E s t r a t è g i a p e r a l a S o s t e n i b i l i t a t d e l e s I l l e s B a l e a r s .B a s e s p e r u n a s o c i e t a t s o s t e n i b l e .

2

ESTRATÈGIA PER A LA SOSTENIBILITAT DE LES ILLES BALEARS

Fòrum per a la Sostenibilitat de les Illes BalearsPla d'acció per a la sostenibilitat de les Illes Balears

Edita: Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

Coordinador: Ivan Murray Mas

Autors: Neus Andreu Sunyer, Felip Morell Rullan; Joaquin ValdivielsoNavarro,Alicia Bauzà Van Slingerlandt; Catina March Dolç; Llorenç MasParera;Alexandre Miquel Novajra; Cels Garcia; Gloria Truyols Taberner;Martí Llobera O’Brien; Joana MªGarau Muntaner; Ivan Murray Mas.

Disseny gràfic i producció: Lacomba Produccions (www.lacomba.com)

Webs: http://www.forumsostenibilitat.org http://mediambient/caib.es

ISBN: 84-688-2322-8

CRÈDITS

3

PART I: CONCEPTES GENERALS

1. Introducció a l’Estratègia per a la Sostenibilitat de les Illes Balear 62. No hi ha alternativa... cal anar cap a la sostenibilitat 103. Què en pensen els ciutadans? 144. Monocultiu turístic” en unes illes fràgils. 185.Valorant la natura. Com mesuram la sostenibilitat? 22

PART II: ELS REPTES GLOBALS VISTOS DES DE LES ILLES BALEARS

6.Viure en un món segur? 267. Les paus amb el clima. De l’economia fòssil a l’economia solar. 298. Per unes illes diverses. Fent compatible l’ús de la biodiversitat amb la seva conservació. 349. Què menjam a les Illes Balears? Agricultura i seguretat alimentària. 4110. Identitat cultural i població: realitat, percepció, pors i prejudicis. 4511. Fer feina per destruir el Món? Millor refem el treball per gaudir del benestar. 4912. La producció industrial i el consum irresponsable. Cap a una responsabilitat ecològica. 53

PART III: L’HABITABILITAT

13. El territori: recurs per al benestar. 5914. Habitatge: recurs escàs o especulació?. 6415. Menys transport i més accessibilitat. 6816. Cap a la nova cultura de l’aigua. 7217. Eines bàsiques per la sostenibilitat: educació, comunicació i informació. 7518. Per corregir el “preu injust”: una reforma fiscal ecològica. 7819. La transformació de l’administració pública. La veu dels ciutadans en el camí cap a la sostenibilitat. 82

ÍNDEX

PART I

6

Els antecedents: el Fòrumper a la Sostenibilitat de les

Illes BalearsA mitjans del 2001, la Conselleria de Medi

Ambient del Govern de les Illes Balears vaimpulsar el Fòrum per a la Sostenibilitat de lesIlles Balears. En primer lloc, el 13 de juny de2001, es va constituir el Consell Assessorper a la Sostenibilitat de les IllesBalears (CASIB) com a grup de treballdins la Comissió Balear de Medi Ambient.Aquest Consell Assessor es constitueix perdur endavant les tasques del fòrum i a fi dedefinir els criteris i les accions que s’hauriende desenvolupar al llarg del fòrum, així esdefineix com un procés obert i dinàmic. ElCASIB està format per persones expertesde reconegut prestigi provinents de diferentsàmbits i disciplines, que han fet una sèrie d’a-portacions en el debat i la discussió sobre lasostenibilitat de les Illes Balears. La funciód’aquest grup de treball ha estat la d’orien-tar, assessorar i proposar diferents iniciati-ves i accions per al Fòrum per a laSostenibilitat de les Illes Balears.

La composició del CASIB és la següent:1. Cels Garcia (Recursos hídrics)2. Joan Carles Palerm (Conservació de la

biodiversitat a les Pitiüses)3. Sandy Hemingway (Turisme i política

internacional)4. Aina Calafat Rogers (Agricultura eco-

lògica)5. Sergi Marí (Economia ecològica)6. Hazel Morgan (Conservació de recur-

sos naturals a les Pitiuses)7. Alex Miquel Novajra (Antropologia

social)8. Joan Sastre (Turisme i agendes locals 21)

9. Jordi López (Enginyer tècnic agrícola)10. Miquel Àngel Maria (Anàlisi i intervenció

social)11. Jaume Carbonero (Habitatge i urbanisme)12. Xavier Álvarez (Vicepresident del

Patronat Municipal d’Ecologia i MediAmbient de Formentera)

13. Guillermo Chacártegui (Turisme i mediambient, contaminació, avaluació d’im-pacte ambiental).

14. Joan Rita (Conservació de la biodiver-sitat a Menorca)

15. Camilo José Cela Conde (Professor defilosofia de la UIB i periodista)

16. Aina Llauger (Educació ambiental)17. Carles Manera (Economia ecològica)18. Antonio Rodríguez Perea (Recursos

hídrics)19. Antonio Estevan (Transports, energia i

recursos hídrics)20. Sergio Alonso (Meteorologia i canvi

climàtic)21. Antoni Pons (Economia social)22. Xavier Pastor (Conservació de pes-

queres i política internacional)23. Carolina Suau (Agenda Local 21)24. Nicolau Barceló (Desarmament, políti-

ca internacional i residus)25. Ivan Murray Mas (Geografia ecològica)26. Onofre Rullan (Urbanisme i ordenació

del territori)27. Sebastià Verd (Periodista ambiental)

El CASIB va orientar i dissenyar durantel 2001 el que seria el Fòrum per a laSostenibilitat de les Illes Balears. La inten-ció principal d’aquest Fòrum era la d’esta-blir unes bases sòlides per debatre sobreels aspectes més rellevants relatius a la sos-tenibilitat i comunicar-los a la ciutadania.

Així doncs, i a fi de consolidar les iniciati-ves i les propostes es varen formular unsblocs temàtics amb què acostar-se a la com-plexitat de la sostenibilitat.Aquests blocstemàtics es varen consolidar en unes jor-nades temàtiques en què es varen discutirels fonaments teòrics, s’hi va presentar lasituació a les Balears i també s’hi varen for-mular unes accions propositives fruit delstreballs d’investigació desenvolupats ex pro-cesso per a l’ocasió i de les corresponentstaules rodones de cada jornada en quèvaren assistir diferents agents socioeconò-mics de les Balears.

El mes de novembre de 2001, la Conselleriade Medi Ambient va inaugurar el Fòrum per ala Sostenibilitat de les Illes Balears amb la con-ferència inaugural a càrrec del prestigiósperiodista ambiental Joaquín Araujo.Aquestfòrum, encara que impulsat des del si de laConselleria de Medi Ambient,no era més queun instrument de participació ciutadana perfomentar i impulsar un debat ciutadà i rigo-rós sobre els múltiples i complexos temesque estan relacionats amb la sostenibilitat.

En concret, es varen fer les jornadessegüents:1- “Què és la sostenibilitat i com la mesu-

ram?” amb la taula rodona:“Són sosteni-bles les Illes Balears?” (5 de febrer 2002)

2- “Model energètic i canvi climàtic”, ambla taula rodona:“Desenvolupament,infraestructures i canvi climàtic” (9 d’abril 2002)

3- “Territori, transport i sostenibilitat”,amb la taula rodona:“Quin modelterritorial volem per a les Balears?”(28 de maig 2002)

INTRODUCCIÓ A L’ESTRATÈGIA PER A LASOSTENIBILITAT DE LES ILLES BALEAR.

71 Podeu trobar totes les ponències i els treballs elaborats al llarg del Fòrum per a la Sostenibilitat de les Illes Balears en el CD que acompanya aquest document.

4- “Seguretat humana, alimentària i ecolò-gica”, amb la taula rodona:“Agriculturai seguretat alimentària a les Balears” (9 de juliol 2002)

5- “Producció, treball i sostenibilitat”, ambla taula rodona:“Sostenibilitat.Amenaçao garantia per al món empresarial ilaboral?” (1 d’octubre 2002)

6- “Planificació, participació i gestió cap ala sostenibilitat ambiental”, amb la taularodona:“Quines eines tenim per anarcap a la sostenibilitat?” (19 de novem-bre 2002)

7- Participació Ciutadana. Una aposta per lasostenibilitat organitzada amb laConselleria de Benestar Social (13 i 14de desembre 2002)

8- Jornada a Eivissa: Fòrum per a la sosteni-bilitat de les Illes Balears organitzadaamb el Consell d’Eivissa i Formenterai el Centre Balears Europa (29 i 30 denovembre 2002)

9- Jornada a Menorca: Fòrum per a lasostenibilitat de les Illes Balears orga-nitzada amb el Consell Menorca i elCentre Balears Europa (30 de gener i1 de febrer 2003)

A més de les sis jornades que es varendesenvolupar cada dos mesos a Palma alllarg del 2002, es varen fer: una jornada detècniques de participació ciutadana, una jor-nada a Eivissa (29 i 30 de novembre 2002)i una altra a Menorca (30 de gener i 1 defebrer 2003). En el cas de Menorca i Eivissa,la jornada del Fòrum va consistir en la pre-sentació d’unes ponències que tractassin elstemes desenvolupats al llarg del fòrum,emperò que s’adaptaven a la realitat de cadailla segons unes entrevistes realitzades ambanterioritat. S’ha de dir que aquest procésha rebut una gran participació ciutadana iha comptat amb la presència de 281 perso-nes a Mallorca, 49 a Menorca i 30 a Eivissa,a més de tota la gent que hi ha participat através d’internet1.

Aquesta iniciativa promoguda i finançadaper la Conselleria de Medi Ambient, haesdevingut en un instrument de participa-ció ciutadana on les activitats han estat pro-postes pels membres del CASIB, i laConselleria de Medi Ambient s’ha encarre-gat d’executar-les. Moltes de les coses queapareixen en aquest document no tenenperquè ser les propostes que es podrien ferdes d’una administració pública, sinó que sónles propostes i indicacions que se’ns fa atota la societat de les Illes a partir d’un pro-cés de debat, discussió i reflexió.

Cap a una Estratègia per ala Sostenibilitat de les Illes

BalearsL’any 1997, quan es varen revisar a New

York els avanços (o retrocessos) des de laCimera de la Terra (Rio, 1992), on es va acor-dar que els països signataris desenvoluparienles seves pròpies estratègies de sostenibili-tat que es presentarien a la Cimera deJohannesburg del 2002 (revisió de Rio +10).La UE es presentava com un dels principalsimpulsors i promotors de la sostenibilitat, iel juny del 2001 es va presentar l’EstratègiaEuropea de Desenvolupament Sostenible aGotemborg, on la majoria dels estats mem-bres havien de presentar-hi la seva pròpiaestratègia.

En aquell moment l’Estat espanyol encarano havia elaborat la seva pròpia estratègia ifins i tot després d’haver passat la Cimera deJohannesburg no s’ha aconseguit presentar-ne una que tengui l’acceptació de la majoriade la ciutadania de l’Estat espanyol. S’han pre-sentat dues propostes amb un marge aproxi-mat d’un any entre l’una i l’altra que no hanfet més que crear disconformitat, les raonsper oposar-se a l’Estratègia Espanyola deDesenvolupament Sostenible que s’esgrimei-xen són múltiples, destacant-ne l’escassa par-ticipació dels diferents agents socials i de lesdiferents comunitats autònomes.

Un altre aspecte que s’ha de considerar ésque a la Cimera de Johannesburg sobreDesenvolupament Sostenible (del 27 d’agostal 4 de setembre de 2002) diversos governsregionals es varen reunir i varen presentar laDeclaració de Gauteng, amb què expres-sen el compromís a aplicar l’Agenda 21, laDeclaració de Rio, la Declaració Milleniumde Nacions Unides i el Pla d’acció deJohannesburg. De fet, a Rio s’enfocaren lesresolucions a les qüestions socioecològiquesdes de l’escala nacional o bé la municipal,però les administracions i els governs regio-nals en quedaven al marge. Deu anys desprésels governs regionals s’uneixen en xarxa pertreballar vers l’objectiu comú de la sosteni-bilitat. El paràgraf segon de la Declaració deGauteng diu:

“Les esferes de govern que representem sónresponsables de moltes de les polítiques, sis-temes i serveis que poden fer possible un futurmés sostenible per als nostres ciutadans”

D’acord amb el paràgraf setè de laDeclaració de Gauteng, i havent signat elGovern de les Illes Balears aquestaDeclaració en la sessió del 31 de gener de2003 del Consell de Govern, es consideranecessari desenvolupar un marc estratègicper a la sostenibilitat de la regió balear.

Entre d’altres coses, i sobretot per nocometre les errades de forma i contingutque se solen evidenciar molt sovint en pro-cessos semblants, l’Estratègia Balear pera la Sostenibilitat es va iniciar amb un pro-cés obert i participatiu que va ser el Fòrumper a la Sostenibilitat de les Illes Balears i queconclou amb el Pla d’acció per a la sos-tenibilitat de les Illes Balears.

Així doncs, podem dir que integrenl’Estratègia per a la Sostenibilitat deles Illes Balears:

1 el Fòrum per a la Sostenibilitat de lesIlles Balears

8

2. el Pla d’acció per a la sostenibilitat deles Illes Balears

No obstant això, una Estratègia, és una ini-ciativa a llarg termini i aquí es presenten duesaccions puntuals. És clar que aquestes duesaccions són la llavor de l’Estratègia querequerirà anar omplint d’accions els contin-guts i les propostes sorgides del Pla d’acció.

Un pla d’acció per a la sos-tenibilitat de les Illes

BalearsCom a resultat de tot el procés abans

esmentat, els membres del CASIB varenoptar per proposar la necessitat de durendavant un pla d’acció, seguint els criteris iles metodologies que s’apliquen a les agen-des locals 21. D’aquesta manera, un pla d’ac-ció pot ser una part d’una estratègia, peròrequereix i implica la necessitat de fer unesaportacions clares i concretes. Un pla d’ac-ció per a la sostenibilitat en un territoriconcret es podria definir com:

Aquell programa de gestió dels recursos d’unterritori que eviti l’actual dissociació entre elsenfocaments ecològics i econòmics.Aquest hade definir tots els materials i l’energia rela-cionats amb el territori de referència i els pro-cessos vitals que s’hi desenvolupen.

Per tant, un pla d’acció per a la sostenibi-litat s’ha d’encarregar de les interaccions iles interrelacions dels processos naturals iles activitats humanes, en contraposició alsenfocaments econòmics i més parcel·larisque consideren l’home com a únic subjecteactiu del sistema i el valor monetari en l’ú-nic existent i vàlid.

Aquest Pla d’acció que es presenta des delCASIB pretén fer una aportació des d’unaaproximació sistèmica, transversal i des dela complexitat.Això implica la presentaciód’una proposta maximalista per tal d’a-nar assolint la sostenibilitat sense tenir en

compte, però sent-ne conscients, les res-triccions a què sovint s’han d’afrontar els ques’encarreguen de la gestió de la cosa pública:buit de capacitat decisòria en certs aspec-tes, manca de competències, marc compar-timentat i sectorialitzat, etc.

És a dir, quan es planteja un marc estratè-gic per la sostenibilitat no es pot fer una lec-tura compartimentada ja que des dels pro-blemes quotidians als de caràcter estructu-ral, tots ells responen a realitats complexesen les que tot està interconnectat.Així, perabordar els desequilibris socio-ambientals calfer-ho des d’una mirada transversal i inte-gradora. Un altre element que cal identifi-car i del que s’ha de ser conscient són els obs-tacles político-administratius que hi ha a l’ho-ra de definir polítiques i accions per corregirles actuals tendències d’insostenibilitat. El pri-mer fa referència a la multiplicitat de nivellsde l’administració i no sempre responent a lamateixa estratègia, i el segon fa referència ala dificultat d’engegar polítiques de llarga dura-da sota la pressió dels períodes legislatius dequatre anys de durada.D’acord amb el prin-

cipi de subsidiarietat, les decisions políti-ques i la implementació d’aquestes hauriende ser les més pròximes als ciutadans.

Llavors, l’objectiu d’aquest Pla d’acció és elde detectar determinats problemes i presen-tar unes propostes d’acció que no necessà-riament van dirigides a una o a una altra admi-nistració. I encara més, cada vegada es fa mésevident que per aconseguir la sostenibilitat ésnecessari incrementar les aliances i les sinèr-gies, la sostenibilitat és cosa de tots (i.e. ciu-tadans, empreses, administracions) però notots hi tenim el mateix grau de responsabili-tat. Ben al contrari, les propostes que aquí esplantegen són unes orientacions, unes pro-postes concretes i uns grans eixos d’actuacióper anar establint les bases d’unes Illes Balearsmés sostenibles i justes amb la resta delPlaneta i més habitables per als mateixos ciu-tadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Per tant, aquest Pla d’acció es presentacom un document de treball i de debatperquè la societat de les Illes Balears el puguiassumir.

ESTRATÈGIA PER A LA SOSTENIBILITAT DE LES ILLES BALEARS

(impulsada des de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears)

10

Sostenibilitat sota el paraigua de la incertesaSi hi ha alguna cosa que defineix la socie-

tat actual és la incertesa dels esdeveniments,en el sentit de què passarà i com ens afec-tarà allò que passarà. Cal tenir present queen el moment que s’elabora aquest docu-ment s’han viscut uns fets notables que fanque els temes de crisi ecològica, crisi polí-tica i crisi econòmica sonin amb moltade força.

Cal recordar els atemptats de l’onze desetembre de 2001 en què es varen produiruns atacs terroristes contra diferentsemplaçaments dels Estats Units, d’entre elsquals destaca l’atac a les Torres Bessones, itambé la resposta dels Estats Units i els seusaliats que es tradueix en una escaladaarmamentística i una situació mundial deconflicte bèl·lic.Aquesta nova situació deconflicte bèl·lic, ho és sobretot per alspaïsos occidentals, ja que la resta de païsosha seguit en unes condicions de guerra des-coberta (molts de països africans, Kosovo,exIugoslavia, etc) o encoberta (els efectesdel deute extern i les manipulacions políti-ques i econòmiques). Sota aquest nou marcde conflicte bèl·lic internacional, amb la gue-rra d’Afganistan i la guerra d’Iraq, fa quesigui urgent i necessari plantejar els reptesde la sostenibilitat.

El debat sobre la sostenibilitat ens remeta la crisi ecològica com a superació delslímits biofísics del planeta i a la crisi políticai de la democràcia, que es manifesta en lapèrdua de poder dels ciutadans i de lesadministracions polítiques en mans delsgrans poders econòmics, encara que aquests

tenguin un fort suport d’uns estats deter-minats, llavors la situació d’ingovernabili-tat mundial ens remet a la urgent neces-sitat de plantejar, qüestionar i modificar elmodel actual i les actuals regles del joc.

L’accident del Prestige, el 19 de novem-bre de 2002, denota les incongruències del’actual model econòmic, les relacions depoder i la insostenible situació que viu elMón.Aquell 19 de novembre s’enfonsava unvaixell monocasc –Prestige– carregat amb73 mil tones de petroli, just enfront de lescostes gallegues. El vaixell és propietat d’unasocietat que té la seu a Libèria (MareInternational) i que per limitar la seva res-ponsabilitat posseeix un sol vaixell; a més,aquest vaixell estava assegurat per una com-panyia nord-americana per 22 milions d’eu-ros; el propietari o armador del vaixell ésd’origen grec; el Prestige estava enregistratper l’Autoritat Marítima de les Bahames(paradís fiscal) i el petroli del Prestige per-tanyia a una societat de comerç (CrownResources), matriculada a Gibraltar i ambdirecció a Singapur, que és propietat del con-glomerat Alfa Group Consortium, el cofunda-dor del qual és Mikhail Fridman, un dels oli-garques russos (amb una fortuna d’uns 2,2mil milions de US$).Totes aquestes com-plexes relacions “geogràfiques” i gairebéimpossibles de seguir ens duen a plantejarun altre fet preocupant: el progressiu aug-ment de la impunitat dels poders econòmicsi la progressiva pèrdua de poder i controlpolític, tot això en contra de la ciutadania ide la sostenibilitat. És la pèrdua del poder ila seva inaccessibilitat el que crea les con-dicions idònies per a la pobresa i les des-igualtats socials.

De l’esmentat anteriorment es podendestacar les següents qüestions:

• Reconeixement internacional per partdel Secretari General de NacionsUnides, Kofi Annan, a Johannesburg2002, de l’actual crisi ecològica queprovoca el model econòmic industrial.

• Situació mundial d’incertesa i d’ingo-vernabilitat.

• Pèrdua constant del poder reguladordels governs i de la capacitat políticad’endreçar les tendències actualsdavant un poder econòmic imparable.

Els darrers anys ha sorgit una imparable icreixent demanda ciutadana a nivellinternacional perquè tot allò que afecta laciutadania pugui ser decidit, gestionat i con-trolat també per la ciutadania. Es podenapuntar unes dates i actes claus, entre d’al-tres, com són Seattle 1999, Porto Alegre(2001, 2002, 2003), Gènova 2001, Barcelona2001, Florència 2002, etc.Aquestes diferentsmanifestacions ciutadanes han posat en evi-dència la pèrdua de control i capacitat delsestats per a governar la cosa publica.Aquestsmoviments, que tenen una forta baseintel·lectual, posen de manifest la necessitatde transformar les estructures polítiques, lamanera de fer política i sobretot la necessi-tat de recuperar i avançar en espais polítics,com és la regulació de l’economia, tant anivell local com global.

Trenta anys d’Ecocràcia.El debat internacional

sobre el desenvolupamentsostenible

L’any 2002, s’han celebrat els trenta anysdel debat polític a escala internacional al

NO HI HA ALTERNATIVA... CAL ANAR CAP A LA SOSTENIBILITAT.

11

voltant de les interaccions entre les activi-tats humanes i els sistemes naturals. De fet,va ser a Estocolm el 1972 quan es va iniciarel programa MaB (Man and Biosphere), és adir, ja fa trenta anys que es va reconèixeren el plànol polític que les activitats huma-nes (llegiu: desenvolupament econòmic) entra-ven en conflicte amb el manteniment delsrecursos naturals i els ecosistemes (llegiu:deteriorament ecològic), encara que en nom-broses disciplines científiques ja feia tempsque es treballava en aquesta línia (els fisiò-crates del segle XVIII).

És just després d’aquella primera cimerad’home i biosfera quan s’enceta un debatpolític internacional important i l’any 1974a una reunió de les Nacions Unides a Mèxics’havia d’aprovar internacionalment el termeecodesenvolupament, com aquell que defi-neix les interaccions economia-ecologia dinsdels límits de la natura. En aquell moment iper decisió explícita del secretari d’Estat delsEstats Units (Henry Kissinger), es va prohi-bir l’ús i l’aprovació d’aquest concepte, engran part a causa de l’explicitat del terme.

No serà fins a l’any 1980 quan apareix elterme i concepte que ha triomfat en eldebat polític internacional: desenvolupa-ment sostenible. Aquesta primera defini-ció, la va elaborar la Unió Internacional pera la Conservació de la Natura i feia refe-rència a “aquell desenvolupament que permetmillorar la qualitat de vida sense superar lacapacitat de càrrega dels ecosistemes”. Peròaquesta definició no va ser tampoc la queva triomfar, s’haurà d’esperar fins a 1987quan apareix l’Informe Brundtland on estroba la definició més estesa i emprada: “Eldesenvolupament sostenible serà aquell quepermetrà satisfer les necessitats presents sensecomprometre la capacitat de les generacionsfutures de satisfer les seves pròpies necessitats”.En l’actualitat, ja hi ha més de cinc-centesdefinicions de desenvolupament sostenible.

No obstant això, és a la Cimera de la Terra(Rio de Janeiro, 1992) quan el terme des-envolupament sostenible assoleix la majoriad’edat i ja és acceptat per tota la comunitatinternacional.De fet, l’èxit d’aquest concep-te es deu sobretot a l’ambigüitat conceptuali també política. Resulta evident que si esplanteja la preocupació per la sostenibilitat,llavors això vol dir que l’actual sistema eco-nòmic industrial és insostenible. En definiti-va, l’acceptació conceptual i política de lanecessitat d’anar cap a la sostenibilitat con-dueix a afirmar la insostenibilitat present.

D’aleshores ençà, la retòrica del desen-volupament sostenible arriba a tots elsracons del planeta i a totes les activitats, i elterme arriba a ser utilitzat d’una maneraperversa. Fins i tot, els països productorsd’armes diuen que van cap a la sostenibili-tat, les empreses transnacionals com és elcas de Shell, Endesa o Repsol tenen progra-mes de sostenibilitat i es presenten com adefensores de la sostenibilitat, quan les acti-vitats que desenvolupen es fonamenten enl’explotació dels recursos naturals i tambéen l’omissió de qualsevol dret humà (Shella Nigeria; Repsol a Bolivia; Endesa a Xile).

Després de Rio, els estats que signarenels diferents convenis i acords es van com-prometre a desenvolupar les polítiques quereconduirien les tendències cap a la soste-nibilitat.Això sí, sempre sense comprome-tre el creixement econòmic i, d’aquestamanera, s’interpretava el desenvolupamenteconòmic per una banda i la conservaciódels recursos naturals per una altra; és a dir,en els fets segueix el divorci home-natura,economia-ecologia.

L’any 2002 va tenir lloc a Johannesburgla Cimera de Desenvolupament Sostenible,on en principi s’havien d’avaluar les tendèn-cies globals cap a la (in)sostenibilitat. De fet,aquesta no va ser l’agenda del programa,

sinó que s’hi varen tractar cinc temes quehavia decidit el secretari general de lesNacions Unides, Kofi Anan: aigua, energia,salut, agricultura i biodiversitat (WEHAB).Interessa destacar que en el procés de Rioa Johannesburg el context polític i econò-mic internacional ha sofert uns canvis signi-ficatius. En primer lloc, s’ha de recordar quea la Cimera de la Terra (1992) el contextinternacional era d’optimisme perquè haviadesaparegut el bloc de l’Est i, per tant, la per-manent situació de conflicte i es parlava deldividend de la pau. En canvi, avui dia es tornaa parlar d’escalada bèl·lica mundial i de laingovernabilitat mundial, en què l’enemicactual és l’eix del mal. En segon lloc, s’ha dedestacar l’aparició l’any 1995 de la OMC(Organització Mundial del Comerç), que perdamunt de tot defensa els interessos eco-nòmics i la llibertat comercial mundial.Aquesta organització sí que té un poder san-cionador, amb la qual cosa el país que s’o-posi a la llibertat de comerç serà sancionat,mentre que els més de cinc-cents acordsinternacionals sobre medi ambient no tenenmés que un caràcter voluntari i no hi ha captipus de capacitat sancionadora per als queels incompleixin. Amb el naixement de laOMC i el progressiu increment del poderen mans dels grans lobis econòmics, lesmesures per la sostenibilitat es veuen sot-meses a unes fortes limitacions.

A la Cimera de Johannesburg (2002) haquedat palès l’escàs marge d’acció delsgoverns i per això s’ha parlat dels acordstipus I, que són els vinculants entre els dife-rents estats i que són els que menys hanavançat i els que han presentat uns resultatsmés ambigus, però que haurien de ser elsveritablement contundents i obligatoris.També s’ha parlat dels Acords tipus II, quesón aquells acords voluntaris que es prenenentre diferents parts i en els quals lesempreses transnacionals hi han representatun paper molt important. És a dir, a la

12

Cimera de Johannesburg s’ha traslladat laresponsabilitat dels governs de vetllar perla seguretat de la ciutadania als interessoseconòmics i privats, i es parla de gran fracàspolític i en canvi d’un gran èxit econòmic,seguint amb la devastació del planeta.

Segons la Carta dels Drets Humans de lesNacions Unides “el dret d’una persona a laintegritat física és un dret fonamental que l’Estatha de garantir. Així doncs, la sostenibilitat pelque fa al manteniment dels recursos natu-rals i els sistemes naturals en quantitat i qua-litat forma part dels elements de la integri-tat física i, per tant, els estats són els res-ponsables de vetllar que això es compleixi.

Què entenem per sostenibilitat?

Segurament la sostenibilitat s’explicamillor per allò que no és sostenible. De feti en la pràctica, es parla de sostenibilitatmantenint les velles idees del creixementeconòmic, que es presenta com l’elementfix que no es pot alterar. Però la cosa no éstan senzilla. La qüestió de la sostenibilitatrequereix connectar el que és físic amb elque és econòmic i per això s’ha de partird’uns plantejaments i raonaments diferentsals que utilitzats fins ara en la planificació.

Les tendències actuals sota el mite delcreixement econòmic han portat a unasituació de deteriorament ecològic i d’unadesigualtat social sense precedents, encaraque el president Truman en els anys cin-quanta divulgàs la idea que els països subde-senvolupats arribarien a les mateixes quotesde producció i consum que els que ell mateixva definir com a desenvolupats, i llavors lesdesigualtats i conflictes polítics internacio-nals desapareixerien. De fet, i sota aquestmite, les desigualtats no han aturat de créi-xer i expandir-se.Això es deu sobretot a unaraó: no n’hi ha prou per a tothom. És adir, s’han evidenciat els límits biofísics a un

creixement sostenible o sostingut; no és pos-sible per qüestions físiques i per tant en elrepartiment sempre hi haurà perdedors.Noés tant una qüestió física d’expandir perpoder tenir accés, sinó de limitar l’expansiói aprofundir en la distribució.

L’impacte ambiental s’ha definit comla combinació d’una sèrie d’elements: lapoblació, el nivell de consum d’aquesta i elnivell tecnològic. La tendència general és lade culpar l’excés de població i la pobresacom els principals causants dels impactesambientals, cosa que promouen les elits delspaïsos desenvolupats, quan en realitat l’im-pacte ambiental més greu és produeix acausa d’un consum excessiu i d’unes pautesde producció industrial que no preveu límitsde cap tipus. De fet, quan l’Estratègia euro-pea de desenvolupament sostenible tractael tema de la població ho fa en referència al’envelliment d’aquesta i no quant a l’aug-ment quantitatiu, ja que als països occiden-tals aquest plantejament no té cap sentit.Per tant, parlar de sostenibilitat exigeix, enprimer lloc, qüestionar els actuals modelsde producció i consum; en segon lloc,reformular la tecnologia disponible i, endarrer lloc, el vector demogràfic.

La tendència general i políticamentcorrecta és la de plantejar solucions als des-equilibris socio-ecològics sempre a travésde la tècnica, sense pensar en un canvi delsmotius i raons que provoquen aquests des-quilibris, és a dir, descartant la transforma-ció del model; així s’intenta satisfer a tothom– ambientalistes i desenvolupistes-. La sego-na tendència, políticament i socialment peri-llosa, és la d’actuar sobre el vector demo-gràfic limitant-ne l’expansió; mentre que latercera tendència i la menys aplicada ésaquella que s’aproxima a la sostenibilitatper la via de la complexitat incidint enles actuals pautes de producció i consum deles classes consumistes del Nord.

Evidentment, la tercera opció requereixd’una voluntat política ferma i d’una pràcti-ca política participativa.

Parlar de sostenibilitat és parlar de con-flictes, conflictes entre l’economia i l’ecolo-gia i s’ha de tenir en compte que les reso-lucions que es prenguin no sempre seranacceptades per tothom, sobretot si ho feima partir de la via de la complexitat. En aquestsentit, la sostenibilitat requereix satisfer lescondicions d’habitabilitat local (qualitatde vida) de la ciutadania i la de sostenibi-litat global, en aquest objectiu s’introdueixel respecte a les generacions futures i a lesgeneracions presents en altres territoris.

Quan es parla d’habitabilitat local, es fareferència a la millora de la qualitat de vidade la ciutadania i per això s’han de satisferunes necessitats fonamentals i bàsiques, peròdefugint dels satisfactors extravagants i l deles necessitats sumptuoses. En el cas de lapoblació urbana, prop de 220 milions d’ha-bitants urbans (el 13% de la població urba-na mundial) no té accés a una aigua neta iuns 400 milions d’habitants urbans no tenenexcusats bàsics. Les condicions d’habitabili-tat local, en aquest cas, han de respondre aun major accés a l’aigua neta i a condiciionsde salubritat bàsiques. L’habitabilitat va estre-tament lligada al concepte de qualitat devida i de la qualitat de l’entorn més imme-diat. El concepte d’habitabilitat ha d’anar ínti-mament lligat al de sostenibilitat, ja que espoden donar i es donen casos d’una eleva-da habitabilitat local en el sentit d’un entornsaludable i una societat amb una elevada qua-litat de vida que se sustenta en la insosteni-bilitat global, en el sentit que la seva condi-ció d’habitabilitat està vinculada a una expor-tació de totes aquelles activitats agressivesper a les persones i per al medi ambient.

En el cas de la sostenibilitat global s’ha deconsiderar que els patrons de consum i pro-

13

ducció de les societats industrialitzades sónpossibles gràcies al fet que importen quo-tes de sostenibilitat (recursos naturals) iexporten quotes d’insostenibilitat (conta-minació i activitats contaminants, degrada-ció d’ecosistemes). Aquest model no ésextensible a tota la població del planeta iper això és un model injust i insolidari. Pertant, parlar de sostenibilitat ha d’anar lli-gat als conceptes de:

• límits biofísics (recursos naturals icapacitat de la biosfera d’absorbirresidus)

• conservació de la diversitat biològica• equitat social • justícia ambiental• complexitat: ecologia, societat, econo-

mia, política, cultura

En lloc d’anar lligat als ambigus i difusosconceptes de: desenvolupament, creixement,necessitats, etc. La qüestió de la sostenibili-tat, més que una qüestió tècnica és unaqüestió política, social i cultural. Per moltque s’intentin aplicar millores tècniques, lavertadera clau per resoldre els conflictessocioecològics exigeix una acció políticacontundent. En aquest sentit, la política dela sostenibilitat no té perquè costar més omenys, és a dir, no es tracta de pensar a aug-mentar els pressuposts, sinó que es tractad’un canvi de model, de prioritats i d’ini-ciatives: apostar per la sostenibilitatsurt més barat que tancar els ulls auna realitat present.

Per definir els criteris i els principis desostenibilitat per al Pla d’acció per a la sos-tenibilitat de les Illes Balears, ens fona-mentarem en la via de la complexitat i enels documents del Sisè Programa d’acciócomunitari en matèria de medi ambient(Decisió 1600/2002/CE), en l’EstratègiaEuropea de Desenvolupament Sostenible(COM (2001) 264) i en el Pla d’acció deJohannesburg (2002).

Per caminar cap a la sostenibilitat:

1. Hem de ser conscients de les limita-cions socioecològiques dels actualsmodels econòmics (p.ex. recursoslimitats, capacitat limitada d’engolir els residus).

2. Fa falta una actuació urgent, no actuarés irresponsable i pot resultar perillós.

3. És necessari que la sostenibilitat nosigui entesa com una nova política,sinó que ha de ser l’eix transversal de totes les polítiques, per la qual cosa les polítiques han de tenir unavisió transversal integradora i a llargtermini.

4. Es necessiten liderat, voluntat políticai actuacions contundents sense per-metre que els interessos sectorials iparticulars es posin per damunt elsinteressos de la societat.

5. S’ha d’omplir de contingut el concep-te de sostenibilitat i impedir queesdevengui banal i que se’n faci un úspervers.

6. Es necessita una ampla participació entots els àmbits i recuperar el poderpolític de la ciutadania en contra delprocés globalitzador i de la ingoverna-bilitat mundial. Si el tabac és dolentper a la salut i els governs hi podenactuar, el així esmentat “lliure comerç”de la globalització econòmica, devora-dor de recursos naturals i de l’equitatsocial, també és dolent per a la salutde les persones i dels ecosistemes, iper tant els governs hi poden –ideuen- actuar.

7. És necessària una responsabilitat inter-nacional davant els reptes de la soste-nibilitat que requereixen una respostaa escala mundial.

8. Les decisions s’han de prendre i executar el més a prop possible dels ciutadans

9. Cada actuació ha de ser assumida per

cada illa, encara que respectant-ne lesparticularitats insulars.

Es consideraran els principis següents:• principi de cautela i acció preventiva• principi de les limitacions socioecolò-

giques• principi d’equitat• principi de responsabilitats comunes

però diferenciades• principi de subsidiarietat i de proximi-

tat• principi de qui contamina paga• principi de reducció de la contamina-

ció en la font d’origen

En conclusió, podem dir que el conceptede sostenibilitat que plantejam en aquestdocument és aquell que reconeix l’existèn-cia dels límits biofísics a l’actual model deproducció de la societat industrial i que elrepte davant el qual es troba la societatactual és el d’afrontar la crisi ecològica desde la vessant de la complexitat. Cercar unasolució a l’actual model des d’una vessantúnicament ambiental sols conduiria, unavegada més, a una falsa solució. No semblapossible trobar vies raonables i efectives desortida a l’actual espiral d’insostenibilitatecològica i social, si no és de d’una òpticatransversal i integradora, no sols ambientali sense negar-se a remoure els fonamentsde creixement econòmic. El concepte desostenibilitat, perquè sigui efectiu, ha d’anarlligat al d’habitabilitat, entesa com a qua-litat de vida i benestar (que no és “bentenir”),i també en termes d’equitat. Així, podríemparlar de sostenibilitat o bé d’ecoequi-tat, eixos fonamentals d’aquesta proposta.

14

El debat sobre els aspectes ambientals isocials ha estat present dins de la societatde les Illes Balears des de fa temps, de fet lesgrans mobilitzacions socials de les Illes hanestat per motius i causes ambientals. Perprendre mesures per la sostenibilitat, ésnecessari saber que opina la ciutadania delsdiferents aspectes i temes relacionats ambla sostenibilitat de les Illes.

Els temes que fan referència a la sosteni-bilitat d’una societat es manifesten en moltsàmbits i fan referència sobretot als aspectesrelacionats a la conservació dels recursosnaturals i al benestar de la ciutadania, ambuna concepció de justícia ambiental ampla.Quan a les respostes ciutadanes front a lasostenibilitat en podem diferenciar, simplifi-cant al màxim, dues postures: la primera, ésaquella que relaciona la conservació delsrecursos naturals i la biodiversitat amb l’ac-tivitat econòmica i el procés polític, que esdefineix com “justícia ambiental”; la segona,és aquella que respon a la conservació delsrecursos naturals des de la parcel·la indivi-dual i sense connectar amb altres elements(economia i política) i que es dóna a aque-lles societats que pensen que la seva socie-tat, i economia, ja no depenen d’una basematerial per a desenvolupar-se i que ales-hores es poden dedicar a la protecció delmedi ambient, aquesta interpretació corres-pon a la “societat postmaterial”.

Aquest apartat intenta aportar informa-ció sobre el que entenen, el que fan i el quefarien els ciutadans de les Illes Balears quanta la sostenibilitat. Ens basarem en unaenquesta que encomanà la Conselleria deMedi Ambient i que es va fer a tot l’arxipè-lag per determinar tots aquests extrems.

L’enquesta s’estructura en tres blocsprincipals:1. Posició, importància i satisfacció de

les línies estratègiques d’acció, en elsàmbits ambiental, socioeconòmic isociocultural.

2. Implicació actual o potencial en lesaccions cap a la sostenibilitat, en elsàmbits ambiental, socioeconòmic isociocultural.

3. Coneixement del concepte de soste-nibilitat.

Aquest conjunt de qüestions ajuden aconèixer quina és l’opinió dels ciutadans deles Balears quant a la sostenibilitat perpoder començar a dissenyar i a impulsarunes propostes cap la sostenibilitat.

Posició davant les línies estratègiques cap

a la sostenibilitatEn primer lloc, s’ha determinat la posició

quant a les línies estratègiques de sostenibi-litat. Un primer bloc, d’una posició a favorde més del 90%, agrupa tot un seguit de líniesestratègiques en què l’obvietat de l’accepta-ció és evident i no en sorprèn la gran apro-vació. Lògicament, tothom està d’acord ambels objectius següents:

• Aplicar un tractament integral delsresidus.

• Protegir, conservar i gestionar elsparcs naturals.

• Fomentar el transport públic.• Mantenir les característiques tradicio-

nals pròpies dels pobles.• Propiciar unes mesures d’estalvi ener-

gètic.• Promoure la participació ciutadana.

• Garantir uns nivells alts de vida als ciu-tadans.

• Promoure activitats productives nocontaminants.

• Potenciar l’ús d’energies renovables.• Aplicar unes mesures d’ús racional

d’aigua potable.• Promoure les professions relaciona-

des amb el medi ambient.

Aquestes actuacions, en abstracte, nosuposen gaire implicació personal, sinónomés la d’estar-hi d’acord, ja que totes sónpositives sense gaire discussió. La majoriasón de caire més ambiental que no de cairesocial o econòmic. Només hi ha una líniaestratègica, també amb una posició a favorde més del 90% (94’18) que sí que pot tenirunes implicacions més fortes en els ciuta-dans que és la de “Promoure unes activitatseconòmiques distintes de les turístiques ide les de la construcció”.

Entre un 70% i un 90% de la posició afavor ja hi apareixen unes línies estratègi-ques que suposen més implicació dels ciu-tadans i, en conseqüència, presenten mésvarietat d’opinions, tot i que la posició con-tinua sent a favor majoritàriament de:

• Limitar l’edificació en sòl rústic.• Analitzar la problemàtica de les

activitats industrials i la localitzaciód’aquestes.

• Aplicar unes mesures distributivesdestinades als sectors socials més vulnerables.

Entre un 50% i un 70% a favor hi trobamles línies estratègiques següents:

• Descentralitzar els equipaments i elsserveis públics per comarques.

QUÈ EN PENSEN ELS CIUTADANS?

15

• Evitar l’augment de les places turístiques.• Prohibir l’ús turístic en sòl rústic.

Per davall del 50% només hi trobam “Limitar la capacitat de l’ae-roport” en part a causa de l’escassa relació que es fa entre l’aug-ment de la capacitat dels aeroports amb l’increment directe de lesamenaces i dels conflictes socioambientals a les Balears.

Es va demanar als enquestats que valoressin de l’1 al 10 el graud’importància que donaven a un determinat tema (p.ex. Fomentarel transport públic) i que també valoressin de l’1 al 10 el grau desatisfacció que manifestaven en quant a aquell tema. Quant a laimportància que es dóna a les línies estratègiques ambientals,socioeconòmiques i socioculturals i a la satisfacció que aquestesprodueixen els resultats són els següents:

Queda clar que el grau de satisfacció és baix. La major satisfacció–moderada- es dóna en l’àmbit ambiental. Però les implicacions pera la sostenibilitat dels aspectes socials i culturals no aproven la satis-facció. És evident que s’ha de fer molta de feina en aquest punt.

Implicació en les accions concretes cap a la sostenibilitat

Els nivells d’implicació no es corresponen amb la importànciaque es dóna a les línies estratègiques. Hi ha unes grans diferènciesquant a la implicació real o potencial d’acord amb les accions con-cretes proposades.

En general, la majoria de les persones enquestades (més d’un50%) s’implica o s’implicaria en les accions personals, com ara lagestió dels residus, el consum d’aigua i d’energia, les activitats al’entorn familiar. Sembla que aquests esforços s’han assumit per-fectament, i si no hi ha una major implicació és perquè l’adminis-tració no hi ha sabut posar o no hi ha posat els mitjans.

Entre un 25 i un 50% s’impliquen en accions com ara l’ús deltransport públic, l’ús de productes més respectuosos amb el mediambient i la renúncia a certes comoditats a fi d’estalviar energia.

Potencialment, hi ha unes possibilitats d’increment significatiu engairebé totes aquestes accions.

El que no fan les persones enquestades, llevat de menys d’un25%, és implicar-se en:

- La participació en les decisions, amb aportacions o manifes-tacions.

- L’adaptació dels immigrants.- La renúncia a l’edificació en sòl rústic.- El voluntariat ambiental, amb certa potencialitat.- L’aplicació d’energies renovables (eòlica, solar), tot i que la

potencialitat és molt alta.

Hi ha unes contradiccions evidents entre les línies estratègiquesi les accions concretes que ha de dur a terme o que ha d’assumirla gent.Aquestes contradiccions es donen en els camps següents:

• Participació ciutadana: té molta d’importància, però la ciuta-dania no està disposta fàcilment a participar o no coneix leseines per participar-hi.

• Usos turístics.• Activitats econòmiques: hi ha una voluntat de diversificar les

activitats econòmiques, però no hi ha un camí clar.• Edificació en sòl rústic: es contradiu amb les accions propo-

sades. La ciutadania no està disposta a renunciar al dret aedificar.

• Aeroport: l’aeroport és la principal porta d’entrada de turis-tes, però no es lliga amb altres aspectes.

• La immigració es detecta com un tema preocupant per amolts de sectors de la societat (per a uns, quant a precarie-tat laboral i vulnerabilitat social; per a uns altres, quant al“dilema” de la superpoblació).

Què entén la ciutadania per sostenibilitat?

Fruit de la enquesta es desprèn que la major part dels enques-tats coneixen el concepte de sostenibilitat i un 70% ho relacionaa la qualitat de vida i als aspectes econòmics, socials i econòmics.Mentre que un 20% la relaciona només al medi ambient. La restadels enquestats no sap què contestar. Cal destacar, la difusió delconcepte i del contingut de la sostenibilitat ja que més d’un 30%l’ha sentit o llegit en els mitjans de comunicació.

Com a resultat d’aquesta enquesta es pot dir que la percepcióde la societat balear quant als temes relatius a la sostenibilitat escorrespon majoritàriament amb un elevat coneixement i comple-xe, relacionant els aspectes ecològics, els socials i els econòmics.

16

Emperò, a l’hora de plantejar les preocupacions concretes i de mésimplicació, es tendeix a evadir aquelles qüestions que requereixenuna major implicació i participació social, és a dir política.Així, s’en-treveu a partir dels graus d’importància, satisfacció i disponibilitat,que la ciutadania de les Balears treballa sobretot en l’àmbit per-sonal i individual, sense de fet incidir massa en les qüestions defons. Per això, una de les principals tasques que s’haurien de dura terme són les difusió i aprenentatge i aprofundir en una inter-pretació de la sostenibilitat en termes de justícia ecològica i dedemocràcia participativa.

Principis rectors i objectius1. Més participació. Les persones enquestades no entenen

què és la participació o com s’ha d’aconseguir. Si volem avan-çar cap a la sostenibilitat, les administracions i les forcessocials han de trobar les eines per materialitzar aquesta par-ticipació.

2. Incidir en les accions amb gran potencialitat d’exe-cució. Accions d’implicació màxima, com ara la millora en lagestió d’aigua, residus, energia, especialment les renovables.En aquests camps cal reforçar o millorar les possibilitatsd’actuació en l’àmbit ciutadà, a fi d’avançar de forma efectivaen les actuacions proposades perquè hi ha una gran poten-cialitat de resposta.

3. Explicar els aspectes difícils d’entendre o d’assumirper a la ciutadania. Hi ha tota una sèrie d’actuacions capa la sostenibilitat que difícilment es poden assumir o enten-dre, aspectes relacionats amb el model econòmic i l’ordena-ció del territori. És necessari fer un gran esforç d’educacióambiental en aquests temes, perquè una part molt importantde la població no els assumeix o no els entén.

Propostes i línies d’accióCom a propostes d’acció per fer arribar la sostenibilitat a la

consciència i a la capacitat d’acció dels ciutadans, es proposa elsegüent:

• Informació. Subministrar informació transparent sobre lesqüestions de sostenibilitat. Divulgar i popularitzar els indica-dors i el que suposen aquestes dades.

• Eines i experiències de participació. Desenvolupar uneseines de participació. Les administracions, els polítics han defomentar eines i fòrums de participació i assumir les deci-sions assolides per consens. Si no, la participació fracassarà.

• Jornades per debatre qüestions que no semblen sos-tenibles. Dedicar esforços especials a aclarir temes queafecten molt profundament la qualitat de vida dels ciutadans

i que suposen uns canvis importants si aspiram a avançar capa la sostenibilitat, bàsicament el model econòmic i l’ordena-ció del territori (urbà i rústic).

• Divulgar el que és i el que suposa la sostenibilitat (ferservir l’Agenda Local 21). Explicar les implicacions de l’avançcap a la sostenibilitat, sobretot els efectes locals, regionals,nacionals i planetaris. Les decisions locals tenen efectesmundials, i s’han de tenir en compte.

• Educació ambiental per als polítics, funcionaris iempresaris canalitzada mitjançant el concepte de sosteni-bilitat.

• Escales de temps a curt, mig i llarg termini. Explicarles implicacions de l’avanç cap a la sostenibilitat amb efectesa llarg termini. Fer unes previsions de futur a mig i llarg ter-mini, i no només a curt termini, a fi de poder explicar elsefectes de les nostres decisions en el nostre futur i en eldels nostres fills i nets.

18

Si algú hagués de definir les Illes Balears enla seva història més recent, sens dubte queho faria per la seva condició d’espai-destinacióturística. De fet, el fenomen turístic ha esde-vingut en menys d’un segle el tret diferencia-dor de les Balears.

Després del període autàrquic del règimfranquista, en els anys cinquanta, les Balearsentren en allò que es coneix com la divisióinternacional del treball, que també ho ésdel territori.Aquesta divisió es fonamenta enl’especialització productiva de les diferentsregions de l’espai econòmic mundial.Així, lesIlles Balears entren a formar part d’aquestadivisió com a espais funcionals d’oci o turís-tics. En aquest sentit i gràcies al Pla d’estabi-lització del 1959 i a una pesseta dèbil davantla resta de monedes europees, les Balears pas-sen a representar un paper important dinsl’economia europea, en la qual encara no hihavia entrat en la mateixa mesura la resta del’Estat espanyol. En la dècada dels seixanta lesIlles Balears deixaran de ser perifèria per con-vertir-se en centre i perifèria a la vegada.

Les raons del miracle balear són degu-des a una sèrie d’elements que cal conside-rar: en primer lloc, la recuperació de les eco-nomies centreuropees i l’entrada del pro-ducte turístic dins la cistell de la compra delsciutadans europeus, tenint en compte els efec-tes de la revolució dels transports amb laincorporació de l’avió com a mitjà de trans-port de masses. Un altre element importantés l’oferta del producte sol-platja-paisatge(béns, tots ells, que no poden ser valoratsmonetàriament). En aquells moments es pro-dueix una forta expansió de l’economia bale-ar, coneguda com el primer boom. Aquest

moment es caracteritza, en primer lloc, pelnaixement del primer binomi turisme-cons-trucció, que ja mai no se separarà. En el pri-mer boom es produeix un increment de600.000 turistes l’any 1960 a 3,6 milions l’any1973 i s’aconsegueixen 170.000 places turís-tiques. Però perquè aquest procés fos possi-ble es va haver de dur a terme una sèrie d’ac-tuacions econòmiques, ja que això no sortiadel no-res.Així doncs, tot aquest fenomen vaser possible gràcies a l’aportació de capitalestranger que va permetre la construcció delsequipaments necessaris i que suposà l’inici delsegon binomi important, empresariat bale-ar- operadors turístics estrangers. Aquest pro-cés de turistització s’alimentà amb la incor-poració de nova mà d’obra (100.000 immi-grants peninsulars durant el període) i unaestratègia de generació de beneficis basats enla flexibilitat negativa (baixos costos laboralsi tasques poc qualificades).A part d’experi-mentar un creixement econòmic en termesde PIB sense precedents (taxa d’incrementdel 6% anual), els costos socials abans esmen-tats i els ecològics es començaven a disparar,en gran part a causa d’una nul·la planificació,i un reemplaçament de la renda agropecuàriade la terra per la renda immobiliària de laterra. Com a vestigi d’aquella primera onadaexpansiva ens queda el litoral urbanitzat ambgrans edificis hotelers a la badia de Palma,Alcúdia i Eivissa, com també l’expansió de laciutat de Palma.

L’any 1973 i amb la crisi energètica mun-dial, s’evidencia la feblesa del model econò-mic i social de les Balears, fonamentat en elmonocultiu del turisme de masses que depènextremadament de la bona salut de les eco-nomies emissores de turisme. Un altre ele-

ment que s’ha de destacar és que en aquellsmoments, cap a l’any 1973, apareix a les IllesBalears el moviment ecologista GOB (GrupOrnitològic de les Balears) que reflectiràaquelles externalitats socioecològiques queel mercat no detectava i protagonitzarà totauna sèrie de manifestacions per preservar elsespais naturals davant l’acció devastadora del’activitat constructora i turística (p.ex. ocu-pació de sa Dragonera el 1978).Altres mani-festacions de les externalitats socials delmodel “tot turisme” balear varen ser lesmobilitzacions socials de 1976 de l’HotelBellver i les Drassanes de Palma.

Per afrontar aquella crisi, la solució i sorti-da cap endavant es va fonamentar amb lareducció de costos,és a dir, amb l’augment dela flexibilitat negativa. Molts dels empresarishotelers s’uniren configurant el que serien lesgrans cadenes hoteleres, mentre que moltsde petits empresaris hotelers van desaparèi-xer a causa dels efectes de la crisi. El 1976 esprodueix el salt de les empreses hoteleres deles Balears cap al litoral mediterrani de lapenínsula Ibèrica i aquí ja tenim els senyalsdels esdeveniments futurs.

L’any 1977 ja s’havia superat la crisi mun-dial i balear, i es varen tornar a donar unesetapes importants de creixement econòmicamb unes taxes d’increment del VAB d’un4’5% anual.Aquest període, conegut com aSegon Boom, implica l’expansió espacial capa Menorca,que s’havia mantingut al marge delprocés turístic fins aleshores.Aquest períodedestaca per un canvi polític important, ladeclaració de l’Estatut d’autonomia (1983) il’entrada en la Comunitat Econòmica Europea(1986), encara que sense reflectir-se gaire en

“MONOCULTIU TURÍSTIC” EN UNES ILLES FRÀGILS.

19

el sistema de govern i en les polítiques, quecontinuen sent clientelars en cas d’existir.També cal dir que es prenen les primeres ini-ciatives legislatives, gairebé sempre desprésde fortes pressions ciutadanes que les recla-men. Fruit de la crisi anterior, entra adherint-se als elements del producte turístic (sol-plat-ja-paisatge-hotel) la figura de l’apartament juntamb un increment notable de segones resi-dències, i el fenomen turístic arriba a tot ellitoral de les Balears: tenim una balearitzaciógairebé completa.Aquesta estratègia va lliga-da amb una política empresarial de reduccióde costos permanents. És durant aquest perí-ode quan el capital balear es transnacionalit-za, començant l’aventura caribenya (que des-prés serà fins i tot asiàtica), seguida de l’es-tratègia d’abaratiment de costos (socials i eco-lògics) i d’una creixent conscienciació de laciutadania de les Balears respecte dels cos-tos de l’activitat turística de masses.

Aquest període es pot dir que arriba a unaaltra situació de crisi, que coincideix de nouamb una crisi econòmica i energètica mundial(la crisi del Golf, 1990-1992).Aquest és unperíode de reflexió, amb unes taxes de crei-xement del PIB congelades (0% anual), en quèes parla de limitar el creixement turístic iurbanístic. Fruit d’això sorgeix la Llei d’espaisnaturals (LEN 1/91),que va ser defensada perla ciutadania balear en la manifestació que vatenir lloc e l5 de juny de 1990.Aquella llei fruitde la demanda popular sofrí una importantreducció a la baixa amb la seva modificaciórealitzada el 23 de desembre de 1992 amb elsuport i impuls de les forces conservadores,com a resposta a aquesta agressió contra lavoluntat de la ciutadania el 26 de novembrede 1992 es va celebrar una massiva mobilit-zació en defensa de la llei d’espais naturals.

Els anys noranta han estat els del TercerBoom, de sortida de la crisi i d’ampliació delcreixement econòmic de les Balears, ambunes taxes d’increment del VAB del 6’7%

anuals els darrers cinc anys de la dècada.Aquesta dècada, però, suposa una ampliaciódel producte turístic amb la incorporació atots els altres elements (sol-platja-paisatge-hotel-apartament) d’un nou segment d’ofer-ta que és el turisme residencial.Així, la turis-tització afecta tot el territori balear, i el sec-tor turístic i el de la construcció experimen-ten uns increments espectaculars. Per aten-dre unes exigències creixents de mà d’obra,el flux d’immigració extracomunitària aug-menta i es dirigeix a cobrir totes aquelles tas-ques productives que la població autòctonano cobreix. En aquesta situació, que és unacontinuació de les anteriors, ens trobamdavant unes exigències cada vegada més grans,i les diferents actuacions van dirigides a satis-fer aquestes necessitats induïdes adequant-s’hi, amb l’increment de la capacitat de l’ae-roport de Mallorca, la construcció de fornsd’incineració de residus, amb la construccióde dessaladores, amb la creació de nous sòlsurbans, noves carreteres i autopistes, mésenergies fòssils, sempre amb sortides capendavant, cap a l’ampliació permanent. Enaquest període s’ha de destacar un episodirellevant, la manifestació de 12 de novembrede 1998, amb què la ciutadania de les Balearssortí als carrers reclamant l’aplicació de mesu-res per aturar el procés de destrucció terri-torial i ambiental de les Illes.Aquesta deman-da ciutadana va culminar en el que va ser elresultat de les eleccions de 1999, en què, perprimera vegada en la història recent de lesBalears, hi ha un canvi de govern i s’inicia unanova cultura política: la del compromís.

Alguns trets característicsdel model balear

El model econòmic balear (Tot turisme) escaracteritza sobretot per l’expansió conti-nuada, i les diferents actuacions que s’han duita terme han anat sempre dirigides a adequar-se a les noves i creixents exigències.Aquestmodel es fonamenta pel consum territorialconstant i per un abaratiment dels costos

sociolaborals.Cal dir que, actualment, el sec-tor serveis relacionat amb el turisme supo-sa el 65% del PIB balear i el 80% dels assala-riats. Però, al mateix temps, aquesta activitatdepèn encara extremadament de la salut deles economies dels centres emissors de turis-tes i també dels grans operadors turístics quecanalitzen prop del 90% del negoci turístic,cosa que condiciona la política de preus.

Durant aquest procés, podem destacar lapèrdua cada vegada més gran de la segure-tat ocupacional i l’augment de la flexibilitatnegativa (baixos costos i tasques poc quali-ficades), com també un augment importantde les petites empreses, que podria ser inter-pretat de manera positiva. Però el que passaés una creixent pèrdua de responsabilitat deles empreses matriu i les relacions laboralses converteixen en comercials (creix el nom-bre d’autònoms pel mateix motiu). En rela-ció amb la productivitat del treball, s’ha dedestacar que en els darrers deu anys s’haincrementat en un 50%, mentre que els sala-ris reals només ho han fet en un 2’3%.Així,podem dir que encara que hagin augmentatels ingressos en l’economia balear no ho hafet en la mateixa mesura la seva distribució.

L’economia i la societat balears se sus-tenten de ple en allò que es coneix com aindústria de l’oci i, lligat a aquesta, un con-sumisme desenfrenat. Aquesta cultura del’oci va lligada a l’abandonament de respon-sabilitats ciutadanes, per convertir-se els indi-vidus (turistes) en consumidors d’oci encomptes de ser ciutadans. Aquest mateixcomportament de la irresponsabilitat es tras-llada, a part de la ciutadania de les Illes i aixòes pot constatar en què les Balears és lacomunitat autònoma on la població joveconsumeix més drogues de disseny de l’EstatEspanyol. En aquest sentit, cal baratar lesBalears com a espai per a la festa i l’oci perunes Balears ecològicament limitades i social-ment responsables.

20

Tot aquest procés, d’entrada de l’economia balear dins del sistemad’economia món, és possible gràcies a un constant deteriorament eco-lògic que es manifesta en el consum territorial dins les mateixesBalears, que per la condició d’illes fa que la inhabitabilitat sigui crei-xent. Però el que és més notable és l’externalització creixent delsimpactes socioecològics del model balear: uns de directes com és latransnacionalització de la balearització i l’altra,més difusa, en els cons-tants increments de requeriments de materials i energia de les IllesBalears i unes constants taxes d’augment de les emissions de conta-minants (sòlids, gasosos i líquids).

Així doncs, seguint els càlculs de la petjada ecològica ens tro-bam que per proveir tots els recursos consumits i per engolir tots elsresidus generats a les Illes es necessitaria una superfície equivalent asis vegades el territori balear.Això vol dir que per satisfer els reque-riments creixents d’aquests materials (béns de consum,combustibles,aliments), les illes estan important unes quotes de sostenibilitat i expor-tant unes quotes d’insostenibilitat.Així les Balears contribueixen a lainsostenibilitat d’altres indrets amb l’apropiació dels seus recursos,l’establiment d’activitats altament contaminants i amb uns costos labo-rals baixos, la degradació constant dels béns d’accés lliure (atmosfe-ra, mar), etc. En definitiva, el model econòmic de les Balears esdevéinsostenible i insolidari.

En els darrers cinquanta anys, l’era turística de les Balears, hi hanhagut episodis de crisi derivats de la manca de planificació i sobretotd’una visió de curt termini i sense tenir en compte els aspectes socialsni ecològics, tan sols es planteja mantenir unes taxes de creixementeconòmic altes a qualsevol preu. Es veu com les constants sortidescap endavant no han fet res més que esfumar els impactes socioeco-lògics d’un patró econòmic obsolet, del qual els que en surten per-dent són els sectors més vulnerables de la societat balear i global.

Principis rectors i objectius1. Aplicar una voluntat política ferma que impulsi les polítiques

encaminades a resoldre els problemes socioecològics.2. Introduir la sostenibilitat com a eix transversal de totes les

polítiques.3. Contribuir a millorar l’equitat, la cohesió i el benestar social.4. Reconsiderar el model “Monocultiu turístic” cap a una resecto-

rialització econòmica des de la modernització ecològica.5. Establir grans aliances entre: administració, empresariat, societat

civil organitzada i la ciutadania en general.6. Adoptar unes mesures i unes estratègies concretes per a cada

realitat insular (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) sota elscriteris comuns de la sostenibilitat: Projecte Illa.

7. Establir un marc institucional que propici la informació, la sensibi-lització i la participació.

8. Aplicar els criteris de gestió de la demanda en totes les estratè-gies polítiques.

9. Considerar els problemes generats a les Balears com els proble-mes que generen les Balears a la resta del planeta.

10. Transformar la competitivitat a qualsevol preu en la cooperacióper damunt de qualsevol preu.

Propostes i línies d’acció• Passar de l’economia fòssil a l’economia solar i reduir la sobre-

explotació dels recursos naturals tant a les Illes com fora d’elles.• Adequar el marc legislatiu als principis i criteris de la sostenibilitat.• Modificar la Llei general turística d’acord amb uns criteris d’eco-

equitat i no permetre el creixement de noves places turístiquesni l’intercanvi entre diferents zones turístiques.

• Fer un gir cap a una estructura econòmica ecològicament pro-ductiva i socialment justa i emprar la indústria turística com aprincipal aliat i impulsor d’aquesta reconversió i transició cap a lasostenibilitat.

• Passar del turisme de masses i de l’oci al turisme responsable enquè és necessari que els turistes tenguin una informació adequa-da de la realitat socioambiental de les Illes.

• Limitar el nombre de turistes i augmentar la productivitat perturista, potenciant alhora altres activitats econòmiques (p.ex.agricultura, pesca, indústria, altres serveis).

• Rompre el binomi operador turístic – hoteler balear i treballarper augmentar el control del negoci turístic.

• Fomentar els nous jaciments d’activitat econòmica que siguinsocialment i ecològicament viables.

• Crear un observatori socioambiental de les Illes Balears.• Establir mecanismes de participació ciutadana.• Proporcionar ajuda financera als països empobrits per desenvo-

lupar els projectes que segueixin els criteris i principis de la sos-tenibilitat, i destinar com a mínim un 0,7% del pressupost totalde la comunitat autònoma de les Illes Balears.

• Treballar activament per a l’abolició del deute extern dels païsosempobrits i impulsar el suport a les regions dels països empobrits.

• Establir aliances amb les empreses transnacionals de les Balearsque operen fora de les Balears, sobretot en els països empobrits,per introduir-hi els estàndards socials i ambientals de les Balears.

• Establir mecanismes de control i seguiment sobre el comporta-ment de les empreses transnacionals de les Balears que operenfora de les Illes.

22

Es tendeix a pensar que una economia vabe quan es diu que el producte interior brut(PIB) ha crescut i, en canvi, es presenta comla major de les crisis quan es dona una ralen-tització del PIB. Fins i tot, la majoria de lespolítiques fan servir aquesta variable percomunicar el benestar d’una societat i quanes fixen els objectius polítics, el creixementdel PIB es converteix en un referent cons-tant, tant si són d’una o altra ideologia.

Si es segueix aquest criteri, el del PIB, espot dir que les Illes Balears gaudeixen d’unaextraordinària salut, ja que han experimen-tat unes taxes de creixement del PIB anualsde l’ordre del 6% en la segona meitat delsanys noranta. Evidentment, en l’estricte sig-nificat i sentit del PIB unes taxes de creixe-ment tan elevades haurien de ser, d’entrada,més símptomes de preocupació que d’eufò-ria, ja que són característiques dels “tigresasiàtics” i no de les economies europees.

Amb les discussions sorgides en els anyssetanta sobre el benestar i progrés social esva evidenciar que el PIB no oferia l’autènti-ca veritat del benestar de les societats, i aixíteníem societats amb unes elevades taxes decreixement de PIB però també amb unesgrans desigualtats.Aquest indicador deixa debanda nombrosos aspectes, i precisamentper això està sent debatut internacional-ment, no incorpora criteris de distribució dela riquesa ni tampoc inclou aquelles activi-tats econòmiques no remunerades que nopassen pel mercat, com són les feines de lallar, i tampoc incorpora la degradació i l’ex-hauriment dels recursos naturals. Totsaquests elements s’anomenen externalitatsperquè no s’incorporen en els còmputs del

PIB. Els càlculs del PIB només introdueixenels recursos naturals quan passen a travésdel mercat, així la tala del bosc a Indonèsiava fer pujar el PIB d’aquell país, però tambéel desforestà, mentre que si s’hagués deixatintacte els comptes no s’haguessin alterat.Un altre fet que s’ha de destacar és que totaactivitat mercantil que es desenvolupi en unaeconomia passa a ser comptabilitzada.Així,quan el 1989 l’Exxon Valdez es va enfonsara les costes d’Alaska, el PIB va créixer per-què l’activitat de netejar les costes entravaa sumar, quan de fet i en tot cas hauria derestar.Així, molts dels consums que es gene-ren van dirigits a mitigar un dany (p.ex. dota-cions mèdiques per tractar els malalts decàncer de pulmó derivat del consum detabac; aparcaments als centres urbans, etc.)i com a costos defensius haurien de serdeduïts del PIB i mai sumats. En definitiva,podem afirmar que el PIB no és un indica-dor suficient per comunicar sobre el benes-tar d’una societat i la sostenibilitat de la sevaeconomia, i que tampoc ho és per poderprendre unes accions concretes.

A l’Agenda 21 (Rio 1992) i el 2002 aJohannesburg, s’ha incidit en la necessitat d’a-plicar i desenvolupar uns indicadors desostenibilitat que seran les eines quemesuraran si una economia s’acosta o s’a-llunya de la sostenibilitat.Aquests indicadorshan de complir els criteris següents:1. Han de ser representatius i sistèmics:

han de ser capaços de representar elsdiferents fenòmens del sistema i hande fer referència als tres pilars bàsics:- ecològic- social- econòmic

2. Han de ser fàcils de mesurar i la infor-mació ha de ser fàcil d’obtenir.

3. Els procediments de càlcul s’han defonamentar en criteris objectius icientífics.

4. S’han de poder comparar: sincrònica idiacrònica.

5. Han de servir per comunicar sobre elprogrés cap a la (in)sostenibilitat.

6. (Sobretot) han d’incidir en la presa dedecisions.

En els darrers anys han aparegut multitudde propostes, sobretot des del món cientí-fic, sobre nous indicadors per mesurar lasostenibilitat. Es poden destacar dos correntsprincipals:

• Els indicadors de sostenibilitatdèbil que intenten reduir les variablessocioambientals a una unitat de valorque és la monetària a fi de poder ferles corresponents correccions del PIB.És a dir, s’intenta aconseguir unacorrecció verda del PIB. La sostenibili-tat dèbil parteix del principi que elcapital total s’ha de mantenir o preser-var, no s’ha de devaluar. Considerant elcapital manufacturat, l’humà i el naturalcom a substitutius l’un de l’altre.L’aplicació d’aquest tipus d’indicadorens pot arribar a donar el resultat queuna economia que sobreexplota elsseus recursos pot esdevenir sostenibleperquè els comercialitza i encara ques’intenti corregir la pèrdua del recurs,els guanys totals són superiors a lespèrdues. El que té d’interessant tota ladiscussió de les correccions monetà-ries és que s’introdueix la discussióque hi ha multitud de costos socials i

VALORANT LA NATURA. COM ES MESURALA SOSTENIBILITAT?

23

ambientals que no es paguen i que el que fan és reduir elbenestar de la societat.

En una aproximació a la correcció del PIB balear, tenint encompte els costos de la contaminació, resulta que per absor-bir el CO2 el 2000, que emet l’economia balear, s’haurien dededuir 121 milions d’euros del PIB, però no estan comptabilit-zats enlloc.Així l’ús dels combustibles fòssils haurien de restarmés que sumar en els còmputs econòmics, i cal considerarque la quantitat que suposa el cost de la contaminació éspràcticament la mateixa quantitat que l’aportació al PIB balearper part de l’agricultura.

• Els indicadors de sostenibilitat forta parteixen de la defi-nició de sostenibilitat com el manteniment d’un determinatpatrimoni natural (recursos naturals i ecosistemes), en què elcapital manufacturat i l'humà són complementaris del natural,però mai no substituts.Això vol dir, que en primer lloc s’hande mantenir en qualitat i quantitat els recursos naturals i elsecosistemes, i després potenciar les activitats humanes dinsd’aquests límits perquè afavoreixin el benestar social.Aquestsindicadors no redueixen tota la realitat ecològica, social i eco-nòmica a una sola variable, sinó que fan servir variables biofísi-ques a més d’altres més purament econòmiques.Així, perexemple, si volem analitzar la sostenibilitat d’un determinatsector productiu no en mirarem només l’eficiència econòmica,sinó que primer n’analitzarem la comptabilitat ecològica, larendibilitat social i, en darrer terme, l’eficiència econòmica.

La sostenibilitat forta parteix del fet que la majoria dels recur-sos naturals i serveis dels ecosistemes no poden ser reduïts auna sola unitat de mesura, com és la monetària, i que a més acausa de la incommensurabilitat de molts de processos, s’ha deparlar de commensurabilitat dèbil i aplicar el principi de precau-ció, s’ha d’admetre que no es pot saber tot de les interaccionseconomico-ecològiques i que tenim un obstacle tècnic (és possi-ble valorar monetàriament tots els costos socials i ecològics?) itambé conceptual (moltes de les funcions i serveis dels ecosistemeses desconeixen o be s’infravaloren).

A les Illes Balears, s’ha elaborat un estudi de sostenibilitatforta amb l’aplicació de la metodologia de la petjada ecològica,que tradueix tots els béns que es consumeixen a les Balears iels residus que s’hi generen en la superfície de terra i marnecessària per absorbir-los o engolir-los. D’aquesta maneratenim que la petjada ecològica de l’economia balear és sis

vegades superior al seu territori, cosa que implica que si totsels habitants del planeta tinguessin les mateixes pautes deconsum necessitaríem un planeta de més al rebost per pro-veir-nos de recursos. En el cas dels nord-americans la cosa ésmés exagerada, ja que si tots els habitants del planeta tin-guessin una petjada ecològica com la d’un nord-americànecessitarien tres planetes de més en el rebost.Aquest indi-cador ens diu que no n’hi ha prou per a tothom i que cal queels grans consumidors (països, regions, empreses, classes con-sumistes del nord i les elits del sud) redueixin el consumexcessiu de recursos i també les quotes d’emissió.Aquestsindicadors haurien de diferenciar els tipus d’impacte segonsles pautes de consum i la responsabilitat: no és el mateix l’im-pacte d’un ciutadà que viu en un pis i sense cotxe que la d’unciutadà amb tres cases, piscina, cotxe, o l’impacte d’unaempresa, etc.

En aquest Pla d’acció se segueixen els criteris de la sostenibili-tat forta, ja que els principals elements que s’han de considerarsón, en primer lloc, les limitacions ecològiques, en segon lloc l’equi-tat social i finalment l’eficiència econòmica.Això no vol dir que elPIB s’hagi d’eliminar, però si que no és un indicador suficient peravaluar si una regió és més o menys sostenible, o si hi ha més omenys benestar. Per això, cal introduir els indicadors múltiplesen variables biofísiques per poder avaluar si les Illes Balears esdirigeixen cap a la sostenibilitat.Actualment, hi ha uns quants intentsper dur a terme els indicadors de sostenibilitat (i.e.CITTIB,OBSAM,Ecotur,Agendes locals 21, etc.) però s’ha de fer-hi molta de feina,sobretot perquè aquests indicadors serveixin per orientar les polí-tiques i perquè els resultats de les polítiques s’avaluïn amb els indi-cadors. De tots els treballs que es duen a terme, es coincideix a afir-mar que la informació macroeconòmica és escassa i de mala quali-tat en certes ocasions, i en el cas de la informació socioambiental obé no n’hi ha o bé està molt dispersa, cosa que també passa amb elprimer cas.

Aquesta comptabilitat en termes biofísics per avaluar la sosteni-bilitat ecològica i amb altres variables socials i econòmiques tambés’hauria d’aplicar a les empreses mateixes, ja que el fet de mesu-rar l’èxit d’una empresa només en termes monetaris ens amaga lescondicions ambientals i socials en què aquest es produeix. Les empre-ses com a elements fonamentals de la societat tenen una gran res-ponsabilitat a l’hora de caminar cap a la sostenibilitat. L’èxit de lesempreses s’ha d’avaluar en termes socials i ambientals i així es vamanifestar a la Cimera de Johannesburg (2002), que proposa “pro-moure la responsabilitat corporativa i la comptabilitat corporativa”.

24

Principis rectors i objectius1. Desenvolupar els indicadors de sostenibilitat per avaluar el

retrocés o progrés de les Illes Balears cap a la sostenibilitat.2. Verificar els indicadors com a paràmetres de compromisos

d’acció política.3. Avaluar les polítiques, els plans i els projectes d’acord amb els

indicadors de sostenibilitat.4. Aplicar els indicadors de sostenibilitat en la comptabilitat

empresarial.5. Desenvolupar les estadístiques de les Illes Balears amb criteris

socioambientals.6. Establir uns estàndards de sostenibilitat ecològica i equitat

social.

Propostes i línies d’acció• Adoptar i aplicar el Conveni d’Aarhus (informació, comunica-

ció i participació).• Crear un observatori socioambiental de les Illes Balears que

es dediqui a concentrar tota la informació socioecològica deles Balears i elabori els indicadors de sostenibilitat, a més d’in-vestigar en la matèria.

• Aplicar a totes les polítiques, plans i projectes els indicadorsde sostenibilitat que les avaluaran.

• Dissenyar una estratègia per a la “cultura de la informació”que promogui la recollida, la transmissió i la transparència dela informació ambiental en tots els àmbits de l’administració.

• Incorporar les variables biofísiques de totes les activitats eco-nòmiques que es desenvolupen a les Balears (p.ex. turisme,indústria, construcció, agricultura, ramaderia, pesca, etc.) comper exemple el sistema PIOT (physical input-output tables) oel “Necesidad Total de Materiales” aplicat al País Basc.

• Adaptar en els sistemes estadístics les anàlisis a partir delnivell de detall Illa.Així tindrem un sistema per a Mallorca,Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

• Millorar la qualitat i la quantitat de la informació macroeconò-mica.

• Modificar els còmputs dels indicadors macroeconòmics (PIB)amb la depreciació de capital natural i la deducció dels costosdefensius i mitigadors.

• Establir a partir del debat ciutadà i dels paràmetres que mar-quen els organismes internacionals (ONU, OMS, UE) elsestàndards ambientals o les normes físiques ambientalsque marcaran la línia de flotació dels ecosistemes insulars.

• Promoure uns sistemes de comptabilitat corporativa intro-duint l’ètica dins de l’empresa i els criteris de comptabilitatsocioambiental.

PART II

26

DiagnosiEls desastres naturals han suposat sem-

pre un risc per a la salut de l’home. Les inno-vacions tecnològiques i la possibilitat de pre-veure-les han reduït en molts de casos lamagnitud dels impactes que ocasionen, peròsempre segons l’accés i la disponibilitat d’a-questes tecnologies.

Paradoxalment, aquests avenços científicsi tecnològics han assolit un nivell que ha arri-bat a alterar l’ordre natural dels ecosistemesi ha provocat l’aparició de “desastres arti-ficials”, que també afecten la salut humanai es caracteritzen per:

- Tenir un impacte més intens (ús detècniques fortes) i una major magnitud(augment de la població afectada).

- Haver sofert un procés de globalitza-ció (efectes transnacionals) i de socia-lització (els problemes ambientals sóntambé problemes socials).

S’ha arribat, per tant, a una situació en quèels efectes negatius de la industrialització ensuperen gairebé sempre els beneficis, i hande considerar-se una variable endògena delmodel de desenvolupament actual. Situacióque Ulrich Beck identifica com a societatdel risc i que es caracteritza per:

- Impossibilitat de delimitar localment,temporalment o socialment els riscs.

- Incertesa científica i ciutadana delnombre de riscs i la transcendènciaque tenen.

- Caràcter irreversible de la majoria delsdanys resultants.

- Convivència quotidiana, en definitiva,amb la por i la inseguretat.

Davant això es plantegen dues possibili-tats: dirigir els esforços a la gestió delsriscs o, al contrari, promoure l’acció pre-ventiva (aplicació del principi de precau-ció).Tot i que a la llarga les accions s’hau-rien de dirigir cap a la segona, en un primermoment cal treballar en les dues línies alho-ra, encara que en l’actualitat les evidènciesens duen a afirmar que se segueix incre-mentant el nombre de riscs, incerteses iactuacions que produeixen en molts decasos situacions irreversibles.

Pel que fa a la gestió dels riscs, a més dela identificació, l’avaluació i la comunicaciód’aquests, la participació en la gestió dels noexperts és un aspecte fonamental i essen-cial.També ho és en l’aplicació del principide precaució, però en aquest cas es priorit-za la prevenció en contraposició al controla posteriori.

Tot això condueix a fer patent la situaciód’inseguretat que pateix la humanitat demanera global. Inseguretat que s’interpretacom la manca de seguretat, concepteaquest segon que, de la mateixa manera quehan anat canviant les amenaces, ha anat evo-lucionant i incorporant les dimensionsambiental, econòmica i social a les ja tradi-cionals política i militar. És per això que avuien dia es parla de seguretat ambiental i, perextensió, de seguretat alimentària, laboral,sociosanitària, domèstica, farmacològica, etc.

En aquest sentit, s’entén com a segure-tat ambiental la garantia a què haurien detenir dret tots els éssers humans (genera-cions presents i futures) a gaudir d’un entorn

i uns recursos naturals que en permetin eldesenvolupament com a persones en unescondicions de salut física i mental satisfac-tòries i d’igualtat.

Aquest concepte va acompanyat, forçosa-ment, del de responsabilitat ambiental,ja que, des del moment en què algú coneixo presumeix el risc que pot suposar per al’entorn, i per tant per a l’home, la intro-ducció d’un nou element (substàncies quí-miques,...), ha d’assumir la responsabilitat decomunicar-ho i, en cas de no fer-ho, la res-ponsabilitat dels danys ocasionats. En defini-tiva, s’ha de lluitar contra la impunitat gene-ralitzada que predomina actualment enmatèria de delictes ecològics i socials.

Per acabar es pot dir que, actualment, enstrobam en una societat en què els acceleratscanvis tecnològics han donat lloc a unsimportants i imprevisibles impactes sobre elmedi ambient que, alhora, afecten la segure-tat dels éssers humans en totes les sevesdimensions.A més, s’ha produït una globa-lització d’aquests efectes en el sentit que lesaccions en l’àmbit local poden arribar a tenirunes conseqüències a una escala més global.Tot està interrelacionat i afecta en primerainstància els més desfavorits i llavors la restade la societat.Aquí les fronteres entre rics ipobres ho són en la mesura que els darrersgaudeixen de més mitjans per mitigar elsimpactes indesitjables, però es tracta nomésde remeis puntuals que no alteren la irre-versibilitat i els efectes acumulatius dels riscspotencials.Això es tradueix en una situacióde molta incertesa, poca informació i, enconseqüència, menor capacitat d’actuació.

VIURE EN UN MÓN SEGUR?

27

L’objectiu, per tant, ha de ser tendir a adquirir major informaciósobre els riscs ambientals, avaluant-los, per tal de poder augmentar-ne el nivell de prevenció i millorar-ne la planificació.

Principis rectors i objectius1. Assumir la connexió directa entre una societat sana (a tots els

nivells i en tots els àmbits) i la seguretat humana2. Aconseguir el mateix nivell de seguretat per a tot el conjunt

de la població, és a dir, assolir l’equitat en la distribució del risc.3. Reduir el potencial de risc per a la salut humana.4. Dirigir els esforços a l’estimació, la gestió i la comunicació

dels riscs.5. Dirigir els esforços a la reducció i, tant com es pugui a l’elimi-

nació, de tots els tòxics presents en el medi.6. Integrar el principi de precaució en la legislació i en totes les

polítiques ambientals, especialment aquelles que fan referènciaa la introducció o l’emissió de noves substàncies a l’entorn.

7. Definir amb una legislació clara, concisa i d’aplicació rigorosala responsabilitat ambiental.

8. Integrar la problemàtica ambiental en tots els sectors, moltespecialment en el sanitari.

9. Dirigir els esforços cap a la creació de salut, és a dir, reorien-tar el model sanitari actual de medicina curativa cap a la medi-cina preventiva.

10. Dirigir els esforços a la prevenció i gestió dels desastres natu-rals i artificials.

Propostes i línies d’acció• Dissenyar unes estratègies que permetin l’accés equitatiu als

recursos naturals i la utilització i gestió sostenible d’aquestscom a contribució important per assolir l’estabilitat social,alleugerir la pobresa i facilitar el camí cap a la pau.

• Desenvolupar unes campanyes d’informació i sensibilització enrelació amb la presència i utilització de tòxics a l’àmbit domès-tic, a l’àmbit laboral, a l’àmbit sanitari i al medi en general.

• Incentivar la utilització de productes alternatius amb una polí-tica de preus assequibles i d’ampliació de l’oferta.

• Promoure l’aplicació, abans del 2007, del Conveni d’Estocolmsobre contaminants orgànics persistents, que intenta l’elimina-ció o la restricció de la producció i de l’ús de tots els COPfabricats intencionalment (per ex. productes químics indus-trials i pesticides).

• Crear un organisme, o potenciar l’actual Observatori de Saluti Seguretat Ambiental (OSSA), que sigui independent i en quèparticipin tant els investigadors i científics com els represen-

tants de la ciutadania afectada, i que s’encarregui d’estudiar laincidència dels problemes mediambientals sobre la salut.

• Elaborar aquest organisme, amb el suport econòmic de laConselleria de Salut i la Conselleria de Medi Ambient, i en lalínia de les mesures i accions prioritàries de l’Estratègia de laUE per un desenvolupament sostenible i del Sisè Programad’acció comunitari en matèria de medi ambient, un inventaridels productes tòxics presents a l’entorn i dels efectes sobreels éssers vius.

• Estudiar, així mateix, les possibles alternatives als productescatalogats com a tòxics i aconseguir, abans del 2020 (objectiude l’article 7 del Sisè Programa d’acció comunitari) la comple-ta substitució dels segons per aquestes.

• Facilitar i garantir a la població l’accés a tota aquesta informa-ció, presentant-la de forma clara, concisa i entenedora per atothom, tal com es preveu en les accions prioritàries del SisèPrograma d’acció comunitari en matèria de medi ambient.

• Aplicar, d’acord amb un dels principals acords de desenvolupa-ment sostenible tipus I de la Cimera Mundial de Johannesburg,el nou sistema d’etiquetatge i classificació de productes quí-mics, harmonitzat a escala mundial, d’aquí al 2008.

• Dissenyar i aplicar, abans del 2012, uns programes de recupe-ració d’aigües i sòls contaminats de les Illes Balears.

• Estudiar i aplicar, abans del 2012, la instal·lació de microante-nes de petites dimensions i baixa potència als semàfors i faro-les, com a alternativa a les antenes de telefonia mòbil actuals.

• Dissenyar i aplicar, abans del 2012, un programa per fomentarla reducció de l’ús de telefonia mòbil.

• Dissenyar i aplicar, abans del 2012, uns programes de reducciód’emissions i abocaments de substàncies i residus tòxics, queprioritzin els catalogats com a més perillosos.

• Incidir en l’actitud exemplificadora de l’Administració en rela-ció amb l’anterior.

• Establir una llei que prohibeixi la introducció a les Illes Balearsd’aquelles substàncies que presentin un risc potencial per a lasalut fins que no se’n provi científicament la innocuïtat, i quali-ficar-ne l’incompliment com a delicte ambiental.

• Introduir en aquesta llei el concepte de responsabilitatambiental perquè, en cas que aquesta s’incompleixi, l’infractorhagi de respondre pel delicte comès.

• Fomentar el diàleg, la cooperació i la coordinació entre totsels sectors implicats en l’àmbit de la salut ambiental i la saluthumana.

• Establir, mitjançant la creació d’un organisme o reestructu-rant-ne algun existent, un mecanisme de coordinació entre les

28

conselleries de Salut i Medi Ambient per tal d’introduir unplantejament integrat medi ambient- salut en les actuacionsque ho requereixin.

• Introduir la protecció de la salut humana com un factor pri-mordial en les polítiques de tots els subsectors econòmics.

• Crear una llei balear de la salut, abans del 2012, enfocada a l’e-ducació, la prevenció i la curació, en aquest ordre.

• Establir com a objectiu primordial d’aquesta llei la dotaciód’assistència social i sanitària als grups de població més vul-nerables: persones majors, discapacitats, toxicòmans, immi-grants, etc.

• Introduir en el sistema sanitari subvencionat, abans del 2012,la medicina homeopàtica i altres teràpies naturals com a alter-natives als tractaments de la medicina convencional.

• Educar la població en matèria de prevenció de malalties encontraposició a la curació.

• Enfocar la gestió dels desastres naturals i artificials, en primerterme, des de la prevenció.

• Identificar les principals amenaces d’aquest tipus per a les IllesBalears.

• Dissenyar i aplicar, abans del 2012, un programa de prevencióde desastres naturals i artificials, que els prioritzi segons laprobabilitat i la magnitud de les conseqüències.

• Establir, abans del 2012, els corresponents plans de contingèn-cia que permetin una ràpida actuació en cas que aquestsdesastres arribin a produir-se.

• Incloure en els plans de contingència de desastres artificialsuna normativa clara en relació amb la responsabilitat ambien-tal, a qui i com ha d’assumir els costos dels efectes que provo-qui, per exemple, una fuita de gasos tòxics.

• Promoure, en aquest àmbit, una actuació conjunta en l’àmbitde la Mediterrània.

29

DiagnosiLa majoria de les activitats que duim a

terme en la vida quotidiana estan lligades al’ús de l’energia presentada en diverses for-mes: unes comercials (combustibles fòssils)i altres no (la llum solar, per exemple). Ésimprescindible per al desenvolupament eco-nòmic i social dels pobles. Però l’ús exclu-siu i abusiu de les energies fòssils té unesincidències ambientals molt significatives, jasiguin locals o globals.

D’una part, aquesta energia ens propor-ciona uns beneficis que augmenten el nos-tre nivell de benestar, però d’una altra, laproducció i el consum d’aquesta energiapot acabar perjudicant seriosament la nos-tra i les futures generacions.

El model energètic, el tipus d’energia ques’utilitza, la forma de produir-la, el lloc ones produeix, per què i per a qui es produeix,són els aspectes que ens determinen eltipus de societat que rep i consumeixaquesta energia. L’home, només fa 200 anysque es dedica a l’explotació de l’energia fòs-sil i en aquest temps ha consumit el que lanatura ha estat estalviant durant milionsd’anys, gràcies a l’energia solar. Per aquestmotiu, és necessari fer una anàlisi del nos-tre model energètic que ens doni les pau-tes per dissenyar una estratègia per a unconsum energètic més responsable.

El model energètic de les Illes Balears ésun model basat, gairebé de manera exclusi-va, en l’ús dels combustibles d’origen fòssil,sobretot, el carbó. L’electricitat, tot i ser unaforma d’energia còmoda i neta, es produeixen les centrals tèrmiques a partir de la com-

bustió del carbó i dels derivats del petroli.La presència de les energies renovables enel proveïment energètic balear podria dir-se que és mínima, encara que l’energia és elvertader recurs que a les Balears és abun-dant, però és la provinent del sol, barata iper això no comercialitzada.

Actualment, el 99,4% de l’energia primà-ria consumida a les Illes prové dels recur-sos fòssils i només el 0,6% restant es gene-ra a partir d’energies renovables. Per tant,les illes depenen energèticament dels com-bustibles d’origen fòssil que no trobam alnostre territori i que provenen de la impor-tació des d’altres indrets llunyans. El trans-port d’aquests combustibles fòssils generaun cost igual a les 2/3 parts de l’energia quees produeix a partir d’ells.Així, la depen-dència energètica es pot traduir en unainestabilitat econòmica important, ja que enun moment de crisi energètica mundial, elturisme, principal sector econòmic, se’n res-sent de manera directa.

A part de la problemàtica que genera ladependència energètica de l’exterior, s’hade tenir en compte que els requerimentsenergètics totals de la nostra activitat eco-nòmica estan formats pels costos energè-tics interns, que són els consums que habi-tualment es comptabilitzen, i els consumsenergètics ocults o externs, que no quedenreflectits, però que són els necessaris perproduir els béns de consum de què gaudima les Balears. La major part d’aquests darrerssón importats i això significa que el procésproductiu ha generat un elevat consumenergètic en l’indret de producció.Aquestelevat consum en el procés productiu es veu

reflectit en el seu propi cost energètic. Pertant, al cost inicial d’un bé de consum de lesBalears, cal afegir-hi el cost energètic de pro-ducció i el cost energètic del transport, jasigui d’entrada, és a dir, abans de ser consu-mit, o bé de sortida, en forma de residu apunt per ser tractat o eliminat.

Aquests consums ocults inclouen, doncs,el que es coneix com a Emergy, que és elcontingut energètic de tot producte al llargdel seu cicle de vida, és a dir, en el procésproductiu, en el manteniment i en l'elimi-nació. Per tant, és necessari tenir en comp-te aquest concepte a l’hora de parlar i ana-litzar el nostre model energètic.

L’any 2000, el consum energètic externde les Balears va ser superior en un 53% alconsum energètic intern i, per tant, prourellevant com per incloure’l en una planifi-cació energètica que assumeixi aquests con-sums. Pel que fa a l’índex per càpita de con-sum, les Illes Balears es troben per damuntde països industrialitzats com Itàlia o comla resta del conjunt de l’Estat espanyol.

En aquest sentit, i per avaluar el consumenergètic per càpita de les Balears, s’ha detenir en compte que cada illa s’ha d’analit-zar per separat, ja que els requeriments deconsum energètic són diferents.

Deixant de banda el cost energètic deri-vat de la importació, tant dels combustiblesfòssils com dels béns de consum, analitzemuna mica el comportament del consumenergètic general al conjunt insular. Entre el1989 i el 2000, s’ha produït un augment del58,6% en el consum energètic intern balear.

LES PAUS AMB EL CLIMA. DE L’ECONOMIAFÒSSIL A L’ECONOMIA SOLAR

30

Aquest augment s’ha donat sobretot a par-tir de 1994, una vegada superat el períodede crisi econòmica del principi dels 90.L’evolució d’aquest consum per sectors d’ac-tivitat demostra com el transport (terrestrei aeri) i el domèstic són els grans consumi-dors, molt per davant del sector industrial odel sector primari. De la mateixa manera, elconsum per càpita ha augmentat un 36,5%,la qual cosa significa que, en l’àmbit indivi-dual, de cada vegada consumim més energia.Aquest consum per càpita presenta unespautes de comportament diferent segonscadascuna de les illes, que a Mallorca és moltsuperior que a les altres illes.

En termes d’economia ecològica, la inten-sitat energètica és un indicador amb què esmesura l’energia necessària (teps) per pro-duir una unitat de PIB. Segons aquest indi-cador, com menys energia es necessiti perproduir ingressos, més eficient serà l’eco-nomia. Segons els càlculs d’intensitat ener-gètica, a les Balears s’ha millorat l’eficiènciaenergètica en un 16%, ja que s’ha passat de41,31Gj per produir 6.000€ de PIB l’any1989 a 34,74Gj l’any 1999. Els economistesecològics han criticat aquests càlculs per-què poden portar a la falsa il·lusió de la des-materialització de l’economia. En realitat,el que fa una millora de l’eficiència energè-tica dels països occidentals és sobretot l’ex-portació de les activitats energèticamentmés exigents i que, en conseqüència, noqueden comptabilitzades.

Les emissions que es deriven de l’actualmodel de producció i consum d’energiaprovoquen una alteració de la composicióde l’atmosfera que alhora es tradueix en uncanvi en el balanç radioactiu del planeta.L’acumulació dels gasos d’efecte hivernaclederivats del consum dels combustibles fòs-sils dins les societats industrials provoca unaugment de la temperatura mitjana del pla-neta.Aquest fenomen es coneix com a canvi

climàtic i és àmpliament reconegut per lacomunitat científica internacional.

El fet que el canvi climàtic es tracti d’unproblema d’abast mundial, vol dir que ésresponsabilitat de tothom intentar pal·liar-ne els efectes i contribuir a minimitzar-lo.Però aquesta responsabilitat no ens corres-pon a tots per igual. Si tenim en compte queels països anomenats “desenvolupats”, ambun 22% de la població mundial, consumei-xen el 82% de l’energia i que, per tant, el78% restant de la població del planeta con-sumeix el 18% restant, la responsabilitat deles societats occidentals és doncs molt mésgran. Per tant, la qüestió energètica s’ha deplantejar en termes d’equitat i de solidari-tat intrageneracional, incidint en un repar-timent més equitatiu del consum entre elNord desenvolupat i el Sud empobrit.

Al territori insular, l’augment de les emis-sions de CO2 a l’atmosfera ha estat d’un56% entre el període 1989-2000, en què elpunt màxim d’emissió es va assolir l’any1999 El protocol de Kyoto va permetre aEspanya incrementar en un 15% les emis-sions de CO2 respecte de les del 1990. Siseguim amb el criteri d’equitat, resulta quecada ciutadà de l’Estat espanyol tindria unaquota d’emissió de 4.8 tones/cap (que és elresultat d’incrementar un 15% les emissionsdel 1990).Així doncs, a les Balears i seguintaquest criteri de quota d’emissió per càpi-ta resulta que les emissions màximes d’a-cord amb el protocol de Kyoto serien de3.698.362 tones de CO2, mentre que l’any1990 les emissions ja eren de 7’3 milionsde tones, és a dir un 102% superiors al ques’estima a partir dels increments de Kyoto;i l’any 2000 s’havia superat la quota d’e-missions de les Balears dins de l’Estatespanyol en un 200%.

El volum més important d’emissionscorrespon al sector domèstic i de serveis,

amb especial importància en els processosde producció i consum energètic. El segonlloc quant a volum d’emissions, l’ocupa elsector del transport terrestre, que incloutant el transport públic com el privat.Aquests dos sectors representen conjun-tament gairebé el 70% del total de les emis-sions. El 30% restant prové, en ordre a laimportància, dels sectors de l’aviació, laindústria, l’agricultura i d’altres activitats.El sector de l’aviació és especialmentimportant, ja que les emissions a les capesaltes de l’atmosfera provoquen uns impac-tes més greus.

Els efectes del canvi climàtic s’hancomençat a notar. A l’àrea de laMediterrània, on els experts preveuen unaugment de la temperatura mitjana anualde 0,6º C i una pujada del nivell de la mara un ritme de 4 mil·límetres per any, els epi-sodis plujosos i secs seran cada vegada mésimpredictibles i hi augmentaran els fenò-mens i episodis extrems. Aquests són elsefectes immediats del canvi climàtic sobreel clima mediterrani, però hi ha més efec-tes que directament o indirectament estanrelacionats amb aquesta alteració climàti-ca. Les plantes, per exemple, en veuran alte-rada la fenologia, hi haurà canvis en el règimhídric i problemes amb el proveïment i laqualitat de l’aigua.A conseqüència d’això,es pot produir una sobreexplotació delsrecursos i també l’erosió hídrica del sòl. Estrencaran els equilibris dels ecosistemes ides del caire agrícola augmentarà la pro-ductivitat dels conreus.

Però aquesta alteració climàtica no com-portarà només uns problemes o uns efec-tes de tipus ambiental, sinó que també lasocietat en resultarà afectada. Hi haurà unamés ràpida propagació de malalties i, en elsector turístic, es produiran canvis en lesintensitats i èpoques de l’any de màximaafluència de visitants.

31

En relació amb el canvi climàtic, a laCimera de Rio (1992) es varen comença-ren a prendre unes mesures per pal·liar-neels efectes.Actualment, a les Illes Balears,s’està elaborant el Pla de protecció contrael canvi climàtic, que pretén donar respos-ta als compromisos mundials per frenar lesemissions de gasos d’efecte hivernacle quecontribueixen a aquest fenomen.

A més, per preveure les futures emissionsde CO2 s’han dibuixat diversos escenarisamb l’any 2015 com a horitzó:

• Un primer escenari, en què s’apostaper la continuació de les pautes actualsde consum energètic. És a dir, s’extra-polen les tendències històriques delconsum energètic de les Illes fins al’any 2025. Com a resultat d’aquestescenari, obtindríem un augment d’un20% dels recursos energètics necessa-ris per produir una unitat de PIB.Augmentaria també un 250% el con-sum energètic provinent de les fontsd’energia primària i un 233% les emis-sions de CO2 respecte de l’any 1997.

• El segon escenari té com a objectiuassolir per a l’any 2025 el nivell quetenia Dinamarca a l’any 1997, país dela UE capdavanter en eficiència ener-gètica.Aquest escenari ens proporcio-naria, en primer lloc, un creixementnegatiu anual de la intensitat energèti-ca de l’ordre del 2,3%. En segon lloc,un augment del consum energèticsituat entorn al 60% respecte delregistrat l’any 1997. I, en tercer lloc,un increment de les emissions deCO2 a l’atmosfera d’un 47% respectetambé de 1997.

• El darrer escenari, que podria consi-derar-se de transició cap a una eco-nomia solar, recull la proposta delPDSE de gasificar les illes de Mallorcai Eivissa i aconseguir així per al 2025un pes del 15% d’aquesta font en el

conjunt del consum energètic de lesIlles.A més, s’incrementaria en un35% l’energia provinent de les fontsrenovables.

D’aquests escenaris de futur, se’n derivaque les Illes necessiten un gran esforç perarribar, per exemple, a assolir el nivell d’e-ficiència energètica que tenia Dinamarcal’any 1997.Aquest esforç exigeix una reduc-ció dràstica del consum energètic destinata la producció de l’energia primària i al con-sum domèstic.

Les tecnologies de consum que propor-cionen els serveis energètics destinats a fermés confortable la vida de la població, comara les rentadores, els frigorífics, els televi-sors, els ordinadors, les ràdios i altres apa-rells elèctrics i electrònics, funcionen ambenergia secundaria que generalment con-sisteix en l’electricitat.Tant aquesta ener-gia com els sistemes de generació, distri-bució i captació de l’energia elèctrica sóndeficitaris en termes d’eficiència energèti-ca. L’eficiència energètica és l’obtenció delsmateixos béns i serveis que avui es pro-dueixen però amb bastant menys energia,amb la mateixa qualitat de vida i amb menyscontaminació.A més, suposa també un costinferior a l’actual i una major esperança devida dels recursos. L’eficiència energèticadel sistema actual és només d’un 37%. Lespèrdues d’energia elèctrica, ja sigui a l’ori-gen o a la xarxa durant el procés de con-versió i distribució, són molt significatives.Es necessiten 2,7 TEP de combustible perfer un TEP d’electricitat. En aquest sentit,és necessari un canvi cap a la cogeneracióenergètica.

Aquesta reducció de què parlàvem en elservei domèstic i en el procés productiuafectaria també de manera significativa eltransport privat, a favor de la potenciaciódel transport públic. És necessària, per tant,

una nova política de conscienciació domès-tica quant al consum d’energia. Novesalternatives als actuals sistemes productiusd’energia i una política viària i de transporteficient.

L’any 2000, les energies renovables a lesIlles Balears representaven només un 0.6%del consum energètic intern (sense comp-tar el cost energètic ocult). Per tant, aquestseria un dels aspectes fonamentals ques’hauria de millorar. La substitució delsrecursos no renovables pels que sí que hosón.

El canvi en el model energètic de les IllesBalears demana, en primer lloc, aturar elcreixement de requeriments energètics i,en segon lloc, dissenyar unes propostes iestratègies encaminades a substituir elsrecursos energètics d’origen fòssil per lesenergies renovables.Aquesta substitució hade ser estricta, ja que no es pot permetrela complementarietat, en el sentit de seguiramb el continuisme fòssil i una políticaparal·lela renovable, dels dos tipus de recur-sos ja que això podria suposar un augmentdel consum.

Per tant, es necessitarà una planificacióeconòmica, territorial i energètica més sos-tenible que incideixi notablement en lespressions, és a dir, en el consum energètici les forces motrius que ho generen, quedoni prioritat a una bona gestió ambiental.Així la planificació energètica hauria d’op-tar cap al canvi en la política econòmica iambiental en què no es permeti un incre-ment de la demanda energètica, sinó quemitjançant polítiques d’estalvi i eficiènciaenergètica, aquesta s’estabilitzi i redueixi.No obstant això, en el trànsit cap a una pro-posta energètica sostenible cal incremen-tar l’eficiència energètica, i substituir lesfonts energètiques per altres cada vegadamenys contaminants.

32

El gas natural podria ser una bona opció si s’utilitzàs per subs-tituir altres combustibles fòssils i contribuís a descentralitzar laproducció d’energia. L’ús de les energies renovables podrien solu-cionar molts dels problemes ambientals, però per això ha d’aug-mentar-ne l’ús considerablement a tot el territori balear.Tanmateix,la continuïtat del model energètic actual a les Illes Balears estàcondemnat en un futur no molt llunyà. Per això, calen mesures iactuacions que ajudin a donar un gir a la producció i el consumd’energia a les Illes Balears.

Principis rectors i objectius1. Millorar la gestió ambiental en general.2. Promoure el canvi energètic. Substituir fonts energèti-

ques, incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica: els estudisdemostren que és possible satisfer les necessitats humanesamb menys requeriments energètics i millorar l’eficiènciaenergètica. Cal substituir progressivament les fonts fòssils perenergia renovable.

3. Fer més eficient la generació d’electricitat: la generaciód’electricitat és la màxima responsable de les emissions deCO2 a l’atmosfera.Aquestes emissions venen determinades,d’una banda, per la demanada de l’electricitat, i, d’una altra, perles tecnologies i combustibles utilitzats per generar-la. Enaquest sentit, el gas natural i la cogeneració són les possiblessolucions. S’hauria de prioritzar la producció descentralitzada.En aquest sentit, l’energia s’ha de concebre com un bé públic ino com un negoci.

4. Crear una mobilitat més sostenible: el transport és undels principals responsables de les emissions de CO2. La ges-tió de la mobilitat i la planificació d’instruments que promo-guin la reducció del trànsit són els components essencials pera una política de mobilitat sostenible. El transport aeri ésespecialment problemàtic a les Illes des del punt de vistaenergètic. És just cobrar per l’ús de l’espai aeri.

5. Reduir les emissions de CO2 i els gasos d’efecte hiver-nacle a l’atmosfera en un nivell que no provoqui variacionsno naturals en el clima de la Terra. És a dir, assolir el compro-mís de Kyoto de no sobrepassar el llindar del 15% per damuntde les emissions de 1990.

6. Promoure la recerca tecnològica en l’eficiència i estalvienergètics: la promoció i la recerca són necessàries no nomésen el desenvolupament tecnològic d’instruments més eficientsenergèticament, sinó també en els comportaments i processossocials. És necessari desenvolupar uns instruments polítics queincideixin en la reducció del consum energètic i en potenciar-nela justa distribució minimitzant-ne els impactes ecològics.

7. Dur a terme unes tasques d’alfabetització energèticaentre la població que no ha tingut l’oportunitat d’il·lustrar-seenergèticament. Una bona cultura energètica pot ser la based’un gran estalvi.També és important que tots coneguemcom i de quina manera contribuïm, amb les nostres accions,al fenomen del canvi climàtic i com el canvi climàtic pot con-tribuir en les nostres vides i en la resta del planeta.

Propostes i línies d’acció• Aplicar el criteri de la proximitat. Per tant, l’energia ha de

ser produïda allà on es consumeix i no es permetrà la con-nexió amb la península, entre d’altres coses per impedir elconsum d’energia nuclear.

• Gestió de la demanda energètica mitjançant propostes debones pràctiques ambientals en tots els sectors.

• Evitar l’increment de la potència elèctrica instal·lada, i qual-sevol inversió energètica que es faci ha d’anar destinada amillorar l’eficiència del potencial actual i, en tot cas, a substi-tuir-lo, però no mai a ampliar-lo.

• Les puntes de consum s’han de satisfer amb les energiesrenovables i són responsabilitat dels grans consumidors.

• Assolir per a l’any 2010 el compromís del Sisè Programa demedi ambient de la Unió Europea (art. 5) sobre la utilitzacióde les energies renovables: és a dir, que el 12% de l’energiaprimària que es produeix a les Balears sigui procedent defonts renovables.

• Prioritzar la planificació energètica descentralitzada amb elsPELAT: plans energètics locals, alternatius i tous basats en lalògica de la descentralització, l’autogestió i les energies reno-vables (p.ex. energia fotovoltàica connectada a xarxa, energiaeòlica, etc.).

• Aplicar correccions dels preus de l’energia i fiscalitzar lesenergies fòssils.Adoptar la Directiva sobre fiscalitat delsproductes energètics de la Unió Europea (EstratègiaEuropea de Desenvolupament Sostenible, punt II)

• Incentivar fiscalment les empreses que utilitzin energiesrenovables o de cogeneració.

• Desenvolupar amb les ordenances municipals l’energia solartèrmica per produir aigua calenta.

• Desenvolupar un programa de gestió dels residus i genera-ció energètica amb les plantes de metanització de matèriaorgànica.

• Aprovar un programa de finançament permanent de l’estalvienergètic i les energies renovables.

• Elaborar uns estudis de viabilitat d’utilització de biofuels endiversos sectors econòmics.

33

• Promoure les instal·lacions de centrals generadores d’elec-tricitat amb energia solar.

• Responsabilitzar els consumidors del propi consum. Fer-lospartíceps de la producció de l’energia que consumeixenamb la subvenció de la instal·lació dels sistemes energèticsverds.

• Instal·lar comptadors individuals amb una política de tarifesprogressiva que penalitzi els consums sumptuosos i assegu-rar uns consums mínims.

• Potenciar l’ús compartit d’instal·lacions d’aprofitament deles fonts d’energia netes i renovables. Cooperatives de con-sumidors.

• Proposar un text normatiu per fer unes auditories energèti-ques en els edificis i en el patrimoni de l’Administraciópública i en grans centres consumidors (establiments hote-lers, centres comercials, aeroports).

• Desenvolupar campanyes d’estalvi energètic en el sectordomèstic i de serveis.

• Redactar normatives que regulin la instal·lació de l’enllume-nat públic i limitin el consum innecessari d’energia.

• Assumir la responsabilitat ambiental i social dels costosenergètics ocults i minimitzar els requeriments dels béns deconsum energèticament intensius.Aplicar uns criteris decomerç ecològicament sostenible sota criteris de contami-nació atmosfèrica gravant una càrrega impositiva. Destinarel que es recapti a projectes de cooperació internacionalper als projectes energètics alternatius.

• Destinar un 0.7% del pressupost de la planificació energèti-ca per desenvolupar uns projectes energètics alternatius alspaïsos exportadors d’energia i productors de béns de con-sum (dels països empobrits).

• Fomentar la cogeneració amb gas natural.• Descentralitzar la producció d’energia elèctrica per mini-

mitzar les pèrdues en transport energètic. Utilitzar tecnolo-gies a petita escala, per fer possible la captació, transforma-ció i ús de l’energia solar.

• Eliminar les subvencions a la producció i consum de com-bustibles fòssils d’aquí al 2012.

• D’acord amb l’article 5 del Sisè Programa de medi ambientde la Unió Europea, assolir el 18% de la generació bruta d’e-lectricitat a partir de generació combinada.

• Segons l’article 8 del Sisè Programa de medi ambient de laUnió Europea, aconseguir per a l’any 2010 el 22% de la pro-ducció d’electricitat a partir de fonts renovables.

• Reduir les emissions de CO2 a les taxes que estableix elProtocol de Kyoto per a l’Estat espanyol, i aconseguir, com a

màxim, 3.7 milions de tones de CO2/any, que és el que enresulta.

• Restringir el trànsit rodat de cotxes i camions. Establir unaalternància segons els dies i les matrícules.

• Aconseguir un transport públic atractiu i còmode quant afreqüència, tarifes i amb una fiabilitat horària.

• Controlar i gestionar el transport i el trànsit aeri (establiruns criteris de gestió de la demanda, d’ecoeficiència, i unaquota màxima d’avions per hora, amb la prohibició dels volsnocturns, etc.)

• Utilitzar combustibles alternatius que per a l’any 2010 hau-ran de representar, almenys, un 7% del consum de combusti-bles de cotxes i camions i, almenys, un 20% per al 2020.

• Ampliar la xarxa d’estacions de control de la qualitat de l’ai-re. Controlar les emissions de les activitats potencialmentcontaminants de l’atmosfera.

34

DiagnosiEls termes com biodiversitat, diversi-

tat biològica i, fins i tot, diversitat eco-lògica s’han incorporat de forma innega-ble a la nostra societat, igual que ho va feral seu moment el terme sostenibilitat. És unconcepte complex, encara que general-ment només s’associa al nombre d’espècies,o riquesa, que podem trobar a una àreadeterminada. Però no podem oblidar queinclou també la diversitat d’hàbitats, lavariabilitat entre els individus d’una matei-xa espècie—diversitat genètica o diversitatintraespecífica—i la variabilitat de les rela-cions que hi ha entre els hàbitats i les espè-cies que hi viuen, és a dir, la diversitat delsecosistemes. Les espècies, les comunitats,els hàbitats i els ecosistemes són els com-ponents vius del paisatge.Així doncs, podemincloure al concepte de biodiversitat ladiversitat de paisatges.

La biodiversitat és una de les claus dela sostenibilitat. En depenen, en gran part,els serveis ecològics dels que treu profitl’home. La diversitat biològica permet i afa-voreix uns importants processos que vandes de l’absorció i transformació de l’ener-gia solar fins a l’estabilització climàtica, lacomposició atmosfèrica, la formació delssòls, el funcionament dels cicles de l’aigua id’altres elements (com el carboni, el nitro-gen...) el proveïment dels nutrients essen-cials per al manteniment dels ecosistemes...Una pèrdua de diversitat biològica faria mésdifícils tots aquests processos o serveis.

D’altra banda, suporta els processos eco-lògics que ens permeten disposar de recur-sos, per exemple en l’agricultura, la rama-

deria, la pesca, la caça, l’explotació forestal,la producció de medicaments... fins i tot enla nostra educació i en el nostre lleure.Veimaixí que la biodiversitat és fonamental peral desenvolupament de les activitats huma-nes, i com a tal, els impactes negatius sobrela biodiversitat tenen unes conseqüèncieseconòmiques i socials importants.

No hem d’oblidar que el paisatge és undels principals atractius turístics de lesnostres illes. Des d’aquest punt de vista, unapèrdua de diversitat biològica es pot con-vertir en una pèrdua de qualitat del pro-ducte turístic i, per tant, en un risc per a l’e-conomia balear.

Com molts d’altres béns naturals —coml’aire, l’aigua, els peixos...— la biodiversitatno respon a drets de la propietat.Aquestaés una de les causes per les quals es gene-ren situacions de risc i de desigualtatsocial. A l’àmbit internacional, per exem-ple, no hi ha una protecció de la propietatdels recursos genètics, que són un bécol·lectiu, però en els darrers anys i sota elparaigua de la liberalització comercial i l’a-propiació de recursos que fins aleshoresestaven al marge dels béns mercantilitzatscomencen a ser patentats per la gran indús-tria transnacional i s’oblida el “propietari”del recurs inicial.

Els recursos biològics són de difícil valoracióeconòmica, tot i que els intents de donar-lospreu han estat nombrosos. El valor potencialse’ls dóna segons l’accessibilitat del recurs, lacapacitat de transformar-lo i, per tant, la capa-citat de convertir-lo en un bé de mercat. Peròs’oblida el valor d’existència que tenen —

formen part de la natura i s’emmarquen en larelació home- natura— i un valor per la sub-sistència —en tant que la biodiversitat satisfàmoltes de les nostres necessitats.

La diversitat biològica varia en el temps i enl’espai (segons l’altitud, la latitud i moltes altresvariables, la pluviometria, la insolació, el pen-dent, el règim de vents, el sòl,...), però durant elsdarrers segles s’ha generat una sèrie de can-vis a l’entorn natural que han afectat els orga-nismes vius i per tant els ecosistemes. Les extin-cions locals i mundials d’espècies en són unsigne.Aquesta disminució de la biodiversi-tat fa que successos com el canvi climàtic o lesplagues i les malalties tenguin més possibilitatsd’esdevenir catàstrofes. No podem oblidar quea la història natural hi ha hagut cinc grans extin-cions, segurament també degudes a factorscatastròfics (extraterrestres en el cas dels dino-saures). Ara el que succeeix és que els canvissón molt més ràpids i causats per l’home.

Hi ha una tendència a veure la pèrdua dela diversitat com el resultat de processoslocals i limitats al moment actual, traient-losdel context global: el canvi climàtic, elcomerç internacional de recursos biològics(per exemple de fustes tropicals) i l'agricul-tura i ramaderia insostenibles són algunesde les amenaces globals.Vist d’aquesta mane-ra, les Illes Balears contribueixen a la pèr-dua de la diversitat biològica mundial. Ensom coresponsables i hem de tenir encompte els efectes ambientals i socials queprovoca la pèrdua de biodiversitat a altresparts del món.

Les principals amenaces per a la diver-sitat biològica provenen de les pressions que

PER UNES ILLES DIVERSES. FENT COMPA-TIBLE L’ÚS DE LA BIODIVERSITAT AMB LACONSERVACIÓ

35

exerceixen les activitats antròpiques, i espoden resumir en les següents:

• Canvi d’usos del sòl. Es dóna perles transformacions del medi naturalper explotar-lo amb activitats agràriesi forestals, per urbanitzar-lo i perconstruir-hi infraestructures de comu-nicació i de transport d’energia. D’unabanda, les tendències cap a la intensifi-cació de les activitats agrícoles iforestals comporten la degradaciódels hàbitats, ja que la utilització depesticides, herbicides (coneguts com abiocides) i fertilitzants contaminenl’aigua i el sòl. D’una altra, l’abandona-ment de les explotacions extensivesfa que desapareguin pràctiquestradicionals beneficioses per adeterminades espècies, de vegadesamb un gran valor cultural, i augmentael risc davant les pressions derivadesdels canvis d’usos del sòl agrícola capa usos relacionats amb el turisme, l’úsrecreatiu i l’ocupació urbanística.Aquest abandonament també pottenir uns efectes positius sobre la bio-diversitat en tant que es poden des-envolupar les comunitats pròpies dellloc. L’ocupació de sòl per a les urba-nitzacions i infraestructures consu-meix territori i fragmenta elshàbitats. En els ecosistemes litorals lespressions urbanístiques i la construc-ció de ports trenquen les dinàmiquessedimentàries i afecten l’equilibri deles platges. L’activitat humana que esdesenvolupa en els nuclis urbans i lesurbanitzacions genera contamina-ció, consumeix recursos energètics,produeix residus, que agreugen l’es-tat dels ecosistemes i tenen uns efec-tes a l’àmbit global, com ara elcanvi climàtic.

• Selecció i introducció d’espècies.La industrialització de les activitatsagrícoles i ramaderes per maximitzar

els beneficis econòmics ha fet quesigui necessari crear i seleccionargenèticament aquelles races i espèciesmés resistents al medi agrícola i, pertant, més productives.Aquests organis-mes modificats i/o seleccionats genèti-cament s’han introduït en els sistemesagroramaders sense conèixer-ne elsefectes sobre la salut humana i sobreels ecosistemes. La jardineria orna-mental i el col·leccionisme també pro-voquen la introducció d’espèciesal·lòctones (inclosos els organismesmodificats genèticament) que podenesdevenir invasores, poden ser vec-tors d’introducció de malalties opoden alterar les relacions que hiha dins els ecosistemes.

• Sobreexplotació. La sobreexplota-ció dels recursos biològics a les nos-tres illes es dóna bàsicament, a la caçai la pesca. No podem oblidar, però, quel'agricultura, la ramaderia i la silvicultu-ra també poden ser insostenibles igenerar una sobreexplotació delsrecursos.A les Illes Balears encara s’u-tilitzen uns mitjans de pesca tradi-cionals i molt selectius, però hi ha unrisc d’industrialització del sector, queprovocaria, entre d’altres, la instal·lacióde piscifactories que poden tenir unsefectes negatius sobre les poblacionsnaturals de peixos i sobre els hàbitatsmarins (introducció de malalties i con-taminació de les aigües). En el cas de lacaça, els nous models de gestiócinegètica i l’enverinament dels pre-dadors que competeixen amb elscaçadors tenen efectes sobre la fauna.De fet, aquesta pràctica està prohibidai la llei la sanciona. La recol·lecció deplantes i mol·luscs, de moment nomolt important, pot constituir unaamenaça si no es regula.

• Degradació dels hàbitats. Elsactuals sistemes de producció agrícola,

ramadera, industrial, energètica... gene-ren contaminació de l’aire, l’aigua iel sòl.A més, hem d’afegir-hi la frag-mentació dels hàbitats que isola lescomunitats i dificulta l’intercanvi genè-tic i, per tant, l’adaptabilitat al medi i laperdurabilitat.També són importantsels efectes de l’excés de presència iactivitat humana en els hàbitatsnaturals, que no s’ha de confondreamb l’ús recreatiu sostenible:aquell que respecta la capacitat decàrrega dels ecosistemes.

Per mesurar la diversitat s’utilitzenindicadors, generalment relatius al nom-bre o a la riquesa d’espècies d’una àrea od’un hàbitat, moltes vegades de difícil càlcula causa de la manca de dades. En aquest sen-tit, una major diversitat d’espècies noimplica un millor estat de conserva-ció, ja que de vegades els espais degradatspresenten més diversitat que abans d'estar-hi, però són més inestables o tenen un valorqualitatiu inferior (p.ex. increment d’espè-cies generalistes enfront d’especialistes).

Avaluar l’estat de conservació de lanostra flora i fauna no és una tasca fàcil.A les Illes Balears hi ha una gran quantitatd’estudis, inventaris, catàlegs, cites... sobre ladiversitat d’espècies, però la manca d’inte-gració i, sobretot, la seva dispersió, fan quemalgrat aquest sigui un dels àmbits mésestudiats, sigui també un dels més descone-guts. Hi ha unes mancances quant al graude coneixement d’alguns grups, encaraque els grans desconeguts són els inverte-brats terrestres i aquàtics i la flora marina,tots de capital importància ja que consti-tueixen la base de molts d’ecosistemes.

Això no només passa a les Illes Balears.De fet, no es coneixen totes les espèciesque hi ha al món, ni tan sols el nombre inormalment es fan servir estimacions.

36

Afortunadament, les Illes Balears són undels llocs del món on es coneixen més elsendemismes—espècies amb una distribu-ció espacial reduïda, moltes vegades utilit-zades com a indicadors de la qualitat delsecosistemes insulars - i va ser la primeracomunitat de l’Estat amb un catàleg defauna endèmica (1996).Així i tot, cada anys’hi descriuen entre cinc i deu espècies defauna endèmica.

A l’àmbit autonòmic s’han elaborat unscatàlegs d’espècies amenaçades enquè se n’assenyalen la vulnerabilitat i l’es-tat de conservació per a alguns grups.Segons aquests, hi ha, que en tenguemconeixement, al voltant de 1.700 espè-cies amenaçades. Prop d’un 1%, estanextingides a l’àmbit local i un 21% sónpoblacions catalogades com a vulnerables,amenaçades o en perill d’extinció. Les espè-cies de les quals no es tenen prou dadescom per avaluar-ne l’estat de conservaciórepresenten un 13% de les conegudes icatalogades, cosa que denota el nostre des-coneixement.

Les espècies que tenen uns plans deprotecció i de recuperació són les extin-gides en el seu medi o les que estan en unasituació crítica.També hi ha unes mesuresde conservació de l’equilibri de les pobla-cions de les espècies econòmicamentaprofitades. Però la majoria dels instru-ments de protecció de les espècies es basenen la protecció dels seus hàbitats.Protegir un hàbitat implica regular-hi elsusos que s’hi donen. Les poblacions quesuporta queden llavors protegides davantde l’activitat humana i es poden desenvo-lupar en millors condicions ambientals. Lamillor opció és protegir grans extensions,evitar la fragmentació dels hàbitats que con-tenen i fomentar-hi unes activitats respec-tuoses que redundin en la conservació dela biodiversitat.

Els ecosistemes més importants deles nostres illes, amb més valor ecològic,són les platges, les dunes, les costes roco-ses, els illots i els penya-segats (ecosistemeslitorals); les praderies de posidònia (ecosis-tema marí); les zones humides i els cursos iles basses temporals (ecosistemes aquàtics);els alzinars i els boscos de ribera (ecosiste-mes forestals); les coves, els avencs i els cimsde les muntanyes.Aquests ecosistemes sónimportants per la flora i fauna en general,però alguns ho són especialment pel grannombre d’endemismes que presenten.

L’estat de conservació d’aquests ecosis-temes depèn en gran part de la vulnerabili-tat i de l’ús que se’n faci. Els ecosistemeslitorals i marins juntament amb els d’aigüesdolces, són els que presenten un pitjor estaten comparació amb la resta. Els primerssuporten les activitats turístiques i els impac-tes associats—sobretot l’ús recreatiu i elssegons estan greument afectats per lassobrexplotació dels aqüífers, provocant ladesecació i desaparició d’aquests ambinentsi la biodiversitat asociada. L’estat de la restad’ecosistemes és en general millor que eldels litorals, perquè no pateix unes amena-ces tan directes—llevat de la fragmenta-ció— però sí més difuses (p.ex. contamina-ció agrícola, sobrefreqüentació, etc.)

La necessitat del contacte amb la naturaen les nostres activitats de lleure es mani-festa en l’ús massiu que es fa d’alguns espaisnaturals.Això posa en relleu la necessitatde protegir i gestionar els espais natu-rals per fer-ne un ús recreatiu soste-nible.També s’ha d’esmentar la funció edu-cativa de l’ús recreatiu dels espais naturalscom a eina per implicar la població en l’ús ila gestió dels espais naturals.

Les figures de protecció dels diferentsespais naturals s’atorguen segons la impor-tància per a la flora i fauna i l’estat de con-

servació. Les derivades de la Directivad’aus ocupen una extensió de 120.000 ha(50.000 marines). Les derivades de laDirectiva d’hàbitats ocupen 168.421 ha(91.360 marines).Aquests espais conforma-ran la Xarxa Natura 2000 i està previstque aquestes zones comptin amb progra-mes de gestió dels hàbitats i les espècies.

Les úniques figures de protecció queactualment duen associada una gestió acti-va dels hàbitats són les que regula la Lleide protecció d’espais naturals i la florai fauna silvestres i que a les Illes Balearssuposen la protecció del 5% de la superfí-cie terrestre i de 29.000 hectàrees de super-fície marina. En la gestió dels parcs i de lesreserves s’ha previst la participació de lescomunitats locals mitjançant les juntes rec-tores.

A més, prop de 190.000 hectàrees estanprotegides urbanísticament, encara que mol-tes pertanyen a àrees protegides amb lesfigures anteriors i inclouen alzinars, illes, illotsi farallons.Actualment, la superfície marinaprotegida amb la figura de reserva mari-na té una extensió d’aproximadament33.300 hectàrees, que inclouen els illots.

Principis rectors i objectius

1. Implicar/involucrar els ciutadans iles ciutadanes en la gestió de ladiversitat biològica. La protecciódels espais naturals és una oportunitateconòmica, social i cultural que s’ha defomentar. Per això, s’han d’establir elsmecanismes necessaris que actual-ment dificulten l’aprofitament d’aques-tes oportunitats.

2. Promoure l’ús sostenible delsrecursos biològics, inclosos l’ússocioeconòmic i el recreatiu, a fi d’as-segurar un nivell de qualitat dels eco-sistemes que permeti el manteniment

37

de les activitats socioeconòmiques a llarg termini.3. Assolir els nivells de protecció marcats en els conve-

nis internacionals. Afavorir el compliment dels convenisinternacionals per assegurar la protecció dels recursos biolò-gics i per evitar futures correccions en la gestió de la biodi-versitat promogudes a l’àmbit nacional.

4. Establir els mecanismes per integrar la biodiversitaten les polítiques sectorials, a fi d’evitar-ne la degradacióen un futur.

5. Aturar i restituir la pèrdua de diversitat biològicaprotegint-la, conservant-la i restaurant-la.

6. Establir uns sistemes de protecció i control de lesespècies al·lòctones invasores i dels organismesmodificats genèticament, a fi de minimitzar els riscossobre la salut humana i els ecosistemes.

7. Dotar d’uns mecanismes de gestió i dels recursosfinancers necessaris per conservar la biodiversitat, a fide garantir la gestió sostenible dels espais naturals protegits.No és funcional la protecció dels espais sense unes dotacionstècniques i econòmiques que permetin utilitzar-los i gestio-nar-los. Invertir en el nostre patrimoni natural és alhorainvertir en el desenvolupament social i econòmic de les gene-racions presents i futures.

Propostes i línies d’acció1.Assolir els nivells de protecció marcats en els conve-

nis internacionals, per arribar com a mínim al 12% de pro-tecció del territori en cadascuna de les illes.

• Declarar el parc natural de la serra de Tramuntana.• Ampliar la superfície de les zones que conformaran la Xarxa

Natura 2000 fins al 12% del territori insular.• Ampliar la superfície d’espais naturals protegits amb la llei

estatal de protecció d’espais naturals i de flora i fauna silvestres.

2. Implicar/involucrar els ciutadans i les ciutadanes en lagestió de la diversitat biològica.

• Fomentar la participació ciutadana en general.o Difusió de bones pràctiques per a la protecció de la diver-

sitat biològica als diferents sectors públics i privats (inclo-sos els ciutadans).

o Disseny d’una campanya de conscienciació sobre la neces-sitat i els beneficis de protegir la biodiversitat.

• Involucrar la població en la gestió de la biodiversitat, sobretotla dels espais naturals protegits.o Posar a l’abast de la població els mecanismes necessaris per-

què pugui participar en la conservació de la biodiversitat.o Afavorir aquesta participació amb els mecanismes adequats:

- Incloure unes estratègies de participació activa de lapoblació dins els plans de gestió dels espais protegits.

- Fomentar la creació d’assemblees de veïns dels espaisnaturals com a espais de diàleg amb els gestors tècnicsdel parc.

- Definir els mecanismes per incentivar i premiar aquesttipus de participació, com ara la de valorar-la a l’hora d’a-torgar subvencions.

o Capacitar la població local per participar en la gestió delsespais naturals protegits amb programes de formació.

o A les àrees protegides, fomentar la creació de llocs de tre-ball relacionats amb la gestió i conservació i donar prioritata les poblacions locals per accedir-hi.

• Promoure unes campanyes de sensibilització i educació dirigi-des a la ciutadania en general, als empresaris, a les administra-cions i als turistes.

• Fomentar la formació acadèmica en conservació de la biodiversitat.

3. Promoure l’ús sostenible dels recursos biològics• Promoure l’agricultura, la silvicultura, la ramaderia, la pesca i

la caça sostenibles.o Vigilar i fer complir la legislació actual, sobretot pel que fa

al furtivisme, la pesca il·legal amb xarxes d’arrossegament,l’enverinament...

o Modificar els sistemes de sancions actuals.o Subvencionar la pesca amb mètodes tradicionals sosteni-

bles (per evitar sistemes que interfereixin amb les pobla-cions de mamífers marins).

o Establir unes quotes d’explotació per a la caça i la pescad’acord amb uns estudis previs de les poblacions de lesespècies així explotades.

o Controlar de manera efectiva la introducció d’espèciesper a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la caça.

o Fomentar l’agricultura i la ramaderia extensives i ambmètodes tradicionals sostenibles.

o Promoure la reutilització dels sòls rurals abandonatscom a explotacions extensives, i donar uns beneficiseconòmics.

o Promoure les explotacions silvícoles sostenibles i ambespècies d’arbres autòctones:- Subvencionar la plantació d’aquestes espècies.- Promoure la utilització de la fusta autòctona de manera

sostenible.

38

o Promoure l’agricultura i la ramaderia ecològiques:- Assegurar una renda bàsica per als agricultors i ramaders

que facin servir aquests sistemes de producció, de mane-ra que disminueixin els riscs.

- Capacitar el sector amb la formació tècnica adequada.- Crear un cos tècnic d’assessors agroramaders dins l’ad-

ministració que assessori els productors ecològics.- Fomentar el consum de productes ecològics subvencio-

nant-los i amb unes campanyes de promoció.o Divulgar les pràctiques sostenibles a aquests sectors.

• Protegir les espècies agrícoles locals:o Fomentar l’agricultura i la ramaderia d’aquestes espècies.o Elaborar catàlegs d’espècies domèstiques autòctones.o Controlar les espècies domèstiques explotades.o Prohibir la utilització d’organismes modificats genètica-

ment.• Minimitzar l’impacte de les nostres activitats sobre la biodi-

versitat global:o Informar i sensibilitzar la població sobre els riscos de les

actuacions en aquest sentit.o Fomentar el consum de fustes certificades, amb la subven-

ció de les importacions i amb el cobrament de taxes al’entrada de fustes no certificades.

o Incrementar la vigilància d’entrada d’espècies animals ivegetals en perill d’extinció, el comerç de les quals prohi-beixen els convenis internacionals.

o Destinar el 0,7% del PIB balear per a la restauració de labiodiversitat en els llocs llunyans on en generam pèrdues.

4. Integrar les polítiques de conservació de la biodiver-sitat en la resta de polítiques.

• Establir una planificació sostenible amb criteris de conserva-ció de la biodiversitat:o Exigir les avaluacions ambientals per conservar la biodiver-

sitat de plans sectorials i projectes (avaluació de la planifi-cació estratègica).

o Establir una planificació sectorial d’estratègies per conser-var la biodiversitat

o Establir una planificació territorial de rang superior ambcriteris de conservació i protecció de la biodiversitat.

o Establir els principis per conservar la biodiversitat que hande regir les polítiques sectorials.

• Fomentar la gestió integrada de la zona costanera.• Fomentar la implantació efectiva de les agendes 21 locals,

com a instruments d’integració de polítiques cap a la sostenibilitat.

5.Aturar i restituir la pèrdua de diversitat biològica pro-tegint-la, conservant-la i restaurant-la.

• Dur a terme una gestió sostenible i activa dels espais protegits:o Elaborar programes de revitalització laboral i econòmica

als municipis dins dels espais naturals protegits que afavo-reixin les tasques de gestió amb grups de les mateixeslocalitats.

o Crear un fons de compensació per a la biodiversitat a l’a-bast de les poblacions locals per dur a terme unes activi-tats econòmiques sostenibles.

o Redactar els plans d’ús i gestió dels hàbitats protegits ambqualsevol figura.

o Establir unes directrius de conservació dels espais naturalsprotegits amb el respecte de la singularitat i la individualitatde cadascun.

o Dur a terme una gestió sostenible de l’ús públic en elsespais protegits.

o Crear unes zones verdes d’esbarjo a prop dels nuclis turís-tics i urbans per evitar la massificació dels espais naturalsprotegits més llunyans.

o Garantir l’accés al gaudiment de la natura.o Introduir unes mesures de gestió a les àrees protegides

urbanísticament d’especial interès (ANEI i ARIP).• Propiciar l’accés a la informació relativa a la diversitat biològica:

o Elaborar un sistema d’indicadors —pressió, estat i respos-ta— per al seguiment i vigilància de la diversitat

o Elaborar un catàleg de referències bibliogràfiques sobrebiodiversitat.

o Elaborar una base de dades de les espècies conegudes a lesilles.

o Elaborar una base de dades amb informació cartogràficaque permeti identificar els llocs d’interès per conservar-los.

o Redactar uns documents de síntesi i divulgació.• Augmentar la superfície d’ecosistemes marins i submarins

protegits.• Restaurar els hàbitats degradats:

o Elaborar un inventari d’espais degradats d’interès ecològicper restaurar-los (2005).

o Elaborar unes directrius de restauració i gestió d’hàbitatsdegradats (2006).

• Evitar la fragmentació dels hàbitats:o Establir una xarxa d’espais naturals protegits units per

corredors biològics.o Fomentar l’ús de bardisses vegetals en els vedats de caça i

terrenys agrícoles.o Introduir uns criteris de sostenibilitat en la planificació de

39

l’ordenació territorial.• Evitar la degradació dels hàbitats:

o Aprovar i aplicar el Pla director sectorial de ports amb cri-teris de sostenibilitat.

o Fomentar les bones pràctiques ambientals a tots els sectors.o Fomentar l’agricultura i la ramaderia ecològiques.o Evitar la construcció de nous polígons industrials a sòl rústic.o Prohibir la regeneració artificial de les platges.o Reduir la presió damunt els aqüífers de les Balears per a la

recuperació dels hàbitats d’aigües dolceso Elaborar una estratègia de conservació de les zones humi-

des de les Illes Balears.o Revisar els sistemes de vigilància i les sancions per prevenir

la contaminació de les aigües i els sòls.• Protegir les espècies amenaçades i restablir-ne les poblacions:

o Estudiar la biologia d’aquestes espècies.o Redactar i aplicar els corresponents plans de conservació o

recuperació.o Actualitzar els llibres vermells i completar-los amb els grups

encara no catalogats (2008).o Fomentar la investigació.o Reintroduir les poblacions extingides i fer-ne un seguiment.

Si és necessària, fer una gestió activa de les poblacionsintroduïdes.

o Promoure la conservació ex situ i in situ d’espècies amena-çades o d’interès genètic (bancs de llavors, cultius/criad’endemismes, microreserves…)• Protegir les espècies endèmiques:

o Fomentar la investigació d’aquestes espècies i els processosque els afecten.

o Conservar activament les espècies amenaçades.

6. Establir els sistemes de protecció i control de les espè-cies al·lòctones potencialment invasores i dels organismesmodificats genèticament.

• Prohibir l’entrada i la comercialització d’espècies potencial-ment invasores.o Identificació dels factors de risc que fan que una espècie

sigui potencialment invasora.o Catalogació de les espècies potencialment invasores.o Control d’entrada d’individus de flora i fauna per assegurar

que no són potencialment invasors.• Eradicar les poblacions ja desenvolupades, amb mètodes sos-

tenibles per a les altres espècies.• Controlar les poblacions d’espècies al·lòctones potencial-

ment invasores ja introduïdes:

o Identificació de les espècies al·lòctones introduïdes.o Identificació, cartografia i seguiment d’àrees on s’hi troben

espècies al·lòctones potencialment invasores.o Prohibició de la utilització d’espècies no autòctones en jar-

dineria pública.o Promoció de la jardineria privada amb espècies autòctones.o Investigació dels efectes potencials d’aquestes sobre els

ecosistemes.o Seguiment i gestió activa de les poblacions d’espècies

al·lòctones depredadores introduïdes i seguiment delsefectes sobre les poblacions afectades.

• Controlar els organismes modificats genèticament:o Estudi i seguiment dels organismes modificats genèticament

cultivats o criats.o Estudi i remei dels efectes sobre les poblacions locals.

• Declarar les Illes Balears com a territori lliure de transgènics.• Informar la població sobre els riscos potencials del consum

d’aquest tipus de productes i informar sobre els productesque els contenen.

7.Assegurar les dotacions econòmiques dels espais natu-rals protegits per garantir-ne la gestió sostenible.

• Establir un sistema de dotacions dels espais naturals protegitsdepenent del nombre d’habitants i de l’extensió de l’espai,que a la vegada asseguri l’increment de les dotacions en eltemps.

• Assegurar l’increment d’aquestes dotacions.

41

DiagnosiL’augment de la població i de les necessi-

tats productives va ser el factor que va pro-piciar l’aparició de diverses activitats d’ex-plotació dels recursos naturals en una socie-tat que fins llavors s’havia limitat a larecol·lecció. En destaquen l’agricultura i lapesca atès el paper essencial que represen-ten en l’alimentació dels éssers humans. I vaser precisament sota la premissa de solu-cionar el problema de la fam que es vacomençar a introduir tota mena d’innova-cions tecnològiques amb l’objectiu d’incre-mentar la productivitat de la terra (meca-nització, millora genètica dels cultius, ús defertilitzants i plaguicides químics), sobretota partir de 1950, en un procés que es vaconèixer com a Revolució Verda.

Aquesta industrialització de l’agricultura,juntament amb la mundialització del comerçdels productes agroalimentaris (Tractat deRoma) ha tengut nombrosos impactesnegatius, tant de caire ambiental com eco-nòmic i social, i amb una incidència especialen els països en desenvolupament:

• Pèrdua de sòl fèrtil i de biodiversitat,com també utilització de grans quanti-tats d’energia no renovable i contami-nació genètica de moltes varietats.

• Abandonament, en els països en des-envolupament, dels conreus per lasubsistència (alimentació) en favord’una producció agrícola especialitza-da destinada a l’exportació.

• Explotació per part dels països indus-trialitzats dels recursos naturals de laresta de països i importació de pro-ductes agroalimentaris a baix preu(per no incorporar costos ocults).

Això ha resultat en la paradoxa que, toti haver-hi en el món una producció suficientper alimentar a tota la població, encara hiha 826 milions de persones que passen fami el doble que sofreixen malnutrició. El casextrem seria, per exemple, el d’Argentina,màxim productor de carn en el món, desti-nada en gran part a l’exportació, on, actual-ment, hi ha gent que mor de fam.

També els països desenvolupats n’hansofert les conseqüències, com han confirmatles darreres crisis alimentàries que han afec-tat la Unió Europea (“vaques boges”, pestaporcina, pollastres amb dioxines,...) i abansamb casos com el de l’oli de colza a Espanya.

Es pot afirmar, sense cap dubte, que enstrobam en una situació d’inseguretat ali-mentària, ja que no totes les persones gau-deixen d’accés físic i econòmic a aliments dequalitat i en quantitat suficient per satis-fer les necessitats alimentàries (2.500 calo-ries/persona aprox.) i preferències quant aaliments per portar una vida sana. Situacióque és possible canviar si s’actua des d’unadoble vessant: oferint als consumidors la pos-sibilitat de saber, optar, participar i reclamaren relació amb l’alimentació (democràciaalimentària) i donant als petits productorsel dret a decidir la pròpia política agrària(sobirania alimentària). A més, s’ha d’in-cidir en la responsabilitat que tenen tots icadascun dels actors implicats en la cadenaalimentària: productors, elaboradors, distri-buïdors i consumidors.

En aquest sentit, una oportunitat l’ofereixl’agricultura ecològica, que permet obte-nir uns aliments de màxima qualitat nutriti-

va i sanitària respectant l’entorn, conservantla fertilitat de la terra i la diversitat genèti-ca. En relació amb això, els principals pro-blemes que en presenta la generalització delconsum són la manca d’informació, l’escas-sa oferta i els preus massa elevats.

Pel que fa a les Balears, des de la irrupcióde l’activitat turística, el sector primari, alqual està dedicat un 80% del territori total,ha anat perdent actius (actualment ocupaaproximadament a un 2% de la població acti-va de les Illes) i el pes que té dins l’econo-mia insular resulta gairebé testimonial (al vol-tant d’un 2% del PIB).També es pot consi-derar testimonial la producció local encomparació amb la importació de produc-tes alimentaris, amb els costos ecològics queaixò suposa en transport. La suma d’altresdeficiències estructurals (especulació en sòlrústic, envelliment de mà d’obra,...) permetconstatar la crisi del sector tant en termesecològics com econòmics.

És per tot això que s’ha de potenciar lareorientació del model de produccióactual del sector agrari de les Illes Balearscap a una producció ecològica, a fi d’impul-sar-ne la rendibilitat econòmica i com-petitivitat i també la sostenibilitat.

Principis rectors i objectius1. Assolir una situació de democràcia,

sobirania i seguretat alimentària a totsels àmbits (local, regional, nacional iinternacional).

2. Aplicar el principi de precaució davantels riscs potencials de les substànciesquímiques presents en el medi que ensenvolta i en els aliments que ingerim.

QUÈ MENJAM A LES ILLES BALEARS?AGRICULTURA I SEGURETAT ALIMENTÀRIA

42

3. Aplicar el principi de transparència enla legislació i la informació referent al’alimentació.

4. Aplicar el principi de traçabilitat en elsprocessos de producció i distribuciód’aliments.

5. Eliminar els organismes modificatsgenèticament i els contaminants orgà-nics persistents del medi que ensenvolta i dels aliments que ingerim.

6. Enfocar la producció agrícola en ter-mes de sostenibilitat: agricultura eco-lògica i producció integrada.

7. Propiciar que tota la societat tenguiaccés a aliments de producció ecològi-ca, incidint especialment en el fet queels preus siguin competitius amb elsde la producció industrial.

8. Plantejar la localització de la produc-ció i consum d’aliments en termes desostenibilitat: minimització de la mobi-litat i maximització de l’accessibilitat.

9. Potenciar el desenvolupament del sec-tor primari a les Illes Balears en ter-mes de competitivitat i sostenibilitat.

10. Fomentar el consum crític i responsa-ble com a acció clau per reorientar elsprocessos de producció, transforma-ció i distribució de la cadena alimentà-ria cap a la sostenibilitat.

Propostes i línies d’acció

• Definir de manera clara la responsabili-tat de cadascun dels actors implicats enla cadena alimentària: productors, ela-boradors, distribuïdors i consumidors.

• Establir un sistema sancionador per aaquells sectors que incompleixin lesnormatives establertes, és a dir, queno assumeixin la seva responsabilitat.

• Fomentar la participació dels pagesos ipetits productors en el disseny i refor-ma de les polítiques agràries.

• Prohibir progressivament la utilitzacióde productes que puguin presentar un

risc potencial per al medi ambient i lasalut humana en qualsevol etapa de lacadena alimentària

• Crear una Agència de SeguretatAlimentària, independent i amb parti-cipació de tots els sectors implicats enla cadena alimentària, que impulsi,coordini, financi i divulgui la investiga-ció científica dels riscs reals d’aquestsproductes i dels ja catalogats com aCOP, i també d’alternatives.

• Elaborar, la mateixa Agència deSeguretat Alimentària, un programa dedivulgació d’informació rellevant enmatèria de seguretat alimentària (pàgi-na web, base de dades, organització decursos i col·loquis).

• Establir un sistema d’etiquetatge obliga-tori per als productes alimentaris enquè s’especifiqui la presència de com-ponents transgènics en qualsevol etapade la vida del producte, i també elmajor nombre de dades d’aquesta (pro-ductors, elaboradors, distribuïdors).

• Assumir, la comunitat autònoma de lesIlles Balears, les competències enmatèria d’alliberament voluntarid’OMG, com ja han fet altres comuni-tats autònomes.

• Assignar a l’Agència de SeguretatAlimentària el seguiment, el control il’avaluació dels cultius de llavors trans-gèniques a les Balears, com també delsproblemes que se’n deriven de laintroducció en el mercat i l’entorn.

• Incentivar la conversió a la produccióecològica i destinar un 0,5% del PIB deles Illes Balears a impulsar el sector,amb què s’asseguri, en un primermoment, una renda bàsica als treballa-dors i treballadores del sector primari.

• Fomentar l’ocupació en les activitatsprimàries d’acord amb uns criteris desostenibilitat.

• Encaminar aquest impuls, a llarg termi-ni, a la consolidació de la producció

ecològica en termes de rendibilitat icompetitivitat.

• Assolir per a l’any 2012 un creixe-ment del 10% de la producció ecolò-gica i del 20% de la producció inte-grada, a raó d’un 1% i un 2% anuals,respectivament.

• Invertir la tendència a llarg termini, ésa dir, creixements anuals d’un 2% de laproducció ecològica i un 1% de la pro-ducció integrada.

• Donar suport, des de l’àmbit universi-tari i amb la col·laboració de laConselleria d’Agricultura i Pesca, a lainvestigació i la formació específica enel camp de l’agricultura ecològica.

• Desenvolupar un Codi de bones pràc-tiques agroambientals per a les IllesBalears.

• Fomentar el consum de producteslocals per la possibilitat de conèixer-ne amb facilitat i fiabilitat el cicle devida i pel menor cost de transport(tant en termes de sostenibilitat comde repercussió directa en el preu devenda).

• Gravar amb un impost aquells produc-tes alimentaris importats per raó delscostos ecològics que suposa transpor-tar-los, i de manera més importantaquells que o bé no se n’especifiquinen l’etiquetatge les característiques deproducció, o bé no siguin resultat de

pràctiques agrícoles sostenibles (agricultura ecològica i/ointegrada).

• Equiparar els preus dels productes ecològics amb els de laproducció industrial.

• Destinar una part de la recaptació d’aquest impost al fomentde bones pràctiques agrícoles en els llocs d’origen dels pro-ductes per tal que les Illes Balears assumeixin la part de res-ponsabilitat ambiental respecte dels impactes ambientals delprocés d’importació.

• Dissenyar un pla d’impuls del sector agrari i pesquer (PISAP)que potenciï el sector des de diferents àmbits i amb unesactuacions coordinades.

• Cercar un mecanisme que valori la feina del pagès no nomésper la funció productiva, sinó també per la funció de manteni-ment del medi.

• Assignar les subvencions segons dos criteris: la qualitat eco-lògica i la sostenibilitat de la producció, i l’extensió de l’ex-plotació agrícola, per aquest ordre, i establir una extensiómàxima a partir de la qual ja no s’assignaran ajudes.

• Eliminar les subvencions de biocides i adobs químics, i tambéde qualsevol producte contaminant, i destinar aquestes ajudesa productes no contaminants, la quantia de les quals s’ha dedefinir segons la innocuïtat dels productes per al medi.

• Establir una normativa que reguli el turisme rural perquèsuposi una diversificació de l’activitat agrícola i no de l’ofertaturística, i obligar, per exemple, al manteniment d’un 75% del’activitat d’explotació i a la conservació del caràcter tradicio-nal de les edificacions.

• Permetre l’edificació a sòl rústic comú només amb finalitatsagrícoles.

• Motivar l’ocupació de gent jove en el sector mitjançant l’ac-ció conjunta de l’Institut de Recerca i Formació Agrària iPesquera de les Illes Balears (IRFAP) i l’Escola d’Agricultura

per a la promoció i coordinació d’una formació de qualitat.• Crear un programa d’explotació agrícola per a aquells agri-

cultors que no tenguin terres en propietat: Programa d’agri-cultors sense terra (PAST).

• Promocionar el consum d’aliments de producció ecològicamitjançant unes campanyes d’informació d’aquests productes,la diversificació i l’increment de l’oferta i la reducció delspreus.

• Organitzar visites a les explotacions d’agricultura ecològicaper conscienciar el consumidor dels avantatges d’aquest tipusde producció per al medi ambient i per a la salut humana.

• Fer accessibles els productes ecològics a tota la població, ifugir del caràcter de producte “de luxe” que els caracteritzaactualment.

• Introduir la temàtica de la seguretat alimentària com a eixtransversal a l’ESO, i concretar-la amb unes activitats formati-ves específiques (estudiar els fonaments de l’agricultura eco-lògica, el cicle de vida dels aliments, els OMG,...).

45

Les idees sobre la poblaciói la identitat

Amb la vessant més directament ideològi-ca d’aquest tema ens passa com amb el racis-me:és insostenible des de la biologia (com hoés aquest des de la demografia pura), però hiés present. Probablement, perquè es tractade nivells i intensitats d’un mateix fenomen:l’arribada de nouvinguts sempre altera la con-cepció que els humans tenen de sí mateixos;fins i tot quan els grups s’estan constituint ireconstruint de manera constant.Aquest ésel mecanisme d'elaboració de la identitat: totgrup social construeix una idea històrica desí mateix que el diferencia d’altres grupsveïns, però, fonamentalment, que genera unessolidaritats internes basades en autoreconei-xements, en previsió de comportaments, ensentiment de seguretat, lleialtat i mútua con-fiança.En síntesi,que genera la coneguda pare-lla de mots: nosaltres / els altres.

No fa falta ser un expert per entendreque el primer foner va tirar pedres que nohavia picat son pare, el falasha (pagès) queconreava a Uialfàs (prop de sa Pobla) teniamés d’un oncle a Al-Hoceima; que els page-sos dels Jaumes tenien padrins, pares i ger-mans a Aragó, Girona, Aquitània, Nador,Dénia; que els comerciants i factors com-partien un cosmopolita univers on Gènova,Marsella, La Spezia,Tarragona, Palma, Maó iIstanbul eren pures anècdotes dins una vidaon la idea d'estat-nació no funcionava comho fa actualment. És gairebé segur que totsells s'han considerat els propis davant elsexterns i que els darrers, una vegada arri-bats, encara tendeixen a tancar la porta iproclamar-se els més fervorosos construc-tors i defensors de lo nostro.

Identitat i territori: un primer diagnòstic

En els darrers temps, quan es parla depoblació en el nostre espai geogràfic s'hiinclouen, explícitament o implícita, duescaracterístiques centrals:

- És problemàtica.- Suposa una pressió creixent en rela-

ció amb el recurs més escàs de quèdisposem, el territori

Per conseqüent, implica dir que la pobla-ció és excessiva i invasiva, i que qualse-vol solució exigeix necessàriament reduir-la.

En termes generals, semblaria que la ideano és completament desencertada, però ellleuger perfum maltusià que desprèn s'in-tensifica quan se davalla a l'àmbit de les pro-postes polítiques i, fins i tot, de les percep-cions i les idees més endinsades entre lagent. I és aquí on torna l'argument iniciald'aquest capítol: quan es parla de les "ideesde la gent", a qui es fa referència? Quan esparla de reducció dels sostres poblacionals,qui ha de partir i per què?

Segons els mecanismes de construccióde la identitat, es podria parlar d'unes fron-teres grupals relativament mòbils, però quees doten d'uns límits estables, si més no pelque fa a determinats períodes històrics.

1. Un apropament a la contemporaneïtat,seguint amb els exemples ja exposats,es fa esment dels illencs preturístics.Primer problema de fronteres identità-ries: la qüestió de la llengua, dels cog-noms, de l'arrelament, fins i tot d'ungrau més o menys alt de camperolisme.

Ni més ni manco que la base paradig-màtica de qualsevol identitat nacional oètnica: continuïtat generacional, lligamde propietat però, sobretot, implicatiu isimbòlic amb la terra; comunitat devalors. La pregunta immediata és: quèpassa amb els habitants preturísticsprovinents d'altres marcs territorials ilingüístics de l'Estat espanyol? I, mésencara, què succeeix amb la massamigratòria que acompanya els tresbooms turístics i que arriba (el casd'Eivissa és clar) a iniciar un procés desubstitució poblacional?

La resposta és doble, ja que depèn decada circumstància, de cada relació i,sobretot, de l'existència de novesfronteres generades envers altresgrups.Així, hi ha de vegades els foras-ters, de vegades els espanyols, de vega-des un nosaltres complexiu.A més,s’ha d'afegir-hi una altra característicaque determina en gran mesura la pos-sibilitat de la inclusió i la dificultat del'exclusió total: el marc legal. Unadefinició dels estatus i dels papersadmissibles que actua de fet com auna metacultura; en altres termes, laconciutadania. Pot haver-hi petitsafrontaments consuetudinaris, decomportament o actituds, però la lleino els afavoreix i, sobretot, no elsimpulsa.

2. El segon límit identificable, amb mati-sos interns, és el que s'estableix ambels usuaris del turisme i amb elsresidents no laborals, fonamental-ment quan són estrangers. Aquí el

IDENTITAT CULTURAL I POBLACIÓ: REALI-TAT, PERCEPCIÓ, PORS, PREJUDICIS

46

marc legal, almenys abans de l'entradaen vigor de Shengen per als de la UE(juliol, 1995), no predetermina l'equi-valència que sí que hi ha en la situacióesmentada a dalt. El rebuig, la implan-tació de l’alteritat (són externs alnosaltres en qualsevol cas) és mésforta i constant.Això no obstant, exis-teix una característica relacional tanintensa que, en bona mesura, inverteixla possibilitat efectiva que aquests s'a-pliquin amb profunditat i en varia lesdimensions perceptives. I, encara més,posa en evidència que, pel que fa aalgunes circumstàncies, és més fàcil laruptura amb els conciutadans externs(forasters) que amb ells (estrangers).Això és la relació econòmica, delfet que uns siguin clients, (“identificatscom a”) propietaris i els altres treba-lladors subalterns (fonamentalment al'inici del procés migratori). Si abanss’introduia el factor legal com a factorque corregeix i matisa el concepte depoblació, ara es fa obertament en ladimensió més important:

No és la demografia descriptiva i estric-ta el que defineix els moviments pobla-cionals i les seves problematitzacions, sinóel fet que es produeixen relacions socials,i per tant econòmiques i culturals, quesituen els diversos grups en posicions dife-rents, amb possibilitats diferents per podero no intervenir en determinats àmbits iamb determinades intensitats.

3. Tot això pot ser observat en la darre-ra frontera poblacional: l’única que nonomés continua mantenint-se, sinóque cada vegada s'enforteix més. Laimmigració extracomunitàriaque conté les dues condicions exter-nes que faciliten l’externalització i elsrebuigs efectius: separada, perquè nogaudeix dels principis de ciutadania, i

situada en uns segments del mercatde treball específics; per llei, a més(Llei 8/2000 i Política de Contingents),els que pitjors condicions laborals,salarials i de protecció presenten. Elsmecanismes de segregació nascuts delprocés de generació de les agrupa-cions identitàries troben aquí el campperfecte per expandir-se i poden,sense excessius problemes, arribar ales expressions més dures i discrimi-natòries. En altres paraules, com queestan situats en els nivells més baixos,com a més baixos poden ser tractats.

La segona dimensió de la díada pobla-ció/territori és, com hem dit, l'ocupació d'a-quest. La manera, la intensitat i el tipus d'úsefectius va per un costat; la responsabilit-zació, les propostes de reducció i limitaciói la sensació de problematització, no neces-sàriament pel mateix. Sovint, justament pelcontrari. Fent servir els criteris elaborats adalt, es pot sintetitzar.

1. Capacitat d’ús i ocupació.L’aplicabilitat del concepte d’inversió,per no parlar del de segona residènciao primera elegida per factors externsals de la mera necessitat, hauria deser un factor no determinat per laprovinença. Conseqüentment, caldriafer la traducció correcta en termes declasse social i no de natiu o forà. Laresidència de manteniment laboral, nor-malment en vertical i en espais pre-construïts o construïts específicamentper a ella sense la seva participacióespecífica dels interessats (barrisobrers, reutilització d’espais turístics“cremats” com a àmbits de residènciamigratòria) no és comparable amb laresidència, segona residència o inver-sió en aquells mateixos espais o d’al-tres d’extensió horitzontal i queimpliquen serveis i reconversions pro-

fundes als voltants (serveis, accessos,etc.).Aquí es produeixen reaccionsidentitàries contra l’adquisició deterritori (de territori físic, però tambésimbòlic) però que, per les raonssocials i legals descrites, es frenen al’hora de cercar articulacions protec-cionistes específiques.

2. Capacitat de segmentació legal.Ni els nacionals ni els ciutadans de laUE poden ser discriminats ni privatsde manera específica de les possibili-tats legals i reglamentàries d’ús delsòl. Cal canviar les legislacions i lesreglamentacions perquè es puguinprohibir determinats usos. Qui sónexclosos de la possibilitat real i, encerta mesura, també jurídica, ho sónper les relacions socials de producciódirectament o, de manera suportada,per la legislació migratòria claramentarticulada entorn a les necessitatsempresarials de mà d’obra i ben allun-yades del principi d’equiparació jurídi-ca de drets.Tot i la gairebé nul·la pos-sibilitat de competència territorial espe-cífica (si és que dit terme pogués seradmissible socialment) la immigracióextracomunitària ocupa els espaisperiodístics i propositius més fre-qüents. Finalment, la molt útil màquinade generació d’identitats excloentstroba aquí un camp fèrtil i manejable:no són nostres (la llei ho diu, a més amés) i, si es produeix l’excés, han deser els primers (es pot fer) en sortir.

3. Capacitat i utilitat de reducció,fre i “contingentització”. La líniaja existeix i articula en els fets leslegislacions unificades de la UE res-pecte a la immigració: només podenentrar qui les empreses necessitin, alsllocs on facin falta i que no siguinreclamats (doncs, mal pagats, en pit-

47

jors condicions de la mitjana) pels nostres (la llei remarca lanecessitat identitària políticament subratllada). No és gensdifícil reforçar una dinàmica que arribi a demostrar que lespersones estan predeterminades per la cultura a ocupar espaisdeterminats i que, a més, manquen de capacitat d’adaptació:n’hi ha prou amb generar les condicions que ho prevegin.

En conclusió, la correlació entre població, identitat i territoritendeix a armar-se d’uns components identitaris que no tenen caprelació amb el problema real. És necessari analitzar la qüestió delpoblament des d’una perspectiva dinàmica i complexa que consi-deri l’ús racional de l’hàbitat partint del fet que aquest és, també,una construcció social.

Principis rectors i objectius1. Tendir a la definició objectiva de ciutadania amb independèn-

cia del factor cultural identitari. Per tant: determinació dedrets i obligacions comuns també en relació amb el factorterritorial, sigui des de la vessant ocupacional, sigui des de lad’utilització, sigui des de la de provinença.

2. Construir uns criteris de limitació i ús al marge de factorspretesament culturalistes i identitaris, basats en les idees denecessitat, planificació i equitat des de la interessant pers-pectiva que han introduït els economistes crítics amb elterme de justícia ecològica. Ni tothom interfereix en el mediambient- socialment construït- en la mateixa mesura, nipateix o evita les conseqüències de les intervencions delsaltres amb la mateixa intensitat.

3. Evitar la interferència de factors ideològics constituïts decol·lectivitats en base a criteris d’exclusió i d’empresonamentcultural (a cada pretesa cultura s’atribueixen tarannàs morals,de capacitat, etc.).

4. Reduir al màxim els impactes discriminatoris i distribuïdorsde les legislacions d’estrangeria d’àmbit exclusivament esta-tal (segmentació per nacionalitat d’origen dels mercats detreball i, doncs, dels espais i els hàbitats).

Propostes i línies d’acció• Aplicació del Pla d’inserció de la immigració extracomunità-

ria del Govern de les Illes Balears (2000) en els punts queencara no ho ha estat i exigència de l’aprofundiment delsque teòricament s’han aplicat.

• Aplicació de les iniciatives descrites el 1992 en l’informeFord del Parlament europeu i del portuguès Vitorino del2001 respecte de la integració efectiva de la població immigrada.

• Aplicació de mesures de suport, però també de les corres-ponents del Codi penal, en relació amb l’afavoriment del llo-guer d’habitatges en condicions sense poder intervenir-hicap criteri de discriminació de tipus racista o xenòfob.

• Aplicació de mesures positives d’ocupació d’habitatges pree-xistents, de rehabilitació i de millora de l’habitabilitat social(no només burocraticoadministrativa) dels barris urbans endetriment de la construcció d’edges cities i d’altres de caràc-ter aïllacionista i d’ocupació restrictiva (i selectiva) de gransespais horitzontals.

• Aplicació de normatives que incrementin la contribució del’IBI a les cases no ocupades de manera sistemàtica.

• Adaptació de la normativa danesa sobre la limitació de pro-pietats de no residents amb caràcter merament especulatiu.

• Normatives i pràctiques afavoridores de la recuperació prio-ritària de l’ús veritablement agrícola d’espais illencs en rela-ció directa amb les activitats recuperades gràcies als immi-grats extracomunitaris.

49

Diagnosi

El treball contra naturaEl treball es defineix com aquella activi-

tat conscient de l’home orientada a obte-nir els béns o mitjans per satisfer lesnecessitats transformant la natura que l’en-volta. És evident que per a moltes activi-tats productives aquesta transformació noés directa i que n’hi ha que transformenl’entorn més que unes altres, com ho ésque en gran mesura aquest treball escorrespon amb la feina mercantil remune-rada.Ara bé, no és menys evident que, enconjunt, els nostres sistemes econòmicstransformen la natura d’una manera des-tructiva, que fa que la satisfacció de lesnecessitats sigui molt desigual a l’àmbitsocial i que, a més, posi en perill que en elfutur es puguin mantenir no ja tan sols elsritmes de consum actuals, sinó fins i tot lesnecessitats més bàsiques.

D’una banda, tenir una ocupació procu-ra uns beneficis indubtables, com ara unespai de vida social, però sobretot unsingressos amb què accedir als béns de con-sum, imprescindibles per a la majoria denosaltres, i bona part dels drets socials queens protegeixen davant les contingènciesde la vida: l’atur, la maternitat, la vellesa, lamalaltia... D’una altra banda i no obstantaixò, la socialització en el món de l’em-presa està fortament limitada per les jerar-quies i per unes condicions de treball que,sobretot la darrera dècada, s’han enduritmolt en termes de discontinuïtat, preca-rietat i pèrdua de drets socials, això senseoblidar la subordinació a l’objectiu de l’or-ganització econòmica: maximitzar les ven-

des i els beneficis. El treball productiu és,en aquest sentit, també destructiu d’unaltre tipus de natura, l’essència relacionali comunicativa de l’ésser humà, del sentitde la mesura i de la satisfacció. Sembla difí-cil que es pugui ecologitzar cap economiasense guanys en estabilitat i participaciódels treballadors en el si de les empreses,però sembla també que serà més difícil defer-ho allà on l’expansió del negoci sigui lagran prioritat.

L’economia de la planta baixaEl fet que els ingressos, que importants

formes de cobertura social, com ara lespensions, depenguin d’una vida laboral con-tinua, estable i ben remunerada (el treballtípic), que està cada vegada més lluny detothom, i això provoca unes situacions degreuge comparatiu i d’indefensa per amolts de col·lectius sovint exclosos d’a-questa forma de ciutadania (per exemple,moltes dones o immigrants).A més, impli-ca un menyspreu injustificat d’altres for-mes de treball perfectament legítimes, comara el que fan els voluntaris a les ONG, eldomèstic o, fins i tot, el de les empresesgovernades participativament orientadesper criteris morals. De les activitats nomercantils es nodreix també el capitalsocial, la matèria primera del teixit asso-ciatiu i de l’estabilitat de què depèn qual-sevol previsió, augment de productivitat onegoci. En aquesta “economia de la plantabaixa” es basa tot l’edifici productiu.

En el segle XXI, qualsevol societat quees vulgui dir “de benestar” haurà d’ade-quar-ne les estructures institucionals alsnous paquets de riscos socials, i combinar

el paper de la família, la comunitat, els mer-cats i l’Estat per sostenir unes vides dig-nes en un context laboral flexible i incert.Si les garanties socials han de continuarvinculades al treball mercantil de qualitat,l’escissió social entre guanyadors i perde-dors no pot més que augmentar. Si totshem de tenir les mateixes oportunitats, laresponsabilitat davant la incertesa, davantels cicles de carència i crisi, ha de sercol·lectiva.

El miracle... Des del punt de vista quantitatiu, el mer-

cat de treball a Balears té tant d’èxit quegairebé sembla formar part d’una econo-mia de benestar plena.Així, l’any 2000 esbateren tots els records en relació ambl’àmbit nacional, amb uns diferencials entaxes d’activitat, d’ocupació i d’atur de 4,8, i -8 punts respectivament, culminant ten-dències comparativament millors fins i toten períodes de crisi com el dels darrersmesos.Això es deu en una bona part a laforta dependència dels mercats europeus,especialment el de l’oci, i s’estableix unacorrelació estreta entre els cicles econò-mics externs i el mercat de treball a lesIlles, i l’orientació empresarial cap als ser-veis que hi estan destinats, amb la qual cosaaquest sector cobreix un 80% de l’activi-tat total.Aquesta estreta vinculació expli-ca també el paper d’avantguarda que hanrepresentat les Balears, i específicamentpel que fa al turisme, quant a l’aplicació il’experimentació amb formes de flexibili-tat laboral, si bé bàsicament quant a volumde les plantilles, jornades i salaris: la màd’obra s’adapta numèricament als cicles,amb un 60% de contractació registrada

FER FEINA PER DESTRUIR EL MÓN?MILLOR REFEIM EL TREBALL PER GAUDIRDEL BENESTAR

50

eventual i amb unes taxes molt altes de temporalitat i rotació(4.2 contractes per treballador eventual, davant 3 a l’àmbit nacio-nal), com s’hi adapten els negocis, amb una gran mortaldat empre-sarial en temporada baixa.

...I el miratge balearPerò els recents ritmes de creixement estan implicant uns cos-

tos importants i és que els increments en la riquesa econòmica,amb perspectiva, tenen més a veure amb la descapitalització delpatrimoni illenc, del capital natural, de l'humà i del social, que ambuna modernització cap a una economia del coneixement.

En primer lloc, la qualitat de l’ocupació se’ns mostra no noméscom la cara oculta d’aquella moneda sinó més bé com una con-dició que fa possible tal efervescència econòmica. És cert que laproductivitat mitjana ha pujat un 95% la darrera dècada, peròalhora els costos laborals unitaris s’han retallat, la qual cosa equi-val a dir que el treball no té més valor, no s’ha qualificat. De fet,amb la renda per càpita més alta d’Espanya, els salaris nominalsno només no són els més alts, sinó que estan un 10% per davallde la mitjana, i el cas de les dones és especialment greu, al nivelldel 69% del dels homes (el 75,5% és el nacional).

En segon lloc, la nostra “economia de la planta baixa” s’estàressentint enormement. En principi, la forma del capital socialbalear és causa de la flexibilitat del seu capital humà, ja que engran part és gràcies a la institucionalització de l’economia sub-mergida i als salaris negres (hores extres no declarades, propi-nes,“sobres” suplementaris) que es poden complementar salarissovint per davall del cost de la vida. El fet que les fronteres entreallò il·legal i allò legal siguin tan borroses fa molt més difícil elcompliment de les normatives, de la negociació col·lectiva, la con-solidació de l’economia social, explica la tendència al consum enlloc de l’estalvi familiar (del 21% davant el 37 nacional). D’altrabanda, el poc pes de la inversió en educació i qualificació incita al’abandonament prematur de l’ensenyament, al baix nivell forma-tiu dels treballadors però no menys dels contractadors, hipote-ca sobre el futur capital humà.

Però com a frau als fons fiscals de què es nodreix el nostreexigu “estat de benestar” (expressat en unes pensions un 10%inferiors a les nacionals), això té unes conseqüències més per-verses: una desigualtat impròpia d’una economia occidental i ladivisió entre dues classes de ciutadans: els que poden accedir alsserveis privats, com ara els tan extensos en ensenyament no uni-versitari i sanitat, o bé pertanyen a xarxes familiars que fan de

matalàs en cas de necessitat d’habitatge, d’atenció a la materni-tat, etc., i “els de segona”, incapaços d’enfrontar amb oportuni-tats d’èxit la distribució de riscos, sovint lligats a les feines mésprecàries, condicionats a cobrir a baix preu els serveis de proxi-mitat dels primers.Tot junt es tradueix en una distribució moltdesigual també del temps de treball, que limita les possibilitatsd’un oci no consumista a una minoria.

Les polítiques empreses els darrers anys a la nostra comuni-tat, d’extensió de l’estat de benestar i millora de la qualitat del’ocupació, com ara la sinistralitat, apunten, en un context gene-ral de retalls d’aquests drets, cap a una tendència positiva, peròencara falta fer-hi unes passes més decidides, en especial en pro-moció de l’economia social i repartiment del treball.

Principis rectors i objectius1. Dignificar el mercat de treball al nivell dels estàn-

dards europeus: increment de la taxa d’ocupació un 7%per a l’any 2012, fins a arribar a la mitjana europea; diversi-ficació de la formació del capital humà balear; afloramentde l’activitat econòmica no reglada il·legal, incloses les ren-des (tan salaris com plusvàlues) “en negre”, etc.

2. Fomentar la participació dels treballadors al si de lesempreses i incorporar unes formes participatives de governen la gestió pública dels serveis socials: pressupostos parti-cipatius, revocatòries, iniciatives populars, etc.

3. Implementar polítiques d’adequació de l’estatsocial de dret a les noves contingències socials, d’a-cord amb els principis de subsidiarietat, universalitat, inte-gritat i igualtat, en allò que fa referència a l’habitatge, trans-port, ensenyament i atenció sanitària, en especial dirigides acobrir les necessitats de nins i mares a famílies monoparen-tals, com també per a les ocupacions més afectades perl’estacionalitat.

4. Promoure el tercer sector: empreses d’inserció, coope-ratives de consumidors de productes ecològics, treballcomunitari voluntari, xarxes de barat i d’intercanvi local,xarxes d’intercanvi recíproc d’experiència, banca ètica, fonsd’inversió ètics, etc.

Propostes i línies d’acció• Com a primera mesura per a la justa distribució del temps

de treball, compliment de les normatives laborals, en espe-cial en allò referent a les jornades i als horaris.

• Elaboració d’un estudi de detecció de necessitats formativesi nous jaciments d’ocupació en relació amb les inversions

51

ambientalment sostenibles (reconversió, rehabilitació, etc.)• Aplicació de la Llei de prevenció de riscos laborals en

aquells punts en què encara no ha estat desenvolupada.• Ampliació del Pla de xoc contra la sinistralitat.• Augment de la despesa pública en educació en un 5% (per

assolir la mitjana europea).• Establiment d’unes línies de crèdit preferencial per desen-

volupar l’economia social, amb un pla estratègic de promo-ció de microcrèdits per a les petites empreses.

• Creació d’un servei públic de consultora verda i ètica, ambuna base de dades sobre economia social.

• Extensió de la renda mínima d’inserció als col·lectius ensituació de vulnerabilitat.

• Extensió dels plans de salut i riscos laborals a la poblacióimmigrant.

• Creació d’espais públics per a l’aprofitament creatiu deltemps d’oci, amb tallers públics, dotació d’infraestructuresper a la innovació social autogestionada i la difusió de lacultura cívica popular.

• Elaboració d’un estudi per aplicar noves formes de socialit-zació dels costos dels col·lectius més vinculats a l’estacio-nalitat i climatologia, com ara a fixos discontinus, pagesos ipescadors.

53

L’activitat productiva a les Illes Balears secentra principalment en l’activitat turística,complementada amb la de la construcció.La indústria turística se sol considerar comuna indústria no contaminant i poc consu-midora de recursos, per la qual cosa se l’habatejada com la “indústria sense fums”, i l’ac-tivitat complementària a la turística que ésla de la construcció és considerada com lacontaminant.

El fet que les Balears desenvolupin unaeconomia de serveis i d’oci no implica queaquesta societat s’hagi desmaterialitzat en elsentit de no dependre dels béns materials.El que passa és que la gran majoria dels pro-ductes que es consumeixen a les Balearss’han produït a altres indrets (aliments, bénsde consum, recursos energètics, etc.).D’aquesta manera sembla que la nostra eco-nomia és més neta que no és en realitat. Noobstant això, la veritat és una altra i és queel model econòmic balear importa gairebétot el que es consumeix i, per tant, afecta lainsostenibilitat planetària i concreta d’altresindrets. Les importacions de matèries (bénsde consum, recursos energètics, aliments,etc) a través dels ports de les Balears hanpassat dels 5,2 milions de tones el 1989 als7’3 milions de tones el 2000, això vol dir queles exigències materials de la nostra eco-nomia han augmentat un 40.3% i així esdemostra com davant la pretesa desmate-rialització la nostra societat augmenta lesexigències materials any rera any.

Les qüestions relacionades amb la pro-ducció no només tenen a veure amb laquantitat i qualitat dels recursos emprats,sinó també amb la qualitat i quantitat de la

mà d’obra implicada, és a dir, de les relacionsi condicions laborals lligades a aquests pro-cessos productius, estructures socials d’acu-mulació. Ningú no coneix les condicionssociolaborals en què s’han produït aquellsproductes, ni tampoc se solen conèixer lesrepercussions ecològiques del procés deproducció (p. ex. ús de materials tòxics iperillosos, processos energèticament moltintensos, sobreexplotació de recursos escas-sos, explotació de ma infantil, etc.).

Per assegurar el bon comportament deles empreses, s’han establert diversos codisi mecanismes de certificació, la gran majo-ria amb uns criteris ambientals: són els sis-temes de gestió ambiental (p. ex. certifica-ció EMAS). Encara que a les Illes no són mol-tes les empreses que els han adoptat, ja s’hacomençat a treballar-hi en aquest sentit.Però s’ha d’anar més enllà i és necessari queles empreses adoptin uns codis de respon-sabilitat social corporativa que aprofundei-xin en les relacions sociolaborals i ecològi-ques en les activitats empresarials i hi intro-dueixin uns criteris ètics. Però, la incorpo-ració d’aquests codis de bones pràctiquesdins les empreses no és un element sufi-cient, sinó que és necessari establir unesregulacions que vetlassin per les condicionssocio-ecològiques dins del treball, així comdels impactes socio-ecològics de les empre-ses fora d’elles.

En el procés de producció s’obté un pro-ducte desitjat (bé de consum) i un altre d’in-desitjat (residu). Un bé de consum nonomés es converteix en residu al final de laseva vida útil, sinó que durant tot el cicleproductiu es generen residus que normal-

ment no se solen computar. És necessarianalitzar amb deteniment aquest procés, jaque la reducció de la producció de residusdepèn de la reestructuració dels cicles pro-ductius (producció més neta) a fi de millo-rar-ne l’eficiència ecològica.Aquest segui-ment es coneix com a anàlisi del cicle devida (ACV) que és aplicable a la produccióde béns, però també a la de serveis.

Des de sempre s’ha acceptat que el resi-du és un mal necessari, una conseqüènciainevitable del procés productiu, però la cul-tura de producció més neta haurà de tenirpresent que aquests són una ineficiència ques’ha de corregir, que és necessari aprofitaral màxim les primeres matèries i els residusi mimetitzar la producció ecològica dins laproducció industrial.

Un bon exemple de producció neta id’una adequada gestió dels residus el tro-bam en la naturalesa. En els ecosistemes esprodueix tota una sèrie de metabolismes enquè s’obtenen recursos, aquests es consu-meixen i els residus produïts tornen a entraren el sistema. És el que s’anomena el modelcíclic, ja que es minimitzen els residus i tots’aprofita, encara que les lleis de la termo-dinàmica ens indiquen que sempre es gene-ra entropia, fins i tot en la naturalesa. En elnostre “ecosistema”, el de la produccióindustrial, el model que es produeix és elmodel lineal amb una estratègia d’arquer(mercat-consum), en què la lògica industrialno considera l’origen ni la qualitat delsrecursos incorporats ni tampoc els resul-tats indesitjables o els residus del mateixprocés. El sistema no pot absorbir de nouuna gran part dels productes obtinguts (béns

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I EL CONSUMIRRESPONSABLE. CAP A UNA RESPONSA-BILITAT ECOLÒGICA

54

de consum i residus respectius) a causa quehan perdut el seu valor o bé són aliens a lanatura (p.ex. composts químics i tòxics) i noes poden tornar a utilitzar.Així doncs, d’a-cord amb aquest model productiu inhumà iantiecològic hi haurà sempre unes deixallesque no podran ser absorbides i quedaranen l’ecosistema amb tots els problemessocioambientals que poden comportar.

L’estratègia idònia seria la d’anar tancantels cercles, és a dir, trencar amb el modellineal i caminar cap a un model en què laproducció de residus que no es puguin reu-tilitzar sigui mínima, la qual cosa implica lareducció dels residus en origen.Aquest canvide model s’ha d’iniciar en els primers esta-dis de la producció, en lloc de seguir ambles estratègies de final de canonada: en lageneració de matèries primeres i en els pri-mers processos de creació dels productes,ja que sinó es produirà una acumulació delsresidus al llarg de tot el procés.

En la societat balear el problema de lagestió dels residus s’ha convertit en un delstemes més espinosos.A diferència d’altresregions més industrialitzades, la major partde la producció de residus se centra sobre-tot en els residus sòlids urbans (RSU), en elsde demolició i construcció, en les aigüesresiduals i també en alguns tòxics i perillo-sos. És a dir, no són els residus dels centresindustrials pesats, és més aviat tot allò rela-cionat amb el que sobra del producte(excessius embalatges), la deposició delsproductes de vida extremadament curta, lalògica lineal dels processos productius i dela construcció de les Balears, que moltesvegades generen uns contaminants d’altaperillositat.

A les Illes Balears, els temes relacionatsamb la planificació i gestió dels residus,segueixen la filosofia del tractament al finalde la canonada, és a dir, a la gestió dels resi-

dus finals mitjançant el reciclatge, la valorit-zació (material o energètica) i l’abocamentcontrolat.Aquesta estratègia no condueix auna transformació més lògica i racional, i noimplica una minimització de residus , enquantitat i qualitat, que ha de dur associadaun menor consum de recursos i una majoreficiència ecològica, perquè no es plantejades de l’origen en la producció.

Per una reorientació de la produccióindustrial amb criteris ecològics s’ha d’in-cidir en l’aplicació dels criteris cíclics en elsistema productiu i també en les condicionssociolaborals en la producció. A les IllesBalears, reduir la producció dels residusexigeix el control i la gestió dels béns deconsum (que al final seran els residus). LesIlles Balears són sobretot importadoresd’aquest tipus de béns, ja que la produccióinterna no és suficient. La importació d’a-quests béns implica també la importaciódels productes indesitjables que hi estanassociats, és a dir, quan s’adquireix un pro-ducte importat també s’adquireixen elsresidus associats, i sobretot s’estan pro-duïnt nombrosos residus en altres indretsper satisfer les elevades taxes de consumde l’economia balear i així la majoria delsresidus de les Balears queden en altresregions. El marge de maniobra de les admi-nistracions, dels empresaris i dels consu-midors de les Balears és molt curt, peròtenen la responsabilitat ambiental i socialde fomentar la producció local i neta, iimpedir o gravar la producció global eco-lògicament i socialment injusta.

Finalment, cal apuntar que aquest modelde producció industrial insostenible i irres-ponsable està molt íntimament relacionatamb un sistema econòmic que institucio-nalitza i promou el consum de masses i mas-siu, fonamentat en l’obscuritat de la infor-mació. Les modificacions i transformacionsen l’àmbit de la producció i el consum estan

fortament relacionats amb un model eco-nòmic cada vegada més desregulat i en quèles administracions públiques tenen menyscompetències. Llavors, la reducció delsimpactes socio-ecològics derivats de la pro-ducció industrial no poden ser deixats enles mans del lliure comerç, així per anar capa la sostenibilitat es necessari una trans-formació en les pautes de producció, con-sum i gestió que passen per un profundprocés democràtic.

Anàlisi de la gestió delsresidus a la comunitatautònoma de les Illes

BalearsA les Illes Balears, l’any 1999 es varen pro-

duir 1,51 kg de RSU/hab/dia, cosa que ensdóna una producció total d’unes 608.105tones de RSU,33.291.090 m3 d’aigües depu-rades i 772.675 tones d’enderrocs(Mallorca). Pel que fa als RSU, un 7% es varecollir de manera selectiva i es va destinaral reciclatge; la resta es va repartir entre l’a-bocament i la valorització energètica (inci-neració).

La solució al problema de la producció iels efectes col·laterals en forma de residusconsisteix fonamentalment a externalitzaraquests residus a l’atmosfera mitjançant laincineració o a amagar l’impacte visual davallterra. La recollida selectiva encara està enuna fase molt incipient, excepte a l’illa deMenorca on es recicla un 40% del total deresidus produïts, gràcies al compostatge.AMallorca la recollida selectiva representa el4,26% del total de residus recollits i a lesPitiüses només arriben a l’1,74%. Un habi-tant de les Illes recicla només 0,10 kg/dia.Per tant, hi ha una producció d’1,41kg/hab/dia que s’haurà de dipositar o inci-nerar. El compostatge de matèria orgànica,fora de Menorca, també està en una fase ini-cial i només hi ha algunes experiències enl’àmbit local.

55

Les puntes de producció de residus coincideixen amb els mesosd’estiu, quan la població de les Illes augmenta espectacularment acausa de l’entrada massiva de turistes.Així doncs, qualsevol planifi-cació haurà de tenir present aquest fet i en comptes de fer servirles excuses de l’estrès turístic per sobredimensionar les infraes-tructures, les actuacions hauran d’anar destinades a la gestió de lademanda sense resoldre el problema amb una adequació perma-nent a unes demandes creixents. Els residus ens indiquen els límitsd’un model insostenible.

Pel que fa a la depuració de les aigües residuals, aquestes hansuposat l’any 1999 un 44,91% del total d’aigua consumida.Tambépresenten la mateixa distribució anual que la producció de RSU. Ladepuració d’aquestes aigües es fa a través de membranes i depu-ració orgànica, i el tractament amb uns sistemes de filtració biolò-gica i llacunatge és poc freqüent.

Els residus de construcció o enderrocs s’han dipositat gairebésempre d’una manera incontrolada i mai no s’han fomentat altresvies com ara la minimització, la reutilització i/o el reciclatge. Granpart dels problemes ambientals que van lligats a aquest tipus deresidus és que sovint es troben mesclats amb altres residus mésperillosos (plàstics, etc...) que en dificulten el tractament i l’aboca-ment segur. Els enderrocs ens denoten la insostenible situació dela construcció, que genera quantitats importants de residus que s’a-boquen indiscriminadament sense pensar en cap moment que espoden reutilitzar. Molts d’aquests materials són tòxics i perillosos,per la qual cosa s’haurien d’introduir unes taxes importants d’a-bocament amb uns criteris legislatius ferms de prohibir l’abocamentde certes substàncies i sobretot promoure uns centres de recu-peració de residus de construcció, entre d’altres mesures que enfacilitin la recuperació.

Principis rectors i objectius1. Introduir nous conceptes en la gestió dels residus, superar la

visió lineal del model productiu i tancar els cercles. S’ha decomençar a treballar en els primers estadis de la generaciódels residus: la producció.

2. Incrementar l’eficiència ecològica o ecoeficiència amb lautilització òptima dels recursos naturals i de les energiessense implicar unes externalitats ambientals ni una insatisfac-ció de les necessitats humanes.Aquest concepte du implícitaspectes com la menor producció de residus, la reciclabilitat,l’eficiència energètica, l’ús d’energies renovables, l’allargamentde la vida útil del producte, la utilització de recursos renova-bles, etc.També du lligada una anàlisi del cicle de vida (ACV)

dels productes, ja que s’han d’identificar, quantificar i caracte-ritzar els diferents impactes ambientals potencials associats acada una de les etapes del cicle de vida d’un producte (delbressol a la tomba). És una avaluació de les entrades i sorti-des de matèria i energia, i dels impactes ambientals potencialsdirectament atribuïbles als productes durant el seu cicle devida.Aquest procés servirà per dirigir l’activitat productivacap a la sostenibilitat.

3. Potenciar els sistemes de gestió ambiental. Aquests sónuna sèrie de plans o estratègies que tendeixen a l’eficiènciaen el consum de recursos de l’empresa turística, però obser-vada sempre amb uns criteris d’eficiència ecològica. Millorarla informació dels consumidors (particulars i altres) respectedels processos i dels productes per aconseguir uns modelsde consum sostenible.

4. Introduir els objectius de la producció més neta (P+N),que es caracteritza per la minimització dels residus en el pri-mer estadi de producció. Són uns sistemes de producció queintenten imitar els cicles de vida presents a la natura i evitarla generació de residus tòxics. Utilitzen d’una manera eficientles primeres matèries renovables o reutilitzables, com tambél’aigua i l’energia en tot el procés de producció. Per produirproductes més nets o ecoproductes es poden seguir elscriteris següents:o Augmentar la durada i les possibilitats de reparació del

producte.o Disminuir el total de recursos extrets per a la creació del

producte.o Incrementar el material reciclat utilitzat per crear el

producte.o Disminuir el volum i la toxicitat dels residus.o Utilitzar embalatges adients i reutilitzables.

5. Tractar els residus en origen: no permetre l’exportació deresidus. Cada illa s’ha de fer càrrec de la gestió dels residus.

6. Potenciar vies alternatives a la incineració dels residus.Minimització, reutilització, reciclatge i abocament segur delsresidus irrecuperables.

7. Foment dels envasos retornables i cercar vies per reduir elsembalatges i envasos d’un sol ús.

8. Exigir la responsabilitat ambiental dels béns de consumimportats a les Balears. Dificultar la importació dels bénsallunyats i contaminants: explorar totes les vies i mecanis-mes possibles i també les responsabilitats de les empresesde les Balears que operen a altres regions (aplicar els matei-xos requisits socioecològics tant a les Balears com a qualse-vol altre indret). Promoure les iniciatives que incloguin uns

56

sistemes de gestió ambiental, codis de conducta, certificaciói informació pública, memòries ambientals, manuals debones pràctiques, plans de mobilitat alternativa als centresde treball, etc.

9. Introduir criteris ambientals i ètics en el sector de les finan-ces. Promoure la inversió socialment responsable atenent aconsideracions socials i mediambientals.

10. Introduir criteris ambientals i ètics en el sector empresarialamb uns codis de responsabilitat social corporativa i compta-bilitat corporativa.

11. Contribuir a la reducció del consumisme de la societat bale-ar, ja que aquesta també és un actor important. Promoure elconsum racional i l’estalvi.

12. Gestionar eficientment els enderrocs procedents de laconstrucció.

13. Definir unes taxes de gestió de residus a fi de potenciar lareducció i el reciclatge.

Propostes i línies d’acció• Fer una reestructuració ecològica de la indústria turísti-

ca que tendeixi cap a la producció cada vegada menor delsresidus que el sistema no pot absorbir mitjançant els SGA i laproducció més neta.

• Aplicar unes polítiques de gestió integral del producte.• Prohibir l’ús de materials tòxics i perillosos (p.ex. PVC a la

construcció) i modificar els preus dels productes amb criterissocioecològics.

• Gravar tots els productes importats que no presentin certifi-cació ecològica i segons la distància recorreguda.

• Establir una planificació territorial racional dels cen-tres de provisió de béns de consum.Acostar els comerços ales zones residencials i evitar la creació de polígons allunyats.Defensar els municipis compactes i econòmicament diversos.

• Promoure la producció local, socialment i ecològicamentresponsable.

• Afavorir la transferència de capital, inclòs el capital humà i elsocial, des de les activitats més insostenibles ambientalment capa les menys lesives, segons els principis de la producció neta.

• Desenvolupar el sector econòmic ambiental i l’economiasocial responsable.

• Incrementar la valorització material amb el reciclatge i elcompostatge de matèria orgànica. Incentivar totes les iniciati-ves locals sobre el compostatge, ja que són les que tenen méspossibilitat d’èxit.

• Evitar la instal·lació de nous forns d’incineració a les illes.Tancament progressiu dels forns d’incineració i substitució

per altres sistemes de tractament ecològicament més viables.• Promoure la planificació dels residus descentralitzada com a

jaciment de treball i activitat econòmica.• Prioritzar el tractament de matèria orgànica (compostatge i

metanització) amb projectes pilot locals.• Dissenyar unes campanyes de sensibilització dirigides a tots

els consumidors, ja que una de les claus de la reducció delsresidus en origen és la conscienciació del ciutadà/empresari.

• Potenciar la cultura del consum responsable davant unconsum excessiu.

• Reciclar, com a mínim, el 25% dels envasos i embalatges, talcom ordena la Llei 11/1997 d’envasos.

• Establir unes taxes vinculades a la quantitat de residusgenerats per cada casa, que vagin encaminades a incentivarla reducció i el reciclatge.

• Distingir, amb unes etiquetes, els productes que hagin estatfabricats a partir de processos de producció més neta i ambuns criteris de responsabilitat corporativa.

• Potenciar noves iniciatives locals en termes de recollidaselectiva i tractament de residus: recollida porta a porta, plan-tes municipals de compostatge, estratègies municipals d’estal-vi d’aigua, etc.

• Incloure dins els criteris de la comptabilitat industrial (macro-magnituds industrials) valoracions biofísiques i no nomésmonetàries com es fa actualment.

• Incloure criteris ambientals en els plecs de condicions deles contractacions, subvencions i ajudes a empreses i sindi-cats, i també en la política de les empreses públiques.

• Crear unes plantes de tractament i reciclatge d’enderrocs ialtres materials de construcció.

• Utilitzar plantes mòbils per tractament de residus de cons-trucció a fi de poder-les acostar més als llocs de producció.

• Cercar formules per fiscalitzar la producció de residus (quicontamina paga) i incentivar els sistemes de producció neta.

• Aplicar un sistema de depuració biològica i de llacunatged’aigües residuals en els grans productors (zones turístiques).Reaprofitar les aigües i utilitzar els llots per a la metanització.

• Aplicar unes taxes sobre els productes domèstics que méscontaminen les aigües (detergents, sabons, etc.).

• Promoure la responsabilitat corporativa i sindical d’acord ambels principis de Rio’92 i dels principis sobre responsabilitatsocial de les empreses (Llibre blanc de la Comissió Europeapromogut a la Cimera de Gotemburg, Guia AENOR).

• Obligar a les grans empreses a establir uns codis de respon-sabilitat corporativa i elaborar memòries socioambientalsanuals.

57

• Finançar l’elaboració d’informació independent amb algunaONG sobre productes i processos productius (condicionslaborals i ambientals).

• Crear una Societat Pública de Gestió Ambiental (de l’estil del’IHOBE del Govern Basc o del CEMA –Centre per a l’em-presa i el medi ambient- de la Generalitat de Catalunya).

• Promoure la creació d’una Xarxa d’empreses compromesesamb el medi ambient (del tipus de la Red Entorno), que con-necti totes les iniciatives en economia sostenible i en gestióambiental i l’intercanvi d’experiències.

• Promoure l’organització d’unes jornades de difusió de lametodologia BASIS (Business Awareness on SustainableInnovation Strategies) per a les estratègies de sostenibilitat ales empreses.

• Crear un servei de suport a PYME per a l’adopció de siste-mes de gestió mediambiental (SGMA).

• Destinar com a mínim un 1% de la superfície dels establi-ments comercials per a la informació dels productes i lescondicions socioambientals en la producció.

• Promoure la creació i difusió de publicitat i informació detots els productes i processos productius.

• Crear un fons de reserva d’inversions que bonifiqui fiscal-ment la inversió local en millora de la qualitat turística iambiental.

• Destinar com a mínim un 0.7% del pressupost de planificacióde residus i del pressupost de planificació industrial a la coo-peració internacional en matèria de producció més neta.

• Contribuir a una millor informació dels consumidors particu-lars, les empreses i els òrgans públics, respecte dels processosi productes per aconseguir uns models de consum sostenible.

• Promoure la inversió, en especial per part de l’administraciópública però també de les empreses privades, en aquells fonsd’inversió que segueixin uns codis ètics i de justícia social enles operacions.

• Els diners de l’administració hauran de passar a través d’ope-racions bancàries ètiques.

• Aplicar un codi de responsabilitat corporativa a tots elsàmbits de l’administració pública.

PART III

59

Polítiques d’ordenació delterritori. Evolució recent i

estat actualAmb la Llei d’ordenació territorial de

1987, la comunitat autònoma de les IllesBalears assumeix definitivament les compe-tències en ordenació del territori. Els ins-truments que definia la llei que havien de ser-vir per ordenar el territori eren:•Les Directrius d’ordenació territorial,

d’àmbit regional, que havien d’ordenarel territori de tota la comunitat autò-noma (DOT).

• Els plans territorials parcials, quetenien un àmbit supramunicipal (PTP).

• Els plans directors sectorials, que plan-tejaven la planificació vertical del terri-tori, és a dir, la planificació per sectorsd’equipaments o infraestructures(PDS).

• I els plans d’ordenació del medi natu-ral, per ordenar espais naturals(PORN).

A pesar de ser una de les primeres comu-nitats autònomes a assumir les competèn-cies d’ordenació territorial, el desenvolupa-ment dels diferents instruments ha estatmolt més lent. Fins a l’any 1999, en què esvaren aprovar les DOT, només s’havien anataprovant alguns plans directors sectorials,segons les necessitats del moment. Les DOTs’havien d’haver aprovat molt més abans iobrir així les portes als plans de rang infe-rior que són els PDS i els PTP.Aquesta és laseqüència aconsellable en una bona planifi-cació en cascada. Les DOT havien de mar-car les directrius per a la resta de plans, peròdurant dotze anys es varen anar aprovantplans sectorials i urbanístics sense uns cri-

teris clars de l’ordenació del territori ques’havia de seguir.

A part dels instruments que defineix laLOT, el Govern de les Illes Balears va apro-var l’any 1991 una llei amb marcades con-notacions territorials i urbanístiques, la Lleid’espais naturals (LEN), que va protegir dela urbanització un nombre important d’es-pais naturals, tot i que sí que permetia laconstrucció d’habitatges unifamiliars aïllatscondicionats a diferents parcel·les mínimesde sòl, depenent de la qualificació i de l’illa.

La Llei de sòl rústic de 1997 també inci-deix definitivament en el model territorialactual de la comunitat autònoma, i estableixdefinitivament com a parcel·la mínima perals habitatges unifamiliars la de 14.000 m2,llevat d’algunes excepcions.

L’aprovació de les DOT el 1999 i l’entra-da del Pacte de Progrés, primer en el ConsellInsular de Mallorca i després en el Governde les Illes Balears, varen suposar un puntd’inflexió en l’ordenació territorial, almenysen la manera d’entendre-la. Per primeravegada es va començar a intervenir en el sòlurbanitzable, que es va reclassificar a rústic,i en l’urbà, tot i que en menor mesura. Amés, aquest punt d’inflexió ha suposat tambéun increment de la protecció del sòl rústic.

Les polítiques territorials han estat cons-tantment motiu de debat polític a les IllesBalears, així les diverses propostes de regu-lació i ordenació territorial han anat pro-mogudes per una avançada social que des-prés s’ha reflectit en les lleis, emperò arri-bant quasi sempre la legislació després de

les raons que les impulsaven. Durant la legis-latura 1999-2003 el debat polític era fona-mentalment territorial, i el resultat ha estattímid, ja que els grans reptes territorials nos’han resolt satisfactòriament (p.ex. revisióDOT, Llei de Quotes, Plans TerritorialsInsulars, etc.)

Quant a l’ordenació del paisatge, les IllesBalears estan encara lluny d’un òptim. Els PTIhauran de definir unes unitats paisatgístiques,però s’haurà de veure amb quin grau dedetall i amb quin grau d’ordenació.

Diagnosi. Problemes i opor-tunitats de l’ordenacióterritorial de Balears en

l’actualitat.A continuació es presenta una llista dels

problemes i de les oportunitats de les polí-tiques d’OT a les Illes Balears.

• La manca de plans supramunicipals–les DOT fins al 1999 i els PTI encarasense aprovar- han contribuït a unacerta descoordinació. Cada municipiha ordenat el territori segons els seuscriteris i això ha conduït a disfuncions,per exemple que s’hagi arribat a unacapacitat d’acollida-allotjament de 4,2milions d’habitants.També ens trobamamb una gran varietat de qualificacionsdins sòl rústic o urbà, amb diferentsnivells de protecció, segons el municipi,i s’ha qualificat sòl urbanitzable indus-trial amb excés, perquè cada municipiha volgut tenir un polígon propi.

• La manca de consens entre forces polí-tiques és un obstacle important pertirar endavant polítiques d’OT valentesi decidides.

EL TERRITORI: RECURS PER AL BENESTAR

60

• Els PTI són una bona oportunitat persolucionar els problemes detectats enel primer punt, si s’elaboren tenint encompte les necessitats del conjunt i noles demandes locals.

• La Llei de quotes pot ser una mesurainteressant per començar a contenir elcreixement dins sòl urbà.

Territori de les Illes Balears.Evolució del model territo-

rial i estat actualEl model territorial de les Illes Balears està

marcat clarament pels “booms” turístics dela segona meitat del segle XX.

Des dels anys 50 fins al començament dels70, l’activitat turística es concentra a certesàrees de la costa en forma d’urbanitzacionsde grans hotels situats a primera línia de lamar.

Des de mitjan dels 70 fins als 90, aquestapressió es va fer present a gairebé tot el lito-ral i eren els apartaments els que configura-ven el nou paisatge turístic. Comença unprocés d’extensificació territorial de l’acti-vitat.

A partir dels 90, el model iniciat a l’etapaanterior es fa encara més palès i són lessegones residències els allotjaments carac-terístics, que es van sumant als hotels i alsapartaments. De cada vegada l’impacte del’activitat turística afecta més territori, tot ique d’una manera més difusa, i el sòl rústicde l’interior de les Illes de Mallorca,Menorcai Pitiüses s’hi veu afectat.

En l’actualitat, un 5% del territori de lesIlles està ocupat per espais que es podenconsiderar urbans, per l’ús, mentre que el1956 aquest percentatge arribava amb proufeines a un 1%.De totes maneres, seria erro-ni pensar que la superfície afectada pels usosurbans és només d’un 5%, ja que en aquest

percentatge no es tenen en compte uns pro-cessos molt importants a Mallorca i a lesPitiüses, a Menorca no tant, com són els derururbanització, ni tampoc les infraestructu-res, que podrien suposar al voltant d’un 2%del territori.

En el paràgraf anterior s’ha fet referènciaa l’ocupació en dues dimensions dels usosurbans, però també és important referir-sea la pressió que això suposa en tres dimen-sions. El parc residencial actual situat a propde l’1,8 milions de places; és a dir, que si s’o-cupassin totes les places construïdes, seguintels paràmetres del Decret de capacitat depoblació (3 habitants per habitatge), espodria arribar a aquesta xifra.Aquesta pres-sió afecta no només el territori que ocupasinó a un altre de major, amb el conseqüentconsum de recursos naturals.Tot i que lesprevisions que es desprenen dels planeja-ments municipals són que els usos urbansno creixin gaire més en extensió (duesdimensions), sí que és previsible que creixila capacitat d’allotjament fins a xifres pro-peres als 4 milions d’habitants (3 dimen-sions).

Tot i l’enorme mercat immobiliari que espot deduir de les dades anteriors, resulta quecada vegada és més difícil que la poblaciópugui accedir a un primer habitatge. Els preushan anat pujant a uns ritmes elevats i demanera ininterrompuda en els darrers anysper causes molt diverses, però bàsicamentper l’especulació present en el sector.

Diagnosi: principals proble-mes i oportunitats del terri-

tori de les Balears• El turisme és l’activitat que organitza i

ha organitzat el territori de la nostracomunitat autònoma. La gran aporta-ció de capital del turisme pot servir enun futur per refer el model territorialde les Illes, segons els interessos de la

nostra societat. Però si les administra-cions de les Balears no hi intervenen,aquesta activitat continuarà per simateixa definint el model de territorisegons els seus propis interessos.

• En el sòl urbà i urbanitzable de les IllesBalears hi ha encara un gran edificabili-tat vacant. La capacitat d’allotjament deles Illes es podria duplicar si s’exhaurísaquesta edificabilitat fins a l’extrem.

• A més, la qualitat de vida i el paisatgedels nuclis, sobretot dels tradicionals,corren el risc d’anar-se degradant, sino es proposen unes mesures de con-tenció del creixement i de tipologia deles edificacions. La manca d’equipa-ments i serveis i la ruptura de la mor-fologia urbana tradicional són riscosque afecten ja molts dels nostres nuclisurbans.

• El potencial constructiu en sòl rústic(Mallorca i Pitiüses, i en menor grau aMenorca) durà a degradar encara mésels paisatges tradicionals. De totesmaneres, aquest no és el principal pro-blema sinó que un dels problemes mésgreus en aquesta classe de sòl és laindisciplina urbanística, i una de lesassignatures pendents de l’administra-ció és la manca de disciplina urbanísti-ca.

• L’increment de les infraestructures deltransport pot contribuir a empitjorarl’impacte territorial. L’ampliació delsaeroports o la construcció de novesautopistes podria conduir a una majorpressió urbanística.

• A part del consum de recursos indi-rectes que suposa el creixement urba-nístic, com són l’aigua i l’energia, s’hade tenir molt present que el territoriés un recurs exhaurible, i que si escontinua per aquest camí ben segurs’acabarà exhaurint.Tot això a part dela sensació de saturació que contri-bueix a empitjorar la qualitat de vida

61

tant de la població resident com de laturística. S’ha de dir que ja s’ha superatconsiderablement la capacitat decàrrega del nostre territori i que hemperdut de manera gairebé irreversibleuna part important part del nostrepatrimoni natural i paisatgístic.

• Dins aquest marc de creixement urba-nístic i de construcció desenfrenatssembla paradoxal que hi hagi proble-mes per adquirir habitatges de primeraresidència, a causa dels elevats preusimmobiliaris. Si no es prenen unesmesures en aquest sentit, via interven-ció en els preus dels habitatges o viaHPO, poden sorgir uns conflictessocials importants.

Principis rectors i objectiusEn l’apartat d’anàlisi i diagnosi s’ha esta-

blert una distinció entre les polítiques d’or-denació del territori i el model territorial.En aquest, en canvi, es defineixen uns prin-cipis rectors d’una manera conjunta.

1. Sòl rústic1. Fomentar mesures que frenin la pres-

sió urbanística que afecta el sòl rústic,sobretot a Mallorca i a les Pitiüses.

2. Fomentar mesures concretes encami-nades a la millora de la protecció i ges-tió dels espais naturals, que vagin mésenllà de la simple prohibició d’habitat-ges.

3. Eliminar la complexitat de les qualifica-cions en sòl rústic. S’hauria d’avançarcap a una sola regulació per als habi-tatges unifamiliars aïllats en sòl rústic,la prohibició.

4. Promoure el valor dels espais naturalsi rurals a fi d’aconseguir-ne la conser-vació i la dels seus paisatges. Promourei potenciar el sector agrari com amesura per conservar els paisatgesrurals.

5. Desenvolupar una política agrícola que

consideri els impactes de l’agriculturasobre el territori.

6. Introduir les mesures necessàries perafavorir les explotacions d’agriculturaecològica.

7. Introduir unes mesures que fomentinla disciplina urbanística i el control deles infraccions.

8. Introduir les mesures necessàries pera evitar les parcel·lacions i especulacióamb sòl rústic

2. Sòl urbà i urbanitzable9. S’han d’impulsar unes polítiques de

contenció del creixement de sòl classi-ficat com urbà o urbanitzable. Els PTIencara permetran créixer en nou sòlurbà i urbanitzable, s’ha d’anar reduintaquest creixement fins arribar a l’es-tancament.

10. En línies generals, s’ha de fomentar unmodel de ciutat més intensiu, en llocde les urbanitzacions extensivesactuals. I també s’han de fomentar lesciutats amb serveis i no ciutats pura-ment residencials, que incrementen lamobilitat dels residents.

11. S’han de promoure unes mesures percontrolar la concessió de llicències denous habitatges. De moment, és neces-sari alentir la concessió de llicènciesd’obra nova i en un futur s’hauria d’a-rribar a un estancament -creixementzero-.

12. Si l’oferta residencial ha de tendir al’estancament, en el cas de l’ofertahotelera s’ha de mantenir aquestestancament, tal com ha ocorregut enaquests darrers anys. De totes mane-res, s’han d’aplicar uns programes perlluitar contra l’oferta turística il·legal icontra la proliferació de segones resi-dències, dos elements molt lligats.Pensant sempre, això sí, a anar millo-rant qualitativament l’actual ofertaturística legal.

13. S’han de promoure unes actuacionsd’esponjament a la majoria dels nuclisurbans i uns plans de millora de l’en-torn urbà. Mesures encaminades a lamillora del paisatge urbà i de la qualitatde vida dels ciutadans i dels turistes.

3. Altres14. S’ha d’exigir el compliment de la

normativa urbanística i l’adaptaciód’aquesta als criteris de la sostenibili-tat.

15 S’ha d’apostar per uns models d’ocu-pació de sòl compactes que evitin ladispersió en el territori.Aquí s’ha defer una especial menció a la prolifera-ció d’urbanitzables industrials, peròtambé d’infraestructures i equipamentsen sòl rústic.

16. S’han de fomentar unes mesures quecontribueixin a reduir la petjada ecolò-gica del model territorial vigent (crite-ris de transport, consum de recursosnaturals...). Potenciar les noves tecno-logies a fi de disminuir la mobilitatlaboral.

17. S’ha d’impulsar la reconversió i el reci-clatge del sector de la construcció, ques’ha de dirigir cap a la reforma del parcexistent i cap a altres activitats econò-miques.

18. S’ha de donar suport a una política decontenció de noves infraestructures.

19. S’han de fomentar unes polítiques quefacilitin als joves l’accés a l’habitatge, jasigui amb la compra o el lloguer.

Propostes i línies d’acció

1. Sòl rústic• Revisió de la regulació dels espais

naturals per prohibir-hi més usos amés dels urbanístics: estaríem parlantde carreteres, línies energètiques oaltres infraestructures. Establir unsplans especials de totes les ANEI de les

62

illes i aprovar els parcs naturals que laLEN definia com a necessaris.

• Prohibició dels habitatges unifamiliarsen sòl rústic.

• Creació d’un òrgan de control dedisciplina urbanística de caràctersupramunicipal.

• Elaboració d’un pla de xoc per alfoment i regulació d’activitats en sòlrústic, que haurà de ser l’instrumentque serveixi per revitalitzar aquestsespais.

2. Sòl urbà i urbanitzable• Eliminació de tot el sòl urbanitzable

residencial i turístic que encara nos’hagi executat, llevat del vinculat alshabitatges de protecció oficial.Congelació de la classificació de nousurbanitzables.

• Reducció de l’edificabilitat dins el sòlurbà vacant, fins a un o dos habitatgesper solar, a fi de contribuir reduir lacapacitat d’allotjament o acollida(nombre de places).

• Aprovació de la llei de quotes per anargraduant el creixement de noves edifi-cacions i reduir-lo progressivament finsassolir un futur creixement zero, enquè es podran donar llicències per anoves places quan se’n donin de baixaunes altres. S’ha d’aplicar la regla ques’ha donat al parc turístic, de plaça perplaça.

• Establiment d’un fort control i penalit-zació de segones residències. Seriainteressant que s’elaboràs un cens oregistre de segones residències

• Prohibició del desenvolupament degrans equipaments d’alta incidènciaterritorial.

• Aplicació dels plans de millora territo-rial i els plans de reconversió territo-rial que ja preveuen les DOT en lesàrees de reconversió territorial.L’objectiu d’aquests plans és millorar la

qualitat dels espais urbans. S’han dedestinar partides importants a l’execu-ció de plans d’esponjament municipals.

• Regulació via PDS o via PTI del sòlurbanitzable industrial. Disminuirsuperfícies i evitar sobretot la disper-sió. En la majoria de municipis els polí-gons previstos s’haurien de disposarde manera contigua als nuclis depoblació i la missió d’aquests en qual-sevol cas ha de ser la de treure delnucli urbà aquelles activitats quepuguin resultar molestes, i mai noatreure més indústria. Només en unscasos molt concrets es podrien per-metre aquests altres polígons.

3. Altres• Redacció i elaboració d’una Llei del sòl

balear amb criteris socioecològics.• Elaboració d’un sistema d’informació

per a l’avaluació constant del creixe-ment urbanístic i dels canvis en elterritori i aplicar els indicadors de sos-tenibilitat que proposaven les DOT.

• Estudi sobre la possibilitat de crear unimpost que gravi els habitatges buits.

• Aplicació de polítiques de promociódel lloguer en primera residència, estu-di de la intervenció en els preus de lesimmobiliàries i requalificació dins el sòlurbà d’espais destinats als habitatgesde promoció oficial.

64

Aquesta proposta d’actuació sobre l’habi-tatge es basa en l’equitat social, en la conser-vació dels recursos naturals i en la distribucióde la riquesa. Per tant, considerarem com asostenibles els habitatges o les polítiques d’ha-bitatge que permetin que l’accés a l’habitatgesigui possible per a la major part de la socie-tat, fins i tot per aquells que estan mancats derecursos econòmics per poder-hi accedir nor-malment; que siguin respectuoses amb el mediambient, tant en el procés de construcció comen el del funcionament habitual; i que assegu-rin uns mínims de qualitat de vida als seusinquilins que permetin el desenvolupamentnormal de la vida en el seu interior.

L’habitatge és un recurs essencial per aldesenvolupament humà però, a les IllesBalears, és també un bé de luxe, un negociturístic i una manera d’inversió de capital. Elsdiferents usos de l’habitatge, uns més legítimsque els altres, sovint entren en conflicte i aixòfa que sigui un recurs relativament escàs.

Les dificultats d’accés a l’habitatge afectenun gran nombre de persones que a causa deles condicions socials particulars (immigrants,joves, gent gran... i persones amb ingressosbaixos en general) sofreixen en primera per-sona el fort increment dels preus de comprai de lloguer i la manca d’unes polítiques d’ha-bitatge adequades que assegurin l’accés a l’ha-bitatge de primera residència i penalitzin laresta d’usos.

El model turístic de les Illes Balears afavo-reix l’aparició d’una sèrie de fenòmenssocioeconòmics que encareixen l’habitatge ihi dificulten l’accés:

• La pressió del turisme residencial sobreels habitatges.

• La segona residència, que infrautilitza

gran part del parc d’habitatges.• L’especulació immobiliària, més segura

que la financera.• Els segments importants de la ciutada-

nia en risc d’exclusió social i cada vega-da majors dificultats financeres (aug-ment del cost de la vida, baixos salaris ientrada de l’euro).

• Un marc legislatiu inadequat.• L’absència de planificació.

L’augment demogràfic, en els darrers 10anys s’ha incrementat en 110.000 persones,l’encariment del sòl i la suposada manca d’a-quest són emprats per part d’alguns sectorscom la vertadera causa per la qual l’accés al’habitatge és cada vegada més difícil, quan larealitat és que el parc d’habitatges de les IllesBalears podria allotjar el doble de la pobla-ció resident.

La coincidència en el temps d’aquests fac-tors ha provocat un fort augment del preu del’habitatge i l’han fet inaccessible per a les ren-des familiars d’un gran nombre de ciutadans iciutadanes de les Illes Balears.No obstant això,resulta paradoxal que en el període en quèmés sòl alliberat hi havia i més ritme de cons-trucció s’ha donat la capacitat d’accedir a unhabitatge ha disminuït. D’altra banda, les IllesBalears és la comunitat autònoma de l’Estatespanyol amb un major consum relatiu de sòlurbanitzat, fet que entra en conflicte amb laconservació del medi natural i del paisatge.

Per tant, dins el marc d’actuació s’haurande tenir en compte tots aquests factors quedificulten l’accés a l’habitatge sense deixar detenir present que l’habitatge és un dretconstitucional de tots els ciutadans i queles administracions competents l’han de con-siderar com a tal.

DiagnosiEl nombre d’habitatges visats a les Illes

el 2001 va ser de 519.861 unitats, la qual cosasignifica que hi havia 1,69 persones/habitat-ge, molt per davall de les necessitats d’habi-tatge si consideram la ratio mitjana que s’es-tableix en el Llibre blanc de l’habitatge de lesIlles Balears 2001, relatiu al nombre mitjà d’o-cupants d’un habitatge, 2,82 persones/habi-tatge. De fet, si tenim en compte la ratio de2.82 persones/habitatge, podem dir que a lesIlles Balears hi ha habitatges suficients per a1.466.008 habitants, mentre que les dadesactuals de població resident són de 878.627habitants l’any 2001.Tanmateix, molts d’a-quests habitatges estan destinats a segonesresidències o a “habitatges vacacionals” i noestan en el mercat immobiliari. Segons lesdades de la Direcció General d’Habitatge, un41% dels habitatges actua com a segona resi-dència o està desocupat.

Durant el període 1990-2001, el nombred’habitatges total augmenta un 25,1% i passade 415.401 habitatges l’any 1990 a 519.861el 2001. En les quatre darreres dècades, desdel començament del turisme de masses enels anys 60, s’ha construït el 72% dels habi-tatges que hi ha a les Illes Balears.

Els habitatges reformats només represen-ten el 9,1% del total en tot el període. Entermes absoluts, la major part dels visats dereforma es produeixen al final de la dècadadels 90, que coincideixen amb un augmentgeneralitzat de l’edificació i amb unes políti-ques de subvenció a la reforma com són elPla Mirall i altres subvencions per a les faça-nes d’edificis. El major esforç s’ha dedicat a lanova construcció i no a la rehabilitació, la qualcosa ha permès que una part del parc d’ha-bitatges hagi quedat obsoleta o desocupada.

HABITATGE: RECURS ESCÀS O ESPECULACIÓ?

65

Els habitatges unifamiliars representen demitjana un 19% del total. Pel que fa als habi-tatges plurifamiliars, aquests han patit fortsalts i baixos durant el període 1990-2001 i éson més s’han notat els períodes de crisi enel sector de la construcció (1993 i 1996).

L’habitatge com a primera residència a lesIlles Balears sofreix uns processos especula-tius paral·lels relacionats amb les segones resi-dències, els “habitatges vacacionals” i la inver-sió immobiliària derivada dels excedents eco-nòmics de les famílies més benestants i d’al-tres indrets d’Europa, que amb l’entrada dela moneda única han vist la possibilitat de fernegoci immobiliari a les Illes Balears.Aquestsprocessos mercantils que no tenen res aveure amb el dret elemental de tot ciutadà aaccedir a un habitatge i la liberalització delmercat immobiliari provoquen uns canvissubstancials en el preu de l’habitatge, peròtambé en la tipologia de l’oferta d’habitatgedisponible que sovint reuneix les condicions(preu, equipaments i superfície) per ser venutcom a segona residència o “(habitatge vaca-cional” i no com a primera residència.Aixòha provocat que tot i que la demanda desegones residències sigui menor que la de pri-meres residències, a causa del major poderadquisitiu dels primers, la gestió de l’ofertad’habitatge del sector immobiliari a les IllesBalears estigui orientada cap a aquest sectorde la població amb més poder adquisitiu i quepermet obtenir una major rendibilitat eco-nòmica a les empreses del sector.

Si analitzam l’evolució del preu de comprad’habitatge durant el període 1989-2000,podem destriar quatre etapes clarament defi-nides: 1989-1991, en què es produeix unincrement important del preu de l’habitatgetot i que per davall de la mitjana del preu del’habitatge de l’Estat espanyol; 1991-1993,estabilització del preu i certa recessió eco-nòmica; 1993-1997, augmenta el preu de l’ha-bitatge però de manera suau i encara perdavall de la mitjana de tot l’Estat, i l’econo-mia comença a recuperar-se; 1997-2000, esprodueix un augment del 79,9% en el preu

de l’habitatge i coincideix amb el fenomendels “habitatges vacacionals” i el tercer“boom” turístic.

Respecte de la resta de les comunitatsautònomes, en el darrer trimestre del 2000el preu de l’habitatge a les Illes Balears, ambuna mitjana de 206.182 pts/m2, només es veiasuperat pel del País Basc (250.632 pts/m2) iMadrid (236.488 pts/m2) i era un 30,1% méselevat que la mitjana de tot l’Estat.

L’accés a l’habitatge relaciona la rendade les famílies amb el preu de l’habitatge decompra i de lloguer. En el 2000, l’esforç fami-liar destinat a la compra d’un habitatge repre-sentava el 31,7% de la renda. Pel que fa a lesdades d’accés a l’habitatge de lloguer, l’evolu-ció presenta petits alts i baixos amb notablesdiferències segons la zona i l’època de l’any.Així, un mateix pis pot variar el preu de llo-guer en un 450% segons sigui estiu o hivern.

En el període d’estudi 1990-2001, a les IllesBalears els habitatges de protecció oficialsón 10.235, un 2.4% del total d’habitatges. Elspics de creixement de 1993 i 1995 coincidei-xen més o menys amb les crisis detectades enl’anàlisi dels habitatges a partir dels visats d’o-bra, de l’apartat referent al nombre d’habitat-ges. L’evolució dels HPO segueix una pauta deconstrucció inversa a la dels habitatges pri-vats. Pel que fa a la tipologia, en el període1989-2001 el 99,4% dels habitatges de pro-tecció oficial són plurifamilars.

En el període 1997-2001, s’han rehabilitatuns 1.532 habitatges. La rehabilitació éssobretot notable a Menorca i Mallorca, men-tre que a les Pitiüses gairebé no n’hi ha. Hiha una clara tendència a l’alça durant el perí-ode d’estudi.

Principis rectors i objectiusEls objectius que han de marcar les políti-

ques futures de l’habitatge es poden dividirfonamentalment en tres apartats: la qualitat devida de la ciutadania, l’entorn socioeconòmici l’ecologia.

1. Un objectiu important, ateses les dadesdel cens de l’habitatge que fan referèn-cia a una capacitat d’allotjament resi-dencial d’unes 1.448.710 places quan enrealitat en el cens de 2001 la poblacióera de 878.627 residents, és aconseguirun millor aprofitament dels habitatgesja construïts i que estan infrautilitzatso desocupats per motius especulatius,turístics o sumptuosos.

2. S’ha de combatre l’oferta turística noreglada en “habitatges vacacionals” queno paga imposts com a tal i a més enca-reix el preu de l’habitatge, i s’han d’es-tablir uns mecanismes que ralentitzin elfenomen de les segones residències.D’aquesta manera s’aconseguirà unmajor rendiment en l’ús dels habitatgesconstruïts i s’evitarà la construcciód’una part dels habitatges de nova plan-ta que d’altra manera afectarien el sòlagrícola o forestal.

3. La rehabilitació d’edificis antics per a laconstrucció d’habitatges a l’interiordels nuclis urbans també hauria d’incen-tivar-se, ja que actua en el mateix sentitque les mesures anteriors però alhorapermet una major compactació urbanaque fa disminuir els desplaçaments dia-ris i fa que la ciutat sigui més sosteni-ble, compacta i habitable.

4. Establir unes mesures concretes quefacilitin l’accés a l’habitatge de primeraresidència i que d’alguna manera penalit-zin la resta d’usos. L’entorn socioeconò-mic que envolta el sector immobiliari ésun dels grans obstacles a l’accés a l’habi-tatge de les classes socials més desfavo-rides a conseqüència d’una importantdemanda d’habitatge amb finalitats dife-rents a les de primera residència.

5. Gestió de l’oferta i la demanda i fomen-tar l’existència d’un banc de dadessobre habitatge que faciliti l’accés alshabitatges de lloguer o de compra alssectors de la societat que ho demandini que no tenguin recursos econòmicssuficients per competir en un mercatde l’habitatge totalment liberalitzat.

66

6. L’habitatge ha de ser un lloc agradable on viure amb unsmínims de confort i habitabilitat que respectin el lliure desen-volupament de les activitats diàries d’una família qualsevol, comper exemple suficient llum solar, un mínim d’espai que permeticerta intimitat dins el mateix habitatge i un entorn, en aquestcas la ciutat, que també segueixi els mateixos paràmetres d’ha-bitabilitat amb espais oberts i seguretat ciutadana.

7. Promoure nous habitatges que s’adaptin a les tendènciesdemogràfiques actuals d’envelliment de la població amb el des-envolupament o adaptació de part del parc immobiliari a lagent gran i als joves –pisos de dimensions més petites, espaiscomuns de convivència, etc…

8. Les ciutats hauran d’orientar-se també cap a pràctiques soste-nibles que evitin les desigualtats i l’aparició de ghettos de pobla-ció de la mateixa extracció social, que fomentin el comerç deproximitat, la seguretat ciutadana i amb unes infraestructuressuficients que permetin fer vida social al carrer. En aquest sentit,l’objectiu no és tant aconseguir nous barris sostenibles sinó ferque els barris ja construïts s’acostin a aquest model de ciutat apartir de reformes interiors, esponjaments i plans de millora engeneral. Una política d’habitatges sostenibles també hauria d’in-corporar criteris socials en la creació de nou sòl urbà.

9. Promoure els principis de l’arquitectura bioclimàtica en laconstrucció de nous habitatges.A llarg termini, poden ser lasolució a un gran nombre dels problemes mediambientals queprovoca l’activitat diària. La millora de l’eficiència energèticadels habitatges basada en la utilització de materials aïllants i l’a-profitament màxim de la irradiació solar tenen un gran futur ales nostres Illes atesos la bonança climàtica i el gran nombred’hores de sol anuals. Un exemple d’aquest tipus de construc-ció és el parc Goya a Saragossa.Aquest barri ecològic és una deles experiències més importants d’urbanisme i arquitecturabioclimàtica duits a terme a Espanya en els darrers anys.

Propostes i línies d’acció• La política d’accés a l’habitatge no ha d’anar lligada a un aug-

ment de consum territorial sinó que ha d’anar dirigida a la ges-tió del parc immobiliari.

• Modificar la fiscalitat (impost de béns immobles) sobre les sego-nes, terceres i quartes residències, i sobre els habitatges desocu-pats. Gravar fiscalment aquells usos residencials que no siguinels de 1ª residència.Això produirà un ús més intensiu dels habi-tatges en general i incrementarà l’oferta d’habitatges en el mer-cat. S’entén com a primera residència aquella que figura en lesdades d’empadronament municipal. Els habitatges desocupats espodrien sotmetre a mesures fiscals especials d’increments pro-gressius segons el nombre d’anys que estiguin desocupats.

• Establir un servei d’inspecció de l’habitatge que garanteixi elcorrecte pagament dels imposts corresponents segons la tipo-

logia de l’habitatge (1ª residència, 2ª residència, desocupat,…).• Fomentar la construcció d’habitatges més eficients energètica-

ment a partir d’ordenances municipals o subvencions, i sobre-tot fer adaptacions en aquest mateix sentit als actuals.Bàsicament parlaríem d’aïllament tèrmic dels habitatges i d’a-profitament de la irradiació solar.

• Prioritzar la rehabilitació a la construcció d’edificis de novaplanta. La rehabilitació no consumeix territori i el procés deconstrucció requereix un baix volum de nous materials, pocaenergia i genera molt menys residus.A més, la rehabilitació con-tribueix a la recuperació de les tipologies d'edificació originals ifa la ciutat més habitable.

• Obligar als planejaments municipals a partir de la Llei del sòla cedir part de la creació de nou sòl urbà a la creació d’HPO.Evitar que els aprofitaments mitjans (solars urbanitzables delnou sòl planificat que passen per llei a mans de les adminis-tracions locals) que se cedeixen a l’administració es facinamb diners.

• Cercar noves fórmules de finançament per als ajuntaments queno depenguin directament del procés urbanístic.

• Elaborar ordenances municipals que garanteixin uns mínimsd’habitabilitat i de seguretat en el disseny de qualsevol tipusd’habitatge independentment de quin sigui el preu de venda.Aquest control de qualitat hauria d’incloure el procés cons-tructiu i rehabilitador, la transparència en el mercat immobiliarii l’ús real dels habitatges.

• Fer millores en la sostenibilitat dels ecosistemes urbans queafavoreixin la creació d’espais d’oci al carrer, que protegeixinels comerços de proximitat com a part de la sostenibilitat de laciutat, que millorin la seguretat ciutadana i que evitin la forma-ció d’espais urbans d’exclusió social.

• Establir unes rebaixes fiscals per als lloguers d’habitatge demés d’un any de duració. Els lloguers de menys d’un any deduració hauran de pagar una llicència turística, ja que sesuposa que les famílies que estiguin menys d’un any a un habi-tatge no en seran residents i, per tant, o bé funciona com asegona residència o té un ús turístic (amb excepcions per alsestudiants o temporers).

• Crear un organisme que gestioni un banc de dades sobre l’o-ferta d’habitatge de primera residència i que posi en contacteel demandant i l’oferent.Aquest servei també podria gestionarels habitatges subocupats (persones grans soles) i l’accés a l’ha-bitatge a col·lectius més precaris (joves, aturats, famílies ambrendes baixes, immigrants, persones que segueixen programesde rehabilitació social, ...) en un projecte conjunt d’accés a l’ha-bitatge que optimitzaria l’ús dels recursos existents.

• Projecte pilot d’integració social conjuntament entre ciuta-dans de nacionalitat espanyola i extracomunitaris que gestionil’administració.

68

DiagnosiTot i ser una activitat present a totes les

societats des dels inicis de la història, va sera partir de la Revolució Industrial que eltransport va anar adquirint la rellevància queté actualment. La mecanització dels mitjansde transport, i molt especialment la genera-lització de l’automòbil, varen provocar unautèntic canvi en la percepció de l’espaii el temps, amb tot el que això suposa enl’àmbit econòmic, social i cultural.

En les darreres dècades, però, s’ha anatfent cada vegada més evident el conflicteentre transport, entenent el cicle globalde producció, i medi ambient. L’evoluciódel primer s’ha produït a costa/en detrimentde la salut del segon.

Els impactes ecològics i socials deltransport poden ser de caire regional i/olocal o global, depenent de l’abast delsseus efectes, tot i que hi ha una estreta inte-rrelació entre tots.

Pel que fa als primers, en destaquen:• la fragmentació i el consum de territori• la inseguretat dels vianants• el renou• l’exclusió social i laboral• la segregació espacial

Quant als impactes globals, diferenciam:• el consum final d’energia• les emissions de gasos d’efecte

hivernacle• la contaminació de l’atmosfera, els sòls,

els mars i oceans

A les Illes Balears es perfilen com a

principals problemes del transportterrestre l’elevada accidentalitat a les carre-teres (la més alta de l’Estat espanyol), un sis-tema de transport públic deficient i la per-cepció de congestió a les carreteres.Aquestasituació és el resultat d’unes polítiques depromoció del transport privat que han donatlloc a una taxa de motorització molt perdamunt de la mitjana europea, una conti-nuada política de construcció de novescarreteres i una nul·la inversió en el trans-port públic, amb la qual cosa s’ha creat unamena de cercle viciós.

A més, el transport aeri, caracteritzatper ser el mitjà energèticament menys efi-cient, participa en la producció total deltransport de les Illes Balears de manera moltmés significativa que la mitjana de l’Estatespanyol i d’Europa.Tot i que aquest fet s’ex-plica per la insularitat i el caràcter de desti-nació turística, no es veu justificat per l’e-xistència d’una alternativa com el transportmarítim, molt més eficient.

El model de transport de les IllesBalears es pot qualificar, per tant, com ainsostenible, encara que s’han fet algunsesforços per introduir-hi canvis, com ara l’e-laboració del Pla director sectorial de trans-ports i la redacció de l’Estratègia deSostenibilitat del Transport. Fan falta unesactuacions i polítiques més contun-dents per reorientar les pautes de mobili-tat cap a la sostenibilitat.

Principis rectors i objectius1. Encaminar totes les accions a la dismi-

nució de les necessitats de transport(mobilitat), d’una banda, i a la millora

de l’accés als diferents serveis sensenecessitat de transport motoritzat,d’una altra (accessibilitat).

2. Aplicar l’enfocament “visió zero”(zero morts) en les polítiques deseguretat vial.

3. Millorar i promoure els serveis detransport públic.

4. Deslligar les polítiques de transport delconsum i la fragmentació territorial.

5. Reduir els nivells de renou que ocasio-nen els diversos mitjans de transport.

6. Reduir de manera progressiva peròcontinuada el consum final d’energiadel procés productiu del transport.

7. Reduir de manera progressiva peròcontinuada la contribució de les activi-tats del transport al canvi climàtic.

8. Incidir en l’exemplificació de la mateixaadministració (local, insular i autonò-mica) en matèria de transports.

9. Tenir sempre presents l’equitat social,la igualtat entre gèneres, l’educació i laparticipació ciutadana en la planificaciódel transport.

10. Adoptar els principis rectors i gene-rals a les particularitats de cada illade l’arxipèlag.

Propostes i líniesd’acció

• Establir com a principi rector de lespolítiques de planificació territoriall’increment de l’accessibilitat en detri-ment de la zonificació d’usos.

• Crear una Llei de quotes d’atorgamentde llicències de circulació que obligui ala compensació amb el mateix nombrede baixes de vehicles, a fi d’assolir l’any2012 una taxa de motorització prope-

MENYS TRANSPORT I MÉS ACCESSIBILITAT

69

ra a la mitjana europea (passar dels aproximadament 650turismes/1.000 habitants actuals a 450 per a l’any 2012).

• Desenvolupar plans de mobilitat turística fonamentats en eltransport col·lectiu tenint en compte l’estacionalitat turística, ifinançar amb aquest pla les línies deficitàries fora de temporada.

• Millorar i ampliar la xarxa ferroviària.• Crear uns serveis de transport públic de qualitat a les grans

superfícies comercials i d’oci actuals (i que els financin lesmateixes empreses), reduir-ne, alhora, la superfície d’aparca-ment i que sigui a pagament.

• Crear un impost que gravi aquelles activitats econòmiques lalocalització de les quals indueixi la mobilitat en vehicles moto-ritzats, i invertir el que es recapti en la millora dels serveis detransport públic.

• Prohibir de manera progressiva per a l’any 2012 la circulacióde vehicles motoritzats en els centres històrics de tots elsmunicipis de la comunitat autònoma, en favor dels desplaça-ments de vianants i/o amb bicicleta.

• Reduir de manera progressiva per a l’any 2012 la velocitat decirculació en la xarxa viària urbana a 30 km/h.

• Reduir de manera progressiva per a l’any 2012 la velocitat decirculació a les carreteres de doble sentit a 60 km/h.

• Reduir de manera progressiva per a l’any 2012 la velocitat decirculació a les carreteres de més d’un carril per a cada sentiti a les autopistes a 90 km/h, i impossibilitar la invasió del carrilcontrari amb una barrera de vegetació densa.

• Redissenyar, en cas que sigui necessari per aconseguir els tresobjectius anteriors, les vies per a unes velocitats menors.

• Crear unes àrees de coexistència de trànsit on es prioritzi eldisseny i la funció de la via en favor dels modes de transportno motoritzats.

• Dissenyar i aplicar una política efectiva de millora de la quali-tat de l’oferta dels serveis de transport públic: puntualitat, fre-qüència, amplitud dels horaris i abast territorial.

• Millorar els serveis de transport públic entre els pobles i laciutat, tenint en compte la centralització dels serveis i de lesadministracions que caracteritza a cadascuna de les Illes.

• Introduir abans del 2005 la circulació alternada de vehiclessegons el nombre de la matrícula a les principals ciutats.Tot ila possibilitat d’estudiar altres sistemes, es podria començarprohibint als vehicles amb nombre parell de matrícula circularels dies senars i viceversa.

• Potenciar la intermodalitat entre els diferents tipus de trans-port públic i entre aquests i el transport privat.

• Permetre els desdoblaments de carreteres només amb l’ob-jectiu de crear-hi un carril de circulació exclusiva de transport

70

públic, com en el cas de la carretera que uneix Palma amb elcampus de la UIB.

• Evitar la construcció de noves vies de circulació, sobretot auto-pistes, llevat d’aquelles millores de la xarxa actual imprescindi-bles per aconseguir els objectius de la mobilitat sostenible.

• Evitar la construcció de nous aparcaments.• Evitar la construcció de noves superfícies comercials, d’oci,

industrials, etc. que suposin la mobilitat en vehicles motoritzats.• No permetre l’increment de la capacitat d’acollida dels aero-

ports de les Illes i, en cap cas, la construcció d’un de nou.• Analitzar, estudiar i dissenyar, per al 2007, la implantació d’un

sistema de gestió aeroportuària que s’adeqüi als interessos inecessitats de la població de les Illes Balears amb criteris demàxima ecoeficiència: minimització dels impactes ecològics imillora d’ús de les infraestructures actuals.

• Implantar, per a l’any 2012, el sistema de gestió aeroportuàriaresultant.

• Prohibir progressivament per a l’any 2012 el trànsit aeri noc-turn als tres aeroports de la comunitat autònoma entre les24h i les 7h.

• Subvencionar la insonorització dels habitatges localitzats a lesàrees properes als aeroports afectades pel renou, i prohibir-hila nova construcció.

• Sancionar amb la retenció fins a l’adequació a la normativaaquelles motocicletes que sobrepassin els nivells de renouacceptats.

• Augmentar la subvenció per als residents de les Illes Balearsdel transport marítim en detriment del transport aeri.

• Millorar els serveis, tant interinsulars com amb la península, detransport marítim.

• Reorientar el model turístic a fi d’allargar la durada mitjana deles estades, a fi de reduir la incidència del transport aeri.

• Crear un impost ecològic per als vehicles que gravi els impac-tes ambientals ocasionats de manera proporcional a l’ús, asemblança de l’impost especial sobre hidrocarburs.

• Substituir de manera progressiva per a l’any 2012 els vehiclesde transport públic actuals per vehicles de major eficiènciaenergètica i menys contaminants.

• Subvencionar el transport públic urbà i l’interurbà per a totsels estudiants, els majors de seixanta-cinc anys, les personesen situació d’atur i les persones sense cotxe i/o llicència deconducció, residents a la comunitat autònoma.

• Subvencionar el transport públic a tots els treballadors del’administració i preveure la possibilitat de reducció horàriafins a un màxim de 30 minuts en els casos que es demostriuna adequació als horaris de transport públic.

• Coordinar un programa de cotxe compartit i/o de vehiclescol·lectius (propietat de la mateixa administració) dirigit a totsels treballadors de l’administració, i enfocar-lo especialmentals residents de la perifèria de la ciutat o d’altres municipis.

• Posar a disposició dels treballadors bicicletes per als desplaça-ments laborals.

• Promoure la implantació de projectes de cotxe compartit i/otransport col·lectiu entre els treballadors de grans empreseso centres: superfícies comercials, hospitals, aeroports,..., com-plementats amb unes mesures dissuasòries d’aparcament(reducció zona aparcament, aparcament a pagament,...)

• Establir uns processos de participació ciutadana per al dissenyde mesures de reorientació de la mobilitat i de millora del’accessibilitat.

• Dissenyar unes estratègies educatives per als ciutadans quepropiciïn l’autoconscienciació sense recórrer sempre a la viaimpositora.

• Organitzar esdeveniments informatius i participatius de majorcontinuïtat temporal, per tal que la ciutadania pugui percebrerealment els avantatges que suposen els canvis en favor d’unamobilitat sostenible.

72

DiagnosiLa manca d’aigua a les Balears ha estat i és

un problema de malbaratament d’un recursrenovable, escàs però suficient. La sobreex-plotació dels aqüífers durant dècades, degu-da a una demanda creixent de la poblacióresident i turista, i una política hídrica basa-da exclusivament en l’oferta d’aigua han com-portat que durant les èpoques de sequeraintenses i perllongades els recursos no con-vencionals, com són el transvasament d’aiguades de la península o la dessalinització d’ai-gües salobres, hagin estat les úniques políti-ques de gestió duites a terme.

En els darrers decennis, les demandes esta-cionals que ha generat el turisme han pro-vocat uns desfasaments entre la disponibili-tat i la demanda d’aigua. El proveïment urbàdurant les demandes puntes o estacionals haestat un dels principals problemes en la ges-tió hídrica balear. El creixement accelerat icontinu, sobretot a Mallorca i a les Pitiüses,ha afegit més pressió sobre els recursos sub-terranis, que s’han vist sobreexplotats i sali-nitzats; les èpoques de sequera, normals a unclima mediterrani, han afegit més pressiósobre els aqüífers i els han portat a una situa-ció de forta degradació. Però no només haestat l’ús urbà el més important en l’explo-tació del recurs. Durant els anys 70, 80 i 90l’agricultura de regadiu representava les duesterceres parts de l’aigua consumida.Al finaldels 90, l’abandonament de les superfícies deregadiu per causes de la política agrària euro-pea i de la reducció en el nombre d’agricul-tors provoca un descens en el consum,peròl’agricultura deixa una marca a través de lacontaminació per nitrats a moltes unitatshidrogeològiques.

A mitjans dels anys 90, la demanda d’aiguaa les Balears per a tots els usos era superiorals 290 hm3 de recursos naturals utilitzables.Des d’aquell moment, la construcció de des-saladores va ser l’única política hidràulica.Malgrat això, l’any 1999 marcarà un abans iun després en el problema de l’aigua a lesBalears. La forta sequera que varen patir lesIlles va fer que l’aigua fos un tema de debatciutadà i que per primera vegada es parlàsde la gestió de la demanda i d’una nova cul-tura de l’aigua. Les campanyes de sensibilit-zació i un Pla d’emergència per afrontar lasequera permeten reduir el consum urbà.Però la forta sequera i la por de no poderproveir una població resident i turista moltelevada durant els estius de 1999 i 2000,deixa una herència de sis dessaladores i tresmòduls de dessalinització amb una capacitatpotencial de dessalació de 50 hm3/any (7,3hm3 a Eivissa i Sant Antoni, 0,75 aFormentera i 41,7 hm3 a Mallorca - 27 hm3

d’aigua de mar i 14.7 hm3 d’aigües salobres).Dos anys més tard, uns valors de precipita-cions per damunt de les mitjanes han posatde manifest l’excessiva capacitat de dessala-ció instal·lada a Mallorca. L’aigua dels pous,de les fonts i dels embassaments, més bara-ta i fàcil d’extreure, ha provocat una reduc-ció en la producció d’aigua dessalada peròno allibera continuar pagant-ne el costambiental i econòmic.

Avui, a les Balears, les dotacions mitjanesd’aigua per al consum urbà es troben perdamunt dels 310 l/hab/dia. L’excés del con-sum turístic i els usos exteriors privats, comjardins i piscines, provoquen un creixementcontinu, any rera any, que no sempre és atri-buïble a un augment de la població. El canvi

d’hàbits de malbaratament d’aigua entre lapoblació és una tasca que s’ha de fer demanera constant i té uns resultats a mig illarg termini. Les campanyes publicitàries ieducatives que s’han desenvolupat perquèconscienciar la població sobre el problemasón una aposta molt important.També la cre-ació d’un Fòrum de l’aigua per a cada illa per-met conèixer-hi els problemes de l’aigua idebatre’ls entre tots els sectors de la ciuta-dania. Hi ha altres projectes que permetenl’aprofitament del cabal sobrant de les des-saladores i que juntament amb la gestió delsdos embassaments de Mallorca han permèsla injecció d’aigua a l’aqüífer de s’Estremera.El futur aprofitament de sa Costera i l’artè-ria transversal de distribució d’aigua cap a labadia nord podria solucionar els problemesde proveïment, però no d’increment de lademanda urbana en aquella zona.A Eivissa,la interconnexió de les dessaladores millo-rarà el proveïment d’aigua a l’illa.

A les Balears, el repte d’un ús sosteniblede l’aigua exigeix una gestió integral del ciclehidrològic. Per millorar l’eficiència en l’ús delsrecursos renovables, s’ha d’actuar directa-ment sobre la demanda i minimitzar la uti-lització dels recursos hídrics. Gestionar ambmés eficiència el recurs no implica compro-metre el benestar.

Principis rectors i objectius1. Millorar el coneixement sobre el cicle

de l’aigua a les Illes Balears. És necessa-ri disposar d’una estadística que per-meti conèixer amb exactitud els recur-sos disponibles (quantitat i qualitat), lesextraccions, les pèrdues en la distribu-ció i el consum final per a cada ús.

CAP A UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

2. Fomentar el coneixement sobre el cicle de l’aigua i les pràcti-ques de bon ús entre tots els ciutadans és la fórmula per evi-tar i solucionar conflictes. Informar els usuaris sobre les tec-nologies disponibles per reduir la contaminació i el consumd’aigua (en els sectors domèstic, agrari i industrial). Els comp-tadors, que permeten mesurar el consum, són els elementsessencials per gestionar la demanda d’aigua.

3 Coordinar un conjunt d’actuacions amb uns programes degestió de la demanda a fi de reduir la demanda d’aigua i millo-rar l’eficiència en l’ús dels recursos disponibles. D’aquestamanera, es pot augmentar la garantia de proveïment sensehaver d’augmentar l’oferta de les dotacions d’aigua. Els pro-grames de gestió de la demanda han d’actuar sobre 4 quatreblocs: infraestructures, estalvi i conscienciació, eficiènciahidràulica i substitució de recursos.

4. Apostar per l’ús ecològic de l’aigua. La natura necessita l’aiguaa través de les diferents fases del cicle. L’aigua que corr perles fonts i els torrents i que finalment surt a la mar no és unaaigua que es perd, sinó que compleix unes funcions dins delsistema natural.

5. Impulsar la implantació de la depuració terciària de les aigüesresiduals.Aprofitar la reutilització, segons el nivell de depura-ció de les aigües, per a regadiu, jardins públics, parcs, campsde golf, aplicacions industrials i la recàrrega d’aqüífers.Potenciar la implantació de la xarxa de distribució d’aigüesdepurades en el sector domèstic i turístic.

6. Minimitzar la dependència de la dessalinització. Els avençostecnològics han permès una reducció en el consum i l’emissióde gasos de les plantes de dessalinització, però l’elevat costeconòmic i sobretot l’ambiental (consum d’energia no reno-vable i contaminació) fan que la dessalinització sigui la darrerasolució que s’ha d’utilitzar en la gestió de l’aigua.

Propostes i línies d’acció• Coordinar els estudis sobre el cicle de l’aigua, i obtenir i

aprofitar les dades entre els diferents organismes i institu-cions.

• Establir l’obligació legal de mesurar els consums d’aigua ambcomptadors individuals en els usos urbans i facilitar-ne eco-nòmicament i administrativament la instal·lació.

• Fixar uns sistemes de control en les extraccions i en les con-cessions d’aigües. Instal·lar cabalímetres a les boques delspous i a l’entrada i sortida dels dipòsits.

• Reduir les pèrdues en les xarxes de distribució mitjançant elmanteniment, les reparacions, les substitucions i els progra-mes de detecció de fuites. Instal·lar comptadors a la xarxa

per controlar-les i gestionar-les. Fixar l’objectiu de rebaixarles pèrdues a un 15%.

• Reduir la demanda domèstica d’aigua intentant estabilitzar-la.Incrementar les campanyes informatives i educatives quefomentin un ús més racional de l’aigua. Facilitar als usuarisl’adquisició d’equips economitzadors. Potenciar els 160l/hab/dia com una dada de consum domèstic sostenible.

• Estudiar les tarifes de l’aigua a cada municipi i modificar-nel’estructura a fi d’establir uns preus dissuasius per als gransconsumidors. És essencial comptar amb la participació delsusuaris en el procés del canvi de tarifes.Tarifes progressives apartir dels 160 l/hab/dia per així assegurar a tothom l’accés alrecurs i Evitar els consums sumptuosos.

• Fer auditories sobre l’ús de l’aigua i aplicar uns programeseducatius de formació entre els grans consumidors per opti-mitzar-ne l’ús. Establir uns crèdits tous per a la incorporacióde noves tecnologies de l’aigua a la indústria i a l’agricultura.

• Dotar econòmicament i executar el projecte de gestió de lademanda que preveu el Pla hidrològic de les Illes Balears.

• Finalitzar el projecte d’inversions del Pla de reutilització d’ai-gües depurades per a reg agrícola. L’aplicació de tot el Plapermetria passar dels 16 hm3 utilitzats actualment als 43hm3/any.

• Protegir les aigües subterrànies d’un ús abusiu i poc sosteni-ble. Caracteritzar els aqüífers amb uns polígons de proteccióen què s’apliquen uns controls sobre les extraccions, la recà-rrega, l’evolució de l’explotació, les activitats que el podenafectar, les fonts de contaminació difusa i puntual, la qualitatde l’aigua i els ecosistemes terrestres que en depenen.

• Recuperar els aqüífers sobreexplotats amb una reducció deles extraccions i la recàrrega artificial (infiltració d’aigua flu-vial, recàrrega des d’altres aqüífers o amb injeccions d’aigüesdepurades o dessalades).Així, es podrà assolir un nou equili-bri en el sistema d’aigua subterrània que en permeti les sorti-des naturals (brolladors, cabal base de torrents, pas a altresaqüífers, etc.).

• Utilitzar els aqüífers per gestionar les sequeres. Recarregarels aqüífers durant les estacions més humides i utilitzar-loscom a embassaments subterranis per a futurs anys secs, sem-pre que això no representi un perill per a l’aqüífer.

• Aplicar la normativa vigent, determinada pel Pla hidrològic deles Illes Balears (Resolució 28 de maig de 2002, BOIB núm.77 de 27 de juny de 2002) i vetllar perquè es compleixi.

75

2 Aquest capítol del Pla d’acció per a la sosteniblitat s’ha elaborat a partir de l’Estratègia Balear d’Educació Ambiental que impulsa la Direcció General de Mobilitat iEducació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient. El resum que ha elaborat Aina Llauger s’ha redactat a partir de l’esborrany que va entregar la Comissió de Redaccióel mes de maig de 2002. Integren aquesta comissió: Albert Catalan, Miquel Catany, Antònia Llabrés, Aina Llauger, Marià Marí, Xesca Martí, Natàlia Moll, Guiem Orfila, GuillemRamon, Miquel Rayó i Núria Valverde.

DiagnosiDurant el procés d’elaboració de

l’Estratègia Balear d’Educació Ambiental es vaelaborar un diagnòstic de l’educació ambien-tal a les Illes Balears. En aquest treball, elabo-rat entre els anys 2000 i 2002, s’hi varen inven-tariar i analitzar les entitats, els programes iels recursos d'educació ambiental de les IllesBalears. Les principals conclusions es presen-ten resumides de manera esquemàtica:

Temes. Els continguts més repetits són unreduït nombre de temes, com són l’aigua, elsresidus i la biodiversitat (espais naturals, florai fauna); altres els segueixen a una certa dis-tància (consum, energia, la mar). El més pre-ocupant és que els temes bàsics des del puntde vista ambiental s’incorporen poc en elsprogrames d’EA: territori, urbanisme, turis-me, transports i canvi climàtic.

Principals agents de l'EA ales Illes

- El sistema educatiu, per raó de latasca contínua del professorat i l'elevatnombre d'usuaris, amb dedicació com-pleta a l'educació.Així i tot, les diferèn-cies entre uns centres i els altres, ientre l'actuació dels diferents profes-sors, són abismals.

- Les conselleries de medi ambient id'educació, pel que fa als programes,recursos i equipaments que gestionen iperquè tenen el personal específic.

- El GOB, l'entitat ciutadana amb més tra-dició i més implantació, que arriba a unpúblic molt ampli, divers i tracta la majordiversitat de temes i estratègies d'EA.

- Sa Nostra, Caixa de Balears, entitatprivada que destaca per damunt de la

resta pels programes, recursos, equipa-ments propis, personal, nombre i diver-sitat de destinataris i d'iniciatives (acti-vitats escolars, equipaments, beques,revistes, col·leccions de llibres, jorna-des...), com també col·laboracions ambaltres entitats.

- Consells insulars: els tres consellsinsulars desenvolupen una tasca impor-tant i creixent en matèria d'EA. El casd'Eivissa i Formentera és més recent,però s'ha de destacar que tracta temespoc habituals com ara el medi marí, l'e-nergia i la mobilitat. En el cas deMallorca, a més del suport i finançamentd'activitats d'associacions, hi destaca lacampanya Mallorca recicla, per la implan-tació i diversitat de destinataris.AMenorca, hi destaquen l'entitat vinculadaal Consell, l'Observatori Socioambiental,i les iniciatives en relació amb laReserva de la Biosfera.

- Ajuntaments: encara que entre elsajuntaments hi ha una gran diversitat derealitats en relació amb la d’EA (des delsque fan programes permanents i tenenuna infraestructura i personal propis, alsque fan iniciatives puntuals o no en fancap), considerats en conjunt són, sensdubte, uns dels principals promotors deprogrames d'EA. En destaquen els casosde Palma, Calvià, Maó, Eivissa,Alcúdia,Artà i Puigpunyent.

- Mitjans de comunicació: aquí elstemes ambientals són omnipresents;l’urbanisme, el territori, els transports,l'aigua, els espais naturals, la contamina-ció són sovint les qüestions més desta-cades de la informació local. Són la prin-cipal font d'informació sobre medi

ambient, i a vegades l'única, per a lamajor part de la població.

- UIB: les seves possibilitats d'actuaciósón encara més àmplies, però s'ha dedestacar que aquí s'imparteixi formaciósobre medi ambient i educació ambien-tal i es duen a terme investigacions (eneducació ambiental, economia ambien-tal, dret urbanístic, territori, sostenibili-tat, ecologia, medi marí, canvi climàtic).

- Sector turístic: encara que l'educaciói la formació ambiental no s'hagin gene-ralitzat en tot el sector, atesos la relle-vància que tenen a les Illes i el caràcternovedós i dinàmic, val la pena destacarla formació ambiental de treballadorsque estan impulsant moltes empresesturístiques, les iniciatives de sensibilit-zació adreçades als clients i l'aplicacióde mesures de gestió ambiental enempreses turístiques.

Destinataris. Hi ha dos col·lectius quedestaquen per damunt de la resta: el sistemaeducatiu i el que anomenam "públic en gene-ral". Les actuacions adreçades a altres sectorssón més reduïdes: estudiants universitaris i deformació professional, sector turístic, perso-nal de l'administració, professionals, empresa-ris, etc. El punt feble són les escasses inicia-tives adreçades a col·lectius estratègics:el sector de la construcció, els pagesos i elsempresaris agrícoles, els tècnics i polítics del'administració, els periodistes...

Tipus de programes i recursos. Unsdels recursos més nombrosos són les publi-cacions didàctiques, els itineraris i els tallersper als escolars, i també les publicacions divul-gatives lligades a campanyes per al gran públic

EINES BÀSIQUES PER A LA SOSTENIBILI-TAT : EDUCACIÓ, COMUNICACIÓ I INFOR-MACIÓ AMBIENTAL.

76

(fullets, cartells, adhesius, etc.). En un segonterme trobam els equipaments: se n'hancomptabilitzat 55 a espais naturals, aules denatura, centres d’EA diversos. També sónabundants els cursos de formació, les jorna-des, els seminaris, les conferències i similars.En un tercer graó hi trobam la publicació dellibres, tant divulgatius com especialitzats, lautilització de la publicitat i els programes devoluntariat. En darrer terme, destaca l’escas-sesa de recursos audiovisuals i multimèdia, iespecialment és un punt feble a les Illes lamanca d'un servei d'informació, docu-mentació i atenció al públic en matèriade medi ambient.

Coordinació. Una de les principals man-cances és la falta de coordinació entre totsels implicats amb l'EA. Hi ha, fins i tot, casosde contradiccions de missatges, desaprofita-ment de recursos i desconeixement muturealment preocupants.Així i tot, són molt fre-qüents les col·laboracions i les actuacionsconjuntes puntuals entre diverses entitats.

Altres conclusions de tipusgeneral:

- Sovint es duen a terme actuacions aïlla-des d'EA (una publicació, un materialdidàctic, una activitat puntual, etc.), queno responen a uns programes com-plets, planificats i vinculats a interven-cions de gestió, de conservació delmedi o de resolució de conflictessocioambientals específics. Hi mancasovint una visió a llarg termini i una ava-luació de les intervencions; l'avaluacióencara n’és una matèria pendent.

- Proliferen moltes iniciatives que s'ano-menen d'educació ambiental i que nocompleixen els requisits mínims. Hi hauna mancança d'homologació i unagarantia de qualitat dels programes oequipaments.

- L'educació ambiental està poc integradaen la política i en la gestió ambiental.No és considerada normalment com ainstrument de gestió ambiental en elsplans, les lleis, etc. És més freqüent que

els programes d'EA es desenvolupin aposteriori d'una intervenció política ouna decisió de gestió, que no que s'inte-gri en el procés complet de planificació.

- L'EA s'entén més com a procés dedivulgació de coneixement i de promo-ció de comportaments concrets que nocom a estratègia per aconseguir la par-ticipació i la implicació social en la ges-tió adequada del medi.

- En general, és escassa la investigació enmatèria d’educació ambiental i gairebéno se li dóna suport.

Principis rectors i objectius1. Contribuir a la construcció d’un nou

model de societat basat en els principisde la sostenibilitat. L’educació ambien-tal és i ha de ser un instrument a favord’una forma de vida sostenible, potserl'única cosa que assegura resultats allarg termini.

2. Donar suport al desenvolupamentd’una ètica ambiental que promogui lacomprensió, la gestió i l’ús respectuósdel medi i dels recursos des d’unaperspectiva racional, equitativa i solidà-ria, i afavorir l’extensió de pràctiques iestils de vida sostenibles.

3. Facilitar la comprensió dels processosambientals en connexió amb elssocials, econòmics i culturals, i cons-cienciar la població de la diversa pro-blemàtica que afecta tant el propientorn com el conjunt del planeta, ambuna especial consideració de les rela-cions entre ambdós àmbits, local iglobal.

4. Capacitar les persones en les estratè-gies d’obtenció, l’anàlisi crítica, l’ela-boració i comunicació de la informa-ció ambiental, i sobretot en l’anàlisiconstructiva dels conflictessocioambientals, en la recerca demo-cràtica d’alternatives i en la presa dedecisions, individuals i col·lectives,orientades a resoldre’ls.

5. Fomentar la motivació i les vies per ala participació activa, compartida i

responsable de persones, col·lectius,institucions i empreses en els afersrelacionats amb el medi.

6. Contextualitzar les iniciatives d’edu-cació, comunicació i informació ambien-tal a la realitat geogràfica, ambiental,social, econòmica i política de les IllesBalears sense perdre de vista el contextglobal del planeta.

7. Fonamentar científicament deforma rigorosa els continguts i lesmetodologies de les iniciatives d’educa-ció, informació i comunicació ambien-tal, sempre tenint en compte el caràc-ter interdisciplinar de la problemàticaambiental.

8. Avaluar i fer uns seguiments de les ini-ciatives d’educació, comunicació i infor-mació ambiental, tant pel que fa als pro-grames i recursos com als resultats.

Propostes i línies d’acció• Potenciació de la participació en el

Fòrum d’educació ambiental de lesIlles Balears com a àmbit per a la comu-nicació, el debat i l’impuls d’iniciativesde l’EA.

• Desenvolupament al màxim de lacoordinació entre les institucions,entitats i associacions que duen opoden dur a terme projectes, progra-mes i accions d’EA.

• Creació i adequació d’un Centred’Informació i DocumentacióAmbiental de les Illes Balears.

• Planificació amb criteris socials, ambien-tals i geogràfics dels equipaments irecursos d’EA, i assignació dels recur-sos necessaris per crear-los, mantenir-los i actualitzar-los.

• Elaboració i dotació d’un pla d’accióper a la implantació i avaluació del’Estratègia Balear d'Educació Ambiental.

CIUTADANIA• Promoció del voluntariat ambiental.• Promoció de l’EA dins les associacions.• Millora i increment dels coneixements

sobre medi ambient dels ciutadans.

77

• Difusió transparent de la informacióambiental.

• Col·laboració i participació en la resolu-ció dels problemes ambientals.

• Promoció i desenvolupament de cam-panyes i activitats d’EA per als ciutadans.

• Promoció de la participació ciutadanaen la gestió ambiental.

• Promoció de la responsabilitat ambien-tal en la vida quotidiana.

• Col·laboració i coordinació amb altresassociacions, i amb l’administració.

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA• Creació del Centre d’Informació i

Documentació Ambiental.• Creació o reforç de les unitats adminis-

tratives d’EA.• Elaboració d’un pla integral de formació

i comunicació ambiental permanent perals treballadors de l’administració.

• Establiment de vies de comunicacióentre tots els departaments de l’admi-nistració, i entre les diferents adminis-tracions.

• Promoció de l’acreditació i el control dequalitat dels projectes, programes irecursos d’EA.

• Elaboració d’un pla director d’equipa-ments d’EA.

• Foment i qualificació de l’activitat pro-fessional en EA.

• Integració de les tasques educatives,comunicatives i participatives en la ges-tió dels espais naturals protegits i elsrecursos.

• Impuls dels plans de R+D+I en el campde l’EA.

• Subministrament d’informació a laciutadania en temes de medi ambient isostenibilitat.

• Atorgament d’ajudes i subvencions al’EA i la comunicació ambiental.

• Promoció i millora de la coordinacióentre l’administració i els diferentsmarcs d’acció per desenvolupar activi-tats d’EA.

• Afavoriment de la participació social enla política i gestió ambientals.

SOCIOECONÒMIC• Creació de departaments o nomena-

ment de responsables de formació i ges-tió ambiental a les empreses.

• Incorporació de la dimensió ambientalen la formació inicial dels treballadors.

• Formació de tots els professionals peradequar-ne l’activitat als principis de lasostenibilitat i impulsar la gestióambiental a les empreses.

• Promoció de la comunicació, la difusió il’intercanvi d’experiències de formació igestió ambiental entre les empreses i elsprofessionals.

• Impuls del reconeixement professional ila regularització laboral dels professio-nals d'EA.

• Consolidació i millora de la qualitat dela feina de les empreses d’EA.

• Promoció de la informació, comunicaciói col·laboració dels consumidors i usua-ris en matèria de medi ambient.

SISTEMA EDUCATIU•Adaptació de l’organització escolar perquè

es puguin dur a terme experiènciesd’EA.

• Adequació de l’administració educativaa les necessitats que deriven del desen-volupament de l’EA als centres educa-tius.

• Incorporació de la formació ambiental ala formació inicial i permanent del pro-fessorat d’educació infantil, primària isecundària.

• Promoció de l’EA a l’activitat dels cen-tres de professors/res.

• Incorporació de continguts d’EA alcurrículum de l’educació infantil, primà-ria i secundària.

• Incorporació dels continguts ambientalsals diferents estudis de formació profes-sional.

• Col·laboració de l’administració, delspares i del personal no docent en l’EAque es desenvolupa en els centres.

• Potenciació i millora de l’oferta d’activi-tats, equipament i recursos d’EA per alscentres educatius.

UNIVERSITAT• Compromís de la Universitat de les Illes

Balears en la gestió i la formació ambcriteris ambientalment sostenibles.

• Impuls a la implantació d’estudis univer-sitaris de temàtica ambiental.

• Incorporació de la formació ambientala la formació inicial dels estudiantsuniversitaris.

• Incorporació de la formació ambiental ala formació del personal d’administraciói serveis i de les empreses contractades,del personal docent i investigador.

• Contribució a la sensibilització ambien-tal de tota la comunitat universitària ide tota la societat de les Illes.

• Incorporació d’hàbits d’usos sosteni-bles dels recursos en tots els usuarisdel campus.

• Incentiu de la investigació en temàticaambiental i EA per part del PDI.

• Promoció del reciclatge i la formaciópermanent en temàtica ambiental delsdiferents col·lectius de treballadors iprofessionals.

• Incorporació de la formació ambiental ala formació inicial dels futurs educadors.

MITJANS DE COMUNICACIÓ• Millora de la qualitat i la quantitat de la

informació ambiental.• Incorporació dels temes ambientals en

la formació inicial dels periodistes.• Ajuda i impuls de la formació perma-

nent en medi ambient dels periodistes.• Compliment del dret d’accés a la infor-

mació ambiental des de les administra-cions, empreses i associacions.

• Seguiment i avaluació de la informacióambiental als mitjans de comunicació.

• Difusió d’informació específica sobre elmedi ambient de les Illes Balears.

• Facilitació de l’accés a la informacióambiental a través de la xarxa Internet.

78* Aquest apartat analitza qüestions que ja s’han tractat al llarg del document. Aquí s’intenten presentar alguns elements de debats sobre la fiscalitat en general i sobre

alguns aspectes concrets.

DiagnosiA les Illes Balears, encara que l’activitat

turística ha estat el principal motor de crei-xement econòmic i de millora de la qualitatde vida de la població, també ha implicatunes grans càrregues o uns impactes ambien-tals i socials, com ara la urbanització, lamanca de recursos hídrics, l'excessiva gene-ració de residus, el consum d'energies fòs-sils, etc.; uns impactes lligats a la societat del'oci que impliquen un augment considera-ble de les necessitats sumptuoses.

El sistema actual de preus no preveu elscostos socials ni ecològics dels productesni dels processos econòmics. Per això, ésnecessari disposar d’uns mecanismes percorregir tot un seguit de "preus mentiders"que no internalitzen els costos socioam-bientals. Resulta, per tant, imprescindibleassegurar que els preus reflecteixin millorl'autèntic cost i que els que paguen són elsque produeixen el dany al medi ambient ino el conjunt de la societat, fent així refe-rència a un dels principis fonamentals de"qui contamina paga" dins el marc del SisèPrograma d'acció comunitari en matèria demedi ambient.

Així, l’Estratègia Europea per a un desen-volupament sostenible estableix com a prio-ritat la de “fixar preus reals que constituei-xin un senyal per a les persones i les empre-ses, amb una reforma per aconseguir preusrealistes”. Es tractaria, per una banda, desuprimir subvencions que fomenten l’úsinnecessari de recursos naturals i determi-nar el cost de la contaminació i en algunscasos s’haurien de finançar amb doblers

públics serveis que no es prestarien senseel finançament. Per dur-ho a terme, es dona-rà prioritat en les actuacions polítiques ipropostes legislatives que en els planteja-ments de mercat suposin incentius en matè-ria de preus.

A fi de solucionar els impactes del modeleconòmic, és necessari adoptar un enfoca-ment més estratègic que indueixi els canvisnecessaris en els nostres models de pro-ducció i consum. En aquest sentit, s'hauriend'explotar al màxim aquells instruments imesures de caire fiscal que siguin aplicablesal nostre arxipèlag i d'aquesta manera influirno tan sols sobre les decisions que prenenels distints actors de la societat de les Illes,sinó també sobre els seus comportaments,penalitzar les activitats desequilibradores ipremiar les actuacions positives de cara almedi ambient.

Aquests instruments de política fiscal sónels tributs mediambientals, que poden serimposts o taxes, segons que els fons es des-tinin a corregir o no allò que es grava.A lavegada, aquests tributs poden tenir un caràc-ter incentiu o regulador (en lloc de teniruna finalitat recaptadora persegueixen modi-ficar el comportament dels agents econò-mics), o tenir un caràcter recaptador o fis-cal (no obstant això, aquests poden tambégenerar incentius). En aquest sentit, el fet queels imposts mediambientals poden a la vega-da generar incentius i elevades recaptacionsés la base de les propostes a favor de l'ano-menada "reforma fiscal ecològica" (d'araendavant, RFE).

Una RFE pròpiament dita només és pos-sible si hi ha el que s'anomena un "doble divi-dend", que consisteix a pujar els impostsmediambientals a la vegada que es reduei-xen els imposts que graven el treball, l'estal-vi i les contribucions a la seguretat social. El"doble dividend" estaria constituït per lamillora del medi ambient com a primer divi-dend, i per la millora del sistema fiscal, coma segon.

Aquesta reforma es basarà a aplicar unesmesures que elevin el preu dels recursosmés contaminants i no renovables, amb laintenció de desincentivar-ne l’ús, alhora queafavorir el desplaçament cap als recursos iles alternatives energètiques renovables.Ambla fixació d’unes taxes o uns imposts als pro-cessos més contaminants es pot també des-incentivar-los i reorientar-los cap a uns altresmés respectuosos amb el medi ambient.

El problema del nostre sistema fiscal ésque grava "béns" (treball, innovació, segu-retat), coses que en principi són desitjables,en lloc de gravar "mals" (residus, ús derecursos naturals i energètics…). Una refor-ma ecològica dels imposts consisteix a reduirla tributació sobre "béns" i transferir-la sobre"mals". Cal destacar que en aquest terrenyno només pot ser important la creació denoves figures tributàries sinó també, o fins itot encara més, l'ambientalització de tributsja existents.

A les Illes i a l’Estat espanyol en general,la presència de la dimensió mediambientalen el sistema tributari és més bé reduïda, perla qual cosa resulta convenient i prioritari

PER CORREGIR EL “PREU INJUST”: UNAREFORMA FISCAL ECOLÒGICA*

79

estudiar la possibilitat d'incorporar-la d’unamanera decidida. L’escassa aplicació d'ins-truments econòmics i fiscals en l’àmbitnacional i autonòmic, no només és con-gruent amb una política ambiental tímida,sinó que també es deu a una rigidesa estruc-tural del sistema fiscal de l'Estat espanyol,que no permet incorporar amb agilitat cer-tes figures tributàries avançades que tinguinuna finalitat més ambiental i un caràcterextrafiscal.

La necessitat d'una RFE a les Illes Balearsestà fora de tot dubte. El fet d’introduir-lapot servir per fer més fàcil i ràpida la tran-sició cap a una manera de viure i consumirecològicament més sostenible. No obstant,s’ha de tenir en compte que l’adopció demesures i correccions fiscals no són sufi-cients per a resoldre els conflictes socio-ambientals.Aquestes mesures s’han d’en-tendre com a complementàries a les granslínies polítiques i estratègiques.

Principis rectors i objectius1. Assumir els compromisos del Sisè

Programa marc de la UE i del’Estratègia Europea per a laSostenibilitat, com són:• Aconseguir per al 2020 que els pro-ductes químics només es produeixin iconsumeixin de tal manera que nogenerin repercussions negatives en lasalut i el medi ambient.

• Aconseguir per a l'any 2010 un per-centatge de la producció d'electricitatdel 12% a partir de fonts renovables.

• Reduir les emissions a l'atmosfera degasos d'efecte hivernacle en una mit-jana de l'1% anual dels nivells de1990, fins a l'any 2020.

• Transferir l'ús del transport percarretera al ferrocarril. Que la quotade transport per carretera el 2010no sigui superior a la de 1998

2. Disposar de la gestió fiscal completa,

reclamar una major quota de descen-tralització respecte del sistema fiscalcentral, que esdevé un dels principalsobstacles per a la RFE.

3. Traspassar un 10% més del total d'in-gressos fiscals des dels usos laboralsals usos mediambientals d'aquí al 2010.

4. Retirar o reformar les subvencionsperjudicials per al medi ambient d'aquíal 2012 i assumir els acords de laCimera de Johannesburg (Rio+10).

5. Implantar unes mesures per afrontarqualsevol possible conseqüència socialnegativa.

6. Incorporar uns incentius fiscals per a laprotecció del medi ambient.

7. Introduir un pagament per l'ús delpatrimoni comú de la humanitat.

8. Aprofundir i millorar la transparènciade la informació fiscal.

9. Aplicar unes mesures de controlsobre els moviments de capital.

Propostes i línies d'acció• Proposta de Balears com a “regió

pilot” dins la UE per aplicar un projec-te complet de RFE. Quan parlam deRFE, ens referim a un model de reformaintegral en què els imposts ambientalstenen una funció rellevant i es combinenels objectius economicofiscals i elsambientals. Un model que, a més de laincorporació de noves figures ambien-tals per substituir parcialment la imposi-ció personal directa, exigeix l’adaptaciódels tributs actuals als nous argumentsambientals i l’aplicació de sistemes com-pensadors per contrarestar potencialsriscs distributius i de competitivitat.

• "Reciclatge" dels imposts (aquestses tornen completament als contri-buents).Així, el pes dels impostsmediambientals serà d'un 10% més deltotal d'ingressos fiscals, mentre que elsimpostos laborals representaran un10% menys.

• Manteniment de la "pressió fiscal", jaque la recaptació generada amb elsnous impostos ecològics va dirigida ala reducció d'impostos laborals.

• Producció d'un doble dividend: en pri-mer lloc, una millora significativa de laprotecció del medi ambient, gràcies auna internalització dels costosexterns; en segon lloc, una oportunitatde reduir els imposts laborals ambla finalitat de fomentar la feina. Lareducció d’imposts que gravin la feinacom les contribucions a la seguretatsocial dels empleats redueix els costosde les empreses que generen treball iaixí en millora la competitivitat.

• Compensació a les llars a través debeneficis socials o desgravacionsfiscals amb els ingressos generats mit-jançant els imposts mediambientalsque elles mateixes paguen.

• Remodelació dels tributs actuals ointroducció de nous tributs de maneraprogressiva, que tinguin un vertadercaràcter mediambiental. Les figuresclau d'afectació podrien ser: aigua, resi-dus, territori, energia, transports, ferti-litzants i pesticides, modificació del’impost sobre estades turístiques.

• Modificació de l’estructura de preus del'aigua, de manera que es diferenciïnels consums més bàsics i els consumssuperflus; establiment d’uns preusassequibles per als primers i uns preusmolt més elevats per als usos majors isumptuosos, com ara els camps degolf, els parcs i les piscines.

• Increment del preu de l'energia, demanera que els consumidors, quanvegin en els comptes d'electricitat quecontaminar l'atmosfera amb el petrolique escalfa les seves cases resulta moltmés car que instal·lar-hi aïllants i ener-gies renovables, canviaran el compor-tament a favor del medi ambient.

• Establiment d'una tarifa d'aigua i

80

energia específica per als establi-ments turístics o activitats industrialsmés elevada i estrictament proporcio-nal al consum. S’hi hauria de tenir encompte el nombre de places de cadaestabliment i d’acord amb això dife-renciar també segons els nivells deconsum.

• Introducció de taxes segons els resi-dus sòlids urbans que cada casagenera, a fi d'incentivar la societat adisminuir la quantitat de residus pro-duïts i, en conseqüència, el danymediambiental que provoquen.

• Aplicació d'un tipus de gravamen sobreels residus sòlids no urbans en elmoment de dipositar-los en abocadorsi plantes incineradores, segons el pes idiferent per a cadascuna d'aquestesdues destinacions.

• Establiment d'un impost o taxa quegravi l’eliminació de residus tòxics iperillosos segons el pes i les caracte-rístiques de toxicitat dels residus.

• Implantació d'una taxa sobre envasosno retornables de begudes i altresproductes d'un sol ús.Aquest tributes justifica en la mesura que incentivila producció de béns més duradors ireutilitzables, gairebé sempre mésrecomanables que els d'un sol ús. Elsfons recaptats es podrien destinar afinançar el reciclatge de residus.

• Establiment de figures tributàries quegravin l'especulació immobiliària ique afectin sobretot la construccióturística, la no turística, la no hotelera iles segones residències en sòl rústic, acausa de l'elevada demanda de novesinfraestructures que comporta, coml'asfaltat de sòl rústic, l'increment de ladistribució d'aigua i energia, etc.

• Discriminació negativa a través del'impost de béns immobles dels habi-tatges no destinats a residència habi-tual. Pujar el tipus impositiu a tots els

habitatges i donar subvencions o béreduir l’IBI als ocupats (possibilitatdirectament recollida en la nova Lleid'hisendes locals).

• Transformació de l'estructura depreus de l’energia amb un impostsobre el carboni (considerant queun impost sobre el carboni equival aun impost sobre les emissions deCO2) amb uns tipus impositius dife-rents segons el contingut de carbonide cada combustible (3).

• Establiment d'un llindar per davall delqual no s’hagi de pagar l'impost per unconsum energètic mínim.

• Introducció d'un impost sobre lesemissions de vehicles de motor quesubstitueixi l'impost de matriculació, ala vegada que l'impost de circulació espodria modificar d'acord amb els cri-teris d'aquest nou tribut.Així, es pena-litzarien la compra i la conducció devehicles menys eficients en termes dequilometratge recorregut per unitatde combustible utilitzat i que generenles majors emissions contaminants.Com més consum de combustible imés cilindrada tingués el vehicle,major seria el tipus impositiu que se liaplicaria.

• Augment del preu de la benzina afi d'incentivar la població a utilitzarmenys el vehicle privat, ja que hi ha elperill que una vegada pagat l'impostsobre emissions de vehicles de motor,no es modifiquin els incentius a dismi-nuir la utilització del vehicle.

• Foment de l'ús de substàncies en l'agri-cultura que siguin més respectuosesamb el medi ambient amb la tributaciósobre els fertilitzants tòxics i elspesticides.Aplicació d'un tipus degravamen més elevat per a les substàn-cies més tòxiques.

• Millora de l'impost sobre les esta-des turístiques ("ecotaxa") amb una

lògica més enllà de la recaptadora quepretengui provocar uns canvis en lesconductes dels visitants i dels gestorsd’establiments turístics.

• Modificació de l'impost sobre lesestades turístiques de manera quees cobri quan els turistes arribin a lesIlles a través dels ports i aeroports i, amés, que la recaptació vagi destinada aafrontar el sobredimensionament deles infraestructures i requerimentsmaterials i energètics de les Illes, aconseqüència de l'activitat turística. Elsestabliments amb bones pràctiques esveurien premiats a través d'incentius iels que no, en canvi, es veurien gravatsnovament.

• Inversió dels fons recaptats amb "l'eco-taxa" en uns programes de qualitatambiental com ara programes d'es-talvi, eficiència i recuperació terciàriade l'aigua usada pel sector turístic agrí-cola i urbà, desplegament massiu detransport públic o contenció del crei-xement urbanístic i edificatori.

• Retirada de totes les subvencions per-judicials per al medi ambient d'aquí al’any 2012 en els distints sectors: ener-gia, transport, indústria, agricultura, edi-ficació i urbanisme.Així s'acaba amb elssubsidis perversos que en granmesura reben el suport dels fonspúblics i que suposen la destrucció delmedi ambient.

• Reforma de les subvencions agrícoles,que s’han de reorientar cap a l’agricul-tura sostenible.

• Introducció de bonificacions socials (ocrèdits fiscals) per afrontar qualsevolpossible efecte "regressiu" de la pujadade les factures principalment sobre l'e-nergia i el consum d'aigua, en les llarsde rendes baixes.

• Aplicació de la "neutralitat de larenda": els ingressos fiscals procedentsde les llars, quan paguen els imposts

81

ambientals es reciclen i tornen a lesllars en forma de reducció d'altresimposts). D'aquesta manera s'evita oatenua el gravar doblement les llars iper tant es redueixen els possiblesefectes nocius d'haver de pagar unimpost ambiental.

• Introducció de mesures que gravin lesactivitats contaminants o incentivinpositivament les activitats reductoresde la contaminació.

• Increment de la inversió en programesmediambientals (I+i+D de tecnologiesmenys contaminants i instruments permillorar l’eficiència energètica) queaccelerin l’efecte de la RFE i que esfinancin amb els ingressos fiscals estal-viats per la retirada de les subvencionsperjudicials per al medi ambient.

• Foment de la inversió en el mediambient a través d’incentius fiscalscom desgravacions (de l'IRPF) exemp-cions o crèdits fiscals.

• Establir un tipus d'IVA reduït per adeterminats productes que perraó de les qualitats mediambien-tals els facin altament desitjables ensubstitució d'altres productes menysrespectuosos amb el medi ambient.

• Canvi del tipus d'IVA aplicat a nousedificis i als reformats, a favor d’a-quests darrers (6).

• Subvenció d’inversions ambiental-ment favorables (plaques solars osistemes de reutilització de l’aigua).

• Introduir un pagament per l'ús de"béns d'accés lliure", com l'espaiaeri i la mar, i de "béns de valor glo-bal" com és el paisatge.Aquests bénsno tenen uns drets de propietat sinóque el lliure accés hi preval. Si s'incre-menta la càrrega d'aquests béns esgeneren uns incentius a reduir la pres-sió mediambiental i s'obtenen uns fonsper finançar-ne la conservació i restau-ració.Aquesta càrrega anirà disminuint

a mesura que ho faci la pressió sobreels recursos naturals.

• Cobrament per l'ús de l'espai aeri a fide crear incentius econòmics a reduirles emissions de CO2 a través de lamillora de tecnologies.A la vegada, lamanera en què s’inverteixi el fonsrecaptat pot generar uns efectes distri-butius desitjables a escala internacio-nal, ja que es poden destinar a afavoriraquells països afectats particularment acausa del dany mediambiental resultantde l'ús de l'espai aeri i que tenen unaescassa capacitat econòmica.

• Implantació d’unes mesures que miti-guin els efectes de la contaminació dela mar mitjançant la imposició d'unatarifa anual als vaixells. La base de lacàrrega s'hauria de determinar d’acordamb una sèrie d'aspectes com ara eltonatge del vaixell, la potència delmotor i el tipus de càrrega transporta-da. Els fons recaptats es podrien desti-nar a la conservació i millora de laqualitat de la mar.

• Detall clar de la destinació dels fonsrecaptats als ciutadans (p.ex. indústriapesada, agricultura, armament, obrespúbliques, benestar social, milloresambientals, etc) a fi que hi hagi unagestió pública transparent i que els ciu-tadans, degudament informats, puguinopinar i incidir sobre on s'invertiranels pagaments. D'aquesta manera, lasocietat civil té l'oportunitat d'optarper una destinació dels seus dinersecològicament desitjable o socialmentmés justa i es converteix en la princi-pal supervisora de les accions que elGovern du a terme.

• Estudi de la possibilitat d’aplicar lataxa Tobin o altres mesures que gra-vin els moviments de capitals de caràc-ter especulatiu. Òbviament, perquèsigui efectiva aquesta mesura no es potimplantar unilateralment a les Balears

sinó, com a mínim, a tot l’àmbit delspaïsos de la UE. Malgrat això, és neces-sari que alguna regió del món prenguila iniciativa per rompre amb la lògicadel "tot o res". Consistiria a fixar unapetita taxa impositora, del 0,1%, sobreles transaccions financeres especulati-ves, concretament les realitzades en elsmercats internacionals de divises queestiguessin dins la "zona Tobin". Per atotes les transaccions de canvi entreles monedes pertanyents a la "zonaTobin", el nivell de l'impost seria mésbaix que l'aplicable entre una monedade la zona i una altra de fora.D'aquesta manera, en primer lloc espodrien reduir, en fer-les menys atrac-tives, les continues compres i vendesde divises que es fan diàriament a canvide milions amb caràcter d'apostesespeculatives. En segon lloc, l'aplicaciód'aquesta taxa generaria a escala mun-dial un important nivell de recursosfinancers, que es podrien destinar aimportants finalitats socials, fonamen-talment en els països del Tercer Món.

• Aplicar d’aquí al 2012 les mesuresadients per evitar l’especulació financera.

823 Decret 123/2002, de 4 d’octubre, sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears

Quan un ciutadà pensa en la realitat del seuterritori, ja sigui en les potencialitats o en lesmancances, sol fer-ho des d'una òptica glo-bal, en què s’accepta que hi ha uns aspectesdifícilment deslligables l’un de l'altre.Per exem-ple, la possibilitat de poder "viure en un lloc tran-quil, net i sense renou" exigeix una coordinaciód'àmbits de temes tan dispars com ara l'urba-nisme, la gestió de residus, la contaminacióacústica, la mobilitat,...Aquesta consciència dela interrelació que hi ha entre els diferentsàmbits que afecten la nostra vida quotidianas'emmarca dins el context de la sostenibilitaten què l'acció ambiental parteix d'una visióholística de la realitat.

El problema sorgeix quan l’administració –l'òrgan que ho gestiona - es regeix per unaestructura segmentada i d'especialitzacióamb una divisió de funcions interna.Això queen un principi podria ser una garantia d’efi-ciència, no deixa de ser una visió jerarquitza-da en què cada departament treballa inde-pendentment sense tenir en compte altrestemes que no li corresponen i no aprofita elpotencial per crear unes sinèrgies positivesque evitarien punts de conflicte.A més d'a-questa segmentació interna de l'administració,la ciutadania també pateix la complexitat deles decisions multinivell - quan la presa dedecisions pot venir donada des de diferentsàmbits de l’Administració estatal, autonòmicao local – i la manca de mitjans que facilitin eldiàleg amb l'administració.Des de sempre s'hadonat per suposat que el sistema democràtic(representatiu) funciona raonablement bésense posar en dubte els paràmetres basats enel poder representatiu elegit a través de leseleccions competitives entre partits polítics.En aquest sentit, l'administració ha utilitzat elsistema “top-down” en l’aplicació de polítiquesamb un plantejament purament jeràrquic, en

què la participació no ha tingut cabuda i finsara ha tingut un paper més per legitimar queno per transformar.

Es planteja així la necessitat de la partici-pació de la ciutadania com a factor clau en laprevenció de conflictes i com a eina essencialper a la transformació de les institucions i dela política en termes de sostenibilitat.En aquestsentit, els ciutadans passen a prendre part enla gestió d’allò que és col·lectiu (res publica)que afecta el conjunt de la societat i li inte-ressa. Però perquè la participació sigui factiblecal disposar d'uns requisits previs com són unaadministració pública democratitzada i una cul-tura participativa de la ciutadania.

A les Illes Balears aquest darrer aspecteresulta conflictiu i difícil d'aconseguir perquèel poble illenc no demostra la capacitat asso-ciativa, d'implicació i de corresponsabilitatnecessàries per adaptar-se als canvis i formar-hi part. L'associacionisme pateix una greu criside valors, fet que genera un baix nivell de cul-tura participativa que repercuteix en el baixíndex de membres actius en el si de les matei-xes associacions; la taxa de voluntaris se situaal voltant d'un 0,867% i els ciutadans no orga-nitzats (multitud silenciosa) - que són pecesfonamentals per a la gestió del canvi- sovintno tenen un accés fàcil a informació transpa-rent i comprensible i han d’esforçar-se perpoder participar activament en la gestió dela sostenibilitat.

Però tot i la dificultat que sembla aconse-guir la fita de la sostenibilitat, a les nostres Illess'ha començat a treballar amb iniciatives orien-tades a produir un canvi tant a l'administraciócom a la ciutadania.Una proposta per al man-teniment de polítiques de desenvolupamentque al mateix temps s'han fet des d’una lògica

participativa, democràtica i preservant elsrecursos naturals ha estat la definició de plansestratègics com són les Agendes locals 21(AL21). A Balears, s’han duit a terme diver-ses iniciatives,de les quals destaquen els muni-cipis de Calvià, l’illa de Menorca amb l’elabo-ració d’un Pla de desenvolupament sostenibled’àmbit insular i la tasca del Govern i els con-sells insulars que ha propiciat que l'any 2003hi hagi 46 municipis que estan implantant o queja tenen una Agenda 21.A fi d'evitar que aques-tes AL21 s'elaborin dins un marc d'adminis-tració segmentada amb manca de participacióreal de la ciutadania, el Govern de les IllesBalears ha aprovat un decret3 amb l’objectiud’afavorir, impulsar i harmonitzar la implanta-ció de l’Agenda Local 21 a tots els municipisde les Illes Balears com a manera per norma-litzar i regular les iniciatives i dotar-les d’unsuport administratiu.

D’altra banda, l'administració balear hacomençat a impulsar uns òrgans multidiscipli-nars com és el Consell Balear de l'Aigua, unsfòrums participatius com el Fòrum de l'aiguaa les Balears i uns mecanismes de participacióciutadana, com és el cas de Menorca amb elstallers EASW per discutir els futurs possiblesper a l’illa.Aquestes iniciatives sorgides en elcamí de la democratització de les estructuressocials són unes propostes de canvi,però enca-ra relativament recents i insuficients per acon-seguir un vertader aprofitament del potencialdel capital social.

Principis rectors i objectius1. Adoptar el principi de subsidiarietat i el

de proximitat, per la qual cosa s’ha d’in-cidir en la descentralització de totesles competències de govern i la transfe-rència a la comunitat autònoma.

2. Transformar les relacions internes a

LA TRANSFORMACIÓ DE L'ADMINISTRA-CIÓ PÚBLICA. LA VEU DELS CIUTADANSEN EL CAMÍ DE LA SOSTENIBILITAT

83

l’Administració pública amb una horitzontalització dels orga-nigrames i incrementar la coordinació entre les administra-cions de diferent àmbit.

3. Renovar la cultura organitzativa de l’administració.4. Treballar amb més transversalitat dins l'administració amb

una visió integrada de les polítiques per aconseguir un alt graude coordinació en les actuacions institucionals

5. Impulsar dues eines que garanteixin a la ciutadania de les IllesBalears el dret a la informació, reclamació i correspon-sabilitat.

6. Fomentar l’actitud exemplificadora de l’administració en lacultura per a la sostenibilitat.

7. Transformar les relacions de l’administració amb l’exterior ambuns mecanismes de participació que impulsin un tipus departicipació de proximitat i pluralista.

8. Impulsar unes polítiques locals amb la consolidació de laimplantació de les Agendes locals 21.

9. Educar per reforçar la cultura de la sostenibilitat.10. Millorar la comunicació entre el teixit associatiu-voluntariat

i l'administració pública.

Propostes i línies d'acció• Aplicar una decisió o òrgan executiu que redueixi la densi-

tat jeràrquica de l'administració i agrupi especialitzacions ambla creació de programes o estructures horitzontals.

• Crear un fòrum de coordinació entre les diferents adminis-tracions per a l'any 2005 a fi de fomentar la sostenibilitat.

• Preveure en la planificació de plans i programes uns mecanis-mes de coordinació amb altres administracions (europeu, esta-tal i local).

• Desenvolupar unes tècniques de gestió com ara les dinàmi-ques de treball amb els treballadors de l’administració: equipsde millora, pluja d’idees, direcció participativa…

• Introduir noves tecnologies de la informació de maneraque se simplifiquin els complexos tràmits en l’interior de l’or-ganització.

• Crear la “finestreta única” com a millora de la qualitat de ser-vei per al ciutadà amb l'establiment d'un punt de contacte entreel ciutadà i l’Administració pública per als diversos tràmits.

• Crear uns grups multidisciplinars i incrementar els siste-mes de coordinació i informació entre polítics i tècnics.

• Elaborar unes avaluacions conjuntes de les polítiquessectorials amb l’objectiu de detectar conflictes potencials,implantar uns processos de mediació en fases preliminars delsprocessos de presa de decisions, detectar possibles sinèrgies idissenyar programes conjunts entre diverses unitats d’unamateixa administració, tot compartint recursos i mitjans.

• Promoure que les diferents parts de l’Administració facin unaanàlisi anual de l’evolució dels principals indicadors de soste-

nibilitat respecte de la seva gestió.• Desenvolupar un marc normatiu a les Balears que faci

extensius els principis i objectius recollits en el ConveniAarhus per augmentar la transparència de la informacióambiental, ampliar l’accés a aquesta i intensificar la participacióde la població en la presa de decisions relacionades amb elmedi ambient.

• Incorporar una fase d’informació pública preliminar enels processos de definició dels plans i projectes, no només enla fase final.

• Promoure un Observatori per a la Sostenibilitat queanualment s’encarregui d’elaborar i analitzar la informaciósocioambiental i també investigui sobre aquests temes.

• Implantar una flexibilitat horària de l'administraciópública d’atenció al públic ampliant l’horari fins a les 18 horesun dia per setmana a fi de facilitar la disponibilitat d’obtenirinformació.

• Millorar els continguts i vertebració de la web del Govern perfacilitar a la ciutadania l'accés a la informació i potenciar elsmecanismes i facilitats de les noves tecnologies a tots elsàmbits de l’administració.

• Crear en el 2005 un observatori o un debat anual on es revi-si l’estat de la democràcia ambiental a les Illes Balears demanera que es pugui saber en quina mesura els drets dels ciu-tadans de les Illes Balears són respectats.

• Crear un Síndic ambiental (a l’estil del “Síndic de Greuges”)que tengui l’objectiu d’evitar la impunitat de delictes relacio-nats amb el medi ambient i garanteixi també una bona gestióambiental i una aplicació efectiva de les mesures per al desen-volupament sostenible.

• Elaborar un decret o una llei en matèria de responsabilitatcivil per danys ambientals, que generalitzi l'exigència d'unaautorització administrativa prèvia per a les activitats quepuguin perjudicar el medi ambient, que millori el control pos-terior d'aquestes activitats i canviï el sistema actual de san-cions: pagar una multa és ineficaç.

• Elaborar una normativa rigorosa sobre auditories ecològiques,sobre comptabilitat ecològica en l’àmbit de l'empresa i sobreecoetiquetatge.

• Especialitzar els fiscals en el sector del dret ambiental i millo-rar els mitjans necessaris per a la instrucció dels casos.

• Aprovar un reglament que reguli les tasques dels agents demedi ambient de les Balears i que prevegi un augment en elnombre d’agents i en la dotació econòmica.

• Consolidar la col·laboració de l'administració ambiental i laFiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia deles Balears a fi de coordinar les actuacions en la persecuciódels possibles delictes ambientals.

• Incorporar els criteris i objectius de sostenibilitat en els nous

84

plans i programes del Govern de les Illes Balears, dels consellsinsulars o ajuntaments que es facin o revisin a partir de l'any2005.

• Dur a terme per a l’any 2005 una auditoria ambiental queinclogui un pla d’actuació futur per als edificis i vehicles de lesinstitucions del Govern de les Illes Balears.

• Per a l’any 2012 les institucions públiques de la comunitat autò-noma de les Illes Balears en l’àmbit autonòmic hauran de comp-tar amb certificats de sistemes de gestió mediambiental.

• Fomentar la incorporació de criteris ambientals en les compresde l’Administració pública i en les contractacions externes per ala realització de projectes per a l’administració pública, per exem-ple: consultories, assistències tècniques, serveis de neteja, etc.

• Per a l'any 2005 sistematitzar l'anàlisi de partides pressupostà-ries relatives al medi ambient amb l'objecte d'elaborar informesanuals de despesa/inversió pública en medi ambient.

• Redactar una llei de participació que inclogui com a obliga-tori destinar un pressupost per desenvolupar mecanismes departicipació de cogestió i codecisió lluny d’una participaciód’informació i consulta puntual o de síntesi.

• Impulsar des del Govern de les Illes Balears l’establiment d’unreglament de participació en les administracions locals.

• Comunicar d’una manera senzilla i transparent a tota la ciuta-dania les dotacions pressupostàries i la destinació d’aquestes.

• Dissenyar una metodologia per impulsar proves pilot de pres-suposts participatius en el si de certes conselleries de lacomunitat autònoma de les Illes Balears i progressivament a laresta d’administracions públiques municipals que tindrien ajudai assessorament de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

• Organitzar cursos de formació de tècnics per a la gestiódels processos de consulta, debat i per a la resolució deconflictes.

• Organitzar tallers de participació com a estratègia partici-pativa flexible on es creïn les condicions perquè es donin espaisde reflexió, d’autoformació, de programació i d’acció social mésparticipatius igualitaris.

• Elaborar programes de formació i mecanismes de participacióadaptats a grups particulars a fi de capacitar els actors en des-avantatge per garantir la igualtat d’oportunitats a participar.

• Afavorir estudis que avancin en la recerca de la innovaciódemocràtica per crear opinió i debat sobre les diferents políti-ques de desenvolupament sostenible.

• Aconseguir per a l’any 2010 que tots els municipis de les IllesBalears, de manera individualitzada o mancomunada, disposind’una Agenda 21.

• Establir un compromís de qualitat amb el Fòrum ciutadà per-què sigui una eina eficaç i serveixi perquè la ciutadania puguiparticipar activament en l’AL21.

• Impulsar la Xarxa Balear de la Sostenibilitat per incre-

mentar el diàleg i l’intercanvi d’experiències en AL21 a la comu-nitat balear i també amb altres iniciatives de l’Estat espanyol ieuropeu.

• Participar activament en la Xarxa internacional de regionsper a la sostenibilitat (Declaració de Hauteng).

• Aconseguir el compromís dels poders locals a exercir la res-ponsabilitat que tenen d’oferir suport i diàleg a les iniciativesque sorgeixin de la ciutadania, les organitzacions i les entitatsamb la definició d'un pla d’actuació ambiental i de desenvolupa-ment aplicat a la solució de problemes.

• Per a l'any 2010 aconseguir que els ajuntaments de més de5.000 habitants tenguin un responsable tècnic mediambiental.

• Reclamar un reequilibri de les dotacions financeres de lesdiferents escales de l’Administració (estatal, autonòmica i local)segons el nivell de competències que cadascuna té en matèriade sostenibilitat.

• Enfortir la descentralització de les polítiques i de la gestióen els temes que són més susceptibles de gestionar-se a escalalocal (principi de subsidiarietat).

• Definir un programa d’educació ambiental per divulgar lasostenibilitat, aprofitant l’Estratègia Balear de l’EducacióAmbiental, en què hi participin l’administració, la ciutadania i elsactors de diferents sectors estratègics.

• Elaborar unes publicacions de bones pràctiques relaciona-des amb les diverses activitats quotidianes per incentivar unesactituds adequades cap a la sostenibilitat.

• Establir uns acords voluntaris entre l’Administració i lesempreses, en què puguin intervenir altres agents socials.

• Promoure noves fórmules de gestió dels béns públics(finançament privat i gestió no pública), i optimitzar les capa-citats organitzatives i de gestió de béns i serveis del sectorprivat.

• Crear un instrument de participació social a les IllesBalears que serveixi de pont d’unió entre les diferents enti-tats associatives-voluntariat i les administracions autonòmi-ques i/o locals.

• Promoure unes campanyes per captar voluntaris i queaquest voluntariat complementi l’activitat pública amb progra-mes i campanyes que incorporen la cultura de la sostenibilitat.

• Aportar els mitjans per crear un fòrum a Internet i un portald’associacions que contengui la informació de les entitats i ser-veixi de nexe d’unió amb les institucions.

• Promoure un compromís de qualitat de les associa-cions a fi de garantir unes associacions eficaces i professio-nals i amb capacitat de formular propostes constructives peral desenvolupament sostenible i de treballar coordinadamentamb altres sectors.

I N F O R M AC I Ó :

http://www.forumsostenibilitat.orge-mail: info@forumsostenibilitat.org

Conselleria de Medi AmbientDirecció General de Qualitat Ambiental

Tel. 971 17 68 00