cultura i sostenibilitat

1

Cultura i sostenibilitatObservatoriode la Librería

Cultura i sostenibilitat

juliol de 2006

Direcció General de Cooperació Cultural

X. Cubeles i F. Baró

2


Índex

1. Presentació de l’estudi ……………………………...................……

2. Una aproximació als conceptes de cultura i sostenibilitat …...

3. La planificació territorial, el disseny i la gestió dels equipaments culturals segons els vuit eixos de l’acció cultural sostenible …………………………………….…………………….....……

4. Cultura i sostenibilitat: una qüestió de sensibilitat ……........……

5. Recomanacions …..…………...................................………….……

Annexos …......................................................…………………….……

3

7

14

19

23

29

Pàgina

3


1.Presentació de l’estudi.

4


A) Justificació de l’estudi:

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es planteja la necessitat de promoure una reflexió sobre cultura i sostenibilitat, centrada principalment en l’àmbit dels serveis culturals proveïts per part de les administracions públiques.

Aquesta reflexió s’emmarca en un procés general endegat pel Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que totes les seves polítiques sectorials contribueixin de forma integral i coherent en la construcciód’un futur sostenible.

1. Presentació de l’estudi

5


B) Objectius de l’estudi:

El present estudi, que ha promogut la Direcció General de Cooperació Cultural del Departament de Cultura, es proposa la consecució dels objectius següents:

Atesa l’amplitud i la complexitat del tema, el treball focalitza la seva atenció en l’àmbit dels equipaments i serveis culturals (museus, arxius, biblioteques, teatres, auditoris, centres d’art, centres culturals polivalents, etc.).

1. Establir criteris per a definir el contingut, l’abast i l’organitzaciódels serveis culturals públics des de la perspectiva de la sostenibilitat.

2. Identificar les eines que es requereixen per a una gestió dels serveis públics culturals en termes de sostenibilitat.

3. Analitzar els elements clau de la política cultural que poden contribuir a afavorir el desenvolupament sostenible.


6


C) Estructura de l’estudi:

1. Aproximació al conceptes de cultura i sostenibilitat.

2. Planificació territorial: la necessitat, la ubicació, la dimensió i les característiques dels equipaments culturals.

3. Disseny: la concepció del projecte i la construcció dels equipaments culturals.

4. Gestió: l’administració dels equipaments culturals.

5. Cultura i sostenibilitat: una qüestió de sensibilitat.

6. Recomanacions.


7


2. Una aproximació als conceptes de cultura i sostenibilitat.

8


2. Una aproximació als conceptes de cultura i sostenibilitat

A) Definició del concepte de sostenibilitat:

La noció de sostenibilitat neix de la recerca d’un concepte de desenvolupament “que respongui a les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures”, tal i com es definí en el denominat Informe Brundtland i titulat El nostre futur comú(1987), el qual fou elaborat per la Comissió Mundial per al Desenvolupament del Medi Ambient.

Sobre la base d’aquesta idea es defineix el concepte de sostenibilitatsobre la base de tres pilars fonamentals:

a) El creixement econòmic.

b) L’equilibri ecològic.

c) El progrés social.

9


B) Reconeixement de l’existència de forts lligams entre cultura i sostenibilitat:

La consideració de l’existència d’estretes relacions entre cultura i sostenibilitat s’obrí camí progressivament tant a nivell acadèmic, com de les polítiques culturals.

D’aquest procés en resultà la proposta de contemplar la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat, conjuntament als altres tres assenyalats anteriorment (creixement econòmic, equilibri ecològic i progrés social).

En altres paraules, es considera que l’avenç vers una societat sostenible es produeix de manera “més efectiva si la vitalitat cultural s’inclou com un dels requeriments bàsics” (Hawkes, J., 2001).


10


Esquema 1.Els quatre pilars de la sostenibilitat i l’acció cultural

Una acció cultural que fomenti la creativitat, la diversitat cultural i la conservació i difusió del patrimoni cultural, amb l’objectiu de contribuir a incrementar el benestar individual i col·lectiu.

Una acció cultural respectuosa amb l’entorn ambiental, mitjançant un ús responsable dels materials, l’energia i el medi natural.

CulturalAmbiental

Una acció cultural basada en la participació i que afavoreixi una igualtat d’oportunitats de la ciutadania per accedir al coneixement, a la creació i al consum cultural.

Una acció cultural viable en termes econòmics (el resultat), i que contribueixi al creixement de l’economia (impacte directe i indirecte).

SocialEconòmic


11


La intersecció entre aquests quatre pilars configura un marc de referència ampli per a la planificació, el disseny, la gestió i l’avaluació de les activitats culturals, que permet un planejament holístic de la qüestió tot integrant-hi les quatre qüestions següents (veure esquema 2):

Ecoeficiència: produir béns i serveis de forma competitiva, tot reduint el malbaratament de recursos i l’impacte ambiental.

Eficàcia: maximitzar el grau de consecució dels objectius de l’acciócultural mitjançant els recursos disponibles.

Qualitat en el servei: donar satisfacció a les expectatives de les persones beneficiàries/usuàries de l’acció cultural, i obrir canals per a la participació d’aquestes en la seva gestió.

Responsabilitat social i valors: explicitar el compromís de l’organització en la consecució d’uns objectius socials, culturals i ambientals.


D’aquest plantejament en resulta un model d’avaluació multicriteri de l’acció cultural (veure esquema 3).

12


Pilar cultural: Creativitat, diversitat i

patrimoni

Pilar social: participaciói equitat

Pilar ambiental: reducció de l’impacte

en l’entorn

Pilar econòmic:

viabilitat i creixement

Sostenibilitat

Qualitat en el servei

Eficàcia

EcoeficiènciaResponsabilitat social i valors

Esquema 2Els vuit eixos d’una acció cultural sostenible


13


Esquema 3Model d’avaluació multicriteri de l’acció cultural sostenible

IMPACTE CULTURALObjectius de política

cultural: coneixement, creativitat, diversitat, equitat i conservació.

IMPACTE

ECONÒMIC

IMPACTE

SOCIAL

IMPACTE AMBIENTAL

Millors pràctiques de gestió

ambiental.

Impacte social: total i per segments.

Resultat i incidència

sobre el creixement econòmic.

Grau de satisfacció i

participació dels usuaris i usuàries.

Grau de consecuciód’objectius.

Grau de satisfacciói participació de les

persones que hi treballen.

Grau d’estalvi en costos

ambientals.

QUALITAT DEL SERVEI

EFICÀCIA

RESPONSABILITAT SOCIAL I VALORS

ECOEFICIÈNCIA

Any 1 Any 2 Cas A Cas B


14


3. La planificació territorial, el disseny i la gestió dels equipaments culturals segons els vuit eixos de l’acciócultural sostenible.

15


A) La planificació territorial dels equipaments culturals:

La planificació sostenible dels equipaments i serveis culturals en el territoris’hauria de produir en un doble sentit:

Concretament, la planificació territorial dels equipaments culturals en termes de sostenibilitat afecta principalment a les qüestions següents:

- Per un costat, integrant els criteris de planificació cultural en el marc de la planificació territorial general.

- Per un altre costat, incorporant els criteris de la sostenibilitat en la planificació cultural territorial, de la mateixa manera que ja es fa en altres àmbits.

- La creació / existència d’equipaments culturals.

- La localització d’equipaments.

- El dimensionament i característiques dels equipaments.

3. La planificació territorial, el disseny i la gestió dels equipaments culturals segons els vuit eixos de l’acció cultural sostenible

16


B) El disseny dels equipaments culturals:

El disseny dels equipaments constitueix la darrera etapa del procés de planificació, en la que el projecte d’obra tendeix a esdevenir la peça central de tot el procés. La qualitat del projecte d’obra està altament condicionada per:

Els processos de disseny i d’execució de les obres esdevé una qüestióde cabdal importància, la qual ha de contemplar el cicle dels treballs de construcció de forma completa: la planificació, el disseny, la construcció, l’ús i manteniment i, fins i tot, l’enderrocament.

- La disponibilitat i la qualitat de la resta de components tècnics de projecte d’equipament (pla d’usos i necessitats, pla de recursos, etc.).

- La capacitat d’integrar adequadament els requeriments tècnics (funcionals, culturals, socials, ambientals, etc.) en el projecte arquitectònic, i en el seguiment de la seva execució.


17


C) La gestió dels equipaments culturals:

En l’àmbit de la gestió dels equipaments culturals es disposa d’un ampli ventall d’instruments de planificació, gestió i avaluació.

Per tal de donar una resposta coherent i sistemàtica als reptes d’una gestió dels equipaments culturals en termes sostenibles, cal:

- Incorporar progressivament aquells instruments de gestió relatius a la gestió ambiental (els quals, en general i comparativament amb d’altres, són els que tenen un grau més baix d’aplicació en la gestiócultural).

- Avançar vers una gestió integral dels 8 eixos de la sostenibilitatassenyalats, que contempli sistemes de seguiment i d’avaluaciómulticriteri.


18


- Indicadors de satisfacció i participació dels usuaris i usuàries.

- Comunicació i participació en la presa de decisions.

- Dinàmica cultural local.- Prioritat per les zones amb

dèficits culturals.

Qualitat del servei

- Indicadors d’impacte social: nombre de persones assistents i participants, etc.

- Seguiment dels possibles canvis d’ús amb efectes sobre la demanda de serveis.

- Població.- Rehabilitació d’àrees

territorials deprimides.

Impacte social

- Indicadors de satisfacció i participació de les persones que hi treballen.

- Comunicació i participació en la presa de decisions.

- Subsidiarietat en la presa de decisions.

Responsabilitat social i valors

- Autoavaluació de les pràctiques de gestióambiental.

- Reducció / aprofitament dels efectes ambientals derivats de la localització.

- Criteris ambientals de localització.

- Visió integral del patrimoni natural i cultural.

Impacte ambiental

- Indicadors d’estalvi en costos ambientals.

- Foment de la mobilitat sostenible.- Qualitat ambiental de la

infraestructura.

- Accessibilitat / proximitat.- Compactació.

Ecoeficiència

- Indicadors pressupostaris (ingressos i despeses).

- Indicadors d’impacte econòmic.

- Transparència i control pressupostari de les obres.

- Viabilitat econòmica (de la inversió i de l’activitat corrent).

- Incidència sobre el creixement econòmic.

Impacte econòmic

- Autoavaluació del grau de consecució dels objectius.

- Coherència del projecte amb els requeriments de les xarxes d’equipaments.

- Xarxes d’equipaments.- Estandarització.

Eficàcia

- Expressió quantitativa i qualitativa dels objectius de l’equipament.

- Coherència entre programa d’activitats i projecte arquitectònic

- Projecte arquitectònic respectuós amb el patrimoni històric.

- Programa d’activitats.- Polivalència.

Impacte Cultural

GestióDissenyPlanificació territorial

Resum dels criteris de planificació i gestió dels equipaments culturals segons els eixos d’una acció cultural sostenible

19


4. Cultura i sostenibilitat: una qüestió de sensibilitat.

20


La relació entre cultura i sostenibilitat ha estat, tradicionalment, objecte d’un interès relativament baix per part dels gestors culturals, així com dels analistes especialitzats en l’estudi de la gestió de la cultura.

Per contra, els científics i ecòlegs han destacat, tradicionalment, les intenses relacions que hi ha entre cultura i sostenibilitat. Més enllà dels problemes d’ordre tecnològic que planteja la sostenibilitat, cal posar en el centre de la qüestió el coneixement i la informació. És a dir, la cultura.

En paraules de Salvador Rueda, les idees que “nien en la nostra ment (i que són dominants des de l’inici de la revolució industrial), expliquen bona part de l’actual procés cap a la insostenibilitat”.

4. Cultura i sostenibilitat: una qüestió de sensibilitat

21


En conseqüència, cal un gran esforç de sensibilització en favor de la cultura que contribueixi decisivament a resoldre les causes profundes de la problemàtica ambiental i de la sostenibilitat

Aquest objectiu ja figura entre les prioritats del DCMS – Department for Culture, Media and Sport del govern britànic, segons el qual:

“el gaudi i la participació en les arts són fonamentals en allò que és essencial per assolir amb èxit el desenvolupament sostenible, la qualitat de vida.

Les arts sempre han estimulat el compromís i la denúncia, a més d’entretenir; i la imaginació i la creativitat poden utilitzar-se per fomentar el canvi d’actituds, així com la transformació social i mediambiental necessaris perquè el desenvolupament sostenible sigui possible veritablement”.


22


Contemplar una acció cultural que doni cobertura a les necessitats dels col·lectius més desafavorits de la societat (immigrants, discapacitats, etc.).

Afrontar les tensions que puguin donar-se entre les polítiques de protecció ambiental i les de conservació del patrimoni.

Reconeixement de la contribució del patrimoni històric en el desenvolupament econòmic i en la millora de la qualitat de vida.

Adoptar una aproximació integral de la gestió del patrimoni històric i natural.

Introduir bones pràctiques de gestió ambiental en l’administració dels serveis i de les empreses culturals, que permetin avançar vers una gestió ecoeficient dels equipaments i dels esdeveniments culturals (en biblioteques, museus, arxius, teatres/auditoris, festes, etc.).

Assegurar la sostenibilitat dels projectes en termes de recursos econòmics.

Col·laborar amb la comunitat docent i investigadora per a difondre i interpretar els principis de la sostenibilitat.

Emprar les capacitats de comunicació social dels agents culturals per a incrementar la consciència respecte de les interconnexions que hi ha entre els aspectes econòmics, socials i ambientals del desenvolupament sostenible.

Encoratjar i donar suport a totes les institucions culturals i artístiques, per a que considerin com poden contribuir a fomentar el desenvolupament sostenible.

Resum de les principals línies estratègiques del DCMS britànic relacionades amb el desenvolupament sostenible, les quals constitueixen una guia programàtica orientativa dels continguts d’una política cultural basada en criteris de sostenibilitat:


23


5. Recomanacions.

24


Inclusió de la dimensió cultural com a quart pilar de la sostenibilitat en totes les polítiques sectorials del govern de la Generalitat de Catalunya, des dels processos de planificació territorial general de Catalunya, fins a les polítiques de caràcter sectorial.

La introducció i utilització d’instruments de planificació i avaluaciómulticriteri, que contemplin els vuit eixos d’una gestió cultural sostenible(impacte cultural, eficàcia, impacte econòmic, ecoeficiència, impacte ambiental, responsabilitat social i valors, impacte social i qualitat del servei).

5. Recomanacions

A) Indicacions generals

25


Fixar les prioritats d’actuació per tal que s’avanci vers una planificaciósostenible dels equipaments culturals en el territori:

B) Planificació territorial dels equipaments culturals

- Analitzar la possibilitat d’establir uns estàndards, paràmetres o mòduls per als equipaments culturals de proximitat.

- Definir criteris d’organització d’aquests equipaments en el territori mitjançant una estructura de xarxa.

- Definir unes recomanacions per tal que es fomentin les formes demobilitat sostenible, així com el respecte de l’entorn ambiental.

- Fixar uns requeriments o recomanacions sobre el procediment que s’ha de seguir en les iniciatives de creació / remodelatge d’equipaments culturals.

- Determinar unes prioritats d’acció territorial que donin suport des de les polítiques culturals a les àrees rurals o urbans més desafavorides.

5. Recomanacions

26


Establir uns protocols d’actuació durant el procés constructiu dels equipaments que n’asseguri la seva sostenibilitat:

Determinar uns requeriments i/o recomanacions que assegurin el caràcter exemplar de la construcció dels equipaments culturals des de la perspectiva de la sostenibilitat.

C) Disseny dels equipaments culturals

- Constituir un equip de seguiment que garanteixi la coherència entre el projecte arquitectònic i el pla d’usos i necessitats, aixícom la seva adequació als estàndards i mòduls generals.

- Articular els mecanismes de comunicació per tal que tots els agents implicats puguin fer un seguiment de l’evolució de les obres.

- Disposar d’un sistema d’informació que permeti un seguiment econòmic acurat de les obres.

5. Recomanacions

27


- Assegurar una gestió en termes d’ecoeficiència.

- Estimular la difusió de les bones pràctiques de gestió sostenible en totes les activitats culturals del seu entorn.

- Vetllar per l’equilibri d’una programació d’activitats de l’equipament que contempli les diferents dimensions de l’acció cultural.

- Donar cobertura a les necessitats dels col·lectius més desafavorits de la societat (persones immigrants, discapacitades, etc.).

- Assegurar la sostenibilitat dels projectes en termes econòmics.

- Disposar dels elements de programació, informació i avaluació que permetin un seguiment multicriteri de la gestió del centre.

- Introduir canals de participació (de les persones que hi treballen i dels agents culturals, etc.) en la gestió dels equipaments.

D) Gestió dels equipaments culturals

La gestió de certs equipaments culturals pot tenir un paper d’exemplaritat per al conjunt de la ciutadania, de manera que cal:

5. Recomanacions

28


- Fomentar la producció i la difusió d’obres culturals (exposicions, llibres, programes audiovisuals, etc.) amb continguts relatius al desenvolupament sostenible.

- Proporcionar recursos a la comunitat docent i investigadora per difondre i interpretar els principis de la sostenibilitat.

Així mateix, i per últim, la capacitat de comunicació dels equipaments culturals ha de contribuir a augmentar la consciència de la ciutadania respecte de la sostenibilitat. Entre les múltiples accions que es poden realitzar en el terreny de la sensibilització, poden assenyalar-se les següents:

5. Recomanacions

29


Annexos

30


Annex 1: Persones entrevistades per a la realització de l’estudi:

Ajuntament d'ArbúciesAlcaldeSr. Roger Zamorano

Otto projectes, s.l.DirectorSr. Tomàs Seix

Agència Local d'Ecologia UrbanaDirectorSr. Salvador Rueda

Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Cap de la Unitat d'ObresSr. Santi Romero

Grup de Recerca en Ecodisseny ELISAVA / UPF - UAB

DirectorSr. Joan Rieradavall

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Secretari per a la PlanificacióTerritorial

Sr. Oriol Nel·lo

Ajuntament de Vilafranca PenedèsTècnic de cultura Sr. Àngel Hom

Fundació Fòrum AmbientalDirectorSr. Carles Mendieta

Museu del MonstiàDirectorSr. Àlex Farnós

Escola d'Arquitectura del Vallès - UPCProfessor del Departament de Construccions Arquitectòniques

Sr. Albert Cuchí

Poliprograma, SLGerentSr. Yves Chapón

InstitucióCàrrecNom

Annexos

31


Annex 2:Model d’avaluació multicriteri de la planificació cultural territorial en termes de sostenibilitat

Cas A Cas B

IMPACTE CULTURAL1. Programa d’activitats.

2. Polivalència.

IMPACTE

ECONÒMIC

IMPACTE

SOCIAL

IMPACTE AMBIENTAL

1.Criteris ambientals de localització.

2. Visió integral del patrimoni natural i

cultural.

1. Població.2. Rehabilitaciód’àrees urbanes

deprimides.

1. Viabilitat econòmica.

(de la inversió i de l’activitat corrent).2. Incidència sobre

el creixement econòmic.

1. Dinàmica cultural local.2. Prioritat per les zones amb

dèficits culturals.

1. Xarxes d’equipaments.2. Estandarització.

Subsidiarietat en la presa de decisions.

1. Accessibilitat/proximitat2. Compactació.

QUALITAT DEL SERVEI EFICÀCIA

RESPONSABILITAT SOCIAL I VALORS ECOEFICIÈNCIA

Annexos

32


Annex 3:Model d’avaluació multicriteri del disseny d’equipaments culturals en termes de sostenibilitat

Cas A Cas B

IMPACTE CULTURAL

1. Coherència entre el programa d’activitats i el projecte arquitectònic.

2. Projecte arquitectònic respectuós amb el patrimoni

històric. I

MPACTE

ECONÒMIC

IMPACTE

SOCIAL

IMPACTE AMBIENTAL

Reducció/aprofitament dels efectes ambientals

derivats de la localització.

Seguiment dels possibles canvis d’ús

amb efectes sobre la

demanda de serveis.

Transparència i control

pressupostari de les obres.

Comunicació i participació en la

presa de decisions.

Coherència del projecte amb els

requeriments de les xarxes

d’equipaments.

Comunicació i participació en la

presa de decisions.

1. Foment de la mobilitat sostenible.

2. Qualitat ambiental de la infrastructura.


RESPONSABILITAT SOCIAL I VALORS

ECOEFICIÈNCIA

Annexos

33


Annex 4:Model d’avaluació multicriteri de la gestió cultural sostenible

IMPACTE CULTURALExpressió quantitativa i

qualitativa dels objectius

del centre.I

MPACTE

ECONÒMIC

IMPACTE

SOCIAL

IMPACTE AMBIENTAL

Autoavaluacióde les pràctiques

de gestióambiental.

Indicadors d’impacte

social: nombre de persones assistents i

participants, etc.

1. Indicadors pressupostaris

(ingressos i despeses).

2. Indicadors d’impacte econòmic.

Indicadors de satisfacció i

participació dels usuaris i usuàries.

Autoavaluaciódel grau de consecuciód’objectius.

Indicadors de satisfacció iparticipació de les persones

que hi treballen.Indicadors d’estalvi en

costos ambientals.


RESPONSABILITAT SOCIAL I VALORS ECOEFICIÈNCIA

Any 1 Any 2 Cas A Cas B

Annexos

cultura i sostenibilitat

Documents