Editorial

51

La principal missió del Grup CETT –la qual es vol renovarconstantment- és la de proporcionar una formació excel·lentals professionals -d’avui i del demà- del turisme i l’hoteleria,mitjançant un model pedagògic propi. Aquest model es recol-za en l’explotació coordinada i eficaç dels centres d’aplicació

(empreses del sector que lluiten en un mercat lliure), una realitat quepermet als alumnes vincular els estudis teòrics a pràctiques reals enempreses competitives, mentre que a nosaltres ens ofereix la possibilitatde complementar el nostre treball diari amb un plus educatiu envers elsestudiants.

En aquest marc, i tenint en compte que Barcelona s’ha consolidat enels darrers anys com a ciutat universitària capdavantera del sudd’Europa, acollint una de les comunitats universitàries més grans,aquest estiu hem posat en marxa un gran projecte, el Col·legi MajorUniversitari Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, adscritaa la Universitat de Barcelona, amb què arrodonim la nostra missió educativa. Es tracta d’un centre d’aplicació totalment complementari als actuals (hoteleria, conferències, activitats educatives, intercanvisinternacionals, professors d’arreu del món, etc.), un espai propici per al’aflorament del coneixement, la recerca i la convivència obert a tota la comunitat universitària i caracteritzat per un ambient acollidor,internacional i de qualitat, i tot tipus de serveis.

Un altre element que ens permet complementar i unir perfectament elmón de la empresa i el món acadèmic és el fet que els socis privats i laUniversitat de Barcelona siguin els socis de referència de les empresesdel Grup CETT. Precisament pel que fa a aquestes empreses, perquè tinguin una continuïtat i es desenvolupin en el mercat, han de disposarde trets diferencials, el seus productes han de tenir quelcom diferent idifícil d’imitar, i han de fer una gestió eficaç dels seus recursos.

Els trets diferencials del Grup CETT són el coneixement i la transferènciade la tecnologia turística, de nous productes i nous mercats, un modelpedagògic propi i el lideratge social i sectorial. En definitiva, el GrupCETT és i vol ésser un referent internacional de formació en turisme ihoteleria, de recerca i innovació amb transferència de coneixements,que doni un servei de qualitat al sector.

Els professionals de totes les branques d’activitat que han passat pelCETT aporten qualitat i bon servei, i aquesta és una de les nostres missions vigents i de futur. Però a més, amb la innovació i recerca per-manentment hem de dissenyar nous productes, nous sistemes de viat-ges, d’allotjaments, d’activitats lúdiques, i, en tot moment, proporcionaral sector la formació contínua que tot professional necessita per reci-clar-se periòdicament i no quedar-ne al marge. Perquè en un món decanvis permanents, en què el turisme i l’hoteleria també estan sotmesosa l’evolució constant, ningú pot permetre’s el luxe de no posar-se al dia.

Les empreses, destinacions, productes i agents del sector s’han d’adap-tar amb èxit a la transformació per tal de ser més competitives en el nouescenari del futur.

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

L

EL CETT, AMB EL MÓN ACADÈMIC I EMPRESARIAL

Baròmetre laboral del SOPCP

Les empreses del sector valoren l’aptitud laboral de l’alumnat del CETT

La formació en valors i competències centra la Trobada Anual

Acreditacions ISO: reconeixement a l’aplicació de sistemes de qualitat

Presència internacional del CETT a Síria

Turisprudència: pels camins del dret i del turisme

TOT SUMARIEditorial

1

Notícies

4

El CETT, amb el món acadèmic i empresarial

5

6

Entrevista

Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona20

Notícies del CETT

8

S’inaugura el curs 2006-20078

9

10

11

12

14

El BCU, un projecte pioner

L’acreditació de competències professionals en el sector

La gestió del conflicte com a indicador de qualitat de l’atenció al turista

Fundació

14

16

Premis als PFC, crèdits de síntesi i del concurs de Projectes Emprenedors

Educació i formació en turisme per combatre la pobresa

Tema

17 Àgora BCN, una residència universitària per al segle XXI

542

© Teresa LLordés

L’enoturisme a Catalunya (II)

El turisme sostenible al Mig Atles marroquí

CETT Formació

24

25

25

22 Nou impuls a la recerca en turisme

Premis del XI concurs de Cuina, Pastisseria i Serveis de Restaurant i del XI de Cocteleria

Gastronomia per a amateurs

El cicle formatiu d’allotjament del CETT, líder en qualitat

Estudis i investigacions37

38

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Opinió26 La formació intercultural al turisme

Cuina i química32 Badalona destil.la vins...

Turisme sostenible28 El medi ambient a l’Hotel Alimara

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

31 Els sopars col·loqui se centren en el turisme de futur

35 On fer pràctiques? A l’estranger!

Internacional34 L’EUHT CETT-UB, convidada a certàmens i congressos

Coneguem Catalunya36 S’edita la nova guia de la Ruta Romana de Tarragona

54 3

44

EL COL·LECTIU D’UNIVERSITARIS FORANS A BARCELONA

Segons dades del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, a les universitats catalanes es van matri-cular, durant el curs 2005-06, un total de 229.566 estudiants de 1r, 2n cicle i 3r cicle -doctorat-, xifra que representa quasi el 15%del total estatal. A les universitats de Barcelona, el nombre de matriculats va ser de 166.081, el qual representa un 72,3% del totalcatalà i un 11% del de l’Estat. Una part important d’aquesta xifra representa al col·lectiu d’alumnes forans (durant el curs 2004-2005, van ser més de 21.000), tant de la resta de l’Estat espanyol com d’altres països, ja que Barcelona és un dels destins escollitsper a universitaris de primer i segon cicle majoritàriament, provinents de països de la Unió Europea –bàsicament en el marc delprograma Erasmus- com ara Itàlia, França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica... així com d’altres països com Andorra, l’Argentina, elMarroc, el Perú o Colòmbia –alumnes de nou ingrés-. Pel que fa a la nacionalitat de l’alumnat de tercer cicle i postgraus cal res-saltar que la majoria provenen de països llatinoamericans (l’Argentina, Mèxic, Colòmbia, el Brasil...), tot i el creixent nombre d’es-tudiants procedents de països de la Unió Europea.

Notícies

EL BCU, un projecte pioner

El punt d’informació del BCU, el π-BCU

El passat mes de gener va entrar en funcionament el π-BCU(C. Torrent de l’Olla, 219, de Barcelona; tel. 93 238 90 49;http://www.bcu.cesca.es), un espai especialitzat en l’acollidaextraacadèmica de la comunitat universitària forana, mit-jançant l’articulació del Programa d’Integració Cultural iCiutadana per a universitaris forans. El π-BCU pretén:

• Estalvi de temps: oferir en un sol espai la informació i elsserveis necessaris per a la vida quotidiana (allotjament*,informacions pràctiques –mobilitat, assistència, turisme,contractació de productes i serveis-, etc.).

* El Barcelona Housing Service for Students (BHSS) és un projecteimpulsat per Residencias de Estudiantes SA (RESA) que es va crear l’any2002 per esdevenir la central d’allotjament oficial del BCU. Facilitaallotjament a estudiants, investigadors i professors universitaris de laresta de l’Estat espanyol o de l’estranger que, per motius d’estudi, tre-ball, pràctiques o investigació, s’han de desplaçar a Barcelona.

• Estalvi econòmic: oferir serveis sense cap cost per l’usua-ri o amb avantatges, gràcies als diferents convenis decol·laboració que el BCU -organisme sense afany de lucre-té signats amb diferents empreses i institucions. n

Albert Montull i AcedGerent del Barcelona Centre Universitari

El Barcelona Centre Universitari (BCU) consti-tueix una acció única tant a l’Estat espanyolcom a la resta d’Europa, i és, pel seu caràctertransversal, una excel·lent eina per ajudar adonar encara més valor afegit d’alta competiti-vitat al nostre sistema universitari. La seva mis-sió: impulsar, coordinar i dirigir totes les accionsque les principals institucions polítiques idocents de Catalunya considerin convenientsper a la promoció de Barcelona com a centreuniversitari internacional.

Creat l’any 1997, el BCU ja era aleshores un projecte pioneri avui ho continua essent, amb un clar objectiu que s’exténa les accions que duu a terme en aquesta matèria la Gene-ralitat de Catalunya (a través del Departament d’Educació iUniversitats i del Departament de Presidència, mitjançant laSecretaria General de la Joventut), l'Ajuntament de Bar-celona, les universitats de Barcelona i la seva àrea d'influèn-cia (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma deBarcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, UniversitatPompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat de Vic,Universitat Internacional de Catalunya i Universitat Abat OlibaCEU) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.Si es té en compte que els propers anys seran claus per defi-nir el nou model universitari, que fomentarà la mobilitat dela comunitat universitària (estudiants, professors, investiga-dors, PAS) tant a escala nacional com internacional -EspaiEuropeu d’Educació Superior-, cal esperar que el nombred’estudiants forans (estrangers i de la resta de l’Estat) conti-nuï augmentant a les universitats barcelonines.

©fo

togr

afie

s:BC

U.

Auto

ra:T

eres

aLL

ordé

s©

foto

graf

ies:

BCU

.Aut

ora:

Tere

saLL

ordé

s

55

Notícies

En l’àmbit de l’hoteleria o el turisme, l’acre-ditació d’aquestes competències, a càrrec del’Institut Català de Qualificacions Professio-nals, permet a aquelles persones que fa tempsque treballen en el sector i/o han realitzatestudis d’aquest àmbit, adquirir un reconeixe-ment oficial de l’experiència i/o formació.

L’acreditació de les competències professionals és una inicia-tiva europea que pretén, d’una banda, validar i reconèixer deforma oficial la competència professional adquirida per lapersona, ja sigui a través de l’experiència o bagatge laboral, obé a través de qualsevol tipus de formació professional rea-litzada al llarg de la vida. De l’altra, vol garantir la seva mobi-litat i la promoció professional dins de la mateixa empresa idel mercat laboral.En el cas de l’hoteleria i el turisme, les persones que siguinaptes per a l’acreditació, un cop finalitzat el procés obtenende l’Institut Català de Qualificacions Professionals un certifi-cat oficial sobre les unitats de competència d’un títol de for-mació professional (FP) de la família d’hoteleria i turisme enquè s’hagin acreditat. Aconsegueixen, també, l’exempció d’a-quells crèdits formatius del cicle d’hoteleria i turisme asso-ciats amb les unitats de competència que hagin acreditat, enel supòsit de voler aconseguir el corresponent títol de la for-mació professional reglada.Actualment, en les proves d’acreditació de les competènciesprofessionals relacionades amb el sector, s’utilitzen com areferents tres títols: els de grau mitjà de cuina i de serveis derestaurant i bar, i el de grau superior d’informació i comer-cialització turístiques. n

L’ACREDITACIÓ de COMPETÈNCIESPROFESSIONALS en el sector

REQUISITS I PROCESSOS NECESSARIS PER FER L’ACREDITACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Per dur a terme el procés d’acreditació de les competèn-cies professionals en l’àmbit de l’hoteleria i el turisme s’hade complir un d’aquests dos requisits:

• Tenir un mínim demostrable de dos anys d’experiènciaen el sector.

• Haver cursat alguna formació professional en aquestàmbit.

Si es donen aquestes aptituds, s’han de seguir els següentspassos:

• En primer lloc la persona se sotmet a un procés d’infor-mació i orientació individual.• Amb l’assessorament d’un orientador s’analitza la tra-jectòria laboral i formativa de la persona per identificar-ne el perfil professional i les competències assolides.• Cal omplir el dossier de competències i defensar-lodavant d’una comissió avaluadora, que analitza si s’hanassumit les unitats de competència d’un títol de FP de lafamília d’hoteleria i turisme.• Finalment, i en funció de la valoració que faci la comis-sió avaluadora, es lliura o denega l’acreditació de les com-petències professionals.

Institut Català de Qualificacions Professionals

546

Notícies

LA GESTIÓ DEL CONFLICTE com a indicador de qualitat de l’atenció al turista

Tradicionalment, el conflicte, en tots els àmbitsi també en l’empresarial, és vist com una reali-tat negativa i es tracta amb un enfocamentdefensiu. Però la veritat és que el conflicte ésinherent a la vida i la realitat empresarial non’és una excepció. Enfocar-lo proactivament,reconeixent obertament la possibilitat que s’es-devingui i articulant mecanismes per a la sevagestió i resolució, són passes cap a una millorqualitat dels productes i serveis oferts. En elsector turístic, la gestió del conflicte com aindicador de qualitat de l’atenció al client apos-ta per l’arbitratge de consum turístic in situ.

En l’àmbit turístic, els conflictes que sorgeixen són moltheterogenis –en el transport de viatgers, en el seu allotja-ment, en els llocs que visiten…- però tenen en comú duescaracterístiques: d’una banda, la poca eficàcia amb què esresolen i, de l’altra, la particular indefensió en la qual estroba el turista com a consumidor, en ser lluny del seu llochabitual de residència i sovint desconèixer l’idioma i els trà-mits a seguir per formular una reclamació.L’Organització Mundial del Turisme (OMT), conscient d’a-questa problemàtica, insta, tant al Codi del Turista (1985)com al Codi Ètic Mundial per al Turisme (1999), a garantir alsturistes la protecció dels seus drets com a consumidors.Aquest impuls donat per l’OMT s’ha sumat a les iniciativeslegislatives europees en matèria de protecció del consumi-dor i a les pròpies dels diferents països membres.

La normativa a l’Estat espanyol

A l’Estat espanyol la normativa en matèria de protecció delsconsumidors i usuaris té el seu fonament en l’art. 51.1 de laConstitució, que estableix que els poders públics protegiran,mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i elslegítims interessos econòmics dels consumidors i usuaris.Aquest article va tenir una primera concreció en la Llei26/1984 General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris,

on es preveu la creació d’un sistema arbitral, sense formali-tats especials, per atendre i resoldre amb caràcter vinculanti executiu per a totes les parts les queixes i reclamacions delsconsumidors i usuaris. És a dir, la creació d’un sistema equi-valent a la jurisdicció ordinària on les parts, que prèviaments’hi han d’haver sotmès voluntàriament, poden obtenir unadecisió (laude) emesa per una tercera persona (àrbitre) queposa fi al conflicte amb tots els efectes de la cosa jutjada.Aquest sistema arbitral de consum es regula en el ReialDecret 636/1993, que preveu la seva articulació a través deSistemes Arbitrals de Consum (SAC) i la seva administració através de Juntes Arbitrals de Consum (JAC).Tot i que la regulació és competència estatal, la iniciativa decrear una JAC correspon a qualsevol administració pública(autonòmica, provincial, mancomunal o municipal) i així, enl’actualitat, a l’Estat n’existeixen prop de vuitanta.L’any 1997, a la Comunitat Valenciana va sorgir el projected’adaptar l’arbitratge de consum als conflictes sorgits enl’àmbit turístic, amb un triple objectiu: fer possible la reso-lució dels conflictes turístics en el lloc on succeeixen (in situ)i en un termini realment curt –una setmana-; incrementartant la protecció dels turistes com a consumidors com laqualitat dels serveis; i afavorir la imatge turística del lloc. El municipi elegit per al projecte pilot va ser Benidorm, pelfet de tractar-se d’un centre turístic important que rebiavisitants, no només de la resta de l’Estat, sinó també d’altrespaïsos de la Unió Europea.L’èxit va ser absolut: el 31 de juliol d’aquell any es signaval’acord marc entre la Conselleria d’Indústria i Comerç de la

54 7

a més a més d’un Estatut propi del Consumidor (Llei 3/93),es disposa d’un SAC estructurat des de 1993 amb nou JAC,una d’àmbit autonòmic i vuit de municipals. Per tant, és al’eix empresarial a qui queda la decisió de portar endavant elprojecte:

• El seu compromís és crucial per incentivar les ofertespúbliques de submissió a arbitratge per part de les empresesturístiques, és a dir, per adherir-se obertament al sistema,acceptant que els turistes puguin presentar demandes d’ar-bitratge contra elles.

• La seva participació és necessària per proposar els represen-tants del sector que han de participar com a àrbitres en elscol·legis arbitrals, conjuntament amb l’àrbitre representant del’Administració i l’àrbitre representant dels consumidors.

• El seu benefici és coadjuvar en una millora de la percepciódel servei i de la imatge del país com a destí turístic. n

M. Mercedes Tarrazón. Advocada, àrbitre i mediadoraMés informació: mmtr@dispmanag.com

Comunitat Valenciana, l’Ajuntament de Benidorm, laDiputació d’Alacant, l’Agència Valenciana de Turisme de laGeneralitat Valenciana, l’Institut Nacional de Consum i laDirecció General de Justícia de la Generalitat Valenciana.Dos anys més tard, al maig de 1999, s’ampliava l’àmbit d’ac-tuació del projecte a la comarca de la Marina Baixa, queinclou municipis de turisme tant de platja com rural. L’any2000 el projecte pilot, que havia nascut amb caràcter tem-poral i experimental, quedava consolidat en projecte decaràcter i vocació permanents. Altres comunitats autònomes han iniciat projectes ambobjectius similars, però la davantera segueix sent la Valen-ciana, que recentment ha creat a València una iniciativa d’a-questes característiques per atendre els conflictes que sor-geixin en ocasió de la celebració de la Copa Amèrica.

L’impuls dels paràmetres de qualitat a Catalunya

Catalunya compta amb un sector turístic molt desenvolupatque, els darrers anys, s’ha caracteritzat per impulsar signifi-cativament els paràmetres de qualitat. En aquest marc,posar en marxa projectes d’arbitratges de consum turístic insitu seria una aposta clara per a l’ulterior desenvolupamentd’aquests paràmetres. Evidentment s’han de tenir en compte les característiquesdel turisme de cada lloc. No es pot traslladar directament unmodel de resolució de conflictes en zones de turisme mas-siu de platja, on l’estada mitjana del turista és d’una setma-na, a zones turístiques de característiques sensiblementdiferents, on el número de pernoctacions per persona és mésbaix, però el disseny existent és un possible i aconsellablepunt de partida.Els eixos necessaris per erigir un sistema arbitral d’aquest ti-pus són dos: d’una banda, és evident, cal la participació del’Administració en sentit ampli; de l’altra, el compromís i lapromoció per part del sector empresarial turístic. Amb la con-junció integral d’ambdós es pot apostar per oferir un produc-te turístic global de qualitat que deixi satisfet el turista, ambbona imatge del destí escollit i amb desig de tornar-hi.L’eix de l’Administració a Catalunya ja està articulat perquè,

BIBLIOGRAFIA

• Pérez Martell, R. Conflictos en el ámbito turístico: vías desolución. Defensa del arbitraje de consumo turístico. Vegeu http://noticias.juridicas.com/areas.

• Romero Herrero, F. J. El arbitraje de consumo en la defen-sa del consumidor-turista. Anuario de justicia alternativa.Derecho arbitral, 4, pp. 9-52, 2003.

• Romero Herrero, F. J. El arbitraje de consumo turístico.Ponència presentada a Puerto de la Cruz, Tenerife: 2003.

• Ruiz Jiménez, J. A. Arbitraje de consumo turístico ‘in situ’.Un estudio para la eventual implantación del arbitraje deconsumo turístico ‘in situ’ en Euskadi como medio de incre-mentar la protección de los consumidores y la calidad de losservicios turísticos ofertados, 134 pp. Vegeu http://www.euskadi.net/turismo /datos/arbitraje.pdf

• Sistema Arbitral de Consumo. Memoria de actividades. Ins-tituto Nacional del Consumo: 1998, 1999, 2000, 2001, 2002,2003, 2004. Vegeu www.consumo-inc.es/arbitraje

A Catalunya, per erigir un sistema arbitral de consum turístic in situ que permeti oferir

un producte turístic global de qualitat que deixisatisfet el turista, amb bona imatge

del destí escollit i amb desig de tornar-hi, cal la participació de l’Administració en sentit

ampli, i el compromís i promoció per part del sector empresarial turístic.

Notícies del CETT

48

Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, vainaugurar, el passat 25 d’octubre, el curs acadèmic 2006-2007 del Grup CETT. L’acte, celebrat a l’Hotel Alimara, vacomptar amb la presència del Sr. Pere Duran, director gene-ral de Turisme de Barcelona, com a convidat a impartir lasessió inaugural, que en aquesta ocasió va tractar sobre “LaBarcelona turística del futur”. Per donar la benvinguda alnou curs i a l’alumnat, Màrius Rubiralta va dirigir-se als pre-sents fent referència a la funció de l’educació superior, que“no es pot desvincular dels models i objectius econòmics isocials, i que ha de garantir un nivell de qualitat i professio-nalització elevat i transversal”. Rubiralta també va convidara “innovar i aportar un valor afegit per crear nous mercats”.José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT, va men-cionar els nous reptes de l’escola amb vista al futur, com arael treball per adaptar la formació als nous requeriments del’espai europeu, o la creació de coneixement expert en turis-me mitjançant projectes de recerca i investigació, amb elcompromís de la UB i del sector turístic. En la funció delGrup CETT d’oferir els millors professionals per al sector, va

parlar de la necessitat de treballar conjuntament amb totsels agents turístics, per millorar la competitivitat del sector icontribuir-ne al creixement. Dirigint-se a l’alumnat va sug-gerir que aprofiti al màxim la formació i els recursos de quèdisposa i que tingui visió de futur: “Preneu consciència deles vostres competències personals i professionals, i desen-volupeu-les perquè seran les claus del vostre futur i del deles empreses turístiques, ja que vosaltres en sou un pilarimportant.” Nan Farreres, directora de l’EHT CETT, va afegirque “el sector de l’hoteleria i el turisme necessita professionalsformats tècnicament, amb un alt nivell de coneixements,habilitats i aptituds. El projecte del CETT és porporcionar leseines perquè disposeu d’aquesta formació. Vosaltres hi heude posar l’esforç, el compromís i la il·lusió per gaudir del tre-ball i tenir una brillant carrera professional”. Miquel Alsius, president del Grup CETT, va mencionar “latasca del Grup com a escola de turisme i hoteleria de la ciu-tat de Barcelona, que ha de proporcionar una formacióexcel·lent als professionals del sector d’avui i del demà mit-jançant un model pedagògic propi”, mentre que en referèn-cia a la sessió magistral de Pere Duran, el director general deTurisme de Barcelona va mencionar la importància econò-mica i social del turisme, i la seva aportació a la riquesa i albenestar de les persones. A més de referir-se a la capacita-ció com a element imprescindible per donar bon servei alsturistes, va demanar a l’alumnat del CETT que treballi “devalent i amb entusiasme, perquè el sector necessita bonsprofessionals amb talent i ganes de fer bé la feina”, i lacomplicitat de tots els agents perquè la interactuació recí-proca permeti “caminar junts cap a l’excel·lència”. n

Baròmetre laboral del SOPCP:Prop de 1.500 ofertes per al curs 2005/2006 (de setembre a juliol)

El rector de la UB, MÀRIUS RUBIRALTA,INAUGURA el curs acadèmic 2006-2007

TOTAL OFERTES BORSA DE TREBALL: 1497El Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques(SOPCP) del CETT ha rebut, aquest curs 2005-2006 (de setembrea juliol) un total de 1.497 ofertes laborals. Tenint en compte laclassificació de les demandes segons les àrees, cal destacar elconsiderable volum d’ofertes en l’àrea d’allotjament, amb untotal de 404, sent els perfils de recepció els més sol·licitats.Respecte a l’àrea de restauració, hi ha hagut un total de 333demandes laborals de perfils vinculats a sala i 325 d’ofertes decuina. Finalment, encara que amb un nombre inferior d’oferteslaborals, és interessant fer incís en les 200 demandes de perso-nal de l’àrea de transport i viatges, entre les quals han destacatespecialment les relacionades amb les agències de viatges. n

59

JAVIER DE MERCADER, DE ELBULLICATERING

Javier de Mercader és director administratiu de elBullicatering (Horbul, SL). Fa anys quel’empresa treballa amb alumnes del CETT: “tenim una persona en pràctiques i en la dura-ció d’un curs universitari poden passar-hi de dos a tres estudiants, ja siguin alumnes dediplomatura o alumnes que cursen TCR. La nostra filosofia és que agafin una idea glo-bal del funcionament d’un càtering, de manera que fem que passin pels diferents departaments: gestió,pressupostos, logística, cuina i comercial. D’aquesta forma poden conèixer cada àrea i definir quina els pot

interessar més amb vista al seu futur professional. També donem l’opció de poder assistir a algun esdeveniment”. Javier deMercader explica que, en general, l’alumnat del CETT té una actitud molt bona i ganes d’aprendre. “Cada persona és diferenti té inquietuds diferents, però estem molt contents -cada vegada més- amb els estudiants i l’interès que mostren. Actualmenttenim una alumna que, després de fer les pràctiques, ha continuat col·laborant amb nosaltres eventualment. Això vol dir quehi ha hagut un altíssim grau de satisfacció per ambdues parts.” Pel que fa a la facilitat que suposa el fet de realitzar pràcti-ques en una empresa pensant en la futura inserció laboral d’aquests professionals, el director administratiu d’elBullicateringopina que “és molt important que l’alumnat pugui fer pràctiques a les empreses, no només per aprendre, sinó sobretot per-què vegi reflectida la realitat laboral dels estudis i pugui definir en quina direcció vol anar o quina especialitat desitja des-envolupar en un futur. Per això suggeriria a les empreses que intentin ajudar l’alumnat a definir el seu futur, ja que sovintno té clar cap on vol anar o desconeix la realitat laboral”. n

Notícies del CETT

Les EMPRESES DEL SECTOR valoren l’aptitud laboral de l’alumnat del CETT

Com valoren les empreses del sector hoteler i turístic les aptituds i actituds de l’alumnat del CETTque hi treballa o hi realitza pràctiques? Què opinen de la seva formació? Us en fem cinc cèntims...

MARIBEL RODRIGUEZ, DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Al llarg d’aquests darrers anys aproximadament 11 alumnes del CETT han treba-llat a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a l’Oficina Municipal de Turisme. Ensho explica la Maribel Rodríguez, cap d’aquesta Oficina, que afegeix que “principalment, escollim estudiantsde segon o tercer curs de la diplomatura de turisme, perquè desenvolupin tasques de tot tipus, des de l’a-tenció al públic fins a la gestió de reserves als allotjaments del municipi, passant per la recopilació de dades

per a l’elaboració de les estadístiques, o la realització de tasques administratives. Demanem a la Maribel si ens pot descriure quines són les aptituds i l’actitud de l’alumnat del CETT davant la feina, i ens res-pon que “per una part, gràcies a l’ampli coneixement del sector turístic de què disposen i de domini de diferents idiomes comper exemple l’anglès, el francès i l’alemany, ha permès que a l’Ajuntament es pugui atendre el visitant més acuradament. Perl’altra, i respecte a la seva actitud, generalment han tingut molta predisposició, interès i moltes ganes d’aprendre”.“Creiem que l’alumnat del CETT té una bona formació, està molt ben preparat i això fa que es reflecteixi a la feina. Estemmolt satisfets de la col·laboració que mantenim amb el CETT i de la bona selecció de l’alumnat que ha arribat des de l’esco-la, amb qui hem comptat per treballar a l’Oficina de Turisme. Fins ara mai hem tingut cap tipus de problema, i això ens per-met assegurar que en el futur esperem seguir comptant amb l’ajut de l’alumnat com fins ara per seguir desenvolupant lanostra tasca”. n

410

Notícies del CETT

LA FORMACIÓ en valors i competències centra el col·loqui de la TROBADA ANUAL

“Formació en valors i desenvolupamentde competències personals i socials”

Amb aquest encapçalament, la conferència impartida perMiquel Martínez es va centrar en l’anàlisi del concepte dequalitat de l’educació, fent referència tant a la formacióprofessional com a la formació universitària, i especialmenten l’anàlisi del terme competència i del model de formaciócentrat en les competències. En aquest marc, el catedràtic vaplantejar un conjunt de reflexions sobre una de les dimen-sions de la formació dels futurs graduats i graduades: ladimensió ètica, però no des d’una perspectiva deontològicai professional, sinó des d’una perspectiva formativa en rela-ció amb el procés d’aprenentatge de l’estudiant. Va apuntaralgunes raons per les quuals caldria ocupar-se d’aquestaqüestió a la formació professional i a la universitat, i va ferreferència a aquells espais i contextos formatius, formals iinformals, que poden ser bons espais d’aprenentatge ètic perals estudiants.

• La funció de les institucions formativesLes institucions formatives, com ara les que integren el grupCETT, es poden plantejar com a objectiu la formació de pro-fessionals i entendre que la seva responsabilitat formativa ésaquesta i només aquesta; o entendre que a més, i fins i totprincipalment, la seva tasca consisteix a formar professio-nals i també persones, ciutadans i ciutadanes. És a dir,entendre que són un bon espai per aprendre a saber i peraprendre a saber fer, i a més són també un excel·lent lloc onaprendre a ser i a conviure, en societats plurals i diversescom ho són les societats de principis del segle XXI.

Enguany, la Trobada Anual del Grup CETT s’hacelebrat, per primer cop, a l’Àgora BCN. A mésde conèixer les darreres dades del balanç cor-poratiu, els projectes i les novetats per alproper curs, els assistents van poder visitar lesinstal·lacions de la Residència Universitària In-ternacional, nova seu de la Fundació GasparEspuña-CETT.

El 12 de setembre va ser la data escollida per celebrar laTrobada Anual del Grup CETT que, com cada edició, serveixper presentar al personal de l’entitat i als assistents el balançde situació del Grup, així com les iniciatives que es preveudur a terme en el futur. Abans de començar els parlaments, els assistents que hovolien van poder visitar l’Àgora BCN. Més tard, el presidentdel Grup CETT, Miquel Alsius, va donar la benvinguda als pre-sents, i va cedir el torn de paraula a Maria Abellanet, conse-llera delegada del Grup, que va ser l’encarregada de donar aconèixer la informació corporativa. Un dels moments centrals de l’acte, que va finalitzar amb unsopar al jardí amb música en directe, va ser la conferència-col·loqui a càrrec de Miquel Martínez, catedràtic de laFacultat de Pedagogia i director de l’Institut de Ciències del’Educació de la Universitat de Barcelona.

54 11

Cada cop més empreses del sector turístic aposten per incre-mentar tant l’excel·lència dels seus productes i serveis mit-jançant la implantació de sistemes per a la gestió de la qua-litat i el medi ambient, com ara la capacitació del seu equiphumà, incorporant persones amb formació universitària otècnica, especialitzada en turisme. De tota aquesta realitatn’és molt consient el Grup CETT, atès que des de fa més de 35anys treballa per formar els millors professionals del sector.La voluntat d’ésser pioners en l’aplicació de sistemes de ges-tió de la qualitat ve acreditada pel certificat ISO 9001 per atots els productes formatius. A més, cal destacar que pròxi-mament s’afegirà el mateix reconeixement per a les activitatsde l’Hotel Alimara que, d’acord amb la seva política mediam-biental, ja comptava amb la certificació ISO 14001, a mésd’haver acceptat la vicepresidència del club EMAS.

En efecte, any rere any creix la implicació dels ens públics i de les empresesdel sector en la millora global de la qualitat de l’oferta turística, com s’exem-plifica en el cas del CETT. Aquesta és una dada més que ens permet fer pale-sa la bonança d’un sector que, en l’àmbit de l’Estat, enguany ha assolit elsmillors resultats dels últims cinc anys, tot i estar immersos en un cicle derecessió econòmica. Però a més de revisar el nombre total de turistes o els resultats econòmics delsector (les dades que habitualment citen els mitjans de comunicació a l’horade donar a conèixer els resultats anuals de l’activitat turística en el conjuntde l’Estat espanyol, tots els mesos de setembre), també podem constatar que,per exemple, en l’àmbit de Catalunya, no només ha augmentat l’ocupaciósinó també la mitjana de pernoctacions d’un turisme que, segons mostren elsdiferents indicadors, cada cop es mostra menys estacional i sembla distribuir-se de manera més uniforme per la geografia catalana, encara que Barcelonasegueix sent el destí més visitat i el que genera més interès.De la mateixa manera, un altre indici relacionat amb la creixent qualitat del’oferta turística a l’Estat espanyol en general i a Catalunya en particular és,per exemple, el fet d’haver rebut la major part dels prestigiosos World TravelAwards atorgats als millors productes i destins turístics del 2005, en què des-taca el reconeixement de Barcelona com a destinació líder a Europa.Potser per tots aquests motius no ens sembla gaire difícil trobar les causes delbon moment del turisme, ja que les entitats que dediquem el nostre esforçdiari a fer possible el sector que tots volem, sabem que, tot i que els resultatsfinals es coneixen al setembre, tan sols es poden valorar en funció d’allò ques’ha fet durant els onze mesos restants. n

David TinocoTècnic en qualitat i medi ambient del Grup CETT

LES ACREDITACIONS ISOal Grup CETT reconeixen la seva tasca en l’aplicació de sistemes de qualitat

• Les competències personals i socialsMiquel Martínez va argumentar que unaformació de qualitat no pot reduir-se auna formació per a la inserció laboral, permolt òptima que aquesta pugui resultar.En el món laboral cada vegada són mésvalorats aquells graduats que mostren, amés de les competències específiques delseu àmbit de formació, algun altre tipus decompetències més genèriques, com ara lapràctica del treball en equip, la incorpora-ció al teixit social, la presa de decisions -sobretot si afecten persones o tenenimportància social o ètica-, la convivènciaen grups heterogenis o l'actuació demanera autònoma, amb iniciativa i dispo-nibilitat emprenedora.Aquestes són competències relacionadesamb l'aprenentatge de continguts infor-matius i procedimentals, i també amb acti-tuds i valors associats, com a mínim, a laprofessionalitat, la superació i l’esforç, larecerca de la veritat, el sentit crític, la res-ponsabilitat, la ciutadania activa, el res-pecte i la inclusió social. Al llarg de la conferència-col·loqui es vaapostar per un model de formació quefaciliti als estudiants apreciar els anteriorsvalors, denunciar-ne la falta o la presènciade contravalors i, sobretot, que els perme-ti, davant les situacions socialment con-trovertides i moralment rellevants, cons-truir sistemes propis o matrius de valorssingulars de manera autònoma i dialògica.Es van presentar cinc espais on es podenidentificar moments, relacions i processossusceptibles de generar un aprenentatgeètic en la formació professional i la for-mació universitària, insistint en la impor-tància de la funció formadora de tot elpersonal del grup, en la mesura que sóndocents en sentit estricte, tutors de pràc-tiques i, en tot cas, models d’aprenentatgesocial per als estudiants, en ser referentsde pràctica professional que cal imitar orebutjar. En concret, els espais són els decontinguts curriculars; relació entre estu-diants i professorat i personal del grup;formes d'organització social de les tasquesd'aprenentatge; cultura participativa i ins-titucional; i el de la implicació entre l’apre-nentatge acadèmic i el servei a la comu-nitat.Finalment, i parlant del Grup CETT, MiquelMartínez va formular alguns criteris i pau-tes per orientar l’acció formativa del pro-fessorat i personal de l’entitat, un referenten la formació dels estudiants. n

5412

Notícies del CETT

Els dies 2 i 3 de maig, Maria Abellanet va par-ticipar, representant el Grup CETT i amb laponència Estratègies competitives per a Pymesdavant el nou escenari turístic a Catalunya, al IUniversity Spanish-Syrian Cooperation Seminar,que va tenir lloc a la Universitat de Damasc(Síria). A continuació oferim un resum d’aques-ta cita internacional.

Per a mi va ser un honor participar en aquest esdeveniment,organitzat per la Fundació Internacional Olof Palme i laUniversitat de Damasc, amb la col.laboració de l’ambaixadaespanyola, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Banc deSabadell, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Bar-celona, amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació, isota la direcció del Dr. Joan Tugores, catedràtic d’Economia.Pel que fa al tema de la ponència Estratègies competitivesper a Pymes davant el nou escenari turístic a Catalunya, icom a representant del Grup CETT, puc afirmar que en l’ac-tual context de globalització, oferir productes i serveisexcel.lents i innovadors, clarament diferenciats, pot ser laclau de la competitivitat de les empreses turístiques i delsector, especialment en mercats madurs. Per tal de posicio-nar-se amb força en el mercat del futur, les empreses hand’evolucionar i millorar constantment amb una nova cultu-ra orientada a satisfer les necessitats dels clients i a fidelit-zar-los, incorporant en la gestió la formació i la satisfaccióde l’equip, i procurant pels interessos generals de la societat.Així, si hem de definir quines són les estratègies competiti-ves per a les petites i mitjanes empreses del sector davant elnou escenari turístic a Catalunya, abans cal analitzar l’estatdel turisme en el nostre país, de l’evolució sociològica i lesnoves motivacions per fer turisme, fent incís en el canvi demodel que s’imposarà durant els propers anys. Partint d’a-questa base podrem divulgar les bases perquè empreses, des-tinacions, productes i agents del sector s’adaptin amb èxit aaquesta transformació per tal de garantir-ne la competitivi-tat. I és que la revisió del model de turisme és primordial inecessària perquè Catalunya es consolidi com a destinacióturística de qualitat en el nou escenari de competitivitat.

• Un sector en constant evolucióPer raons conjunturals i estructurals, la indústria turísticaactual es troba sotmesa a forts canvis que posen el sector en

PRESÈNCIA INTERNACIONAL del CETT A SÍRIA

SÍRIA, UN DESTÍ DE FUTUR

Síria té molt a oferir al visitant. És una de les destinacions turístiquesmés belles del món, encara poc explotades tot i el seu enormepotencial. La seva particular localització, a la confluència d’Àfrica,Àsia i Europa, ha fet que nombroses civilitzacions deixessin la sevaempremta al llarg de la seva geografia. Potser és per aquesta raó queel poble sirià és tan amable i acollidor, i que el visitant es troba a Síriacom a casa. Per acabar-ho d’arrodonir, no hi ha problemes de segu-retat i tampoc reaccions antioccidentals. Hom intenta impulsar el turisme, que en l’economia siriana ocupaun lloc menor, potenciant sobretot els atractius de la costa medite-rrània, de Damasc i altres ciutats, així com el patrimoni historicoar-queològic. I és que el turisme podria ser una de les activitats ambmés perspectives de creixement del país, que contribuiria notable-ment a la generació de riquesa econòmica i social. A Síria, el turis-me cultural podria jugar-hi un paper essencial, oferint una alterna-tiva al turisme de masses. La inquietud per conèixer noves cultures,de cercar els orígens, d’assaborir les creacions de l’home, el patrimo-ni paisatgístic… són motivacions essencials del turista cultural, quepot trobar el seu oasi a Síria. La riquesa del patrimoni cultural i natu-ral, l’autenticitat dels pobles i ciutats, el contacte amb la població, larelació càlida i de proximitat amb els turistes, la convivència amb lesdiferències religioses i culturals, poden constituir un ecosistemaambiental irrepetible, al qual cal, però, dedicar molta atenció perquèsigui sostenible. És en aquest punt on voldria remarcar la necessitatvital, imperiosa, de preservar el patrimoni: la profunda relació entreturisme, cultura i patrimoni ho exigeix. Tanmateix, aquesta hauria deser una responsabilitat ineludible per als sirians, ja que el patrimoniés el resultat del seu passat i present, i conforma la seva identitat.La creació de paquets i productes turístics ben concebuts i dissen-yats, on la història i les tradicions hi juguin un paper bàsic, és unaspecte fonamental per al desenvolupament del turisme cultural,una activitat amb un gran futur. Desenvolupar simultàniament i deforma conscient una política turística i una política cultural, d’explo-tació i conservació dels recursos, podria ajudar a la protecció delpatrimoni i al finançament de la cultura. En un destí tan ric cultura-ment, aconseguir l’equilibri entre el patrimoni i el turisme és fona-mental per no hipotecar l’herència històrica i el futur de l’activitatturística.

54 13

una situació fortament imprevisible. Els conflictes bèl·lics,els atemptats terroristes, les recessions econòmiques quese n’han derivat... han colpejat fortament les empreses i elsector mundial. No obstant això, a Catalunya, les dades delsdarrers anys i les previsions positives per aquest 2006, sus-tentades en un marc de consolidació de la millora econò-mica, en la reactivació de la demanda i en les vendes d’úl-tima hora, reflecteixen la recuperació incipient del turismei demostren que el sector s’ha vist obligat a aprendre a ges-tionar els riscos esperats. Elements del tipus estructural com l’entrada en escena deles companyies aèries de baix cost, la irrupció d’Internetcom a canal de comercialització i el canvi de tendències enels hàbits dels consumidors han fet que la xifra de negocitendeixi a incrementar-se, malgrat que aquesta dada nosuposi necessàriament un augment de la rendibilitat. Perexemple, i en el cas dels hotels, l’increment de l’oferta glo-bal és una de les causes principals del descens dels preusmitjans, fet que repercuteix en els resultats empresarials. En referència a la distribució del producte turístic, es detec-ta un procés clar de concentracions, fusions i movimentsestratègics dins del sector. La integració, tant vertical comhoritzontal, s’accentua i mostra un camí del qual no es pottornar enrere. Els principals grups turístics replantegen lesseves estratègies i la distribució es transforma.Els nous turistes del segle XXI, amb independència de l’edato l’estat civil, són consumidors més sensibilitzats pelsaspectes qualitatius de l’oferta de les destinacions, que sesenten atrets per l’oferta cultural i d’activitats esportives iel turisme actiu. L’oci adopta un paper de turisme basat enl’entreteniment: oci actiu, turisme d’aventura, emoció iconeixement. El lleure és un dret irrenunciable i això supo-sa una garantia de demanda de serveis turístics.Per finalitzar aquesta anàlisi del sector, hauria de mencio-nar que per tal que en un futur el turisme doni una respos-ta efectiva a les necessitats, desitjos, motivacions i compor-taments dels clients, ha de tenir en compte les previsionsgenerades a partir de l’impacte directe que tenen en elturisme els canvis demograficosocials europeus que s’estanproduint, així com l’aparició de nous segments de mercat.Aquestes tendències indiquen doncs que el turisme s’hau-rà d’enfrontar, a curt i a mig termini, a un nou escenaricompetitiu. Per posicionar-s’hi amb força, empreses i des-tinacions han de revisar els seus objectius i actuacions.

• Catalunya com a destinació turísticaTot i que existeixen factors incontrolables que modifiquenel comportament turístic, les destinacions turístiques hande treballar intensament per garantir la seva competitivi-tat. Els principals eixos sobre els quals hauria de girar l’ac-tuació política en matèria de turisme són l’ordenacióterritorial, la planificació de les infraestructures, una òpti-ma dotació i gestió dels serveis públics, el desenvolupa-ment de destinacions turístiques de qualitat (socialment,culturalment i ambiental), el reconeixement de la identitatde la destinació com a valor per al turisme, i una excel·lentpromoció de les destinacions i la recerca de nous mercatspotencials.

A Catalunya, el gran repte per a la competitivitat passa per ladiferenciació pel que fa als productes turístics. El model tradi-cional de turisme, si bé els darrers anys ha seguit experimen-tant creixements en el nombre de visitants, presenta un certnivell de maduresa que obliga a una revisió i renovació per partde les administracions i empreses, aplicant nous models degestió, curosos amb els elements diferenciadors i d’identitat deles destinacions, i responsables territorialment i ambiental.Aquest valor afegit, diferenciador, ha d’anar associat a unaprestació de qualitat -que s’ha de fer extensiva a les infraes-tructures, al territori, al patrimoni...- i al tracte personalitzat,per respondre amb eficàcia als interessos i necessitats delsclients i a la seva satisfacció. Parlaríem d’un model de turismesostenible, és a dir, viable econòmicament i socialment sensedeteriorar el medi ambient ni la cultura local, amb bons resul-tats econòmics i empresarials, i amb oportunitats de treball ibeneficis per a la comunitat local.L’objectiu, en definitiva, és identificar quin és, per als turistes,el valor de Catalunya i les seves diferents destinacions turísti-ques, quina imatge de país es vol donar i com reforçar la prò-pia identitat. Per exemple, i atès que un dels problemes delmodel turístic actual és la concentració i la saturació física itemporal, la creació d’oferta turística diferent del model de soli platja passa per desenvolupar productes turístics vinculats alpatrimoni natural i cultural del país, i les manifestacions cultu-rals pròpies que poden generar un fort interès (gastronomia,disseny, moda, arquitectura i formació, entre d’altres). n

Maria Abellanet. Directora general del Grup CETT

TOT UN REPTE En el nou escenari marcat per una creixent competència i per forts canvisen la demanda, el repte de la competitivitat de les empreses turístiquespassa per repensar els actuals models de gestió i fonamentar les sevesestratègies en:

• La innovació: la capacitat permanent de transformar l’activitat que esrealitza per oferir productes i serveis més adaptats als mercats; la creacióde nous productes que n’afavoreixin l’especialització (turisme cultural,gastronòmic, esportiu, acadèmic, rural, de negocis...) per diversificar l’ofer-ta i adaptar-la a les noves demandes i als nous mercats potencials, cer-cant elements diferenciadors i amb elevat valor afegit per als clients.

• La qualitat: la voluntat constant de millora en la recerca i solució deles necessitats i desigs del públic objectiu i grups d’interès. Atès que elspreus ja no tenen prou al·licient, cal oferir nous productes amb la qualitatcom a principal objectiu i una clara orientació al client, de qui en caldràconèixer les motivacions i les principals inquietuds per poder oferir-li res-postes altament satisfactòries, superant l’oferta dels competidors.

• Millores en la gestió i organització: les estructures organitzativess’han d’adaptar a la nova visió estratègica, en un procés que requereixvisió global del negoci, flexibilitat, especialització i agilitat en la presa dedecisions. També cal identificar, controlar i reduir els costos, i millorar elprocés de comercialització i distribució dels serveis turístics, factors clausper donar resposta als canvis de tendència.

• Formació i qualificació dels recursos humans: es tracta d’una neces-sitat indissociable per a la competitivitat del sector, sustentada no nomésen els coneixements teòrics, sinó especialment en l’adquisició i desenvo-lupament d’aptituds i actituds. Cal incidir en la professionalització de total’oferta per facilitar als clients una experiència vacacional organitzada.

54

Fundació

14

Per segon any consecutiu, la Fundació Gaspar Espuña-CETTha volgut incentivar l’alumnat de diplomatura en turisme del’EUHT CETT-UB i dels cicles formatius de grau superior del’EUHT CETT-UB a desenvolupar el seu projecte de final decarrera i crèdits de síntesi, respectivament. Un cop tancada laconvocatòria 2005/2006 del Premi als millors crèdits de sín-tesi dels cicles formatius tècnic superior en restauració (TSR),tècnic superior en allotjament (TSAL), tècnic superior enagències de viatges (TSAV) i tècnic superior en informació icomercialització turística (TSICT), així com el Premi al millorprojecte final de carrera de diplomatura, el jurat va acordaratorgar els guardons als següents treballs:

• Amb relació als crèdits de síntesi dels cicles formatius deTCR, TSAL, TSAV i TSICT, el jurat, reunit el 13 de juliol, va premiarel treball “VIATGES SAKA”, sobre la creació d’una agència d’activi-tats d’aventura, realitzat per l’alumnat de TSAV: Alexandra Ortíz,Kimberly León, Ariadna Presseguer i Sofía Zianas, perquè es tractad’un treball molt elaborat, sobretot a nivell de comercialització i demàrqueting.

• Amb relació als crèdits de síntesi del cicles formatiu de TSR,el jurat, reunit també el 13 de juliol, va aprovar unànimement pre-miar el treball “GRANDMA COOKING 4 U”, que consistia en unaempresa de restauració col·lectiva, dut a terme per l’alumnat deTSR: Maria Farré, Eduard Soler, Alfredo Fernández i Marc Fernández.El projecte va ser guardonat per la seva gran coherència i creativi-tat, sent un projecte ben estructurat i viable.

El premi per a cada categoria consisteix en l’import total del primercurs de la diplomatura en turisme (llevat de la matrícula, les taxesacadèmiques de la UB i els nivells intermedis d’idiomes) impartit alCETT o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT(llevat de la matrícula), a realitzar durant el present curs 2006-07.

• Amb relació al Premi convocat per la Fundació al millor pro-jecte final de carrera destinat a l’alumnat de diplomatura enturisme de l’EUHT CETT-UB, del total de 107 projectes presentats,7 han obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor(requisit per a participar-hi). Un cop feta la deliberació, el passat19 de juliol, el jurat va aprovar per unanimitat concedir el guardóal treball “Barcelona Bus Turístic: cuestión de calidad”, realitzat pelSr. Alberto Cifuentes, per la seva alta qualitat, utilitat i vinculaciódel propi autor amb el Bus Turístic.

El premi consisteix en l’import total d’un màster (llevat de les taxesacadèmiques de la UB) impartit al CETT, a realitzar durant el pre-sent curs 2006-07.

Felicitats a tots els guardonats! n

El millor PROJECTEFINAL DE CARRERA iCRÈDITS DE SÍNTESI

Notícies del CETT

Sota el títol de Turisprudència, i des dels àmbits deconeixement del dret i del turisme, durant el curs 2003-2004 i des de l’EUHT CETT-UB es va iniciar un conjuntd’accions destinades a dotar de contingut científic, aca-dèmic i professional totes aquelles problemàtiques,sovint llunyanes, que relacionen el turisme amb el dret.Avui, amb el temps transcorregut i amb la inestimablecol·laboració dels estudiants, es pot dir que els resultatsobtinguts comencen a ser considerats, amb major omenor mesura i, a la vegada, que la Turisprudència ja ésuna realitat.En el present curs 2006-2007 la Turisprudència implicadiversos projectes fi de carrera finalitzats i en procés derealització, la participació colze amb colze amb els estu-diants en fòrums, simposis i jornades, articles i reportat-ges publicats a la premsa turística i en revistes jurídi-ques, la creació i participació en blogs especialitzats(turislexcat, turisdret, lexturistica), manuals, guies divul-gadores, etc. Precisament és previst que en els propersmesos es publiqui un manual de dret laboral turístic iuna guia per viatjar. La participació dels estudiants de l’EUHT CETT-UB, ambles seves aportacions a les classes de la diplomatura enturisme i amb els seus projectes fi de carrera, ha estat,sense cap mena de dubte, fonamental perquè avui escomencin a veure els resultats d’aquesta iniciativa. Hodemostren projectes fi de carrera ja finalitzats com araEl turisme a judici: 10 anys de Turisprudència, arrel dela publicació de la Llei de Viatges Combinats, deFrancisca Hernández; Transport aeri: queixes, reclama-cions i Turisprudència, de Maria Martínez; Jurispru-dencia turística en el sector hotelero, d’Adrià Giménez;o d’altres en fase d’estudi i recerca inicial, com ara Guíapara viajar: derechos y obligaciones de los turistas, deNarcís Forrellat; Els mercats hotelers i de viatges a laUnió Europea, uns mercats poc comuns, de Víctor,Núria, Júlia i Carmen; El turisme i els seus contencio-sos..., entre d’altres.La Turisprudència, doncs, sempre ha estat per a nosaltresuna idea engrescadora, mitjançant la qual hem caminati volem continuar caminant pels camins del dret i delturisme. Totes i tots esteu convidats a participar enaquest projecte. Us hi esperem. n

Ramón Arcarons i Òscar CasanovasProfessors de Dret del Turisme de l’EUHT CETT-UB

TURISPRUDÈNCIA:pels camins del dret i del turisme

4

Fundació

14

Per segon any consecutiu, la Fundació Gaspar Espuña-CETTha volgut incentivar l’alumnat de diplomatura en turisme del’EUHT CETT-UB i dels cicles formatius de grau superior del’EUHT CETT-UB a desenvolupar el seu projecte de final decarrera i crèdits de síntesi, respectivament. Un cop tancada laconvocatòria 2005/2006 del Premi als millors crèdits de sín-tesi dels cicles formatius tècnic superior en restauració (TSR),tècnic superior en allotjament (TSAL), tècnic superior enagències de viatges (TSAV) i tècnic superior en informació icomercialització turística (TSICT), així com el Premi al millorprojecte final de carrera de diplomatura, el jurat va acordaratorgar els guardons als següents treballs:

• Amb relació als crèdits de síntesi dels cicles formatius deTCR, TSAL, TSAV i TSICT, el jurat, reunit el 13 de juliol, va premiarel treball “VIATGES SAKA”, sobre la creació d’una agència d’activi-tats d’aventura, realitzat per l’alumnat de TSAV: Alexandra Ortíz,Kimberly León, Ariadna Presseguer i Sofía Zianas, perquè es tractad’un treball molt elaborat, sobretot a nivell de comercialització i demàrqueting.

• Amb relació als crèdits de síntesi del cicles formatiu de TSR,el jurat, reunit també el 13 de juliol, va aprovar unànimement pre-miar el treball “GRANDMA COOKING 4 U”, que consistia en unaempresa de restauració col·lectiva, dut a terme per l’alumnat deTSR: Maria Farré, Eduard Soler, Alfredo Fernández i Marc Fernández.El projecte va ser guardonat per la seva gran coherència i creativi-tat, sent un projecte ben estructurat i viable.

El premi per a cada categoria consisteix en l’import total del primercurs de la diplomatura en turisme (llevat de la matrícula, les taxesacadèmiques de la UB i els nivells intermedis d’idiomes) impartit alCETT o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT(llevat de la matrícula), a realitzar durant el present curs 2006-07.

• Amb relació al Premi convocat per la Fundació al millor pro-jecte final de carrera destinat a l’alumnat de diplomatura enturisme de l’EUHT CETT-UB, del total de 107 projectes presentats,7 han obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor(requisit per a participar-hi). Un cop feta la deliberació, el passat19 de juliol, el jurat va aprovar per unanimitat concedir el guardóal treball “Barcelona Bus Turístic: cuestión de calidad”, realitzat pelSr. Alberto Cifuentes, per la seva alta qualitat, utilitat i vinculaciódel propi autor amb el Bus Turístic.

El premi consisteix en l’import total d’un màster (llevat de les taxesacadèmiques de la UB) impartit al CETT, a realitzar durant el pre-sent curs 2006-07.

Felicitats a tots els guardonats! n

El millor PROJECTEFINAL DE CARRERA iCRÈDITS DE SÍNTESI

Notícies del CETT

Sota el títol de Turisprudència, i des dels àmbits deconeixement del dret i del turisme, durant el curs 2003-2004 i des de l’EUHT CETT-UB es va iniciar un conjuntd’accions destinades a dotar de contingut científic, aca-dèmic i professional totes aquelles problemàtiques,sovint llunyanes, que relacionen el turisme amb el dret.Avui, amb el temps transcorregut i amb la inestimablecol·laboració dels estudiants, es pot dir que els resultatsobtinguts comencen a ser considerats, amb major omenor mesura i, a la vegada, que la Turisprudència ja ésuna realitat.En el present curs 2006-2007 la Turisprudència implicadiversos projectes fi de carrera finalitzats i en procés derealització, la participació colze amb colze amb els estu-diants en fòrums, simposis i jornades, articles i reportat-ges publicats a la premsa turística i en revistes jurídi-ques, la creació i participació en blogs especialitzats(turislexcat, turisdret, lexturistica), manuals, guies divul-gadores, etc. Precisament és previst que en els propersmesos es publiqui un manual de dret laboral turístic iuna guia per viatjar.La participació dels estudiants de l’EUHT CETT-UB, ambles seves aportacions a les classes de la diplomatura enturisme i amb els seus projectes fi de carrera, ha estat,sense cap mena de dubte, fonamental perquè avui escomencin a veure els resultats d’aquesta iniciativa. Hodemostren projectes fi de carrera ja finalitzats com araEl turisme a judici: 10 anys de Turisprudència, arrel dela publicació de la Llei de Viatges Combinats, deFrancisca Hernández; Transport aeri: queixes, reclama-cions i Turisprudència, de Maria Martínez; Jurispru-dencia turística en el sector hotelero, d’Adrià Giménez;o d’altres en fase d’estudi i recerca inicial, com ara Guíapara viajar: derechos y obligaciones de los turistas, deNarcís Forrellat; Els mercats hotelers i de viatges a laUnió Europea, uns mercats poc comuns, de Víctor,Núria, Júlia i Carmen; El turisme i els seus contencio-sos..., entre d’altres.La Turisprudència, doncs, sempre ha estat per a nosaltresuna idea engrescadora, mitjançant la qual hem caminati volem continuar caminant pels camins del dret i delturisme. Totes i tots esteu convidats a participar enaquest projecte. Us hi esperem. n

Ramón Arcarons i Òscar CasanovasProfessors de Dret del Turisme de l’EUHT CETT-UB

TURISPRUDÈNCIA:pels camins del dret i del turisme

515

Fundació

Coincidint amb l’acte de lliurament de diplomesde les diferents formacions que s’imparteixen alCETT, el passat 8 de juny va tenir lloc, al para-nimf de la Universitat de Barcelona, l’entrega depremis de la segona edició del Concurs deProjectes Emprenedors en el Sector Turístic, queconvoca la Fundació Gaspar Espuña-CETT i quecompta amb el patrocini de l’Obra Social deCaixa de Sabadell.

Sandra Gard, l’autora del Golden Quads, és la guanyadora dela segona edició d’aquest certamen, al qual es van presentar,inicialment, 8 projectes. Amb aquesta decisió, el jurat, formatper professionals del sector, ha vogut premiar el projecte per-què disposa d’un bon pla d’empresa, està ben desenvolupat iés coherent, pel bon coneixement per part de l’autora delnegoci que vol emprendre i, sobretot, per la seva actitud real-ment emprenedora, ja que ha estat capaç de fer-lo realitat.A l’acte de lliurament dels guardons van assistir-hi els repre-sentants dels premiats en altres categories. Així, el projecte4Bodeguers, presentat per Marta Carbonell, fou premiatamb el primer accèssit per tractar-se “d’un projecte original,innovador i creatiu, que potencia la cultura del vi del país,

que és viable i, a més, té un caràcter solidari”. El segon accès-sit, però, va ser declarat desert.

Els guardons

Pel que fa als guardons, a més del reconeixement que supo-sa guanyar el II Concurs de Projectes Emprenedors en elSector Turístic, el projecte vencedor obté un premi de 3.600euros, mentre que el primer accèssit rep 2.400 euros. n

Entrega de premis del II CONCURS DE PROJECTES EMPRENEDORS

RECONEIXEMENTPÚBLIC ALS PIONERS

Fora de concurs, la Fundació GasparEspuña-CETT va voler realitzar novamentun reconeixement públic a emprenedorspioners del turisme a Catalunya i va ator-gar el Premi Honorífic a l’EmprenedorPioner a Franciscu Pomes Siso, “l’avi Cari”(a títol pòstum) i a Maria Gonsales Costa,“l’àvia Maria”, fundadors de l’HostalS’Aguarda de Cadaqués, per contribuir alcreixement turístic d’aquesta localitat i,per tant, de la Costa Brava i deCatalunya.

416

Fundació

Educació i formació en turisme per COMBATRE LA POBRESA

La finalitat del projecte, basada en la responsabilitat degarantir bons professionals per al sector, va ser molt aplau-dida i avalada per altres escoles de turisme internacionals,com ara l’Escola d’Hoteleria de Lausanne i el Centre d’AltaDirecció Turística de Niça, que també participaven en elcol·loqui.Durant l’estada a Tolouse el professor Damià Serrano tambéva assistir a diverses reunions a fi de coordinar intercanvisde projectes finalitzadors de màster en matèria de desenvo-lupament i turisme entre l’EUHT CETT i la Universitat deTolouse. Fruit d’aquest treball, els dies 19 i 20 d’octubreaquest professor va realitzar dues sessions sobre GestióTerritorial del Turisme al màster internacional de turisme dela Universitat de Tolouse, i és previst que a finals del mes demaig de 2007 la universitat francesa participi en el darrerMaster Event del curs 2006-2007, en la direcció tècnica d’unseminari monogràfic sobre “Turisme i el compromís amb eldesenvolupament”. n

“Tourisme et Lutte contre la Pauvreté” va ser eltítol del col·loqui internacional sobre Turisme iDesenvolupament celebrat el passat mes demaig a la ciutat francesa de Tolouse i impulsatper la Organització No Governamental (ONG)francesa Groupe Developpement. El professorDamià Serrano va participar en aquesta sessiórepresentant la Fundació Gaspar Espuña-CETT,la qual és membre de la comissió executiva d’a-questa reconeguda i prestigiosa organitzacióinternacional.

El programa que des de fa anys impulsa l’ONG Groupe Deve-loppement es fonamenta en el treball que diferents expertsmundials en matèria de turisme, ètica i desenvolupamentrealitzen en nombrosos països en vies de desenvolupament.La trobada de Tolouse va servir precisament perquè, durantdos dies, els coordinadors exposessin i sotmetessin a debatbona part d’aquests projectes, davant la nombrosa presèn-cia d’alts representants d’institucions i organitzacions vin-culades amb el turisme (OMT, UNESCO, CNUCED, PNUE,etc.), així com ONG convidades i membres de l’administra-ció turística francesa.En la sessió de tancament, el professor Damià Serrano vapresentar el treball realitzat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT sobre el paper de l’educació i la formació en turismeper poder combatre la pobresa, exemplificant moltes de lestasques que ha dut a terme el president de la Fundació,Gaspar Espuña, al llarg dels darrers anys. Una de les mésrecents, i també la més debatuda en la xerrada posterior, vaser el treball iniciat per la Fundació sobre la immigració aCatalunya, relacionat amb el Pla d’Immigració 2005-2008.

517

Tema

La Fundació Gaspar Espuña-CETT posa en marxa la Residència Universitària Internacional ÀgoraBCN. Ubicada al campus universitari de Mundet, té l’objectiu d’esdevenir un centre punter i inno-vador en l’allotjament de la comunitat universitària a la ciutat de Barcelona.

Barcelona, ciutat universitària

Barcelona s’ha consolidat en els darrers anys com a ciutat uni-versitària capdavantera del sud d’Europa, acollint una de lescomunitats universitàries més grans, amb xifres que es mouensobre els 196.000 estudiants i els 12.000 professors, distribuïtsen set universitats i amb una oferta de 317 titulacions univer-sitàries. No en va, la ciutat acumula ja 500 anys d’història uni-versitària i construeix sobre aquesta sòlida base un projecteuniversitari adaptat als canvis que genera l’espai europeu.Però una ciutat universitària moderna no és simplement unaciutat que acull centres universitaris; és també un espai on esfa imprescindible un treball conjunt i coordinat, no només ambel món cultural de la ciutat, sinó també i sobretot, amb el mónde l’empresa i la recerca. Amb la intenció de generar aquest espai propici per a l’aflora-ment del coneixement, la universitat ha de promoure tot tipusd’accions d’intercanvi i mobilitat, tant d’estudiants com delprofessorat, aprofitant els programes europeus i internacionalsque persegueixen aquest mateix objectiu.Cal, a més, facilitar amb tots els mitjans possibles l’estada delsestudiants en els centres respectius i la incorporació als progra-mes amb una organització directa i efectiva. Els darrers anys lesuniversitats hi han dedicat molts esforços, la qual cosa permetparlar d’una àmplia oferta de serveis a l’estudiant, com ara cen-tres de recursos, llibreries, instal·lacions esportives, activitats cul-turals i centres d’allotjament. Però potser l’oferta d’aquestsdarrers no cobria fins ara totes les necessitats pel que fa a serveisi places necessàries, per la qual cosa des de la Fundació GasparEspuña CETT s’ha decidit fer una aposta clara en aquest sentit.

La Fundació

Des dels seus inicis, fa més de 36 anys, el Grup CETT s’ha consoli-dat com a referent en el sector turístic. A banda de l’Escola Uni-versitària d’Hoteleria i Turisme CETT adscrita a la UB, l’Escolad’Hoteleria i Turisme, Viatges Century, CETT Consultors, CETTRestauració i l’Hotel Alimara, base empresarial del Grup, l’any 2000naixia la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Els principis essencials dela Fundació, oberta, creativa i motor de la pròpia activitat del cen-tre, la defineixen, són la seva raó de ser i n’orienten l’actuació:

• Fomentar un major coneixement turístic. • Impulsar la ciència del turisme fomentant la investigació. • Impulsar el creixement sostenible del turisme i de l’hoteleria. • Potenciar la internacionalització del CETT. • Mantenir i ampliar la vinculació amb el sector turístic i amb

membres de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT. • Ajudar l’alumnat en l’ampliació dels coneixements.• Tenir una responsabilitat social.

En aquest sentit, la Fundació atorga beques per a l’estudi, orga-nitza un concurs anual de joves emprenedors i, ara, desprésd’un període de reflexió pel que fa a les necessitats de la comu-nitat universitària i d’un procés de recerca d’ubicació i finança-ment per al projecte, ha promogut la construcció d’unaResidència Universitària-Col·legi Major per a estudiants quecompta, a més, amb el suport de la Universitat de Barcelona,institució a la qual també està adscrita.

La residència acull estudiants i professors del CETT, de la UB i de la comunitat universitària

en general, que gaudeixen no només d’un ambientintel·lectual, sinó també de les activitats

complementàries que s’hi organitzen amb l’objectiu de fomentar l’estudi, la recerca

i la convivència.

ÀGORA BCN, una RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA per al segle XXI

418

L’acte d’inauguració de l’Àgora BCN Residència UniversitàriaInternacional, que va tenir lloc el dia 28 de juny, va comptaramb la presència de nombroses personalitats: l’Il·lustríssim Sr.Jordi Portabella, 2n tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bar-celona; la Sra. Isabel Galobardes, directora general de Turismede la Generalitat de Catalunya; el Sr. Gaspar Coll, adjunt alvicerectorat de Política Acadèmica i Convergència Europea dela Universitat de Barcelona; la Il·lustríssima Sra. Elsa Blasco,regidora del Districte d’Horta-Guinardó; el Sr. Pere Torra, sots-director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya;l’Il·lustríssim Sr. Xavier Trias, president del Grup Municipal deConvergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona; la Sra. SòniaSerracarbassa, directora de TUJUCA; i el Sr. Albert Montull,director de Barcelona Centre Universitari. També hi van assi-sitr vicerectors d’altres universitats; diputats al Parlament deCatalunya; alcaldes; altres autoritats; representants sindicals;l’equip humà del Grup CETT; representants de l’alumnat; veïns;representants d’altres col·legis majors i residències d’estu-diants; amics i familiars.Durant aquest emotiu acte, Manel Bassols, director de laFundació Gaspar Espuña–CETT, va fer especial èmfasi al fetque l’Àgora hagi estat la culminació d’una ambició de laFundació i el Grup CETT des de fa molts anys, fent possible elfet de vincular els seus dos àmbits principals d’actuació: laformació i el turisme i l’hoteleria. Amb la creació del Col·legiMajor es fa realitat aquesta simbiosi, ja que es dóna servei d’a-llotjament i manutenció als estudiants universitaris que repBarcelona, i a més es compleix la principal missió: crear unclima entre els residents que, a més de facilitar-ne i promou-re’n la convivència, n’afavoreixi l’enriquiment personal decaràcter cultural i també social, mitjançant la programació demoltes i variades activitats, ja siguin de caràcter acadèmic,cultural, lúdic o esportiu. Manel Bassols va agrair a les perso-nes i institucions que han fet possible -amb el seu ajut, parti-cipació, assessorament o suport- que el projecte de l’ÀgoraBCN sigui una realitat, des de Gaspar Espuña, president ho-norífic del Grup CETT i president de la Fundació GasparEspuña–CETT, per la seva idea i el seu lideratge, “per anar sem-pre més enllà de les utopies, ser l’ànima del Grup CETT i pertant també d’aquest projecte”, als socis i consellers del Grup idels patrons de la Fundació, passant per les autoritats impli-cades -Generalitat, Ajuntament de Barcelona, la Regidoria deldistricte d’Horta-Guinardó...-, la Universitat de Barcelona i

resta d’universitats, els col·legis majors de la ciutat, el BCU(Barcelona Centre Universitari), la direcció facultativa de l’o-bra, la constructora i el seu equip, així com la resta de proveï-dors, el veïnat, familiars i amics i, per descomptat, l’equiphumà del Grup CETT i el propi de l’Àgora BCN. Però l’acte central i més simbòlic de la inauguració de la novaResidència Universitària Internacional va ser el protagonitzatpel Sr. Gaspar Espuña i el Sr. Jordi Portabella, que van proce-dir a la col·locació de la darrera pedra de l’edifici mentre sona-va Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, nou mesosdesprés de situar la primera pedra, el 16 de setembre de 2005,als fonaments de l’Àgora. També es van plantar tres xiprers,com a senyal de benvinguda i símbol d’acolliment, d’hos-pitalitat. Els encarregats de fer-ho van ser Miquel Alsius, Isa-bel Galobardes i Xavier Trias; Maria Abellanet, Elsa Blasco iGaspar Coll; i Roberto Torregrosa, Sònia Serracarbassa i AlbertMontull.A continuació Manel Bassols va fer referència a la història deldistricte d’Horta–Guinardó, on s’ubica l’Àgora BCN i la seu dela Fundació Gaspar Espuña-CETT, i tot seguit va donar pas alsparlaments, a càrrec del Sr. Miquel Alsius, president del GrupCETT, i del Sr. Gaspar Espuña. Visiblement emocionat, el presi-dent honorífic del Grup CETT i president de la Fundació GasparEspuña–CETT va fer un repàs als 37 anys de treball, d’esforç,de tenacitat, que han permès que el Col·legi Major sigui unarealitat, com una realització més del Grup CETT a través de laFundació. “La Fundació té com a finalitat bàsica ser un impulsper a la formació i la investigació en general, i pel coneixe-ment del turisme i l’hoteleria en particular. Es tracta d’unafundació oberta, creativa, amb responsabilitat social, i motorde la pròpia activitat del Grup CETT”, va dir Gaspar Espuña,afegint que “amb la inauguració d’Àgora BCN no hem arribatal final del recorregut. És una etapa més. Una etapa impor-tant, però en vindran d’altres: nous objectius, nous reptes,noves realitzacions. Aquesta és la filosofia del Grup CETT i dela Fundació que el vetlla”. Agraint la col·laboració i dedicació atots els qui han fet possible el projecte, va expressar la sevavoluntat que “el Grup CETT i la seva Fundació continuï creixentamb criteris de servei a Catalunya i al turisme del nostre país”.Després d’aquest emotiu parlament, el Sr. Gaspar Coll, la Sra.Isabel Galobardes, i el Sr. Jordi Portabella van adreçar unesparaules als presents que van donar per inaugurada l’ÀgoraBCN. Finalment, es van iniciar les visites guiades a lesinstal·lacions i el còctel. n

LA DARRERA PEDRA, PRIMER PAS D’UNA NOVA ETAPA

519

La Residència Universitària

Amb una inversió aproximada de 24 milions d’euros, finançatsen un 33% amb recursos propis del Grup CETT, gràcies a la sevapolítica de no repartiment de dividends, Àgora BCN ocupa unasuperfície de 12.228 m2 repartits en sis plantes (dues de subte-rrànies) i té una capacitat per a 368 estudiants.La nova Residència Universitària Internacional Àgora BCN estàsituada al costat mateix del campus universitari Mundet de laUniversitat de Barcelona (al passeig dels Castanyers, 21, al cos-tat del Velòdrom i del parc del Laberint), en un entorn natural,envoltada d’espais verds i equipaments esportius i ben a prop dela resta d’instal·lacions del Grup CETT. Té un fàcil accés en metro(L3) a totes les facultats de Barcelona i també molt bones comu-nicacions amb els punts neuràlgics, culturals i d’oci de la ciutat. L’edifici és obra de l’equip d’arquitectes format per MiquelCastells i Joan Garcia Borés, que han sabut combinar funciona-litat i elegància tant en el disseny exterior com a les estancesinteriors, amb materials com ara el vidre, la fusta i l’alumini.La residència, que es va inaugurar el passat mes de juny, estàoberta a tota la comunitat universitària de Barcelona i rodalies.Alumnat i professorat hi poden gaudir d’un ambient acollidor,internacional i de qualitat, i participar de totes les activitatscomplementàries que s’hi organitzen amb l’objectiu de fomen-tar l’estudi, la recerca i la convivència.Les habitacions han estat dissenyades amb molta cura pensanten la comoditat, el descans i l’estudi. Poden ser individuals odobles; són àmplies, lluminoses, funcionals, amb cambra debany pròpia, taula d’estudi, telèfon, connexió a Internet, sortidade TV, calefacció central i aire condicionat. A més, també es dis-posa d’habitacions per a professors i/o investigadors i d’habita-cions polivalents adaptades per a persones amb discapacitat.Moderna i projectada per cobrir totes les necessitats dels estu-diants, els residents disposen d’espais comuns a compartir i tottipus de serveis (vegeu requadre adjunt).

Un nou model de col·legi major

Aprofitant l’experiència del Grup CETT, tant en el camp de laformació com en el de l’allotjament, l’objectiu de la Fundació ésaconseguir que Àgora BCN esdevingui un nou model de col·legimajor: obert, jove, mixt, laic, intercultural, internacional i dotatd’equipaments dissenyats per al confort, l’estudi i la convivèn-

cia dels seus hostes. Tanmateix, l’excel·lència també és presenten la restauració, amb serveis propis que reflecteixen l’àmpliaexperiència del Grup CETT en aquesta matèria, oferint una cuinacasolana de tipus bufet de qualitat, que permet un ampli ven-tall de possibilitats.A mesura que l’activitat de la residència agafi embranzida s’ani-ran incorporant a l’oferta bàsica d’allotjament i restauració, larealització d’altres tipus d’activitats acadèmiques (tutories,xerrades tècniques...), culturals (conferències, cinefòrum, music-fòrum, grup de teatre...), recreatives (excursions, concerts, fes-tes...) i activitats esportives, amb la finalitat que el concepte“com a casa” sigui una realitat diària. A més, per tal de rendibi-litzar la inversió realitzada en aquest equipament i amb vista amantenir-hi un alt nivell d’ocupació i activitats, durant elsmesos d’estiu, juliol i agost, Àgora BCN funcionarà com a albergde joventut i la resta de l’any, de setembre a juny, desenvolupa-rà la seva funció bàsica com a col·legi major. n

MÉS INFORMACIÓ: WWW.AGORABCN.COM TEL. 93 166 90 00

• Sala d’estar polivalent• Sala de TV• Aula de treball• Aula d’informàtica• Aula de lectura i estudi• Espai cultural i d’actes• Menjador• Gimnàs• Pista poliesportiva

• Terrassa solàrium • Elements lúdics (billar, ping-pong, etc.)• Sala de música (per a assaigs

i audicions)• Business Corner• Infermeria• Consigna• Sala de visites• Bugaderia• Aparcament (76 places)

INSTAL·LACIONS

El mes de juny, el Sr. Màrius Rubiralta, rector de la Universitat deBarcelona, com a representant d’aquesta institució, i el Sr. GasparEspuña, en qualitat de president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i enrepresentació del Col·legi Major Universitari Àgora BCN, ResidènciaUniversitària Internacional, van signar un conveni marc de col·laboració,mitjançant el qual s’han establert les condicions d’adscripció del Col·legiMajor a la Universitat de Barcelona.

CONVENI ENTRE ÀGORA BCN I LA UB

• PROCEDÈNCIA: Catalunya (40,7%), Illes Balears (14,3%), resta d’Es-panya (14,3%), estranger (31,4%)

• UNIVERSITAT: Universitat de Barcelona (UB) (42,9%), CETT (25,7%),Universitat Politècnica de Catalunya (11,4%), Universitat Pompeu Fabra(5,7%), Universitat Ramon Llull (5,7%), altres (8,6%)

• TIPUS D’HABITACIÓ: Hab. individual (33,3%), hab. compartida (do-ble) (66,7%)

• SEXE: Femení (60,6%), masculí (39,4%)

RESIDENTS 2006-2007

420

Entrevista

• La marca Barcelona té un valor elevat iuna percepció positiva important arreudel món. El turisme té una gran impor-tància dins del PIB que es genera i latransformació de la ciutat és evident enels seus indrets més turístics. Segons laseva opinió, quins són els grans motorsque en l’actualitat fomenten que Bar-celona segueixi sent un reclam turísticde primer ordre?Barcelona és, certament, una ciutat ambpersonalitat pròpia. Una ciutat que,aquests últims anys, s’ha convertit en unade les principals referències mundials delturisme urbà. La barreja combinada dediferents elements patrimonionals comara l’arquitectura i l’urbanisme, el llegatde 2.000 anys d’història, la cultura, lamediterraneïtat, la nostra gent, la gastro-nomia, l’oferta comercial, així com la pre-paració i professionalitat del sector, jun-tament amb la qualitat del parc hoteler ide les infraestructures de la ciutat, són elsarguments sobre els quals s’edifica l’ex-cel·lent realitat turística de Barcelona.Sense oblidar-nos d’altres aspectes, comara la identitat, el dinamisme i el caràcterobert de la ciutat. També voldria pensarque la feina de Turisme de Barcelona hi tétambé alguna cosa a veure.

• La ciutat bat nous rècords turístics cadaany, però les conseqüències del creixe-ment fan que hi hagi veus discordantssobre el model de ciutat que s’està gene-rant. Què opina sobre aquest debat?

El turisme, a la ciutat de Barcelona, haestat probablement l’activitat econòmicade més fort creixement dels últims anys,fins a convertir-se gairebé en un fenomensocioeconòmic. De manera que és lògicque el turisme esdevingui, sovint, tema dereflexió en el si de la societat. En aquestsentit, crec que la reflexió i el debatpúblics mai no són sobrers, sempre que estractin amb suficient informació i ele-ments de judici i sense lectures esbiaixa-des apriorístiques. Des de Turisme de Barcelona ens hauransentit dir més d’una vegada que el ciuta-dà, el veí, sempre ha de prevaldre davantdel turista. I això vol dir que des del consor-ci, en la mesura de les nostres possibilitats,treballem perquè aquesta gradació deprioritats i interessos no faci mai el tomb.

• El nombre d’estrangers que visitenBarcelona creix anualment més d’un10% i la xifra ja s’acosta als 4 milions. Noobstant això, els ingressos per habitaciódisminueixen des de fa 4 anys. Tenint encompte la pressió immobiliària a quèestà sotmesa la ciutat i la previsió deproperes inauguracions d’hotels, existeixel risc d’un excés d’oferta? La realitat és que cada any vénen mésturistes a Barcelona, a un ritme de creixe-ment que ha permès assimilar amb totalnaturalitat els milers i milers de novesplaces hoteleres que el sector ha obert elsúltims anys a la ciutat. Això vol dir quecada any arriben més persones, disposa-

des a descansar i fer negocis a la nostraciutat. Fet que significa una alça del nom-bre de turistes que generen despesa a laciutat, ja sigui en la restauració, elcomerç, els serveis, la cultura, etcètera. Ésa dir, que hi ha més vímets per al cistellque es confecciona amb els diners quedeixen els turistes, en què intervenen nopocs agents econòmics. Amb això els vulldir que els ingressos que es generen peruna habitació d’hotel són un indicadordel turisme a la ciutat, però no l’únic. Nimolt menys. Per apamar la realitat delturisme, el seu rendiment, no s’hi val amirar únicament la rendibilitat d’unaplaça d’hotel. No. A més, diria que en elsúltims mesos aquest indicador concretdel preu per habitació, que no és l’únic niel més revelador, s’ha recuperat.

• Barcelona ha aconseguit eliminar l’esta-cionalitat de la demanda turística. Elnombre de visitants per negocis i vacan-ces és similar i es reparteix al llarg de totl’any, però les estances s’han reduït. Qui-nes mesures es poden aplicar per aug-mentar les pernoctacions de llarga estada?De fet, no tinc del tot clar que, en unadestinació de turisme urbà, les estadesllargues tinguin més valor per a la ciutati per a la seva economia que les estadescurtes. Segurament, en les estades curtesel turista té més capacitat de despesa percàpita per dia que no la persona que s’hiestà el doble de temps. Per al conjunt delsserveis turístics i l’oferta complementària

PERE DURAN, director general de Turisme de Barcelona

“Ara que la ciutat ha consolidat i reforçat els seus númerosturístics, treballem més a fons per captar i fidelitzar cap a la ciutat segments turístics amb valor afegit, com pot serel turisme de reunions, els creuers i el turisme cultural.”

521

de la ciutat, segurament interessen méspersones amb més capacitat de despesaper dia que no persones que, al quart o alcinquè o al sisè dia d’estada, han posat a“descansar” la cartera o el moneder.

• En els darrers dos anys l’oferta hotelera aBarcelona ha crescut moltíssim peròtambé ho ha fet, i de manera alegal, l’o-ferta de lloguer d’apartaments turístics id’habitacions d’estades curtes com elBed & Breakfast. La normativa turísticahauria de recollir aquest model per ofe-rir garanties i més qualitat als visitants?A Turisme de Barcelona som partidaris dela regulació de l’activitat turística. Per res-ponsabilitat social i cívica envers el nostrepaís i els seus habitants, però també perprofessionalitat i seriositat amb relacióals turistes i visitants.

• L’aeroport del Prat creix com a infraes-tructura estratègica per al turisme i esconsolida com a punt d’entrada de visi-tants a la ciutat. Com han afectat elsrecents conflictes relacionats amb l’aero-port la imatge de la ciutat?Episodis com el de la vaga salvatge alPrat, aquest mes de juliol, van absoluta-ment en detriment de la imatge turística,i fins i tot econòmica, del nostre país. Esva poder calcular que el desafortunatincident, pel qual cal demanar les degu-des excuses als afectats directes, va dan-yar la imatge de Barcelona per un valoraproximat de 400.000 euros, en funció dela repercussió de tot plegat en els mitjansde comunicació.

• Quina és la seva opinió en la discussiógenerada sobre el traspàs de la gestiócomercial i financera de l´aeroport delPrat a les institucions catalanes? Compodria beneficiar aquest canvi al desen-volupament territorial de Catalunya? La ciutat de Barcelona i Catalunya enconjunt necessiten un aeroport en conso-nància amb la seva capacitat econòmicai atractivitat turística. Això vol dir mésvols intercontinentals, més flexibilitatcomercial i operacional, més capacitat demaniobra, més gestió ad hoc i menysburocràcia i caixa comuna. Negar un Pratmodern, eficaç i preparat per al creixe-ment desacomplexat, més enllà de consi-deracions polítiques, és posar pals a laroda del nostre desenvolupament econò-mic. I, el que és més important, del benes-tar de les persones.

• El fet que en els darrers anys hi hagimoltes més companyies aèries de baixcost fa que molts dels turistes que visi-ten Barcelona –i també Catalunya- lesescullin per viatjar-hi, entre ells moltsvisitants professionals. Creu, doncs, queno és cert que aquesta opció comportiun turisme de baix nivell econòmic?Aquesta és una de les lectures reduccio-nistes i allunyades de la realitat que hafet fortuna. Com és obvi, no puc compar-tir la idea que les companyies de baix costs’associen a un determinat perfil de client.És evident que amb tarifes menors, hi haun determinat segment de la poblacióque ara pot optar als serveis de les aero-línies; això, per definició, no hauria de sernegatiu. Però és també evident que leslow cost permeten fer més vols o escapa-des al llarg de l’any que les que es feien; ofaciliten els vols de famílies senceres, ambfills, per exemple, que no responen preci-sament a pautes de despesa reduïdes. I,com és lògic, han captat també com aclients persones de capacitat econòmicamitjana o mitjana-alta, que prefereixengastar més diners en l’estada, en les com-pres o les visites que no pas en el vol -quefet i fet dura unes hores-. En definitiva,benvingudes siguin les companyies debaix cost, si mantenim també, en aquestcas al Prat, uns alts índexs d’activitat i depresència de les companyies anomenadestradicionals.

• Quin és el perfil de turista que més inte-ressa fidelitzar? Des de Turisme de Barcelona, ara que laciutat ha consolidat i reforçat els seusnúmeros turístics, treballem per captar ifidelitzar cap a la ciutat segments turís-tics que podríem anomenar de valor afe-git, amb alta capacitat de despesa, compot ser el turisme de reunions, els creuersi el turisme cultural. Tot plegat, tenint benpresent que mai no hauríem de tenir unno per als turistes que vulguin visitarBarcelona però que ho facin des de lamodèstia d’un pressupost limitat.

• La ciutat viu un moment de gran efer-vescència com a seu de grans esdeveni-ments, com és el cas de les fires EIBTM,el 3GSM World Congress i el CongrésMundial de Cardiologia. Quin paper jugaTurisme de Barcelona en la captació d’a-questa mena d’esdeveniments?Turisme de Barcelona, de la mà del seuBarcelona Convention Bureau, ha jugat

un paper molt actiu en els últims anys enel que és la captació per a la ciutat dereunions de gran format, d’importànciaestratègica. De fet, vam viure gairebé comun èxit propi l’obtenció de la fira de turis-me de reunions més important del món,l’EIBTM, que de moment se celebra a casanostra fins a l’any 2008. El mateix ha pas-sat amb el 3GSM World Congress i el Con-grés Mundial de Cardiologia. En aquestsentit, és una satisfacció poder oferir a laciutat, i a l’economia catalana en general,l’obtenció de premis d’aquesta enverga-dura, especialment perquè, per aconse-guir-los, ha estat imprescindible la coope-ració entre diferents agents dels país.

• Barcelona ocupa actualment el tercerlloc com a millor ciutat europea per viurei fer negocis darrere de París i Londres, ésla ciutat amb més Erasmus i, des delsJocs Olímpics, està en una contínuaredefinició de la seva imatge que aportamés atractius turísitcs. Quins són els prò-xims passos que donarà la ciutat enaquest sentit? La ciutat la fem entre tots. Entre la ciuta-dania, les institucions, l’Administració, lesempreses i la societat civil. En aquest cas,Barcelona serà la ciutat que vulguem quesigui, la ciutat que doni continuïtat aaquesta Barcelona amb identitat pròpia icosmopolita a la vegada, dinàmica i crea-tiva, mediterrània i europea...Tanmateix, el futur turístic de Barcelonael trobem en la pervivència d’aquesta prò-pia identitat. El manteniment, la continuï-tat de la nostra singularitat com a ciutati com a poble és el que ens mantindrà al’alça entre els valors turístics. Com ésprecisament l’èxit turístic el que tambéajudarà al manteniment i a la continuïtat,a l’enfortiment, de la nostra cultura.

• I ja per finalitzar, quina valoració fa de laformació turística? El futur del sector acasa nostra passa per la preparació?La formació és absolutament primordialper al present i el futur del turisme a casanostra. I més si l’horitzó en què ens fixemés el del turisme d’alta capacitat econò-mica. En aquest sentit, la tasca de centrescom ara el CETT, que pràcticament és unainstitució en aquest àmbit, és del totindispensable per consolidar el múscul delnostre sector turístic: per oferir bon serveials visitants, sí; però també per crearriquesa i gestionar les empreses del paísque treballen en aquesta activitat. n

422

CETT Formació

L’EUHT CETT-UB disposa dels recursos humans iels coneixements per convertir-se en un referentestatal i internacional en matèria de recerca,punter a l’hora de subministrar coneixementexpert als agents turístics. Partint d’aquestobjectiu, el procés de revisió de la pròpia polí-tica científica ha culminat amb el Pla Estratègicde Recerca en Turisme de l’EUHT CETT-UB (2006),que definirà les orientacions, el sistema i elsrecursos per desenvolupar grups d’investigacióque liderin el desenvolupament de coneixe-ment i l’aportació d’innovacions al sector.

Les darreres dades aportades per l’administració catalanasegueixen parlant per si mateixes: Catalunya ha batut unnou rècord turístic, amb 10,1 milions de viatgers en establi-ments hotelers en els primers vuit mesos de l’any, xifra quesuposa un increment del 19,6% respecte al mateix períodede l’any anterior. També és destacable l’increment del 5,3%en el nombre de pernoctacions en els establiments hotelerscatalans, ja que se n’han comptabilitzat un total de 30,2milions. Catalunya es manté com la primera destinació deturisme estranger de l’Estat espanyol fins al mes d’agost,amb 10,7 milions de turistes i un increment del 7,1% inter-anual.Per consolidar aquesta realitat, el Pla Estratègic de Turismepretén establir les mesures necessàries i oportunes permillorar en la cura, promoció i desenvolupament sostenibled’aquesta activitat, des de la vessant econòmica, social iambiental, que permetin aprofitar les oportunitats i benefi-cis que en comporta el desenvolupament.La funció de les universitats és essencial per aportar al sec-tor els coneixements i les innovacions que permetin a lesorganitzacions turístiques i hoteleres afrontar amb èxit elsreptes competitius. En aquest sentit, les línies estratègiquesdel Pla Nacional de Recerca en Turisme (PNRT) de laGeneralitat de Catalunya mostren clarament les àrees prio-ritàries que l’administració vol contemplar com a punt d’in-terès. Dins d’aquest ample ventall de possibilitats, l’EUHTCETT-UB té els recursos humans i els coneixements per fer-hi front (de forma solidària amb la resta del sistema univer-sitari català), per convertir-se en un referent en matèria derecerca en turisme i, d’acord amb la seva missió i visió

empresarial, liderar el desenvolupament i el subministra-ment de coneixement expert als agents turístics. Ambaquesta finalitat, es deriva el procés de revisió de la políticacientífica que culmina amb el Pla Estratègic de Recerca enTurisme de l’EUHT CETT-UB (2006). Els principals objectiussón els següents:

• Definir les línies prioritàries de recerca aplicada en l’entorn delturisme, d’acord amb els àmbits de coneixement expert en turismeque el CETT i la Universitat de Barcelona considerin prioritaris, queorientin i ajudin a prioritzar en la presa de decisions i assignació derecursos.• Establir un sistema d’impuls, lideratge i seguiment per a la gene-ració d’una massa crítica de recerca i generació de coneixementaplicat al voltant de l’activitat turística, amb la corresponent trans-ferència de tecnologia a les empreses i territoris.• Detectar permanentment les temàtiques i necessitats emergentsde coneixement i recerca en l’àmbit turístic i hoteler.• Contribuir al reconeixement social de la ciència turística i impul-sar-ne la divulgació, posicionant l’EUHT CETT-UB com a promoto-ra de la recerca turística.

És important apuntar que el desenvolupament de la investi-gació en turisme comporta certes dificultats, atès que elcontingut de la ciència del turisme és poc clar, poc definit enels estàndards habituals de la ciència i, en definitiva, es con-sidera una disciplina pròpia de les ciències socials o com unaaplicació específica de diverses entitats d’estudi com ara l’e-conomia o la geografia. Així mateix, plantejar la recerca enturisme significa desenvolupar-la a partir de la consideracióde moltes àrees d’aplicació, que van des d’aspectes associatsa l’aplicació (com ara qüestions de caire molt professionalit-zador) fins a detalls molt bàsics i vinculats a la ciència mésdura (la dietètica o la cuina i la bioquímica, passant per l’es-tudi antropològic o estrictament social i/o jurídic).

Nou impuls a la RECERCA EN TURISME

523

Finalment, cal comentar com a darrera reflexió queencara que la inversió en recerca, desenvolupament iinnovació es valora fonamentalment a través del’excel·lència científica (originalitat, qualitat metodolò-gica), de la productivitat científica (publicacions), aixícom de l’obtenció de patents de caràcter més industrial,cal tenir present que, en l’àmbit turístic, és igualmentimportant i necessari mesurar-ne l’aplicabilitat real, ambuna transferència de coneixement i amb la difusió coma elements clau perquè la recerca es tradueixi en millo-res en àrees com ara la planificació, la gestió o la provi-sió de béns i serveis turístics.Fetes aquestes puntualitzacions, un dels primers passosdel Pla ha estat la primera convocatòria interna d’ajutsper a projectes de recerca i investigació en turisme, ques’han de desenvolupar durant el present curs acadèmic:

• Tourism Destination Placement: La imatge dels destinsturistics a través dels llargmetratges. Investigador respon-sable (IR): Sr. Eugeni Osàcar.

• Competitivitat dels destins turístics. Diagnòstic demodels de gestió i projeccions estratègiques. IR: Dr. JesúsÁlvarez.

• Potencialitats turístiques de les poblacions autòctonesde la regió de Sicca Veneri. IR: Sr. Damià Serrano.

• Escala de Clima Laboral en l’activitat hotelera. IR: Dra.Maribel Peró.

• Comportament turístics dels estudiants estrangers aBarcelona. IR: Dr. Jaume Font.

• Estudi bibliomètric de la producció científica en turis-me. IR: Dra. Maite Barrios.

• L’excel·lència en la petita i mitjana empresa de restau-ració a Catalunya. IR: Sr. Manel Roig.

La intensa i excel·lent activitat dels investigadors impli-cats, i la rellevància en els àmbits estratègics de conei-xement expert turístic que s’han escollit augura l’assoli-ment dels objectius marcats. n

José Antonio Pérez-ArandaDirector de l’EUHT CETT-UB

Aquest mes de novembre l’Escola de Formació Contínua del Cett ha editat el nou catàleg de formació contínua 2007, en el quales pot consultar l’oferta de formació de l’escola adreçada a professionals del sector. Com a resposta a la demanda i amb l'ànimd'adaptar l’oferta a les necessitats dels clients actuals i potencials, es proposa com a novetats l’obtenció dels diplomes de RevenueManager i Food & Beverage Manager, realitzant una formació integral de diferents cursos relacionats i complementaris, a mésde noves especialitats com ara Gelats i postres freds, Aplicacions del buit a la cuina o Disseny i elaboració de pa per a la restau-ració. A més, l’Escola de Formació Contínua segueix oferint el servei de formació a mida, adaptant l’oferta a les necessitats del’empresa i realitzant-la in company, amb l’objectiu de facilitar-ne l’assistència i l’aprofitament. n

Més informació: Ricard Edo formacio.continua@cett.es www.cett.cat/formacio_continua

Nou catàleg de formació contínua 2007

José Antonio Pérez-Aranda, nou director de l'Escola Universitàriad'Hoteleria i Turisme CETT-UB

José Antonio Pérez-Aranda és,des del passat mes de juliol, elnou director de l'EscolaUniversitària d'Hoteleria iTurisme CETT-UB. Amb 38 anys,Pérez-Aranda ha cursat TEAT alCETT, és llicenciat en ciènciesdel treball per la UB, ha realit-zat un màster en enginyeria igestió ambiental a l’InstitutCatalà de Tecnologia (ICT) i a laUniversitat Politècnica de Catalunya (UPC), i un curs d’es-pecialització en gestió de la qualitat – ISO 9001. A més, dis-posa d’una àmplia experiència docent, ja que és professorde l’assignatura gestió de la qualitat en turisme de la diplo-matura en turisme, de gestió de la qualitat i gestió ambien-tal en els diferents màsters que oferta el CETT, i professorde formació contínua en les anteriors matèries.També ha estat responsable del sistema de qualitat implan-tat en els diferents programes formatius del Grup CETT, delmanteniment i millora dels sistemes corresponents (ISO9001 – 14001/EMAS) implantats al Grup CETT, del desenvo-lupament dels sistemes de gestió de les persones, i ha rea-litzat tasques de suport a l’alta direcció per a la planifica-ció estratègica empresarial i la seva implantació. Alhora vadirigir el 1r màster a Espanya en direcció estratègica de laqualitat i el medi ambient en els serveis turístics, i ha estatconsultor en gestió de la qualitat i del medi ambient. Per a José Antonio Pérez-Aranda, les principals línies d’ac-tuació al capdavant de l’EUHT CETT-UB “es centren en ladefinició i desenvolupament del projecte pedagògic, dins elnou espai europeu; la potenciació de la recerca i delsàmbits d’expertesa propis del Grup CETT; la formació i des-envolupament de l’equip docent; la millora del complimentdels processos i mètodes formatius; i crear escola”. n

424

Premis del XI Concurs de CUINA, PASTISSERIA I SERVEIS DE RESTAURANT i del XI de COCTELERIA

CETT Formació

El passat 26 de maig va tenir lloc a l’Hotel Alimara el lliuramentde premis corresponent a l’onzena edició del Concurs de Cuina,Pastisseria i Serveis de Restaurant, i del Concurs de Cocteleriadel CETT, celebrats els dies 16 i 18 del mateix mes, amb un ele-vat nivell de les elaboracions i del servei per part de l’alumnat.El jurat del primer certamen estava format per Carles Gaig(Gaig Restaurant), Jordi Cruz (restaurant l’Estany Clar), MarcCalabuig (ICC Cooking Concepts), Oriol Balaguer (mestre pas-tisser), Joan Gaspart (Prats i Fatjó) i Pedro Monje (restaurantVia Veneto). Carles Gaig va felicitar els participants del certa-men per la “maduresa, intel·ligència i seny que han demostrattant a nivell de cuina com de sala, trets que s’haurien de recu-perar en aquesta professió. Es percep que estan vocacional-ment apassionats per la feina, que és precisament el querequereix aquest ofici. Cal seguir per aquest camí”. MarcCalabuig es va mostrar “molt content pel resultat final del con-curs”, i va afegir que “quan algú va a un restaurant el que hitroba és la suma de diversos components i del que es tracta ésque cadascú posi la seva part perquè la suma sigui un èxit”.Oriol Balaguer va explicar que “la percepció que he tingut delnivell de l’alumnat, del menú i del servei ha estat molt interes-sant i elevada. Crec que l’EHT CETT és una escola amb moltaprofessionalitat i grans inquietuds”. També va voler fer un sug-geriment als participants: “En un ofici en què els que ens hidediquem ens apassiona sentir, aconsellaria que els futurs pro-fessionals hi aportéssiu dedicació i esforç. A partir d’aquí lescoses vindran soles”. Pel que fa a Joan Gaspart, es va sumar a lesfelicitacions dient que “ha estat un honor ser-hi convidat coma jurat, gaudint de la cuina i de la sala del CETT. La final ha estatespectacular, amb un nivell altíssim”. Finalment, Pedro Monje vavoler “felicitar tothom perquè hem gaudit molt. El nivell és moltelevat, amb plats molt treballats i pensats, i un servei d’altíssimnivell, que ha buscat el detall i ens ha fet gaudir”.

En el sopar de finalització d’estudis de l’EHT CETT, Maria Abella-net, directora general del Grup CETT i Jordi Cruz, cap de cuinadel restaurant l’Estany Clar i vencedor del concurs Cocinero delAño 2006, van procedir a lliurar els diplomes a tots els partici-pants i els premis als guardonats. El premi al Millor Equip deCuina va ser per a Carles Colomé, Lara Zaballa i IssamKouhkouh. El guardó al Millor Equip de Servei va recaure enMiguel Ortega i Ester Moraleda, mentre que el premi al MillorEquip de Restaurant (cuina i servei en conjunt) va ser per aCarles Colomé, Lara Zaballa, Issam Kouhkouh, i Itziar Fontana iNeus Sabat. L’onzena edició del Concurs de Cocteleria també va destacarper un altíssim grau de professionalitat. El jurat tècnic i d’ha-bilitat va estar format per José Antonio Pérez-Aranda (experten cocteleria, director de Qualitat i actual director de l’EUHTCETT-UB), Manel Villalante (RP del Club del Barman), FedericoRuiz (expert en restauració i professor del CETT), mentre que elsmembres del jurat degustador van ser Josep M. Arcos (maîtrede l’Hotel Alimara), David Peguero (director de CETT Con-sultors) i César Cànovas (sommelier del restaurant El Racó d’enCesc i millor sommelier d’Espanya segons el premi que conce-deix la Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres).Federico Ruiz i Manel Villalante van lliurar els diplomes i pre-mis, que vanser per aKevin Albors(1r classifi-cat), EsterM o r a l e d a(2n premi) iZetkin LianArroyo (3rpremi). n

5

GASTRONOMIA PER A AMATEURS al CETT

CETT Formació

Al setembre de 2005, l’EUHT CETT va posar enmarxa la nova línia de formació “Cuina i Eno-logia per amants de la gastronomia”, adreçadaal públic no professional. La formació per aamateurs inclou cursos d’entre dotze i divuithores, a més de demostracions de cuina, tallersi sessions de tast de diferents productes.

Atès l’interès que generen la cuina, la pastisseria o l’univers delsvins entre el públic no professional, i al fet que es tracta d’unmón apassionant, cada cop més accessible als aficionats peròencara ple de secrets, l’aprenentatge en aquests àmbits s’ha con-vertit en una activitat creativa, de lleure i de realització personal,que interessa cada vegada més persones. A Barcelona ciutat, malgrat tot, aquest tipus d’oferta formativaés escassa, especialment pel que fa als centres professionals iespecialitzats. Per aquest motiu, amb la programació “Cuina iEnologia per amants de la gastronomia”, el CETT ha volgut omplirun cert buit en el context de l’ensenyament de les matèries prò-pies de l’hoteleria, oferint una programació estable, que es reno-va cada temporada en funció de les inquietuds de la demanda.La formació per a amateurs incorpora dues particularitats ques’han convertit en importants avantatges competitius: dins decada àrea –cuina, pastisseria, enologia- s’incorpora l’esperit cla-rament didàctic inherent a una escola d’hoteleria, donant aconèixer les tècniques dels professionals, i posant-les a l’abastdel públic amateur. L’objectiu és fer possible que, després d’ha-

ver adquirit lesbases tècniquesnecessàries en elnivell adequat,l’alumnat puguidesenvolupar elsconeixementsapresos en funciódels propis inte-ressos. Així doncs,es parteix de nivells d’iniciació a les tècniques de base, per anaravançant cap als programes de més dificultat, les especialitatsde cuina o rebosteria, o la pràctica del tast de vins avançat.D’aquesta manera, l’alumnat pot valorar el propi grau de conei-xements i triar el programa que millor s’hi ajusti, sense descar-tar la possibilitat de començar en un nivell bàsic i anar avançantde manera progressiva. El segon aspecte diferenciador de la for-mació per a amateurs és que les aules de tecnologia aplicada del’EHT CETT permeten que l’alumne “es posi mans a l’obra”, su-pervisat pel professorat tècnic, i participi en grups reduïts enunes classes de cuina, pastisseria, o tast de vins totalment acti-ves. Fins ara la resposta per part del públic ha estat altamentpositiva: des de l’inici de la programació han passat per l’escolamés de vuitanta persones, que han seguit un total de deu cur-sos o activitats puntuals amb un alt nivell de satisfacció, i apor-ten amb les seves valoracions nous suggeriments per continuarmillorant aquesta iniciativa de formació. n

Isabel LugoCoordinadora de Formació Tècnica Professional de l’EHT CETT

25

Des que el cicle formatiu d’allotjament es va incorporar a l’oferta acadèmica de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, ara fa 3anys, l’interès que ha despertat no ha parat de créixer, tal i com ho demostra l’increment en el nombre d’alumnes que deci-deixen cursar-lo. Aquest cicle especialitzat té com a objectiu preparar professionals ambcapacitat per administrar l’àrea d’allotjament i assegurar l’acollida i atenció al client i lacorrecta prestació dels serveis durant l’estada. Entre les sortides professionals hi ha la dedirector d’àrea d’allotjament, cap de recepció i de reserves, recepcionista, governant, relacionspúbliques o comercial d’establiments hotelers o d’allotjament. L’alt nivell de coneixements que adquireixen els alumnes que cursen aquest cicle al CETT esdeu, entre d’altres factors, al fet que el 50% de la formació pràctica es realitza a l’HotelAlimara, amb tutors de pràctiques que són un complement de luxe en aquest aprenentatge,ja que aconsegueixen que l’alumne adquireixi les competències clau necessàries per l’entornhoteler actual. D’altra banda, el professorat apropa l’alumne a la realitat d’un sector en con-tínua evolució. Pel que fa a les empreses, l’acceptació cap aquesta formació queda palesa ambel volum de demandes d’incorporació al treball que arriben al CETT, en un nombre molt supe-rior al d’alumnes. n

El cicle formatiu d’allotjament del CETT, líder en qualitat

426

ELS M STERS DEL CETT res-ponen a l’especialització del

Opinió

xements i presumpcions sobre la persona, la naturalesa ialtres conceptes transcendents. La majoria són inconscientsperò determinen profundament tant aspectes individualscom socials de la persona. Així, la cultura afecta, mitjançantun complex procés de socialització i ensenyament formal iinformal, la manera en què la persona elabora el seu auto-concepte, el valor i estructura de la seva imatge personal, lesseves prioritats respecte al sentit de la vida i les estratègiesper assolir-les, així com la manera de relacionar-se amb elsaltres en les diverses situacions i a través dels diferents rolsque la persona ha de dur a terme al llarg de la vida. Si s’analitzen els components de tota empresa des del pris-ma cultural es pot apreciar com aquestes orientacions gene-rals sobre el sentit i efectes de la cultura afecten les perso-nes de l’organització i els seus objectius, expectatives ivalors; les relacions d’autoritat; la manera de fer les coses,planificar, controlar...; com s’estableixen i respecten les nor-mes; com es treballa coordinadament, es participa i escomuniquen les persones integrants de l’empresa, etc. Si som conscients d’aquesta relació podrem apreciar quetreballar amb persones de cultures diferents a la nostra potimplicar tot un conjunt de fenòmens i desajustos, tant anivell personal com professional i social, que poden tenirgreus conseqüències. Per exemple, imaginem que som eldirector d’una empresa: si no ens parlen de vostè no hointerpretem com una falta de respecte, esperem una parti-cipació i un interès de l’equip per exposar les seves idees iopinions, planifiquem amb la previsió d’un marge demaniobra per compensar un possible incompliment de ter-minis, preferim resoldre els problemes i conflictes amb dis-creció, evitant les grans discussions i controvèrsies, intentemmotivar el nostre equip amb reconeixements afectius iincentius materials. Per persones de cultures diferents a lanostra, aquests comportaments es podrien interpretar demanera molt negativa, com una manca d’autoritat, de pocaprofessionalitat, d’inseguretat o falsedat. I és que per algu-nes cultures la direcció implica jerarquia, autoritat i control.Per d’altres, el respecte escrupulós als terminis i a les normesés tan important que l’incompliment, per lleu que sigui, potimplicar la pèrdua de credibilitat en la persona o l’empresa,mentre que en altres cultures aspectes tan diferents com l’è-xit personal o el benestar familiar poden ser les motivacionsprioritàries de l’àmbit professional.

LA FORMACIÓ INTERCULTURAL al turisme

Valorar la influència de la cultura en el treballi les relacions entre persones com a elementorgànic a què cal prestar atenció estratègica-ment, ens porta a analitzar tota una sèrie deqüestions relacionades amb la multiculturalitaten les empreses turístiques. Desenvoluparcompetències interculturals es pot traduir enuna millora de la professionalitat, la resolucióde conflictes i repercutir en una millora en elsresultats de negoci de l’empresa.

La concepció del nostre món ha canviat substancialment enpoc més de cinquanta anys. D’un planeta immens, on païsosi cultures restaven recòndites i inaccessibles per a la majoriade la humanitat, i gràcies als avenços tecnològics, s’ha pas-sat a veure en directe qualsevol esdeveniment i a viure en ellloc més recòndit del planeta. En aquest escenari, el turismeés l’activitat econòmica més eminentment multicultural. Eldesplaçament de persones entre països, motivat per les mésdiverses causes, la convivència i el contacte més o menysperllongat de persones de diverses procedències.... formapart inherent de l’activitat turística. Si fins ara la cultura era apreciada bàsicament com un pro-ducte, com quelcom sobre el qual articular noves activitatsi serveis, ara és el moment d’apreciar-la com un componentmés de l’organització turística, com un element orgànic aquè cal prestar atenció estratègicament, tot aprofitant elsreptes i les oportunitats que planteja aquesta realitat per alsector. Per valorar adequadament l’abast i l’impacte d’aquestfenomen cal reflexionar sobre diverses qüestions:

• Com ens afecta pertànyer a una cultura, quan treballem?Quan parlem de cultura, sovint ens ve al cap la imatge de lareligió, certes pràctiques o rituals característics, el menjar, elvestir i, a vegades, la llengua d’expressió. Però la cultura ésun concepte més complex que ha arribat a reunir més d’uncentenar de definicions diferents. Des del nostre punt devista hem adoptat un concepte de cultura complex, dinàmici amb una clara finalitat adaptadora; format per un grancúmul de sabers, valors, pràctiques, objectes, símbols, conei-

54 27

• Per què és necessari estar atents a les competències interculturals?Les competències interculturals serien, sobre aquesta base,el conjunt de competències professionals que capaciten lapersona en l’exercici de la seva tasca i funció, a relacionar-se amb l’entorn social de l’empresa i a adaptar-se i superarels requeriments que puguin sorgir en aquesta empresa cul-turalment diversa. Les competències poden incidir en una millora de la profes-sionalitat i en la reducció del nivell d’estrès i angoixa quepot generar el contacte amb altres cultures (donada l’ansie-tat generada en aquelles situacions on el dubte sobre unacorrecta interpretació i l’adequació de la resposta hi és pre-sent). A més, també poden contribuir a reduir el grau de ten-sió i els conflictes que podrien generar-se, i incidir en elsresultats de negoci de l’empresa. A aquest efecte, als EstatsUnits s’han elaborat nombrosos estudis quantificant lesmilionàries pèrdues econòmiques que una incorrecta políti-ca de creixement i expansió internacional, erròniament ges-tionada a efectes culturals, pot arribar a comportar.Fitxatges milionaris per dirigir importants inversions a l’es-tranger poden fracassar si abans no s’han tingut en compteels elements culturals a l’hora de relacionar-se, seleccionar,motivar i gestionar el capital humà de l’altre país o les difi-cultats d’adaptació d’aquesta persona i la seva família al nouentorn. En el cas de les petites empreses, les competències intercul-turals són vitals per a la seva supervivència, i les conseqüèn-cies d’una incorrecta gestió en aquest sentit poden tenirgreus efectes tant a nivell individual com corporatiu.Imaginem per exemple una empresa on el supervisor queostenta el màxim control sobre els processos productiusmanifesta un clar i explícit rebuig cap al personal no autòc-ton, personal que resulta vital a l’empresa, ja que el personalautòcton no s’interessa pels llocs de treball que ocupa. Enuna situació així, el petit empresari es trobarà en una tram-pa mortal si no sap gestionar-la amb competències cultu-rals, ja que no pot prescindir de cap dels dos elements enconflicte, que li són vitals.

• Competència intercultural implica integració a l’empresa?El fet que les persones integrants d’una empresa multicultu-ral tinguin una qualificació professional adequada i a méssiguin competents interculturalment, ofereix grans garantiesde que en aquesta empresa hi haurà integració sociocultural(situació en què l’empresa respecta la identitat cultural decada persona i cada persona és capaç d’adaptar les seves con-ductes professionals als requeriments tècnics, personals,socials i culturals de l’empresa). Així, serà més senzill assoliruna competència professional, una productivitat empresariali un clima organitzatiu caracteritzat pel benestar psicològic.

Com formar i acreditar les competències interculturals

Tot i que la formació intercultural és una disciplina educativarelativament nova al nostre país, va néixer als Estats Units capals anys vuitanta. Des de llavors s’ha desenvolupat a nivellsextraordinaris, fonamentalment a les grans corporacionsmultinacionals de tot el món. La formació intercultural és una disciplina que es podria con-siderar com una modalitat específica de l’educació intercul-tural, la formació de persones adultes, la formació permanenti la formació professional ocupacional. Un disseny de forma-ció i acreditació de competències professionals interculturalstransversals permetria tant l’adquisició d’aquestes competèn-cies de diagnòstic, relació i afrontament de les situacionsinterculturals, com fer-ne una avaluació amb diverses finali-tats: l’avaluació de les pròpies activitats formatives, l’establi-ment de determinants estàndards per a finalitats normatives,la selecció i valoració dels recursos humans des de la perspec-tiva intercultural... és a dir, un important ventall d’oportuni-tats per als professionals de l’educació. Hi ha nombroses associacions i empreses internacionals dedi-cades a la formació, l’assessorament i la recerca intercultural.Seguint aquesta tendència internacional, en el nostre país s’es-tan implementant aquests continguts en els programes d’al-gunes carreres universitàries i també hi ha consultores, comara CETT Consultors, que ofereixen aquests serveis als seusclients: serveis adreçats a facilitar el retorn de professionalsque han treballat molt temps fora de Catalunya, i assessorarsobre la millor manera de negociar, vendre o planificar ambempreses de cultures específiques, com per exemple la xinesa.La formació intercultural es pot desenvolupar mitjançantseminaris, workshops intensius, programes de coaching... i hiha un ampli ventall de recursos didàctics especialment desen-volupats per facilitar la competència cultural genèrica -comara la “comunicació internacional”- o bé amb cultures espe-cífiques -com “fent negocis amb...”, “el detectiu cultural”, etc.-. Es tracta de recursos especialment dissenyats per oferir res-postes concretes i operatives als professionals de l’empresa.I és que la competència intercultural és, ja, una competènciaclau a valorar i formar dins de les empreses turístiques. n

Assumpta Aneas ÀlvarezFacultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona

Col·laboradora de CETT Consultors

428

El Sistema de Gestió Mediambiental implantata l’Hotel Alimara, que identifica i avalua elsaspectes ambientals que hi ha a l’hotel i enrevisa permanentment la significació, va sercertificat amb l’ISO 14.001 i amb l’EMAS (EcoManagement Audit System) de la CE l’any2002, i compta amb el Distintiu de garantia dequalitat mediambiental que atorga la Genera-litat de Catalunya. Aquest és el premi als esfor-ços de la implantació d’una filosofia d’empresaque, basada en el respecte i la preservació delmedi natural on vivim, té com a objectiu latransferència del coneixement mediambientala l’alumnat, mitjançant la pràctica.

A l’Hotel Alimara, la revisió del Sistema de Gestió Mediam-biental es fonamenta en aspectes que incideixen en el funcio-nament diari, com ara el consum dels subministres utilitzats:

• Consum d’aigua. Es va reduir notablement els primers anys,gràcies a les mesures implantades, com ara la substitucióde les dutxes per d’altres de certificació ambiental quegarantien més cabal d’aigua però amb un consum inferior,la regulació del cabal d’aigua de les cisternes dels WC, o elcanvi dels filtres de les aixetes dels lavabos per tal d’aprofi-tar millor l’aigua. A partir de l’any 2002 la Companyiad’Aigües de Barcelona va substituir l’equip de mesura i, desd’aleshores, el consum general s’ha estabilitzat i s’ha assolituna baixada, el 2005, d’un 11,5% respecte a l’any anterior.

• Consum de gas. Els alts i baixos que s’observen en el grà-fic es deuen bàsicament a l’augment o a la disminució del

nombre de serveis que s’ofereixen relacionats amb el con-sum del gas de cuina, i al descens o a l’increment de lestemperatures, que fa que els clients utilitzin més o menysaigua calenta, respectivament.

• Consum d’electricitat. L’Hotel Alimara ha dut a termenombroses accions encaminades a disminuir el consumelèctric. Per exemple, s’han instal·lat commutadors gene-rals d’electricitat amb targeta, s’han substituït progressiva-ment tots els llums incandescents per equips de baix con-sum a les àrees públiques i internes, s’ha instal·lat un equipintel·ligent per a la gestió energètica, s’han separat leslínies d’enllumenat perquè s’aprofitin millor, i els fluores-cents s’han canviat per d’altres amb balastre electrònic, demanera que s’ha millorat la il·luminació i s’ha complert lalegislació vigent. Malgrat aquestes mesures, el consum d’e-lectricitat ha experimentat un augment progressiu. Una deles causes d’aquest comportament ha estat la construcciódels nous salons de l’Hotel, l’any 2004.

Altres aspectes importants a tenir en compte en el funciona-ment del Sistema de Gestió Mediambiental són la recollidaselectiva i la prevenció de la contaminació acústica.

Turisme sostenible

EL MEDI AMBIENT a l’Hotel Alimara

529

• Recollida selectiva de matèria orgànica i rebuig. Tot ique en termes absoluts ha augmentat la producció d’amb-dues fraccions a causa d’un increment en el nombre deserveis efectuats, a nivell percentual la meitat de la reco-llida efectuada correspon a la matèria orgànica i un 31%al rebuig, amb una disminució d’aquesta darrera fracciórespecte a anys anteriors. Això significa que cada vegadas’està seleccionant millor la recollida selectiva efectuada.

• Recollida de vidre, paper i envasos. La primera ha dis-minuït globalment, i se n’ha estabilitzat la producció enfunció dels serveis efectuats, mentre que on s’ha notatuna millora significativa ha estat en reciclatge del paperi els envasos, gràcies a l’ús de productes de neteja con-centrats, evitant generar envasos i productes en espraiamb gasos propel·lents, i a la utilització d’envasos PET ipaper reciclat per als detalls de benvinguda a les habita-cions.

• Contaminació acústica. Per tal de prevenir-la es vansubstituir tots els vidres de finestres per d’altres antiso-roll acústicSIF. També es va realitzar un prova d’immissióde sorolls per poder verificar i demostrar al’Administració que l’operativa diària de l’Hotel no provo-ca contaminació acústica i que el soroll que s’hi percepprové principalment de la ronda de Dalt.

La conscienciació, una eina essencial

El correcte funcionament del Sistema de Gestió Mediam-biental depèn de la rigorosa gestió i seguiment dels parà-metres esmentats i d’altres -el control de les analítiques deles aigües residuals abocades al clavegueram, de les emis-sions a l’atmosfera dels gasos de les calderes, la revisió delgrup electrogen…-, però l’element clau és la formació iconscienciació del personal de l’Hotel sobre la importànciade la realització de les tasques diàries tenint en compte elrespecte al medi ambient on es treballa i habita. Així, elSistema implantat seguirà actiu i vigent per tal d’afrontarels reptes del futur. n

L’HOTEL ALIMARA OSTENTA LASOTSDIRECCIÓ DEL CLUB EMAS

El Club EMAS, iniciativa pionera a la Unió Europea, és una associa-ció privada, sense ànim de lucre, formada per empreses i organitza-cions de diferents sectors i dimensions que tenen en comú la volun-tat de millora ambiental, materialitzada en la participació en el sis-tema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS), l’abast delqual inclou, com a mínim, un centre ubicat a Catalunya. L’Hotel Alimara, que des de fa sis anys desenvolupa una importanttasca vers la gestió del medi ambiental -les certificacions delDistintiu de qualitat mediambiental de la Generalitat de Catalunya,l’ISO 14001 i l’EMAS, acrediten la correcta gestió de les polítiquesadreçades a la conservació del medi ambient-, és membre d’aquestClub i actualment n’ostenta la sotsdirecció. L’Hotel no només ha adquirit el compromís d’adoptar mesures inte-grades als procediments operatius (reducció de subministres, reci-clatge de residus, sensibilització dels clients…) sinó que, com a partdel Grup CETT, transfereix a través de la mediambientalització curri-cular dels estudis, el coneixement de certificacions mediambientals,i dels sistemes de gestió i bones pràctiques aplicades al seu àmbit.Des de fa dos anys, i amb força èxit, també ho fa des del màster dequalitat i medi ambient del sector turístic, dirigit a professionals res-ponsables d’aquestes matèries en empreses turístiques.

• El Club EMAS... està format per 40membres (amb data de 23 d'agost de2006), un dels quals hi és adherit, querepresenten el 23% de les 168 orga-

nitzacions que actualment participen a Catalunya en el sistemacomunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS). Les empreses i organitzacions del Club EMAS es caracteritzem perl’esforç voluntari en defensa del medi ambient, més enllà del com-pliment de la legislació ambiental. Des de sectors tan diversos coml’industrial, el químic i el del transport, passant per la indústria far-macèutica, de la construcció i la sanitària, i fins a sectors com les artsgràfiques, la logística i, per descomptat, el turisme, aquest Club tél’objectiu de promoure i vetllar per la millora contínua del compor-tament ambiental de les organitzacions i de la societat en general, idefensar els interessos comuns de les organitzacions associades,amb relació a la seva participació a l’EMAS.El Club EMAS ofereix a l’Administració i a les organitzacions EMASun espai de trobada per treballar de manera coordinada en els temesd’interès comú. Als seus membres se’ls permet formar part d’uncol·lectiu que exerceix la seva influència per donar resposta a lesnecessitats comunes amb relació al sistema EMAS, participar engrups de treball d’àmbits relacionats, gaudir d’una xarxa d’informa-ció específica d’interès per al seu sistema de gestió ambiental, avan-tatges especials (descomptes en serveis d’actualització de requisitslegals, assegurances...), etc. El Club també posa l’experiència dels seusmembres a disposició d'aquelles empreses que estiguin valorant laimplantació d'EMAS en el si de les seves organitzacions.

Presentació del Club EMAS a l’Hble. Sr.Conseller deMedi Ambienti Habitatge, el passat mesde juny

430

Ambdós són tècnics superiors d’animació turística, titulació quevan cursar al CETT, tot i que en diferents anys. L’Albert Oliana i enBruno Zandonadi, de 38 i 27 anys, van finalitzar els estudis el1992 i el 1999, respectivament. Aleshores, l’Albert va realitzarpràctiques d´animació en un establiment i s´hi va quedar 13anys. “Quan vaig marxar, havíem passat de tres animadors en elmeu primer any, a coordinar dos establiments amb una capacitattotal de 8.000 persones i un equip d´animadors de 40 persones.”Pel que fa al Bruno, va treballar d’animador turístic, de cap d’a-nimació, d’speaker i de coordinador d’animació.Però tots dos comparteixen avui en dia un projecte en comú: sónsocis de l´empresa Grup d’Animadors Professionals GAP, que esdedica des de fa sis anys a la gestió integral de l’oci. L’Albert n’ésel creador, director i administrador, i en Bruno n’és el sotsdirec-tor. “Gestionem els departaments d’animació de diversos establi-ments turístics de Catalunya, organitzem esdeveniments per aparticulars i empreses, fem l’animació d’una agència de viatgesamb destinació arreu del món (Kènia, Tailàndia, els EEUU,Lapònia, el Marroc, Tuníssia...). Per exemple, aquesta última feinala fem des de fa dos anys i la vàrem aconseguir gràcies a laTrobada Escola Empresa organitzada pel CETT, on hem trobat unmunt de persones per treballar amb nosaltres. Enguany n’hanestat 10 en la temporada d’estiu, i un nombre igual o superiordurant la resta de l´any.” L’Albert ens explica que va crear l’em-presa “després que algunes empreses del sector turístic emdemanessin que ho fes”. Al cap de dos anys s’hi va incorporar en

Albert OLIANA i Bruno ZANDONADI

Bruno: “Estem moltsatisfets, ja que ensdediquem al quevàrem estudiar i persort els resultat ensacompanyen. Intentem aplicar a l’empresa tot el que sabem, icom que el sector està en constant desenvolupament, això fa quela feina sigui encara més atractiva”. Pel que fa als objectius defutur, per a l’Albert passen per seguir creixent amb l´empresa. EnBruno diu: “Sóc i seré animador, i encara queden molts objectiusper assolir. Entre ells obrir pas a nous àmbits com ara l’animaciósolidària”.Del CETT, l’Albert destaca que “fa 15 anys que hi vaig estudiar iencara hi estic en contacte, fins i tot hi he fet de professor encursos de formació ocupacional, grau superior i seminaris.Suposo que ha format i forma part de la meva vida laboral i per-sonal. Crec que la majoria d’alumnes no ens adonem de la impor-tància que té el CETT fins que ja no hi estudiem i en aplicar tot elque hem après veiem que hem fet una bona inversió”. El Brunorecorda l’escola com “un gran moment de la meva vida”. L’Albertafegeix que va utilitzar el servei de borsa de treball durant el pri-mer any de pràctiques: “vaig ser contractat per una empresa quehi estava relacionada”, i el Bruno diu que “tot i que no l’he utilit-zat, entenc que és un servei molt útil i fonamental per als alum-nes. De fet, ara sí que el fem servir, però per contractar personalper a la nostra empresa”. n

Ruben_CARMONAAmb 19 anys, el Rubén Carmona treballa, des de fa un any i mig, al restaurant Drolma (Hotel Majèstic), com a xefde rang. Va començar-hi com a ajudant, de seguida que va acabar els estudis al CETT. Allà va cursar el grau mitjàde cuina i restauració, i actualment hi fa un curs de sumiller. La seva vida professional es va iniciar paral·lelamenta l’arribada a l’EUHT: “Des que vaig començar al CETT vaig treballar d’extra a l’Hotel Alimara, després vaig formarpart de la plantilla i més tard vaig marxar al restaurant Drolma. Ara estic molt satisfet de la meva feina, ja que ésuna professió que m’agrada i que faig a gust. Penso que és una professió que s’aprèn amb la pràctica i el dia a dia”

-ens diu. “De moment vull continuar en la branca de l’hostaleria, però alhora m’agradaria provar de fer alguna feina més especialitzadaen vins, ja que és el que estudio en l’actualitat.” Li preguntem pels inicis de la seva vocació i el Ruben ens explica que “jo mai m’havia plantejat l’hoteleria com un ofici. Però vaig deci-dir deixar d’estudiar i vaig voler ser cuiner, que és un ofici de moda i que es considera un treball d’artistes. Dins del CETT vaig veure quela cuina no era el que més m’apassionava (crec que he sigut el pijtor alumne de cuina de tota la meva promoció!), però alhora vaig des-cobrir el meu actual ofici, que és molt més del que sembla, i que per a mi suposa un món apasionant”. Recorda tot el que ha après alCETT: “Em van ensenyar una base per començar en el meu ofici. Tot i que considero que la gent d’escola no sortim prou preparats perexercir càrrecs importants en empreses, tenim una base molt àmplia sobre la qual treballar. El professorat que hi ha és magnífic.Personalment, sobretot he d’estar molt agraït a un professor que ja no hi és, el Sr. Federico Ruiz, per mi el mestre per excel·lència de l’es-cola i el que va transmetre a molts alumnes la passió per l’ofici de cambrer. També he de dir -i pensava que mai no ho diria - que es trobaa faltar moltíssim l’etapa d’alumne del CETT. Quan hi ets és una mica dur, i vols acabar els estudis, però un cop fora...”. n

Els EXALUMNES DEL CETTAVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

531

“Barcelona, ciutat de reunions: posicionamentactual i perspectives de futur” i “El turisme decreuers”, van ser els temes del novè i desèsopar col·loqui de l’Associació d’Antics Alumnesdel CETT, que van tenir lloc el 6 de juliol i el 19d’octubre, respectivament.

El col·loqui sobre “Barcelona, ciutat de reunions” va centrarel novè sopar organitzat per l’Associació d’Antics Alumnesdel CETT, celebrat el mes de juliol a l’Hotel Hesperia Tower. Al’acte, que va comptar amb la participació de 45 persones,entre associats, alumnes i professionals del sector (calremarcar l’alta participació de representants del sector hote-ler de Barcelona, en gran part per la difusió de l’acte a tra-vés del Gremi d’Hotels), hi va assistir com a experta convi-dada Airy Garrigosa, directora del Barcelona ConventionBureau des de la seva creació, l’any 1983. Garrigosa va com-partir amb els assistents la seva experiència i perspectives defutur, i va destacar el posicionament de Barcelona dins el mer-cat de reunions. La ciutat, que ocupa el tercer lloc en el mónsegons l’ICCA (2005) i la setena posició segons l’UIA (2004) ennombre de reunions internacionals, és la primera destina-ció d’incentius per alguns dels principals mercats d’origen.La Sra. Garrigosa va insistir en la necessitat d’oferir profes-sionalitat i un bon nivell de qualitat si es vol encarar unmercat tan competitiu. Va destacar la importància que téper a Barcelona el fet d’haver aconseguit per primer copatreure grans esdeveniments que se celebraran anualment ala ciutat, com són l’EIBTM (10.000 pers.), el 3GSM (52.000pers.), el Bread & Butter (45.000 pers.), o el World RetailCongress, a més de grans congressos com el de Cardiologia(35.000 pers.), celebrat el mes de setembre. Com a directoradel Barcelona Convention Bureau va explicar que treballenper a tot tipus de reunions -petites, mitjanes i grans-, i pervendre en tot moment allò que la ciutat pot oferir. L’acte va finalitzar amb un torn de preguntes protagonitzatper representants del sector hoteler i pels alumnes presents.

• El turisme de creuers, una activitat a l’alçaEl desè sopar col·loqui de l’AAAC va tenir com a protagonis-ta el món del turisme de creuers, amb la participaciód’Antoni Wangüemert, president de Latitud 4, com a expertconvidat. El ponent va iniciar l’exposició fent un repàs his-tòric del fenomen dels creuers turístics, per passar tot seguit

a analitzar el present de l’activitat. En l’actualitat, el totalmundial de passatgers de creuer se situa al voltant dels 13milions (uns 9 són americans i 3 són europeus) i l’inventaride vaixells que es dediquen als creuers suma unes 270 naus,amb una cartera de comandes de 26 nous vaixells fins al2010. El creuer més gran, el Freedom of the Seas, de la com-panyia Royal Caribbean, té capacitat per a 3.900 passatgers.El producte creuer ha evolucionat molt ràpidament en elsdarrers temps: s’ha popularitzat -de la mà d’EasyCruise haaparegut també el fenomen dels low cost- i ha ampliat elventall de potencials clients oferint-los noves experiències(gastronomia, flexibilitat horària, spa/fitness, espectacles,comunicació, esports...). Als anys noranta tres companyies espanyoles (PullmanturCruises, Iberojet i Globalia) van contribuir a popularitzar elturisme de creuers entre els consumidors. Actualment escalcula que Espanya genera uns 250.000 creueristes, essentel país europeu amb la taxa de creixement més elevada (laxifra podria arribar a 500.000 passatgers el 2010, i a un milióde passatgers el 2015).Barcelona, que ja és el primer port de creuers d’Europa i el de-sè a escala mundial, va rebre 1,2 milions de passatgers el2005, i preveu arribar als 2 milions el 2010. Prop d’un 50%del total de passatgers hi embarquen i/o hi desembarquen, iuna bona part hi fan una estada per visitar la ciutat. L’altre50% dels passatgers hi són de trànsit i hi fan una escala dedia. Es calcula que un 50% dels passatgers que visitenBarcelona compren l’excursió organitzada per la companyia,i la resta ho fan de manera independent.Segons Antoni Wangüemert, el turisme de creuers seguiràcreixent en els propers anys a tot el món, i també alMediterrani: segons la CLIA (Cruise Lines InternationalAssociation) ho farà un 10% (un 15% al mercat espanyol).Els vaixells del futur seran cada cop més grans, amb cama-rots més petits i espais comuns més amplis, i incorporaraninnovacions per marcar diferències amb els competidors. n

AAA CETT

Els SOPARS COL·LOQUI se centren en el TURISME de futur

432

Algunes peculiaritats de l’Anís del Mono

L'ampolla de l'Anís del Mono va ser la primera a tenir el for-mat de vidre gravat amb rombes o diamants, que s'usa coma instrument de percussió per part de grups folklòrics tradi-cionals. A l'etiqueta hi diu "DESTILLACION ESPECIAL". Perquè aquesta "LL"?. Sembla que les primeres etiquetes les vanfer a París, d'on provenia també l'ampolla. En francès,destil·lació s'escriu distillation. Es tracta, doncs, d'un errorortogràfic del primer impressor. La segona peculiaritat és la cara del mico del dibuix, que defet és una cara d'home. Hi ha qui diu que és un fabricant dela competència a qui van voler ridiculitzar. Hi ha qui diu quees tracta del mateix fabricant. I hi ha qui diu que es tractade Charles Darwin. Aquesta darrera tesi ve corroborada perla tercera peculiaritat de l'etiqueta: la inscripció del perga-mí del mico. Diu:

“ES EL MEJOR. LA CIENCIA LO DIJO Y YO NO MIENTO.”

Què es pot dir d'una sentència tan radical? La qualitat del'anís ve determinada, no pels premis ni pel fet que erenproveïdors de la Reial Casa, sinó... perquè la ciència ho diu!Els científics hauríem de fer un monument al mico.L'Enric Satué, en la seva obra El llibre dels anuncis. I. Eltemps dels artesans (1830-1930) fa tota una teoria de lesidees revolucionàries i lleument anarquitzants del Sr. Sala, iconsidera el mico com una afirmació de darwinisme en ladiscussió llavors ferotge sobre evolucionisme i creacionisme.El mico, un homenatge a en Darwin? De fet, el científicanglès s'assembla força al mico de l'etiqueta... Potser éscasualitat, potser no.

Elaboració i destil·lació

Pel que fa a l'elaboració de l'anís, es parteix d'un alcoholsense gust obtingut per destil·lació de melasses procedentsde la fabricació del sucre. Per altra banda es prepara unxarop amb aigua i sucre i, finalment, l'ingredient específicde l'anís: l'oli essencial de matafaluga. Per obtenir-lo es fa

una destil·lació amb arrossega-ment de vapor d'una massa degrans de matafaluga trinxats. Elsvapors condensats se separen endues fases de diferent densi-tat. La capa superior és l'olide matafaluga, un 2%del total de la matafa-luga inicial. Aquest olies barreja amb l'alcoholi el xarop en les propor-cions adequades, i esdeixa reposar. L'anís secté 40 graus alcohòlics, iel dolç 36 graus. L'alcohol que es fa ser-vir per a l'anís, i per amolts altres licors, s'ob-té de la destil·lació desucs alcohòlics proce-dents de la fermentacióde sucres de sucs defruites o d'altres hidratsde carboni. És a dir, dela destil·lació de vinsnormals, de vins debaixa graduació, de cer-veses i de masses fer-mentades de procedèn-cia molt diversa. Com que Badalona des-til·la vins, parlarem de ladestil·lació. Tothom sap,o creu saber, què és ladestil·lació, tot i quemolts diccionaris l'erren. Araque l'arqueologia industrial agafa empenta, hi ha moltsmuseus i exposicions de tema popular on s'explica ladestil·lació i s'hi descriuen les fassines -nom tradicional deles destil·leries d'aiguardent, algunes d'elles portàtils- oqualsevol dels processos d'obtenció de tota mena de licors.Però en pràcticament tots els textos s'hi comet el mateixerror. L'error es produeix quan s’afirma que, quan es destil·la unsuc alcohòlic, s'evapora primer l'alcohol, que es condensa is'aprofita, i després bull l'aigua.

- I no és així? No em diguis que primer bull l'aigua i desprésl'alcohol, no fumem.

Cuina i Química

Badalona DESTIL·LA VINS...*

L'Antoni Bori Fontestà, mestre i poeta de Badalona decomençament del segle XX, en el seu llibre El trobadorcatalà, diu de la ciutat de Badalona que "destil·la vins".I probablement el destil·lat més famós de Badalonasigui l'Anís del Mono.

533

No, tampoc. Mira, imagina't que vols fer un cremat. Agafesun rom de 40 graus i el poses a escalfar en una cassola. Vasescalfant i escalfant. En la pressió atmosfèrica l'aigua bull a100ºC, i l'alcohol etílic pur, a 78,3ºC. Què passarà quan s’arri-bi a 78,3ºC de temperatura?

- Que comença a bullir l'alcohol de la barreja i es desprenenvapors d'alcohol.

Doncs no. Vapors, ja se'n van desprenent des del primermoment. O és que quan destapes l'ampolla de rom no notesres? No notes olor d'alcohol? Això és que alguns vapors esdeuen desprendre a temperatura ambient, no?

- Vapors d'alcohol, és clar.

No. Són vapors d'una barreja d'alcohol i d'aigua, el que passaés que el vapor d'aigua no el notes perquè l'aigua no té olor,o, més ben dit, per sort no tenim receptors olfactius sensi-bles a l'aigua. Si l'aigua tingués olor sempre estaríem olorantaigua, tenim el nas sempre humit... Seguim amb el cremat.Et preguntava què passaria en arribar a 78,3ºC, i el que pas-sarà no és res qualitativament diferent d'abans: la barreja nobull. Simplement succeeix que, com que hem anat escalfant,es van desprenent vapors en més quantitat. Però hi ha un mo-ment en que sí que comença a bullir. A quina temperatura?

- I jo què sé.

Tens raó, no es pot saber. Depèn de la concentració del rom.Si és de 40 graus, com hem dit, resulta que bull a uns 83ºC.Es veu l'ebullició clara i franca...

- ... i és quan crema.

No, no barregem les coses. Els vapors d'aigua i alcohol espoden haver encès abans, i de fet es procura que passi commés aviat millor, fent aquell ritual de la cullereta escalfada,i tot allò. Però jo estic imaginant que encara no ha comen-çat a cremar. Doncs bé, a 83ºC comença a bullir la barreja, ies van desprenent vapors de barreja d'aigua i alcohol.Aquests vapors són molt més rics en alcohol que la barrejalíquida. Per exemple, aquest rom desprèn inicialment unsvapors que, condensats, donen un líquid del 80% en volumd'alcohol, i només el 20% d'aigua. El que passa és que quanfem un cremat aquest condensat no el veiem mai, perquè elsvapors els fem cremar. A mesura que es va fent el cremat, el líquid va perdent lagraduació perquè es va cremant l'alcohol. També es va des-prenent vapor d'aigua del líquid (a més del vapor d'aiguaque es produeix en la combustió). I la temperatura d'ebulli-ció del líquid va augmentant paulatinament. És obvi, no?

- És clar, és obvi... perquè el foc de la combustió dels vaporsescalfa el líquid.

No. És obvi perquè a mesura que es crema l'alcohol la barre-ja a la cassola té menys proporció d'alcohol, i per tant tindrà

una temperatura d'ebullició que s'anirà acostant a la de l'ai-gua (o a la de la barreja d'aigua i sucre, si hi hem tirat sucreal començament). El fet que hi hagi més foc no augmenta latemperatura de l'ebullició, només la fa més intensa i mésviva. Això és com quan bulls patates amb l'olla destapada:no cal una gran ebullició, no acabaràs abans, n'hi ha prouamb anar mantenint una ebullició mínima. Més foc no voldir més temperatura d'ebullició, simplement se t’acabaràl'aigua abans.

Una curiositat…

La meva àvia, quan jo estava refredat, em deia que el nas emdestil·lava. He buscat a la web de la Real Academia Españolade la Lengua aquest concepte de destil·lar. I efectivament,almenys des de 1791, destilación vol dir "fluxión de humorque corre de la cabeza al pecho u otras partes del cuerpo". Ides de 1925 s'accepta que vol dir “flujo de humores serososo mucosos". Aquesta accepció segueix sortint al diccionaride 2001. Quan jo estava refredat, efectivament destil·lava. Jaem venia de petit això. I quan destil·lava el nas, hi posavengotes. Contra destil·lació, instil·lació. n

Claudi Mans i TeixidóDepartament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia

Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu

*Adaptat per l’autor del capítol 11 del llibre La truita cremada. 24 lliçons deQuímica, editat pel Col·legi de Químics de Catalunya (2005).

Internacional

• Turitec 2006. Màlaga.L’EUHT CETT-UB també va tenir representació al congrésTuritec 2006, que es va celebrar a Màlaga del 18 al 20 d’oc-tubre. El professor Jesús Álvarez va ser l’encarregat de pre-sentar una ponència sobre l’ús de les webquests en l’ensen-yament dels estudis universitaris de turisme. La ponènciaforma part dels treballs que realitza el grup d’aplicació deles webquests a l’ensenyança, presidit per Helena Puig i in-tegrat per Esther Boix, Marta Oliva, Mireia Ros, Isabel Cres-po i el propi Jesús Álvarez.

• II Congrés de la Gastronomia Mediterrània. Cambrils. La segona edició del Congrés de la Gastronomia Medi-terrània va tenir lloc els dies 30 i 31 d’octubre, a l’Escolad’Hoteleria i Turisme de Cambrils, i va reunir a cuiners dereconegut prestigi internacional, i a experts professionalsvinculats al sector. En aquesta ocasió i a petició del comitèorganitzador, Nan Ferreres, com a directora de l’Escolad’Hoteleria i Turisme CETT, va participar en la taula rodona“Formació a les Escoles”, que va comptar amb l’assistènciadels directors de les principals escoles d'Hoteleria i Turismede Catalunya.

• Pre-Conference Academic: Sport and TourismDestinations Global Network for regional development:the selection of a sports portfolio for the developmentand Image of a tourism destination. Palma de Mallorca.Del 21 al 23 de novembre, els professors Eugeni Osàcar iEnric López participen, en representació de l’EUHT CETT, enaquest certamen, dins de l’Illes Balears Fòrum, organitzatper la Universitat de les Illes Balears i l'Institut Noos. Lacomunicació versa sobre "Internet com a eina de transmis-sió de la identitat de les destinacions turístiques esportives.Cs: Tarifa, wind and surf sports destination", que forma partde la línia de recerca que desenvolupen aquests professorssobre l’I2C: Identity to Consumer. n

L’EUHT CETT-UB, convidada A CERTÀMENS I CONGRESSOS

La participació del professorat del CETT en con-gressos, conferències i certàmens internacio-nals, com ara el I University Spanish-SyrianCooperation Seminar celebrat a Síria (vegeupàgina 12), o bé a Turiciencia, a l’Argentina,permet posicionar el Grup Cett com a referentinternacional de formació turística, de recerca iinnovació amb transferència de coneixements,donant a conèixer els treballs que en matèria deformació es realitzen des de l’escola.

• Turiciencia 2006. Buenos Aires (Argentina).Del 18 al 20 de setembre, la professora Alícia Nuzzolese vaparticipar en el congrés internacional Turiciencia 2006,exposant l’experiència dels Clubs de Productes a Catalunya,a partir d’una ponència elaborada conjuntament amb elprofessor Jesús Àlvarez, com a part dels treballs que realitzael grup de recerca sobre Competitivitat de Destins Turísticsde l’EUHT CETT-UB.

La presència internacional del CETT a certàmens sesuma, però, a la representació que l’escola té a diver-sos congressos que se celebren a l’Estat espanyol:

• Coloquio de Geografía de Turismo, Ocio y Recreación2006. Cuenca.Els dies 28, 29 i 30 de setembre, els professors Eugeni Osàcari Enric López van ser presents al X Coloquio de Geografía deTurismo, Ocio y Recreación 2006, organitzat per laUniversitat Complutense de Madrid. La comunicació, queforma part de la línia de recerca desenvolupada per aquestsdos professors sobre el que anomenem I2C: Identity toConsumer, va versar sobre "Internet com a eina de transmis-sió de la identitat de les destinacions turístiques culturals iurbanes per ajudar a aconseguir el seu reposicionament".

434

Internacional

viure aquesta experiència a l’estranger. L’any passat vaig sera punt de realitzar pràctiques a París gràcies al CETT, però alfinal no va ser possible. Així que aquest any, i arran de laTrobada Escola-Empresa que organitza el CETT vaig posar-me les piles. Vaig parlar amb el SOPC, ja que em trobavamolt perduda. Buscava pràctiques de la modalitat de turis-me, viatges i oci. Ja ho havia provat per Internet i per correu,sense èxit. Ells em van posar en contacte amb la Maison dela France. La visita a aquest centre va ser decisiva, ja que emvan donar informació i les adreces de totes les oficines deturisme de França. Em vaig dedicar a enviar currículums i...encara vaig poder escollir l’estada que més em convenia!Quan vaig rebre el correu electrònic de la Croix Valmer vaigveure que era el que havia estat buscant. I a més... en unpoble de platja on podria gaudir dels meus dies lliures!”.“Aquesta experiència no te la poden explicar; l’has de viure.Cada dia aprens coses noves, com ara que has de millorar l’i-dioma. Ha estat una experiència molt positiva, que m’ha fetmadurar professionalment (l’experiència internacional en elmón del turisme és molt important!) i personal. Tots elsestudiants de turisme hauríem de viure-ho: sortir fora delnostre entorn, conèixer gent nova, nous costums, i ampliarels nostres punts de mira. Ho recomano a d’altres alumnessense cap mena de dubte! Jo faria les maletes ara mateix,però aniria a un país de parla anglesa. n

On fer pràctiques? A L’ESTRANGER!

Explicar a l’alumnat els diversos procedimentsde recerca de pràctiques a l’estranger, els requi-sits de les estades i facilitar-ne l’accés, és unade les possibilitats que ofereix el Servei d’Orien-tació Professional, Col·locació i Pràctiques(SOPC) de l’EUHT CETT. Les vivències dels alum-nes són la prova de l’èxit d’aquesta iniciativa,que els permet gaudir d’una experiència laborali/o docent molt enriquidora, amb el valor afegitque suposa fer-ho fora de les nostres fronteres.

La Vanessa Abad, de 22 anys, va finalitzar la diplomatura deturisme al CETT durant el curs 2005-2006. És una de lesalumnes que aquest any ha realitzat pràctiques a l’estran-ger. Ho ha fet a França, a la Costa Blava, en un poblet ano-menat la Croix Valmer, prop de Saint-Tropez, on feia d’infor-madora a l’oficina de turisme. “Han estat unes pràctiquesremunerades amb uns 400 euros, que està molt bé, ja queem permetien pagar-me la manutenció, molt cara en aque-lla zona. A més, em donaven allotjament i fins i tot 15 diesde vacances pagades.” La Vanessa ens explica l’experiència:“Vivia a només dos minuts de l’oficina de turisme, en una deles zones més boniques i exclusives de França. A l’oficina deturisme, la meva tasca principal era la faire l’accueil, és a dir,havia d’atendre i orientar els clients que venien buscantinformació bàsica de Saint-Tropez. Els explicava les activi-tats que podien realitzar a la regió, les festes principals d’es-tiu i les possibilitats de fer excursions a la zona. A més,sovint havia de preparar cartells de promoció de les activi-tats nocturnes que s’hi organitzaven”. I afegeix: “Des quevaig començar la carrera la meva màxima il·lusió era poder

Cada any són més els alumnes del CETT que fan ús dels diversos programes quel’escola posa a la seva disposició per promoure’n la mobilitat acadèmica i geogrà-fica dins l’àmbit nacional i internacional. Gràcies al programa ERASMUS, i dins delsProgrames d’Intercanvi Internacionals del CETT, 20 alumnes han iniciat el presentsemestre en diverses universitats europees. Per la seva part, 16 alumnes procedentsd’aquestes universitats -Breda (Holanda), Bremen (Alemanya), Bolonya (Itàlia) iStavanger (Noruega), entre d’altres- han començat el curs al CETT per estudiar-hidurant sis mesos, i es preveu que un nombre similar ho faci durant el segon semes-tre del curs. Pel que fa a d’altres intercanvis, i mantenint la col·laboració amb laUniversitat del Quebec (Canadà), 3 alumnes del CETT hi cursen estudis durantaquest primer semestre, mentre que dos alumnes del Quebec reben formació durant el mateix període al CETT. n

Els nous Erasmus ja participen en l’experiència internacional

535

436

El Patronat Municipal deTurisme de Tarragona, com-promès amb la declaracióde la ciutat com a PatrimoniMundial per part de laUNESCO, ha editat recent-ment una guia, la RutaRomana, per tal de pro-moure la difusió de la ciutatmonumental a tot el món ioferir tota la informacióessencial sobre les rutesmés sol·licitades pels visitants de Tarragona. La nova guia, de 24 pàgines i de la qual se n’ha fet unaedició de 20.000 exemplars (12.000 en català/castellà,6.000 en francès/anglès i 2.000 en italià/alemany), s’hacreat en un format pràctic, mida DIN A5, perquè esde-vingui un monogràfic divulgador i molt útil. Començantper una fotografia de la maqueta romana i una breuintroducció històrica de Tàrraco, aquesta eina de pro-moció inclou textos de l’historiador Jordi López i imat-ges de prestigiosos fotògrafs, per tal d’oferir una mostrade com era Tarragona en l’època romana. Amb aquestafinalitat s’enumeren cadascun dels 14 monuments imuseus romans escollits: muralles, temple, fòrum pro-vincial, circ, amfiteatre, Museu Nacional Arqueològic,fòrum local, necròpolis paleocristiana, i conjunt paleo-cristià del Francolí, vila de Centcelles, aqüeducte, torredels Escipions, pedrera del Mèdol, vila dels Munts i arcde Barà. A més, cada pàgina compta amb informacióindividual i detallada i un petit plànol d’ubicació.Finalment, per tal d’orientar millor el visitant s’inclou unplànol general de Tarragona. Seguint amb aquesta línia de promoció, també s’ha fetuna reedició del fulletó Tarragona Promocional, que esfa servir per divulgar els atractius de la ciutat en fires,congressos i promocions dirigides al sector turístic pro-fessional. En ambdues publicacions es fa menció a latargeta turística de Tarragona, la Tarragona Card, quedóna dret a visitar sense cap cost afegit els diferentsrecintes de la ciutat, a més d’incloure-hi nombrosesofertes culturals, d’oci i serveis. n

Més informació:Patronat Municipal de Turisme de TarragonaTel. 977 250 795 www.tarragonaturisme.es

Coneguem Catalunya

S’edita la nova guia de la RUTA ROMANAde Tarragona

Fals garrinet amb patata en adob

IngredientsPapada: 1 kg de papada, 20 g de sal gruixuda, 10 g d’all, 2 g defarigola, 2 g de romaní, 2 g de pebre negre en gra, 1/2 dl d’olid’oliva verge, 180 g de greix d’ànec, q.s. d’aigua, una unitat debossa de buit de cocció gran o paper film.

Patates en adob: 800 g de patata Monalisa, 4 g d’all sec, 20 gd’ametlla torrada, 35 g de mantega, 15 g de nyores, 1 dl d’olid’oliva verge, 5 g d’orenga, 3 g de pebre negre mòlt, 3 g depebre vermell dolç, 1 g de romaní fresc, 5 g de sal gruixuda,1 gde farigola fresca, 1 dl de vinagre de Xerès.

ElaboracióPapada: Posem la papada de porc en remull amb aigua i saldurant 24 hores. Després l’assequem bé. Posem la papada secaamb tots els ingredients dins de la bossa de buit* i la tanquem.La deixem coure durant 8 hores en aigua bullint. Un cop bulli-da, deixarem refredar la papada i en farem porcions d’uns 150g. La reservarem fins el moment de l’emplatat. *Si no disposem de la bossa de buit, la podem substituir amb força quantitatde paper film ben enrotllat, posant-hi tots els ingredients a dins i submer-gint-lo en l’aigua bullint a foc lent durant 8 hores.

Adob: Posem a coure la patata, amb la pell, en una cassola ambabundant aigua. Mentrestant triturem tots els ingredients,menys la mantega, i reservem aquest adob per barrejar-lo ambles patates. Un cop cuites les patates, les pelem sense que esrefredin, les posem en un bol i les trinxem amb una forquilla.Durant aquest procés anem afegint l’adob i, per últim, la man-tega tallada en daus (és molt important que la barreja encaraestigui calenta per poder desfer-hi la mantega). El rectifiquemde sal i pebre i el reservem.

MuntatgeAgafem una paella antiadherent i hi daurem la papada a foclent, mirant que tingui un bon color per tots els costats. Quansigui l’hora de l’emplatat escalfem el puré de patata adobat afoc lent perquè no agafi color. En un plat posem com a base eltrinxat de patata en adob, amb l’ajut d’un motlle per tal quequedi més rodó. Al damunt hi col·loquem la papada, ben calen-ta. Per finalitzar el plat hi posarem sal Maldon i un rajolí d’olid’oliva verge, i el decorarem amb herbes aromàtiques fresquescom les que hem utilitzat per a l’adob. n

La Recepta

Recepta per a 4 persones

En l’anterior número del Tot CETT es va presen-tar el primer informe de l’estudi L´Enoturismea Catalunya, que s’ha anat desenvolupant desde l’Escola Universitària, amb la participaciód’alumnes que han finalitzat la Diplomatura id’alumnes del Programa de Màsters, a travésdels respectius projectes final de carrera i ambla tutorització del professor Damià Serrano.En aquest segon article s’exposen les princi-pals propostes de desenvolupament d’aquestaactivitat al nostre país.

La primera fase del treball L´Enoturisme a Catalunya, a quèes va fer referència en la darrera edició de la revista, es vacentrar en l’anàlisi dels agents involucrats en l’enoturisme -les activitats i recursos turístics i d’oci i lleure que el turistarealitza per descobrir i gaudir del vi, del territori, de la cul-tura i de la gastronomia autòctona de les regions vitiviníco-les-, des del punt de vista de l’oferta (cellers, empreses deserveis, oficines d’informació turística i allotjaments ruralsdins les respectives denominacions d’origen). En aquest cases presenten les principals propostes i estratègies de desen-volupament que se’n deriven, així com el treball realitzat periniciar l’anàlisi fenomenològica per a l’estudi de la planifica-ció territorial i el desenvolupament regional (accions quehan d’articular cadascuna de les propostes):

• Estratègia núm. 1: Dotar de més valor l’activitat viníco-la i turística a través del coneixement del turisme del vi, mit-jançant polítiques de formació, de suport, i amb sistemes deplanificació integrals.

• Accions:- Promoure les oportunitats que genera l’activitat relacionadaamb el turisme del vi en totes les àrees estratègiques de planifi-cació i desenvolupament de què disposa Catalunya.- Generar aliances entre RECEVIN, INCAVI, la Direcció General deTurisme de la Generalitat, i les universitats i centres d’estudi queformen professionals dels serveis turístics.- Millorar el coneixement del turisme del vi entre cavistes, bode-guers, serveis d’allotjament, restauració i oficines d’informacióturística, en àrees de servei i acollida, d’administració, gestió delnegoci, disseny de caves, gestió de la informació i sistemes decomercialització.- Generar xarxes de comunicació entre les denominacions d’ori-gen (DO) per reforçar i definir els elements diferenciadors delterritori, i dissenyar productes enoturístics que siguin comple-mentaris.

- Dissenyar manuals d’ajuda dirigits a les caves per professiona-litzar l’activitat.- Generar publicacions relacionades amb el turisme del vi aCatalunya.

• Estratègia núm. 2: Generar facilitats de comunicació icoordinació entre el sector turístic i el vinícola.

• Accions:- Incorporar més programes de creació de producte enoturísticen el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya.- Ampliar les funcions de l’Observatori de la Vinya.- Constituir comitès de Turisme del Vi entre DO, ajuntaments,comarques, l’INCAVI i la DGT.- Ampliar la presència de la comercialització de productes eno-turístics a Internet.- Participar en conferències i congressos que permetin conèixeraltres regions enoturístiques i les seves estratègies de desenvo-lupament.

• Estratègia núm. 3: Desenvolupar la recerca en matèriadel turisme del vi en forma de xarxes públiques/privadesamb la implicació de la Universitat.

• Accions:- Dissenyar diagnòstics de la situació actual en matèria enotu-rística. Inventariar els serveis turístics vinculats.- Identificar les àrees de col·laboració actual en matèria d’inves-tigació.- Sol·licitar ajuda a centres de formació pel desenvolupamentd’investigacions a nivell de màster i doctorat.- Dissenyar instruments per conèixer més la demanda i aixígenerar polítiques de comercialització ben orientades.- Promoure l’estudi de casos d’altres regions.

• Estratègia núm. 4: Dissenyar estratègies de comercialit-zació eficients que permetin captar la demanda actual i po-tencial en el mercat nacional i internacional.

• Accions:- Promoure les claus d’èxit que posicionen Catalunya com a des-tinació cultural de primer ordre, i el seu vincle amb la gastrono-mia i la història dels seus vins.- Analitzar els canals de comercialització més adequats.

En el proper article presentarem l’àmbit de la demanda del’enoturisme a Catalunya, tancant la trilogia de recerca ini-ciada a inicis del curs passat i que haurà permès fer una ex-tensa anàlisi de la situació actual d’aquesta activitat emer-gent al nostre país. n

Grup de Treball EnoturismeMés informació: damia.serrano@cett.es

L’ENOTURISME a Catalunya (II)

Estudis i investigacions

537

438

Estudis i investigacions

Els estudis de desenvolupament turístic sos-tenible al Mig Atles marroquí elaborats perestudiants de PFC de l’EUHT CETT-UB, amb latutorització del professor Damià Serrano, s’ubi-quen dins el marc de cooperació entre laFundació Gaspar Espuña-CETT i WWF/Adena(World Wilde Life Foundation), que es va iniciarel 2004. Enguany, el projecte s’insereix en larealitat nacional i sectorial del turisme ruralmarroquí per generar iniciatives de cooperacióen diversos nivells.

Hablar de la realidad del Medio Atlas es hacerlo sobre unazona de trabajo que tiene el potencial turístico para conver-tirse en un destino natural por excelencia. Guarda la rique-za natural de sitios de interés biológico-ecológico (SIBES) yconstituye el hogar de pueblos autóctonos que aún conser-van la riqueza de su patrimonio cultural. Es aquí dondesurge la necesidad de un desarrollo sostenible que promue-va el equilibrio entre la actividad turística y la conservaciónde las áreas protegidas. Las estadísticas muestran que la demanda y la oferta de laregión están en aumento, pero la realidad es más amplia, yaque el crecimiento es desestructurado y poco homogéneo,constituyéndose en un destino de baja competitividad si secompara con otras zonas al norte y sur del país.¿Será posible dar un impluso positivo al Medio Atlas paramejorar su participación en la cuota de mercado, sin afectarlos principios de sostenibilidad que deberían caracterizarlo?Para ello, el estudio evidencia las necesidades inminentes decrear una red de sosteniblidad, y de orientar los esfuerzos deplanificación hacia la mejora promocional y formativa de laoferta en general.En este sentido, uno de los logros más importantes que sealcanzan dentro del ámbito del proyecto es la alianza entreONG’s cuyos recursos y conocimientos se complementan. LaWWF ofrece su aporte en el plano de conservación y controlde impactos ambientales, mientras que Rencontre1 brindasu experiencia en cuanto al turismo solidario, a través de suproyecto Iberdan Bladi. Las iniciativas de cooperación gene-radas se alinean con la estrategia del gobierno para el turis-mo rural, constituyendo la plataforma para una red mayorde sostenibilidad en la región.

Para la mejora promocional, la propuesta es poseer unamarca integral con el fin de posicionarse en la mente delconsumidor. Siendo un destino natural, el proyecto orientalas técnicas promocionales hacia actividades de marketingverde y logra la elaboración de la que será la primera guía deturismo rural del Medio Atlas, que podría servir de base parauna posterior página web de información turística.El estudio aprovecha la necesidad formativa de la poblaciónrural del Medio Atlas para proponer talleres y seminarios alos interesados (guías, asociaciones locales y propietarios deservicios turísticos) sobre temas relevantes como la proble-mática paisajística o el buen manejo del negocio turístico. Anivel externo, los visitantes pueden recibir una “cuota desensibilización” por medio del Código de Conducta creadopara el turista del Medio Atlas, cuya galería fotográfica deespecies en peligro demuestra la importancia de ayudar.La estrategia de mercadeo debería ser mixta: no sólo paraaumentar la participación de los servicios a través de esfuer-zos de mercadotecnia, sino también para mejorar integral-mente el producto. Finalmente, ¿qué iniciativas se definencomo prioritarias en una región rica en paisaje, en flora yfauna? En un destino promocionado como “verde”, las acti-vidades deben hacer énfasis en la sostenibilidad. De allí quela mejora del producto incluirá la señalización de recursos yáreas, su integración en los planes de restauración forestal,y la adecuación de la oferta al turismo nacional. El Medio Atlas es una región cuyo valor natural la convierteen un centro educativo para personas de toda edad. Si losrecursos se utilizan de forma racional, el turismo puedeconstituir un medio económico importante para las pobla-ciones, así como un generador de financiamiento para pro-gramas de conservación y regeneración de las áreas prote-gidas. Y poder, entonces, sentar un precedente en el país. n

María Teyté Arce Montero. Alumna del màster en direcció de la qualitat i el medi

ambient per a un Turisme SostenibleMés informació: teytearce@gmail.com

El turisme sostenibleal MIG ATLES MARROQUÍ

1 Centro de Educación y FormaciónIntercultural de Encuentros(www.cefir.com)

5

L’Hotel Alimara acull els Premis de Disseny 2006García de Pou-Escola Massana. L'Hotel Alimara va acollir la presentació dels Premis de Disseny 2006, convocats per García de Pou, empresa proveïdorad'articles d'un sol ús per a l'hostaleria, en col·laboració amb el centre d'art i disseny EscolaMassana. L'exposició dels treballs guanyadors d'aquest certamen es va realitzar durant eltranscurs d'un còctel-sopar dissenyat per a l'ocasió per l’alumnat de l'Escola d'Hoteleria delCETT.

Una alumna de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETTguanya el 1r premi de la II Beca Gallo de la Pasta.Lara Zaballa, estudiant de 3TCR del CETT, ha aconseguit la II Beca Gallo de la Pasta, una iniciativa que potencia la projecció dels joves talents de la cuina. El certamen, que es vacelebrar a la cuina del restaurant La Broche, de Madrid, va comptar amb un jurat d’excep-ció, format per prestigiosos cuiners reconeguts amb Estrelles Michelin: Sergi Arola, delRestaurant La Broche (Madrid); Joan Roca, del Restaurant El Celler de Can Roca (Girona);Andoni Luis Aduriz, del Restaurant Mugariz (Donostia) i Toño Pérez, del Restaurant Atrio(Cáceres). Per completar aquest grup, també va participar com a jurat l’actriu Ana Duato. Amés de la dotació del premi en metàl·lic -3.000 euros-, gràcies a la Beca Gallo de la Pasta,la Lara Zaballa realitzarà un stage en el restaurant d’un dels quatre xefs que han apadrinat el projecte.

Estudiants de la Universitat de Monterrey, al CETT.Aquest estiu vint estudiants de la llicenciatura en mercadotècnia de la Universitat deMonterrey, de Mèxic, han participat en un curs d’estiu ofert per l’Escola Universitària delGrup CETT. El curs, que forma part d’un acord d’intercanvi i mobilitat d’estudiants entre laUniversitat de Barcelona i la Universitat de Monterrey, inclou un programa de tres assignatures de màxim interès per a aquests estudiants: Mercadotècnia dels ServeisTurístics, Retail Marketing i la Gastronomia com a Ambaixadora Turística Global. En aquestaúltima assignatura, no sols s’imparteixen els aspectes teòrics de la restauració com a ele-ment fonamental de la cadena de valor dels serveis turístics, sinó que s’inclouen tambéclasses pràctiques de cuina mediterrània. Paral·lelament al programa acadèmic s’han realitzat diferents visites a empreses i a llocsd’interès turístic, dins d’un ampli pla d’activitats complementari, que ha permès als estu-diants mexicans obtenir una visió completa de l’activitat turística de Catalunya.

L’equip de futbol sala del Grup CETT, campió de laCopa del Rei de la Meiland. El passat mes de setembre, l’equip de futbol sala del Grup CETT va aconseguir, vencent per 5 a 2 els adversaris, la copa del campionat anomenat “Copa del Rey” de la Lliga Meiland (Barcelona). Fernando Castro coma porter, Antonio Correa com a ànima de l’equip i delegat, Òscar Teixidó com el veritable“pichichi” -amb una mitjana de 40 gols per temporada, ha estat el millor golejador dels 16 equips de la Meiland-, Jordi Perelló, Ramón Puerto, Sergi Fernández i Cristòbal Osuna,entre d’altres, han demostrat, amb esforç, bon joc i compenetració, que l’equip del CETTestà plenament consolidat. Palmarès: tercer lloc a la divisió d’honor i campions de la lligueta “Copa del Rey” (2006), subcampions de la divisió d’honor (2005), tercer lloc a ladivisió d’honor (2004), campions a la 1a categoria (2004).

TOT FLAIX

39

© Isabel Acevedo

440

• Alicia & elBullitaller. Fund. Alicia Lèxiccientífic gastronòmic. Les claus perentendre la cuina d'avui. Barcelona:Planeta, 2006.

• Evans, N.; Campbell, D.; Stonehouse, G.Strategic management for travel andtourism. Oxford: Elsevier, 2005.

• Fernández Ortega, A. Introducción alderecho para el sector turístico. Madrid:Thomson, 2005.

• Ferri, J.; Monfort Mir, V.M.; Uriel, E.Nuevos enfoques en el estudio econó-mico del turismo. Madrid: Fundación delas Cajas de Ahorros, 2005.

• Foros de reflexión. Perspectivas de futuro del sector turístico hotelero. Laapuesta de Paradores. Santander: UIMP,2006.

• García Bermejo, A. Ofertas gastronómi-cas y sistemas de aprovechamiento.Madrid: McGraw-Hill, 2005.

• García Hernández. M. Turismo y conjun-

tos monumentales. Capacidad de acogi-da turística y gestión de flujos de visi-tantes. València: Tirant lo Blanch, 2003.

• Herremans, I.M. Cases in sustainabletourism an experiential approach tomaking decisions. New York: TheHaworth Hospitality Press, 2006.

• Informació turística 2006/2007. Guiaper a professionals. Barcelona: Turismede Barcelona, 2006.

• Institut Europeu de la Mediterrània. Losvalores hoy. Barcelona: IEMED, 2005.

• Jiménez Abad, C.E. Producción y ventade servicios turísticos en agencias deviajes. Madrid: Paraninfo, 2005.

• Parra López, E; Calero García, F. Gestióny dirección de empresas turísticas.Madrid: McGraw-Hill, 2006.

• Paniza Prados, J.L. La percepción socialdel golf en Andalucía. Tesi doctoral.Sevilla: Consejería de turismo, comercioy deportes, 2005.

• Pulido Fernández, J.A. Criterios para unapolítica turística sostenible en los parques naturales de Andalucía. Tesidoctoral. Sevilla: Consejería de turismo,comercio y deportes, 2005.

• Santacana Mestre, J.; HernándezCardona, F.X. Museología crítica. Gijón:Trea, 2006.

• Sanz Domínguez, C. Régimen jurírdico-administrativo de la intermediaciónturística. Tesi doctoral. Sevilla:Consejería de turismo, comercio ydeportes, 2005.

• Travel and tourism. Oxford: McMillanEducation, 2006.

• Viajar por el Mundo. Un recorrido portodos los países de la A a la Z.Barcelona: Planeta, 2005.

• Wine tourism around the world:Development, management and markets. Oxford: Elsiever, 2004.

“Wine tourism around the world”

Editat per Michael Hall, Liz Sharples,Brock Cambourne i Niki Macionis

El turisme de les anomenades rutes del vi és

una activitat econòmica que ha experimentat

un creixement molt ràpid en els últims temps,

acompanyat de l'interès acadèmic que suscita

aquest tema. Els canvis en el comportament

del mercat de consumidors mostren que els turistes no busquen simplement viat-

jar, sinó experimentar. Aquest llibre (en anglès) resultarà de gran utilitat tant per

a estudiants com per a practicants d’aquest tipus de turisme.

“Gestión y dirección de empresas turísticas”

Eduardo Parra, Francisco CaleroEditorial McGraw Hill

Aquesta obra (primera edició) vol contribuir

a l’escassa literatura existent en llengua cas-

tellana pel que fa a manuals de turisme. Els

28 capítols abasten amb gran profunditat

una extensa cobertura temàtica d’actualitat

i estan redactats basant-se en una concepció teoricocientífica molt precisa,

amb exemples actuals de negoci, així com referències bibliogràfiques i investi-

gacions turístiques recents.

Pàgines web d’interès

Recursos turístics

Portalswww.turismoresponsable.net www.revistaiberica.com www.poraqui.net

Allotjamentwww.hospes.com www.hotelomm.es www.campings.net

Ociwww.kindiasports.com www.ciutatoci.com www.arrivalguides.com

Transportswww.alsa.es www.ryanair.comwww.skyeurope.com

Restauració i càteringwww.restaurantesantceloni.com www.labroche.com www.restaurantgaig.com

Destinacionswww.tiscover.at www.agroturismosnavarra.com www.festivalperalada.com

Agències de viatgewww.mundoviaje.com www.ebookers.eswww.ofertas-viajes.com

5

ÀREA DE TURISME PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Planificació estratègica per al desenvolupament turístic local 22 i 23 de gener 2 i 3 d'abrilGestió del municipi turístic sostenible, enfocament, Agenda Local 21 29 i 30 de gener 5 i 6 de marçGestió d’eines i canals electrònics en la comercialització dels destins turístics 29 i 30 de gener 14 i 15 de maigCreació i comercialització de projectes de turisme cultural 5 i 6 de febrer 7 i 8 de maigLa innovació com a resposta a les noves tendències en el turisme mundial 12 i 13 de febrer 23 i 24 d'abrilLa gestió del patrimoni cultural i el seu ús turístic 19 i 20 de febrer 4 i 5 de junyEstar al mercat, estratègies de comunicació i comercialització 26 i 27 de febrer 1 i 2 d'octubreGestió eficaç d’oficines de turisme i centres d’informació 26 i 27 de febrer 12 i 13 de marçGestió de vendes: la comunicació i persuasió com a eines de la venda en el sector turístic 12 i 13 de març 25 i 26 de junyFinançament de municipis, creació i gestió de productes turístics 9 i 10 de juliol 12 i 13 de novembreDirecció estratègica del màrqueting turístic 8 i 9 d'octubre 10 i 11 de desembre

ÀREA D'HOTELERIA PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Gestió d’equips interculturals 15 i 16 de gener 7 i 8 de maigTècniques de venda i comercialització en el sector hoteler 22 i 23 de gener 17 i 18 de setembreGestió de l'allotjament en establiments hotelers. Optimització de recursos 22 i 23 de gener 21 i 22 de maigFinances per a no financers a l’hoteleria 22 i 23 de gener 4 i 5 de junyGestió hotelera: Direcció d'equips 29 i 30 de gener 18 i 19 de junyGestió econòmica per a responsables del manteniment hoteler 5 i 6 de febrer 14 i 15 de maigLa venda i comercialització hotelera en els canals electrònics 5 i 6 de febrer 1 i 2 d'octubreGestió de banquets i congressos d'un hotel. Optimització de recursos 12 i 13 de febrer 17 i 18 de setembreBones pràctiques ambientals en els hotels 12 i 13 de febrer 2 i 3 de juliolRevenue Management I 19 i 20 de febrer 14 i 15 de maigL'atenció al client: una oportunitat de venda 26 i 27 de febrer 21 i 22 de maigManagement Global 12 i 13 de març 23 i 24 d'abrilRevenue Management II 19 i 20 de març 11 i 12 de junyGestió del F&B. Optimització de recursos 19 i 20 de març 15 i 16 d’octubrePosicionament i optimització de webs d'establiments hotelers 16 i 17 d'abril 25 i 26 de junyImplantació de sistemes de qualitat en empreses hoteleres: un cas pràctic 7 i 8 de maig 17 i 18 de desembreAnàlisis de costos en el sector hoteler 21 i 22 de maig 5 i 6 de novembreGestió del manteniment hoteler 18 i 19 de juny 5 i 6 de novembre

ÀREA D'IDIOMES ÚNICA EDICIÓ

Anglès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 16 de gener al 15 de febrerFrancès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 5 de febrer al 7 de marçAnglès per al personal de sala (nivell bàsic) Del 6 de febrer al 8 de marçAnglès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) De l'1 de març al 3 d'abrilFrancès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 5 de març al 4 d'abrilAnglès per al personal de sala (nivell mitjà) Del 6 de març al 5 d'abril

ÀREA DE RESTAURACIÓ I CUINA PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Gelats i postres freds 15 de gener 29 d’octubreTècniques de servei de restaurant Del 22 de gener al 7 de febrer De l’1 d'octubre al 17 d’octubreGestió de restauració en grans esdeveniments 22 i 23 de gener 2 i 3 d'abrilDisseny i elaboració de pa per a la restauració 29 de gener 12 de novembreCreativitat, la intuïció al plat 12 i 13 de febrer 1 i 2 d'octubrePerfeccionament tècniques servei restaurant i iniciació direcció de sala Del 19 de febrer a l’1 de març Del 5 al 15 de novembreAplicacions del buit a la cuina 19 i 20 de febrer 17 i 18 de setembreIniciació a sommeliers Del 27 de febrer al 28 de març Del 30 d'octubre al 28 de novembreLa gestió del capital humà 5 i 6 de març 26 i 27 de novembreTècniques de servei de cafeteria i bar (barman) Del 12 al 22 de març Del 5 al 15 de novembreTaller de pastisseria d’avantguarda en restauració 12 i 13 de març 15 i 16 d'octubrePlanificació de menús i dietes especials 26 i 27 de març 1 i 2 d'octubreTècniques innovadores emprades a l’alta cuina 2 i 3 d’abril 8 i 9 d’octubreRevenue Management en Restauració 23 i 24 d’abril 17 i 18 de setembre

www.cett.cat/formacio_continua

ESCOLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA CETTCALENDARI DE CURSOS 2007

4

TOT CETT:

publicació del Centre d’Estudis d’Hosteleria i Turisme

CETT, i de l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme

CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

PRESIDENT: Gaspar Espuña.

CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés.

HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO:

Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà,

Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon

Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas,

Josep Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns,

Llorenç Torrado, Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu

Vilaginés.

REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Publicació del Grup CETT

President: Miquel Alsius

Consell de redacció:Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, PilarMatamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Roberto Torregrosa

Han col·laborat en aquest número:Ramón Arcarons, Manel Bassols, Vinyet Capdet, Òscar Casanovas, Àlex Climent,Assumpta Domènech, Ricard Edo, Elisenda Farràs, Isabel Lugo, Esther Obiols, JordiPerelló, Maite Martínez, Roser Martínez, Mònica Mur, Dolors Salcedo, YolandaSaumell, Damià Serrano, Ramón Serrat, David Tinoco, Xavier Torres

Agraïments:Vanessa Abad, Isabel Acevedo, Assumpta Aneas, Jesús Bocos, Ruben Carmona,Montse Costa, Pere Duran, Gabriel Guilera, Teresa Llordés, Claudi Mans, MiquelMartínez, Javier de Mercader, Albert Montull, Albert Oliana, Maribel Rodríguez,Mercedes Tarrazón, María Teyté, Toni Tirado, Cristina Vilà, Bruno Zandonadi

EdicióMar de paraules, S.L.

RedaccióOlga Prat

Dipòsit legal:B-52.226/2001

Grup CETTAv. Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77www.cett.cat – cett@cett.es