- Taxi... Al TNC!

2

Informació pràctica Sala Gran Del 2 al 6 d’octubre de 2013 Horaris: Dimecres, dijous i divendres: 20 h Dissabte: 17 h i 21.30 h Diumenge: 18 h Durada: 1 h 30 minuts (espectacle sense entreacte) Vinculació al programa social del Teatre Nacional: Amb la voluntat de subratllar el caràcter públic del Teatre Nacional de Catalunya i de fer-lo accessible a col·lectius amb especials dificultats, els ingressos generats per Taxi... Al TNC! es destinaran íntegrament al programa Apropa Cultura, una iniciativa que pretén eliminar fronteres socials i econòmiques en l’accés públic a la cultura. Cada espectador és lliure de fer l’aportació que consideri oportuna. Com reservar la butaca i fer aportacions: L’aforament de la Sala Gran és limitat i, per aquesta raó, cal reservar butaca per a la funció desitjada; recomanem fer la reserva amb antelació. El moment de fer la reserva és el moment de fer, també, l’aportació. Canals: -Web del TNC www.tnc.cat i TiquetRambles de Palau de la Virreina: per a totes aquelles persones que vulguin aportar alguna de les quantitats següents per cada entrada: 10 €, 20 €, 30 €, 50 € o 100 €. -Taquilles del TNC: per a totes aquelles persones que vulguin decidir lliurement la seva aportació. Activitats entorn de Taxi… Al TNC!: -Conferència musicada: Joan Viladomat. Compositor universal i mestre de cupletistes (Viatge a la Barcelona descordada de la dècada de 1920) Jaume Collell Entrada lliure. Sala Tallers. 8 d’octubre de 2013. 19 h. -Cinema: Frontera (2013) Manuel Pérez Entrada lliure. Sala Tallers. 7 de novembre de 2013. 20 h.

- Taxi... Al TNC!

3

El projecte social del TNC

El Teatre Nacional de Catalunya treballa amb diverses entitats amb la intenció de facilitar l’accés a la cultura a col·lectius que, per raons socials o econòmiques, tenen dificultats per accedir-hi. El TNC forma part de la xarxa de 25 teatres i auditoris de Catalunya adherits al programa Apropa Cultura, a través del qual, els centres socials vinculats poden assistir a la programació habitual dels espectacles del TNC a un preu especial i gaudir d’una experiència normalitzadora i d’inclusió social. Apropa Cultura és un programa socioeducatiu i innovador dirigit als centres socials i associacions que treballen amb persones en risc d’exclusió social (discapacitat física, intel·lectual i sensorial, drogodependència, salut mental, malalties cròniques, gent gran, immigració, infància i joventut, dona, justícia, sense llar, pobresa i VIH-sida). www.apropacultura.cat

- Taxi... Al TNC!

4

La funció és a punt de començar

I el teatre ple fins a vessar Taxi... Al TNC!

Tots hi tenim un paper

Cada nit pot ser sensacional Formar part d’un món tan especial

Taxi... Al TNC! Tots hi tenim un paper

- Taxi... Al TNC!

5

Fotografia d’assaig

Taxi... Al TNC! Les varietats eren un calaix de sastre on cabia de tot. Des de cuplets psicalíptics, fins a grans exhibicions de plomes. Des de virtuosos de la música de serra, fins a domadores de puces. Capaços de reunir a la platea una multitud de diversitats socials, els espectacles de revista van afavorir la invenció de noves sintaxis escèniques, les quals van contribuir decisivament a articular una cultura de masses que configura la Catalunya actual i que encara batega amb força en el nostre imaginari col·lectiu. Revisitant alguns materials produïts al Paral·lel durant la primera meitat del segle xx i fent-los dialogar amb la nostra actualitat, volem apropar-nos a revistes musicals com ¡Chófer... al Palace! o les més tardanes Taxi... ¡Al Cómico! i Taxi al Paralelo. I a propòsit del Paral·lel. Ja us he dit que els intel·lectuals el menyspreen. Doncs no tenen raó ni motiu. Heu de tenir en compte que el Paral·lel és un barri eminentment popular. Això no és pas un defecte, penso. [...] Jo no em puc queixar, ni em queixo. Estreno una revista i el públic ve a veure-la. N’estreno una altra i torna. Què voleu més? El que em satisfà del tot és pensar que he aconseguit fer de la revista una cosa exclusivament barcelonina. Jo també, de certa manera, contribueixo a l’esplendor del nostre teatre. Manuel Sugrañes Mirador, 26 de setembre de 1929

- Taxi... Al TNC!

6

Taxi... Al TNC! Sala Gran. Del 2 al 6 d’octubre de 2013 Dramatúrgia Lluïsa Cunillé Josep Maria Miró Xavier Pujolràs Coordinació Xavier Pujolràs Coordinació artística Ignasi Camprodon Jordi Carrillo Direcció musical Francesc Mora Pianista repetidor Marc Perna Direcció d’orquestra Wanda Pitrowska Coordinació de l’orquestració de partitures Albert Guinovart Orquestració Jordi Cornudella Jordi Nus Xavier Pendon Coreografia Roberto G. Alonso Col·laboració en l’espai escènic Jose Novoa Lluc Castells Equip tècnic del TNC Il·luminació Ignasi Camprodon Equip tècnic del TNC Vestuari María Araujo Mireia Llatge Equip de sastreria del TNC Confecció de vestuari Equip de sastreria del TNC Godet

- Taxi... Al TNC!

7

So Xavi Rodríguez Equip tècnic del TNC Caracterització Toni Santos Orquestra de les Glòries Catalanes Oboè: Bernat Farreras Flauta: Èlia Casals Clarinet: Jordi Casas Trompeta: Ignasi Jiménez Trompa: Jordi Gaya Trombó: Lorreine Iraola Percussió: Rubén Martínez Orio Violins primers: Laia Pujolassos, Ariadna Rodríguez i Francesc Guzman Violins segons: Marta Carceller i Sergio Lecuona Viola: Laia Capdevila Violoncel: Marina Vidal Contrabaix: Jorge Soria Piano: Andreu Gallén Egos Teatre Anna Alborch Lali Camps Albert Mora Maria Santallusia Animal Religion Niklas Blomberg Quim Giron Mali Vanili Jofre Borràs Miquel Malirach Alquimistes Teatre Ivan Córdoba Francia Gajardo Noelia Hernández Aitor Jiménez Esther López Anna Manzanares Javier Moroño Isabel Peña Raquel Queró Verónica Ramírez Francis Rodríguez David Ruiz Mari Pau Samblas Sara Sánchez Núria Soler Núria Tomás

- Taxi... Al TNC!

8

Muntatge, assaigs i representacions Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció Teatre Nacional de Catalunya Amb la col·laboració de l’ESMUC – Escola Superior de Música de Catalunya Agraïment Cortana (vestuari Carme Elias) Taxi ecològic Col·labora amb el projecte social del TNC Fundació Banc Sabadell

- Taxi... Al TNC!

9

Números (per ordre d’aparició) Presentació: Jordi Boixaderas «Desfile del oro», de la revista Love me (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música d’Enric Clarà. «Al rompeolas». Música d’A. R. Berdiel, lletra de Joan Misterio. Amb Anna Sahun i Joan Carreras. Dirigit per Josep Maria Miró «Singlot poètic». Amb Llorenç González. Direcció d’Albert Arribas «Niní». Música de Joan Viladomat, lletra de Joan Misterio. Amb Carme Sansa. Dirigit per Carlota Subirós «Viatge deliciós». Música de Joan Camprubí, lletra d’Andreu Llobet. Amb Antoni Comas i Claudia Schneider. Direcció d’Alícia Gorina «Carta al TNC», versió instrumental d’«Eros». Música de J. Demón. Amb Carme Elias «Fresquibilis sur Mer», de la revista Love Me (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música d’Enric Clarà, lletra de Manuel Sugrañes. Amb Mercè Aránega, Queralt Casasayas, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Mireia Llunell, Montse Esteve, Nora Navas, Alba Pujol, Mar Ulldemolins i Teresa Urroz. Dirigit per Jordi Prat i Coll «El vestir d’en Pascual». Música de Joan Viladomat. Interpretat i dirigit per Animal Religion «Classe de petons». Amb David Bagès i Francesc Lucchetti. Dirigit per Josep Maria Miró «Petons, petons». Música de Vicenç Quiroz, lletra de Joan Misterio. Amb David Bagès, Pepo Blasco i Aina Sánchez. Dirigit per Xavier Martínez «Charleston final», de la revista Bis-bis (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1928). Música d’Enric Clarà. Amb Hausson i Lina Lambert. Dirigit per Hausson «Soy Miguelito», de la revista Oui-oui (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926). Música d’Enric Clarà, lletra de Manuel Sugrañes. Dirigit i interpretat per Mali Vanili «La borsa», de la revista Joy-joy (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926). Música d’Enric Clarà, adaptació de la lletra «La bolsa», de Manuel Sugrañes. Amb Alquimistes Teatre. Dirigit per Verónica Ramírez i Francia Gajardo

- Taxi... Al TNC!

10

«Schotish de les corbates», de la revista Pocker (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1928). Música d’Enric Clarà, adaptació de la lletra «El schotisch de las pantorrillas» de Manuel Sugrañes. Amb Llorenç González, Ramon Pujol i Peter Vives. Dirigit per Jordi Oriol «El jazz del gato Félix», de la revista Charivarí (estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música de Rafael Martínez Valls, lletra de Josep Maria de Sagarra. Amb Esther López, Marta Ossó, Bernat Quintana, Aina Sánchez, Candela Serrat, Roser Tàpies i Júlia Truyol. Dirigit per Israel Solà «Flor de vici». Música de Joan Viladomat, lletra de Joan Misterio. Amb Carme Conesa/Aina Sánchez. Dirigit per Lurdes Barba «El cap viu». Música de Joan Camprubí, lletra de Joan Misterio i G. Pujol. Amb Lluís Homar. Dirigit per Xavier Albertí «Taxi... Al TNC!». Música de E. P. Requena, adaptació de la lletra «Tin-tilín-Fox». Amb Egos Teatre. Dirigit per Joan Maria Segura

- Taxi... Al TNC!

11

El Paral·lel 1892-1939

Les varietats eren un calaix de sastre on cabia de tot. Des de cuplets psicalíptics, fins a grans

exhibicions de plomes. Des de virtuosos en la música de serra, fins a domadores de puces. Van gaudir del seu moment d’esplendor a Catalunya amb les revistes de Ferran Bayés,

empresari del Principal Palace de Barcelona, entre les quals va destacar amb força ¡Chófer... al Palace!, que inspiraria les més tardanes Taxi... ¡Al Cómico! o Taxi al Paralelo. L’esplendor de les

varietats va continuar amb la figura de Manuel Sugrañes, que del Palace es traslladaria al Paral·lel amb revistes (sempre de títols de sis lletres) com Love Me, Oui, oui, Ric, Ric o Joy, joy,

estrenades entre el 1920 i el 1930.

El veïnatge del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla va provocar l’expansió del gènere de les varietats, que imperava en l’esmentat carrer i en molts altres locals dispersos del districte V. Alguns dels seus primers locals, com La Pajarera Catalana, el Bataclán o el Pompeia, es van dedicar a les varietats, un gènere parateatral de molt difícil acotació, on convivien en harmoniosa sintaxi escènica diversos números aïllats, que anaven del flamenquisme a l’ensinistrament de cacatues, del funambulisme al monòleg còmic, amb una especial presència hegemònica del cuplet i de les cupletistes. El cuplet serà un gènere nascut de les perífrasis de la prostitució que s’anirà transformant, impulsat, sobretot, per dues estrelles fonamentals per entendre la seva evolució: La Fornarina i Raquel Meller. Aquesta evolució el transformarà en un contenidor d’emocions i de sentimentalitats legitimades per la moral burgesa, fins a la seva desaparició amb la Guerra Civil i la seva substitució per un gènere sense unes arrels tan obscures: la copla. Els inicis del Paral·lel coincideixen amb l’expansió del fenomen de la prostitució de carrer, absolutament desregulada. Les acadèmies d’artistes del carrer Nou eren una oportunitat de deixar aquesta prostitució de carrer per exercir-ne una altra un xic més confortable als reservats dels music-halls de començament del segle xx. De cuplets i de cupletistes, n’hi va haver de totes menes. Les imatges que ens han arribat d’aquestes artistes ens permeten veure els canvis dels cànons de bellesa femenina des de la darreria del segle XIX fins als anys trenta del segle XX. El vestuari abandona el barroquisme vuitcentista per evolucionar cap al racionalisme simplificador i alliberador dels feliços anys vint. El cuplet es converteix així en un mirall de l’evolució de la imatge de la dona en aquests anys de canvis de mentalitat accelerats. El cuplet en castellà, doncs, es converteix en un fenomen que acompanya el naixement de la indústria fonogràfica, i a partir de 1912 les condicions de l’evolució social i històrica catalana permeten l’infantament del cuplet català. El cuplet català fou defensat com un tipus de cançó que podia educar els sentiments de les classes populars alimentant els instints patriòtics. Amb el cuplet català, la cançó catalana fa el salt de l’època preindustrial, bucòlica i tradicionalista cap a la modernitat. Els temes ja no són l’amor filial, la família, els localismes naturals, els aplecs..., sinó els tramvies, l’autobús, l’Exposició Internacional, el sindicalisme, l’enllumenat públic, la corrupció política, l’urbanisme, l’amor carnal... Xavier Albertí i Eduard Molner Carrer i escena. El Paral·lel 1892-1939

- Taxi... Al TNC!

12

El cuplet català, la revista barcelonina i el viure modern... El poble no té cançons, almenys de les que ell avui desitja, i per això s’agafa al “cuplet català”. No sabeu per què? Doncs perquè cada temps reclama les seves, apropiades als gustos del moment. [...] Com una cosa viva, reflex del viure ciutadà modern, amb llur esperit frívol i picaresc. Que se’ns respongui —ho preguntem apenats: Quina cançó, amb vint-i-cinc o trenta anys que existeixen orfeons, han fet popular aquests? Cap, absolutament cap. Si alguna podria citar-se’n (sols entre els iniciats en catalanisme), com per exemple “Els segadors”, consti que qui va aconseguir semblant glòria va ésser una societat coral, Catalunya Nova, quan la dirigia el mestre Morera. En canvi (sigui dit amb respecte per a les nostres institucions musicals), la Raquel Meller, la Pilar Alonso i altres coblejadores famoses, en quatre dies han popularitzat —que ja no queda un racó on no hi vibrin, ni un català que no els canti— cuplets tan frescos com “La font del Xirimeu”, “Les caramelles”, “Els tres tombs”, etc. Ignasi Iglésias El cuplet català. El Diluvio, 15 desembre 1920 Perquè les revistes són, ja, una institució barcelonina. Formen part dels costums del país i cal comptar-hi. Veieu! Més avall del Còmic hi ha l’Espanyol. Doncs bé, aquest teatre, amb tot i el menyspreu dels intel·lectuals, és un puntal barceloní. Ja no pot morir. Respon a una necessitat popular. Es el teatre de català que fa la temporada més llarga, que té més èxits i que guanya més diners. Els altres teatres catalans fan just la viu-viu tot i comptar amb autors de prestigi. El Còmic respon igualment que l’Espanyol a una necessitat popular. Per això fa tants anys que s’aguanten les revistes. Avui el Paral·lel sense revista i sense vodevil seria un barri coix. I a propòsit del Paral·lel. Ja us he dit que els intel·lectuals el menyspreen. Doncs no tenen raó ni motiu. I heu de tenir en compte que el Paral·lel és un barri eminentment popular. Això no és pas un defecte, penso. Precisament, al Teatre Victòria es va estrenar la famosa Auca del senyor Esteve, d’en Rusiñol, que fou un dels èxits més grossos de teatre català. [...] Jo no em puc queixar, ni em queixo. Estreno una revista i el públic ve a veure-la. N’estreno una altra i torna. Què voleu més? El que em satisfà del tot és pensar que he aconseguit fer de la revista una cosa exclusivament barcelonina. Jo també, de certa manera, contribueixo a l’esplendor del nostre teatre. Manuel Sugrañes Mirador, 26 de setembre de 1929 En Sugranyes, futur “produceur de revues” al Paral·lel i aleshores torero, per bé que emmetzinat ja de literatures. [...] Va haver de deixar l’ofici, perquè no podia engrapar bé el sabre. Es va ferir en una cursa en què en punxar la bestiola, aquesta li escopí l’eina enlaire. Ell intentà d’agafar-la al vol i es tallà un nervi. Aleshores va tirar per “produceur de revues”, però, passà, de primer,

- Taxi... Al TNC!

13

a fer de cap de la claca del teatre Principal, a l’època brillant de les revistes d’en Ferran Bayés. Quan feia de torero a estones, publicava una revista setmana retolada “Toros y music halls”, escrivia cuplets per a les cantadores de l’Alcázar Español, a dues pessetes la peça, i era admirador de Pius Baroja i de l’Amichatis, alhora. Sembla que això darrer no pugui ésser, però és així. I és que en aquest món sempre s’hi troben coses estranyes. També havia fet d’“hombre alfalfa” a les becerrades que organitzava el Sacas, “torero còmico-bailable, que cura la neurastènia”, segons cantaven els programes anunciadors de l’espectacle, a la plaça de braus de la Barceloneta. El ficaven ben embolicat, dins una bala o dues d’alfals, muntava dalt d’un pedestal de fusta i allà esperava, impàvid, que la bestiola se li acostés. Aquesta, en adonar-se d’aquell fantasma verd, l’ensumava i, tot seguit, es posava a rosegar l’herba. I se la menjava tota. En arribar a aquest punt crític, ell feia un gran bot i cuitava a esquivar les banyes de l’animal. Jaume Passarell Homes i coses de la Barcelona d’abans Catalunya pot estar-ne satisfeta d’aquest expandiment de la cançó nostra, per quant fins ara únicament ens era possible oir cantar en nostre idioma a cors i orfeons, mai tan assequibles per a popularitzar les notes de llurs cants com els teatres on es cultiva el gènere frívol, i que, precisament per sa mateixa frivolitat, és com els públics de totes menes ho acullen amb major complaença. Rossend Llurba Pròleg a El cuplet català, 1a sèrie

- Taxi... Al TNC!

14

Entorn de Taxi… Al TNC!

Conferència musicada Entrada lliure Sala Tallers 8 d’octubre de 2013, 19 h

Cinema Entrada lliure Sala Tallers 7 de novembre de 2013, 20 h

- Taxi... Al TNC!

15

Conferència musicada Entrada lliure Sala Tallers 8 d’octubre de 2013, 19 h Jaume Collell, periodista i biògraf de Joan Viladomat, ens apropa l'obra i la figura d'aquest compositor universal i, acompanyat d'una cantant i un pianista, ens faran reviure títols tan coneguts com Fumando espero o El Tango de la cocaína. La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va afavorir l’enriquiment vertiginós d’una economia productiva que contribuiria al naixement d’una autèntica indústria de l’espectacle que va tenir els seus moments daurats durant el frenesí que vivia la Barcelona de la dècada de 1920. Els escenaris populars, juntament amb l’aparició d’una indústria radiofònica i cinematogràfica, van participar de la definició d’un nou model de ciutat amb el qual s’establirien els paradigmes recents d’una cultura de masses que encara explica la nostra realitat més immediata. Joan Viladomat va tenir l’olfacte d’immortalitzar en les seves cançons aquell ambient de cafès, automòbils, gorres proletàries, xampany i cocaïna, amb títols que farien la volta al món, com Fumando espero o el Tango de la cocaína. Al carrer Conde del Asalto –actual Nou de la Rambla– va obrir l’escola de varietats La Colosal, que arribaria a ser coneguda com «la Ford dels cuplets» per l’extraordinari nombre de noies que hi passaven cada any amb l’esperança de fer fortuna en el món de l’espectacle català. www.tnc.cat/ca/conferencia-musicada-joan-viladomat

- Taxi... Al TNC!

16

Cinema Entrada lliure Sala Tallers 7 de novembre de 2013, 20 h El projecte Teatrodentro es dedica a la formació i producció teatral en presons i ofereix als reclusos la possibilitat d’establir un diàleg artístic amb l’interior i l’exterior del centre penitenciari. La pel·lícula Frontera, que ha estat rodada íntegrament a la presó de Quatre Camins, amb la participació de reclusos que van ser-hi presents des de la creació del guió fins al rodatge, es projectarà a la Sala Tallers abans d’arribar a les sales comercials. Sis presos i vuit convidats externs assagen una obra de teatre a la presó, quan de sobte sonen les sirenes i s’activa un protocol d’aïllament dels diferents mòduls del centre per tal de controlar un brot epidèmic perillós que acaba de ser detectat dintre de les instal·lacions. La situació es prolongarà durant llargues hores en què ni els presos ni els convidats tindran la possibilitat de sortir d’aquell espai protegit. Direcció: Manuel Pérez Amb: Juan Carlos Aparicio, Gisela Arnao, Francisco Baglietto, Christian Dolz, Eva García, Alicia González, Carlos Guzmán, Joana Herance, Ildefonso Jodar, Nacer Laarilli, Thomas Louvat, Antonio Moreno, Aida Oset, Carles Vidal 5 i 6 de novembre: estrena al Centre Penitenciari de Quatre Camins 8 de novembre: estrena a les sales de cinema www.fronteralapelicula.com www.tnc.cat/ca/frontera-cinema

- Taxi... Al TNC!

17