TEMPS DE PASQUA

DELEGACIÓ DIOCESANA DE JOVENTUT ARQUEBISBAT DE TARRAGONA

ÍNDEX: PRESENTACIÓ PASQUA: 16 d’abril: DIUMENGE DE RESURRECCIÓ 23 d’abril: SEGON DIUMENGE DE PASQUA 30 d’abril: TERCER DIUMENGE DE PASQUA 7 de maig: QUART DIUMENGE DE PASQUA 14 de maig: CINQUÈ DIUMENGE DE PASQUA 21 de maig: SISÈ DIUMENGE DE PASQUA 28 de maig: ASCENSIÓ DEL SENYOR 4 de juny: PENTECOSTÈS

MATERIAL DE REFLEXIÓ I

PREGÀRIA

PRESENTACIÓ Tens en les teves mans un material de pregària i reflexió que s’ha confeccionat sobre el “Temps Pasqual” per a tu i per als joves de la Diòcesi, amb el propòsit que ajudi pel seguiment a Jesucrist. En el document cada diumenge que presentem ho dividim en quatre parts: 1. Una mirada a la realitat. Es pretén que partim en la nostra reflexió i pregària de la pròpia vida, descobrir el que Déu vol dir-nos des de la nostra pròpia realitat. 2. Què ens diu la Paraula de Déu. Presentem breument els textos bíblics que l'Església proclama en cada diumenge i que pugui il·luminar la realitat descrita anteriorment. 3. Per a la vida. A la llum dels textos bíblics, proposem alguns interrogants a reflexionar personalment o en grup. 4. Celebrem. Aquest últim moment serveix perquè estiguem una estona en pregària i contemplació. Esperem que aquest petit document us serveixi per a créixer més en la trobada amb Jesús i per a viure intensament aquest temps Pasqual.

TEMPS PASQUAL Crist ha Ressuscitat. La Resurrecció significa el Sí de Déu a Jesús. Tenia raó en tot. “Déu estava amb ell”. Déu no estava amb els sacerdots, els escrivans i els fariseus que li van condemnar com blasfem i seductor. Jesús no va ser blasfem, sinó amic de Déu, el qui millor ens va parlar de Déu, el seu Abba. Podem aprendre bé el seu Evangeli i seguir tots els seus passos. La Pasqua de Jesucrist és el punt culminant de la història i el principi d'una nova història. La Pasqua de Resurrecció és la clau per a interpretar el sentit de la vida. No existeix el ritme: vida-mort, néixer per a morir, sinó un altre ritme: vida-mort-vida, morim per a viure. L'última paraula no és la mort, sinó Crist Ressucitat. Crist ha ressucitat, però no és suficient. Ara, Crist vol que tots participem de la seva resurrecció; vol que ressucitem cada dia, que visquem ja ressucitats. És com si Déu seguís besant a cadascun de nosaltres, infonent-nos el seu Esperit. Si celebrem aquesta PasquaPasqua, ha de veure’s en nosaltres els seus efectes, que són els signes de la vida nova. Hem de començar a ser homes i dones nous. Crec que Crist viu, que Crist viu en mi. Crist ressucitat viu en mi! Crist ressucitat em fa ressucitar. Jo no només celebro la Pasqua, sinó que visc la Pasqua. Sóc Pasqua!, Déu està passant per mi.

RESURRECCIÓ DEL SENYOR Missatge central Comença la festa gran dels cristians. Crist ha ressucitat! Aquest és el centre de la nostra fe, la llum per al present i per a tots els futurs. Si Crist ha ressucitat té sentit el nostre treball d'avui i els nostres compromisos per a matí. Es tracta de proclamar la nostra confiança en el Senyor de la Vida. Què passa en el nostre món? El nostre món, els nostres barris, els nostres col·legis, les nostres associacions, les nostres famílies... i fins i tot amb nosaltres mateixos, necessitem vida. I la vida se'ns oferix a dojo. “Jo sóc la Vida”. Quanta vida hem rebut d'uns altres! Han estat tants i tantes els qui han viscut per a donar vida! Recorda els seus noms amb agraïment, començant per Jesús de Natzaret. Què ens diu la Paraula de Déu? • Gn. 2, 1-31. 2, 1-2.

El món, amb tot el que conté i és, s’expliqui com s'expliqui, és trassumpte de Déu i compta amb la seva benedicció. I a nosaltres ens va crear per a tenir cura d’aquest món amb el mateix afecte de Déu, fins a fer-la la casa comuna. • Rm. 6, 3-11. La creació bona està amenaçada d'egoisme. Per això, ha estat recreada per Crist. Però no per “art de birlibirloque”, sinó comptant amb la cooperació de tots. En això consisteix el nostre baptisme: fer-nos partíceps de la Vida de Crist i transportar-la al nostre món, fins a configurar-lo com a nova humanitat. • Mc. 16, 1-8. Aquest Evangeli és una invitació obligada a creure en la Vida, perquè “el sepulcre està buit”. La mort, la injustícia, la mentida, les violacions i opressions no són el final ni tenen l'última paraula. Gens del que ocorre, ens pot impedir somiar. La “pedra rebutjada, s'ha convertit en la pedra angular” de tot el nou.

Per a la vida Si és possible obrir bretxes en aquest mar d'opressions i desgràcies i, fins a, fer un món bo, per què no començar avui? Si és possible que els cruxificats baixin de les creus, per què vas a romandre passiu? Comença avui. Revisa el teu pla de vida. I si no l’has tingut, fes-ho a la llum del ressucitat. Una estona de pregària 1. Comença la teva pregària, donant-li gràcies a Déu Pare per donar-nos Jesucrist. 2. Alegra't amb María, Jesús està viu i recita aquesta pregària. Escolteu, germans, en nit tan memorable, el pregó que Déu Pare ha volgut que es difongui per tots els racons de l'orbe. La mort ha estat vençuda per a sempre. El meu fill ressucitat és el senyal de la victòria, que us precedirà en el vostre caminar. Que cessin ja les penes de mort en la terra, perquè vull que tot home visqui, Jo, el Senyor de la vida. Que les presons s'obrin i es proclami l'amnistia, perquè els reclosos en elles, renovats ja i ressucitats, puguin veure la llum del nou dia, Jo, el Senyor de la vida. Això diu també el Senyor: “La terra sencera i quants l'habiten és meva” (Sal 24,1); que ningú se la hi apropiï en exclusiva, originant atur i desemparament en la massa dels pobres, Jo, el Senyor de la Vida. Que els poderosos que van apagar els seus ciris baptismals i, emparats en la foscor, van cometre injustícia, van explotar a l'obrer i van evadir capital, es converteixin, retornant al poble el que és seu. I també els obrers que defrauden siguin responsables, es converteixin de la seva insolidaritat i del seu egoisme. Tots siguin il·luminats per aquesta llum de la Pasqua, Jo, el Senyor de la vida.

La Resurrecció és per a tots; a tots exigeix abandonar l'home vell i revestir-se de Crist ressucitat. Digueu-lo ben clar: no vull que es repeteixi l'antiga història d'opressor i d'oprimit, de senyors i d'esclaus; tots els homes són els meus fills, Jo, Pare de tots, Déu de la fraternitat. Cessin d'una vegada les oligarquies i les dictadures, siguin polítiques, militars o econòmiques i també les religioses, que mantenen al meu poble vençut al jou del desconsol. Jo, el déu de l'alegria i l'esperança. Alliberador de tots els Egiptes de la història. La mort i resurrecció del Fill, és peça de totes les victòries. Poble de Déu alliberat, emprèn el teu camí cap a la Terra Promesa; no cedeixis a la temptació de la passivitat i el conformisme; fes-te alliberador dels germans oprimits, i Crist serà la teva llum. Pensa en aquesta setmana... No vivim per a morir, i menys per a matar. Vivim per a viure, que és amor.

SEGON DIUMENGE DE PASQUA Missatge central La fe és una alegria, una benaurança. I és alegria perquè et fa superar l'angoixa de la nit, del sense-sentit, de la solitut, de la desesperació. El qui creu està salvat. El qui creu ha vençut. El qui creu és capaç de vèncer totes les pors i tots els patiments, perquè ha ficat a Déu i la força del Ressucitat en la seva vida. Què passa en el nostre món? Cal comprendre a aquells deixebles. No els resultava gens fàcil creure, perquè la mateixa presència humana de Jesús no era suficient, fins i tot en molts aspectes era una dificultat; per als seus conceptes i la seva ideologia religiosa era un obstacle. Però van creure, i benaurats ells. Nosaltres també ho tenim difícil. No veiem. Ni la ciència, ni la tècnica, ni el confort, ni l'estil de vida afavoreixen la fe. Tampoc ajuden esdeveniments i realitats que criden contra la Pasqua. On estan els signes de la Pasqua?, es pregunten i ens preguntem. No veiem. En comptes de vida, mort. En comptes de pau, guerra. En comptes d’unió, discòrdia. En compte d’amor, desamor. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 4, 32-35 . Sant Lluc ens descriu en aquests primers capítols dels fets la realització de l'ideal cristià, el que Jesús havia demanat al Pare com últim desig per als seus: “Que tots siguin un”. Sabem que aquest ideal no va arribar mai a realitzar-se totalment, però va haver comunitats que van tractar d'aproximar-se. Les va haver i les hi ha. Per altra banda, sempre és bo que es mantingui clar l'ideal. • 1ª Jn. 5, 1-6 . Fe i amor: són els dos grans pilars sobre els quals s'assenta aquesta carta, els dos grans nuclis entorn dels quals giren el seu pensament. El qui creu, estima. El qui estima, creu. La fe és un naixement; l'amor és la vida. La fe és victòria; l'amor és participació en els fruits de la victòria. Tot està tan unit. • Jn. 20, 19-31 . Quan sorgeix la fe, quina meravella tot canvia!. Les portes tancades s'obren, s'adquireixen ulls nous, tot es veu diferent, desapareixen la tristesa i la por. Es tracta d'una vida nova.

Per a la vida En què bases la teva fe? Paraules, doctrines, experiències, res...? quins obstacles principals trobes per a creure? Com alimentes la teva fe? La teva fe et duu al compromís? Una estona d'oració 1. Comença la teva pregària per donar-te l'oportunitat de viure aquest temps pasqual. 2. Demana-li a Jesús ulls per a veure la vida com una persona nova i compromesa amb el projecte del Regne de Déu. 3. Recita aquest salm i acaba amb el Pare nostre. No tingueu por. Si sou homes temptats per la por, si el nou us aterra, si us heu acostumat a la rutina, si no sabeu per on aneu, si us espanta encara la creu... No tingueu por! Està viu i camina, com Senyor, davant de vosaltres! Si els vostres ulls s'omplen de somnis, si no veieu res darrera de les coses, si la realitat només és el que veieu, si busqueu i només trobeu la fredor del silenci, si clameu i Déu no us respon a l'instant... No tingueu por! Està viu i camina, com Senyor, davant de vosaltres! Si el cansament us aclapara, si la paraula no us diu res, si les paraules us falten, si no trobeu les raons per a viure tantes vegades buscades, si heu perdut la il·lusió, si ja tot és nit sense espurna de llum... No tingueu por! Està viu i camina, com Senyor, davant de vosaltres! Si sentiu el cor trist, si ja no veieu les flors, si només escolteu cants de derrota, si ja no queden llàgrimes en el vostre llagrimal, si teniu ja la finestra oberta per a llançar-ho tot, si ja no hi ha esperança per a la vostra desesperança... No tingueu por!

Està viu i camina, com Senyor, davant de vosaltres! Pensa en aquesta setmana... “Creure significa aprendre a llegir els esdeveniments de la pròpia vida com expressió del pas de Déu” Quan sorgeix la fe, quina meravella tot canvia. Les portes tancades s'obren, s'adquireixen ulls nous, tot es veu distint, desapareixen la tristesa i la por. Es tracta d'una vida nova. (P. Talec).

TERCER DIUMENGE DE PASQUA Missatge central Que les nostres mans no siguin egoistes i aclapadores, que no es tanquin amb violència ni defugin còmodament el servei necessari. Que siguin mans generoses, obertes, amistoses, creadores, disponibles. Que siguin delicades, capaces d'acariciar, i fortes, capaces de defensar. Que es gastin en les tasques i els serveis de cada dia. Que els nostres serveis doncs, no siguin mandrosos ni enganyosos. Que no equivoquin el camí. Que acudeixin ràpides a la crida del germà. Que sàpiguen estar i acompanyar en el moment oportú. Que vagin per davant en el camí recte. Què passa en el nostre món? La veritat és que Jesús hauria de dir-nos a nosaltres allò de “que necis”. Quan ens assenyalen la lluna, ens quedem mirant el dit. Convertim el misteri en fòrmula gairebé màgica, reduïm l'esdeveniment en ritual. Fem el que va fer Jesús, literalment, però ens falta el veritable Esperit. Com hem imitat molt bé els gestos i les paraules, esperem que es produeixin els mateixos fruits. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 3, 2-15. 17-19 . Pere dóna un bon testimoni de Jesús. El testimoni és alhora profecia, catequesis i revisió de vida. Després ve la denúncia: vau matar al qui dóna la vida i vau donar la vida a un assassí. I acaba amb l'anunci, la crida a la conversió, l'esforç per comprendre, la seguretat que Déu no només perdona, sinó que convertirà la mort del Mesies en redempció i salvació per a tots. • 1a Jn. 2, 1-5 . La Pasqua ens regala la vida nova de l'Esperit. I el qui viu ressucitat es deixa guiar sempre per l'Esperit; guardarà sempre els manaments, o millor, el mandat del Senyor. El qui no ho guarda és que no ha celebrat la Pasqua, per molts que la “celebri”, serà un culte buit i mentider. • Lc. 24, 35-48 . Enmig del desconcert de les aparicions, l'evangeli d'avui recull el final de l'aparició als d’Emaús i una nova aparició als deixebles. La reacció d'aquests no pot ser més diversa: por, sorpresa, dubtes, alarma, sorpresa,

alegria. I això que allà estaven els d’Emaús i que ja sabien que s'havia aparegut a Pere. Jesús ofereix les proves de la seva veritat: el seu cos, les seves mans, els seus peus, les seves nafres. I, una vegada més, un menjar amb ells, partint el pa i explicant les Escriptures. El pa i la paraula. El que seria després el marc eucarístic. Per a la vida Com vius tu l'Eucaristia? L'eucaristia ens uneix a Crist, però ens uneix als germans? Ens duu a viure la solidaritat i el compromís? Que podríem fer per a que les nostres eucaristies siguin més vives i participatives? Una estona de pregària 1. Aquesta setmana hauries de buscar-te una estona més llarga de l'habitual per a estar més temps amb el Senyor. 2. Camina i pren consciencia que Jesús va amb tu. Conta-li el que et passa, planteja-li els teus dubtes, les teves frustracions, les teves dificultats... Escolta-li després; què et diu? 3. Dóna-li gràcies a Jesús que es fa el trobadís amb nosaltres. 4. Recita aquesta pregària. I en això va entrar Jesús, es va posar al mig, sóc jo, va dir als seus, vegeu les meves mans; seran sempre senyal per a creure, la veritat del Senyor ressucitat. Les mans de la pasqua lluiran les joies de la sang i dels esclaus, aliança d'amistat inigualable, quilats d'un amor que s'ha lliurat. Aquestes mans pasquals lluitaran per a donar llibertat als esclaus, protegir als febles, caiguts, construir la ciutat dels germans. Mans lliures, humils, servicials, gastades en la lluita i el treball; són les més disponibles, les primeres a prestar l'esforç necessari. Mans ressucitades han de ser les mans de la gràcia i del regal, no aprendran mai a tancar-se, sempre obertes al pobre, sempre donant.

Les mans amistoses, sempre unides, i que mai seran punys armats, no amenacen altives i violentes, amigues de la pau i del diàleg. Mans agraïdes, suplicants, que beneïxen a tots com a germans, que protegeixen a febles, a nens, que s'alcen fervoroses suplicant. Oh Senyor de les mans traspassades, oh Senyor del dolor ressucitat, posa les teves mans ferides en les meves, que et guareixi del dolor en altres mans! Pensa en aquesta setmana... Alguns cristians rics s’allunyaven de la comunitat “per

por a que se’ls hi demani quelcom” (Hermas, s.II)

QUART DIUMENGE DE PASQUA Missatge central Crist necessita de pastors que li facin present en el nostre món. I tots estem cridats a ser-ho. No fa falta ser bisbe o ser mossen -i aquests també fan falta!-; tots tenim una missió pastoral que complir. Tots hem de ser pastors en Crist. Cadascun està cridat a ser “pastor dels seus germans” Què passa en el nostre món? Si et fixes una mica en el nostre món observaras que la societat que no té líders els inventa. Pot ser que rebutgi a uns i es lliuri mansament en braços d'uns altres, que tal vegada tinguin més de mercenaris que de pastors. La gent rebutja pastors i es crea ídols; no aguanta sermons, però s'empassa tot tipus de culebrons; exigeix molta llibertat i es sotmet incondicionalment als dictats de la moda o de la televisió. I els joves: volen ser molt autèntics i es deixen enganyar per la publicitat i els dictats del consum; rebutgen els consells dels grans, però accepten indiscriminadament les maneres, maneres i estils dels famosos, cantants, esportistes i artista de torn. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 4, 8-12 .

Pere denuncia clarament, ha perdut totes les pors: el qual vosaltres crèieu blasfem és el Crist; al qui vosaltres vau cruxificar Déu el va ressuscitar; la pedra que vau rebutjar és la pedra escollida; al qui vosaltres vau dir no, Déu ha dit sí. • 1a Jn. 3, 1-2 . Joan insisteix en una realitat: som fills de Déu. Però fills de debò, no metafòricament. I si som fills , vol dir que ens semblem a Ell, que una mica de Déu se'ns ha concedit, una mica de la seva naturalesa se'ns ha donat. • Jn. 10, 11-18 . Pastor és el qui coneix, el qui defensa, el qui conduïx, el qui alimenta a les seves ovelles. O, dit d'una manera més breu, pastor és el qui estima a les seves ovelles. No és pastor el qui utilitza, s'aprofita o se serveix de les ovelles, sinó el qui es lliura a elles. No és pastor el qui engreixa amb les ovelles, sinó el qui les fa engreixar.

Per a la vida Som conscients que tot treball o professió és una vocació i una acció pastoral? Analitza com vius el teu pastoratge en el teu treball i en les teves activitats. Com vius la teva vocació cristiana? Et sents pastor dels teus germans especialment dels qui pateixen? Una estona de pregària 1. Comença aquesta estona de pregària posant-te en la presència del Senyor i donant-li gràcies per les persones que t'han ajudat a créixer en la vida cristiana. 2. Pensa en persones concretes (consagrats i no consagrats que exerceix molt bé el seu pastoratge). 3. Recita aquesta pregària: La vida és una oportunitat, aprofita-la. La vida és bellesa, admira-la. La vida és un somni, fes-lo realitat. La vida és un repte, afronta'l. La vida és un deure, complix-lo. La vida és un joc, juga'l. La vida és preciosa, cuida-la. La vida és riquesa, conserva-la. La vida és amor, gaudeix-lo. La vida és un misteri, desvetlla'l. La vida és tristesa, supera-la. La vida és un himne, canta'l. La vida és un combat, accepta'l. La vida és un tragèdia, domina-la. La vida és una aventura, arrossega-la. La vida és felicitat, mereix-la. La vida és la vida, defensa-la.

(Mare Teresa de Calcuta). Pensa en aquesta setmana...

“L'humor de Déu: es diverteix a desfer els camins programats dels homes. Cal entrar en el joc de Déu i riure

amb Ell” (G. Rovirosa )

CINQUÈ DIUMENGE DE PASQUA Missatge central La vida troba el seu sentit en l'expansió, en la propagació, a oferir molt fruit; si no s'esgota en el seu buit. Les persones es realitzen en la mesura que compleixen la seva missió, que poden aportar una mica als altres, si no vol assecar-se en la seva esterilitat. No cal preguntar-se sobre el que esperem nosaltres de la vida, sinó sobre el que la vida espera de nosaltres; des de la fe direm sobre el que Déu espera de nosaltres. Què passa en el nostre món? És veritat que tendim a la dispersió, a les inclinacions inútils, a la distracció, a les evasions, als capritxos entreteniments. Per aquí se'ns va la vida. Per aquí cal tallar, per a no recarregar-nos de coses innecessàries, de desitjos angoixants, d'inútils preocupacions, de distraccions alienants. Aquesta poda se sent avui més necessària per l'ambient consumista que ens envolta. Caminem excessivament recarregats i dispersos. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 9, 26-31 . Irromp en l'Església una persona decisiva, un fora de sèrie. No serà fàcil el seu enquadrament entre els apòstols, però acabarà reconeixent-se la seva gràcia, el seu apostolat, que li ve directament de Jesús. No va ser un dels que van seguir a Jesús, més aviat li perseguia, però Jesús li seguia a ell i va acabar trobant-se en el camí. • 1a Jn. 3, 18-24 La veritat i l'amor, dos grans eixos de la vida cristiana. Però, si aprofundim, aquestes dues dimensions s'unifiquen, perquè la veritat és amor, i el qui estima està en la veritat. • Jn 15, 1-8 . En aquest capítol se'ns oferix l'al·legoria de la vinya, curulla de vida, capaç de vitalitzar i fecundar a tots els sarments. Crist és la vinya. Si se separen d'ell, els sarments s'assequen i es moren Cal estar units a ell i romandre en ell per mitjà de la fe i de l'amor.

Per a la vida Estic content dels fruits que ofereixo a nivell personal? quins fruits trobo a faltar? Que hauria de podar en la meva vida? I en el nostre grup o comunitat? Una estona de pregària 1. Busca't un lloc tranquil. 2. Demana-li a Jesús que t'ajudi a viure en coherència amb el seu missatge d'alliberament i fraternitat 3. Recita aquest poema i subratlla allò que més et diu en l'actualitat i després comenta'l amb algun amic teu, acompanyant o el sacerdot de la teva parròquia. Si no busco el poder cap poderós podrà fer-me mal. Si no ambiciono riqueses mai em sentiré amenaçat per la misèria. Si no corro darrera dels honors convertiré tota humiliació en humilitat. Si no em comparo amb ningú seré feliç amb el bo que hi ha en mi mateix. Si no em deixo envair per la prosa trobaré temps per a tot el necessari. Si no sóc esclau de l'eficàcia donaré el fruit que els altre esperen de mi. Si no m'embullo en la competitivitat entraré en comunió amb el bo que hi ha en tot. Si visc a fons el moment present seré amo absolut del passat i del futur. Si accepto el fracàs de la meva vida hauré lliurat la meva vida de tota frustració. Si visc per a l'AMOR l'AMOR estarà sempre viu per a mi. Pensa en aquesta

“El fruit del silenci és la pregària, el fruit de la pregària és la fe, el fruit de la fe és l'amor, el fruit de l'amor és el servei, el fruit del servei és la pau”

(M. Teresa).

SISÈ DIUMENGE DE PASQUA Missatge central Aquesta és la nostra missió, ser testimonis del gran Amor, llançar-se pel món -i no fa falta córrer molt- per a trobar a alguna persona que necessita especialment ser estimada, alguna persona que segueixi llençada en el camí, que hagi estat despullada i apallissada, que no hagi escoltat una paraula amiga, que estigui lligada amb mil llaços i hagi estat privada de llibertat i dignitat. Veritat que no faria falta anar molt lluny? Veritat que “la mies és molta”? Veritat que no podràs quedar-te en el teu “tempo” i paradís agradant les dolçors de l'amor? Què passa en el nostre món? Quina por donaria una societat en la que ningú necessités de ningú, en la que tots es valguessin per si mateixos! No acabem d'entendre el valor del feble i el petit. Val encara que només sigui perquè aflora els millors sentiments humans, com la solidaritat, la tendresa, la servitut, l'amor. I val perquè ens fa prendre consciència dels nostres límits. I val perquè ens fa més humans i més humils. No són inútils, encara que aquesta societat cega i preferent així ho vegi. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 10, 25-26. 34-35. 44-48 . El baptisme de Corneli, centurió romà, i de la seva família, representa la Pentecosta dels gentils, la primera efusió de l'Esperit més enllà dels límits imposats per la raça i la religió jueva. Ve a ser com una nova epifania de l'Esperit Sant. • 1ª Jn. 4, 7-10 . Joan insisteix en el punt de la iniciativa de Déu: Déu ens va estimar primer. I es va manifestar el seu amor a l'enviar-nos al seu fill. Per això ens enlluerna aquesta revelació: Déu és amor. És la definició més bella que tenim de Déu. En conseqüència: a Déu se li pot conèixer des de l'amor, estimant i el qui estima, té una mica de Déu, “ha nascut de Déu ”; on hi ha amor allí està Déu, perquè és Amor. • Jn 15, 9-17 . Tot l'amor de Déu, concentrat en Jesús, es vessa generosament sobre nosaltres. Jesús ens demana que acollim aquest amor, que “romanguem” en ell i que siguem capaços de comunicar-lo als altres estimant-nos mútuament com ell, amb la mateixa força i amb la mateixa intensitat.

Per a la vida Com es viu la caritat en la parròquia o en la comunitat? Té la mateixa força que altres dimensions com la catequesis o la litúrgia? T'impliques i col·labores amb el grup que està més en la tasca del servei de la caritat? Una estona de pregària Al·leluia. Lloa sempre a Yahveh. Arribarà un dia que la paraula de Déu s'escolti en tots els pobles i la seva llei serveixi d'inspiració a tots els legisladors. Els pobles estaran units, i l'ONU serà un fòrum d'enteniment. Els febles seran escoltats com els grans, ningú imposarà els seus privilegis, i prendran decisions justes i sempre seran respectades. Ja no seran necessàries les guerres, perquè tots els conflictes se solucionaran pel diàleg. J a no es parlarà de fam o subdesenvolupament, perquè prevaldrà la llei de la solidaritat. Res es gastarà per a la mort, sinó perquè la vida creixi. Lloeu a Déu, que ens mira amb bondat, us ensenya els camins de la pau. Ens inspira la rectitud i la justícia i ens capacita per a viure en l'amor. Al·leluia. Lloeu tots a Yahveh. Pensa en aquesta setmana... “La ressonància i de vegades simfonia de l'Escriptura, no fa més que repetir, en últim terme i com una fugida sense fi, aquesta única i melòdica frase: Déu és amor i estima a

l'home fins a l'extrem”

(Th. Matura)

ASCENSIÓ DEL SENYOR Missatge central El que es tracta ara és de trobar a Jesucrist, de buscar els signes de la seva múltiple presència. Creure és descobrir la presència del Senyor. Ja no és qüestió de “mirar al cel” i esperar noves aparicions. Des que Déu es va encarnar i va decidir quedar-se entre nosaltres, ja hem de buscar-li aquí, en l'home, en la història, en els sagraments. Què passa en el nostre món? Estem com convençuts que el nostre cicle vital és una línia parabòlica: sortim de la terra, vam adquirir amb el desenvolupament de les nostres capacitats una relativa altura, en la qual ens mantenim un temps, per a anar perdent força i començar a inclinar-nos i doblegarnos, fins a caure novament a terra. Al llarg de la vida anem acumulant cansaments, desenganys, desgastos; anem rebent pals, ferides, malalties;anem comptant anys, preocupacions, insatisfaccions, rutines, anem perdent força, il·lusions; ens anem acostumant i conformant i apagant... Totes les forces descendents que ens tallen les ales, ens domestiquen, ens deprimeixen i ens tomben. És la paràbola de la vida. I no obstant això aquesta no és la veritat. Les forces creixents de l'Esperit empenyen cap amunt. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 1, 1-11 . Pere dóna un bell testimoniatge de Jesús. El testimoniatge és alhora profecia, catequesis i revisió de vida. Després ve la denúncia: vau matar al qui dóna la vida i disteu la vida a un assassí. I acaba amb l'anunci, la crida a la conversió, l'esforç per comprendre, la seguretat que Déu no només perdona, sinó que convertirà la mort del Mesïes en redempció i salvació per a tots. • Ef. 1, 17-23 . Pau no vol que a nosaltres ens passi igual que als primers deixebles de Crist, per això demana per a tots “esperit de saviesa i revelació per a conèixer-lo”. El que Pau vol que coneguem és el misteri de Crist, ple de força i poder, que culmina en la seva Resurrecció i glorificació. • Mc. 16, 15-20 . Abans de marxar al cel, Jesús sap que queda molt per fer, Per això, ell envia -”aneu”- i capacita als seus deixeble perquè vagin fins a on ell no va arribar, i evangelitzin

el que ell no va poder. Es tracta ni més ni menys que de recórrer el món sencer i evangelitzar a la creació sencera. Per a la vida On trobes més fàcilment a Crist? On notes la seva absència? Què fas tu per a fer-lo present? En quins ambients (cultura, ensenyament, mitjans de comunicació, barri...) urgeix l presència de Crist? Una estona de pregària 1. Busca't un lloc tranquil i un temps per a estar 2. Dóna gràcies a Déu per haver-te triat per a continuar la missió del seu Fill Jesucrist. 3. Pensa en llocs i en persones i/o grups on faci falta la presència de Jesús. 4. Acaba la teva pregària recitant poc a poc aquest poema. Tenim coses que fer Meravelloses! Ens han encomanat la casa d'aquest món. Tot el que el Creador feia en ell és ara la nostra tasca. No us creueu de braços, Ni us doneu a la bona vida. De tot el que podem fer i no fem se’ns demanaran comptes. Quina tasca tenim encomanada! Encendre el so cada matí Per a tots I treure lluentor a la lluna Per a que resplandeixi pels camins de l’ombra Comptar d'una en una les estels, Investigar els planetes, Posar-li noms: A un “amor”, A un altre “solidaritat”, Al més llunyà el “lloc de trobada”. Tenim que netejar cada matí l’atmosfera Per a que respirin uns nens I es perdin en el seu blau

El vol dels ocells I les nostre mirades. Doneuse pressa en netejar el cel D’avions de guerra D’helicòpters de vigilància, De cohets nuclears De “cacharros” que portin Amenaces. S’ha de posar mans a l’obra Del contrari... arribarà un dia… En que la terra semblarà una Caldera cremada I els arbres seran ossos calcinats I els rius ploraran com una mare sense aigua. Ens han deixat en la casa Per a organitzar entre els treballadors Una convivència digna. S’ha de posar cura en la tasca! Feu la Constitució Fundada en el valor de la persona. Que regni l'amor, el respecte, el servei mutu, el desvetllament per atendre al que més ho necessita. Mentres nosaltres dormim Altres treballen, Treballen per al seus propis interessos, Per a sotmetre a les persones Trepitjar als pobles, Omplir les seves arques No veieu com treballen Tancant la boca als qui crident Tallant la vida als qui demanen Llibertat Apaleant als qui treballen per a la pau, Empressonant als qui clamen per a la dignitat Dels homes I de les ciutats? Si avui vingués l’Amo de la cas I ens demanés comptes Quin seria el resultat de l’auditoria? L’Amo de la casa avisa: “Us ho dic a tots: treballeu en la tasca que us he encomanat” Pensa en aquesta setmana…

“Vull cridar l’Evangeli durant tota la meva vida” (Epitafi de Ch. de Foucauld)

FESTA DE PENTECOSTÈS Missatge central L’Esperit és la força de Déu. Una força personal, viva, amistosa. Jesús estava ple d'aquesta força. Els apòstols van ser transformats per aquesta força i feia signes i parlaven “amb valentia”. L'Esperit és el qui mou als profetes, missioners, màrtirs. És la força que nosaltres, plens de debilitats, tant necessitem. Què passa en el nostre món? Estem cecs, com repetia Jesús als fariseus; no veiem; no ens adonem del sentit de les coses i dels esdeveniments; no comprenem el misteri de les persones ni de nosaltres mateixos; no descobrim en tot el misteri de Déu. I la missió de Jesús és revelar-nos aquest misteri i capacitar-nos per a rebre els gestos i les paraules, vam esperar que es produeixin els mateixos fruits. Què ens diu la Paraula de Déu? • Hch. 2, 1-11 . Pentecostès suposa el final d'aquell moviment disgregador que va començar en Babel, quan els homes van començar a parlar cadascun la llengua del seu propi interès. Aquí es comença a parlar la llengua comuna de l'amor, la qual tots entenen i la qual a tots reuneix. • 1ª Cor 12, 3b-7. 12-13 . Quan domina l'Esperit preval la unitat. Però si falta l'Esperit tot es converteix en ritu i rutina, en lletra i legalisme, en avorriment i cansament. Si es perd l'Esperit s'obre la porta als dimonis de la por i de la confusió. Sense l'Esperit el cos es disgrega, la comunitat se separa tots rivalitzen a tot. es monopolitza. L'Esperit fa possible la unitat en la diversitat. • Jn. 20, 19-23 . Ara ja podran els deixebles continuar la missió de Jesús: “Com el Pare m'ha enviat, així també us envio jo”. Poden ser com Jesús i actuar com Jesús, perquè tenen el mateix Esperit de Jesús. Així tindran poder per a perdonar pecats, per a alliberar captius, per a expulsar dimonis i sanar malalts. I podran evangelitzar als pobres i dur a totes parts la misericòrdia i l'amor de Déu.

Per a la vida On descobreixes la vida l'Esperit? A de A nivell personal i social. On descobreixes la manca de l'Esperit, signes de mort? Una estona de pregària 1. Avui és un dia important, ens estem sols, Jesús ens ha deixat els seu Esperit. Hem de tenir un cor agraït a Jesucrist. 2. Pensa on fa falta més l’Esperit de Jesús. 3. Demana a Jesús perquè enviï el seu Esperit allí on fa falta. Envia el teu Esperit sobre jove i vell, nens i adults, sobre alt i baix, sobre est i oest. Vessa el teu foc en el cor de l'home en la boca de l'home, en els ulls de l'home, en les mans del home. Envia el teu Esperit Sobre els qui creuen, sobre els qui dubten, sobre els qui estimen, sobre els qui estan sols. Vessa el teu foc en les paraules dels homes en el silenci dels homes, en el parlar dels homes, en les cançons dels homes. Envia el teu alè Sobre els qui contrueixen el futur, sobre els qui conserven els valor, sobre els qui protegeixen la vida, sobre els qui creen bellesa. Envia el teu Esperit Sobre les cases dels homes sobre les ciutats dels homes sobre el món dels homes, sobre tots els homes de bona voluntat.

Aquí i ara, sobre nosaltres vessa el teu Esperit i que estigui amb nosaltres per a sempre. Recita amb tot el teu ésser aquesta pregària “Vine, Esperit Sant” Vine, Esperit Sant: queden encara molts murs que han de ser derrocats; encara no sabem parlar llengües que tots entenguin, i hi ha tantes guerres estúpides. Vine, Esperit Sant: Vine, Esperit Sant: perquè no som germans, no coneixem el nom ni del que està al nostre costat; seguim somiant torres Vine, Esperit Sant: per a ensenyar-nos a pregar i saber dir “Jesús”; proclamar el seu testimoni amb la paraula de vida, i que gravis en nosaltres la imatge viva de Crist. Vine, Esperit Sant: sigues el nostre millor perfum la nostra alegria secreta, la nostra font inesgotable, el nostre sol i la nostra foguera, el nostre alè i el nostre vent, el nostre hoste i conseller. Vine, Esperit Sant, amic. Vine. Pensa en aquesta setmana...

“L’Esperit Sant és el nostre apuntador amb veu baixa” (C.X.)