r Any 57.—Núm. 18.915.—Preu: 15 cèntims

epeifflime,

Catalunya ì ierriteris os la República.

«nema latina Portugal. trimestre...Palios eoneen1 postal.tutees vahos id. ..,

DiARt D • AVeLtS 1 NOTICIES

ANUNCIS RECL5N9 sEnuNS TARIFA

ABONAMENTS3 110 Pies.

10•—Ir — •W-30.—

Yaircna destroçate a conseqUencie de la topada de dos trena a Welwyn,

ProP de Loadres, de la qual resultaren 54 morts 1 135 imite(Foto Urbis Press.)

El tradicional "ou com balla". (Foto Centelles.)

Ahir, a la Getzeralitat

El senyor Sedó diu queels gestors de la Lliga no

pensen dini ihrI que hi ha una identilat perfectaentre els gestors de la 1,11ga i els

de la Ceda i els radicals

per AURORA BERTRANA

Carrer mar roquí típic

--1 on egtiuegeu vogaltres?—A Barcelona matabc.

'719, W.DIjous, 20 de juny de 1935

LA PUBLICITATIN IDACCIO I ADMIIIIITIACnos CORTS CJLTALAN13, esa, Lar — TELIEFON 11130TaLLIOta trutIMMtva CARIZ* as Isakhatu, ti I ta. — TELEPON 10601

ELTEmps Persisten el regim de col sera pertot Catalunya amb venta enealmats

per l'Interior.A. la menas costanera dominen les =rindes du.

Min g el Ala I es1 lerrals a la MI.

Le% temperatures extremes han estat les segilents:

Maxime,, 34 grana 8 oerns u Tremp, 1 28 a Manresa

I Sant Julia de Vilatoria. Pobla de Segur I Tortosa.

Ninlmes, a graus a Elneallea; 8 a Estangenio, port

de la Bonalgua 1 Engolleten!, 5 9 a Capdelta 1 Ransol.

BARCELONA

L'odissea d'un fotògraf

Altir al angla els periodistea Unefan infcrmació a la Generalitat tenieninterés a saludar el stnyor Pich 1 Pon.per tal (I: parlar-h de la reunió quela Cornissió gestora de la Generali-tat hacia celebrat el dia anterior.

En efecto. Des de feia dos o tresdies, determinades prrsonalitats poli-tiqucs de la Lliga havien posat en er-enlació un rumor segons el qual d'ugestors de la Lliga pensaren dimitira con.seqüencia d'haver sorgit algunesdi f icultat s.

Eis que d'aixi) parlaren, deien queen el si de la Comissió que ha de re-visar els Serveis traspassats, amb re-ferencia al Servei d'Obres Públiques.n'havien formulat dos voto particularsUn d'aquests vots particuars havia es.tat signat per guatee mernbres de laComissió, i 11 0 era tan lesiu Pels i n -teressos de la Generalitat, com ho eral'altre signat únicament per un litem-bre de la Comissió. Pm') que a me

-sura que van transcúrrer els dies—deien—. va anar prenent una ma-jor consistencia aquesta segona ten-dencia, la qual estava a punt d'ésserconvertida en dictamen de la Comis-

Tambe parlant del Servei de Recap-tació de Contribucions. es deia que larestitució a la Generalitat anava perllarg i adhuc es deixava entreveureque en la pròpia Comissió gestora sesentia cada dia rnenys interès per ladevolució d'un Servei que, a dir veritat,reporta únicament hendid al contri-buent catala (supressió de la figuradel recaptador que la "negocia" i hu-manització de l'Agencia Executiva ¡a l'Estat (augment de la xifra recap-tada). Perú que a la Generalitat1.5oo.000 pessetes anuals en conceptecle prerni de cobranca (del qual caldescomptar despeses de personal, llo-guer de locals, llum, etc.) no li re-presentava, comptat i debatut, capingrés important.

Com de jen' en començar, el gover-nador no va rebre ahir els periodis-tes. En lloc seu va fer-ho el senyorSedó, que en la reunió del dia ante-rior havia actuat de secretari:

—Teta la reunió —va dir— va es-ser dedicada a l'estudi dels Preasu-postos. També, en materia adminis-trativa, va acordar-se una certa des-centralització, i a aquest ohjecte esva auterttzar els comissaris de laGeneralitat perque resolguin determi-narles qiiestions.

As a dir —va fer—, en resum pocacosa noticiable,

—¡ En la reuni6 es va parlar de larestitució del Servei d'Obres Públi-ques? — Ii va preguntar un perio-dista.

—No; no en vam parlar — va res-pondre.

—Doncs es din que si — insistí elrepòrter—. I àdhuc es parla de ladimissió que van presentar els senyoraDuran i Ventosa i Valles 1 Pujals.

_Es veu que d'això en saben mésvosaltres que eta interessats, L'únicde qui virem parlar, fou de l'anuucide la trarnesa de cabals per a pagarles despenes originades pels Juratsmixtos.

—Dones aleshores —va afegir l'in-formador— a que venia la frase fleldoctor Huguet en sortir de la reunió,quan va dir: "Hem triomfat en toll la

—Per qui hi hagi tr:onifs4 ,rs -

dir el stms or Sedó— cal que hi hagiderrotats. 1 en el Consell no n'hi ha:Hi ha una identitat perfect a .

cl dictamen de la Conussiórevisora és favorable a Catalunya enel que fa referencia al Servei d'ObresPúbliquea:

—No és perjudicial —va dir—, Ara,que la darrera paran% la té el Gotero.

--;.1 de la restitució del Servej deContribucions?

—No se'n va parlar.I acre seguit es va aconnadar dels

period:stes.

El rei de Grècia pre-pare la tornada

Aceites, 19. — El unió& "Icho ToEllados" publica una informació que l'ex-rei Jordi de Grecia ha concedit a Lon-dres al seu director, i en la qual ha dit,entre altres coses:

"Quan penso en la meva tornada aGrecia, el que més cm preocupa és elque podria fer ¡ per quins rnitjans seriacompletament restablerta la calma lanorrnalitat de la vida notifica en el país.

Tumbé em preocupa com es podriainculcar el sentiment que el rei no hade fer gens de ixtlitica, sinó que ha deromandre per dainunt de tots els par-tits.

Solament quan aquest senthnent s'hagiconsolidat entre tots els elements vitalsdel pais el paper de rei podrá ésser fer-til i ef i caç: si no, entnig del fanatisme ide la reacció dels uns i dels altres nopodrä ter res.

Jo no he considerat mai Grecia comuna propietat particular nieva: no tirementalitat de propietari. Grecia és lameya pätria i solament Minteressa elseu esdevenidor i la seva prosperitat"

Nou president de laCambra iugoslava

Belgrad, t9 — La Carnbra ha pro-redil a l'elecció dels membres de la Inc.sa, i ha estat elegit com a president elsenyor Tchiritch, ministre d'InstruccióPública.

L'elecció del elit senyor per a la Pre-sidencia de la Cambra d'idea com aconseqüència una modificaci6 parcialdel ministeri.

Eh 50 anys de vonBülow

Berlín, to. — Avui ha complert cin-quanta anys el secretar; d'Estat del De-partament d'Afe rs Estrangers, von Bu-lose, que ve exercint aquest caerec desde loso, en qui substituí volt Schubert.

Dea que arnhä al Poder el nacional-socialista ron Bulow ha estat objecte demolts atacs, que sempre han fracassatdegut a la välua del cual arnyor.

No obstant, des de fa algun tempssenthla que la situació ha canviat, unsal punt que hi ha qui s uposa que sano daw Ss trisra ioser reempinçat en

ein cc pel son Rilltittropp.

Watt Disney, el pare de MiekeY, ésa Londres en viatge de noces, pro-veit d'una "camera" per a caçar ideesper ele 0118 dibuixos animats. Lafoto el mostra al Zoo de Londres,on alta fet gran amic deis pingüins

(Foto Urbis Press.)

COMENTARI

Els éxitsde la moral

En Ha aparadors d'un establintent de/a Via Laietana s'exhibeixen aquestsdies uns vestits de bany per a scnyora,Model Laburu. lal com SO110. COIsuposar que reminent orador sograt hon-ra donat el permis corresponcntel seti nom pogués servir de rutila: da-questa obra pia. .4ltrament, is dificil deas/osar que 1010 casa comercial volguéscorrer el mis,: de vence desautorilzadala sera gran teeacid de la temporada. Pertant. com que no teninz n'otitis Per dub-tar de la serietat del comerc, en gene-ral, ;ti de la ComPari ,:,la de Jestis enparticular. ests decanten' a creure finsa tioun ordre, que el Model Laburu detestit de bany per a senyores is el re-sultat lene duna paciera collaborocióentre ti•ctrics de la sastreria marítima iel so:i jesuita.

Aquest fet, tan senzill en apareuco,obre al ram de la moda unos possibili-tats extraordinarios. De montent, es veaclar que ha arribo l'bora de l'oblit pera les gratis enmieles sota el signe deJIS quols es prodiga fins ara el indade l'elegancia femenina. En l'EsPanyade Gil Robles 110 lii tellell res a fcraquestcs vampiresscs d'esperit macOnic ie: identntent esquerrista que, vio Paris ovia 1íolIviou,d, culo arribazen aureola-des pel dels pres:igis. Gra-dos a Die, en tes entranyes de la tra-dicid hispdnica existelren prou elementsper edificar tina moda anti'ictomi quebarrí el pas a les p roeacitais que vénende l'estranoer. En el rape de l'equitació,per exemple, no hem de fer niOs queorribar-nos fins al segle passat i ves-ren que el model d'amasona de donvaPlanea no ha esta" filo encara suPerat.Pera ron, QUO. de !Mes In:meres. caldonar a la iorenitg que Puia 1.11:1Sill(pie d'acord anda l'esPerit del seatemps, per alró que les ni-hall ge-nerarions femenil:es són convidades aemmirallar-se it els símbols cirentsd'elegancia austera i a fi de b.1representen la fina silueta del Pare La -Gura, la simPalica dei.radesu d'un Ma-nuel Brunei O la PomPa solemne i res-Pectable d'un monsenyor Lisbourt.

Si se ;l'han de fer. de sacrifis, perla moral!, i a pas dels mes priitsel que rralitzen agries,: sanis barons. id'altres, cn oferir els sima encisos mor-.tals com a nord i q uia de Sai/hICiÓresbojarroda feminitat. 11,1 tal dir,Perg , que sus es !roben pas sois enaquesta santa croado. L'Acción CatólicaFemenina hi aporta , modestament, elseu grane! de sorra. :bar acaba d'editar.Per exemPle, ist hl! en el gual rePro-duei.ren diversos figurins de ban y irecomienda los trajes que tienen man-ga y llegan hasta la rodilla: v toleralos restantes cuyos modelos y direccin.sea de las casas comerciales inserta. Nonbstante, hace constar que en la playadeben cubrirse siempre con albornoz..4 la platja . nant/s7 I Per qu? no diedreroiguit i tot?

°liaos maldecaps, men, artardsmatelecaps! I tau senzill ron, seria

turnar eu oquells Pons temps en elsvida banyar-se era Perca!

I. H.

Subscripcióper als presos

Ples.

Suma ami erior. 372'05

Gabl Llohet

!d. Y. M. . . a „ 0'—

Film Elles 5'—

Ut" ex itilge municipal .

E. 51 de v: 050

Mil. . ....,

Total. . 422'55

Quan vaig arribar al Marroc, ambla mesa "Kodak - flamant, innocentcom un nou nat, pura i verge, poc po-dia imaginar-me que ella, esdevinguéscausa i objecte de contratemos i pe-rills incalculables. He rebut sols elscästigs que la meya ignoräncia merei-tia. I ara, aquesta cosa inofensiva enaparença, reposa en vaga vergonyo-sa al Mns d'una maleta. Carregada ipresta, pecó, com arma t raidora, es-perant l'ocasiä d'agredir.

El primer alerta l'hauria d'ave:tingut a casa de l'amic Balali, quan,agosarada corn una infidel, vaig dir-li:"Vull fer fotografies de dona".malgrat ésser un musulmä modernit-cal, va contestar-me greument: "La

hei del Profeta (que ell sigui exaltat)ho prohibeix. Pots fotografiar-me ami, que tinc idees noves, perla a lanieva dona, mai.

El segon avis va escaure's algunsdies després, sense que encara la me-ya opfusitat occidental, em perrne-tés de treure'n profit.

Era un mati de mercat. Méa detres mil berebers davallaren de lesmuntanyes, per a vendre i comprar

sota els majestuosos i hospitalariseucaliptu s que voregen exteriormentla gran muralla; pa, ordi, mill, &afea,

blat de moró, babutxes, cigrons, ca-cauets, ases, pollastres...

L'espectacle era engrescador! Unfirrnament estarrejat, d'un blanc in-tens, cabria l'escena, i, al bell mig,el sol encegador deixava caure el pol-sim de la seva Ilum sobre la miste-

riosa ciutat tancada. Corro a cercarla "Kodak" i em barrejo heroicamentah ' la multitud. -olzejant amb elsmuntanyencs, esquitllant les escopi-nades, suant, aguantant basquejadoresobra, recrernant-ine la pella. Cadacop que ben aturada ¡ arnb les midespreses al bel! 'Mg de la ruta esperavael passatge d'un tipus fotogènic, fe-meni o masculi, sentia el morro d'unase que m'empenyia per l'esquena oun d'aquells crits monòtons: "Ba-lals", "13alals", que volen dir: "Guar-da' t o t'envesteixo." (Car, mai—que elProfeta els en Iliuri — han somniatd'apartar un canten, una mula o unase per a deixar passar un cristiä.)

A la desesperada, prenc el ressortdos o tres cops i m'encamino a BahEl Djabel„ allá on un grup de pal-meres i la cópula arrodonida d'un ma-rabú -donen carácter africä al paisat-ge.

Quatre o cinc dones venen pans as-segudes a l'ombra de les palmeres.S'esta!' rigides i greus ernholcalladesen llurs haiks hlanquissims, hieräti-quien cont vestals, en hora de venia.Els datilers s'esllangueixen damuntdel gruta dibuixant taques fosques so-bre el, /n3ntells. Els panys, rod,nets

i daurats, en simetkques columneadan salomänic simple, esperen comaorador.

L'escena em sembla fotograftableem preparo a eopsar-la amb

tiu. Ni mai que ho haguis fetlren els halle,, rodolaren els pans, i elvent de l'Oest — que aquell diasera aixecat encara — boíl., arbi.trari ¡ agitador. Alguns berebers,oblidant llurs mercadeigs, llurs asesi llurs eternes escurades de gorja,em miraren barboto, cella-jents, ame..naçadors...

A Sali, em vaig fer perseguir neetin guardia indígena, negro 1 ferrenytt,a Rabat vaig sembrar la iiiquietud

Immediacions d'un mercat de diva!del Marroc

l'esglai a la Medina. A Meknés, una;dona va sofrir un començament decrisi nerviosa. perqui jo Ii volia fo-tografiar un fill que duia el cap afai.-tat, amb una !larga i enfundada ruaal bell mig.

(Coatinua a /o Mina 3, rol. 5)

LLEGIU:LES LLETRES I LES ARTS,

a la päg. 4 .TURISME, a la päg. 4.INFORMACIO DE MADRID,

a la pag. 5.DE LES TERRES CATALANES,

a la pàg. 6.

INFORMACIO D'ESTRANGER,a la ['fig. 7.

EL TEATRE I EL CINEMA,a la päg. 8.

FOTOGRAFIA, a la päg. 8.MOTOR, a la päg.ELS ESPORTS, a la pàg. 12.

Madrid, 1 9 . — A ks deu del 'hanha començat el Consell de Ministresal Palau Nacional. A tres quarts dedues han sortit els ministres de Pa-lau i el senyor Lucia ha manifestatel següent:

—Mes que un consellet, ha estat unConseil. priinerament, de tot el Go-vern, amb un extensissim despatx.

El desnata ordinari de la Presiden-cia fou abundant. El sensor Lerrouxha donat compte d'una instancia del'Agrupació Espanyola de Pares i Pro-tectora d'Anornials i Malalties Men-tale, que demana la creació d'un or-ganistne superior que prengui al seucärrec aquest delicat problema ¡ elresoldrá tenint en compte les vintbases que presente* a la consideraciódel Govern. L'assunipte ha passat aestudi del ministre d'Instrucció Pú-blica.

Dos documents de la Confederaci ó

CRONICA

La catàstrofe de ReinsdorfLes victimes de la terrible explosld de Reinsdorf han estat

enterrades amb una pompa Impressionant; damunt dels seixantataüts coberts amb la bandera gammada hl han estat dipositadeslentes flora i corones que han format un veritable monumentdamunt deis seixanta cossos destrogats. La cerimònia ha preeunes proporciona espectaculars desusadas, I els representanteoficials han cantat l'herolsme d'aquells hornee saorifloats a lapàtria. Centra el que s'esperava, el führer ha callat; seria arrlsoatinterpretar el seu eilend, que ha contrlbuit a fer mole anguniosala dolorosa cerimenia.

"Aquests bornes— ha dlt el general Goering, que ha parlaten nom del Govern — han calgut pel nou Reich, pel seu honorI per la seca llibertat. Han calgut per la força de la patria I hancontribuit a crear el nou exercit. Aquests herois han mort perquèAlernanya visqui." Davant del allane de la mort, aguaste intar-pretauló patriótica (La viable; pena darrera d'aquesta eloqüenolaoficial hl ha l'eloqüència tràgica de la realitat. Les víctimes poteertenien una ccncepció més modesta de l'esforç que dedicaven a unaIniciativa betilco-IndustrIal; potser només es velen com a simplestreballadors, adscrita a unes provatures arriscadas, simplementper guanyar-se el pa per a ells 1 els seus. Es possible que senasla necessitat, el seu patriotismo s'haurla manifestat de maneramolt distinta; per la defensa de la pätria, si hagués caigut, haurlendonat la vida de franc; nena en aquella fäbrica que hacia dösenla seas tomba, era per un Jornal que treballaven, I han mort peraquest petit guany de cada dia.

La veu oficial ha dlt que treballaven per al nou exareit;l'espantable explosió dóna idea d'alta que avul s'enten per unexercit nou. Aquests exercits nous san el fisgell dele Estats; engo-leiven la major part de les reserves econòmiques deis països, tal-ment que si l'excltac:6 bel-lIca que agita les potencies no s'atura,no serà temerari augurar que tot l'esforç Individual dels n'uta-dans de tot el món anirà a fondre's en el gresol deis armaments.La noció d'armament, però, va adquirint una complexitat I unaextensió tan mostruoses que no restarä ni una parcel.la de vidaimmunitzada, assegurada deis efectes d'aquests armaments die-belics. La moralitat que es podria extreure de la catàstrofe ale-manya seria talment minúscula que no val la pena de formular-la;aquellas pobres victimes contribuïen a Paseata d'un gas noula pstencia del qual pot deduir-se pels efectes de l'explos16; tre-ballaven tranquila en la creació d'un element que en un cas donathaurla escampat la mort, no entre un exerclt enemic, sinó entrela població civil d'una clutat, d'una àrea extensa d'un pais enemio.Avul, d'això, en el llenguatge oficial de totes les nacions, se'n dlutreballar per la pàtria, per l'honor, per la Illbertat. Ningú no dlupel bé, per la pau, per la comprensió universal, perquè cadasoúcreu que tots aquests valors finals només poden establir-se sotael seu control i la seva autoritat.

Aquestes exacerbacions cotlectives, com tots els deliris indi-viduals, tenen perilla immodlats, es cert, però, com a estats anor-ma:s, creen realitats imaginàries que en topar amb les realitatspositives del món, es desfan com els núvols. Es possible que enaquest moment de l'evolució universal, aquestes drogues sigulnnecessàries per a mantenlr la cohes16 dels nuclis nacionals;molt possible, paró, que després d'haver passat per la oro ya catas-trofica d'una aplicacló práctica de tots els enginys espantosos pre-parats amb el reflnament més científlc, els hornea s'adonin queper a conquistar la mica de Justicia, de felicItat que eis tocarádesprés d'aquell daltabaix que es proveu, no valla la pena de fertant d'estrèpit ni de portar la destruccló a limita tan esgarrlfosos;veuran que si avui la indústria dala armaments és una de lesactivItats mis remuneradores, tots plegats, en deixar-se enalbor-nar per l'egoisme Insensat deis que atien aquests Inferns, han fetun negoci desastrós en tots sentits.

EL CONSELL DE MINISTRES D'AHIR, PRESIDITPEL CAP DE L'ESTAT

El principal assumpte tractatha estat el projecte de reforma

constitucional

El pla de defensa nacional :: Les negociacions comer-

cials amb Franca l'aplicació de la Reforma Agremia

d'Associacions de Llogaters d'Espa-nya, el primer comunicant acordsadoptats en recents assernblees, i l'al-tre dernanant que s'autoritzi una en -fiat filial domiciliada a la Casa delPoble socialista, de Mieres, per a re-tirar els mobles ¡ efectes que te se-grestats a l'esmentada Casa.

Una petició documentada de l'As-sociació Nacional de Contractistesd'Obres Públiques, suplicant que laquantitat total per a obres de ferro-carrils en el semestre vinent, sigui al-

menys igual a la fixada per al semes-tre en curs, que puja a quaranta mi-lions de pessetes. El Consell s'haocupat de l'assumpte i ha confiat laseva solució al niMistre d'Obres Pú-bliques dintre dels limita del p res-supost que ha aprovat.

(CO11611114 a la pagina 5, col. 3)

CORRESPONDENCIES DE "LA PUBLICITAT"

Impressions d'una dona a través de l'Afrieamusulmana