sÍndic memÒria 2007 sindic cat...2007 memoria sindic cat 07.qxp:maquetación 1 17/6/08 17:53...

SÍNDICMEMÒRIA 2007

memoria sindic cat 07.qxp:Maquetación 1 17/6/08 17:53 Página 1

SÍNDIC MEMÒRIA 2007

SUMARI

PRESENTACIÓ 3

DADES DESTACADES DE L’ANY 2007 4-11

COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL 12-18

DE PROTECCIÓ

Infants i adolescents en situació de risc 12

Gent gran 14

Immigració 15

Drets dels interns en centres penitenciaris 15

Persones discapacitades 17

Dones en situació de risc 18

DRETS SOCIALS I ECONÒMICS 19-24

Educació 19

Medi ambient 20

Salut 21

Treball i pensions 22

Tributs 23

Urbanisme i habitatge 23

ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS 25-30

Dret a una bona administració 26

Drets dels consumidors 26

Drets lingüístics 28

Llibertat, seguretat i Administració de justícia 29

PROJECCIÓ INSTITUCIONAL 31-33

COOPERACIÓ INTERNACIONAL 34-35

Foto

cob

erta

: © T

omàs

Abe

lla


3

Conscients de la importància de donar projecció a la tasca del Síndic, i ambl’objectiu d’arribar al major nombre de persones, en els últims anys hemdestinat molts esforços i recursos a difondre la nostra institució. Esforços i recursos, però, que també hem invertit a incrementar l’efectivitat i laqualitat de la nostra feina. El 2007, durant el qual hem fet importants passosper millorar el nostre servei i utilitat, ha estat un any especialment marcatper aquesta fita.

Les Jornades de Coordinació de Defensors, que el Síndic va organitzar el mesd’octubre a Barcelona, portaven per títol “Les Defensories i la seva utilitat”. La trobada va ser un espai de reflexió i autocrítica en què vam prendre bonanota de les assignatures pendents i de la línia a seguir per aprofitar al màximel potencial de la institució en la defensa dels drets de les persones.

Aquest també ha estat un any de compromís ferm per millorar l’eficàcia il’eficiència de les actuacions que duem a terme. Així, hem gestat la Carta deserveis i bona conducta del Síndic, per mitjà de la qual ens comprometem,pel que fa a les relacions amb els ciutadans, a tenir més sensibilitat,transparència, receptivitat i capacitat per resoldre’n les demandes.

Com veureu a les pàgines següents, l’aprovació de l’Estatut d’autonomia hacomportat noves competències i nous reptes. L’exclusivitat en el control del’Administració autonòmica catalana i ens dependents, així com l’ampliaciódels organismes subjectes a la nostra supervisió, també ha representatl’enfortiment de la nostra activitat. A més, hem potenciat els desplaçamentsde l’oficina per tot el territori i hem posat en funcionament un servei depresentació de queixes per videoconferència.

Cal anar millorant el nostre treball. Hem aconseguit que més d’un 60% decatalans ens conegui, un 10% més que l’any anterior. Tot i així, sóc conscientque encara ens queden molts objectius per acomplir i, amb la Carta deserveis a la mà, em comprometo a seguir treballant perquè el Síndic puguiarribar a més persones i, sobretot, perquè l’any que ve el nostre servei siguimés àgil, de més qualitat i més útil.

Rafael RibóSíndic

© S

índ

ic

© Jo

rdi C

anya

mer

es


L’Administració col·labora i accepta les resolucions

Continuant amb la tendència dels últimsanys, durant el 2007, les administracionshan acceptat, totalment o parcialment, lesrecomanacions i suggeriments del Síndic enun 89% dels casos. Aquest percentatge fareferència al 21% de les actuacions finalitza-des el 2007 en què ha calgut emetre unaresolució. Cal puntualitzar que més de lameitat d’aquestes actuacions s’han tancatsense necessitat de resolució, perquè s’haconsiderat que l’Administració s’ha compor-tat de manera correcta. Pel que fa a lamanca de col·laboració de les administra-cions amb les investigacions del Síndic, ladada ha estat quantitativament poc relle-vant.

Actuacions d’ofici per a la defensa dels més desvalguts

L’àrea d’administració pública i drets ha ges-tionat el major nombre de queixes (22,4%).Urbanisme (12%) i seguretat ciutadana i jus-tícia (11,6%) han ocupat el segon i el tercerlloc, respectivament.

Gairebé la meitat d’actuacions d’ofici impul-sades pel Síndic el 2007 (42,7%) han estatrelacionades amb la defensa dels drets delscol·lectius més vulnerables, com infants iadolescents, persones discapacitades, gentgran i interns en centres penitenciaris.

4 SÍNDIC MEMÒRIA 2007

DADESDESTACADESDE L’ANY 2007

L’any 2007, el Síndic ha iniciat 21.794 actua-cions (5.299 queixes, 96 actuacions d’ofici i 16.399 consultes), que representen unincrement del 10% respecte a les del 2006.

En total ha atès 37.347 persones, ja quealgunes queixes s’han enviat de maneracol·lectiva o impliquen diversos afectats.Aquesta xifra suposa un augment del 28%en un any, i s’ha d’atribuir a la tasca dedifusió de la institució per donar-se a conèi-xer i per millorar el servei.

Entre les dades més destacades també hi hal’elevat increment (41%) de les actuacionsd’ofici, és a dir, aquelles actuacions inicia-des des del Síndic per iniciativa pròpia. Amés, és destacable la consolidació de l’úsdel web i del correu electrònic, que, amb2.169 queixes i 4.118 consultes, ha registratun augment del 32%.

© Jo

rdi S

oter

as

© P

arla

men

t


20.000

16.000

12.000

8.000

4.000

0 2004

6.593

2.901

52

3.640

2005

3.617

81

7.095

10.793

2006

14.515

68

5.150

19.73321.794

2007

16.399

5.299

96

5

1 Administració pública i drets2 Consum3 Cultura i llengua4 Educacio5 Immigració6 Infància i adolescència7 Medi ambient i qualitat de vida8 Relacions laborals i pensions9 Sanitat

10 Seguretat ciutadana i justícia11 Serveis socials12 Tributs13 Urbanisme i habitatge

Evolució de queixes i consultes durant els últims anys

4.800

4.000

3.200

2.400

1.600

800

0 1

4.440

2

3.589

3

244

4

1.128

5

371

6

510

7

1.418

8

518

9

1.244

10

1.933

11

1.170

12

879

13

1.960

Actuacions per matèries

Nombre i tipus d’actuacions any 2007

Queixes: accions promogudes per exposar disconformi-tat, descontentament o insatisfacció per l’actuació omanca d’actuació de l’Administració pública.

Consultes: accions promogudes per obtenir informació iorientació sobre un determinat assumpte. Si el cas con-sultat és susceptible de queixa, la persona que l’ha for-mulat rep informació de com presentar-la; si no ho és, seli indica on informar-se o solucionar l’assumpte.

Actuacions d’ofici: investigacions endegades a iniciativadel Síndic quan es considera oportú obrir un expedienten defensa dels drets de les persones, ja sigui per contro-lar les actuacions de les administracions públiques o pervetllar pels drets públics en situacions de fets socialsrellevants.

Queixa Actuació d'oficiConsulta

Queixes5.299(24,3%)

Consultes16.399(72,3%)

Actuacionsd’ofici96 (0,4%)


6 SÍNDIC MEMÒRIA 2007DADES DESTACADES DE L’ANY 2007

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0 1

323

2

181

3

2.727

4

4

5

2.284

6

210

7

2

8

97

10

3

9

250

Queixes i actuacions segons l’administració afectada

1 Administració central2 Administració perifèrica de l’Estat3 Administració autonòmica4 Administracions altres comunitats

autònomes5 Administració local6 Administració judicial7 Administració electoral8 Administració institucional9 Serveis públics privatitzats

10 Privades*

*Privades: qüestions que no entren dins les competèn-cies del Síndic. En el cas de les consultes, la detecciód’incompetència es fa abans d’obrir l’expedient. En elcas de les queixes és quan s’investiga l’expedient més afons que es pot detectar que són fora de la competènciadel Síndic.

Resultat de les queixes i les actuacionsd’ofici gestionadesSuma de les actuacions (queixes i actuacions d’ofici) gestionadesdurant tot el 2007, tant les iniciades el mateix 2007 (5.395) com lesprovinents de l’any 2006 (2.930). En total, se n’han gestionat 8.325.

Grau d’acceptació de l’Administracióen els casos en què aquesta respon

Resultats

1 En tràmit 3.152 37,9%

a Actuacions prèvies a la resolució del Síndic 2.621 31,5%

b Pendent de resposta a la resolució del Síndic 531 6,4%

2 Actuacions finalitzades 4.444 53,4%

a Actuació correcta de l’Administració

a1 Abans de la intervenció del Síndic 1.684 20,2%

a2 Després de la intervenció del Síndic 838 10,1%

b Accepta la resolució 717 8,6%

c Accepta parcialment la resolució 103 1,2%

d No accepta la resolució 107 1,3%

e No col·labora 38 0,5%

f Tràmit amb altres ombudsman 501 6%

g Desistiment del promotor 456 5,5%

3 No admesa 729 8,7%

Tota

lAct

uacio

ns No acceptala resolució11,5%

Acceptala resolució77,4%

Acceptaparcialmentla resolució11,1%


Barcelonès5.7865.178

Ripollès4133

BaixPenedès

228139

Osona295208

Alt Camp5765

BaixCamp

279194

Tarragonès507276

AltEmpordà

192157

Pla deL’Estany 41 47

BaixEmpordà

160142

Gironès313219

Selva242268

AltaRibagorça

45

VallD’Aran

912

Alt Urgell3236

VallèsOriental

797726

Conca deBarberà

2445

Maresme858722

BaixLlobregat

1.3761.179

VallèsOccidental

1.5461.212

Segarra3428

Noguera7033

Solsonès1815

Garraf420271

Berguedà9177

Alt Penedès322210

Anoia223173

Bages377297

PallarsJussà

3256

Priorat1827

Pla d’Urgell3645

Cerdanya4223

Riberad’Ebre

4327

PallarsSobirà

2325

TerraAlta1717

Segrià242177

Urgell7179

Garrigues2620

Baix Ebre9384

Montsià6666

Garrotxa5556

7

Amb 12.100 actuacions, que representen el80% del total, la província de Barcelona haestat la que ha registrat un nombre més altd’actuacions. En segon lloc s’ha situat Tarra-gona, amb 1.334 actuacions (9%), a diferènciade l’any passat, en què Girona va ser la sego-na demarcació amb més queixes i consultes.El 2007, Girona ha registrat 1.086 actuacions(7%) i Lleida, 588 (4%).

Pel que fa a la proporció d’actuacions segonsel nombre habitants, en primer lloc s’hasituat l’Alt Penedès, amb una actuació (quei-xa o consulta) per cada 300 habitants. Aquestfet és en bona part atribuïble al desplaça-ment de l’oficina del Síndic a Vilafranca delPenedès, on va rebre 74 visites. En segon lloc,com l’any 2006, s’ha situat el Pallars Sobirà,amb una actuació per cada 307 habitants. Ala cua de la llista hi ha l’Alta Ribagorça i laVall d’Aran, amb una actuació per cada 1.118i 1.061 habitants, respectivament.

Nombre d’actuacions(queixes i consultes)relacionat amb l’índex de població

Una actuació:per cada 1 a 500 habitantsper cada 501 a 1.000 habitantsper cada grup de més de 1.000 habitants

Actuacions 2007 en color negreActuacions 2006 en colors blanc o taronja

Distribució geogràfica de les queixes i les consultes


8

Visita a Tarragona, Lleida i GironaEl Síndic ha estat present l’any 2007 a totesles capitals de província. A més de Barcelona,on hi ha la seu de la institució, l’oficina delSíndic s’ha traslladat durant un dia a Tarra-gona, Lleida i Girona per atendre queixes iconsultes, i per presentar l’Informe anual dela institució a la societat civil i a diversesentitats locals.

A part d’aquestes tres ciutats, també havisitat, per ordre cronològic, Cerdanyola delVallès, Calella, Terrassa, Tarragona, Lleida,Girona, Balaguer, Vilafranca del Penedès iMolins de Rei. En total ha fet 9 desplaça-ments, que s’han materialitzat en 401 visi-tes ciutadanes (178 queixes i 223 consultes).Aquesta xifra és la més elevada des que lainstitució fa aquests desplaçaments, irepresenta un increment molt significatiurespecte al 2006, en què hi va haver 259visites. Al llarg del primer trimestre del2008, el Síndic ja s’ha desplaçat a Figueres,Sant Adrià de Besòs i Vic.

Queixes sobre sanitat a Cerdanyola del Vallès

El 17 de gener del 2007, el Síndic va visitarCerdanyola del Vallès, on va rebre 47 visites(32 queixes i 15 consultes). Entre les queixesplantejades destaquen les relacionades ambtemes de sanitat, com les llistes d’espera oel mal funcionament d’un CAP.

La visita a l’IES Pere Calders va servir perfer una xerrada a alumnes de segon debatxillerat i va culminar amb una queixade l’AMPA en relació amb algunes man-cances del centre. El centre d’atenció a ladona El Safareig també és va adreçar alSíndic per exposar algunes problemàtiquesamb les administracions. Finalment, elSíndic va visitar la Fundació MontserratMontero, que gestiona tres centres resi-dencials per a persones amb discapacitatpsíquica profunda.

Sorolls derivats de l’oci turístic a Calella

Les 37 visites que va rebre el Síndic a Calellavan generar 19 queixes i 18 consultes. A mésde les reclamacions habituals sobre sanitat itransports, es va recollir una queixa sobre laubicació d’una depuradora a la comarca idiverses de derivades dels sorolls provocatspels establiments d’oci, propis d’una locali-tat turística com Calella.

Durant el desplaçament, el síndic, RafaelRibó, els seus adjunts i alguns assessorsvan aprofitar per visitar diversos centres ientitats locals. Així, els responsables delcentre de suport a la integració social L’En-cenall van explicar la tasca que duen aterme. Durant la visita al CAP de Calella i al’Hospital de Sant Jaume es van posar demanifest alguns problemes recurrents demoltes localitats, com la manca de personali la saturació de serveis. Finalment, es vavisitar el CEIP Carles Salicrú i l’IES BisbeSevilla.

SÍNDIC MEMÒRIA 2007DADES DESTACADES DE L’ANY 2007

© S

índ

ic


9

Dues actuacions d’ofici arran la visita a Terrassa

El desplaçament a Terrassa, a final demarç, va culminar amb moltes més consul-tes que no pas queixes, centrades sobretoten temes d’habitatge i serveis socials. Entotal es van registrar 33 visites (9 queixes i25 consultes).

El síndic i diversos membres del seu equipvan visitar el centre de Càritas a Terrassa, laFundació Prodis, la Fundació Busquets, laMútua de Terrassa, l’EAIA (Equip d’Atenció ala Infància i a l’Adolescència) de Terrassa i laUnitat d’Hospitalització Penitenciària del’Hospital de Terrassa.

Arran de la visita a les fundacions Prodis iBusquets, el Síndic va decidir obrir duesactuacions d’ofici. La primera, sobre les condi-cions d’accés a les subvencions per a les resi-dències i pisos tutelats de les persones disca-pacitades. L’altra investigació es va centrar enla problemàtica de les persones sense llar i encentres residencials d’acció educativa (CRAE).

Tarragona registra la xifra més alta de visites

Amb una temàtica de consultes i queixesrebudes molt diversa, Tarragona, ciutat quela institució va visitar el juny del 2007, és lalocalitat on el Síndic ha rebut més visites enels onze anys que duu a terme aquest serveide desplaçaments per Catalunya. En total, hiva haver 44 queixes i 30 consultes, algunesde les quals feien referència a la tramitaciódel Pla d’ordenació urbanístic municipal(POUM).

A més de rebre visites, l’equip del Síndic vavisitar l’Hospital Joan XXIII i l’institut per apersones amb discapacitat mental PereMata de Reus. El mateix síndic va presentarl’Informe 2006 incidint especialment en lesproblemàtiques detectades a Tarragona i lesseves comarques. La presentació també li

va servir per mantenir un diàleg directeamb els representants del teixit associatiude la zona.

Entrevista amb interns del CentrePenitenciari de Ponent

El desplaçament a Lleida va culminar amb34 visites, que van generar 15 queixes i 19consultes. Com a Tarragona, el síndic vaaprofitar també per presentar l’Informeanual als lleidatans en un acte adreçat espe-cialment a organitzacions i entitats socialslocals.

Rafael Ribó, acompanyat pels adjunts ialguns assessors, va fer diverses visites acentres i institucions de la localitat. Així, vavisitar els hospitals Santa Maria i Arnau deVilanova, el centre de menors CRAE de Mari-munt i la seu de l’EAIA municipal. El síndictambé va aprofitar per anar al Centre Peni-tenciari de Ponent i fer diverses entrevistesamb alguns interns que havien demanattrobar-se amb ell.

Actuació d’ofici per les agressions al personal sanitari a Girona

A final de juny, el síndic va traslladar-se aGirona, on va rebre 53 visites (27 queixes i 26consultes), provinents de veïns de tota lademarcació. Les queixes i consultes exposa-des van ser de qüestions molt variades, compensions, infància, consum, educació, urba-nisme o els grans projectes d’infraestructu-res de la zona. La presentació de l’Informeanual, que va tenir molt bona acollida, es vacentrar en les problemàtiques detectades ales comarques gironines.

El síndic i el seu equip van dedicar un bonapart del desplaçament a visitar l’HospitalJosep Trueta i l’Hospital Psiquiàtric de Salt(Parc Hospitalari Martí Julià). Membres delpersonal del Josep Trueta van exposar al Sín-dic dues problemàtiques que van culminaramb l’obertura de dues actuacions d’ofici.



Els temes rurals centren la visita a Balaguer

Els regs, els productes transgènics i les sub-vencions agràries van ser alguns dels temesexposats pels veïns durant la visita del sín-dic, a final de setembre, a la capital de laNoguera. En total, es van rebre 28 visites, deles quals van sorgir 18 queixes i 10 consultes.

El síndic va visitar el centre obert La Nogue-ra, situat al barri del Firal de Balaguer, ques’ocupa de l’atenció a infants i adolescentsen situació de risc social. Aprofitant el viat-ge a les comarques de Lleida, també es vadesplaçar fins a Soses i Alcarràs per conèi-xer de primera mà els albergs municipalsper a treballadors temporers. A Sosestambé va visitar el centre de dia i el centrede salut mental d’adults (Hospital Jaumed’Urgell).

La problemàtica dels mestres interinsa Vilafranca

A Vilafranca del Penedès, el síndic va rebrefins a 74 visites, que van donar lloc a 42queixes i 33 consultes. El tema més recu-rrent va ser la problemàtica dels mestresinterins que han de fer llargs desplaçaments

per traslladar-se cada dia als centres quetenen assignats, ja que estan situats massalluny del seu domicili habitual.

Durant l’estada a la localitat, el síndic va visi-tar els habitatges de lloguer amb serveis pera la gent gran construïts per l’Ajuntament, elCentre de Desenvolupament i Atenció PrecoçAlt Penedès, el Centre de Justícia Juvenil OriolBadia, la Residència de Gent Gran Sant Fran-cesc i l’Ajuntament de la Granada, on es vatractar el cas d’una família que alterava laconvivència de la població.

Visita d’una escola per a alumnes amb dislèxia al Baix Llobregat

L’any es va tancar amb una visita a final denovembre a Molins de Rei, on es van fer 19visites, que van generar 17 queixes i 2 con-sultes. El síndic va aprofitar l’estada a lacomarca per visitar, a Sant Joan Despí, l’As-sociació Solidança i l’escola Brot, un centred’educació especial adreçat principalment aalumnes que pateixen dislèxia.

Al Jutjat de Pau de Molins, la jutgessa vaexposar les dificultats que els jutges de pautenen per gestionar casos que pertanyen al’àmbit penal.

DADES DESTACADES DE L’ANY 2007

© S

índ

ic


Els informes del Síndic instenl’Administració a actuar

Assetjament escolar

L’informe extraordinari Convivència i conflicte alscentres educatius, que es va debatre en comissióel mes de febrer del 2007, inclou diverses reco-manacions adreçades principalment a lesadministracions implicades. Entre aquestes,destaca l’increment de recursos i esforços, i laimplicació dels mestres i altres mediadors enels conflictes d’assetjament a l’escola.

Arran d’aquests suggeriments i de les actua -cions promogudes des d’altres àm bits, elDepartament d’Educació va publicar, el julioldel 2007, una guia sobre maltractament iassetjament entre alumnes. A més, vaincloure una disposició addicional sobre elspossibles canvis de centre derivats d’aques-tes situacions.

Contaminació acústica

En l’informe sobre la problemàtica per lacontaminació acústica, debatut en comissióa mitjan d’any, el Síndic constata que elsajuntaments es troben poc assistits per laresta d’administracions per aplicar la Llei deprotecció contra la contaminació acústica.

Arran del Reial decret 1367/2007, que desple-ga la llei estatal de sorolls del 2003, el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge haadaptat la legislació catalana perquè elsajuntaments catalans surtin de la incertesajurídica i ajustin les ordenances al nou marc.

El dret a l’habitatge

L’informe El dret a l’habitatge: obstacles ilímits, que el Síndic va presentar al juliol,va ser debatut en comissió el 8 d’octubre,que casualment va ser el mateix dia que laGeneralitat i trenta-tres organitzacions vansignar el Pacte nacional per a l’habitatge.

11

El Parlament de Catalunya va aprovar afinal d’any la Llei del dret a l’habitatge, enquè es fa referència a algunes qüestionsque el Síndic suggeria en l’Informe, com laregulació dels requisits exigits per als habi-tatges o la sobreocupació.

L’escolarització de 0 a 3 anys

Aquest informe es va elaborar a partir de lesqueixes rebudes en aquest àmbit que consta-taven l’existència de desigualtats en l’accés al’educació infantil de 0 a 3 anys. Entre lesprincipals recomanacions del Síndic desta-quen millorar les condicions d’accés, reduirles desigualtats territorials i millorar les con-dicions dels professionals del sector.

Estudi del sistema penitenciari

En l’Estudi comparatiu dels sistemes penitencia-ris europeus i català, el Síndic palesa que, enels darrers anys, Catalunya i Espanya hanarribat a tenir la taxa penitenciària més ele-vada de tota la història. Davant d’aquest fetrecomana, entre altres, reformes legislativesprofundes que potenciïn alternatives efica-ces a l’ús de la pena de presó.

A més d’aquests, durant el 2007, el Síndicha presentat un informe sobre el tracta-ment de l’assetjament psicològic a lesadministracions catalanes i un altre sobrela protecció dels treballadors autònoms.

© S

índ

ic


Actuacions

Dones en situació de risc 6 7 2 15

Infants i adolescents 271 225 14 510

Gent gran 135 74 4 213

Immigració 241 130 -- 371

Interns en centres penitenciaris 71 298 5 374

Persones discapacitades 275 198 6 479

Situacions d’exclusió 127 42 2 171

Total 1.126 974 33 2.133


COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL DE PROTECCIÓ

L’entrada en vigor de la Llei de dependènciaha evidenciat una excessiva lentitud en lavaloració i concessió de les ajudes. En l’àm-bit de la infància, cal destacar el creixementde les queixes relatives als processos d’a-dopció i als conflictes intrafamiliars.

Pel que fa als drets dels interns penitencia-ris, s’ha continuat incidint en la situació demassificació i s’ha obert una investigacióper presumptes maltractaments. A més, elSíndic ha proposat que les institucionsd’ombudsman assumeixin un paper actiuen l’aplicació del Protocol facultatiu de laConvenció contra la tortura.

Infants i adolescents en situació de risc

El nombre de queixes relacionades ambl’àmbit de la infància i l’adolescència hacrescut un 25% durant el 2007, gràcies, enpart, als esforços del Síndic per apropar lainstitució a aquest col·lectiu. L’objectiu,amb vista als pròxims anys, és arribar almàxim d’infants i joves mitjançant la reno-vació i difusió del web d’infants i el llança-ment d’un material formatiu sobre drets.

Entre algunes de les iniciatives dutes a terme el2007, destaca la creació del Consell AssessorJove (CAJ), integrat per catorze joves de diversoscentres de secundària de Catalunya. El Consell,que es reuneix regularment a la seu del Síndic,té com a finalitat aportar la visió d’infants ijoves en la defensa dels drets que els afecten.

Manca proactivitat en la defensa dels menors tutelats

Tot i que el sistema de protecció de la infàn-cia presenta deficiències, el Síndic ha pogutconstatar que, en bona part de les queixesrebudes, l’Administració ha actuat correcta-ment. De tota manera, seria desitjable queels equips de la Direcció General d’Atenció ala Infància i Adolescència (DGAIA) fossin mésflexibles a l’hora de potenciar la participacióde les famílies biològiques en la relació ambels infants tutelats. També s’ha observat quel’Administració hauria de tenir una actitudmés proactiva en defensa d’aquests nens.

A més, segons les queixes rebudes, encaraexisteixen problemes de coordinació entreles administracions implicades en la protec-ció de la infància. Algunes d’aquestes defi-ciències s’han posat de manifest en l’actua-ció d’ofici oberta el mes de juny arran delsmaltractaments soferts per la nena de SalouClàudia. La investigació ha constatat que laDGAIA no va detectar les lesions mèdiquescom un identificador de maltractament greu ique el Departament de Salut i la Fiscalia vancometre algunes irregularitats.

consu

ltes

queixes

tota

ld’o

fici

Les actuacions d’aquestàmbit han significatl’11,2% del total el 2007.Les queixes han represen-tat el 18,7% del total.


13

Indefensió dels menors immigrantsen els processos de repatriació

Arran de diverses queixes sobre la manca degaranties en els procediments de repatriacióper reagrupació de menors immigrants noacompanyats, el Síndic va decidir obrir unaactuació d’ofici.

Es va detectar que hi havia una diferèncianotable entre el nombre de propostes ques’instaven i el de resolucions de repatriaciódictades i el baix nombre d’execucions dutesa terme. Aquest fet comportava, i segueixcomportant, dificultats a les administracionsafectades, ja que l’amenaça constant de repa-triació obstaculitza la tasca socioeducativa ilaboral amb aquests menors i genera escapo-liments que posen en perill la seva integritatfísica i moral.

Després d’estudiar el marc jurídic, el Síndic esva adreçar al Departament d’Acció Social iCiutadania, i per mitjà del Defensor del Poble,a la Subdelegació de Govern de Barcelona. ElDepartament va respondre que la DireccióGeneral d’Atenció a la Infància i l’Adolescèn-cia només es limita a efectuar la proposta derepatriació davant la Subdelegació de Govern ia comunicar que ha efectuat aquesta propos-ta al menor interessat.

El Defensor del Poble, que ha respost ja durantel 2008, considera que el dret del menor a serescoltat no queda plenament garantit i harecomanat que l’audiència es realitzi ambl’assistència jurídica i l’assessorament neces-saris. També s’ha adreçat a la Subdelegaciódel Govern a Barcelona perquè revisi les 72resolucions de repatriació pendents.

El maig de 2008, el Síndic està pendent derebre resposta del Departament d’Acció Sociali Ciutadania sobre la seva posició en determi-nats casos i la possibilitat de crear un proto-col d’actuació global.

Proposta per promoure la mediació en els conflictes intrafamiliars

El Síndic ha rebut nombroses queixes i con-sultes en relació amb la situació d’infantsafectats per la ruptura dels pares. Desprésd’analitzar els casos, i davant l’opinió d’al-gunes associacions que demanen que esreguli la custòdia compartida, el Síndic con-sidera convenient que les administracions iles instàncies judicials potenciïn els acordsentre la parella amb vista a l’interès supe-rior del menor. En aquest sentit, ha plantejatal Departament de Justícia els avantatges dederivar les parts a una primera sessió demediació obligatòria informativa, prèvia osimultània al procés judicial.

El Departament ha indicat al Síndic que estàduent a terme diverses iniciatives per difon-dre els avantatges de la mediació. Entreaquestes destaquen la implantació d’un ser-vei de mediació als jutjats de família de Bar-celona, visites a diversos jutjats per pro-moure la mediació i jornades de difusió iformació adreçades a operadors jurídics i atècnics de Serveis Socials, Mossos d’Esqua-dra, Guàrdia Urbana, etc. També ha obert 13punts d’informació sobre mediació encol·laboració amb ajuntaments, associa-cions i consells comarcals.

© S

índ

ic

El Consell Assessor Jove es reuneix cada dos mesos a la seu del Síndic.


14

Gent gran

A més de les ja habituals llistes d’espera i lamancança de places residencials assistides, el2007 també han sorgit problemes a causa dela demora en la publicació de la convocatòriai, consegüentment, en la concessió d’ajuts pera la gent gran. Aquesta tardança ha compor-tat diverses queixes, arran de les quals el Sín-dic va suggerir que la convocatòria es publi-qués i es fes efectiva al més aviat possible.

Cal destacar que, el 2007, aquesta convocatòriaha incorporat una novetat pel que fa al Progra-ma d’ajuts a l’acolliment residencial, centre dedia i habitatge per a gent gran. La capacitat eco-nòmica de la unitat familiar ja no és un requi-sit per accedir als ajuts, només s’ha d’acreditarla manca de recursos econòmics personals del’interessat o interessada. Aquesta mesura, comla de l’any anterior que actualitzava els preuspúblics dels serveis socials adreçats a la gentgran, ha comportat una davallada de queixespel que fa a la denegació de sol·licituds permotius econòmics. De tota manera, s’ha derecordar que aquests processos han d’anaracompanyats d’un increment de serveis i d’unagestió àgil i coordinada de les demandes.

Actuació d’ofici per seguir l’aplicacióde la Llei de dependència

El 2007 va entrar en vigor la Llei de promocióde l’autonomia personal i atenció a les per-sones en situació de dependència, que, tot ique no està adreçada exclusivament alcol·lectiu de la gent gran, aquest n’és undels més afectats.

Malgrat que durant el 2007 el Síndic no varebre gaires queixes relacionades amb laLlei i que només s’havien de reconèixer ple-nament els drets derivats de la Llei a les per-sones amb gran dependència, el Síndic vaobrir una actuació d’ofici per fer un segui-ment del procés d’aplicació. Després dedemanar informació al Departament d’Ac-ció Social i Ciutadania, el Síndic va detectardiverses dificultats a l’hora de fer les valora-cions, com ara problemes per al funciona-ment òptim del sistema operatiu estatal, lanecessitat d’adaptar i formar el personalimplicat i algunes incidències de gestió.

Gairebé totes les queixes rebudes feien refe-rència als retards en el reconeixement de lasituació de dependència. En aquest sentit, elSíndic considera que en aquesta primerafase hi va haver una excessiva lentitud enl’efectivitat del sistema, evidenciada per lespoques ajudes que es van concedir i elsescassos plans individuals d’atenció que esvan elaborar, així com pel fet que les prime-res ajudes no es fessin efectives fins a finald’any. El Síndic ha incidit en la necessitatque s’habilitin mitjans i recursos suficientsper atendre totes les demandes.

SÍNDIC MEMÒRIA 2007COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL DE PROTECCIÓ

© S

índ

ic


15

Immigració

Tot i que el 2007 el Síndic ja no ha supervi-sat les subdelegacions del Govern a Cata-lunya, les quals han deixat de respondre-liles sol·licituds d’informació, sí que s’handut a terme actuacions d’assessorament iestudis sobre temes que afecten la pobla-ció immigrant.

Cal que els ajuntaments unifiquincriteris en la gestió del padró

La gestió del padró municipal evidencia laimportància de l’Administració local dins dela integració del col·lectiu d’immigrants. Elsajuntaments, a més, tenen competènciesfonamentals en serveis socials, salut, educa-ció o habitatge. Per aquest motiu, i ateses lesqueixes tramitades durant els últims anysen relació amb el padró de persones immi-grants, el Síndic ha elaborat un informemonogràfic sobre aquesta situació.

L’Informe posa de manifest la rellevància dela gestió del padró, ja que l’empadronaments’ha convertit en condició perquè els immi-grants accedeixin a determinats drets.Segons la normativa, a més, estan obligats arenovar periòdicament la inscripció en elpadró mentre no tinguin un permís de resi-dència permanent, i la Policia pot accedir ales dades, mesures que comporten algunsconflictes.

A partir d’un qüestionari elaborat per laFundació Carles Pi i Sunyer i adreçat a unamostra d’ajuntaments, l’Informe exposauna sèrie de conclusions i recomanacions.Entre aquestes, destaca la necessitat d’u-nificar els criteris emprats pels ajunta-ments, el compliment de la normativavigent, una major coordinació del padróamb altres serveis municipals, la màximagarantia que els estrangers estan alcorrent de les baixes padronals acordadesd’ofici i un major control de l’accés de laPolicia a les dades.

El Síndic visita els albergs de temporers

Durant el 2007, el mateix síndic o algunsmembres del seu equip han visitat les ins-tal·lacions que serveixen d’albergs per alstreballadors temporers immigrants de diver-ses poblacions. Aquestes visites, que s’handut a terme amb l’objectiu de conèixer deprimer mà l’estat i les condicions dels cen-tres, també han servit per copsar els princi-pals reptes dels municipis davant la immi-gració. En concret s’han visitat els albergsd’Alcarràs, Soses, Barberà de la Conca i Mas-llorenç.

Drets dels interns en centrespenitenciaris

Com en anys anteriors, el Síndic ha inciditen la situació de massificació dels centrespenitenciaris. El 2007, a més, s’ha detectatque la sobresaturació ha superat totes lesprevisions, en gran part a causa de les refor-mes legislatives de l’any 2003 i del mateix2007, que han consolidat la presó com aúnica resposta a la delinqüència.

© T

omàs

Abe

lla


16

Catalunya registra un augment de 450 interns en un any

En l’Informe extraordinari Estudi comparatiudels sistemes penitenciaris europeus, presentatal Parlament a final d’any, es posa de mani-fest que l’Estat espanyol té un dels índexs depoblació penitenciària més alts d’Europa, iamb un creixement constant. En aquestsentit, a Catalunya, el nombre d’interns hapassat de 8.970 a 9.423 des de desembre del2006 fins a desembre del 2007.

Tot i que l’obertura del nou Centre Peniten-ciari Brians 2 ha servit per descongestionaralguns centres, principalment el CentrePenitenciari Homes Barcelona, si el ritme decreixement de la població reclusa es mantéconstant, el nou centre aviat superarà lacapacitat que té, per a 1.500 persones. Pertant, el problema de la massificació s’ha deresoldre amb reformes legislatives profun-des i un model d’execució penitenciàriamenys restrictiu, com l’aplicació de mesurespenals alternatives.

El paper de l’Ombudsman en l’aplicació del Protocol contra la tortura

El concepte de maltractament integra tantles actuacions físiques i psíquiques sobre lespersones com les condicions de complimentde les penes. És aquí on rau el concepte deduresa penal, que seria el conjunt d’efectesnocius que pateix una persona pel fet d’es-tar encarcerada. El grau de punició de lalegislació penal espanyola és dels més altsd’Europa.

El 2006 va entrar en vigor el Protocol facul-tatiu de la Convenció contra la tortura ialtres tractes o penes cruels, inhumans odegradants, que estableix un sistema devisites a tots els centres de detenció delspaïsos signants. Els estats s’han compro-mès a designar mecanismes nacionals deprevenció per dur a terme les visites. El Sín-

dic ha proposat als governs català i estatali al Parlament de Catalunya que les institu-cions dels Ombudsman assumeixin aques-ta tasca.

Queixes per maltractaments a Brians 1

Arran d’un important nombre de queixes dediversos interns del Centre penitenciariBrians 1 per maltractaments o rigor inneces-sari, el Síndic va obrir una actuació d’ofici.Per investigar els fets, alguns membres de lainstitució es van desplaçar al centre endiverses ocasions.

El Síndic va detectar, a partir de les entre-vistes amb els interns i de la informaciófacilitada pel Departament de Justícia, queno eren fets puntuals, sinó situacions recu-rrents de funcionaris en determinats ser-veis. En concret, es tractava de conductesinapropiades en la forma d’efectuar elsescorcolls i la freqüència, actuacions icomentaris burlescos, amenaces, ocultacióde dades i actituds passives d’altres fun-cionaris.

Tot i que els fets es van denunciar reiterada-ment, i que tant la direcció del centre com laSecretaria de Serveis Penitenciaris n’estavenal corrent, les investigacions van acabartopant amb la dificultant probatòria per lapresumpció de veracitat de què gaudeix elfuncionari públic.

Davant d’aquesta situació, el Síndic reclamaun desplegament legislatiu urgent de lajurisdicció de vigilància penitenciària i estu-dia l’obertura d’una actuació d’ofici perquèel Parlament català promogui una propostad’iniciativa legislativa.



17

Persones discapacitades

Falten mesures d’accessibilitat

El compliment de la normativa d’accessibili-tat és encara una assignatura pendent de lesadministracions catalanes, tot i que segonsfixa la normativa haurien d’haver elaboratels plans d’adaptació i supressió de barreresarquitectòniques abans del 4 de desembredel 2008. Durant el 2007, però, el Síndic hadetectat que encara falten mesures d’acces-sibilitat, i ha obert dues actuacions d’oficisobre el tema.

Una de les investigacions s’ha centrat en lasupressió de barreres arquitectòniques per ales persones amb discapacitat visual, i l’al-tra, més genèrica, en el grau de complimentde la normativa d’accessibilitat per part deles administracions catalanes.

Lentitud del reconeixement del grau de discapacitat

Com ja deia l’any l’anterior, el Síndic hatornat a incidir en la necessitat de reduir ladurada dels procediments de reconeixe-ment de la discapacitat. Des de la institució

s’ha reconegut la determinació de l’Admi-nistració i, en concret, del Departamentd’Acció Social i Ciutadania, per resoldreaquesta situació amb algunes mesures con-cretes, com l’ampliació dels equips de per-sonal que duen a terme la valoració. Detota manera, el Síndic ha volgut fer algunesrecomanacions perquè es compleixin elsterminis màxims de resolució que imposala llei.

Així, ha recomanat al Departament quedugui a terme l’increment de personal pro-posat i que faci un seguiment periòdic del’efectivitat que comporta. També ha sugge-rit la introducció de millores organitzativesen els equips de valoració. Igualment, harecordat que la informació que es faciliti hade ser precisa, àmplia i detallada. Finalment,ha recomanat que hi hagi coordinació entreels processos de valoració de la discapacitati de la dependència. Per la resposta donadades d’Acció Social i Ciutadania, el Síndic haconsiderat que han acceptat la major partde recomanacions.

Pel que fa a la revisió de grau de discapacitat,també s’ha incidit en la importància que hihagi un reconeixement previ i que es faci unexamen directe de la persona interessada.

© Jo

rdi C

anya

mer

es


18

Dones en situació de risc

Mancances dels procediments sobre violència de gènere

El Síndic ha constatat que per eradicar laviolència de gènere —una problemàtica quedarrerament ha adquirit una dimensiópública i molt mediàtica—, l’Administracióha establert una xarxa de serveis públicsassistencials.

Així, la tramitació i la resolució de causesper violència de gènere resulta poc àgil perla falta de mitjans personals i materials dis-ponibles als jutjats de violència de gènere,com oficines d’assistència, punts de troba-da, gabinets psicològics especialitats, etc. Amés, només funcionen com a exclusius elsjutjats de violència sobre la dona de Barcelo-na, cosa que comporta que a la resta de par-tits judicials les denúncies per violència degènere siguin assumides per jutjats de pri-mera instància i d’instrucció.

A més de la lentitud excessiva en la gestiódels procediments, una altra queixa recu-rrent ha estat el tracte dispensat pel perso-nal dels jutjats a les víctimes. El Síndictambé ha obert una actuació d’ofici per ferel seguiment de les cases d’acollida per adones maltractades.

Per un consens social en la proteccióde la prostitució

La situació d’irregularitat de la majoria deprostitutes els dificulta l’accés a les admi-nistracions i les institucions públiques perpor de ser deportades o arrestades. Tot i quela prostitució no és il·legal a l’Estat espanyol,tampoc no està reconeguda com a activitatlegal, de manera que existeix un buit legalreferent als intercanvis econòmics entre lesprostitutes i els clients, la qual cosa encaraen dificulta més la protecció de drets.

Conscient de la necessitat de protegir undels col·lectius més vulnerables i amb unrisc més elevat d’exclusió social, el 2007, elSíndic ha obert una actuació d’ofici perfomentar el diàleg i el consens social i insti-tucional entorn de la prostitució.


© Jo

sep

Los

ada

- A

vui


Actuacions

Educació 670 452 6 1.128

Medi ambient 905 507 6 1.418

Salut 898 337 9 1.244

Treball i pensions 409 107 2 518

Tributs 633 242 4 879

Habitatge i urbanisme 1.324 635 1 1.960

Total 4.839 2.280 28 7.147

consu

ltes

queixes

tota

ld’o

fici

19

Les irregularitats en el procés d’admissió ales escoles i els dèficits de l’escolaritzacióde 0 a 3 anys han destacat en l’àmbit del’educació. Pel que fa als sorolls, destacal’informe del Síndic sobre contaminacióacústica, que ha servit de referència per ales administracions.

També s’ha abordat el planejament urba-nístic i l’accés a l’habitatge. En relació ambels drets sobre la salut, s’ha incidit en l’a-tenció dels malalts mentals i s’ha abordatla regulació i l’accés a les històries clíni-ques i l’actuació de l’Institut Català d’Ava-luacions Mèdiques.

Educació

L’any 2007 s’ha registrat un augment d’ac-tuacions sobre educació respecte als anysanteriors i s’ha passat de 835 l’any 2006 a1.128. Les investigacions fetes per iniciati-va pròpia (actuacions d’ofici) han passatde 2 a 6.

S’han detectat dificultats per complir algunsdels compromisos inclosos en el Pactenacional per a l’educació. Entre aquests,destaquen l’aplicació de la sisena hora, laconsolidació del servei públic educatiu i laplanificació educativa, que encara té com aassignatures pendents els centres que fun-cionen amb mòduls prefabricats i la segre-gació escolar.

Calen més mesures per evitar els empadronaments falsos

El procés d’admissió a les escoles ha com-portat 19 queixes, tant pel que fa a irregula-ritats comeses per les famílies que al·leguencircumstàncies falses per obtenir méspunts, com amb relació a possibles fraus perpart dels mateixos centres per alterar elsresultats de les llistes.

Malalties i empadronaments falsos sónalgunes de les estratègies més recurrentsper evitar aquells centres amb una majorsegregació escolar. En la investigació de les

Les actuacions d’aquestàmbit han significat el 37,4% del total el 2007. Les queixes hanrepresentat el 43,8% del total.

SINDIC MEMÒRIA 2007

DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

© T

omàs

Abe

lla


20 SÍNDIC MEMÒRIA 2007DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

queixes també s’ha detectat que algunsajuntaments no apliquen tots els mitjansdisponibles per comprovar els empadrona-ments o, davant l’evidència, no duen aterme cap actuació.

Tot i que des de fa uns anys el Departamentd’Educació té mecanismes preventius perevitar aquests fraus, les irregularitats conti-nuen existint i s’haurien d’ampliar elsrequeriments per demostrar el domicili realde residència.

També s’ha constatat que alguns centres norealitzen correctament la baremació de lesllistes per seleccionar l’entrada d’alumnes.En concret s’han rebut queixes sobre centresconcertats a Manresa i a Premià de Mar, ques’han pogut resoldre a partir de la interven-ció del Síndic i després de la revisió per partde la Inspecció educativa.

Dèficits en l’escolarització de 0 a 3 anys

Conscient de les mancances del sistemaeducatiu de 0 a 3 anys, el Síndic va elaborarun informe extraordinari per analitzar-ne lasituació. En l’estudi, que va presentar al Par-lament al setembre, abordava la quantitatde l’oferta, que tot i que a Catalunya éssuperior a la mitjana de l’Estat, encara ésinsuficient. També destacava les desigual-tats territorials i socials relacionades ambl’accessibilitat.

Pel que fa a la qualitat, incidia en la falta decompliment d’alguns requisits, com lesràtios d’alumnes i professionals, i constata-va dèficits en les condicions de treball delpersonal.

Donar continuïtat, amb millores, al pla decreació d’oferta escolar pública, fixar taxesd’escolarització pública mínimes obligatò-ries i incorporar nous criteris d’accés ambmés pes sobre la renda van ser algunes deles propostes del Síndic per fer front aaquestes mancances.

En l’informe proposava també una majorregulació de les ludoteques i altres serveisque funcionen com a escoles bressol, fet enel qual va tornar a incidir l’abril de 2008,arran de la mort d’un nadó en una ludotecaal districte d’Horta-Guinardó de Barcelonaque va destapar presumptes irregularitatsen el funcionament de l’establiment.

Medi ambient

L’informe sobre contaminació acústica delSíndic, presentat a principi d’any, s’ha con-vertit en un document de referència per ales administracions subjectes a supervisió,especialment els ajuntaments, i per almateix Síndic a l’hora de tractar les queixesvinculades amb aquesta problemàtica. ElSíndic també ha detectat que cal una major©

Mig

uel

An

gel C

haz

o


21

proactivitat de les administracions en l’àm-bit dels residus, les males olors i les antenesde telefonia mòbil. A més, ha obert unaactuació d’ofici sobre l’impacte dels colomsen la vida de les persones, que ha culminatamb l’acceptació de la resolució dels ajunta-ments implicats.

Més control per a les sirenes dels vehicles

Algunes de les queixes sobre sorolls mésrecurrents han estat relacionades amb lesmolèsties provocades per determinats vehi-cles. Així, els sorolls de les sirenes de lesambulàncies, especialment al voltant del’Hospital Clínic de Barcelona, zona en quètambé es troba la caserna de bombers, hamotivat una investigació del Síndic.

A més de signar convenis de col·laboracióamb diferents associacions relacionadesamb el transport sanitari per regular la cir-culació de les ambulàncies, l’Ajuntament deBarcelona ha dut a terme diverses actua-cions per combatre aquesta situació. Hadelimitat cinc zones sensibles al voltant delsprincipals centres hospitalaris dins de lesquals està prohibit l’ús dels avisadors acús-tics. També ha previst sessions de formacióper als conductors d’ambulància o lacol·locació de paviment sonoreductor a lesvies properes a l’Hospital Clínic, entre altres.

Des de la institució s’han recordat al consis-tori altres aspectes en què cal insistir. Així,entre altres, s’hauria d’estendre la formacióals conductors dels vehicles de bombers,establir nous límits d’emissió més baixos dela sirenes en horari diürn i concedir subven-cions per disminuir el nivell de sorollambiental. També s’ha recomanat que laGuàrdia Urbana faci un control específic deles sirenes durant un temps concret.

També s’han rebut queixes pels sorolls dedeterminats vehicles públics que mantenenel motor en marxa quan estan parats, com

autobusos i autocars o com els taxis, que, amés, tenen les emissores de ràdio enceses iels conductors parlen en veu alta a primerahora del matí i els dies festius.

Salut

A més de les llistes d’espera i el reconeixe-ment efectiu dels drets i deures del pacient,qüestions que s’arrosseguen d’anys ante-riors, el 2007, el Síndic també ha incidit enl’atenció dels malalts mentals. En concret,ha iniciat diverses actuacions d’ofici peravaluar l’efectivitat de la tutela integral dela salut de les persones amb malaltiesmentals.

També ha obert una actuació d’ofici arran del’augment de la violència i agressions al per-sonal sanitari per part dels pacients i elsseus familiars, tant en centres d’atenció pri-mària com en hospitals públics. Desprésd’investigar la situació, ha recomanat alDepartament de Salut, entre altres, queestudiï quins són els punts de possible con-

© M

igu

el A

nge

l Ch

azo



flicte per poder prendre mesures i quefomenti la formació del personal per ferfront a situacions conflictives.

Finalment s’han fet moltes visites a centresde salut de diverses localitats durant lesquals l’equip del Síndic s’ha reunit amb elsresponsables per conèixer els reptes i lesmillores que requereixen les instal·lacions.

Suggeriments per millorar el tracte a l’ICAM

Després de rebre diverses queixes, el Sín-dic va obrir una actuació d’ofici en relacióamb el tracte que els metges avaluadors del’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques(ICAM) dispensen als pacients i a la presaen consideració dels dictàmens que tambépuguin aportar els mateixos pacients.

Pel que fa al tracte humà que es dispensa al’ICAM, objecte de 17 queixes durant el2007, el Síndic va recordar al Departamentde Salut la necessitat de prestar a aquestespersones un tracte considerat i deferent id’oferir-los la màxima informació sobre elsprocediments que els afecten, tot assegu-rant també que la informació donada ésentesa.

Sobre la consideració dels informes o dictà-mens aportats als metges de l’ICAM, el Sín-dic va considerar, sense qüestionar en capmoment la independència tècnica de l’I-CAM, que s’haurien de tenir en compte totsels informes mèdics i resultats de proves dequè es pugui disposar, tant els que aporta elpacient com els que l’ICAM hagi pogutdemanar als seus consultors.

Intervenció per garantir el dret d’accés a la història clínica

Tot i que l’accés a la història clínica consti-tueix un dret bàsic del pacient o de les per-sones vinculades a aquest, el Síndic ha rebut

algunes queixes per la vulneració d’aquestdret. La majoria d’aquestes, per part de per-sones a qui es va denegar l’accés a la histò-ria clínica de pacients familiars que havienmort. Gràcies a la intervenció del Síndic,després d’estudiar el cas, s’ha constatat queels centres hospitalaris han satisfet lasol·licitud de la documentació.

També s’ha obert una actuació d’ofici enrelació amb la creació de la història clínicaúnica per pacient que en possibiliti l’úscompartit entre els diversos centres assis-tencials. El Síndic ha valorat positivamentles actuacions dutes a terme en aquestcamp pel Departament de Salut, però haincidit en el fet que cal agilitar l’aprovaciódel decret de creació del programa d’històriaclínica compartida, mesura que s’hauriad’acompanyar amb finançament necessariper estendre el projecte.

Treball i pensions

Durant el 2007 s’ha evidenciat l’esforç dut aterme pels poders públics per fomentar l’o-cupació. Destaquen la Llei estatal per a laregulació del règim de les empreses d’inser-ció laboral, el Reial Decret que regula el pro-grama d’ocupació amb suport (adreçat alfoment del treball de les persones discapaci-tades en el mercat ordinari) i les ordres i ins-truccions del Departament de Treball de laGeneralitat. Aquestes mesures han reforçatels mecanismes d’inserció laboral delscol·lectius més desfavorits.

Cal potenciar les empreses d’inserció sociolaboral

Tot i que el Govern català no té competèn-cies en la gestió de les prestacions d’atur, síque en té en les polítiques actives d’ocupa-ció, com el foment i la formació ocupacio-nal, i la intermediació en el mercat de tre-ball. En aquest àmbit, el Departament deTreball ha continuat adoptant mesures per


millorar el funcionament de les polítiquesde la inserció laboral i ampliar-les a mésdestinataris.

L’activitat del Departament de Treball, però,s’ha qüestionat des de diversos angles,segons les queixes que s’han rebut a la insti-tució. Algunes relacionades amb la possibledesatenció dels aturats, d’altres, amb elspossibles perjudicis dels professionalsdocents del sector i, finalment, sobre l’ús delcontracte de formació en el cas dels treba-lladors joves.

Pel que fa a la situació que envolta les empre-ses d’inserció sociolaboral (fet que ja vadenunciar el 2006, quan va suggerir la regula-ció i el desplegament de les mesures defoment i de desenvolupament per a aquestesempreses), el Síndic ha començat a treballaren un estudi sobre la qüestió. L’informe, quees presentarà durant el 2008, vol legitimar eldesenvolupament de les empreses d’insercióa partir de diversos determinants de la pobre-sa, com la precarietat de l’ocupació, l’evoluciódel mercat immobiliari o els canvis en elsmodels familiars i d’immigració.

Pensions insuficients per a la tercera edat

Malgrat les revaloritzacions de les pensions,s’han continuat rebent queixes perquèencara resulten insuficients, especialmentper a les persones de la tercera edat. Moltess’han hagut de passar al Defensor del Pobleperquè les tramiti, ja que les pensions de laSeguretat Social són gestionades per l’INSS,de competència estatal. El Síndic ha insistit,a més, que les pensions s’haurien d’ajustaral salari mínim interprofessional.

També s’han rebut queixes relacionadesamb les prestacions d’incapacitat perma-nent, d’una banda per la manca de reconei-xement d’aquesta condició i, de l’altra, perla disconformitat amb la revisió del graud’incapacitat permanent.

Tributs

Reducció del cànon de l’aigua en casos d’avaries

L’aplicació del cànon de l’aigua en supòsitsde fuites ha estat motiu de diverses queixes.També se n’han rebut en relació amb l’obli-gació del transmitent de l’habitatge de satis-fer el cànon de l’aigua mentre no es modifi-qui el titular de la pòlissa i sobre l’ampliaciódels trams de consum d’aigua a les personesque pateixen una discapacitat física.

Pel que fa al primer cas, les queixes deriven delfet que quan hi ha fuites, com que el consumés més alt, el cànon que s’ha de satisfer ésmolt elevat, ja que les tarifes del cànon aug-menten en funció de l’ús. El Síndic considera, iaixí ho ha comunicat al Departament de MediAmbient i Habitatge, que, en aquests casos,aplicar el cànon en funció de trams de consumno en fomenta pas l’estalvi, que és l’objectiuprincipal d’aquesta mesura. Per tant, el cànonno s’hauria d’aplicar quan els interessats nohan pogut evitar una avaria, tot i haver actuatamb la diligència necessària i haver adoptatles mesures per minimitzar-ne els efectes.

Urbanisme i habitatge

La tramitació parlamentària de la novaLlei del dret a l’habitatge i la signatura delPacte per a l’habitatge han centrat el debatal voltant de l’accés a l’habitatge durant el2007. Un debat que ha estat acompanyatper un informe extraordinari del Síndicsobre la situació d’aquest dret bàsic.

L’assetjament immobiliari, l’accident delCarmel, els ajuts d’accés a l’habitatge i a larehabilitació han marcat les actuacions delSíndic relacionades amb l’habitatge. Pelque fa a urbanisme, s’ha abordat la situacióde les urbanitzacions construïdes els anys60 i 70, i s’ha plantejat la necessitat quel’Administració se centri a valorar aspec-tes qualitatius del planejament urbanístic.

23



Indemnitzacions amb interessos perals afectats del Carmel

El Síndic va obrir una actuació d’ofici perinvestigar les causes i conseqüències del’accident del Carmel arran de les obres dela línia 5 del metro de Barcelona. Entre lesqueixes més recurrents dels veïns afectatsdestacaven les relacionades amb els criterisper a l’abonament de dietes i indemnitza-cions, la urgència de pisos i ajuts per alsdesallotjats, la planificació dels enderrocsdels edificis afectats i les inspeccions perconèixer l’estat de la resta d’edificis.

Moltes d’aquestes qüestions inicials es vananar solucionant a partir de la formalitzacióde convenis. La majoria de convenis, a més,contenien una clàusula que atorgava al Sín-dic la potestat de suggerir a l’Administraciócom solucionar conflictes sobre contingutsconcrets en casos de discrepàncies entre lesdues parts.

Justament, a causa d’un punt de conflicte enrelació amb els terminis d’entrega de lesindemnitzacions per part de l’Administra-ció, el Síndic va considerar que aquestahavia d’abonar els interessos legals derivatsdels retards en el pagament de les indem-nitzacions. Després de la intervenció delSíndic, l’Administració va fer efectives lescompensacions i els interessos pactatssense perjudici per als interessats.

Propostes per garantir el dret a l’habitatge

Durant els anys 2005 i 2006, el Síndic varebre un total de 339 queixes (132, el 2005, i207, l’any 2006) relatives a problemàtiquesrelacionades amb l’habitatge, 247 de lesquals es van estudiar per elaborar l’informeextraordinari El dret a l’habitatge: obstacles ilímits, presentat al Parlament a mitjan julioldel 2007. L’accés i l’adquisició (88 casos), i laconservació i el manteniment de l’habitatge(85) centraven la majoria de reclamacions.

Entre les conclusions i recomanacions mésrellevants d’aquest informe destaquen el fetque el dret a l’habitatge és un dret de caràc-ter bàsic, imprescindible per al desenvolu-pament integral de la persona. Segons elSíndic, per garantir l’exercici d’aquest dret,cal disposar de més sòl a l’abast, més habi-tatge social i més dotacions financeres, i ésen aquest objectiu que cal concertar l’activi-tat pública i privada.

La concertació de l’activitat pública i priva-da hauria d’incloure els següents protago-nistes: el Govern de Catalunya, els ajunta-ments, el sector financer, les entitatssocials i el conjunt d’operadors jurídics(advocats, notaris, registradors i jutges) pereliminar els obstacles en l’exercici del dreta l’habitatge.

© Jo

rdi C

anya

mer

es


25SÍNDIC MEMÒRIA 2007

ALTRES DRETSCONSTITUCIONALS

El Síndic ha constatat que la manca de res-posta de les administracions és un delsprincipals motius de queixa, i ha reiteratque el silenci administratiu vulnera elsprincipis de la bona administració. Elsendarreriments a l’hora de respondre aconflictes també continuen sent una pràc-tica habitual.

Pel que fa a consum, l’any 2007 ha estatmarcat per l’apagada elèctrica a Barcelonadel mes de juliol i les incidències en el ser-vei de Renfe. També s’ha obert una actuaciód’ofici amb l’objectiu de visitar diversescomissaries de la policia autonòmica ilocal.

Les actuacions d’aquestàmbit han significat el 51,4% del total el 2007.Les queixes hanrepresentat el 37,5% del total.

Actuacions

Dret a una bona administració 3.196 1.178 14 4.388

Drets dels consumidors 3.167 415 7 3.589

Drets lingüístics 127 37 6 170

Drets de participació 43 9 -- 52

Llibertat, seguretat i Administració de justícia 1.228 310 6 1.544

Cultura i universitats 66 8 -- 74

Total 7.827 1.957 33 9.817

consu

ltes

queixes

tota

ld’o

fici

© S

and

ra G

arcí

a -

Sín

dic


26

Dret a una bona administració

Ateses les nombroses queixes sobre el silen-ci de les administracions davant les peti-cions dels ciutadans, el Síndic ha insistitque aquestes han de complir el deure derespondre legalment a les demandes isol·licituds d’informació.

També s’ha detectat una possible vulneracióde drets en matèria de procediment sancio-nador de trànsit. Així, diverses persones hanformulat queixes sobre sancions sense pro-ves suficients o pràctiques incorrectes de lesnotificacions.

L’assetjament psicològic a la feina,una infracció

El Síndic ha elaborat un estudi detallat sobrel’assetjament psicològic a les administra-cions públiques catalanes. L’informe, sorgitarran de diverses queixes de treballadors dela Generalitat i de l’Administració local,conté una sèrie de recomanacions.

Així, segons el Síndic, aquest fenomen ha detenir una perspectiva integral i s’ha de trac-tar des de quatre vessants clau: preventiu,conceptual, procedimental i sancionador.Hauria d’estar tipificat com a infracció a lesadministracions públiques catalanes, ja quela legislació actual no regula suficientmenttots els supòsits de l’assetjament.

Els convenis i els acords de funcionaristambé l’han de situar en el marc de la pre-venció de riscos laborals, ja que implica unrisc psicosocial greu. A més, cal establir unprotocol d’actuació que fixi com han d’ac-tuar tant la víctima com els representantsdel personal i l’administració implicadadavant d’una denúncia.

La Diputació de Barcelona acceptadonar accés a dades de l’arxiu

Una senyora va presentar una queixa per-què la Diputació de Barcelona li havia deses-timat la sol·licitud de consultar personal-ment unes dades de l’Arxiu Històric de laMaternitat. En concret, volia informaciósobre un familiar seu per elaborar l’arbregenealògic. Tot i que la Diputació li va facili-tar part de la informació, per accedir direc-tament a dades de l’arxiu li van demanaruna autorització personal perquè es tractavade dades caràcter personal.

Després d’investigar el cas i demanar infor-mació a les dues parts, el Síndic va suggerira la Diputació que rectifiqués la seva decisiód’acord amb el que estableix la normativaque regula l’exercici del dret d’accés alsdocuments. Segons aquesta, totes les perso-nes tenen dret a accedir als documents queformen part de procediments administra-tius closos. Finalment, la Diputació vaacceptar la recomanació del Síndic.

Drets dels consumidors

El conveni signat amb Telefónica ha estat elprimer d’un conjunt d’acords que el Síndic téprevist subscriure amb diverses empresesprestadores de serveis bàsics, ja que el nouEstatut li atorga competència per supervisar-ne l’actuació. La valoració del funcionamentd’aquest primer conveni ha estat molt positi-va, tot i que encara hi ha certes mancances enla prestació del servei universal de telefonia.

Les gestions prèvies amb altres companyiesper a la signatura de convenis similars jas’estan duent a terme. Entre aquestes, GasNatural, el grup Agbar i Fecsa-Endesa.

El 2007 també s’ha obert una actuació d’oficisobre el funcionament de les oficines muni-cipals i comarcals que operen en l’àmbit delconsum i un informe sobre aigua.

SÍNDIC MEMÒRIA 2007ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS


27

Cal compensar els afectats per les incidències de Renfe

L’actuació d’ofici iniciada el 2006 en relacióamb els constants retards, avaries i aglome-racions del servei de la xarxa ferroviària derodalies de Renfe ha continuat, i fins i tots’ha intensificat durant el 2007. La supressióparcial del servei de les línies C2, C7 i C10 derodalies, que també ha afectat trens demitjà i llarg recorregut, ha constatat les pro-blemàtiques ja apuntades pel Síndic en laresolució del 2006.

Les nombroses queixes rebudes en relacióamb aquest incident han evidenciat afecta-cions molt diverses, com manca de descansnocturn, despeses per la contractació de cui-dadors d’infants i d’avis o la necessitat derecuperar hores a la feina, entre moltesaltres.

Davant d’aquesta situació, el Síndic ha con-siderat, en primer lloc, que cal una explica-ció pública i transparent sobre els motiuspels quals es va aturar la inversió a l’estruc-tura ferroviària a Catalunya. També cal queles parts responsables assumeixin les res-ponsabilitats tècniques i constructives, i ques’avaluïn els perjudicis materials i moralsque s’han ocasionat.

En aquest sentit, el Síndic, que ha traslladataquestes consideracions a Renfe, Adif, elDepartament de Política Territorial i ObresPúbliques i el Defensor del Poble, ha insistitque cal compensar els afectats per recupe-rar la confiança en la bona administració.

© Jo

rdi C

anya

mer

es


28

Adequada resposta de Fecsa-Endesadavant l’apagada de juliol

La caiguda d’un cable d’alta tensió el 23 dejuliol del 2007 va provocar la interrupció delsubministrament elèctric a nou districtes dela ciutat de Barcelona i a quatre municipisde l’àrea metropolitana.

L’incident va provocar danys i perjudicis acomerciants i particulars. A més, moltsveïns van haver de patir el soroll, la calor i elfum que desprenien els grups electrògensque es van instal·lar provisionalment.

El Síndic va obrir una actuació d’ofici peranalitzar els fets i supervisar el procés derescabalament dels afectats. D’aquestainvestigació, en va extreure diverses conclu-sions. Va constatar la fragilitat de la xarxaelèctrica a Barcelona, fet pel qual cal quel’Administració mantingui un control de laprestació del servei i n’asseguri la condicióde dret universal.

També va evidenciar que hi va haver unaadequada resposta per part de l’empresaFecsa-Endesa davant els afectats. Segura-ment per això, després de fixar les indem-nitzacions, es van rebre molt poques quei-xes sobre la qüestió.

Drets lingüístics

Queixes per discriminar el català a l’Administració de justícia

Durant el 2007, el dret d’opció lingüísticaals jutjats ha estat motiu de diverses quei-xes i tres actuacions d’ofici. Segons l’Esta-tut, tothom té dret a utilitzar la llengua ofi-cial que elegeixi en les relacions ambl’Administració de justícia, el Ministeri Fis-cal, el notariat i els registres públics. Tambété dret a rebre tota la documentació oficialemesa a Catalunya en la llengua sol·licitada.Per aquest motiu, el personal al servei del’Administració de justícia ha de tenir unconeixement adequat i suficient de les llen-gües oficials.

Una de les actuacions d’ofici s’ha obertarran de la negativa del Registre Civil deBadalona a celebrar un matrimoni en cata-là. L’altra, a causa de la resolució de la jut-gessa del Registre Civil de Vilafranca delPenedès que declarava nuls els assenta-ments fets en català als llibres de registrede dos jutjats de pau. I, finalment, tambés’ha analitzat l’actuació de la magistradadel “cas Isanta”, que presumptament haviaobligat un testimoni a declarar en castellà.

En totes aquestes investigacions, així comen la gestió de les queixes, el Síndic harecordat que cal esmerçar tots els esforçosa l’abast del poder judicial per impedir lavulneració dels drets lingüístics.



29

Llibertat, seguretat i Administració de justícia

Els retards en la tramitació de procedimentssón el principal motiu de queixa en matèriajudicial. A més d’aquesta situació, relaciona-da amb la manca de mitjans personals imaterials, també han sorgit reclamacionsper instal·lacions deficients, el mal tractedispensat per part dels funcionaris i un fun-cionament deficient dels registres civils. Pelque fa a la seguretat ciutadana, han destacat

les queixes pel temps d’espera excessiu perpresentar una denúncia i per la inexistènciade fulls de reclamació a les comissaries delsMossos d’Esquadra.

També s’ha obert una actuació d’ofici ambl’objectiu de visitar algunes comissaries depolicia de tot Catalunya i destacar-ne elsaspectes més rellevants sobre el funciona-ment. Les visites continuaran durant el2008. Es fa notar la necessitat de formaren la pràctica els nous agents que s’hiincorporen.

© M

igu

el A

nge

l Ch

azo


30

Investigació dels maltractaments a la comissaria de les Corts

Ateses les informacions aparegudes als mit-jans de comunicació sobre les possiblesagressions ocorregudes a la comissaria deles Corts de Barcelona, el Síndic va obrir unaactuació d’ofici.

El Departament d’Interior va trametre uninforme dels fets ocorreguts i l’estat deles investigacions on explicava que arrande diverses denúncies sobre maltracta-ments es va prendre la decisió d’instal·laruna càmera oculta a la zona d’escorcollsde la comissaria. Aquesta càmera vaenregistrar l’actuació policial amb pre-sumptes maltractaments, dels quals es va

informar la Fiscalia, que van donar lloc aprocediments judicials. Els agents impli-cats van ser suspesos de funcions demanera cautelar.

Posteriorment, el Síndic es va assabentarque els agents s’havien reincorporat alservei, encara que en una altra destinació.La institució va decidir deixar oberta l’ac-tuació d’ofici per poder actuar amb dili-gència si es donen altres casos de caracte-rístiques similars.


© M

igu

el A

nge

l Ch

azo


31SÍNDIC MEMÒRIA 2007

PROJECCIÓINSTITUCIONAL

El nivell de coneixement del Síndicaugmenta un 10% en un any

Gràcies a la tasca de difusió per donar aconèixer el Síndic, el percentatge de conei-xement de la institució que tenen les perso-nes de Catalunya majors de 18 anys s’haincrementat en 10 punts durant el 2007.

L’estudi, realitzat durant l’últim trimestre del’any, ha posat de manifest que tres de cadaquatre enquestats (un 63%) coneix el Síndicde Greuges de Catalunya. Tot i això, tambés’ha detectat que encara queda molta feinaa fer per arribar a certs grups de població iper donar a conèixer amb més profunditatla tasca i la missió de la institució.

Queixes per videoconferència des de deu localitats

Des del febrer del 2007, el Síndic disposa d’unnou sistema de presentació de queixes: lavideoconferència. El servei, en línia amb l’ob-jectiu de la institució d’apropar-se al màxima totes les comarques catalanes, es va acti-var, en aquesta primera fase, en deu locali-tats distribuïdes estratègicament: Figueres,Girona, la Seu d’Urgell, Lleida, Manresa, Reus,Tarragona, Tortosa, Tremp i Vic.

Per poder aprofitar els recursos existents esva signar un conveni amb el Col·legi d’Advo-cats de Catalunya que permet realitzar lesvideoconferències des de les seus de vuitcol·legis d’advocats. En una segona fase espreveu ampliar aquest servei a més localitats.

Presentacions de l’Informe anual a Tarragona, Lleida i Girona

Com ja es va fer el 2006 amb dues presenta-cions de caràcter sectorial de l’Informeanual a col·lectius de gent gran i d’infància,el 2007 es van dur a terme noves presenta-cions de l’Informe, encara que en aquestaocasió van tenir caràcter territorial. Coinci-dint amb el dia de desplaçament de l’oficinadel Síndic, les presentacions es van fer aTarragona, Lleida i Girona.

Adreçades especialment a organitzacions ientitats socials, aquestes trobades han ser-vit per mantenir un diàleg directe amb elsrepresentants del teixit associatiu de cadaterritori. En les presentacions, es va incidiren les problemàtiques pròpies de cada zonaque apareixen recollides en l’Informe.

Durant el 2008 està previst repetir la iniciativa.Aquest cop, les presentacions es faran a Bada-lona, les Borges Blanques, Banyoles i Reus.©

San

dra

Gar

cía

- Sí

nd

ic

© S

índ

ic

Les presentacions territorials de l’Informe van abordarles situacions pròpies de cada zona.


32

Organització de les Jornades de Coordinació de Defensors

La 22a edició de les Jornades de Coordinació,en les quals van participar tots els defensorsautonòmics de l’Estat i el Defensor del Poble,va tenir lloc a Barcelona del 22 al 24 d’octu-bre, sota l’organització del Síndic. El temamonogràfic d’aquesta edició va ser “Ladefensoria i la seva utilitat”, plantejada desde diversos àmbits concrets: educació, ser-veis socials i sanitat.

Les Jornades es van estructurar en tres tau-les rodones, introduïdes per tres professorsuniversitaris: Fabiola Mota, professora deCiència Política de la Universitat de Múrcia;José Vicente Gómez, professor titular deCiència Política de la Universitat Complu-tense de Madrid, i Joan Subirats, catedràticde Ciència Política de la Universitat Autòno-ma de Barcelona. La conferència marc vaanar a càrrec de Gabriele Kucsko-Stadlma-yer, catedràtica de la Universitat de Viena,que va presentar una anàlisi comparativa deles institucions d’ombudsman a Europa.

També hi va haver una taula rodona sobreassetjament escolar en què diverses defen-sories van presentar estudis i informes pro-pis realitzats sobre aquesta problemàtica.

En el marc de les Jornades va tenir lloc lasisena edició del Fòrum de Drets Ciutadans,que va consistir en dues taules rodonesobertes al públic. La primera va comptaramb ponents representants de Creu Roja,Càritas, Sevilla Acoge i el Col·legi d’Advocatsde Barcelona. La segona va ser protagonitza-da per diversos escriptors i intel·lectuals derenom: Luisa Etxenike, Javier Marías, CarmeRiera i Manuel Rivas, i Aitana Sánchez-Gijóncom a moderadora.

El Síndic acull la Reunió Anual de l’ENOC

El mes de setembre del 2007, el Síndic vaorganitzar l’onzena edició de la trobada quecada any duu a terme l’ENOC (European Net-work of Ombudspersons for Children), laxarxa europea de defensors per a la infància.

Amb un centenar de participants, la reunióva girar entorn del suport als infants ambnecessitats especials i va comptar amb pre-sentacions de les institucions de Croàcia,Irlanda, Madrid, Escòcia i Gal·les. A més,van intervenir-hi ponents externs represen-tants d’Unicef i del Comitè de les NacionsUnides per als Drets de la Infància. Tambées van organitzar tallers sobre diversesqüestions.

Finalment es va presentar una declaraciósobre els drets dels infants i dels adoles-cents amb discapacitats i es va nomenarl’adjunt del síndic per a la defensa delsdrets dels infants, Xavier Bonal, com a pre-sident de l’ENOC. En representació d’aquestcàrrec, que exercirà fins a la reunió del2008, Bonal ha participat en diversos actesinternacionals, com la Segona Reunió Glo-bal d’Institucions Independents de DretsHumans per a la Infància, que va tenir lloca la seu de l’ONU a Nova York a finals del2007.

SÍNDIC MEMÒRIA 2007PROJECCIÓ INSTITUCIONAL

© S

and

ra G

arcí

a -

Sín

dic

© S

and

ra G

arcí

a -

Sín

dic

Les Jornades de Coordinació van abordar la utilitat de les defensories.

El Forum de Drets Ciuta-dans va reunir diverses

personalitats del món de la cultura, que van

debatre sobre el paperdels defensors.


33

Activitats de l’Institut Internacional de l’Ombudsman

Com a director de la Junta Directiva Europeade l’IOI (Institut Internacional de l’Ombuds-man), el síndic, Rafael Ribó, que també ésmembre de la Junta Directiva Mundial, haparticipat en diverses reunions d’aquestorganisme.

Ha assistit a les tres reunions de la JuntaDirectiva Europea, a Barcelona, Atenes iEstrasburg, i a la Reunió Anual de la JuntaMundial, organitzada a Austràlia el mes denovembre. Durant aquesta trobada, la JuntaMundial va assignar al Síndic la missió depresidir un comitè sobre regionalització.També se li va encarregar que explorés lacol·laboració amb el Comitè de les NacionsUnides sobre els Drets de la Infància perpromoure l’establiment d’institucions d'om-budsman als països on no n’hi ha.

Assemblea de l’AOMF i trobada de defensors de la Mediterrània

L’Associació de Mediadors i Ombudsman dela Francofonia (AOMF) va organitzar el V Con-grés i Assemblea General a la ciutat africanade Bamako (Mali) el desembre del 2007, ambla participació del Síndic. El congrés portavaper títol “L'Ombudsman, garant de l’equilibrientre els drets col·lectius i individuals”.

Per la seva banda, el director d’Ordenaciódel Territori i Relacions Locals, MatiasVives, va participar, el novembre, en la pri-mera Trobada de defensors de l’àrea de laMediterrània, que va tenir lloc a Rabat ique va reunir una cinquantena de repre-sentants de diverses institucions de lazona. La trobada, que es va tancar amb laDeclaració del Marroc, es repetirà l’any2008 a Marsella.

Visita a Irlanda i participació en el Seminari del Defensor Europeu

Rafael Ribó va visitar l'Ombudsman d’Irlan-da i el d’Irlanda del Nord per conèixer elfuncionament de les dues institucions. Enles reunions amb els titulars, Emily O’Reilly iTom Frawley, respectivament, va tractardiversos temes, com l’accés de la ciutadaniaa la institució, la Carta de serveis i les com-petències en alguns àmbits.

Durant el 2007, el Síndic també va rebre lavisita del Provedor de Justiça de Portugal, deldefensor penitenciari de l’Argentina, derepresentants de la Defensoria Penal de Xilei de la defensora de la província argentinade Córdoba.

Pel que fa als seminaris, el 2007 va tenir llocel Seminari de Defensors Nacionals de laUnió Europea, organitzada pel Defensor delPoble Europeu. El Síndic hi va participar enqualitat de representant dels defensorsautonòmics de l’Estat espanyol.

Col·laboració amb els síndics locals i universitaris

Durant el 2007 han estat nomenats a Cata-lunya tres nous defensors locals, els de Vila-decans, Arenys de Munt i Sant Cugat delVallès, amb la qual cosa ja n’hi ha un totalde 38. Amb la majoria, el Síndic té subscritsconvenis de col·laboració, que estan funcio-nant d’una manera més que correcta.

També s’ha continuat aplicant el convenisubscrit amb la majoria de síndics universita-ris. Segons aquest, a les persones que s’adre-cen a la institució se’ls informa que podenpresentar la queixa davant del defensor uni-versitari si es tracta d’un tema d’aquestàmbit.

Tant defensors locals com universitaris s’hanadreçat al Síndic durant el 2007 per demanaropinió o suport jurídic sobre alguna actuació.

© S

and

ra G

arcí

a -

Sín

dic

Un centenar de personesva participar en la reunióanual de l’ENOC, que elSíndic va organitzar a Barcelona.



COOPERACIÓINTERNACIONAL

Durant el 2007, el Síndic ha donat un nouimpuls als projectes de cooperació interna-cional, activitat que duu a terme des del1999 i a la qual destina actualment un 0,7%del pressupost anual. A més, rep ajudes del’Agència Catalana de Cooperació al Desen-volupament (ACCD), de l’Agència Espanyolade Cooperació Internacional (AECI) i d’algu-nes organitzacions internacionals, que cofi-nancen determinats projectes.

Protecció dels menors maltractats a Bòsnia i Hercegovina

El 2007 s’ha continuat treballant en la sego-na fase del projecte de cooperació a Bòsnia iHercegovina, cofinançat per l’Agència Cata-lana de Cooperació al Desenvolupament(ACCD), i amb l’ajuda de l’ONG BalkanHuman Rights Network (Xarxa Balcànica deDrets Humans). Aquesta fase té com a finali-tat coordinar les actuacions de totes les ins-titucions implicades en la prevenció o inves-tigació de maltractaments a menors permitjà de la signatura d’un protocol bàsicd’actuacions.Una delegació bosniana va visitar el Síndicel mes de juliol amb l’objectiu d’establir

els principis generals d’aquest Protocolmarc a partir de l’experiència del protocolsimilar aplicat a Catalunya. Aprofitant l’es-tada a Barcelona, el grup de treball tambéva visitar el Departament d’Acció Social iCiutadania.

El mes de novembre va tenir lloc una segonatrobada a la localitat de Vlasic, en la qualvan participar membres de l’equip del Sín-dic i del grup de treball bosnià, que van ana-litzar les propostes de la subcomissió deredacció nomenada durant la visita a Barce-lona. El text definitiu s’ha enllestit durant el2008 i està previst que el protocol se signidurant la primavera d’aquest any.

Resultats de la implantació de l’assistència jurídica gratuïta a Sèrbia

Durant el 2007 s’han presentat els resul-tats aconseguits després d’anys de treballen el marc del projecte d’establiment del’assistència jurídica gratuïta a Sèrbia.Amb el finançament majoritari de l’Agèn-cia Espanyola de Cooperació Internacional(AECI), aquest projecte ha consistit en la

© S

and

ra G

arcí

a-Sí

nd

ic

Visita d’una delegació sèrbia a la seu del Síndic en el marc d’un dels projectes de cooperació.


35

creació de serveis gratuïts d’orientaciójurídica i de torn d’ofici a diverses locali-tats sèrbies.

Els resultats, presentats pel síndic, RafaelRibó, el mes de juny a Belgrad, i segons elsquals més de 16.000 persones s’han benefi-ciat de l’assistència jurídica gratuïta des del2003, evidencien la viabilitat i l’èxit del pro-jecte. De les persones beneficiades, 15.641ho van ser del servei d’orientació jurídica, i898, del de torn d’ofici. La majoria són atu-rats i jubilats.

Des de mitjan 2007 ja s’està treballant enl’establiment d’aquest servei a la provínciaautònoma de Vojvodina i en la seva institu-cionalització a tot el territori de Sèrbia.

Suport a l’Ombudsman de Sèrbia

El Síndic va signar el mes de setembre unconveni amb la missió de l’OSCE a Sèrbia(Organització per a la Seguretat i Cooperacióa Europa) per dur a terme, durant l’any 2008,activitats de suport a la nova institució del’Ombudsman de Sèrbia.Entre aquestes activitats destaquen les visi-tes d’estudi a Barcelona de l’Ombudsman

serbi i d’altres membres del seu equip, l’esta-da d’un expert internacional a l’Ombudsmande Sèrbia durant quatre mesos –iniciativaque ja s’està duent a terme des de l’abril de2008– i l’organització de cinc conferències aSèrbia per divulgar la funció de la institució.

Missió a Jordània i al Senegal

Com a membre de la Junta Directiva de laRegió Europea de l’Institut Internacional del’Ombudsman (IOI), Rafael Ribó es va traslla-dar a Jordània a principi del 2007 per asses-sorar en el procés d’establiment de l’Om-budsman en aquest país. Arran d’aquestprimer contacte i convidada pel mateix Sín-dic, una delegació jordana va visitar Cata-lunya posteriorment per familiaritzar-seamb el sistema judicial i la tasca del Síndic.

Ribó també va aprofitar la reunió de l’Asso-ciació de Mediadors i Ombudsman de laFrancofonia (AOMF) a Mali per impulsar unprojecte de col·laboració amb l’Ombudsmandel Senegal. El projecte permetrà al personald’aquesta institució africana realitzar esta-des de formació a la seu del Síndic a Barce-lona i a les dels Ombudsman de Valònia iLuxemburg.

Ocupats

Desocupats

Jubilats

Dependents

Civils

Extrajudicials

Penals

Laborals

Executius

Administratius

Ocupats

Desocupats

Jubilats

Dependents

Civils

Extrajudicials

Penals

Laborals

Executius

Administratius

Resta

66%

11%

15%6%4%

1%

4%37%

38%

21%16%

42%

14%5%11%

3%

20%

13%

50%

19%

18%

12.462 persones ateses Homes 54%Dones 54%

818 sol·licituts rebudes Homes 36%Dones 64%

Per situació econòmica Per matèria 818 sol·licituts acceptades Perfil del sol·licitatnt

SERVEI D’ORIENTACIÓ JURÍDICA TORN D’OFICI

ANY 2003 - ANY 2006

BALANÇ DEL PROJECTE D’ASSISTÈNCIA JURÍDICAGRATUÏTA A SÈRBIA


El Síndic de Greuges de Catalunya és membre de:IOI (Institut Internacional de l’Ombudsman)FIO (Federació Iberoamericana de l’Ombudsman)AOMF (Associació de mediadors i ombudsman de la francofonia) ENOC (Xarxa Europea d’Ombudsman per a la Infància)

També participa en:Xarxa de Defensors de la Unió EuropeaTaula Rodona de Defensors del Consell d’EuropaTrobades de defensors de l’àrea de la Mediterrània

DEP

OSI

TO

LEG

AL

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]


sÍndic memÒria 2007 sindic cat...2007 memoria sindic cat 07.qxp:maquetación 1 17/6/08 17:53...

Documents