’estructures R loop i la metilació local del DNA, així com en la regulació de

l’expressió gènica.

S’han combinat les anàlisis d’RNA-seq amb els de DRIP-seq (en què

s’immunoprecipitava l’estructura d’R loop i s’identificava la regió genòmica associada)

per tal de revelar transcrits amb expressió diferencial segons la presència d’aquestes

potencials estructures reguladores. A més, s’ha cribrat segons coneixements previs en

la bibliografia científica sobre el paper del transcrit S o AS en tumorigènesi.

Fruit d’aquesta anàlisi genome-wide, estem en procés d’elaboració del manuscrit

següent:

- Raquel Boqué-Sastre et al., Antisense transcripts regulate the expression of

breast cancer-related loci through formation of R loops.

A més a més hem caracteritzat detalladament el mecanisme regulador pel qual l’RNA

antisentit VIM-AS1 regula el gen codificant vimentina (VIM), que és un gen marcador

de la transició epiteli-mesènquima. Hem determinat la localització nuclear d’aquest

transcrit antisentit per fraccionament bioquímic i per RNA-FISH, i hem demostrat que

la seva depleció té com a conseqüència la disminució dels nivells de transcrit i proteïna

Figura 3. Experiments d’iCLIP-seq per tal d’identificar RNA diana d’IGF2BP2, en condicions control o

de depleció estable d’RPSAP52. (A) Es representen els punts de contacte IGF2BP2-3’UTR de l’mRNA

de LIN28B com a barres verticals blaves. La interacció es perd en les mostres deplecionades

d’RPSAP52, comparades amb la depleció control (taula de la dreta). (B) Es representen les

interaccions IGF2BP2-3’UTR de l’mRNA d’HMGA2. A causa de l’elevat nombre de punts de contacte, es

tabulen agrupats en clústers. En ambdós casos, la depleció d’RPSAP52 comporta una pèrdua

significativa del nombre de contactes IGF2BP2-3’UTR. En altres casos, com és el 3’UTR d’NRAS o

d’IGF1R, no hi ha diferència entre les condicions.

9

VIM. El mecanisme regulador implica la formació d’una estructura híbrida DNA:RNA de

tipus R loop per part de l’RNA antisentit a la zona promotora de vimentina que: 1)

correlaciona amb l’estat hipometilat, 2) manté una conformació oberta de la cromatina

amb una menor ocupació nucleosomal i 3) permet una més gran accessibilitat de

factors de transcripció (com NFkappaB) que activen l’expressió de vimentina. Hem

proposat per primer cop, per tant, un model en què la formació d’un R loop (que hem

detectat tant in vivo com in vitro) amb participació d’un transcrit antisentit permet una

conformació local de la cromatina oberta que facilita l’activació transcripcional del gen

codificant. Hem observat el mateix mecanisme en el cas del gen HMGA2 (que codifica

per un factor de transcripció amb un paper oncogènic en molts tipus de càncer). Hem

descobert que el transcrit RPSAP52 (antisentit a HMGA2) és ineficientment processat

per splicing i de fet forma part de manera estable d’una estructura híbrida amb la

cadena motllo de DNA (un R loop). Hem detectat tant in vitro com in vivo la formació

d’aquest R loop, i hem demostrat amb assajos de protecció a la nucleasa micrococal

que aquesta estructura permet una conformació de cromatina oberta compatible amb

una major activació transcripcional del gen HMGA2. A més del paper regulador a través

de l’estructura d’R loop, el paper de RPSAP52 com a lncRNA al citoplasma s’ha

investigat en detall, com s’ha explicat en l’objectiu 1.

Objectius 3 i 4. La caracterització de l’ocupació nucleosomal s’ha dut a terme no amb

caràcter genome-wide, sinó per als candidats que hem caracteritzat funcionalment. Els

resultats obtinguts apareixen a Boqué-Sastre et al., (PNAS, 2015), així com en un

manuscrit en preparació (Oliveira-Mateos et al., Antisense transcripts at the HMGA2

locus enhance the oncofetal HMGA2-IMP2-Ras axis through inhibition of let-7 miRNA

family).

Respecte de l’estudi del paper dels transcrits antisentit en la determinació de

l’estructura 3D de la cromatina, s’ha iniciat la posada a punt dels protocols per assolir

una depleció efectiva dels factors CTCF, Mediator i Cohesin, factors que poden dictar

els determinants estructurals que condicionin l’expressió de les parelles de transcrits

S/AS. Aquest serà, doncs, l’objecte d’estudi de les properes línies d’investigació al grup

i representa una de les continuacions lògiques d’aquest projecte finançat per Fundació

La Marató.

10

3. Rellevància i possibles implicacions dels resultats finals obtinguts

Aquest projecte no plantejava assajos clínics, però sí que té una forta vessant

translacional. En aquest sentit, s’han establert les bases per a futurs assajos preclínics,

ja que com s’explica respecte dels objectius 1 i 2, s’han fet assajos in vivo en què s’ha

identificat el caràcter oncogènic de l’RNA no codificant RPSAP52. Això suposa la base

per a futurs estudis en què s’aprofundeixi sobre la idoneïtat del transcrit antisentit

RPSAP52 com a diana terapèutica efectiva. De fet, el nostre estudi mostra que la

parella S/AS RPSAP52/HMGA2 està anormalment sobreexpressada en un gran nombre

de tumors humans, de manera correlativa amb la hipometilació del promotor comú

(figura 4).

Això pot tenir conseqüències en la pràctica clínica, ja que uns nivells elevats d’HMGA2

ja s’ha mostrat que resulten en un pitjor pronòstic en càncer de mama (Wu J et al.,

Cancer Letters 2016). Donada la correlació positiva que hem descobert entre els nivells

d’HMGA2 i RPSAP52, aquest darrer també pot tenir un valor pronòstic útil. A part, en

certs tipus de tumor, com són els sarcomes, és l’elevada expressió d’RPSAP52 (i no la

d’HMGA2) la que té més utilitat com a valor pronòstic (vegeu anàlisi de supervivència a

la figura 5).

Figura 4. Representacions box-plot de l’expressió d’HMGA2 i RPSAP52 en mostres de pacients normals (N) o tumorals (T) de diferents tipus, tretes de la base de dades pública TCGA (panells superiors). Els nivells de metilació de l’illa CpG associada al promotor comú es mostra als panells inferiors. En tots els casos, les mostres tumorals presenten hipometilació del locus i un increment en l’expressió dels transcrits.

11

4. Bibliografia científica generada

Oliveira-Mateos C, Sánchez-Castillo A, Guil S.

“Noncoding RNAs as regulators of gene expression in pluripotency and differentiation”.

2018 En: Palacios D (ed) Epigenetics and Regeneration. Elsevier (in press).

Boque-Sastre R, Soler M, Guil S.

“Detection and characterization of R loops structures”. 2017.

En: Napoli S (ed) Promoter Associated RNA: Methods and Protocols. (Methods in

Molecular Biology Series) Springer, New York. 1543:231-242.

Soler M, Boque-Sastre R, Guil S.

“RNA-FISH to study regulatory RNA at the site of transcription”. 2017.

En: Napoli S (ed) Promoter Associated RNA: Methods and Protocols. (Methods in

Molecular Biology Series) Springer, New York. 1543:221-229.

Boque-Sastre R, Soler M, Oliveira-Mateos C, Portela A, Moutinho C, Sayols S,

Villanueva A, Esteller M, Guil S.

Head-to-head antisense transcription and R-loop formation promotes transcriptional

activation. Proc Natl Acad Sci U S A. 2015 May 5;112(18):5785-90. doi:

10.1073/pnas.1421197112. Epub 2015 Apr 2.

Oliveira-Mateos C, Guil S.

LncRNAs and the control of oncogenic signaling.

Curr Pathobiol Rep 2015 doi: 10.1007/s40139-015-0084-0.

Figura 5. Anàlisi per Kaplan-Meier de la supervivència global (overall survival) en una cohort de sarcomes de la base de dades TCGA segons el nivell d’expressió d’RPSAP52 (A) i HMGA2 (B). Es mostra la significació del test Log-Rank. Els resultats de l’anàlisi de regressió univariant Cox es representen mitjançant la Hazards Ratio (HR) i un 95% d’interval de confiança (IC).

A B

12

En col·laboracions en què s’han explorat hipòtesis de treball derivades del projecte de

La Marató, s’han publicat:

Anadón C, van Tetering G, Ferreira HJ, Moutinho C, Martínez-Cardús A, Villanueva A,

Soler M, Heyn H, Moran S, Castro de Moura M, Setien F, Vidal A, Genescà E, Ribera JM,

Nomdedeu JF, , Guil S*, Esteller M.

Epigenetic loss of the RNA decapping enzyme NUDT16 mediates C-MYC activation in T-

cell acute lymphoblastic leukemia.

Leukemia. 2017 Jul;31(7):1622-1625. (* autor per a correspondència).

Angel Diaz-Lagares, Ana B. Crujeiras, Paula Lopez-Serra, Marta Soler, Fernando

Setien, Ashish Goyal, Juan Sandoval, Yutaka Hashimoto, Anna Martinez-Cardús,

Antonio Gomez, Holger Heyn, Catia Moutinho, Jesús Espada, August Vidal, Maria J.

Paúles, Maica Galán, Núria Sala, Yoshimistu Akiyama, Alberto Villanueva, Matthias

Gross, Sven Diederichs, Sonia Guil*, and Manel Esteller*.

Epigenetic inactivation of a p53-induced long noncoding RNA promotes transforming

activity of DNA/RNA-binding protein YBX1.

Proc Natl Acad Sci U S A. 2016. 113(47):E7535-E7544. (* autors per a

correspondència).

S’han presentat els resultats generats per aquest projecte al congrés internacional

següent:

Oliveira-Mateos C, Sanchez-Castillo A, Obiols-Guardia A, Boque-Sastre R, Esteller M,

Guil S.

Antisense transcription can regulate important oncogenic pathways. Pòster.

Keystone meeting “Noncoding RNAs:from disease to targeted therapeutics”. Banff,

Alberta, Canada, 5-9 febrer del 2017.

En el context d’aquest projecte s’han elaborat i defensat les tesis doctorals següents:

Raquel Boqué Sastre: Epigenetic disruption of noncoding RNA genomic loci in human

cancer. Universitat de Barcelona, 20 de novembre de 2015.

13

Cristina Oliveira Mateos: “Regulación epigenética mediada por RNA no codificantes en

cáncer: transcripción antisense”. Universitat de Barcelona, data prevista de defensa:

juny del 2018.