tot cett 31

Abril 2016. Segona etapa - Núm. 31

Jordi BaigetEntrevistem el conseller d’Empresa i Coneixement

NotíciesLa XVI Trobada CETT - Empresa

registra un 60 % més d’ofertes laborals

Neix l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT-UB

La X Trobada Gastronòmica, en clau catalana i amb projecció internacional

OpinióKeep calm and think smart

Estudis i investigacionsMillennials, una generació

o una forma de ser?

La RSE: una font d’avantatges competitius per al sector hoteler

L’evolució del turisme cap a l’Smart Tourism

El CETT i la UB promouen els programes de doctorat de Turisme, Hoteleria i Gastronomia

TOT CETT 31 OKOKOK.indd 1 07/04/16 11:08

Publicació del Grup CETT

President: Miquel Alsius

Consell de redacció:Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda,David Peguero

Han col·laborat en aquest número:Anna Alfonso, Cèsar Cánovas, Vinyet Capdet, Òscar Casanovas, Raquel Celma, Laia Coma, Assumpta Domènech, Lourdes Esteban, Daniel Imbert–Bouchard, Daniel López, Enric López C., Roser Martínez, Oriol Miralbell, Marta Navarro, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Núria Prieto, Montserrat Saperas, Maria Soy, Òscar Teixidó, Anna Torres

Agraïments:Albert Arias, Gonzalo Baselga, Ana Bru, Enric Isidre Canela, Carlota Caravaca, Núria Corbella, Jaume Font, Antonio Guevara, Antonio Huguet, Natalie Jewell, Matilde Jiménez, Chumlo Koo, Maxime Kuhn, Antonio López de Ávila, Carla Luengo, Claudi Mans, Anna Martínez, Alejandro Piñero, Arnau Pons, Inge Serrano, Miguel Tacoronte, Joana Vallès, Ana Luna Vera

Edició: Mar de Paraules

Redacció: Olga Prat

Dipòsit legal: B-52.226/2001

Grup CETTAv. Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel.: +34 934 280 777 – Fax: +34 934 286 [email protected]


3

TOT SUMARI

42

35

34

34

32

31

28

27

20

16

14

7

4

Notíciesdel Sector

El CETT en Acció

Entrevista

Tema

CETT Formació

Opinió

L’alumnat

Ciènciai Cuina

Internacional

La recepta

ConeguemCatalunya

Estudisi Investigacions

Recursos Turístics

Editorial

H i ha vegades en què un té la satisfacció de comentar una sèrie de temes o accions que són, totes i cadascuna, importants per si mateixes, però que a més tenen la

virtut de coincidir en el temps. Com podeu llegir en aquest número de la revista, es donen notícies tan rellevants com ara la celebració del saló B-Travel, en la seva nova etapa després de la malaurada desaparició d’en Raimon Martínez Fraile. Va ser un dels “senyors del turisme“ –copiant el meu convilatà Josep Pla pel que fa al títol de l’obra Un senyor de Barcelona–, i és que va ser-ho arreu, des de Turisme de Barcelona fins al Ministeri, passant per l’Ajuntament o per la institució firal. També va ser un gran amic del Grup CETT. Raimon, et trobem a faltar.

Pel que fa a la nostra casa, tenim la satisfacció que ens ha comportat la celebració de la XVI Trobada Escola + Universitat + Empresa, els detalls de la qual trobareu en aquestes pàgines. Cal aplaudir l’èxit de participació de les empreses del sector i l’augment del nombre d’ofertes laborals dirigides a l’alumnat i als Alumni. Alhora, aquest èxit suposa una satisfacció per al CETT, tant per la confiança en la formació que rebem per part de les empreses com per l’elevada quantitat d’oportunitats que es generen per a l’alumnat en l’àmbit laboral. La xifra d’Alumni CETT que hi ha arreu del món (actualment uns 14.000) creix contínuament, amb una majoria de professionals que ocupen llocs rellevants en el sector. Una molt bona notícia.

Una altra és que, a iniciativa de la càtedra CETT-UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia, el proper novembre celebrarem l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT-UB, amb una forta visió i dedicació acadèmica i un Comitè d’Experts amb personalitats d’una desena de països. Estem segurs de l’èxit que tindrà l’esdeveniment i brindem des d’aquestes línies per la seva singladura, rumb a la recerca permanent de l’excel·lència.

Vull destacar, doncs, que el projecte CETT és un projecte viu i que, com tot ésser viu, creix, canvia i reacciona contínuament segons allò que la societat necessita i demana. Es prepara amb el temps, innova, crea i pensa, sempre a la recerca de la millora contínua. El CETT creix també físicament: el proper mes de maig iniciarem obres d’ampliació de les instal·lacions d’uns 1.600 m2 i la reforma de 2.000 m2, amb la construcció de 14 noves aules tècniques i teòriques. Ens permetran donar resposta a l’evolució de la demanda de l’alumnat, fer front a la internalització i als nous reptes de futur, i oferir nous serveis especialitzats, juntament amb l’Hotel Alimara, dirigits al turisme i al coneixement gastronòmic.

I un apunt final. Quan arribi a les vostres mans aquesta revista, el Jurat dels XXXII Premis Alimara haurà atorgat els d’enguany, reconeixent l’esforç i la qualitat del material de promoció turística tant de les institucions com de les empreses i professionals del sector. A tots ells vull enviar la felicitació més cordial pels seus treballs, que són un exemple a seguir, com ho era l’alimara, la foguera que es feia antigament en llocs elevats i que guiava els vianants.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

2016: PROJECTES I SATISFACCIONS


4

a diferents països i cultures del món, i s’ha creat un escenari central per a degustacions de productes típics, demostracions de folklore i actuacions, així com un photocall on els assistents poden fer-se una foto i compartir-la a les xarxes socials.A més, s’han previst rutes personalitzades en funció de l’expe-riència que vol el visitant, englobades en cinc àmbits: B-Hap-py (viatges en família i amb amics, escapades romàntiques, wellness, etc.); B-Culture (propostes relacionades amb l’art, la història i la cultura com ara el turisme cinematogràfic, el mu-sical o el fotogràfic); B-Special (amb l’oferta de turisme de nou luxe, de compres i d’experiències úniques); B-Adventure (turis-me esportiu, rural, de muntanya, nàutic, de cicloturisme, etc.); i B-Delicious (rutes eno-gastronòmiques).Però, a més, B-Travel és el marc idoni per a la celebració de les Jornades Professionals, un espai perquè els professionals del sector intercanviïn sinergies i uneixin experiències per poten-ciar la revolució dels viatgers. De bracet dels experts, es rea-litzen debats sobre el turisme experiencial vist com una opor-tunitat de desenvolupament, classificats en blocs temàtics i amb la inclusió de casos d’èxit. Entre els ponents convocats per mostrar les claus per implantar models rendibles i estratègies en innovació per targets, i per parlar de la diferenciació entre des-tinacions i la detecció d’oportunitats del turisme d’experiències, la professora del CETT-UB, Emma Pla, fa una exposició en el bloc “Eno-gastronomia, reptes i oportunitats d’una destimació líder”.Finalment, i com cada any, cal mencionar la celebració dels Premis Alimara, que organitza el CETT en la seva XXXII edició (vegeu la pàgina 9), el marc idoni per a la trobada dels pro-fessionals del sector.

El CETT, present en el nou Comitè Organitzador Una de les novetats del present Saló és que compta amb un nou president i un nou Comitè Organitzador. Així, Jordi Clos ha succeït en el càrrec Raimon Martínez Fraile, mentre que la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, ha passat a ser membre del Comitè. EL CETT també ha participat en les Comissions de Treball B-Culture i B-Delicious. n

Notícies del Sector

B-TRAVEL, el viatge més experiencial

B-Travel (www.b-travel.com), que se celebra del 15 al 17 d’abril al recinte de Montjuïc, organit-zat per Fira de Barcelona, reuneix l’oferta de totes les comunitats autònomes i de més de 50 països i regions del món. A més, amb l’objectiu d’inspirar el visitant a l’hora d’escollir un viatge, el certamen compta amb una posada en escena més acurada i zones amb noves ambientacions, i suma destinaci-ons i empreses que ofereixen experiències viatgeres.

Visitar la present edició de B-Travel, el nou Saló Internacional del Turisme a Catalunya, implica fer un viatge d’emocions per tot el món. Enguany, el públic hi pot trobar les propostes de turisme d’experiències que ofereixen totes les comunitats autònomes (aquesta vegada s’hi han sumat Astúries, la Rioja i Castella-la Manxa). Però a més, en l’àmbit internacional, el saló presenta l’oferta de més de 50 països i regions del món amb especial pre-sència de destinacions d’Europa (Croàcia, França, Itàlia, Portugal, Polònia...), d’Àsia (Cambodja, Índia, Tailàndia o Xina), d’Amèrica (EUA, Canadà i països llatinoamericans com ara la República Dominicana, Argentina, Cuba o Perú), d’Orient Pròxim com ara Israel, el nord d’Àfrica (Tunísia o Marroc) i les zones àrtiques.També compta amb la presència de més de 70 agències de viat-ges especialitzades en rutes i experiències arreu del planeta; de les principals navilieres i agències de creuers, com per exem-ple Royal Caribbean, Celebrity Cruises, Hurtigruten i Grimaldi; i d’hotels i de productes i serveis turístics com ara Open Camp, el primer parc d’experiències esportives. I destaca la presència d’importants companyies de transport com ara Vueling, Renfe, Air Xina, Singapur Airlines, Aeroflot o Aerolíneas Argentinas. Una oferta més emocionalL’objectiu d’aquesta edició ha estat renovar el Look & Feel del Saló, per la qual cosa s’han posat en marxa accions per “aterrar el nou model de fira, més enfocada a presentar l’oferta dels ex-positors des de les emocions que es poden viure a la destinació”, explica la directora del certamen, Marta Serra. “La convocatòria de 2015 va servir per llançar la nova marca i aquest any hem començat a aplicar el canvi conceptual a través d’una posada en escena més acurada perquè el visitant visqui intensament el seu viatge, ja des del moment en què accedeix al recinte”, afirma.En aquest sentit, l’entrada al B-Travel està ambientada amb un túnel sensorial on es projecten imatges d’experiències viatge-res, se senten olors i se senten sons que transporten el públic a llocs únics. Alguns estands, espais d’exposició i de gastronomia també tenen un look especial, amb detalls que fan referència


5

a diferents països i cultures del món, i s’ha creat un escenari central per a degustacions de productes típics, demostracions de folklore i actuacions, així com un photocall on els assistents poden fer-se una foto i compartir-la a les xarxes socials.A més, s’han previst rutes personalitzades en funció de l’expe-riència que vol el visitant, englobades en cinc àmbits: B-Hap-py (viatges en família i amb amics, escapades romàntiques, wellness, etc.); B-Culture (propostes relacionades amb l’art, la història i la cultura com ara el turisme cinematogràfic, el mu-sical o el fotogràfic); B-Special (amb l’oferta de turisme de nou luxe, de compres i d’experiències úniques); B-Adventure (turis-me esportiu, rural, de muntanya, nàutic, de cicloturisme, etc.); i B-Delicious (rutes eno-gastronòmiques).Però, a més, B-Travel és el marc idoni per a la celebració de les Jornades Professionals, un espai perquè els professionals del sector intercanviïn sinergies i uneixin experiències per poten-ciar la revolució dels viatgers. De bracet dels experts, es rea-litzen debats sobre el turisme experiencial vist com una opor-tunitat de desenvolupament, classificats en blocs temàtics i amb la inclusió de casos d’èxit. Entre els ponents convocats per mostrar les claus per implantar models rendibles i estratègies en innovació per targets, i per parlar de la diferenciació entre des-tinacions i la detecció d’oportunitats del turisme d’experiències, la professora del CETT-UB, Emma Pla, fa una exposició en el bloc “Eno-gastronomia, reptes i oportunitats d’una destimació líder”.Finalment, i com cada any, cal mencionar la celebració dels Premis Alimara, que organitza el CETT en la seva XXXII edició (vegeu la pàgina 9), el marc idoni per a la trobada dels pro-fessionals del sector.

El CETT, present en el nou Comitè Organitzador Una de les novetats del present Saló és que compta amb un nou president i un nou Comitè Organitzador. Així, Jordi Clos ha succeït en el càrrec Raimon Martínez Fraile, mentre que la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, ha passat a ser membre del Comitè. EL CETT també ha participat en les Comissions de Treball B-Culture i B-Delicious. n

B-TRAVEL, el viatge més experiencial


BARCELONA SMART CITy: els pilars

Barcelona es reconeix com una Smart City i, turísti-cament, aspira a ser una Smart Destination. Ara bé, quin impacte té aquest fet sobre la ciutat i la ciuta-dania? En aquest article la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, en parla amb relació a la celebració al Campus CETT, el proper novembre, de l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT-UB (STCB), un esdeveni-ment de caràcter internacional organitzat per la cà-tedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB.

Una Smart City és una ciutat innovadora amb visió a llarg ter-mini, que té com a objectiu el servei a les persones i la qualitat de vida de la ciutadania, permanent o temporal, alhora que es fa responsable de la seva sostenibilitat en termes econòmics, ambientals i socials, amb el suport d’infraestructures tecnolò-giques d’avantguarda. Una ciutat que aprèn i que està al servei de les persones; una ciutat educadora. Els pilars d’una Smart City són la governança i la gestió eficient dels serveis i recur-sos; el capital humà i social, amb noves eines i espais d’interac-ció entre persones, col·lectius i institucions; l’ús i la integració de les noves tecnologies (TIC); la responsabilitat i sostenibilitat econòmica, social i ambiental; i la qualitat de vida.

El cas de la Ciutat ComtalBarcelona ja compta amb aspectes propis que la fan Smart, com ara la mentalitat de la gent, la governança, l’emprenedo-ria, la innovació, l’atracció de talent... Ara bé, per esdevenir una veritable Smart City, cal desenvolupar una visió transforma-dora de la ciutat des d’una perspectiva holística. I és que el terme smart s’ha d’associar a l’ús de la tecnologia, però també a una major velocitat en la implantació de polítiques més efi-cients per a la gestió de serveis i de recursos, una integració tecnològica destinada a la prevenció i la resolució de proble-mes, una ciutadania cada cop més conscient i independent... Amb relació als impactes sobre la població que té el fet que Barcelona esdevingui una ciutat intel·ligent, cal parlar de dife-rents àmbits. En el cas de l’economia, en positiu cal destacar el desenvolupament de la competitivitat, la innovació, la diversi-ficació, el progrés..., mentre que en contra hi ha les dificultats que comporta l’adaptació als canvis o l’obsolescència d’alguns models de negoci i de serveis, per exemple. En l’àmbit de la planificació sostenible i el medi ambient, hi ha aspectes fa-vorables com ara la implantació i el foment de les polítiques de millora de la sostenibilitat ambiental, de la mobilitat, de la perdurabilitat dels recursos paisatgístics i naturals… En el pol oposat, destaquen les restriccions de trànsit, l’increment de les

obligacions per part de les empreses, de l’administració i de les famílies per complir la normativa ambiental, l’elevat cost d’actuacions amb baix retorn... En el cas de l’educació i de la salut, Barcelona com a Smart City pot exercir activament un nou rol, el de ciutat educadora, amb la implicació de la ciuta-dania, alhora que la sensibilitza envers hàbits més saludables. Per contra, hi pot haver el rebuig d’aquesta ciutadania en cas d’incoherències entre el que es promou des de l’Administració i el que es fa a la pràctica. Pel que fa a la cultura i a la so-cietat, els aspectes positius són un canvi de mentalitat de la gent, la transformació cultural, nous hàbits de consum i de mobilitat, l’exigència social per millorar la qualitat de vida, més implicació ciutadana... A l’altra banda, hi pot haver la frustració davant unes expectatives massa altes o la manca de recursos per executar algunes accions, prioritats massa partidistes, exi-gències desmesurades a l’Administració local...En seguretat i en llibertat, com a aspectes positius hi ha l’ac-cés a tot tipus d’informació, també en temps real, l’ús del Big Data en benefici de la ciutadania, l’increment de la seguretat... Per contra, es pot donar un mal ús de la informació i de les dades, o un major control de les persones i de la seva activitat, entre altres aspectes. Finalment, en la governança i en l’Ad-ministració, destaquen aspectes positius com una governança més participativa, proactiva i corresponsable, i amb una visió més transversal de les diferents àrees d’actuació municipal, versus la lentitud en la presa de decisions, més ordenació que gestió, o l’omissió d’algunes responsabilitats per part de l’Ad-ministració mentre no s’arriba al consens amb la ciutadania.Una ciutat intel·ligent afronta i gestiona eficientment els nous reptes. Barcelona, per ser una Smart City, ha d’incorporar neces-sàriament els reptes i els principis de les Smart Destinations. Una gestió intel·ligent de Barcelona, també com a destinació turística accessible i de qualitat, hauria de comportar una millora de la seva competitivitat, i assegurar la seva sostenibilitat a llarg ter-mini. El turisme també pot ser Smart. n

Dra. Maria Abellanet. CEO del Grup CETT


6

Viatges a mida, innovadorsLa proposta de valor de BRU & BRU (www.bru-bru.com) consis-teix a oferir al viatger l’oportunitat de viure, descobrir, explorar i gaudir experiències amb la total garantia del servei d’una agèn-cia exclusiva. El seu equip de professionals confecciona viatges a mida i personalitzats als interessos, il·lusions, expectatives i pressupost de la clientela. L’empresa compta ja amb una àmplia experiència en el desenvolupament d’aquest tipus de propostes, un equip i una xarxa d’operadors locals experts i una intensa trajectòria en el disseny de viatges singulars i exclusius. Segons l’empresa guanyadora, la clau és “aportar propostes de viatges innovadores, per anar sempre un pas més enllà i abordar destins de formes singulars i autèntiques”. n


BRU & BRU, escollida MILLOR EMPRESA COL·LABORAdORA del CETT 2015

BRU & BRU, agència especialitzada en el disseny de viatges a mida a partir de la creació d’expe-riències arreu del món (i de l’espai), va guanyar el guardó a la Millor Empresa Col·laboradora del CETT que es va atorgar en el transcurs del dinar de la 16a edició de la Trobada Escola + Universitat + Empresa organitzada pel CETT (vegeu la següent pàgina) al Campus CETT-UB. Ana Bru, fundadora i propietària de l’empresa, va recollir el guardó de mans de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

En l’edició d’enguany de la Trobada, el CETT ha concedit el guar-dó a BRU & BRU, per “la seva diversitat de programes de pràcti-ques, el pla de carrera que ofereix a l’alumnat, la bona valoració que li han atorgat els mateixos estudiants que han col·laborat amb l’empresa, i les possibilitats de creixement professional que els ofereix”. En la seva intervenció durant l’acte d’entrega del guardó, la propietària de l’empresa, Ana Bru, va manifestar que “des de sempre, a BRU & BRU hem cregut en la importància de la formació dins de les empreses i, per aquest motiu, sempre formem i proporcionem experiència al talent jove, el qual, a la vegada, enriqueix amb idees i creativitat la resta de l’equip”.

El Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2016-2020 AVANçAEl projecte (els objectius, la metodologia i els espais de treball previstos) es va presen-tar públicament al gener i té com a punt de partida el Pla Estratègic de Turisme 2010-2015, el Certificat Bioshpere - ITR i la Carta Mundial del Turisme Sostenible +20, i el Pacte Local per a la Gestió i Promoció d’un Turisme Responsable i Sostenible, del qual la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, va ser la comissària. El 22 de gener i el 14 de març es van celebrar les dues primeres reunions del Grup Assessor del Pla, dirigit per Albert Àrias, del qual també és membre Abellanet, juntament amb Oriol Nel·lo, Enric Truñó i Julié Wilson. Entre les diferents sessions tècniques participatives, el 15 de març va tenir lloc una reunió per debatre el tema de la fiscalitat turística a Barcelona. El representant del CETT fou el Dr. Òscar Casanovas, que va participar en l’anàlisi, dins el marc del Pla d’Actuació Municipal, de la balança fiscal del turisme i la possibilitat de generar nous i/o més ingressos per a una millor redistribució de la riquesa a la ciutat. Al dia següent, el Dr. Oriol Miralbell, professor del CETT, va assistir al seminari destinat a debatre les línies d’acció de promoció i comunicació de Barcelona per tal de diversificar i reforçar la descentralització dels fluxos de turistes més enllà del municipi, si escau, a favor d’una millor gestió dels espais urbans i la dinàmica de l’activitat turística. n


7

El CETT en Acció

Viatges a mida, innovadorsLa proposta de valor de BRU & BRU (www.bru-bru.com) consis-teix a oferir al viatger l’oportunitat de viure, descobrir, explorar i gaudir experiències amb la total garantia del servei d’una agèn-cia exclusiva. El seu equip de professionals confecciona viatges a mida i personalitzats als interessos, il·lusions, expectatives i pressupost de la clientela. L’empresa compta ja amb una àmplia experiència en el desenvolupament d’aquest tipus de propostes, un equip i una xarxa d’operadors locals experts i una intensa trajectòria en el disseny de viatges singulars i exclusius. Segons l’empresa guanyadora, la clau és “aportar propostes de viatges innovadores, per anar sempre un pas més enllà i abordar destins de formes singulars i autèntiques”. n

BRU & BRU, escollida MILLOR EMPRESA COL·LABORAdORA del CETT 2015

El Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2016-2020 AVANçA

L’increment del 60 % en el nombre d’ofertes la-borals presentades als estudiants del Campus in-ternacional de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT, adscrit a la Universitat de Barcelona, ha es-tat una de les dades a destacar de la XVI Trobada Escola + Universitat + Empresa que va tenir lloc al Centre el 22 i 23 de febrer. En la present edició s’han realitzat 2.500 entrevistes individuals entre alumnat i empreses i institucions turístiques.

La jornada, organitzada pel CETT, es consolida com el ma-jor punt de trobada anual estudiant-empresa del sector turístic, amb la celebració d’un total de 2.500 entrevistes individuals entre les 66 empreses i institucions del sector del turisme, l’hoteleria i la gastronomia presents i els 1.500 estudiants participants. I és que, un any més, l’objectiu de la Trobada ha estat crear un entorn favorable de relació entre empreses, professionals i alumnat, que fomenta el coneixe-ment i la participació entre tots ells per tal d’afavorir la con-tractació tant en l’àmbit de les pràctiques com en el laboral.És per aquest motiu que, a més de les entrevistes individuals, una quarantena de les organitzacions presents van exposar als futurs col·laboradors i en conferències de format breu, els respectius models d’incorporació laboral, política de forma-ció i opcions de creixement professional.

La consolidació de la recuperació empresarialEnguany les entitats i empreses participants (imatge inferior) van presentar un total de 247 vacants laborals i 91 de pràc-tiques, mentre que en l’edició anterior, celebrada l’any 2015, es van presentar 154 ofertes laborals i 127 de pràctiques. Segons la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, “l’aug-

ment significatiu de les propostes laborals, en detriment de les de pràctiques, és un indicatiu de major confiança i, per tant, d’una consolidació de la recuperació empresarial, la qual cosa trenca la tendència dels darrers anys. També ho és de l’interès de les empreses participants a buscar perfils pro-fessionals preparats entre el nostre alumnat i CETT Alumni.”

Un reconeixement a la col·laboració empresarialEn aquesta edició de la Trobada, BRU & BRU (vegeu la pàgina anterior) va ser l’empresa guardonada amb el premi a la Millor Empresa Col·laboradora del CETT. n

La XVI TROBAdA CETT-Empresa registra un 60 % més d’OFERTES LABORALS

LOURDES ESTEBAN, NOVA DIRECTORA DE L’E3

Lourdes Esteban, experta en for-mació, ocupació i empresa, s’ha incorporat recentment al CETT per contribuir a impulsar l’Espai Estu-diant Empresa E3 i CETT Alumni, i enfortir així la relació amb les empreses i els sectors productius. Llicenciada en Psicologia de les Organitzacions, Diplomada en Ciències Empresarials i Màster en Formació del Professorat, ha desenvolupat el gruix de la seva carrera professional en direccions operatives i institucionals a la patronal de la petita i mitjana empresa catalana PIMEC. Segons Este-ban, “m’incorporo al CETT des del respecte i l’admiració per una entitat honesta i sòlida que treballa per millorar les competències professionals dels empresaris, de les empresàries i de les persones treballadores –d’ara i del demà– d’un dels sectors que més contribueixen a la ge-neració de riquesa a Catalunya. Tinc el cap ple d’idees i el cor esvalotat per la il·lusió de poder contribuir, en tot allò que pugui, a assolir els objectius del CETT. n


8

El CETT en Acció

Promogut i organitzat pel Campus Internacio-nal de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT, adscrit a la Universitat de Barcelona, l’Smart Tourism Congress Barcelona 2016 (STCB) aco-llirà en la seva primera edició, entre el 9 i l’11 de novembre d’enguany, experts professionals i acadèmics d’arreu del món per tractar els efec-tes, les oportunitats i les tendències del turisme intel·ligent. Es preveu que el certamen tingui un caràcter bianual.

L’Smart Tourism Congress Barcelona CETT-UB, que se celebrarà al CETT, és una iniciativa de la càtedra CETT-UB de Turisme, Ho-teleria i Gastronomia, nascuda recentment a Barcelona, fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Grup CETT i la Fundació Gaspar Espuña-CETT. L’objectiu dels organitzadors del certamen és generar un es-pai de trobada on, gràcies a la participació de diferents ex-perts internacionals vinculats a la realitat de l’Smart Tourism, es pugui analitzar aquest fenomen amb profunditat i s’arti-culin sinergies amb capacitat per dibuixar el futur del turisme intel·ligent i afrontar els reptes que planteja. Segons la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, “el congrés canalitzarà i transmetrà el coneixement expert sobre l’Smart tourism, una

de les línies d’in-vestigació de la càtedra CETT–UB”. A més, l’STCB con-tribuirà a projectar Barcelona com a capital del Mediter-rani, com a líder en sostenibilitat, com a pol turístic inter-nacional, i reforçarà el seu lideratge en l’àmbit acadèmic in-ternacional i en el de les noves tendències turístiques, a més d’atraure talent internacional cap a la ciutat.

Tecnologia i innovació en turismeLa primera edició del STCB combinarà les ponències magis-trals amb la presentació i la defensa de comunicacions, amb un contingut articulat en tres eixos: l’avantguarda tecno-lògica de les destinacions i empreses turístiques; la gestió intel·ligent de les destinacions turístiques; i la innovació i la creativitat en els models de negoci adaptats a la conjuntura actual. Pel que fa al Comitè Científic del Congrés, l’integren acadèmics de centres de Catalunya, Espanya, Alemanya, Aus-tràlia, Estats Units, Finlàndia, Holanda, Japó o Mèxic.El 16 de maig és el dia límit per a l’enviament de resums per poder participar en el Congrés. n

Més informació: http://www.cett.es/smartourismcongress/ca/

Neix L’SMART TOURISM CONGRESS BARCELONA CETT-UB

LA CÀTEdRA impulsa l’excel·lència en el sector turístic

La càtedra CETT-UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia és una plataforma de coneixement i d’innovació que ha de contri-buir a la generació de valor al sector turístic i a la societat. La seva principal missió és connectar el talent, els coneixements i els recursos entre la Universitat, l’Administració i el sector empresarial per desenvolupar mecanismes que estimulin la millora de la competitivitat i la sostenibilitat turística, amb la realització de projectes de I + R + D, activitats de formació, i accions de difusió i transferència del coneixement. Amb aquesta finalitat, es preveu la realització de diversos projectes, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Així, a més de l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT-UB, altres inicia-tives contemplades són l’Índex de sostenibilitat de les destinacions turístiques (ISOST), que té com a objectiu principal generar informació objectiva sobre les variables turístiques que condicionen la sostenibilitat, a través de la definició d’un sistema d’indicadors i d’un índex específic adaptat a la realitat de les destinacions urbanes (el desenvolupament d’aquests instruments ha de permetre analitzar el nivell de sostenibilitat de les destinacions turístiques catalanes i facilitar els pro-cessos de decisió, planificació i gestió pública del turisme, complementant l’European Tourism Indicator System (ETIS) i el Certificat Biosphère); i el projecte Turisme i Ciutats Educadores (vegeu la pàgina 36 d’aquest Tot CETT). n


9

El CETT en Acció

El 14 d’abril, l’Hotel Alimara Barcelona acull aquests premis que organitza el CETT, amb la col·laboració del Saló B-Travel i de la Generalitat de Catalunya. Aquests són els guardonats d’enguany:

PREMIS ALIMARA DESTINACIÓ• Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: El Premi ha estat per a la campanya “100 Days of Polar Night Magic”, de Visit Finland, per ser innovadora i atractiva, amb un vídeo que impacta emocionalment, i una web amb elements suggerents i informació segmentada que permeten al turista trobar informació personalitzada. • Àmbit territorial comarcal i local: A les campanyes “A un salt de Barcelona”, presentada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat, per ser una iniciativa potent, amb un relat fresc i una imatge atractiva, que aconsegueix fer visible i plausible una diversitat d’oferta turística i gastronòmica al Baix Llobregat, amb propostes sorprenents, atractives i de qualitat; i “Obre la porta i descobreix que Barcelona és molt més”, de la Diputació de Barcelona, per la seva estratègia transversal, la qualitat i bellesa de les imatges de la web, i la diversificació de continguts que permet a l’usuari accedir amb facilitat a una gran quantitat de material i propostes.

PREMI ALIMARA EMPRESA• Àmbit de pimes, fundacions, associacions, organitzacions...: A la campanya “Tours, Tapas and Friends km. 0”, d’Ocio Vital–Food Wine Tours. S’ha valorat la creació i la posada en marxa d’un concepte innovador i fresc en el món del turisme d’experiències gastronòmiques i enoturístiques, i el fet de promoure la respon-sabilitat social i la sostenibilitat amb l’ús de productes locals, km. 0 i de proximitat, i la difusió del fet que gastronomia és cultura.

PREMI ALIMARA DELS ESTUDIANTS DEL CETTAtorgat a la campanya “Catalunya Experience”, de l’Agència Catalana de Turisme.

PREMI ALIMARA MASS MEDIA DEL CETTAl programa de TV3 Catalunya Experience, per tractar-se d’una sèrie documental que permet conèixer Catalunya d’una manera completament diferent, vista des dels ulls de persones d’arreu del món, amb imatges i experiències d’una gran bellesa i sensi-bilitat, i difícils d’oblidar. Per esdevenir una plataforma de promoció turística, i transmetre l’essència, les tradicions, i la cultura i la gastronomia del país.

PREMI ALIMARA IN MEMORIAM DEL CETTAl Sr. Raimon Martínez Fraile, per la seva trajectòria i implicació en el sector turístic, i per ser un dels artífexs i impulsor del gran desenvolupament turístic de Barcelona.

PREMI ALIMARA ESPECIAL DEL CETTEl Premi, que entrega el CETT amb l’aprovació del Jurat a institucions, empreses o persones per la seva dedicació o influència a favor del sector turístic, s’atorga a les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus. El guardó vol retre un reconeixement a aquestes festes declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2015, per ser un producte turístic que salvaguarda les tradicions i que uneix patrimoni cultural i natural, amb un abast transfronterer que implica 63 pobles (17 a Catalunya, 9 a Aragó, 3 a Andorra i 34 a França) i reforça així un sentiment profundament identitari amb la unió de tres països. També pels valors que defineixen la festa: la cooperació, la solidaritat, la generositat, el respecte, l’esforç, el sentit de pertinença, la identitat, i la continuïtat. n

Els premiats dels XXXII PREMIS ALIMARA

Neix L’SMART TOURISM CONGRESS BARCELONA CETT-UB

LA CÀTEdRA impulsa l’excel·lència en el sector turístic


10

El CETT en Acció

L’HOTEL ALIMARA, el “laboratori” del Grup de Recerca Hoteleria

Un dels elements diferencials del projecte for-matiu del CETT és que gestiona empreses turísti-ques pròpies, configurant el Campus en Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, únic a nivell internacional. Aquests centres d’aplicació i trans-ferència de coneixement permeten desenvolupar recerques aplicades en un context empresarial real. Així, l’Hotel Alimara Barcelona (www.alima-rahotel.com) es converteix en un “laboratori” de recerca que permet analitzar, implementar i ava-luar estratègies, accions, eines... que han de mi-llorar la competitivitat del sector hoteler.

A l’Hotel Alimara Barcelona, seguint una de les línies de re-cerca del Grup d’Hoteleria del CETT*, en concret la de Digital and Mobile Marketing, s’estan desenvolupant dos projectes relacionats amb l’àmbit de la comunicació i la comercialització online i mobile: un concierge virtual i un potenciador de la conversió web. Aquests dos projectes estan enfocats directa-ment a mantenir i potenciar la diferenciació de l’Hotel Alimara Barcelona, així com reforçar la seva orientació en l’àmbit MICE dins del sector hoteler.En el primer cas, el projecte es centra a estudiar el comporta-ment de la clientela de l’Hotel Alimara amb relació als serveis de què pot gaudir a través del nou concierge virtual TripUniq, un projecte emprenedor de Charles Elias, un antic alumne del màster universitari oficial de Direcció d’Empreses Turístiques, en l’especialització de Màrqueting Digital Turístic, i professor de grau de Turisme del CETT. Aquest concierge s’integra en les

comunicacions amb la clientela i ofereix l’opció de gaudir de rutes turístiques des de l’Hotel Alimara, i de contractar altres serveis, a través del dispositiu mòbil.En el segon cas, el projecte estudia l’efectivitat en la conver-sió de les vendes directes a través de la web pròpia de l’Hotel, gràcies a la utilització experimental de l’eina de The Hotels Network (col·laborador habitual en conferències i jornades al CETT). Aquesta permet que hi hagi una comparativa de preus en la mateixa web, un monitor de comentaris i valoracions, i smart notes que incentiven la conversió, entre altres funcions d’interès.Tots dos projectes estan en fase “beta” i de revisió inicial obli-gatòria abans de la seva implementació definitiva, prevista per al segon trimestre de 2016. n

Enric López C. Investigador del Grup de Recerca Hoteleria

Més informació: http://www.cett.es/gr-hoteleria/html/cat/index.html


11

El CETT en Acció

Responsabilitat Corporativa

Els nois de l’escola ÀCIDH descobreixen els secrets de la cocteleria al CETT. El 13 de novembre, els nois i noies amb capacitat intel·lectual límit de l’escola ACIDH van visitar les instal·lacions del CETT. En el transcurs del dia, la professora de Serveis de Restauració, Melani Arostegui, els va impartir una classe exprés amb els consells més pràctics per preparar un bon còctel. Els participants van poder dur a la pràctica totes les directrius de la professora, preparant els que serien els seus primers combinats.

Taller de masses amb el Casal dels Infants. El 20 de novembre, els nois del Casal dels Infants van ser al CETT per realitzar una classe pràctica de masses mare, amb el professor de Cuina i Pastisseria, Isidre Puigbó. De nou s’ha col·laborat amb aquesta entitat social i ciutadana que treballa, als barris, al costat dels infants i joves amb més dificultats perquè puguin tenir el màxim d’oportunitats.

Cita amb el Gran Recapte d’Aliments de Catalunya.Per setè any consecutiu, els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya van organitzar, en aquest cas els dies 27 i 28 de novembre, el Gran Recapte d’Aliments a Catalunya, amb l’objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Tot el col·lectiu CETT va participar en aquesta acció social: alumnat i residents d’Àgora BCN, professorat, l’equip d’administració i serveis del centre de formació i els centres d’aplicació. Ho va fer com a voluntariat al punt de recollida d’aliments situat al Supermercat Consum del carrer Berruguete, recollint les donacions de la clientela i informant sobre la funció del Banc del Aliments i la realitat de la situació de fam a Catalunya.

Nova edició de la campanya de recollida de joguines de la UB. Entre els dies 14 i 16 de desembre, el CETT va participar, com en passades edicions, en aquesta campanya destinada que cap infant es quedés sense regal la nit de Reis, una iniciativa organitzada per la UB, des del Comissionat per al Desenvolupament Social i Envelliment i la Fundació Solidaritat UB, que col·labora amb la Creu Roja. Del total dels 21 punts de recollida habilitats per aplegar les joguines (noves, educatives, no sexistes ni bèl·liques, que fomentessin el joc cooperatiu i col·lectiu), dos es van ubicar al CETT, al Hall del Campus CETT i a Àgora BCN.

Maria Abellanet parla de la RSE amb Tarannà Viatges. El passat mes de febrer, l’empresa de viatges Tarannà va voler recollir, en un únic document, les opinions més rellevants pel que fa als valors, la sostenibilitat i els compromisos amb el planeta i la societat. D’aquest objectiu va sorgir un vídeo on es reflexiona al voltant de la gestió empresarial que té en compte, en la seva rutina diària, la Responsabilitat Social Empresarial.Per a fer-ho possible, l’empresa va voler comptar amb la col·laboració de la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, que va donar la seva visió sobre la RSE fent especial èmfasi en el concepte de la Responsabilitat Empresarial Individual.

“Jo salvo vides!” Torna al CETT la campanya de donació de sang, amb 74 participants. Un any més, el CETT s’ha sumat a la campanya de donació de sang “Jo salvo vides!”, que organitza el Banc de Sang i Teixits. El 10 de març, les instal·lacions del Campus van acollir els equips del Banc de Sang i 74 persones (entre alumnat i equip del Grup CETT) van participar en l’iniciativa, un gest d’altruisme, de civisme i de responsabilitat envers el conjunt de la població.

L’Hotel Alimara s’ha sumat a la campanya solidària “Hotel invisible”. “Hotel invisible” és una campanya solidària que vol sensibilitzar i recaptar fons per ajudar les persones que viuen en condició de pobresa, violència, manca d’oportunitats, desemparament… factors que agreugen la situació dels col·lectius més vulnerables i els condemnen a l’exclusió social. L’Hotel Alimara s’ha sumat a aquesta campanya a través d’una donació i fent difusió de del projecte a través dels canals de comunicació habituals. n


12

El CETT en Acció

EL CETT als mitjans de COMUNICACIó

El Grup CETT és cada cop més present a les televi-sions, als diaris i a les ràdios del país. A continuació en veiem una mostra relativa al darrer semestre.

• La Vanguardia i 8TV entrevisten Eugeni Osácar. El 17 de novembre, arran dels 65 anys de l’estrena a Barcelona i Madrid de la pel·lícula Gone with the Wind, La Vanguardia va publicar l’article “Lo que el viento se llevó hasta Barcelona”, amb opini-ons del professor i director del màster universitari oficial d’In-novació de la Gestió Turística del CETT, Eugeni Osácar. D’altra banda, l’11 de desembre, el programa televisiu Trencadís de 8TV va emetre un reportatge sobre turisme i cinema a Bar-celona. També va comptar amb la participació d’Osácar, que va mostrar alguns dels espais més significatius del centre de Barcelona, presents en pel·lícules com ara Todo sobre mi ma-dre, El perfum i Vicky Cristina Barcelona. Els indrets visitats eren el Palau de la Música, el Restaurant 4 Gats, la plaça Sant Felip Neri i el carrer Ferran de Barcelona.

• El Tenedor parla amb Nan Ferreres sobre la gestió dels restaurants en generacions futures. The Fork Manager (www.theforkmanager.com) és la plataforma gratuïta que El Tenedor posa a l’abast dels restaurants per gestionar el seu establi-ment, promocionar el restaurant, centralitzar les reserves, cre-ar una base de dades sòlida de la clientela, etc. Dins d’aquest marc, disposa de la secció “Consells”, on s’ha entrevistat Nan Ferreres sobre el perfil del gestor de restaurants en el futur.

• Ramon Serrat, a Catalunya Ràdio i TVE. El programa Economia i Empresa de Catalunya Ràdio del 7 de desembre va tractar la qüestió de la moratòria hotelera. La vessant més acadèmica va ser representada pel professor del CETT Ramon Serrat. TVE també va comptar amb el testimoni expert de Ser-rat amb motiu de l’informe de l’Institut Català d’Estadística que explicava que Catalunya era líder pel que feia a l’arribada de turistes internacionals. Serrat va destacar que calia pren-dre consciència de l’existència d’altres alternatives de turisme per gaudir de Catalunya.

• Reportatge sobre neuromàrqueting amb Cèsar Cánovas. Deixa’m tastar, l’espai de gastronomia radiofònic que condu-eix Marc Orozco, va entrevistar, el 2 de desembre, el coordi-nador de Restauració del CETT, César Cànovas, per parlar del neuromàrqueting, una modalitat de la neurociència aplicada al màrqueting. A l’entrevista es va parlar de les diferents tèc-niques psicològiques i sociològiques que intervenen, en el cas de la gastronomia, en les vendes d’un restaurant.

• Forbes Emprende entrevista Manel Bassols sobre el Con-curs Projectes Emprenedors. El 21 de desembre, el programa, d’SpainMedia Radio, va entrevistar el director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT sobre el Concurs Projectes Emprenedors en el Sector Turístic. Bassols va explicar els premis a què opten els concursants, qui n’és el jurat, què es valora a l’hora d’es-collir el guanyador, i va destacar la innovació i viabilitat dels projectes presentats en turisme, hoteleria i/o gastronomia.

• Mercè Colom parla a Ràdio 4 sobre CETTeLearning. El 18 de gener, el programa Preferències, el magazine de Ràdio 4 dirigit a la gent jove amb ganes de descobrir noves tendènci-es, va parlar sobre l’estudi a distància de la gastronomia amb Mercè Colom, la directora de CETT eLearning. Van prendre com a protagonista aquest àmbit del CETT que, des de l’any 2013, dóna sortida a diverses formacions en línia i semipresencials.

• Ben Trobats cuina amb l’alumnat del CETT. Els dimecres, el magazine matinal de Xip TV dedica l’espai de gastronomia a potenciar els joves cuiners del país. Els darrers mesos ha comptat dos cops amb la presència del CETT, amb plats pre-parats pels alumnes Guillermo González i Marc Albert Franco.

• La Dra. Maria Abellanet, figura destacada a El Periódico i La Vanguardia. El primer diari va atorgar a la Dra. Abellanet, CEO del Grup CETT, 3 estrelles verdes dins de l’apartat “Noms Propis” per l’augment d’alumnat de les formacions del CETT i les sortides professionals que s’hi ofereixen. A més, va comp-tar amb les seves aportacions en el reportatge “Barcelona, una fàbrica d’experts en turisme i cuina”. Pel que fa a La Vanguar-dia, va publicar el seu article d’opinió “Competitivitat turística intel·ligent,” a la secció “Diners “. n


13

Participació en la V Jornada d’Immersió Estratègica del Clúster Gourmet de Catalunya. El 29 d’octubre va tenir lloc aquesta iniciativa organitzada pel Clúster -del qual forma part el CETT com a soci-, per recollir les tendències i necessitats dels consumidors, i saber què valoren en comprar un producte gurmet i com aquest es pot adaptar perquè sigui exitós. A la sessió hi van intervenir Maria Trias, presidenta del Clúster, Jordi Ciuraneta, aleshores conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, que va destacar la importància de col·laborar amb les institucions i empreses del sector gastronòmic, amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació –amb qui el CETT té signat un conveni–, o amb el clúster, a fi d’establir aliances i fomentar el treball conjunt envers objectius comuns.

El CETT forma part de la Mensa Cívica. El 19 de novembre el CETT va ser convocat per formar part de la constitució de la Mensa Cívica, en el paper de membre fundador. Nan Ferreres serà qui participi en aquest acte. L’objectiu de la Mensa és treballar al voltant de la restauració col·lectiva sostenible i els mercats que aposten per la sostenibilitat. És per aquest motiu que durant l’any s’establiran diferents jornades per a determinar el programa operatiu que permeti formar la societat amb bones praxis i així promoure un canvi en aquesta.

El CETT i Segittur uneixen esforços per fomentar la innovació i la tecnologia. El 24 de novembre es va fer efectiva la signatura del conveni entre el CETT i Seggitur per contribuir al foment i al desenvolupament de la innovació i la tecnologia aplicades al turisme, l’hoteleria i la gastronomia. Amb aquesta finalitat, l’objectiu del conveni és configurar un marc de col·laboració que permeti establir els mecanismes i les eines necessàries per cooperar en el foment, la creació i l’aplicació d’activitats conjuntes, en què hauran d’aportar continguts, experiència i assessorament per aconseguir els millors resultats.

Adhesió a l’Associació Europea d’Escoles d’Hoteleria. Des del mes de novembre, el CETT forma part de l’Associació Europea d’Escoles d’Hoteleria (AEHT, http://www.aeht.eu), una organització internacional no governamental (ONG), amb caràcter consultiu pel Consell d’Europa. Creada el 1988 per iniciativa de la direcció de l’Escola d’Hoteleria i Turisme d’Estrasburg-Illkirch (França), actualment aplega gairebé 430 escoles membres, i hi estan representats 44 països europeus. L’Associació té com a objectiu facilitar l’obertura de les escoles d’hoteleria i turisme a Europa i al món, la seva intercomunicació, promoure la mobilitat i els intercanvis de docents i alumnat, millorar la cooperació entre les empreses i les escoles, i estimular l’intercanvi d’eines educatives, coneixements i experiències.

El Centre de Recursos del Campus CETT-UB passa a formar part de la xarxa de biblioteques del CRAI. Al gener, el Dr. Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB), i la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, van signar un conveni de col·laboració pel qual el fons bibliogràfic del Centre de Recursos del CETT passava a formar part de la xarxa de biblioteques del CRAI. L’acord té com a objectiu optimitzar els recursos dels dos centres i permet que qualsevol professor i alumne de la UB tingui accés a tot el fons bibliogràfic de què disposa el CETT (que aporta referències de coneixement especialitzat en els sectors turístic, hoteler i gastronòmic), i que el professorat i l’alumnat del CETT pugui consultar qualsevol publicació de l’extens catàleg de la UB, referent en tots els àmbits del coneixement.

Guardó de la Comissió Europea. El projecte “Creació i aplicació d’un sistema d’indicadors de turisme per a la gestió sostenible de les destinacions de la província de Barcelona”, amb participació del CETT, ha estat guardonat per la Comissió Europea. D’aquesta manera, la Diputació de Barcelona és reconeguda dins la categoria de Gestió Global del Turisme Sostenible. El Laboratori de Turisme (LABturisme) de l’Oficina Tècnica de Turisme (Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació) i el Grup de Recerca Consolidat d’Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT) de la UB van treballar amb el CETT-UB en el projecte, que pretenia establir els paràmetres identificables i quantificables operatius per mesurar la sostenibilitat en el sector. Anna Torres, professora i membre del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori del CETT, va participar activament en la direcció tècnica del projecte. n

El CETT en Acció

FLAIXOSEL CETT als mitjans de COMUNICACIó


14

JORdI BAIGET,conseller d’Empresa i Coneixement

“La formació continuada, el coneixement dels idiomes o l’ús avançat de les noves tecnologies són algunes de les eines que cal incorporar al turisme per posar el nostre país i el nostre sector en el camí de l’excel·lència.”

• La importància del turisme per a Cata-lunya com a motor econòmic del país és inqüestionable. Com valora el paper de les empreses del sector i com en preveu el futur?

El turisme és una cadena de valor en què és necessari que els diferents actors que hi in-tervenen actuïn de forma coordinada. Grà-cies al treball conjunt entre el sector privat i el sector públic podem afirmar que el sector turístic ha fet els deures, i avui disposem d’espais de concertació entre els diferents actors del sector, per abordar els diferents reptes: de planificació, de comercialització, de concertació, tecnològics i fiscals.

• Per mantenir la seva capacitat de generar riquesa, quins creu que seran els principals reptes que l’empresa catalana del sector turístic haurà de superar, a mig termini?

El principal repte que tenim és l’aposta per un turisme de qualitat i de valor afegit. Des del Govern acompanyem les empreses del sector turístic en aspectes com ara la inter-nacionalització, la renovació, la modernit-zació i la innovació i la definició d’una oferta turística diversa que posi en valor els recur-sos turístics del país per fer front al repte de la qualitat.

• Vostè ha comentat que un dels seus prin-cipals reptes és l’impuls a l’activitat em-presarial i econòmica, especialment per aconseguir una indústria amb més pes i valor afegit. Diu que és necessari acom-panyar les empreses perquè innovin, ex-portin, creixin i creïn ocupació amb l’ob-jectiu de garantir el progrés econòmic i el benestar social. Com es poden aplicar aquestes fites en les empreses del sector turístic?

El turisme en si mateix és un sistema indus-trial que s’ha caracteritzat per la innovació i la cerca de l’excel·lència. La formació con-tinuada, el coneixement dels idiomes o l’ús avançat de les noves tecnologies són algunes de les eines que cal incorporar per posar el nostre país i el nostre sector en el camí de

l’excel·lència. El suport als plans de foment territorial, amb una dotació de més de 6 mi-lions d’euros, i el programa Smart-DMC Tou-rism, en són dos exemples.

• Creu que el projecte Barcelona World, si finalment tira endavant, serà positiu per a Catalunya com a potència turística i per al sector?

El Centre Recreatiu i Turístic de Vilaseca i Salou reforça Catalunya com a potència turística. Es tracta d’un projecte pensat per captar turisme de negocis internacional, turisme que cerca resorts amb una oferta comercial i d’oci, segments que comple-menten l’oferta turística actual. En aquests moments, s’està treballant per trobar el consens necessari al territori i al conjunt de la societat per poder tirar endavant aquest projecte.

• En comparació dels països de l’entorn europeu, la inversió en investigació i en coneixement, a Catalunya, en quin punt se situaria?

La darrera dada disponible situa en l’1,47 % la despesa global en recerca i desenvolupa-ment respecte al PIB.

Per poder fer una comparativa amb els paï-sos de la UE, i per poder analitzar el finança-ment segons sectors (públic o privat) hem de recórrer a les darreres dades consolidades, que corresponen a 2013, amb un 1,5 % del PIB en el cas de Catalunya. Aquesta dada es troba per sota de la mitjana de la UE28 en el mateix període, però es troba alhora a la meitat superior de la taula de països.

A Catalunya, la procedència de la inversió és del 43 % públic i del 57 % privat. En despesa pública en R+D respecte al PIB, Catalunya es troba 4 posicions per sota la mitjana euro-pea. En despesa privada es troba 7 posicions per sota.

El comportament de Catalunya, pel que fa a % públic/total, i privat/total, és similar al dels Països Baixos. D’acord amb els estàn-dards internacionals, a Catalunya, només

que la despesa pública en recerca pogués créixer un 0,02 i la privada assolís els nivells que li pertoquen, estaríem en el 2 %.

• El procés de fusió dels centres de recerca tecnològica aplicada en un d’únic més po-tent, Eurecat, està donant lloc a avenços significatius en l’àmbit de la tecnologia?

Fusionar els quatre centres tecnològics avançats en un únic centre, EURECAT, està permetent ampliar l’oferta tecnològica per a les empreses. L’agregació ha permès incre-mentar les possibilitats de treball amb les empreses catalanes. El naixement d’EURE-CAT respon a la voluntat que, a partir de la suma de les capacitats tecnològiques dels centres tecnològics integrats, es pugui do-nar una resposta més integral a les necessi-tats d’innovació de les empreses, principal-ment a les pimes de Catalunya. En un any, Eurecat ha treballat amb més de 700 empre-ses, de les quals més de la meitat són pimes amb establiment operatiu a Catalunya.

• Quins àmbits de la recerca podrien donar un major impuls a la competitivitat del sector turístic, l’hoteleria i la gastronomia?

Hi ha uns àmbits concrets de recerca que te-nen un impacte directe per les possibilitats de translació dels seus beneficis al sector tu-rístic i que poden reforçar l’oferta turística. Cal destacar l’agroalimentari, les tecnologi-es innovadores per a l’obtenció de productes alimentaris, l’enologia, la recerca forestal, l’ecologia, el medi ambient i la sostenibilitat, l’arqueologia, la paleontologia, el patrimoni cultural, l’adopció de les telecomunicacions per part de les empreses turístiques i moltes d’altres.

• Seguint amb el sector, el turisme necessi-ta incrementar el nombre d’investigadors per respondre a les necessitats d’innovació que el consumidor exigeix i per identificar noves oportunitats vinculades a la tecno-logia o a la sostenibilitat. Quines mesures preveu que s’endegaran?

Entrevista


15

En polítiques de suport a la recerca, el Go-vern de la Generalitat té un compromís sostingut amb les institucions i els recursos humans, mitjançant convocatòries com els Grups de Recerca Reconeguts. I com a espais concrets de desenvolupament d’aquestes activitats tenim el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, que compta entre els patrons amb la Universitat Rovira i Virgili, actor del sistema públic d’universi-tats de Catalunya.

• Com valora la implantació dels doctorats industrials?

Molt positivament. El Pla de Doctorats In-dustrials és en la seva quarta edició i està plenament consolidat. Des de l’inici del Pla s’han posat en marxa més de 240 projec-tes amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, conjuntament amb 176 empreses, des de starts-ups fins a grans companyies i en tots els àmbits (ciències, enginyeries, ciències de la salut i humanitats, entre altres). El Pla de Doctorats Industrials té com a a finalitat principal la transferència de coneixement des de l’entorn acadèmic cap a les empreses, amb un fort protagonisme de les empreses en la seva dotació econòmica.

• Vostè ha dit que té com a repte garantir la plena integració del món del coneixe-ment en l’economia productiva. Parli’ns d’aquesta fita. Catalunya disposa de les eines per fer possible un repte d’aquesta magnitud? Aquesta integració depèn no-més de les polítiques de l’Administració?

Catalunya és un país de base industrial, que té una economia oberta competitiva i sos-tenible, que combina talent, creativitat, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi de recerca d’excel·lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i in-clusiva. El futur de l‘economia es troba en el coneixement.

Catalunya ha dissenyat l’estratègia RIS3CAT (Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya) que canalitzarà el finança-ment europeu fins a l’any 2020. En aquest procés s’han identificat set àmbits sectorials que lideren la transformació de l’economia catalana, àmbits on Catalunya té avantat-ges competitius, massa crítica i oportuni-tats de futur. Entre aquests àmbits, hi ha el de l’alimentació, l’energia, les indústries relacionades amb el disseny, les indústries relacionades amb la mobilitat sostenible, les indústries de la salut i les indústries basades en l’experiència que inclou el sector turístic.

• Pel que fa a l’àrea de coneixement, vostè s’ha mostrat partidari de donar “continu-ïtat” als projectes iniciats pel seu prede-cessor. Ha explicat que pretén millorar la qualitat del sistema universitari. Per quin model s’ha d’apostar per aconseguir un sistema universitari de qualitat?

En primer lloc cal destacar que el sistema català, amb els estàndards internacionals, ja està considerat com un sistema de qualitat contrastada. En aquest moment, per exem-ple, el Times Higher Education situa tres de les universitats públiques de Catalunya entre les 100 millors d’Europa i el rànquing de Shangai (QS) diu que de les 10 millors universitats joves a Europa, 3 són catalanes. I això té un mèrit important afegit i és que sovint els rànquings destaquen universitats que tenen com a missió principal la recerca, mentre que les universitats catalanes són generalistes; és a dir, fan docència i fan re-cerca. Les claus per obtenir aquesta qualitat són diverses; d’entre les més importants jo destaco la voluntat de les nostres universi-tats d’estar obertes al món i alhora sensibles al nostre entorn.

• L’any 1997, amb la diplomatura de Tu-risme, es va iniciar l’etapa universitària dels estudis superiors de Turisme. D’altra banda, a partir de l’any 2009, la poste-rior implantació dels títols universitaris oficials de Turisme en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior, de grau, màster universitari i doctorat, ha permès completar l’estructura de tres cicles també per a aquesta disciplina. El pas de la di-plomatura al grau ha estat, doncs, clau per a la consolidació acadèmica dels estudis de Turisme i Hoteleria. Quina valoració en fa, d’aquest fet? Quins efectes creu que podria tenir per a aquests estudis que el primer cicle fos novament de tres anys?

El pas de la diplomatura al grau no és no-més una qüestió de durada, és sobretot una qüestió de què i com s’ensenya. Els graus han aportat als nostres estudiants la possibilitat d’adquirir més competències transversals, ja que les metodologies docents s’han diver-sificat amb més seminaris, més exposicions orals, i s’ha fet ús sovint de terceres llengües.

Ara tenim la possibilitat de dissenyar una formació relacionada amb l’àmbit del turis-me de 180 crèdits. En cap cas no implicarà tornar a les diplomatures, perquè aquesta nova forma de treballar per competències no desapareixerà; això tampoc no vol dir en cap cas que els estudis de Turisme hagin de passar de 240 a 180 crèdits, simplement vull dir que es pot dissenyar un pla de formació i uns objectius professionalitzadors suficients per ser assolits en tres anys, sense pèrdua de qualitat.

• Amb relació a les conseqüències que pot tenir per al món universitari el procés sobiranista, vostè ha explicat que, en el procés de desconnexió de l’Estat espa-nyol, hi haurà garantia jurídica pel que fa al reconeixement de titulacions i es garantirà la qualitat de les universitats catalanes. Expliqui’ns quins seran els passos que se seguiran per avançar en aquesta direcció.

Sens dubte, si Catalunya tingués les capa-citats legislatives, podríem aplicar el model flexible i obert que ens és propi, i es faria un gran salt qualitatiu en l’entorn de les univer-sitats. Per fer-se’n una idea, el professorat de les universitats catalanes està integrat pel professorat dels cossos docents universita-ris, que són cossos estatals. Des de la LUC, a Catalunya s’ha vingut apostant per un model contractual que té com a objectiu la incorporació a les universitats públiques catalanes de personal docent i investigador altament qualificat i amb mèrits homologa-bles als dels estàndards internacionals.

Per això és important disposar de gover-nances flexibles, enfocades a l’excel·lència i a la internacionalització, amb polítiques de contractació de talent internacional i avaluació periòdica d’acord amb estàndards internacionals.

• Tot i l’èxit del programa Erasmus, la inter-nacionalització de la universitat catalana segueix sent un repte important. Des del seu punt de vista, quina hauria de ser l’es-tratègia per atraure talent internacional als graus i màsters de Catalunya? Quins són els principals frens a aquesta atracció?

El sistema universitari i de recerca de Cata-lunya està molt internacionalitzat, com ho demostra el fet que un 8 % del total dels nostres estudiants són internacionals (un 5 % a grau, un 25 % a màster i un 35 % a doctorat). Això ens situa en el grup de països europeus amb una major internacionalitza-ció. Dit això, la nostra determinació és seguir impulsant la internacionalització del nostre sistema. Tenim camí per recórrer, encara. Sens dubte, la flexibilització de la durada dels estudis n’ha d’afavorir la internaciona-lització. La percepció de qualitat del nostre sistema és clau per atreure nous i bons estu-diants a qualsevol dels nivells de l’educació superior universitària.

• Finalment, valori el paper del CETT com a centre capdavanter en formació en Turis-me, Hoteleria i Gastronomia.

L’impuls de la formació és un dels elements clau per a l’excel·lència turística de la nos-tra destinació. En aquest sentit, vull desta-car la vocació internacional del Centre i el seu paper docent clau en la formació i en la transferència de coneixement als futurs professionals del nostre sector turístic. La seva aposta i el seu compromís per la inno-vació, l’excel·lència i la investigació, junta-ment amb una estreta relació amb el sector, el converteixen en un centre de referència i un exemple a seguir.

És molt important que el nostre sistema uni-versitari tingui centres com el CETT, amb la seva capacitat d’innovació, d’aportar valor afegit als seus àmbits d’orientació profes-sional i de posar a disposició de la societat persones amb una formació sòlida i empre-nedora. n


16

Tema

L’evolució del turisme cap a L’SMART TOURISM

L’Smart Tourism o turisme intel·ligent és considerat com una progressió lògica de l’e-turisme. Grà-cies a l’àmplia adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’e-turisme ha estat un motor d’innovació en els processos i en la gestió del sector i, alhora, generador de canvis en les formes de consumir els serveis que no ha parat d’evolucionar des dels principis del turisme de masses.

L’estat del benestar i la millora econòmica a Europa després de la Segona Guerra Mundial van suposar un impuls impor-tant cap a l’expansió del turisme entre les classes mitjanes i el desenvolupament d’una indústria que no ha parat de créixer. La gestió turística de les principals destinacions turístiques europees, sobretot al Mediterrani, passava pel foment i les inversions públiques i privades per construir aquelles infra-estructures i serveis fonamentals que permetessin l’arribada i l’acollida dels milions de turistes que hi arribaven en busca del bon temps i la bellesa de les platges mediterrànies. Aquell turisme viatjava majoritàriament en grup i amb paquets de serveis organitzats pels operadors turístics, la majoria situats al Regne Unit i a Alemanya, principals emissors del turisme de sol i platja. La informació necessària per gestionar aquests serveis fluïa aleshores encara per telèfon i per correu postal o mitjançant el telex i, més tard, el fax. Atès que el turisme era molt depenent de la informació, va ser una empresa de transport aeri, American Airlines, la que va invertir en el desenvolupament d’un sistema d’informació SABRE que va servir, més tard, als hotels i a les agències de viatges, com a eina per a la reserva de les habitacions. Des d’aleshores, els sistemes d’informació han evolucionat per-

manentment i Internet, primer, i els smartphones, després, han suposat uns salts qualitatius enormes en la millora de la comunicació entre les empreses i les organitzacions turísti-ques, i d’aquestes amb el turista. Els primers turistes de la postguerra van experimentar per primer cop el turisme organitzat massivament, i els seus fills i els seus néts, més tard, van adquirir a poc a poc una cultura de viatge que ha anat ocupant un lloc més important en la seva vida. L’oci i les aficions, així com la cultura que els nous mitjans de comunicació ajudaven a difondre, han implicat un augment de la diversitat pel que fa a la demanda de serveis i la forma de viatjar. Avui, el turista vol viure noves experiènci-es, demana serveis de més qualitat i a un preu just i, sobretot, vol contractar els serveis i organitzar els viatges amb segure-tat i de manera còmoda. Per tot això li cal informació de les destinacions, de l’oferta i dels preus. Però a més, les xarxes socials han obert un nou paradigma de la comunicació dins del qual s’intercanvien informació i coneixement, es generen nous negocis, i la clientela i les empreses interactuen de ma-nera personalitzada. Això permet al turista influir en el pro-veïdor dels serveis amb la seva opinió, i a l’empresa, dissenyar nous productes a mida i guanyar competitivitat.

Nous recursos per al turismeAquest nou entorn de la comunicació i de la informació que incideix en la millora de l’experiència del turista i brinda a les organitzacions una gestió més intel·ligent del negoci, suposa que la destinació disposa de l’oportunitat de coordinar l’ac-tivitat turística de manera més efectiva per a les empreses, més satisfactòria per al turista i més sostenible i responsable per al territori i la seva ciutadania.L’adopció generalitzada de les xarxes socials i la creixent ten-dència a practicar el turisme mòbil ha impulsat l’aparició de dinàmiques de generació d’informació en quantitats massi-ves, sensible de ser utilitzada per a millorar tant la qualitat i la varietat dels serveis turístics, com l’experiència del con-sumidor.


17

Així, en l’àmbit de les destinacions turístiques, les Smart Des-tinations transcendeixen l’espai urbà, i es beneficien dels re-cursos dedicats a les Smart Cities o ciutats intel·ligents. Són recursos que resulten de gran utilitat per al turisme intel-ligent que pretén millorar l’experiència del turista fent més competitives les empreses i les destinacions a través d’una gestió més sostenible i responsable amb l’entorn.L’Smart Tourism és, sens dubte, un pas diferent en l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el sector, perquè incideix en el territori, així com en la go-vernança compartida entre l’Administració, el sector privat i la ciutadania. L’Smart Tourism actua en un entorn digital on s’aconsegueixen nous nivells d’intel·ligència dels sistemes turístics. Això s’aconsegueix amb la transformació dels fluxos d’informació i de les formes com es creen, s’intercanvien, es consumeixen i es comparteixen les experiències turístiques.Pel que fa a les empreses, amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació s’han redefinit les formes de gestió i producció, impulsades pel flux de dades massives i els nous sistemes d’informació. A més, els nous canals i es-tratègies de venda i màrqueting (eCommerce), així com nous models de negoci, estan impulsant canvis en sectors econò-mics tradicionals, com és el cas de l’economia col·laborativa o, també, l’aparició de nous formats gastronòmics.

Millorant l’experiència del turistaDes de la perspectiva del consumidor, és a dir, del turista, les TIC han transformat no només la idea del viatge, sinó també del previatge i del postviatge; alhora que, a través dels ano-menats wearables (rellotges, ulleres, polseres… intel·ligents) o dels nous espais sensorials, s’ha obert un nou camp per a la creació d’experiències turístiques. El turista, constantment connectat, ha esdevingut protagonista principal, redactor i cocreador de la pròpia experiència turística.A tall d’exemple, l’Smart Tourism contribueix a millorar l’ex-periència del turista en tot allò que fa referència al suport i a l’assessorament durant la seva estada. Això és possible amb recursos com per exemple el màrqueting SoCoMo (Social

Context Mobile), que es basa en l’extracció de “la gran quan-titat d’informació personal que els proveïdors poden obtenir del turista/consumidor” (Buhalis et al., 2014), que el mateix consumidor li forneix a través de l’explicació/narració de la seva activitat a les xarxes socials. Un segon nivell d’informació procedent dels consumidors és el que les empreses obtenen a través dels aparells mòbils. L’extreuen els sensors situats dins els aparells i que informen sobre indicadors externs contextuals com ara el temps, la lo-calització i l’hora. El tercer nivell d’informació el forneix l’aparell mòbil ma-teix i fa referència a la forma com el consumidor l’utilitza, la seva freqüència d’ús, etc. D’aquesta manera les empreses poden obtenir informació sobre el perfil del consumidor. A través de sistemes de gestió contextual poden predir les necessitats o les intencions que té el turista/consumidor, i suggerir-li consells i recomanacions adequades a aquestes necessitats o intencions. D’aquesta manera se li poden evitar cues innecessàries, proposar-li rutes alternatives, suggerir-li mitjans de transport més adequats i menys contaminants... En definitiva, millorar la seva experiència durant l’estada, a la vegada que les empreses i la destinació optimitzen l’ús dels seus serveis.

Els reptes de futurLa gestió intel·ligent de les organitzacions basada en la bona explotació de la informació en grans quantitats –o big data– de què disposen les pròpies organitzacions i de la que gene-ren els turistes, conformen un ecosistema molt adient per a la gestió sostenible i responsable del turisme a les desti-nacions. Malgrat el preeminent rol que tenen les tecnolo-gies en l’Smart Tourism, no cal oblidar que són els bons plantejaments de les iniciatives i dels objectius, i el disseny d’estratègies gestionades amb l’eficiència les que en deter-minaran l’èxit. Els nous reptes a què s’enfronta el turisme pels importants canvis en la demanda, l’aparició de noves varietats de ser-veis turístics i les noves economies col·laboratives, juntament amb els nous condicionants en la bona gestió dels recursos hídrics, de la reducció i reciclatge de residus i d’optimització del consum energètic, poden ser un excel·lent aliat en el dis-seny d’estratègies dins de l’ecosistema de l’Smart Tourism en què s’aprofitin les tecnologies per convertir el turisme en una indústria sostenible ambientalment, social i econòmica. La càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, impulsada pel Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT i la Universitat de Barcelona, ha pres la iniciativa d’orga-nitzar l’Smart Tourism Congress Barcelona CETT-UB (STCB), que se celebrarà al Campus CETT entre el 9 i l’11 de novem-bre de 2016, un congrés internacional on es tractarà un dels àmbits més innovadors en el turisme avui: l’Smart Tourism. n

Dr. Oriol MiralbellProfessor i investigador del CETT-UB


18

Tema: Les opinions

dR. ANTONIO GUEVARA Degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Màlaga i president de RedIntur

Las empresas turísticas compiten en un mercado global en el que el turista dispone de múltiple información para escoger la mejor oferta. A su vez, las empresas pueden acceder a través de Internet a gran cantidad de información sobre los perfiles e intereses de la demanda, intentando adaptarla a los diferentes ociotipos de tu-rista, cada vez más específicos y dinámicos. Este conocimiento de los clientes potenciales resulta esencial para poder diseñar estra-tegias de marketing que ayuden a las empresas a conseguir que el cliente que busca información decida realizar la compra o la reserva. Los sistemas de business intelligence (BI) se han conver-tido en herramientas muy importantes para extraer conocimiento y optimizar la toma de decisiones, lo que permite gestionar la experiencia turística durante la estancia en un destino, pero tam-bién mejorar la oferta de manera ágil y flexible, adecuándola a los intereses y las expectativas de los diferentes ociotipos de manera permanente, como ocurre a través de los sistemas de recomen-dación y las redes sociales. El Smart Tourism incluye, entre otras características, el uso adecuado por parte de las empresas de la información interna y externa y su gestión inteligente, para mejo-rar la experiencia del turista, adaptando su oferta, ayudándolo en su viaje y garantizando una eficiente prestación de sus servicios bajo principios de sostenibilidad y responsabilidad social. La colaboración de las empresas con el destino turístico y su coordinación en clústeres garantiza un mejor aprovechamiento del conocimiento y contribuye a hacer más eficiente dicho des-tino, ya que permite el intercambio de información entre los ac-tores –al igual que se lleva a cabo en redes abiertas– y, por tanto, un aumento considerable de la competitividad de los destinos. Por ejemplo, en un gran evento, la coordinación de los servicios de transporte, hoteles, empresas de ocio, servicios culturales y depor-tivos..., puede hacer que la gestión de la movilidad de los visitantes sea más cómoda y mejore su experiencia, de manera más soste-nible y socialmente responsable con los residentes del destino. Podemos afirmar que la gestión eficiente e inteligente de la infor-mación en las empresas e instituciones turísticas y el intercambio de información sensible entre los miembros de un clúster em-presarial favorece un turismo más inteligente. Además, el apro-vechamiento del conocimiento en dichos clústeres permite la ge-neración de innovación abierta en la que las empresas cooperan para generar nuevos servicios o mejorar servicios ya existentes de forma disruptiva. Por último, es interesante destacar que los entornos más abiertos y organizados, en los que las nuevas ideas penetran a través de los llamados agujeros estructurales de las redes sociales, facilitan la generación de innovación abierta. Los destinos con la oferta más innovadora son aquellos en los que las estructuras de coordinación son más activas, y su colaboración, más abierta a la entrada de nuevas ideas e iniciativas. n

dR. CHUMLO KOO Director General de l’Smart Tourism Research Center de Seül, a Corea del Sud

Smart tourism is being implemented for general or specific pur-poses, so that it requires entire ecosystems that integrate diffe-rent tourism players across different localities to provide a seam-less tourism experience. This means that tourism infrastructures such as accommodation, transportation and restaurants all come together to give the traveller the best travel experience. The re-lationships and interdependencies ensure that resources are consumed together and facing complex and dynamic changes. The term “ecosystem” is used here to describe the relationships between economic bodies such as producers, distributors, con-sumers, and government agencies in the context of competition and cooperation. Co-creation through smart tourism ecosystems produce, exchange and consume value and rapidly respond to its relevant relationships to generate and evolve according to need. Relationships between tourism products and services will be fluid, bundling small and family-owned businesses and new markets with established accommodations to enhance the tourism expe-rience. The key factor in co-creation through collaboration is the connection between the aforementioned economic bodies and their dynamic interactions through trust, reliability and openness.A “smart experience” in smart tourism would utilize all aspects of the essence of smart tourism. Such an experience would con-nect the tourist with tech, such as travel apps utilizing virtual and augmented reality, websites and social media outlets to aid in choosing a destination and booking flights and housing on the basis of online review. Tourists can use these modes of research in all stages of travel, from the initial booking to looking up infor-mation at their chosen locations, to posting an online review of their experience at the end of their trip. Technologies can help in checking schedules of a venue, finding routes from destination to destination, comparing prices and translating foreign languages. Tourists can experience instant gratification through using avai-lable tech to easily access accommodations and transportation, catering to the impulses of the traveller and allowing for a more flexible, enjoyable and stress-free travel.Customers’ experience can be differentiated by their level of in-volvement. Smart Exchange Layer can assist both in cognitive and emotional information processing of a heritage site, museum or gallery. Tourists typically go sightseeing and simply browsing in foreign countries without any relevant language skills or his-torical background. Today, tourists can increase their skills and knowledge by using apps that can translate a foreign language to the tourists’ native tongue, enabling them to actively engage and better understand, not just the entertainment aspects, but also the culture and history of the place they are visiting. The tourists’ understanding and appreciation of their destination and also their travel experience will increase exponentially. n


19

ANTONIO LóPEZ dE ÁVILA President-CEO de SEGITTUR (Sociedad Estatal para la Gestión de la Innovación y las Tecnologías Turísticas, S. A.)

El subcomité 5 de Destinos Inteligentes, perteneciente al Comité Téc-nico de Normalización de Ciudades Inteligentes CTN178, define el destino turístico inteligente como: “Un destino turístico innovador, consolidado sobre una infraestructura tecnológica de vanguardia, que garantiza el desarrollo sostenible del territorio turístico, accesible para todos, que facilita la interacción e integración del visitante con el entorno e incrementa la calidad de su experiencia en el destino y mejora la calidad de vida de los residentes.” Quizá sea una definición algo larga, pero contiene los cuatro ejes del destino inteligente (in-novación, tecnología, sostenibilidad y accesibilidad) y hace mención a la mejora de la experiencia del turista y, sobre todo, a la necesaria mejora de la calidad de vida del residente. Estamos asistiendo a la creación del nuevo modelo turístico del si-glo XXI. La tecnología ha cambiado la forma de planificar y reservar los viajes, pero también la forma de disfrutarlos y compartirlos. El perfil del turista ha cambiado en los últimos años. Es exigente, mul-ticanal, independiente, busca la mejor relación calidad-precio, espera recibir un servicio personalizado y necesita poder estar conectado de forma permanente. Además, demanda experiencias auténticas, desti-nos que ofrezcan una oferta turística diferencial, coherentes con el entorno natural, social y cultural. Pero la tecnología no convierte por sí sola a un destino en inteligente. Debe ir acompañada de un proceso de cambio a todos los niveles. No se trata solamente de ofrecer lo que el turista necesita de forma aislada, sino de anticiparse a sus aspiraciones. Para ello, se debe ga-rantizar que en el destino inteligente existan infraestructuras de te-lecomunicaciones para que el turista pueda estar conectado con sus dispositivos disfrutando de una conexión de calidad y con garantías suficientes de seguridad. Y debe implantar herramientas de inteligen-cia turística que permitan la recogida, ordenación y tratamiento agre-gado de datos de los turistas (sus gustos, costumbres, movimientos, actividades, compras, etc.) antes y después del viaje (páginas web del destino, redes sociales, apps específicas…) o durante el mismo (moni-torización de móviles, sensorización, iBeacons, Li-Fi, etc.). Por el lado de la oferta, empresas y gestores del destino deben evolucionar para dar respuesta a este nuevo turista digital en todo el ciclo del viaje (an-tes, durante y después): promoción, comercialización, prestación de servicios en el destino… El objetivo final es que el destino sea soste-nible a largo plazo económica, sociocultural y medioambientalmente. La explotación del dato, el big data y el open data, suponen la gran oportunidad para los gestores de los destinos que, a través de la inte-ligencia turística, deben realizar acciones sistematizadas de vigilancia tecnológica e inteligencia competitiva, incorporando la información de fuentes externas a la gestión del destino. Para ello el sector empresarial, las administraciones públicas, los en-tes y agentes locales, los centros tecnológicos y las universidades, entre otros, deben coordinarse y colaborar para lograr este objetivo. n

dR. JAUME FONT Professor titular d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona

Evidentment, podem afirmar que la gestió intel·ligent del ter-ritori a través dels sistemes d’informació és una forma de tu-risme intel·ligent. Aquests sistemes d’informació són presents en tots els sectors de l’activitat socioeconòmica i cultural, i són a tot arreu. Actualment, uns Sistemes d’Informació Geo-gràfica (SIG) cada vegada més potents permeten cartografiar a totes les escales –del nivell local al global- qualsevol feno-men que tingui una dimensió territorial. I el turisme és un fe-nomen essencialment territorial, de manera que poder disposar en temps real de tota aquesta informació afavoreix la gestió intel·ligent del turisme. La disponibilitat i l’ús cada vegada més afinat de les dades de geolocalització permeten apropar-se al turisme intel·ligent des de dues perspectives: la de la gestió pròpiament dita i entesa en un sentit ampli, i la de la realització de l‘experiència turística. En el primer cas, la gran disponibilitat de dades en temps real facilita la gestió intel·ligent dels fluxos turístics horaris, diaris i estacionals, com també el fet de fixar políti-ques de capacitat de càrrega i d’introduir criteris de sosteni-bilitat en la gestió de qualsevol espai turístic. Des de la pers-pectiva de l’experiència turística les possibilitats són enormes i la majoria romanen inexplorades o només les intuïm. Des del punt de vista de la gestió, tampoc serà necessari omplir el ter-ritori de senyals de tot tipus (GR, PR, rutes culturals), sinó que tindrem tota la informació al mòbil. La natura hi guanyarà, ja que en lloc de posar senyals, els gestors podran destinar el pressupost a la millora física del camins i senders. El paper de la tecnologia mòbil en l’augment de l’experiència turística és total. Mai havíem disposat de tanta informació territorial concentrada en un petit aparell, i l’augment dia a dia és exponencial. Ho duem tot al telèfon mòbil. A dia d’avui, per exemple, ho podem fer pràcticament tot amb el mòbil, com ara programar i realitzar visites a museus i a grans equi-paments culturals. En l’àmbit del turisme actiu i de la natu-ra, per exemple, no només podem seleccionar els itineraris conforme als nostres interessos ambientals o paisatgístics, sinó que disposem d’informació sobre el seu estat, el grau de freqüentació i la millor hora del dia per poder fer tal o qual observació en funció de l’estació de l’any i de les condicions meteorològiques.Sens dubte, les possibilitats que ofereix el big data per fer una gestió sostenible del turisme són enormes, des de les més elementals –com ara fixar capacitats de càrrega d’un recurs turístic en funció dels fluxos turístics horaris...–, fins a l’es-tabliment de polítiques integrades de gestió. Tal com he dit abans, la major part de les possibilitats de futur romanen en-cara inexplorades. n


20

CETT Formació

El CETT i la UB promouen conjuntament els PROGRAMES dE dOCTORAT de Turisme, Hoteleria i Gastronomia

Gràcies a l’acord de col·laboració signat el 20 de gener amb la Universitat de Barcelona, investiga-dors del Campus Internacional de Turisme, Hotele-ria i Gastronomia CETT podran participar en pro-grames i activitats de l’Escola de Doctorat de la UB. S’impulsa, d’aquesta manera, la formació de doctors especialitzats en l’àmbit del turisme.

El 20 de gener, la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, i el Dr. Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB), van signar al Campus CETT aquesta iniciativa conjunta per promoure la recerca i la formació de doctors, un nou vincle que se suma a la ja extensa relació entre el CETT i la UB. El conveni de col·laboració entre ambdues entitats acadè-miques farà possible que els investigadors del CETT puguin participar en programes de doctorat de la Universitat, a tra-vés de l’Escola de Doctorat de la UB. D’aquesta manera, els acadèmics podran dur a terme direccions de tesi doctorals, mitjançant la seva vinculació a les línies de recerca definides en els citats programes. L’acord, que facilitarà la creació de programes de doctorat de Turisme propis, també perme-trà oferir programes conjunts entre la UB i el CETT. A més, es fomentaran activitats en comú, en les quals podran participar

els doctorands dels programes, com ara activitats de recerca i formatives vinculades als grups de recerca Turisme, Cultura i Territori, Hoteleria, i Cuina i Gastronomia del CETT.Aquesta cooperació també es farà extensiva a la publicació i la difusió conjunta dels resultats de la recerca que guardin relació amb les tesis doctorals i fruit d’altres col·laboracions, en el marc dels programes de doctorat.El conveni de col·laboració entre el CETT i la UB se suma a altres iniciatives i acords entre les dues entitats acadèmiques per fomentar el coneixement i la investigació de nivell uni-versitari; un vincle que ha fet possible iniciatives d’èxit com a la creació de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia del CETT, que pretén impulsar l’excel·lència, la competitivitat i la sostenibilitat turística, amb la realització de projectes d’in-vestigació, recerca i desenvolupament, activitats de formació i accions de difusió i transferència del coneixement, especi-alment en l’àmbit del turisme urbà a la ciutat de Barcelona.Segons el Dr. Enric I. Canela, vicerector de Política Científica i director de l’Escola de Doctorat de la UB, “l’acord entre la UB i el CETT fa que el CETT sigui una entitat col·laboradora de l’Escola de Doctorat de la UB. Permetrà, doncs, que el profes-sorat doctor del CETT pugui participar en els programes de doctorat de la UB i que el CETT lideri la formació de doctors

en l’àmbit de turisme en qual-sevol de les seves branques de coneixement. Igualment, farà possible la realització de docto-rats industrials, que es podran vehicular a través de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastro-nomia.” n

Nous cursos de FORMACIó CONTÍNUA per a professionals

Enguany, i per donar resposta a les demandes d’especialització del sector, s’ha ampliat el catàleg de cursos de formació contínua de curta durada que ofereix el CETT als professionals i a les empreses del sector. En l’àmbit del Turisme s’ofereix el nou curs Com Dissenyar un Pla de Fidelització de Clients Personalitzat i el nou diploma d’especialitat e-Commerce Mana-ger. Pel que fa a l’àrea de Gastronomia, els dos nous cursos són Màrqueting Digital per a Cellers i Empreses de Restauració i Gastronomia, i Iniciació a la Cocteleria Professional. Gràcies a l’èxit assolit en la primera edició, s’inclou novament el di-ploma d’especialitat Food&Beverage Manager. En el cas de l’onzena edició del curs de Revenue Management, s’ofereix una nova versió semipresencial en col·laboració amb CETTeLearning. Tots aquests cursos especialitzats complementen l’àmplia oferta formativa contínua que el Campus CETT-UB ofereix per millorar les competències dels professionals. n


21

els doctorands dels programes, com ara activitats de recerca i formatives vinculades als grups de recerca Turisme, Cultura i Territori, Hoteleria, i Cuina i Gastronomia del CETT.Aquesta cooperació també es farà extensiva a la publicació i la difusió conjunta dels resultats de la recerca que guardin relació amb les tesis doctorals i fruit d’altres col·laboracions, en el marc dels programes de doctorat.El conveni de col·laboració entre el CETT i la UB se suma a altres iniciatives i acords entre les dues entitats acadèmiques per fomentar el coneixement i la investigació de nivell uni-versitari; un vincle que ha fet possible iniciatives d’èxit com a la creació de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia del CETT, que pretén impulsar l’excel·lència, la competitivitat i la sostenibilitat turística, amb la realització de projectes d’in-vestigació, recerca i desenvolupament, activitats de formació i accions de difusió i transferència del coneixement, especi-alment en l’àmbit del turisme urbà a la ciutat de Barcelona.Segons el Dr. Enric I. Canela, vicerector de Política Científica i director de l’Escola de Doctorat de la UB, “l’acord entre la UB i el CETT fa que el CETT sigui una entitat col·laboradora de l’Escola de Doctorat de la UB. Permetrà, doncs, que el profes-sorat doctor del CETT pugui participar en els programes de doctorat de la UB i que el CETT lideri la formació de doctors

en l’àmbit de turisme en qual-sevol de les seves branques de coneixement. Igualment, farà possible la realització de docto-rats industrials, que es podran vehicular a través de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastro-nomia.” n

LA TESI d’Anna Torres rep el PREMI Extraordinari de Doctorat

El passat 11 de febrer la professora i investigadora del CETT, la Dra. Anna Torres, va rebre el Premi Extraordi-nari de Doctorat de l’any acadèmic 2012-2013, com a reconeixement a l’excel·lència acadèmica de la seva tesi titulada “Turisme i Sostenibilitat: Una proposta metodològica per a l’estudi de la sostenibilitat turís-tica a escala municipal”. La cerimònia es va realitzar al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, i va premiar aquelles tesis doctorals amb qualificació d’excel·lent cum laude que havien estat millor valorades per la Comissió de Doctorat de cada facultat. n

CETT Formació

“ELS PERFILS PROFESSIONALS, la clau de l’elecció”

La primera promoció d’alumnat del grau de Ci-ències Culinàries i Gastronòmiques (GCCG) va participar, a principis de març, en aquesta sessió destinada a conèixer millor les dues mencions que podran escollir a partir de tercer curs.

L’alumnat de segon curs del grau de GCCG, la primera promoció de la formació, ha d’es-collir amb vista a l’any vinent una de les dues mencions següents: la de Direcció d’Alta Cuina i Innovació Gastronòmica en la Res-tauració Comercial, o bé la de Direcció Culinària i Innovació Gastronòmica en la Indústria Alimentària i Col·lectivitats. Per aquest motiu va tenir lloc aquesta sessió informativa, que va comptar amb la presència, com a professionals del sector, de diversos experts: Jordi Marzo, director de Restauració del Grup Cacheiro; Mateu Casañas, copropietari i xef del Restau-rant Disfrutar (1* Michelin); Josep Marlet, director de Cuina Central del Grup Sehrs; i Jaume Drudis, Lead Chef R&D De-ploy EU i Director Culinary I&D Unilever EU, d’Unilever. n


22

CETT Formació

LA X TROBAdA GASTRONÒMICA.CAT, en clau catalana i amb projecció internacional

Amb motiu del CREG (Catalunya Regió Europea de la Gastronomia) la Trobada Gastronòmica CETT d’enguany s’ha tematitzat en clau catalana. De l’11 al 13 d’abril, i al Campus CETT-UB, una repre-sentació dels principals xefs, professionals i pro-ductors del país en aquest àmbit han transmès el seu coneixement sobre el producte i la gastrono-mia catalana a l’alumnat del CETT. Una oportunitat única per conèixer de primera mà per què la cuina i gastronomia del país són referents internacionals.

Des de fa 10 anys, la Trobada Gastronòmica suposa un apro-pament real entre el sector gastronòmic i el món formatiu, en què la difusió de les seves bases, tendències i cultura per-met formar, al CETT, millors professionals, amb nous conei-xements i valors. Amb aquesta premissa, Nan Ferreres, direc-tora de l’ETP CETT, va inaugurar aquestes jornades fent incís en l’estreta relació que des de fa anys existeix entre el CETT, la cultura gastronòmica, el producte i les tradicions catala-nes, amb accions i iniciatives que han fomentat en l’alumnat el coneixement i la sensibilitat per la pròpia identitat. Carles Gaig, 1* Michelin i padrí de la Trobada, va lloar la feina que fa el CETT i va insistir sobre la importància de la Trobada per reforçar el vincle cuina-escola, i Antoni Díaz, director general d’Alimentació de la Generalitat de Catalunya (vegeu el re-quadre), va explicar el CREG i va encoratjar els estudiants a gaudir de la professió i a defensar la gastronomia catalana. Les ponències de la Trobada van ser molt enriquidores, amb sessions com ara l’estudi sobre l’street food i el food truck, amb Montserrat Saperas, directora del Grup de Recerca Cui-na i Gastronomia del CETT, i la participació d’antic alumnat emprenedor del CETT, amb models de negoci en el món del food truck –Marc Muñoz, amb Comaxurros, Albert Gómez, amb Butifarring, i Roger Mora i Marc Revilla, amb La Catu-sa–; i les brillants exposicions sobre Tickets i el Grup El Barri d’Albert Adrià; i del xef Joan Roca, 3* Michelin, sobre els pro-jectes, les tècniques, la creativitat... que fan d’El Celler de Can Roca un referent al món, sobre la seva tasca social amb joves amb exclusió social, i la nova etapa a l’ONU, com a Ambaixa-dors de Bona Voluntat per lluitar contra la fam i la pobresa. Durant la Trobada, els protagonistes van ser els productes catalans de qualitat, a través de les explicacions de represen-

tants i col·laboradors del Clúster Gourmet, com ara Format-ges Betarra, formatges artesans i ecològics; Mas Gourmet i l’aplicació culinària dels curats; o Salgot i la seva concepció ecològica de l’embotit, entre altres. A més, es van realitzar ponències i demostracions d’apropament al producte, amb empreses com ara Balfegó, de l’Ametlla de Mar, un referent internacional en el món de la tonyina; o Collverd, productor de foie, a Vilamalla. Un any més, la Trobada reforça l’estreta relació entre la formació i la gastronomia, i posa de manifest el valor i la qualitat dels productes d’identitat catalana.

LA TROBADA GASTRONòMICA.CAT I EL CREG

La formació i els joves són un valor segur en els temps actuals; possiblement un dels més importants que la nostra societat i el país necessiten per entomar els reptes. També ho és per a les empreses, que mitjançant el capital humà poden créixer i generar ocupació i riquesa. Catalunya Regió Europea de la Gastronomia és un pro-jecte viu i amb vocació inclusiva que compta amb en-titats, agents i persones del país que treballen per pro-moure la gastronomia catalana. Basat en el trinomi de producte, territori i cuina, eix vertebrador i diferenciador que ha permès a Catalunya aconseguir aquest distintiu, el seu objectiu és fer que la gastronomia esdevingui un element identitari que permeti la diferenciació i singu-larització del territori. Així va sorgir l’eslògan “Som terra, som mar, som gastronomia”, un resum de la veritable identitat d’aquesta terra. En aquest sentit, el DARP co-participa amb el CETT en la Trobada Gastronòmica.cat per donar valor al CREG i a la formació de la gastrono-mia com a element diferenciador d’un país de futur. n

Antoni Díaz


23

LA X TROBAdA GASTRONÒMICA.CAT, en clau catalana i amb projecció internacional

Jornada sobre MÀRQUETING dIGITAL en el sector gastronòmic

A principis de desembre es va celebrar a l’Ho-tel Alimara Barcelona la Jornada sobre Màr-queting Digital en el Sector Gastronòmic. En els últims anys s’ha comprovat com s’afegia un nou component en els rituals gastronòmics: la tecnologia 2.0. És comú veure a la taula dels co-mensals telèfons mòbils amb què es faran foto-grafies del menjar, que es pujaran a la xarxa per compartir què mengem, on ho fem i amb qui. És evident que la cultura del menjar s’ha popu-laritzat; tothom en sap i tothom en parla. Ara, més que mai, el sector gastronòmic va a l’alça i les empreses han hagut d’adaptar-se per arribar a un públic cada cop més exigent.

El màrqueting digital és, sens dubte, una de les disciplines més rellevants en l’actualitat per a la comunicació i la comercialització de les or-ganitzacions del sector gastronòmic i de la restauració. És també cada cop més important per aconseguir i reforçar la identitat diferencial d’aquestes organitzacions en el mercat. Les empreses Foodie&Tours, Vivential Value, eltenedor.es i MACARFI van participar en la Jor-nada, i van explicar a l’alumnat i als professio-nals del sector assistents el valor de tenir una estratègia definida i de controlar elements com ara la reputació online, els rànquings i les publi-cacions de referència per als consumidors, o co-nèixer i emprar els nous canals de comercialitza-ció digital, com a elements clau per als negocis. n

CETT Formació

ÈXIT del primer curs de COCTELERIA I MIXOLOGIA

El novembre, el CETT-UB va iniciar el primer curs amb Di-ploma d’Extensió Universitària de Cocteleria i Mixologia de l’Estat espanyol, amb la totalitat de places exhaurides. Javier de las Muelas, director de desenvolupament con-ceptual del curs, va donar el tret de sortida a la nova for-mació, amb professorat i representants del Comitè Assessor.

La concepció multidisciplinària de les matèries que formen el curs, ideades amb la voluntat de formar professionals complets des d’una nova dimensió en el coneixement de la cocteleria, permet a l’alumnat formar-se des de diverses perspectives i temàtiques. Per a la realit-zació de les classes s’ha creat una aula tècnica a les instal·lacions del Campus CETT-UB, amb estacions de cocteleria professionals mòbils especialment dissenyades per al curs, conjuntament amb Cocktail Stations. La seva creació respon a la voluntat d’emular una barra professional, amb una estructura idònia per a la pràctica i l’aprenen-tatge en un espai real. S’ha comptat amb la participació de Simone Caporale, un dels mà-xims exponents de la cocteleria mundial, i de grans experts i profes-sionals com ara Manel Tirvió, president honorífic de l’ABE Catalunya; Josep Maria Gotarda, propietari de l’Ideal Cocktail Bar de Barcelona i president d’ABE Catalunya: Marc Àlvarez, Head Manager Bartender del grup El Barri d’Albert Adrià; Santi Ortiz, assessor i bartender de Paradiso amb Giacomo Gianotti; Ginés Pérez, propietari de la cocte-leria Belvedere; Gerard Acereda, cap creatiu del grup Dry Martini; i Eduard Campos, bartender de la cocteleria Negroni, entre altres. Molts alumnes participants ja han començat les pràctiques en esta-bliments capdavanters com ara Dry Martini o Slow. Com a resposta a l’alta acceptació que ha tingut la primera edició, el curs 2016-2017 se n’obriran dos grups. n

Més informació: www.cett.cat/cocteleria-i-mixologia


24

CETT Formació

Coneguem els dOCENTS del CETT

dANIEL LóPEZ

Tècnic Superior en Cuina i Gastronomia, pro-fessor de Cuina i responsable de la coordinació pedagògica de l’Aula Cuina del CETT, es defineix a si mateix com una persona rigorosa, reflexiva, constant, organitzada i empàtica.

ANNA TORRES

Vaig tenir una primera entrevista amb el director de l’Esco-la Universitària el 2010 i, tot i que al final no vaig poder col-laborar en les classes que m’havien proposat, em va dir que quan acabés el doctorat tornés a contactar-hi. Així ho vaig fer... I el curs 2012-2013 em vaig incorporar a l’equip del CETT.

La meva primera incursió a les aules va tenir lloc el curs 2009-2010, a la Facultat de Geografia i Història de la Univer-sitat de Barcelona. Des d’aleshores la meva activitat i experi-ència docent s’ha anat incrementant positivament. Crec que l’alumnat del CETT em percep com una professo-ra exigent, però que, quan els estudiants ho requereixen, els ofereix ajuda en tot el que calgui.

M’agradaria pensar que els ajudo a qüestionar-se l’statu quo, a desplegar la capacitat crítica sobre allò que els envolta, i sobre el model turístic en concret. I a repensar les formes de fer i de gestionar el turis-me sota criteris de sostenibilitat.

El primer any que vaig fer docència, amb 27 anys, tenia a classe un alum-ne que era molt més gran que jo. Cada vegada que fèiem una sortides de camp els responsables que ens atenien es dirigien a ell en comptes de a mi. La situació era bastant còmica.

Amb la recent creació de la càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB s’obre un món de possibilitats per a la investigació turística. Espero participar-hi molt activament, treballar per a millorar la sostenibilitat turística en destina-cions urbanes i transferir el nou coneixement a l’alumnat. n

Fa 12 anys, un amic que hi treballava em va parlar del projec-te i em va comentar que hi havia places vacants de professor. Vaig començar com a cuiner al centre d’aplicació Naturalment, un restaurant que el CETT gestionava a Barcelona Activa, i un any més tard m’incorporava a l’Escola com a professor.

Des del 2006 exerceixo de professor de Cuina a les aules teòriques i pràc-tiques de l’Escola. Imparteixo classes teòriques de Tècniques Culinàries i porto la coordinació pedagògica a l´Aula Cuina. Penso que em veuen com una persona propera, implicada i molt rigorosa amb la formació.

El fet de conèixer i dominar coneixe-ments i tècniques de cuina que els permetran ser bons cuiners i progres-

sar amb una base sòlida, tot allò referent a la gestió econòmica, i valors com la passió per la feina, la responsabilitat i l’exigèn-cia en l’execució. I els inculco que gaudeixin amb el que fan.

Durant aquests anys com a professor he viscut moltes anèc-dotes divertides i curioses, però la que recordo més va ser quan tot just començava com a professor... Vaig demanar a un alumne que em portés un estri per a tallar els ous -que professionalment l’anomenem guitarra-, i em va preguntar on era la classe de música.

Perfeccionar i millorar el meu nivell d’idiomes, ja que tenir una visió internacional aporta coneixement, i tant al professorat com a l’alumnat això ens interessa molt. I créixer amb el projecte del CETT, que en els últims anys s’ha convertit en una referència mundial pel que fa a la formació en hoteleria. n

Llicenciada en Ciències Ambientals, Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental, i Doc-torada en Geografia, és docent, investigadora i coordinadora de postgraus al CETT des del 2012. Diu que és una persona exigent, motivada, treba-lladora, responsable i organitzada.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT?

• Com creus que et valora i percep l’alumnat?

• Explica’ns alguna anècdota curiosa de la teva trajectòria.

• Parla’ns dels teus projectes de futur...


25

Formem part de la Jornada de Food Trucks i Seguretat Alimentària. L’AVICH, l’Associació de Veterinaris i Higienistes de Catalunya, va organitzar el 2 de desembre una jornada amb taula rodona per debatre sobre les qüestions que afecten aquest fenomen a l’alça, els food trucks. El Grup de Recerca Cuina i Gastronomia del CETT va participar activament en l’organització de l’acte, que va comptar amb un dinar de treball en què va assistir la junta en ple de l’Associació Catalana de Food Trucks i l’organitzador de l’Eat Street Barcelona, Joe Littenberg, amb el professorat del CETT Emma Pla, Lucas Vidaller i Montserrat Saperas, qui va introduir i va moderar la taula rodona.

La Dra. Laia Coma participa a les VII Jornadas Arte y Ciudad. IV Encuentros Internacionales. El 18 de novembre la professora va presentar-hi la comunicació “Herramientas digitales como instrumentos de educación artístico-patrimonial al servicio de una ciudad educadora: experiencias tangibles en la ciudad de Barcelona”. Les jornades van tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, organitzades pel Grupo de Investigación Arte, Arquitectura y Comunicación en la Ciudad Contemporánea del Departamento de Comunicación Audiovisual y Publicidad II (UCM) i el Departamento de Historia del Arte y Patrimonio del Instituto de Historia (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

Presents al III Fòrum de Turisme de la Selva. El 2 de desembre es va celebrar a Caldes de Malavella aquest l’espai de trobada anual per a la reflexió sobre el turisme a la Selva. S’hi va debatre sobre la gastronomia i el turisme, dos àmbits ben presents a la comarca, aprofitant que Catalunya ha estat declarada Regió Europea de la Gastronomia 2016, i que el 2017 serà l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme, i per fer-ho es va comptar amb la participació d’experts, i amb la presentació de productes desenvolupats al territori. La professora del CETT Mercè Civera va exposar-hi la ponència “La gastronomia i el patrimoni culinari en el desenvolupament local”.

Participació a la EITS Conference on Managing and Promoting Sustainable and Accessible Tourism Destinations. El 28 de gener, els professors del CETT Anna Torres i Damià Serrano van viatjar a Brussel·les per assistir a aquesta jornada, organitzada per la Comissió Europea en el marc del projecte ETIS, que pretén promoure la sostenibilitat i l’accessibilitat turística en les destinacions d’arreu d’Europa. L’ETIS, iniciat l’abril de 2013, ha posat en marxa –en fase experimental– indicadors de diversa naturalesa en casos pilot. El CETT hi ha col·laborat a través de la Diputació de Barcelona i el Grup de Recerca Consolidat ANTERRIT-UB, amb l’aplicació de 27 indicadors bàsics en 35 destinacions de la província de Barcelona.

Enric López participa en el IX Congrés Mundial sobre Turisme de Neu i Muntanya. Del 2 al 4 de març va tenir lloc a Sant Julià de Lòria, a Andorra, aquest congrés organitzat per la OMT i el Principat d’Andorra. Un any més, la idea ha estat fer difusió dels reptes i les oportunitats que presenta el turisme de neu i de muntanya, a la vegada que s’ha aportat una visió global sobre els negocis d’èxit relacionats, la innovació, els impactes del canvi climàtic i el màrqueting turístic. Enric López C., professor i investigador del Grup de Recerca Hoteleria del CETT, va ser convidat com a moderador de la sessió “Els productes a l’exterior i el turisme d’aventura necessiten promoció: Quines són les noves eines de màrqueting per a les destinacions de muntanya?”.

Mireia Ros, ponent en el II Fòrum de Turisme de Reunions de Catalunya. Mireia Ros, professora del CETT, va assistir com a ponent, el 17 de març, en aquest fòrum de turisme organitzat pel Catalunya Convention Bureau. Ho va fer a la càpsula “ABC del MICE” pensada per a nous professionals del sector. A més, 18 alumnes del CETT van participar a l’esdeveniment com a staff durant tota la jornada, en què van cobrir les àrees de registre, acreditacions i serveis, responsabilitat de les diferents sales, acompanyament i atenció als ponents, i suport a l’organització. D’aquesta manera, van poder aplicar els coneixements assolits a les aules en un fòrum de referència en el sector. n

CETT Formació

FLAIXOSConeguem els dOCENTS del CETT


26

CETT Formació

SORTIdES formatives de l’alumnat

El darrer semestre, els estudiants de les diverses formacions del CETT han realitzat múltiples sortides destinades a complementar els coneixements, fora de les aules i en espais professionals reals que per-meten conèixer de primera mà la realitat del sector.

• MÀSTERS I CURSOS D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIAL’alumnat del màster universitari oficial d’Innovació en la Gestió Turística, en l’especialitat de Gestió Turística del Pa-trimoni Cultural i Natural, va visitar, al Berguedà, el Museu de les Mines de Cercs. L’actual directora, Alba Boixader, ex-alumna del màster, va explicar el dia a dia d’un museu local i les dificultats de gestió que comporta. La sortida va concloure amb la visita a una de les restes paleontològiques més im-portants d’Europa, el jaciment de Fumanya, i del futur Centre d’Interpretació, que en un any obrirà les portes al públic.En el marc de l’assignatura Gestió d’Esdeveniments, del màs-ter universitari oficial de Direcció Hotelera i de Restauració, els estudiants van visitar La Roca Village i van assistir a la conferència “Gestión segmento MICE por parte de un Venue”. Ricardo López, director de Retail y Hospitality a La Roca Villa-ge, els va parlar sobre el model de negoci de l’empresa. L’alumnat del curs superior de Sommeliers va visitar l’Esco-la de Viticultura i Enologia Espiells. Durant aquesta sortida a Sant Sadurní d’Anoia, van practicar la poda amb el professor Agustí Torelló. Amb relació al curs semipresencial de Somme-lier de CETTeLearning, va finalitzar el mòdul presencial Pai-satges del Vi amb una sortida formativa a les instal·lacions de Juvé & Camps, amb una visita guiada pels enòlegs Antoni Cantós i Antonio Orte. Finalment, van realitzar una activitat de poda a les bodegues Raventós i Blanc.

• GRAUS UNIVERSITARISL’alumnat del grau de Turisme, de l’assignatura Turisme i Pai-satge, va realitzar una sortida a diversos indrets singulars de Montjuïc, com ara el Jardí Botànic Històric de Barcelona. D’al-tra banda, els estudiants de l’optativa de Modalitats d’Allot-jament Extrahoteler van fer una visita a una empresa d’apar-taments turístics situada a la rambla de Catalunya. Xavier Robert, propietari dels apartaments i vicepresident d’APAR-

TUR, els va explicar l’oferta i la situació actual del sector.En el marc de l’assignatura Turisme i Patrimoni, l’alumnat va visitar el Refugi 307, ubicat al barri de Poble Sec, per contex-tualitzar i entendre la Guerra Civil espanyola, com va afectar la Ciutat Comtal, i com el moviment veïnal va construir cente-nars de refugis per protegir-se dels bombardejos franquistes.Des de l’assignatura Smart Tourist Destinations es va organit-zar una sortida formativa pel casc antic de Barcelona, amb l’ob-jectiu d’experimentar l’aplicació al coneixement del patrimoni cultural de les noves tecnologies, mitjançant les apps experi-mentals Open Air Museum Barcelona (fruit d’una tesi doctoral i finançada per l’Ajuntament de Barcelona) i CitySoundtrack (guardonada amb el Premi Alimara Empresa 2015).L’alumnat del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques va visitar el Makro Zona Franca per aprendre nocions bàsi-ques d’especejament de carns i peixos, distribució i logística.

• CICLES FORMATIUS - HOTELERIAL’alumnat de 1r curs de Tècnic de Cuina Gastronomia i Ser-veis de Restauració va realitzar diverses sortides formatives, entre les quals destaca la visita a les instal·lacions de Vichy Catalan, la fàbrica embotelladora d’aigua amb més de 125 anys de vida. L’alumnat de 3r va visitar l’empresa de produc-ció i comercialització de foie Collverd, a Vilamalla, i l’empresa Copesco&Sefrisa (Royal), on es produeixen especialitats de bacallà i salmó fumat. A més, a la Boteria Torner van descobrir el procés artesanal de fabricació de bótes de vi, i a les Caves Gramona van visitar el celler de producció de vins i caves.L’alumnat de 1r curs de Tècnic Superior en Direcció de Cuina va visitar Collserola, i va descobrir, de la mà d’Evarist March, responsable de l’empresa Naturalwalks, els bolets de tempora-da i les plantes que tenen ús en cuina i que s’hi poden trobar.

• CICLES FORMATIUS - TURISMELa Fira IBTM World, l’aparador més important d’Europa en el sector MICE, va rebre la visita de l’alumnat dels Cicles For-matius de Turisme, i l’alumnat de 2n curs de Tècnic Superior en Gestió d’Allotjaments Turístics va traslladar-se a Sitges per conèixer tres hotels de la zona -l’Hotel Calipolis, l’Avenida So-fia Hotel Boutique & Spa i l’Hotel Dolce Sitges– i parlar, de la mà dels seus responsables, de l’evolució que han realitzat al llarg dels anys per tal d’adaptar-se a les necessitats de la clientela. n


27

SORTIdES formatives de l’alumnat

Opinió

Keep calm and THINK SMART

“A aquestes hores pots baixar les Rambles mirant el mòbil sense xocar amb ningú. És fantàstic. Me-tres i metres sense aixecar el cap de la pantalla”, piulo amb to provocatiu. Són les nou del matí i fa més d’una hora que llegeixo notícies, responc correus i segueixo Twitter a través del mòbil. Visc instal·lat al núvol. Dispositius, xarxes, nodes, co-dis, servidors... ja formen part del vocabulari quo-tidià. Cada dia apareixen plataformes i aplicacions que obren la possibilitat d’existència d’innovado-res formes de relacionar-nos amb els altres, amb l’entorn i fins i tot amb nosaltres mateixos. No és el futur, és el present que va molt ràpid.

Hem après en molt poc temps que el tractament de la infor-mació generada a través dels dispositius electrònics digitals és clau per a la gestió de les destinacions. Avui els turistes es mouen amb i a través dels seus telèfons mòbils, gene-rant i compartint milions de bytes per segon. Paradoxalment, és precisament aquesta elevada intensitat i el volum ingent de dades que desprenen allò que permet posar en pràcti-ca instruments d’anàlisi i de gestió “intel·ligents” que ens possibiliten no només analitzar què passa al nostre voltant de forma complexa sinó que, encara millor, ens possibiliten transformar la realitat. A tall d’exemple, l’Ajuntament de Bar-celona empra aquests mecanismes per rastrejar els fluxos de mobilitat a temps real, a fi de gestionar eficientment les places d’aparcament d’autocars per evitar col·lapses de trànsit. També ha posat en marxa instruments que permeten rebre valora-cions massives dels serveis municipals que ajuden a millo-rar-ne la qualitat i a respondre de forma eficaç demandes urgents. Fins i tot hi ha activada una aranya web que, a partir d’algoritmes complexos, raspa les dades de les plataformes virtuals d’allotjament per detectar si publiquen el número de registre, amb l’objectiu de descobrir i sancionar els anuncis que no compleixen la llei. Són exemples que fan evident que l’ús d’eines digitals és avui ineludible per a la gestió de les des-tinacions. No fer-ho suposa un cost d’oportunitat elevadíssim.

Tanmateix, confesso que par-lar de la gestió “intel·ligent” de les destinacions em ge-nera certa desconfiança. Un recel que té molt a veure amb la combinació de les dues accepcions al voltant del concepte #smart: la intel-ligència i la tecnologia digital. Per una banda, no m’atreveixo a titllar d’irracionals o obtuses les gestions que no emanen del resultat de l’anàlisi de grans bases de dades o que no su-posin el desplegament d’una bateria de sensors integrats al mobiliari urbà. Segurament per respecte a un passat en què no he participat. Però també perquè hi ha molts escenaris de gestió on les trobades presencials acaben essent clau per desllorigar problemes complexos. Per altra banda, no em tro-bo gens còmode sota un paraigua conceptual, allò #smart, que aixopluga propostes molt heterogènies que generen efectes diametralment oposats i on l’únic punt en comú és l’ús d’ins-truments digitals. Segurament, davant de tanta novetat, són necessaris conceptes marca per donar-los un sentit de con-junt. Però molt em temo que s’està barrejant la innovació so-cial, els processos que sorgeixen per donar resposta a noves necessitats i que canvien les formes de relacionar-nos, amb uns instruments sofisticats que tenen molt potencial però que, per si mateixos, no tenen sentit sense que els acompanyi l’acció social o sense tenir criteris polítics estratègics clars. Un cop passat el hype, toca discernir el que ens interessa del que no d’aquesta amalgama que hem anomenat Smart Tourism. La innovació social, facilitada per la tecnologia, és clau per tal de garantir la sostenibilitat de la destinació; tan-mateix, no podem perdre de vista el balanç social de les ac-tuacions i les propostes. És hora d’experimentar, sense dubte. Però sense comprometre les necessitats més bàsiques. Sen-se perdre de vista que la realitat, lluny de poder ser fixada i parametritzada, és múltiple i en permanent procés de canvi. Davant de tanta complexitat, potser el més intel·ligent seria aturar-nos un instant, deixar d’enlluernar-nos amb les pos-sibilitats infinites de la tecnologia, i debatre tranquil·lament sobre quins són els efectes desitjats de la seva aplicació. n

Albert Arias. Director del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2020


28

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT emprenedor

THE MILK & COFFEE (themilkandcoffee.com) és una realitat des de fa pocs mesos. Es tracta d’un projecte endegat per dos antics alumnes del CETT: en MIGUEL TACORONTE i la NÚRIA CORBELLA, de 35 i 32 anys, res-pectivament, que van cursar al Centre els es-tudis de grau superior de Restauració (2000-2002) i el grau de Turisme i Direcció Hotelera (2005-2010), en el cas d’en Miguel, i el grau de Turisme i Direcció Hotelera (2005-2010) en el de la Núria. Quan van acabar els es-tudis, en Miguel va treballar de maître en diversos restaurants gastronòmics i com a responsable de bar a l’Hotel Gran Marina 5*. La Núria ho va fer als departaments de Recepció, Reserves i Màrqueting de diversos hotels: “Tots dos vam seguir treballant en els nos-tres respectius àmbits quan vam mar-xar a Austràlia, l’any 2011.”Precisament Austràlia els va inspirar per fer realitat el seu somni, el THE MILK & COFFEE: “Tenim la cafete-ria més petita d’Espanya, que a més és una bicileta, perquè fem servei de càtering de cafè sobre rodes! La nos-tra Velopresso funciona amb la força del pedaleig. Així, doncs, cada vegada que fem un cafè el molem al moment tot pedalejant, i al mateix temps fem funcionar la bomba d’aigua. Utilitzem productes de qualitat per oferir a la nostra clientela el millor cafè.” Així ens ho expliquen, i també ens parlen de com va sorgir la idea de crear l’em-presa: “En Miguel va estar quasi tres anys treballant com a barista a Aus-tràlia –diu la Núria–, on el culte al cafè és molt gran. A poc a poc ens va anar interessant tota la cultura que envol-ta aquest món i vam decidir obrir el nostre negoci, dedicat exclusivament al cafè. Un cop a Barcelona vam tenir notícies de la Velopresso i vam anar a veure els seus dissenyadors, a Londres. La idea de tenir una cafeteria sobre rodes ens va fascinar i vam creure que ens obriria moltes portes a l’hora de fer crèixer l’empresa.”En poc temps no han parat de donar-se a conèixer: “Durant els darrers tres mesos hem participat als Premis Gaudí de

Cinema, a Eat Street i hem inaugurat el nostre Coffee Corner dins l’espai d’Impressió Digital i Coworking al Poblenou, on som presents de dilluns a divendres. D’altra banda, en Miguel ha començat a exercir de professor de Sala al CETT.”La professionalitat i la passió per l’hostale-ria són els dos trets que destaquen més de la formació que van rebre al Centre. Per això, quan es tracta de dirigir-se a l’alumnat i a

futurs professionals del sector, diuen que “per a nosaltres, la formació i l’ex-periència en el sector han estat claus per tirar endavant el nostre projec-te. Les experiències viscudes al llarg d’aquests anys treballant en el sector, tots els llocs pels quals hem passat i les persones que hem conegut ens han aportat molt. Els anys viscuts a Aus-tràlia han estat els més decisius, ja que ens han aportat una perspectiva dife-rent sobre el món de l’hostaleria. I, per descomptat, un factor essencial per a l’èxit ha estat el fet de parlar diversos idiomes: això t’obre moltes portes i cada vegada és més necessari. Nosal-tres recomanem als estudiants que es formin, que explorin aquells camps en què estan interessats, que afrontin els reptes que es van presentant al llarg dels anys i, sobretot, que facin reali-tat els seus somnis. No hi ha res millor que treballar feliç, fent allò que omple i que realment agrada.”Seguint aquests propòsits, fan plans per al futur: “ara mateix estem cen-trats en el nostre Coffee Corner al Po-blenou, i a fer esdeveniments privats durant els caps de setmana. Tot i que potser encara és aviat per plantejar el futur de The Milk & Coffee, pensem que es pot desenvolupar en diverses direccions. En qualsevol cas, el que més ens interessa ara mateix és seguir

oferint un producte de molta qualitat i ser reconeguts pels nostres cafès. Aquesta és la línia que hem estat implemen-tant durant aquests primers mesos i ens sembla un bon camí a seguir. A partir d’aquí ja veurem on ens porten els nostres cafès. n


29

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT AVUI

CETT Alumni

Amb 32 anys, l’Antonio Huguet és, des de fa uns mesos, director de l’Hotel Olivia Plaza (Barcelona), on és responsable que tots els departaments funcionin correctament i amb eficiència “per aconseguir que la clientela tingui una estada el més agradable possible. Ens centrem en els petits detalls, i això ens fa diferents de la resta.” L’Antonio va estudiar el grau de Turisme i Gestió Hotelera al CETT (2007-2011) i gràcies a la Borsa de Treball va accedir a la cadena H10 Hoteles, on va treballar durant 4 anys, passant per 9 establiments i destinacions diferents: “Aquesta experiència em va permetre tornar a Barcelona i tenir l’oportunitat de ser ara a l’Hotel Olivia Plaza, on estic molt content i satisfet, ja que treballo en allò que m’agrada, estic en contacte amb el client intern i extern, i tinc la gran sort de comptar amb un gran equip que facilita el meu dia a dia.” Agraeix al CETT la formació acadèmica rebuda i en destaca “el Pràcticum, que et permet entrar al món laboral i viure in situ tot allò que has après”.

Antonio HUGUET

“Van ser bons temps, els del meu pas pel CETT. Vaig aprendre molt tant de les classes i del professorat com dels companys i de les pràctiques”, diu l’Alejandro Piñera, de 37 anys, que va estudiar-hi el màster d’E-Tourism: Màrqueting i Comercialització Online, els anys 2010 i 2011: “En el meu cas, el Servei de Borsa de Treball va ser clau per trobar l’oferta laboral que em va dur a la meva actual feina, de Digital Marke-ting Manager a Atlanta travel & Corporate Events Consultants. Es tracta d’una agència de consultoria de viatges i d’esdeveniments per a empreses, on ja fa més de 2 anys i nou mesos que hi sóc. Les tasques principals que hi desenvolupo són les relacionades amb el màrqueting digital i l’e-commerce.” Explica que

l’empresa sap valorar la feina que hi fa, i que per tant s’hi sent molt bé, i està molt satisfet en l’àmbit laboral: “Per això m’agra-daria seguir aprenent sobre el món digital i en un futur impartir classes de tecnologia digital.”

Alejandro PIÑERA

Jordi GóMEZ

L’ANTIC ALUMNAT emprenedor

Cinema, a Eat Street i hem inaugurat el nostre Coffee Corner dins l’espai d’Impressió Digital i Coworking al Poblenou, on som presents de dilluns a divendres. D’altra banda, en Miguel ha començat a exercir de professor de Sala al CETT.”La professionalitat i la passió per l’hostale-ria són els dos trets que destaquen més de la formació que van rebre al Centre. Per això, quan es tracta de dirigir-se a l’alumnat i a

futurs professionals del sector, diuen que “per a nosaltres, la formació i l’ex-periència en el sector han estat claus per tirar endavant el nostre projec-te. Les experiències viscudes al llarg d’aquests anys treballant en el sector, tots els llocs pels quals hem passat i les persones que hem conegut ens han aportat molt. Els anys viscuts a Aus-tràlia han estat els més decisius, ja que ens han aportat una perspectiva dife-rent sobre el món de l’hostaleria. I, per descomptat, un factor essencial per a l’èxit ha estat el fet de parlar diversos idiomes: això t’obre moltes portes i cada vegada és més necessari. Nosal-tres recomanem als estudiants que es formin, que explorin aquells camps en què estan interessats, que afrontin els reptes que es van presentant al llarg dels anys i, sobretot, que facin reali-tat els seus somnis. No hi ha res millor que treballar feliç, fent allò que omple i que realment agrada.”Seguint aquests propòsits, fan plans per al futur: “ara mateix estem cen-trats en el nostre Coffee Corner al Po-blenou, i a fer esdeveniments privats durant els caps de setmana. Tot i que potser encara és aviat per plantejar el futur de The Milk & Coffee, pensem que es pot desenvolupar en diverses direccions. En qualsevol cas, el que més ens interessa ara mateix és seguir

oferint un producte de molta qualitat i ser reconeguts pels nostres cafès. Aquesta és la línia que hem estat implemen-tant durant aquests primers mesos i ens sembla un bon camí a seguir. A partir d’aquí ja veurem on ens porten els nostres cafès. n

“Per mi el CETT és una autopista cap a la carrera profesional, ja que en dos o tres anys pots aconseguir grans resultats. Però cal aprofitar al 100 % les classes, les pràctiques, les visites a empreses del sector...” Així s’expressa en Jordi Gómez, de 22 anys, que va cursar al CETT el cicle formatiu de grau superior de Direcció de Cuina: “Després de compaginar estudis i feines com a ajudant de cuina (a Barcelona, València, Matadepera... on vaig pulir tècniques i aprendre una bona base de cuina tradicional), en acabar el curs i les pràctiques vaig decidir, amb ajuda del Servei E3, fer un pas més i exercir de cuiner a l’estranger (a l’Hotel Finn Lougt, al nord d’Irlanda). Ara treballo al Celler de Matadepera com a cap de la partida de calents, amb el xef Pau Bernils, qui va confiar en mi –diu que sóc un valor de futur– després d’haver-hi fet pràctiques i haver-hi estat un cop vaig tornar d’Irlanda.“ Diu que aquí vol seguir cultivant l’experiència, aprenent a gestionar el restaurant i a tenir més responsa-bilitat “per poder acreditar i demostrar que, tot i ser molt jove, sóc capaç d’estar al capdavant d’una cuina, portant un equip.” n


30

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT arreu del MóN

MAXIME KUHN, de 22 anys, va estudiar al CETT el grau de Turisme, menció en Direcció Hotelera, entre els anys 2011 i 2015. Gràcies a la Trobada Escola + Universitat + Empresa 2015 va realitzar l’entrevista amb l’empresa Palladium Hotel Group: “Vaig comentar específicament que estava interessa-da a obtenir una feina al Carib i tres mesos després em van oferir feina al departament de majordomia de The Royal Sui-tes Turquesa, un hotel cinc estrelles adults only a República Dominicana. Aquí m’encarrego d’una villa de 42 habitacions on he de complir amb les peticions dels hostes.” Diu que més endavant li agradaria seguir la carrera professional cap al sud-est asiàtic, mentre que quan parla de la formació consi-dera “important tenir una visió global del sector abans d’en-trar en el món laboral; per això recomano realitzar el màxim de pràctiques possible, ja que és la millor manera de saber amb certesa cap on vols enfocar/dedicar la carrera professi-onal.” Destaca el valor dels idiomes, “en el meu cas, un dels trets diferencials que m’ha obert moltes portes” i aconsella a l’alumnat del CETT “assistir a la Trobada anual i aprofitar aquest esdeveniment per realitzar el màxim d’entrevistes possibles i donar-se a conèixer entre les diferents empreses del sector. Penso que també és una gran oportunitat per aga-far experiència i pràctica a l’hora de realitzar entrevistes”.

Qui coincideix amb la qüestió dels idiomes, i que no s’ha de tenir por a marxar a l’estranger, és en GONzALO BASELGA, de 34 anys. Antic estudiant al CETT del tècnic superior en Agències de Viatges i Esdeveniments del CETT (2002-2003) i de la diplomatura de Turisme (2003-2006), i antic treballa-dor com a executiu de vendes d’ABBA Hotels i posteriorment director de vendes de la companyia a Catalunya, és director comercial a Panamà de RIU Hotels & Resorts i té al seu càrrec el primer hotel de la divisió corporativa de l’empresa Riu Pla-za Panamà, amb 644 habitacions i 23 sales de conferències amb capacitat per a més de 2.000 persones. Apassionat pel sector des de sempre, explica que una de les seves vivències més apassionants, “irrepetible, va ser poder organitzar i viure en primera persona la Cimera de les Amè-riques del 2015, que es va celebrar a l’Hotel. Va ser increïble conèixer els presidents de tots els països, i a personalitats del

fòrum mundial empresarial com ara Mark Zuckerberg o Bill Gates…”.A la feina dirigeix un equip de vendes de més de 15 perso-nes. Diu que és molt important “mantenir la motivació en l’equip perquè pugui aconseguir els reptes i fer-los visible la pertinença al projecte i al grup mateix”. Pel que fa als seus objectius professionals, vol “seguir creixent a l’empresa, par-ticipant en diversos projectes interessants, ja que la marca urbana de Riu està creixent, amb 5 hotels i la propera inau-guració del Riu Plaza New York Times Square. Així, espero l’any vinent ser en un nou destí encara per confirmar”.

A Londres, la MATILDE JIMÉNEz viu una experiència labo-ral internacional única. Amb 23 anys, l’antiga estudiant al CETT del grau de Turisme, en l’especialitat de Direcció Hote-lera (2010-2014), treballa des de fa cinc mesos com a Front Desk Agent a l’hotel de 5* Mondrian London, de la cadena nord-americana Morgans Hotel Group: “Vaig trobar la feina gràcies a un contacte de Nova York, on un cop acabats els estudis vaig passar un any fent un internship a l’Hotel Roger Smith de Manhattan, passant per departaments com F&B i Marketing and Social Media, com a Manager in Training.” Aquesta no era la seva primera vivència a l’estranger: “Grà-cies al CETT vaig poder estudiar en una universitat a Suïssa, i un cop acabat el tercer any del grau vaig marxar durant l’estiu a Munic, a Alemanya, on vaig realitzar un Erasmus pràctic com a supervisora de Housekeeping i recepcionista a l’Hotel Eurostars Grand Central.” Per això recomana als ac-tuals estudiants “aprofitar al màxim els anys del grau per realitzar internships o Erasmus en altres països (sempre hi ha bones ofertes a la Borsa de Treball i Pràctiques del CETT); tenir presents altres idiomes a part de l’anglès, una compe-tència obligada si es vol treballar en l’hoteleria; i tenir molta il·lusió i ganes de treballar en un sector que a vegades no és fàcil però que aporta un gran valor personal. El pots gaudir moltíssim si de veritat t’agrada.” Diu que “la feina actual i la filosofia de l’Hotel m’agraden molt. Ara vull seguir creixent en el departament de recepció i en-dinsar-me en la part d’operacions i direcció. Després m’encan-taria moure’m a un altre país i viure noves experiències. n

Maxime Kuhn

Gonzalo Baselga

Matilde Jiménez


31

L’ANTIC ALUMNAT arreu del MóN

Ciència i Cuina

XOCOLATA AL CAVA, un experiment per a les postres

Si tirem trossos petits de xocolata negra dins d’una copa cilíndrica amb cava..., s’enfonsaran? Flotaran? Fa set o vuit anys em vaig inventar aquest experiment, i el mostro a públics variats, des de nens d’educació infantil -faig la prova amb aigua amb gas- fins a premis Nobel, i per ara no he trobat ningú que m’hagi predit correctament què li passarà, a la xocolata.

No, no es tracta d’una delícia gastronòmica, sinó d’una pro-posta d’experimentació. Per dur-la a terme, cal preparar tros-sets de xocolata negra. Els trossets poden ser irregulars i han de tenir una dimensió màxima d’un centímetre, tot i que és millor que siguin més petits, però no han de ser pols. Després agafem cava de qualsevol qualitat i tipus, i n’omplim una copa el més cilíndrica possible. Ara hi tirarem els trossets de xocolata, però abans imaginem què passarà. Els trossets de xocolata s’enfonsaran? Flotaran? Què els passarà? Tirem la xocolata al cava, i n’observem el re-sultat. Sorpresa! La xocolata s’enfonsa, però molt aviat torna a pujar fins a la superfície i, al cap de pocs segons, torna a enfonsar-se i a pujar sense parar... durant una bona estona o fins que aturem l’experiment, que té l’avantatge de ser co-mestible.

Dos mecanismes implicats Per què passa això? Com que és un procés cíclic hi ha al-menys dos mecanismes que hi intervenen de forma indepen-dent. El primer mecanisme és la gravetat. La xocolata té més densitat que el cava i, per tant, anirà cap al fons. La xocolata

té una densitat d’entre 1.200 i 1.300 kg/m3: és una barreja de su-cre (de densitat 1.587 kg/m3), de mantega de cacau (aproximada-ment de densitat 860 kg/m3) i de pols de cacau, de densitat -sense els porus- de més de 1000 kg/m3. El cava té una densitat a 20º C d’entre 980 i 1008 kg/m3, depenent de la quantitat de sucres i d’alcohol que tingui (en fred serà una mica més)... Per tant, podem assegurar que qualsevol xocolata, quan es tiri dins d’un vi escumós, anirà al fons.Però el segon mecanisme fa canviar les coses. L’estructura microscòpica de la xocolata mostra una dispersió de partícu-les sòlides imperceptibles a la llengua, que són el cacau i el sucre, dispersos en una massa de mantega de cacau. O sigui que la superfície de la xocolata és greixosa per la mantega de cacau. En posar una gota d’aigua sobre un tros de xoco-lata, l’aigua no s’hi escampa perquè l’aigua no mulla la xoco-lata. I viceversa; si posem un tros de xocolata dins de l’aigua –o de cava-, la xocolata “no voldria ser mullada”, si és que la xocolata volgués alguna cosa. De fet, quan traiem la xocolata de sota l’aigua i l’espolsem, veiem que queda totalment seca. En termes més científics diríem que la tensió superficial de l’aigua és prou alta com perquè no mulli una superfície de baixa energia superficial com és la xocolata.Però, què passa si a l’aigua hi ha gas, o es tracta de cava? La superficie de la xocolata “prefereix” ser mullada pel gas que per l’aigua, i s’envolta de bombolletes de gas, que s’adhe-reixen a la seva superfície. És com si la xocolata es revestís de globets que fan que el conjunt tingui ara menys densitat que l’aigua –o el cava- i floti. Però en arribar a la superfície les bombolletes es desprenen cap a l’atmosfera i la partícula queda sense revestiment de bombolles, i per la seva superior densitat torna cap a baix. Pel camí es revesteix de gas, puja, arriba a dalt i torna a començar el cicle, que durarà mentre al líquid li quedi gas. Així, el fenomen pot durar més d’una hora (si les partícules són molt grosses tenen massa poca superfície relativa, i la quantitat de bombolles de la superfície no és capaç d’alçar-les). D’altra banda, he vist que aquest experiment també es fa amb panses i en diuen “La dansa de les panses”. Jo no sóc tan cursi. n

Claudi Mans. Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la UB


32

Jo estudio a L’ESTRANGER! I tu? T’HI SUMES?

Des de fa anys, el CETT ofereix a l’alumnat la pos-sibilitat de realitzar estades acadèmiques fora de Catalunya i arreu del món. Centenars d’estudi-ants s’han apuntat a aquesta proposta que els ha permès no només conèixer els projectes educa-tius d’altres països i practicar idiomes, sinó també descobrir diferents cultures i maneres de fer, a més de poder viatjar i fer nous amics i contactes.

Ja sigui en el marc dels Erasmus a les universitats europees o mitjançant convenis bilaterals amb centres d’arreu del món, els estudiants del CETT que trien ser partíceps d’una experi-ència de mobilitat acadèmica incorporen noves competèn-cies en nous entorns. França, Àustria, Lituània, Noruega, el Canadà, Austràlia, el Brasil... són algunes de les destinacions on l’alumnat del grau de Turisme ha viscut o viu una estada per ampliar els estudis. Al Canadà, la CARLA LUENGO, estudiant de 3r curs en l’es-pecialitat d’Organització Hotelera, ha estat durant cinc me-sos (des de l’agost fins al gener) a la Université du Québec à Montréal, dins el programa Convenius. Anteriorment ja havia participat en una experiència de pràctiques, a les illes Balears. Aquest cop, defineix la seva estada com “una gran experièn-cia de convivència amb estudiants de diferents nacionalitats

Internacional

i països, en una ciutat especi-alment oberta al món estudi-antil. També m’ha permès rea-

D’esquerra a dreta, i per columnes, Carla Luengo, Carlota Caravaca i Anna Martínez, i Arnau Pons

POTENCIANT LA MOBILITAT INTERNACIONAL

El CETT promou projectes, iniciatives i acords destinats a fomentar la internacionalització de l’alumnat del CETT-UB, que pot gaudir d’estades acadèmiques i de pràc-tiques a Europa i/o arreu del món, amb l’objectiu de desenvolupar-se en l’àmbit acadèmic i professional, en centres, universitats i empreses de primer ordre.

OUTGOINGSPel que fa a les experiències de mobilitat acadèmica, el curs 2015-2016, un total de 59 alumnes han cursat una estada en universitats estrangeres, ja sigui en el marc del programa Erasmus o bé a través de convenis bilate-rals amb universitats d’arreu del món.

INCOMMINGSEl curs 2015-16, el CETT-UB ha acollit 90 alumnes d’uni-versitats estrangeres per a cursar un semestre o un curs sencer al CETT, i sis alumnes d’universitats de l’Estat es-panyol. Aquests estudiants estan integrats amb la resta d’alumnes del grau de Turisme.


33

Jo estudio a L’ESTRANGER! I tu? T’HI SUMES?

litzar bastants viatges, tant als Estats Units com pel Canadà. Recomano al 100 % aquesta destinació, on torna-ria sense cap mena de dubte.” Klaipeda, a Lituània, és una altra destinació del programa Erasmus, on resideixen, des del passat mes de ge-ner i fins al proper juny, la CARLOTA CARAVACA i l’ANNA MARTÍNEz, estudiants de l’especialitat de Direc-ció Hotelera del grau. Ambdues coin-cidèixen a valorar molt positivament el fet de cursar estudis a l’estranger, en aquest cas a la Klaipeda Univer-sity: “No hi ha millor oportunitat que poder estudiar i viatjar a la vegada!”.L’ARNAU PONS ho ratifica: “Crec que no ets conscient de tot el que suposa l’Erasmus fins que s’acaba.” Alumne de 4t curs, en l’especialitat de Direcció Turística, va fer una es-tada del 25 d’agost a l’1 de febrer a The Hague University, a La Haia, als Països Baixos. Diu que “ha estat una experiència totalment inesperada i alhora impressionant, ja que m’ha aportat molt més del que m’hagués imaginat en un principi. En aquest curt període de temps he conegut moltíssima gent, que han passat a ser amics molt importants amb els quals he compartit noves experièn-cies que ja porto amb mi per sem-pre. Recomano i repetiria aquesta experiència una vegada i una altra sense pensar-m’ho! Al final no es tracta del lloc on vas, sinó amb qui hi estàs!” n

Internacional

Nou acord de col·laboració amb la Grenoble Graduate School of Business El 23 de novembre, Santiago Garcia, director de la Grenoble Graduate School of Businnes i la directora del Campus de París, Judith Bouvard, es van reunir amb Maria Abellanet, David Peguero i José Antonio Pérez-Aranda, del CETT, per formalitzar un acord de col·laboració entre ambdues institucions amb l’objectiu de crear productes educatius conjunts. Aquest acord es suma al ventall d’aliances estratègiques que el CETT manté amb institucions i empreses del sector per fomentar la creació i la transferència de coneixement.

L’Arcadia University visita el CETTAl febrer, un grup d’alumnat de l’Arcadia University (EUA) va compartir una sessió conjunta amb els estudiants del CETT d’Anglès 1 del grau de Turisme, amb la professora Mercè Civera, i d’Anglès 2, amb la professora Núria Giralt. L’objectiu era dur a terme activitats que permetessin desenvolupar la competència comunicativa dels participants en anglès/castellà, seguint la línia de col·laboració entre ambdues institucions, encetada fa anys.

Visita de representants de la Hokkaido University Al març, Ishiguro i Nikisawa, representants i professorat de la Hokkaido University (Sapporo, Japó), van visitar el CETT, van informar l’alumnat de màster sobre alguns cursos que imparteix el centre i van presentar les línies d’investigació en què treballen. Aquesta col·laboració respon a l’apropament que el CETT consolida amb la Hokkaido University des del 2015 a favor de la propera signatura d’un conveni d’intercanvi i d’investigació, amb l’ampliació de les aliances estratègiques internacionals. La Hokkaido és una de les set universitats més importants del Japó i ha estat escollida pel Govern japonès com a centre de referència per a la formació i la investigació en turisme.

Sortides dels estudiants de programes internacionals Al desembre, els estudiants mexicans del TEC Monterrey del curs Preparatòria Multicultural Semestre del CETT van realitzar un viatge a Roma, on van visitar els museus vaticans. El viatge es suma als realitzats a l’Estartit, Munic i Toulouse. També al desembre, aquest alumnat, amb el grup de Winter School de Gestió i Planificació de Projectes, va realitzar una sortida formativa a Barcelona per conèixer el nou projecte Open Camp i veure la bona gestió en màrqueting que es realitza per donar-lo a conèixer. El grup va visitar l’Estadi Olímpic de Barcelona, indret on es consolidarà la iniciativa, i va rebre una xerrada. n

El CETT més universal


34

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Primavera de germinats* Recepta per a 6 persones

Ingredients250 g de polpa de poma verda, 1 manat de coriandre, 80 g de bulb de fonoll, 1 ml de suc de llimona, 1 galanga, 5 ml de suc de llima, 200 g de tempeh, 50 ml de suc de gingebre, 5 g d’ají limo, 1 fulla d’eucaliptus, 1 safateta d’Atsina Cress, 1 safateta de Sisho Purple, 1 safateta d’Yka Leaves, 4 obulato, 3 g de Caviaroli, 2 g de gomasi.

ElaboracióSuc: Escaldem les fulles i les tiges del coriandre uns 10 segons. Tot seguit, frenem la cocció utilitzant aigua i gel per a refredar, i repetim l’operació amb el bulb de fonoll.Un cop tenim les verdures fredes, triturem, amb l’ajuda d’una Thermomix, la polpa de poma, el coriandre, el fo-noll i dos glaçons de gel, i ho passem tot tres vegades per un colador amb malla molt fina.Pelem la galanga (és un rizoma molt semblant al ginge-bre procedent de l’est asiàtic) i la tallem a trossets perquè deixi anar l’aroma. L’envasem al buit amb el suc obtingut anteriorment i el suc de llima fresca acabat d’esprémer, rectifiquem el punt de sal i ho reservem a la nevera uns 40 minuts (en el cas de no disposar de màquina d’enva-sar al buit col·loquem els ingredients en una bossa Ziplok durant 2 hores).Tempeh macerat: Utilitzem mesures de 8 cm x 2,5 cm, i hi macerem dins el suc de gingebre, l’ají limo a brunoise i la fulla d’eucaliptus. Després ho escorrem bé i ho marc-quem a la planxa com si féssim un tataki. Ho laminem molt fi i ho reservem.

“Saquet” de germi-nats: Tallem els ger-minats just per sota de la fulla, els barre-gem i els reservem. Quadrem l’obulato (el podem trobar en tendes especialitza-des en cuina asiàtica) utilitzant mesures de 10 cm x 10 cm. Dis-posem els quadrats fent tres capes consecutives, pinzellem cada capa amb oli d’oliva i les deshidratem al forn durant 1,5 hores a 160 º C. Les reservem en un pot hermètic sense humitat.

MuntatgeEn un plat fondo, disposem les làmines de tempeh perfec-tament alineades. Hi col·loquem el “saquet” de microve-getals a sobre i decorem l’entorn amb el Caviaroli (el tro-barem en tendes gurmet) i el gomasi lleugerament mòlt. Hi afegim les escames de sal i posem el suc de coriandre molt fresc sobre el “saquet”, amb la intenció que l‘obulato desaparegui i els germinats es barregin amb el tempeh i el suc que s’ha servit. n

* Recepta de l’alumna Ana Luna Vera (amb el suport de Natalie Jewell com a professora). El plat va resultar guanyador del Con-curs Joves Cuiners 2015.

i tecnologies, com ara vídeos, mapes i fotos, que s’incor-poren i actualitzen a mesura que s’afegeixen al banc de continguts, sense necessitat que l’usuari es descarregui noves versions de l’aplicació. Aquesta versatilitat tecno-lògica permetrà en un futur que a través de Visit Cata-lonia es puguin gestionar reserves i comprar entrades.En l’app es poden trobar continguts per planificar el vi-atge a Catalunya; una guia dels municipis turístics de la destinació; informació sobre els diferents recursos del territori; consells pràctics; l’agenda anual d’esdeveni-ments, festes i tradicions; i es pot accedir a les xarxes del Catalunya Experience, entre d’altres. En total hi ha més de 13.000 fitxes d’informació turística, més de 40 vídeos, més de 6.000 imatges i més de 50 publicacions en pdf. n

Coneguem Catalunya

Visit Catalonia, l’app amb més referències turístiques sobre CatalunyaEn el marc del passat Mobile World Congress, celebrat al febrer, la Generalitat va presentar la nova aplicació Visit Catalonia, l’app amb més referències turístiques sobre Catalunya que existeix i, en l’àmbit del turisme, una de les que més contingut posa a disposició dels usuaris a tot el món. L’app, que es pot descarregar a través del web htpp://visit.catalunya.com, és compatible amb iOS i Android, i està disponible en sis idiomes: català, caste-llà, anglès, francès, alemany i rus. La creació de Visit Catalonia ha estat possible gràcies a l’existència d’un banc de continguts centralitzat (l’Info-Tur) que nodreix d’informació tots els canals de promo-ció turística de l’Agència Catalana de Turisme. A diferèn-cia d’altres apps, aquesta inclou tot tipus de continguts


35

LIBERALITZACIó del transport aeri a la UE: més protecció per als consumidors?

El 20 de gener, Oscar Casanovas, professor de Dret Turístic del CETT, va defensar a la Facultat de Dret de la UB la seva tesi doctoral, que va rebre la qualificació d’excel·lent. En el seu treball, l’autor posa de manifest el paper rellevant del turisme en el procés de liberalització del transport aeri a la Unió Europea i duu a terme una anàlisi crítica que apunta a aquest lobby com a responsable final en la manca real de protecció dels passatgers.

La transformació que ha patit el sector del transport aeri al llarg dels darrers anys ha estat molt important i ha tingut lloc de manera molt accelerada. Com important i ràpida ha estat també la seva influència sobre el fenomen turístic en general i sobre el nivell de protecció dels consumidors en particular.En aquest context, l’objectiu inicial de la recerca es va plan-tejar des de la perspectiva de contribuir a la construcció de la incipient ciència turística des de la consolidada ciència jurídi-ca. Es va voler entendre el procés de liberalització i quina ha-via estat la seva contribució a la protecció dels consumidors. La hipòtesi, agosarada però apassionant alhora, passava per afirmar que la normativa de protecció dels passatgers o usuaris del transport aeri, a qui protegeix en realitat és a les companyies de transport, que sota la configuració d’un potentíssim lobby exerceixen una pressió enorme sobre les institucions comunitàries perquè la legislació sigui favorable als seus interessos, i deixen la protecció dels consumidors en una mera declaració d’intencions buida de voluntat política.Seguint una metodologia bàsicament qualitativa es va di-vidir la recerca en dues parts: es va analitzar el procés de liberalització i el seu origen, per estudiar a continuació les normatives de protecció dels consumidors, bàsicament el popularment conegut com a Reglament de l’Overbooking de 2004, ja en fase de revisió en el moment de tancar el treball.Les conclusions més rellevants de l’estudi expliquen que:

• El procés de liberalització del transport aeri no té el seu origen en una decisió política, sinó en un pronunciament judicial del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictat precisament al voltant d’una problemàtica turística: la sentència de 30 d’abril de 1986 en l’as-sumpte Nouvelles Frontières, a qui el govern francès havia denun-ciat perquè havia posat en el mercat bitllets d’avió a un preu més reduït que la tradicional companyia estatal o de bandera, Air France. La instància comunitària dóna la raó a l’operador turístic, conside-rant la seva actuació perfectament compatible amb les normes de

competència del Tractat. Queda, doncs, oberta la porta a la incorporació de di-ferents operadors, fet que ha de com-portar l’aparició de normatives que protegeixin més i millor el consumidor.

• Com a mesura d’acompanyament dels paquets de mesures destinades a operar la liberalització, es promulga el 1991 el primer Reglament de l’Over-booking. Des d’un primer moment, i a causa de la ràpida evolució del feno-men, s’insisteix des de diferents sec-tors en la necessitat de modificar la norma, fet que té lloc el 2004. L’anàli-si detallada del procés de reforma és cabdal perquè aporta elements determinants per a la demostració de la hipòtesi principal: començant per la misteriosa transformació de la compensació pels vols de llarg recorregut que hagin patit cancel·lacions o denegacions d’embarcament, inicial-ment situada en 1.500 euros en els documents de treball i reduïda inexplicablement a 600 euros en el text finalment aprovat, tot i no deixar de reconèixer que la voluntat del legislador amb la norma és reduir les situacions que provoquen molèsties als usuaris; i conti-nuant pel fet que la mateixa associació de companyies IATA porta la norma, que clarament els afavoreix, davant els tribunals en un intent que no entri en vigor. El recurs dóna lloc a la sentència de 10 de gener de 2006, que confirma la validesa del Reglament tombant tots els arguments esgrimits pel lobby aeri.

• Destaca també el paper essencial que té el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la protecció dels passatgers aeris: a través de la figura de la qüestió prejudicial, àmpliament estudiada, li ar-riben consultes des dels tribunals dels estats membres, i s’ha de pronunciar, fet que suposa una constant tasca de delimitació i d’in-terpretació de la norma. Una d’aquestes sentències, de l’any 2009, relacionada amb el text ja presentat com a proposta de reforma del Reglament el 13 de març de 2013, aporta la prova definitiva. Mentre el Tribunal estableix la necessitat que també tinguin accés a la compensació econòmica els consumidors que hagin patit retards, supòsit inicialment no contemplat pel Reglament perquè el nombre d’incidències d’aquest tipus no és precisament baix i això pot afec-tar els dividends empresarials, el text de la futura norma estableix que el retard, perquè es pugui reclamar, ha de ser d’un mínim de 5 hores (respecte de les 2 actuals) i de 12 en vols de més de 3.500 km.

Queda doncs palesa la influència dels grups de pressió em-presarial sobre les institucions, i resten oberts altres aspectes per a futures recerques: des de les ajudes d’Estat fins a la naturalesa i l’actuació dels lobbys mateixos. n

Dr. òscar CasanovasProfessor de Dret i Política Turística del Campus CETT-UB

Estudis i investigacions


36

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori

Creada la primera XARXA de treball de Ciutats Educadores vinculada al TURISME sostenible

Després de diverses actuacions del CETT en el marc de l’Associació Internacional de Ciutats Educado-res, amb el debat sobre el nou binomi conceptual “Turisme i Ciutat Educadora” (mitjançant la par-ticipació en observatoris, congressos i jornades), s’ha decidit, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, endegar un nou projecte: la creació de la primera xarxa de treball Ciutats Educadores i Turisme Responsable, en què el CETT tindrà un pa-per fonamental com a universitat de referència.

Aquesta nova xarxa temàtica, inclosa en l’organització Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE), és una de les prime-res iniciatives de la línia de treball “Turisme i Ciutat Educado-ra” de la Càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB. Es tracta d’un projecte de recerca de 4 anys en el qual el CETT té un paper destacat com a assessor tècnic i de recerca en matèria turística i pedagògica, i que serà coordinat con-juntament amb el Departament de Ciutats Educadores de l’Ajuntament de Barcelona i des de la Direcció de Turisme del mateix Ajuntament.La nova xarxa va ser presentada oficialment el passat mes de gener en el XII Encuentro de la Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE) celebrat a Rivas Vaciamadrid. L’objectiu principal és establir, a nivell teòric i pràctic, un nou binomi de reflexió i actuació entre el turisme i la ciutat educadora, tenint en compte l’important paper que actualment juga el turisme en la concepció i el desenvolupament de les ciutats. I és que les Ciutats Educadores (des de la perspectiva peda-gògica) i el turisme (des de l’òptica de l’experiència d’oci o negocis) tenen el seu nexe en l’espai públic urbà que, a ma-nera d’àgora, integra dues realitats que s’enriqueixen entre si, compartint identitats, idees i vivències.En aquest sentit, s’han perfilat quatre eixos temàtics per a ser treballats durant els 4 anys que la xarxa de treball té previst estar en funcionament:

• 1. Convivència. La ciutat, entesa com a lloc o espai relacio-nal (espai públic) de convivència i interacció entre residents i turistes, ha de permetre, entre altres coses, reconèixer aquest últim com a ciutadà temporal. El turisme i l’educació han de ser transversals pel que fa a l’actuació de l’administra-ció local envers els seus ciutadans, ja siguin permanents o

temporals. La complexa realitat turística de moltes ciutats, que són alhora grans metròpolis i destinacions turístiques, és conseqüència de la participació i dels interessos de molts i diversos participants, tant interns com externs. En aquest context múltiple i complex de les ciutats, la socialització de l’educació pot tenir un paper integrador i enriquidor.• 2. Coneixement. La comprensió i la vivència d’aspectes culturals de la ciutat són, en molts casos, la motivació i el component fonamental a l’hora de fer turisme.• 3. Aprenentatge. A “fer de turista” se n’aprèn amb l’ús, com succeeix amb moltes altres activitats. Aquest aprenen-tatge hauria d’ajudar a fer turisme, que la persona aspiri a ser alguna cosa més que un simple visitant que passa per una ciutat o destinació però que no la viu. La societat civil, és a dir els residents, poden tenir un paper important en aquest aprenentatge, tenint en compte els efectes complexos i les externalitats que genera el turisme en el dia a dia de la ciutat i la redistribució dels seus impactes positius i negatius.• 4. Experiència turística. L’educació i la cultura de la ciutat receptora de turisme poden jugar un paper clau en l’experi-ència turística dels residents temporals. Les ciutats educa-dores poden contribuir a atreure nous perfils de turistes que busquen vivències i experiències diferents.

Així doncs, les ciutats membres de la RECE interessades a for-mar part de la nova Xarxa disposen d’un termini per inscriu-re-s’hi que finalitza el present mes d’abril. Estem convençuts que aquesta serà una de les xarxes més exitoses de la RECE, fet que ens permetrà desenvolupar sinergies i complicitats entre ciutats amb realitats diverses però que tenen en comú una voluntat inequívoca de treballar per integrar el turisme en el marc dels principis de les ciutats educadores. n

Laia Coma i Eugeni Osácar. Càtedra THG CETT-UB. Grup de Recerca TCT


37

Creada la primera XARXA de treball de Ciutats Educadores vinculada al TURISME sostenible

MILLENNIALS, una generació o una forma de SER?

A finals del segle XX es va denominar millennials o generació del mil·lenni a la nascuda entre el 1981 i el 1995. La terminologia s’ha vinculat als segments més joves de la societat per, entre altres motius, la seva capacitat d’ús i d’interacció constant amb les noves tecnologies. Ara bé, cal reflexionar si és no-més un concepte associat a un context generaci-onal propi d’aquestes edats, o bé a una manera de viure la vida, de consumir oci i de fer turisme, que influeix en grups d’edat més avançada.

L’aparició i la consolidació d’Internet, les xarxes socials, el telèfon intel·ligent i, més recentment, tots els dispositius tecnològics portables o wearables, han condicionat com-pletament la nostra manera d’actuar, de relacionar-nos i de consumir. Fins al punt que, avui dia, els smartphones han modificat comportaments tan comuns com ara la nostra ma-nera de desplaçar-nos: som capaços de caminar alhora que enviem missatges i esquivem els obstacles. Gràcies a aquest desenvolupament tecnològic de finals del se-gle XX, els millennials, fills de la generació del Baby Boom, han crescut habituats a l’accés i al gaudi d’Internet, en una època de benestar econòmic on la majoria han pogut formar-se i ac-cedir a la universitat. Per això tradicionalment s’associa l’ús massiu de les tecnologies a la generació dels més joves. En els darrers temps, però, s’està produint un traspàs gene-racional pel que fa a la utilització d’aquests dispositius i a la manera de fer i de viure dels millennials. Cada vegada més les seves pautes de comportament, pròpies dels “nadius digi-tals”, són la referència pels anomenats “immigrants digitals” que, per edat, s’han digitalitzat per necessitat. A ningú se li escapa que actualment la interacció de les noves tecnologies ja no és pròpia ni exclusiva dels millennials, sinó que s’eixam-pla cap a usuaris de franges d’edat més avançada que, tot i no haver nascut amb la tecnologia actual, s’han adaptat a la nova realitat. Malgrat això, sovint no es pensa de manera es-pecífica en aquest fet en molts aspectes de la societat actual.Des del sector turístic, aquest plantejament també cal refle-xionar-lo des del punt de vista de la formació en turisme, on l’alumnat, com a millennials de ple dret i futurs professionals del sector, assimilen ràpidament el potencial que brinden aquestes eines digitals en el camp de la comunicació, de la comercialització i en el propi consum de les experiències de

viatge. No obstant això, encara queda camp per recórrer en la visió que tenen de l’aprofitament de les eines digitals per a la gestió turística (l’ús de GPS, cartografia online, SIG, CRM, etc.) i sobretot pel que fa a l’adaptació de continguts per a tots els públics consumidors tecnològics (webs, apps, blocs, xarxes socials, etc). I és que sovint es pensa que els millen-nials, pel simple fet de ser-ho, ja ho saben tot sobre noves tecnologies; i potser sí que en saben per comunicar-se cada dia amb els amics i per publicar a les xarxes socials les foto-grafies dels viatges, però una altra cosa és que coneguin les possibilitats que realment tenen aquestes eines per gestionar el turisme d’una manera més eficaç.També cal valorar la capacitat d’adaptació constant de les empreses i administracions turístiques en aquest àmbit. Ac-tualment, es fa evident la necessitat de crear productes a mida de diferents consumidors digitals (millennials o no), que s’han d’implementar en clau turística i no purament tèc-nica. I és que la revolució digital no passa només per canviar els instruments de la comunicació, sinó que suposa un canvi més profund que afecta els propis continguts del missatge. Davant d’aquest canvi tecnològic de gran expansió, calen ex-perts en formació turística, i en comprensió i mediació patri-monial, que vagin més enllà de perfils tècnics o informàtics.Alhora, des del sector turístic cal que hi hagi una major cons-cienciació per conèixer els “nous” millennials i per crear-los experiències turístiques adequades, com a grup de potencials turistes. I s’han de tractar encara amb més èmfasi perquè el seu comportament sol ser reproduït per altres grups de po-tencials turistes. Cal, doncs, donar resposta a l’evolució d’un procés lògic: la digitalització de la societat. n

Mercè Colom, Daniel Imbert–Bouchard i Laia ComaMembres del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori


38

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Hoteleria (GRH)

LA RSE: una font d’AVANTATGES COMPETITIUS per al sector hoteler

Els primers resultats de l’estudi que realitza el GRH del CETT per conèixer l’impacte de la Responsabi-litat Social Empresarial (RSE) en el comportament de la demanda turística mostren que aquesta és sensible a la RSE, que en considera el desenvolu-pament com a criteri de compra i selecció de l’es-tabliment hoteler, i que està disposada a pagar un preu superior per aquest comportament responsable.

Cada vegada amb més contundència, la societat exigeix a les empreses un comportament responsable i reclama que les seves polítiques i actuacions contemplin les demandes dels grups d’interès. Aquest fet incideix en la necessitat de dispo-sar d’un model integral d’informació i d’avaluació sobre la responsabilitat i la sostenibilitat de les organitzacions, que faciliti la creació de valor a llarg termini i la generació d’avan-tatges competitius sostenibles en els sectors on operin. En el sector turístic, la importància de la RSE ha crescut sig-nificativament en les dues últimes dècades, així com l’interès dels investigadors i dels professionals del màrqueting per aquest àmbit. Ja hi ha nombrosos estudis sobre l’impacte de la RSE en diferents àmbits de la gestió empresarial, i sobre la valoració que en fan alguns grups d’interès, especialment directius i empleats. No obstant això, els estudis sobre la va-loració i la importància que atorga el consumidor a la RSE són pràcticament inexistents. El Grup de Recerca Hoteleria del CETT, conscient d’aquesta carència i amb Ia finalitat de contribuir a un desenvolupament sostenible del turisme, així com d’identificar les oportunitats que sorgeixen de l’evolu-ció de les demandes i els valors dels consumidors vinculats amb la necessitat de tenir experiències úniques i impactants, està desenvolupant una recerca per conèixer l’impacte de

la RSE en el comportament de la demanda turística. La informació obtinguda ajudarà els establiments hotelers i les administracions competents a orientar les seves accions i po-lítiques per al foment d’un turisme responsable i sostenible. Entre els partners de l’estudi es troben actors de l’Adminis-tració, del sector turístic i del món acadèmic, entre els quals destaquen l’Agència Valenciana del Turisme a través de l’Invat.tur, l’Agència Catalana de Turisme, Segittur, l’Ajuntament de Barcelona, Turisme de Barcelona, Minube, Escapada Rural, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de Barcelona.Amb una mostra de 3.685 enquestes realitzades a turistes es-panyols, anglesos, francesos, alemanys i italians, s’han extret informacions i conclusions molt reveladores que han permès realitzar una primera aproximació a les característiques que configuren el perfil del consumidor hoteler que més valora la RSE (a la il·lustració se’n mostren els principals trets). Els primers resultats mostren l’existència d’un segment de consumidors sensibles a la RSE, que considera el seu desen-volupament com a criteri de selecció i de compra de serveis hotelers, que està disposat a pagar per això un preu superior i que busca informació sobre el comportament responsable de l’establiment. Així mateix, es demostra que el desenvolu-pament de la RSE esdevé, en la indústria hotelera, un element clau en la generació d’avantatges competitius: el 68.6 % dels enquestats afirmen que el desenvolupament de la RSE en un hotel incrementa la intenció de compra futura dels serveis; per al 80.6 % la RSE millora la imatge de l’establiment; i per al 80.8 % impacta positivament en la reputació de l’hotel. Les dades de la recerca mostren a les empreses hoteleres les oportunitats per innovar que es deriven del desenvolupa-ment de la RSE, una innovació que neix a través de la identi-ficació de noves necessitats i expectatives dels consumidors, la creació de nous productes que hi responguin, i de nous processos interns que generin nous coneixements i un apre-nentatge en l’organització, i enforteixin les seves capacitats i competències per respondre de manera més eficaç als reque-

riments de la gestió i del mercat.La RSE exigeix reinventar l’empresa; no es tracta de canviar o de modificar pràctiques de gestió, sinó de crear-ne de noves. Això suposa un gran repte per als gestors turístics, però també una font d’innovació i d’aprenentatge que incremen-tarà el valor de l’organització a través de la millo-ra de la competitivitat associada. n

José Antonio Pérez-Aranda. Director de l’EUHT CETT-UB i del Grup de Recerca Hoteleria


39

LA RSE: una font d’AVANTATGES COMPETITIUS per al sector hoteler

Els reptes del BUSINESS INTELLIGENCE al turisme i a l’hoteleria

L’activitat d’una empresa turística, independent-ment de la seva mida, implica el maneig de grans quantitats d’informació acumulada -relacionada amb operacions internes, el mercat, la clientela, els proveïdors, els intermediaris, els recursos finan-cers...– que és complexa i extremadament útil en el procés de presa de decisions de gestió. Per a l’anàlisi d’aquestes dades s’empren els sistemes de gestió intel·ligent o Business Intelligence Systems.

Aquests sistemes estratègics d’informació són capaços de proporcionar dades útils a través d’un repositori de dades centralitzat, que les obté de nombroses fonts i les transforma en informació significativa a través d’eines d’anàlisi de BI. Així forneix el coneixement necessari per a la gestió de l’em-presa i la presa de decisions efectives (Kulkarni et al., 2007, 34) .El component més crític per a l’èxit de l’empresa moderna és l’habilitat de treure profit de la informació disponible. L’aug-ment de l’ús de les xarxes socials provocat per l’ús dels apa-rells mòbils ha fer créixer molt considerablement la informa-ció sobre els consumidors, i ha generat el que es coneix com a big data, capturat per les organitzacions, fet que significa molta informació per a la presa de decisions. En el turisme, i a través d’Internet, les principals companyies d’intermediació han començat a gestionar-la amb els sistemes de BI. Les grans cadenes ja els fan servir, però el seu ús encara no s’ha estès del tot entre el sector hoteler, tot i que ja s’ha co-mençat a entendre el seu valor i la seva importància en la presa de decisions i per identificar les tendències del mercat. Per conèixer millor la clientela els hotels han utilitzat progra-mes de gestió de dades basats en la integració de la informa-ció als sistemes de gestió de l’empresa que han permès, per exemple, que els programes de fidelització siguin efectius. El BI en un hotel inclou les persones, els processos i les tec-nologies que transformen les dades en informació, perquè les decisions de l’empresa passin a ser accions. Una de les estratègies que més ha ajudat el sector hoteler en l’ús del BI ha estat l’optimització de les reserves, sobretot en el cas dels turistes de negoci, perquè en facilita el procés. Altres avan-tatges són saber com gasta els diners la clientela en l’establi-ment (la informació pot ajudar la direcció a prendre mesures correctores), conèixer millor els treballadors o analitzar mi-

llor les despeses. Ara bé, un dels esculls més importants és disposar de massa informació (dades) i no ser capaç d’ana-litzar-les. Els sistemes de BI són molt útils per augmentar el nom-bre de canals de distribució, una es-tratègia que es basa en la disponibilitat a Internet. Això permet, per exemple, fer servir programes de premis per a la clientela. També faciliten que el preu es calculi a partir de la durada de l’estada, i l’estatus de fidelització del client mitjançant una anàlisi que dura pocs segons. Ajuden a conèixer els indicadors de les tendències del mercat (alguns inclouen els ingressos, les variacions pressupostàries, les pre-visions d’ocupació i de demanda, i les perspectives de reser-ves per mercats) i aporten informació detallada del RevPaC (ingrés per habitació disponible) i el RevPaR (ingrés per client disponible) per a períodes de 30 dies o de 7 dies, i fins i tot en un dia determinat. Malgrat que els BI i les TIC poden afavorir, en general, a les empreses d’hoteleria amb un avantatge competitiu, cal que les empreses sàpiguen gestionar la informació de què dispo-sen i superin les barreres que suposa la integració d’aquests sistemes. Per esbrinar l’estat de la qüestió al nostre país, el Grup de Recerca Hoteleria del CETT ha iniciat un projecte d’investigació amb Deloitte España, per elaborar un mapa d’indicadors que permeti avaluar l’índex d’integració del Business Intelligence als hotels de l’Estat espanyol. Això ha de permetre conèixer millor els factors que expliquen el ren-diment del negoci hoteler a Espanya, especialment ara que Internet i les xarxes socials han modificat enormement la informació i la comercialització i han obert un nou escena-ri en el subsector de l’allotjament, a través de l’anomenada economia col·laborativa, que obligarà els hotels a reinventar molts dels processos i els serveis que ofereix al nou turista.La gestió intel·ligent de la informació i l’ús avançat dels BI comporten l’aparició de nous perfils professionals en tots els sectors de l’economia, i sobretot en el turisme, que obren la porta a nous currículums formatius en la gestió turística. n

Oriol Miralbell. Membre del Grup de Recerca Hoteleria


40

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Cuina i Gastronomia

ARQUITECTURA i VI

L’11 de febrer l’empresa italiana Matimex, espe-cialitzada en la importació de ceràmiques d’alta qualitat, va celebrar en el seu espai MAE el I Con-grés sobre Arquitectura i Vi. Van assistir-hi com a ponents prestigiosos arquitectes i interioristes participants en reconeguts projectes espanyols en aquest àmbit, i especialistes del món del vi, des de productors fins a sommeliers, per parlar de les novetats en disseny aplicades als cellers d’elabo-ració i conservació de vi, i als espais de consum. Cèsar Cánovas, del GRCG del CETT, va parlar de la importància de la col·laboració interdisciplinària entre la ciència sensorial i el món del vi, i la neces-sitat d’escoltar els usuaris com un valor essencial per a obtenir espais més funcionals i eficients.

Actualment, en el nostre sector preval la tendència a tancar en compartiments estancs el coneixement professional, l’es-pecialització, un fet que pot arribar a privar-nos d’una visió de conjunt dels problemes i feines a què ens enfrontem. Alhora, davant els nous reptes es fa imprescindible la creació d’equips de treball que aportin una visió global de les problemàtiques i solucions als projectes. Cal transferir expertesa, generar co-neixement aplicat i unir-ne els diversos àmbits.En el món del vi, un dels àmbits de coneixement imprescindi-ble és el comportament humà. A la cuina, molts grans xefs fa anys que treballen amb professionals d’altres disciplines, com ara químics o psicòlegs, per comprendre la importància de l’element psicològic en l’acte de menjar, en tot allò referent als comportaments i als gustos de la clientela.La neurociència i l’estudi per part de la psicologia de la per-cepció multisensorial estan obrint noves perspectives a la creació d’espais físics, tant de treball (l’entorn del restaurant), com de consum (el disseny de l’acte de consum). El coneixement cada cop més profund de la influència sobre les persones d’aspectes com ara la llum, els colors, les olors, les formes o els sons, permet a les empreses dirigir l’estat d’ànim i controlar els hàbits dels treballadors i els de consum de la clientela, i dóna a la construcció física una dimensió que va més enllà del simple aprofitament de l’espai i del valor estètic.Tot i que la informació que ens proporcionen els sentits, i que s’envia mitjançant el sistema nerviós al cervell perquè l’inter-preti, es converteix en una imatge de l’entorn que no és igual en tothom (les reaccions davant un mateix estímul poden ser

diferents), també és cert que hi ha molts punts comuns entre persones amb caràcters i vivències diverses que permeten ar-ticular un discurs comú i generar una experiència semblant.Un altre aspecte a tenir en compte quan parlem de la inter-pretació de la realitat és la influència de la cultura, lligada a l’entorn en el qual cada persona ha crescut i ha viscut. El barri, la ciutat, el país, l’idioma, la religió, els costums i altres aspectes socials modifiquen la manera en què les persones interpreten el seu entorn. De tot això podríem deduir que no existeix la realitat, i que aquesta és fruit de la manera en què processem la informació rebuda dins el nostre cervell. Per tant, pel fet de tenir la capacitat d’influir en les persones mo-dificant els estímuls que reben i, en certa manera, dirigir-los cap a un objectiu, podríem generar experiències personals.Molts estudis actuals demostren que això és factible.L’aplicació d’aquests coneixements és clau amb relació al pa-per que l’arquitectura i l’interiorisme poden jugar a l’hora de crear espais que incentivin el consum i generin emocions que puguin ser recordades com a experiències úniques.

Els espais de l’elaboració i del consum del vi El vi és una beguda que, malgrat ser considerada legalment com un aliment, és totalment prescindible com a tal. La seva rellevància social, doncs, té més a veure amb factors socials i culturals íntimament lligats al lleure i al plaer sensorial.Els espais dedicats al consum de vi, i cada cop més els dedi-cats a l’elaboració de vi (gràcies a la demanda creixent d’expe-riències al voltant de l’enoturisme), n’haurien de maximitzar l’experiència positiva del consum, i influir en l’estat d’ànim de les persones. Per aconseguir-ho, és indispensable que la recerca aplicada de sociòlegs, antropòlegs, psicòlegs i neurò-legs s’incorpori en el disseny i la construcció d’aquests espais.Entre els sentits que són clau en aquest procés de generació d’experiències, la vista és fonamental. Els colors, les formes o les dimensions d’un objecte modifiquen les nostres sensaci-ons i reaccions, i moltes disciplines han estudiat l’efecte que

Passarel·la per als visitants de la sala de bótes del celler Campo Viejo de la D.O. Rioja, dissenyat per l’arquitecte Ignacio Quemada.

Font

: ww

w.h

omify

.com


41

exerceixen els colors en el comportament humà, per exemple. Si els colors es fan servir en el màrqueting per enviar missat-ges, en el món del vi ens queda per saber quins colors ajuden a tastar millor, a percebre el vi com a més plaent, o quins fan comprar més ampolles en una botiga de vins o d’un celler.Les formes dels objectes també exerceixen una influència en els usuaris i consumidors. Es coneix que les formes diferents o estranyes atrauen l’atenció, i que les rodones i les superfícies poc agressives fan sensació de suavitat i de plaer. Jugar amb aquests coneixements i amb d’altres relacionats amb formes i textures també pot ajudar a crear espais de consum de vi. En aquest sentit, els arquitectes tenen idees que incideixen en la creació d’experiències, especialment visuals.L’arquitecte i bodeguer Alfred Arribas ha construït el seu ce-ller al Priorat excavant a la pedra, i aprofitant el desnivell del terreny per integrar-lo en el paisatge i interferir el mínim pos-sible en l’entorn natural. L’estudi Ignacio Quemada Archi-tects, en el seu projecte per a Bodegas Campo Viejo, havia de crear al celler una immensa sala de barriques amb enor-mes columnes de bótes apilades, i això anava en contra d’una experiència visual per part dels visitants relacionada amb un producte de qualitat (atorgava una percepció massa indus-trial del procés d’elaboració del vi). Per resoldre el problema va crear una passarel·la suspesa a l’altura de la part més alta de les columnes de barriques des d’on el visitant tenia una espectacular visió d’un extens mar de barriques.L’oïda és un altre element decisiu en la creació d’experiènci-es. Sons complexos com ara la música activen diferents parts del cervell relacionades amb els sentiments (un bon exemple el trobem al cinema, on la música esdevé indispensable per intensificar un moment de tensió, d’alegria, o de tristor). Però la influència del so va més enllà, amb associacions entre al-guns sons i la sensació de plaer i qualitat, com en el cas del so únic del motor d’una Harley-Davidson o d’un Ferrari. En la indústria alimentària i en gastronomia fa temps que es coneix l’efecte dels sons en la percepció de les textures, i els grans xefs i les empreses d’alimentació els tenen molt en compte a l’hora de dissenyar plats i nous productes. Ja en el món de vi, ens podem preguntar si la sonoritat d’un espai o la inclusió de sons o música (a part del de les copes de vidre quan es toquen, o del propi vi caient dins la copa), poden intensificar el plaer del seu consum, la seva percepció de qualitat o la voluntat impulsiva de comprar.Finalment hi ha l’olfacte, un sentit indispensable i amb una gran força a l’hora de crear estats d’ànim i evocar records. Durant anys les companyies han treballat en imatges corpo-ratives (logos, colors...) i en música (sobretot als anuncis) que s’associa amb productes, però una de les darreres incorpora-cions en màrqueting ha estat l’aroma. Companyies aèries o grups de moda tenen les seves pròpies aromes corporatives que fan servir en els seus locals per potenciar el record de l’experiència de la compra o per fer que els usuaris se sentin més relaxats. Recollint aquestes experiències i aplicant-les en els espais relacionats amb el vi, els arquitectes es plantegen el

disseny d’un espai que sigui coherent amb les aromes que es trobaran durant el tast o la visita, i usen artefactes com ara difusors d’aromes i preveuen com es repartiran per l’espai.Si bé és cert que quan parlem de vi podem pensar que no hau-ríem d’interferir en les aromes que són a la copa, és important poder convidar la clientela a entrar o comprar en una botiga de vins, als cellers, en un bar de vins o restaurant... atreta per l’aroma quan hi passa pel davant. Així, doncs, l’aroma pot ser un factor d’increment de la facturació de les empreses. També aquí ens queda per saber quina o quines incrementen el con-sum de vi, o el fan percebre de més qualitat. Evidentment, l’acció combinada d’estímuls dels diferents sen-tits, la percepció multisensorial, és capaç d’evocar records i provocar sensacions i estats d’ànims amb una intensitat molt més alta que la que pot generar un estímul únic.D’altra banda, en un espai dedicat a l’elaboració de vi o al seu consum, podem distingir dos tipus d’usuaris: els treba-lladors i els clients o visitants. Harmonitzar les tasques dels primers amb l’experiència sensorial dels segons és la clau per aconseguir un projecte rodó, capaç d’unir indissolublement una tasca eficient dels treballadors i la voluntat del client de repetir l’experiència. En aquest sentit la meva experiència de col·laboració amb interioristes, especialment en el projecte de Monvínic, es centra en el disseny d’elements que serveixin pel correcte servei del vi i alhora donin una imatge de qualitat al client, des d’un punt de vista estètic però també de tots els punts de vista que afecten la percepció d’una veritable expe-riència multisensorial. Entre aquests elements hi ha una gran glaçonera en forma de peixera compartimentada que serveix per mantenir a la temperatura adequada els vins que es ser-viran (s’aconsegueix estimular el desig de consum i s’ofereix una imatge de qualitat de servei) i una llarga taula de men-jador, amb un espai central refrigerat amb conductes d’anti-congelant perquè el client mantingui controlada la tempera-tura del vi durant l’àpat, o un element de fusta en forma de cisella tradicional per servir el vi, que serveix per presentar-lo de manera elegant al client, i al mateix temps aconsegueix no barrejar els sediments i evitar que arribin a la copa. n

Cèsar CánovasMembre del Grup de Recerca Cuina i Gastronomia

Passarel·la per als visitants de la sala de bótes del celler Campo Viejo de la D.O. Rioja, dissenyat per l’arquitecte Ignacio Quemada.

Font

: ww

w.h

omify

.com

Taula refrigerada per mantenir la temperatura dels vins de Monvínic, dissenyada per l’interiorista Alfons Tost.

Font

: ww

w.b

cnre

stau

rant

es.c

om


42

Recursos Turístics

• Bez, D. Breakfastlove. Pasión por los desayunos. Barcelona: Salamandra, 2016.

• Calaf, R.; Suárez, M. Á, Gutiérrez, S. La evaluación de la acción cultural en mu-seos. Gijón: Trea, 2014.

• Camarena, R. Caldos Broths. Barcelona: Montagud, 2015.

• Canabal, M. Cocinando un tributo. El Celler de Can Roca. Gira por México, Colombia y Perú. Girona: RocaLlibres, 2016.

• Castellano, M. I.; Badillo, A. Los pro-cesos de servicios en restauración. Ma-drid: Síntesis, 2016.

• Estévez, J. Los fondos, el alma de mi co-cina. Madrid: Unilever Food Solutions, 2015.

• Franch, J. Manual de contratación tu-rística. Barcelona: Atelier, 2015.

• García, A. 20 años de la actividad turís-tica en España. Madrid: Síntesis, 2014.

• Guía Proensa de los mejores vinos de

España 2016. Madrid: Vadevino Edito-rial, 2015.

• Inversini, A., Schegg, R. Information and Communication Technologies in Tou-rism 2016. Proceedings of the internati-onal conference in Bilbao, Spain, Febru-ary 2-5, 2016. London: Springer, 2016.

• López, L. Arte foodie @lauraponts. Bar-celona: Planeta, 2015.

• Martos, L. M. Marketing en el sector tu-rístico. Madrid: Síntesis, 2015.

• Meneses, J. P. Una vuelta al Tercer Mun-do. Barcelona: Penguin Random Mon-dadori, 2015.

• Murray, I. Capitalismo y turismo en España. Del “milagro económico” a la “gran crisis”. Barcelona: Alba Sud, 2015.

• Pérez, G. Impresiones de un barman. Barcelona: IfeelBook editors, 2015.

• Pérez, P. Miramar. Barcelona: Monta-gud, 2015.

• Peris-Ortiz, M. [et al.] Wine and tou-rism. A strategic segment for sus-

tainable economic development. New York: Sprnger, 2016.

• Tirvió, M. Culto a la civilización. El siglo XX a través del cocktail. L’Hospitalet de Llobregat , 2014.

• Robinson, J.; Harding, J. The Oxford companion to wine. Oxford: University, 2015.

• Sánchez, R. F. Gestión de la calidad y gestión ambiental en la industria ali-mentaria. Madrid: Síntesis, 2015.

• Santacana, J.; Llonch, N. El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. Gijón: Trea, 2015.

• Soldevila, P. Recursos humanos en el alojamiento. Madrid: Síntesis, 2015.

• Walk, A. Barcelona en 1.000.000 de pas-ses. 53 Rutes per descobrir la ciutat de la millor manera. Valls: Cossetània Edici-ons, 2015.

• Where chefs eat. La guida ai ristoranti preferiti dagli chef. Milano: Phaidon-L’Ippocampo, 2015.

Pàgines web preseleccionades per als XXXII Premis Alimara

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiqueshttp://www.polarnightmagic.com/http://www.ccma.cat/tv3/catalunya-experience/http://www.argentina.travel/es

Se

cto

r p

úb

lic

Se

cto

r p

riva

t Pimes i altreshttp://www.campingstarragona.es/http://hoteltapatour.com/http://www.hotelpriorat-hostalsport.com/http://ociovital.com/

Àmbit localhttp://www.aunsaltdebarcelona.cathttp://www.barcelonaesmoltmes.cathttp://ca.costabrava.org/http://viu.lloretdemar.org/

El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica Joan Santacana Mestre i Nayra Llonch Molina. Editorial Trea

Aquest llibre, fruit de la reflexió de l’equip d’investigació DIGEHCS de la UB, és una primera aportació al coneixement del patrimoni cultural immaterial; una anàlisi crítica de la

immaterialitat com a valor (els relats, els jocs, els oficis que s’extingeixen, les fórmules de cuinar i transformar aliments, la varietat del pensament religiós, les llengües que cada dia desapareixen, etc.) que planteja com educar a partir d’aquest tipus particular de patrimoni.

Impresiones de un barmanGinés Pérez NavarroIfeelBook editors

Un home darrere d’una barra es converteix, amb el pas dels anys, no només en un expert en l’art de la cocteleria sinó també, i sobretot, en un profund coneixedor de la na-turalesa humana. Impresiones de un barman aconsegueix retratar els lo-

cals més famosos i les respectives “parròquies” de Barcelona –des de l’últim terç del segle XX fins als nostres dies–, alhora que ens proporciona un documentat receptari dels combi-nats més coneguts.


Pimes i altreshttp://www.campingstarragona.es/http://hoteltapatour.com/http://www.hotelpriorat-hostalsport.com/http://ociovital.com/


Grup CETT Av. Can Marcet 36-3808035 BarcelonaTel. +34 934 280 777Fax +34 934 286 [email protected]

Escola UniversitàriaCentre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola TècnicaProfessionalEscola de Formació Contínua

Escola d’IdiomesCETT eLearningCETT ConsultorsBAS Barcelona Academic Services

Viatges CenturyHotel AlimaraÀgora BCNResidència Universitària Internacional

Grup CETT


tot cett 31

Documents