sostenibilitat, zones de reserva i activitats subaquàtiques
DESCRIPTION
Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques. Federació espanyola d’activitats subaquàtiques. F.E.D.A.S. Septembre 2005. Federació espanyola d´activitats subaquatiques. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats
SubaquàtiquesFederació espanyola
d’activitats subaquàtiques.F.E.D.A.S.
Septembre 2005
Federació espanyola dFederació espanyola d´activitats subaquatiques.´activitats subaquatiques. Federació que integra, arreu de l´estat i a Federació que integra, arreu de l´estat i a
Balears, les federacions autonomiques i clubs Balears, les federacions autonomiques i clubs esportius sense anim de lucre que practiquen esportius sense anim de lucre que practiquen les activitats subacuatiques:les activitats subacuatiques:
Busseig amb escafandraBusseig amb escafandra Pesca submarina a pulmó lliurePesca submarina a pulmó lliure Natació amb aletesNatació amb aletes D´altres activ. En apnea: fotosub, apnea, D´altres activ. En apnea: fotosub, apnea,
hockey, video submarí,….hockey, video submarí,….
FEDAS
EL NOSTRE OBJECTIU
Promocionar les activitats subaquàtiques en un equilibri adient amb l’entorn natural.
Difondre les nostres activitats i fer-les entenedores per a l’entorn social.
Col·laborar, des del nostre ampli coneixement i experiència sobre l’entorn marí, amb les administracions, en una adequada gestió dels recursos naturals.
Defendre els esports que practiquem de falses imputacions fetes des de la ignorància o l’interès econòmic-polític.
Parcs i espais protegits al Parcs i espais protegits al medi marí balear(I):medi marí balear(I):
RESERVA INTEGRAL
TOTAL
ZONES DE RESERVA
INTEGRAL I/O VERDA
PESCA PROHIBIDA
NÚM. DE PECES
LIMITADA PER ESPECIE
PESCA SUBMARINA
LIMITACIÓ PER DIES
PESCA SUB.
PESCA:A) EsportivaB) Artesanal
COMPETICIONS AUTORITZADES
ESPECIES PROHIBIDES
ESPECIES AMB TALLES
MÍNIMES
BADIA DE PALMA NO SI NO NO SI 4 Dies / Setm. SI NO SI
SIPesca Sub.
NORT MENORCA NO SI NO NO NO --- SI NO SI NO
FREUS EIVISSA, FORMENTERA
NO SI NO NO NO --- SI NO SI NO
MIGJORN MALLORCA NO SI NO NO Autorització
Individual 5 Dies / Setm. SI ?? SISI
Totes
ILLA TORO NO NO NO NO NO ---A) 1/10 al 30/4B) SI
NO SI NO
ILLES MALGRATS NO NO NO NO NO ---
A) 1/10 al 30/4B) SI
NO SI NO
CALA D’HORT LLENTRISCA NO NO NO SI
Autorització Individual Lic. Fed. Balear
4 Dies / Setm. SI NO SISI
Pesca Sub.
LLEVANT MALLORCA (*) NO NO NO NO SI --- SI
SI(1 al any per zona)
SI NO
Parcs i espais protegits al Parcs i espais protegits al medi marí balear (II)medi marí balear (II)
Les “noves” iniciativesLes “noves” iniciatives:: Formentera ??Formentera ?? Pla d´usos i aprofitament pesquer a Pla d´usos i aprofitament pesquer a
Cala d´Hort??Cala d´Hort?? D´altres ??D´altres ??
Parcs i espais protegits al Parcs i espais protegits al medi marí balear (III)medi marí balear (III)
Les “noves” iniciativesLes “noves” iniciatives:: Proposades, en molts de casos, per Centres Proposades, en molts de casos, per Centres
de Busseig i Ajuntaments (no grups de Busseig i Ajuntaments (no grups ecologistes seriosos)ecologistes seriosos)
solicitud resumida a: prohibir la pesca solicitud resumida a: prohibir la pesca submarina (no les altres modalitats!!!) + submarina (no les altres modalitats!!!) + atorgar concessió per busseig turistic a n atorgar concessió per busseig turistic a n centres de Busseig. + “repartiment” de centres de Busseig. + “repartiment” de zones entre diferents centres.zones entre diferents centres.
LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ :
CAL AFAVORIR LA SEVA CREACIÓ, COM MECANISME DE preservació de la sostenibilitat del medi marí.
CAL fer-les compatibles amb la presència de l’home, per gaudir-les i educar en el respecte en les generacions futures.
CAL regular-les mitjançant PLANS D’USOS el més efectius, racionals i possibles (adaptats als mitjans amb què es compti).
CAL gestionar-les des d’un adequat coneixement de l’impacte sobre el medi marí de les diferents activitats i aprofitant el coneixement existent sobre el medi, MÉS ENLLÀ D’AFIRMACIONS RADICALS O INTERESSADES O SENSE CAP RIGOR CIENTÍFIC.
LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : ENS MANIFESTEM CONTRARIS A:
PARCELES MARINES DONADES EN CONCESSIÓ VINCULADES ALS PARCS (GARANTIR US PUBLIC)
DISCRIMINACIO PESCA A PULMO LLIURE DE LLEURE EN ZONES EN QUE ES PERMET D´ALTRES TIPUS DE ACTIVITAT PESQUERA MOLT MES IMPORTANT: ARTESANAL, ESPORTIVA DESDE EMBARCACIÓ I TERRA, ARROSSEGAMENT I ENCERCLAMENT EN ZONES DE INFLUENCIA, SENSE CAP ESTUDI DE SOLVENCIA RECONEGUDA QUE HO JUSTIFIQUI.
DISCRIMINACIO COMPETICIONS PESCA SUBMARINA A ON ES PERMET L´ACTIVITAT PESQUERA PROFESSIONAL O DE LLEURE.
RESERVES MARINES DE GRAN EXTENSIO, NO CONTROLABLES I ON LA PROTECCIO REAL DE BONA PART DE L´ESPAI INCLOS NO ES EFICAÇ NI PROMOU LA SOSTENIBILITAT (EXEMPLE: FREUS EIVISSA-FORMENTERA)
LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ :
ELS CENTRES DE BUSSEIG-NEGOCI NO REPRESENTEN NINGU EXCEPTE ELS SEUS LEGITIMS INTERESSOS COMERCIALS I EL SEU RESPECTE PEL MEDI MARI ACABA ON COMENÇAN ELS SEUS CLIENTS I EL SEU NEGOCI.
LA FEDAS I LA FEDERACIO BALEAR SON EL REPRESENTANT RECONEGUT PER LES ADMINISTRACIONS D´UN COLECTIU DE ESPORTISTES, CLUBS, ASSOCIACIONS I FEDERACIONS TERRITORIALS DE MES DE 70.000 LLICENCIES ARREU DE L´ESTAT, 7.000 A BALEARS.
UN NOMBRE REDUIT DE RESERVES INTEGRALS, PETITES I CONTROLABLES, A LLOCS D´ESPECIAL SINGULARITAT, O BÉ, LES ZONES DEL MATEIX TIPUS EN VEDA ROTATORIA DE TRES ANYS SON LES DUES FIGURES DE PROTECCIO MES EFICACES.....PER QUE PROBABLEMENT TOTS ELS COLECTIUS IMPLICATS HO RECOLZARAN I HO RESPECTARAN.
FINS ARA: CAP administració, estatal o autonòmica, grup ecologista, o centre universitari a l’Estat
espanyol ha presentat un estudi que demostri l’impacte negatiu de la pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí mediterrani.
Cap grup ecologista reconegut ha fet campanya contra la pesca submarina. SÍ ho han fet petits grups amb un escàs coneixement sobre el tema o bé interessos comercials entre els seus associats o aquells que els financin, o bé grups ecologistes de països (Alemanya, Holanda) sense cap cultura marítima ni gastronòmica del país.
La majoria de grups ecologistes reconeguts (Greenpeace, etc.) coincideixen en assenyalar com a principals factors de deteriorament del medi marí mediterrani i, més específicament, de la seva fauna i flora:
La contaminació química.
La pesca industrial i la seva sofisticació tecnològica, especialment arrossegament, cercle i xarxes de deriva i, en alguns casos, palangre.
El baix poder social dels estaments polítics per regular i fer complir la llei (talles mínimes potencia motors, etc.) als pescadors professionals.
La pesca furtiva dels pescadors artesanals amb dinamita, dels anys 50 als 80.
Els abocaments incontrolats a la mar.
Tendir a concentrar els espais marins protegits mitjançant:
+ reserves integrals (no pesca de cap tipus, no fondeig) de petita dimensió.
+ zones de la dimensió anterior en veda rotatoria durant tres anys.
+ possibles regulacions que dificultin l´activitat dels furtius: pesca a caps setmana i festius de desembre a semana santa, etc.
> Avaluar l´impacte a mig termini dels diferents tipus de regulació i anar-les adaptant a les conclusions desde l´objectivitat de la seva solvencia cientifica reconeguda.
Garantir la gestió del Parc o Zona de Reserva Marina per part de l’Administració autonòmica, sense delegar aquesta gestió a col·lectius amb interessos dins l’espai a protegir.
> Incloure al Consell Assessor del Parc representants de FEDAS/Fed Autonòmiques, en tant que representants de 70.000 llicències federatives a l’Estat i bons coneixedors del medi marí i l’impacte de diferents actuacions, d’igual manera que hi són representats d’altres col·lectius.
LA PROPOSTA DE FEDAS PER NOVES INICIATIVES O PLA D´USOS DELS ESPAIS ACTUALS.
EL QUE HI HA AL DARRERA DE MOLTES SOLICITUDS DE CREACIO DE NOUS PARCS/ RESERVES MARINES
Mala imatge derivada dels pescadors semiprofessionals que es venen el peix (tot i que també ho fan els que pesquen amb canya, currican, volantí, poteres, etc.).
Voluntat dels Centres de Busseig d’obtenir “parcel·les marines” per a la seva explotació turística EN EXCLUSIVA.
Actitud defensiva dels pescadors artesanals, que veuen minvar les seves captures i perillar les seves captures.
Desconeixement de les condicions, reglament i impacte real de les competicions de pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí.
LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE:
ÉS: Una forma de pesca esportiva que es practica a pulmó
lliure exclusivament.
Una activitat regulada, com a tal per: L’administració central (Aigües exteriors). Les administracions autonòmiques (Aigües
interiors).
Una activitat esportiva, regulada a nivell de competició per la CMAS, la FEDAS i les diferents federacions autonòmiques.
La manera més racional i selectiva de pescar: Tria les peces pel seu tamany i el seu interès
gastronòmic.
Limitada, a Balears i a d’altres autonomies, a 5 kgs. i una peça per llicència i dia.
Una activitat, així plantejada, amb evidents requeriments de capacitació física als seus practicants i, per tant, amb un nombre molt reduït de llicències en proporció a d’altres modalitats de pesca esportiva.
Una activitat esportiva, així regulada, perfectament respectuosa amb l’entorn natural, la sostenibilitat dels recursos marins i de baixíssim impacte en el medi marí.
Una activitat ilegal o furtiva.
Una activitat que es practica amb escafandra o mijtans mecànics (scooter submarí), expressament prohibits en les regulacions de l’Administració (propiciat per FEDAS) i en la regulació esportiva de FEDAS i les seves federacions autonòmiques.
Una activitat de major impacte que d’altres modalitats de pesca esportiva:
Canya. Currican... ...donat l’alt nombre de practicants d’aquestes
darreres modalitats.
Una activitat que, a nivell de competició, tingui impacte negatiu en el medi, (baix nombre de captures per competidor: entre 1 i 3 Kgs.) donada la reglamentació molt restrictiva a les competicions.
NO ÉS: