IA PUBLICITAT

3 — IV- 1'936

eilleone de civilització'

his clarrers salvatges

(s) Aquest primer detall reforgala mera teoria de "primitius pera, :rosalvatges". Els salvatges haurien fu-git plens d'espant. Els polinesis, te-nien dels altres homes una opinió desociabilitat, tal volta superior a 12que es mereixien.

TRIBUNA LS1 JUTJTASCAUSES VISTES AHIR

A L'AUDIENCIA "PROVINCIAL"

Secció Primera, — Acusat d'un de-licte de lesions, va compareixer atardavant aquest Tribunal Josep Mén-dez Torres, el qual atropellä, al Pa-rallel, ami, el cotxe que guiara, Lleo-nard Garrido. La pena sollicitada pelfiscal fou de quatre 'Ilesas d'arrest ila indemnització corresponent.

Secció Segona. — Per al processatJosep Femeria Maten, acusas d'un de-licte de temptativa d'estafa, el fiscalsoHicitä la pena de quatre cresos iun dia d'arreas.

Secció Tercera. — Ocupi et ban-quer Joaquirn Sanahuja Canals, acusatd'un ¿dicte d'estafa en grau detemptativa. El fiscal demana que lifos imposada la multa de cinc-centespessetes.

Secció Quarta.—EI processat F ran-cesc García es conforma amb la penade quatre mesos i un dia que el fis-cal dernanä per un delicte de furt.

VARIA

El terrorisme de l'època

de Martínez AnidoSha rebut una ordre del Tribunal

Suprem de Madrid, per tal que el3utjat Lega, que es el número i del sjutjats d'instrucció d'aquesta ciutat,¡nstrueixi diligencies relacionades ambel sumari que segueix el Suprem ambmotiu de la repressió dita del terro-risme dels anys 1921 al 1923, quanfou governador civil el general Mar-tínez Anido.

S'han rebut disset paquct= moltsgrossos de documents que toreo apor-tats al dit Tribunal quan s'efectuarenles denimcies relacionades amb la re-pressió esmentada.

— Ahir al cuasi va declarar davantdel Jutjat número 16, el caporal deSeguretat Ernest Lera, sobre la mortocorreguda a Bilbao de Francesc Te-¡feria, el 6 d'octubre.

El testimoni manifestà que, efecti-vament, en aquella data estas-a deserrei a Bilbao, mi', que no fou tes-timoni presencial dels fets pels qualsés interrogat.

Per aquests mateixos fets i en vir-tut d'un altre exhort rebut del jut-jat especial, ha estat cridat a decla-rar el sergent de seguretat FidelGarcia.

— Pel procedirnent de les misses,al carrer de Santa Atusa estafaren Sopessetes a Pilar Escuder.

— Les dues noies que Itom supo-saca que havien estat raptades quananaven al collegi al carrer d'Urgell,1:an estat trobades al dornicili d'unaparenta de l'avia.

Les noies anaren a veure la seramare, la qual feia onze dies que nohavien vist, f després marxaren a casode la seva patenta.

La mare bou posada en llibertat pel

Jutjat, una regada demostrada la secainnocència.

— Un metge particular dona conei-xement al Jutjat de guardia que foucridat per a assistir, al correr de Vi-Ilaroel, 42, el matrirnoni Lluís EsbertSegarra ¡ Josefa Ferverol Manasaels,els quals presentaren intoxicaciógreu produida per óxid de carbon.

S'ignoren les causes de la intoxica-ció. El matrimoni ha passat al dorni-cili d'un parent perquè els atengui.

— Al carrer de Robador fou detin-gut Manuel Pasqual Molto (a ) Eran

-cisquet, el qual s'insolenti arnb elsguardies, als quals agredí.

Va quedar detingut als calabOSsosdel Palau de Justicia a la disposicdel tribunal d'Urgencia.

Assenyalaments per a avui

TRIBUNAL DE CASSACIODE CATALUNYA

A dos quarts de dotze: Vista delrecurs de cassació interposat pel se-nyor Ildefons Pone Ricard.

A les dotze: Competencia entre elsjutjats de primera instancia de Vila-franca i número 2 de Barcelona enels auts de majar quantia, BarbarasVila.

AUDIENCIA TERRITORIAL

Sala Primera. — Desnonament: An-toni Ceceras contra Josep l'aria Ce-ceras. — Menor quantia: Josep Oli-vella contra Jaume Capderräs.—Tes-timoni: Sindicatura de la fallida deFilats Turres contra Joan Francesai un altre.

Sala Segona. — Divorci: Emili Pu-che Carvajal contra Emilia Albereda.— Divorci. — Francesc Ibáñez Sie-rra contra Antònia López Martha —Menor quanta: Francesc Pujol contraJoan Truño Sirrent. — Menor quan-tia: Maree' Juncadella contra JoanGrau i Francesa Borräs i Ares.

AUDIENCIA "PROVINCIAL"

Secció Primera. — Cci juras perabusos deshonestos contra RicardTorradelles. — Incident per injúriescontra Josep Maria MaCip.

Secció Segona. — Dos oral per es-tafa contra Llorenç Liduefia i JosepRodríguez.

Secció Tercera. — Un jurat per ro-batori contra Vicenç Mallech. — Unoral per lesions contra Miguel Be-llote. — Divorci: Ansias-tia Bertrandcontra Josep Company. — Divorci:Eduard Mestre contra Angela Celes.

Secciä Quarta. — Un jurat per abu-sos dealsonestos contra Francesa So-riano.

DELE6AC1OO.P.Atracament

en una fàbrica de GavàLa guardia civil del lioc de Gas.á

ha posat a coneixement de les auto-ritats, que shavien presentas cinc de,-coneguts, annatS, a la fabrica de laSocietat General d'Encerats j amena-garen el sereno, el qual, (luan trac,áde resistir-se, agrediren i lligaren,

cop dintre de la fábrica, ruinsigui que els sorti a l'encontre un fo-gainer, l'agrediren i el Migaren tam-be. Aleshores es dirigiren a les oí:-cines i després de causar destrocess'apoderareis d'unes tres mil pesseteaque guardaren en aquella dependes.-cia. .Abans de fugir s'apoderaren del'arma llarga que per a vigilancia dela fabrica té el sereno, el qual havienaconseguit innnobilitzar. En poder

dels diners i de l'arma, desapareguerensense que fins ara, malgrat les re-cerques que s'han efectuat, hagin po-gsrt ésser descoberts.

L'assassinat del carrerdel Portal Nou

—Els Agents encarregats d'aclarir lescauses de Fassassinat ocorregut alcarrer del Portal Nou, segueixen lasseres recerques per a trobar l'autor oautors del dit crim.

Els agents han estat a la casa ones perpetra el crim i han pegue a p re-ciar i convencer-se que no és possibleque el fet s'hagués realitzat sense queels velos se n'assahentessin o besentissin els sorolla.

Es tracta d'una casa antiga les pa-rets de la qual, deseas gruix, deixensentir tot.

També s'ha comprovat que des defa dos nits els veles no poden dormirdegut, sens dulate, als sorolls qu e fa lavidua per la desgràcia que l'afligeix.S'ignora per quin rnotiu passa les nitsvetllant i tirant per terra cadires o al.Ines cbjectes, que produeixen un trans-torn a Ramona Martínez.

Ha cridat també l'atenció daisagents, que sempre que puja algunapersona per l'escala, un gos que hi haen un dels pisos borda. Doncs,lié. Aquell dia, segons digueren slsveins, no el sentiren bordar,

Sfra descartat la hipòtesi donada clprimer dia. que la mort pogués tenirrelució amb la desaparició d'uns do-cuments importarla d'un pOlitiC bat-ee-lona per tal cont els dits documentshan estat trobats en la mateixa caircade cabal= d'en foren robats.

Al politic de referencia ii robla Incuna caixeta de camal, on guardara al-guno diners i els documents. La caixa,com deixem dit, es trola en un solardeStroSSada, sense els diners i unscigars que alli hi baria. pecó els do-cuments i altres papers de menorino-t: o (ieor tär d .

n c seu propietari.t roha en estan ja enr

Detencions diverses. — La policiaha detingut los metxer a s Tomasa CA -

A a s. Josefa Cabello Islaldonado i Vi -censa Díaz Durän. que operaven enun deis grans magatzem, que hi haia ,t alla t s 21 carrer de Felai.

Tmhé hon estat detinguts i posar=del Inflar de guárdia Ri-

•-2ed T'Ir Zancas i Angel HenedichOt—ou's.

rstafador detingut a la frontera.t, rAnrwera ha estlt detingut Lleó

C - ébet el oual vilt l ava en un auto--da b il de propietat i de gra n luxe.Esti reclarnat per les autoritats fran-ceses per diverso, delictes d'estafa, iha •stat socllicitada l'extradició.

Ha estas condnit 3 a n ueata capitalingressat a la nresó. fins al nu o-

mel que será lliurat a l e 5 autoritatafranceses, a con seqiiéncia de le. e,tales cornetes, principalment a Perpinyä.

A Lleida

Ahir comete la vistade la causa contral'emmetzinadora de la

Granja d'EscarpEl fiscal demana

450 anys de presó(Del nostre corresponsal)

Lleida, 2. — Aquest mata a düsquarts d'onze. Isa començat la vistade la causa pels célebres emmetzina-ments de la Granja d'Escarp. Cornse sap, es traben processades DolorsCoin, com a autora dels emmetzina-ments, ¡ la sera mare, Pilar Valle,com a encubridora.

Presideix la sala el magistrat se-nyor Joan aladariaga, actua de fis-cal el senyor Bilbao i d'acusador pes-vat el senyor Sas. Defensa DolorsCoin el senyor Giner Gil i Pilar Va-llf's el senyor Morera.

En entrar a la sala Dolors COines produeix litt moviment d'expecta-ció. La celebre emnietzinadora ves-lelo jersei gris i faldilla negra. Do-lors ¡ la sera usare s'asseuen al bataquet, per?) en vista de l'estat de de-candiment de Dolors , que aquest ni'ti Iba abandonat la infermeria de lapresta, el president disposa que s'as-aegui en una butaca.

No cal dir que la sala destinada alpúblic ha quedat totalnient envaida,sense que In poguessin entrar moltscuriosos. Entre el públic hi ha moltreinas de la Granja. Es llegeix raspuntament, del qual es dedueix aueper tal de percebre Una herència ba;-tant modesta Dolors Coin, el juny del'any 1934, barreja en un menjar des-tinat a la seca sogra arsenic de Sosa,l a qual cosa produí la mort d'aquesta,anomenada Teresa Mariner Fontana.Uns quants mesos després repetí lacrimina l Operació arnh el sen marit.Constanti Castelló i afariner, el qualmoria el dia 24 de febrer del 1935, inrés tard. per l'abril del Mateix any,aprofitava un mornent de descuitla seca cunyada, Marla Castelló. Perbarrejar els mateixors pälvors i produlla mort de l'esmentada cunyada. el seumarit Josep Guiu Castella ¡ una cria-tura del matrimoni de pors mesas.

El fiscal cornenca l'interrogatori dela processada, la qual sofr eix on es

-vaiment, però re jera diu que entre iasera familia 11¡ baria moltes disputes.Confirma que enunetzinä els seus fa-miliars. si Inri no ho feia amb l'ànimde matar-los. sinó tan sols de produir-los una tralaltia per a curar-los des-prés i captar-se les seres simpaties.car confessa que l'apreciaven meltpoc. Explica que després de comesosels crines i en adonar-se de r ambiettthostil que regnava al poble de laGranja ami-, motiu del fet intenta con-vencer la sea mate per tal que es-sent vella com era se suicidés i ales-hores ella hauria fet recaure tota laculpa damunt la seca mare.

L'advocat defensor contenga l'inter-rogatori de la processada. Diu que s'fié enillietzinä els seas familiars, hafeia perquè. al sen criteri morir é:descansar. ¡ com que estimaYa inO:tla seca familia, trobava que obra-ra be.

A continuació ea Ilegeix un informedales quanta metges. els quals hanexaminat la processada Dolors Coimen el qual dictamen se soste la te::ique si lié no es pot considerar la pro-cessada com a dement mental, se !aconsidera com a faltada de capacita-da. ¡ insuficiencia mental.

.1 les dues de la tarda s'ala auspasI ts sessió. Ha estar represa a aloaquarts de cinc.

Ha començat la desfilado de testi-monis.

D'entre els testimonis cal fer es-ment el l iina dona que en preguntar-li el fiscal, emprant la llengua cas-t ell ana. ha respost que no l'entes*,i que li fcs les pregunte; en catalä, ala qual cosa el fiscal ha fet valer laseva condició d'espanyol per dir-lino podia accedir a la seca petició,com que el testimoni ha insistit en clseu prec, el fiscal ha renunciat al S.:Utestimoniatge.

A dos quarts de vuit del vespre s'hasuspès la vista, la qual serà represademá al mata

A L'ASSOCIACIO D'ENGINYERSINDUSTRIALS DE BARCELONA

"El Na del treball belga",con f erència

per J. Torrents-Hiverndijous, a l'Associació d'E.ngi-

nyers Industrials va tenir Incl la segonacOnferencia del cicle "Els plans econo-mies", organitzat per l'esmerilada cutí-tat. La conferencia alta a carrec delpresident de la Secció d'Economia-So-ciologia de la dita Associació i direc-tor del dele, l'enginyer senyor JoaquimTorrents-Ivern, el qual va desenrotllarel tema "El Pba del Treball belga i l'ex-periencia Van Zeeland".

Comeneä el conferenciant amb unesconsideracions respecte als motius deltriomf, ea l'actualitat, de les teoriesmetodes de planejarnent econämic i res-pecte qué cosa es el que cal entcndreper Pla econòmic. Féu remarcar que unPla econämic no es una utopia a escairei tiralinies, sinó l'establimetst d'unes pro-misses rigides i unes directrius flexiblesper arribar a la victäria sobre la crisi.

Explica el procés de gestació ael Pladel Treball belga, la iniciativa i orien-tacions del qual pertanyen a Henri deMan. El direccionisme d'aquest Plaessencialment monetari i financer i esbasa en la nacionalització del crèdit coma nlitja per controlar i intervenir en lavida econämica total de la sucia. El PlaId una primera part. que és consideradacont a l'actuació conduela a prendre pos-sessiO de les palanques de comandament.Consisteix en la creació d'una Oficina deRedreçament Econòmic, en la nacionalit-zació de la banca, de forma que s'ob-tingui una transferencia d'autoritat, node propietat, i en la modificació delsFstatuts de la Banca Nacional Belga, pertal de pasaibl itzr-li una majtsr influen-cia en la pul:tica monetaria i financera.

La segona pare del Pla del Treballes refereix al "Demarratge econòmic"mitjançant l'empresa d'un pla d'obres pú-bliques esgraonat en cinc anys i d'un costtotal de 5 milions de {ranas. El finança-ment és projectat a base d'un emprestitd'obligacions garantides per l'Estat i des-comptables per la Banca Nacional.

En la tercera part de Directrius par-ticulars sea) estudiades Miestions cele-cents a la politica agraria, comercial(sense mantenir un criteri autárquic),d'assegurances, etc. Es propugna per lanacionalització de les empreses d'elec-tricitat i s'hi fa un acurat estudi delspressupostos familiars per tal de deduir-ne les possibilitats d'expansit5 del comerçinterior.

Respecte l'actuació económica del go-vern Van Zeeland, començà el conferen-ciant arnb tuna exposició detallada de lescircurnstäncies del seu inici i de les cau-ses i efectes que han intervingut en ladesvaloaació del franc belga.

La dissertació del senyor Torrents-'veril. escoltada amb gran atenció perla nombrosa concurrencia que amplial'espaiós saló d'actes de l'Associaciód'Enginyers, va esscr acollida amb fortaaplaudiments i el conferenciant snob fe-licitat.

L'Associació CulturalJueva s'adreça al Presi-dent de la Generalitat

L'Associaciú Cultural Juera s'ata adre-çat al Govern català per tal de posar-lien evidencia els metudes que empren elsnazis en Ihn persecució tontra els re-fugiats alemanys de Barcelona.

Entre altres coses, la nota Iliurada alPresident diu:

"Es pot afirmar tumbe que a Barce-lona, per exemple, les organitzacions na-zis impedeixen la vida tranquilla delsemigrants. Ordres del partit nazi — ques'amaga aci sota el nom de "Unión Ale_mana", Rambla de Catalunya, 66 — exi-geixen de llurs funcionad, la propaga-ció del boicot contra els comerciantsjueus de Barcelona. Per mida de la pu-blicació en espanyol d'opuscles i !libresnacional-socialistes ¡ antisemites,nització intenta desvetllar simpatia Perla ideologia i metodes nazis d'Alemanyaen una propaganda dirigida a cercles queprecisament el 16 de febrer han decla-ras Hur oposició contra Un regim d'as-sassinat i presó.

Una escola a Barcelona, institució depropaganda del tercer Reich, infesta, nosolatnent deixebles alemanys, sieb tumbénens catalans per les normes d'educactaordenades d'Alemanya.

A conseqüència de 1-A. C. J." es per.mct de !liaran al Govern de Catalunyala resolució següent:

"L'Assemblea de FAssociació Cultu-ral Juera celebrada el 9 de març de 1936prega al (Joven' de Catalunya que tin-yq en cornpte la prohibició de les or-ganitzacions nazis oficials i clandestincsa Barcekna, que dernani comprea Ilurs caps i faci investigar Han rela-ciona, sobre actiritats prohibides , amb lesautoritats alemanyes locals."

L'A. C. 3. confia en les investigacionsdel Govern de Catalunya, segura que laseca actuada en aquest sentit tranquil-litzarà la vida dels refugiats que minenad confiant en el dret d'asil que laCOnstitució espanyola els ofereix."

La conferènciad'Ossorio i Gallardo

a Sant AndreuAprofitant l'avinentesa de la pre3én-

cia a Barcelona del gran amic de Ca-talunya i eminent propagandista de lessolucions socials cristianes, l'illustre ju-risconsult espanyol senyor Angel Ossorioi Gallardo. Unió Democrática de Cataba-t)5 li ha demanat que dones una confe-rencia de terna social.

L'illustre haste de Catalunya ha acre-dit mostrant desig d'adreçar-se a unblic treballador. A aquest efecte U. D deCatalttnya ha concertat la celebració pera diumenge al mati al cinema Corchen dela barriada obrera de Sant Andreu.L'assistencia a la conferencia de l'emi-nent advocat espanyol será per invitació,les quals podran ésser recollides als es-tatges següents: Rivadeneyra, pri-mer: Sant Andreu, 292, i Goya, 12, prit-cipal. de set a nau ‚.'espne.

A LLORET DE MAR(GIRONA)

CLIN1CA MENTAL "TORRE CAMPDERA,ver a mataits nerviosos. mental' c taxi.Cunetas Tele! on to Metas diremor• res'den': DOCTOR al. BERNAT I CARRERESPer a Informes. adreccu•vos 5 a maletasClinica o a IlAliCELONA. eia allnusde Qualen a set du co larda. u a ()idea

de Lelamendi. nilm. 3 cer

RADIO BARCELONA, 377 4 m. 798 as.

12, t.eits al> /Jurar], i :recen) Femenina.ia'au, Erniash5 femenina a cartee del Ly-cenia club de Barcelona. 13'10: CutlIza•"ion> del Iter y l del mata 1320: tutor-!nació teatral I cartellera. 1330: Carie-Itera de cinemes. 13'55: Crillea d'estrenesde cinema, per 1. tne,la Riclaura. "0111-1 1011 Oficial de la Generaillat". Actuall•cala teatrals I musical>. 14'30, -El (eldel dia", per amin Atareare. Lontinuscióde les Actualita 1 s. 1525: Directamentd de la Retlacció de "La Paraula" a

Barretina b Informar:S local. 15 .30: Ces-sin radio/Ye:elles. 15'20: "Comentari lea.tral", per Valenti Moragues I Ropero LOn-/Inuacid de la sessió. radlobeuefica. 15,51tisica de cambra. Rosaura Coma, plano;Juli farque, l'erran Pérez p ral, alO•loncel. 1830: Seec10 Infantil nie 115 n 115Barcelona: Rondalles, cOntes, consellsUills. ele. 19'15: Colitzaelons de mune-des. 2025. EleurslonIsMe. Emissid dedi-cada a aquest esporl. 0035: Ketleterl delde le %Motete de LA PUBLICITAT, 05' 40 :

.ini ml zacions de Mercaderies, valora t co-10115. 21'15: Oruilestra de Radie BarCe-lona. 555, - La Pasante", Ltnisslö desde 31adrld: SessId de com. Emissid es .pedal del PalvOnal :Yaelenal de Turismo,en collaborarló ccicb Unlón Radio. per lapropaganda de les restes de Primaverad'Andalusla 1 Llecant. 6220: Recital devinloorel, per EnrIr Pascual, Pianistaaeninpanyant, •Sladrona Pascual.

RADIO AssOCIACIO tesas ny 1 022 ,“

1:: Senyals 110larls pel ea] 1116 Panissin femenina. va: Primer Butllen Finan-ser. /3'15: Gula d'esperlacles 1341: An.;telar' Ilovilleaset b Esist de la neo a Ca-talunya. 14: Hora exacta I Nottclarl PM-

Grans responsabilitats pesen sobre elshomes reunits a Londres, i que formenel Consell de la S. de les N. Han deplantar cara a la més greu amenaça quehagi sorgit contra l'estructura de la paueuropea de l'any 191enga. No solamentels cal tenir una visió clara de la si-(nació. Els cal, encara, i tal regada demanera més imperiosa, rnagnanimitat,decisió, arsuesta mena de seny que sappreveure els esdeveniments llunyans almateix temps que comprendre els imme-diats. A les decisions que adoptin po-den dependre les vides de tots nasal-tres.

Com és natural, els francesos es tro-hm al centre de l'escenari. El ministrede Negocis Estrangers, Pierre-EtienneFlandin, exerceix el paper principal. Vaésser el primer ministre; coneix bé An-glaterra i els anglesos; o home dement clara, imita i prudent alhora. Pot-ser li manca la intensitat d'alguns delsseus grans predecessors la de Briand,per exemple. Pecó és abans que tot unborne raonable. Va lluitar en la granguerra; sap, per tant, tots els perillsque encicurria una politiza basada sola-ment en la ira i el ressentiment Cal es-

perar de Flandin gran; esforgps per talde realitzar la máxima unitat del Con-sell en aquesta hora tan greu.

El primer ministre belga, van Zee-lanci, és home jove, al qual coneixiensolament abs medis financers i técnicoabans de la seva arribada al poder.Assumi de sobte la presidencia delConsell belga a una edat en que, amolts paisos, un polític a penes esconsideras prou Madur per a is-ser Sots- secretari. Ha aconseguit re-sultats notables amb alliberar Bèlgicade la certitud del pateó or. Catòlicsincer, és home pràctic, intelligent, de1-anides decisions. Els seus argumentsadquireixen un pes extraordinari pelfet que, en cercar una fórmula de pau,esa defensant ia més débil i la mésdesinteressada de les potencies occi-dentals.

Una de les figures més notables irepresentatives es la de Litvinov, quedes de fa tant de ternos i amb tan bri-Ilants exits ve dirigint la política ex-terior de la U. R. S. S. No hi ha mi-nistre. a cap país. que passeeixi enels anys de la postguerra, tan extraor-dinari fui( de serveis. Posseeixsió. rapidesa per a concebre i executar,intelligéncia poc comuna. Ja pod:adonar-se per descomptat que parladaamb més claredat i energia i ambmsnys circurnloquis que qualsevol al-tre membre del Consell. Pot procla-mar. amb proveo en defensa del seuencert, que en el Curo d'aquests últimsanys el Govern dels Soviets. Sota lasera inspiració, ha vingut realitaantesforços sincero per la pau amb tatasles teces forces.

Es natural que consideri pos i -cions de Hitler com una t im-

plícita, encara que sigui in u, con-tra aquesta pau que tant ha laboras peredificar i organitzar el ministre sane-tic. Estic convençut que Litcinor ha dededicar tots els seus extraordinaris dotsefintelligincia i energia a trabar tots elsmaliutjeasittas

pau. Esanlvuangauacrodanfrerini ciamdaanrtreenriar

l'altre el seu realisme, la seva. energiala seva claredat han aportat com un cm--

retir d'aire fresc en l'atmosfera febril ienrarida. Parla a nom d'un paus queno aspira sitió a qui el deixin prosse-luir en pau el seu gran experimenaHem d'esperar amb tot afany que puguirealitzar aquesta ambiciä.

Cap membre del Consell es troba enuna situacii, tan curiosa com Grandi, elrepresentant d'Itàlia. En parlar ha demantenir un null fix en la qüestió

i l'altre mirant les possibles re-percussions del "cop" de Hitler sobreAustria, la "protegida" de la Italia feixis-ta. Grandi és heme capaç. Duien queper això matciv és a Londres, quasi enl'exili, car el "duce" no tolera possiblesrivals al seu voltant, Encara jove, ésprofundament ambiciós. La posició quehagi d'adoptar és tan dificil de vaticinarcom tot cälcul que depen del judici deMussolini.

Com toro els italians, Grandiés vi-vac, una mica dramätic, regatejadorentossudit en les negociacions ¡ lerntpartidari del "sacre egoisme ". Pomaprimer que tot en Italia, no en lapau ni en la S. de N. La sera actituds'inspira inevitablement en la influen-cia que pugui tenir factual debat so-bre els interessos italians en la IluItacontra Abissínia.

Bruce, representant d'Austràlia. P ro-›ideig el Consell. L'alt comissari és

Irps. 15: Sesren Butllett financer. Radio-beneficencia. 16, Atitslea O/afónica. t7:lercer Buttlett Manees. tfit Hora exac-ta. MÜSICa de densa. 15'45: EmIsst6 ta-ranta. 1030: enes de Itengua catalana.pei proressor EmIll Valles I Mal. dePAssoclaeln Protectora de rEnsenyaneaCalalaria. 2055: "El rente del fila", per1. Millas Raurell. CenrIS de mereadertea.

Senyals norarls. Quart Mullen FI.maceen. 21'.5: Discos de ti soprano Felisa

Herrero, 2125, Orqueslra. U: llora nac.la 1 Nol/elarl Phillps. 22'10: Alidield de"La taverna n'En menor. impressIO Micaoriginal de Victor Mora I música del mes-Ire Fellp Caparrds. der crhomes. (Irgues.ira de Radio ASSOrlacld aUgMenlada.!PM& Nlestre Concordl nelabert. lcri%Gis ,. e n dama.

RADIO BADALONA

12. :tiustca Yailacia, 1 u': • II 923u, alUslea Ileuuera.da. 20'5, Música variada. 21loc315. 31'15: Dis eos eseollP •Jazz.

ESTRANGER. Nme uttottizac10 d 1.1n10 Rarut. • a

Viena, 500'8 m. 592 Sic, — 1893:"8.1111.5J 1 Danta". de SaInt Saens

&D'In, 3567 an. sil ac. — 10'4Toreo Edita, 206 cas, 1.4a9

\Inste& de canibra, pel cpiarlel de ZagrebRadio Paria, 1.6483 m. 190 Inc.—

2030 ronte de Lucernbura". nie1 runa tener.

Luttembuea, 1.304 m. 230 Cc. — 21'15:Conrcti d'obres Inediles.

Nacional engloba, 5.500 tn 100 Cc.5500 , Concert.

gatuteard, seo . n In. 5:4 Le. —Concert

un polític de segon rengle, del tipascomunament creat pel partit conser-vador de la Gran Bretanya. Es un"cavaller" del model clàssic: antic sol-dan valent, orador notable sense ésserdistinga, imperialista decidit, ex-pie-sident del Consell que molt probable.mera no ho tornará /mi mes a ésser.Al Consell és aun aero rnolt decoratiu.L'actitud dels Dominis ha estat fixa-da per cable: i la seva tasca quedalimitada a la de president, les obliga-cions del qual estan determinats porendavant.

Entre els representants de la GraaBretanya destaca en primer lloc An-

thony Eden. J a sabem crell molt mésaria; que fa tres mesos. Les respon-sabilitats del poder semblen haver re-fredat molt els seu entusiasme ¡ eni-penta.

El seu front reflecteix les precien-pacions, ¡ com Més temps esta alMinisteri, menys clara apareix la di-receló dels seus esforços. Segueix nos-5eint el seu atractiu personal, el seudo de gents; perú la passió pels prin-cipis de la Societat de les Nacionssembla en ell, des que assumeix lapesada direcció del Foreign Office,menys espontänia i menys enèrgica.Encara no hern esbrinat quina posicióha de deiensar en el Govern, ni si es-ta disposat a lluitar pels seus ideals.

Pel que a ell es refereix, aquestareunió ha d'ésser Una prova tan dura.cont la que hagi suportat qualsevolministre angles des de 1914. Ha defer brotar l'esperança d'un esforç que,qualssevol que siguin els seus motius,comenga amb un repte perillós a lasupremacia de la Ilei internacional. Had'enfrontar-se amb una França laten-ment inquieta, una Alemanya que de-saiia el món i el passat recent de laqual diu poc a favor de les seves pro.metences, i una Rússia que es mostra,naturalment, recelosa de les intencionsde Hitler. L'Eden que fa falta enaquests moments de perill ha d'ésserel que coneguérem com a Iluitadorvalent. capae d'assumir riscos per lacausa de la pau. Si ho té present,aquesta hora fosca pot convertir-seen un clarejar pie de prometences.

Tots aquests estadistes cal ques'adonin que, a tot el imán, els po.bles desitgeu la pan. Que odien laUrania dels dietadors, el rearmamentagressiu, les maniobres amenaeado-res. Que anhelen, apassionadament,un raig d'esperança que els porti lasalraeiú i impedeixi ncc uou holocaust.Els pobles no estas disposats a pa-gar anah llur sang les desfilades mar-cials del mi/itarisme alemany, l'im-perialisme del Japd semiciviittzat, lesagressions del feixisme Italia. Dema-nen a la S. de N. que tingul el valorde defensor la pau 1 d'organitzar-la;a França, que no barrl el canal ambformulismes puntosos: a Alemanya,que provi amb fets la sinceritatles ofertes del seu dictador.

Si els /tomes que es troben reunir'.a Londres no saben trabar el ettillide la pau, ens portaran tots a rabie-me. a un desastre irreparable, i deretop elle mateixos seran escombratsdel poder. Nomas tenen dret a actuarron/ a guies quan mantenen la pan.Aquesta prova es tumbe la del FiS-terna pelillo s social que representen.SI es demostra que dintre de tal sis-tema la pau es Impossible, halará.arribat l'hora de reconstruir Europa.des dels fonaments. sobre principisnona 1 millors, sigui quin sigui elpren que en altres aspectes hagi depagar-se.

Copyright A. L. 'T. E. A.(Exclusiva de LA PUBLICIT1T)

AJUNTAMENTLa reglamentació

de les visites de l'alcaldeDavant la necessitat, per part de

d'organitzar el seu treball,degut a la importancia dels assump-tes rnunicipals que té en estudi ipendents de resolució, la seca secre-taria particular fa avinent que el se-nyor alcalde rebrä únicament les vi-sites que hagin estat sollicitadesconvocades priviament per la qualcosa els que tinguin precisió de vi-sitar-lo són pregats de sollicitar dia; hora a /a indicada secretaria.

NO OBLIDIN QUE SON

ts tolums de que es nempon un nemp l or del

111111111110 GEOtlifil Oftabes del Com. Indúshia, Prole:14es eta

d'Espacia i Possessitoss

Unes 8.600 psysin••Mes de 3.500.000 de dadas

Mapes Gaogrefies ino•x•

SecciO Estrangerateilt OlreetarlUniversal-

Pre1.1 d' on ase mPlet udroPl•rs

CENT PESSETES(frase an oorl a tosa Espanta/

¡Si vol anunciar eficaçment,anuncri en aquest Anuda!

Anua:los tliera Reunidas, S.A.Enrla Granados, 06 y 83 - ItalCZLOYA

Els guies d'Europa

La nostra sort estä a les seves ifiallS.,.per Harold Lasky

profesase de la Universitet de LOndral

per Aurora Bertrana

".;:idegint i rellegint la histäria dels decía después, con gran dolor, que eldescobriments oceànics, trobo un de- diablo habia de llevar a quien se lo41.1 impressionant que no varia en había mandado."ckp autor, en cap illa, ni en cap I malgrat tot, els indigenes dzepoca d'abans de les conquestes: l'ex- Tahuata ofrenaren aigua i fruits alspbntánia hospitalitat dels polinesis. eepanyols. Les polinèsies, confiades,

Totes les cròniques dels descobri- s'atangaren als soldats, i aqursts 'sements espanyols i portuguesos dels se- regalaron de manos.'gleS setze i disset, i deis anglesos i El "maese de campo" tot d'unafrancesos del divuit i del dinou par- vol manar entre els indígenes. Elslen del bon acolliment que feren els mostra uns bocois els fa senyessalvatges als europeus. (Jo no hem perquè els omplin d'aigua. Els ta-faig solidäria del qualificatiu "Sal- huatans ii responen, tambe per se-vatge". Per a mi no ho han estat mai oyes, que se serveixin ells mateixts3.penò els cronistes insisteixen a con- Llavors Foficials els fa canonejar.siderar-los-hi.) L'endemä alendaila desembarca a

Es molt diíicil d'establir entre eis Tahuata amb la dona i el seguici iescrits dels primers viatgers amarats fa dir una nlissa pel vicari de bostad'ingenuitat, i els dels darrers des- obligant els indígenes a oir-la. Se.-cebridors, ja molt mis diplomàtics, gons Fernändez de Quirós, els pon-si els veritables culpables de les dis- nesis assistiren al sacrifici ami) re.cärdies que esclataven després del des- colliment i respecte. "Estuvieron deembarcament, i que sovint degenera- rodillas y en gran silencio:•ven en tragèdies, eren els envalts o els Pera així que Mendaila torna ainvasors. Fernández de Quirós, en la bord després de prendre possessió desera equànime relació de viatge, no les illes en nom de Sa Magestat alPol dissimular una tímida protesta rei de totes les Eapanyes. el "maese"enfront de la conducta dels soldats els seus soldats comcncen a bar s-espanyols. Insinua discretament que llar-se amb els indigenes. Els tahua-la matança de dos-cents nukuhirans tans fereixen un soldat amb una pe-rra ¡nnecessäria.dra i els espanyols infligeixen ala'En 1595 la segona expedició Mee- indigenes un tracte que els obliga a

havia sortit del Perú vers les abandonar el poblat i refugiar-se a laies Salomón (descobertes en un selva. Fins alli són perseguits i aquis-yakse anterior). aats pels invasors. "Arcabuceändolos,

aQuan Fatulaiva aparegué als ulls los lies-amos basta la cumbre de h snavegants, tots els cors glatiren altos cerros, donde se hicieron fuer-

e joia. Havien cregut trobar-se no- tes."ent enfront de l'arxipelag anhe- Però el desig dc pau dels marque -

1. Però no eren mes que a mig sans era tant fort que algun tempsa. L'illa esponerosa que ve jen era després encara tornaren vers;una de les onze unitats de Farxipe- quatre !taus de Mendaña ¡ els oire-

de Nuku-hira, que Mendatia am- naven cocos ¡ bananes bo i gesticu-la? de descobrir. lant i cridant. En veure que ningú

,'adelantado" mans que les qua- no els responia s'atansaren als vaiasaAaus de la sera esquadra s'atan- xells. Aleshores. els espanyols, els hiHl a la terca ¡ observessin amb dispararen una canonada i algunes ar-genció si la dita illa era o no cabussades.

macla Els pocs indigenes que restarenatiat nlagueren esment, car els sa ti s fugiren nedant vers la terra. Pe-

vans no trigaren a mostrar-se. rä els invasors no restaren eatisfets,grat l'esverament i l'admiració i desitjosos de demostrar que eran

•,qTe no dubto desvetllaren en el si de temibles, perseguiren els superviveatstribu aquells quatre vaixells, el j en pujaren tres en un lloc ben vís.

.1Kés petit dels quals era deu vegades ible.Mis gros que Hurs :mes bellos piro- "Eso se dijo haber hecho por qua

es de guerra, els indígenes scrti- se dijo venían de falso a saber enes-a rebre els forasters. Era el pri- tro posible". "A mi me parece—con-

Ter cop que veien bornes blancs i feasa Quirós--que había poco que te-rne curiositat era intensa (1). mer cuatro bajeles armados a ind¡os,2•Fernandez de Quirós.— pilot ma- tan desarmados y en canoas."a apEr de la segona expedició Mendaria Sortosament per als marquesans,

Adiu que sortiren setanta canees pe- Mendaña ¡ els seus bornes abandona-tites i desiguals, tetes d'un arbre, ren les Marqueses després d'un intentabib contrapès de canya pels dos tan- fracassat de civilització. Altres con-tona. Els fatuhivans s'atansaren bo- questes i altres fracassos els esm ca-gant amb llurs pagaics. A cada piro- ven del cantó del Pacific occidental.ga hi havia de tres a deu honres. Per als polinesis, el record del primerQuirós suposa que tots plegats eren contacte amb bornes blancs roznan-uns quatre cents. "Casi blancos y de dria inesborrable. Habien rebut laMuy gentil talle, grandes, fornidos, primera i dolorosa Iligat delsMembrudos. bueno el pié a- la pierna, rala,y manos con largos dedos. buenos Aurora BERTRANAojos, boca y dientes a- demás faccio-nes, de carnes limpias en que mos-traban bien ser gente sana. Hastaen el hablar eran robustos."

Arribaren nus, "sin parte cubier-ta'', els rostres i els comes tatuats.Els cabells llargs com de dona, agen-cats en altes tannares i guarnitsd'ossos humana (trofeos de guerra).

Els indigestes s'atansaren a les nausespanyoles i ofrenaren als forastersfruits aigua saneada en llares ca-nons de bambú.

Una colla de fatuhivans pujä abord de la capitana. on viatjaven al-4d nes espanyoles. Els indigenea, enveure les dones es posären a ristreestrepitosament (suposo que per cul-pa de la indumentària).

Després es precipitaren devers elssoldats i començaren palpar-los("por muchas partes", diu Quirós).La primera curiositat dels polinesisfou per assabentar-se si els daninuts

'estrangers eren homes comtiis. "Los soldados, por camplacer-los se desnudaban los pechos, baja-ban las calzas, y arremangaban losbrazos."

Entre la cornicitat de l'e s cena sem-bla entendre's el bon desig climis-tat entre blancs oceànics, pesó, se-gons Quirós, els indígenes es posentan pesats que tal expulsar-los de lacoberta. Eis fatuhirans es resistei-raen continuen tccant-ho i reme-nant-ho tot, fina que 1-adeantado"fa disparar una canonada. Solamentllavors es Ilencen tots a l'aigua a ex-cepció d'un que s'entossudeix a ro-mandre. Un soldas espanyol el fere'xper escarmentar-lo. En adonar-se'nels altres polinesis s'avaloten, criden,gesticulen, fan sonar gratas cargolsrnarins. afostren 'lance, i mandronscarregats. Sembla que es preparinatacar.

Els soldats espanyols apunten elsarcabussos, perú la pälvora hurnidano vol disparar-se. Aleshores enge-guen una canonada, que mata un veIlcapitost ¡ sis o set indigenes.

Els polinesis fugiren a corre-cuitapera, tornaren mes tard amb un raerverd i una "cosa blanca" que Qui-rós no defineix, perú que qualifica"d'ofrena de pau". "No se les hizocaso", al dia següent els espanyolsrnarxaren a la conquesta de novesilles.

Fatuhira hacia rebut la primeralliçó dels civilitzats.

Dos dies mis tard resquadraMendafia es trobava enfront de Ta-huata, després d'haver descohert duesilles mis, /es quals havien deixatbanda. S'atansaren a Tahuata en de-manda de pon i 1-adelantado" ba-tejä el primer crup descr,bertatad> el nom de "Marquesas de Men-doza".

Mendafia envià a terra el "maesede campo" amb alguns honres. "Sa-lieron muchos indios en canoas y noscercaron." "Queriendo los nuestrosasegurarse, mataron algunos". "Uno,por salvarse, se echa al agua, lle-vando un hijo en los brazos, y afe-rrados los dos fueron a fondo de unarcabuzazo, que diaparó uno, que

IR A DIODI F US I OProgrames seleeeionats per a avui

CAIALIJNYA