sÍndica de greuges de barcelona informe 2011 · tut de catalunya, ja que hem vist complir-se cinc...

SÍNDICADE GREUGES DE BARCELONALa defensora dels teus drets

I n f o r m e 2 0 1 1

SINDICATURA DE GREUGESDE BARCELONA 2011

Informe al Plenari del Consell Municipalsobre les actuacions de la Sindicatura

Març de 2011

Síndica de greuges Maria Assumpció Vilà i Planas

Adjunt a la síndica de greuges Marino E. Villa Rubio

Cap de gabinet de la síndicaNatàlia González del Pueyo

Assessoria tècnica i jurídicaÀngels Espinosa Aused: circulació i hisendaMercè Bassedas Ballús: serveis socials i habitatgeAmàlia Ganga Viñes: urbanisme i seguretatManuel González Cabré: medi ambient i salutImma Miret Nicolazzi: participació i accessibilitatFrancesca Reyes Pozo: procediment administratiu i estrangeriaCarme Ruiz Querol: espai públic i educació

SecretariaPilar Tauler López Esther Tresserra Salvador

OFICINA DE LA SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONARonda de Sant Pau, 45. 08015 BarcelonaTel.: 934 132 900. Fax: 934 132 910Internet: www.sindicadegreugesbcn.cat Correu: [email protected]

Edició i impressió: Ajuntament de BarcelonaDirecció d’Imatge i Serveis Editorials

Fotografies:Pepe Encinas: foto de coberta Sindicatura de Greuges: pàg. 28, 42, 67, 78, 88, 115, 126, 134, 140, 163, 170.Imatge i Serveis Editorials Municipals: pàg. 53 (Rafael Escudé); 105 (Cristina Diestro); 68 i 174 (Antonio Lajusticia); 27, 139. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat: pàg. 95Pepe Navarro: pàg. 103

© de l’edició: Ajuntament de Barcelona© de les fotos: els fotògrafs i les institucions esmentades

DL: B.21.460-2012

Imprès en paper ecològic

Presentació .......................................................................................................................7

TÍTOL I. LA INSTITUCIÓ Missió, organització i activitat..........................................................................................9

1. LA INSTITUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES A L’AJUNTAMENTDE BARCELONA ..................................................................................................111.1. Missió de salvaguarda dels drets fonamentals i les llibertats públiques ..............111.2. Drets humans, Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona i

Estatut d’autonomia de Catalunya.....................................................................122. L’OFICINA DE LA SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA ......................14

2.1. Recursos humans i materials .............................................................................142.2. El procediment de tramitació de les queixes de la ciutadania ............................15

3. MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE L’ANY 2011 .....................................................193.1. Ajuntament ......................................................................................................193.2. Difusió i presència pública ................................................................................203.3. Relacions externes.............................................................................................21

TÍTOL II. LES ACTUACIONS SUPERVISORESQueixes dels ciutadans i actuacions d’ofici ...................................................................25

Cap. 1. TERRITORI I HÀBITAT .............................................................................271.1. Allotjament i habitatge digne...........................................................................281.2. Urbanisme i ciutat ............................................................................................421.3. Medi ambient ...................................................................................................53

Cap. 2. CARRER I CONVIVÈNCIA.........................................................................672.1. Transport públic de viatgers i circulació de vehicles ..........................................682.2. Seguretat ciutadana i llibertat cívica .................................................................782.3. Ús i manteniment de l’espai públic ...................................................................882.4. Accessibilitat i mobilitat personal .....................................................................95

Cap. 3. BONA ADMINISTRACIÓ.........................................................................1033.1. Atenció al públic i participació ciutadana .......................................................1053.2. Procediments administratius ..........................................................................1153.3. Activitat econòmica: llicències i tributs ..........................................................1263.4. La funció pública i el treball a l’Administració ................................................134

Cap. 4. PERSONES I SOCIETAT ............................................................................1394.1. Serveis socials..................................................................................................1404.2. Ciutadania, veïnatge i immigració ..................................................................1634.3. Salut ...............................................................................................................1704.4. Educació, cultura, lleure i esport .....................................................................174

TÍTOL III. REFLEXIONS I RECOMANACIONS .....................................................1871. Viure a Barcelona.................................................................................................1892. La societat harmònica ..........................................................................................2013. El bon Govern municipal ....................................................................................2084. Primer, les persones.............................................................................................215

TÍTOL IV. CLASSIFICACIÓ I RELACIÓ DE QUEIXES I ACTUACIONS D’OFICI ................223Classificació de les queixes i dades estadístiques ..............................................................225

7

PRESENTACIÓAquest informe exposa com, al llarg de l’any 2011, hem defensat des de la Sindicatura de Greu-ges de Barcelona els drets humans a la ciutat, els drets de les persones que hi viuen i de les queno hi resideixen però hi treballen o hi estan de pas. La Sindicatura defensa, com a idea de lajustícia, que es reconegui i es doni a cadascú el que li pertoca pel sol fet de ser un ésser humào per contribuir a la comunitat.

El dret té diferents dimensions, molts matisos i molts colors, i té efectes diversos segons s’in-terpreti i s’apliqui la llei o l’ordenança que el fonamenta; per això cal cercar la justícia en totsels actes de l’Administració i en totes les normes que emet. Hi ha diverses formes de cercar lajustícia, i creiem que la via de les institucions defensores de greuges o ombudsman és la méspropera a la ciutadania, la més àgil i la menys costosa; però també la menys executiva. Aques-ta manca d’executivitat de les resolucions que emet la Sindicatura l’assumim com un repte diaa dia, ja que les decisions de la síndica, a més de justes, han de ser plenament convincents pera tothom perquè així s’acceptin i es compleixin, ja que una bona Administració pot admetre iesmenar errors i deficiències.

Quan estimem una queixa per haver-se produït un greuge imputable a l’Ajuntament, a mésde fer aquesta declaració, en defensem la reparació, perquè així triomfi la justícia. Per això eme-tem recomanacions, suggeriments i advertiments. També defensem moltes vegades, mitjan-çant l’Ajuntament, uns ciutadans d’altres ciutadans que perjudiquen els drets de tots.

L’informe del 2011 és el fruit d’una dedicació profunda per part del meu equip i jo mateixa a l’a-nàlisi curosa dels fets presumptament greujosos, del dret aplicable i del sentit de justícia que pre-tenem defensar d’acord amb els enunciats de drets i principis rectors constitucionals i estatutaris.

Aquest segon any del meu mandat ve marcat també, per segona vegada, per la crisi econòmi-ca, que ens està portant a una crisi social. En aquest context, la lluita més gran està a procurarque els serveis bàsics arribin a tothom, i que els progressos socials pels quals tant s’ha lluitates mantinguin. A mi em toca, amb aquest objectiu i en el context municipal, defensar que elciutadà tingui a Barcelona una bona Administració. Crec que una bona Administració ha deser, el mateix que tota persona, i com va escriure una dona avançada al seu temps, Cecilia Böhlde Faber, justa abans que generosa, i humana abans que justa.

És bona, així, l’Administració que és justa, o sigui que reconeix a cadascú el seu dret; és gene-rosa la que ofereix molts serveis a la comunitat a un preu assequible. Però volem que a méssigui humana. I això vol dir que sigui proactiva, que es posi al mateix nivell que les personesparticulars i vulgui entendre els seus problemes i treballar intensivament per solucionar-los.

L’oficina de la síndica es posa al servei de la ciutadania per cercar la justícia, l’escolta, tracta decomprendre la seva vindicació, estudia si té base legal, l’assessora, supervisa la intervenció muni-cipal en el problema, i, si conclou que el dret –positiu o natural– l’assisteix, procura que esreconegui el seu dret i es faci justícia.

L’any 2011 ha estat testimoni d’un canvi de govern polític que, lògicament, no ha afectat aques-ta institució ja que el meu mandat és més llarg que el dels governs. La independència de la sín-dica permet mantenir l’objectivitat i la mateixa vara de mesurar en la supervisió dels serveisadministratius malgrat el canvi de govern municipal, i és per això que aquest informe no fa,

d’entrada, distincions entre persones responsables de serveis, tot i que necessàriament cadaqueixa del ciutadà i cada decisió de la síndica tenen una data de referència, però ha de quedarben clar que la meva funció no és valorar el Govern sinó l’eficàcia dels serveis que dirigeix i lagarantia que es dóna als drets i les llibertats de tothom.

Aquest any hem referenciat especialment les valoracions de les queixes als mandats de l’Esta-tut de Catalunya, ja que hem vist complir-se cinc anys des que el Parlament va dotar la ciuta-dania catalana d’un catàleg de drets i deures, i al Govern i l’Administració d’un altre catàlegde principis rectors per assolir la justícia i el progrés social. Són les nostres vares de mesurar.

L’informe es compon de quatre parts o títols. El primer és la sempre necessària exposició de lafunció i organització de la Sindicatura, el segon conté la descripció de les queixes rebudes iinvestigades al llarg de l’any, el tercer completa l’anàlisi amb unes reflexions finals i unes reco-manacions al Govern municipal; són recomanacions o suggeriments fruit de les experiènciesviscudes amb els ciutadans en relació amb temes cabdals per a la vida bona a la ciutat i quemereixen l’atenció de tothom. Per acabar, el títol iv aplega la informació estadística i la rela-ció exhaustiva de queixes.

En això seguiré treballant. junt amb el meu equip, al qual agraeixo la seva dedicació i fideli-tat, per tal que el Plenari del Consell Municipal pugui prendre nota dels sentiments i els greu-ges de les persones que habiten Barcelona.

M. Assumpció Vilà i PlanasSíndica de Greuges de Barcelona

8

TÍTOL I

LA INSTITUCIÓMISSIÓ, ORGANITZACIÓ I ACTIVITAT

1. LA INSTITUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

2. L’OFICINA DE LA SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA

3. MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE L’ANY 2011

1. LA INSTITUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES AL’AJUNTAMENT DE BARCELONA

1.1. Missió de salvaguarda delsdrets fonamentals i les llibertatspúbliques

La Síndica de Greuges de Barcelona té la mis-sió defensar davant l’Ajuntament de la ciu-tat els drets i les llibertats dels ciutadansreconeguts en la Constitució espanyola. Elmarc jurídic d’aquesta institució el defineixel Parlament de Catalunya amb la reforma dela Llei municipal i de règim local de Catalu-nya l’any 2002, que introdueix la figura delSíndic de Greuges en l’àmbit municipal i liassigna la funció de defensa dels drets fona-mentals i de les llibertats públiques mitjan-çant la supervisió dels serveis municipals. Elreglament orgànic aprovat pel Plenari delConsell Municipal, el 24 de març de 2003,preveu la col·laboració de tots els òrgansmunicipals amb la Sindicatura per facilitaraquesta funció supervisora, i remet a la CartaEuropea de Salvaguarda dels Drets Humansa la Ciutat, la qual considera la Sindicaturade Greuges com un “mecanisme preventiu,independent i imparcial”.

L’Ajuntament ha de comptar amb un òrgan independent de controlque supervisi la seva gestió

La institució de la Síndica de Greuges de Bar-celona és un òrgan unipersonal complementa-ri de l’Administració municipal que va iniciarla seva activitat l’any 2005 amb el nomena-ment de la primera síndica de la ciutat, i unasegona etapa el 2010. Com a prioritat en lanova etapa començada el 2010 es va plantejarl’agilitació de la resolució dels expedients i l’e-ficàcia de les decisions resolutòries; i en aixòs’ha posat l’èmfasi al llarg de l’any 2011, tantdavant l’actual Govern municipal com davantl’anterior; s’ha fet costat al ciutadà en la sevarecerca de la veritat, la justícia social i la bonaAdministració, i s’han proposat solucions equi-tatives i millores d’eficàcia i benestar social. Elresultat global ha estat positiu, però encara calmillorar en eficàcia i agilitat de resposta per-què la ciutadania ho demana i hi té dret, itambé perquè a l’Ajuntament li convé comp-tar amb un òrgan independent de control quepugui supervisar la gestió i pugui proposarmillores raonables en l’exercici de les funcionsmunicipals, o que pugui avalar aquest exerci-ci davant la ciutadania, si és el cas.

Les decisions de la síndica i les seves recoma-nacions són producte de l’anàlisi rigorosa iobjectiva i cerquen la justícia partint d’un dic-tamen tècnic i jurídic previ de màxima solvèn-cia. Per tant, és lògic i desitjable que els seuspronunciaments es prenguin en consideracióper millorar la vida de la gent a la ciutat, i peraixò es traslladen al Consell Municipal enaquest informe anual.

11

1.2. Drets humans, Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona i Estatutd’autonomia de Catalunya

La Carta de Ciutadania, publicada en el But-lletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)al febrer de 2011, incorpora una nova visióde la Sindicatura i un posicionament proac-tiu del consistori vers els drets de la ciutada-nia, i per això estableix garanties dels drets ideures; entre aquestes garanties hi ha la delpaper de la Sindicatura de Greuges, quan enl’article 41 diu: “1) Totes les persones podranpresentar una queixa davant el síndic o la sín-dica de greuges de Barcelona per l’incompli-ment dels drets i deures previstos en aquestaCarta. 2) El síndic o la síndica de greuges deBarcelona podrà intervenir per iniciativa prò-pia a fi i efecte de garantir els drets i deuresprevistos en aquesta Carta.”

Els drets fonamentals i les llibertats que lasíndica ha de defensar, a banda i per sobre dela Carta de Ciutadania, s’identifiquen a tra-vés de la totalitat del títol primer de la Cons-titució, ja que és en el quart capítol d’aquesttítol on es crea la institució de l’ombudsmanespanyol per a la defensa de les garanties i deles llibertats i drets fonamentals, i és el mirallprimigeni de la Sindicatura de Greuges deBarcelona complementat per l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya en regular la institu-ció del Síndic de Greuges de Catalunya i larelació de drets i deures de les persones queincorpora.

En el cinquè aniversari de l’Estatut,la síndica ha referenciat les sevesdecisions a la màxima norma institucional de Catalunya

En el cinquè aniversari de la promulgació del’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), iper tant en el cinquè aniversari de l’enunciatdels drets i deures de forma autònoma a Cata-lunya, la síndica vol referenciar especialmentles seves decisions d’una manera molt espe-cial a la nostra màxima norma institucional,ja que, segons aquesta, tots els poders públicsde Catalunya –i l’Ajuntament n’és un— “hande promoure el ple exercici de les llibertats iels drets que reconeixen aquest Estatut, laConstitució, la Unió Europea, la Declaracióuniversal de drets humans, el Conveni euro-peu per a la protecció dels drets humans i elsaltres tractats i convenis internacionals sub-scrits per Espanya que reconeixen i garantei-xen els drets i les llibertats fonamentals”.

Així, són drets d’especial referència per a lesdecisions de la Síndica de Greuges de Barce-lona els drets següents:

• Dret de totes les persones a viure amb dig-nitat, seguretat i autonomia, lliures d’ex-plotació, de maltractaments i de tota menade discriminació, i al lliure desenvolupa-ment de llur personalitat i capacitat per-sonal (art. 15 EAC).

• Dret, d’acord amb els requisits establertsper la llei, a rebre prestacions socials i ajutspúblics per atendre les càrregues familiars(art. 16 EAC).

• Dret dels menors a rebre l’atenció integralnecessària per al desenvolupament de llurpersonalitat i llur benestar en el contextfamiliar i social (art. 17 EAC).

• Dret de les persones grans a viure ambdignitat, lliures d’explotació i de maltrac-taments, sense que puguin ser discrimina-des a causa de l’edat (art. 18 EAC).

• Dret de les dones, tant pel que fa al dret allliure desenvolupament de llur personali-tat i capacitat personal, i a viure amb dig-

12

nitat, seguretat i autonomia, lliures d’ex-plotació, maltractaments i de tota mena dediscriminació, com pel que fa al dret a par-ticipar en condicions d’igualtat d’oportu-nitats amb els homes en tots els àmbitspúblics i privats (art. 19 EAC).

• Dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. Dret també detotes les persones a la formació professio-nal i a la formació permanent (art. 21EAC).

• Dret de totes les persones a accedir en con-dicions d’igualtat a la cultura i al desenvo-lupament de llurs capacitats creativesindividuals i col·lectives (art. 22 EAC).

• Dret de totes les persones a accedir en con-dicions d’igualtat i gratuïtat als serveissanitaris de responsabilitat pública (art. 23EAC).

• Dret de totes les persones a accedir en con-dicions d’igualtat a les prestacions de laxarxa de serveis socials de responsabilitatpública, a ser informades sobre aquestesprestacions i a donar el consentiment pera qualsevol actuació que les afecti perso-nalment. Dret de les persones amb neces-sitats especials a mantenir l’autonomiapersonal en les activitats de la vida diària.Dret de les persones o les famílies que estroben en situació de pobresa a accedir auna renda garantida de ciutadania que elsasseguri els mínims d’una vida digna. Itambé dret de les organitzacions del tercersector social a complir llurs funcions en elsàmbits de la participació i la col·laboraciósocials (art. 24 EAC).

• Dret de les persones excloses del mercat detreball perquè no han pogut accedir-hi oreinserir-s’hi i que no disposen de mitjansde subsistència a percebre prestacions irecursos no contributius de caràcter pal·lia-tiu. També en l’àmbit laboral, el dret aacomplir les tasques laborals i professio-nals en condicions de garantia per a lasalut, la seguretat i la dignitat de les per-sones (art. 25 EAC).

• En l’àmbit de l’habitatge, dret de les per-sones que no disposen dels recursos sufi-cients a accedir a un habitatge digne, pera la qual cosa els poders públics han d’es-tablir per llei un sistema de mesures quegaranteixi aquest dret (art. 26 EAC).

• Dret de totes les persones a viure en unmedi equilibrat, sostenible i respectuósamb la salut. Totes les persones tenen dreta la protecció davant les diferents formesde contaminació (art. 27 EAC).

• Dret de totes les persones a dirigir peti-cions i a plantejar queixes a les adminis-tracions (art. 29 EAC).

• Dret d’accés als serveis públics i a una bonaAdministració de totes les persones i a acce-dir en condicions d’igualtat als serveis. I dretde totes les persones que els poders públicsde Catalunya les tractin d’una maneraimparcial i objectiva, i que l’actuació delspoders públics sigui proporcionada a lesfinalitats que la justifiquen (art. 30 EAC).

• Dret de totes les persones a no ser discri-minades per raons lingüístiques, i a l’op-ció lingüística (art. 33 EAC).

13

2.1. Recursos humans i materials

Per tal de salvaguardar la independència dela síndica, el Reglament de la institució esta-bleix que disposarà dels recursos materials ihumans necessaris, així com de la col·labora-ció de tots els òrgans municipals i organis-mes vinculats (base II del Reglament delSíndic/a de Greuges de Barcelona).

L’adscripció funcional de la seva oficina ho ésa través de l’Alcaldia i la Gerència Municipalperò sense dependència jeràrquica ni mandatde cap classe.

La síndica compta amb un adjunt, una asses-soria i un gabinet de suport. L’adjunt a la sín-dica és un càrrec eventual, nomenat pelPlenari del Consell Municipal, al qual corres-pon d’assumir les funcions d’investigació quela síndica li encomani o li delegui. L’assesso-ria tècnica i jurídica està composta per fun-cionaris especialitzats designats lliurementper la síndica, prèvia convocatòria pública. Elgabinet de suport està format per la cap degabinet i dues secretàries; també compta ambla col·laboració tècnica externa en l’àmbit lin-güístic i de la comunicació.

L’assessoria tècnica i jurídica funciona comun equip interprofessional que fa l’atenciódirecta al públic, la recepció de les queixes,la instrucció dels expedients d’investigació iles propostes de decisió de la síndica. Estàcomposta per set places funcionarials de

nivell 26z, una de les quals ha estat vacantper jubilació durant la meitat de l’any 2011.

L’assessoria té per missió desenvolupar totsels processos tècnics necessaris per investigari obtenir les informacions adequades peratendre les queixes que els ciutadans presen-tin a la Sindicatura i donar-los resposta.

El personal de l’assessoria treballa en equipper a l’anàlisi de les problemàtiques relacio-nades amb els drets humans a la ciutat, i cadamembre rep encàrrecs d’instrucció d’expe-dients de queixa. Les funcions principals delsassessors tècnics són:

• Proporcionar al ciutadà la informació i l’as-sessorament necessaris respecte a les quei-xes que aquest presenti relatives a dretsfonamentals i llibertats públiques.

• Tramitar, investigar i elaborar treballs tèc-nics i estudis, així com resoldre, a nivell deproposta, els expedients de les queixes pre-sentades a l’oficina de la Síndica de Greu-ges de Barcelona.

• Tramitar, investigar i fer una proposta de deci-sió, per encàrrec de la síndica, en les actua-cions d’ofici que es considerin oportunes.

• Proposar la no-admissió a tràmit d’unaqueixa en el cas que no sigui de la compe-tència de la síndica o derivar-la, si escau, ala institució del Síndic de Greuges de Cata-

14

2. L’OFICINA DE LA SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA

15

lunya, altres síndics locals o defensors delpoble que en tinguin la competència.

• Proposar línies de treball i marcs de refe-rència per a la transformació i millora delsserveis i processos de la Sindicatura.

• Col·laborar en les relacions institucionals ien les sessions informatives que organitzala Sindicatura i, si escau, representar-la tèc-nicament, tant en l’àmbit estatal com euro-peu.

• Col·laborar en l’elaboració dels informesperiòdics per al Plenari del Consell Muni-cipal.

• Participar en les diferents taules de treballque convoqui la Síndica de Greuges.

• Participar en la coordinació i l’enfortimentdels vincles amb la institució del Síndic deGreuges de Catalunya, altres síndics localso defensors del poble.

• Assessorar la síndica en totes aquelles qües-tions de la seva competència.

El seu règim de treball és el propi del perso-nal municipal, si bé flexibilitzat quant a ladisponibilitat horària per tal de poder ajus-tar-se a les necessitats de les persones que acu-deixen a l’empara de la síndica. El règimretributiu és el propi del personal municipaldel mateix nivell funcionarial.

L’oficina de la Síndica de Greugesde Barcelona es troba a la terceraplanta de la ronda de Sant Pau,núm. 43-45

Pel que fa als recursos materials, cal dir quel’oficina de la síndica està ben ubicada a laciutat, és cèntrica i està ben comunicada.

Ocupa el tercer pis de la ronda de Sant Pau,núm. 43-45. El local és de propietat muni-cipal i està equipat amb el mobiliari, maqui-nari i programari suficient. Està dimensionatde forma adient per atendre la visita de lespersones que volen presentar queixes o asses-sorar-se sobre els seus drets, així com permantenir-hi reunions col·lectives quan siguiconvenient.

El pressupost de despesa corrent per al 2011,a banda del capítol de personal i de manteni-ment de l’immoble, que està integrat en elPressupost de Serveis Generals, ha estat de57.015,74 euros.

2.2. El procediment de tramitació de les queixes dela ciutadania

2.2.1. Modes d’intervenció

La síndica pot intervenir mitjançant:

• L’assessorament tècnic i jurídic sobre elsdrets de les persones, i llavors opera comuna assessoria general oberta, personal igratuïta, que permet que la ciutadaniapugui conèixer els seus drets, i també lesseves obligacions, quan es qüestiona lalegalitat o l’eficàcia de l’activitat munici-pal. Moltes de les intervencions de la Sin-dicatura s’enllesteixen per aquesta via ambsatisfacció o resignació dels interessats.

• La supervisió d’expedients o d’actuacionsmunicipals: procediment d’investigació enrelació amb una queixa formalitzada encontra d’un acte administratiu o una omis-sió presumpta de deures públics.

• L’actuació d’ofici, ja sigui en intervencióper defensar a qui no sap o no pot, o unestudi d’ofici d’un assumpte d’interès gene-ral de la ciutadania.

La condició atípica d’aquesta institució no per-met aplicar el procediment administratiu comúen la investigació de les queixes i actuacionsd’ofici ja que no tenen per objecte el dictat d’unacte administratiu. D’altra banda, la insuficièn-cia del Reglament propi obliga a aplicar, peranalogia mutatis mutandi, el de la figura homò-nima de la Generalitat de Catalunya, i així laLlei del síndic de greuges permet completar laconfiguració dels tràmits i garanties.

El procediment reglat és:

• Pot adreçar-se a la Sindicatura de Greugesqualsevol persona física o jurídica, sense capmena de restricció, que acrediti un interèslegítim en relació amb l’objecte de la queixa.

• Les queixes es poden presentar oralment oper escrit. En qualsevol cas, la queixa ha dequedar documentada i hi han de constar elnom i els cognoms, el DNI i el domicili deles persones interessades; a més, les queixeshan d’anar acompanyades dels documentsi altres mitjans de prova que les fonamen-tin. Aquests són requisits necessaris per al’admissió a tràmit. No obstant això, si laqüestió plantejada és d’interès general, toti no aportar-se les dades referides, la síndi-ca podrà assumir d’ofici la supervisió.

• No es podran presentar queixes quan hagitranscorregut el termini d’un any des que lapersona afectada hagi tingut coneixement dela conducta o s’hagin produït els fets.

• L’oficina de la Síndica de Greuges de Bar-celona registra totes les queixes que es for-mulin, n’acusa recepció i les admet atràmit, llevat de:

- Les queixes anònimes. - Les queixes en què adverteixi mala fe,

falta de fonament o inexistència depretensió.

- Les queixes en la tramitació de lesquals s’irrogui perjudici al legítimdret de tercers.

També rebutja les queixes que no tinguin aveure amb l’àmbit de la seva competència.Si les queixes tenen a veure amb l’àmbit dela competència del Síndic de Greuges deCatalunya o del Defensor del Poble, es deri-ven a aquestes institucions. Quan no s’admet una queixa a tràmit, aixòes notifica a la persona interessada mitjan-çant un escrit motivat i, quan és possible, sela informa de les vies més oportunes per al’exercici de la seva acció.

• Admesa a tràmit una queixa, la síndica prenles mesures d’investigació que consideraoportunes de cara a clarificar-la mitjançantl’assessoria de la Sindicatura. En cas que sesol·liciti informe dels departaments, orga-nismes o dependències administratives,aquest ha de ser emès en el termini de quin-ze dies des de la recepció de la sol·licitud.La síndica pot fer públics, en l’informeanual que presenta al Consell Municipal, elsdepartaments o organismes que obstaculit-zin l’exercici de les seves funcions.

La defensora no pot investigar les queixes que estiguin pendentsd’una resolució judicial

• La síndica de greuges no pot investigar lesqueixes l’objecte de les quals es troba pen-dent d’una resolució judicial. Pot suspen-dre la seva actuació si, havent-la iniciada,una persona interessada interposa deman-da o recurs davant els tribunals; l’ha desuspendre, però, quan el procediment estrobi pendent de sentència.

• En el cas que, com a resultat de l’actuacióinvestigadora, apareguessin indicis racio-nals de criminalitat, la síndica ho ha deposar en coneixement del Ministeri Fiscal.

• Si de les actuacions s’observen indicis d’in-fraccions disciplinàries de personal de l’Ad-

16

17

ministració municipal, se n’ha de donarcompte a l’Alcaldia.

La síndica de greuges ha de comunicar elresultat de les investigacions a les personesque hagin formulat la queixa. Així mateix,ho ha de comunicar a l’Alcaldia per tal queho facin arribar a les autoritats o els funcio-naris i treballadors afectats.

2.2.2. Fonamentació de les decisions:dret i equitat

Tant l’acte d’admissió a tràmit d’una quei-xa com després la decisió de la síndica sobreaquesta són fruit d’una avaluació de la quei-xa en què s’han pres com a referències lesnormes de drets fonamentals referenciadesen l’apartat 1.2, i en les de drets procedi-mentals que conformen els principis d’unabona Administració. Aquesta avaluacióporta a un pronunciament de la síndica queha d’estar fonamentat amb precisió jurídi-ca, però també és inevitable la valoració enequitat conseqüent amb els principis gene-rals del dret, i amb la idea de justícia social.

El contrast entre els fets evidenciats, el dretpositiu i el dret natural, així com els prin-cipis d’una bona Administració, comportaun pronunciament molt fonamentat que sesotmet als responsables municipals i que hade causar uns efectes clars, ja que, en cascontrari, aquesta institució no tindria eficà-cia per al ciutadà ni sentit per al mateix con-sistori que l’ha creada.

2.2.3. Efectes de les decisions de la sín-dica de greuges

Totes les persones afectades per un acte oomissió de l’Ajuntament de Barcelona tenendret a demanar l’empara de la síndica degreuges perquè es revisi la seva causa. Lasíndica té l’atribut establert pel consistori

de valorar les actuacions de l’Administraciómunicipal i el funcionament dels serveispúblics, de fer costat al ciutadà en la sevacerca de la veritat i de la satisfacció dels seusdrets, i de proposar solucions i millores.

Els barcelonins que se sentin agreujats per l’Ajuntament tenendret a demanar l’empara de la síndica i que es revisi la seva causa

Però les decisions de la síndica de greugesno poden modificar resolucions administra-tives. És lògic i necessari que així sigui perseguretat jurídica i perquè això no és funcióseva sinó dels mecanismes juridicoadminis-tratius de l’Estat de dret. Però la interven-ció de la síndica de greuges ha de podertenir uns efectes pràctics per al ciutadà. Peraixò el Reglament de la Sindicatura preveul’emissió de recomanacions, advertiments isuggeriments. Aquests pronunciaments esdesprenen de la valoració –des d’un obser-vatori neutral i objectiu– en termes de dreti d’equitat de les circumstàncies concurrentsen l’expedient concret considerat, i podenconsistir a demanar la revisió d’un expediento fer constar un fet. Així:

• Un advertiment a un servei municipal ésuna crida d’atenció quan s’ha constatat unperjudici material o moral a un ciutadàque, en opinió de la síndica de greuges,mereix una reparació.

• Una recomanació específica s’emet quan s’hatrobat que és convenient esmenar una mane-ra administrativa de procedir en el sentit ques’indica per evitar nous greuges o augmen-tar l’eficàcia o la qualitat dels serveis.

• Un suggeriment emès significa l’aporta-ció d’una proposta de millora o de solucióalternativa que es trasllada al responsable

del servei perquè la valori, ja que el fetque una situació sigui legal no vol dir queno es pugui millorar. Es tracta, doncs, d’a-consellar allò que es creu que és millor,útil o oportú, però que finalment ho ha devalorar l’òrgan receptor.

Davant aquests pronunciaments, és neces-sari que seguidament l’òrgan responsable elsestudiï i comuniqui el seu posicionamentfinal, fet que la síndica comunicarà al Ple-nari en l’informe anual a partir de l’any2012.

18

3.1. Ajuntament

Presentació de l’informe anual

El dia 25 de febrer de 2011, la síndica degreuges M. Assumpció Vilà i Planas va pre-sentar davant el Plenari del Consell Munici-pal l’informe anual.

En aquest informe es recullen el contingut iel balanç de les queixes rebudes durant l’any2010 i les recomanacions que formula a l’A-juntament.

Els apartats de l’informe dels quals la síndi-ca de greuges va destacar diverses recomana-cions van ser els referits a l’habitatge il’urbanisme, el medi ambient i l’espai públic,la circulació i els transports, els procedimentsadministratius i els serveis socials.

Així mateix, va ressaltar que les recomana-cions sempre es van fer a partir de fets realsvalorats des d’una perspectiva jurídica, objec-tiva i ponderada, i d’aquesta manera es vapoder mantenir l’equilibri entre el rigoradministratiu i de procediment i l’atenciópersonal i directa a les persones.

La Sindicatura suposa una oportunitat perquè l’Ajuntamentrectifiqui allò que ha funcionatincorrectament

La síndica va destacar també la utilitat de laSindicatura de Greuges ja que representa unaoportunitat perquè l’Ajuntament pugui recti-ficar allò que no ha funcionat correctament, id’aquesta manera els ciutadans recuperin laconfiança en l’Administració municipal.

Finalment, la síndica va agrair la tasca de totl’equip de la Sindicatura i el seu compromísen la defensa dels drets de la ciutadania de Bar-celona.

Relacions amb els responsables municipals

Pel que fa als contactes amb l’Ajuntament deBarcelona, la síndica va mantenir entrevistesamb el nou alcalde, Xavier Trias, amb els capsdels diferents grups polítics municipals, ambels regidors dels deu districtes de la ciutat i deles diferents àrees, així com amb els gerents iels altres directius relacionats amb la tasca quees desenvolupa des de la Sindicatura. La síndi-ca va demanar a tots la seva col·laboració a fid’obtenir unes respostes ràpides i eficients pera aquells ciutadans que demanin la defensadels seus drets i que s’hagin sentit perjudicatsper alguna actitud o acció de l’Ajuntament.S’han fet un total de 58 visites.

La síndica va assistir als plenaris del ConsellMunicipal de: 25 de febrer, 23 de setembre,28 d’octubre, 30 de novembre i 23 de desem-bre, i als plenaris del Consell de Ciutat de: 15de març i 27 d’abril.

19

3. MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE L’ANY 2011

3.2. Difusió i presència pública

Durant l’any 2011, la síndica va continuarla difusió de la institució amb la seva presèn-cia en els mitjans de comunicació i amb laparticipació en diferents conferències, taulesrodones i col·loquis sobre temes d’actualitat.En concret, la síndica de greuges va partici-par com a ponent en la Jornada sobre Reso-lució de Conflictes organitzada per laUniversitat de Girona, va moderar la taulasobre participació ciutadana i mobilitzaciósocial al III Congrés del Tercer Sector, i vafer una conferència a Reus en el marc de lajornada 10 Anys de la Sindicatura de Reus.

També va fer xerrades per presentar i donara conèixer la Sindicatura a diferents entitatsde la ciutat. En concret, al Casal Cívic RieraBlanca, a l’Associació a Tot Pulmó, al sindi-cat Comissions Obreres, al Consell Ciutadàdel Districte de l’Eixample, al Casal la Bor-deta, a la Xarxa de Dones “50 i més”, alCasal Verge de Gràcia, a la Federació UnióCívica de Consumidors i Mestresses de CasaUNAE, a Can Castelló i a la BibliotecaJaume Fuster.

Visites

Durant l’any 2011, la síndica de greuges deBarcelona va fer visites a diferents entitatsde Barcelona. Aquestes visites permetentenir un coneixement directe dels serveis quehan estat causa de queixa i també conèixer irecollir parers d’entitats i associacions de laciutat.

També els membres del seu equip s’han des-plaçat a diferents llocs de la ciutat per com-provar la realitat de les situacions referides ales queixes presentades per la ciutadania ipoder tenir un coneixement més exacte al’hora de dictar resolucions.

La síndica ha fet, al llarg del2011, diferents visites a entitats i associacions de la ciutat per conèixer alguns motius de queixa irecollir opinions

Entrevistes amb les entitats socials se -güents: Federació Catalana de VoluntariatSocial, Taula d’Entitats del Tercer SectorSocial de Catalunya, ONCE, Fundació PereTarrés, Fatec, Abits, ABD, Federació Catala-na d’Entitats contra el Càncer, FundacióOncolliga, Fundació La Roda, FundacióECOM, Fundació Jaume Bofill, BACC Clubde Bicicletes, CCOO, Dones Juristes de Cata-lunya, Casal d’Infants, Fundació EsclerosiMúltiple, Arrels, Gats, Creu Roja, Coordina-dora de Fundacions de Catalunya, SOS Racis-me, Trini Jove, Badalona contra el Càncer,Telèfon de l’Esperança, Associació de VeïnsSagrada Família, Càritas, Fundació Ecas,Fundació Escó, Federació d’AssociacionsGitanes de Catalunya, Dones no Standard.

La síndica també va mantenir entrevistesamb els presidents dels col·legis professionalssegüents: Col·legi d’Administradors de Fin-ques, Col·legi de Pedagogs, Col·legi de Tre-ball Social de Catalunya, Col·legi d’Advocatsde Barcelona i la Cambra de la PropietatUrbana.

Visites a equipaments: Residència FortPienc, Barcelona Activa, El Carrilet, Puntsd’Informació i Atenció a la Dona (PIAD),Incineradora Municipal, Servei d’Atenció iInformació a Estrangers i Refugiats (SAIER),Servei d’Inserció Social (SIS), Sala Baluard iOficina per a la No-Discriminació.

20

Festa de la Infància al parc de la Ciutadella

El 19 de novembre es va celebrar al parc dela Ciutadella de Barcelona la Festa de laInfància amb motiu de l’aniversari de laConvenció sobre els Drets dels Infants (apro-vada el 20 de novembre de 1989).

La síndica de greuges de Barcelona va par-ticipar personalment en una de les proves ondesenes d’infants van plasmar en imatges idibuixos situacions de risc i denúncies sobrela vulneració d’algun dels seus drets.

L’organització la Xarxa dels Drets delsInfants volia donar a conèixer entre els méspetits quins són els seus drets i per a l’oca-sió es va inventar una ruta lúdica i de cons-cienciació amb onze parades, amb tallers ijocs, que coincidien amb alguns dels dretsfonamentals que apareixen en la Convenciósobre els Drets dels Infants de les NacionsUnides: identitat, atenció especial, joc, com-prensió i afecte, participació, educació, pro-tecció, salut, igualtat, pau i benestar idenúncia. Els infants van poder denunciaraquelles situacions en què no es respectenels seus drets i van presentar queixes que elsafectaven directament.

3.3. Relacions externes

Defensor del Pueblo

El dia 22 de març, la síndica va manteniruna reunió de presentació amb la defensoradel poble (en funcions); van intercanviarinformació sobre les matèries d’interèscomú, i van posar sobre la taula els diferentsproblemes que afecten la ciutadania enaquests moments.

En la reunió es van tractar temes de compe-tència del Govern d’Espanya, però que afec-ten serveis municipals de Barcelona, com

són la Llei d’estrangeria, el fenomen actualde la immigració, l’IVA que han que supor-tar les entitats sense afany de lucre, així comels desnonaments de pisos i locals que esprodueixen per falta de pagament (crèditshipotecaris).

Síndic de Greuges de Catalunya

El 4 de maig, la síndica va assistir a la pre-sentació de l’informe anual del Síndic deGreuges al Parlament de Catalunya.

El 14 de novembre, la síndica va assistir a lajornada de treball organitzada per la institu-ció del Síndic de Greuges de Catalunya, ambla col·laboració del Parlament de Catalunya,sobre la relació dels organismes del Governlocal amb el Síndic de Greuges. En la jorna-da, hi van participar alcaldes i representantsde diferents ajuntaments de Catalunya.

Els dies 21 i 22 de novembre, la síndica vaassistir a les jornades La Defensa dels Drets iles Bones Pràctiques en la Prestació Privada deServeis d’Interès General. El Paper de l’Om-budsman. Les jornades van ser organitzadesconjuntament amb el Cercle d’Economia il’Institut Internacional de l’Ombudsman. Ala trobada, hi van participar síndics d’altresnacions i regions, i experts nacionals i inter-nacionals.

Síndics de greuges municipals

El Fòrum de Síndics Locals de Catalunya haorganitzat durant l’any 2011 diferents jor-nades de formació i trobades arreu de Cata-lunya i de l’Estat espanyol.

La síndica de Barcelona ha participat en elsactes següents:

L’1 de febrer, es va presentar a Girona el IIRecull d’informes de síndics i síndiques

21

22

locals de Catalunya, que aporta una visióglobal de la implantació de les sindicatures,el seu funcionament i les tasques realitzadesdurant l’any 2009. L’acte va tenir lloc a lasala de plens de l’Ajuntament de Girona ivan assistir-hi representants de la Diputacióde Girona, així com alcaldes i regidors dediferents ajuntaments.

El dia 10 de febrer, es va celebrar a SantaColoma de Gramenet la XIII Assemblea delFòrum de Síndics, en la qual es va escollir unanova junta directiva. La síndica de Vilafran-ca del Penedès va ser escollida presidenta d’a-questa entitat per un període de dos anys.

El dia 26 de maig, es va fer el VI Taller deformació per als síndics i personal tècnic deles sindicatures, que es va dedicar al dret ala bona Administració. Es va celebrar a lasala d’actes de l’Edifici del Rellotge de laDiputació de Barcelona.

El 27 de setembre, els síndics de les ciutatsi pobles de Barcelona es van reunir a l’ofici-na de la síndica de Barcelona, M. Assump-ció Vilà, per tancar el cicle de les reunionsper territoris dins la programació delFòrumSD. En aquesta reunió, la junta direc-tiva va exposar l’evolució del pla de treballestablert en la darrera assemblea, així comla informació corresponent al seguiment delpressupost i la programació i el pla de tre-ball per a l’any 2012.

Vilà va participar, el passat mesd’octubre, en la quarta trobada de defensors locals d’Espanya, que es va celebrar a Granada

Els dies 5, 6 i 7 d’octubre, es va celebrar aGranada el IV Encuentro Estatal de Defen-sores Locales. En la jornada es van treballardiferents temes d’interès comú com són: la

bona Administració, les prestacions socials,la mediació i les actuacions d’ofici, entred’altres. A més de les ponències presentadesper persones expertes en les diferents matè-ries, es van organitzar tallers i taules dedebat simultànies on es van poder debatreles temàtiques proposades. L’acte inauguralva ser presidit per l’alcalde de Granada, JoséTorres, un representant del Defensor delPueblo, el Defensor del Pueblo Andaluz,José Chamizo, y el Defensor del Ciudadanode Granada, Melchor Sainz-Pardo.

El 17 de novembre, van tenir lloc a Terrassales VI Jornades Anuals de Formació. Era laprimera vegada que aquestes jornades se cele-braven en aquesta ciutat, a la sala d’actes dela Masia Freixa, on també es troba la seu del’oficina de la síndica de Terrassa. Més de sei-xanta persones, entre els titulars, síndics idefensors, i el personal al seu servei, van par-ticipar en aquestes jornades. La sessió inau-gural va ser presidida per l’alcalde deTerrassa, Pere Navarro. També van interve-nir-hi M. Glòria Valeri, presidenta delFòrumSD i síndica municipal de greuges deVilafranca del Penedès, i Isabel Marquès, sín-dica municipal de greuges de Terrassa.

El 14 de desembre, es va presentar el IIIRecull d’informes corresponent a l’any2010. L’acte va tenir lloc al Parlament deCatalunya i va estar presidit per la presiden-ta del Parlament, Núria de Gispert; perManel Bustos, president de la FederacióCatalana de Municipis i alcalde de Sabadell,i per Albert Batalla, membre de l’executivade l’Associació Catalana de Municipis ialcalde de la Seu d’Urgell.

Maria Assumpció Vilà va entrar a formar part, l’any passat, de l’Institut Internacional de l’Ombudsman

Institut Internacional de l’Ombudsman

L’any 2011 la Síndica de Greuges de Barce-lona va entrar a formar part, com a membreinstitucional, de l’Institut Internacional del’Ombudsman (IIO). L’Institut és una orga-nització sense ànim de lucre que inclou sín-dics i defensors a escala mundial. Va sercreada l’any 1978 per promoure i desenvo-lupar el rol de l’ombudsman en la tasca deconsolidació de la democràcia, la bonaAdministració i els drets humans.

Els objectius de l’organització són:

Conèixer les necessitats dels membres i pro-moure i protegir la funció de l’ombudsmanen tots els nivells.

Crear i mantenir relacions productives ambels principals interessats i encoratjar lainvestigació sobre la pràctica de l’ombuds-man i donar-hi suport.

Enfortir i desenvolupar la tasca i els valorsde les regions dins l’IIO.

Promoure el coneixement especialitzat i l’as-sessorament dels membres sobre qüestionsrelatives a la funció de l’ombudsman.

Patrocinar la col·laboració i el treball con-junt amb altres organitzacions que operen aescala mundial i donar suport als objectiusde l’IIO.

23

TÍTOL II

LES ACTUACIONSSUPERVISORES: QUEIXES DELS CIUTADANS I ACTUACIONS D’OFICI

1. TERRITORI I HÀBITAT

2. CARRER I CONVIVÈNCIA

3. BONA ADMINISTRACIÓ

4. PERSONES I SOCIETAT

L’activitat supervisora anual dels expedientso situacions que han estat objecte de queixas’ha de presentar anualment al Consell Muni-cipal, òrgan que va crear la institució de laSindicatura de Greuges i al qual ha de retrecomptes. Mitjançant el present títol II es fala descripció general de les queixes rebudes ila valoració consegüent, de manera que elConsell pugui conèixer raonadament la sen-sibilitat de la ciutadania en relació amb elsserveis municipals i la valoració objectiva iimparcial de la síndica. La relació completade les queixes de tot l’any 2011 figura en eltítol IV d’aquest document, però aquest segontítol de l’informe comprèn la part més relle-vant de totes les actuacions investigadoresordenades temàticament; es descriuen lescauses que les han originat i els resultatsobtinguts, i també la decisió concreta de lasíndica en les més significatives. Com a con-seqüència de totes elles s’han generat les reco-manacions generals que consten en el títol III.

Els quatre capítols d’aquest títol II en quès’agrupen les investigacions més rellevantssón: 1) “Territori i hàbitat”, 2) “Carrer i con-vivència”, 3) “Bona Administració” i 4)“Persones i societat”. Els capítols es compo-nen de seccions temàtiques dins la mateixamatèria, i en cada secció es presenta un pre-àmbul expositiu del marc del dret aplicable,

una explicació de les queixes més significa-tives i, a partir d’aquestes, una valoraciógeneral de l’activitat municipal segons lamatèria considerada en la secció correspo-nent. Aquest any no figura en l’informe lasecció que l’any 2010 es va denominar “Sec-ció Especialitzada de Llicències”, perquè,d’una banda, s’entén que l’encàrrec de l’an-terior Comissió de Govern era conjuntural i,de l’altra, resulta que no hi ha hagut queixesespecífiques en aquesta matèria que justifi-quin un tractament segregat de la secciód’activitat econòmica.

El nombre de queixes a la síndica de Barcelona durant el 2011 s’haincrementat un 17 % i ha arribatfins a les 1.776 queixes

El volum general de queixes rebudes enaquest exercici ha estat significativamentsuperior al del primer any del mandat d’a-questa síndica, si bé les matèries objecte dequeixa són de les mateixes tipologies tal comes pot comprovar en el títol IV d’aquest infor-me. Es pot dir, per això, que s’ha manifestatmés malestar sobre els mateixos problemesque s’arrosseguen de l’any 2010.

26

Capítol 1.

TERRITORI I HÀBITAT

1.1. Allotjament i habitatge digne 1.2. Urbanisme i ciutat1.3. Medi ambient

L’assentament humà en un territori confor-ma la ciutat. Però ciutat i civilització sónproducte d’un valor afegit al fenomen pri-migeni de colonització del sòl. El mediambient natural resulta necessàriament alte-rat per la construcció de la ciutat i l’activi-tat humana que s’hi exerceix, d’aquí laimportància de l’urbanisme com a funciópública, que té per objecte l’ordenació de lautilització del sòl per a un aprofitamentracional d’acord amb les necessitats socialsi els principis legals, de manera que es faci-liti a la població un habitatge digne i unesestructures de serveis útils per al seu desen-volupament i benestar. Així, l’assentamenthumà esdevé civilització quan s’estabilitza

amb projecció de futur i genera benestarcompatible amb l’entorn.

Territori i hàbitat són dues referències de vidahumana inseparables; per tant, aquest capítolprimer se centra en l’anàlisi de la intervenciópública en l’hàbitat, la dotació d’allotjamentssaludables i l’entorn integrat d’habitatges,equipaments i recursos comercials i indus-trials per dotar la vida humana dels recursosnecessaris per a una vida digna i tan integra-da en el medi natural com sigui possible.

Pel que fa a les matèries de què tractaaquest capítol, durant l’any 2011 s’hanrebut un total de 244 queixes.

27

Any rere any, la Sindicatura de Greuges sem-pre ha de començar a tractar aquest temahavent de recordar que totes les persones queviuen a la ciutat tenen dret a un habitatgedigne, segur i salubre, i que les autoritatsmunicipals han de vetllar per l’existènciad’una oferta adient d’habitatge i d’equipa-ments de barri per a tots els ciutadans, sensefer distincions pel nivell d’ingressos. Aixíconsta en la Carta Europea de Salvaguardadels Drets Humans a la Ciutat.

En aquest cinquè aniversari dels drets socialsen l’Estatut d’autonomia de Catalunya, hemde posar un especial èmfasi en el marc jurí-

dic i polític, que estableix la màxima normainstitucional del nostre país.

Totes les persones que viuen a Barce lona tenen dret a un habitatgedigne, segur i salubre, i l’Admi nis -tració municipal ha de vetllar per l’existència d’una oferta adient

Aquest any 2011 s’han posat de manifest deforma encara més esfereïdora que en el passatels efectes negatius de la política errònia i

1.1. Allotjament i habitatge digne

A. Promoció i dotació d’habitatgesB. Vulnerabilitat social i protecció del dret a l’habitatge C. Dignitat de l’habitatge i rehabilitacióD. Habitatges d’ús turístic

28

erràtica de tots els poders públics en matèriad’habitatge. L’aturada de la construcció ambla consegüent generació d’atur, el parc d’ha-bitatges buits, els preus dels lloguers, la no-disponibilitat d’habitatges per a les famíliesde renda baixa, i els desnonaments cruents defamílies per no poder pagar el lloguer o laquota del crèdit hipotecari són una conse-qüència clara d’aquella política.

Una paradoxa que ens ha de fer reflexionar ésl’elevat preu dels lloguers malgrat el granvolum d’habitatges existents, la diversitat depolítiques encetades per tractar de contenir-los, i el fracàs de totes elles. I en aquest con-text crític es manté el gran buit de nodisposar Barcelona d’una borsa d’habitatgespúblics de lloguer proporcionada a les neces-sitats de la població.

També detectem la manca de recursos alter-natius a l’habitatge estable: espais adequatsper allotjar-hi transitòriament amb dignitattotes les persones que no disposen d’un habi-tatge privat.

Barcelona no compta amb una borsad’habitatges públics proporcional i adaptada a les necessitats dels ciutadans

Si bé, en enunciar el dret a l’habitatge de totsels espanyols, la Constitució ho fa com a prin-cipi rector de la política social i econòmica,el seu assoliment és un dret fonamental enconstrucció permanent. No és, ni pot ser, undret de provisió pública garantit per a tot-hom ni immediat, però la premissa irrenun-ciable de què partim és que, ja sigui d’unamanera o d’una altra, tothom ha de tenir unallotjament digne compatible amb la condi-ció humana. Aquesta premissa es dedueix delprincipi rector constitucional, que a Barcelo-na ha d’aplicar el Consorci de l’Habitatge

(CHB), i en què ha de tenir una implicacióabsoluta l’Ajuntament. La llei de la CartaMunicipal de Barcelona pretén assegurar atots els ciutadans un urbanisme pensat per aells i per a la millora de la qualitat de vida entots els àmbits de la ciutat, un urbanisme queafavoreixi una política pròpia d’habitatge,que tingui en compte tant la construcció comla rehabilitació dels barris envellits i que doniuna prioritat especial a les necessitats d’habi-tatges assequibles i per a la joventut.

I així s’ha vinculat la política municipal d’ha-bitatge amb la de la Generalitat a través de lacreació del CHB, al qual correspon, amb caràc-ter d’exclusivitat (art. 85 de la Llei 22/1998),la planificació, la programació i la gestió del’habitatge públic, en règim de propietat i delloguer, en el terme municipal de Barcelona.

L’Ajuntament en ple es va manifestar enaprovar la Carta de Ciutadania. Carta de dretsi deures de Barcelona el 17 de desembre de2010 (BOPB, 14 de febrer de 2011) sobre lesprioritats per tal que tots els veïns de la ciu-tat puguin gaudir del seu dret a un habitat-ge digne, assequible i accessible. La Carta deCiutadania diu que el consistori:

• Desenvoluparà un Pla d’habitatge amb cri-teris de cohesió social, accessibilitat univer-sal i eficiència ecològica, d’acord amb lafunció social de l’habitatge.

• Crearà un parc d’habitatges assequiblesdestinats a polítiques socials.

• Impulsarà la construcció d’habitatges ambprotecció oficial.

• Impulsarà l’ús, la conservació, la rehabili-tació, la reforma i la renovació del parcd’habitatges, tot vetllant per la seva habi-tabilitat.

• Potenciarà la participació de les cooperati-ves d’habitatge i de les entitats de caràctersocial i assistencial en les polítiques d’ha-bitatge.

• Vetllarà per la transparència del mercatimmobiliari i per assegurar la informació i

29

30

protecció dels consumidors i usuaris d’ha-bitatges.

• Actuarà en l’àmbit de la mediació del llo-guer social.

• Perseguirà la sobreocupació d’habitatges il’infrahabitatge.

• Combatrà l’assetjament immobiliari.

La Carta de Ciutadania també diu que lespersones grans tenen dret a poder decidir sivolen viure i envellir a casa, amb l’adaptacióque sigui necessària de l’habitatge segons lesseves condicions físiques i rebent atenciódomiciliària, en el cas que sigui necessària.En relació amb aquest dret, i sens perjudicid’altres accions, l’Ajuntament ha de continu-ar la seva política d’habitatge, i ha de facili-tar apartaments tutelats i pisos, habitatgescompartits amb joves i places en residènciesen els casos en què ho necessitin.

En la secció d’habitatge, la síndica harebut, durant l’any 2011, 68 queixes.

A. Promoció i dotació d’habitatges

El pronunciament de l’Estatut d’autonomiade Catalunya del 2006 en el sentit de decla-rar que els poders públics han de facilitar l’ac-cés a l’habitatge mitjançant la generació desòl i la promoció d’habitatge públic i d’habi-tatge protegit, amb una atenció especial alsjoves i els col·lectius més necessitats, obligaa una planificació acurada per dur-ho a terme.En aplicació d’aquest principi, l’any 2007, laLlei del dret a l’habitatge, i el desenvolupa-ment reglamentari que l’acompanya, orientales noves polítiques d’habitatge, com la gene-ralització dels habitatges dotacionals, el dretde superfície com a forma d’accés a l’habitat-ge en règim de protecció, el Registre deSol·licitants d’Habitatge amb Protecció Ofi-cial, el desenvolupament del dret de tanteigi retracte, entre d’altres.

Les promocions públiques d’habitatge per als més necessitats ila gent gran són encara insuficients,tot i la gran demanda

Aquesta Sindicatura reconeix l’esforç que s’hafet des del Consorci de l’Habitatge de Barce-lona per enllestir els procediments d’adjudi-cació d’algunes promocions d’habitatge perals ciutadans amb pocs recursos econòmics iles destinades a la gent gran. De tota mane-ra, la situació econòmica de la ciutat fa quecontinuïn sent insuficients per la grandemanda –expressada o no– que hi ha perpart de persones necessitades, segons es posade manifest en les queixes i consultes quearriben a la Sindicatura.

Les queixes vinculades a la necessitat d’habi-tatge social reflecteixen les dificultats d’ac-cedir-hi, de canviar d’habitatge, i tambéalgunes vinculades al Registre de Sol·licitantsd’Habitatge i a les promocions dotacionalsconvocades aquest any. Bàsicament, fan refe-rència als requisits per accedir a un pis deprotecció oficial, al Registre de Sol·licitantsd’Habitatge, i a les convocatòries de promo-cions d’habitatge protegit. En algun cas, laqueixa ha estat derivada a la institució delSíndic de Greuges de Catalunya per la sevacompetència en el tema plantejat, com el dela sol·licitud de la cèdula d’habitabilitat o lesajudes de la renda d’emancipació. Finalment,també hi ha la persona que fa saber a la Sin-dicatura que coneix l’existència d’habitatgesde protecció oficial buits, pendents d’adjudi-car. Moltes queixes sobre aquesta temàticaque no requerien una supervisió a fons del’expedient s’han resolt directament sensedemanar informe o còpia de l’expedient apartir de les informacions rebudes dels tèc-nics del Consorci de l’Habitatge o del Patro-nat Municipal de l’Habitatge, i en els casosen què la complexitat ho requeria s’ha instru-

EXPEDIENT IL·LUSTRATIU

EXPEDIENT NÚM. 55/2011. SOL·LICITUD DE CANVI D’HABITATGE

La promotora de la queixa va exposar que, des de la data de presentació de la petició decanvi d’habitatge lliurada el mes d’octubre de 2009 al Patronat Municipal de l’Habitat-ge de Barcelona (PMHB), aquest no li havia donat cap resposta, tot i propiciar, al seumoment, la presentació de la sol·licitud. La interessada va dir que vivia amb la seva mareen un habitatge del PMHB en règim de lloguer. Des de l’any 2009, la família pateixl’assetjament d’una altra família veïna per un conflicte que està en procés judicial. Entre-tant hi ha hagut un judici de faltes per la denúncia interposada per la promotora de laqueixa i en la sentència es condemna les persones denunciades a una multa i a una ordred’allunyament de la promotora de la queixa. De tota manera, les amenaces i les agres-sions van continuar i la promotora de la queixa i la seva mare van exposar els fets alPMHB i van presentar una instància en què sol·licitaven un canvi d’habitatge, el mesd’octubre de 2009, per evitar danys personals majors.

La síndica va tancar la queixa quan el PMHB va informar que Reursa se’n feia càrrec ivetllaria perquè la gestió fos ràpida. Al cap d’un temps, es va reobrir la queixa perquè lasituació no s’havia resolt. Aleshores, la síndica va demanar al PMHB que intentés donarresposta a la sol·licitud de la família, d’acord amb el que està previst en el Decret 1/ 2011del PMHB. Actualment el PMHB s’ha posat en contacte amb la família i els ha dema-nat que, un cop hagin efectuat tots els pagaments de lloguer endarrerits, s’iniciarà la ges-tió del canvi d’habitatge.

31

ït un expedient formal, amb la corresponentpetició d’informe a traves d’Alcaldia.

Les temàtiques abordades que han tingutespecial transcendència s’exposen i comentena continuació.

A.1. Canvi d’habitatge protegit

Una queixa que resulta ser d’interès generalfeia referència a una sol·licitud de canvi d’ha-bitatge al Patronat Municipal de l’Habitat-ge de Barcelona.

La possibilitat d’un canvi d’habitatge de llo-guer social, per uns motius clarament defi-nits, és un dels avenços importants per a lagarantia dels drets de molts ciutadans. ElConsorci de l’Habitatge de Barcelona, en laComissió Permanent de 28 de juliol de 2010,va acordar autoritzar les entitats que gestio-nen habitatges de lloguer protegit perquèpoguessin tramitar el trasllat de llogaters

sobre determinades condicions. Així, l’entra-da en vigència del Decret 1/2011 del Patro-nat Municipal de l’Habitatge de Barcelona(PMHB) possibilita que, en determinadessituacions, es pugui sol·licitar un canvi d’ha-bitatge, la qual cosa pot beneficiar molts ciu-tadans.

A la Sindicatura arriben queixes que, comaquesta, posen de relleu el greuge que patei-xen molts ciutadans en no poder accedir ahabitatges socials dignes i adequats a les sevesnecessitats i possibilitats. Casos com l’il·lus-tratiu descrit d’ocupació irregular han arri-bat a la síndica en ocasions anteriors i ja es va

pronunciar reiteradament en el sentit queaquesta causa de denegació no té suport legalen el Reglament de sol·licitants, i que lasol·licitud s’ha d’admetre a tràmit mentre elReglament no canviï, però no ha estat escol-tada i el CHB ha persistit en la denegaciópragmàtica sense base jurídica.

A.2. Promocions d’habitatges per a contingents especials

Aquest any s’han convocat diferents promo-cions d’habitatges per a contingents especials,una de 32 habitatges per al contingent de per-sones amb discapacitat, dues per a persones

vulnerables econòmicament, una d’elles de25 habitatges i l’altra de 10 habitatges, i unaaltra de 10 habitatges per a dones víctimes deviolència masclista. En una d’elles, la de lesdones víctimes de violència masclista, la síndi-ca va intervenir a petició d’una ciutadana queva demanar la supervisió del seu expedient.

EXPEDIENTS IL·LUSTRATIUS

EXPEDIENT NÚM. 488/2011. SOL.LICITUD D’UN HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL

La promotora de la queixa era una dona amb tres fills menors que vivia en un infrahabi-tatge des que va haver d’abandonar, feia més de tres anys, el domicili conjugal per vio-lència del marit, que va ingressar a la presó a complir la condemna judicial. Desd’aleshores, espera poder viure algun dia en un habitatge de protecció social que puguipagar amb els seus baixos ingressos, ja que fins al moment no ha pogut accedir a captipologia d’habitatge social, malgrat els seus intents i els dels serveis socials que l’ate-nen. Aquesta persona no havia estat admesa per sol·licitar un habitatge d’emergènciasocial perquè en aquell moment estava ocupant il·legalment un habitatge. Quan el vadesocupar, va intentar de nou l’accés a un pis d’emergència social sense aconseguir-ho.Per aquest motiu i a la vista de la convocatòria adequada al seu perfil, va participar enla promoció i va demanar a la síndica que supervisés l’actuació municipal en la valora-ció de la seva sol·licitud per accedir a la convocatòria de 10 habitatges de la promocióper al contingent de dones que havien patit violència masclista. El Consorci de l’Habi-tatge va facilitar a la interessada la vista del seu expedient i li va comunicar la puntua-ció obtinguda. Malgrat la seva alta puntuació, va quedar en llista d’espera perquè no vapuntuar en l’apartat “Acreditació de la situació de violència de gènere viscuda” perquèels fets havien succeït feia més temps que l’indicat en les bases.

La síndica va considerar que el Registre del Consorci de l’Habitatge havia valorat correcta-ment la sol·licitud de la interessada i, per tant, s’havia desestimat el recurs presentat peraquesta. De tota manera, la síndica va considerar que la queixa havia posat de manifest laprecarietat de recursos d’habitatge per a la població vulnerable, com la interessada, i va reco-manar a la Direcció d’Acció Social que proposés a la Taula de Valoracions d’Habitatge d’E-mergències Socials l’estudi de l’expedient de la promotora de la queixa.

32

33

EXPEDIENT NÚM. 814/2010. RETARD EN L’ADJUDICACIÓ DELS HABITATGESDE PROTECCIÓ OFICIAL.

El 2010 l’adjudicatària d’un pis de protecció oficial va presentar una queixa en què vaexposar el seu malestar pel retard en el lliurament d’uns pisos d’una promoció d’habi-tatges de protecció oficial sortejats el 2007. Afegia que el retard li va impedir acollir-seals beneficis fiscals per la compra d’un habitatge.

L’informe municipal va exposar que el Registre de Sol·licitants va intervenir, posterior-ment, en l’adjudicació dels pisos que van quedar vacants per renúncies, que la interven-ció municipal finalitzava en el moment de l’adjudicació dels pisos i amb l’enviamentprevi de la documentació al promotor. A partir d’aquí la relació esdevé exclusivamententre privats: promotor i adjudicataris. L’informe també diu que havien sorgit proble-mes durant la construcció dels pisos en una estació transformadora, motiu que va ferendarrerir la construcció, i que s’havia ofert als afectats la possibilitat d’escollir un pisalternatiu, etcètera.

La síndica va estimar la queixa perquè, amb independència que la promotora de la pro-moció de pisos fos privada, havien passat quatre anys des del sorteig i el pisos no s’ha-vien pogut ocupar. Així mateix, va recomanar a l’Ajuntament que fes un seguimentcontinuat i que intervingués contundentment per solucionar el problema. Finalment vasuggerir que reflexionés sobre la idoneïtat d’impedir la celebració del sorteig d’aquellespromocions que encara no disposin de la llicència de primera ocupació per tal d’evitarfalses expectatives a les persones. La valoració municipal a la resolució de la síndica expo-sava que havia fet el seguiment de l’estat d’acabament de les obres i les gestions oportu-nes per agilitzar els tràmits, però que el suggeriment realitzat col·lideix amb la crisieconòmica actual, cosa que dificulta l’obtenció del finançament per part dels promotorsper fer les obres, sense disposar dels adjudicataris dels habitatges.

La situació actual de pisos sobreocupats, depersones dormint al carrer o en infrahabitat-ges i l’existència d’habitatges buits que lesadministracions no han adjudicat, posa demanifest que el parc d’habitatges de lloguersocial disponible és totalment insuficient. Peril·lustrar aquesta situació, n’hi ha prou ambveure com en la darrera convocatòria de l’a-gost de 2011 hi va haver 12.000 sol·licitudsper participar en la promoció de 25 habitat-ges socials per al contingent de persones vul-nerables econòmicament. Per a aquest any2011, el CHB tenia previst obrir convocatò-ries per a l’adjudicació d’un total de 100habitatges per al contingent vulnerable eco-nòmicament, fet que no s’ha complert total-

ment. Per aquest motiu, la síndica demanaque es convoquin les promocions pendents ique se’n prevegin de noves per tal de donarsatisfacció al dret de les famílies més neces-sitades de la ciutat a viure amb dignitat.

Una promoció per poder accedir a 25habitatges socials va rebre, a l’agostdel 2011, unes 12.000 sol·licituds

Aquest any s’han ofert molts més habitatgesamb serveis per a gent gran que no pas habi-tatges per als col·lectius vulnerables econò-


EXPEDIENT NÚM. 827/2011. PROCEDIMENT D’ASSIGNACIÓ DELS HABITATGESDE PROTECCIÓ OFICIAL

La queixa presentada per una ciutadana plantejava la seva disconformitat amb el resul-tat de la tramitació de l’adjudicació definitiva d’un habitatge en règim de dret a super-fície d’una promoció de la ciutat. Plantejava dues qüestions relatives al procedimentd’adjudicació que, si bé responen a la normativa vigent, es podrien tenir en compte permillorar les bases actuals.

En la valoració de la síndica es va considerar que, malgrat la informació sobre el proce-diment d’adjudicació dels habitatges que es publica en diferents mitjans oficials, aixícom a la pàgina web del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de

micament, tot i que la proporció de sol·lici-tuds en el Registre de Sol·licitants és moltdiferent, del 41,51 % (12.076 / 29.085) enel cas dels col·lectius vulnerables i d’un 8 %(2.360 / 29.085 inscrits el 30 de setembre de2011) en el cas de persones majors de seixan-ta-cinc anys.

A.3. Habitatges amb serveis pera gent gran

Totes les queixes relacionades amb aquestshabitatges han estat vinculades al temps d’es-pera en l’assignació dels habitatges. S’hapogut constatar que el procediment d’adju-dicació és molt llarg; així, dels 300 habitat-ges en la llista definitiva el mes de maig de2011, no va ser fins a l’octubre quan es vancomençar les gestions per adjudicar els pri-mers 90 habitatges.

Manquen places residencialspúbliques a Barcelona i molta gentgran es veu obligada a marxar de la ciutat per accedir-hi

Tot i que hi ha diverses promocions en marxaamb molt bona acceptació per part dels ciu-tadans, continua vigent el dubte de si estàprevist l’itinerari residencial per a les perso-nes que entrin en una situació de dependèn-cia que els impedeixi viure soles i hagind’ingressar en un centre residencial. És evi-dent que continuen mancant places residen-cials públiques a la ciutat i, per aquest motiu,els veïns de Barcelona es veuen obligats amarxar de la ciutat per poder accedir a unaplaça residencial pública.

A.4. Procediment de la tramitació de l’assignació d’unhabitatge de protecció social enrègim de dret a superfície

Algunes queixes han plantejat dubtes sobrela idoneïtat dels procediments d’adjudicaciódels habitatges públics. En algunes queixes,simplement s’ha fet esment de la lentitud enel procediment i en d’altres s’ha evidenciatalgun aspecte concret que, malgrat que estàregulat actualment en les bases de les dife-rents promocions, es podria considerar permillorar-lo.

34

Barcelona, no s’informa directament les persones que han estat admeses i que conformenla llista provisional d’admesos, la qual cosa suposa que, si no es consulta periòdicamentla pàgina web o les publicacions oficials, la persona interessada no queda informada. Enuna altra queixa es va poder comprovar el greuge que això pot suposar, i es considera quesegurament seria possible comunicar personalment als admesos provisionals la resolucióde l’adjudicació per facilitar-los el plantejament de les seves possibles al·legacions. L’al-tre tema estudiat feia referència a l’assignació de l’habitatge definitiu per sorteig, la qualcosa plantejava el dubte de si seria més convenient utilitzar un barem en lloc de l’adju-dicació aleatòria per poder detectar i resoldre aquelles situacions noves produïdes durantel procediment d’adjudicació de l’habitatge. Així mateix, donades les diferències de finsa 15 m2 en els habitatges de dues habitacions, tal com reflecteixen les bases, l’adjudica-ció aleatòria dels habitatges en el sorteig pot perjudicar molt algunes famílies, com laque va presentar la queixa, que anava a augmentar la família properament, per la qualcosa passarien a ser en aquell moment susceptibles d’un habitatge de tres habitacions.

La síndica va estimar en part la queixa perquè, si bé l’actuació municipal estava ajusta-da a la normativa vigent, el plantejament de la queixa posava en dubte la idoneïtat delprocediment que havia desencadenat la resolució final. Es va suggerir a la representaciómunicipal del Consorci de l’Habitatge que, per tal de millorar el servei, estudiés, en elfutur, la possibilitat de revisar els aspectes de les bases vinculats a la informació als bene-ficiats i a la idoneïtat del sorteig per a l’adjudicació de l’habitatge definitiu.

VALORACIÓ

De tot això resulta que cal seguir treballantintensament per aconseguir que el 15 % delshabitatges siguin de protecció oficial, compreveu l’article 73 de la Llei del dret a l’ha-bitatge, tant impulsant les iniciatives enca-minades a incrementar els habitatges iallotjaments previstos en la Mesura deGovern de novembre de 2011 com milloranti agilitzant les gestions d’adjudicació d’habi-tatges de les diferents tipologies.

La necessitat manifesta d’un habitatge dignei assequible és una realitat a la nostra ciutat ien aquest sentit la coordinació entre els serveissocials i els d’habitatge és imprescindible pertal de poder establir l’itinerari residencial desdels habitatges temporals gestionats pels ser-veis socials (els actuals pisos d’inclusió) fins alparc d’habitatges de lloguer social amb con-tractes ordinaris (promocions dotacionals i de

lloguer social) per a aquell alt percentatge desol·licituds del Registre de Sol·licitants d’Ha-bitatge que estan per sota de l’1,5 vegadesl’IRSC o l’IPREM. Tot això es consideraimportant perquè la preocupació d’aquestaSindicatura té a veure tant amb el fet que hihagi suficients recursos temporals d’habitatgecom que hi hagi un parc d’habitatge socialassequible estable per garantir la continuïtatentre els uns i els altres. La millora de la coor-dinació i un treball conjunt entre els departa-ments d’habitatge i de serveis socials ha depermetre la detecció i diagnosi de les necessi-tats d’habitatge i la proposta d’habitatge mésadient a aquestes necessitats.

Cal treballar per aconseguir queun 15 % dels habitatges de la ciutat siguin de protecció oficial

35


EXPEDIENT NÚM. 228/2011. INGRESSOS INDEGUTS.

Una arrendatària d’un pis de protecció oficial va manifestar que estava en desacord ambl’Ajuntament perquè el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona li reclamava,amb efectes retroactius, 5.592,06 euros corresponents a la diferència de la quota de reper-cussions fiscals. Finalment, va exposar que, atès que l’error era de l’Ajuntament, no haviade retornar el deute endarrerit.

L’Ajuntament havia d’abonar-li 118,98 euros una sola vegada, i per un error municipalaquesta quantitat se li va estar abonant durant 47 mensualitats en el rebut de lloguer.

L’informe municipal va manifestar que l’error havia estat informàtic, que el deute no espodia condonar i que, d’acord amb el que estableix el Codi civil sobre la prescripció deles rendes i altres conceptes de lloguer, el deute era legalment exigible, però atès l’errormunicipal, se li cobraria el deute en 47 mensualitats, o en més modalitats, però que estractava d’un benefici econòmic que no li corresponia.

La síndica va desestimar la queixa perquè no es va produir un greuge a la persona afecta-da, si bé l’error material del PMHB li havia produït algunes molèsties econòmiques. Aixímateix, va suggerir al PMHB que demanés un informe a Serveis Jurídics sobre la prescrip-ció del deute i sobre l’aplicació del Codi civil català (CCC) i la del Codi civil (CC).

L’informe jurídic exposava que no es tractava d’una manca de pagament de la renda con-tractual del lloguer sinó d’un pagament de l’indegut del Codi civil. Així mateix, va infor-mar de la prescripció per reclamar la restitució del que s’havia pagat indegudament, dela prescripció de les accions i normatives aplicables, CCC o CC. Finament concloïa queno es tractava d’un impagament de renda contractual sinó de restitució d’allò que s’ha

36

B. Vulnerabilitat social i protecció del dret a l’habitatge

B.1. Habitatge públic de lloguersocial

Segons l’article 26 de l’EAC, les persones queno disposen dels recursos suficients tenendret a accedir a un habitatge digne, per laqual cosa els poders públics han d’establir perllei un sistema de mesures que garanteixiaquest dret, amb les condicions que determi-nen les lleis.

El Patronat Municipal de l’Habitatge gestio-na uns 8.000 habitatges dels quals 5.700 sónde lloguer en règim ordinari, però només1.700 d’aquests es poden considerar de llo-guer social per estar bonificada la seva renda.

Només 1.700 dels 8.000 pisos que gestiona el Patronat Municipal de l’Habitatge són per a les rendes més baixes

cobrat d’una manera indeguda, que el termini de prescripció és el que correspon a lesaccions personals que no tenen assenyalat cap termini específic, i que seria el de quinzeanys (CCC) o el de deu anys (CC), i que l’acció no havia prescrit. Així mateix, deia quela normativa aplicable en matèria de prescripcions és una qüestió permanent i gens asse-renada per a la doctrina i la jurisprudència, tot i que la tesi dominant actual és l’aplica-ció del CCC.

B.2. Habitatges d’emergènciasocial

Diverses queixes han estat vinculades a lespeticions de pisos d’emergència social i a ladenegació de la Taula de Valoració de Pisosd’Emergència Social del Consorci de l’Habi-tatge de Barcelona. Si bé consta que hi ha unaugment de l’adjudicació de pisos d’emergèn-cia social sobretot per a persones desnonadesper manca de pagament de lloguer o hipote-ca, encara hi ha ciutadans que es queixen dela manca d’adjudicació de pisos d’emergèn-

cia social en situacions familiars greus. Enalgun cas, la família no reunia els requisitsdemanats malgrat que la seva situació erad’extrema vulnerabilitat i no havia obtingutcap dels pisos de les promocions en les qualshavia participat, per la qual cosa havia que-dat en llista d’espera.

A Barcelona encara hi ha ciutadansque es queixen de la manca d’adjudicació de pisos d’emergènciatot i tenir situacions familiars greus


EXPEDIENT NÚM. 671/2011.SOL.LICITUD D’UN HABITATGE D’EMERGÈNCIASOCIAL.

La ciutadana va explicar en la queixa que feia onze anys que vivia en un pis de lloguer ique havia rebut la notificació que no li renovaven el contracte de lloguer i que tenia datade desallotjament fixada per a finals de setembre de 2011. La senyora va informar quela seva treballadora social la va orientar al Consorci de l’Habitatge per tramitar la sol·lici-tud d’un pis d’emergència social. Va presentar els documents sol·licitats a l’Oficina del’Habitatge i, en aquell moment, esperava la resolució del Consorci. La síndica va des-estimar la queixa perquè l’Ajuntament estava tramitant correctament la sol·licitud de lainteressada i al cap de poc temps la Taula de Valoracions del Consorci li donaria la res-posta. La senyora ens va informar que el Consorci li havia comunicat que no podia apro-var la sol·licitud perquè constava que la interessada era propietària d’uns terrenys i queno es podia actuar contràriament al Reglament, que diu que “podran ser adjudicatarisd’un habitatge del fons d’habitatges de lloguer social per a emergències socials les per-sones que no tinguin cap bé immoble en propietat o usdefruit”. La interessada va iniciarles accions per vendre’ls a les seves germanes o cedir-los a tercers per poder gaudir delpis de lloguer social que les seves circumstàncies personals requerien. Si no ho fa així, elCHB haurà de desestimar la seva petició d’un habitatge d’emergència social per incom-pliment del reglament establert.

37

El 27 de gener de 2011, el Consorci de l’Ha-bitatge de Barcelona va lliurar a la síndica l’es-borrany del que seria el nou Reglament desol·licitants d’habitatge protegit, en el qual,segons darreres informacions, encara s’està tre-ballant per portar-lo a aprovació. La síndicava fer unes consideracions sobre el contingutd’aquest esborrany perquè es va considerarque la nova proposta de reglament era moltmés restrictiva que la vigent, que ja no podiadonar resposta a la majoria de les situacionsque els ciutadans plantegen en les queixespresentades a la Sindicatura relacionades ambpersones d’una gran vulnerabilitat econòmi-ca i, en especial, famílies amb infants.

La síndica va considerar que la nova proposta per accedir aun habitatge protegit és més restrictiva que la vigent

D’una banda, l’objectiu de les modificacionsdel Reglament del Registre d’Adjudicaciód’Habitatges Socials per poder diferenciar lessituacions d’emergència social de les situa-cions de necessitat d’habitatge seria vàlidsempre que la ciutat tingués suficient ofertad’habitatge protegit, fet que no es dóna actu-alment. Les famílies que no tenen els requi-sits per sol·licitar un pis d’emergència social,no tenen, ara per ara, cap altra possibilitat degaudir del dret a l’habitatge protegit. Peraquest motiu, encara que fos d’una maneratemporal i transitòria, les famílies que tenennecessitat d’habitatge haurien de poder servalorades en la Taula d’Emergències Socialsper evitar que es quedin sense habitatge pro-tegit, sobretot si hi ha menors.

D’altra banda, es considera que la restricciód’accés a un habitatge d’emergència social jaqueda establerta en la mateixa definició desituació d’emergència social quan diu “trobar-se en una situació de vulnerabilitat extraordi-

nària excepcional”, i que no cal afegir-hi “quees trobi en situació de pèrdua del seu habitat-ge habitual legal”. Entenem que la situació devulnerabilitat extraordinària i excepcional potser, de per si, suficientment greu independent-ment d’on visqui la família que demana l’ha-bitatge d’emergència. Precisament, unapersona que no viu en un habitatge digne iadequat està en situació d’emergència d’habi-tatge fins que no pugui accedir a un habitat-ge protegit, dels anomenats per a contingentsespecials. Una segona restricció que entenemque pot qüestionar el concepte d’emergènciasocial la veiem en la necessitat de demostrardos anys d’empadronament a la ciutat.

Les persones vulnerables haurien de tenir garantit el seu allotjament;a Barcelona no és fàcil accedir a un pis d’inclusió social

L’allotjament de les persones socialment vul-nerables ateses pels serveis socials municipalshauria d’estar garantit, segons marca la Llei deserveis socials. Actualment l’Administraciómunicipal i diferents entitats privades oferei-xen diferents recursos residencials, com araplaces residencials als albergs, places en pen-sions, els habitatges tutelats i els pisos d’in-clusió social, que gestiona la Regidoria deQualitat de Vida, Igualtat i Esports. Tots ellssón allotjaments temporals que demanen unacontinuïtat residencial que, ara per ara, estàprevista amb els habitatges d’emergènciasocial i els habitatges de les promocions per acontingents especials promoguts pel CHB.Aquest any 2011, en el barem de la promocióper a contingents de vulnerabilitat econòmi-ca, es donava puntuació a aquelles sol·licitudsde persones o famílies que haguessin viscutdurant un temps en un pis d’inclusió. Quesigui fàcil accedir a un pis d’inclusió social noés evident, ja que hi ha molta més demandaque oferta. L’any 2010 a Barcelona hi havia

38

39

296 pisos d’inclusió, dels quals 51 són muni-cipals i la resta pertanyen a entitats socials.L’augment del nombre de pisos d’inclusiósocial és imprescindible tant per anar incre-mentant l’allotjament digne per a molts ciu-tadans com també per anar substituint placesals albergs municipals, preferència demostra-da per moltes persones usuàries d’aquests ser-veis, i a més els pisos d’inclusió social són unmodel d’allotjament prioritzat a Europa.

Dels 296 pisos d’inclusió existents a la ciutat l’any 2010, només 51són municipals; la resta pertanyen a entitats socials

C. Dignitat de l’habitatge i rehabilitació Aquesta Sindicatura continua rebent queixesreferents a la rehabilitació d’habitatges. Lespersones que han formulat una queixa aaquesta institució expressen el seu malestarpel retard en la concessió dels ajuts per a larehabilitació i també en la tramitació delsexpedients, o bé perquè la col·locació inde-guda d’aparells d’aire condicionat a l’edificiels impedeix cobrar la subvenció.


EXPEDIENT NÚM. 298/2011. RETARD EN LA TRAMITACIÓ DE LES SOL·LICITUDSDE REHABILITACIÓ.

La persona interessada va presentar una queixa per estar en desacord amb el retard delpagament dels ajuts per a la rehabilitació.

Afegia que el 2008 va presentar la sol·licitud d’ajuts per a la rehabilitació d’un immo-ble i que el 2011 la tramitació estava molt endarrerida. Un dels expedients el tenia l’Ins-titut Municipal del Paisatge Urbà (IMPU) pendent d’enviar-lo al Consorci de l’Habitatge.L’altre encara no tenia assignada la dotació pressupostària.

La síndica de greuges va demanar a l’Ajuntament que informés de la tramitació i situa-ció de les sol·licituds. L’informe municipal rebut exposava que la comunitat de propie-taris havia presentat diverses peticions d’ajuts per a la rehabilitació (instal·lació d’antenacol·lectiva, coberta i instal·lació d’ascensor, façana exterior, etcètera) a diferents organis-mes i que es va tenir en compte la sol·licitud més favorable per a cadascuna de les sol·lici-tuds. Així mateix, exposava que en el moment de presentació d’un dels expedients nohi havia cap convocatòria per als ajuts, per la qual cosa no es va poder tramitar en aquellmoment. Posteriorment, la petició es va traspassar al Consorci per incorporar-la a la con-vocatòria del 2009.

La síndica va estimar la queixa perquè la tramitació dels ajuts per a la rehabilitació con-tinua sent encara massa lenta i va recomanar al Consorci i a l’IMPU que intentessin agi-litzar al màxim el procediment.

EXPEDIENT NÚM. 597/2011. EXIGÈNCIES PRÈVIES A LA CONCESSIÓ DELS AJUTS.

Una comunitat de propietaris va manifestar que l’Institut Municipal de Paisatge Urbà(IMPU) va denegar-li la subvenció corresponent a les obres de rehabilitació de la façanainterior perquè la instal·lació de diversos elements (aire condicionat, etcètera) era incorrec-ta i vulnerava l’ordenança municipal. La comunitat de propietaris va demanar al Districtede Nou Barris que n’ordenés la retirada als veïns que vulneraven la norma. El Districteconsidera que no procedeix l’eliminació dels aparells perquè no són visibles des del carrer.

Atesa la disparitat de criteris municipals, la síndica va demanar informe a l’IMPU i alcorresponent districte. El primer va enviar l’informe a la síndica, però el segon encarano ho ha fet.

La síndica estudiarà detingudament aquesta problemàtica perquè hi ha heterogeneïtatde criteris municipals sobre la ubicació d’aquests elements.

40

VALORACIÓ

La tramitació dels expedients per als ajutsper a la rehabilitació acostuma a ser comple-xa, sobretot quan es tramiten diversos expe-dients en organismes diferents, i també pelsterminis de cada convocatòria, pel traspàsd’expedients per incorporar-los a convoca-tòries posteriors i finalment perquè la situa-ció econòmica fa que les aportacionseconòmiques de les institucions que hicol·laboren retardin el pagament dels ajuts;malgrat tot això, però, s’ha d’intentar queno hi hagi sol·licituds pendents de resoldre’sdurant anys, ja que la reparació dels edificisés necessària per mantenir en bon estat deconservació el parc d’habitatges.

La reparació dels edificis és necessària per garantir el bon estatdel parc d’habitatges de la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona fa molts anysque està intervenint per rehabilitar CiutatVella i el Raval. Actualment, l’equip muni-cipal també ha endegat operacions com l’a-

nomenada microcirurgia o petites interven-cions i el pla de conservació. Aquestes mesu-res són necessàries perquè en aquests barrishi ha moltes finques que requereixen actua-cions importants i enèrgiques.

Els aparells d’aire condicionat,especialment els instal·lats als interiors d’illa, continuen generant molèsties als veïns

L’Ajuntament, en els casos de denúncies permanca de conservació d’edificis, acostuma aintervenir en gairebé tots els casos mitjan-çant la inspecció corresponent i amb la con-següent tramitació de l’expedient dedisciplina urbanística, d’acord amb el queestableix el Decret legislatiu 1/2010, peròel problema, un cop més, sol ser el tempsexcessiu de la tramitació del procediment.De vegades, la lentitud municipal compor-ta conseqüències més greus, aquest és el casdels expedients núm. 566/2008 i 579/2008(expedient actual núm. 1050/2011), en quèla síndica havia advertit a diversos departa-ments municipals els problemes que hi

41

havia als dos edificis del carrer de SantAntoni Abad, 53-55, immobles que, a finalsdel 2011, l’Ajuntament va haver de des-allotjar, i també va haver de precintar undels dos immobles, sens perjudici d’algunesintervencions enèrgiques dutes a terme,recentment, per l’Ajuntament al Raval.

La ubicació dels aparells d’aire condicionat ialtres elements continua generant problemesper als habitants de la ciutat de Barcelona. Lasíndica s’ha referit a aquest problema reite-radament en informes anteriors. Finalment,ha demanat un informe municipal sobreaquesta temàtica, ja que cal afrontar defini-tivament aquest problema i evitar situacionsde desconcert i d’inseguretat jurídica.

D. Habitatges d’ús turístic

La disposició final del Decret 164/2010, deregulació dels habitatges d’ús turístics, instaels Ajuntaments a regular aquesta activitaten el termini d’un any des de l’entrada envigor; per tant, durant el 2012 s’haurà decomprovar quins seran els instruments muni-cipals per tal d’evitar les molèsties que aques-tes activitats causen als veïns.

La proliferació de pisos turístics en determinades zones provoca lamarxa de molts veïns i la retracciódel mercat de lloguer

Aquest any 2011 han continuat arribantqueixes per les molèsties que provoquen elsusuaris dels apartaments turístics i per lamanca d’eficàcia municipal per resoldre elsproblemes. També hi ha hagut una queixad’una arrendatària que, en el moment de

resoldre el contracte de lloguer, va volerexposar a aquesta Sindicatura que la propie-tària havia dividit el pis en dos apartamentspetits, que no havia demanat permís d’obresi que tampoc no declarava els ingressos delslloguers (queixa núm. 84/2011).

Pel que fa a l’actuació municipal en relacióamb la queixa núm. 84/2011, tot i que eraajustada a dret, l’informe municipal no per-metia fer-ne una valoració completa. En l’ex-pedient núm. 38/2011, els veïns vanmanifestar que l’ordenament permet la diver-sitat d’activitats en escales de veïns, ja que elsafectats, a més de tenir apartaments turísticsa l’immoble, ara haurien de compartir tambél’espai amb un alberg juvenil, la qual cosaobligaria els veïns a viure situacions incòmo-des, a patir molèsties i conflictes veïnals.

VALORACIÓ

Segons l’article 19.1 de la Llei del dret a l’ha-bitatge, cal disposar preceptivament de la lli-cència municipal d’activitat i de qualsevolaltra autorització sectorial que sigui exigible.Així doncs, l’habilitació o el permís necessariés, sempre i en tot cas, municipal. L’Ajunta-ment, per tant, ha de regular el condiciona-ment per al seu funcionament tenint presentsels avantatges i els inconvenients.

Davant el creixent desenvolupament d’aquestnegoci i els impactes negatius que es produ-eixen en els ciutadans, és imprescindible quela regulació sigui participada, ràpida, com-pleta i al servei de l’interès general dels bar-celonins. Uns fets a tenir en compte en lafutura regulació són la proliferació en deter-minades zones, cosa que provoca la desertit-zació de població veïnal i la retracció delmercat de lloguer de milers de pisos que, amés, són de difícil control fiscal.

1.2. Urbanisme i ciutat

A. Planejament i gestió urbanística B. Infraestructures C. Disciplina urbanística i llicències d’obres

L’urbanisme, d’acord amb el que estableixl’article 1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de laLlei d’urbanisme, és una funció pública quecomprèn l’ordenació, la transformació, la con-servació i el control de l’ús del sòl, del sub-sòl i del vol, llur urbanització i llur edificació,i la regulació de l’ús, de la conservació de larehabilitació de les obres, els edificis i les ins-tal·lacions. Els tres apartats anteriors estaninclosos en el contingut d’aquest article. L’ur-banisme, a més del que hem exposat en laintroducció d’aquest capítol, comporta tambéorganitzar, normalitzar i actualitzar la ciutat,fer una ciutat còmoda, habitable i accessible

per als seus ciutadans. L’urbanisme modificala metròpolis i, per tant, a l’hora de definir iexecutar el planejament s’ha de fer de lamanera més adequada. Urbanisme és tambéconservar, transformar el sòl i preservar elsubsòl, vigilar els usos diversos per intentarevitar la col·lisió amb altres drets. És gestio-nar la ciutat d’una manera òptima i diligent;com si es tractés d’administrar el nostre patri-moni, però amb la responsabilitat que el queestem tramitant és un bé universal que per-tany a tothom, i a més ho estem fent ambdiners que provenen dels ciutadans. Final-ment, s’ha d’afegir que la gestió de l’urbanis-me és importantíssima perquè hi ha persones

42

que no disposen de cap altre bé que la pròpiaciutat o territori on han decidit instal·lar-se.L’urbanisme ha de ser democràtic i només hoserà si les actuacions urbanístiques tenen encompte les persones, el benefici de l’interèsgeneral, la participació ciutadana i l’adequa-da gestió dels recursos econòmics.

L’any 2011 en la secció d’urbanisme, lasíndica de greuges ha rebut 72 queixes.

A. Planejament i gestió urbanística Les queixes referides al planejament i a la ges-tió urbanística tracten del desacord amb lamanca d’urbanització d’alguns carrers de laciutat, dels usos diversos dels diferents habi-tatges en escales de veïns, de la rehabilitaciód’un immoble per a afectats urbanístics i deles afectacions urbanístiques.


EXPEDIENT NÚM. 810/2010. MANCA D’URBANITZACIÓ D’UNS VIALS.

L’interessat va presentar una queixa en què manifestava la seva protesta per les molèstiesque causava la manca d’urbanització d’uns carrers de Vallvidrera.

La Sindicatura va estimar en part la queixa ja que, encara que la urbanització d’aquests vialsels ha d’assumir el promotor privat, l’Ajuntament hauria d’impulsar la figura jurídica ade-quada perquè la urbanització es realitzés. Així mateix, va recomanar a l’Ajuntament quefes un seguiment del manteniment dels camins o carrers no urbanitzats per garantir l’ac-cessibilitat dels veïns als seus domicilis.

EXPEDIENT NÚM. 127/2010. AFECTACIÓ URBANÍSTICA.

La persona interessada va manifestar el seu desacord amb la manca de resposta municipalper l’afectació de la meitat d’una finca pel Pla general metropolità (PGM) del 1976. Afe-gia que l’immoble està afectat i que, mentre que una part de l’edifici té la qualificació urba-nística de 17/7, la resta està qualificada com a 13E, i que avui l’afectació no té cap sentit.

La síndica va resoldre estimar la queixa, perquè, tot i que la intervenció municipal s’ajusta adret, l’Ajuntament no va respondre per escrit a la persona interessada. Així mateix, perquèen el moment de desenvolupar el planejament derivat, l’Ajuntament hauria d’haver solucio-nat el problema, però va continuar deixant fora la parcel·la, i la finca ha continuat manteninttotes dues qualificacions. Finalment, va recomanar que s’iniciés un expedient de revisió pera la modificació puntual del PGM per posar fi definitivament a la situació exposada.

EXPEDIENT NÚM. 38/2011. PERMÍS D’OBRES PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UNALBERG.

La representant d’una comunitat de llogaters va presentar una queixa en què manifestavaque estava en desacord amb la concessió d’una llicència d’obres per a la construcció d’unalberg juvenil. Afegia el seu malestar perquè la normativa no impedeix els usos diversos

43

VALORACIÓ

L’urbanisme estudia les ciutats i ordena elssistemes urbans. L’entorn en què vivim estàmolt relacionat amb el nostre benestar. Elcontingut del pla urbanístic conté elementsque van més enllà dels aspectes jurídics (ele-ments econòmics, tècnics, socials, ambien-tals, polítics, etcètera). Aquests elementss’han de considerar en tota actuació urbanís-tica, primordialment els aspectes socials per-

què afecten directament les persones, i peraixò no és el mateix fer un tipus d’urbanismeque un altre. L’urbanisme s’ha de planificar iexecutar pensant en les persones, sense obli-dar que la finalitat i potestat del planejamentés servir amb objectivitat els interessospúblics generals. El planejament defineix elque volem i mitjançant la gestió urbanísticaaixò es fa realitat. A través de la disciplinaurbanística se sanciona qualsevol acció con-trària a la previsió del planejament.

44

en escales de veïns i exposava que, a més, també hi havia diversos apartaments turístics almateix edifici.

La queixa es va desestimar perquè l’atorgament de llicències és reglat, però es va recoma-nar a l’Ajuntament que reflexionés sobre la possibilitat de modificar la normativa perquèno hi hagi uns usos tan diversos en un immoble de veïns, i també que comprovés si elspisos o apartaments turístics de l’edifici estaven degudament registrats i, en cas afirmatiu,que vetllés per la tranquil·litat dels veïns i intervingués en el supòsit de molèsties.

Recentment l’Ajuntament ha comunicat a aquesta institució que agraeix les aportacionsrealitzades i que les estudiarà en el marc sectorial corresponent.

EXPEDIENT NÚM. 465/2011. REALLOTJAMENT D’UN AFECTAT URBANÍSTIC.

L’interessat, llogater i expropiat urbanístic, va manifestar el seu malestar per les defi-ciències que hi havia al seu pis. L’immoble, de protecció oficial i de titularitat munici-pal, s’havia rehabilitat per allotjar els nous veïns.

La síndica va demanar informe a l’Ajuntament i dues assessores de la síndica es van tras-lladar a l’edifici. Les assessores van constatar que l’habitatge superava àmpliament elsrequisits d’habitabilitat, que es tractava d’una finca actualment rehabilitada, digna i ambascensor, i que l’habitatge era ampli, assolellat i ventilat. No obstant això, es van detec-tar algunes petites anomalies que es podien millorar. La síndica va estimar en part laqueixa perquè hi havia alguna millora que calia fer, com per exemple: la ubicació deltimbre des de l’escala a l’habitatge i alguns canvis elèctrics dins l’habitatge.

La valoració municipal a la decisió de la síndica exposava que es tractava d’aspectes menorsd’acabats que en cap cas afectaven la qualitat de vida de les persones ni podien qüestionarla dignitat i la qualitat de l’habitatge. Així mateix, exposava que l’interessat havia passatd’un pis petit a un pis de 90 m2 de superfície i d’una finca antiga a una de rehabilitada,però que, en pro d’una major tranquil·litat i comoditat, es procuraria donar una respostaraonable i proporcionada a les recomanacions de reparació formulades per la síndica.

45

Molts camins o carrers de Vallvidrera no estan urbanitzats ni pavimentats, fet que genera molts inconvenients als veïns

A Collserola s’ha anat ocupant urbanament elterritori, però els problemes de pavimentacióo manca d’urbanització de camins o carrerscontinuen subsistint. Els veïns d’algunes zonesde Vallvidrera, d’una banda, viuen en un espaiverd on poden gaudir d’un ambient més tran-quil i d’una qualitat de vida superior, en com-paració de la dels veïns de la ciutat deBarcelona, però, de l’altra, no sempre dispo-sen de tots els serveis, com, per exemple, lapavimentació dels carrers. La manca d’urba-nització comporta molèsties, com l’accésinadequat als seus domicilis, el tall de caminsquan plou, problemes per treure els vehiclesdels aparcaments davant qualsevol problemameteorològic, arbres que cauen dins els seusterrenys, etcètera. Aquest és el cost d’urbanit-zar un terreny muntanyós. Qualsevol actuaciód’aquest tipus realitzada en un territori de laciutat afavoreix un nombre important d’habi-tants i el cost econòmic és inferior i rendible,però això no és així a les urbanitzacions aïlla-des. Les intervencions de manteniment queacostuma a fer el Districte en aquesta zonasolen ser periòdiques i elevades econòmica-ment, però també poc agraïdes. No obstantaixò, ateses les persones que hi viuen i les cons-truccions que hi ha a Vallvidrera, l’Ajunta-ment està obligat a continuar intervenint pertrobar les millors solucions.

Al setembre de 2011, l’Ajuntament va presen-tar el Projecte de portes de Collserola, amb lafinalitat d’obrir la ciutat a la muntanya, a par-tir de la definició de 16 portes que han de per-metre entrellaçar el tram urbà i els espaisurbans. Caldrà veure’n la definició concreta ila posterior materialització dels projectes per-què aquesta intervenció representi un benefi-

ci per als ciutadans i per a la ciutat, i sobretotper tal de no crear falses expectatives o decometre errors en detriment de tothom.

Els responsables urbanístics municipals hanmanifestat, recentment, que tot el que es facia la ciutat durant els pròxims anys es pactaràamb els veïns. El diàleg amb els veïns ésimprescindible i necessari i és el que s’esperad’una bona Administració, per fer entre totsuna ciutat més humana i propera. És impor-tant que els habitats considerin com a pròpiala ciutat, i això només s’aconsegueix amb eldiàleg i l’intercanvi d’opinions i propostes detotes dues parts.

Els actuals responsables d’Urbanisme han manifestat que els canvis que es facin a la ciutat espactaran amb els veïns

La potestat del planejament és, per la seva prò-pia essència, una potestat àmpliament discre-cional, però no és una potestat il·limitada sinóque té el seu límit en l’interès general i en elsdrets establerts en la Constitució espanyola,sens perjudici del control judicial. D’altrabanda, l’ius variandi és la potestat de l’Admi-nistració per alterar, ja sigui mitjançant lamodificació o la revisió, el planejament urba-nístic. La naturalesa normativa dels plans i lanecessitat d’adaptar-los a les exigències de l’in-terès públic justifiquen l’ius variandi, peròaquesta facultat correspon als responsablesmunicipals i no a aquesta institució, peròaquesta Sindicatura s’ha manifestat reiterada-ment sobre les afectacions i la seva durada. Laqualificació diferent de la parcel·la de la quei-xa núm. 127/2010 no té gaire lògica. Elmateix informe municipal reconeix que sem-bla recomanable que, en el moment en què esrealitzi una revisió del PGM, es procedeixi aincloure la totalitat de la parcel·la dins l’àm-bit de densificació urbana Eixample, clau 13E,

VALORACIÓ

La societat demana, cada vegada, més serveis.La construcció d’infraestructures comportaunes càrregues generals que la ciutadania hade suportar pel fet de viure en col·lectivitat.Hi ha incomoditats que són conseqüència dela naturalesa i de l’abast de la infraestructuraconcreta, realitzades en benefici de la majoriade persones, però això no exclou el controlacurat i continuat de l’Administració perquèles persones pateixin només les dificultats iincomoditats pròpies de cada execució d’o-bres, tot i que algunes vegades, les molèstiesi pertorbacions excedeixen els inconvenientsgenerals que afecten la ciutadania.

La síndica ha rebut diferents queixes per l’aturada d’algunesobres d’infraestructura que no se sap quan es continuaran

Aquesta Sindicatura constata que, de vega-des, obres importants que afecten un nom-bre rellevant de persones generen unnombre de queixes insignificant, sens per-judici que la intensitat de les pertorbacionspoden diferir d’un habitatge, edifici o car-rer, a un altre.

atès que tant l’antiguitat de la construcció comel seu ús així ho aconsellen, i sens perjudicique mentre no es produeixi la revisió, la partdel sostre edificat de la parcel·la (clau 17/7)pot mantenir els usos existents i efectuar obresde reparació.

B. Infraestructures

En aquest àmbit s’han rebut més consultesd’assessorament que queixes. En aquests casos,la funció d’aquesta institució és assessorar lespersones sobre els tràmits que han de fer i a

quines institucions haurien de dirigir la sevaqueixa.

Algunes de les consultes formulades tractendel desacord d’alguna persona perquè l’AVEpassi pel carrer de Provença, o perquè les construccions duren massa temps i causen per-judicis econòmics als comerciants i molèstiesals ciutadans. Finalment, una de les reclama-cions formulades és la d’uns veïns del PobleSec que es queixen de les molèsties de les obresd’una plaça i de la construcció d’un aparca-ment soterrat.

46


EXPEDIENTS NÚM. 1044/2011, 1045/2011, 1046/2011, 1047/2011 I 1048/2011. DES-ACORD AMB UNES OBRES.

Uns veïns del Poble Sec van presentar una queixa per les molèsties que comportava laurbanització d’una plaça i la construcció d’un aparcament soterrat. Les persones interes-sades manifesten que els carrers que envolten la plaça estan en mal estat, que les obresporten més de cinc anys, que alguns dels carrers es reformen continuadament, que el malestat del paviment ha ocasionat alguna lesió a algun veí, que les persones grans pateixenmolèsties per soroll, per pols, per brutícia al carrer i finalment exposen que tenen esquer-des i pateixen vibracions als seus habitatges. La queixa s’està tramitant, ja que va arri-bar a finals d’any i, en el moment de redactar aquest informe anual de la síndica, encarano s’havia rebut l’informe municipal.

47

Així mateix, aquesta institució entén lesqueixes i el malestar dels ciutadans per lasituació d’obres públiques aturades i perquèno se sap quan es continuaran. Els acordsmunicipals per adequar provisionalment lesplaces o carrers afectats per les aturades sónpositius, ja que no es pot obligar les personesa viure en una situació pitjor que abans decomençar les obres (per exemple, les obresaturades per l’ampliació de la línia 9 delmetro, a la plaça de Lesseps, Putxet, carrerMandri, etcètera) ja que, tot i tenir presentla situació econòmica actual, l’Ajuntamentha de garantir, en les matèries de la seva com-petència, l’accés, la mobilitat, la seguretat il’entorn urbà més apropiat per a les persones.

C. Disciplina urbanística i llicències d’obres

Algunes queixes rebudes són transversals i lessituacions exposades pertanyen a disciplinaurbanística o a habitatge (conservació d’im-mobles, reconversió de locals en habitatges,ocupació, habitatges insalubres, etcètera). Enfunció dels aspectes més rellevants de la quei-xa, les reclamacions s’inclouen en un apartato en un altre.

En l’apartat de disciplina urbanística i obres,s’han rebut queixes per la realització d’obresil·legals, per les molèsties o danys que cau-sen les obres, pel retard en la concessió de lesllicències, per la denegació d’aquestes, per lacaducitat del procediment, per la degradaciód’alguns edificis, per l’aturada prolongada dediverses obres, pels problemes per obtenir lallicència de primera ocupació i per la incoa-ció d’expedients sancionadors.

Un any més, hi ha denúncies pels tancamentso coberts il·legals de patis, terrasses o balcons.En alguns casos, el promotor de la queixa ésel mateix denunciat que està en desacord ambl’actuació municipal, bé perquè ha rebut l’or-dre d’enderroc o bé per la imposició de mul-tes coercitives o altres intervencionscoercitives. Finalment, hi ha queixes per lesmolèsties que causen les obres fetes fora del’horari reglamentàriament establert i per l’a-cabament final de les obres a la via pública.

Algunes de les queixes més habitualsen l’àmbit urbanístic són per obres il·legals, per la degradaciód’alguns edificis i pel retard en la concessió de llicències


EXPEDIENT NÚM. 355/2011. INCENDI D’UN EDIFICI A LA BARCELONETA.

El 2011 la síndica va iniciar d’ofici una intervenció supervisora de l’incendi que va haver-hi en un immoble de la Barceloneta, d’acord amb la notícia de premsa apareguda en diver-sos mitjans de comunicació.

Dos anys abans, el 2009, la síndica va rebre una queixa que alertava de la situació d’a-quest immoble ja que les obres s’havien aturat i l’edifici l’havien ocupat persones quegeneraven situacions de risc i d’agressions als veïns del carrer. A més, l’edifici estava afec-tat per la Llei de costes. El mateix any, la síndica va resoldre estimar la queixa.

Tot i l’advertiment del 2009 realitzat per la síndica, a l’abril del 2011 va haver-hi unincendi a l’edifici que va requerir la intervenció dels bombers i va comportar el rescat de

deu víctimes per intoxicació de fum i d’una persona amb cremades, afortunadament nova haver-hi desgràcies majors.

La síndica va estimar la queixa perquè l’Ajuntament no va ser prou àgil per intervenirabans de l’incendi del 2011. També va recomanar a tots els departaments municipals afec-tats que actuessin amb rapidesa i eficàcia en cadascuna de les situacions rellevants detec-tades per la síndica.

EXPEDIENT NÚM. 1050/2011. MANCA DE CONSERVACIÓ DE DOS EDIFICIS DELRAVAL.

Els anys 2006 i 2009 aquesta institució va tramitar les queixes presentades per diversospropietaris de dues finques situades al Raval. Les persones interessades es van queixar dela manca de conservació de la finca i de problemes d’insalubritat i d’inseguretat. Afegienque l’Ajuntament no intervenia suficientment per requerir a la comunitat de propietarisque arreglés els immobles. La síndica va estimar les queixes i el 2008 va demanar a l’A-juntament que informés aquesta Sindicatura de les actuacions que realitzés i que esgotéstots els mecanismes de l’execució forçosa.

El 16 de desembre de 2011, alguns mitjans de premsa van publicar que, a la tarda ante-rior, els bombers havien desallotjat una de les dues finques per la caiguda parcial d’unaparet mitgera. L’endemà també es va buidar l’altre edifici.

La síndica va demanar informe als Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament(informe rebut l’endemà de fer la petició). També va demanar al Districte de Ciutat Vellaque informés de les actuacions realitzades des del 26 de gener de 2009 i de l’atenció quepoguessin haver rebut les persones desallotjades. L’informe encara no s’ha rebut.

EXPEDIENT NÚM. 441/2011. OBRES EN UN LOCAL.

La interessada va presentar una queixa en què manifestava el seu desacord amb l’actuaciódel Districte per unes obres efectuades en un local de la seva propietat. Afegia que, perun malentès, l’Ajuntament li havia imposat una multa coercitiva injustificada, no haviadonat resposta a les al·legacions formulades i que no entenia la reclamació municipal.

Anteriorment havia presentat un comunicat d’obres de reforma interior d’un local (obresautoritzades), però amb motiu d’una denúncia va haver-hi una inspecció i un requerimentde llicència d’obres majors i un canvi d’ús per a transformació del local en habitatge. Lainteressada va presentar la sol·licitud, però després va renunciar a la reconversió en habi-tatge. Finalment va exposar que es tractava d’un local.

La síndica va estimar la queixa, perquè, tot i l’actitud proactiva del Districte en defensade la legalitat urbanística, hi havia disfuncions en la tramitació de l’expedient. Així mateix,perquè en sis anys no s’havia aconseguit enllestir el procediment i resoldre el problema.També va recomanar a l’Ajuntament que revisés l’expedient i que considerés l’anul·lació

48

49

de la multa coercitiva imposada per causa d’insuficient fonamentació, ja que la multa esva imposar sense la valoració de les al·legacions i perquè hi havia atorgada la llicència d’o-bres de reforma interior de local. Finalment, va suggerir que s’efectués una nova inspec-ció del local per determinar si persisitia el presumpte ús d’habitatge o allotjament irregulari que aquesta presumpció es valorés conjuntament amb la situació de l’arrendatari.

EXPEDIENT NÚM. 654/2011. OBRES A LA FAÇANA I APARCAMENT DE VEHICLESA LA BARCELONETA.

Un administrador de finques va demanar un canvi d’estacionament de vehicles en un car-rer molt estret de la Barceloneta perquè no era el lloc adequat i els camions topaven ambel balcó de la finca i amb la bastida instal·lada per a la realització d’unes obres. Afegia quel’Ajuntament no havia respost l’escrit que havia presentat a l’Ajuntament, l’any 2009,amb la seva proposta.

El mateix dia, la síndica va admetre a tràmit la queixa i va comunicar per escrit al Dis-tricte de Ciutat Vella la situació de risc denunciada. Així mateix, va demanar informemunicipal i, acompanyada d’una assessora, es va traslladar a l’immoble, on va comprovarque hi havia un cert risc per a la seguretat de les persones: els treballadors de l’obra, elsvianants i els conductors.

L’Ajuntament va respondre que havia ordenat la instal·lació de pilones preventives perassegurar que els camions no suposessin un perill per a les persones i que havia donat ins-truccions perquè es realitzés un estudi adequat per implementar les mesures necessàriesamb caràcter permanent.

La síndica va estimar en part la queixa perquè l’Ajuntament, l’any 2009, hauria d’haverdonat resposta a les persones interessades i hauria d’haver estudiat la proposta formuladaper intentar trobar la solució més adient, malgrat la intervenció temporal municipal.Finalment, va recomanar a l’Ajuntament que estudiés la proposta dels interessats, queraonés i motivés suficientment la decisió final i que la comuniqués als afectats i a aques-ta Sindicatura.

EXPEDIENT NÚM. 596/2010. LLICÈNCIA DE PRIMERA OCUPACIÓ.

Un ciutadà va presentar una queixa en què manifestava el seu desacord amb la denegaciód’una llicència de primera ocupació. Afegia que la llicència estava concedida per silenciadministratiu.

La qüestió més rellevant de les manifestacions exposades per l’interessat és saber si es potentendre atorgada per silenci administratiu la llicència de primera ocupació.

La queixa es va estimar en part pel temps que l’expedient havia estat arxivat, sens perju-dici que la demora no fos atribuïble a l’Ajuntament, ja que el Districte hauria d’haveractuat amb més contundència i agilitat. No obstant això, l’actuació municipal era ajus-

50

tada a dret pel que fa a la llicència de primera ocupació i pel que fa a la vinculació de lallicència amb l’aval urbanístic.

EXPEDIENT NÚM. 586/2011. OBRES MANIFESTAMENT IL·LEGALITZABLES.

Un administrador de finques, en representació d’una comunitat de propietaris, va mani-festar estar en desacord amb les molèsties i els danys ocasionats per les obres realitzadesper una empresa de climatització.

La síndica va demanar informe al Districte. L’informe rebut era insuficient, i per aquestmotiu la síndica va demanar ampliació d’informe. Finalment, el nou informe exposavaque les obres realitzades continuaven sent manifestament il·legalitzables, que abans de laresolució de l’ordre d’enderroc l’empresa denunciada havia comparegut i havia demanatla possibilitat de legalitzar les obres fetes sense llicència, que l’Ajuntament havia impo-sat un multa coercitiva de 601,01 euros, però que no havia incoat cap expedient sancio-nador, que tampoc no s’havia realitzat l’assentament de l’ordre d’enderroc en el Registrede la Propietat, que havia informat els denunciants i que els havia lliurat una còpia delsdocuments demanats, així com que les intervencions previstes eren esgotar la imposicióde les multes coercitives fins a arribar a l’execució subsidiària.

La síndica va estimar la queixa perquè, malgrat les actuacions municipals realitzades, hanpassat més de sis anys i les obres fetes continuen sent manifestament il·legalitzables. Aixímateix, va recomanar a l’Ajuntament que informés aquesta institució de les raons per lesquals s’havia imposat només una multa coercitiva i per què no s’havia incoat un expedientsancionador.

VALORACIONS

A la síndica la sorprèn que l’Ajuntament noreaccioni a temps en els casos en què prèvia-ment ha alertat l’Ajuntament de la situacióde perill o de risc que podia haver-hi, comper exemple en la queixa de l’edifici incen-diat a la Barceloneta. Encara que, pel que faa la queixa núm. 355/2011, es tractés d’unasituació complexa (construcció aturadad’una promotora privada, finca sotmesa alrègim de domini públic marítim terrestre,pendent de la resolució per part del Minis-teri d’Hisenda, ordre de retirada de les bas-tides de la façana, adopció de mesures deprotecció per garantir la seguretat i l’incom-pliment de l’ordre municipal), l’Ajunta-ment no va actuar enèrgicament per intentarsolucionar els problemes que li pertocaven,

com així es desprèn dels informes emesospel Districte de Ciutat Vella, per AccióSocial i Ciutadania, per Medi Ambient i perla Guàrdia Urbana.

La Carta de Ciutadania estableix el dret detotes les persones a viure dignament, el dreta la seguretat en el desenvolupament de laseva vida quotidiana, a promoure mesurescontra actes que alterin la convivència, eldret a una convivència pacífica, a la vida pri-vada i familiar, el dret a la salut, a l’habitat-ge digne, als serveis socials, etcètera.Aquesta Carta esdevé ineficaç si els respon-sables municipals no consideren seriosamentel que ells mateixos han elaborat, i si la tascadiària de la gestió municipal no pot atendretotes les disfuncions greus que hi ha a la ciu-tat per manca de mitjans suficients.

La síndica feia temps que advertiade la situació de risc d’un edifici dela Barceloneta que, finalment, es va incendiar sense que l’Ajuntament hagués reaccionat

Pel que fa a la queixa núm. 1050/2011,referent a dos edificis del Raval (queixesnúm. 566/2008 i 579/2008), es tracta d’unasituació similar a l’anterior ja que la síndi-ca va informar prèviament l’Ajuntament del’estat de conservació dels dos immobles delRaval i del perill que suposava per a les per-sones i els béns. L’Ajuntament, tampoc nova reaccionar a temps. A més, en l’informeanual del 2008, pàgina 39, la síndica vapublicar com a expedients il·lustratius lasituació d’aquests edificis.

De vegades, l’actuació municipal no ofereixprou garanties i apareixen anomalies, com enla tramitació municipal de la queixa núm.441/2011, que poden deixar en situació d’unacerta indefensió als interessats. L’Ajuntamentha de raonar i motivar adequadament les sevesactuacions per tal que les persones no tin guincap dubte de les intervencions municipals ien benefici de la seguretat jurídica.

Les llicències de primera ocupació se sol·lici-ten després de la finalització d’una obra major,i d’acord amb el que especifiquen les condi-cions de la llicència. Quan la realitat no s’a-justa a les condicions del permís,correspondria la denegació de la llicència d’o-cupació (expedient núm. 596/2011). El silen-ci administratiu és una resposta que s’ha creatper evitar que l’Administració defugi el con-trol de la seva activitat pels tribunals de jus-tícia, en negar-se a dictar un acteadministratiu d’una petició formulada per lapersona interessada. Hi ha silenci positiu enles sol·licituds en què una llei no digui expres-sament que el silenci serà negatiu, però la Llei

de procediment administratiu regula l’excep-ció i el Text refós que aprova la Llei d’urba-nisme estableix amb precisió que, en cap cas,no es poden considerar adquirides per silenciadministratiu facultats urbanístiques que con-travinguin la Llei d’urbanisme o el planeja-ment urbanístic. Així ho estableix lajurisprudència.

En l’expedient núm. 586/2011, la síndica potentendre alguns arguments municipals refe-rents a l’adopció de l’execució forçosa, o sobrel’autotutela de l’Administració o els interes-sos legítims del denunciant i denunciat, peròresulta inacceptable que, després de més desis anys de tramitació del procediment i delsincompliments reiterats, només s’ha imposatuna multa coercitiva a l’infractor i, encaraque correspongui a l’Ajuntament decidir elnombre de multes imposades per comminarel promotor de l’obra a executar l’ordre, laimposició de la multa no és excusa per noincoar un expedient sancionador.

Les intervencions municipals en l’àmbit de la disciplina urbanística són generalment porugues o poc actives

És incomprensible que, en els casos d’obresil·legals o d’obres il·legalitzables, la tramita-ció del procediment duri tant. A vegades, esté la percepció que la protecció urbanística ila disciplina urbanística no interessen aningú, perquè es constaten intervencionsmunicipals porugues, tímides o poc actives.Aquesta situació, constatada per la síndica,es reprodueix any rere any i fa més de sis anysque la institució incideix en aquesta qüestió,sense observar canvis significatius per solu-cionar els problemes; és, per tant, una com-provació insatisfactòria. El conjunt demesures que desenvolupen la disciplina urba-

51

nística preveuen els mecanismes adequats perprotegir i fer complir la legalitat urbanísti-ca, però això, de vegades, ha d’anar acompa-nyat d’una voluntat política i ferma per talde controlar les situacions anquilosades. L’A-juntament hauria de requerir fermament elspropietaris perquè compleixin el deure legalde mantenir en bon estat de conservació lesseves propietats, i fer-los responsables de lesconseqüències si és que no ho fan, ja que noes tracta només de béns per explotar o treu-re’n un benefici econòmic, sinó que l’habitat-ge ha de complir la funció social, primordial,

que disposa la Constitució espanyola. Final-ment, cal manifestar que aquesta Sindicatu-ra no ha constatat avenços importants en lamillora de la gestió dels expedients supervi-sats des que s’aplica el nou programa Auto-ritas de llicències i inspecció.

L’Ajuntament hauria d’obligar amb fermesa les comunitats depropietaris a mantenir en bon estat els immobles

52

L’Estatut d’autonomia de Catalunya esta-bleix que els poders públics han de vetllarper la protecció del medi ambient per mitjàde l’adopció de polítiques públiques basa-des en el desenvolupament sostenible i lasolidaritat col·lectiva i intergeneracional.Les polítiques mediambientals s’han de diri-gir especialment a la reducció de les dife-rents formes de contaminació, la fixaciód’estàndards i de nivells mínims de protec-ció, l’articulació de mesures correctives del’impacte ambiental, la utilització racionaldels recursos naturals, la prevenció i el con-trol de l’erosió i de les activitats que alterenel règim atmosfèric i climàtic, i el respecte

als principis de preservació del medi, con-servació dels recursos naturals, responsabi-litat, fiscalitat ecològica i reciclatge ireutilització dels productes. També diu queels poders públics han de fer efectives lescondicions per a la preservació de la naturai la biodiversitat, han de promoure la inte-gració d’objectius ambientals en les políti-ques sectorials i han d’establir les condicionsque permetin a totes les persones el gaudidel patrimoni natural i paisatgístic.

D’aquestes obligacions públiques en resultendrets per als ciutadans, entre els quals està elde garantir una relació harmoniosa entre l’hà-

1.3. Medi Ambient

A. Contaminació acústicaB. Contaminació lluminosa i altres immissions ambientalsC. NetejaD. Parcs i natura urbana

53

54

bitat, els serveis públics, els equipaments iels espais. El dret a la tranquil·litat enunciaten la Carta de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat és la nova ànsia de lagran majoria d’habitants urbans, i per asso-lir-lo el municipi ha de controlar rigorosa-ment l’emissió de sorolls i les vibracions detot tipus.

També són drets de tothom en relació amb elmedi ambient, segons l’Estatut d’autonomia:• viure en un medi equilibrat, sostenible i

respectuós amb la salut;• gaudir dels recursos naturals i del paisatge

en condicions d’igualtat;• estar protegit davant les diferents formes

de contaminació.

I són deures de tothom en aquest àmbit,segons la nostra màxima norma institucional:• fer-ne un ús responsable i evitar el malba-

ratament del medi ambient;• col·laborar en la conservació del patrimoni

natural i en les actuacions que tendeixin aeliminar les diferents formes de contami-nació, amb l’objectiu de mantenir-lo i con-servar-lo per a les generacions futures.

En la secció de medi ambient, la síndicaha rebut, durant l’any 2011, 104 queixes.

Les queixes rebudes fan referència al soroll, ocontaminació acústica, de diferents fontsemissores, a immissions diverses en les llars(gasos, fums, escalfor, radiació lluminosa),també a problemes derivats de la tinença d’a-nimals de companyia o de la fauna lliureurbana; hi ha hagut freqüents queixes rela-cionades amb els serveis de neteja i també pelmanteniment de parcs i de la flora urbana.

A. Contaminació acústica

Les queixes de l’any 2011 incloses en aquestapartat exposen problemes d’una magnitudvariable, però sovint important, provocats per

emissions sonores excessives. En la gran majo-ria dels casos es tractava de focus situats a l’es-pai públic, com són ara el servei de recollidade residus domiciliaris (que seran tractats enl’apartat de neteja) i les conductes incíviqueso vandàliques dels clients de bars i discotequeso de grups que es reuneixen per consumirbegudes alcohòliques al carrer o a les places.Després predominen els problemes de veïnat-ge i, finalment, les queixes relacionades ambactivitats sotmeses a llicència municipal i lesassociades a equipaments municipals.

Moltes de les queixes per soroll sónper consum d’alcohol al carrer o per actes vandàlics a la sortidad’alguns locals d’oci nocturn

Altres queixes han estat motivades pel des-acord amb l’actuació municipal en casos desoroll per obres d’infraestructures, per acti-vitats promogudes per l’Ajuntament o ambsuport municipal, per algun equipamentmunicipal, pel rodatge d’una pel·lícula a lavia pública, per l’escombrat mecànic nocturno pel que sembla ser un espantaocells sonor.

A.1. Queixes corresponents a lacontaminació acústica generadaper locals d’oci o de restauració opels clients d’aquests locals quanes troben a l’espai públic

Podem agrupar les queixes corresponents aaquest apartat en diversos tipus: les queixesen què el problema està provocat per l’acti-vitat d’un local o dels seus clients i les quei-xes en què hi ha tot un conjunt d’edificisd’habitatges afectats per la naturalesa delslocals d’oci que es concentren en determina-des zones de la ciutat.


EXPEDIENTS NÚM. 584/2010, 169/2011, 324/2011, 384/2011, 467/2011, 622/2011,839/2011, 840/2011 I 844/2011.

Els promotors d’aquestes queixes van exposar el seu malestar i el seu sentiment d’impo-tència i de desprotecció per part de les autoritats municipals, atès que les infraccions erenreiterades i sistemàtiques i s’havien convertit en cròniques en zones com la compresaentre els carrers Almogàvers, Àlaba, Sancho de Ávila i Joan d’Àustria, la compresa entrel’avinguda del Paral·lel, el carrer Nou de la Rambla i el parc de les Tres Xemeneies, ialgunes places de Sant Gervasi i de Gràcia. Malgrat les reiterades denúncies presentadesa l’Ajuntament i les nombroses trucades a la Guàrdia Urbana, les infraccions i la vulne-ració dels drets dels ciutadans afectats persisteixen.

En dues d’aquestes queixes, la documentació inclou filmacions en vídeo que acreditenels fets plantejats a la síndica de greuges.

En l’apartat de desacord amb l’Ajuntament per la seva actuació vers locals concrets queprovoquen molèsties o problemes per contaminació acústica, la Sindicatura ha rebutqueixes referents als districtes de Ciutat Vella, Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Gui-nardó. La causa principal és, segons el contingut de les reclamacions, la insonoritzacióinsuficient, la conducta dels clients i l’incompliment de l’horari.

L’Ajuntament compta amb elsinstruments necessaris per evitar lesmolèsties per soroll i cal que ambresolució posi fi als incompliments

Durant l’any 2011, la Sindicatura ha prosse-guit la investigació corresponent a la queixanúm. 27/2010, per problemes de salut asso-ciats amb la contaminació acústica produïda

per un bar situat al Districte de Sants-Mont-juïc. A l’hora de tancar aquest informe, enca-ra no s’ha tancat l’expedient, atès que no s’haacreditat d’una manera fefaent que el proble-ma hagi estat resolt definitivament.

VALORACIÓ

En els casos en què l’objecte de les queixesestà associat amb locals individuals, aquesta

En aquest darrer cas, la problemàtica és múl-tiple, com també ho és la vulneració delsdrets dels promotors de les queixes. A partdels sorolls que impedeixen el descans noc-turn de les persones en el seu propi domici-li, hi ha l’acumulació de brutícia injustificadaa la via pública o als mateixos edificis d’ha-bitatges, els desperfectes provocats pelsclients dels locals en el mobiliari urbà o en

altres components de l’espai públic, en vehi-cles o als mateixos edificis privats dels veïns.Addicionalment, hi ha el risc que genera lapresència freqüent o permanent de personesèbries o drogades a la part de la via públicadestinada a la circulació de vehicles, la con-ducció amb nivells d’alcoholèmia elevats, osota l’efecte d’altres drogues, i el tràfic i con-sum de drogues.

55

Sindicatura considera que l’Ajuntamentcompta amb els instruments necessaris i sufi-cients per valorar si les denúncies plantejadespels ciutadans estan fonamentades i, en el casde comprovar que hi ha una infracció, ha deposar fi als incompliments amb resolució. Enla decisió de la síndica a diverses d’aquestesqueixes, es posa en evidència que el tempstranscorregut ha estat excessiu, o que l’actua-ció municipal no ha estat prou resolutiva.Això comporta la indefensió dels ciutadansafectats, un greuge comparatiu que afecta elstitulars d’activitats similars a les denuncia-des però que inverteixen els esforços i elsdiners necessaris per complir la normativa, iés alhora un estímul per al manteniment deles conductes infractores, atesa l’aparentimpunitat de què poden gaudir.

Un altre exemple significatiu de situacionsd’aquest tipus és la queixa presentada el 13de setembre del 2010 (expedient núm.584/2010), motivada per la inacció del Dis-tricte de Gràcia davant reiterades denúnciesde problemes provocats per un bar i pelsclients d’aquest que consumien alcohol i feiensoroll al carrer a les nits. La Sindicatura vademanar informació i documentació al Dis-tricte de Gràcia i a la Guàrdia Urbana. Lesrespostes municipals han estat incompletes,raó per la qual s’han reiterat diverses recla-macions, sense que, en la data de tancamentd’aquest informe, l’Ajuntament hagi resoltel problema.

Pel que fa a les queixes que exposen el des-acord per la manca d’actuació resolutiva del’Ajuntament davant la problemàtica de lesconcentracions de persones incíviques que,sense escrúpols, a més de fer sorolls queimpedeixen el descans legítim dels veïns,embruten, consumeixen drogues, entre ellesl’alcohol, i trafiquen amb drogues a la viapública, ja hem expressat la convicció d’a-questa Sindicatura que es tracta d’un temacomplex. No obstant això, i atès que aques-tes situacions fa anys que duren i a més afec-

ten d’una manera crònica o recurrent espaisconcrets de la ciutat, les autoritats munici-pals i els departaments tècnics i jurídics hau-rien d’elaborar plans d’eradicació definitiva idestinar els recursos necessaris per abordar-les i posar-hi solució, partint de la base quees tracta d’infraccions constatades de la nor-mativa municipal. Des d’aquesta institucióentenem que els districtes afectats no dispo-sen de recursos suficients, especialment pelque fa als efectius de la Guàrdia Urbana ordi-naris, per actuar d’una manera efectiva, de lamateixa manera que en determinats aspectes,com és el tràfic de drogues, seria convenientla col·laboració del cos dels Mossos d’Esqua-dra. Un operatiu específic adequat ja s’ha duta terme en diverses ocasions, però per tal degarantir d’una manera efectiva la salvaguar-da dels drets dels residents i dels altres ciu-tadans, vulnerats en aquests casos, cal definiri executar actuacions sistemàtiques més enllàde les operacions esmentades.

L’Ajuntament ha d’impulsar plans per a l’e-radicació definitiva de les concentracions depersones incíviques que impedeixen el des-cans veïnal; hi ha zones de la ciutat on el pro-blema és crònic.

A.2. Queixes generades per con-taminació acústica motivada peractivitats domèstiques en l’àmbitdel veïnatge

En la majoria dels casos corresponents aaquest apartat, la queixa fa referència al fetque els veïns dels habitatges contigus produ-eixen sorolls tant de dia com de nit, provo-cats per aparells, per arrossegament demobles i, en alguns d’aquests casos, a més perles entrades i sortides sorolloses freqüents depersones. Aquest darrer aspecte es veu agreu-jat en dues de les queixes presentades per l’al-ta ocupació del pis on hi ha el focus de

56


EXPEDIENTS NÚM. 311/2010 I 1011/2011. SOROLLS DE VEÏNATGE PER ACTIVI-TATS DOMÈSTIQUES.

En la primera queixa, rebuda l’any 2010 (311/2010), en la qual la ciutadana, una personagran que vivia sola i amb un estat de salut precari que li dificultava el desplaçament, expo-sava que, des de feia més de deu anys, patia molèsties per sorolls procedents dels dos pisosde la finca veïna situats a l’alçada del seu habitatge, especialment en horari nocturn. Elsatribuïa, en un cas, a la utilització de la rentadora en horari nocturn i, en l’altre, al funcio-nament d’una bomba o similar relacionada amb la distribució interna d’aigua a la fincaveïna. Ho havia posat en coneixement del Districte de l’Eixample, havia efectuat diversestrucades a la Guàrdia Urbana i el problema, segons afirmava, seguia sense resoldre’s, tot ique en una ocasió havia rebut la visita d’una inspecció municipal motivada per les sevesdenúncies i amb posterioritat a la investigació iniciada per la síndica de greuges.

En el moment de tancar aquest informe, la síndica de greuges encara no ha rebut la con-firmació del Districte de l’Eixample que s’ha dut a terme l’actuació adequada per tal devalorar i, eventualment, resoldre els problemes objecte de les denúncies i de la queixaplantejades per la ciutadana. Tant en aquest cas com en el de la queixa 1011/2011, ésclar que l’Ordenança municipal aprovada l’any 1999 establia la prohibició de fer funcio-nar aparells electrodomèstics sorollosos entre les 21 hores i les 7 hores, i que l’Ordenan-ça del medi ambient actualment vigent, que fou aprovada pel Consell Plenari el 25 defebrer de 2011, estableix unes limitacions similars i, en el cas concret de les activitatsdomèstiques o dels aparells domèstics sorollosos, la prohibició afecta la franja horàriaque va des de les 21 hores fins a les 8 hores del matí següent.

VALORACIÓ

En el darrer informe del Departament de Lli-cències i Inspecció del Districte de l’Eixam-ple rebut a la Sindicatura, s’argumenta queles molèsties denunciades per la ciutadanapromotora de la queixa són provocades peraparells instal·lats en el domicili d’un veí, raóper la qual “no són competència d’aquestDepartament, en tractar-se d’un assumpteentre privats”.

Els veïns poden sol·licitar un serveigratuït de mediació a l’Ajuntamenten problemes de soroll entre privats,entre altres qüestions

Aquesta afirmació no pot ser compartidaper la Sindicatura, ja que l’ordenança muni-

57

contaminació acústica, ja sigui perquè estracta d’un pis turístic o perquè sembla ques’hi lloguen habitacions.

En altres casos, molts dissabtes els ocupantsdel pis fan festes fins a la matinada. En una

de les queixes per molèsties pel soroll delveïnat, el soroll era provocat per un lloro oanimal similar que un veí de la finca adjacentté a la galeria des de fa més de tres anys. L’a-nimal no parava de cridar des de primera horadel matí fins a més tard de les deu de la nit.

cipal és clara respecte d’aquesta qüestió, iel fet que també pugui cercar-se solució perla via jurisdiccional civil o penal no eximeixl’autoritat municipal de l’obligació d’inter-venció per la via coercitiva, sancionadora oa través de la mediació. Gairebé en la tota-

litat de les queixes incloses en aquest apar-tat, els ciutadans desconeixien la possibili-tat de sol·licitar el servei gratuït demediació que l’Ajuntament ofereix perabordar aquestes situacions sempre quesigui possible.

A.3. Queixes referents a contaminació acústica motivada per activitatsindustrials o comercials


EXPEDIENTS NÚM. 28/2011, 230/2011 I 994/2011. SOROLLS PER ACTIVITATSSOTMESES A LLICÈNCIA MUNICIPAL.

Les queixes núm. 28/2011 i 994/2011 corresponen a la disconformitat del ciutadà queles va presentar amb l’actuació del Districte de Nou Barris davant les denúncies que ellhavia presentat en diverses ocasions per les molèsties greus que, segons manifestava, liproduïen els sorolls i les vibracions generades per l’activitat d’un taller que fabrica cami-ses, situat als baixos del mateix edifici en què viu. La primera va ser l’any 2005. D’acordamb els fets manifestats en la seva queixa, l’activitat s’iniciava sovint abans de les 7 horesdel matí, i les màquines de cosir o tricotar i la cisalla produïen sorolls i vibracions queli impedien descansar. L’any 2008 va ser presentada una queixa pel mateix motiu, i lasíndica de greuges la va estimar i va declarar incorrecta l’actuació de l’Ajuntament, atèsque, des del moment en què va detectar la manca de llicència d’activitat del taller tèx-til fins al 6 de juny de 2006, data en què es va comprovar que no s’ultrapassaven elsnivells màxims permesos de soroll establerts en l’Ordenança general del medi ambienturbà, havia transcorregut un temps excessiu, i durant una gran part d’aquest període detemps es va vulnerar el dret a la salut i a la no-intromissió en el seu domicili.

L’expedient 230/2011 correspon a un ciutadà que exposava el seu malestar pels proble-mes que li provocaven els sorolls i les vibracions generades per la maquinària de calefac-ció i de refrigeració d’un hotel situat a la finca veïna. Aquesta sala de màquines quedavaa l’alçada del dormitori, i malgrat haver denunciat davant el Districte de l’Eixampleaquests fets feia gairebé un any, no havia rebut cap informació i el problema persistia is’agreujava. La síndica de greuges, un cop rebuda la informació del Districte de l’Eixam-ple, va estimar la queixa.

58

VALORACIÓ

En el primer cas, l’activitat funcionava sensellicència municipal, situació que va quedaren evidència com a resultat de la denúncia

presentada pel promotor de la queixa, i vatranscórrer un temps excessiu des del 5 d’a-bril de 2005, data en què el Districte de NouBarris va detectar que l’activitat no disposa-va de llicència, fins al 31 d’agost de 2005,

59

data en què el titular del taller tèxtil la vapresentar. A més, el Districte de Nou Barrisno va acreditar en el seu informe que, duranttot aquest temps i fins al 6 de juny de 2006,data en què es va realitzar una sonometriaque determinava el compliment dels nivellsmàxims permesos en l’Ordenança general delmedi ambient urbà, s’haguessin pres lesmesures cautelars o sancionadores correspo-nents per tal de reduir el temps dels incom-pliments constatats o per evitar les molèstiesdenunciades.

La síndica ha rebut, al llarg del 2011, queixes per fums i olorsdesagradables provocats per bars i restaurants

En el segon cas, el Districte de l’Eixample nova acreditar que la seva actuació hagués estatajustada a dret ni eficaç per atendre les denún-cies presentades pel promotor de la queixa, niva enviar la documentació sol·licitada per laSindicatura.

B. Contaminació lluminosa ialtres immissions ambientals

Les queixes incloses en aquest apartat, relati-ves a l’any 2011, exposen molèsties o proble-mes provocats per fums i olors desagradablesassociats a activitats de bar restaurant, a pro-blemes per contaminació tèrmica generadapels aparells de condicionament d’aire d’unsveïns i a l’agreujament de problemes de salutd’una persona per operacions de pintura efec-tuades a la via pública.


EXPEDIENTS NÚM. 57/2011, 127/2011, 431/2011 I 700/2011. CONTAMINACIÓATMOSFÈRICA EN FINQUES D’HABITATGES.

Un factor comú a aquestes queixes és que els promotors consideraven que l’Ajuntament deBarcelona havia desatès les seves denúncies o no les havia atès correctament. La causa de lareclamació eren molèsties o fins i tot problemes provocats per emissions de fums i de pudorscom a conseqüència d’activitats de bar restaurant que infringien la normativa municipal.

En un dels casos, l’interessat afirmava que patia els problemes al seu habitatge des defeia anys, i acreditava haver presentat diverses denúncies davant el Districte de Sants-Montjuïc per posar aquests fets en coneixement dels responsables municipals i demanar-los que inspeccionessin el local i posessin fi als possibles incompliments. La primerainstància la va presentar l’11 d’octubre de 2007, i també havia recorregut en diversesocasions a la Guàrdia Urbana. Malgrat aquestes gestions, els problemes persistien.

D’acord amb la informació i amb la documentació lliurada pel Districte de Sants-Mont-juïc, resulta que, el 12 d’octubre de 2007, el Departament de Llicències i Inspecció varealitzar una inspecció del local, i va proposar que s’ordenés el cessament de l’activitat.El mes de febrer de 2008, la Guàrdia Urbana va dur a terme una inspecció, i va detec-tar que l’activitat no disposava de la llicència municipal necessària, raó per la qual ellocal va ser precintat el 17 d’abril de 2008. La Guàrdia Urbana va realitzar altres inspec-cions, i en l’efectuada el 22 d’octubre de 2008 va informar que no havia detectat cap

infracció. El 2 de març de 2011, i amb posterioritat a la intervenció de la Sindicatura deGreuges, es va fer constar en l’informe corresponent a una nova inspecció que calia “(...)requerir el titular perquè adopti les mesures correctores necessàries per modificar el sis-tema de ventilació (...) a fi de millorar el sistema actual i evitar possibles molèsties”.

La decisió formulada per la síndica de greuges estimava la queixa, i feia constar que l’ac-tuació dels serveis municipals havia estat insuficient, atès que el Districte no havia empratamb resolució els instruments de què disposava per tal de posar fi a les infraccions denun-ciades reiteradament pel promotor de la queixa, les quals vulneraven els seus drets en elseu propi domicili.

60

VALORACIÓ

Casos com aquests es repeteixen freqüentment;en un altre de similar, referent també al Dis-tricte de Sants-Montjuïc, els promotors de laqueixa, actuant en representació de la comu-nitat de veïns, van acreditar que el 25 de febrerde 2010 va ser presentada una instància en quèexposaven els problemes i en què demanavenuna inspecció que comprovés els incompli-ments de la normativa municipal i que posésfi a aquests. Des d’aquesta data i fins a l’1 dejuliol de 2011, en què la síndica de greuges varebre l’informe del Districte que havia dema-nat, van tenir lloc diverses actuacions dels ser-veis municipals i reiterades denúncies delsveïns afectats. No obstant això, quedava enevidència la manca de resolució dels responsa-bles municipals, raó per la qual la síndica degreuges va formular la decisió estimatòria, enla qual considerava que l’actuació municipalhavia estat incorrecta. En diverses inspeccionshavia comprovat l’existència d’infraccionsreiterades, però no va imposar cap sanció nicap mesura executiva efectiva, raó per la quales van estar vulnerant els drets dels veïns afec-tats durant un llarg període de temps.

El control de les activitats potencialment contaminadores i sotmeses a llicència municipal ha estat poc efectiu

Novament, l’any 2011 s’han produït casos,corresponents a aquest apartat i a d’altres, enquè l’actuació dels districtes municipals enl’àmbit del control de les activitats potencial-ment contaminadores i que estan sotmeses allicència municipal ha estat poc executiva ipoc efectiva en moltes ocasions. Com a resul-tat d’això, es generen greuges que afectentant els veïns que pateixen la intromissió dela contaminació als seus habitatges com elsaltres titulars d’activitats similars però quecompleixen la normativa municipal, i queveuen que hi ha conductes infractores que esmantenen d’una manera impune.

C. Neteja

Les queixes incloses en aquest apartat, rela-tives a l’any 2011, exposen problemes prin-cipalment de soroll provocat per lesoperacions de recollida dels residus domici-liaris en horari nocturn. Podem identificardiferents situacions, que van des de les zonesdel barri antic, en les quals el tipus de vehi-cle i de contenidors eren més sorollosos queen la resta de la ciutat, fins a les zones tipusEixample, on els vehicles i els contenidorssón en general menys sorollosos però, perl’especificitat del sistema, per cada carrer hande passar dos camions per cada tipus de resi-du. Això, juntament amb el nombre consi-derable de contenidors instal·lats inicialment

61

per l’Ajuntament per estimular la classifica-ció dels residus per part dels usuaris del ser-vei, pot generar un impacte sonor elevat.

Diferents reclamacions ciutadanesposen de manifest que la recollidanocturna de residus provoca molèstiesi dificulta el descans veïnal

Altres queixes han estat motivades pel des-acord amb l’actuació municipal en diferents

casos: un ciutadà considerava que el nombrede contenidors situats davant de casa seva eraexcessiu, una ciutadana havia estat multadaper dipositar una capsa d’embalatge petita enuna paperera, un ciutadà expressava el seumalestar per la neteja insuficient d’un tramd’un carrer i diversos ciutadans es queixavenper la brutícia generada pels gossos als espaispúblics.

Pel que fa a les queixes referents a la conta-minació acústica pel servei de recollida deresidus domiciliaris, es poden citar els expe-dients il·lustratius següents:


EXPEDIENTS NÚM. 115/2011, 149/2011, 150/2011, 151/2011, 485/2011, 637/2011 I779/2011. SOROLLS PRODUÏTS PER LA RECOLLIDA NOCTURNA DE RESIDUSDOMÈSTICS.

Aquestes queixes coincideixen en el fet que la causa de les reclamacions presentades al’Ajuntament eren els problemes provocats per les operacions de recollida dels residusdomiciliaris en carrers d’una amplada relativament petita. En aquestes zones els vehiclesi els contenidors utilitzats són diferents dels que el servei municipal fa servir als barrisde la ciutat on la trama urbana està constituïda per carrers més amples, com, per exem-ple a l’Eixample.

La raó principal d’aquestes queixes es basa en el fet que l’horari de recollida és nocturn ode matinada, la qual cosa representa un agreujament de l’impacte de la contaminació acús-tica a l’interior de l’habitatge, atès que impedeix el descans de les persones afectades.

D’acord amb la informació i la documentació lliurada per la Tinència d’Alcaldia d’Hà-bitat Urbà com a resposta a la petició corresponent a dues d’aquestes queixes, l’Ajunta-ment comunicava que, a l’inici de la contracta vigent dels serveis de neteja, es va realitzarun estudi sonomètric de les operacions de recollida dels residus domiciliaris, i es va deter-minar que l’impacte acústic ponderat havia millorat una mitjana de 3,5 dBA respectedel nivell sonor general de la contracta anterior. Els resultats obtinguts per la contractavigent estaven compresos entre els 67,7 i 77,5 dBA, i els corresponents a la contractaanterior ho estaven entre els 70 i 83 dBA. A més, afirmava que tots els vehicles com-plien la Directiva 2000/14/CE sobre emissions sonores a l’entorn degudes a les màqui-nes d’ús a l’aire lliure, tal com estableix l’article 44.5 de l’Ordenança de medi ambientaprovada el 2011 i també la normativa Euro 5, però admetia que els vehicles destinatsa aquestes zones eren més sorollosos quan buidaven els contenidors que els que operena les altres zones de la ciutat. A més, l’estretor dels carrers dificulta la difusió del sorollproduït, raó per la qual la contaminació acústica als habitatges s’agreuja. A més, els con-

La decisió formulada per la síndica de greu-ges estimava parcialment les queixes, perquèla informació proporcionada per la Tinènciad’Alcaldia d’Hàbitat Urbà no garanteix quees compleixi la normativa vigent per tal deprotegir el dret al descans en l’habitatge.També recomanava a la Tinència d’Alcaldiad’Hàbitat Urbà que vetllés perquè les opera-cions de recollida de residus domiciliaris esrealitzin en els horaris i en les condicions mésavantatjoses possibles per tal de garantir eldret al descans nocturn i preservar la salutdels ciutadans. En aquest sentit, seria neces-sari disposar de mesures sonomètriques d’im-missió en alguns dels habitatgescorresponents a les zones de residència delspromotors de les queixes durant les opera-cions habituals de recollida nocturna delsresidus i durant l’operació de buidat dels con-tenidors de vidre. Suggeria a la Tinènciad’Alcaldia d’Hàbitat Urbà i als districtes queestudiessin la possibilitat de canviar periòdi-cament els itineraris o els horaris delscamions de recollida a la zona corresponent ala queixa, de manera que, tot i mantenir l’e-ficàcia necessària, es puguin distribuir elsimpactes negatius de les operacions d’unamanera tan equitativa com sigui possibleentre les diferents zones del mateix barri.

La síndica ha recomanat canviarperiòdicament els itineraris o elshoraris de la recollida nocturna perquè les molèsties no recaiguin sempre sobre els mateixos veïns

VALORACIÓ

Aquesta Sindicatura reconeix la complexitatde la gestió dels serveis de recollida de resi-dus domiciliaris i les dificultats per establiruns criteris que harmonitzin els drets ciuta-dans vinculats al descans nocturn en el propidomicili amb les activitats de la ciutat rela-cionades amb el trànsit de vehicles en horaridiürn. Barcelona és una ciutat molt densa, laqual cosa comporta avantatges en determi-nats aspectes, però dificulta la simultaneïtatd’activitats com les esmentades en aquest cas.

No obstant això, considerem que la informa-ció rebuda evidenciava que l’actuació del ser-vei municipal, malgrat ser correcta endeterminats aspectes, havia estat insuficienten d’altres, ja que no va aportar informacióconcreta sobre les emissions sonores de lesoperacions de recollida de residus a les zonescorresponents a aquestes queixes o a zonescomparables, ni s’havien realitzat mesuressonomètriques de la immissió corresponentals habitatges afectats.

Es va valorar positivament el fet que, final-ment, l’Àrea de Medi Ambient realitzéssonometries als habitatges d’alguns dels pro-motors de les queixes. A l’hora de tancaraquest informe, no s’han rebut encara elsresultats de les mesures efectuades.

En el cas d’aquestes queixes i d’algunes altres,un altre factor a considerar és el nombre i laubicació dels contenidors. Malgrat queaquestes decisions es prenen després d’haverrealitzat estudis tècnics específics, hi ha casos

62

tenidors corresponents a aquestes zones eren més sorollosos. En l’informe municipal, s’a-creditava que s’havien dut a terme estudis tècnics per detectar els punts més problemà-tics dels vehicles i dels contenidors, i proves pilot per millorar els components mecànicscrítics. Es va decidir modificar els vehicles més sorollosos i es va destinar el pressupostnecessari per dur a terme aquestes operacions, de manera que el 28 de març de 2011 jaestaven finalitzades. Continuaven les proves pilot per reduir el soroll que produïen elscontenidors més problemàtics.

en què alguns contenidors s’omplen en unbaix percentatge de la seva capacitat, i hi haaltres casos en què els contenidors destinatsal rebuig s’omplen en una proporció conside-rable per residus voluminosos que haurien deser dipositats pels ciutadans responsables enels contenidors de recollida selectiva. Val lapena que l’Ajuntament prengui en conside-ració aquests fets en cada cas concret per tald’estudiar la possibilitat de reduir el nombrede contenidors o de revisar-ne la ubicació.

Una de les possibilitats per reduirels problemes de soroll per la recollida d’escombraries és posarmenys contenidors o revisar-nela ubicació

Sovint hi ha també la percepció per una partdels ciutadans que hi ha massa contenidors.És evident que reduir-ne el nombre disminu-iria el nombre d’operacions de buidat i lesemissions sonores que hi estan associades. Enaquest sentit, la síndica de greuges ha sugge-rit a la Tinència d’Alcaldia d’Hàbitat Urbàque posi èmfasi a difondre entre els ciutadansde Barcelona la necessitat de ser curosos en la

reducció dels residus domiciliaris. També elcaràcter indispensable de ser coherents pelque fa a la responsabilitat de cada ciutadà perreduir les molèsties relacionades amb l’ús delscontenidors de recollida dels diferents tipusde residus, com és ara abocar envasos de vidreal contenidor en horari nocturn o de matina-da o dipositar embalatges de cartró als con-tenidors de rebuig.

D. Parcs i natura urbana

Al llarg de l’any s’han rebut diverses queixesreferides als parcs i a l’arbrat de la ciutat itambé a la manca de civisme d’alguns pro-pietaris de gossos que deixen sense control elsanimals pels parcs. Per altra banda, tambés’han rebut demandes de propietaris de gos-sos que demanen més permissivitat per pas-sejar els gossos sense lligar per la platja i pelsparcs públics.

Moltes d’aquestes queixes s’han resolt ambassessoraments perquè la persona interessadano havia formalitzat la demanda a l’Ajunta-ment. En aquests casos s’ha informat el ciu-tadà de la normativa corresponent al fet quevolia denunciar, així com dels diferents mit-jans de què disposa l’Ajuntament per forma-litzar una queixa o una demanda.

63


EXPEDIENT NÚM. 430/2011. ORDENANÇA SOBRE PROTECCIÓ, TINENÇA IVENDA D’ANIMALS.

Un ciutadà va presentar una queixa perquè considerava que hi havia una contradicció entrel’Ordenança sobre protecció, tinença i venda d’animals, i les prohibicions de dur el gossense lligar que hi ha als parcs i jardins de la ciutat. La síndica va considerar que ambdóspreceptes eren compatibles, perquè, si bé l’article 24 de l’Ordenança indicada, aprovadaper acord del Consell Plenari de 22 de desembre de 2003, recull la possibilitat que l’ani-mal no vagi lligat si resta sempre al costat del seu amo o conductor, sota el seu controlvisual i està educat per respondre a les seves ordres verbals, l’article 73 de l’Ordenançageneral del medi ambient urbà, aprovada per acord del Consell Plenari de 25 de febrer de2011, imposa normes generals d’ús de les zones verdes públiques i determina que els usua-

ris hauran de complir les instruccions que figurin en les indicacions, els rètols i els se nyalsi hauran de tenir en compte les observacions dels agents de la Guàrdia Urbana o del per-sonal de conservació o vigilància dels espais. Per tant, no hi ha contradicció entre la nor-mativa que preveu que un gos pugui passejar sense lligar en determines circumstàncies ila que prohibeix que els gossos passegin sense lligar als jardins públics.

EXPEDIENT NÚM. 659/2011. PROBLEMES EN UN HABITATGE PER UNA PLAGAD’INSECTES.

La persona que va presentar la queixa va manifestar el seu desacord amb la resposta dona-da per l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans a les seves demandes perquè procedis-sin a la retirada de les branques del plataner que arribaven al seu balcó i a les finestresde l’habitatge. L’arbre estava afectat per una plaga d’insectes, i havia de tenir les fines-tres tancades en ple estiu. La resposta de l’Ajuntament va ser que no procedia la podaperquè no n’era l’època i perquè la separació existent entre l’exemplar i la façana era d’uns60 centímetres aproximadament. Tot i que el Departament de Plagues i Malures va realit-zar, amb posterioritat a la queixa de la ciutadana, un tractament contra la Corythucaciliata en tots els plataners del carrer, no va ser fins a la visita que va realitzar la Sindi-catura al domicili de la senyora, per tal de comprovar el perjudici que li estava causantla plaga d’insectes, que els serveis municipals van actuar i van retirar en un primermoment les branques de l’arbre que arribaven a la finestra i al balcó del domicili de lainteressada i posteriorment van procedir a la poda.

La síndica va estimar la queixa ja que el retard a dur a terme una actuació eficaç va oca-sionar un greuge a la ciutadana que va patir la infestació del plataner en el seu domici-li durant tot l’estiu. Una bona Administració és aquella que actua amb eficàcia ieficiència, i compta amb la participació ciutadana; en aquest cas l’Ajuntament havia atèsla queixa però les mesures preses no van ser ni eficaces ni eficients, perquè per solucio-nar el problema particular de la interessada es van aplicar criteris generals i no es vacomptar amb la participació efectiva de la interessada.

64

L’Ajuntament ha de tenir una especial cura de la neteja i del control dels animals de companyiaals parcs de la ciutat

VALORACIÓ

Les queixes que han arribat aquest any respec-te de la necessitat d’un major control dels gos-sos als parcs, d’una banda, i la demanda de méspermissivitat per passejar els gossos sense lli-

gar, de l’altra, ens indiquen que en una ciutattan diversa com Barcelona és complicat afavo-rir els interessos de la diversitat de personesque hi viuen, però l’Ajuntament ha de vetllarpels interessos de la majoria i ha d’establir lesmesures que garanteixin una major convivèn-cia i el respecte a la salut dels més vulnerables.Els parcs i jardins són àrees freqüentades perciutadans de totes les edats, on es poden tro-bar persones grans o nens petits jugant iaquests espais han de ser segurs, per això l’A-juntament ha de tenir una especial cura agarantir la neteja i la presència d’animals decompanyia, segons les normatives establertes.

Cal recordar que la Comissió de Sostenibili-tat, Serveis Urbans i Medi Ambient ja vademanar al Govern municipal, l’any 2010,que adoptés les mesures necessàries pergarantir la salubritat, el manteniment i laseguretat als parcs i jardins de Barcelona, peltal que els veïns els poguessin utilitzar senseproblemes; així mateix, la síndica ja va dema-nar en l’informe de l’any passat que la Guàr-dia Urbana tingués una especial vigilànciaque als parcs i jardins es complissin les orde-nances pel que fa a les obligacions dels pro-pietaris d’animals de companyia.

Moltes de les queixes que han arribat aquestany es refereixen a aquesta necessitat, ja queuna part important s’han centrat en el pro-blema que ocasionen els gossos que es trobensense control als parcs, i s’ha pogut compro-var que aquest fet i la manca de recollida deles defecacions d’aquests animals afecten laneteja i salubritat de molts espais. El Pla demillora dels serveis de neteja, endegat peraquest consistori, indica que les accions con-cretes s’han d’acompanyar d’accions de reforçde l’autoritat municipal, i s’incideix en elcompliment de les ordenances municipals;també estableix que des de la Guàrdia Urba-na s’incidirà, sobretot, en les defecacions delsgossos no recollides, entre d’altres.

Des de la Sindicatura aprovem aquesta mesu-ra, ja que està en línia amb les recomanacionsde la síndica en aquest aspecte; tal com esdeia en una decisió: “s’hauria d’incentivar lacol·laboració ciutadana en el tema de la nete-ja de la ciutat, ja que difícilment es podràgaudir d’una ciutat neta si hi ha ciutadans

que, tot i les prohibicions existents, no res-pecten les normes de convivència” (expedientnúm. 608/2011). El manteniment de l’espaipúblic és una responsabilitat compartida icorrespon a l’Administració promoure eldeure cívic necessari entre els ciutadans pera una convivència harmoniosa.

La manca de recollida de les defecacions als parcs afecta la salubritat; en els plans de neteja endegats, hi cal una acció de reforç de la policia per fercomplir les ordenances

Per altra banda, hem de recordar un cop mésa l’Administració que, per actuar amb efi-ciència davant una queixa, s’ha de comptaramb la participació de la persona interessa-da, ha de prevaler el seu dret a ser escoltadai s’ha de valorar la seva necessitat objectiva-ment. Les respostes i actuacions generals,sense una valoració individualitzada, donenpas a actuacions ineficients i comporten unsobrecost del servei que ha de seguir actuantfins a la resolució del problema i al mateixtemps provoquen un desgast en el ciutadàque veu que l’Administració no vetlla proupels seus drets, tal com hem pogut analitzaren el cas il·lustratiu (expedient núm.659/2011). Una bona Administració reque-reix una atenció més personalitzada als pro-blemes que plantegen els seus ciutadans.

65

67

En aquest capítol ens referim als conjunt dequeixes més relacionades amb la convivèn-cia ciutadana a la via pública i els serveismunicipals que han de facilitar-la. L’ús i dis-ponibilitat del transport públic de viatgers,la circulació en vehicle de motor o bicicleta,el bon ús dels espais i del mobiliari urbà o l’accessibilitat lliure a l’entorn urbà, sónactes de la vida diària de tothom a la ciutatque estan regulats per les lleis i ordenancesla bona aplicació de les quals genera benes-tar i harmonia social.

Pel que fa a les matèries de què tractaaquest capítol, durant l’any 2011 s’hanrebut un total de 332 queixes.

Capítol 2.

CARRER I CONVIVÈNCIA

2.1. Transport públic de viatgers i circulació devehicles

2.2. Seguretat ciutadana i llibertat cívica2.3. Ús i manteniment de l’espai públic2.4. Accessibilitat i mobilitat personal

68

El municipi de Barcelona té garantit per l’Es-tatut de Catalunya el respecte al seu règimespecial de Carta en virtut del qual li perta-ny la competència en matèria de circulació iserveis de mobilitat i la gestió del transportmunicipal de viatgers. D’altra banda, l’Esta-tut també diu que els poders públics han depromoure polítiques de transport i de comu-nicació basades en criteris de sostenibilitat,que fomentin la utilització del transportpúblic i la millora de la mobilitat i quegaranteixin l’accessibilitat per a les personesamb mobilitat reduïda.

En especial, mana l’Estatut que s’impulsinmesures destinades a l’increment de la segure-

tat viària i la disminució dels accidents de tràn-sit, amb una incidència especial en la preven-ció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes.

En la secció de circulació i transports, lasíndica, durant l’any 2011, ha rebut 215queixes.

A. Transport públic i mobilitat urbana

De les 53 queixes rebudes, l’any 2011, sobreaquesta temàtica destaquen les relacionadesamb els càrrecs econòmics imposats als ciu-tadans que viatjaven al metro o a l’autobús

2.1. Transport públic de viatgers i circulació devehicles

A. Transport públic i mobilitat urbanaB. Circulació i estacionament de vehicles de motor

69


EXPEDIENT NÚM. 265/2011. CONTROL DE PAGAMENT.

La persona interessada va manifestar el seu desacord amb el càrrec econòmic imposat ala seva filla perquè, presumptament, viatjava al metro sense haver validat el títol de trans-port. Les al·legacions presentades van ser desestimades, malgrat que s’havia aportat coma prova documental la targeta de transport validada cinc minuts abans de la intervenciói també s’havia aportat la inspecció del títol, que és un document que faciliten les ofici-nes de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), on consta el detall de l’estació i

sense la targeta de transport validada, i lesrelatives a la circulació de bicicletes, bàsica-ment per la indisciplina viària dels ciclistes.El servei Bicing ha motivat queixes pels càr-recs econòmics, pels desajustos del sistemainformàtic o bé per la manca de resposta ales peticions de responsabilitat civil presen-tades per persones que van patir accidentsamb importants danys físics. A més, s’hanrealitzat tres supervisions d’ofici: una sobreel protocol que regeix l’actuació dels inter-ventors de Transports Metropolitans de Bar-celona, una altra sobre el règim jurídic delservei Bicing i, finalment, l’estudi La bici-cleta a Barcelona, que va ser lliurat a l’Ajun-tament el 3 de novembre de 2011. La restad’expedients correspon primordialment aqüestions diverses relatives a la tramitacióde la T-12 o de la targeta rosa.

L’article 20 de la Carta Europea de Salvagu-arda dels Drets Humans a la Ciutat expres-sa la responsabilitat municipal de vetllarperquè els ciutadans tinguin uns mitjans detransport compatibles amb la tranquil·litata la ciutat. Amb aquest objectiu, l’Ajunta-ment és responsable de controlar el trànsitdels vehicles i de garantir-ne la fluïdesa totrespectant el medi ambient.

Així mateix, tal com estableix la Carta Muni-cipal, l’Ajuntament forma part del Consorcide l’Autoritat del Transport Metropolità.Aquest òrgan articula la cooperació entre lesadministracions públiques titulars dels ser-

veis i de les infraestructures del transportpúblic col·lectiu de l’àrea de Barcelona.

La Sindicatura va fer, l’any passat,un estudi sobre la implantació de la bicicleta a Barcelona i va concloure que encara es tracta d’una assignatura pendent

Pel que fa a l’ús del transport públic, la nor-mativa de referència la componen els docu-ments legals següents: la Llei ferroviària4/2006, que regula les infraestructures i elsserveis de transport ferroviari en el marc com-petencial de Catalunya i estableix els deuresi els drets dels usuaris; el Reglament de viat-gers dels serveis de transport públic de super-fície de l’àmbit de l’Entitat Metropolitana delTransport i la Llei 7/2004, de mesures fiscalsi administratives. Aquesta Llei expressa lesmesures aplicables per l’ús indegut del serveide transport públic de viatgers i el règim san-cionador corresponent.

La circulació general de la ciutat està regula-da per l’Ordenança de circulació de vianantsi vehicles de Barcelona. L’article 14 d’aques-ta norma estableix els preceptes específics enrelació amb les bicicletes. Les bicicletes delservei Bicing han de complir, a més de la nor-mativa general, la que està recollida en elcontracte dels abonats al servei.

70

l’hora de la validació. En aquest cas hi havia el dubte raonable que podia tractar-se d’unerror perquè la menor assegurava que havia ensenyat el títol a l’interventor i que li haviaexplicat que, quan havia passat per les portes que hi ha al costat de la màquinacancel·ladora, una persona desconeguda s’havia situat just darrere seu, havia passat sensecancel·lar el títol, l’havia avançat i havia continuat el seu camí. TMB va tenir en comp-te únicament la versió de l’interventor, que deia que la menor no havia presentat el títol,i no va valorar la prova documental aportada per la persona sancionada. Aquesta Sindi-catura va reiterar que es fes la valoració de la prova aportada, o bé que l’interventor esratifiqués, davant l’evidència que les versions de l’una i l’altra part no es corresponien.Finalment, la manca de ratificació de l’interventor va motivar que es decidís anul·larl’expedient sancionador iniciat, sempre que la persona interessada tornés a presentar elplec de descàrrec a l’òrgan a qui s’havia derivat l’expedient, que és la Direcció Generalde Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya. La síndica va valorar que l’ac-tuació de TMB no havia estat ajustada a dret ja que la resposta que va obtenir la perso-na interessada a les al·legacions presentades no eren prou raonades i no s’havia garantitsuficientment el seu dret a la presumpció d’innocència, dret que ha de regir l’actuaciódels serveis públics. No obstant això, va valorar positivament la decisió finalment presade sol·licitar l’anul·lació de l’expedient sancionador.

EXPEDIENTS NÚM. 24/2011, 120/2011, 458/2011, 550/2011, 553/2011, 554/2011 I565/2011. CIRCULACIÓ DE BICICLETES.

Al llarg del primer semestre del 2011, la Sindicatura va rebre diverses queixes de personesque exposaven les molèsties i la inseguretat que genera als vianants la circulació de bici-cletes per les voreres de la ciutat. Així mateix, manifestaven la seva disconformitat amb lesrespostes municipals, en les quals se’ls indicava que podien informar la Guàrdia Urbanaquan ho consideressin convenient i que els agents d’aquest cos efectuaven la vigilància per-tinent, i corregien i denunciaven les actituds incíviques dels ciclistes. Els ciutadans expres-saven que en els escrits presentats a l’Ajuntament ja havien detallat els llocs concrets onhabitualment havien detectat els incompliments. Així mateix, expressaven que havien com-provat que no s’estava exercint la vigilància referida. Aquesta institució va demanar reite-radament informació al Sector de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament per talde conèixer el control exercit de la circulació de bicicletes i el nombre de denúncies impo-sades a ciclistes des de l’any 2007 (any en què es va posar en funcionament el servei Bicingi es va aprovar la modificació de l’Ordenança de circulació) segons la tipologia d’infraccionsque recull l’article 14 de l’Ordenança. El document municipal rebut informava que el totalde denúncies efectuades havia estat el següent: 1.024 l’any 2007, 2.139 l’any 2008, 2.539l’any 2009, 2.635 l’any 2010 i 1.401 l’any 2011 (fins al mes de juliol). No obstant això,no informava de les instruccions que regeixen l’actuació dels agents pel que fa al grau detolerància davant les infraccions comeses.

De les dades numèriques aportades se’n desprèn que el 66,7 % de les denúncies imposa-des entre els anys 2007 i 2011 van ser per no obeir el llum vermell dels semàfors i que lesdenúncies imposades per la invasió dels espais dels vianants van ser només del 9,8 % sobreel total. Els valors totals oscil·laven entre les 99 denúncies del 2006 i les 292 que es vanimposar l’any 2010. Si es té en compte que, segons les dades municipals, l’any passat es va

71

fer una mitjana diària de 106.520 desplaçaments en bicicleta, els ciclistes denunciats perl’ús incorrecte dels espais reservats als vianants han estat de menys d’un per dia. Per això,la Sindicatura va recomanar, tal com ho havia fet en anteriors ocasions, que es fomentés ladisciplina viària dels ciclistes per garantir la seguretat dels vianants i que exercís un con-trol més rigorós del compliment de la normativa. Així mateix, va sol·licitar que s’ampliésla xarxa de carrils bici segregats de la circulació de vehicles i vianants.

EXPEDIENT NÚM. 399/2011. SERVEI BICING.

Una ciutadana va patir unes lesions arran d’un accident amb un ciclista que utilitzavael servei Bicing. Al cap de deu mesos d’haver presentat la reclamació al servei Bicing,va sol·licitar la intervenció de la Sindicatura. Aquesta institució va demanar a la Regi-doria de Mobilitat que informés de l’estat de l’expedient iniciat, dels motius que justi-ficaven que la persona interessada no hagués rebut cap resposta escrita a la seva peticiói de les gestions previstes per a la resolució de l’expedient. En la resposta, rebuda al capde set mesos d’haver fet la petició, l’Ajuntament informava que B:SM havia traslladatl’expedient a la companyia asseguradora i que aquesta no havia pogut localitzar l’usua-ri de la bicicleta. Com que no s’havia pogut contrastar la versió de la reclamant, la com-panyia considerava que no hi havia responsabilitat i es va tancar l’expedient. Enconsideració a la disconformitat de la reclamant, B:SM va tornar a obrir l’expedient, valocalitzar l’usuari, aquest va reconèixer l’incident i ara s’estan duent a terme les gestionsde valoració de les lesions i del càlcul de la indemnització pertinent. Per justificar elretard, l’empresa municipal al·legava problemes per contactar amb la reclamant. La sín-dica va comprovar que la ciutadana havia acreditat que havia facilitat les seves dades decontacte a l’Ajuntament en la reclamació presentada. Per això, en la seva resolució, lasíndica va estimar la queixa i va considerar que B:SM no havia actuat amb el rigor, laceleritat i l’eficàcia desitjables.

VALORACIÓ

a) Sobre el transport públic col·lectiuCoincidint amb la campanya de control delfrau al transport públic duta a terme perTMB, la Sindicatura ha rebut aquest any mésqueixes que en els darrers anys de ciutadansals quals s’havia cobrat la percepció mínima.Els afectats consideraven injusta la penalitza-ció perquè asseguraven que havien pagat ique, malgrat que ho havien acreditat, TMBhavia desestimat les seves al·legacions. Enalguns casos es tractava de persones quehavien realitzat un tram del trajecte amb unaaltra persona, amb qui havien compartit eltítol de transport, i posteriorment havien con-

tinuat el desplaçament per separat. En elmoment de la intervenció no havien pogutacreditar la validació de la targeta i se’ls haviaimposat la percepció mínima. En altres oca-sions, els afectats viatjaven amb targetes per-sonalitzades (T-4, T-mes, T-trimestre). Lespersones que utilitzen aquestes targetes, a mésde validar-les, han de portar la documentacióacreditativa de la identitat. En tots els casos,la Sindicatura informa que TMB penalitzal’ús incorrecte del títol i no la intenció o node cometre el frau i només ha supervisataquells casos en què hi ha motius suficientsper considerar que el cobrament és injust per-què el que consta en la denúncia no es corres-pon amb els fets, com és el cas exposat en

72

l’exemple il·lustratiu. Aquesta Sindicatura haestat informada que els motius d’exempcióestan tipificats i que s’apliquen amb rigor.

Diferents persones s’han queixat a la defensora que no se les va informarque podien gaudir d’un descompted’un 50 % en la sanció de TMB si la pagaven immediatament

Ara bé, les persones sancionades afirmavenque en el moment de la intervenció no se’lshavia informat que se’ls estava penalitzant perun ús indegut i que tenien la possibilitat degaudir d’un descompte del 50 % si pagavenimmediatament. En consideració a la peticióde la Sindicatura, TMB va informar que elprotocol dels interventors estableix que hande passar la targeta dels usuaris per la bandamagnètica de l’equip portàtil d’informació ique a la màquina apareix un missatge querecorda la necessitat d’oferir el pagamentimmediat. Si s’abona la percepció mínimabonificada s’expedeix un rebut de pagamentper un import de 25 euros, sense dades per-sonals, on consta el lloc, la data i l’hora.

Les persones afectades reben amb desconcertla desestimació de les seves al·legacions per-què, de la informació que se’l facilita als Puntsde TMB, entenen que, si acrediten que estracta d’un error i que no hi ha voluntat defrau, és molt probable que s’anul·li la pena-lització. La Sindicatura va considerar queaquestes explicacions no es corresponen ambel rigor amb què actua el Departament deGestió i Control, que és l’òrgan que valora lesal·legacions presentades. Per això, va dema-nar informació sobre les instruccions queregeixen l’actuació i la informació que donenels interventors del transport públic i els tre-balladors d’atenció dels Punts TMB pel quefa a les expectatives d’anul·lació del cobra-ment. TMB va informar que els treballadors

segueixen els protocols i les directrius marca-des i que no avancen mai quina serà la reso-lució final de l’expedient. No obstant això,aquesta Sindicatura ha recomanat que, abanda de remetre els ciutadans a consultar lespàgines web de transport i la normativa dereferència, es faciliti per escrit la normativabàsica d’utilització del transport públic, basa-da en els incompliments més freqüents quemotiven els cobraments econòmics.

Vilà diu que cal una difusió clara i concisa de la normativa d’ús deTMB per garantir els drets dels ciutadans a la seva defensa

És raonable que, davant l’evidència que haaugmentat el frau al transport públic, i atesala necessitat que els usuaris contribueixin alscostos del servei, TMB estableixi mesures perafrontar el problema. I és raonable, també, queho faci amb rigor. No obstant això, és neces-sari que a l’hora d’aplicar la norma es garan-teixi el dret dels ciutadans a la seva defensalegítima. Una difusió clara i concisa de la nor-mativa dels drets i deures dels usuaris deltransport pot contribuir a l’eficàcia i la trans-parència del servei públic en l’atenció a lesreclamacions.

b) Sobre la circulació de bicicletesUna gran part de les queixes que ha rebutaquest any la Sindicatura provenen de ciutadansque manifesten els perjudicis que pateixen pelsciclistes que incompleixen la normativa, prin-cipalment pel que es refereix a la circulació debicicletes per voreres i el fet de no obeir elssemàfors als passos de vianants. Els dos primersanys de funcionament de la Sindicatura, 2005i 2006, la institució va rebre molt poquesqueixes sobre la bicicleta. De mica en mica, lesqueixes van anar creixent i aquest mitjà detransport ha arribat a significar un 5 % del totalde queixes rebudes anualment en aquesta ins-

73

titució. L’any 2011, a banda de supervisar cadas-cuna de les queixes rebudes, s’ha elaborat l’es-tudi monogràfic La bicicleta a la ciutat, que vaser presentat el mes de novembre i del qual s’hafet una publicació. Els objectius de l’estudi sónanalitzar l’eficàcia de l’acció del Govern muni-cipal en el desplegament de la promoció de labicicleta, detectar els problemes o desajustosque planteja el creixement del seu ús i, final-ment, apuntar algunes propostes o mesuresde millora. L’estudi analitza la implantació dela bicicleta com a mitjà habitual de desplaça-ment i aborda l’encaix que aquest vehicle hatingut en la mobilitat global de la ciutat.Analitza, també, l’impacte del servei Bicingi l’aplicació de la normativa que regula la cir-culació, i acaba amb una sèrie de conclusionsi recomanacions.

Les conclusions de l’estudi es concreten en: • L’ús de la bicicleta a la ciutat és un feno-

men nou, Barcelona no té tradició d’anaren bicicleta. És necessari treballar per acon-seguir un encaix correcte dels ciclistes enla mobilitat a la ciutat. L’èxit de la promo-ció de la bicicleta depèn del reconeixementdel seu paper i de l’assignació d’un espaipropi en la planificació de la ciutat.

• La bicicleta té unes característiques idòniesper als desplaçaments a la ciutat: és sosteni-ble, econòmica, silenciosa, fàcil de conduir,saludable, ocupa poc espai i permet circulara una velocitat mitjana de 15 km/h.

• Té, també, unes limitacions que cal teniren compte, com són la seva fragilitat i l’es-forç físic que requereix la seva propulsió.Això fa que el comportament ciclista en eltrànsit busqui el camí més curt i més ràpidi que tendeixi a no complir les normes.

• Per aconseguir una mobilitat sostenible iafavorir el dret a la tranquil·litat, cal prio-ritzar els desplaçaments a peu, en bicicle-ta i en transport públic. Apostar per lamobilitat implica fer renúncies per com-patibilitzar l’espai. Comporta reduir elsespais destinats a la circulació i a l’estacio-nament dels cotxes.

• El disseny actual de la via pública no estàencara adaptat a la circulació de la bicicle-ta. No obstant això, la pacificació i la jerar-quització del trànsit afavoreixen lescondicions d’ús de la bicicleta.

• La Sindicatura ha exposat reiteradament al’Ajuntament els problemes de compatibi-litat que hi ha entre els ciclistes, vianantsi conductors de vehicles de motor i ha sug-gerit, al llarg dels anys, diverses propostesde millora.

• No hi ha una planificació de les vies de cir-culació dels ciclistes sòlida, amb unesexpectatives temporals assolibles. Hi hacontinus canvis de tendència i moltes de lesactuacions previstes fa escassos anys no estenen en compte actualment.

• El servei Bicing s’ha implantat precipita-dament. Encara no es disposa d’una xarxaviària per als ciclistes suficient per garan-tir la seguretat dels ciclistes i dels vianants,que són els col·lectius més febles des delpunt de vista de la mobilitat.

• Malgrat que és el mitjà de transport que hacrescut més els darrers anys, els desplaça-ments en bicicleta representen l’1,37 % dela mobilitat a la ciutat.

• En la construcció dels carrils bici es prio-ritza l’estalvi d’espai abans de l’efectivitati comoditat de les vies per circular-hi.

• La xarxa de vies ciclistes perquè sigui efi-caç ha de ser contínua.

• Els carrils bidireccionals comporten un certperill a les vies en què la resta dels vehiclescirculen en un únic sentit de circulació.

• La cohabitació de ciclistes i vianants hau-ria de ser un fet excepcional ja que són duesmaneres ben diferents de desplaçament.

• L’Ajuntament no exerceix amb prou rigor elcontrol de la disciplina viària d’ocupació delsespais dels vianants perquè és conscient quela xarxa ciclista té encara molts dèficits.

Les recomanacions de l’estudi sobre la bici-cleta estan expressades en el capítol de refle-xions i recomanacions d’aquest informeanual.

74

B. Circulació i estacionamentde vehicles de motor

Una part significativa de les queixes rebudestenen a veure amb sancions de trànsit. La sín-dica els dóna importància tot i que el trànsitde vehicles no constitueix directament un delsdrets fonamentals, però sí que afecta, a bandade la llibertat personal, tota l’òrbita dels dretsvinculats a la bona Administració; a més, és unfactor de l’àmbit local i és una imatge transver-sal del Govern de la ciutat pel que fa a l’ordre,el procediment, la coerció, el perill, el risc, larecaptació, el dret de defensa, l’atenció perso-nal, l’eficàcia de gestió o el medi urbà.

El 30 % del total de les queixes corresponentsa aquest apartat s’han resolt amb assessora-ments, motiu pel qual el ciutadà no ha consi-derat necessari demanar la supervisió formal del’expedient municipal, però, pel que fa a laresta, ha estat necessari fer una petició d’infor-mació o de documentació a l’Ajuntament deBarcelona.

Més del 75 % de les queixes rebudes correspo-nents a circulació estaven motivades pel des-acord dels ciutadans amb algun dels aspectesrelacionats amb el procediment sancionador. Enuna gran part dels casos acceptaven haver comèsla infracció denunciada, però sovint expressa-ven el seu malestar perquè la primera notícia dela multa, segons afirmaven, era l’avís de cons-trenyiment enviat per l’Institut Municipald’Hisenda. En altres casos, exposaven haver-se

assabentat de la sanció quan l’entitat bancàriaels comunicava que havia estat retinguda unaquantitat concreta del seu compte a petició del’Ajuntament de Barcelona per impagament desancions. En ambdues situacions, els interessatsafirmaven que no havien rebut cap notificacióanterior a l’avís d’embargament.

Tres de cada quatre queixes de l’àmbit de la circulació tenen a veureamb el fet que s’hagi comès algunaerrada en el procediment sancionador

En un 30 % de les queixes corresponents a san-cions per estacionament indegut, s’hi afegia elmalestar pel fet que el vehicle hagués estat reti-rat per la grua municipal, amb la consegüentobligació d’abonar la taxa i els dies d’estada delvehicle en el dipòsit municipal. En algun d’a-quests casos, la sanció o l’actuació de la grua vaestar motivada per obres o per esdevenimentsesportius, i amb una senyalització deficient oefectuada amb una anticipació insuficient.

En quantitats molt menors, la síndica de greu-ges ha rebut queixes referents a sancions rela-tives a l’ordenació i la senyalització de lacirculació o a l’estacionament de vehicles enpunts concrets. També ha rebut 9 queixes rela-cionades amb sancions a vehicles de personesdiscapacitades per dificultats en el procedimentde renovació del distintiu que les acredita a l’e-fecte de l’estacionament.


EXPEDIENT NÚM. 618/2011. SANCIÓ I EMBARGAMENT IMPROCEDENT.

La promotora de la queixa residia fora de Barcelona des de feia mesos, i manifestava el seumalestar i la seva preocupació per l’embargament improcedent provocat per l’impagamentde la taxa de retirada per la grua municipal i per la desestimació de les al·legacions que haviapresentat, en què acreditava que havia venut el vehicle amb anterioritat a la data en què s’ha-via produït la denúncia. No obstant això, la persona que havia adquirit el vehicle no havia

75

fet el canvi de nom del titular, i la interessada havia denunciat la sostracció del seu vehicledavant els Mossos d’Esquadra l’any 2006, en una data molt anterior a la denúncia que haviamotivat la retirada del vehicle l’any 2007. Això va servir per substanciar el recurs que haviapresentat davant el Servei Català de Trànsit perquè anul·lessin la sanció imposada. No obs-tant això, l’Ajuntament de Barcelona havia continuat amb el procediment sancionador perla via executiva, malgrat les al·legacions presentades per la promotora de la queixa. Aques-ta s’havia establert en una altra ciutat i havia obert un comerç com a professional autòno-ma. El fet que en la base de dades de les administracions públiques figurés el seu nom coma deutora de l’Institut Municipal d’Hisenda per l’impagament dels imports reclamats d’unamanera improcedent, impedia que pogués obtenir ajuts procedents de fons públics per a lanova activitat professional, i això li provocava seriosos problemes econòmics. Aquests erenagreujats per les quantitats dineràries que legítimament eren propietat de la interessada,però que havien estat cobrades per l’Ajuntament de Barcelona per la via de constrenyiment.Aquesta Sindicatura va estimar la queixa, perquè va considerar que la informació rebudaevidenciava que l’actuació del servei municipal havia estat incorrecta, ja que la promotorade la queixa havia acreditat que havia adjuntat als seus recursos tota la documentació neces-sària per revisar l’expedient corresponent i anul·lar l’embargament. No obstant això, aques-ta institució valora positivament el fet que, quan l’Institut Municipal d’Hisenda va rebreuna nova còpia dels documents rellevants aportats per la interessada, després d’haver-se ini-ciat la investigació de la síndica de greuges, aquest revisés l’expedient i anul·lés la liquida-ció de la taxa de retirada del vehicle per la grua municipal, així com que retornés els dinersingressats indegudament, afegint-hi els interessos de demora corresponents.

EXPEDIENT NÚM. 681/2011. SANCIÓ PER ESTACIONAR EN UNA ZONA RESERVADA.

L’interessat exposava el seu desacord amb la sanció imposada per “estacionament en zonareservada” i pel fet que la grua municipal retirés el seu vehicle, atès que va estacionar el vehi-cle en una zona no inclosa entre els senyals verticals de prohibició d’estacionament per “zonareservada” que hi havia en aquell indret. Aquests, a més, eren mòbils. També estava en des-acord amb la desestimació de les al·legacions que havia presentat, que incloïen material foto-gràfic i gràfic detallat. El promotor de la queixa informava que, amb posterioritat a lapresentació de la reclamació al Districte de Nou Barris, els senyals verticals van ser fixats alterra, i es va reforçar la senyalització de la zona reservada amb tanques. També comunicavai acreditava que hi havia una contradicció entre els horaris de prohibició d’estacionamentque figuraven en els senyals verticals i l’hora en què es va produir la suposada infracció. Enl’informe enviat per l’Ajuntament de Barcelona responent a la petició formulada per la sín-dica de greuges, es feia constar que inicialment l’agent de la Guàrdia Urbana que havia fetla denúncia s’havia ratificat en el contingut de la denúncia, però que posteriorment haviainformat de l’existència d’un error en la identificació de l’horari d’estacionament reservat,motiu pel qual es va anul·lar la denúncia. No obstant això, aquesta Sindicatura consideraque el problema de fons rau, en aquest cas, en la utilització d’una senyalització deficient,atès que uns senyals verticals que delimiten una zona d’estacionament reservat han de serfixos; en cas contrari, col·loquen en situació d’indefensió els ciutadans que estacionen el seuvehicle en la proximitat dels senyals, els quals poden ser canviats de lloc fàcilment. La quei-xa va ser estimada.

76

EXPEDIENTS NÚM. 196/2011, 285/2011 I 581/2011. ESTACIONAMENT A L’ÀREAVERDA I NOTIFICACIÓ DE SANCIONS.

Tots tres expedients fan referència a un dels temes recurrents, tot i que amb freqüènciamoderada, relatius a sancions per estacionament a l’àrea verda.

En el primer cas, la persona interessada manifestava que havia rebut una notificació dedenúncia per una infracció a l’Ordenança de circulació consistent en “manca de com-provant horari” quan va estacionar a la zona d’àrea verda que li correspon com a resi-dent. Havia reclamat a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà perquè havia abonat el tiquet,tenia col·locat, al vehicle, el distintiu que autoritza l’estacionament i exposat el tiquet,però aquest resultava il·legible ja que la tinta se n’havia esborrat per efecte de la radia-ció solar. Havia adjuntat a la reclamació una referència del seu compte corrent en quèdemostrava que el tiquet havia estat abonat. En l’informe municipal que responia a lapetició d’informació efectuada per la síndica de greuges, manifestaven que la notifica-ció de la denúncia havia estat intentada en el domicili en dues ocasions, amb el resul-tat d’“absent”, i que l’agent notificador havia dipositat la notificació a la bústia;finalment aquesta notificació es va fer per edicte en el Butlletí Oficial de la Provínciade Barcelona (BOPB). D’acord amb la Llei de seguretat viària, als trenta dies naturalsde notificada la denúncia, es pot procedir a executar la sanció, i el termini per interpo-sar un recurs contra la resolució sancionadora finalitzava el 17 d’octubre de 2010. Al’Institut Municipal d’Hisenda constava que la interessada havia presentat un recurs el22 d’octubre de 2010, fora de termini, motiu pel qual es va resoldre no admetre’l a trà-mit. Aquesta resolució es va intentar notificar en dues ocasions i com que la interessa-da estava absent, es va dipositar a la seva bústia i es va publicar en el Butlletí Oficialde la Província de Barcelona. Atès que la sanció no havia estat abonada, s’havia prosse-guit el procediment en via executiva. La síndica de greuges va estimar parcialment laqueixa, atès que l’Institut Municipal d’Hisenda havia seguit correctament el procedi-ment administratiu, però el resultat d’aquest no havia estat just per a la ciutadana, jaque aquesta havia acreditat que havia fet els passos lògics per demanar i justificar ques’anul·lés la denúncia, per mitjà de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i de Barcelona Ser-veis Municipals, i quan va formalitzar el recurs havien transcorregut cinc dies des de lafinalització del termini reglamentari. En aquest cas, el problema no l’havia generat laciutadana sancionada, sinó la mateixa Administració en suposar que no havia abonat 1euro, que era l’import de l’estacionament.

En el cas de la queixa 285/2011, l’interessat manifestava que, com a resident, disposa deldret a estacionar el seu vehicle en l’àrea verda corresponent al seu domicili, però que haviaestat denunciat en tres dies consecutius del mes de febrer per “manca de comprovant hora-ri”. Havia pagat i havia deixat a la vista en el vehicle el tiquet d’estacionament setmanal,però no havia substituït l’adhesiu de l’any anterior pel del 2011, i argumentava que aca-bava de recollir el vehicle del taller mecànic, on l’havia dipositat l’any 2010. La síndica degreuges va desestimar la queixa, perquè va considerar que l’Ajuntament havia aplicat cor-rectament la normativa vigent. No obstant això, va recomanar a l’Institut Municipal d’Hi-senda que revisés l’expedient i, una vegada comprovat que el ciutadà disposava de la targetade resident de l’any 2011, procedís a anul·lar les sancions.

77

VALORACIÓ

En aquestes tres queixes estan recollits dosdels aspectes sobre els quals des de fa tempsaquesta Sindicatura reclama l’atenció de l’A-juntament de Barcelona. Un és la necessitatque els procediments sancionadors, pel quefa la a fase de notificació, siguin curosos enel respecte dels drets dels ciutadans destina-taris de la sanció. En alguna ocasió, no hi haconstància documental que la notificacióhagi estat lliurada però, en canvi, en l’expe-dient sancionador figura que la notificacióha estat lliurada en mà al destinatari. Enaltres casos, el promotor de la queixa al·legaque era en el seu domicili en la data i l’horaen què en la butlleta trobada a la bústia es faconstar que “era absent”.

Algunes de les queixes tramitadessobre l’àrea verda fan referència ala “manca de comprovant horari”tot i que el tiquet del pagamenthorari era l’adequat

Un altre aspecte comú en la majoria de lesqueixes relatives a estacionament a l’àreaverda és que el tiquet de pagament horariera l’adequat però, no obstant això, ladenúncia fa constar “manca de comprovant

horari”. En realitat, el que no estava en unlloc visible és l’adhesiu identificador de resi-dent corresponent a l’any en curs, peròresulta que aquest fet no està definit com ainfracció en la normativa vigent. El criterique sembla que aplica l’Ajuntament de Bar-celona en aquests casos és donar prioritat ala manca d’exposició de l’adhesiu d’identi-ficació i, si no hi és, considera que hi hainfracció si no hi ha el tiquet de pagamenthorari corresponent als no-residents. Desd’aquest punt de vista, la tramitació del pro-cediment sancionador per part de l’InstitutMunicipal d’Hisenda és generalment correc-ta, però el que no és del tot congruent ambla garantia dels drets dels usuaris de l’àreaverda és que l’Ajuntament de Barcelona, toti que disposa d’un registre que fàcilmentserviria per confirmar si el vehicle disposade distintiu de resident, presumeixi que eltitular del vehicle no és resident de la zonasense fer-ne cap comprovació. Pel que fa a ladecisió municipal d’incorporar aquestainformació en el xip de les targetes de resi-dent corresponents a l’any 2012, i imprimiraixí automàticament aquesta informació enel tiquet obtingut, considerem que és unamillora important per facilitar l’acreditaciódels vehicles dels residents, i és d’esperarque això redueixi el nombre de denúnciespel motiu exposat abans, ja que no serànecessari exposar a més l’identificador delresident corresponent a l’any en curs.

Pel que fa la queixa 581/2011, la interessada exposava el seu desacord amb la sancióimposada i amb la retirada del seu vehicle per la grua municipal el mes de juny per esta-cionar a l’àrea verda corresponent al seu domicili per no tenir en un lloc visible el dis-tintiu de resident corresponent a l’any 2011. Comunicava que havia sol·licitat per primeravegada l’acreditació de resident el mes de setembre de 2010, que no havia rebut el dis-tintiu corresponent al 2011 i que ella i el seu vehicle havien estat sis mesos fora de Bar-celona. Havia presentat al·legacions el 23 de juny de 2011 i, segons manifestava, el 3 dedesembre de 2011 encara no havia rebut cap resposta de l’Ajuntament de Barcelona.

78

2.2. Seguretat ciutadana i llibertat cívica

A. Llibertat cívicaB. Mediació en conflictes veïnalsC. SeguretatD. Prevenció i protecció de riscos

En una societat democràtica, cal considerarsempre que la llibertat és un atribut dels ciu-tadans que només pot ser restringit per llei iper a la preservació dels drets fonamentals,especialment el de seguretat, i sempre sota con-trol judicial. La missió de la síndica, a més devetllar pels drets fonamentals, es referenciadirectament en el seu Reglament amb les lli-bertats cíviques. La llibertat no té una defini-ció única ni un abast i límits acceptats per igualper tothom i, per tant, el que cal ponderar isupervisar és únicament l’aplicació de límits enpro de la seguretat i els drets de tothom.

Diu la Carta Municipal que Barcelona vol seruna ciutat segura, i que la Guàrdia Urbanade la ciutat actua com a policia d’autoritat,policia de seguretat i assistencial i policiajudicial. La Guàrdia Urbana vetlla pel com-pliment de les ordenances, els bans i altresdisposicions municipals, alhora que exerceix,entre d’altres, les funcions de: • Ordenar i dirigir la mobilitat i l’ús de la via

pública en el terme municipal, d’acord ambel que estableixen les normes de circulació.

• Prestar auxili en els supòsits d’accident,catàstrofe o calamitat pública, i participar,

79


EXPEDIENT NÚM. 515/2011. CONCENTRACIÓ I OCUPACIÓ DE LA PLAÇA DECATALUNYA.

La síndica va iniciar d’ofici una intervenció supervisora de la participació dels serveisde neteja municipals i de la Guàrdia Urbana en el dispositiu policial que es va enca-rar amb el col·lectiu de ciutadans que, al maig de 2011, ocupaven la plaça de Catalu-nya en exercici del seu dret fonamental de reunió i manifestació.

en la forma establerta per les lleis, en l’e-xecució dels plans de protecció civil.

• Efectuar diligències de prevenció i lesactuacions que tendeixin a evitar la comis-sió d’actes delictius.

• Vigilar els espais públics i col·laborar enla protecció de manifestacions i el mante-niment de l’ordre quan sigui requerida.

• Cooperar en la resolució dels conflictesprivats quan se li demani.

En la secció de seguretat ciutadana, lasíndica ha rebut, durant l’any 2011, 60queixes.

A. Llibertat cívica

En aquesta secció, les queixes que s’hanrebut superen les de l’any anterior (60enfront de 38) tot i que un nombre consi-derable són assessoraments. Les queixesrebudes fan referència a la manca d’actuacióefectiva dels agents per comportaments incí-vics a la via pública, per robatoris al carrer,al transport públic i en domicilis, per con-sultes realitzades sobre l’ocupació d’habitat-ges, per l’actuació inadequada d’algunsagents de la Guàrdia Urbana, per no estard’acord amb l’atestat emès per un agent iper la retenció d’un menor quan passejavaper la via pública. També s’han rebut quei-xes referents als Mossos d’Esquadra (actua-ció que no pot supervisar la síndica per

tractar-se de la policia autonòmica, sens per-judici de les denúncies realitzades pels Mos-sos d’Esquadra a Barcelona emeses en lesbutlletes de denúncia de l’Ajuntament deBarcelona i que afecten l’àmbit municipal).

També s’han rebut queixes per estar en desacord amb el límit d’edat per accedir al cos de la Guàrdia Urbana, per l’estaciona-ment inadequat d’alguns vehicles de la poli-cia, per la presumpta desobediència al’autoritat, per l’actitud d’alguns agents depaisà i finalment pel comportament de lapolicia i l’ús desproporcionat de la forçadurant l’ocupació de la plaça de Catalunya.Algunes persones reiteren les dificultats querepresenten per als vianants l’excés d’obsta-cles que hi ha a sobre les voreres (motocicle-tes, bicicletes, fanals, caixes elèctriques,bústies, cabines telefòniques, contenidors,jardineres d’alguns establiments, ocupacióexcessiva de la vorera per alguns comer-ciants, etcètera). Afegeixen que els agentsde la Guàrdia Urbana no vetllen suficient-ment pel compliment de les normes i que,sovint, denuncien quan no ho haurien de feri quan caldria denunciar no ho fan.

Algunes de les queixes en l’àmbitpolicial mostren el seu rebuig a l’ús excessiu de la força durant el desallotjament de la plaça de Catalunya el 27-M

80

El 27 de maig de 2011 la síndica i tres assessores es van traslladar a la plaça de Catalu-nya. Així mateix, es van rebre trucades de persones que es queixaven de la coacció i dela manca d’identificació de la policia autonòmica i local. De la mateixa manera, es vaincorporar en l’expedient una fotografia publicada en un mitjà de comunicació en quèun agent de la Guàrdia Urbana, en col·laboració amb un mosso d’esquadra, arrossegavauna dona estirant-li un braç i els cabells, i aquesta Sindicatura també es va posar en con-tacte amb la institució del Síndic de Greuges de Catalunya en relació amb els temes dela seva competència. Finalment va demanar informe a l’Àrea de Prevenció, Seguretat iMobilitat, a la Regidoria de Drets Civils i a l’Àrea de Benestar i Cohesió Territorial sobrela respectiva participació en els incidents.

Dels informes municipals rebuts se’n desprèn que a l’Ajuntament no li constava que elsacampats comuniquessin a les autoritats corresponents que volien exercir el dret fona-mental de reunió; pel que fa a l’operació del 27 de maig de 2011, s’informa del següent:no hi havia instruccions de desallotjament a la Guàrdia Urbana, es tractava d’una tascade neteja, les actuacions de la Guàrdia Urbana són les de col·laboració amb el cos de Mos-sos d’Esquadra, abans de retirar els elements potencialment perillosos van parlar amb elsconcentrats, la Guàrdia Urbana va treballar només amb tècniques amb passius per laresistència passiva emprada pels acampats que impedien la sortida dels camions de laneteja. Finalment, els informes exposen el següent: alguns dels agents de la GuàrdiaUrbana van rebre el llançament d’ampolles d’aigua i altres recipients, es va realitzar unpatrullatge preventiu, tasques de policia administrava i de col·laboració amb els serveisde neteja, aïllament de trànsit i les funcions pròpies de vetllar per la seguretat.

La síndica va considerar que la col·laboració de la Guàrdia Urbana de vetllar per la segu-retat i per garantir la sortida dels camions de neteja de la plaça era ajustada a dret, tot ique s’hauria d’haver dialogat prèviament i intensivament amb les persones del movi-ment 15-M. Així mateix, considera que l’actuació d’un agent de la Guàrdia Urbana queva arrossegar per terra una dona estirant-li els cabells va ser desproporcionada i consti-tueix un tracte indigne a una ciutadana, actuació que ha de ser reprovada, ja que aques-tes intervencions són impròpies d’una policia democràtica. Les recomanacions efectuadess’exposen en la part final d’aquest apartat.

B. Mediació en conflictes veïnals

Els conflictes entre veïns poden afectar l’in-terès general, i per això no deixa de ser com-petència municipal la promoció de tota classed’activitats i la prestació de qualsevol serveique contribueixi a satisfer les necessitats iaspiracions de la col·lectivitat.

Hem dit que, entre les funcions de la Guàr-dia Urbana, hi ha la de cooperar en la reso-lució de conflictes veïnals quan se li demani.No és aquesta l’única possibilitat d’inter-venció dels serveis municipals en conflictesentre veïns. La mediació també la podenrealitzar els tècnics de prevenció que hi haa cada districte.

81

Pel que fa a les relacions entre veïns, i enca-ra que es tracti d’una qüestió que, en granpart, pertany a l’àmbit privat, quan la situa-ció està molt deteriorada i les parts afectadesja han anat a la via judicial i continuen bara-llant-se i amb intents d’agressió, la solució ésmolt difícil perquè es constata que falten ele-ments bàsics, com són la voluntat de les partsper posar-se d’acord, les bones maneres de feri el diàleg, aspectes imprescindibles per solu-cionar el conflicte. Quan el que pretenen elsafectats és que hi hagi un guanyador i un per-dedor, totes dues parts perden, per la qualcosa aquesta Sindicatura continua insistint enla conversa com a única eina per garantir laconvivència i el respecte i sobretot per evitarque pugui haver-hi una tragèdia, desgràciaque la síndica pretén evitar en el problemaexposat en la queixa núm. 1042/2011. Aixímateix, la síndica desconeix si el Districte de

Nou Barris ha sol·licitat la intervenció de laTinència de Qualitat de Vida i Igualtat.

Els ciutadans continuen percebent un cert clima d’inseguretat, i cal queles administracions ho corregeixinamb polítiques de protecció quegaranteixin l’ordre

C. SeguretatSeguretat i prevenció van intrínsicament lli-gades. L’Exposició de motius de la Llei orgà-nica sobre protecció de la seguretat ciutadanaestableix que la protecció de la seguretat ciu-tadana i l’exercici de les llibertats públiquesconstitueixen un binomi inseparable, i tots


EXPEDIENTS NÚM. 594/2010, 256/2011 I 1042/2011. RELACIONS VEÏNALS DETE-RIORADES.

Dos veïns d’un edifici de protecció oficial, del Patronat Municipal de l’Habitatge de Bar-celona (PMHB), estaven enfrontats i s’havien denunciat judicialment, diverses vegades,per amenaces, molèsties per sorolls, lesions, etcètera. Una de les promotores de la quei-xa és arrendatària i l’altra, propietària. Totes dues parts volen que l’Ajuntament forcil’altra a marxar de l’edifici.

Tot i que hi ha diverses resolucions judicials i processos en marxa, les parts continuenconfrontades i demanen, reiteradament, la intervenció municipal i de la síndica. El 2010aquesta institució va resoldre en els aspectes de competència municipal, però malgrat laintervenció dels tribunals les relacions veïnals continuen encara més deteriorades. La sín-dica ha demanat insistentment a l’Ajuntament que intervingui eficaçment per resoldreels problemes de competència municipal, atès que la situació podria empitjorar més.Abans d’acabar el 2011, el PMHB va informar la síndica que està al corrent de la situa-ció veïnal i que s’ha ofert als afectats la possibilitat de poder efectuar tasques de media-ció per tal d’evitar o minorar els conflictes entre les parts.

La Tinència d’Alcaldia de Qualitat de Vida i Igualtat ha informat que quan els distric-tes demanen la seva intervenció, intervenen; també ha comunicat que consultarà al Patro-nat que valori la idoneïtat de reconvertir l’allotjament per a dones protegides amb fills.

82

dos conceptes són requisits bàsics de la con-vivència en una societat democràtica.

Prevenir vol dir avançar-se a determinadessituacions, és arribar a temps, és intervenirquan encara no s’ha produït el conflicte o eldelicte. La prevenció és una actuació eficaçque adverteix de situacions incíviques, des-ordres col·lectius, robatoris o delictes. Lapatrulla dissuasiva de la policia al carrer, elcontacte directe amb els comerciants, lesassociacions i els veïns, les campanyes de pre-venció, reunions i conferencies, són accionsnecessàries per prevenir l’incivisme i el dete-riorament urbà.

La prevenció i la seguretat interessen a tothom:la policia i la col·lectivitat. La col·laboració iparticipació de la comunitat és important pera un bon funcionament de la societat i és unaajuda rellevant per a la prevenció.

Aquesta institució ha constatat, un any més,que la societat continua percebent un certclima d’inseguretat, i, encara que les percep-cions siguin difícils de gestionar, els poderspúblics han de continuar vetllant i lluitantper garantir un clima de serenitat i comodi-tat per a les persones, i això només s’aconse-gueix mitjançant polítiques de proteccióadequades que garanteixin l’ordre.


EXPEDIENT NÚM. 330/2011. CONDUCTES INCÍVIQUES I PRESUMPTAMENTDELICTIVES EN UN CARRER DEL BARRI GÒTIC.

Un ciutadà va presentar una queixa en què expressava el seu malestar pels robatoris, peltràfic de drogues, per les actituds incíviques i per les molèsties per soroll que pateixenels veïns del Barri Gòtic. Afegia que l’Ajuntament no intervenia decididament i que, amés, un dels dos establiments denunciats per contaminació acústica i aldarulls al carrertenia una ordre de cessament d’activitat, i l’altre, una ordre de condicionament del local.

La síndica va admetre la queixa, va demanar informe a l’Ajuntament i, acompanyadad’una assessora, va realitzar una visita rutinària nocturna pels carrers del barri en què vacomprovar algunes de les denúncies formulades.

L’informe municipal exposava les actuacions realitzades (inspeccions i actes de la Guàr-dia Urbana, una ordre de cessament del 2007 d’una de les activitats, incompliments deles resolucions, etcètera). Respecte a l’altre local, informava que el 2008 va ordenar elcessament de l’activitat com a bar musical per no ajustar-se a la llicència concedida deBar-C1, i feia una relació de les actuacions fetes. Així mateix, deia que la Guàrdia Urba-na havia intensificat el control i la vigilància en aquesta zona, especialment les nits delscaps de setmana.

La síndica va estimar la queixa relativa als dos locals d’activitat, atès que l’actuació muni-cipal no havia sigut prou eficaç i els titulars dels bars musicals, reiteradament, havienincomplert les resolucions municipals, cosa que provocava molèsties als veïns i posavaels locals en situació de risc per a les persones i els béns; a més, la tramitació dels expe-dients es va originar el 2007 i l’any 2011 encara hi ha hagut incidències que han fetnecessària la intervenció municipal. De la mateixa manera, va recomanar que la Guàr-dia Urbana i el Districte de Ciutat Vella continuïn amb el control i la vigilància al car-

83

rer per preservar l’ordre públic i garantir la tranquil·litat i seguretat dels veïns del barri,i que el Districte faci les inspeccions i els controls necessaris per assegurar que els barsmusicals s’ajustin a la normativa.

Recentment l’interessat ha telefonat a la síndica per agrair-li la intervenció realitzada iha informat que els veïns han mantingut una reunió amb els responsables del Districtei de la policia per intentar trobar una solució. També ha demanat la presència de la sín-dica en alguna de les reunions que es faran.

EXPEDIENT NÚM. 352/2011. DESOBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT.

Un ciutadà va formular una queixa a aquesta institució perquè va rebre dues sancions:una per una presumpta infracció de trànsit i l’altra per desobediència a l’autoritat. L’in-teressat va presentar al·legacions en què va exposar que en el moment dels fets (dia i hora)es trobava en el seu lloc de treball, també va manifestar que el vehicle estava aparcat enun indret diferent del que figurava en la denúncia. Finalment va aportar com a mitjà deprova tres certificats de l’empresa que confirmaven el que l’interessat havia declarat.

La síndica va demanar informe a l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH), i al districte cor-responent. L’IMH, arran de la intervenció de la síndica, va revisar l’expedient, va revo-car la resolució municipal i va anul·lar la sanció de la denúncia per infracció en el trànsit;no obstant això, el Districte va continuar amb el procediment sancionador relatiu a ladenúncia per desobediència a l’autoritat. La síndica va estimar la queixa, tot i que, en eldecurs del temps, l’IMH havia revisat l’expedient. Així mateix, va recomanar al Distric-te que revisés l’expedient, que anul·lés la multa i que deixés sense efecte l’expedient san-cionador incoat per desobediència a l’autoritat, per error en el procediment i percongruència amb la resolució de l’IMH.

El Districte, recentment, ha manifestat a la síndica que respecta les seves resolucions,però que no comparteix la resolució adoptada.

Els edificis ocupats on es realitzen activitats sense llicència ni control municipal requereixenuna especial atenció de l’Ajuntamentper prevenir riscos

D. Prevenció i protecció deriscos

L’ocupació d’edificis deshabitats per grups depersones que realitzen activitats sense llicència

ni control municipal requereix una especialatenció per part de l’Ajuntament per prevenirriscos a ocupants, visitants i veïns. Reiterada-ment afloren aquests problemes i el veïnat acos-tuma a lamentar la inactivitat de les autoritats,i no entén l’aparent tolerància municipal alconsum de begudes alcohòliques, accés demenors, soroll a l’entorn, sostracció de fluidelèctric o ús impropi de la via pública.

D’altra banda, el nombre de queixes que afec-ten els Serveis de Prevenció, Extinció d’In-cendis i Salvament acostuma a ser molt petit.

84

Les intervencions dels bombers solen teniruna bona acollida per part dels ciutadans, iquan la institució rep alguna queixa, acostu-ma a tractar-se d’un tema menor, com, perexemple, el cas d’un error material. Aixímateix, en la queixa núm. 456/2011, il·lus-trada en un altre apartat de l’informe, vanhaver de participar-hi els bombers com a con-seqüència d’un incendi.

El servei municipal de bombers quasino genera queixes; tot al contrari, les intervencions d’aquest col·lectiusolen tenir molt bona acollida


EXPEDIENT NÚM. 640/2011. MANCA D’ACTUACIÓ EFECTIVA DE LA GUÀRDIAURBANA EN UNA CASA OCUPADA.

Un veí de Sant Andreu va presentar una queixa per la manca de contundència de la Guàr-dia Urbana en la seva actuació per solucionar les molèsties que causaven els ocupes d’unacasa, i per la manca d’eficàcia d’altres serveis municipals.

L’interessat va manifestar que els veïns s’havien queixat diverses vegades a l’Ajuntament,que la policia, quan acudia, no resolia el problema i que el seu comportament no era l’a-dequat, que se celebraven festes i es consumia beguda al carrer, que la neteja del carrerera insuficient i que els veïns reclamaven el dret al descans.

La síndica va admetre a tràmit la queixa i va demanar els informes municipals. La quei-xa continua en estudi perquè els informes rebuts no satisfan la petició d’aquesta institu-ció. La síndica, d’acord amb el que exposen els informes, entén que l’actual Governmunicipal potser no coneix amb detall la situació d’aquesta finca, però alguns veïns deSant Andreu han manifestat a la síndica que la casa ocupada realitza activitats diverses(tallers i celebracions de festes) i que potser es tracta d’un casal social. Aquesta institu-ció considera que els informes municipals són breus i superficials i que no entren a ana-litzar el fons dels problemes exposats, probablement perquè la solució és complicada.

EXPEDIENT NÚM. 776/2010. REQUERIMENT MUNICIPAL PER ERROR.

Una comunitat de propietaris es va queixar perquè van rebre, erròniament, una ordremunicipal de condicionament per despreniment de la façana com a conseqüència d’unaintervenció dels bombers en un altre edifici. La tramitació administrativa va continuarfins que van rebre la notificació de provisió de constrenyiment. La síndica va intervenir,l’Ajuntament va esmenar l’acta inicial i va corregir l’error ja que s’havia notificat el reque-riment a una comunitat en lloc de notificar-ho a una altra.

La síndica va estimar en part la queixa perquè va haver-hi un error en l’adreça de la fincaintervinguda, i també perquè el Districte no va respondre la persona interessada i no vainformar els veïns afectats de les intervencions realitzades.

85

VALORACIÓ

El dret de reunió i de manifestació és un dretfonamental establert per la Constitució espa-nyola en l’article 21. És un dret de llibertatperquè requereix la inhibició dels poderspúblics. És també un dret polític perquèrepresenta el reconeixement del pluralismepolític i de la llibertat d’expressió. És un dretimprescindible en un Estat democràtic i dedret. Els poders públics han de garantir-neobligatòriament l’exercici.

La reiterada doctrina del Tribunal Constitucio-nal (TC) estableix que els límits o requisitsconstitucionals que s’han de complir per mani-festar-se a la via pública són dos: que la reuniósigui pacífica i que es comuniqui a l’autoritatanticipadament perquè l’autoritat administra-tiva pugui adoptar les mesures pertinents perpossibilitar tant l’exercici del dret de reuniócom la protecció dels drets i béns de tercers. ElTC ha reiterat diverses vegades que el dret dereunió és una manifestació col·lectiva de la lli-bertat d’expressió. També ha destacat que pera molts grups socials aquest dret és, a la pràc-tica, un dels pocs mitjans de què disposen perpoder expressar públicament les seves idees ireivindicacions (STC 66/1995, de 8 de maig).Així mateix, la STC núm. 195/2003, de 27d’octubre, disposa que en una societat demo-cràtica l’espai urbà no és només un àmbit decirculació, sinó també un espai de participaciói que els titulars de l’exercici del dret podenescollir les eines que considerin adequades pera l’emissió del seu missatge, sens perjudici queel dret fonamental no és absolut o il·limitat iel seu límit es troba en l’alteració de l’ordrepúblic amb perill per a les persones i els béns.

Una Administració pública no pot acceptar una apropiació indefinida d’un espai públic perquèaquest és patrimoni de tothom

L’espai públic és també un espai de par tici -pació i expressió, però una Administraciópública no pot acceptar l’apropiació indefi-nida d’un espai públic perquè aquest éspatrimoni de tothom, i l’ús exclusiu d’unespersones exclou el dret de les altres al seuús i a passejar i a caminar tranquil·lament.

De les situacions conegudes per aquesta Sin-dicatura, la més evident de menyspreu és queun agent de la Guàrdia Urbana retiri una per-sona que es manifesta passivament estirant-liels cabells, ja que això atempta contra la dig-nitat de qualsevol persona i desqualifica l’au-toritat del mateix agent. Sobretot quan,suposadament, les instruccions que havia rebutla Guàrdia Urbana eren les de servir de suportal servei de neteja. La intervenció de l’agent vaser una actuació ofensiva i innecessària queqüestiona un dels pilars bàsics de l’Estat dedret: el dret a la dignitat i integritat física deles persones. La institució evoca repetidamentel comportament escrupolós i digne que ha detenir la Guàrdia Urbana; tracte que, per impe-ratiu legal, és una obligació per als agents jaque la policia està sotmesa als principis bàsicsd’actuació (congruència, oportunitat i propor-cionalitat). La Llei orgànica 2/1986, que regu-la les forces i els cossos de seguretat, estableixque els agents han d’impedir qualsevol pràc-tica abusiva i arbitrària que comporti violèn-cia física o moral.

La síndica considera que l’actuacióde la Guàrdia Urbana ha de sercorrecta i impecable i que els agentshan d’anar sempre ben identificats

L’exercici d’aquest dret per part d’un nombreimportant de persones, com va ser el movi-ment 15-M, és un factor a tenir en compte ique no pot passar desapercebut per als repre-sentats polítics i per al conjunt de la societat,perquè engloba moltes persones i perquè

86

aquestes manifestacions són el reflex de lasituació actual que viu una part important dela nostra societat, ja que són les desigualtats iinjustícies socials les que propicien aquestsmoviments.

La síndica va recomanar a l’Ajuntament quees garanteixi que l’actuació de la GuàrdiaUrbana sigui exemplarment correcta, impe-cable i proporcionada perquè no es tornin aproduir actuacions similars a les exposades,que els agents vagin permanentment identi-ficats, que en els supòsits d’alteracions quedeterioren l’espai i el mobiliari urbà actuïamb celeritat i eficàcia per impedir que deter-minades actuacions malmetin el patrimoniartístic i altres béns públics, que els objectesretirats no siguin tractats com a decomís ique l’Ajuntament utilitzi sistemàticament elmecanisme de la mediació.

En l’expedient núm. 330/2011, la síndicaconsidera positiva la reunió realitzada entreels veïns i l’Ajuntament i encoratja el Dis-tricte i la Guàrdia Urbana a continuar el dià-leg amb els veïns perquè des de la proximitatels problemes es coneixen i es resolen mésadequadament. La síndica, malgrat que hadeclinat la seva presència en les properesreunions, farà un seguiment de les trobades.

En relació amb la queixa núm. 352/2011(presumpta infracció en el trànsit i desobe-diència a l’autoritat), hi ha dos elementsimportants, referits a la ratificació de l’agent(mosso d’esquadra), que cal destacar. El pri-mer element és que la data de la ratificacióés de 27 de maig de 2011 i la presumptainfracció és del 23 de juny de 2010. L’agentva confirmar els fets un any després de lesdenúncies realitzades. El segon componentés que la declaració del policia exposa: “(...)que es van realitzar senyals clars i inequí-vocs al conductor del vehicle per que s’atu-rés, fent cas omís i continuant la seva marxa.Per tant les al·legacions presentades per l’in-fractor no s’ajusten a la realitat (...)”. Sor-

prèn a aquesta institució que l’agent, un anydesprés dels fets, pugui recordar amb exac-titud el que va succeir. D’altra banda, atesaque la presumpció de certesa és iuris tantum(admet prova en contra), la síndica conside-ra que la ratificació de l’agent queda desvir-tuada per la pròpia declaració del policia, jaque, si el conductor del vehicle va fer casomís i va continuar la seva marxa, difícil-ment l’agent podia saber qui era la personaque conduïa el vehicle. De tota manera, lasíndica considera que el Districte hauria dereflexionar per què la seva actuació no és lamés adequada i congruent.

Alguns ciutadans es queixen de la tolerància o indiferència de determinats agents de la Guàrdia Urbana davant comportaments incívics

Algunes persones exposen el seu malestar refe-rit a les conductes i actituds d’alguns agentsde la Guàrdia Urbana i de conductors de vehi-cles. Una persona qualsevol que camini o cir-culi per Barcelona pot observar en la GuàrdiaUrbana, de vegades, una actitud de toleràn-cia o d’indiferència davant comportamentsincívics que afecten la seguretat de les perso-nes i la mobilitat: cotxes mal aparcats quedificulten el trànsit de les persones, sobre lesvoreres, etcètera. La mateixa indiferència quemanifesten quan veuen vianants travessant elcarrer en vermell. I la mateixa indiferènciadavant la circulació incorrecta i perillosa d’al-guns ciclistes i motoristes, perquè no respec-ten els semàfors o perquè circulen fora delscarrils o a velocitats inapropiades, sobretot enzones de densa circulació de vianants, com aCiutat Vella, però el que més molesta les per-sones és quan l’adopció d’alguns d’aquestscomportaments els realitza la mateixa Guàr-dia Urbana.

87

És poc edificant el costum de circular enmoto sobre les voreres sense apagar el motori sense cap senyal que indiqui urgència. Hiha llocs on aquesta pràctica és una rutina: perexemple, les motos de la Guàrdia Urbana quecirculen pel carril ascendent de la Rambla ivolen anar a la caserna de la Rambla, siste-màticament travessen el passeig central sensebaixar de la moto ni apagar el motor. Aquestcostum, també el realitzen alguns vehiclesdel servei de neteja municipal.

És una llàstima que aquestes actituds, proba-blement d’una minoria, però molt visibles,enterboleixin la imatge d’un cos que, en gene-ral, presta una tasca assistencial i de bon ser-vei a la ciutat. La síndica insisteix novamenten el fet que el comportament dels agents quevetllen per la seguretat de les persones i peltrànsit ha de ser un exemple permanent.

88

2.3. Ús i manteniment de l’espai públic

A. MantenimentB. Ús de l’espai públic

El “dret a la ciutat” que propugna la CartaEuropea de Salvaguarda dels Drets Humansa la Ciutat (CESDHC) significa que la ciutatés un espai col·lectiu que pertany a tots elsseus habitants, els quals tenen dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització polí-tica, social i ecològica, cosa que comportaassumir també deures de solidaritat.

En la secció d’ús i manteniment de l’es-pai públic, la síndica ha rebut 47 quei-xes durant l’any 2011.

A. Manteniment

Les queixes rebudes en aquesta matèria, alllarg de l’any 2011, fan referència als temessegüents: el perill que comporten les bandesde cautxú que hi ha a les parades d’autobús, lamanca de reposició d’arbrat, les deficiències deles escales mecàniques i de les caixes de lescompanyies de subministrament. La qualitatde la resposta a les reclamacions dels ciutadanstambé ha estat objecte de supervisió.

Alguns veïns han fet arribar a la síndica les seves queixes per la manca de reposició de l’arbrat i el perill de les bandes de cautxú de les parades d’autobús

89


EXPEDIENT NÚM. 775/2010. SENYALITZACIÓ DE PARADES D’AUTOBÚS PER AINVIDENTS.

Aquesta Sindicatura va rebre l’any 2010 (i ho ha continuat fent al llarg del 2011) diversesqueixes arran de les intervencions fetes a les parades d’autobús de senyalització per a per-sones amb disminució. El Reial decret 1544/2007 expressa que en el període de quatreanys s’havia de senyalitzar el paviment en la línia de marxa de la vorera amb una franja dedetecció tactovisual. La intervenció municipal ha estat intensa en aquest sentit però és mésque qüestionable la qualitat de l’actuació: les bandes de goma es desenganxen parcialmentdel paviment original, resulten difícils de netejar i no sembla que la solució adoptada siguiidònia. Per això, el mes de desembre de 2010 aquesta Sindicatura va sol·licitar al Sector dePrevenció, Seguretat i Mobilitat que informés de les diverses alternatives que s’haguessinvalorat per adaptar les parades d’autobús a la normativa, dels avantatges i inconvenientsde cadascuna de les alternatives, així com dels motius que van determinar que el sistemadut a terme hagi estat la sobreposició de bandes de cautxú al paviment de la vorera. Aixímateix, es va demanar que s’informés de les consultes realitzades a les entitats, les comis-sions o els grups constituïts que treballen en l’àmbit de l’accessibilitat i que formen partdels òrgans de consulta i participació de la ciutat. Finalment, es demanava que es valorésel resultat de la intervenció duta a terme. Ha transcorregut un any i aquesta Sindicaturaencara no n’ha rebut cap resposta, malgrat les múltiples reiteracions fetes.

El ciutadà té dret, en consideració al que esta-bleix l’article 45 de la Constitució espanyo-la, a disposar d’un medi ambient adequat peral desenvolupament de la persona i el deurea conservar-lo. L’Ajuntament té competèn-cies plenes en l’àmbit del manteniment ator-gades en aplicació de l’article 66 de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya i dela Llei 7/1985, reguladora de les bases derègim local. En l’àmbit municipal aquestaresponsabilitat està expressada en les orde-nances municipals.

Un ús excessiu de les respostes estàndard és una de les errades méscomunes del sistema IRIS, que gestiona les incidències i les consultes fetes al consistori

VALORACIÓ

Aquesta Sindicatura ja ha tractat a basta-ment, en els informes anteriors, la necessitatque les respostes municipals a les peticionsdels ciutadans referides al manteniment de laciutat siguin clares i raonades i que, sempreque correspongui, s’intervingui adequada-ment. Així mateix, la Sindicatura hauria de

rebre resposta a les peticions que emeti en eltermini de quinze dies, segons estableix elReglament de funcionament d’aquesta insti-tució, aprovat per l’Ajuntament. Les dila-cions injustificades en les respostes a lespeticions dels ciutadans, siguin expressadesdirectament a l’Ajuntament o a través de laSindicatura, creen, òbviament, descrèdit idesconfiança de l’eficàcia municipal.

90

En l’informe de l’any 2010, es qüestionava sien les auditories del sistema que gestiona lesincidències, les queixes, els suggeriments iles consultes fetes als consistori (sistema IRIS)s’avalua la qualitat de les respostes i la cor-respondència amb la petició expressada.

Per aprofundir en aquesta qüestió, la Sindica-tura va sol·licitar a la Direcció d’Atenció alCiutadà que informés del sistema d’indicadorsdel servei, de l’instrument d’avaluació de laqualitat de les respostes i del control de ladetecció i correcció dels possibles desajustos.

L’informe global d’avaluació de la qualitat deles respostes posa de manifest que, com amitjana, el 4 % de les respostes auditades espoden considerar negatives i un 16 % sónmillorables. Ara bé, es detecten grans dife-rències entre els diferents òrgans municipals,ja que l’índex de respostes qualitativamentnegatives és del 20 % en un determinat dis-tricte municipal. Segons refereix l’informe,l’error més freqüent és l’abús de la respostaestàndard, en què la resposta al ciutadà noinclou una part específica que s’identifiquiamb la seva petició. La resta d’errors es con-creten en el següent: cometre faltes ortogrà-fiques, barrejar l’ús de la llengua catalana icastellana, informar que es traspassa la peti-ció a un altre departament, la manca de cohe-rència en l’argumentació de la resposta,utilitzar una fórmula de salutació no adequa-da al sexe de la persona destinatària i respon-dre massa tard.

L’Ajuntament va informar que, amb l’objec-tiu de fer un seguiment adequat de les res-postes municipals i validar si són adequadesa les peticions dels ciutadans, s’havien pro-gramat dues noves actuacions: d’una banda,una anàlisi semestral d’un volum de mostraestadísticament significatiu; de l’altra, lainclusió del resultat d’aquesta anàlisi com unindicador ISO del sistema. Els cinc indica-dors de gestió dels operadors certificats en lanorma ISO dels quals l’Ajuntament fa un

seguiment mensual fan referència a l’antigui-tat de les fitxes obertes, al temps de resolu-ció de les fitxes i als percentatges de fitxesreclamades, anul·lades i reassignades.

L’Ajuntament està obligat a respondre a les peticions dels ciutadans i que les respostes siguin raonades

La Sindicatura ha reclamat reiteradament al’Ajuntament, tant en les supervisions de lesqueixes dels ciutadans com en els informesanuals, que s’estudiïn i valorin qualitativa-ment les respostes que es donen als ciuta-dans. L’Administració està obligada arespondre les peticions dels ciutadans, i a fer-ho d’una manera raonada fugint de lesrespostes vagues o estandarditzades. Evident-ment no sempre pertoca donar satisfacció ales expectatives dels ciutadans, però quan noes faci, cal explicar clarament els motius dela desestimació. Aquesta Sindicatura valora,doncs, com un avenç cap a la qualitat, lainclusió d’aquest nou indicador en la valora-ció de la gestió del programa IRIS.

A banda, cal destacar que el nombre de quei-xes rebudes pel manteniment de la ciutat téun pes molt petit en el còmput general d’in-tervencions fetes per aquesta institució, i d’a-quí es pot desprendre la valoració positiva dela resolució dels temes referits al manteni-ment per part de l’Ajuntament.

B. Ús de l’espai públic

Aproximadament una tercera part de lesqueixes d’aquest apartat fan referència a lesmolèsties que generen diversos grups queocupen l’espai públic en determinats indretsde la ciutat. Generalment la seva presènciaestà associada al consum d’alcohol o de subs-

91


EXPEDIENT NÚM. 365/2011. LLICÈNCIA DE VETLLADORS A LA VIA PÚBLICA.

La persona interessada va manifestar el seu desacord amb la denegació d’una llicència perinstal·lar una terrassa de bar a la via pública, concretament a l’avinguda de Gaudí. Segonsexplicava, el seu establiment reunia les condicions establertes per obtenir-la però li haviaestat denegada. La Sindicatura va sol·licitar informació de les mesures establertes quanles places de terrassa són limitades i hi ha diversos establiments que sol·liciten la llicèn-cia. L’Ajuntament va respondre que s’aplicava el Pla regulador de les autoritzacions deterrasses i vetlladors del Districte de l’Eixample i la normativa específica establerta pera l’avinguda de Gaudí. Aquesta expressava que, davant la saturació d’ocupació de la viapública, els vetlladors existents en vigor es mantindrien en les mateixes condicions enquè van ser atorgats. Els responsables municipals consideraven que no hi havia arbitra-rietat en l’aplicació de les normes ja que l’espai previst per als vetlladors estava ocupati, si es produís una baixa, aquesta seria coberta per ordre de sol·licitud.

tàncies estupefaents o bé a la indigència. Elsveïns de l’entorn on habitualment es trobenaquests grups manifesten les dificultats deconvivència. Aquests es queixen del soroll,de la brutícia i dels aldarulls que provoquen.Aquesta Sindicatura ha iniciat una interven-ció d’ofici en relació amb les molèsties i elsactes incívics que es produeixen en una deter-minada zona de la ciutat.

Un nombre menys important de queixesaborden la manca de control de la normativaen relació amb les terrasses dels bars i delsrestaurants, o bé les diferències exercides enl’exigència en unes terrasses i en d’altres. Unaaltra tipologia de queixa és la referida a lessancions imposades per enganxar cartells oper posar publicitat als vidres. Els suposatsinfractors manifesten desajustos i irregulari-tats en la imputació dels fets. La regulaciód’artistes a la Rambla, la nova normativa deles estàtues i l’aplicació del Reglament delsmúsics de Ciutat Vella són, també, qüestionsque ha supervisat aquesta Sindicatura.

Pel que fa a altres àmbits, aquesta Sindicatu-ra ha estudiat l’ocupació de les zones de segu-

retat de l’entorn de les casernes de la Guàr-dia Urbana per part dels vehicles particularsdels agents de la policia local.

La defensora ha investigat el fet que diferents agents de la GuàrdiaUrbana utilitzen l’entorn de les casernes per aparcar-hi els seus vehicles particulars

L’ús comú i privatiu de l’espai públic i el dretdels ciutadans a utilitzar l’espai de la ciutatamb condicions d’objectivitat, imparcialitati transparència són regulats pel Decret336/1988, d’aprovació del Reglament delsens local, i per la Llei 17/2009, sobre el lliu-re accés a les activitats de servei.

La normativa municipal referida a l’ús de l’es-pai públic està continguda bàsicament enl’Ordenança de les vies i els espais públics deBarcelona i en l’Ordenança de mesures perfomentar i garantir la convivència ciutadanaa l’espai públic de Barcelona.

92

Aquesta Sindicatura va comunicar al Districte de l’Eixample que els criteris aplicats nogarantien l’objectivitat i la concurrència, ja que es limitaven els drets dels establimentsque reunien les condicions per obtenir la llicència de terrassa. Les autoritzacions conce-dides a precari tenen un caràcter temporal. La seva concessió i pròrroga està supeditadaa l’interès general, i en cap cas ha de comportar una reserva absoluta o pot considerar-secom a drets adquirits. La normativa de rang superior a l’aplicada en aquest cas preveuque la renovació tàcita no pot superar el termini de quatre anys i que, transcorregutaquest període, cal fer noves concessions. En aquest cas, des de l’any 2005, any en quèes va aprovar la normativa específica, no hi ha hagut cap baixa i, per tant, no s’ha con-cedit cap nova llicència. Sembla clar que, un cop transcorregut el termini establert nor-mativament i, donant-se la circumstància que hi ha altres peticions d’ocupació, hauriaestat necessari fer una nova distribució de l’espai o bé un procés de concurrència. Mésencara, tenint en compte que, després de l’entrada en vigor de la reforma de la Llei deltabac, tots els empresaris haurien de tenir la mateixa oportunitat de fer més rendiblesels seus negocis.

Per tot això, la Sindicatura va estimar la queixa i va recomanar la modificació de la nor-mativa que regula l’ocupació de l’avinguda de Gaudí per assegurar que es compleixenels principis d’objectivitat, equitat i concurrència.

EXPEDIENT NÚM. 211/2011. RENOVACIÓ DEL CARNET DE MÚSICS ALCARRER.

Un músic que havia obtingut el carnet de participant en el programa de Música al car-rer de Ciutat Vella va presentar una queixa de disconformitat amb la denegació de larenovació de l’acreditació. El carnet dóna dret a actuar en un emplaçament, que es deci-deix en el sorteig que quinzenalment es fa en un equipament municipal del Districte deCiutat Vella. En consideració a la petició feta per la Sindicatura, l’Ajuntament va infor-mar que des de l’any 2004, any en què es va iniciar el projecte de Música al carrer, elprocés d’inscripció i renovació d’acreditacions inclou una entrevista personalitzada, enla qual s’informa de la normativa i de l’obligatorietat de participar en un mínim de dossortejos anuals. Segons s’informava, el músic a qui corresponia la queixa no va compliraquest requisit i això va motivar la seva exclusió del projecte per a l’any 2011.

L’obligació expressada no estava recollida en la normativa, que havia estat actualitzada elmes de març de l’any 2010. Tanmateix, els responsables municipals van informar quehavien inclòs aquest requisit en la normativa de l’any 2011. La Sindicatura va estimar laqueixa i va declarar incorrecta l’actuació del Districte de Ciutat Vella ja que el requisitaplicat, que havia estat determinant per a l’exclusió de la persona interessada, no consta-va per escrit i l’Administració ha de regir-se pels principis d’objectivitat, transparència isotmetiment a la llei i a les normes dictades. Per això, va recomanar al Districte que recon-siderés la decisió presa i que es facilités a la persona interessada la renovació de l’acredi-tació sol·licitada. Al cap d’un temps, el Districte de Ciutat Vella va comunicar a aquestaSindicatura que s’havia decidit atorgar la renovació del carnet al músic per a l’any 2012.

93

VALORACIÓ

La ciutat pertany a totes les persones que l’o-cupen i l’Ajuntament ha de garantir que esrespecten els drets dels ciutadans i que s’apli-quen els principis de legalitat, objectivitat iimparcialitat en totes les qüestions en quèintervé l’Administració local. Aquesta Sindi-catura ha tractat reiteradament les irregula-ritats referides a l’ús de l’espai públic, ja siguiper un ús comú o privatiu. En una ciutat comBarcelona, que és densa i es caracteritza perla seva elevada activitat, la regulació de l’es-pai públic ha de respondre a uns criteris moltclars i és convenient que el component dediscrecionalitat tingui el menor pes possible.En els informes anteriors, s’ha tractat àmplia-ment la regulació de les fires artesanals i laconveniència que s’estableixin uns criterishomogenis a la ciutat per a la concessió dellicències, sense menystenir els aspectes desingularitat que cada fira pugui comportar.

La síndica ha fet arribar a l’Ajuntament la seva preocupació per la manca de control pel que fa al compliment de la normativa de terrasses a la ciutat

Aquest any, les queixes referides a les terras-ses dels bars i restaurants han estat supervisa-des en diferents ocasions. En alguns casosperquè els sol·licitants de terrasses considera-ven injusta la desestimació de la seva peticiód’obtenir-la i, en altres ocasions, per les molès-ties que generen les terrasses als vianants. Enl’expedient de queixa referit anteriorment(núm. 365/2011), la Sindicatura va conside-rar que l’Ajuntament havia vulnerat greu-ment els principis que han de regir la bonaAdministració. Davant la pluralitat desol·licitants de llicències de terrasses, es vamenystenir el dret d’aquests sol·licitants aparticipar en un procés de concurrència i, con-

tràriament al que estableix la normativa, es vaoptar per donar preferència als establimentsque ocupen l’espai públic des de fa anys.

En l’expedient d’una altra queixa, la ciutada-na afectada explicava que havia demanat unallicència de restaurant amb terrassa a l’Ajun-tament i que, verbalment, el tècnic respon-sable del districte corresponent li haviacomunicat que no la hi concedirien perquèl’espai on el restaurant hauria d’instal·lar laseva terrassa estava ocupat per la terrassa del’establiment adjacent, a qui havien conceditun privilegi. Cal tenir en compte que la nor-mativa estableix que, amb caràcter general,les terrasses s’han instal·lar just al davant delbar o restaurant al qual pertanyen. La perso-na interessada va manifestar la seva perplexi-tat davant la desestimació verbal transmesa,i la Sindicatura està supervisant la qüestió.

La normativa d’àmbit estatal, autonòmic ilocal sobre l’ocupació de l’espai públic ambles terrasses es completa amb les instruccionsdictades per l’Ajuntament i amb els plansreguladors de les autoritzacions de terrassesdels diferents districtes municipals. L’any2008, l’Ajuntament s’havia proposat homo-geneïtzar els criteris de concessió i inspeccióde terrasses. A la pràctica continuen vigentsels diferents plans dels districtes i tot justs’han iniciat els treballs per unificar els hora-ris de les terrasses situades en carrers fronte-rers entre diferents districtes, com és el casdel passeig Maragall, on conflueixen els dis-trictes de Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris, i també a l’avingudadel Paral·lel, on conflueixen els districtes deCiutat Vella, l’Eixample i Sants-Montjuïc.

L’incompliment de molts preceptes establertsen les normatives de terrasses va motivar quela Sindicatura sol·licités informació a l’Ajun-tament del control exercit davant les diferentsil·legalitats detectades. En l’informe s’esmen-taven alguns exemples concrets de terrassesque incompleixen. Les proteccions laterals o

94

posteriors de les terrasses estan prohibides,també ho estan les jardineres amb elementsvegetals artificials. La terrassa ha de deixar unespai lliure mínim per als vianants d’un metrei mig, i a les voreres de més de tres metres, nopot ocupar més de la meitat de l’ampladatotal; a més, en tots els casos l’espai de la ter-rassa ha d’estar senyalitzat al paviment.

L’Ajuntament va reconèixer que en algunsindrets de la ciutat s’estan produint incom-pliments que es controlen i es van corregint.Així mateix, va informar que l’any 2010 elsDepartaments de Llicències i Inspecció delsdistrictes municipals van iniciar 1.029 expe-dients i que l’any 2011 se n’havien iniciat245 més.

Vilà considera que la disminució del nombre d’expedients oberts per supervisar les terrasses de la ciutat es pot interpretar com una certa laxitud en el control

La informació facilitada va posar en evidèn-cia que l’Ajuntament és conscient delsincompliments. Cal tenir en compte que, algran ús habitual de les terrasses, motivat pelbon clima de què gaudeix la ciutat, calsumar-hi el que prové de l’increment de ter-rasses arran de la prohibició de fumar dins els

establiments. Per això, és raonable que siguinecessari trobar l’equilibri entre el dret delsestabliments a vetllar pels seus interessosamb la clientela i el dels ciutadans a disposard’un espai públic de qualitat. Atès que lesterrasses ocupen l’espai públic destinat alsvianants, és necessari tenir present que calpreservar aquest espai. La instrucció d’Alcal-dia aprovada aquest any, relativa als elementsurbans de la ciutat de Barcelona fa referènciaa la sobredemanda que hi ha d’ocupació de lavia pública. Per això, sorprèn la constatacióque el nombre d’expedients iniciats l’any2011 hagi disminuït percentualment respec-te dels iniciats l’any 2010, ja que aquestaqüestió podria interpretar-se com una certalaxitud en el control d’aquests espais.

Aquesta Sindicatura ha pogut comprovar que,al cap de més d’un any, les irregularitats expo-sades a l’Ajuntament persisteixen. Aquest fetpot interpretar-se com una manca d’eficàcia del’actuació municipal per posar fi a les infrac-cions en matèria d’ocupació de la via pública.Això repercuteix en la qualitat de l’espaipúblic i en el dret dels ciutadans a transitaramb confort i seguretat per l’espai destinat alsvianants. Les normatives que regulen la con-vivència i l’ocupació de l’espai públic han deser les mínimes necessàries per garantir la inte-gració i la convivència cívica dels diferentsusos de la ciutat, però està clar que s’han d’a-plicar amb rigor per no fer caure en descrèditi manca d’autoritat el Govern de la ciutat.

95

Cada cop es pren més consciència que la socie-tat està conformada per persones diverses i queaquestes tenen necessitats diferents segons elmoment i la situació en què es troben. Dinsaquesta diversitat hi ha persones que es podentrobar amb barreres que impedeixen la sevaparticipació activa en la societat, per això l’Ad-ministració ha de vetllar perquè aquestes gau-deixin d’igualtat d’oportunitats, i eliminar lescauses que ho dificulten, de manera que com-pleixi amb el mandat constitucional que reco-neix la igualtat davant la llei sense que puguiprevaler cap discriminació, i que també esta-bleix que els poders públics han de donar a lespersones amb discapacitat l’atenció especialit-zada i l’empara especial que requereixin pergaudir dels seus drets.

Les persones amb discapacitat o diversitatfuncional són un sector de població hetero-geni que té en comú que, d’una manera o

d’una altra, són creditores de garanties suple-mentàries per viure amb plenitud els drets oper participar en igualtat de condicions quela resta de ciutadans en la vida econòmica,social i cultural del país.

Al llarg dels anys, diverses normes legals hanestat orientades en aquest sentit. Avui lanorma més important que regeix aquestespolítiques a España és la Llei 51/2003, d’i-gualtat d’oportunitats, no-discriminació iaccessibilitat universal. La Llei s’inspira enels principis de vida independent, normalit-zació, accessibilitat universal, disseny per atothom, diàleg civil i transversalitat de lespolítiques en matèria de discapacitat. Aques-ta Llei queda reforçada amb la ratificació fetaper Espanya, al novembre de 2007, de laConvenció Internacional sobre els Drets deles Persones amb Discapacitat de les NacionsUnides.

2.4. Accessibilitat i mobilitat personal

96

La síndica ha portat a terme una investigació d’ofici per avaluar la gestió i la tramitació de les targetes d’aparcament per a les persones amb mobilitat reduïda

L’Ajuntament de Barcelona, amb la subscrip-ció de la declaració La ciutat i les personesamb disminució, l’any 1995, i la Carta Euro-pea de Salvaguarda dels Drets Humans a laCiutat, l’any 2000, va assumir que les perso-nes amb discapacitat han de gaudir d’unaassistència municipal particular. Concreta-ment els articles IV, XIV i XX diuen que elsgoverns municipals han d’adoptar, en l’àm-bit de les seves competències, les mesures

tendents a l’adaptació dels espais urbans, delsedificis i serveis de tot tipus, i que també hande garantir la lliure mobilitat de les personesamb disminució per la ciutat, que s’han d’a-daptar els habitatges, els llocs de treball i delleure, i que els transports públics han de seraccessibles a tothom.

En l’apartat d’accessibilitat i mobilitatpersonal, la síndica de greuges ha rebut10 queixes.

S’ha realitzat també una intervenció d’oficiper aprofundir en les mesures que l’Ajunta-ment hauria de prendre per donar una respos-ta més eficient en el tema de la targetad’aparcament de vehicles de persones ambdisminució, i s’ha iniciat una altra interven-ció d’ofici sobre el transport públic especial.


EXPEDIENTS NÚM. 222/2011, 401/2011, 896/2011 I 1021/2011. SERVEI PÚBLIC DETRANSPORT ESPECIAL.

Al llarg de l’any, la Sindicatura ha rebut diverses queixes de persones titulars de la tar-geta blanca que dóna accés al servei públic de transport especial. En uns casos, els inte-ressats es queixaven de la reducció del nombre de viatges, i en altres casos manifestavenla impossibilitat d’accedir al servei, com una senyora que va indicar que seria millor quel’Ajuntament no creés expectatives, ja que feia quatre mesos que tenia la targeta blancai encara no havia pogut gaudir del servei.

Segons va informar l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), l’any2011 s’ha mantingut el pressupost de 2010, de 5.328.118,43 euros, i aquest pressupostva augmentar un 30 % entre els anys 2008 i 2010, increment similar al que també esva produir en el nombre d’usuaris. Tot i aquest augment, hi ha una previsió de dèficitde l’ordre d’1.300.000 euros. Pel que fa als viatges realitzats i segons les dades facilita-des, en data de desembre de 2011, les persones titulars de la targeta blanca eren 7.917,i d’aquestes només 3.757 havien fet ús del servei, 423 del servei de viatges fixos ambuna freqüència de 33 viatges al mes per usuari, i 3.330 del servei de viatges esporàdics,amb una freqüència de 8,4 viatges al mes per usuari.

Una anàlisi més acurada de les previsions dels viatges esporàdics d’aquest any 2011 ensdóna que l’11 % dels usuaris havien concentrat el 45 % dels viatges, amb una freqüèn-cia de viatges situada entre els 20 i els 100 viatges mensuals, i que el 44 % dels usuarishavien realitzat el 9 % dels viatges, amb una freqüència d’1 a 4 viatges al mes; la restad’usuaris havia realitzat entre 5 i 20 viatges mensuals.

97

L’informe indica, també, que el nombre d’usuaris potencials amb dret al servei se situa en26.941 persones i que l’increment de sol·licituds és d’un 11 % anual. Quant a la flota, enaquests moments l’Ajuntament disposa de 21 microbusos i 43 taxis adaptats per a aquestservei, amb un cost per trajecte de 21,11 i 17,14 euros respectivament. Aquesta prestació,definida en l’article 2.2.5 de l’annex del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació delSistema català de serveis socials, com un servei de suport als serveis socials d’atenció espe-cialitzada per tal que les persones amb mobilitat reduïda puguin accedir a aquests serveis oa d’altres que permetin garantir la seva integració, no està garantida en la Cartera de serveissocials 2010-2011. En l’àmbit estatal, el Reial decret 1514/2007, de 27 de novembre, indi-ca que aquest és un servei que es concep expressament per transportar ciutadans amb disca-pacitats greus, que no puguin o no vulguin utilitzar els serveis de transport ordinari.

Ens trobem, doncs, per una banda, amb un servei que està poc regulat, amb un cost ele-vat però sense garanties pressupostàries i amb una demanda que augmenta significati-vament i que seguirà augmentant de manera important, ja que actualment el nombrede persones que podrien ser titulars de la targeta blanca és de 26.941. Per altra banda,l’anàlisi de les queixes permet comprovar que el servei està col·lapsat, que no pot donarresposta a les expectatives dels ciutadans titulars de la targeta blanca i que hi ha unamanca d’equitat en el seu accés.

Per tot això, la síndica ha recomanat a l’Ajuntament que actualitzi, ampliï i completil’estudi d’aquest servei que va portar a terme l’IMPD l’any 2009 i que aprofundeixi enles possibles alternatives existents, per tal d’assegurar-ne l’eficiència i equitat.

EXPEDIENTS NÚM. 204/2011, 222/2011, 331/2011, 429/2011 I 571/2011. TARGETAD’APARCAMENT DE VEHICLES DE PERSONES AMB DISCAPACITAT.

Les queixes referents a les targetes d’aparcament de vehicles de persones amb discapaci-tat han estat centrades, bàsicament, en el termini de lliurament de la targeta, tot i queels ciutadans també s’han queixat per haver de presentar a l’Ajuntament una documen-tació que ja està en poder de l’Administració, com és el certificat de disminució, i hanmanifestat la seva disconformitat pels expedients sancionadors de circulació que els haobert l’Ajuntament per aparcar en un xamfrà o en una zona blava i no tenir el tiquet cor-responent, entre d’altres.

Pel que fa al termini de lliurament de la targeta, només s’han estimat aquelles queixes enquè l’Ajuntament ha sobrepassat el termini normatiu de lliurament de quatre mesos queestableix l’article 7.4 del Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d’aparcament.

Respecte a la presentació del certificat de disminució, tot i que la normativa ho indica,s’està incomplint el dret dels ciutadans a no haver d’aportar les dades o els documentsque estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin dis-posar, tal com queda recollit en els articles 22 i 25 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost.

Pel que fa a les queixes derivades de les sancions de circulació per aparcament, la casu-ística és diversa, hi ha situacions en què s’ha pogut comprovar que la queixa estava jus-

98

tificada ja que la persona gaudia dels drets que atorga la targeta d’aparcament, com ésel cas d’un ciutadà que el van multar quan estava aparcat a la plaça que té reservada coma titular conductor; en aquest cas, els serveis municipals van anul·lar la multa, però enaltres casos l’interessat tenia la targeta d’aparcament caducada o bé no la portava a la partfrontal del parabrises, com estableix l’article 33 de l’Ordenança de circulació de vianantsi de vehicles, i llavors la sanció estava normativament justificada. En els casos en quès’ha pogut comprovar que el titular de la targeta d’aparcament caducada feia ja mesosque n’havia demanat la renovació, s’ha estimat en part la queixa ja que, si bé els serveismunicipals han actuat segons la normativa quant al procediment seguit, s’ha valorat queuna bona Administració hauria d’haver resolt la renovació de la targeta amb major cele-ritat i s’ha recomanat a l’Ajuntament que actuï segons els principis d’eficiència, simpli-ficació i racionalitat administrativa.

Més del 80 % de les estacions de metro disposen d’ascensor i d’entrada accessible, mentre que la xarxa d’autobusos està adaptadades de l’any 2007

VALORACIÓ

L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner aportar a terme polítiques per avançar cap a laintegració plena de les persones amb disca-pacitat en la societat promovent polítiquesd’accessibilitat i disseny per a tothom, per talque aquestes puguin desenvolupar d’unamanera autònoma les activitats de la vida dià-ria i disposar de les mateixes oportunitats quela resta de ciutadans. Des de l’any 2007 totala xarxa d’autobusos està adaptada i actual-ment el 83,5 % de les estacions de metro deTMB disposen d’ascensor i d’entrada accessi-ble, així com el 86 % de les estaciones dispo-sen de gap adaptat a les andanes. El serveipúblic de transport especial ha augmentat elnombre de serveis, i també ha augmentat sig-nificativament el nombre de persones titu-lars de la targeta d’aparcament de vehicles depersones amb discapacitat. Tot i això, encarahi ha moltes coses a millorar, com per exem-ple, s’ha de finalitzar el Pla d’adaptació de les

parades d’autobús, el canvi del semàfors acús-tics, etcètera, per poder parlar d’una ciutaton les persones amb discapacitat gaudeixende les mateixes oportunitats que la resta deciutadans.

De les queixes sobre problemes d’accessibili-tat, volem ressaltar els problemes d’accessibi-litat de les illetes o encreuaments de carrer percreuar grans avingudes, com els que hi ha a laplaça Espanya, la Diagonal, el passeig de Grà-cia, etcètera, ja que representen un problemade seguretat per a les persones amb discapa-citat visual, ja que aquests espais es troben almateix nivell de la calçada i no tenen cappaviment tàctil diferenciat. Manquen, doncs,uns criteris unificats perquè aquests proble-mes no es produeixin; pel que fa a aquestaproblemàtica, la Sindicatura està pendent derebre un informe sol·licitat a la Direcció deMobilitat el mes de març de 2011.

També hem d’advertir l’Ajuntament que noés admissible que encara no s’hagi solucionatel problema d’accessibilitat ocasionat per l’a-parcament de bicicletes ubicat a la vorera delcarrer Gegant, que barra el pas als vianants iobliga les persones amb mobilitat reduïdaque volen accedir a la plaça Sant Miquel a ferel recorregut per la calçada. Aquestes situa-cions, entre d’altres, són un indicatiu queencara queda molt per fer perquè el dissenyde la ciutat sigui un disseny per a tothom.

99

Per altra banda, aquest any s’han pogut cons-tatar els problemes que ha ocasionat el tipusde paviment utilitzat per senyalitzar lesparades dels autobusos. Aquests camins sónuna de les mesures previstes en el Reialdecret 1544/2007, de 23 de novembre, queregula les condicions bàsiques d’accessibili-tat i no-discriminació per a la utilització deltransport per a les persones amb discapaci-tat, però aquesta institució ja havia denun-ciat, en l’informe del 2010, que era més queqüestionable la qualitat de l’actuació delsserveis municipals en aquest aspecte i adver-tia del perill que representaven les bandes degoma utilitzades ja que es desenganxaven delpaviment original. Aquest any, el Governmunicipal ha hagut de dedicar un pressupostextraordinari per retirar les bandes rugosesde goma que ja s’havien desenganxat, i hoanirà fent progressivament i segons la neces-sitat, tenint en compte el cost econòmic querepresenta. Per això es demana a l’Ajunta-ment que totes les actuacions que porti aterme tinguin garanties de seguretat, per tald’evitar un sobrecost innecessari.

El servei de transport especial ha deixat d’atendre més de 10.000 viatges al llarg del 2011 per manca de pressupost

Pel que fa al servei públic de transport espe-cial, la síndica valora l’esforç pressupostarique ha fet l’Ajuntament en relació ambaquest servei, però, al mateix temps veu lanecessitat de replantejar en profunditat laseva gestió, ja que els ciutadans tenen dret auns serveis de qualitat. En el context actualles possibilitats d’un augment pressuposta-ri per cobrir la demanda existent és moltlimitat ja que no és un servei garantit i encanvi el potencial de persones que podentenir-hi dret creix significativament. Actu-alment els titulars de la targeta blanca, que

dóna dret al servei, no arriben al 30 % delspossibles beneficiaris, i de les 7.917 perso-nes que en són titulars, només n’havien fetús el 47,45 %, segons la previsió de tanca-ment de l’any 2011, i en canvi 164 personeses trobaven en llista d’espera per accedir aviatges fixos i un total de 10.130 viatgesesporàdics no havien estat atesos per mancade pressupost.

Per altra banda, el fet que quasi la meitatdels viatges es concentrin en un nombrelimitat d’usuaris, que més del 4 % del totalde viatges no s’hagin pogut realitzar perincompareixença dels sol·licitants i que deltotal del viatges esporàdics el 5 % haginestat anul·lats pels usuaris, ha de fer replan-tejar a l’Ajuntament la normativa d’ús delservei per aconseguir que la distribució delsviatges sigui més equitativa i eficaç.

Aquesta és una tasca complexa, ja que sónmolts els elements que s’han de valorar;d’una banda, s’haurien de tenir en compteles característiques personals i socials de lespersones titulars de la targeta blanca, aixícom la distribució del nombre de serveisfixos i esporàdics que es concedeixen per per-sona i, de l’altra, s’haurien d’establir priori-tats; també caldria fer un estudi enprofunditat dels itineraris que es fan ambl’objectiu de millorar-los i rendibilitzar-losal màxim i analitzar la necessitat de tenir unmajor nombre de microbusos per atendre unmajor nombre de persones amb un cost mésreduït. Però, davant la situació descrita(manca d’equitat en la distribució dels viat-ges, demanda creixent, dèficit acumulat,crisi econòmica i absència de garanties pres-supostàries), la síndica valora que l’Ajunta-ment ha d’abordar d’una manera immediatai global la gestió del servei públic de trans-port especial tenint en compte els criterisd’objectivitat, transparència, eficiència i par-ticipació ciutadana, i ha de replantejar elscriteris d’atorgament per assegurar que el seuaccés sigui el més just i democràtic possible.

100

La síndica també demana a l’Ajuntament queactuï amb criteris d’eficiència i celeritat, en latramitació de la targeta d’aparcament de vehi-cles de persones amb discapacitat, establertaen la Llei 20/1991, de promoció de l’accessi-bilitat i de supressió de barreres arquitectòni-ques. Les persones amb mobilitat reduïda estroben en una situació de desavantatge en l’ac-cés en condicions d’igualtat als espais i als ser-veis comunitaris, i aquesta targeta té perobjectiu facilitar el desplaçament de les per-sones amb problemes de mobilitat i contri-buir a fer efectius els seus drets de participaciói d’igualtat d’oportunitats.

Actualment aquest títol està regulat pelDecret 97/202, que dóna als ajuntaments lacompetència per a la seva tramitació i esta-bleix els criteris que han de complir les per-sones per tenir dret a la targeta, els drets quegaranteix i els procediments per a la sevaobtenció, així com les mesures que han d’a-doptar els ens locals. Hi ha dues modalitatsde targeta, una per a les persones conducto-res i una altra per a les persones no conduc-tores; quant a la documentació, cal aportar elcertificat de disminució i el carnet de condu-ir. La caducitat d’aquest títol és de deu anysi el termini màxim d’atorgament de quatremesos. L’Ordenança municipal de 21 de maigde 2002 recull les condicions de la targetad’aparcament i estableix el procediment detramitació.

Alguns familiars de persones amb discapacitat no conductores fan un ús fraudulent de les targetesd’aparcament; la síndica demana un major control per evitar-ne un mal ús

Els problemes detectats en l’anàlisi de lesqueixes han motivat una intervenció d’oficide la síndica, i l’informe corresponent indi-

ca que l’Ajuntament, en aquests moments,no estaria aplicant els criteris de bona Admi-nistració que estableix la Llei 26/2010, derègim jurídic i de procediment de les admi-nistracions públiques de Catalunya, en la tra-mitació de les targetes d’aparcament devehicles de persones amb discapacitat, tot ique hem d’indicar que en la majoria de quei-xes se segueix el procediment establert enl’Ordenança municipal indicada. Per altrabanda, també s’ha detectat que alguns fami-liars de persones amb discapacitat no conduc-tores utilitzen fraudulentament la targetad’aparcament en benefici propi, i que es fanfalsificacions d’aquest títol per gaudir delsseus avantatges.

Analitzant el circuit establert, veiem que hiintervenen dos ens municipals, la Direcció deServeis de Mobilitat (DSM) i l’Institut Muni-cipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).La DSM tramita el corresponent decret,encarrega l’emissió de la targeta i la lliurapersonalment als seus titulars, mentre quel’IMPD fa tasques de suport administratiu ala DSM, perquè l’Ajuntament pugui lliurarla targeta en el termini normatiu establert.Si bé és cert que, tal com es gestionen actu-alment aquest títol i els recursos disponiblesen la DSM, aquesta no pot assumir la gestióde la targeta i complir amb el termini delliurament, no és menys cert que és irracio-nal que intervingui un altre ens municipal,si com hem vist no aporta cap valor afegit alprocés. La simplificació i racionalitat admi-nistrativa, que indica l’article 34 de la Llei26/2010, de 3 d’agost, demana que l’Ajun-tament prengui les mesures necessàries per-què sigui únicament un ens administratiu elque gestioni la targeta d’aparcament.

Per altra banda, el servei que dóna l’Ajunta-ment trenca el principi d’eficiència de l’Ad-ministració per excés d’intervencionisme, jaque no sempre garanteix el termini norma-tiu de lliurament de la targeta i en els casosen què el garanteix exhaureix al màxim el

101

termini. Des de la Sindicatura es consideraque una bona gestió d’aquest títol permetrialliurar la targeta d’una manera quasi imme-diata, tal com, en aquests moments, ja s’estàfent a la comunitat d’Andalusia, que ha esta-blert “el servei de resposta immediata” i lliu-ra la targeta en un termini màxim de dos diessi el sol·licitant compleix tots els requisits.

Quant a la documentació, l’Ajuntamentdemana a l’interessat el certificat de disminu-ció expedit per la Generalitat i el carnet deconduir si la persona és conductora. Creiemque hi ha una contradicció entre el que esta-bleix la normativa i els drets que confereix laLlei de procediment de les administracionspúbliques de Catalunya, ja que en els articles22 i 25 estableix el dret dels ciutadans a noaportar les dades o els documents que esti guinen poder de les administracions públiques odels quals aquestes puguin disposar. Segonsaquesta Llei i també segons els drets delsciutadans recollits en la Carta de Ciutadania,l’interessat hauria d’estar eximit d’aportaraquesta documentació perquè l’Ajuntamentla podria comprovar telemàticament segonspreveu la normativa.

En la renovació de les targetes es demana lamateixa documentació que per adquirir eltítol per primera vegada, encara que no haginvariat les circumstàncies inicials. En aquestscasos, l’Administració no estaria complintamb els articles 33 i 34 de la Llei 26/2010,de 3 d’agost, que estableixen els principisd’intervenció mínima i simplificació admi-nistrativa. Per a la renovació de la targetanomés seria necessària una comunicació prè-via de l’interessat, acompanyada, si és neces-sari, d’una declaració responsable, tal com esrecull en els articles 35 i 36 de la Llei de pro-cediment administratiu de Catalunya i s’es-tableix ja per a l’inici de certes activitats.

I finalment respecte al frau i les falsificacionsque es produeixen, l’Ajuntament podria limi-tar la caducitat del títol als titulars no conduc-tors a partir d’una determinada edat, tal comes recull en l’article 8.1 del Decret 97/2002,de 5 de marc. Aquesta mesura contribuiria aportar un major control de les targetes en cir-culació, ja que en l’actualitat no tots els fami-liars retornen la targeta quan la persona titularmor. I s’hauria d’incorporar algun distintiuque en dificultés la falsificació.

103

Capítol 3.

BONA ADMINISTRACIÓ

3.1. Atenció al públic i participació ciutadana 3.2. Procediments administratius3.3. Activitat econòmica: llicències i tributs 3.4. Treball i funció pública

La bona Administració que el ciutadà esperai per la qual la Sindicatura de Greuges treba-lla és la que, a més de complir estrictamentles normes del dret administratiu, és proac-tiva i sensible als interessos dels ciutadans.

Predicar la necessitat que l’Administraciósigui bona en qualitat tècnica i en sensibili-tat humana és el mateix que demana la Cons-titució quan diu que cal prendre la iniciativa

per solucionar els problemes de la gent, pro-moure condicions i remoure obstacles davantla problemàtica de les ciutats.

Té dimensió humana l’Administració que esposa al nivell del ciutadà, i una de les situa-cions més importants i més valorades pel ciu-tadà i que més ennobleixen l’actuaciómunicipal és l’actuació d’ofici, des d’obrir unexpedient de responsabilitat patrimonial

104

davant un accident o un error, fins a comu-nicar al ciutadà de forma personalitzada id’una manera intel·ligible l’inici o la revisiód’un expedient que l’afecta.

Una bona Administració ha de ser efectiva i àgil i tenir una dimensió humana

La síndica de greuges desitja, com qualsevolpersona, que l’Administració municipal siguibona en el mateix sentit que el diccionaridefineix el terme bona: “Que excel·leix en elseu gènere, que posseeix en alt grau les qua-litats desitjables”. Perquè el que és desitjableper al ciutadà és senzillament que l’escoltin,l’entenguin, li raonin les respostes, li fona-mentin les decisions, i així pugui valorar sisón a dreta llei, i també que el tractin ambconsideració i justícia, que l’orientin en ellaberint obligat dels procediments adminis-tratius i, en definitiva, que els seus interlo-cutors públics, a més de justos i eficients,siguin humans.

S’han d’utilitzar màquines per agilitzar lafeina burocràtica, però darrere les màquinesha d’haver-hi persones que sentin els proble-mes de les persones.

Un pas endavant per aconseguir tenir unabona Administració i de qualitat el fa la Llei

26/2010, de règim jurídic i procediment deles administracions catalanes, amb el reconei-xement ampli del dret a la bona Administra-ció, ja incorporat en el nou Estatutd’autonomia de Catalunya. Aquest dretinclou (art. 22):• El dret que l’actuació administrativa sigui

proporcional a la finalitat perseguida.• El dret a participar en la presa de decisions

i, especialment, el dret d’audiència i el dreta presentar al·legacions en qualsevol fasedel procediment administratiu, d’acordamb el que estableix la normativa aplica-ble.

• El dret que les decisions de les administra-cions públiques estiguin motivades, en elssupòsits establerts legalment, amb unareferència succinta als fets i als fonamentsjurídics, amb la identificació de les normesaplicables i amb la indicació del règim derecursos que escaigui.

• El dret a obtenir una resolució expressa ique se’ls notifiqui dins el termini legal-ment establert.

• El dret a no haver d’aportar les dades o elsdocuments que ja estiguin en poder de lesadministracions públiques o dels qualsaquestes puguin disposar.

• El dret a conèixer en qualsevol momentl’estat de tramitació dels procediments enquè són persones interessades.

En les matèries de què tracta aquestcapítol, la síndica de greuges ha rebut206 queixes.

105

3.1. Atenció al públic i participació ciutadana

A. Atenció al públic B. Participació ciutadana

En aquest cinquè aniversari de l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya (EAC), que va ser rati-ficat i defensat pel poble de Catalunya, ésnecessari recordar que el mateix Estatut ésl’eina màxima de promoció de la participacióciutadana; així, diu que (art. 29) els ciutadanstenen dret a participar en condicions d’igual-tat en els afers públics, d’una manera directao bé per mitjà de representants, que tenendret a participar, directament o per mitjàd’entitats associatives, en el procés d’elabo-ració de les lleis, i que, pel que fa a altresàmbits, que aquí també interessen, totes lespersones tenen dret a dirigir peticions i aplantejar queixes a les institucions i adminis-

tracions públiques en matèries de les compe-tències respectives.

En la secció d’atenció i participació ciu-tadana, la síndica va rebre 70 queixesdurant l’any 2011.

A. Atenció al públic En aquest apartat s’inclouen les queixes refe-rents a l’atenció a les oficines d’atenció al ciu-tadà (OAC), les informacions que dóna el010 i les respostes que els ciutadans reben delsistema electrònic de queixes i suggeriments.

106


EXPEDIENTS NÚM. 812/2010, 288/2011 I 351/2011. INCOMPLIMENT PER PART DEL’AJUNTAMENT DE LA NORMA DE SENYALITZACIÓ ESTABLERTA EN LA LLEI DETRÀNSIT I CIRCULACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR I SEGURETAT VIÀRIA (LTVM).

Aquest any s’han tancat tres queixes que feien referència a la informació complementà-ria que porten alguns senyals de trànsit i que només està en català. Els ciutadans que hanpresentat les queixes han sol·licitat empara a la síndica perquè l’Ajuntament havia des-estimat les seves al·legacions i els recursos presentats contra les denúncies que, per unainfracció de l’Ordenança de circulació per aparcament, els havia posat l’Administració.Els ciutadans no negaven haver comès les infraccions que se’ls imputaven, ni tampocdeien que els senyals de prohibit aparcar fossin inintel·ligibles, sinó que, únicament,al·legaven que el text no estava escrit en castellà, i entenien que l’Ajuntament estavaincomplint l’article 56 de la Llei de trànsit i circulació de vehicles de motor i seguretatviària, que indica que els senyals de trànsit s’han d’expressar almenys en l’idioma oficialde l’Estat, i l’article 138 del Reglament general de circulació, que estableix que les indi-cacions escrites que acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques han defigurar en l’idioma castellà, i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reco-neguda en el seu Estatut d’autonomia.

Un cop analitzades les queixes i estudiat l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics del’Ajuntament de Barcelona, que va demanar la Sindicatura per aprofundir en els elementsjurídics d’aquests casos, la síndica va desestimar les queixes ja que no va trobar cap situa-ció d’indefensió ni de discriminació, perquè els senyals eren clars i entenedors i perfec-tament expressius de la norma, i la concreció del significat dels senyals mitjançant unainscripció només en català és un accessori prescindible, i no és lògic pretendre que lanorma sigui nul·la per estar en l’idioma oficial de la comunitat autònoma.

La síndica va basar la seva decisió en el fet que les normes s’han d’interpretar atenent larealitat social del temps en què han de ser aplicades i, fonamentalment, tenint en comp-

Algunes de les reclamacions en l’àmbit de l’atenció ciutadana fanreferència al temps d’espera a lesOAC i als seus horaris, i al preu del telèfon d’informació 010

Les queixes s’han centrat, un any més, en lademora per a la concessió o denegació d’unatramitació, pel temps d’espera a les OAC perregistrar un document, perquè no queda cla-rament reflectit el motiu de la queixa o

demanda en l’aplicatiu que utilitzen els tre-balladors de l’OAC per donar entrada alsescrits que els ciutadans adrecen als òrgansmunicipals, per la informació i el preu del010, etcètera. Ressaltem aquest any, però, lesqueixes rebudes sobre l’horari i atenció a lesOAC, i sobre el sistema electrònic de queixesi suggeriments IRIS, per la manca de resolu-ció als temes plantejats i per unes respostesmassa estereotipades. Aquestes queixes tenena veure, bàsicament, amb problemes de nete-ja i manteniment de la ciutat. En tres ocasionsles queixes es van referir a l’idioma d’informa-ció escrita als senyals de trànsit.

107

te el seu esperit i finalitat, tal com estableix l’article 3 del Codi civil espanyol, ja queuna interpretació literalista pot portar a l’absurd de dificultar la comprensió dels indi-cadors per la complicació bilingüe dels panells.

L’article 3 de la nostra Constitució proclama la riquesa de les diferents modalitats lingüís-tiques d’Espanya i estableix que és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especialrespecte i protecció. A més, la Llei orgànica que aprova l’Estatut d’autonomia de Catalu-nya avala l’ús de la llengua catalana més enllà de la lectura literal de la LTVM, ja que esta-bleix que el català és la llengua oficial de Catalunya i d’ús normal de les administracions,tal com estableix l’article 6 de l’Estatut d’autonomia, i també ho indica la Sentència delTribunal Constitucional de 28 de juny de 2010, que, tot i que anul·la el mot “preferent”de l’article 6.1 de l’Estatut, no modifica cap llei anterior i segueix afirmant que el catalàés la llengua d’ús normal de les administracions catalanes. En l’Administració local, elfoment de l’ús social de la llengua catalana, sense generar indefensió ni discriminació, quedarecollit en l’article 4 de la Carta Municipal de Barcelona i en el Reglament d’ús de la llen-gua catalana de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat el 5 de febrer de 2010.

EXPEDIENT NÚM. 809/2011. HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC EN UNA OAC.

Segons la informació que dóna el 010, i que figura a la pàgina web de l’Ajuntament,l’horari de les OAC és de 8.30 a 14.30 hores els dilluns, dimarts, dimecres i divendres,i de 8.30 a 20.00 hores els dijous. També s’indica, en l’apartat d’observacions, que elsdijous el darrer número es dóna a les 19.30 hores. Tot i això, una OAC no va atendreuna ciutadana que va arribar a les 13.50 hores, i la resposta de l’Ajuntament a la quei-xa que va presentar aquesta indicava què “malgrat existir un horari establert, a vegadesla previsió de tancament supera l’horari previst i no permet l’atenció de nous ciutadans”,no va satisfer les expectatives de la interessada.

La síndica va estimar la queixa i va valorar que la resposta de l’Ajuntament no justifica-va l’atenció rebuda sinó que trencava el principi de confiança legítima establert en la Lleide procediment administratiu comú, i recollit també en la Carta de Ciutadania, ja quela interessada havia arribat dins l’horari establert, i per tant tenia el dret de ser atesa. Enla valoració també s’indicava que, si bé l’Administració ha d’assegurar l’efectivitat del’horari dels treballadors, aquest dret no pot entrar en col·lisió amb el dret de la ciuta-dania a una bona Administració. Per això, va advertir l’Ajuntament que l’horari efectiud’atenció al públic de les OAC havia de coincidir amb l’hora que es divulga, ja que d’al-tra manera s’estaria davant uns horaris arbitraris i la ciutadania no podria confiar en lainformació que dóna l’Administració.

EXPEDIENT NÚM. 270/2011. SISTEMA ELECTRÒNIC DE QUEIXES I SUGGERI-MENTS (IRIS).

Un ciutadà, titular de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat, va mani-festar la seva disconformitat amb les respostes a dues informacions que havia demanat através del Servei d’Atenció al Ciutadà en Línia. En una demanda, el ciutadà volia conèi-

108

xer el motiu pel qual havia estat sancionat, quan tenia el cotxe correctament aparcat ala plaça d’aparcament que té reservada. L’Ajuntament li va respondre que el motiu de ladenúncia era per manca de comprovant horari.

En la segona demanda, el ciutadà volia conèixer si hi havia hagut canvis en la permissi-vitat d’aparcament a què dóna dret la targeta d’aparcament, i la resposta de l’Ajunta-ment no feia cap referència al canvi o no de criteris que demanava l’interessat, però encanvi enumerava les obligacions dels titulars de les targetes d’aparcament de vehicles depersones amb discapacitat. En aquesta ocasió, l’interessat havia estat sancionat per apar-car en un xamfrà.

Posteriorment les dues sancions li van ser retirades pels serveis municipals corresponentsdesprés d’haver presentat al·legacions.

La síndica va valorar que, en aquests casos, l’atenció al ciutadà no havia complert amb elsobjectius de qualitat dels serveis públics, ja que les respostes donades no es corresponienamb la informació que l’interessat havia sol·licitat i demostraven que en cap moment l’òr-gan corresponent havia valorat les manifestacions del ciutadà ni havia donat cap credibili-tat al que exposava i que en la resposta va prevaldre l’autoritat de l’agent denunciador.

Si els pictogrames dels senyals detrànsit són prou evidents i no generenindefensió ni discriminació, el textcomplementari no pot ser un motiuper no complir la norma

VALORACIÓ

En aquests casos de la llengua utilitzada enels senyals de trànsit, la decisió de la síndicaestà basada, doncs, en una interpretació teleo-lògica de les normes que cerca la seva conju-gació harmònica dins el marc constitucional,tal com recull també l’informe dels ServeisJurídics de l’Ajuntament, i, si els pictogra-mes són prou evidents i no generen indefen-sió ni discriminació, el text complementarino pot ser considerat causa d’exoneració del’obligació de complir les normes de trànsit.

La norma de la legislació de trànsit té la fina-litat que els senyals siguin intel·ligibles per

a tots els espanyols, i per l’enorme importàn-cia que té aquí que la comunicació sigui efi-caç, independentment de la llengua que esparli en el territori en qüestió, la comunica-ció s’estableix mitjançant pictogrames. Siaquests van acompanyats o no d’un text, ésuna qüestió supèrflua, ja que el pictogramaper si sol és o ha de ser suficientment clarsobre allò que vol comunicar. Així, el textdels senyals no és una finalitat en si mateixsinó un suport a la seguretat viària i a lagarantia jurídica que no genera indefensió.La comunicació ha de complir sempre el seuobjectiu, és a dir, ha de transmetre aquellaidea, coneixement, etcètera, que volem senseque pugui haver-hi cap mena de confusió.

Per altra banda, els ciutadans han de reco-nèixer la riquesa cultural de les llengües;conèixer i poder expressar-se en més d’unallengua no va en detriment de cap altra, alcontrari, enriqueix la persona que les utilit-za ja que li permet aprofundir en altres reali-tats, ampliar el seu àmbit de comunicació iassaborir els matisos del lèxic, de les expres-sions, etcètera.

109

De tota manera, aquesta Sindicatura consi-dera que cal evitar i prevenir tot tipus d’in-defensió, tant als espanyols que no resideixena Catalunya com als estrangers que circulenper la ciutat, i per això indica que fóra con-venient que la informació complementàriadels senyals es fes també mitjançant símbolsexpressius col·locats a la mateixa placa, persuperar la barrera del text, i que, quan siguinecessari el llenguatge, es faci servir, a mésde la llengua pròpia, el castellà.

Quan un ciutadà no es atès en una OAC dins l’horari establert,s’està causant al ciutadà un perjudici i s’està incomplint el dret a una bona Administració

En el cas de les OAC, aquesta Sindicatura jaha expressat en diverses ocasions la importàn-cia que tenen les oficines d’informació i aten-ció a la ciutadania, ja que són la portad’entrada als serveis municipals i tenen com afinalitat que els ciutadans puguin conèixer elsseus drets i obligacions. En una Administra-ció tan complexa com la de Barcelona, aques-tes oficines compleixen una funció moltimportant d’informació i assessorament delstràmits municipals, i d’accés als diferents ser-veis públics, per això s’ha de garantir una aten-ció de qualitat. Quan una persona s’had’esperar per enregistrar un document o per ala concessió d’una tramitació, o bé si no ésatesa en l’horari establert, se li està causant unperjudici que, en alguns casos, pot ser impor-tant; així dons, l’Ajuntament està incomplintamb la seva obligació de garantir el dret delsciutadans a una bona Administració.

El ciutadà també té dret que en els registresadministratius informatitzats s’anoti d’unamanera fidedigna la demanda de l’interessat,ja que d’altra manera s’estaria incomplint l’ar-

ticle 41.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, derègim jurídic i de procediment. En aquest sen-tit, hem pogut comprovar que, en l’aplicatiuinformàtic que utilitzen els treballadors de lesOAC per donar entrada als escrits que els ciu-tadans adrecen als òrgans municipals, no es potreflectir, moltes vegades, el problema real queexpressa l’interessat i això provoca una insatis-facció en la resposta que es dóna al ciutadà iuna manca de resolució al problema plantejat,com és el cas del ciutadà que va anar a denun-ciar al Districte que hi havia una plaga demosquits i rates a l’immoble on vivia i en l’a-partat corresponent de l’aplicatiu on s’haviend’especificar els fets denunciats va constar “estàpatint molèsties/Provocades per la convivèn-cia diària/Animals”.

Per altra banda i pel que fa a l’atenció al ciu-tadà en línia (sistema IRIS), que va posar enmarxa l’Ajuntament l’any 2005, hem de con-tinuar insistint en la necessitat d’augmentarla qualitat de les respostes. No es pot dema-nar la participació de la ciutadania si les res-postes que reben són estereotipades i nogaranteixen el dret dels interessats a l’eficà-cia, la confiança legítima i la imparcialitat,que estableix la Llei 26/2010, de 3 d’agost,de règim jurídic i de procediment de lesadministracions públiques de Catalunya.

La finalitat del sistema IRIS és la realitzaciódel dret dels ciutadans a comunicar-se ambles administracions públiques a través demitjans electrònics, però la seva efectivitatdependrà del fet que les respostes passin a seruna solució al problema que plantegen. Lesrespostes estandarditzades, com les que hemanalitzat, trenquen la confiança de la ciuta-dania respecte de la protecció que aquestaespera de l’Administració sobre els seus drets.Per altra banda, s’hauria d’evitar allargar eltemps de resposta més enllà del que indica lanormativa, com en l’expedient núm.344/2011, en què la ciutadana va trigar tresmesos a rebre la resposta, després d’haverintervingut la Sindicatura. Casos com aquest

110

es produeixen bàsicament quan la demandano arriba en primer lloc al departament o dis-tricte corresponent.

Finalment, cal indicar que el nombre d’asses-soraments d’aquest apartat ha estat centrat,majoritàriament, en els procediments admi-nistratius que han de seguir els interessats perpresentar una queixa o una petició a l’Ajun-tament. Sovint els ciutadans se senten des-orientats sobre quin és el circuit més eficienti demanen assessorament a aquesta institu-ció; altres vegades els interessats vénen a laSindicatura a queixar-se directament dels ser-veis municipals sense haver tramitat prèvia-ment la demanda a l’Ajuntament, i aleshoresse’ls dóna l’orientació pertinent.

B. Participació ciutadana

Les normes municipals reguladores de la par-ticipació ciutadana de novembre de 2002defineixen el model actual de participació al’Ajuntament de Barcelona. Estan establertesd’acord amb les directrius de la Llei de laCarta Municipal i han estat complementadesdarrerament amb les del Consell de Barri.

La Carta aprofundeix en els mecanismes departicipació ciutadana, reforça la pràcticademocràtica i estimula la cooperació entre l’A-juntament i el moviment associatiu i elsagents socials, com a factor de progrés i decohesió.

El dret de la ciutadania a intervenir en elsassumptes públics és un element bàsic de lademocràcia reconegut en la Constitució espa-nyola i ratificat en l’Estatut d’autonomia deCatalunya. En paral·lel, la Unió Europeatambé impulsa la incorporació de la partici-pació ciutadana en el disseny i l’execució depolítiques públiques; per exemple, en laDirectiva 2003/35/CE del Parlament i delConsell Europeu s’estableix d’una manera

obligatòria la participació en l’elaboració deplans i programes amb impacte ambiental.Així, la democràcia representativa és el siste-ma amb què ens hem dotat per legitimar elGovern i les seves decisions, però aquestademocràcia representativa necessita de la par-ticipació de la ciutadania en les polítiquespúbliques, perquè aquestes siguin eficaces iconnectin amb les preocupacions i les neces-sitats de la societat.

Pel que fa a les ciutats, si bé sempre hanestat un gresol de cultures, la complexitat dela societat actual fa que actualment coinci-deixin a la ciutat persones i col·lectius ambdiferents i diverses necessitats i sensibilitats.Per respondre a aquesta diversitat social, elsgoverns locals requereixen la implicació dela ciutadania en la creació i definició de lespolítiques en un marc de coparticipació i res-ponsabilitat.

El títol IV de la Carta Municipal de Barcelo-na regula els principis generals de la partici-pació ciutadana a la ciutat i opta per unademocràcia participativa que es concreta enles normes municipals reguladores de la par-ticipació ciutadana i de funcionament delsdistrictes, de novembre de 2002, modificadesel 2 d’octubre de 2009, per regular els con-sells de barri. El Consell de Ciutat, creat almarç de 2004, és el màxim òrgan consultiu ide participació ciutadana que figura en l’arti-cle 36 de la Carta Municipal i en l’article 14de les Normes reguladores de participació.

Els articles 8 i 9 de la Carta de Ciutadania.Carta de drets i deures de Barcelona, aprova-da el 17 de desembre de 2010, i en la qual vaparticipar aquesta Sindicatura, estableixentambé els drets de participació de la ciutada-nia en la vida política i en els afers munici-pals, i obliguen l’Administració municipal agarantir l’existència de procediments i òrgansadients per fer efectiva la participació de totesles persones en l’àmbit del municipi en el seuconjunt i també en els districtes i barris.

111

La síndica ha assessorat, durant el 2011, diferents ciutadans sobrecom participar en els afers municipals i el circuit a seguir

Les queixes que s’han formalitzat en aquestapartat tracten dels canvis d’assignació delslocals electorals i del procés de les eleccionsdels representants de persones amb discapa-

citat al Consell Rector de l’Institut Muni-cipal de Persones amb Discapacitat, que perla seva importància passem a comentar. Peraltra banda, algunes entitats s’han manifes-tat sobre la dificultat de participar per lamultiplicitat d’òrgans existents a l’Ajunta-ment; no s’ha formalitzat, però, cap queixaen aquest sentit. Finalment volem feresment, en aquest apartat, dels assessora-ments realitzats als ciutadans sobre com par-ticipar en els afers municipals i el circuit aseguir.


EXPEDIENT NÚM. 426/2011. ELECCIONS A REPRESENTANTS AL CONSELL REC-TOR DE L’IMPD.

El dia 2 d’abril de 2011 van tenir lloc les eleccions per nomenar els representants de lespersones amb discapacitat al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Dis-capacitat (IMPD), i la Sindicatura ha tingut l’oportunitat d’estudiar el sistema d’eleccionsdels representats arran d’una queixa en què s’indicava que no es donaven les condicionsnecessàries per assegurar la igualtat d’oportunitats i la participació de tot el col·lectiu. Entrealtres qüestions, en la queixa s’indicava que només es podien presentar a les eleccions lespersones que estaven inscrites en la base de dades de l’IMPD, i que aquestes representavenmenys de la quarta part del col·lectiu de persones amb discapacitat física de Barcelona.També es qüestionava el procés de les eleccions i la representativitat dels candidats, ja quenomés havia votat l’1,72 % del col·lectiu de persones amb discapacitat física empadrona-des a Barcelona, i s’indicava que la votació per correu postal no oferia garanties, ja que noera necessària la presència de la persona interessada a l’oficina de correus per ser identifica-da a l’hora d’emetre el vot.

Tot i que no és preceptiu figurar en la base de dades de l’IMPD perquè una persona ambdiscapacitat pugui presentar-se com a candidat a representant al Consell Rector, ni tam-poc per poder votar, les persones que no figuren en la base de dades no reben la informa-ció de les eleccions per correu postal. Aquest fet, que afecta aproximadament el 75 % deles persones amb discapacitat física de Barcelona (ja que en la base de dades només figuraun 24,80 % del col·lectiu), representa la vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats ievidentment deslegitima un procés electoral i també la representativitat dels candidats alConsell Rector, si aquest procés pretén ser universal.

Respecte de la votació per correu postal, no es pot acceptar el fet que no s’exigeixi la pre-sència de la persona a l’oficina de correus per tal de facilitar la participació, tal com indi-ca l’IMPD, ja que garantir la voluntat de la persona és un dret i l’existència de lapossibilitat de manipular aquest vot resta transparència, rigor i legitimitat al procés elec-

112

VALORACIÓ

L’estudi d’aquest darrer cas va portar la Sin-dicatura a reflexionar sobre la coherènciaactual del sistema d’eleccions a representantsde persones amb discapacitat de l’IMPD, isobre si aquest sistema garanteix la millorrepresentació del col·lectiu i l’eficiència d’unòrgan de gestió tècnic. Aquesta síndica havalorat en diferents fòrums la necessitat de laparticipació ciutadana en la definició i el dis-seny de les polítiques públiques, ja quenomés un sistema participatiu atorga alGovern municipal la possibilitat de millorarla qualitat i l’eficiència de les polítiquespúbliques dins el sistema representatiu dequè gaudim, que és el que dóna al Govern lacapacitat legítima de prendre decisions dinsun marc de legalitat. I considera que nomésla complementació dels dos sistemes possibi-lita el que s’anomena governança participativa.Assegurar les aportacions, els coneixements iles sensibilitats dels diversos actors socials ieconòmics és aprofundir en les pràctiquesdemocràtiques i garantir una major cohesióde les polítiques adreçades a les persones ambdiscapacitat.

A tall de reflexió, la Sindicatura va manifes-tar que el sistema d’eleccions, tal com estàconfigurat actualment, no dóna garanties ple-nes de representativitat a nivell de tot elcol·lectiu, i que per poder parlar d’unes elec-cions directes representatives, s’hauria de can-viar la normativa actual i garantir la igualtatd’oportunitats i participació, planificar unacampanya amb molta més visibilitat en elsmitjans de comunicació i incorporar les novestecnologies en el procés de les votacions.Però, per altra banda, va valorar que no creia

que actualment estigués justificada la inver-sió de recursos que requeririen unes eleccionsamb totes les garanties de dret, ja que la con-solidació de les entitats representatives delsector en diferents nivells i la normativa exis-tent asseguren mecanismes de participacióper influir en l’acció de govern i controlar-la,mecanismes que l’IMPD no ha desenvolupat.

La síndica considera que hi ha una certa confusió en el sistema d’eleccions al Consell Rector de l’Institut Municipal de Personesamb Discapacitat

Aquesta Sindicatura també considera que, enel sistema actual d’eleccions de representantsde persones amb discapacitat al Consell Rec-tor, hi ha una certa confusió sobre en quirecau la responsabilitat de la gestió. L’IMPDés un òrgan de gestió de responsabilitatmunicipal que ha de donar explicacions de laseva gestió a la ciutadania a través dels repre-sentants polítics que aquesta ha elegit, peròen canvi les decisions de les seves accionsrecauen en gran part en uns representants queno tenen cap responsabilitat en la gestió.Paradoxalment l’IMPD no ha promogut laparticipació de les organitzacions representa-tives del sector, tal com indica l’article 15 dela Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igual-tat d’oportunitats, no-discriminació i acces-sibilitat universal de les persones ambdiscapacitat, i no compta amb els òrgans departicipació que preveu el nostre ordenamentjurídic.

toral, i més tenint en compte que els vots per correu representen el 73,42 % del total devots. Per altra banda, la participació de només l’1,72 % del col·lectiu qüestiona, també,el sistema d’elecció dels representants de les persones amb discapacitat al Consell Rec-tor i la representativitat d’aquests.

113

La síndica apunta en el seu informe que ésnecessari un procés de reflexió dins la matei-xa institució per aprofundir en la participa-ció del col·lectiu i per tal que aquesta esconverteixi en un òrgan representatiu méseficaç per debatre i consensuar les polítiquespúbliques, de manera que consolidi la demo-cràcia participativa com a línia estratègica dela ciutat, tal com està previst en la CartaMunicipal de Barcelona. Per això, la síndicaha recomanat a l’Ajuntament la necessitatd’obrir un espai de debat i reflexió que per-meti analitzar l’organització actual del siste-ma de participació i representació de lespersones amb discapacitat a l’IMPD, atenentles carències que s’han detectat en el sistemaactual, per tal que l’IMPD guanyi en eficà-cia, eficiència i representativitat. I també hasuggerit a l’Ajuntament que, en aquestareflexió, es compti amb la participació de lesentitats reconegudes en el terreny de les dis-capacitats i amb persones de reconeguda sol-vència en la temàtica, i que es tinguin encompte els principis de transparència, cohe-rència i participació de les diferents sensibi-litats existents en el sector, així com laresponsabilitat, l’objectivitat i l’eficiència quehan de regir en tot servei públic.

Al llarg dels anys, el Govern municipal hapotenciat la creació de diferents processos iòrgans de participació, tant territorials comsectorials, i Barcelona no es pot entendre avuisense tenir en compte el pes que han tingutles entitats i les associacions en el seu desen-volupament. Actualment, però, tothom coin-cideix en el fet que el mapa de participació aBarcelona és massa complex, hi ha una satu-ració d’òrgans i mecanismes de participacióque dificulta la coherència i qualitat de moltsprocessos participatius, així com la mateixaparticipació de les entitats i dels ciutadans.

Per altra banda, es troba a faltar un eficaçprocés participatiu en l’abordatge de temesclau per a la ciutat, ja que massa sovint hi hala percepció que el Govern municipal confon

la participació amb la informació i la justifi-cació de la feina feta. I també manca unmajor reconeixement del paper de la ciutada-nia en la governabilitat de la ciutat i de l’im-pacte de les seves aportacions en lespolítiques públiques. La visibilitat dels dife-rents òrgans de participació és també unaassignatura pendent, així com el fet de resta-blir la confiança amb aquests, fet que es cons-tata en els assessoraments que es fan desd’aquesta institució.

La defensora troba a faltar un eficaç procés participatiu en l’abordatge de temes clau per a la ciutat

El Pla director municipal de participació ciu-tadana, aprovat l’1 d’octubre de 2010, ja par-lava de la saturació d’òrgans, així com de lanecessitat d’un aprofundiment en la qualitatdels processos participatius, i de la potencia-ció dels grups socials que no acostumen aparticipar, entre altres mesures. La necessitatde simplificar els òrgans de participació iaugmentar-ne l’eficiència també queda reco-llida en l’avaluació del funcionament i la inci-dència del Consell de Ciutat 2008-2011,presentada en el Plenari del Consell de 27d’abril de 2011. L’informe també indicava lanecessitat d’una major visibilitat i pes d’a-quest Consell, com a màxim òrgan de parti-cipació ciutadana, així com l’augment de laseva incidència en les polítiques municipals.

Des de aquesta Sindicatura, es veu com anecessari potenciar i millorar la participacióo el que s’anomena democràcia participativa ianar fent camí envers una vertadera cogo-vernança, i també establir clarament elsprincipis de responsabilitat, coherència i efi-càcia dels processos participatius, tal com

114

s’assenyala en el Llibre blanc sobre la gover-nança europea, per tal que la participaciócontribueixi a la governança o a un bongovern de la ciutat.

El Govern municipal ha de treballar perracionalitzar i harmonitzar els òrgans departicipació actuals i donar coherència alsdiferents processos participatius, i també had’establir mecanismes reals de coordinacióentre tota l’organització municipal, així comreforçar la presència de la xarxa associativai de la diversitat social en les diferents ins-tàncies participatives. També ha d’incorpo-rar instruments d’avaluació que permetinuna valoració qualitativa de la participació,per tal de millorar-la i optimitzar-la. I s’had’aprofundir en la responsabilitat compar-tida entre els agents socials i l’Administra-ció local.

El procés de participació obert per aquestconsistori, com el Pla integral d’actuació dela Rambla (Pla COR), entre d’altres, pot arri-bar a ser un bon exemple de bon govern si enel procés es tenen en compte la diversitat delspunts de vista i les vivències, les preocupa-cions i les necessitats del conjunt de la ciuta-dania, i a través del diàleg es troba el majorconsens possible per recuperar un signe d’i-dentitat de Barcelona com són les Rambles.Aquesta Sindicatura seguirà amb especialatenció l’actuació d’aquest consistori enaquest procés i en la millora dels processos departicipació ciutadana, en general, ja quenomés és possible una major cohesió i inclu-sió social a partir de la construcció col·lecti-va de la ciutat, i, en aquests moments de crisieconòmica i de valors, és més necessari quemai aprofundir en els valors de la democrà-cia i la justícia social.

115

3.2. Procediments administratius

A. Procediment administratiu comúB. Gestió dels serveis públicsC. Responsabilitat patrimonial

El règim d’Administració autònoma que cor-respon a Catalunya i a Barcelona està regulaten l’Estatut d’autonomia del 2006. D’aques-ta norma suprema constitucional se’n desprèn,entre altres coses, que aquesta competència dela Generalitat inclou:

• Els mitjans necessaris per exercir les fun-cions administratives, incloent-hi el règimdels béns de domini públic i patrimonials.

• Les potestats de control, inspecció i sancióen tots els àmbits materials de competèn-cia de la Generalitat.

• Les normes de procediment administratiuque derivin de les particularitats del dret

substantiu de Catalunya o de les especiali-tats de l’organització de la Generalitat.

I pel que fa als contractes de les administra-cions públiques de Catalunya, inclou la com-petència sobre organització i competències enmatèria de contractació dels òrgans de lesadministracions públiques catalanes i sobreles regles d’execució, modificació i extinciódels contractes.

Així mateix, en matèria de responsabilitatpatrimonial, la competència de la Generalitatés compartida amb la de l’Estat per establirles causes que poden originar responsabilitat

116

amb relació a les reclamacions dirigides a laGeneralitat, d’acord amb el sistema generalde responsabilitat de totes les administracionspúbliques. Però tot això s’ha d’exercir respec-tant el principi d’autonomia local.

Al novembre de 2010 va entrar en vigor laLlei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídici de procediment de les administracionspúbliques catalanes, que té per objecte regu-lar, d’una banda, el règim jurídic de les admi-nistracions públiques catalanes i, de l’altra,les especificitats del procediment adminis-tratiu que li són pròpies.

En relació amb aquests procediments,la síndica ha rebut, durant l’any 2011,37 queixes.

A. Procediment administratiucomú

Del conjunt de les queixes computades enaquest apartat, en destaquen les relatives a lesincidències en la tramitació d’expedients san-cionadors, especialment els que han estat ori-ginats per una infracció de l’Ordenança demesures per fomentar i garantir la convivèn-cia ciutadana a l’espai públic (Ordenança delcivisme) relacionada amb el fet de persistiren l’oferiment o la sol·licitud de serveis sexu-als retribuïts. També han estat motiu dequeixa diversos desajustos procedimentals enla tramitació d’expedients administratius,com, per exemple, la manca de notificacions

o de resolució de recursos administratius.Cal assenyalar que el procediment adminis-tratiu és transversal en moltes de les matèriesque han estat objecte d’estudi en aquestinforme anual, i per tant la incidència proce-dimental ha estat numèricament molt supe-rior a la que es menciona en aquest apartat.Les casuístiques detectades principalmenthan estat la dilació indeguda dels procedi-ments, que afecta principalment la tramita-ció de llicències d’activitat, i el silenciadministratiu, que impera en la resolució derecursos administratius.

La Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat, signada per l’Ajunta-ment de Barcelona, compel·leix les autoritatslocals a garantir l’eficàcia dels serveis públicsi la seva adaptació a les necessitats dels usua-ris, i a vetllar per evitar qualsevol situació dediscriminació o d’abús. En l’àmbit estatal, l’e-ficàcia dels serveis públics té el reconeixementde ser un dels principis de l’actuació pública,tal com estableix l’article 103 de la Constitu-ció espanyola. La Carta Magna també dispo-sa que la llei ha de regular el procediment através del qual han de fer-se els actes adminis-tratius, amb garantia, quan sigui procedent,de l’audiència de l’interessat.

Vilà ha supervisat diverses queixesque presentaven desajustos procedimentals en la tramitació d’expedients administratius


EXPEDIENT NÚM. 83/2011. PRESUMPCIÓ DE VERACITAT DELS AGENTS DE LAPOLICIA LOCAL.

El promotor de la queixa va manifestar haver estat objecte d’un abús d’autoritat per partd’un guàrdia urbà que el va sancionar per haver parlat amb una treballadora sexual. Mani-festava que la treballadora li havia ofert els seus serveis d’una manera persistent i que ell

117

va intercanviar-hi dues frases per dir-li que no hi estava interessat. Quan marxava camídel metro, l’agent el va aturar i el va sancionar en consideració a les observacions quehavia fet des de l’altra vorera i que determinaven que estava negociant la prestació deserveis sexuals a la via pública a una distància d’un centre docent inferior a l’autoritza-da per l’Ordenança municipal. La síndica va sol·licitar rebre informació en relació ambels fets i sobre l’obligació que té l’agent d’advertir prèviament sobre l’incompliment queestaven duent a terme, per si no eren coneixedors del que estipula l’Ordenança munici-pal de convivència. L’informe municipal es fonamentava en la ratificació de l’agent denun-ciant en el fet que els havia advertit abans de formalitzar la denúncia i que, com quepersistien en la seva conducta, va denunciar les dues parts.

Aquesta Sindicatura va valorar que, tot i que els agents gaudeixen de l’atribució legalde veracitat, no es pot fer un ús indiscriminat d’aquesta prerrogativa, i per això va con-siderar que, en aquest cas en concret, es podia haver acreditat que el sancionat havia estatadvertit prèviament abans de ser sancionat, d’acord amb el que regula la normativa muni-cipal, aspecte que el promotor de la queixa nega.

Per tot això, la síndica va estimar la queixa i va recomanar a l’Àrea de Seguretat i Mobi-litat que, en tots els casos en què sigui possible, prevalgui el deure dels agents de l’au-toritat d’aportar tots els elements probatoris possibles sobre el fet denunciat.

VALORACIÓ

En la línia dels anteriors informes anuals d’a-questa Sindicatura, hem d’insistir en la neces-sitat que no es faci un ús abusiu de laprerrogativa de veracitat que tenen els agentsmunicipals.

Aquesta presumpció té una naturalesa Iuristantum i, per tant, només s’enerva amb provaen contra. Els ciutadans, en la majoria de lessituacions que vénen a plantejar en aquestainstitució, no poden aportar cap prova capaçde desvirtuar la presumpció de certesa i, pertant, l’única defensa de què es poden servirés la de negar la versió dels agents.

No s’ha d’obviar que el dret a la presumpciód’innocència s’erigeix com a fonamental dinsles garanties processals establertes en l’arti-cle 24.2 de la Constitució espanyola, i es con-creta en un contingut constitucional que tantla jurisprudència del Tribunal Constitucio-nal com la del Tribunal Suprem defineixen

quan declaren que ningú no pot ser condem-nat o sancionat administrativament sense unamínima activitat probatòria lícita i legítima-ment obtinguda que demostri la culpabilitatde l’imputat. Això ha de convertir en unprincipi general el deure dels agents de l’au-toritat d’aportar tots els elements probatorispossibles sobre el fet denunciat.

La Guàrdia Urbana no ha de fer un ús abusiu de la prerrogativade veracitat que tenen els agents i fóra convenient que aportessin,sempre que sigui possible, proves sobre el fet denunciat

L’article 137 de la Llei 30/1992, de règimjurídic de les administracions públiques i elprocediment administratiu comú, trasllada al’exercici de la potestat sancionadora admi-

118

nistrativa la garantia que els procedimentssancionadors han de respectar la presumpcióde no-existència de responsabilitat adminis-trativa mentre no es demostri el contrari.

Aquest dret, amb encaix en l’article 24.2 dela Constitució, garanteix que l’actuació admi-nistrativa sancionadora estigui fonamentadaen actes o mitjans probatoris de càrrec oincriminatoris de la conducta, i que la càrre-ga de la prova correspongui a qui acusa, senseque ningú estigui obligat a provar la sevapròpia innocència.

Aquesta obligació ja és inherent als treballa-dors de B:SM, SA, encarregats de la vigilàn-cia de l’estacionament regulat i del servei degrua. Aquests tenen caràcter laboral recone-gut per la Carta Municipal com a servei auxi-liar de la Guàrdia Urbana i amb funcions decontrol i denúncia d’infraccions.

La Sindicatura entén la necessitat que operila presumpció de veracitat, però és del parerque cal evitar-ne l’ús indiscriminat.

En aquest apartat, també cal fer menció deles pràctiques administratives denunciadesper alguns ciutadans i a les quals també enshem referit en informes anteriors, com aradilacions procedimentals, silenci administra-tiu, etcètera. El concepte de bona Administra-ció s’erigeix com a principi rector de total’actuació administrativa, cosa que genera unaobligació per a l’Ajuntament de Barcelonad’aplicar-lo i un dret dels ciutadans a rebre’l.Aquest dret ha estat reconegut en la Carta deDrets Fonamentals de la Unió Europea quanes refereix al dret de les persones al tracta-ment imparcial i equitatiu dels seus assump-tes, en un termini raonable, per lesinstitucions. Això implica, entre altres qües-tions, que la tramitació administrativa s’hade dur a terme d’acord amb els principis d’e-ficàcia, eficiència, celeritat i simplicitat pergarantir el dret de les persones interessades arebre un pronunciament dins el termini esta-

blert i, si això no és possible, ha de conèixerels motius de la demora, ja que una causainjustificada o desproporcionada podria com-portar la responsabilitat patrimonial de l’Ad-ministració i l’exigència de responsabilitat altramitador negligent. Caldria l’elaboraciód’un codi de bones pràctiques per a la correc-ta aplicació de la normativa administrativa.

La síndica ha recomanat simplificarels tràmits i reduir les càrreguesadministratives en la tramitaciód’expedients, especialment pel que faa les llicències d’activitat

En algunes ocasions, alguns departamentsmunicipals han informat aquesta Sindicatu-ra que hi ha una manca de recursos personalssuficients per atendre les càrregues de treball.La Carta Municipal recull expressament queles polítiques de personal es dirigeixen agarantir que l’Ajuntament estigui dotat derecursos humans adequats per a la realitzaciód’activitats d’interès municipal. Per això, lasíndica ha recomanat, en algunes de les sevesdecisions, que se simplifiquin els tràmits i esredueixin les càrregues administratives en latramitació dels expedients, sobretot els rela-tius a llicències d’activitat, i que es vetlli pertal d’assegurar els mitjans materials i perso-nals suficients a aquells departaments ambelevades càrregues de treball, a través d’unacorrecta ordenació de la plantilla municipal.

B. Gestió dels serveis públics

En aquest apartat s’inclouen les intervencionsde la síndica de greuges de Barcelona relacio-nades amb la presumpta manca de transparèn-cia en determinats casos de la contractaciómunicipal. Els promotors de les queixes mani-festaven el següent: la impossibilitat d’accedir

119


EXPEDIENT NÚM. 411/2010. TRANSPARÈNCIA EN LA CONTRACTACIÓ ADMINIS-TRATIVA.

El ciutadà va exposar que era arquitecte superior, amb una llarga trajectòria professio-nal, i que darrerament estava observant que, en alguns concursos i licitacions, l’Ajunta-ment vetava l’accés a la concurrència a aquells professionals que no demostressin havertreballat anteriorment amb l’Administració, sense tenir en compte l’experiència profes-sional, ni la proposta específica. Referia que això era el que havia succeït en un concursen concret, que es va convocar com a concurs obert però que després es va modificar i vapassar a ser restringit i amb la imposició d’aquesta condició, cosa que li va impedir laparticipació. Considerava que qualsevol professional hauria de poder optar a presentar-se amb les mateixes possibilitats. L’Ajuntament va al·legar que s’havia produït un erroren la publicació del concurs, cosa que va comportar la seva anul·lació i la convocatòriad’un nou concurs. L’Ajuntament va justificar el canvi de procediment d’obert a restrin-git en el fet que els serveis tècnics havien considerat que, tenint en compte el gran nom-bre de licitadors que s’havien presentat a la convocatòria invalidada, el més pertinent eraseleccionar els licitadors valorant-ne prèviament la solvència tècnica.

La síndica va concloure que, tot i la potestat que té l’Ajuntament per determinar el pro-cediment contractual, l’anul·lació d’un anunci per un error previsible, i la convocatòriad’una nova licitació en què es canvia el procediment de selecció del contractista aprofi-tant que s’havia detectat un alt nombre de participants, podria provocar una sensaciód’inseguretat jurídica a les empreses licitadores que veuen l’Administració com un sub-jecte que aplica les normes amb massa discrecionalitat en els seus procediments de selec-

a alguns concursos i licitacions de l’Ajunta-ment si no s’hi havia treballat prèviament, ladiscrecionalitat municipal a l’hora de seleccio-nar una empresa per adjudicar un contracte demanteniment, la disconformitat amb el fet deser exclòs d’un procediment per contractar laprestació d’un servei o la manca d’inclusió enels plecs de clàusules i condicions de mesuresque afavoreixin la igualtat de gènere.

També s’han rebut queixes en relació amb laqualitat dels serveis gestionats externament,amb la manca de renovació de la concessiód’un servei de bar o amb les condicions labo-rals del personal que presta serveis per a laciutat a través d’una empresa de serveis.

La Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat garanteix el principi de

transparència de l’activitat administrativa, idisposa l’obligació de transparència, publici-tat i no-discriminació de l’acció dels podersmunicipals aplicat a la conclusió dels contrac -tes municipals a partir de l’aplicació d’unagestió rigorosa de la despesa municipal.

En aquest sentit, l’article 103 de la Constitu-ció espanyola estableix que l’Administraciópública ha de servir els interessos generals ambobjectivitat i plena submissió a la llei. El Reialdecret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre,pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de con-tractes del sector públic, regula el procedimentde selecció de l’empresa contractista i mani-festa que, en termes generals, s’ha de regir pelsprincipis de publicitat i concurrència empre-sarial, igualtat de tracte, no-discriminació itransparència i objectivitat.

120

ció. La síndica va valorar que, tot i la capacitat municipal per decidir el procediment deselecció dels contractistes, cal ser molt rigorós en el compliment dels principis de trans-parència i objectivitat, i més quan el procediment seleccionat restringeix la participacióa les empreses que hi vulguin concursar. Per això va recomanar a l’Ajuntament que elsòrgans de contractació apliquin totes les pràctiques necessàries per garantir la transpa-rència, l’objectivitat, la concurrència i la igualtat de tracte.

EXPEDIENT NÚM. 506/2011. PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE GÈNERE EN LACONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA.

La ciutadana va posar de manifest que ja feia quatre anys que s’havia aprovat la Llei pera la igualtat efectiva de dones i homes, que autoritzava les administracions públiquesque, en relació amb els contractes que subscrivissin, establissin condicions especialsamb la finalitat de promoure la igualtat entre dones i homes en el mercat de treball.Aquesta mateixa Llei obliga les empreses de més de 250 treballadors a negociar ambells un pla d’igualtat, i preveu el foment de la seva implementació voluntària en lespetites i mitjanes empreses. Tot i això, en la seva condició de tècnica d’estudis en unagran empresa constructora, i que llegeix amb freqüència els plecs d’empreses públiquesde l’àmbit de Barcelona, havia observat que en els plecs no es recollien d’una maneraàmplia les condicions orientades a promoure aquesta igualtat de gènere, ja que no esfeia cap requeriment que suposés, per als possibles licitadors, un incentiu real de caraa la negociació amb els seus treballadors de veritables plans d’igualtat i de la seva imple-mentació a l’empresa.

L’Ajuntament va informar que els plecs model tipus de contractació preveuen la possi-bilitat que s’estableixin condicions especials d’execució de caràcter social tendents a eli-minar desigualtats entre l’home i la dona. Aquestes clàusules, però, són opcionals.

La síndica va considerar que l’Ajuntament de Barcelona havia manifestat la voluntat decrear polítiques que incorporessin l’objectiu de la igualtat de gènere i havia aprovat, perDecret d’Alcaldia de 25 de juny de 2009, la creació de la Comissió Interdepartamentalde Transversalitat de Gènere a les Polítiques Municipals, amb la finalitat d’incorporarl’enfocament a les intervencions públiques des d’un model que permetés introduir elprincipi d’equitat de gènere en totes les accions municipals. Tot i això, la Comissió nos’havia reunit mai, però sí que s’havia detectat alguna actuació municipal aïllada en prod’aquesta igualtat.

La síndica va decidir estimar la queixa, perquè no s’estaven implementant iniciatives a favorde la igualtat de gènere amb un caràcter sistemàtic i continuat en l’àmbit de la contracta-ció municipal, tot i la manifestació de la voluntat de crear polítiques que incorporessinl’objectiu de la igualtat de gènere. Per això, va recomanar que s’establissin uns criteris glo-bals i unitaris per incloure clàusules d’igualtat en l’elaboració dels documents de contrac -tació municipal i que es designés expressament un òrgan municipal per fer un seguimentque permetés valorar la incidència real de la promoció de la igualtat que hagués tingut lacontractació municipal en el mercat laboral extern.

121

VALORACIÓ

La contractació municipal suposa una granoportunitat de negoci per a moltes empresesde la ciutat, i per tant el foment de l’activi-tat econòmica en uns moments en què aques-ta s’està convertint en imprescindible.

Davant aquest paper rellevant de l’Adminis-tració com a motor de dinamització econò-mica, cal ser molt curosos en l’aplicació delsprincipis que són inherents a la contractaciói que garanteixen una igualtat d’oportunitatsa tots els que poden accedir-hi i una transpa-rència en l’actuació municipal i en la gestióde la seva despesa.

No s’ha de perdre de vista el valor del prin-cipi de transparència de l’Administració, queesdevé un factor clau per tal que les personespuguin exercir de ciutadans actius i exigiruna rendició de comptes als poders públics.Aquesta transparència ha de permetre que elsciutadans puguin avaluar la gestió pública ique s’evitin pràctiques fraudulentes, ja quetot i els esforços normatius per garantiraquesta transparència, és sabut que en el mónde la contractació hi ha importants escletxes.Per això cal ser molt curosos per prevenir lespràctiques fraudulentes.

Tot i les importants escletxes, la contractació municipal ha de sertransparent i garantir la igualtatd’oportunitats per a tothom

En el cas que va plantejar el ciutadà del pri-mer expedient il·lustratiu, en què l’Ajunta-ment va optar per un procediment restringit,s’ha de tenir en compte que l’acreditació de lasolvència en aquest procediment es constitu-eix com la forma de procedir a una restriccióde la invitació dels candidats. Per això, els cri-teris de solvència han de tenir una vinculació

directa amb l’objecte del contracte i ser pro-porcionals amb el contracte que es licita, d’a-cord amb la Llei de contractes del sectorpúblic. Certament, un requeriment de solvèn-cia que exigeixi una experiència, uns equipsprofessionals, uns mitjans materials, etcètera,notablement més exigents que els que esnecessitin per a l’execució del contracte, potprovocar una injustificada restricció de la con-currència, fet que violentaria els principisd’actuació en la contractació pública.

La Sindicatura no va poder valorar si, en el casconcret que va plantejar el promotor de laqueixa, el problema tenia a veure amb unainterpretació estricta de la norma jurídica oamb un criteri tècnic. Per tant, es va fer difí-cil valorar si el fet de tenir en compte la redac-ció de projectes d’obra pública o privadarelacionats amb l’equipament objecte del con-tracte d’obres podria considerar-se un requi-sit amb un cert grau de discriminació versaquells empresaris també qualificats, però queno havien realitzat cap projecte per a aquestequipament en concret. Hauria estat diferentsi la contractació hagués justificat, de formainequívoca, el seu caràcter de “restringit” enrelació amb l’existència d’un destacat compo-nent de creativitat o de complexitat tecnolò-gica o de qualsevol altra mena que justifiquésel criteri de selecció prèvia.

Aquesta institució considera molt importatque, en aquests tipus de procediments, que-din suficientment clars els motius que handut a la selecció d’unes empreses i no d’unesaltres, i que s’intenti que aquests no siguindiscriminatoris i que no generin recels.

L’altre expedient il·lustratiu tenia a veureamb la inclusió en la contractació municipalde clàusules socials tendents a eliminar desi-gualtats entre l’home i la dona. D’acord amb el marc normatiu europeu, enconcret la Directiva 2004/18/CE, i amb l’es-tatal, a través de la Llei orgànica 3/2007, pera la igualtat efectiva de dones i homes, s’au-

122

toritza els poders adjudicadors a exigir con-dicions especials amb la finalitat de promou-re, entre d’altres, la igualtat entre dones ihomes en el mercat de treball. En el mateixsentit es pronuncia el Text refós de la Llei decontractes del sector públic.

Tot i el caràcter voluntari de la seva aplica-ció, l’Ajuntament de Barcelona va crear l’any2009 la Comissió Interdepartamental deTransversalitat de Gènere a les PolítiquesMunicipals, amb la finalitat d’incorporarl’enfocament de gènere a les intervencionspúbliques des d’un model que permetésintroduir el principi d’equitat de gènere entotes les accions municipals i afavorís unesquotes majors d’igualtat.

Un any després de la creació de la Comissiómunicipal, el 2010, es va elaborar una dia-gnosi sobre la incorporació de la igualtat degènere a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestestudi feia referència al conjunt d’actuacionstransversals que havia dut a terme l’Ajunta-ment per tal d’eliminar desigualtats, tant enles polítiques internes com en aquelles quepoguessin tenir una incidència externa. Enl’àmbit de la contractació, la diagnosi posavade manifest la manca d’implementació d’ini-ciatives a favor de la igualtat entre homes idones i es pronunciava en el sentit que caldriadesenvolupar i incloure clàusules d’igualtaten els plecs de contractació amb empreses ientitats externes promogudes per qualsevoldepartament municipal.

L’Ajuntament hauria de desenvolupar clàusules d’igualtat i incloure-les en els plecs de contractació amb empreses i entitats

Queda manifesta, doncs, l’existència d’unavoluntat municipal de crear polítiques queincorporin l’objectiu de la igualtat de gène-

re en l’àmbit de la contractació, però caldriaestablir els criteris necessaris i donar impulsals mecanismes que ja s’han creat, per tal defer efectiu aquest objectiu en el marc de lacontractació, a través de l’elaboració de docu-ments de contractació, i de la designació d’unòrgan que fos l’encarregat de fer-ne un segui-ment global.

C. Responsabilitat patrimonial

Una gran part de les queixes tenen a veureamb la disconformitat amb el procedimentde tramitació, fonamentalment per les dila-cions excessives, i en molts casos sense causajustificada, en l’adopció d’una resolucióadministrativa.

També han estat motiu de queixa la preva-lença dels informes elaborats per les compa-nyies asseguradores enfront dels emesos pelsserveis municipals i les dificultats per acre-ditar el nexe causal entre el dany i l’activitatadministrativa o per realitzar una valoracióeconòmica dels danys morals.

Cal assenyalar que, en una gran part delscasos en què el ciutadà s’ha dirigit a aquestainstitució, aquest mostrava no tenir coneixe-ment del procediment per reclamar danys al’Ajuntament i demanava assessorament.

La Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat, signada per l’Ajunta-ment de Barcelona, compel·leix les autoritatslocals a garantir l’eficàcia dels serveis públics.Ara bé, el funcionament o la inactivitat delservei públic, en alguns casos, pot produirdanys a tercers. Per aquest motiu, la Consti-tució espanyola, en l’article 106.2, reconeixals particulars el dret a ser indemnitzats perles lesions que pateixin en els seus béns idrets, sempre que la lesió sigui conseqüènciadel funcionament dels serveis públics. El des-envolupament d’aquesta disposició constitu-

123

cional està desenvolupat en la Llei 30/1992,de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiucomú, que recull els principis i les condicionsque regeixen la responsabilitat patrimonialde les administracions públiques. Finalment,

el Reial decret 429/1993, pel qual s’aprovael Reglament dels procediments de les admi-nistracions públiques en matèria de respon-sabilitat, estableix els procediments quepermeten fer efectiva la responsabilitat de lesadministracions.


EXPEDIENT NÚM. 767/2010. COMPANYIES ASSEGURADORES EN LA TRAMITACIÓD’EXPEDIENTS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL.

La ciutadana va manifestar que la seva filla, menor d’edat, havia patit un accident quanparticipava en el correfoc de les Festes de la Mercè del 2007. Arran dels fets, va presen-tar una petició de responsabilitat davant l’Institut de Cultura de Barcelona, petició queva ser desestimada basant-se, únicament, en l’informe de la companyia asseguradora isense tenir en consideració el contingut de l’informe municipal del servei afectat, quereconeixia que, en relació amb les mesures de seguretat preses en el correfoc, no es podiadescartar la possibilitat que alguna bèstia incomplís les recomanacions de l’organitzacióo realitzés alguna acció arriscada empesa per la disbauxa festiva. Considerava també queaquest acte, encara que era inusual, hauria estat imprudent i causa de perjudici.

La síndica va considerar que aquest informe, emès pel mateix departament organitzadorde la festa, hauria de ser definitiu en l’anàlisi dels fets i la resolució definitiva de l’expe-dient. Per aquest motiu, va estimar la queixa i va demanar a l’Institut de Cultura de Bar-celona que revisés l’expedient i que valorés l’informe del Departament de Festes iTradicions per poder arribar a una resolució ajustada a dret.

EXPEDIENT NÚM. 591/2011. MANCA D’INICIACIÓ D’OFICI D’EXPEDIENTS DE RES-PONSABILITAT PATRIMONIAL.

El promotor de la queixa va exposar els perjudicis que li havia ocasionat el fet que l’A-juntament de Barcelona anul·lés unes sancions que estaven vinculades a la pèrdua depunts i no ho comuniqués a la Direcció General de Trànsit. Els fets havien succeït quanuns delinqüents li van robar l’automòbil i van cometre unes infraccions que van com-portar una pèrdua de 12 punts del carnet de conduir.

Uns mesos després, quan transitava per una autopista fora de Catalunya, amb motiu derealitzar unes visites als seus clients, va ser aturat per un control de la Guàrdia Civil que,en comprovar el seu carnet, el van informar que no tenia punts i consegüentment vanretenir el seu vehicle; dos dies després va ser citat a judici per un delicte. Després d’ex-plicar els fets i que aquests fossin constatats pels responsables municipals, va poder recu-perar el seu vehicle. Tot i això, va presentar una reclamació a l’Ajuntament pels danyseconòmics i morals que havia sofert.

124

L’expedient es va resoldre amb celeritat, tot i que les quantitats indemnitzadores resul-tants no van complaure el reclamant perquè no incloïen els danys morals ni el lucre ces-sant. A més, el ciutadà va manifestar que no havia estat suficientment assistit i assessoratper l’òrgan instructor quant a la forma d’acreditar i valorar aquests danys.

La síndica va valorar, en aquest supòsit, que hauria estat una bona pràctica administra-tiva iniciar d’ofici l’expedient de responsabilitat en tenir coneixement dels fets i donarsuport al ciutadà en la seva tramitació. Per aquest motiu, va estimar la queixa i va reco-manar que s’activessin mecanismes que permetin iniciar d’ofici la tramitació d’expe-dients de responsabilitat patrimonial en els casos en què hi hagi constància de l’existènciad’una lesió a un particular com a conseqüència del funcionament de l’Administraciópública, i que es doni suport als interessats quan ho requereixin.

VALORACIÓ

La responsabilitat patrimonial de l’Adminis-tració controla l’actuació dels poders públicsi obliga l’Administració a pagar una indem-nització si ocasiona una lesió antijurídica aun ciutadà. Aquesta responsabilitat es carac-teritza per ser objectiva, directa i exclusiva.

En altres exercicis, la síndica ja ha hagut deposar de manifest la necessitat que es garan-teixi l’objectivitat per resoldre aquests expe-dients, i ha incidit en el fet que aquestaobjectivitat només serà possible per mitjàdels informes tècnics, la valoració de les pro-ves i la declaració dels testimonis. Això nosignifica, però, que no s’hagi de tenir encompte l’informe de les asseguradores, peròen cap cas ha de tenir més pes que les deter-minacions dels serveis responsables de la pro-ducció del dany. Cal recordar novament al’Ajuntament que li corresponen la tramita-ció i resolució de les reclamacions patrimo-nials, i que les ha d’exercir tenint en compteles regles d’exigència de responsabilitatobjectiva, sense donar un excés de rellevàn-cia als dictàmens de les companyies assegu-radores quant a la determinació d’existènciade responsabilitat patrimonial.

En aquesta ocasió, hi ha hagut 7 actuacionsde la síndica, desenvolupades al llarg del

2011, en què ha calgut demanar a l’Ajunta-ment que prosseguís la tramitació de l’expe-dient fins a arribar a la resolució definitiva, ise li ha recordat, d’aquesta manera, l’obliga-ció que, un cop presentada la reclamació,s’impulsi el procediment en tots els seus trà-mits. Per això, aquest any hem d’insistirnovament a recordar la importància del com-pliment dels terminis previstos normativa-ment per a la tramitació de les reclamacionspatrimonials.

L’objectivitat és la manera de resoldre els expedients de responsabilitat patrimonial i, per això, cal que aquests es basin en els informes tècnics, les proves i els testimonis

Pel que fa a les formes d’iniciació de la tra-mitació dels expedients de responsabilitatpatrimonial, la Llei de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procedimentadministratiu comú (LRJPAC) preveu que elprocediment s’iniciï “d’ofici o per reclamaciódels interessats”. És indubtable, doncs, quel’Ajuntament podrà acordar la iniciació d’o-fici de conformitat amb la llei, però, per

125

norma general, aquests tipus de procediments’inicien a instància del perjudicat.

La iniciació d’ofici es regula en l’article 5 delReglament de procediment de responsabili-tat patrimonial (RPRP), que determina quel’acord d’iniciació s’ha de notificar als parti-culars presumptament lesionats, i se’ls ha deconcedir un termini de set dies per tal queaportin les al·legacions, els documents o lesinformacions que considerin convenients alseu dret i proposin les proves pertinents.

Una de les queixes que il·lustra aquest apar-tat ens mostra que, pel que fa a aquesta viad’iniciació, l’Ajuntament no la té en comptequan té constància de la producció d’un dany.És el cas del ciutadà a qui van retenir el seuvehicle i el van citar a judici per conduirsense punts, fruit de la inactivitat de l’Ajun-

tament de comunicar a la Direcció Generalde Trànsit l’anul·lació dels procediments san-cionadors i, per tant, la consegüent reposiciódels punts associats a les sancions. Davant laconsulta de la síndica sobre les raons per lesquals no s’havia iniciat d’ofici la tramitacióde l’expedient, l’òrgan instructor va manifes-tar que es desconeixia que hi hagués hagutcap funcionament anormal per part de l’Ad-ministració actuant. Era evident que no eradesconeixedor dels fets, ja que havia intervin-gut, i gràcies a la seva intervenció es va poderesclarir l’error.

Seria exigible, a través del principi de bonaAdministració, que l’Administració produc-tora d’un dany assumís el protagonisme en lainiciació dels procediments en què concorrinles circumstàncies necessàries per iniciar-losd’ofici.

126

3.3. Activitat econòmica: llicències i tributs

A. Llicències d’activitat econòmicaB. Tributs

La Constitució reconeix la llibertat d’empre-sa dins el marc de l’economia de mercat, idisposa que els poders públics garanteixen iprotegeixen l’exercici d’aquesta i la defensade la productivitat, d’acord amb les exigèn-cies de l’economia general i la planificació.

També estableix que tothom ha de contribu-ir al sosteniment de les despeses públiquesd’acord amb la seva capacitat econòmica mit-jançant un sistema tributari just inspirat enels principis d’igualtat i progressivitat. Una altra norma constitucional de primerordre és que la despesa pública ha de conte-nir una assignació equitativa dels recursospúblics, i la programació i l’execució han derespondre a criteris d’eficiència i economia.També seria convenient recordar que l’article38 de la Constitució reconeix la llibertat

d’empresa dins el marc de l’economia de mer-cat, i l’Ajuntament, com a poder públic l’hade garantir i protegir, i defensar la producti-vitat d’acord amb les exigències de l’econo-mia general i, si escau, de la planificació.

Ara, en una època de depressió econòmica,són més vàlids que mai aquest principis cons-titucionals, i ara a més hem de tenir presentsles concrecions que ens aporta l’Estatut d’au-tonomia: els poders públics han d’adoptar lesmesures necessàries per promoure el progréseconòmic i el progrés social de Catalunya idels seus ciutadans, basats en els principis dela solidaritat, la cohesió, el desenvolupamentsostenible i la igualtat d’oportunitats.

En aquesta secció, la síndica ha rebut 66queixes.

127

A. Llicències d’activitat econòmica

El gruix de les qüestions plantejades pels ciu-tadans s’ha referit a la manca d’una actuaciómunicipal eficaç davant les molèsties gene-rades pel comportament poc cívic dels usua-ris de determinats locals. S’extralimiten,doncs, del que pròpiament seria el funciona-ment de l’activitat, tot i que qüestionen lapràctica municipal de concentrar l’activitatd’oci en determinades zones de la ciutat.

Les altres queixes han estat relatives a la inci-dència en el procediment que se segueix peratorgar les llicències i els inconvenients queaquest fet comporta quant a l’impuls de l’ac-tivitat econòmica de la ciutat, la manca d’ac-tuació municipal davant l’exercici d’activitatsmanifestament no permeses, la disconformi-tat amb ordres municipals amb motiu de l’e-xercici d’activitats sense autorització prèvia obé que no s’ajusten a l’autorització que tenenconcedida. També denuncien la manca decoordinació interadministrativa en l’exigèn-cia del document municipal que acredita lacompatibilitat urbanística d’una activitat.

La Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat garanteix el dret dels

ciutadans a un desenvolupament urbanísticordenat que garanteixi una relació harmonio-sa entre l’hàbitat, els serveis públics, els equi-paments, els espais verds i les estructuresdestinades als usos col·lectius.

El 28 de desembre de 2006 va entrar en vigorla Directiva 2006/123/CE del ParlamentEuropeu i del Consell de 12 de desembre de2006, relativa als serveis en el mercat inte-rior (Directiva de serveis). La transposició dela Directiva de serveis en el nostre país s’hadut a terme a través de la Llei 17/2009, de23 de novembre, sobre el lliure accés a lesactivitats de serveis i el seu exercici. Aques-ta estableix els principis generals que han deregir la regulació de les activitats de serveis,i exigeix de les administracions una simpli-ficació dels tràmits, alhora que imposa coma regla general la llibertat d’establiment,mentre que el règim d’autorització es preveucom a excepcional.

Bona part de les queixes fan referència a les molèsties generadespel comportament poc cívic dels usuaris d’alguns locals i la mancad’una actuació municipal eficaç


EXPEDIENT NÚM. 620/2011. TERMINIS PER A TRAMITAR EXPEDIENTS D’ACTIVITAT.

El ciutadà va manifestar que era un enginyer dedicat a la tramitació de llicències d’ac-tivitats, obres i instal·lacions. Va exposar que sentia impotència davant els terminis queutilitza l’Ajuntament, amb caràcter general, per tramitar els expedients d’activitats, iho concretava en un supòsit determinat. La síndica va sol·licitar informació per conèixerla tramitació de l’expedient referit i per conèixer els terminis mitjans de la tramitacióde llicències d’activitats en els diferents districtes de la ciutat. L’Ajuntament va explici-tar els terminis que s’estaven aplicant per a la tramitació de l’expedient, que s’havia ini-ciat feia setze mesos, i no atribuïa el retard a cap incidència d’especial rellevància queretardés la resolució administrativa, llevat del temps que es va trigar a començar a revi-sar la documentació, atesa l’acumulació de sol·licituds per revisar que hi havia en aquell

128

moment i el fet que s’hagués hagut de demanar, en reiterades ocasions, els informes deviabilitat, atesa la insuficiència de les esmenes presentades. La síndica també va rebre lesdades relatives als terminis mitjans de resolució dels expedients de llicències d’activi-tats, que posaven de manifest que els incompliments dels terminis se succeïen d’unamanera sistemàtica. La síndica va considerar que l’actuació del Districte havia estat insu-ficient per manca d’impuls, ja que el termini per resoldre havia superat àmpliament elsquatre mesos previstos per la normativa.

EXPEDIENT NÚM. 69/2011. DISCONFORMITAT LLICÈNCIA D’ACTIVITAT.

El president del Gremi de Flequers de Barcelona es va dirigir a aquesta institució perdenunciar l’existència d’activitats que vulneraven l’Ordenança municipal d’establimentsi centres de comerç alimentari de Barcelona. L’Ordenança disposa que els llocs de vendaals soterranis només s’autoritzaran quan el desnivell respecte a la planta sigui inferior a4 metres. Tot i aquesta disposició, al vestíbul de l’estació del metro de Sants Estació l’em-presa Bimbo dispensa pa. La Direcció de Comerç i Consum va emetre un informe queconcloïa que no es podia autoritzar la venda de pa fora dels establiments d’alimentació,com és el supòsit dels quioscos de premsa, ni als passadissos i vestíbuls del metro. Tot iaixò, la botiga segueix desenvolupant la seva activitat amb total impunitat per part del’Administració municipal. La síndica, el mes de febrer, va sol·licitar informació a laDirecció de Comerç i Consum sobre les actuacions realitzades i el procediment emprat,després de constatar que efectivament s’estaven vulnerant les ordenances municipals. Elmes de març, la Direcció de Comerç i Consum va informar que s’havia enviat un infor-me a l’empresa Bimbo en què s’indicava que l’activitat de venda de pa al metro no esta-va autoritzada. També manifestaven haver mantingut una reunió amb responsables deTMB per tal de resoldre el tema d’una forma negociada, i que TMB s’havia compromèsa estudiar la forma més ràpida de resoldre el tema.

Davant la manca de concreció de la resposta, la síndica va sol·licitar una ampliació de lainformació, el mes de maig, per conèixer el resultat de la reunió amb TMB, la resolucióque es prendria i per obtenir una còpia de l’acta d’inspecció que s’havia dut a terme i eltipus de llicència que es desenvolupava. Únicament ha rebut un informe del Districtede Sants-Montjuïc en què s’indica que no els consta cap autorització municipal a nomde l’empresa Bimbo a l’emplaçament de referència.

EXPEDIENT NÚM. 58/2011. MOLÈSTIES SALA DE FESTES.

Un ciutadà va manifestar a la síndica el seu desacord amb l’actuació municipal per les molès-ties generades als veïns per la concentració de persones a l’entorn d’una macrodiscoteca deSant Martí. Va exposar que el seu habitatge es trobava a mig camí entre el metro i la dis-coteca i que, a l’hora del tancament de l’activitat, els usuaris passaven pel costat del seuimmoble amb conductes incíviques i vandàliques. Aquesta situació es produïa fins a les 8hores de matí i els signes de l’incivisme es mantenien durant la resta del dia. Davant lapetició d’informació de la síndica, el Districte va manifestar que la discoteca es trobava ala zona d’oci nocturn anomenada Triangle Golfo, i que es caracteritzava per la concentra-

129

VALORACIÓ

L’activitat econòmica és una oportunitat decreixement i de creació de llocs de treball. Peraixò, en consideració a la seva importància,mereix una regulació i una tramitació efi-cients que, lluny de restringir-la, la fomen-tin.

L’oportunitat d’aplicar una normativa àgilsimplificada en l’àmbit de les activitats és elresultat de la transposició de la Directiva deserveis, cosa que ha de suposar una reduccióde traves injustificades i desproporcionades ila simplificació dels tràmits administratiusper a l’exercici d’activitats econòmiques.També, la Llei 26/2010, de règim jurídic i deprocediment de les administracions públi-ques catalanes, ja té en compte la simplifica-ció dels tràmits i l’aplicació del principid’intervenció mínima com a aportacions sor-gides arran de la Directiva de serveis.

No podem més que reiterar les manifesta-cions realitzades en informes anteriors, ja queels resultats dels indicadors dels terminis detramitació de les llicències d’activitats rela-

tius a l’any 2010 tornen a posar de manifestles mateixes mancances que hi havia l’any2009: l’existència de grans desigualtats en elsterminis de resolució en funció del districteque la tramita i el gairebé inexistent ajust del’actuació municipal als terminis que legal-ment estan fixats. Aquesta situació no s’adiuamb el moment econòmic que s’està vivint.Sense necessitat de prescindir dels requisitsexigits per iniciar una activitat, seria conve-nient dissenyar un procediment que simul-taniegés i simplifiqués els tràmits, com perexemple acompanyar l’acreditació d’informa-ció als veïns juntament amb la sol·licitud dela llicència.

La tramitació d’una llicència d’activitat varia força d’un districte a un altre i poquesvegades es compleixen els terminisfixats per llei

Ara bé, aquest principi de mínima interven-ció administrativa no legitima l’Administra-

ció d’edificis i naus industrials afectats pel Pla urbanístic 22@ Barcelona. Alguns edificisi naus s’havien transformat en bars, restaurants, sales musicals i sales de festes, i compar-tien l’espai amb noves construccions d’habitatges, sobretot d’habitatge de protecció ofi-cial. Els problemes sorgien els caps de setmana, quan a la zona es produïa un trànsit i unaconcentració molt elevada d’usuaris d’oci nocturn. En una nit pot arribar a haver-hi entretres mil i nou mil persones, de les quals una mínima part (unes cent o dues-centes perso-nes) origina conductes incíviques. El Districte també va manifestar que, davant la com-plexitat de la situació i de les queixes dels veïns, de les entitats i de les associacions delbarri, estava portant a terme una actuació especial amb la intervenció i coordinació delsdepartaments de Llicències i Inspecció, Manteniment, Neteja i Serveis Jurídics, així comamb la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els Serveis de Territori.

La síndica va estimar la queixa perquè l’Ajuntament reconeixia l’existència d’un conflic-te entre les pràctiques lligades a l’oci i el dret dels ciutadans al descans i a la intimitat,conflicte que no s’ha resolt tot i les mesures intenses adoptades. Va considerar que nos’havia utilitzat la planificació urbanística com a instrument preventiu, tal com apuntala normativa contra el soroll. Per això va valorar que caldria buscar solucions més con-tundents i efectives.

130

ció a obviar les situacions d’irregularitat enl’exercici d’activitats, com és el cas de lavenda de pa al metro. L’Ajuntament ha d’a-plicar les normes per a tothom, perquè lessituacions desiguals generen un greuge com-paratiu amb altres operadors als quals s’haexigit el compliment de la normativa per talde poder desenvolupar la seva activitat.

Pel que fa a la relació entre l’urbanisme i lesactivitats, i que ha estat motiu d’una queixaper la concentració d’activitats d’oci especí-ficament a la zona urbanística del 22@, caldir que, segons el planejament urbanístic, estracta d’una àrea amb predomini de sòl d’úsindustrial i que té com a objecte la renovaciódels sòls industrials del Poblenou per a lacreació d’un districte modern d’activitats eco-nòmiques amb infraestructures i urbanitza-ció adequades als requeriments de lesempreses. També té per objecte afavorir ladiversitat d’usos, amb el reconeixement delshabitatges existents i la previsió de nous usoscomplementaris d’habitatge i residencials, encompatibilitat amb les activitats.

La construcció dels habitatgespúblics del carrer d’Almogàvers es va fer quan ja hi havia a la zona una elevada concentració de locals d’oci

La construcció dels habitatges de proteccióoficial es va dur a terme quan en aquestademarcació ja hi havia una alta concentracióde locals de pública concurrència i el Pla d’u-sos de Sant Martí havia reconegut l’existèn-cia d’una àrea de tractament específic A,coincidint amb l’anomenat Triangle Golfo.Malgrat això, en pràcticament dues illes dela zona lúdica, i entre aquesta i l’estació delmetro, es van construir els habitatges. Hi ha

una discoteca que disposa de cinc sales dife-rents en un espai de 3.700 m2, i que té unaactivitat intensa amb la programació de con-certs i actuacions que, en alguns casos, sóngratuïtes i arriben a moure entre tres mil inou mil persones els caps de setmana.Aquesta activitat és complementada amb laresta de sales d’oci nocturn que es troben ala mateixa àrea. La situació urbanística quedareflectida en la qualificació acústica que l’Or-denança del medi ambient disposa per a leszones de predomini de sòl d’ús industrial, ique correspon a una sensibilitat acústicabaixa C, que comprèn els sectors de territo-ri que admeten una percepció elevada desoroll. Això es pot traduir en més tolerànciaamb el dret a la diversió dels uns en contra-posició al dret al descans i a l’habitatgedigne dels altres.

En aquest cas no es va utilitzar, com a ins-trument preventiu, la planificació urbana,tal com apunta la normativa contra el soroll.I per això, després de la manca de resultatsefectius de la intensificació de l’actuaciómunicipal en l’àrea afectada, caldria buscarsolucions més contundents i efectives.

La mateixa Ordenança de medi ambient, enconsonància amb les lleis vigents en matèriade soroll, quan realitza la classificació dezones també recull la possibilitat de decla-rar zones acústiques de règim especial(ZARE) aquelles àrees en què es produeixuna elevada contaminació acústica a causa dela presència de nombroses activitats, de lanaturalesa que siguin, i del soroll produït alvoltant. D’acord amb el que preveu la Lleiautonòmica del soroll, la declaració d’aques-ta zona ha de ser proposada a iniciativa del’Ajuntament o a petició d’un nombre repre-sentatiu de veïns. Els ajuntaments han d’a-plicar un règim especial d’actuacions enaquestes zones per aconseguir la progressivadisminució del soroll en l’ambient exteriormitjançant els diversos instruments legals,normatius i de control de què disposen.

131


EXPEDIENTS NÚM. 357/2011 I D’ALTRES D’ACUMULATS. EL PREU PÚBLIC DERECOLLIDA DE RESIDUS COMERCIALS.

Un nombre considerable de persones van presentar una queixa per estar en desacord ambel cobrament del preu públic de recollida de residus comercials. Afegien que haviendeclarat la seva activitat econòmica autònoma en el propi domicili i que l’activitat queefectuen genera uns residus ínfims; per aquest motiu, consideraven que haurien d’estarexempts d’aquest tribut. Finalment exposaven que l’acumulació inesperada dels reque-riments els causava un perjudici econòmic imputable a l’Ajuntament.

Es va estimar en part la queixa perquè, tot i que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hi-senda havia estat correcta pel que fa a la gestió del pagament, la normativa del preupúblic de recollida de residus comercials no pondera amb suficient equitat i progressi-vitat la quantia corresponent a les persones professionals autònomes que treballen en elpropi domicili i no generen residus, o aquests són d’ínfima magnitud, i per tant aquestses poden considerar integrats als residus domèstics. Així mateix, es va recomanar a l’A-juntament que modifiqués la regulació d’aquest preu públic a fi que les persones profes-sionals autònomes que treballen en el propi domicili siguin exonerades d’aquest pagamenti els seus residus s’assimilin als residus domèstics.

Aquesta Sindicatura considera que estariajustificada l’elaboració d’un estudi que reco-llís dades objectives i que tingués per fina-litat la declaració de ZARE. Davant lesdiverses queixes formulades a aquesta insti-tució per altres veïns, el mes de març de2011 la Sindicatura va obrir una investiga-ció d’ofici en relació amb les molèsties i elsactes d’incivisme que es viuen a la zona d’Al-mogàvers-Zamora, que està pendent deresoldre’s.

B. Tributs

Una part significativa de les queixes rebudessobre tributs s’han resolt directament. Algu-nes de les queixes tracten de l’impost de vehi-

cles de tracció mecànica (IVTM) i de l’impostde béns immobles (IBI). Entre les queixesrebudes, una reclamació tracta del desacordamb l’actuació municipal perquè l’Ajunta-ment li reclama la part proporcional de l’IBId’una transmissió realitzada fa més de deuanys. Una altra queixa fa referència al fet quel’afectat no entén que l’Institut Municipald’Hisenda (IMH) li reclami el pagament del’IBI quan li han embargat el pis per no poderpagar la hipoteca. També hi ha hagut queixesper no reunir tots els requisits per a la reduc-ció de l’impost per a famílies monoparentals,pel pagament del preu públic de recollida deresidus, per la manca de resolució dels recur-sos d’alçada formulats i pel cobrament ambrecàrrec de l’impost de circulació sense tenirel justificant de la notificació.

132

EXPEDIENT NÚM. 3/2011. COBRAMENT DEL PREU PÚBLIC DE RESIDUS.

L’entitat interessada va presentar un recurs contra un embargament en concepte de preupúblic de recollida de residus corresponent als anys 2006, 2007, 2008 i 2009. Aixímateix, va fonamentar el recurs manifestant que, des de l’any 2005, la societat estavadomiciliada en una adreça diferent de la notificada.

La síndica va admetre a tràmit la queixa i va demanar l’informe municipal. L’Ajunta-ment va estimar el recurs formulat i va incoar l’expedient de devolució d’ingressos inde-guts. Així mateix, aquesta institució va desestimar la queixa per considerar correctal’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda; malgrat la demora en la tramitació, el recurshavia estat estimat.

EXPEDIENT NÚM. 1007/2011. PRESUMPTA PRESCRIPCIÓ DEL DEUTE.

Una ciutadana va presentar una queixa en aquesta institució per estar en desacord amb l’ac-tuació de l’Institut Municipal d’Hisenda. Afegia que l’Institut li reclamava una part de l’IBIde l’any 2001 i al·legava que el deute havia prescrit, que la casa l’havia venut feia més dedeu anys, i demanava per què, després de tants anys, li reclamaven aquest pagament.

La síndica va admetre a tràmit la queixa i va demanar informe a l’Ajuntament per esbrinarsi el deute continuava sent exigible o havia prescrit, i per això va demanar a l’Institut queinformés de les actuacions realitzades durant aquests anys. L’expedient s’està tramitant.

La síndica va considerar ajustada a dret la intervenció de l’IMH ateses les intervencionsmunicipals realitzades (intents de notificació i les corresponents publicacions en elBOPB), actuacions dirigides de forma efectiva de la recaptació del deute tributari. Enconseqüència, la queixa es va desestimar.

VALORACIÓ

En l’informe del 2010 la síndica va manifes-tar la necessitat de millorar les relacions deconfiança amb el ciutadà i d’analitzar i estu-diar les al·legacions o recursos formulats perles persones interessades, ja que és necessarimantenir la seguretat i tranquil·litat entre elsciutadans i l’Ajuntament, i una bona mane-ra de fer-ho és responent sempre els escritsque formulen els ciutadans. L’IMH acostu-ma, en general, a revisar els expedients quela síndica demana, i quan comprova que lapersona afectada té raó, rectifica. Aquest

tipus de contestacions i actuacions són les quela síndica espera d’una bona Administració.

Un aspecte a considerar és la dificultat addi-cional en què es troben les persones que nopoden pagar les seves obligacions tributàries.Poden demanar un ajornament o fracciona-ment a l’IMH, però això no comporta l’e-xempció dels interessos de demora. Ensituacions puntuals o temporals, el fracciona-ment del deute és una solució, però no ho ésen el cas de situacions consolidades i extremes,

133

llevat de l’excepcionalitat de l’abonament delsinteressos per a casos extrems o greus.

Un greuge contra el qual clamaven moltsprofessionals autònoms que treballen al seudomicili era el del pagament del preu públicde recollida de residus sòlids. A la sevareivindicació havia donat suport la síndica, ifinalment la Comissió de Govern, el 14 dedesembre de 2011, en aprovar la regulaciódels preus públics municipals, seguint larecomanació de la síndica, va acordar que elstitulars d’activitats professionals classificatscom a productors mínims –amb una superfí-cie igual o inferior a 25 m2– que desenvolu-

pin llur activitat professional en el seu domi-cili d’empadronament a títol individual isense personal dependent gaudiran d’unareducció del preu públic del 100 % de la tari-fa corresponent.

La síndica va recomanar que no es cobrés la recollida de residussòlids als autònoms que treballen a casa seva, i l’Ajuntament hoaplicarà en superfícies iguals oinferiors a 25 m2

134

3.4. La funció pública i el treball a l’Adminstració

Els principis generals aplicables al treball al’Ajuntament de Barcelona i a totes les admi-nistracions públiques d’Espanya es troben enl’Estatut bàsic de l’empleat públic promul-gat per la Llei estatal 7/2007. Aquests prin-cipis es desprenen del mandat constitucional(art. 105 CE), que estableix també que és lallei qui regula l’accés a la funció pública, ques’ha de fer d’acord amb els principis del mèriti de la capacitat, que poden haver-hi peculia-ritats en l’exercici del dret a la sindicació, ique ha d’haver-hi un sistema d’incompatibi-litats i de garanties per a la imparcialitat enl’exercici de les funcions dels empleatspúblics. L’objectiu és millorar la qualitat delsserveis que el ciutadà rep de l’Administració.

El règim general de l’ocupació al sectorpúblic en el nostre país és el funcionarial,però és una realitat que cada cop més en elconjunt de les administracions públiques esva ampliant la contractació de personal apli-

cant la legislació laboral per a determinadestasques.

L’Administració ha de poder comptar amb elsfactors organitzatius de tota mena que per-metin satisfer el dret dels ciutadans a unabona Administració. Per això cal incorporarels professionals que la bona Administraciónecessita, estimular el seu bon complimentde funcions i responsabilitats, dotar-los del’actualització formativa i oferir-los la promo-ció professional convenient.

En la secció de funció pública, la síndi-ca ha rebut, durant l’any 2011, 33 quei-xes.Durant l’any 2011 s’han tractat 31 queixesrelatives a la gestió municipal en matèria derecursos humans. Gran part de les queixeshan estat motivades per la manca de transpa-rència i per diverses incidències produïdes en

135


EXPEDIENTS NÚM. 223 /2011 I D’ALTRES D’ACUMULATS.

Diverses persones van presentar una queixa en aquesta Sindicatura per manifestar el seudesacord amb alguns aspectes relacionats amb el procés de selecció per proveir 30 pla-ces de bombers. Denunciaven que s’havien produït diverses irregularitats que desvirtua-ven els resultats de les proves. Feien especial referència a la realització d’un exercicipsicotècnic que ja s’havia utilitzat en altres processos selectius i que molts aspirantstenien perquè les acadèmies de preparació els els havien proporcionat. També relatavenun error que es va produir en el termini concedit a un grup d’aspirants que ocupavenuna de les aules, quan se’ls van concedir 30 minuts per realitzar la prova, quan a la restad’aules se’ls van concedir 20 minuts. Es va ampliar el termini a la resta d’aules, però ladecisió va arribar una vegada havia finalitzat l’exercici, cosa que els va obligar a reem-prendre’l amb el consegüent desavantatge respecte dels altres companys. Finalment mani-festaven que no quedava prou garantida la seguretat ni la confidencialitat de les proves,ja que era obligatori la utilització de llapis i, a més, havien d’escriure en el full d’exa-men el seu nom i el número del document nacional d’identitat, en lloc de facilitar-losun codi de barres o un altre sistema que permetés l’anonimat davant el tribunal quali-ficador.

la realització de proves en el marc dels pro-cessos de selecció de personal. El contextlaboral actual, amb un elevat índex d’atur,comporta un major nombre d’aspirants a lesproves selectives i exigeix un major rigor pergarantir que aquestes es duen a terme garan-tint la igualtat, el mèrit i les capacitats delsconcursants.

La síndica ha rebut 33 queixes en l’àmbit de la funció pública, de les quals una bona part han estat motivades per la manca de transparència en els processos de selecció de personal

Altres temàtiques plantejades pels ciutadanshan estat: la manca de transparència en la ges-tió de les borses de treball; la discrecionalitaten l’atorgament de crèdit horari a represen-

tants sindicals; l’incompliment de l’obligaciód’adaptar els llocs de treball als treballadorsque pateixen malalties; la disconformitat ambla denegació per perllongar la vida laboral mésenllà de la jubilació forçosa, o l’acomiadamentd’un funcionari interí mentre es trobava debaixa mèdica.

La Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat dedica l’article 34 al prin-cipi de transparència i disposa l’obligació detransparència, publicitat, imparcialitat i no-discriminació de l’acció dels poders munici-pals aplicada a la selecció de funcionaris,empleats i treballadors municipals en el marcdels principis de mèrit i competència.

En consonància amb aquesta declaració, laCarta Municipal de Barcelona estableix queel personal al servei de l’Ajuntament de Bar-celona se selecciona i s’ordena en aplicaciódels principis constitucionals d’igualtat,mèrit i capacitat, i actua amb imparcialitaten el desenvolupament de les seves funcions.

136

L’Ajuntament va informar que la prova actitudinal escollida era la primera vegada ques’utilitzava en un procés selectiu de bombers; pel que fa a l’inexplicable error de conce-dir 10 minuts més, el tribunal qualificador s’havia reunit in situ i havia decidit donarla instrucció a la resta de responsables d’aula que s’ampliés la durada 10 minuts més.Amb aquesta mesura entenien que havien restituït les mateixes condicions per a tots elsaspirants. En relació amb la correcció de les proves, consideraven que la utilització dellapis facilitava a l’opositor l’esmena d’errors alhora que aconseguia més qualitat en lacorrecció que es duia a terme amb una lectora òptica. Aquesta correcció automàtica eraduta a terme per una entitat col·laboradora externa. En uns altres tipus de proves, en lesquals els membres del tribunal intervenien directament en la correcció, es preservava l’a-nonimat de les persones opositores mitjançant l’atorgament a cadascuna d’elles d’unnúmero identificador. La correspondència entre aquest número i la persona aspirant nomésera coneguda per la secretària del tribunal responsable d’assignar la numeració. Final-ment, recordaven a aquesta Sindicatura que la manipulació del contingut d’una provad’accés a l’Administració per part d’un funcionari constitueix un dels delictes més greusen què pot incórrer un servidor públic.

La síndica va considerar que les mesures que s’havien acordat no havien estat suficientsper garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Va valorar que la prova psicotèc-nica hauria d’haver estat inèdita, ja que aquesta prova havia estat utilitzada, com a mínim,per la Generalitat en altres processos selectius i que s’hauria d’haver optat per invalidarla prova a la qual s’havia atorgat un temps erroni. També va considerar que el sistemaper permetre l’anonimat s’hauria d’haver utilitzat des del principi i més tenint en comp-te que la correcció es realitza en una empresa externa, dotada de treballadors que no sónfuncionaris, als quals, per aquest motiu, no es podria aplicar el procediment sanciona-dor. Per això, va recomanar a la Gerència de Recursos Humans que es revisessin els pro-cediments i s’analitzessin les conseqüències que haguessin pogut tenir els errors ques’havien produït, i la manca de seguretat en la correcció de les proves.

L’Ajuntament va mostrar la seva disconformitat amb la decisió de la síndica i va al·legarla inviabilitat que les proves psicotècniques siguin inèdites, i va adjuntar a la seva valo-ració una declaració de la directora de l’empresa correctora conforme l’empresa quedavasubjecta als principis de professionalitat, confidencialitat, imparcialitat, bona fe, trans-parència i compatibilitat dels seus treballadors.

EXPEDIENTS NÚM. 433 /2011 I D’ALTRES D’ACUMULATS.

La promotora de la queixa va manifestar el seu desacord amb la presumpta gestió irre-gular de la borsa de treball de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).Després de quedar qualificada amb el número 2 d’un procés selectiu pel qual únicaments’havia de cobrir una única plaça, va passar a formar part de la borsa de treball en la cate-goria de tècnic superior en educació i psicologia branca IMEB. Denunciava que s’haviacontractat una persona de la llista que ocupava un lloc molt inferior al seu, i que, des-prés de dirigir-se diverses vegades a l’Ajuntament per interessar-se per aquest assump-te, ningú no li havia donat una resposta. Recursos Humans va informar que no s’haviarealitzat cap interinatge d’aquella categoria professional en l’IMEB ateses les mesures de

137

Recursos Humans va expressar la seva discon-formitat amb la decisió de la síndica i vanal·legar, entre altres qüestions, que no s’ha-via tingut en compte en la fonamentació quees van valorar els currículums de les personesque estaven en la borsa ja que l’ordre estavaestablert respecte d’unes especialitats o bran-ques que no eren rellevants pel que feia a lesnecessitats del lloc de treball que s’havia deproveir. També va expressar que el criteri devaloració de currículums no pot ser catalogatd’“irracional i desproporcionat” atès que, jun-tament amb els principis legals de publicitati igualtat, principis que es van complir ja quees tractava de borses de treball definides d’a-cord amb aquests, operen amb el mateix rangels principis de mèrit i capacitat respecte delsllocs a proveir i no únicament respecte delsinicialment previstos en l’oferta pública.

VALORACIÓ

L’accés al treball públic és un dret reconegutper la Constitució espanyola a tots els ciuta-dans, i que ha de realitzar-se necessàriament

d’acord amb els principis jurídics d’igualtat,mèrit i capacitat que han de regir l’accés. S’ha de ser molt rigorós en el moment dedeterminar la via a seguir per prestar serveisen l’Administració pública. Els procedimentsa seguir no seran els mateixos si la plaça acobrir és de funcionari, d’interí o bé de fun-cionari eventual. En aquest darrer cas, i perla mateixa naturalesa d’aquests llocs de tre-ball, en la forma d’accés no es tenen en comp-te els principis jurídics que s’exigeixen per al’accés a l’ocupació pública. Ara bé, l’ocupa-ció d’una plaça d’interinatge estructuralrequereix una subjecció total i absoluta a lesnormes i, d’acord amb la legislació d’aplica-ció, s’ha de determinar un procediment àgilque ha de respectar, en tots els casos, els prin-cipis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.Per a l’Ajuntament de Barcelona, aquest pro-cediment està establert en l’Acord de condi-cions de treball, que regula les borses detreball, i determina que la classificació de lespersones es farà per mitjà de la puntuaciófinal obtinguda en el procés selectiu. Tambéespecifica que, com que una mateixa catego-ria professional pot donar resposta a funcions

contenció pressupostària. Tot i això, sí que s’havia efectuat una incorporació d’aquellaborsa per ocupar un lloc de treball que no estava adscrit a l’IMEB i que no era propi d’a-quella especialitat. La selecció es va realitzar per la rellevància de les dades curricularsen relació amb les necessitats del lloc de treball en concret, d’entre les persones que haviensuperat l’oposició sense plaça, atès que aquest criteri oferia més garanties de coneixementde l’àmbit laboral que la incorporació mitjançant un nou procés de selecció. El lloc detreball que es va cobrir era el lloc base tècnic superior 2000A, i va ser cobert per la per-sona que ocupava la posició 4 dins la borsa de tècnic superior en educació i psicologiabranca IMEB, i la plaça de destí era un interinatge estructural, adscrit al Departamentde Desenvolupament de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Perso-nal. La síndica es va pronunciar en el sentit que hi havia hagut una manca de transpa-rència per part de Recursos Humans, i del literal de la regulació normativa semblava ques’havia vulnerat el principi d’igualtat en l’accés a la funció pública, principi garantitconstitucionalment; a més, l’Acord de condicions de treball de l’Ajuntament de Barce-lona recull expressament que per cobrir places interines cal seguir rigorosament l’ordreestablert en la borsa de treball, i no es preveu la possibilitat de tenir en consideració lavaloració del currículum com a únic mèrit. A la síndica tampoc no li va semblar raona-ble que la manca de comunicació escrita amb la interessada es fonamentés en el nombrede persones que formen part de les borses.

138

diferenciades, més enllà de les especialitatsformalment reconegudes, les convocatòriespodran definir diverses àrees de coneixementque permetin ajustar els perfils professionalsdels candidats a les demandes i necessitats del’organització. Les contractacions o nomena-ments s’han de fer seguint l’ordre de la borsade treball i atenent, si escau, l’especialitat i/oàrea de coneixement.

Les contractacions o nomenamentss’han de fer seguint la borsa de treball i atenent, si és necessari,l’especialitat

Aquesta claredat normativa no sembla deixarlloc a una actuació discrecional en aquestàmbit. Si el perfil professional que interessamés a l’Ajuntament és el que té una personaque forma part d’una borsa determinada i queno està situada en la primera posició, el seuaccés a l’ocupació pública hauria de dur-se aterme a través de la realització d’un nou pro-cés selectiu o bé utilitzant altres vies queeximissin del compliment dels principis jurí-dics d’igualtat, mèrit i capacitat.

En relació amb les proves que han de regirels processos de selecció de personal, aques-ta Sindicatura valora el cost que suposen lesproves fetes a mida però aquestes, alhora queavalen que la seva finalitat no és únicamentla de servir d’eina de preselecció, ofereixenuna major garantia als aspirants, ja que a tra-vés d’elles s’assegura la valoració de les seves

aptituds, i els resultats obtinguts es podencomparar amb els resultats del conjunt d’o-positors de la convocatòria, ja que l’avalua-ció de les capacitats actitudinals es realitzacomparant els resultats obtinguts pels par-ticipants amb un grup normatiu de referèn-cia, que pot ser la població en general, o bé,si el nombre de la mostra ho permet, com ésel cas de les oposicions municipals al cos debombers, el grup normatiu de referència potser el mateix grup d’opositors. Aquest és elsistema que es va utilitzar en la realitzacióde proves de selecció al cos de bombers de laGeneralitat de Catalunya.

D’acord amb la Sentència 67/1989, del Tri-bunal Constitucional, el principi d’igualtaten l’accés a les funcions i càrrecs públics hade posar-se en connexió amb els principis demèrit i capacitat. Es dóna un ampli marge altribunal qualificador en la regulació de lesproves de selecció de funcionaris, però aques-ta llibertat està limitada per la necessitat deno crear desigualtats que siguin arbitràriesen tant que siguin alienes o incompatiblesamb els principis de mèrit i capacitat, o nos’hi refereixin. En tot cas, correspondria alstribunals determinar si s’ha creat una dife-rència de tracte irracional o arbitrària entreels opositors del referit procés selectiu.

En definitiva, la transparència ha de ser elcriteri orientador de l’activitat de les admi-nistracions públiques per garantir el com-pliment de la legalitat en la gestió delsrecursos públics i per eliminar la seva imat-ge d’opacitat i inaccessibilitat que generadesconfiança en la ciutadania.

Capítol 4.

PERSONES I SOCIETAT

4.1 Serveis socials4.2 Ciutadania, veïnatge i immigració4.3 Salut 4.4 Educació, cultura, lleure i esport

139

L’Administració de Barcelona ha de treballarper oferir a totes les persones uns serveissocials que permetin el seu lliure desenvolu-pament, especialment en el cas de limita-cions i mancances; la ciutat ha de gaudird’una sanitat de qualitat, d’un sistema edu-catiu que sigui orgull de tothom per tal degarantir la igualtat i la promoció social, i hade treballar per a aquests objectius ja que lisón imposats per llei, per la Llei de la CartaMunicipal de Barcelona.

Els poders públics han de vetllar perla plena integració social, econòmicai laboral dels més necessitats

Els objectius de la Carta Municipal de Bar-celona es van establir l’any 1998, però pel fetde referir-se a la capital de Catalunya s’han

de complementar amb els establerts en l’Es-tatut d’autonomia del 2006, dels quals convérecordar, en el seu cinquè aniversari, que elGovern de la ciutat, com a poder públic queés, té uns principis rectors que li marquen elcamí, els objectius i les obligacions, i que espoden sintetitzar en:

Els poders públics han de tenir com a objec-tiu la millora de la qualitat de vida de totesles persones.

Els poders públics han de vetllar per la plenaintegració social, econòmica i laboral de lespersones i dels col·lectius més necessitats deprotecció, especialment dels que es troben ensituació de pobresa i de risc d’exclusió social.

En relació amb les matèries de quètracta aquest capítol, la síndica harebut 223 queixes.

140

Hi ha en l’Estatut de Catalunya uns mandatsimperatius als poders públics en l’àmbit delsserveis socials que són d’especial importànciaper a l’Ajuntament de Barcelona perquè, ambla seva Carta Municipal, la corporació vaassumir una especial responsabilitat en totsels àmbits dels serveis socials, d’una maneradirecta en uns casos i d’una manera compar-tida, mitjançant una acció consorciada ambl’Administració de la Generalitat, en d’altres.

Aquests drets tenen com a expressió marcestatutària la garantia a totes les personesd’accedir en condicions d’igualtat a les pres-

tacions de la xarxa de serveis socials de res-ponsabilitat pública, de rebre informaciósobre aquestes prestacions i de poder donarel seu consentiment per a qualsevol actuacióque els afecti personalment, en els termes queestableixen les lleis.

El sistema de serveis socialsredissenyat el 2007 ha entrat encrisi perquè s’ha d’atendre una novai deprimida realitat socioeconòmica

4.1 Serveis socials

A. Atenció social bàsicaB. Atenció social a la infància i la família C. Promoció de l’autonomia i atenció a la dependència D. Persones sense llarE. Persones que exerceixen la prostitució

141

La concreció d’aquests drets la trobem en la Lleide serveis socials aprovada pel Parlament l’any2007 i en les successives carteres de serveis.

En iniciar-se el segon mandat de la Sindica-tura de Greuges, ens trobem que el nou sis-tema de serveis socials redissenyat l’any 2007per donar compliment a les garanties de l’Es-tatut entra en crisi perquè ha d’atendre unanova realitat socioeconòmica deprimida ambla qual no es comptava quatre anys abans,però ni la Llei ni l’Estatut han canviat elsobjectius o les responsabilitats, i en tots elscasos la síndica de greuges té la missió de vet-llar per tal que els drets recollits en l’Estatutsiguin garantits mitjançant la dotació i elmanteniment dels recursos adients, i per talque l’Administració es guiï pels principis rec-tors estatutaris de l’acció social pública, quesón indeclinables:

• Els poders públics han de vetllar per laplena integració social, econòmica i labo-ral de les persones i dels col·lectius mésnecessitats de protecció, especialment delsque es troben en situació de pobresa i derisc d’exclusió social.

• Els poders públics han de vetllar per la dig-nitat, la seguretat i la protecció integral deles persones, especialment de les més vul-nerables.

• Els poders públics han de promoure polí-tiques preventives i comunitàries i han degarantir la qualitat del servei i la gratuïtatdels serveis socials que les lleis determinencom a bàsics.

En la secció de serveis socials, la síndicaha rebut, durant l’any 2011, 103 queixes.

A. Atenció social bàsica Diferents lleis avalen el dret de totes les per-sones a rebre els serveis socials d’acord ambles seves necessitats. A banda del marc cons-titucional i dels drets fonamentals, dels quals

ja hem parlat a bastament, les dues lleis bàsi-ques són:

• La Llei 39/2006, de 14 de desembre, depromoció de l’autonomia personal i aten-ció a les persones en situació de dependèn-cia, que estableix en el seu articulat laregulació de les condicions bàsiques quegaranteixin la igualtat en l’exercici del dretsubjectiu de ciutadania a la promoció del’autonomia personal i l’atenció a les per-sones en situació de dependència.

• La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveissocials, que estableix que la finalitat delsserveis socials és assegurar el dret de lespersones a viure dignament mitjançant lacobertura de llurs necessitats bàsiques i ques’adreça especialment a prevenir situacionsde risc; també estableix que és objecte d’a-questa llei aconseguir que els serveis socialses prestin amb els requisits i els estàndardsde qualitat òptims necessaris per garantirla dignitat i la qualitat de vida de les per-sones i determina la competència munici-pal en les funciones pròpies dels serveissocials bàsics.

Però no podem oblidar que l’atenció socialprimària ha rebut un encàrrec de màximaimportància amb la Llei dels drets i oportu-nitats en la infància i l’adolescència (Llei14/2010, de 27 de maig), que assigna alsequips bàsics la funció preventiva i d’atenciósocial a la infància en risc, conjuntament ambles seves famílies.

Algunes de les queixes rebudes han estattractades com a assessoraments personalitzatsa usuaris o familiars que havien demanat laintervenció de la Sindicatura; aquests hanestat orientats sobre els seus drets i han estatderivats al seu centre de serveis socials (CSS).Algunes d’aquestes queixes posaven de mani-fest la sospita de maltractaments familiars aalguna persona gran o el desacord global ambl’atenció social en curs i les prestacions socialsrebudes.

142

Cada cop hi ha més persones quedemanen una atenció social bàsica, ila síndica considera que cal accelerarels tràmits per millorar el servei

Altres queixes mostraven el seu desacord ambels imports de les pensions o amb les institu-cions tutelars, temes en els quals la síndicano té competència directa, i per tant han estattractades com a assessoraments o no s’hanadmès a tràmit.

La resta de les queixes ha estat objecte deresolució escrita a partir de les informacionsdocumentades aportades pels interessats ofacilitades pels tècnics municipals. Pel que faa les queixes en què hi havia controvèrsia ouna informació externa insuficient, s’hanestudiat a partir de la resposta dels regidorsa la petició de la síndica per emetre la deci-sió. Així mateix, quan ha estat necessari, lasíndica ha fet una recomanació sobre el cas.

El primer bloc de queixes correspon a l’aten-ció social en els centres de serveis socials. Serianecessari fer una valoració exhaustiva dels èxitsaconseguits i dels que encara estan pendentssobre la posada en marxa del nou model d’a-tenció social, que feia una aposta per repensari millorar l’acció social territorial des de l’A-juntament de Barcelona, a partir d’uns objec-

tius de millora en els àmbits del model i elsprocessos d’atenció, de l’organització i la ges-tió i dels recursos humans. Si bé és cert quealguns canvis han donat una nova imatge alsserveis socials municipals, els ciutadans hanseguit detectant sentiments similars als d’anysanteriors pel que fa a l’atenció social rebuda.Les queixes posen de manifest que han notatque l’atenció social no és la mateixa que fa unsanys, que hi ha més gent que sol·licita atenciósocial i que les ajudes i els recursos són elsmateixos. Fets que porten al manteniment deles llistes d’espera per ser atesos i a la dismi-nució de la intensitat de l’atenció i de la dis-ponibilitat de recursos. Per anar millorantl’atenció social en els centres de serveis socials,s’hauria de poder arribar a l’objectiu de donarhores d’entrevista ordinària en el termini d’unasetmana com a màxim i una resposta a lademanda de l’usuari en un termini màxim dequinze dies.

Altres ciutadans es queixen de la manca d’e-quitat entre espanyols i estrangers, la qualcosa és fruit de la proliferació de rumors defavoritisme sense fonament, i consideren quehi ha discrecionalitat en l’adjudicació dedeterminats ajuts. Cada vegada es veu mésnecessària, i ja és urgent, la utilització d’ei-nes administratives, reglaments, barems iprotocols públics que garanteixin al ciutadàla màxima transparència en el procedimentadministratiu comú i l’equitat en l’assigna-ció dels recursos públics.


EXPEDIENT NÚM. 172/2011. DISCONFORMITAT AMB L’ATENCIÓ SOCIAL REBUDA.

La interessada va plantejar en la queixa que l’atenció social que estava rebent no era ade-quada a les necessitats bàsiques de la seva família i feia esment de la situació de vulne-rabilitat social en què es trobava la seva família. La senyora estava separada del seu marit,pare dels seus quatre fills menors. Des de feia sis mesos, vivia a casa d’una cosina casadai mare de tres fills, de forma molt precària. Ella seguia un tractament antidepressiu i peraquest motiu no es podia guanyar la vida amb la venda ambulant com feia anteriorment.El seu exmarit no li podia passar cap pensió per als fills perquè es trobava a l’atur. Feia

143

Un segon bloc de queixes és el relatiu a larenda mínima d’inserció (RMI). En algunesd’aquestes queixes, els ciutadans mostravenel seu malestar per la manca de cobrament del’RMI des de la situació de crisi creada a l’es-tiu pel canvi imprevist en la modalitat depagament. Aquestes persones havien deixatde rebre el suport econòmic o les prestacionssocials suficients per poder sobreviure elsmesos durant els quals no estaven percebentcap ingrés i, a més, no tenien el suport fami-liar necessari. Després de contactar amb elsseus professionals de referència i comprovarque la seva RMI estava aprovada i noméspendent de cobrament, es van derivar a la ins-titució del Síndic de Greuges de Catalunya,que és qui té la competència en el tema, i esva comunicar a les treballadores socials lapossibilitat d’enviar un missatge de correuelectrònic a l’Institut Català d’Assistència iServeis Socials (ICASS) en què es posés demanifest la urgència de la resolució del paga-ment previst, segons se’ns va comunicar desde l’ICASS. En algun cas, per suplir la faltade pagament de la Generalitat, l’Ajuntamentva fer algun ajut econòmic puntual, però end’altres no, la qual cosa posa de manifest l’al-ta precarietat en què estaven vivint les famí-lies afectades.

Sembla que l’Ajuntament ha estat fentdurant l’any 2011 un esforç econòmic impor-tant per combatre les situacions de gran pre-

carietat econòmica que continuen envoltantles famílies de la ciutat per l’atur o pels can-vis imprevistos de la Generalitat de Catalu-nya en la prestació de la renda mínimad’inserció (RMI), però, malgrat això, les quei-xes continuen evidenciant mancances impor-tants en les polítiques socials de la ciutat.

El Govern de la Generalitatincompleix l’Estatut en desmuntarles prestacions de l’RMI quedonaven resposta a les personesexcloses del mercat laboral

Aquí hem de deixar constància que el Governestà incomplint obertament l’Estatut d’auto-nomia ja que ha desmuntat en part les pres-tacions de l’RMI que donaven resposta alreconeixement de dret subjectiu continguten l’article 25, en tractar dels drets en l’àm-bit laboral, quan diu que “les persones exclo-ses del mercat de treball perquè no han pogutaccedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposende mitjans de subsistència propis tenen dreta percebre prestacions i recursos no contribu-tius de caràcter pal·liatiu, en els termes queestableixen les lleis”, i el cert és que la Lleide l’RMI ha estat desballestada en la part quefeia referència a aquest mandat perquè no s’ha

sis mesos, havia estat desallotjada d’un pis que ocupava de forma il·legal i, segons mani-festava, tenia presentada la sol·licitud per a un habitatge de lloguer social al Consorci del’Habitatge. També havia sol·licitat la renda mínima d’inserció (RMI), la qual li haviaestat denegada. Des del centre de serveis socials que feia el seguiment social de la famí-lia, es va indicar a la interessada que podia presentar un recurs. La síndica va estimar enpart la queixa perquè, si bé hi havia evidència de la intervenció professional, caldria com-plementar l’atenció social actual amb l’oferiment d’altres recursos materials i de serveis,atès que les prestacions garantides són d’obligat compliment. Es va recomanar al centrede serveis socials que prestés una atenció més global a la família que inclogués una inter-venció socioeducativa en benefici dels fills menors de la interessada, i a l’Institut Muni-cipal de Serveis Socials que vetllés pel manteniment i l’increment dels recursos socialsbàsics per a la població més necessitada i pel seu repartiment equitatiu.

144

respectat el nucli del dret a prestacions alter-natives a la renda de treball, en la modifica-ció de la Llei reguladora de la renda mínima,que actualment diu expressament: “4.2 Noes tindrà accés a la prestació econòmica de larenda mínima d’inserció en els casos següents:(.....) h) Les persones que només presentin unaproblemàtica laboral derivada de la manca opèrdua de feina, que no acreditin una dificul-tat social o d’inserció laboral afegides i, pertant, que no requereixin cap tipus d’interven-ció social i continuada.” Aquest atemptatdirecte i flagrant contra els drets socials del’Estatut, així com la insuficient reacció polí-tica i social, fan témer noves erosions en lesprestacions de serveis socials.

Una de les queixes estudiades (expedientnúm. 706 /2011) ha estat la que va presentarun grup de treballadors socials municipals ala síndica. Els professionals, tots ells benconeixedors de la problemàtica de l’RMI, vanmostrar la seva preocupació pels problemesque generarà la introducció del nou Decret del’RMI i pel fet que no se’ls hagi consultat niinformat dels canvis. Van assegurar que mol-tes persones depenien de la prestació per men-jar o pagar les medicines, i temen que alguness’hagin quedat sense sostre pel fet de no poderpagar l’habitació rellogada on vivien.

Els treballadors municipals afirmen que lesretallades repercutiran en la resta d’usuarisde l’atenció social bàsica de Barcelona perquèaugmentarà la demanda de moltes altresprestacions socials i neguen que hi hagi unfrau tan gran com el que ha suggerit la Gene-ralitat. En alguns centres barcelonins on estramita l’RMI es va haver de posar, a l’estiu,un servei de vigilància per evitar incidents.

Aquests professionals afegien que no s’inver-teix en polítiques formatives i que, per tant,el PIRMI no funciona com a programa d’in-serció laboral; aquesta seria una de les causesde cronificació de les situacions de moltsbeneficiaris com a perceptors passius.

La síndica, després d’estudiar la queixa, la vaestimar, ja que el canvi en el sistema de paga-ment de l’RMI, el mes d’agost, va posar encrisi no només moltes famílies perceptoressinó també el sistema de protecció social del’Ajuntament de Barcelona. Aleshores, vadecidir obrir una actuació d’ofici per investi-gar les conseqüències que tindran els canvisnormatius de l’RMI i les necessitats que se’nderivin, per tal d’assegurar uns serveis socialsde qualitat i la cobertura de les necessitatsbàsiques de tota la població de Barcelona.

La síndica ha conclòs que les retallades en l’RMI faran augmentar les sol·licituds d’altresprestacions socials, especialment d’atenció bàsica

Així mateix, una altra queixa (expedientnúm. 542/2011) mostrava el seu desacordamb el Projecte de llei de mesures fiscals quemodifica la prestació de l’RMI i la preocupa-ció per les seves conseqüències. Amb la quei-xa s’aportava documentació pública delParlament i s’afirmava que el tràmit parla-mentari en curs era molt curt, i per aixòdemanava una intervenció urgent de la síndi-ca. Li vam fer saber que la competència sobreaquesta qüestió correspon a la institució delSíndic de Greuges de Catalunya, i que, pertant, amb la seva conformitat, li remetríemla seva queixa. El síndic va informar l’interes-sat i la síndica de les seves actuacions amb elsdepartaments d’Empresa i Ocupació i de Ben-estar Social i Família per tal de minimitzarels efectes dels canvis proposats; també vainsistir en la necessitat de preservar l’exerci-ci dels drets reconeguts a les persones bene-ficiàries de la renda mínima d’inserció.

Des que es va tenir coneixement de la pro-posta de la nova regulació de l’RMI, aquestaSindicatura va iniciar un seguit d’accions:

145

a) Carta als grups municipals el 9 de juny de2011. Quan encara s’estava debatent lamodificació de la regulació de l’RMI alParlament de Catalunya, la síndica vaenviar una carta als presidents dels dife-rents grups municipals, en la qual ja adver-tia que els canvis proposats pel Governcatalà “repercutirien directament sobre elsserveis socials municipals” de Barcelona,que hauran d’atendre més persones.

b) Nota de premsa del 24 d’agost de 2011, enla qual la síndica alerta de l’efecte devasta-dor que les retallades en la renda mínimad’inserció (RMI) poden tenir entre la pobla-ció més vulnerable, fins al punt de col·lap-sar els serveis socials de la capital catalana.Segons l’Anuari estadístic de l’Ajuntamentde Barcelona, en els darrers cinc anys lademanda per cobrar l’RMI ha crescut a laciutat un 36,3 %, fins als 7.675 usuarisl’any 2010. La síndica no accepta que unaprestació com l’RMI pugui deixar de ser undret subjectiu, com fins ara, i passi a depen-dre de la disponibilitat pressupostària, quancada cop hi ha més sol·licitants per l’efectede la crisi, ja que es tracta de persones enrisc d’exclusió que depenen totalment d’a-quest ingrés per cobrir les seves necessitatsbàsiques. La síndica recordava, en la nota depremsa, que els serveis socials estan desbor-dats i que, des del 2006, l’assistència bàsi-ca ha crescut a Barcelona un 44,4 %. L’any2010, l’Ajuntament va atendre 61.300 per-sones i la llista d’espera ja acumula unendarreriment significatiu. La Llei de mesu-res fiscals i financeres, aprovada pel Parla-ment de Catalunya el passat 27 de juliol,preveu l’enduriment de les condicions perpoder accedir a l’RMI. La prestació deixa deser un dret subjectiu perfecte i passa adependre dels pressupostos que s’assignin.

A més, en un futur, les persones que vul guinaccedir a l’RMI hauran de portar dos anysempadronades –en lloc d’un com fins ara–,els ingressos a computar correspondran al

darrer any i no als últims quatre mesos, i eslimitarà el pagament a seixanta mesos.

A banda del perjudicis peremptoris quees van generar d’immediat en moltes per-sones beneficiàries amb la maniobra irres-ponsable de l’Administració de laGeneralitat, des d’aquesta Sindicatura esva considerar que el canvi de model com-portarà una pèrdua de la cohesió social isignificarà el pas d’un sistema preventiucap a un altre de benèfic.

El canvi de model en l’RMI comportarà una pèrdua de la cohesió social i significarà el pascap a un sistema benèfic

c) La situació d’injustícia creada arran delcanvi de criteri en el pagament de l’RMI,la paralització de molts expedients des delmes de maig de 2011, la posada en marxadel nou Decret 384/2011 de la Generalitatde Catalunya, regulador de la prestació, aixícom la insuficient resposta a moltes situa-cions d’extrema pobresa, van impulsar l’o-bertura d’una actuació d’ofici (expedientnúm. 770/2011) per conèixer, analitzar ivalorar les repercussions de l’esmentatDecret en l’atenció bàsica dels serveissocials municipals, i poder garantir quetotes les persones que necessitin assistènciasocial bàsica puguin tenir-hi accés, “sensecap discriminació ni dilació”, tal com figu-ra en l’article 26 de la Carta de Ciutadania.

En la gestió d’aquest expedient, es va sol·lici-tar a l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat iEsports que informés de la situació dels expe-dients de l’RMI de les persones i famílies deBarcelona, de la previsió de l’afectació dels can-vis a aquestes famílies, de les directrius apli-cades per tal de fer el seguiment individualdels expedients, de la previsió dels canvis o la

146

manca de cobrament de la prestació, de l’esti-mació de noves altes d’expedient l’any 2012,de la previsió dels recursos addicionals quenecessitaran els serveis socials per atendre lesnecessitats de les persones sense dret a l’RMIi de la previsió pressupostària per atendre lesprestacions socials bàsiques i garantides per laCartera de serveis socials.

A finals d’any va arribar la resposta de laQuarta Tinència d’Alcaldia de Qualitat deVida, Igualtat i Esports a la petició de la sín-dica. S’informa que el nombre d’expedientsa la ciutat de Barcelona, al setembre de2011, és de 3.902, els quals beneficien 7.869persones, de les quals 2.532 són menors d’e-dat, i que en conjunt suposen una quantiaeconòmica de 5.791.958, 66 euros.

Respecte a la situació de l’estat de la trami-tació dels expedients nous, s’informa que, endata de 12 de desembre, hi havia 841 expe-dients pendents de ser valorats, i que 311,que ja estaven valorats amb la proposta deresolució feta (d’aprovació, represa, modifi-cació d’import o anul·lació), estaven pendentsde passar al Departament de Nòmines.

Respecte a l’afectació del nou Decret384/2011, i en relació amb els usuaris atesospels centres de serveis socials, es comenta queaquesta està bàsicament vinculada a l’importde la prestació econòmica que estableix l’ar-ticle 16 del Decret. De moment, pel que faals expedients de durada superior a les sei-xanta mensualitats, no hi ha cap previsió desuspensió fins que l’òrgan tècnic de l’RMIdemani una valoració de la idoneïtat d’aques-tes persones de continuar en el programa.

En els centres de serveis socials municipalss’estan avaluant d’una manera progressivatots els expedients per tal de fer un segui-ment del pla de treball establert amb elsusuaris i poder notificar-los la proposta decontinuïtat, o bé els canvis pertinents a l’Ad-ministració de la Generalitat.

Així doncs, la previsió, tant del nombre depersones que deixaran de percebre l’RMIl’any 2012, com de les possibles noves altes,vindrà condicionada, a més de pel condicio-nament normatiu, per la valoració profes-sional de la necessitat i compliment del plade treball establert i de la situació de neces-sitat social de les persones ateses pels ser-veis socials. Per tant, l’Ajuntament diu notenir encara informació del nombre d’usua-ris que deixaran de percebre l’RMI l’any2012, ni dels que veuran reduït l’import dela prestació o dels que podran accedir a lapròrroga després de les seixanta mensuali-tats, i com a conseqüència de la repercussióeconòmica derivada en els serveis socialsmunicipals. L’Ajuntament diu que potatendre les necessitats d’ajuts bàsics d’ur-gència, com ja ha fet durant el segon semes-tre de l’any 2011, però afirma que elsserveis socials municipals no poden, nicompetencialment ni econòmicament, sub-stituir la prestació de protecció social, perla qual cosa no es plantegen recursos addi-cionals per a aquest concepte. De totamanera, l’informe acaba dient que sí que esplantegen un increment dels recursos perl’actual conjuntura de crisi econòmica.

La nova regulació hauria d’incloure una millora del seuobjectiu principal, que és la inserció laboral

Aquesta Sindicatura considera que, mésenllà del necessari seguiment dels benefi-ciaris de l’RMI per evitar qualsevol frau, ésimprescindible que la nova regulació com-porti una millora del seu objectiu princi-pal, la inserció laboral, i la previsió del’establiment d’una prestació econòmica pera aquelles persones que, estant en edat detreballar, no poden fer-ho per diferents

147


EXPEDIENT NÚM. 891/2011. SUSPENSIÓ DEL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA(SAD).

La promotora de la queixa mostrava la seva disconformitat amb el Centre de Serveis Socials(CSS) Fort Pienc per la manca de resposta motivada a la supressió dels serveis de treballa-dora familiar i d’auxiliar de neteja, vigents des dels anys 2004 i 2008 respectivament. Lamare de la interessada necessitava atenció totes les hores del dia perquè tenia un grau 3,nivell 2, de la LAPAD. Actualment, segons la LAPAD, sembla que li corresponen 30 horesde la prestació social d’ajuda a domicili, per la qual cosa, des de serveis socials se li va comu-nicar que deixaria de percebre les 16 hores (10 de treballadora familiar i 6 d’auxiliar deneteja) addicionals que tenia adjudicades. La interessada plantejava que la reducció d’ho-res li dificultava molt l’atenció a la seva mare, ja que viu lluny del domicili de la seva mare.

La supervisió d’aquesta queixa encara no s’ha enllestit perquè s’ha demanat informació sobrela normativa municipal d’accés als serveis d’atenció domiciliària, més enllà del que estableixla Llei estatal –LAPAD– que no era d’aplicació quan es va iniciar la prestació del servei.

motius i tampoc no poden cobrar cap menade pensió no contributiva, com estableiximperativament l’Estatut de Catalunya.

I mentre aquesta prestació estatutària no esrecuperi, caldrà que l’Ajuntament compti enels seus pressupostos amb recursos suficientsper atendre la demanda d’ajuts d’urgència iprestacions garantides per la Llei de serveissocials que són de responsabilitat municipal;així doncs, de cara al pressupost del 2012, caltenir alternatives previstes. Tal com diu l’in-forme, cal considerar l’ampliació econòmicad’altres partides que es poden veure afectadesper la disminució de l’RMI, com les partidesd’ajuts econòmics, d’atenció domiciliària, demenjadors, d’allotjament temporal, debeques escolars o extraescolars, entre d’altres.

Un tercer bloc de queixes inclou les vincu-lades a les prestacions de serveis:

a) Serveis d’atenció domiciliària (SAD)Dues tipologies de queixes mereixen unaatenció especial, una referida al SAD assis-tencial i l’altra al SAD socioeducatiu. D’unabanda, l’entrada de les prestacions socials através de la Llei de la promoció de l’auto-nomia i atenció a la dependència (LAPAD)ha comportat uns canvis en el gaudi del ser-vei d’atenció domiciliària (SAD) per a aque-lles persones que tenien el SAD municipalabans de la LAPAD. D’altra banda, hi ha lasegona tipologia vinculada a la prevencióde l’atenció biopsicosocial i educativa a lainfància, és a dir, el SAD socioeducatiu,que, segons fonts municipals, és un serveiprioritari i que, sobretot quan hi ha factorsde risc, es presta en la seva totalitat, peròdel qual no coneixem la seva dimensió qua-litativa ni quantitativa malgrat ser consi-derada per llei una prestació de dretsubjectiu i garantida.

148

b) Els recursos d’alimentació

Algunes queixes han posat de manifest la sevadisconformitat en la gestió de les prestacionssocials vinculades al recurs social bàsic d’ali-mentació. Els “Àpats a domicili” i els “Àpatsen companyia” són dos recursos molt valuososper a la gent gran o per a les persones depen-dents que els necessiten. Les queixes vincula-

des a aquests serveis han tingut a veure amb elcanvi de recurs proposat per la treballadorasocial pel cost econòmic que “Àpats en compa-nyia” té en relació amb “Àpats a domicili”, queés gratuït . També han tingut a veure amb elretard en l’adjudicació del mateix servei, ambles llistes d’espera en algun moment i amb elpreu de l’àpat en el cas del servei d’“Àpats encompanyia” aprovat per l’Ajuntament.

Altres queixes han qüestionat el repartimentequitatiu dels ajuts d’alimentació entre lesfamílies usuàries dels serveis socials munici-pals. Avui en dia el tema de l’alimentacióplanteja un greu problema per a moltes famí-lies que no tenen els recursos suficients peralimentar adequadament els seus membres.L’actuació des de serveis socials encara és moltassistencial i precària, per la qual cosa incom-pleix la llei que garanteix les prestacions, jaque es recorre a l’establiment d’acords ambentitats socials del barri o parròquies perderivar-hi les famílies més necessitades.Aquesta Sindicatura considera que és neces-sari enfortir cada vegada més els sistemes decoordinació entre el servei públic i el privatestablint criteris homogenis per a l’accés alsrecursos socials bàsics, com l’alimentació, jaque és una necessitat detectada, i a més aixòajudaria a silenciar rumors i malentesosvigents entre la població. La discrecionalitatprofessional en l’adjudicació de certs recur-sos socials bàsics hauria de donar pas a l’esta-bliment d’uns protocols objectius i públics

per evitar la sensació d’arbitrarietat quesovint expressen alguns ciutadans, usuarisdels serveis socials.

Algunes queixes posen de manifest situacions de possibles maltractaments a gent gran, en ocasions provocades per la ineficàciad’uns serveis administratius

Finalment, un quart i darrer bloc de queixesrelatives a continguts tractats en altres apar-tats d’aquest informe posa de manifest quepot haver-hi situacions de possibles maltrac-taments a la gent gran. Malgrat que aques-tes situacions de maltractament no han estatdenunciades obertament per ningú davant laSindicatura, sovint es té la impressió que hiha un patiment real de la gent gran sensesuport familiar que es troba en dificultats ique no sap com pot ser ajudada ni per qui. El


EXPEDIENT NÚM. 161/2011. COST DEL SERVEI “ÀPATS EN COMPANYIA”

Aquesta queixa posava de manifest la dificultat d’assumir el preu del servei d’“Àpats encompanyia”. La síndica va estimar en part la queixa perquè, si bé l’actuació del serveimunicipal era correcta ja que estava aplicant els preus públics vigents, la situació perso-nal de la ciutadana requeria una revisió de la decisió presa, i, per tant, es va recomanara l’Institut Municipal de Serveis Socials que vetllés per tal que els ciutadans de Barcelo-na tinguessin les prestacions bàsiques que garanteix l’actual legislació.

149

maltractament no l’ocasiona necessàriamentuna altra persona, sinó la ineficàcia d’uns ser-veis administratius. Sovint es detecten situa-cions que han passat desapercebudes i queafloren per altres motius, com passa amb per-sones que tenen la síndrome de Diògenes, perexemple, i a les quals no s’està atenent d’unamanera eficaç, amb la qual cosa es perllongaindefinidament el seu problema i el dels seusveïns. Tant per a la prevenció com per a ladetecció d’un tipus o un altre de maltracta-

ment, caldria pensar en la necessitat d’unadetecció i un seguiment més proactius de lagent gran necessitada de suport personal, lamajoria usuària d’un centre de serveis socials,a la qual normalment es coneix per haver-litramitat alguna prestació social.

En una queixa a Transports Metropolitans deBarcelona (TMB) es posa de manifest la vul-nerabilitat de la gent gran i el sentiment d’in-defensió ocasionat en una situació concreta.


EXPEDIENT NÚM. 847/2011. DISCONFORMITAT AMB EL TRACTE REBUT PER PART D’UNCONDUCTOR D’AUTOBÚS DE TMB (TRANSPORTS MUNICIPALS DE BARCELONA).

La promotora de la queixa va exposar els fets que van viure els seus pares en un autobúsde la línia 45 l’11 d’octubre de 2011. A partir de queixar-se al conductor per la distàn-cia de l’autobús a la vorera a la parada on van accedir a l’autobús, es va iniciar un se guitd’insults i comentaris pejoratius fets pel conductor de l’autobús referents a l’edat delsciutadans. En el moment de baixar, la posició de l’autobús en relació amb la vorera vaser pitjor que quan hi van pujar. Segons va manifestar, els seus pares, gent gran de vui-tanta-cinc anys, van ser tractats amb poc respecte i molta agressivitat pel conductor del’autobús. La interessada va presentar una reclamació a TMB per correu electrònic, queestà en tramitació. La síndica va rebre informació de TMB en la qual es deia que el con-ductor de l’autobús no assumia el contingut de la queixa i, per tant, no es podia donarper vàlida la denúncia de la ciutadana. La síndica, després d’estudiar la situació va esti-mar en part la queixa perquè, si bé no hi havia proves que permetessin comprovar laveracitat dels fets, va haver-hi un patiment important per part dels usuaris de l’autobúsque només pot ser indicatiu d’un incident poc afortunat, i va recomanar a TMB que vet-llés pe-rquè sempre es treballi amb el màxim rigor per arribar a l’esclariment real delsfets i la necessària reparació dels possibles danys causats. La resposta de TMB a la deci-sió de la síndica ha estat que, finalment, s’ha decidit sancionar el conductor de l’auto-bús, d’acord amb la normativa laboral aplicable a l’empresa en matèria disciplinària.

B. Atenció social a la infànciai la família

Aquest any s’han rebut diverses queixes rela-cionades amb l’atenció social a la infància i lafamília. Només en un cas s’ha hagut de feruna supervisió formal. La decisió de la síndi-ca en aquest cas va ser declarar correcta l’ac-

tuació de l’equip d’atenció a la infància i l’a-dolescència (EAIA) municipal corresponenten el seguiment del cas. La resta han estatassessoraments sobre: les beques dels casalsd’estiu, l’atenció a pares que han rebut reso-lucions de desemparament, les separacionsdel nucli i l’ingrés en un centre residenciald’atenció educativa (CRAE).

150

Pel que fa a l’atenció a la infància des dels ser-veis socials bàsics, en la Sindicatura no s’hanrebut queixes específiques més enllà de lestractades anteriorment, en les quals interve-nien famílies amb infants.

En una d’elles, vinculada, d’una banda, a laLlei de la dependència i, de l’altra, a l’aten-ció social bàsica, es posa de manifest la man-cança de recursos efectius per a la prevencióde situacions de risc.


EXPEDIENT NÚM. 498/2011. INSUFICIÈNCIA DE RECURSOS SOCIALS PER AINFANTS AMB DISCAPACITATS.

La promotora de la queixa és mare d’un noi de quinze anys amb patologia mental, ambun grau de discapacitat del 66 % i un grau 2, nivell 2, de dependència. El noi viu en eldomicili familiar amb la seva mare i un altre germà. Segueix l’escolarització en una esco-la especial, i segueix un tractament al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil CSMIJ;de tant en tant fa algun ingrés temporal a l’hospital de dia o a l’hospital psiquiàtric, quanes manifesta alguna crisi. Es va tramitar la LAPAD el 5 de desembre de 2008, i l’11 denovembre de 2009 es va signar l’acord PIA (programa individual d’atenció) amb unaprestació econòmica de 336,24 euros per a cuidador no professional i una prestació enservei d’atenció domiciliària quan hi hagués disponibilitat. Després d’un any i mig, desdel Centre de Serveis Socials (CSS) de Poble Sec, s’ha comunicat a la mare que el serveid’atenció domiciliària (SAD) no era viable perquè el seu fill no tenia el perfil adient. Desde la signatura del PIA i en diferents entrevistes amb la treballadora social s’han anatdonant respostes poc concretes a la mare sobre el servei, se li han anat donant allargs,però també esperances de la seva posada en marxa. La mare demana el SAD per tal depoder complementar l’atenció al seu fill i ajudar-la a resoldre situacions de la vida quo-tidiana. La resposta verbal, definitiva, obtinguda dels serveis socials, i la manca d’alter-natives previstes van promoure la queixa a la síndica. La resposta de l’Ajuntament aaquesta queixa posa de manifest la manca de recursos adients per a la prevenció i l’assis-tència a les situacions de risc i, en darrer terme, l’exclusió social. D’una banda, es mani-festa que no se li concedeix el SAD per por de la delegació de la mare de les seves funcionsparentals i, d’altra banda, es diu que no se li dóna per motius tècnics vinculats a les neces-sitats socioeducatives del noi. Una mirada a la situació del noi reflecteix un panoramatrist. Pel que fa als serveis socials bàsics, s’evidencia una manca de recursos disponiblesi una poca claredat en la resposta respecte al SAD, la qual cosa ha creat a la mare unesfalses esperances durant massa temps, esperances que després no s’han concretat en res.Sembla que no s’han fet propostes alternatives clares d’altres recursos de la LAPAD peral perfil del noi, un noi amb un grau de discapacitat del 66 % i que, segons la valoracióque li han fet, necessita l’acompanyament d’una altra persona per desplaçar-se en trans-port públic. Pel que fa a l’educació, el pelegrinatge de la seva mare a la recerca d’unaescola adequada i sostenible econòmicament per a ella ha estat llarg i sovint descoratja-dor. Finalment, pel que fa al tractament psiquiàtric, la periodicitat de les entrevistes ila manca de recursos apropiats per al seu perfil no generen gaire optimisme per a l’evo-lució de la malaltia. Es va valorar que la situació actual d’aquest noi era greu, i la dila-ció en el temps d’una proposta clara podia perjudicar encara més la seva situació personali familiar perquè, entretant, el noi va poques hores a l’escola especial, només una vega-

151

En el moment de tancar aquest informe enca-ra s’està esperant el pronunciament de l’Ajun-tament.

Moltes famílies es troben en una situació de gran vulnerabilitat,fet que dificulta la possibilitat de desenvolupament i educació dels seus fills

VALORACIÓ

En aquesta (darrera) queixa es posa de mani-fest com la manca de recursos específics per al’atenció infantil pot agreujar la situació indi-vidual i familiar dels menors. La precarietateconòmica de moltes famílies, així com l’es-cassetat de recursos d’alimentació, les insufi-cients beques de menjador, la mancad’habitatge social, la manca de recursos i ser-veis de suport a la família o els insuficients ser-veis extraescolars públics, entre d’altres, sónindicadors de la situació de gran vulnerabili-tat en què es troben moltes famílies de la ciu-tat, cosa que repercuteix negativament en lespossibilitats de desenvolupament i educaciódels seus infants.

La valoració d’aquest cas s’ha de fer sense per-dre de vista el mandat de l’Estatut de Catalu-nya als poders públics: “han de garantir laprotecció jurídica de les persones amb disca-pacitats i han de promoure’n la integraciósocial, econòmica i laboral. També han d’adop-

tar les mesures necessàries per a suplir o com-plementar el suport de llur entorn familiardirecte”. Així mateix, també diu que elsmenors tenen dret a rebre l’atenció integralnecessària per al desenvolupament de llur per-sonalitat i llur benestar en el context familiari social; i aquesta atenció correspon acombo-iar-la als serveis socials bàsics, segon està esta-blert per llei.

La síndica considera que cal dimensionar i corregir la tipologia de serveis en l’atenció domiciliàriasocioeducativa, que el 2011 va atendre 1.079 menors

Un dels recursos que sempre hem consideratimprescindibles per enfortir les competènciesparentals en l’educació dels fills ha estat l’a-tenció domiciliària socioeducativa. Ja s’hacomentat en l’anterior exemple il·lustratiuque la dificultat d’accés a aquest recurs, lainsuficient atenció psicològica al menor i l’es-cassetat de recursos escolars i extraescolarsadequats a les característiques del noi com-porten una atenció insuficient amb un riscpersonal, familiar i social important. Segonsl’Administració municipal, els serveis d’aten-ció domiciliària socioeducatius són uns ser-veis prioritaris i quan hi ha factors de risc espresten en la seva totalitat. El servei ha anatcreixent des de l’any 2008, i durant l’any2011, 680 llars i 1.079 menors van ser atesos.La formació d’aquests professionals és bàsica iens consta que, l’any 2010, 328 professionalsdel SAD van rebre una formació específica per

da al mes té sessió amb el seu psiquiatre, no fa cap activitat extraescolar i ni ell ni la sevafamília reben cap suport per part dels serveis socials municipals. La síndica va estimarla queixa perquè la situació presentada per la mare del noi evidenciava les mancances enl’atenció educativa i psicosocial per a l’atenció a determinats perfils i va recomanar a l’À-rea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports que revisés l’expedient i vetllés per la millorsolució d’aquest cas.

152

poder atendre famílies amb infants. Caldria fertambé una valoració del benefici aconseguit idels serveis no atesos per tal de dimensionar icorregir la tipologia del servei.

En la Llei dels drets i oportunitats en la infàn-cia i l’adolescència (Llei 14/2010) es dóna prio-ritat a la descentralització i la coordinació enles polítiques públiques de prevenció, promo-ció, participació i protecció de la infància i l’a-dolescència, i es reconeixen les competènciesrelatives a les intervencions socials preventi-ves dels ens locals, sens perjudici que l’abastde la seva incidència exigeixi la coordinaciód’altres administracions. Els recursos i les pres-tacions socials municipals per a la infància i lesseves famílies són totes elles intervencions pre-ventives, per la qual cosa no podem deixar d’e-xigir a l’Administració un augment de lainversió en polítiques socials familiars ambl’assignació de recursos específics per a aques-tes famílies per evitar l’augment de la pobre-sa infantil.

Ara més que mai ha de ser el moment de reno-var i impulsar en el Pla d’actuació municipalPAM que s’ha d’aprovar el 2012 un dels objec-tius del Programa municipal per a les famílies2006-2010 de detectar i intervenir en situa-cions familiars de pobresa intensa, desarrela-ment i exclusió severa, impulsant tots elsprogrames i serveis que es tenien previstos enel Programa municipal esmentat.

C. Promoció de l’autonomia iatenció a la dependència

En aquest apartat s’inclouen les queixes vin-culades als problemes que la tramitació de laLlei 39/2006, de promoció de l’autonomia iatenció a la dependència (LAPAD), ocasionaals seus suposats perceptors, ja sigui gent grano discapacitats. La síndica continua rebentqueixes per la tardança en la resolució delsdiferents passos de la tramitació de la LAPAD,

normalment quan els ciutadans ja han fetdiverses reclamacions a l’Administració muni-cipal o autonòmica i segueixen sense rebre capresposta a la seva demanda.

Els assessoraments que es fan responen ademandes d’informació concretes i a derivacióals organismes responsables de donar la respos-ta al ciutadà (Consorci de Serveis Socials deBarcelona o Institut Català d’Assistència i Ser-veis Socials (ICASS)). Així mateix, per tal d’u-tilitzar el circuit establert, s’han derivatalgunes queixes als serveis socials municipalsquan els interessats no havien expressat la sevaqueixa en la tramitació de l’expedient.

En totes les queixes referents a laLAPAD, s’han detectat un tempsd’espera superior al fixat i anomaliesen la tramitació de l’expedient

Les queixes s’estudien i es resolen a partir dela resposta tant del Consorci de Serveis Socialscom de la Direcció d’Acció Social i Ciutada-nia, en funció del moment de la tramitació ide l’Administració responsable. Així, si estracta de la valoració del grau de dependència,del cobrament de les ajudes o bé del retard enla resposta d’un recurs interposat, la peticiód’informació es dirigeix al Consorci de ServeisSocials. En canvi, si el greuge s’ha percebut enel moment de la primera tramitació de lasol·licitud o en la redacció del pla individuald’atenció (PIA) la consulta es fa als serveissocials municipals.

En totes les queixes s’han detectat, en primerlloc, un temps d’espera superior al que marcala mateixa LAPAD, amb el consegüent pro-blema per als interessats o els seus familiars i,en segon lloc, anomalies en la tramitació delsexpedients. La intervenció de la síndica ha per-mès, en alguna ocasió, l’aclariment dels fetsque impedien la solució dels expedients.

153


EXPEDIENT NÚM. 880/2011. RETARDS EN ELS AJUTS DE LA LLEI DE PROMOCIÓDE L’AUTONOMIA I SUPORT A LA DEPENDÈNCIA (LAPAD).

La senyora interessada té un expedient de la LAPAD, té valorat el grau 3, nivell 1, aixícom un PIA aprovat el 3 de juny de 2008. Al cap d’uns mesos, la seva filla va començara cobrar la prestació econòmica per a cuidador no professional. La senyora anava a uncentre de dia concertat de 9 a 16 hores, des del 3 d’abril de 2006, fins que va empitjo-rar i va deixar d’anar-hi el mes de setembre de 2010. La promotora de la queixa va pre-sentar el justificant de la baixa. Des del 31 de juliol de 2010 va deixar de cobrar laprestació econòmica vinculada a cuidador no professional i, per tant, en el moment dela presentació de la queixa no estava cobrant cap prestació econòmica de la Llei de laDependència. L’únic PIA que s’ha fet a la senyora és l’esmentat anteriorment, on no cons-ta l’assistència al centre de dia. No s’ha fet cap nou PIA malgrat el canvi de la situacióinicial quan anava al centre de dia. La treballadora social del barri ha intentat esbrinarels motius de la manca de pagament de la prestació sense èxit i sense rebre cap explica-ció. Tampoc no aclareixen res, a la promotora de la queixa, les persones que l’atenen,sempre telefònicament, des de les oficines de l’ICASS. La Sindicatura va recomanar a lapromotora de la queixa que presentés una reclamació al Consorci de Serveis Socials a laqual adjuntés la baixa del centre de dia, possible causa de l’aturada del pagament de laprestació econòmica. De tota manera, la síndica està a l’espera de rebre la resposta de l’A-juntament a la petició que va fer per conèixer en detall l’actuació municipal en l’expe-dient de la mare de la promotora de la queixa. En el moment de tancar aquest informe,i transcorreguts tres mesos des de la petició, encara no s’ha rebut cap resposta.

VALORACIÓ

A part de les queixes vinculades als retardsen la tramitació, n’hi ha, ja comentades enl’apartat d’atenció social, que responen a lasituació de persones a les quals es va valorarla necessitat del servei d’ajuda domiciliàriacom a prestació social municipal i que en elmoment d’aprovació del PIA, per part de laGeneralitat, o bé se’ls han reduït les horescomplementàries que es rebien de l’Ajunta-ment, o bé se’ls ha denegat la prestació socialper considerar que la persona no té el perfilper rebre el suport d’atenció domiciliària.

Els terminis d’actuació i de resolució de lessol·licituds no han millorat gens en l’àmbitde l’Administració autonòmica, i pel que faa l’Administració municipal, encara hi ha untap considerable en el moment de l’elabora-

ció de l’acord PIA, segons es constata en lesqueixes d’aquesta temàtica; els temps d’espe-ra per a aquest tràmit són superiors als quemarca la Llei.

L’informe del darrer trimestre de l’any 2011,rebut de l’Ajuntament, posa de manifest ques’ha dut a terme un 75,32 % dels PIA, la qualcosa mostra que encara hi ha llista d’espera perfer aquest tràmit i, per tant, no s’està donantcompliment als terminis legals marcats. Uncop finalitzat el suport donat pel Consorci deServeis Socials de Barcelona, s’ha posat enmarxa un nou dispositiu municipal de suportitinerant des del mes de novembre de 2011que té per finalitat reduir els terminis i ajus-tar-los als legals establerts entre la primeraresolució i la signatura de l’acord PIA, quenomés és el primer pas fins a la recepció de laresolució definitiva per part de l’ICASS per

154

gaudir de la prestació sol·licitada. Aquestesaccions de reforç, la formació permanent delstreballadors socials que tramiten les presta-cions de la LAPAD, així com una informacióacurada i completa als usuaris dependents i ales seves famílies són aspectes que milloraranprogressivament la percepció dels ciutadansde la gestió pròpiament municipal dels expe-dients de la LAPAD.

La manca de residències públiques a la ciu-tat continua sent un problema greu, i lasolució proposada de nou per la Conselleriaés agilitzar l’acreditació de residències pri-vades per poder rebre els ajuts de la LAPADi compensar així la mancança de placespúbliques a la ciutat.

D. Persones sense llar

La realitat de les persones sense llar (termemés adient i preferit per aquesta Sindicaturaperquè abraça molts més matisos que el de“persones sense sostre”) és, malauradament,cada dia més visible i més incompresa perpart de la ciutadania. El ciutadà de Barcelo-na es planteja tant la qüestió de com és pos-sible que una persona arribi a la situacióextrema d’indigència com la dificultat d’a-bordatge d’aquestes situacions.

La majoria de les persones sense llar tenen entre quaranta-cinc i seixanta-cinc anys, són autòctones i pateixen algun tipus de problemàtica física o mental

Aquest any s’han resolt diverses queixes vin-culades a aquesta temàtica, 3 de les quals hanestat iniciades d’ofici per la síndica. D’aquestcol·lectiu de persones sense llar arriben quei-

xes que reflecteixen disfuncions en l’atenciósocial rebuda i la seva impotència davantaquesta situació. Són persones que viuen alcarrer o en habitacions de relloguer, i que vancanviant de l’una a l’altra; també són perso-nes que viuen en albergs, així com personesimmigrades que viuen en assentaments. Mol-tes d’elles tenen entre quaranta-cinc i seixan-ta-cinc anys, n’hi ha algunes de més joves, lamajoria són autòctones però sense cap suportfamiliar, i una bona part tenen alguna pro-blemàtica física i mental associada. Les actua-cions d’ofici responen a l’alarma social quesovint genera la situació d’alt risc d’algunespersones que viuen al carrer, i que sovint sónconegudes pels serveis municipals, però querebutgen l’ajuda que aquests els ofereixen.

La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveissocials, determina la competència municipalen les funciones pròpies dels serveis socialsbàsics (art. 31.e). Estableix com a situacionsamb necessitat d’atenció social especial, entred’altres, les derivades d’una situació laboralprecària, desocupació i pobresa (art. 7.m). L’ar-ticle 3 d’aquesta Llei estableix que la finalitatdels serveis socials és assegurar el dret de lespersones a viure dignament mitjançant lacobertura de llurs necessitats bàsiques i ques’adrecen especialment a prevenir situacionsde risc. L’article 5 de la mateixa Llei situa comun dels principis rectors del sistema públic deserveis socials el de la prevenció i la dimensiócomunitària, el qual estableix que les políti-ques de serveis socials han d’actuar sobre lescauses dels problemes socials i han de priorit-zar les accions preventives i l’enfocamentcomunitari de les intervencions socials.

L’Ordenança del civisme preveu que, en el cas de les persones ensituació d’exclusió social, s’adaptinles mesures procedents en coordinacióamb els serveis socials

155

D’altra banda, la Carta Europea de Salvaguar-da dels Drets Humans a la Ciutat, signada perl’Ajuntament de Barcelona, estableix que lesciutats signatàries es comprometen a desenvo-lupar polítiques socials especialment destina-des als més desafavorits, com a forma derebuig a l’exclusió i en la recerca de la digni-tat humana i de la igualtat. Així mateix, elsarticles 25 i 26 de la Carta de Ciutadania fanreferència als drets i deures de les persones icol·lectius en situació de vulnerabilitat i delsserveis socials destinats a elles.

Així mateix, l’Ordenança de mesures perfomentar i garantir la convivència ciutadana al’espai públic de Barcelona, en l’article 60 esta-bleix que, quan es tracti de persones en situa-

ció d’exclusió social, els serveis municipals hand’adoptar en cada cas les mesures que siguinprocedents en coordinació amb els serveissocials municipals i amb altres institucionspúbliques, si escau, i, si ho estimessin necessa-ri per raons de salut, han d’acompanyar aques-tes persones a l’establiment o el serveimunicipal adient.

Els temes que plantegen les queixes són: 1) La disconformitat amb el tracte rebut

del SIS (Servei d’Inserció Social) es concre-ta sovint en els problemes en la recepció delServei per donar l’entrevista de primera aco-llida, en la freqüència de les intervencionssocials, en l’assignació de professional o enla manca d’assignació de recursos socials.


EXPEDIENT NÚM. 128/2011. DISCONFORMITAT AMB L’ATENCIÓ REBUDA PERPART DEL SERVEI D’INSERCIÓ SOCIAL (SIS).

Els promotors de la queixa van exposar el seu malestar per l’atenció rebuda del Serveid’Inserció Social (SIS). La parella va manifestar que no tenien feina i que no rebien capprestació econòmica després d’haver estat cobrant l’atur fins feia uns mesos. Semblavaque vivien en una nau del barri de la Mina i ella menjava en un menjador social, ajutque se li havia tramitat des del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de Ciutat Vella,però ell no havia aconseguit encara plaça en cap menjador social. Van explicar que haviendemanat atenció social al SIS i que van tenir una primera entrevista amb la treballado-ra social per tal d’iniciar la tramitació de l’RMI, però no es va aconseguir avançar en latramitació de la prestació per un conflicte que es va generar en l’entrevista, per la qualcosa la treballadora social no els va voler seguir atenent. Des d’aquell dia no havien pogutaconseguir cap nova cita amb la treballadora social ni parlar amb la Direcció del SIS,malgrat que els havien donat hora. L’interès de la parella era iniciar una intervenció socialque els permetés la tramitació d’una prestació econòmica amb la qual poguessin llogaruna habitació i sortir de la situació d’exclusió en què es trobaven.

La síndica, després de valorar la situació, va estimar en part la queixa perquè, si bé nos’havia pogut iniciar un seguiment social continuat amb els interessats, l’equip del SISl’havia ofert en diferents ocasions. Va recomanar al SIS que valorés la possibilitat dereprendre l’atenció social per ajudar aquests dos ciutadans a sortir de la situació de mar-ginalitat en què es trobaven, en particular la senyora per la seva joventut, i va suggerira la Direcció d’Acció Social que possibilités que el SIS i la Sindicatura poguessin col·labo-rar en els casos de difícil abordatge que arriben a la Sindicatura.

156

2) Detecció i atenció social a les personessense llar que dormen al carrer.

D’aquesta temàtica es volen destacar duesactuacions d’ofici, una iniciada arran de lasituació d’alarma social creada per dos assen-

taments de persones sense llar, l’un a l’aero-port de Barcelona i l’altre a la plaça Folch iTorres del Districte de Ciutat Vella, i l’altrarelativa a la situació d’indigència d’un homeque viu en una estació del metro i que gene-ra alarma social en el barri.


EXPEDIENT NÚM. 568/2011. ATENCIÓ SOCIAL A LES PERSONES SENSE LLAR.

Pel que fa a la situació de l’aeroport del Prat, la Sindicatura es va assabentar per la prem-sa escrita del 14 de juny de 2011 de la greu situació que patia un col·lectiu d’unes sei-xanta persones que pernoctaven a la terminal de l’aeroport del Prat i que AENA haviadecidit desallotjar després de la intervenció dels serveis socials municipals i autonòmics.D’altra banda, pel que fa a les persones de la plaça Folch i Torres, aquesta Sindicaturas’ha interessat, en diferents moments, per la situació del grup d’homes sense llar queocupen dia i nit la plaça Folch i Torres de la ciutat des de fa temps. L’informe munici-pal de resposta a la petició d’informació de la síndica exposa la intervenció realitzada pelServei de Gestió de Conflictes d’Àmbit Social a l’Espai Urbà a l’aeroport del Prat perdonar resposta a la demanda d’intervenció d’AENA. El seguiment de la intervenció esva fer mitjançant una taula de treball integrada per representants de l’Ajuntament delPrat, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, el Departament deBenestar de la Generalitat i Aena. Pel que fa a la intervenció per part del Servei d’Inser-ció Social (SIS) a la plaça Folch i Torres, s’informa que aquest espai urbà està catalogatcom a zona d’especial atenció per part de l’equip de detecció del SIS des del mes de setem-bre de 2010, quan s’hi va detectar la presència de persones sense sostre. Al llarg d’aquesttemps, s’han desplegat sis recursos d’allotjament amb un pla de treball iniciat, deu recur-sos d’alimentació per iniciar un pla de treball orientat a millorar la seva situació perso-nal i s’ha facilitat el retorn al lloc d’origen d’una persona. Pel que fa a la valoració,l’informe posa de manifest que és una situació molt coneguda pel SIS, però que presen-ta moltes dificultats d’abordatge pel consum continuat d’alcohol.

La informació rebuda posa de manifest que a l’Aeroport de Barcelona es va plantejar unaacció a curt termini amb l’actuació de més treballadors socials en menys temps, la qual cosava afavorir l’inici i el seguiment d’un pla de treball per a cada usuari. S’ha comprovat l’as-soliment dels objectius a curt termini, ja que es van acabar les pernoctacions als espais inte-riors i exteriors de les dues terminals de l’Aeroport de Barcelona, malgrat que es desconeixsi hi ha hagut un seguiment de la situació de les persones que hi pernoctaven per tal deconèixer la seva situació actual. A la plaça Folch i Torres, en canvi, no sembla que la situa-ció hagi millorat excessivament malgrat la intervenció social en curs. Segons diu l’infor-me del SIS, hi ha un important rebuig dels recursos d’allotjament proposats i una preferènciaper tornar a dormir al carrer, la qual cosa és un indicador de la complexitat del tema.

La valoració que feia una entitat social del barri de la problemàtica de la plaça és que, acausa de l’estat avançat de desestructuració de la majoria de les persones contactades, la

157

EXPEDIENT NÚM. 945/2011. DEFICIÈNCIES EN L’ATENCIÓ A UNA PERSONA SENSELLAR.

La situació de deteriorament personal i de risc vital en què es trobava una persona quevivia al carrer va motivar una intervenció d’ofici per conèixer la intervenció social en cursper part dels serveis socials municipals. El cas d’aquesta persona era molt conegut perl’equip de detecció del SIS (Servei d’Inserció Social) però presentava grans dificultats d’a-bordatge, pròpies de situacions on el consum d’alcohol és l’element més determinant.Es van intentar diferents ingressos en centres de salut i albergs municipals sense èxit, jaque la mateixa persona marxava voluntàriament dels llocs. Actualment, segons es vainformar, s’estaven duent a terme els tràmits per sol·licitar-ne la incapacitació, com a pasnecessari per a la seva assistència.

La síndica va valorar que l’Ajuntament estava intervenint adequadament però que enca-ra no s’havia aconseguit una millora substancial de l’estat de la persona, per la qual cosa

intervenció s’hauria de plantejar a llarg termini respectant els ritmes de les persones iprioritzant l’establiment de vincles forts. L’entitat considera que caldria poder oferir algu-na perspectiva de futur pel que fa a l’allotjament, perquè ja han passat pels serveis deprimera acollida, els han utilitzat i han tornat al carrer. L’entitat considerava que caliatrobar alternatives al model residencial tradicional de l’alberg per la seva baixa eficàciai alt cost, i s’inclinava per l’augment dels pisos d’inclusió de llarga estada com a mesu-ra socialitzadora important per a les persones sense llar.

La síndica va concloure que, davant l’evidència de la complexitat i dificultat de l’abor-datge de les dues situacions, aspectes com el model d’intervenció emprat, la intensitatd’aquesta i la coordinació entre serveis són elements bàsics per aconseguir una eficàcia.Aquesta Sindicatura considera que, d’una banda, la persistència o potser inclús l’aug-ment a l’espai públic de persones sense llar i, d’altra banda, la dificultat en l’acceptaciódels recursos socials actuals requereixen una reflexió urgent i, per tant, la síndica va sug-gerir a la Tinència d’Alcaldia que promogués un debat tècnic sobre el tema de les per-sones sense llar a la ciutat i la idoneïtat del model d’intervenció actual.

La resposta de l’Ajuntament a la decisió de la síndica posa de manifest la voluntat deseguir millorant l’atenció social del col·lectiu de les persones sense llar, però manté quela proposta de promoure un debat tècnic sobre les persones sense llar a la ciutat i la ido-neïtat del model d’intervenció actual ja està en marxa en el marc de la Xarxa d’Atencióa Persones Sense Llar (XAPSLL), en la qual participen les entitats socials actives en aquestterreny i l’Ajuntament, a la vegada que s’enriqueix amb l’intercanvi tècnic amb altresciutats europees, per tal de conèixer bones pràctiques i experiències d’abordatge d’aquestfenomen. De tota manera, es compromet a aprofundir en aquest debat tècnic en un futur.

Cal esperar, doncs, que les decisions que esconsensuïn en aquesta Xarxa es puguin execu-tar sense dilació en benefici de les persones

sense llar i per aconseguir l’objectiu d’un any2015 sense persones dormint al carrer.

158

semblava necessària una intervenció social més intensiva i continuada per facilitar l’ac-ceptació dels recursos proposats. Així mateix, es va considerar que, com que el procésd’incapacitació iniciat es podria allargar en el temps, caldria demanar les mesures cau-telars necessàries, que serien les d’un ingrés hospitalari involuntari per poder iniciar unprocés de desintoxicació de la seva principal addicció.

La síndica opina que cal ampliar el parc de pisos d’inclusió social temporals i les promocions d’habitatge de lloguer social

VALORACIÓ

Les queixes d’aquesta temàtica han plante-jat la dificultat, d’una banda, de l’atenciósocial òptima per a aquestes persones i, d’al-tra banda, la necessitat de repensar conjun-tament el model d’atenció social actual perobtenir uns resultats més reeixits. Es desta-quen a continuació alguns dels punts con-flictius que requeririen, al nostre entendre,una reflexió profunda.a) Sovint, darrere de la manca d’acceptació

dels recursos socials oferts, o bé de les difi-cultats que es presenten quan aquests s’ac-cepten, com és el cas de l’albergmunicipal, hi ha la justificació de l’exis-tència de robatoris, de la manca de placesdisponibles, dels horaris estrictes o de lamanca d’intimitat. Aquesta situació haportat la síndica a valorar la importànciade la reflexió entorn de les modalitats d’a-llotjament i a manifestar la necessitatd’ampliar tant el parc de pisos d’inclusiósocial temporals com les promocions d’ha-bitatges de lloguer social, com a recursosd’allotjament en l’itinerari d’inclusiósocial.

b) Algunes de les persones d’aquest col·lec-tiu, com ja s’ha fet esment en un apartatanterior, s’han vist afectades pels retardsen el cobrament de l’RMI (renda mínima

d’inserció), per la qual cosa, com que notenen cap mena de suport familiar nisocial, han quedat totalment desprotegi-des i indefenses. Una prestació econòmi-ca específica per a aquests casos que notenen el perfil per a l’RMI i que tampocno compleixen els requisits per accedir acap altra prestació social pública actualpotser mantindria un nivell mínim dedignitat per a aquestes persones.

c) La síndica està estudiant les contradiccionsevidents de l’Ordenança del civisme i hamanifestat obertament el greuge quepateixen molts indigents que són denun-ciats per la Guàrdia Urbana per compor-taments incívics que responen més a laseva situació d’indigència que a un acte derebel·lia. L’Ordenança del civisme actuaamb aquest col·lectiu més com a instru-ment sancionador que no pas educatiu ode reinserció social, com recull el text d’a-questa.

d) Per tal de facilitar la inserció laboral i laintegració social, la síndica ha suggerit enuna queixa l’estudi d’un títol de transportgratuït per a aquelles persones que, estanten una situació d’exclusió laboral, han dedesplaçar-se per la ciutat per utilitzar elsrecursos socials, seguir cursos de formacióo buscar feina.

e) Es descriu extensament en el capítol d’im-migració el greuge que pateix el col·lec-tiu de subsaharians que, malgrat tenir unsostre, no viuen en les condicions míni-mes necessàries de dignitat humana. Lasíndica no pot oblidar la situació de moltsciutadans de Barcelona que estan vivint eninfrahabitatges i que veuen vulnerats elsseus drets més bàsics de subsistència.

159

Aquesta Sindicatura considera que les perso-nes sense llar no són un problema sinó quetenen un problema que cal abordar, tractar iresoldre de forma integral. Entenem queaquest fet provoca tant en l’Ajuntament dela ciutat com en les entitats que treballenamb aquest col·lectiu una gran preocupacióque comporta actuacions que pretenen bus-car respostes i aconseguir l’objectiu final queno hi hagi cap persona dormint al carrer. LaXarxa de Persones Sense Sostre va organitzarun nou recompte de les persones que dormienal carrer en un dia assenyalat del mes denovembre, les dades del qual hauran de ferpossible una aproximació real a la situació.Així mateix, la Quarta Tinència d’Alcaldiaha impulsat una campanya de sensibilitzaciócap a les persones sense llar, campanya quevalora que les persones sense llar mereixenrespecte, ajuda i una vida digna.

Donar un sostre a aquestespersones no és suficient si això

no s’acompanya d’una atenció quepossibiliti la seva inserció

L’augment de les situacions de pobresa, reali-tat detectada des de fa temps pels serveis ientitats socials, i l’escassa intervenció preven-tiva en el moment de la detecció de les prime-res dificultats poden comportar l’inici d’uncamí sense retorn cap a l’exclusió social demoltes persones. Per a aquestes persones sensellar, sembla que donar-los un sostre no és sufi-cient si no es facilita, al mateix temps, unaatenció social de qualitat que possibiliti lainserció social de moltes d’elles. Aquesta aten-ció requereix, de ben segur, una intensitat dife-rent, amb el consegüent augment deprofessionals i d’hores de dedicació d’acompa-nyament fins a aconseguir els petits canvisimprescindibles.

En la Sindicatura es detecten situacions moltfràgils i vulnerables que no reben l’atenciósocial desitjable i que, si no s’hi posa remeiamb més intensitat assistencial i amb mésdisponibilitat de recursos d’allotjament i d’a-limentació, la situació pot empitjorar en unfutur immediat. La coordinació entre elsequips socials bàsics i els equips especialit-zats en salut mental és veu imprescindibleper evitar l’empitjorament i el patiment d’a-questes persones sense llar.

La síndica ha detectat diferentssituacions de vulnerabilitat que, si no reben l’atenció adequada,poden empitjorar en un futur immediat

La vinculació amb els professionals i l’accep-tació dels serveis són aspectes molt presentstant en la demanda del ciutadà com en la res-posta dels professionals. Per això, ens plante-gem el grau de responsabilitat que tél’Administració davant les situacions greusamb risc vital que pateixen algunes persones.L’objectiu de fomentar la responsabilitat indi-vidual en la presa de decisions hauria ha d’a-nar acompanyat d’una intervenció eficaç perprovocar canvis en la situació d’exclusió en quèviuen la majoria de les persones d’aquestcol·lectiu. Entenem que l’acompanyamentsocial a aquestes persones ha de ser molt con-tinuat per tal de poder establir relacions deconfiança mútua sòlides i, de la mateixa mane-ra, per poder restablir la responsabilitat i l’au-tonomia que han quedat minvades per la sevasituació d’exclusió social.

Finalment, cal fer esment de la necessitat quetots els serveis i prestacions socials quedinregulats en la Cartera de serveis, tal com esta-bleix la Llei de serveis socials, per garantir laqualitat dels serveis i els drets dels usuaris.

160

E. Persones que exerceixen la prostitució

Les queixes vinculades al tema de la prostitu-ció als carrers de Barcelona han estat promo-gudes per entitats que actuen en nom de lesprostitutes, per clients que posen en qüestió lapresumpció de veracitat de la Guàrdia Urbanao per ciutadans afectats per aquesta realitat.

L’oficina de la defensora no ha rebutqueixes de les persones que exerceixenla prostitució a causa de la fragilitatde la seva situació personal

No s’han rebut queixes directament de per-sones que exerceixen la prostitució, a causasegurament de la fragilitat de la seva situa-ció personal, però, en canvi, les entitatsposen de manifest els diferents greuges quepateixen aquestes persones i l’assetjamentpolicial que pateixen.

De les dues queixes vinculades a la discon-formitat per les sancions imposades aclients, una d’elles va prosperar i està trac-tada en l’apartat de procediment adminis-tratiu d’aquest informe i l’altra no vaprosperar per desistiment de l’interessat per-què estava pendent de rebre la resposta alrecurs interposat.


EXPEDIENT NÚM. 82/2011. DESACORD AMB LA TRAMITACIÓ D’UNA SANCIÓ AUNA DONA QUE EXERCIA LA PROSTITUCIÓ.

Una educadora social d’una entitat que treballa amb dones que exerceixen o han exercitla prostitució va presentar una queixa en la qual manifestava el seu desacord amb la tra-mitació de les sancions imposades a una de les seves usuàries. Una dona estrangera haviarebut un requeriment d’informació per a l’embargament de 1.831,96 euros amb motiude diverses multes per persistir en l’oferiment de serveis sexuals, imposades l’any 2007.La ciutadana estava fent un procés de formació de cuinera de cara a la inserció laboral,rebia classes d’alfabetització i de castellà i feia feines puntuals com a cangur i de neteja.No rebia cap prestació ni ajut econòmic i, per tant, tenia grans dificultats per cobrir lesseves necessitats bàsiques.

La síndica va estimar la queixa perquè, tot i que les sancions es van anul·lar per defectesformals, no es van aplicar els mecanismes que preveu l’article 93 de l’Ordenança muni-cipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Bar-celona, i que tenen per finalitat la reinserció de les persones vulnerables. La síndica varecomanar a les àrees d’Acció Social i Ciutadania i de Prevenció i Seguretat que es coor-dinessin i que s’elaborés un protocol únic i clar per tal que totes les persones sanciona-des que siguin vulnerables, sense distinció del col·lectiu de què es tracti, tinguin accésa la possibilitat de substituir la sanció econòmica sempre que s’acrediti que estan duenta terme un pla de treball que posi de manifest la voluntat de reinserir-se socialment.També va recomanar a Acció Social i Ciutadania que doni, a totes les entitats socials de

161

la ciutat, la difusió necessària de la informació pertinent per tal que es puguin fer efec-tives les previsions de l’article 93.3 de l’Ordenança municipal de mesures per fomentari garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. Així mateix, va reco-manar a l’Àrea de Prevenció i Seguretat que, en el marc del protocol que segueixen elsagents per imposar denúncies, quan la conducta sancionable la realitzi una persona vul-nerable i que exerceixi la prostitució, s’assegurin que la persona coneix els mecanismesque estableixen els articles 93.3 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir laconvivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona i el 28 de l’Ordenança reguladoradel procediment sancionador, a l’efecte que mai no es pugui produir indefensió.

Arran de la decisió dictada en aquest expe-dient de data 2 de juny de 2011, la síndicava qüestionar com l’Ajuntament i la GuàrdiaUrbana apliquen l’Ordenança del civisme enmatèria de prostitució. La síndica té queixesque els agents no adverteixen les prostitutesi els clients abans d’imposar-los una sanció ies pregunta si s’informa les prostitutes quees poden dirigir a l’Agència per a l’Abordat-ge Integral del Treball Sexual (ABITS) perfer una reinserció laboral. La síndica va fersaber a l’Ajuntament que la preocupa elrègim de protecció de dades que s’aplica alsexpedients personals que s’han tramitat vin-culats a casos de prostitució i com les dadesd’aquestes denúncies queden arxivades en elsserveis municipals d’Hisenda i de la GuàrdiaUrbana. En la queixa exposada més amunt,les sancions es van anul·lar per defectes for-mals, però el nom de la denunciada i el pre-sumpte exercici de la prostitució continuaranarxivats com a mínim un any per comprovar-ne la reincidència.

L’oficina ha rebut queixes sobre el fetque la Guàrdia Urbana no adverteixles prostitutes i els clients abans demultar-los, tal com preveu l’Ordenança

La síndica també demanava, a l’Ajuntament,saber quin és el grau de protecció de les dadesde les persones a qui s’imposa una multa. Lasíndica recomana a les àrees d’Acció Social i

Ciutadania i de Prevenció i Seguretat de l’A-juntament que es coordinin i elaborin unprotocol únic i clar per tal que totes les per-sones vulnerables d’aquest col·lectiu tinguinla possibilitat de substituir la sanció econò-mica per altres mesures alternatives amb fina-litats socials i educatives.

La Regidoria de Dona i Drets Civils informaque, en la línia iniciada de commutar les san-cions a les persones que ofereixen serveissexuals, per la seva vulnerabilitat, s’ha con-cretat amb la Guàrdia Urbana un nou proce-diment d’actuació que permet substituirles sancions per un pla de treball personalit-zat amb les dones denunciades que tutelaràl’Agència per a l’Abordatge Integral del Tre-ball Sexual (ABITS).

La síndica creu que la prostitució al carrer ésun fenomen social i que no es pot tractarnomés com un problema d’ocupació de la viapública. La manca d’espais i d’establiments onpoder exercir la prostitució visualitza un feno-men rebutjat per la societat, el qual cal abor-dar amb diligència per buscar-hi solucions.

Vilà opina que la prostitució al carrer és un fenomen social que calabordar amb diligència, i no solament un problema d’ocupació de la via pública

162

Per tant, aquesta Sindicatura, des de l’any2005, està donant suport a les entitats quetreballen al barri en l’atenció social a lesdones que exerceixen la prostitució, supervi-sa l’actuació sancionadora de l’Ordenança delcivisme i valora positivament les iniciativesque promouen la convivència al barri delRaval, com el projecte Mediació, espai públici convivència, iniciat amb l’objectiu de trac-tar el tema amb totes les parts: veïns, comerç,treballadores sexuals, entitats i Administra-ció municipal.

Les queixes tractades en aquest apartat social,i també en d’altres, han posat de manifest, uncop més, la necessitat de revisar l’Ordenançadel civisme per tal de poder diferenciar cla-rament els actes incívics de les situacionsfruit de l’exclusió social d’algunes persones.Per a aquests casos, la funció educativa mani-festa en l’Ordenança s’hauria de potenciarmolt més, posant-hi els mitjans necessaris,per tal de prevaldre enfront de la funció méssancionadora, que s’hauria de reservar per alsactes directament incívics o delictius.

163

A. Ciutadania

Catalunya és una comunitat de persones lliu-res per a persones lliures –diu l’Estatut d’Au-tonomia–, on cadascú pot viure i expressaridentitats diverses, amb un decidit compro-mís comunitari basat en el respecte per la dig-nitat de cadascuna de les persones. L’aportacióde tots els ciutadans ha configurat una socie-tat integradora, amb l’esforç com a valor i ambcapacitat innovadora i emprenedora, uns valorsque continuen impulsant-ne el progrés.

Tota persona que visqui a Catalunya restaobligada a inscriure’s en el padró del muni-cipi en el qual resideix habitualment. Lespersones inscrites en el padró adquireixen la

condició de veí i el veïnatge administratiu elsdóna determinats drets davant les adminis-tracions públiques i davant la resta delveïnat. No obstant això, el reconeixement dedeterminats drets depèn de la condició nacio-nal i la residència legal; així, l’Estatut diu queels drets que aquest reconeix als ciutadans deCatalunya es poden estendre a altres perso-nes, en els termes que estableixen les lleis.

Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural ireligiosa i pel respecte a la diversitatde creences i conviccions

4.2. Ciutadania, veïnatge i immigració

A. Ciutadania B. Immigració

164


EXPEDIENT NÚM. 985/2011. DRETS VINCULATS A L’EMPADRONAMENT A BARCE-LONA.

El promotor de la queixa va exposar que el Centre de Serveis Socials (CSS) Porta de NouBarris ja no el volia seguir atenent perquè ell havia manifestat que vivia a Cornellà deLlobregat. Va manifestar que estava empadronat a Barcelona però vivia a Cornellà, i vadir que a Cornellà no el volien atendre perquè estava empadronat a Barcelona i a Barce-lona no el volien atendre més perquè vivia a Cornellà.

El posicionament municipal és que l’Ajuntament de Barcelona atén tota la ciutadaniaque viu en el seu territori, independentment de si s’hi està empadronat o no. Per tant,prioritza la residència real i efectiva de les persones. Per això manifesta que el ciutadà noha de ser usuari dels serveis socials municipals de Barcelona perquè viu a Cornellà, segonsva manifestar ell mateix. En data 22 de setembre de 2011 es va tancar l’expedient peraquest motiu, malgrat que se l’havia estat atenent durant més de tres anys vivint a Cor-nellà però estant empadronat a Barcelona, des del gener de 2007. L’Ajuntament de Bar-celona considera que el de Cornellà s’hauria de responsabilitzar d’aquest ciutadà.

I, per tant, la síndica va estimar en part la queixa perquè, si bé els serveis socials muni-cipals estan actuant d’acord amb una praxi lògica, la diferència de criteri respecte delsmunicipis del voltant que prioritzen l’empadronament pot crear confusió a l’usuari.

VALORACIÓ

La Llei 12/2007, de serveis socials, en l’arti-cle 6.2, manifesta que són titulars del dret aaccedir al sistema públic de serveis socials elsciutadans dels estats membres de la UnióEuropea empadronats en un municipi deCatalunya. Els articles 53, 54, 55 i 56 delReglament de població i demarcació territo-

rial de les entitats locals, del Reial decret2612/1996, exposen la condició de veí d’unmunicipi quan s’empadrona, fet que li dónadret a utilitzar, entre altres coses, els serveispúblics municipals i sol·licitar la prestaciódel servei públic. Per altra banda, el Decret2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova elText refós de la Llei municipal i de règimlocal, estableix, en l’article 39.1, que tota

En tot cas, els poders públics han de vetllarper la convivència social, cultural i religiosaentre totes les persones a Catalunya i pel res-pecte a la diversitat de creences i conviccionsètiques i filosòfiques de les persones, i han defomentar les relacions interculturals per mitjàde l’impuls i la creació d’àmbits de coneixe-ment recíproc, diàleg i mediació. També hande garantir el reconeixement de la cultura delpoble gitano com a salvaguarda de la realitathistòrica d’aquest poble.

Els poders públics han de promoure la igual -tat de totes les persones amb independènciade l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, lareligió, la condició social o l’orientació sexu-al, i també han de promoure l’eradicació delracisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia,de l’homofòbia i de qualsevol altra expressióque atempti contra la igualtat i la dignitatde les persones.

165

persona que visqui a Catalunya resta obliga-da a inscriure’s en el padró del municipi enel qual resideixi habitualment.

Aquesta Sindicatura considera que la infor-mació rebuda evidencia que les condicionsactuals per rebre atenció social per part delmunicipi de Barcelona són diferents de lesque prevalen en altres municipis del voltant,per la qual cosa seria convenient iniciar unareflexió sobre el tema plantejat en beneficidels usuaris.

El promotor de la queixa ha mostrat la sevadisconformitat envers els serveis socials per-què, havent estat atès durant tres anys a Bar-celona sense problemes, un dia, sense cap noumotiu, es tanca el seu expedient al·legant queno viu a Barcelona i que l’han d’atendre allàon viu. En primer lloc, caldria comprovar deforma fefaent que la persona usuària no viu ala ciutat de Barcelona i promoure l’empadro-nament correcte, però entretant té dret a seratesa, ja que el dret està vinculat a l’assenta-ment administratiu, i caldria fer una deriva-ció del seu expedient allà on visqui, iinformar-la de la necessitat d’empadronar-seper seguir gaudint-ne.

De tota manera, la proximitat dels munici-pis de l’entorn de Barcelona i les seves per-meables fronteres requeriria, al nostreentendre, l’homogeneïtzació dels criteris d’a-tenció social per evitar situacions d’insegure-tat i d’indefensió dels usuaris de serveissocials i, mentre això no estigui protocol·lit-zat, atendre segons l’empadronament.

B. Immigració

Diu l’Estatut de Catalunya que els poderspúblics han d’emprendre les accions necessà-ries per establir un règim d’acolliment de lespersones immigrades i han de promoure lespolítiques que garanteixin el reconeixement

i l’efectivitat dels drets i deures de les perso-nes immigrades, la igualtat d’oportunitats,les prestacions i els ajuts que en permetin laplena acomodació social i econòmica i la par-ticipació en els afers públics.

Pel que fa a aquest apartat, han estat 16 lesqueixes estudiades en la Sindicatura aquestany 2011.

Les queixes feien referència a: les condicionsen què es troben els immigrants que viuenen una nau abandonada al Poblenou, l’apli-cació de la Llei de drets i llibertats dels estra-ngers a Espanya, els serveis municipals ques’han dispensat als immigrants desallotjatsd’una fàbrica després d’un incendi, el procésde reagrupament familiar i les condicionsdels habitatges, així com les dificultats d’em-padronar-se a Barcelona sense un domicili.

Algunes de les queixes sobre immigració fan referència a les condicions de vida d’un grup de subsaharians que malvivia en una nau del Poblenou

Com es pot comprovar, el gruix de les quei-xes relatives a immigració s’ha resolt a travésd’assessoraments. Això succeeix perquè unagran part de les competències en aquestamatèria estan assignades a altres administra-cions, bàsicament l’autonòmica i l’estatal, iper tant, hem orientat el ciutadà cap a aques-tes administracions.

La Llei orgànica 4/2000 regula els drets i lesllibertats dels estrangers a Espanya i la sevaintegració social. La Llei 22/1998, de la CartaMunicipal de Barcelona, quan es refereix alsdrets dels veïns, estableix que l’Ajuntamentha de vetllar perquè a la ciutat no es produei-xin conductes discriminatòries, negatives per

166


EXPEDIENT NÚM. 506/2011. ASSENTAMENTS D’ESTRANGERS EN NAUSINDUSTRIALS.

El promotor de la queixa plantejava la situació d’un col·lectiu d’homes subsaharians quevivien en assentaments en naus industrials abandonades al barri del Poblenou. Es trac-tava de persones en situacions administratives diferents, i alguns d’ells no podien regu-laritzar la seva situació per la impossibilitat d’obtenir una oferta de treball. Vivienprincipalment de la venda de la ferralla i dels ajuts que els veïns i la xarxa comunitàriaels donaven.

Arran de la queixa, la Sindicatura va propiciar una reunió del promotor de la queixa ambel responsable polític municipal, el qual, com a resultat de la reunió, es va comprome-tre a contactar amb la Generalitat per tal d’iniciar una intervenció global d’aquesta pro-blemàtica per al 2011. Aquest contacte interadministratiu no es va arribar a dur a terme.

La Sindicatura va mantenir l’expedient obert i actiu i es va posar en contacte amb dife-rents entitats que assisteixen els afectats i amb els departaments municipals amb impli-cacions competencials. Entretant, el propietari de la nau va denunciar judicialmentl’ocupació i, com a conseqüència, es va dictar una ordre judicial de desallotjament. Arri-bat el moment d’executar l’ordre, la nau estava pràcticament desallotjada. Els subsaha-rians van marxar de forma ordenada i voluntàriament en busca d’altres emplaçaments idel suport d’altres col·lectius en la seva mateixa situació.

L’Ajuntament va informar aquesta institució que s’havien ofert serveis als estrangers queocupaven la precària nau. Aquests serveis, que van ser rebutjats pels afectats, estaven vin-culats a menjador, dutxes, canvi de roba i alguna estada temporal en un alberg.

La síndica va valorar que els recursos assistencials no eren els adequats a les necessitatsdels immigrants i que s’haurien d’haver acompanyat amb altres mesures que ajudessin aregularitzar la seva situació, o a retornar als seus països d’origen en condicions accepta-bles. En aquest sentit, va valorar la necessitat d’oferir una solució que posés fi a la situa-ció infrahumana en què estaven vivint aquestes persones, i que és impròpia de la societatque la ciutadania demana. Va matisar que, en qualsevol cas, el cost dels recursos i progra-

raó de raça, religió, color, ascendència, edat,gènere, sexe, discapacitat o lloc de naixement.La ciutat i els ciutadans han de fer extensiu elseu zel en la defensa i la protecció d’aquestsdrets fonamentals a totes les persones que estroben a la ciutat sense ser-ne residents.

La Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat determina que les ciu-

tats signatàries es comprometen a protegir eldret general als serveis públics de protecciósocial. En el mateix sentit, la Carta de Ciu-tadania de l’Ajuntament de Barcelona esta-bleix, en l’article 4, que totes les personestenen dret a trobar a la ciutat les condicionssocials, econòmiques, polítiques, culturals,ambientats i d’accessibilitat universal perviure-hi dignament.

167

VALORACIÓ

Arran del seguiment efectuat de la queixaexposada com a il·lustrativa, i del d’altres quei-xes que també han finalitzat amb la desocupa-ció de naus ocupades per persones en riscd’exclusió social, i majoritàriament estran -geres, s’ha evidenciat la manca de solució quel’Administració ha donat a les necessitats d’a-quest col·lectiu.

Es tracta d’una població que està en risc d’ex-clusió social principalment per la seva proce-dència i per la seva situació administrativa enel nostre país. Però no per les seves actitudso capacitats, ja que es tracta d’un col·lectiu,majoritàriament masculí, i amb un bon estatde salut física i mental. Ara bé, si no trobensortida a la seva situació, la seva salut es potveure greument afectada.

Abans de la data fixada per al llançamentjudicial, l’Ajuntament havia dictat una Mesu-ra de Govern, el Projecte pilot de formació per

al retorn i el reintegrament voluntari al Sene-gal, amb la intenció de donar resposta a laseva situació. La Mesura de Govern tenia coma objectiu principal un pla d’inserció volun-tària amb el compromís de retorn al país d’o-rigen, a través d’una formació ocupacionalgestionada per Barcelona Activa, relativa aalgun ofici demanat al seu país, cosa que per-metria el retorn a un grup d’uns quinze a vintsenegalesos, i amb l’acompanyament i elseguiment per part d’una ONG espanyola.

La Sindicatura va valorar positivament que elnou Govern municipal prengués aquesta ini-ciativa per afrontar el problema, però una deles crítiques de la mesura va ser la manca deconsulta, durant la seva elaboració, als matei-xos interessats i a les entitats per tal de conèi-xer millor les seves realitats i expectatives.Quan es va preguntar l’opinió als interessats,van comentar que acceptarien de bon grat laproposta de formació, però sense l’obligaciód’haver de retornar al seu país perquè descon-fiaven de la rebuda que tindrien per part dels

mes que s’apliquessin hauria de ser assumit per les diferents administracions responsablesi competents en matèria d’estrangeria, immigració, formació ocupacional i serveis socials.

Va resoldre estimar la queixa perquè les persones en risc d’exclusió havien marxat per sisoles de la nau afectada, i n’havien ocupat una altra, segurament amb la mateixa precarie-tat sense que l’Ajuntament els hagués ofert una assistència que s’adaptés a les seves neces-sitats reals, ni els hagués donat una solució comunitària. Per aquest motiu va recomanar:• que es valorés la idoneïtat dels recursos d’allotjaments oferts i la possibilitat de bus-car propostes alternatives;• que s’impulsés la coordinació amb la resta d’administracions per consensuar polítiquesglobals sobre intervenció social amb persones immigrades en risc d’exclusió social;• que es fomentés la coordinació interadministrativa per tal de perseguir un objectiucomú en l’actuació vers aquesta població;• que es dissenyessin plans d’actuació específics a partir del cens de població en risc d’ex-clusió;• que es promoguessin programes de formació laboral en conveni amb empreses i ambla perspectiva que les persones formades tinguin l’oportunitat d’un contracte de treballque els permeti iniciar la regulació de la seva situació;• que s’elaboressin programes específics de reinserció laboral per a aquells col·lectiusamb permís de residència però amb dificultats per incorporar-se al mercat laboral.

168

seus governs. En el moment d’elaborar l’infor-me d’actuació de la Sindicatura, s’havia pror-rogat el termini per adscriure’s al programa,atès que no havia tingut l’acollida que en unprincipi s’havia previst. Tampoc el perfil delsinteressats coincideix plenament amb el pro-totipus estàndard previst en el projecte. Aques-tes i altres qüestions han comportat un retarden l’execució del projecte, tot i que està previs-ta la iniciació del procés formatiu dels estran -gers que han mostrat interès a participar-hi.

El projecte municipal per donar formació i facilitar el retorn al seu país d’un grup de senegalesoss’ha posat en marxa amb recursos insuficients

La fase en què es troba el projecte pilot nopermet fer una valoració del seu resultat, peròcal significar que els recursos organitzatiusdestinats són clarament insuficients, ja queconsisteixen en la designació d’un professio-nal responsable del projecte, sense que s’ha-gi vinculat a una estructura administrativaque li permeti donar una major amplitud.També es detecta una certa desconfiança dela població d’estrangers susceptibles d’aco-llir-se al programa, en part fruit de la perse-cució que estan rebent de la Guàrdia Urbana.

Pel que fa a la coordinació dels òrgans muni-cipals que poden intervenir en aquesta matè-ria, s’han detectat incoherències. D’unabanda, hi ha una persecució real de les perso-nes que intenten sobreviure amb la vendaambulant o recollint ferralla, d’acord amb lesmanifestacions d’aquest col·lectiu i les publi-cades en els mitjans de comunicació. D’altrabanda, els serveis socials els ofereixen recur-sos per pal·liar la precarietat en què es veuenabocats. Ambdues actuacions són incompa-tibles i no persegueixen un objectiu comú.

En una altra intervenció de la Sindicatura, esva poder comprovar que, arran d’un incendi,es va desallotjar un edifici ocupat a l’Eixam-ple, sense que les cinquanta persones ocu-pants comptessin amb el suport del Serveid’Emergències Socials, servei que no es vaactivar perquè la Guàrdia Urbana va infor-mar que les persones que vivien a la fàbricas’havien dispersat quan havien aparegut elsbombers. La realitat va ser que les personesvan dormir al carrer la primera nit als vol-tants de l’immoble desallotjat; l’endemà, des-prés que el Districte ordenés la impossibilitatd’accedir a l’edifici, verbalment van dirigirels afectats al Centre d’Urgències i Emergèn-cies Socials de Barcelona (CUESB) per tal quese’ls facilités un allotjament provisional.Algunes de les persones que van acceptaraquesta invitació no van aconseguir caprecurs adequat a les seves necessitats. La restaes va instal·lar en altres infrahabitatges ocu-pats per persones també immigrades.

Aquesta Sindicatura considera que les enti-tats que conformen la xarxa comunitària sónde vital importància per a la població estran -gera, ja que, tot i no substituir l’Administra-ció, sí que arriben allà on aquella no ho fa icobreixen moltes necessitats dels immigrants.En aquests temps, però, estan veient tan dis-minuïts els imports que reben en qualitat desubvencions que algunes arriben a qüestio-nar-se la seva viabilitat. Per això, cal remar-car la importància que la tasca quedesenvolupa la xarxa comunitària cohabitiamb l’Administració.

Del col·lectiu de subsaharians, en podem des-tacar tres característiques transmeses per ellsi per les associacions que els assisteixen: queviuen a la nostra ciutat i no tenen intenció demarxar als seus països d’origen, que demos-tren desig i voluntat d’integrar-se, i quetenen un gran potencial laboral per explotar.

Aquesta Sindicatura considera també quel’Ajuntament, després de tants anys, encara

169

no ha resolt les necessitats que plantejaaquest col·lectiu (immigrants, amb permísde residència o sense, que estan sense llar imancats d’integració social), i reflexiona queels recursos públics serien més eficaços en lamesura que s’adaptessin a les necessitats delsque els reben.

La majoria de subsaharians no volen marxar de Barcelona, tenen voluntat d’integrar-se i un potencial laboral per explotar

Potser, en el context de crisi actual, caldriensolucions més imaginatives que donessin sor-tida a recursos dels quals ja disposen lesadministracions competents en matèria d’im-migració i que estan infrautilitzats.

Pel que fa a la coordinació interadministra-tiva, la realitat constata que no s’ha aconse-guit consensuar un abordatge integral de lasituació que permeti un mateix tractamentde la problemàtica en tots els municipis ieviti els pelegrinatges d’una població a unaaltra. Així, lluny de donar solució a una pro-blemàtica, el que s’aconsegueix és desplaçar-la. Una política unitària hauria d’aconseguirmatisar “l’efecte crida”, que ara per ara és unfre a les polítiques municipals d’integraciódels immigrants.

La síndica ha valorat que caldria aplicarrecursos assistencials alternatius que dones-sin una solució i que posessin fi a la situacióinfrahumana en què estan vivint aquestespersones, i que és impròpia de la societat que

la ciutadania demana. En qualsevol cas, elcost de la implementació dels recursos i pro-grames a persones immigrades en situacióadministrativa irregular ha de recaure entotes les administracions responsables i com-petents en matèria d’estrangeria, immigra-ció, formació ocupacional i serveis socials.

En aquesta línia de coordinació interadmi-nistrativa també es poden situar algunesqueixes formulades en aquesta Sindicaturarelatives a l’establiment de requisits per talde donar compliment a l’obligació delsmunicipis d’empadronar els seus veïns enca-ra que no tinguin domicili fix. És aquesta lasituació en què es troben nombrosos estran -gers. Durant molts anys, l’Ajuntament haaplicat una política facilitadora d’aquestempadronament sense domicili, però actual-ment l’ha modificat amb l’aprovació del Pro-tocol de sol·licitud d’informe de coneixementde residència al municipi, vigent des del mésd’octubre de 2010, que requereix que s’apor-tin proves del veïnatge, com per exemplehaver estat atès pels serveis socials. Tot i queaquesta institució considera necessari l’esta-bliment de mesures que controlin possiblesfraus en l’empadronament i els efectes queaquests poden produir, la preocupa la inci-dència que aquest protocol pugui tenir enl’arrelament del col·lectiu d’estrangers ensituació administrativa irregular i sensedomicili fix, que tindran més dificultats peracreditar la seva residència a la ciutat ja que,entre altres qüestions, refusen ser usuarisdels serveis socials. En la majoria de casos,per a aquesta població esdevé de vitalimportància poder acreditar un temps depermanència per aconseguir la regularitza-ció de la seva situació.

170

4.3. Salut

A. Salut públicaB. Assistència sanitària

La salut individual dels ciutadans i del conjuntd’habitants de la ciutat depèn d’un conjunt defactors. Alguns d’ells resulten de l’actuació pre-ventiva o promotora de conductes que sóncompetència de l’Ajuntament de Barcelona, ique executa l’Agència de Salut Pública de Bar-celona, emmarcada en el Consorci Sanitari deBarcelona (CSB). Aquest és un òrgan mixt queaplega l’Ajuntament de Barcelona i la Genera-litat de Catalunya, i que té com a finalitat inte-grar el conjunt de serveis en l’àmbit de la salut.D’altres, especialment els de caràcter reparadoro assistencial, són responsabilitat directa de laGeneralitat de Catalunya o també estan inclo-sos en els serveis del CSB.

Les queixes en l’àmbit de la salutfan referència a factors ambientals,a l’atenció hospitalària i als serveisde salut mental

No obstant això, cal remarcar que molts fac-tors decisius per millorar l’estat de salut dela comunitat pertanyen a l’esfera de les con-ductes individuals, i són especialment influ-enciats per activitats privades, com són lavenda de productes i de serveis, i per la publi-citat que d’ells se’n fa. Un exemple paradig-màtic d’aquest fet és el consum d’alcohol.

171

En aquesta secció, la síndica ha rebut,durant l’any 2011, 16 queixes.

Les queixes corresponents a aquest apartatfan referència a temes molt variats. Algu-nes d’elles estaven relacionades amb factorsambientals, com la contaminació atmosfè-rica o la proliferació de mosquits entornd’un equipament municipal. D’altrestenien a veure amb els serveis públics d’a-

tenció hospitalària o assistencial en gene-ral, o amb serveis de salut mental.

A. Salut públicaEn els casos inclosos en aquest apartat, lacompetència és directa de l’Ajuntament deBarcelona, i l’exerceixen bàsicament els ser-veis dels districtes municipals.


EXPEDIENTS NÚM. 85/2011 I 784/2011. PROTECCIÓ DE LA SALUT.

En el primer cas, la interessada, que viu en un carrer estret del casc antic, exposava quefeia mesos que patia problemes al seu habitatge per sobreescalfament i soroll, com a con-seqüència del funcionament de quatre aparells de condicionament d’aire instal·lats enun local comercial de venda de productes de neteja, situats just davant de casa seva. Enaquell punt, segons afirmava la promotora de la queixa, el carrer té una amplada de 3,50metres aproximadament. També patia problemes de salut provocats per les emissionsd’aire amb olors de productes químics de neteja procedents del mateix local, les qualsempitjoraven el seu estat de salut, com a conseqüència de la seva sensibilitat químicamúltiple. En diverses ocasions, els aparells havien estat en funcionament durant tota lanit, la qual cosa accentuava els problemes provocats. Havia observat que, per les datesen què havia presentat la queixa, estaven fent obres a la part del local denunciat en quèestaven situats els aparells d’aire condicionat. Acreditava que en dues ocasions havia pre-sentat una denúncia davant el Districte de Ciutat Vella, i comunicava que no havia rebutcap resposta i que el problema persistia. Finalment, els serveis municipals van precintarels aparells fins que el titular de l’activitat els va traslladar a una nova ubicació dins lamateixa finca que complia els requisits exigits per la normativa.

En la queixa corresponent a l’expedient núm. 784/2011, la interessada exposava que, desde feia tres mesos, s’havien reproduït els problemes d’insalubritat per manca d’higieneal bar situat a la mateixa finca que el seu habitatge, que havia denunciat aquests fetsdavant el Districte de Sant Martí el dia 30 d’agost de 2011, i que li van dir que telefo-nés passat un mes. Aquest establiment ja va ser denunciat per la promotora de la quei-xa l’any 2008, i va ser objecte d’una queixa davant la Sindicatura l’any 2009 per inacciómunicipal. En la decisió que la síndica va formular el 29 de gener de 2010 s’estimavaen part la queixa, atès que havia transcorregut un temps excessiu des que la interessadahavia presentat la primera denúncia davant el Districte de Sant Martí fins a l’ordre deprecintament dictada per al 22 de desembre de 2009, i sense que les diverses actuacionsrealitzades pels serveis municipals haguessin obtingut el cessament dels incomplimentsque provocaven els problemes en l’habitatge de la promotora de la queixa. No obstantaixò, valorava el fet que, posteriorment a la intervenció de la Sindicatura, el Districte deSant Martí hagués resolt el problema objecte de les denúncies realitzades. També adver-

172

B. Assistència sanitària

En els dos casos següents, el tema relacionatamb les queixes era el dret a rebre l’assistèn-cia sanitària de l’Institut de Prestacions

d’Assistència Mèdica al Personal Municipal(PAMEM) o del sistema públic general. Estracta de beneficiaris d’ambdós sistemes.

tia el Districte que, en casos com aquest, era convenient que l’Ajuntament utilitzés ambdiligència tots els instruments tecnicoadministratius de què disposa per tal de compro-var els fets denunciats al més aviat possible i per adoptar, tot seguit, les mesures neces-sàries per aconseguir el cessament dels incompliments detectats sense més demores queles corresponents als terminis reglamentaris. Malgrat això, en l’informe enviat pel Dis-tricte de Sant Martí a la Sindicatura, com a resposta a la petició formulada per aquesta,es feia palès que el dia 11 d’octubre de 2011 els serveis municipals s’havien limitat aconstatar “la manca de neteja tant del local com del pati” i a endegar tràmits adminis-tratius, sense que els responsables municipals haguessin actuat amb efectivitat.


EXPEDIENTS NÚM. 134/2011 I 135/2011. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA.

L’objecte de les dues queixes era idèntic. Les interessades exposaven que estaven jubila-des i que estaven afiliades a l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al PersonalMunicipal (PAMEM), la mútua que presta els serveis d’assistència sanitària als treballa-dors funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona i als seus beneficiaris, però, malgrat això,havien rebut feia pocs dies un escrit del PAMEM en el qual se’ls comunicava el següent:“(...) vostè és titular pensionista del Règim de la Seguretat Social. Per aquest motiu licomuniquem que el donarem de baixa com a beneficiària de PAMEM el proper dia14/03/2011. (...)”. Això comportava, a més, l’anul·lació de les proves diagnòstiques quetenien concertades a càrrec d’aquesta mútua per a dates posteriors a l’esmentada. L’escritportava la capçalera del PAMEM, però no hi figurava cap data, cap signatura ni cap regis-tre de sortida del comunicat. A part d’iniciar la investigació de l’actuació municipal, esva recomanar a les interessades que presentessin una reclamació davant el departamentd’atenció a l’usuari de la mútua municipal, en què exposessin els fets i en què demanes-sin que s’hi posés remei per garantir que les proves diagnòstiques i les visites mèdiquesprogramades fossin realitzades.

En l’informe de resposta a la petició formulada per la síndica de greuges, l’Ajuntamentmanifestava que aquesta actuació era resultat de la revisió dels registres de beneficiarisdel PAMEM i de la Seguretat Social, i que s’havia constatat que les dues persones quehavien rebut l’escrit en què se’ls comunicava la decisió d’excloure-les de la prestació deserveis de la mútua municipal estaven també incloses en la Seguretat Social. La presi-denta del PAMEM exposava, en el mateix informe, que s’havia revisat el protocol de laDirecció d’Atenció a l’Usuari de la mútua, i que s’havia modificat per garantir que totescrit d’aquesta naturalesa sortís amb la indicació d’una data concreta, signat per algunresponsable de la comunicació i amb un registre de sortida. Abans de formular la deci-

173

VALORACIÓ

Els casos exposats en les queixes núm.85/2011 i 784/2011 il·lustren la necessitatque els serveis municipals actuïn amb dili-gència i amb rigor quan reben denúncies desituacions en què hi ha presumptamentmanca d’higiene o manca de compliment dela normativa que regula les activitats sotme-ses a llicència municipal. Això és especial-ment indispensable quan s’ha comprovat quehi ha incompliments que generen problemesper a la salut dels afectats. En tots dos casos,el Districte havia dut a terme un seguit d’ac-

tuacions que no havien estat efectives per sal-vaguardar el dret fonamental de no patirintromissions en el propi domicili i, especí-ficament, que provocaven o podien provocarproblemes de salut en les persones afectades.En aquest tipus de situacions es fa palès que,quan els serveis i els responsables municipalsutilitzen amb resolució els instruments dequè disposen, aconsegueixen que finalitzinles infraccions i els problemes generats, idemostra que és necessari actuar garantint elsdrets dels denunciats, però exercint l’autori-tat de la qual són dipositaris per salvaguar-dar la salut dels afectats.

sió, la Sindicatura es va posar en contacte amb les promotores de les queixes, i aquestesvan confirmar que des del PAMEM els van avançar la realització de les proves diagnòs-tiques i les visites mèdiques programades, per tal de garantir que serien efectuades abansde cessar l’assistència de la mútua municipal. La síndica de greuges va considerar quel’actuació de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal haviaestat correcta en el fons, ja que la decisió adoptada s’ajustava a la normativa aplicable enaquest cas. No obstant això, valorava com a incorrecta la manera en què s’havia comu-nicat la decisió.

174

Els drets relatius a l’Educació estan enunciatsen l’article 21 de l’Estatut d’autonomia deCatalunya (EAC) i s’enumeren de la manerasegüent:• “Totes les persones tenen dret a una educa-

ció de qualitat i a accedir-hi en condicionsd’igualtat. La Generalitat ha d’establir unmodel educatiu d’interès públic que garan-teixi aquests drets.

• Les mares i els pares tenen garantit, d’acordamb els principis establerts per l’article37.4, el dret que els assisteix per tal quellurs fills i filles rebin la formació religio-sa i moral que vagi d’acord amb llurs con-

viccions a les escoles de titularitat pública,en les quals l’ensenyament és laic.

• Els centres docents privats poden ésser sos-tinguts amb fons públics d’acord amb elque determinen les lleis, per tal de garan-tir els drets d’accés en condicions d’igual-tat i a la qualitat de l’ensenyament.

• L’ensenyament és gratuït en totes les eta-pes obligatòries i en els altres nivells ques’estableixin per llei.

• Totes les persones tenen dret a la formacióprofessional i a la formació permanent, enels termes que estableixen les lleis.

• Totes les persones tenen dret a disposar, en

4.4. Educació, cultura, lleure i esport

A. EducacióB. Cultura, lleure i esportC. Formació d’adults per a l’ocupació

175

els termes i les condicions que estableixinles lleis, d’ajuts públics per a satisfer elsrequeriments educatius i per a accedir enigualtat de condicions als nivells educatiussuperiors, en funció de llurs recursos eco-nòmics, aptituds i preferències.

• Les persones amb necessitats educativesespecials tenen dret a rebre el suport neces-sari que els permeti accedir al sistema edu-catiu, d’acord amb el que estableixen leslleis.

• Els membres de la comunitat educativatenen dret a participar en els assumptesescolars i universitaris en els termes queestableixen les lleis.”

I pel que fa l’àmbit cultural, l’article 22 del’EAC estableix que totes les persones tenendret a accedir en condicions d’igualtat a lacultura i al desenvolupament de llurs capaci-tats creatives individuals i col·lectives, itambé diu que totes les persones tenen eldeure de respectar i preservar el patrimonicultural.

En aquesta secció, la síndica ha rebut,durant l’any 2011, 88 queixes.

A. Educació

Al Consorci d’Educació de Barcelona li cor-respon, segons regula la llei de la CartaMunicipal de Barcelona, exercir, entre d’al-tres, les competències en:• La programació i la gestió de tots els cen-

tres públics d’educació infantil, d’educacióprimària, d’educació secundària obligatò-ria i postobligatòria.

• La gestió dels programes de garantia social,de la formació professional específica, delscentres de règim especial i de l’educació depersones adultes.

• L’educació complementària i extraescolar. • L’execució dels programes d’educació com-

pensatòria.

• La vigilància del compliment de l’escolari-tat obligatòria.

• La reglamentació i la gestió del transport,del menjador i d’altres serveis escolars.

• L’aplicació a Barcelona de la normativa dematriculació d’alumnes i qualsevol altrad’anàloga que necessiti una adaptació espe-cífica.

D’altra banda està present en l’educació a laciutat l’Institut d’Educació de Barcelona(IMEB), que es defineix com un organismeautònom de caràcter administratiu de l’A-juntament que actua perquè l’oferta educa-tiva s’adeqüi a les necessitats de la ciutat,corregint els desequilibris territorials i lesdesigualtats socials, reforçant la xarxa públi-ca i contribuint a la millora del sistema edu-catiu. L’Ajuntament de Barcelona és titulard’una extensa xarxa de centres municipals,entre els quals 92 escoles bressol.

Una bona part de les queixes en l’àmbit de l’educació són per lano-construcció de tres escoles bressola Gràcia i a Navas

Un gran nombre de queixes provenen de lesfamílies afectades pel retard en la construc-ció de tres escoles bressol municipals. Aixòha motivat que moltes criatures a les qualsse’ls havia assignat una plaça el mes de junyde 2011 no podran ocupar-les perquè lesescoles no estan encara construïdes. En l’àm-bit de l’escola bressol, la síndica ha supervi-sat la queixa presentada per tres llarsd’infants que consideraven que la construc-ció d’una escola bressol municipal al barriels perjudicava greument i que era inneces-sària per cobrir les necessitats actuals d’es-colarització de la petita infància.

176


EXPEDIENT NÚM. 336/2011. PREINSCRIPCIÓ ESCOLAR AMB DOMICILI FICTICI.

Durant el procés de preinscripció de les escoles, la Sindicatura va atendre més d’una quei-xa per les suposades falsedats en l’acreditació del domicili. La que va motivar aquest expe-dient provenia dels pares d’una nena que no havia obtingut plaça a l’escola desitjada. Elspares havien demanat tenir accés a les dades dels preinscrits per poder comprovar el domi-cili d’al·legats però no havien obtingut cap resposta del Consorci d’Educació. La super-visió del cas va comportar que la Sindicatura demanés informació al Consorci i alDepartament de Població de l’Ajuntament, que fes reunions amb els responsables d’a-quests òrgans i, fins i tot, que fos present en les entrevistes concertades amb les famíliesque suposadament havien comès els fraus, en les quals els responsables del Consorci d’E-ducació les informaven de les verificacions fetes i de la proposta de donar-les de baixadel padró per frau documental.

La Sindicatura va considerar que l’actuació del Consorci d’Educació i la del Departamentde Població de l’Ajuntament havien estat correctes en l’atenció a les reclamacions pre-sentades sobre les suposades falsedats. No obstant això, va posar de manifest que el pro-cés de verificació era excessivament llarg, la qual cosa distorsionava les expectatives delspreinscrits afectats (els denunciats i els denunciants) sobre la possibilitat o no d’obtenirplaça escolar en el centre desitjat. Així mateix, va reiterar la conveniència que l’Admi-nistració es dotés d’un marc normatiu més explícit que ajudés a fer un seguiment mésprecís i àgil quan hi hagués sospites de frau documental. En aquest sentit, cal tenir encompte que, en la supervisió de l’expedient núm. 377/2008, la Regidoria d’Educació java expressar el compromís municipal de treballar per incorporar millores en les resolu-cions de preinscripció i en els protocols de gestió. Al cap de gairebé tres anys, i malgratla petició expressada, s’ha comprovat que no hi ha hagut cap canvi en les resolucions delsanys 2009, 2010 i 2011 pel que fa a l’acreditació del domicili o a la potestat de l’Admi-nistració educativa de sol·licitar documentació complementària quan hi hagi indicis defalsedat. Així mateix, no s’ha acreditat que s’hagi agilitzat el procés de verificació deldomicili. Per tot això, en la decisió, la síndica va recomanar que es treballés intensamentperquè el nou Decret d’admissió d’alumnat, que està previst que s’aprovi abans d’acabarl’any 2011, incorpori les modificacions convenients.

En relació amb els centres educatius en les eta-pes d’educació obligatòria, les queixes han estatmotivades per les falsedats en l’acreditació deldomicili durant el procés de preinscripció esco-lar, per la disconformitat amb els criteris queregeixen la baremació de les sol·licituds dematriculació i, també, per l’ampliació d’unalínia de P3 en una escola pública.

La Sindicatura ha supervisat, també, queixesrelacionades amb el suport educatiu d’infants

amb discapacitat i amb els espais lúdics quefuncionen com a escola bressol.

Així mateix, la Sindicatura ha tramès al Con-sorci d’Educació una valoració del Decret dematriculació actualment vigent amb unasèrie de propostes de millores per garantir l’e-quitat i l’objectivitat en el procés d’assigna-ció de centre escolar, amb l’objectiu quepuguin ser tingudes en compte en el momenten què s’elabori el pròxim Decret.

177

EXPEDIENT NÚM. 863/2011 (I 23 MÉS D’ACUMULATS). LLARS D’INFANTS INACA-BADES.

Entre els mesos d’octubre i desembre de 2011, la Sindicatura va rebre les queixes pre-sentades per pares i mares d’infants que van participar en el procés de preinscripció a lesescoles bressol públiques, iniciat el mes de maig d’enguany. El mes de juny aquestesfamílies van rebre la comunicació que havien obtingut plaça en una de les escoles esco-llides, de les quals encara no s’havia començat la construcció, amb la previsió que el curss’iniciaria en aquests centres (Jaén, Caspolino i Patufets de Navas) entre els mesos defebrer i març de 2012. El 14 de setembre de 2011, l’Institut Municipal d’Educació deBarcelona va trametre una carta a les famílies afectades en què explicava que finalmentno era possible que aquestes tres escoles es posessin en funcionament durant el curs 2011-2012 i que les famílies amb plaça adjudicada en aquests centres tindrien preferènciadurant el procés de matriculació del curs vinent.

En consideració a les queixes presentades, la Sindicatura va demanar informació sobre laprogramació prevista per a la construcció i l’obertura de les escoles Jaén, Caspolino iPatufets de Navas i sobre els desajustos que justificaven que no s’hagués complert la pro-gramació prevista. Així mateix, va sol·licitar que s’informés de la ponderació aplicadadels principis d’oportunitat i de prudència a l’hora d’oferir la matrícula de les tres esco-les i de les alternatives que s’haurien pogut estudiar per satisfer les expectatives de lesfamílies que havien obtingut plaça en aquests centres.

En la resposta municipal s’informava que els anteriors responsables municipals van accep-tar la preinscripció però que no es va formalitzar la matrícula perquè les escoles no esta-ven construïdes, i d’alguna d’elles ni tan sols s’havia fet l’adjudicació de l’obra. L’informeexpressava la voluntat municipal d’estudiar cas per cas les conseqüències i les possiblesalternatives. Per això, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) s’ha posaten contacte amb cadascuna de les famílies per tal d’oferir les places vacants públiquesque hi ha a la ciutat i les de nova creació, que són el resultat de l’ocupació temporal d’es-pais lliures d’escoles existents. A més, s’ha ofert a les famílies la possibilitat d’incorpo-rar-les a les llistes d’espera de les escoles que van relacionar en la sol·licitud depreinscripció. Pel que fa al curs 2012-2013, s’ha pres el compromís de reservar i garan-tir les places dels infants preinscrits en aquests centres (exceptuant els que s’incorporena l’escoles d’infantil i primària per cursar P3). En el cas que alguna de les escoles no esti-gués disponible a començament de curs, les famílies seran assignades a altres escoles bres-sol del districte corresponent. Finalment, s’ha acceptat assignar la puntuació de tenirgermans en els centres als infants que aquest curs 2011-2012 havien obtingut plaça enaquests centres, malgrat que no les hagin pogut ocupar.

En la decisió de la Sindicatura, s’esmentava que l’informe aportat era incomplet i aixòimpossibilitava poder valorar els desajustos, incidents o problemes que haurien pogut jus-tificar que no s’hagués complert el calendari previst. Davant d’això es podia presumir quel’Ajuntament havia actuat d’una manera no realista ja que era molt improbable o impos-sible que es pogués iniciar l’activitat educativa en la data anunciada. Davant el greuge patitper les famílies, la síndica va recomanar que es duguessin a terme les gestions previstes perassignar places escolars aquest curs al major nombre possible d’infants i que es concretés

178

el dret de les famílies a obtenir plaça el curs vinent a prop del domicili, ja que els distric-tes són extensos i algunes escoles estan allunyades del domicili dels sol·licitants. Així mateix,va recomanar que l’IMEB estudiés la possibilitat de compensar el greuge causat a les famí-lies bonificant, durant el curs 2012 i en la quantia que s’estimi, les quotes d’escolaritzaciódels infants que aquest curs no gaudeixen de plaça d’escola bressol.

VALORACIÓ

Els informes anuals anteriors de la Sindica-tura analitzaven diverses qüestions relaciona-des amb el procés de preinscripció imatriculació en els centres d’infantil, primà-ria i secundària sostinguts amb fons públics(centres públics i concertats). L’any 2007aquesta institució va rebre força queixes sobreels límits de les zones escolars, atesa la nove-tat de l’aplicació de les àrees territorials. Lesqueixes manifestaven la disconformitat de lesfamílies amb l’àrea territorial assignada per-què consideraven que la restricció geogràficaestablerta els impedia obtenir la puntuaciómàxima pel criteri de proximitat per accedira l’escola on desitjaven matricular els seusfills. L’establiment de les àrees territorials res-ponia a la necessitat de donar compliment alque estableix la Llei orgànica 2/2006, d’edu-cació. L’article 86 d’aquesta Llei expressa queles administracions educatives han de garan-tir la igualtat en l’aplicació de les normesd’admissió, cosa que inclou l’establiment deles mateixes àrees d’influència per als centrespúblics i concertats d’un mateix municipi oàrea territorial. A Barcelona, s’aplicaven àreesd’influència diferents en els centres públics ien els concertats i, per això, el Consorci d’E-ducació de Barcelona va instaurar la novazonificació, cosa que va generar força queixes.

La síndica continua rebent queixessobre suposades falsedats en l’acreditació del domicili en el procésde matriculació escolar

En l’informe de l’any 2008, la Sindicaturaabordava el tema dels falsos empadrona-ments. En aplicació del Decret 75/2007, queestableix el procediment d’admissió de l’a-lumnat en els centres i de la resolució de pre-inscripció i matrícula que el Governautonòmic aprova anualment, el documentque es demana per acreditar el domicili és elDNI o NIE de la persona sol·licitant (pare,mare o tutor). Quan el domicili habitual ques’al·lega no coincideix amb el del documentaportat cal adjuntar-hi el certificat munici-pal de convivència de l’alumne, on ha deconstar que conviu amb la persona sol·lici-tant i el resguard de la renovació del docu-ment d’identitat. El Reglament de poblaciói demarcació de les entitats locals, aprovatpel Reial decret 1690/1986, és el documentnormatiu que regula l’empadronament. Elsrequisits exigits per empadronar-se en undeterminat domicili són molt senzills i pocexigents pel que fa a l’acreditació i la com-provació de la veracitat de la realitat i, enaquest sentit, no garanteixen, en tots elscasos, que el domicili al·legat sigui realmentel lloc on viu habitualment la persona. Elscentres educatius baremen les sol·licitudsamb la documentació que han aportat lesfamílies i, a la pràctica, el Consorci d’Edu-cació fa les comprovacions només si hi hadenúncies de possibles falsedats. En aquestscasos, el Consorci demana al Departamentde Població de l’Ajuntament de Barcelonaque faci les gestions corresponents per inves-tigar la veracitat de les dades referides aldomicili. El protocol de les inspeccionspadronals és llarg perquè cal comprovar l’in-compliment (fase en què intervé la Guàrdia

179

Urbana amb la inspecció al domicili), cal ferposteriorment l’audiència amb les personesimplicades, atendre les al·legacions quepuguin presentar a la proposta de baixa, siescau, i finalment resoldre la baixa del regis-tre padronal. El termini per resoldre elsexpedients s’allarga excessivament i aixòafecta no només la persona investigada, sinótambé les persones inadmeses d’aquell cen-tre que han quedat perjudicades pel suposatfrau documental.

La Sindicatura expressava en l’informe del’any 2008 que les fissures detectades en elprocés de preinscripció en els centres podrienquedar resoltes si la normativa fos més ajus-tada i precisa. En aquest sentit, la síndica degreuges va recomanar al Consorci d’Educacióque s’estudiés la proposta d’incorporar en laresolució sobre preinscripció i matriculacióde l’alumnat la possibilitat que el centre o elmateix Consorci pogués sol·licitar la docu-mentació addicional per acreditar el domici-li del menor quan hi hagués dubtes raonablesde la seva veracitat. Responent a aquestarecomanació, la Regidoria d’Educació vacomunicar a la Sindicatura que compartia lanecessitat de disposar d’un marc més explí-cit que ajudés a fer un seguiment més precísi àgil de les denúncies per sospites de frau peracreditacions de domicili. Així mateix, vainformar que s’estava treballant en aquestsentit amb el Departament de Població del’Ajuntament i amb el Departament d’Ense-nyament de la Generalitat de Catalunya, perpoder incorporar millores en la resolucióanual i en els diversos protocols de gestió.Aquell any l’Ajuntament va acreditar ques’havien supervisat trenta-quatre expedients.

L’any 2011 s’han rebut novament denúnciessobre les suposades falsedats en l’acreditaciódel domicili, com és el cas exposat en l’ex-pedient il·lustratiu (núm. 336/2011). Enrelació amb el procés de matriculació per alcurs 2011-2012, el Departament de Pobla-ció de l’Ajuntament va instruir trenta-cinc

expedients de baixa padronal.

La Resolució 226/2011, per la qual s’apro-ven les normes de preinscripció i matrículade l’alumnat, expressa que “la falsedat o elfrau en les dades aportades comporta la inva-lidació dels drets de prioritat que puguincorrespondre en relació amb el criteri afec-tat. Si la falsedat o el frau queda acreditadaamb posterioritat al 30 de setembre de2011, l’alumnat perd el dret a la plaça alfinalitzar el curs en el qual ha quedat acre-ditada la falsedat o el frau i ha de presentaruna nova sol·licitud d’admissió per al se -güent curs escolar”. Cal tenir ben presentque la preinscripció d’aquest curs es va ini-ciar el 14 de febrer de 2011 i que la matrí-cula, un cop aprovades les llistes definitivesd’admesos, es va fer del 6 al 10 de juny de2011. El termini fixat per l’Administracióevidencia que el procés de verificació de lespossibles falsedats és massa llarg.

A més de les qüestions plantejades, referidesa les àrees territorials i als fraus documentals,la Sindicatura també ha rebut queixes sobrela manca de rigor en l’acreditació de lesmalalties cròniques del sistema digestiu,endocrí o metabòlic, i sobre la recent incor-poració de la puntuació complementàriaobtinguda pel fet que els pares o els germansde l’alumne preinscrit haguessin estat esco-laritzats en aquell centre.

Algunes denúncies posen en evidènciala manca de rigor en l’acreditació de les malalties cròniques del sistemadigestiu, endocrí o metabòlic

Així mateix, s’ha atès una qüestió referida a lapuntuació obtinguda per proximitat del llocde treball dels pares en l’etapa de batxillerat,ja que aquesta puntuació no s’atorga en la restad’estudis postobligatoris (PQPI i cicles forma-

180

tius). L’autonomia de desplaçament dels alum-nes de batxillerat, que estan en el tram educa-tiu imminentment anterior als estudisuniversitaris, està més que demostrada. Peraixò, és difícilment defensable que sigui con-venient atorgar 20 punts als alumnes els paresdels quals treballin a prop del centre. L’argu-ment que els pares puguin acompanyar els fillsen aquestes edats és insostenible en aquestaetapa i, tanmateix, la puntuació obtinguda perla proximitat del lloc de treball dels pares ésdeterminant en alguns casos i desproporciona-da amb la que s’obté de la qualificació mitja-na acadèmica de l’etapa de secundària, que ésd’un màxim de 10 punts.

Pel que fa al marc legal, l’article 28 de laConvenció dels drets de l’infant reconeix eldret de l’infant a l’educació, a la igualtat d’o-portunitats i l’obligació dels estats membresa implantar l’ensenyament primari obliga-tori i gratuït per a tothom. Així mateix, l’ar-ticle 27 de la Constitució espanyola expressael dret de tothom a l’educació i atorga alspoders públics la responsabilitat de garantiraquest dret. La Carta Magna reconeix la lli-bertat d’ensenyament i estableix que l’ense-nyament bàsic és obligatori i gratuït.

La normativa específica d’educació està reco-llida principalment en la Llei orgànica2/2006, d’educació, i en la Llei 1/2009, d’e-ducació (LEC). Aquests textos legals reite-ren el dret a l’educació per a totes lespersones i la responsabilitat dels poderspúblics de garantir-lo d’una manera efecti-va. L’article 2 de la LEC estableix que la uni-versalitat i l’equitat són dos dels principisrectors del sistema educatiu que garantei-xen la igualtat d’oportunitats i la integracióde tots els col·lectius. L’article 4 de la LECestableix que tothom té dret a accedir encondicions d’igualtat al sistema educatiu i,també, que tothom té dret a l’elecció delcentre, en el marc de l’oferta educativa. Pelque fa a les garanties de gratuïtat, l’article50 de la LEC expressa que l’Administració

educativa ha d’assegurar els recursos públicsper fer efectiva la gratuïtat dels ensenya-ments obligatoris i dels declarats gratuïts ique no es pot imposar l’obligació de feraportacions a fundacions o associacions dequalsevol tipus, ni es pot vincular l’escola-rització a l’obligatorietat de rebre cap serveiescolar addicional que requereixi aporta-cions econòmiques de les famílies. El mateixarticle responsabilitza l’Administració edu-cativa de vetllar pel compliment de les nor-mes reguladores del procés d’admissió en elscentres.

Els criteris generals establerts en la LEC queregeixen l’admissió en els centres en procésde preinscripció i matriculació fan referèn-cia a: l’existència de germans matriculats enel centre o al fet que el pare, mare o tutor hitreballin; la proximitat del domicili habi-tual o del lloc de treball dels pares o tutorsal centre; les rendes anuals de la unitat fami-liar i les discapacitats de l’alumne, pares ogermans. Així mateix, l’article 47 de la LECpermet que el Govern pugui establir crite-ris que les situacions d’empat es resolguinamb l’aplicació dels criteris complementa-ris o específics que estableixi el Govern.

El Decret 75/2007, pel qual s’estableix elprocediment d’admissió de l’alumnat en elscentres en els ensenyaments sufragats ambfons públics, fa esment dels criteris generalsrelacionats en la LEC. Pel que fa als criteriscomplementaris o específics, estableix dossupòsits: que l’alumne formi part d’unafamília nombrosa, i que l’alumne tingui unamalaltia crònica que afecti el seu sistemadigestiu, endocrí o metabòlic, inclosa laceliaquia. La concreció de la documentacióque cal presentar per obtenir la puntuacióen la baremació de les sol·licituds de preins-cripció està expressada en les resolucions delDepartament d’Ensenyament. Aquestes s’a-proven anualment abans d’iniciar-se el pro-cés de preinscripció en els centres. Mitjançant l’Acord de Govern 5/2010 es va

181

aprovar, per al curs 2010-2011, l’atorgamentde puntuació complementària a l’alumnatque formés part d’una família monoparental.L’Acord de Govern 9/2011 establia que en lamatriculació del curs 2011-2012 s’atorguésaquesta puntuació pel mateix supòsit i quetambé s’apliqués puntuació complementàriaa l’alumnat que hagués tingut el pare, mare,tutors o germans escolaritzats en els centresper als quals es presentés la sol·licitud. Lessituacions d’empat, un cop aplicada la pun-tuació general i la complementària, es reso-len per mitjà d’un sorteig públic.

S’ha recomanat al consistori que en el proper Decret de preinscripció i matriculació es mantinguin les àrees de proximitat actuals

Per això, en consideració als principis d’objec-tivitat, transparència i rigor que han de regirl’actuació de l’Administració i al principi d’i-gualtat i equitat, expressat reiteradament enla Llei d’Educació, aquesta Sindicatura va pre-sentar a la Regidoria d’Educació de l’Ajunta-ment de Barcelona un seguit de recomanacionsperquè poguessin ser valorades i aportades alDepartament d’Ensenyament amb l’objectiude tenir-les en compte en l’elaboració i apro-vació del proper Decret de preinscripció imatriculació:

• Que es mantinguin les àrees territorialsde proximitat actuals. Les àrees territorialsde proximitat intervenen en el procés de pre-inscripció i matriculació en el cas que hi hagimés demanda que places en oferta. Les àreeshan estat un factor positiu principalment pergarantir l’equitat, i la proposta de la implan-tació de les actuals àrees territorials de proxi-mitat va ser objecte, al seu dia, del dictamenfavorable del Consell Escolar Municipal deBarcelona. La zonificació actual també haestat positiva per mantenir i millorar el con-

cepte de proximitat, per establir la mateixademarcació territorial per a l’escola pública ila concertada i per evitar la superposició dezones i les disfuncions que es creaven en elscentres situats en les fronteres dels límits geo-gràfics establerts. Les àrees territorials hansignificat una major transparència per a lesfamílies per la claredat dels criteris i de leseines disponibles d’informació i consulta(programari del web, mapes, cartes informa-tives). Finalment, cal tenir en compte que lagestió de les àrees territorials ha estat útil peraconseguir que la canalització de la demandaen relació amb l’oferta permeti disminuir elgrau d’insatisfacció de les famílies.

Tal com ha expressat el Consell Escolar deBarcelona, els centres han de ser un reflex dela diversitat de la població del territori onestan ubicats i han d’assumir d’una maneraequilibrada les situacions que comportencomplexitat i dificultat, tant si es refereixena l’alumnat amb necessitats educatives espe-cials com a les situacions derivades de l’esco-larització de l’alumnat nouvingut. Les àreesterritorials de proximitat no poden resoldre,per si soles, els problemes d’escolaritzacióencara vigents a la ciutat ni els desequilibrisde l’oferta educativa en el territori, però hancontribuït a una millor distribució de l’alum-nat, a una planificació més pròxima i a unamajor coresponsabilitat entre l’escola públi-ca i l’escola privada concertada.

• Que l’Ajuntament vetlli perquè el marcnormatiu que s’estableixi sigui mésexplícit per detectar amb més agilitat irapidesa els possibles fraus documentals.Aquesta Sindicatura considera que seria con-venient que per acreditar el domicili es tin-gués en compte l’adreça que consta en elDNI, ja que actualment l’actualització i larenovació del document és un tràmit ràpid,senzill i fàcil d’obtenir. En els casos en quèla renovació d’aquest document sigui moltrecent (caldria establir el termini), es propo-sa que se sol·liciti, a més, el volant de con-

182

vivència per comprovar els movimentspadronals i determinar si pot haver-hi indi-cis de frau. Demanar el resguard de la reno-vació del DNI, tal com estableix la Resoluciódel 2011 del procés de preinscripció, no técap sentit a Barcelona perquè aquest resgu-ard no existeix. La implicació i col·laboraciódels centres educatius és fonamental ja quela informació que aquests puguin donarsobre els efectes que pot tenir la verificaciód’un frau pot exercir una acció dissuasiva.

• Que la normativa asseguri l’equitat enla regulació del procés de preinscripcióen els centres educatius. La LEC estableixque l’accés als centres es regeix pel principid’equitat. Per això, els criteris prioritaris queestableix la LEC són objectius (proximitat,renda i casos de disminució acreditada).Aquesta Sindicatura considera que el noucriteri complementari, introduït en la dar-rera Resolució de preinscripció, segons elqual els germans o fills d’exalumnes d’uncentre obtenen puntuació addicional, no téuna justificació objectiva i raonable, ja queno afavoreix la integració de tots els col·lec-tius en condicions d’igualtat sinó que pro-mou que les famílies que han estat alumnesd’un determinat centre obtinguin majorpuntuació. Per això, aquesta institució pro-posa que se suprimeixi aquest nou critericomplementari.

• Que se suprimeixi o es millori l’exigèn-cia d’atorgament del criteri complemen-tari de tenir una malaltia crònica queafecti el sistema digestiu, endocrí o meta-bòlic, inclosa la celiaquia. La Llei orgàni-ca 2/2006 i la LEC no regulen aquestapossibilitat i, per tant, la normativa superioreducativa no obliga a incorporar aquest cri-teri en la normativa d’admissió d’alumnat.En el context actual, en què les àrees terri-torials garanteixen una certa proximitat del’escola al domicili, la possibilitat que elsalumnes que requereixen àpats especialspuguin anar a dinar a casa està també garan-

tida. Per això, aquesta Sindicatura conside-ra que no està justificat que s’apliqui aquestcriteri complementari. No obstant això, si esconsiderés convenient o necessari mantenir-lo, caldria determinar clarament quines sónles patologies que tenen cabuda i de quinamanera se certifiquen. El concepte de malal-tia, segons l’Organització Mundial de laSalut (OMS), és una alteració estructural ofuncional que afecta negativament l’estat debenestar, i la definició de cronicitat està rela-cionada amb la llarga duració de la malaltia.Per això, determinades malalties al·legades,com l’al·lèrgia alimentària a la llet o a l’ou,no corresponen a malalties cròniques sinó amalalties probablement transitòries.

• Que el criteri de proximitat al lloc detreball dels pares, en el cas del batxille-rat, tingui un pes mínim en el còmputtotal de la puntuació obtinguda. Està clarque el Decret i les resolucions que regulenel procés de preinscripció s’han de sotmetrea la regulació de rang superior. La LEC esta-bleix que, per als ensenyaments de batxille-rat, s’han d’aplicar els mateixos criteris queper als nivells d’infantil, primària i secundà-ria i, a més, s’ha de tenir en compte l’expe-dient acadèmic. Per tant, la puntuacióobtinguda per la proximitat del lloc de tre-ball dels pares no pot ser eliminada. No obs-tant això, la llei no determina la puntuacióque s’obté per cadascun dels criteris. Aques-ta Sindicatura considera que la puntuacióobtinguda pel criteri de la proximitat dellloc de treball dels pares, si no es pogués eli-minar, hauria de tenir un pes irrellevant enla puntuació total obtinguda.

La síndica considera que en el casdel batxillerat la proximitat al llocde treball dels pares hauria de tenirun pes mínim en el còmput de la puntuació obtinguda

183


EXPEDIENT NÚM. 278/2011. RÈGIM INTERIOR D’UN CENTRE ESPORTIU MUNI-CIPAL.

La persona interessada va manifestar el seu desacord amb la decisió presa per un cen-tre esportiu municipal (CEM) de sancionar-la amb la suspensió del dret d’entradadurant un mes per l’enfrontament que va patir amb un altre usuari de la instal·lació.La ciutadana reconeixia que havia tingut un comportament incorrecte amb l’altre abo-nat, però informava que aquesta altra persona havia protagonitzat, en ocasions ante-riors, diversos incidents. La sanció imposada a aquesta altra persona s’havia consideratmolt greu i havia comportat la suspensió de la condició d’usuari per un període inde-finit. La síndica va sol·licitar a l’Institut Barcelona Esports (IBE) que informés de lesdades quantitatives i qualitatives de què disposés en relació amb les sancions imposa-des per alterar la convivència i del rigor amb què s’apliquessin les mesures. Així mateix,es va sol·licitar una còpia de les normes generals de la instal·lació i del reglament queles desplega. L’Ajuntament va informar amb detall de l’enfrontament que van tenirels usuaris sancionats i va expressar que no s’havien aplicat sancions en els cinc anysanteriors i que la tipificació de les faltes, les corresponents sancions i els processos peraplicar-les s’havien inclòs molt recentment en la normativa del centre, malgrat que elcentre funciona des de fa anys.

La síndica va valorar positivament que els responsables de l’equipament haguessinintervingut per resoldre l’incident, per garantir el bon funcionament de l’equipamenti per vetllar per la bona convivència. Ara bé, no va considerar adequat que s’apliquésla tipificació de faltes i sancions, que no consta que fos vigent en el moment dels fets,ja que l’aplicació retroactiva de la normativa no és correcta ni ajustada a dret. En aquestcas, si es confirmés que l’enfrontament era anterior a la tipificació de les sancions,s’haurien hagut d’aplicar altres mesures, com podrien ser l’advertiment o la suspensióde l’abonament però sense que aquest tingués caràcter disciplinari. La Sindicatura vaexpressar que seria convenient que es detallessin els límits temporals de les sancions

B. Cultura, lleure i esport

Les queixes rebudes l’any 2011 van ser moti-vades per les sancions imposades pel compor-tament contrari a les normes dels centres, peldesacord amb l’increment de les quotes, perl’oferta esportiva o per les condicions infraes-tructurals de determinats centres. D’altresvan ser motivades per la denegació de la gra-tuïtat en la quota d’abonament a les personesque estan a l’atur o pel retorn de determinatsimports pagats. Dues queixes provenen deveïns que pateixen les molèsties que generala pràctica esportiva.

La Carta Municipal de Barcelona estableix,en l’article 133, que l’Ajuntament ha d’im-pulsar la cultura, la creació i la gestió debiblioteques, teatres i altres equipaments.Així mateix, l’article 120 expressa la respon-sabilitat municipal de promoure i facilitarl’accés a l’esport i la seva pràctica individuali col·lectiva, com a factor fonamental del des-envolupament de la persona.

184

ja que no es considerava adequat que la suspensió de la condició d’usuari fos per unperíode indefinit, és a dir que no s’especifiqués la durada màxima d’aquesta suspensióni la correspondència amb la proporcionalitat de la falta. Finalment, va recomanar al’Institut Barcelona Esports que sotmetés el reglament sancionador de la instal·lacióa una revisió feta pels serveis jurídics municipals i que en procurés l’homogeneïtzacióentre els diferents centres esportius municipals.

VALORACIÓ

L’any 2008 es va aprovar el Pla director delsequipaments esportius de la ciutat. L’Ajunta-ment va informar que, una vegada completa-da la tercera fase del procés de subrogació deles instal·lacions esportives municipals ambla figura de l’abonat (febrer 2009), s’havia ini-ciat un procés de treball intern d’anàlisi i dia-gnòstic de la diversitat de tarifes, així com del’elaboració de propostes de futur adreçades aassolir una major homogeneïtzació.

En l’informe corresponent a l’any 2009 d’a-questa Sindicatura, s’exposava que l’Admi-nistració s’ha de regir pels criterisd’objectivitat i d’assignació equitativa delsrecursos públics i, per això, es recomanavaque es tendís a una major homogeneïtat depreus en les activitats culturals, lúdiques iesportives dels diferents equipaments muni-cipals, per mitjà de l’aplicació de barems quetinguin en compte criteris objectius i socials.

L’aplicació de les sancions en els centres esportius municipals té un grau de discrecionalitat excessivament elevat

A banda de la recomanació sobre l’homoge-neïtat del preus, que evidentment ha d’es-tar ponderada amb les prestacions queofereix cada centre, aquesta Sindicatura hapogut comprovar que l’aplicació de les san-

cions en els centres esportius municipals téun grau de discrecionalitat excessivamentelevat. En algun dels casos que ha supervi-sat no ha quedat degudament acreditat queles sancions imposades estiguessin regula-des en el moment dels fets en la normativadels centres, en l’apartat de tipificació i apli-cació de faltes i sancions. En altres ocasions,el reglament intern, document obligatori,segons estableix el contracte de concessiómunicipal de la gestió dels equipamentsesportius, queda substituït per un full denormatives inconcret que, quan s’aplica, noofereix la suficient garantia jurídica en l’a-plicació de les sancions disciplinàries i delscriteris de gravetat, intencionalitat, perju-dicis causats i reincidència de les conductesinadequades, incíviques o irrespectuoses.

Els centres esportius municipals comptenamb un gran nombre d’abonats i és neces-sari que estigui previst quina ha de ser laintervenció dels responsables dels centresdavant els possibles incidents, enfronta-ments o incompliments de la norma. L’esta-bliment d’una regulació objectiva ésbeneficiós per al bon funcionament de lainstal·lació i també per als possibles abonatsafectats; per això la Sindicatura va expressarla conveniència que l’Institut BarcelonaEsports revisés el reglament sancionador deles instal·lacions esportives i en procurésl’homogeneïtzació entre els diferents cen-tres. Així mateix, l’Ajuntament hauria d’as-segurar que tots els centres municipalsesportius disposessin d’una normativa defuncionament i que aquesta es donés aconèixer als abonats per garantir l’objecti-vitat, l’equitat i la transparència.

185

De tota manera, per afegir un plus de valorals programes encarregats pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya (SOC), es va suggerir aBarcelona Activa la revisió de la gestió delscursos fets per avaluar si eren millorables enalgun dels aspectes destacats en benefici delsjoves inscrits en els programes del SOC.

La situació d’alta vulnerabilitat de les perso-nes que estan a l’atur o que han deixat derebre prestacions socials posa de manifest laimportància dels programes de formació pera la seva inserció laboral.

Barcelona Activa, de la mateixa manera queho fan altres empreses d’inserció, està treba-

llant amb l’objectiu de la millora de la situa-ció de les persones que s’inscriuen en els pro-grames formatius. Davant aquesta situació,entenem que és important vincular la forma-ció a la inserció laboral. Per tant, totes les eta-pes, des de la formació fins a l’inici del’ocupació laboral, són importants. La selec-ció de les empreses que fan la formació, lapriorització dels continguts formatius idonis,la relació amb les empreses amb possibilitatsde contractació i l’acompanyament indivi-dualitzat de les persones en els processos d’in-serció laboral són aspectes bàsics peraconseguir l’accés al mercat de treball de per-sones vulnerables.


EXPEDIENT NÚM. 112/2011. DESACORD AMB LA FORMACIÓ OCUPACIONAL DEBCN ACTIVA.

Un col·lectiu de persones vinculades als Plans extraordinaris d’ocupació local de Barce-lona va exposar a aquesta Sindicatura els greuges patits durant la formació rebuda d’unaempresa contractada per Barcelona Activa en el marc del Projecte impuls del Departa-ment del Treball de la Generalitat.

Els temes denunciats són:• els horaris de formació incompatibles amb la conciliació familiar,• la formació poc vinculada a l’ocupació,• la no-idoneïtat dels continguts del temari,• la manca d’informació de les característiques de la formació obligatòria,• la poca competència de les empreses de formació contractades per Barcelona Activa,• la manca de resposta de Barcelona Activa a les queixes presentades.

Després de l’estudi del tema es va considerar que Barcelona Activa estava desenvolupantcorrectament la gestió de la formació vinculada als Plans extraordinaris d’ocupació localanalitzats.

C. Formació d’adults per a l’ocupació

La major part de les queixes vinculades altema de la formació d’adults s’han resoltdonant informació i orientant la persona a

l’òrgan que l’havia d’atendre, o derivant laqueixa a la institució del Síndic de Greugesde Catalunya quan aquest podia intervenir.

186

Els programes de formació són d’especial importància per a les persones que estan a l’atur o que handeixat de rebre prestacions socials

Un altre aspecte que preocupa aquesta Sindi-catura és la situació de les persones que arri-ben al nostre país i que no poden regularitzarla seva situació fins que poden demostrar unsanys d’estada a la nostra ciutat. Se suposa queaquestes persones han de viure de l’aire del celi de les ajudes socials perquè no tenen dret aseguir cap mena de formació ocupacional que

els permetria obtenir una oferta de treball periniciar la seva regularització al país. Una for-mació específica facilitada des del sector públicpermetria resoldre molts dels greuges quepateix actualment aquesta ciutadania, tantfacilitant la seva futura integració com, si és elcas, afavorint un retorn al seu país d’origen.

En definitiva, entenem que cal garantir l’efi-càcia de la inserció laboral millorant i ampliantels serveis i les empreses que fins ara s’han ocu-pat de la inserció laboral, donant-los mésrecursos per poder millorar la seva tasca i asso-lir l’objectiu del descens de l’atur, d’una banda,i el risc d’exclusió social, de l’altra.

187

TÍTOL III

REFLEXIONS I RECOMANACIONS

188

Una reflexió preliminar: crisi econòmi-ca i justícia social

Aquest títol de reflexions ha de començarreiterant la mateixa citació de Gandhi sobreel progrés que fèiem en el primer informed’aquesta síndica, perquè creure-hi sempreserà premissa de tot avenç:

La diferència entre el que fem i el que som capaços de fer

bastaria per solucionar la majorpart dels problemes del món

I perquè el que podem fer per superar la crisipassa pel fet que la ciutadania i el Govern dela ciutat segueixin avançant pels camins delsprincipis rectors de la política social i econò-mica que van ser aprovats per tots els partitspolítics i referendats pel poble català en l’Es-tatut d’autonomia ara fa cinc anys. Aquestscamins i principis que marquen objectius imètodes són també la regla de mesurar lapolítica del Govern municipal.

No fa gaire, de l’única crisi de què es parla-va era de la crisi de valors. Ens exclamàvemde la frivolitat de la societat consumista icompetitiva que foragitava els valors tradi-cionals de solidaritat, prudència o de vidahumana, en pro del lucre, l’ostentació o lasupèrbia de ser capdavanters en tot i dignesd’admiració per propis i estranys. Les veus deles entitats del tercer sector i la de la Sindi-catura de Greuges de Barcelona s’havien d’ai-xecar per recordar que la riquesa del país noarribava a totes les llars, que la igualtat d’o-portunitats no estava sent un objectiu, quehi havia molts habitatges en construcció imolta gent que no podia accedir-hi, que hihavia moltes persones excloses del benestarsocial, i que la voràgine del progrés econòmicestava posant en perill el medi ambient.

Avui es parla només d’una altra crisi, la criside l’economia que no ha aguantat el creixe-

ment desmesurat i ha fet trontollar les basesdel progrés social. Ara comencem a ser cons-cients que hem anat més enllà de les fronte-res de l’evolució natural i estable, i que perretornar als límits de la societat equilibradacal retallar la despesa supèrflua, hem demillorar la producció de béns i serveis bàsicsi hem de distribuir millor la riquesa subsis-tent. Però tornar enrere no ha de suposar reta-llar els pilars que mantenen la societat i ladefensen dels perills futurs desconeguts; lasalut, l’educació, l’ocupació i els serveissocials són pilars cardinals que no poden servulnerats sense que el progrés i l’harmoniasocial perillin; el que cal fer és desfer ambprudència la part erràtica del camí i recupe-rar aquells valors perduts.

En matèria de drets humans, hem de continu-ar creient en el que crèiem des d’una posiciómés còmoda fa tres o quatre anys només, quanels governs d’Espanya, de Catalunya i de Bar-celona se sentien generosos en una societatjoiosa i capdavantera. Aleshores crèiem en lapolítica social constitucional, aprovàvem unEstatut de Catalunya ple de drets socials iprincipis rectors, aprovàvem lleis del dret al’habitatge, d’educació, de serveis socials, d’o-portunitats de la infància, la Carta de Ciuta-dania de Barcelona, etcètera, perquè hi crèiem.Ara hem de seguir creient-hi, i hem de com-plir les lleis aprovades per difícil que sigui,perquè ara la política ha de ser l’art d’aguan-tar les veles per seguir navegant cap a aquellsports de benestar social, i no el fàcil enginy deplegar-les i deixar la gent a la deriva.

Per tant, ara, en temps de crisi, i de regres-sió econòmica, la veu de la síndica s’ha d’e-metre en la defensa dels drets fonamentals,en la promoció dels valors socials i en la cridaa l’equitat a l’hora d’establir prioritats en elrepartiment del pastís, perquè com més petitsigui més equitatiu ha de ser-ne el reparti-ment. I perquè aquest repartiment no ésnomés una qüestió comptable, no es tracta deretallar despesa sinó de redimensionar-la en

189

funció dels valors continguts en la Declara-ció Universal dels Drets Humans, en la Cons-titució espanyola i en l’Estatut de Catalunya,i també de revisar les contribucions de la ciu-tadania al benestar col·lectiu per cercar la jus-tícia social.

És per això que, en aquestes reflexions finalsde l’informe sobre l’estat de la societat bar-celonina, seguirem com a fil conductor lanorma jurídica màxima de què s’ha dotatautònomament el poble català, perquè és guianecessària també de la política municipal iperquè és hora també de contrastar la volun-tat del poble en avalar-la amb la voluntat delsdirigents polítics en aplicar-la. Així, serà elcapítol dels principis rectors estatutaris de lapolítica social i econòmica el far del progrésvers el qual aportem les recomanacions quees dedueixen de les reivindicacions de la ciu-tadania que han arribat a la síndica.

1. VIURE A BARCELONA

1.1. La realització deldret a l’habitatge

Les vies marcades per l’Estatut d’autonomiade Catalunya (EAC) per a l’assoliment deldret a l’habitatge són dues i molt clares:• ha d’haver-hi una política general promo-

cional per facilitar el dret a l’habitatge detothom (art. 47 EAC), i

• ha d’haver-hi un sistema de mesures quegaranteixi l’accés a l’habitatge a les perso-nes que no disposen de recursos suficients(art. 26 EAC).

Per tant, les nostres reflexions i propostes hand’anar necessàriament per aquestes vies.

1.1.1. Promoció i dotaciód’habitatges

Tenim un mandat de treball politicoadminis-tratiu en pro de l’assoliment del dret a l’habi-tatge digne. Està contingut en l’article 47 del’EAC, i en conseqüència s’ha de desplegaruna política de generació de sòl i de promo-ció d’habitatge públic, amb una atenció espe-cial envers els joves i els col·lectius mésnecessitats. Aquestes previsions es considerenen el vigent Pla de l’habitatge de Barcelona2008-2016, elaborat segons les directrius dela Llei del dret a l’habitatge de l’any 2007.

Una reflexió inicial en aquesta matèria és l’a-preciació que les competències administrati-ves estan molt fragmentades i en ocasions

190

superposades. A Barcelona s’havia de solucio-nar la disfunció de les polítiques d’habitatgeamb la creació del Consorci de l’Habitatge deBarcelona (CHB), que hauria de concentrar,segons la Carta Municipal, la planificació, laprogramació i la gestió de l’habitatge públicen règim de propietat i de lloguer, en el termemunicipal de Barcelona. A hores d’ara, la polí-tica d’habitatge a Barcelona és condicionada,regulada i gestionada simultàniament perl’Estat, la Generalitat, el Consorci i l’Ajunta-ment, però la política d’habitatge requereixuna planificació i una gestió integrades, si mésno en tota la regió metropolitana, perquè avuila mobilitat intermunicipal de la població ésun fet i una necessitat. Aquesta manca de pla-nificació i gestió integrada territorialment haportat al greu desequilibri actual de l’ofertad’habitatge públic a Catalunya.

El principal problema avui és la manca d’o-ferta d’habitatge públic de preu assequible pera la majoria de la població de rendes baixes.La planificació realista per a la seva dotació és,doncs, una imperiosa prioritat. Avui dia, faci-litar l’accés a l’habitatge, fet que –no ho obli-dem– és un principi constitucional rector dela política social i econòmica, davant la prin-cipal dificultat que representa el preu de mer-cat, tant en règim de venda com de lloguer,significa a Barcelona que el Consorci de l’Ha-bitatge hauria de centrar les seves promocionsen el règim de lloguer assequible, i que juntamb l’Ajuntament hauria de potenciar i ren-dibilitzar socialment al màxim el parc públicd’habitatges de lloguer dotant-lo de noushabitatges i recuperant tots els habitatgesmunicipals que no estiguin en línia amb lafunció social que han de cobrir, ja que sónmenys de 2.000 els habitatges municipals quees destinen a lloguer subvencionat en una ciu-tat de 700.000 habitatges. Capítol a part ésel de col·lectius específics amb problemes devulnerabilitat social per als quals s’hauriend’arbitrar fórmules diferents de les d’arrenda-ment ordinari, que passin més directamentper l’assistència i els serveis socials.

Pel que fa a l’habitatge dotacional, tot i l’en-comiable treball fet pel CHB i el PatronatMunicipal de l’Habitatge (PMH), el nombreofert tampoc no abasta en la dimensió ade-quada les necessitats dels diferents col·lec tiusmereixedors d’una especial atenció comdemana l’EAC. Així, ens hauríem de plante-jar l’eficiència d’uns programes que ofereixenproductes d’alta qualitat i d’alt cost a uncol·lectiu petit de beneficiaris, mentre queresta sense perspectiva de cobertura la majorpart de la demanda.

L’any 2010 la síndica ja va fer unes recoma-nacions a la vista del pla d’habitatge i delgrau d’aplicació. Dues eren orientades a obte-nir un coneixement de l’eficàcia real de lapromoció pública en la solució del problemade l’habitatge. No dubtem que el Consorci iel Patronat tenen prou coneixement delsresultats dels seus programes, però és neces-sari que es presentin amb total transparènciaconjuntament amb l’anàlisi de les necessitatssocials quantificades i la programació orien-tada a satisfer-les. Perquè en cas contrari éslògic dubtar que la política actual d’habitat-ge sigui eficaç per garantir el dret de tota laciutadania a un habitatge digne.

Per això, la síndica recomana:

• Elaborar un cens dels habitatges queintegren el parc destinat a polítiquessocials. Això a l’efecte de donar compli-ment al que disposa l’article 75 de la Lleidel dret a l’habitatge, i segons la meto-dologia que estableixi el CHB.

• Avaluar l’oferta i la demanda d’habi-tatge públic de lloguer dels barcelo-nins amb rendes inferiors a l’1,4IRSC. Això a l’efecte de planificar eldimensionament del parc públic d’habi-tatges assequibles destinats a polítiquessocials.

191

• Avaluar la política d’habitatges dota-cionals per determinar-ne l’eficièn-cia. Cal determinar objectivament iquantitativament el que es pot aconse-guir per aquesta via en el període 2012-2016 en relació amb la necessitat socialexistent.

• Constituir un grup de treball en el sidel Consell de Ciutat per tal de fer elseguiment de l’objectiu de solidaritaturbana. És necessari ampliar la partici-pació ciutadana als efectes de transparèn-cia i conscienciació general.

1.1.2. Vulnerabilitat social iexclusió residencial: proteccióespecial del dret a l’habitatge

En aquest apartat, la reflexió necessària quehem de fer és sobre les alternatives que s’ofe-reixen a les persones més vulnerables pergarantir-los el seu dret a un habitatge digne.

Aquí hem de considerar tres grups:- persones en situació de doble exclusió social

i residencial- infrahabitatge- els damnificats pels crèdits hipotecaris

A. Persones en situació de dobleexclusió social i residencial

En temps de penúria, és molt important ren-dibilitzar tots els recursos socials. Un dels bénsmés preats, i de més cost, és l’habitatge fami-liar, per això és necessari que no hi hagi pisosde lloguer social infrautilitzats o no assignatsa persones que realment els necessiten. Ensconsta que el Patronat Municipal de l’Habitat-ge (PMH) ja en fa un seguiment per recuperar-los, però seria necessari extremar la supervisió

de l’ús d’aquest patrimoni públic, i per tantrecomanem, per tal de mantenir disponible elmàxim de recursos existents per atendre lessituacions més vulnerables, el següent:

• Agilitzar la recuperació dels habitat-ges infrautilitzats per tal d’assignar-lospreferentment a persones que estiguinen situació d’emergència o vulnerabili-tat social, i atorgar-los en règim jurídicassistencial i no de lloguer ordinari.

• Modificar el Reglament del Registrede Sol·licitants per tal que les situa-cions d’emergència siguin tractadescom a tals, i assumides sempre quehi hagi un informe social públic queho proposi. Això requeriria que l’assig-nació d’habitatges sigui efectuada enrègim assistencial temporal i que elscasos de vulnerabilitat social s’atenguinen allotjaments adients de serveis socials.

• Regular a través d’una ordenança elrègim assistencial dels habitatgesd’inclusió social i els altres recursos quees destinin a un allotjament alternatiutransitori.

• Ampliar la coordinació entre els ser-veis socials bàsics i els serveis d’habi-tatge social per aplicar polítiquesconjuntes que permetin millorar l’efi-ciència dels recursos d’allotjament i deprestacions econòmiques bàsiques.

B. Infrahabitatge

La ciutat de Barcelona ha canviat força i hamillorat en molts aspectes en els últims anysperò, ateses les desigualtats socials, encara hiha persones que viuen en espais humiliants.En alguns barris de Barcelona, especialmenta Ciutat Vella, continuen havent-hi habitat-ges degradats, en els quals les persones mal-

192

viuen. Permetre que hi hagi persones malvi-vint en habitatges insalubres, amb goteres,esquerdes, humitats, amb instal·lacions elèc-triques i sanitàries molt precàries, amb bal-cons i finestres trencats, amb escales ibarreres d’accessibilitat impròpies per a lespersones grans i sense ascensor, i en altrescasos en barraques, significa desobeir el man-dat de l’article 26 de l’Estatut d’autonomiade Catalunya.

La forma de mantenir en bon estat de con-servació el parc d’habitatges és, a banda deles polítiques d’accés a l’habitatge, referidesanteriorment, mitjançant la inspecció, larehabilitació o la reparació puntual, i senseoblidar un aspecte rellevant, com és el con-trol dels requeriments als propietaris. L’in-compliment reiterat dels requeriments perconservar en bon estat els edificis hauria decomportar una resposta municipal enèrgica.El propietari té el deure legal imperatiu demantenir en bon estat la seva propietat il’Administració té el deure d’oferir una líniade subvencions per a la rehabilitació d’habi-tabilitat.

Per això, i perquè tothom pugui viureen un habitatge en condicions d’habi-tabilitat mínimament acceptables, lasíndica recomana:

• Apostar fermament per la rehabilitaciód’habitatges, i prioritzar l’orientada al’habitabilitat bàsica dels edificis enve-llits i degradats. Fins i tot aquesta apos-ta s’hauria de fer en benefici del’ocupació laboral.

• Incrementar el control dels incompli-ments dels propietaris per manca de con-servació dels habitatges i actuar d’oficien tots els casos que arribin a coneixe-ment de l’Administració.

• Incrementar les partides pressupostàriesde subvencions per a la rehabilitaciód’habitabilitat interior, prioritzar-les enfunció de la necessitat social i permetre’nla sol·licitud als inquilins amb la confor-mitat de la propietat.

C. Damnificats pels crèdits hipotecaris

Una consideració específica mereix la situaciódels damnificats pels crèdits hipotecaris.Estem parlant d’un col·lectiu de famílies que,en general de bona fe i per ignorància, vandipositar la seva confiança en ofertes credití-cies aparentment generoses d’entitats bancà-ries. Es podrà dir que se sotmetienvoluntàriament a un negoci jurídic privat,però en aquest negoci la vigilància públicapreventiva no va ser eficaç, i les entitats ban-càries van ser poc rigoroses en la valoració delrisc de la solvència d’aquestes persones.Aquestes persones deutores comptaven debona fe que només arriscaven els seus estalvisinvertits en el pis recentment adquirit mit-jançant el crèdit hipotecari; si bé és cert quela ignorància de la llei no eximeix de complir-la, és ben clar que les entitats de crèdit assu-mien uns valors dels immobles hipotecats queelles mateixes propugnaven, i que estaven enposició dominant del negoci jurídic. Quanfalla la solvència dels deutors que havia estatdonada per bona, en moltes ocasions les enti-tats creditores pretenen rescabalar-se de ladavallada del sector immobiliari assetjant lapart més feble del negoci no acceptant ladació en pagament per liquidar el negoci desi-gual, i possiblement reservant-se un lucrefutur de la revenda dels habitatges obtingutsper aquests viacrucis.

Es veia venir però ningú no va fer res per pre-venir el xoc. Diu la recomanació final del Lli-bre blanc de l’habitatge de Barcelona, elaboratel 2006 quan encara la crisi de la construccióno s’albirava: “(...) volem suggerir la conve-

193

niència que els bancs i caixes d’estalvi, aixícom les autoritats monetàries, moderin la polí-tica de concessió de crèdits hipotecaris a moltllarg termini per a compra d’habitatge. Aques-ta política hipotecària crea una falsa aparençade solvència de les famílies i contribueix a l’e-levació dels preus de l’habitatge”.La Sindicatura, al llarg de l’any 2011, ha man-tingut oberta una actuació d’ofici per analit-zar i fer un seguiment de la situació i la sevarepercussió en el municipi de Barcelona. Enacabar l’any, la síndica ha decidit donar conti-nuïtat a aquesta anàlisi i seguiment perquè laproblemàtica encara no té un horitzó de solu-cions clares, malgrat les diverses iniciatives encurs, especialment pel que fa a les polítiquesd’habitatge en el nostre municipi.

No és hora ja de lamentacions sinó de trobarsolucions. Gairebé tothom té clar que es trac-ta de situacions d’injustícia notòria emparadesper la legislació vigent, però no pels principisgenerals del dret. Hi ha iniciatives per esme-nar-la en un futur; així, per exemple, la inicia-tiva legislativa popular de proposició de lleireguladora de la dació en pagament, de para-lització dels desnonaments i del lloguer social,impulsada per diverses entitats cíviques.

Des del Govern municipal no es pot anar moltenllà en les propostes de futur sobre la legis-lació i el crèdit hipotecari, però el que cal plan-tejar-se a fons és la situació actual i futura deles persones i famílies que perden l’habitatgefamiliar i no tenen capacitat adquisitiva peraconseguir-ne un altre, perquè això passa a seruna obligació de l’Ajuntament i el CHB.

I el que cal plantejar-se és com donar compli-ment a l’article 26 de l’EAC: “Les personesque no disposen dels recursos suficients tenendret a accedir a un habitatge digne, per a laqual cosa els poders públics han d’establir perllei un sistema de mesures que garanteixiaquest dret, amb les condicions que determi-nen les lleis.” La Llei del dret a l’habitatge jaestableix aquestes mesures, i pertoca al Con-

sorci de l’Habitatge de Barcelona dotar-les iexecutar-les.

No podem dir que el nostre Ajuntament nohagi estat sensible al problema d’aquestcol·lectiu, i això tant des del Govern com desde l’oposició, ara i abans, i recíprocament. Hiha hagut diverses iniciatives de consens en elConsell Municipal.

Al juny de 2010, el Govern municipal pre-sentava una Mesura de Govern que abordavadiversos fronts clau:• habitatges d’inclusió social• contingents de reserva i criteris d’accés dels

col·lectius vulnerables• allotjaments col·lectius per a persones en

risc d’exclusió social• habitatges per a emergències• ajuts econòmics• borsa de lloguer social, etc.

D’altra banda, el 28 d’octubre de 2011, elPlenari de l’Ajuntament de Barcelona vadeclarar Barcelona ciutat activa i comprome-sa en la prevenció de desnonaments per difi-cultats econòmiques i en defensa del dret al’habitatge. No obstant això, el compromísno contenia solucions ni mesures concretes.

Més recentment –al novembre de 2011– s’haaprovat la Mesura de Govern específica perfer front als desnonaments. D’aquesta mesu-ra hem de dir que fa una anàlisi global de lasituació de necessitat i dels recursos disponi-bles, aplega una vegada més totes les inicia-tives i recursos imaginables ja previstos en elPla d’habitatge 2008-2016, i preveu lesactuacions específiques següents:• Constitució d’una comissió mixta sobre

desnonaments d’habitatges. • Increment del fons econòmic destinat a

atendre les unitats de convivència quehagin generat deutes envers l’habitatge.

• Impuls a la intermediació entre propieta-ris i inquilins que tinguin dificultats greusper pagar el lloguer.

194

• Increment del fons d’habitatges de lloguersocial per atendre situacions de famíliesdesnonades i també de la partida econòmi-ca destinada a finançar el lloguer d’habitat-ges de promotors d’habitatge protegit perdestinar-los al fons de lloguer social.

• Coordinació dels diversos serveis de suportque hi ha a Barcelona, en matèria d’habi-tatge i desnonaments.

• Creació de tres centres d’allotjament fami-liar, per atendre famílies i persones ambuna alta vulnerabilitat econòmica i social.

• Reforç de la Xarxa d’Habitatges d’Inclu-sió.

• Ampliació del servei d’assessorament jurí-dic gratuït de les oficines d’habitatge.

Hem d’estar d’acord amb les línies de treballanunciades en la mesura, però hem de dema-nar concreció de recursos i transparència ivalentia en les intervencions.

Així, a hores d’ara restem a l’espera delsresultats d’aquesta mesura del nou Governmunicipal, que té la finalitat de fer un pasendavant reforçant aquelles polítiques desuport a les persones que estan patint unagreu situació personal i familiar a causa de laimpossibilitat de fer-se càrrec dels pagamentsvinculats a l’habitatge.

Per tant, la síndica recomana que Bar-celona, com a ciutat compromesa en laprevenció de desnonaments per difi-cultats econòmiques i en defensa deldret a l’habitatge, a més d’activar leslínies de treball anunciades en la Mesu-ra de Govern del novembre de 2011,dugui a terme el següent:

• Mantenir un observatori permanentde la demanda d’habitatges d’emer-gència per acollir aquestes situacions iprogramar els allotjaments immediats itransitoris suficients per atendre-la.

• Anticipar-se al risc de desnonamentinformant i orientant d’ofici les famí-lies conegudes pels centres de serveissocials que estiguin en risc d’exclu-sió residencial.

• Oferir d’ofici un allotjament alterna-tiu en règim assistencial i transitori atots els residents de Barcelona que siguinobjecte de llançament.

• Negociar la posada a disposició de laBorsa d’Habitatge de Lloguer de Bar-celona dels habitatges subhastats enpoder de les entitats de crèdit per tald’oferir-los des de les oficines de l’habi-tatge a preu assequible de lloguer alspropietaris fallits.

D. Habitatges d’ús turístic

Hem consignat en el títol II d’aquest infor-me la problemàtica dels habitatges d’ús turís-tic i hem manifestat que el Decret 164/2010ha deixat el problema en mans de la regula-ció municipal. Aquest Decret diu que ésimprescindible normativitzar l’activitat d’ha-bitatge d’ús turístic ponderant adequada-ment la llibertat en l’exercici d’una activitateconòmica, l’habitatge i les seves funcions,l’ordenació i el control adequat dels usos quees desenvolupen en el territori, la convivèn-cia ciutadana i el dret dels veïns al descans.Hem d’estar d’acord amb el diagnòstic persuperficial que sigui, però la norma munici-pal que finia el 2011 porta una regulació demínims que cal revisar ara. I a aquest efecte,la síndica reitera les seves recomanacions alGovern municipal, que són les següents:

• Elaborar una planificació ponderadaque limiti el nombre de llicències enfunció de les característiques dels barris

195

per evitar la desnaturalització d’aquests ila reducció de l’oferta d’habitatge veïnalde lloguer, i aplicar-la en els plans d’usos.

• Preveure en la futura regulaciómunicipal que les llicències d’ús coma habitatge turístic siguin temporals,i revocables en cas d’infracció adminis-trativa greu.

• Instaurar en consideració a la rendi-bilitat econòmica d’aquesta activitat,dins el marc legal possible, fórmulestributàries específiques que repercutei-xin directament en la Hisenda municipal.

• Preveure la ubicació d’habitatges d’ústurístic (HUT) en edificis exclusius, oen locals comercials previ canvi d’ús.

• Establir un sistema de control d’u-suaris dels HUT anàleg al dels d’hotelsi que els serveis d’inspecció dels distric-tes puguin controlar-ne l’ocupació.

• Establir que el propietari del localhagi de respondre solidàriament ambel titular de la llicència i els usuaris pelsperjudicis i les infraccions de les orde-nances municipals.

1.2. Urbanisme i ciutat

L’urbanisme no està directament considerat enl’Estatut d’autonomia de Catalunya com aobjecte d’un dret subjectiu ni com una funcióacotada, però indirectament, en tractar delrègim competencial, queda clar que hi ha unesfuncions que han de ser objecte necessari d’in-tervenció municipal (art. 84.2 EAC) ambplena autonomia, subjecta només a control delegalitat i de constitucionalitat; aquestes són:

a) L’ordenació i la gestió del territori, l’ur-banisme i la disciplina urbanística i laconservació i el manteniment dels béns dedomini públic local.b) La planificació, la programació i la ges-tió d’habitatge públic i la participació enla planificació en sòl municipal de l’habi-tatge de protecció oficial.

En aquesta mateixa línia, la Carta Municipalde Barcelona ja estableix, des del 1998, queel Pla general ha de reservar espais per a l’ha-bitatge de qualsevol règim de protecciópública, i que els plans especials han de reser-var espais per a aquesta finalitat, sempre quetècnicament sigui possible. També que lareserva d’espais per a habitatge de protecciópública ha de legitimar-ne l’expropiació i quecal vetllar perquè les promocions d’habitat-ge siguin respectuoses amb el medi ambienti propiciïn la implantació de sistemes i mate-rials que no li siguin lesius.

Des de l’aprovació del Pla general metropo-lità (PGM) del 1976 hi ha situacions urba-nístiques a la ciutat que caldria revisar. Larevisió del Pla general seria una tasca com-plexa i llarga, però moltes circumstàncies,després de més de trenta-cinc anys, han can-viat i hi ha casos en què la revisió pot sernecessària, sens perjudici de la vigènciaindefinida i de la vocació de realitat que téel planejament. L’Ajuntament, potser, araen època de relaxació de la pressió urbanís-tica, hauria d’activar revisions puntuals per

196

actualitzar la informació i contrastar la reali-tat amb la qualificació urbanística, ja quealgunes afectacions que provenen del 1976són incompatibles fins i tot amb el mateixplanejament. Les persones residents a la ciu-tat tenen dret a viure amb tranquil·litat i ano patir el desassossec per la incertitud quegeneren algunes situacions urbanístiques.De vegades, propietaris i inquilins no sabensi s’executarà ni quan es realitzarà.

Pel que fa a altres qüestions, cal reflexionarsobre el control de la legalitat urbanística.L’Ajuntament té el deure de vetllar peraquesta legalitat, i per això aquesta Sindica-tura no considera propi d’una bona Adminis-tració que la tramitació d’alguns expedientsde disciplina urbanística pugui durar vuitanys o més. Això demostra que alguna cosano s’està fent bé i, mentrestant, algunes per-sones que han infringit la normativa urbanís-tica s’aprofiten de la situació en contra del’interès general.

Pel que fa a les infraestructures, cal reiterarque el fet de viure en societat comporta unescàrregues que totes les persones hem d’assu-mir. No obstant això, l’Ajuntament ha devigilar que els veïns no pateixin més molès-ties que les que necessàriament comportenles infraestructures d’interès general i lesimmissions lícites.

L’article 43 de l’Estatut d’autonomia esta-bleix com a principi rector que els poderspúblics han de promoure la participaciósocial en l’elaboració, la prestació i l’avalua-ció de les polítiques públiques, i també laparticipació individual i associativa.

Per això, i en benefici d’un urbanismeadequat i democràtic, la síndica reco-mana:

• Establir un programa de revisió gra-dual de les afectacions del PGM del

1976 per contrastar la nova realitat ambla qualificació urbanística vigent i perdesencallar situacions anquilosades en eltemps.

• Vetllar acuradament pels terminis detramitació dels expedients de discipli-na urbanística.

• Afavorir en tots els casos la partici-pació ciutadana i escoltar les propostesemeses, sens perjudici que també es faciquan es tracta d’afectats o interessats perqualsevol obra o construcció.

• Establir un pla de control i segui-ment de l’execució de tota obra d’es-pecial impacte ambiental i de mobilitatper respecte al dret a la salut i la tran-quil·litat del veïnat, i exposar-lo als con-sells de participació ciutadana.

• Establir un sistema de control de lesllicències d’obres que no dificulti inne-cessàriament la seva tramitació i execu-ció. El control ha de ser per transparènciai vigilància pública mitjançant l’exhibi-ció del full corresponent i la possibilitatde consulta pública a la web municipalcom a prevenció de l’evasió de responsa-bilitats tècniques i tributàries.

197

1.3. Medi ambient

1.3.1. Medi ambient i ciutat

Un principi rector de l’EAC que no s’acostu-ma a considerar com a prioritari però que éscabdal per a la qualitat de vida a la ciutat ésel relatiu al medi ambient, i concretament elrelatiu al desenvolupament sostenible i a l’e-quilibri territorial. Segons aquest principi,l’Ajuntament ha de vetllar per la protecció delmedi ambient per mitjà de l’adopció de polí-tiques públiques basades en el desenvolupa-ment sostenible i la solidaritat col·lectiva iintergeneracional. Aquestes polítiquesmediambientals s’han de dirigir especialmenta la reducció de les diferents formes de conta-minació, la fixació d’estàndards i de nivellsmínims de protecció, l’articulació de mesurescorrectives de l’impacte ambiental, la utilit-zació racional dels recursos naturals, la pre-venció i el control de l’erosió i de les activitatsque alteren el règim atmosfèric i climàtic, i elrespecte als principis de preservació del medi,conservació dels recursos naturals, responsa-bilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reuti-lització dels béns i els productes, i han depromoure la integració d’objectius ambien-tals en les polítiques sectorials.

Respirar tranquil i descansar són dues aspira-cions humanes elementals que produeixengran benestar i que no haurien de costardiners. No obstant això, hi ha factors, instru-ments i elements disruptors que irrompen enla vida de tothom sense gaires contemplacionsi generen un greuge insuportable fins a arri-bar a perjudicar la salut.

Per assolir els drets que reconeix l’Estatut aviure en un medi equilibrat, sostenible i res-pectuós amb la salut, d’acord amb els estàn-dards i els nivells de protecció determinats,l’Ajuntament ha de fer valer plenament laseva condició de poder públic amb capacitatnormativa i executiva; i també educativa, per

tal que tothom faci un ús responsable delsrecursos naturals i de l’energia per evitar-neel malbaratament.

Diu la Carta Municipal de Barcelona (CMB)que l’Ajuntament ha de regular, mitjançantordenança, les conductes constitutives d’in-fracció administrativa greu, com ara les con-ductes incíviques que atempten contra elmedi ambient a la via pública, i que quan elsactes es produeixin a l’exterior dels locals deconcurrència pública, l’ordenança ha de regu-lar la responsabilitat dels propietaris delsestabliments.

D’altra banda, l’Ajuntament, segons la CMB,ha de potenciar la participació de tots elsciutadans en la reducció dels riscos que lamateixa societat genera per afavorir la cores-ponsabilitat social.

1.3.2. Contaminació acústica iatmosfèrica

Quan es pregunta als ciutadans si estan pre-ocupats per la qualitat ambiental a la ciutat,sovint responen que sí, que per a ells és unvalor important o molt important. No obs-tant això, bastants indicadors ambientalsmostren que, en realitat, l’activitat urbana enel seu conjunt i la conducta individual debona part dels ciutadans provoquen una pet-jada ecològica enorme en l’ambient urbà i enel medi ambient rural i el natural. Això hipo-teca en termes considerables el futur dels nos-tres fills i dels seus descendents. Sónexemples d’aquests fets el consum, i sovint elmalbaratament, d’aigua, d’energia, d’ali-ments i de materials. També ho són la conta-minació de l’aigua i de l’aire.

Si ens limitem al medi ambient urbà, el pro-blema més reiterat en les queixes rebudes perla síndica de greuges durant l’any 2011 haestat el soroll. En molt menor mesura ha

198

rebut queixes per contaminació d’habitatgesper les olors i els fums procedents d’activitatsde restauració.

En aquest àmbit, ja fa anys que l’Ajuntamentde Barcelona ha endegat accions preventivesi correctores, però per a la Sindicatura és evi-dent que no són suficients per garantir el res-pecte dels drets de les persones afectades, ique sovint se senten desemparades per lesautoritats administratives locals.

Per exemple: el Consell Plenari de l’Ajunta-ment va aprovar la nova Ordenança del mediambient de Barcelona el 25 de febrer de2011, i aquesta va entrar en vigor el 19 demaig de 2011. Perquè les disposicions con-tingudes en aquesta norma i en les de rangsuperior siguin efectives, cal que l’acció ins-pectora atribuïda als districtes municipals ia la Guàrdia Urbana sigui desenvolupadaamb criteris rigorosos i sistemàtics, d’unamanera integrada amb la concessió de les lli-cències corresponents a cada cas, i que els ins-truments tecnològics i juridicoadministratiussiguin suficients i adequats. També és indis-pensable que els ciutadans assumeixin la sevacoresponsabilitat per tal que la vida a la ciu-tat sigui agradable i sana.

En els casos en què l’objecte de les queixes estàassociat a locals de concurrència pública,aquesta Sindicatura considera que l’Ajunta-ment compta amb els instruments necessarisi suficients per valorar si les denúncies plante-jades pels ciutadans estan fonamentades i, enel cas de comprovar que hi ha una infracció,ha de posar fi als incompliments amb resolu-ció. En diverses d’aquestes queixes queda enevidència que el temps transcorregut ha estatexcessiu, o que l’actuació municipal no ha estatprou resolutiva. Això comporta la indefensiódels ciutadans afectats, un greuge comparatiuque afecta els titulars d’activitats similars a lesdenunciades però que inverteixen els esforçosi els diners necessaris per complir amb la nor-mativa, i representa també un estímul per al

manteniment de les conductes infractores atesal’aparent impunitat de què poden gaudir.

A part de la vulneració de drets fonamentalsdels veïns provocada per les conductes irres-ponsables d’alguns clients de locals d’oci quecom estratègia comercial sovint inciten a lesconductes sorolloses en excés, la bondat delclima a Barcelona convida a romandre al car-rer o les places fins ben entrada la matinadadurant una bona part de l’any. Això augmen-ta l’impacte del soroll als habitatges i és undestorb per al descans legítim de les perso-nes en el seu propi domicili. Aquest descans,a més de legítim, és indispensable per man-tenir un nivell de salut suficient.

Un altre factor que durant l’any 2011, i tambédurant el 2010, ha emergit com a importantper les repercussions negatives sobre la qua -litat de vida de les persones afectades és la instal·lació, i de vegades l’acumulació, demaquinària de climatització i de ventilació alsinteriors d’illes de cases. Aquesta maquinàriaestà associada a locals amb activitats sotmesesa llicència municipal, com és ara restaurants,bars, oficines, hotels o supermercats. Bastantsovint, aquestes instal·lacions no s’ajusten a lesllicències concedides o, fins i tot, han estatmuntades sense llicència. Cal tenir present quel’Ordenança del medi ambient de Barcelonainclou els interiors d’illes de cases entre leszones d’alta sensibilitat acústica, i fins i totcom a possibles zones d’especial protecció dela qualitat acústica.

Finalment, algunes queixes estaven motivadespel sentiment de desemparament i d’inacciómunicipal en els casos en què alguns veïnsimpedien el descans nocturn d’altres per lesseves conductes sorolloses o per l’ús d’aparellselectrodomèstics o d’equips electromecànicsd’impulsió o de pressurització de l’aigua del’habitatge en horari nocturn. Tant uns casoscom els altres estan regulats en l’Ordenançadel medi ambient de Barcelona però, no obs-tant això, la resposta municipal explícita o

199

tàcita ha estat considerar que són conflictesentre veïns que han de ser resolts en el marcde les normes de convivència de la pròpiacomunitat de veïns de la finca. Gairebé capdels ciutadans que han exposat queixes d’a-quest tipus coneixien la possibilitat de recór-rer als serveis de mediació oferts perl’Ajuntament de Barcelona malgrat que abansde venir a l’oficina de la Síndica de Greuges deBarcelona havien anat a l’Oficina d’Atenció alCiutadà del districte corresponent al seu domi-cili per presentar la reclamació o petició d’in-tervenció municipal.

Per tal de complir amb els mandatsde l’EAC en benefici del dret al mediambient sa i natural, la síndica reco-mana:

• Fer campanyes informatives i educa-tives sistemàtiques sobre les responsabi-litats de la ciutadania en la conservaciódel medi.

• Vigilar d’ofici i programadament elsexcessos d’emissions sonores i llumi-noses de comerços i locals de pública con-currència.

• No declinar la responsabilitat i l’obli-gació d’intervenció pública pel sol fetque les immissions perjudicials puguinser també combatudes judicialment pelsparticulars afectats, ja que la part mésfeble econòmicament no es pot permetrehaver d’atendre un plet judicial en reivin-dicació del compliment d’una ordenançamunicipal, i l’Ajuntament té l’obligacióde fer complir les ordenances municipals.

• Mitjançar sistemàticament en els con-flictes veïnals emergents per mitjà dela Guàrdia Urbana o d’òrgans especialit-zats. Difondre entre els ciutadans, les

comunitats de propietaris i els adminis-tradors de finques, l’existència del serveide mediació ofert per l’Ajuntament per aproblemes de veïnatge.

• Desenvolupar i aplicar el principi de“qui contamina paga” nascut univer-salment de l’exigència de responsabilitatpersonal amb el medi i la humanitat, ique ha tingut receptivitat en el nostredret i directament en l’EAC quan esta-bleix la fiscalitat ecològica com a instru-ment de política mediambiental.

• Repercutir els costos socials i muni-cipals de la contaminació sonora iambiental en els beneficiaris de lesactivitats lucratives privades que la pro-dueixen, i a aquest efecte, articular elsinstruments jurídics adients.

• Revisar, en la dimensió preventiva,les polítiques d’horaris de locals deconcurrència pública per racionalitzar-los:permetre la sortida esgraonada de lessales de festes i concerts sense una horad’acabament rígida, a l’efecte que siguicompatible amb els horaris del transportpúblic.

• Revisar els protocols d’atenció de lesdenúncies referents a problemes provo-cats per l’incompliment de l’Ordenançadel medi ambient per part de les perso-nes que produeixen sorolls excessius enhorari nocturn, ja sigui per l’ús d’aparellselectrodomèstics sorollosos, per activi-tats domèstiques o per conductes incom-patibles amb el legítim descans nocturndels veïns.

• Actuar amb diligència, amb resoluciói d’una manera continuada en elscasos de denúncies en què els ciutadansexposen problemes de soroll, d’olors o defums provocats per activitats sotmeses a

200

llicència municipal instal·lades en la pro-ximitat d’habitatges o a l’interior d’illesde cases.

• Prioritzar l’abordatge efectiu delsproblemes generats per l’acumulacióa l’espai públic de persones que actu-en amb incivisme o realitzen actes van-dàlics a les zones on hi ha determinatslocals d’oci nocturn. També en els casosen què hi ha grups que es reuneixen perconsumir alcohol en espais públics i que,d’una manera habitual, provoquen alda-rulls a les nits o a les matinades i impe-deixen el descans dels veïns. A aquestefecte, a les zones de trencament sistemà-tic del dret al descans dels veïns s’ha deprogramar, amb participació del veïnat,l’eradicació definitiva del problema.

1.3.3. Neteja i recollida deresidus sòlids

Barcelona és una ciutat gran, molt densa iinclosa en el que convencionalment es consi-dera una urbs avançada. Això vol dir que elsseus habitants i les activitats que s’hi desen-volupen produeixen una gran quantitat deresidus de diferents tipus, i que compaginarels diferents usos de la ciutat durant el dia idurant la nit és molt difícil.

La Sindicatura és conscient d’aquesta com-plexitat i d’aquesta dificultat, però el nom-bre de queixes que han arribat durant l’any2011 sobre temes relacionats amb la recolli-da de residus, i el contingut d’aquestes, posaen evidència que, malgrat els avenços acon-seguits amb la nova contracta d’aquests ser-veis, cal que els responsables municipalss’esforcin per millorar-ne alguns aspectes.En el decurs de l’any 2011, l’Ajuntament hadut a terme estudis i proves pilot per identi-ficar i corregir aquells vehicles i sistemes de

recollida nocturna que generaven nivells desoroll més elevats, i s’han introduït millorestècniques en aquests vehicles, que són els queactuen a les zones urbanes amb carrers mésestrets, i que coincideixen sovint amb àreesen què el soroll ambiental relacionat amb eltrànsit és més reduït durant la nit. La Sindi-catura valora aquest avenç, així com algunesmodificacions introduïdes en els itinerarisdels vehicles en alguna d’aquestes zones. Noobstant això, queden encara pendents de defi-nir les modificacions per millorar els conte-nidors emprats en la recollida de residus ambvehicles de càrrega bilateral i posterior.Segons la informació proporcionada pels ser-veis municipals, les proves pilot efectuadesno havien donat resultats prou satisfactoris.

Un aspecte que la síndica de greuges consi-dera indispensable per reduir els problemesi les molèsties provocats per la recollida noc-turna dels residus domiciliaris és la necessà-ria coresponsabilització dels ciutadans i delstitulars de determinades activitats comercialsper tal de reduir els residus generats, amb lafinalitat d’evitar sorolls excessius en horarinocturn i per tal d’evitar la deposició de resi-dus en contenidors diferents dels reservatsespecíficament. És també responsabilitat delsciutadans estar disposat a caminar unes dese-nes de metres més per arribar a un conteni-dor si això permet reduir-ne el nombre i,consegüentment, la freqüència de pas delsvehicles de recollida.


• Mantenir el seguiment sistemàtic delgrau d’emplenament dels contenidors deresidus domiciliaris, i posar èmfasi en lamàxima reducció possible del seu nombre.

• Intensificar les campanyes i els progra-mes de coresponsabilització dels ciuta-dans i dels titulars de comerços id’activitats de restauració en la reduc-

201

ció de la quantitat de residus produïts,amb l’objectiu de disminuir el nombre decontenidors i la freqüència de buidat d’a-quests. També contribuiria a assolir aquestobjectiu reduir, sempre que sigui possible,el nombre de contenidors espaiant-los més;això comportaria als usuaris la necessitat decaminar unes desenes de metres més cadavegada, però reduiria els sorolls produïts.

• Estudiar la possibilitat de canviar periòdi-cament els itineraris o els horaris delscamions de recollida a la zona corresponenta la queixa de manera que, tot i mantenirl’eficàcia necessària, es puguin distribuir elsimpactes negatius de les operacions d’unamanera tan equitativa com sigui possibleentre les diferents zones del mateix barri.

2. LA SOCIETATHARMÒNICA

La convivència harmònica a la ciutat és fruiten bona part de la combinació de les políti-ques públiques de mobilitat, seguretat i lli-bertat de l’ús de l’espai públic que afavoreixiles relacions humanes i el respecte als dretsde tothom.

2.1. Mobilitat

L’Estatut de Catalunya estableix que elspoders públics han de seguir com a principirector la promoció de polítiques de transporti de comunicació basades en criteris de soste-nibilitat, que fomentin la utilització deltransport públic i la millora de la mobilitat.Així mateix, els poders públics han d’impul-sar, d’una manera prioritària, les mesures des-tinades a l’increment de la seguretat viària ila disminució d’accidents de trànsit, amb unaincidència especial en la prevenció, l’educa-ció viària i l’atenció a les víctimes.

L’Estatut estableix la competència local enl’àmbit de la circulació i els serveis de mobi-litat, així com en la gestió de transports deviatgers municipals.

2.1.1. Mobilitat urbana enbicicleta

A partir de l’anàlisi de la situació i proble-màtica de l’ús de la bicicleta a la ciutat, lasíndica considera necessari que l’Ajuntamentfaci una valoració acurada de les recomana-cions contingudes en l’estudi publicat per laSindicatura La bicicleta a Barcelona per impul-sar l’ús d’aquest vehicle amb garanties de

202

seguretat i compatibilitat amb la resta demodes de desplaçaments (vehicles de motori vianants). Les recomanacions expressadessón, en síntesi:

• Apostar decididament per l’impulsde l’ús de la bicicleta a la ciutat i dotarla bicicleta d’un protagonisme real en elsplans de mobilitat, i establir un pla d’in-fraestructures per a la bicicleta, ambactuacions temporalitzades.

• Millorar la xarxa de carrils bici redu-int l’espai destinat al trànsit de vehiclesde motor per tal de destinar-lo a les bici-cletes i implantant carrils bici en tota laxarxa viària bàsica. Cal també revisar imodificar la xarxa de carrils bici actualper reforçar la seguretat dels ciclistes ievitar conflictes amb els vianants i ambla resta de vehicles. A més convé senya-litzar, diferenciar o segregar els carrilssituats a la vorera de manera que siguiclar l’espai destinat als ciclistes i el delsvianants.

• Facilitar la mobilitat en la xarxasecundària, i pacificar-hi el trànsit. Calimplantar la senyalització i la regulacióde les zones 30, i crear una xarxa contí-nua que permeti desplaçaments segursutilitzant els carrils bici i les zones 30.

• Revisar les fases semafòriques per talde compatibilitzar el trànsit de vehi-cles de motor i el de bicicletes amb lamàxima eficiència, i controlar amb mit-jans tecnològics que no se superi la velo-citat màxima a què han de circular elsvehicles a les vies urbanes. També esrecomana impulsar campanyes d’educa-ció viària i informar de l’Ordenança queregula l’ús de la bicicleta a Barcelona, ala vegada que es recomana efectuar unavigilància més acurada per posar fre a lesinfraccions dels ciclistes.

• Potenciar el registre de les bicicletes,com a mesura d’identificació de les bici-cletes i per dissuadir-ne els robatoris, iincentivar que els ciclistes disposin d’unapòlissa d’assegurança per accidents.

• Incrementar el nombre d’estaciona-ments de bicicletes a la via pública i tre-ballar perquè les llicències urbanístiquesincloguin l’aparcament de bicicletes enedificis públics i privats, d’acord amb elque estableix la normativa.

2.1.2. Circulació i estacionament de vehicles de motor

Més del 30 % de les queixes d’aquest apar-tat ateses per la síndica de greuges de Bar-celona durant l’any 2011 s’han resolt ambassessorament tècnic i jurídic, la qual cosaindica que, en molts casos, els ciutadansdesconeixien la possibilitat d’obtenir infor-mació i orientació en serveis municipals oque l’orientació que se’ls havia proporcio-nat era insatisfactòria.

Una part considerable de les queixes rebu-des a la Sindicatura durant l’any 2011 feiareferència al desacord amb les sancionsimposades per estacionament en zonesreservades i, en molts d’aquests casos, elmotiu de la denúncia era per no tenir el dis-tintiu de resident en un lloc visible delvehicle. I freqüentment la persona interes-sada exposava el seu malestar perquè elvehicle havia estat retirat per la grua muni-cipal quan, segons la seva apreciació, noobstaculitzava en cap cas la circulació.

De la mateixa manera que en la valoració deles queixes rebudes l’any 2010, aquesta Sin-dicatura considera positiva la implantació del’àrea verda, però cal remarcar que durant

203

l’any 2011 ha seguit sense resoldre’s el fetque fos indispensable col·locar en un llocvisible dels vehicles el distintiu d’acredita-ció com a resident, a més del tiquet de paga-ment. Ateses les facilitats tecnològiques dequè disposa l’Administració municipal, itenint en consideració que telemàticamenthauria de ser fàcil accedir a aquesta base dedades, semblava poc consistent exigir la visi-bilitat del distintiu de resident. Finalment,l’Ajuntament de Barcelona ha revisat els pro-cediments de control en aquest tema, i a par-tir de l’1 de gener de 2012 n’hi haurà prouamb l’ús de la targeta de resident, amb laqual es podrà obtenir el tiquet horari amb lamatrícula del vehicle acreditat impresa iamb la confirmació del caràcter de residentdel seu titular.

Un altre aspecte sobre el qual cal més refle-xió per part dels responsables municipals ésel de garantir la seguretat jurídica en elsprocediments sancionadors. Aquesta Sindi-catura és conscient de la dificultat de ges-tionar l’elevat nombre d’expedients que caltramitar cada any, però també reconeix elsgreuges que genera en un bon nombre deciutadans el fet d’haver de recórrer les san-cions que creuen injustificades i claramentanul·lables. Sovint, les disfuncions en la fasede notificació generen, en els ciutadans,complicacions importants per defensar elsseus drets, i també errors en les bases dedades on es registren els canvis de titulardels vehicles. Les repercussions d’aquestesdisfuncions són especialment greus en el casdels treballadors autònoms, atès que l’em-bargament comporta la impossibilitat d’ac-cedir a subvencions amb càrrec a fonspúblics i, malgrat que al final els ingressosefectuats indegudament puguin ser retor-nats, l’interessat pot haver patit conseqüèn-cies greus des del punt de vista econòmic.

També cal una reflexió sobre la possibilitatde substituir el pagament dinerari de la san-ció imposada per una infracció de trànsit per

alguna activitat compensatòria. De fet, l’Or-denança de circulació de vianants i de vehi-cles preveu aquesta possibilitat en l’article74. La redacció inicial d’aquest article apro-vada l’any 1998 (BOPB 15 de gener 1999),especificava “en aquells casos que siguindeterminats per l’Alcaldia”, i l’any 1999 esva aprovar un Decret d’Alcaldia (GMB 30de març 1999) que especificava la relació decasos en què es podria deixar en suspens l’e-xecució de les sancions per infracció de lesnormes de circulació. Posteriorment aaquesta data, l’article 74 va ser modificat ies va suprimir la limitació de casos en quèes podia aplicar la substitució, però es dei-xava oberta i discrecional l’aplicació; ambaixò va restar sense efectes excloents elDecret d’Alcaldia vinculat a la redacció pri-mitiva. Actualment hi ha molts ciutadansque es troben en una situació econòmicaprecària i que se’n podrien beneficiar, de lasubstitució, i també és important l’efectepedagògic que té sobre els infractors ques’hi puguin acollir el fet de participar en tre-balls per a la comunitat o assistir a sessionsd’educació viària.

En aquesta temàtica, la síndica reco-mana:

• Millorar la informació i orientacióespecífica sobre procediments san-cionadors i accions de defensa de lespersones interessades a les oficines d’a-tenció al ciutadà.

• Revisar els protocols d’actuació en lafase de notificació de les denúncies ide les sancions, per tal de garantir que l’a-dreça que hi figura és correcta, i que l’ac-te de notificació sigui, a més de correcteadministrativament, eficaç per tal que lespersones interessades puguin conèixer elsactes que les afecten abans de la faseexecutiva i no quedin en indefensió.

204

• Facilitar als residents de fora de Bar-celona interessats en procedimentssancionadors la possibilitat de dur aterme les gestions necessàries en termessimilars als ciutadans que poden traslla-dar-se personalment a les OAC o a l’IMH.

• Facilitar la realització d’activitatssubstitutòries del pagament de lesmultes de circulació, i que l’Ajunta-ment estableixi una nova casuística mésoberta d’infraccions condonables i de cir-cumstàncies admissibles, i la difongui enla notificació de la resolució.

2.1.3. Transports públics

En l’àmbit del transport públic de viatgerssón freqüents els casos de persones queexpressen la seva queixa de manca de clare-dat en la comunicació dels interventors deTMB sobre les responsabilitats, els procedi-ments i els pagaments de penalitzacions rela-cionades amb els títols de transport i l’ús deltransport.


• Millorar la claredat de la informacióque TMB dóna a les persones penalit-zades per un ús incorrecte del transportpúblic i que valori la possibilitat que tantels interventors com les persones d’aten-ció dels Punts TMB facilitin informacióescrita sobre la normativa que regeix l’úsdel transport i les conseqüències delsincompliments més freqüents.

2.2. Seguretat ciutadana i llibertat cívica

El preàmbul de l’Estatut d’autonomia de Cata-lunya proclama que Catalunya és una comuni-tat de persones lliures per a persones lliures oncadascú pot viure i expressar identitats diver-ses, amb un decidit compromís comunitaribasat en el respecte per la dignitat de cadascu-na de les persones. L’article 4, referent als dretsi principis rectors, disposa que els poderspúblics de Catalunya han de promoure el pleexercici de les llibertats i els drets que reconei-xen aquest Estatut i la Constitució. L’apartat 2regula que els poders públics de Catalunya hande promoure les condicions perquè la llibertati la igualtat dels individus i dels grups siguinreals i efectives, i han de facilitar la participa-ció de totes les persones en la vida política, eco-nòmica, cultural i social. De la mateixa manera,preveu que és competència local el control deles activitats organitzades als espais públics (art.84.2.2).

L’any 2010 la Sindicatura de Greuges de Bar-celona va rebre reiterades queixes per la presèn-cia insuficient de la Guàrdia Urbana al carrer.La síndica va demanar a l’Ajuntament que aug-mentés la presència efectiva d’agents de laGuàrdia Urbana a la via pública, per garantirla seguretat i per prevenir comportaments incí-vics o delictuosos.

Durant l’any 2011 s’ha incrementat la presèn-cia de la Guàrdia Urbana al carrer, especial-ment al centre de Barcelona i sobretot a CiutatVella i al Raval. Amb una certa freqüència espoden veure parelles de la policia patrullantpels carrers. La presència de la policia unifor-mada al carrer té efectes preventius, no obstantaixò, s’ha constatat que manca presència de laGuàrdia Urbana en altres barris de Barcelona.

Els poders públics han de garantir l’exercici deldret fonamental de reunió i de manifestació. Laciutadania té el dret a reunir-se i a manifestar-

205

se lliurement, sens perjudici dels límits que lamateixa Constitució expressa. Aquest dret, jaque el dret de manifestació és una modalitatdel dret de reunió, és un dret polític i un dretde llibertat perquè permet que les personesexpressin les seves pròpies idees i perquè reque-reix una certa inhibició dels poders públics enel desenvolupament del dret. És un dret inhe-rent al concepte d’Estat democràtic de dret.

L’ocupació de la plaça de Catalunya pel movi-ment 15-M, i el posterior desallotjament a l’es-tiu del 2011, va posar a prova el límit del’exercici pacífic de la llibertat i el límit de l’e-xercici de la força per fer prevaler un determi-nat ordre públic. L’actuació de la policia vaposar en evidència que l’ocupació reivindicati-va d’un espai públic no es va gestionar adequa-dament, i que la participació de la GuàrdiaUrbana no va ser tot el respectuosa que caliaamb el dret fonamental de reunió i el respectea la dignitat de les persones, almenys així esdedueix de la imatge publicada d’un guàrdiaarrossegant una noia estirant-li els cabells.

Ara bé, també cal reflexionar sobre la difícilcabuda que té en l’exercici legítim del dretfonamental de reunió la monopolització d’unespai públic d’una manera permanent per uncol·lectiu en detriment de la resta de ciutadans.


• Tenir sempre present que el dret fona-mental de reunió i manifestació pací-fica és un bé jurídic que ha de serprotegit per l’autoritat municipal i pelsseus agents sempre que s’exerceixi d’acordamb la Constitució i la llei.

• Revisar els protocols d’intervenció dela Guàrdia Urbana per tal de garantirque els agents puguin exercir les seves fun-cions d’una manera ètica i exemplar per ala ciutadania sense aplicar una violènciainnecessària.

2.3. Ús i manteniment de l’espai públic

L’Estatut d’autonomia estableix la competèn-cia local en la conservació i el mantenimentdels béns de domini públic local, en l’orde-nació i la prestació dels serveis bàsics a lacomunitat i en la regulació i la gestió delsequipaments municipals. Així mateix, l’Es-tatut estableix que els poders públics han d’o-rientar les polítiques públiques a garantirl’eficàcia plena de les actuacions.

En l’àmbit de l’espai públic i en una ciutatturística com Barcelona es posa de manifestcada vegada més la problemàtica de les ter-rasses de bars i restaurants que ocupen vore-res i passeigs amb la contraprestació de lataxa corresponent, i s’ha constatat la deficientregulació i inspecció, cosa que genera greu-ges a titulars i vianants.


• Homogeneïtzar els criteris de conces-sió i inspecció de terrasses de restau-ració, i que es vetlli perquè tant laregulació com la seva aplicació complei-xin els principis de legalitat, objectivi-tat i concurrència que han de regir laintervenció municipal.

206

2.4. Accessibilitat i mobilitat personal

La facilitació de la mobilitat personal i l’acces-sibilitat és un principi rector de l’Estatut deCatalunya; l’article 48 diu que els poderspúblics han de promoure polítiques de trans-port i de comunicació, basades en criteris desostenibilitat, que fomentin la utilització deltransport públic i la millora de la mobilitat igaranteixin l’accessibilitat per a les personesamb mobilitat reduïda.

Les administracions tenen el deure de vetllarper la igualtat d’oportunitats de totes les per-sones eliminant les causes que poden provocarles desigualtats. En el camp de l’accessibilitati la mobilitat hi ha barreres que impedeixen odificulten la participació activa en la societatde persones amb mobilitat reduïda. L’Ajunta-ment de Barcelona, amb la subscripció de laDeclaració “La Ciutat i les Persones amb Dis-minució”, l’any 1995, i la Carta Europea deSalvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat,l’any 2000, va assumir que les persones ambdiscapacitat han de gaudir d’una assistènciamunicipal particular. Concretament els arti-cles X i XI de la Declaració “La Ciutat i les Per-sones amb Disminució” parlen que els governsmunicipals han d’adoptar, en l’àmbit de lesseves competències, les mesures tendents a l’a-daptació dels espais urbans, dels edificis i ser-veis de tot tipus, així com han de garantir lalliure mobilitat de les persones amb disminu-ció per la ciutat. I l’article IV de la Carta Euro-pea de Salvaguarda dels Drets Humans diuque “se’ls han d’adaptar els habitatges, els llocsde treball i de lleure, i que els transportspúblics han de ser accessibles a tothom”.

L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner aportar a terme polítiques per avançar cap a laintegració plena de les persones amb discapa-citat en la societat promovent polítiques d’ac-cessibilitat i disseny per a tothom, per tal queaquestes puguin disposar de les mateixes opor-

tunitats que la resta de ciutadans. Des de l’any2007 tota la xarxa d’autobusos està adaptadai actualment el 83,5 % de les estacions demetro de TMB disposa d’ascensor i d’entradaaccessible, així com el 86 % de les estacionsdisposa de gap adaptat, i el servei públic detransport especial ha augmentat el nombre deserveis i persones a què dóna servei.

Tot i això, encara hi ha moltes coses a millo-rar, i així ho fan constar els ciutadans que s’handirigit a aquesta Sindicatura quan manifestenproblemes d’accessibilitat a la ciutat, mancad’adaptació d’algunes parades, inseguretat delsillots intermedis al mig de les calçades pel quefa a les persones amb discapacitat visual, entrealtres qüestions. En aquest sentit, ja s’indica-va en l’informe de l’any passat que, tot i elsgrans avenços que ha fet Barcelona en el temade l’accessibilitat, la ciutat ha de continuar tre-ballant perquè l’accessibilitat sigui universal,i per evitar que es tornin a reproduir proble-mes ja detectats, com és el cas de la urbanit-zació de la plaça Espanya i l’illot existent pertravessar el carrer Tarragona, que es troba almateix nivell de la calçada i representa un pro-blema de seguretat per a les persones amb dis-capacitat visual perquè es desorienten.

Per altra banda, l’Ajuntament hauria d’apli-car els principis de bona Administració espe-cialment en els serveis per a persones ambdiscapacitat, per tal que aquestes no vegin pos-tergats els seus drets, com en la tramitació dela targeta d’aparcament, fet que ha comportatuna intervenció d’ofici de la síndica, i en el ser-vei de transport públic especial, ja que moltsciutadans han manifestat que no han pogutgaudir mai d’aquest servei o en molt poquesocasions.

Hem constatat que el circuit i la tramitacióactuals de la targeta d’aparcament de vehiclesde persones amb mobilitat reduïda no responals principis d’eficiència, simplificació i racio-nalitat administrativa que han d’estar presentsen tot servei públic. Avui cap ciutadà pot

207

entendre que el termini de lliurament d’aquesttítol sigui d’uns quatre mesos, i que hagi depresentar una documentació que ja té l’Admi-nistració, i tampoc no entén que per renovarel títol el temps d’espera sigui una altra vega-da de quatre mesos. Una gestió de la targetasota els principis de simplificació i racionali-tat administrativa possibilitaria lliurar-la d’unamanera quasi immediata, tal com, en aquestsmoments, ja s’està fent a la comunitat d’An-dalusia.

Una millora en aquesta línia hauria de cercarla racionalització i simplificació dels ens queactualment intervenen en la seva tramitació,tal com estableix l’article 34 de la Llei26/2010, de règim jurídic i procediment deles administracions públiques de Catalunya(LPAC); en la tramitació, els interessats hau-rien d’estar eximits de presentar aquelles dadeso documents que ja estan en poder de l’Admi-nistració o dels quals aquestes puguin dispo-sar (art. 22.c i 25.4 LPAC); en la renovació deles targetes, la intervenció hauria de ser míni-ma si no han variat les circumstàncies inicials(art. 33 i 34 LPAC), i en aquest cas nomésseria necessària una comunicació prèvia de l’in-teressat, acompanyada, si cal, d’una declaracióresponsable. Finalment, les persones titularshaurien de poder decidir si volen rebre la tar-geta en el seu domicili i no haver de despla-çar-se expressament a recollir-la.

També s’han detectat problemes d’eficiènciaen el servei públic de transport especial. Lasíndica valora l’esforç pressupostari que ha fetl’Ajuntament en relació amb aquest serveidurant els darrers anys, però al mateix tempsveu la necessitat d’una distribució més equi-tativa d’aquesta prestació. L’any 2011 el ser-vei tancarà previsiblement amb un dèficitsuperior a 1.300.000 euros, amb unes 164 per-sones en llista d’espera per accedir a viatgesfixos i amb 10.130 viatges esporàdics senseatendre per manca de pressupost. Alhora s’hacomprovat que quasi la meitat dels viatges s’haconcentrat en l’11 % dels usuaris, mentre que

la majoria havia vist reduït considerablementel nombre de viatges o simplement no hi hanpogut tenir accés.

Aquest servei demana, doncs, un replanteigimportant, l’Administració té al davant ungran repte i una gran responsabilitat, ha d’a-plicar el principi de proporcionalitat a la ges-tió del servei, és a dir, ha de valorar l’adequaciódel servei i la seva eficàcia per aconseguir elresultat desitjat i també la seva equitat. En unaèpoca de recursos limitats, la bondat d’un ser-vei es mesura per la seva distribució democrà-tica i per una priorització dels seus objectius,i és responsabilitat de l’Administració ajustar-se a aquests principis. El servei públic detransport especial ha d’arribar a cobrir lesnecessitats de mobilitat d’aquelles personesque, en cas contrari, no podrien tenir accés aparticipar en la societat, i ho ha de fer amb cri-teris de justícia redistributiva.

L’article 39.5 de l’Estatut d’autonomia indicaque els poders públics han de garantir la pro-tecció jurídica de les persones amb discapaci-tat i han de promoure la seva integració social,econòmica i laboral.

Per això, i per millorar les polítiquespúbliques municipals i afavorir elsdrets de les persones amb discapacitat,la síndica recomana:

• Abordar d’una manera immediata iglobal la gestió del servei públic detransport especial atenent els criteris deproporcionalitat, transparència, eficièn-cia, participació ciutadana i equitat, ireplantejar els criteris d’atorgament.

• Revisar amb criteris d’eficiència lagestió de la targeta d’aparcament devehicles de persones amb discapacitat, pertal d’adequar la seva tramitació als prin-cipis de celeritat i simplificació adminis-trativa.

208

3. EL BONGOVERNMUNICIPAL

L’Estatut d’autonomia incorpora els principisde bona Administració com a drets de la ciu-tadania, i ho fa dient que totes les personestenen dret a accedir en condicions d’igualtatals serveis públics i als serveis econòmics d’in-terès general; així mateix, diu que totes lespersones tenen dret que els poders públics deCatalunya les tractin, en els afers que les afec-ten, d’una manera imparcial i objectiva, i quel’actuació dels poders públics sigui proporcio-nada a les finalitats que la justifiquen.

Forma part del concepte de bona Adminis-tració l’obligació que les administracionspúbliques han de fixar les condicions d’accési els estàndards de qualitat dels serveispúblics i l’establiment de la carta de dretsdels usuaris i d’obligacions dels prestadors.

A més, en l’àmbit socioeconòmic són princi-pis rectors de l’actuació municipal derivatsde l’EAC els següents:

- S’han d’adoptar les mesures necessàries perpromoure el progrés econòmic i el progréssocial, basats en els principis de la solidari-tat, la cohesió, el desenvolupament sosteni-ble i la igualtat d’oportunitats.

- S’ha de promoure una distribució de larenda personal i territorial més equitativaen el marc d’un sistema català de benestar.

- S’han de garantir els drets laborals i sindi-cals dels treballadors, s’ha d’impulsar i pro-moure la participació en les empreses, s’hande desenvolupar polítiques d’ocupacióplena, de foment de l’estabilitat laboral, deformació de les persones treballadores, deprevenció de riscos laborals, de seguretat id’higiene en el treball, de creació de condi-cions dignes al lloc de treball, de no-discri-minació per raó de gènere i de garantia deldescans necessari.

- Les organitzacions sindicals i empresarialshan de participar en la definició de les polí-tiques públiques que les afectin.

- Les organitzacions professionals i les corpo-racions de dret públic representatives d’in-teressos econòmics i professionals i lesentitats associatives del tercer sector han deser consultades en la definició de les políti-ques públiques que les afectin.

209

3.1. Atenció al públic iparticipació ciutadana

3.1.1. Atenció al públic

L’article 29.5 de l’Estatut d’autonomia deCatalunya estableix el dret de totes les per-sones a dirigir peticions i a plantejar quei-xes, en la forma i amb els efectes queestableixen les lleis, a les institucions i al’Administració de la Generalitat, i tambéals ens locals de Catalunya, en matèria de lescompetències respectives. I l’article 53 indi-ca que els poders públics han de facilitar elconeixement de la societat de la informaciói han d’impulsar l’accés a la comunicació i ales tecnologies de la informació en condi-cions d’igualtat, alhora que estableix quehan de fomentar que aquestes tecnologies esposin al servei de les persones i no afectinnegativament llurs drets.

Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) sónla porta d’entrada de l’Administració locali compleixen una funció molt importantd’atenció i informació al ciutadà sobre elsserveis i tràmits municipals; per això hand’estar al servei de la ciutadania i l’Ajunta-ment ha de garantir-ne la qualitat.

Les queixes rebudes en aquest àmbit ensindiquen que la relació de l’Administracióamb la ciutadania hauria de millorar perevitar situacions d’indefensió com les que esprodueixen quan un ciutadà s’ha d’esperarper enregistrar un document, no pot ser atèsen l’horari establert o no hi ha una trans-cripció exacta de les causes per les qualshavia sol·licitat l’actuació dels serveis d’ins-pecció municipals.

Per altra banda, i pel que fa a l’atenció alciutadà en línia (sistema IRIS), sistema queva posar en marxa l’Ajuntament l’any 2005,hem de continuar insistint en el fet que la

rapidesa de la resposta no té cap valor si nova acompanyada de l’eficàcia de l’actuaciódels serveis municipals per resoldre el pro-blema que planteja l’interessat. Moltes deles queixes i aspiracions de la ciutadaniarelacionades amb l’espai públic es cursen através del sistema IRIS de comunicaciómunicipal que ve a satisfer aquell dret cívic,però les respostes que s’han analitzat conti-nuen sent estereotipades i de vegades no res-ponen a la demanda que realitza el ciutadà.

La manca d’eficiència en l’atenció o unesrespostes que no vagin acompanyades de lamotivació necessària trenquen la confiançade la ciutadania respecte de l’actuació del’Administració, ja que aquesta no garan-teix els drets que estableix la Llei 26/2010,de 3 d’agost, de règim jurídic i de procedi-ment de les administracions públiques deCatalunya.

Per això, i per tal de garantir elsdrets dels ciutadans a una bonaAdministració, la síndica recomana:

• Garantir una atenció de qualitat a lesoficines d’atenció al ciutadà.

• Revisar les fórmules de constànciade les demandes dels ciutadans alsregistres informatitzats per tal que esfaci constar d’una manera fidedigna lapetició dels interessats als serveis muni-cipals, i en particular als serveis d’ins-pecció.

• Mantenir l’avaluació i la supervisióde les respostes del sistema IRIS imillorar-ne la qualitat per tal de garan-tir que les respostes siguin raonades i escorresponguin amb les peticions delsciutadans, amb independència quedonin satisfacció o no a les seves expec-tatives.

210

3.1.2. Participació cívica

Participació i bona Administració. L’Estatutd’autonomia de Catalunya estableix clara-ment, en l’article 43.1, l’obligatorietat delspoders públics de promoure la participaciósocial en l’elaboració, la prestació i l’avalua-ció de les polítiques públiques, i també laparticipació individual i associativa en elsàmbits cívic, social, cultural, econòmic i polí-tic, amb ple respecte als principis de plura-lisme, lliure iniciativa i autonomia.

En el títol IV de la Carta Municipal de Bar-celona, que recull els principis generals de laparticipació ciutadana a la ciutat, l’Ajunta-ment opta per una democràcia participativaque es concreta en les normes municipalsreguladores de la participació ciutadana i defuncionament dels districtes. I l’article 9 dela Carta de Ciutadania obliga l’Administra-ció municipal a garantir l’existència de pro-cediments i òrgans adients per fer efectiva laparticipació de totes les persones en l’àmbitmunicipal en el seu conjunt i també en elsdistrictes i en els barris.

La participació ciutadana en els assumptespúblics és un element bàsic de la democràciarepresentativa per poder respondre a la diver-sitat de necessitats i sensibilitats existents enla nostra societat. El Govern municipal hapotenciat la participació de la ciutadania is’han creat diferents processos i òrgans departicipació, tant territorials com sectorials,però massa sovint manquen les condicionsnecessàries perquè aquests espais es constitu-eixin en vertaders òrgans deliberatius perabordar qüestions d’interès col·lectiu desd’una perspectiva integradora, i acaben sentespais informatius i de justificació de la feinafeta pels òrgans municipals.

Els processos participatius es veuen, també,distorsionats per una manca d’instrumentsd’avaluació d’aquests i una informació adientque permeti que la ciutadania conegui l’im-

pacte de les seves aportacions en les políti-ques públiques i com aquestes han ajudat ala governabilitat de la ciutat. La multiplici-tat de processos participatius existents és,també, un element de distorsió, ja que difi-culta la seva coordinació i complexifica larelació del ciutadà amb l’Administració.

En aquest àmbit, la síndica creu que el des-envolupament de les línies de treball del Pladirector de participació ciutadana i de lesdiferents mesures que inclouen és un reptemolt important per al nou consistori, i con-sidera que permetrà aprofundir en què s’en-tén com a democràcia participativa.

Per això, i en benefici d’una major go -ver nança participativa per millorar lespolítiques públiques municipals iavançar en el camí d’una vertaderacogovernança, la síndica recomana:

• Racionalitzar i harmonitzar els actu-als òrgans de participació.

• Reforçar la presència de la xarxaassociativa i de la diversitat social en lesdiferents instàncies participatives.

• Aprofundir en la responsabilitatcompartida entre els agents socials il’Administració local.

• Augmentar la visibilitat i el pes delConsell de Ciutat, com a màxim òrgande participació ciutadana, així com laseva incidència en la política municipal.

• Incorporar instruments que perme-tin una avaluació qualitativa de laparticipació, per tal de millorar-la ioptimitzar-la.

211

3.2. Procediment administratiu

És un dret incorporat a l’Estatut d’autonomiade Catalunya el fet de tenir accés als serveispúblics i a una bona Administració. Aquestreconeixement exprés el transforma en undret subjectiu de les persones i en una obli-gació exigible a les administracions públi-ques catalanes.

El dret a una bona Administració suposa, enel nostre cas, el dret a tenir una Administra-ció municipal eficaç, equitativa i objectiva;una Administració que fa un bon ús delsrecursos econòmics i personals de què dispo-sa, conscient que són recursos públics i que,per tant, són de tots els ciutadans i la sevagestió exigeix un rigor màxim.

Especialment, en matèria sancionadora, perla incidència que té quant a la limitació del’esfera del ciutadà, l’Ajuntament ha de cer-car la màxima objectivitat en les seves reso-lucions, i una forma d’aconseguir-la ésvalorant tota prova possible dels fets, sensefer un ús sistemàtic de la prerrogativa de pre-sumpció de veracitat dels seus agents.

Per això, la síndica de greuges fa lesrecomanacions següents tendents aeradicar les males pràctiques adminis-tratives:

• Garantir el dret de defensa i la pre-sumpció d’innocència dels denun-ciats convertint en un principi generalel deure dels agents denunciants d’apor-tar, sempre que sigui possible, elementsprobatoris objectius sobre el fet denun-ciat sense emparar-se en la presumpcióde veracitat.

• Elaborar un codi de bones pràctiquesque permeti la correcta aplicació de lanormativa administrativa i l’eficàcia ieficiència dels serveis, i que serveixi coma garantia i com a límit a l’actuacióadministrativa.

212

3.3. Gestió de serveis públics

L’Administració té influència en el mercatlaboral a través de la contractació de serveis.Aquesta influència ha de servir per traslladardeterminades exigències socials a l’àmbit pri-vat. L’Estatut d’autonomia imposa a les admi-nistracions públiques el deure de garantir elprincipi d’igualtat d’oportunitats entrehomes i dones en l’accés, en l’ocupació, en lapromoció professional, en les condicions detreball i en totes les altres situacions. Aques-ta exigència s’estén també a altres col·lectiussocials laboralment desafavorits o a la promo-ció de la sostenibilitat ambiental.

És important incidir en aquests aspectessocials, però també ho és el d’aplicar unesbones pràctiques administratives que garan-teixin que les adjudicacions obeeixen als cri-teris objectius i s’atorguen amb absolutrespecte al principi d’igualtat de tots aquellsque poden accedir-hi.


• Aplicar les bones pràctiques necessà-ries, pel que fa als òrgans de contrac -tació municipal, per garantir latrans parència, l’objectivitat la concur-rència i la igualtat de tracte en el marcde la contractació.

• Aplicar clàusules a favor de la igual-tat de gènere en la contractaciómunicipal, i aplicar-les amb caràcter sis-temàtic i continuat, de manera que espermeti fer una valoració sobre la inci-dència real que ha tingut la contractaciómunicipal en la promoció de la igualtaten el mercat laboral extern.

3.4. Responsabilitat patrimonial

En aquest apartat, novament té una enormeincidència el procediment administratiu, iper tant l’exigència que aquest s’apliqui ambrigor i ajustant-se als principis de bonaAdministració recollits en l’Estatut d’auto-nomia de Catalunya. Això significa, a granstrets, l’evitació de dilacions procedimentals,l’aplicació de criteris d’objectivitat i propor-cionalitat, el compliment del tràmit d’au-diència a l’interessat i l’obtenció d’unaresolució administrativa expressa. Cal referir-se també a l’activitat probatòria de l’Admi-nistració. Cal que aquesta sigui suficient ique no exigeixi un esforç probatori al ciuta-dà quan l’Administració disposa d’informa-ció rellevant per determinar l’existència o node responsabilitat.


• Resoldre els procediments de res-ponsabilitat patrimonial tenint encompte les exigències de la responsa-bilitat objectiva i sense donar un excésde rellevància als dictàmens de les com-panyies asseguradores.

• Implementar mecanismes per evitardemores desproveïdes de justificació, enl’adopció de les resolucions administra-tives.

• Impulsar d’ofici els expedients deresponsabilitat patrimonial sempreque es tingui coneixement de l’exis-tència d’una lesió a un particular coma conseqüència del funcionament normalo anormal de l’Ajuntament.

213

3.5. Activitat econòmica, llicències i tributs

Els poders públics han d’adoptar les mesu-res necessàries per promoure el progrés eco-nòmic i el progrés social de Catalunya i delsseus ciutadans, basades en els principis de lasolidaritat, la cohesió, el desenvolupamentsostenible i la igualtat d’oportunitats. Elspoders públics han de promoure una distri-bució de la renda personal i territorial mésequitativa en el marc d’un sistema català debenestar. La Generalitat ha d’afavorir el des-envolupament de l’activitat empresarial il’esperit emprenedor tenint en compte la res-ponsabilitat social de l’empresa, la lliure ini-ciativa i les condicions de competència, i hade protegir especialment l’economia produc-tiva, l’activitat dels emprenedors autònomsi la de les empreses petites i mitjanes. LaGeneralitat ha de fomentar l’acció de lescooperatives i les societats laborals i ha d’es-timular les iniciatives de l’economia social.

La importància de l’activació econòmica dela ciutat es fa palesa en l’Estatut d’autono-mia de Catalunya, que recull, com a princi-pi rector, la necessitat d’afavorir eldesenvolupament de l’activitat empresariali l’esperit emprenedor, tenint en compte la

responsabilitat social de l’empresa, la lliureiniciativa i les condicions de competència.Ara, els ciutadans de la Unió Europea tambépoden iniciar una activitat en el nostre paísen igualtat de condicions i requisits que elsnacionals; això és possible des de la transpo-sició de la normativa Europea a la nostralegislació en matèria d’activitat econòmica.La incorporació de la normativa Europea vaposar de manifest que calia canviar la men-talitat i convertir-nos en una Administraciófacilitadora i simplificadora en la concessiód’autoritzacions per a l’exercici d’activitatseconòmiques, i deixar lluny l’alt nivell d’in-tervencionisme administratiu que regia enaquests tipus de procediments.


• Elaborar un programa de simplifica-ció administrativa i que es redueixinles traves injustificades i desproporcio-nades en la tramitació de llicències iautoritzacions per a l’exercici d’activitatseconòmiques.

214

3.6. Treball i funciópública

Els principis estatutaris en matèria de treballa l’Administració pública són:

• Tots els treballadors tenen dret a acomplirles tasques laborals i professionals en con-dicions de garantia per a la salut, la segu-retat i la dignitat de les persones.

• Els treballadors, o llurs representants, tenendret a la informació, la consulta i la parti-cipació en les empreses.

• Les organitzacions sindicals i empresarialstenen dret a complir llurs funcions en elsàmbits de la concertació social, la partici-pació i la col·laboració social.

Les dimensions del dret a tenir un tracteimparcial i objectiu ja eren presents en el des-plegament legislatiu de la Constitució espa-nyola, però es veuen reforçats per la sevaincorporació expressa en l’Estatut d’autono-mia. L’aplicació d’aquests drets en l’àmbit del’accés a la funció pública és un fet bàsic, jaque constitueixen la garantia d’un procedi-

ment que es durà a terme d’acord amb elsprincipis de capacitat, mèrit i igualtat.

En els moments de precarietat laboral queestà vivint una part important de la ciutada-nia, sembla necessari recordar que l’Adminis-tració ha d’adoptar mesures proactives pergarantir que tots els interessats a participaren processos de selecció de personal ho facinen igualtat d’oportunitats.


• Actuar amb el màxim rigor i trans-parència per garantir un accés a lafunció pública ajustat als principis d’i-gualtat, mèrit i capacitat.

• Ordenar la plantilla municipal per tald’assegurar els mitjans personals quecorresponen en funció de les càrre-gues de treball reals i aconseguir aixíuna actuació administrativa més eficient.

215

4. PRIMER, LES PERSONES

Com a darrer capítol de reflexions entrem enel dels serveis personals, el de les persones,que sempre ha de ser la prioritat de les polí-tiques públiques, i ho fem passant el substratde les queixes entrades a la Sindicatura deGreuges pel sedàs dels principis rectors esta-blerts en l’Estatut de Catalunya.

4.1. Serveis socials

Els principis rectors de la política pública enmatèria de serveis socials estan establerts enl’article 40 de l’EAC, quan es diu:• Els poders públics han de tenir com a

objectiu la millora de la qualitat de vida detotes les persones.

• Els poders públics han de garantir la pro-tecció jurídica, econòmica i social de lesdiverses modalitats de família.

• Els poders públics han de garantir la pro-tecció dels infants, especialment contra totaforma d’explotació, d’abandonament, demaltractament o crueltat i de la pobresa iels seus efectes. En totes les actuacions por-tades a terme pels poders públics o per ins-titucions privades l’interès superior del’infant ha de ser prioritari.

• Els poders públics han de promoure polí-tiques públiques que afavoreixin l’emanci-pació dels joves, facilitant-los l’accés al mónlaboral i a l’habitatge per tal que puguindesenvolupar llur propi projecte de vida iparticipar en igualtat de drets i deures enla vida social i cultural.

• Els poders públics han de garantir la pro-tecció jurídica de les persones amb disca-pacitats i han de promoure’n la integraciósocial, econòmica i laboral. També han d’a-doptar les mesures necessàries per suplir o

complementar el suport de llur entornfamiliar directe.

• Els poders públics han de garantir la pro-tecció de les persones grans perquè pu guinportar una vida digna i independent i par-ticipar en la vida social i cultural. Tambéhan de procurar la plena integració de lespersones grans en la societat per mitjà depolítiques públiques basades en el princi-pi de solidaritat intergeneracional.

A més, l’article 42 de l’EAC, a l’efecte depromoure la cohesió i el benestar socials,mana als poders públics:• Que promoguin polítiques públiques que

fomentin la cohesió social i que garanteixinun sistema de serveis socials, de titularitatpública i concertada, adequat als indicadorseconòmics i socials de Catalunya.

• Que vetllin per la plena integració social,econòmica i laboral de les persones i delscol·lectius més necessitats de protecció,especialment dels que es troben en situacióde pobresa i de risc d’exclusió social.

• Que vetllin per la dignitat, la seguretat i laprotecció integral de les persones, especial-ment de les més vulnerables.

• Que garanteixin la qualitat del servei i lagratuïtat de l’assistència sanitària públicaen els termes que estableix la llei.

• Que promoguin polítiques preventives icomunitàries i que garanteixin la qualitatdel servei i la gratuïtat dels serveis socialsque les lleis determinen com a bàsics.

• Que emprenguin les accions necessàries perestablir un règim d’acolliment de les per-sones immigrades i promoguin polítiquesque garanteixin el reconeixement i l’efec-tivitat dels drets i deures de les personesimmigrades, la igualtat d’oportunitats, lesprestacions i els ajuts que en permetin laplena acomodació social i econòmica i laparticipació en els afers públics.

• Que vetllin per la convivència social, cul-tural i religiosa entre totes les persones aCatalunya i pel respecte a la diversitat decreences i conviccions ètiques i filosòfiques

216

de les persones, i que fomentin les relacionsinterculturals per mitjà de l’impuls i lacreació d’àmbits de coneixement recíproc,diàleg i mediació. També han de garantirel reconeixement de la cultura del poblegitano com a salvaguarda de la realitat his-tòrica d’aquest poble.

Les queixes rebudes per la síndica relatives al’àmbit social reflecteixen les millores en l’a-tenció dels serveis socials, però també lesmancances que encara hi ha en les polítiquessocials municipals. Si bé gradualment vanaugmentant els recursos assistencials i la ciu-tadania va gaudint d’aquests, encara s’estàlluny de poder parlar del benestar social demolts ciutadans.

Qualsevol intervenció social hauria de poderprioritzar tant la seva part assistencial comaquella més preventiva que pot evitar l’agreu-jament d’una situació. Sovint en les queixeses detecta un cert malestar per l’escassa moti-vació de les respostes dels professionals i laincomprensió del ciutadà davant certes res-postes que poden respondre a un insuficientseguiment o acompanyament personal perintentar resoldre la situació que el preocupa.

La inversió en les famílies amb infantsmenors és molt important en tota la pobla-ció però encara més en les famílies on hi haun risc de desatenció per la seva situaciósocial. Per aquest motiu, és necessari que l’A-juntament posi en pràctica els protocolsnecessaris per assegurar la correcta atenciódels menors en situació de risc per part delsequips d’atenció primària de serveis socials,en consideració a les responsabilitats d’a-quests òrgans en l’atenció als infants.

Les prestacions socials actuals de dret, com laLAPAD, no estan responent suficientment ala demanda del ciutadà; hi ha retards incre-ïbles en totes les fases del procediment de tra-mitació dels expedients, per la qual cosaentenem que caldria prioritzar els casos més

urgents per motiu d’edat o de situació perso-nal, com ja ha demanat anteriorment la sín-dica. Mentre això passa, no s’entreveul’horitzó de compliment del que preveul’EAC sobre una renda garantida de ciutada-nia que asseguri els mínims d’una vida dignaa les persones o les famílies que es troben ensituació de pobresa i, a més, la renda mínimad’inserció (RMI) ha rebut una retallada cla-rament contrària a l’esperit de l’EAC, perquèmentre que aquest pregona (art. 25, drets enl’àmbit laboral) que les persones excloses delmercat de treball perquè no han pogut acce-dir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen demitjans de subsistència propis tenen dret apercebre prestacions i recursos no contribu-tius de caràcter pal·liatiu, en els termes queestableixen les lleis, les lleis d’aquí han dei-xat desprotegit aquest col·lectiu en reduir elcamp de cobertura de l’RMI.

Una reflexió especial mereix la situació de lespersones sense llar. El Parlament de la UnióEuropea, en una resolució aprovada el 14 desetembre de 2011, insta la Comissió a acce-lerar les mesures per combatre la manca d’ha-bitatge. Aquesta resolució constata que elproblema del sensellarisme s’està agreujant idefineix la manca de llar com una “violacióinacceptable de la dignitat humana i una deles formes més extremes de pobresa i priva-ció”. Això significa la necessitat de pensar enla revisió dels models actuals que no estanfuncionant suficientment per assolir el repted’un any 2015 sense persones dormint al car-rer. Molts països s’estan plantejant la neces-sitat d’una revisió del model d’allotjament deles persones sense llar: menys albergs imper-sonals i més pisos amb habitacions que pos-sibilitin una intimitat, entre altres propostesmés imaginatives. I en això Barcelona tambéhauria de voler ser capdavantera.

Són moltes les millores que encara s’han d’in-troduir perquè els serveis socials municipalss’ajustin al model establert pel Parlament deCatalunya en la Llei 12/2007.

217


4.1.1. En l’àmbit de l’atenciósocial bàsica

En l’àmbit de l’atenció social bàsica i atenentel que disposa l’article 84 de l’EAC, l’Ajun-tament, en l’àmbit de les seves competències,ha de fixar les condicions d’accés i els estàn-dards de qualitat d’aquests serveis i ha degarantir a tothom el dret a accedir en condi-cions d’igualtat als serveis. Cal:

• Vetllar perquè tots els serveis i pres-tacions socials quedin regulats en laCartera de serveis, tal com estableix laLlei de serveis socials, per garantir la qua-litat dels serveis i els drets dels usuaris delSistema català de serveis socials.

• Impulsar l’establiment d’una norma-tiva bàsica en totes les prestacions dela Cartera de serveis per seguir els prin-cipis de la bona Administració i, amb laseva difusió pública, evitar greuges entreels ciutadans.

• Incrementar els recursos socials bàsicsper a la població més necessitada i vet-llar per la seva assignació equitativa ireglada.

• Potenciar i millorar la coordinació i lacol·laboració amb les entitats socialsper sumar esforços i augmentar l’eficàciaen l’atenció social i evitar duplicitats.

• Impulsar els serveis d’atenció domici-liària socioeducativa com a servei bàsicper a les famílies en risc social i aquellesamb fills amb discapacitat mental.

• Incrementar els recursos i programesde serveis socials i de salut mental pera la prevenció de l’augment de la infànciaen risc.

4.1.2. En l’àmbit de la promoció de l’atenció a ladependència

• Mantenir i potenciar el seguimentacurat dels expedients de la LAPADper tal d’intentar escurçar els terminis deles gestions pròpies de l’Administraciómunicipal.

• Dotar els centres de serveis socials detots els recursos personals i materialsnecessaris i potenciar el seguiment acu-rat dels expedients de la LAPAD per tald’intentar escurçar els terminis de lesgestions pròpies de l’Administraciómunicipal.

• Publicar la planificació de recursosassistencials residencials per a personesen situació de dependència que són com-petència de l’Ajuntament de Barcelona.

4.1.3. En l’àmbit de les persones vulnerables isense llar

Resulta que l’atenció a aquests col·lectiusrequereix una especialització i una aproxi-mació ben diferent de l’establerta en altresàmbits. Hi ha d’haver un predomini de tre-ball de carrer i d’acompanyament personalper anar assolint els objectius marcats. Peraquest motiu, i per tal de fer efectiva unaintervenció eficaç, caldria reforçar la inter-venció social interdisciplinària, principal-ment de carrer, per poder actuar des d’unprincipi i prevenir la cronificació de lasituació personal. Caldria, per a això, unincrement dels equips d’atenció social mul-tidisciplinaris amb un augment significatiudels recursos d’atenció psiquiàtrica i psico-lògica per aconseguir fer el diagnòstic i eltractament personalitzat suficient fins a la

218

inclusió social de les persones detectades. Lagravetat de les situacions estudiades reque-reix parlar d’inversió de futur i no de despe-sa, i, per tant, es veu necessari valorar el costactual de la intervenció social i dels seusequipaments i la seva eficàcia.


• Incrementar el nombre d’equips decarrer per tal de poder fer una detec-ció i un acompanyament molt conti-nuat a les persones sense llar peraconseguir els objectius d’inclusió socialsense haver d’acudir a fórmules coactiveso de denúncia per part de la GuàrdiaUrbana.

• Aplicar plans de treball flexibles iadaptats a cada situació, no modelsúnics i rígids, ja que la proposta adientd’un recurs pot desencallar un procésd’exclusió social i obrir el camí cap a lainclusió social.

• Fer intervenir professionals de salutmental en el cas de persones sense llar nonomés per als casos amb trastorn mentalsever sinó també per atendre aquellespersones amb trastorns de personalitatvinculats a determinades addiccions o ala mateixa situació d’exclusió social.

• Aplicar les mesures per combatre lamanca d’habitatge aprovades per laResolució del 14 de setembre de 2011del Parlament de la Unió Europea.

• Impulsar debats tècnics per avaluarel model assistencial actual a les per-sones sense llar i intentar enfortir-lo obuscar-hi alternatives.

• Fer més visibles les dades referides ala demanda social i a l’atenció socialper tal de fer partícip a la societat del

compromís de l’Administració en l’aten-ció a les persones en situació d’exclusiósocial.

• Impulsar la creació d’una targeta detransport bonificada per a les perso-nes en situació d’exclusió social perfacilitar els seus desplaçaments per rebreassistència social o mèdica, per formar-se o per recerca de feina.

• Revisar l’Ordenança del civisme perimpulsar més la funció educadora decarrer i assistencial que no pas la san-cionadora en les actuacions dirigides ales persones que estan en situació d’ex-clusió social.

219

4.2. Ciutadania,veïnatge i immigració

El principi rector estatutari de cohesió i ben-estar social comporta que els poders públicshan de promoure polítiques públiques quefomentin l’harmonia i la inclusió social, hand’emprendre les accions necessàries per esta-blir un règim d’acolliment de les personesimmigrades i han de promoure les polítiquesque garanteixin el reconeixement i l’efecti-vitat dels drets i deures de les personesimmigrades, la igualtat d’oportunitats, lesprestacions i els ajuts que en permetin laplena acomodació social i econòmica i la par-ticipació en els afers públics.

També impliquen, aquests principis, que totsels poders públics han de vetllar per la con-vivència social, cultural i religiosa entre totesles persones a Catalunya i pel respecte a ladiversitat de creences i conviccions ètiques ifilosòfiques de les persones, i han de fomen-tar les relacions interculturals per mitjà del’impuls i la creació d’àmbits de coneixementrecíproc, diàleg i mediació. També han degarantir el reconeixement de la cultura delpoble gitano com a salvaguarda de la realitathistòrica d’aquest poble.

Així mateix, cal tenir present la competènciamunicipal (art. 84 EAC) de foment de lespolítiques d’acolliment dels immigrants.

Totes les persones que habiten la ciutat sóntitulars de drets i de deures; d’acord ambl’EAC, totes les persones tenen dret a viureamb dignitat, seguretat i autonomia, lliuresd’explotació, de maltractaments i de totamena de discriminació, i tenen dret al lliuredesenvolupament de llur personalitat i capa-citat personal. El desenvolupament de la per-sonalitat passa per la disposició d’unhabitatge digne i pel dret a accedir al mercatlaboral.

A la nostra ciutat hi ha moltes persones quetenen dificultats per accedir a aquests dretsper la seva condició de ciutadà estranger, toti que el mateix Estatut d’autonomia reconeixque es poden estendre a altres persones en elstermes establerts en les lleis.


• Desenvolupar polítiques preventivesen matèria d’allotjament i de forma-ció ocupacional que donin l’oportuni-tat a la població immigrada de viure deforma digna, de regularitzar la sevasituació o bé de retornar als seus païsosd’origen en unes condicions acceptables.

• Reforçar la xarxa comunitària d’enti-tats socials i altres agents per tal quees pugui assistir la població estrangeraque es troba en situació de precarietat.

• Impulsar polítiques conjuntes entreles diverses administracions compe-tents en matèria d’acollida i atenciósocial dels col·lectius d’estrangers ensituació irregular en el territori metro-polità.

220

4.3. Salut

L’EAC disposa que els poders públics han deprotegir la salut i garantir la qualitat del ser-vei i la gratuïtat de l’assistència sanitàriapública en els termes que estableix la llei.

Barcelona és una ciutat en la qual el nivelld’atenció de la salut dels seus ciutadans perpart dels poders públics és, en general, ele-vat. No obstant això, la Sindicatura conside-ra que hi ha casos en què l’Administraciómunicipal pot millorar les actuacions desen-volupades. És el cas del control i la preven-ció de la contaminació acústica quan aquestano és únicament una font de molèsties, sinóque afecta la salut dels ciutadans que hi estansotmesos. És tècnicament difícil establir indi-cadors sistemàtics que permetin correlacio-nar l’exposició a nivells de soroll concretsamb problemes de salut específics i determi-nar quantitativament la relació causa-efecte.Pel que fa als programes de vigilànciaambiental i salut, s’ha avançat bastant enaquest sentit en aspectes tecnicocientífics enl’àmbit de la contaminació atmosfèrica, peròmolt menys en el que fa referència a l’impac-te de la contaminació acústica sobre la salut.Hi ha, això sí, estudis científics que demos-tren els efectes nocius del soroll que impe-deix el descans, especialment pel que fa alsinfants.

Les responsabilitats en aquest camp estancompartides entre diferents nivells de l’Ad-ministració pública, els titulars d’activitatssotmeses a llicència municipal i els ciutadansen general, però l’Ajuntament de Barcelonaté competències més elevades que la majoriade ciutats en virtut de la Carta Municipal, ipot exercir-les per reconduir, si més no, unapart dels problemes provocats pel sorollexcessiu basant-se en la protecció de la salut.


• Abordar, pel que fa als serveis d’ins-pecció tècnica, els casos en què elsproblemes per soroll excessiu afectenla salut dels ciutadans per la seva inten-sitat, la seva reiteració o els horaris enquè es produeixen, en el context de lescompetències de protecció de la salutque té l’autoritat municipal, i no tan solscom a incompliments de la normativaambiental.

221

4.4. Educació, cultura,lleure i esport

4.4.1. Educació

Els principis rectors de la política social enmatèria d’educació són que s’ha de garantirla qualitat del sistema d’ensenyament i ques’ha d’impulsar una formació humana, cien-tífica i tècnica de l’alumnat basada en elsvalors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,pluralisme, responsabilitat cívica i els altresvalors que fonamenten la convivència demo-cràtica. I també és important tenir present,en relació amb les queixes que han arribat ala Sindicatura, que els poders públics han depromoure i han d’impulsar la implicació i laparticipació de la família en l’educació delsfills, en el marc de la comunitat educativa, ihan de facilitar i promoure l’accés a les acti-vitats d’educació en el lleure.

L’article 21 de l’Estatut d’autonomia esta-bleix que totes les persones tenen dret a unaeducació de qualitat i a accedir-hi en condi-cions d’igualtat, tant en els centres públicscom en els privats sostinguts amb fonspúblics, i que l’ensenyament és gratuït entotes les etapes obligatòries. L’Estatut tambéestableix la competència local en la planifi-cació, l’ordenació i la gestió de l’educacióinfantil i la participació en el procés de matri-culació en els centres públics i concertats delterme municipal.

A causa de la conflictivitat detectadaen matèria de preinscripció i matricu-lació, la síndica recomana:

• Mantenir en el procés de preinscripciói matriculació les àrees territorials pergarantir el criteri prioritari de proximitat.

• Establir un marc normatiu de matri-culació més explícit que permeti detec-tar amb agilitat i rapidesa els possiblesfraus en l’acreditació del domicili.

• Eliminar de la normativa de matricu-lació el criteri complementari que elsgermans o fills d’exalumnes d’un cen-tre obtenen puntuació addicional, jaque aquesta condició contravé el principid’equitat i no afavoreix la integració detots els col·lectius en condicions d’igual-tat.

• Suprimir o millorar l’exigència en elcriteri complementari de tenir unamalaltia crònica que afecti el sistemadigestiu, endocrí o metabòlic, atès que lamanca de concreció dels requisits exigi-bles n’ha permès una aplicació abusiva.

• Reduir al mínim el pes del criteri deproximitat al lloc de treball dels pares,en el cas del batxillerat, en el còmputtotal de la puntuació obtinguda.

• Revisar la planificació escolar pel quefa a la construcció de centres educa tiusper garantir que es compleixi la progra-mació prevista.

4.4.2. Esports

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableixque totes les persones tenen dret a accedir encondicions d’igualtat als serveis públics i queles administracions públiques han de fixar lescondicions d’accés i els estàndards de quali-tat d’aquests serveis, amb independència delrègim de llur prestació. Així mateix, l’Esta-tut expressa que correspon als governs localsla regulació i la gestió dels equipamentsesportius i de lleure.

222


• Vetllar perquè tots els centres espor-tius municipals disposin i informinels abonats de l’existència de la nor-mativa o del reglament del centre,que ha de contenir l’apartat de tipifica-ció i aplicació de sancions; també es reco-mana que es procuri la màximahomogeneïtzació, sens perjudici de lasingularitat que pugui tenir cada centre.

4.4.3. Formació per a l’ocupació

El treball és un dels principals mitjans dereconeixement social entre les persones. Lafragilitat i la vulnerabilitat de les condicionslaborals actuals està perjudicant la cohesiósocial i per això cal incrementar les polítiquesd’inserció laboral per afavorir l’ocupació.


• Promoure la reserva de places enempreses municipals per a aquellespersones en procés d’inclusió socio-laboral, i fer-ne un seguiment i acom-panyament professional.

• Estudiar la possibilitat de desenvolu-par polítiques, en matèria preventi-va, de formació ocupacional que doninl’oportunitat a la població d’immigrantsi persones sense llar de viure d’unamanera digna.

FINALMENT

La síndica, finalment, demana al Con-sell Municipal Plenari de Barcelona:

• Que valori aquestes recomanacions i sug-geriments, que són fruit d’escoltar una auna moltes persones, i que s’emeten per-què els drets humans i les necessitats dela ciutadania barcelonina es posin davantqualsevol altre interès econòmic, político estètic.

• Que estableixi com a prioritat en tots elsseus actes de govern la satisfacció de lesnecessitats de les persones, perquè en unEstat social les persones són abans quequalsevol altra cosa, i moltes necessitenun pont per passar la riuada de dificul-tats i poder seguir endavant, principal-ment en temps de retallades.

223

TÍTOL IV

CLASSIFICACIÓ IRELACIÓ DE QUEIXESI ACTUACIONS D’OFICI

225

QUEIXES 2011 1.776

TIPUS DE TRAMITACIÓ

Consultes i assessoraments generals 706

Resolucions 476Assessorament tecnicojurídic 571Actuacions d’ofici 23TOTAL 1.070

Persones que subscriuen les queixes 2.346

CLASSIFICACIÓ PER TEMESTERRITORI I HÀBITAT Nombre de queixes Percentatges

Allotjament i habitatge digne 68 27,86 %Urbanisme i ciutat 72 29,50 %Medi ambient 104 42,62 %TOTAL 244 100 %

CARRER I CONVIVÈNCIA Nombre de queixes Percentatges

Transport públic de viatgers i circulació 215 64,75 %Seguretat ciutadana i llibertat cívica 60 18,07 %Ús i manteniment de l’espai públic 47 14,15 %Accessibilitat i mobilitat personal 10 3,01 %TOTAL 332 100 %

BONA ADMINISTRACIÓ Nombre de queixes Percentatges

Atenció al públic i participació ciutadana 70 33,98 %Procediments administratius 37 17,96 %Activitat econòmica: Llicències i tributs 66 32,03 %El treball a la funció pública 33 16,01 %TOTAL 206 100 %

PERSONES I SOCIETAT Nombre de queixes Percentatges

Serveis socials 103 46,18 %Ciutadania, veïnatge i immigració 16 7,17 %Salut 16 7,17 %Educació, cultura, lleure i esport 88 39,46 %TOTAL 223 100 %

D’ALTRES 65

226

EXPEDIENTS TANCATS AMB DECISIÓ

DECISIÓ Nombre d’expedients PercentatgesEstimats 178 44,05 %Estimats en part 85 21,03 %Desestimats 116 28,71 %No competencials 6 1,48 %Desistits, sobreseguts, tancats 19 4,70 %TOTAL 404 100 %

EXPEDIENTS EN TRÀMIT 180

QUEIXES PRESENTADES SEGONS EL DISTRICTE DE RESIDÈNCIA

DISTRICTE Nombre de queixes Percentatges

Ciutat Vella 126 11,77 %Eixample 188 17,57 %Sants-Montjuïc 94 8,78 %Les Corts 32 2,99 %Sarrià - Sant Gervasi 50 4,67 %Gràcia 100 9,34 %Horta-Guinardó 59 5,51 %Nou Barris 55 5,14 %Sant Andreu 56 5,23 %Sant Martí 76 7,10 %Altres municipis 149 13,92 %Sense identificar 85 7,94 %

227

ÒRGAN AFECTAT

Districte de Ciutat Vella 45 4,20 %Districte de l’Eixample 54 5,04 %Districte de Sants-Montjuïc 35 3,27 %Districte de les Corts 4 0,37 %Districte de Sarrià – Sant Gervasi 16 1,49 %Districte de Gràcia 23 2,14 %Districte d’Horta-Guinardó 16 1,49 %Districte de Nou Barris 18 1,68 %Districte de Sant Andreu 21 1,96 %Districte de Sant Martí 22 2,05 %Institut Municipal de Persones amb Disminució 11 1,02 %Institut Municipal de Parcs i Jardins 4 0,37 %Institut Municipal de Cultura 2 0,18 %Institut Municipal d’Educació 28 2,61 %Institut Municipal d’Hisenda 156 14,57 %Institut Municipal d’Informàtica 3 0,28 %Institut Municipal de Mercats 1 0,09 %Institut Barcelona Esports 8 0,74 %Institut Municipal del Paisatge Urbà 6 0,56 %Institut Municipals de Serveis Socials 24 2,24 %Institut Municipal d’Urbanisme 1 0,09 %Patronat Municipal de l’Habitatge 9 0,84 %Sector de Promoció Econòmica 4 0,37 %Sector de Seguretat i Mobilitat 113 10,56 %Sector de Serveis Generals 41 3,83 %Sector d’Acció Social i Ciutadania 29 2,71 %Sector d’Educació, Cultura i Benestar 5 0,46 %Sector de Medi Ambient 48 4,48 %Sector d’Urbanisme 6 0,56 %Agència de Salut Pública 3 0,28 %Alcaldia 1 0,09 %Àrea Metropolitana del Transport 5 0,46 %Barcelona Activa 2 0,18 %BCN de Serveis Municipals (B:SM) 14 1,30 %Consorci d’Educació 32 2,99 %Consorci Sanitari 6 0,56 %Entitat Metropolitana del Transport 4 0,37 %Informació i Comunicació de Barcelona 9 0,84 %Institut Metropolità del Taxi 1 0,09 %Pro Eixample 1 0,09 %Pro Nou Barris 1 0,09 %Transports Metropolitans Barcelona 20 1,86 %Consorci de l’Habitatge 24 2,24 %Consorci de Serveis Socials 11 1,02 %Junta Arbitral de Consum 2 0,18 %Serveis Funeraris i Cementiris 1 0,09 %Altres entitats 11 1,02 %D’altres i no competencials 169 15,79 %

228

COMPARATIVA DE QUEIXES 2010-2011

2011 2010 IncrementTIPUS DE TRAMITACIÓResolucions 476 362 31,49 %Assessorament tecnicojurídic 571 449 27,17 %Actuacions d’ofici 23 12 91,66 %TOTAL 1.070 823 30,01 %

Consultes generals 706 690 2,31 %

TOTAL 1.776 1.513 17,38 %

Persones que subscriuen les queixes 2.346 1.780 31,79 %

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Resolucions Assessoramentstecnicojurídics

Consultesgenerals

Actuacionsd’ofici

2010

2011

229

65

26

88

30

16

25

16

8

103

78

33

19

66

90

37

63

70

12

10

13

40

60

39

137

104

72

81

68

61

0

50

10

0

15

0

20

0

25

0

215

99

47

2010

2011

Hàbita

t, all

otjam

ent i

habita

tge d

igne

Urban

isme i

ciut

at Med

i am

bient

Circula

ció i t

rans

ports

Segur

etat

ciut

adan

a

Ús i m

ante

nimen

t de l

’espai

públic

Acces

sibilit

at

Partic

ipació

ciuta

dana i

pro

moc

ió so

cial

Proce

dimen

t adm

inistr

atiu

Activi

tat e

conò

mica

Func

ió púb

lica i

treb

all

Serve

is so

cials

Ciutad

ania,

veïna

tge i

imm

igrac

ions

Salut

Educac

ió, cu

ltura

, lleu

re i e

spor

ts

Altres

sÍndica de greuges de barcelona informe 2011 · tut de catalunya, ja que hem vist complir-se cinc...

Documents