2005 memÒria sÍndic sindic memòria 26/6/06 17:56 …62 urgell 30 12 garrigues 17 13 baix ebre 48...

SÍNDICMEMÒRIA 2005

SINDIC Memòria 26/6/06 17:56 Página 1

SUMARISINDIC MEMÒRIA 2004SINDIC MEMÒRIA 2005 3

El 2005 ha estat el meu primer any complet com a síndic i, per tant, perprimer cop, ara podem fer un balanç global de la tasca que, el meu equip i jo, hem dut a terme durant tot un any.

En la memòria del 2004 destacàvem que aquell any fou de transició i expressàvem la voluntat de donar més projecció al Síndic i d’apropar-lomés a les persones. Un any després considerem que anem per bon camí i ens satisfà veure com la missió i la tasca del Síndic s’està fent un lloc enels mitjans de comunicació i està arribant a més indrets de tot Catalunya.

Com veureu en les pàgines següents, hem augmentat els desplaçamentsfora de la seu de Barcelona. A més, hem donat un impuls a aquestes sortidesi aprofitem per visitar organitzacions, escoles i equipaments sanitaris i socials, que ens ajuden a conèixer millor la realitat social del nostre país.

Durant l’any 2005 hem gestat bona part dels elements de difusió que hansortit a la llum a principis del 2006, com ara la producció d’espots de TV i falques de ràdio, una nova pàgina web o els nous fullets i revista. Elementsadreçats a incrementar el nostre grau de coneixement entre els catalans.

També hem potenciat l’elaboració d’informes extraordinaris sobre temesd’àmbit social i hem augmentat les visites d’estudi a diverses institucionshomòlogues. Amb motiu de les Segones i Terceres Jornadescommemoratives del 20è aniversari de la Llei del Síndic de Greuges, hemconsolidat els llaços amb altres institucions de defensors i ombudsman de la resta de l’Estat i d’Europa.

Hem treballat per donar un servei àgil i de qualitat. Això no ha estat senzillen un any en què hem tingut un augment de les actuacions d’un 59%respecte de l’any 2004. Sabem que som una mica més coneguts, però tambéhem detectat que el gran augment de consultes és una mostra deldesconeixement que tenen els ciutadans sobre els mecanismes de quèdisposen les administracions perquè aquests puguin expressar i adreçarformalment les seves reclamacions. Per això, encoratgem tots elsorganismes públics a difondre aquests mecanismes i mitjans.

La nostra relació amb les administracions ha estat fluïda, tot i que, quan hacalgut, no hem dubtat a denunciar públicament situacions d’injustícia i a ferles recomanacions més oportunes per evitar-les. Aquesta és la nostra tascaprincipal i, en aquest sentit, el 2005 ha estat un bon any. Sabem que encaraens queda un llarg camí i molta feina per fer, per esdevenir més àgils,transparents i eficaços, però també sabem que avui el Síndic és una micamés útil que fa un any perquè és més accessible i arriba a més persones.

Rafael RibóSíndic

PRESENTACIÓ 3

DADES DESTACADES DE L’ANY 2005 4-9

COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Infants i adolescents 10

Gent gran 12

Immigració 12

Drets dels interns en centres penitenciaris 14

Persones discapacitades 14

Situacions d’exclusió 15

DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

Educació 16

Habitatge 17

Medi ambient 18

Salut 19

Treball i Pensions 20

Tributs 21

ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS I ESTATUTARIS

Dret a una bona administració 22

Drets dels consumidors 24

Drets lingüístics 24

Drets de participació 24

Llibertat, Seguretat i Administració de justícia 25

PROJECCIÓ INSTITUCIONAL 27-29

COOPERACIÓ INTERNACIONAL 30-31

Foto

por

tad

a: ©

Sín

dic

© Jo

rdi C

anya

mer

as


9

55

1800

1500

1200

900

600

300

0 1

231

2

178

4

1257

5

101

6

46

7

1

8

181

3

1648

4 SINDIC MEMÒRIA 2005 5

DADESDESTACADESDE L’ANY 2005

Durant l’any 2005 el Síndic ha incrementatles seves actuacions en un 59% respecte del’any 2004. Aquest destacable augment s’hamaterialitzat en un total de 8.373 actuaci-ons, dividides entre 3.617 queixes, 4.675 con-sultes i 81 actuacions d’ofici. El 2004 l’aug-ment d’actuacions havia estat del 14%.

L’increment més espectacular s’ha registraten les consultes, ja que s’han doblat les del’any anterior, fet que evidencia que moltespersones desconeixen els serveis d’informa-ció i atenció ciutadana que tenen les admi-nistracions per atendre dubtes i peticions, is’adrecen directament al Síndic.

Les queixes han augmentat un 25% i lesactuacions d’ofici un 55%. El creixementd’actuacions és fruit de l’esforç que estàfent la institució per apropar-se a totes lespersones, que s’ha traduït en el canvi de laimatge institucional, en l’augment de des-plaçaments per tot Catalunya i en una ma-jor presència en els mitjans de comunicació.

1 Administració pública i Drets2 Consum3 Cultura i Normalització lingüística4 Educació5 Immigració6 Infància i Adolescència7 Medi ambient8 Participació ciutadana9 Sanitat

10 Universitat i Cultura11 Seguretat ciutadana i Justícia12 Serveis socials13 Tributs14 Urbanisme i Habitatge15 Privades o inconcretes

Queixes: accions promogudes per exposar disconformi-tat, descontentament o insatisfacció per l’actuació o man-ca d’actuació de l’Administració pública.

Consultes: accions promogudes per obtenir informació iorientació sobre un determinat assumpte. Si el cas con-sultat és susceptible de queixa, la persona que l’ha for-mulat rep informació de com presentar-la; si no ho és, seli indica on informar-se o solucionar l’assumpte.

Actuacions d’ofici: investigacions endegades a iniciativadel Síndic quan es considera oportú obrir un expedienten defensa dels drets de les persones, ja sigui per contro-lar les actuacions de les administracions públiques o pervetllar pels drets públics en situacions de fets socialsrellevants.

1 Administració estatal 2 Administració perifèrica de l’Estat 3 Administració autonòmica 4 Administració local5 Administració judicial6 Administració institucional 7 Administració electoral8 Serveis públics privatitzats9 Privades o inconcretes

Augmenta la col·laboració de les administracions

Les administracions han acceptat les resolu-cions del Síndic de l’any 2005 en el 94% delscasos. També ha millorat el temps de mitja-na de resposta de les administracions a lespeticions d’informació del Síndic. Si l’any2004 aquest se situava en uns tres mesos, el2005 hi ha bastants casos en què les admi-nistracions han contestat en 30 dies i la mit-jana s’ha tancat al voltant dels dos mesos.Aquesta major agilitat demostra que, engeneral, hi ha una millor predisposició delsòrgans de govern i els ens públics a col·labo-rar amb el Síndic. També ratifica la utilitatdels nous recursos emprats per la institucióper millorar l’efectivitat, com ara les visitespresencials a les administracions i els recor-datoris telefònics.

A més de les 3.698 queixes i actuacions d’o-fici iniciades al llarg del 2005, el Síndic n’hatramitat 1.903 més, que s’havien començatdurant anys anteriors, però que encara nos’havien pogut tancar. De totes aquestesactuacions, que conjuntament sumen 5.601,amb data 31 de desembre de 2005, ja sen’havia conclòs el 79%. Pel que fa a les ac-tuacions iniciades el 2005, ja se n’havia fina-litzat el 55%.

Per àrees temàtiques, Administració públicaha concentrat el 17% del total d’actuacionsdel 2005. Consum n’ha comportat el 12,15% iSeguretat ciutadana i Justícia, el 9,89%.

1000

800

600

400

200

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

745

262

56162 166

221

358

38154

223

400

225187

397

23

Queixes i actuacions d’ofici, segons l’Administració afectada

Nombre i tipus d’actuacions any 2005

Queixes361733,5%

Consultes467565,7%

Actuacions d’ofici810,8%

Queixes per matèries

Privades: qüestions que no entren dins les competènciesdel Síndic. En el cas de les consultes, la detecció d’incompe-tència es fa abans d’obrir l’expedient. En el cas de les quei-xes és quan s’investiga l’expedient més a fons que es potdetectar que són fora de la competència del Síndic.

© S

índ

ic


Resultat

1-Pendent de resposta a les peticions d’informació i consideracions del Síndic 2046 36,5%

2-Actuacions finalitzades 2814 50,3%

a-Actuació correcta de l’Administració 1269 22,7%

b-L’Administració accepta la consideració del Síndic 1002 17,9%

c-L’Administració accepta parcialment la consideració del Síndic 23 0,4%

d-L’Administració no accepta la consideració del Síndic 67 1,2%

e-L’Administració no col·labora en la investigació del Síndic 17 0,3%

f-Trameses a altres ombudsman 415 7,4%

g-Desestimades pel promotor 21 0,4%

3-Actuacions no admeses 741 13,2%

Una actuació:per cada 1 a 1.000 habitantsper cada 1.001 a 2.000 habitantsper cada 2.001 a 3.000 habitants

Actuacions 2005 en color negreActuacions 2004 en colors blanc i taronja

Barcelonès27281919

Ripollès178

BaixPenedès

6846

Osona11966

Alt Camp3822

BaixCamp

10952

Tarragonès15593

AltEmpordà

9343

Pla deL’Estany 14 10

BaixEmpordà

7749

Gironès 149 71

Selva14862

AltaRibagorça

232

VallD’Aran

82

Alt Urgell1411

VallèsOriental

484508

Conca deBarberà

1212

Maresme328235

BaixLlobregat

629423

VallèsOccidental

514508

Segarra1612

Noguera198

Solsonès96

Garraf10194

Berguedà6235

Alt Penedès9670

Anoia10168

Bages17291

PallarsJussà

3114

Priorat54

Pla d’Urgell155

Cerdanya147

Riberad’Ebre

287

PallarsSobirà

1746

TerraAlta

97

Segrià12762

Urgell3012

Garrigues1713

Baix Ebre4832

Montsià2623

Garrotxa3112

6 7SINDIC MEMÒRIA 2005DADES DESTACADES DE L’ANY 2005

Nombre d’actuacions (queixes i consultes) relacionat amb l’índex de poblacióProcedència geogràfica dels promotors deles actuacions, registrades el 2005 i el 2004

Grau d’acceptació de l’Administracióen els casos en què aquesta respon

Administracióaccepta91,8%

Administració accepta parcialment2,1%

Administració no accepta 6,1%

Distribució geogràfica de les queixes i consultes

Tot i que el gruix de les actuacions té la sevaprocedència a Catalunya, cal esmentar queen un 17% dels casos, la gran majoria con-sultes, el promotor no ha especificat aques-ta dada. De la resta de l’Estat i de l’estrangern’ha arribat un 1,42 %.

Les comarques que han registrat un percen-tatge més alt de queixes i consultes, segons el nombre d’actuacions pel nombre d’habi-tants, són l’Alta Ribagorça (amb una queixaper cada 165 habitants), el Pallars Sobirà(amb una queixa per cada 392 habitants ) i el Pallars Jussà (410). En l’altre extrem, amb menys queixes per nombre d’habitants, hi ha el Montsià (amb una queixa per cada 2.384 habitants) i el Pla d’Urgell (2.117).

Com l’any passat, les comarques del Pirineusón les que han registrat un índex més altd’actuacions per nombre d’habitants. La co-marca del Barcelonès, que ha tingut 800actuacions més que el 2004, ha passat a for-mar part de les comarques que han registratmés actuacions per nombre d’habitants..

Durant l’any 2005 s’han iniciat 3.698 queixes, a les quals cal sumarles 1.903 que ja s’havien començat l’any anterior. La xifra final dequeixes gestionades és de 5.601.

Resultat de les queixes i actuacions d’ofici gestionades

actu

acio

ns

perce

ntatg

e


annagomez

Lápiz

8 9

L’oficina del Síndic fa més desplaçaments

El síndic, Rafael Ribó, acompanyat de diver-sos membres del seu equip, ha visitat durantel 2005 les localitats catalanes de Manresa,Cornellà de Llobregat, Móra d’Ebre, El Pontde Suert, Santa Coloma de Farners i Gra-nollers. Amb aquests desplaçaments, elSíndic vol apropar la institució a totes lespersones i facilitar-los-hi l’accés perquè enpuguin conèixer el funcionament de prime-ra mà, i presentar queixes i fer consultespersonalment, sense necessitat d’anar a laseu de Barcelona.

Les sortides s’han continuat incrementantdurant el 2006 i, fins el 30 d’abril, el Síndicha traslladat per un dia la seva oficina al ba-rri del Raval de Barcelona, a Tàrrega, a l’Hos-pitalet de Llobregat i a Amposta.

El Síndic visita el barri de l’estació de Sallent durant la sortida al Bages

El 10 de Febrer de 2005 el Síndic va visitarManresa per atendre les queixes i les con-sultes dels ciutadans del Bages. Durant la se-va estada, el Síndic va mantenir una reunióde treball amb l’alcalde de Manresa i unaaltra, amb el president del Consell Comarcaldel Bages. També va visitar el barri de l’esta-ció de Sallent per informar-se de primera màsobre les accions que s’estaven duent a ter-me amb relació al risc d’enfonsament decases de la zona.

Durant tot el dia, el síndic i els seus asses-sors van rebre 35 visites, que es van mate-rialitzar en 19 queixes i 9 consultes. Aquestera el segon desplaçament de l’oficina delSíndic a Manresa. La primera visita va tenirlloc a l’abril de 1998.

32 queixes i 7 consultes a Cornellà de Llobregat

Les queixes i les consultes sobre Urbanismei Habitatge, seguides per les d’Administraciógeneral, van centrar les visites dels veïns deCornellà de Llobregat el dia que la institucióes va desplaçar fins aquesta localitat del

Baix Llobregat, el 13 d’abril de 2005. En totalhi van haver 36 visites, que es van materia-litzar en 32 queixes i 7 consultes.

El Síndic va mantenir una reunió de treballamb l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón,va visitar el centre sociosanitari Sant Jordi il’empresa de reinserció laboral Recibaix.Arran de la primera visita, va obrir una ac-tuació d’ofici sobre places residencials per agent gran i llistes d’espera. L’adjunt per a ladefensa dels Drets dels Infants, Jaume Fu-nes, i una assessora de la institució van anaral centre d’educació especial Can Mercader,a l’IES Esteve Terrades i a l’escola bressol LaTrepa.

L’alcalde de Móra d’Ebre aborda les construccions il·legals

Durant la seva estada a Móra d’Ebre, el 16 dejuny de 2005, el Síndic va mantenir una reu-nió de treball amb el president del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre i una altra, ambl’alcalde de la localitat, que li va transmetreles seves preocupacions per les construc-cions il·legals a les zones protegides delterme municipal. També van analitzar lesconseqüències de la plaga de la “moscanegra”.

El Síndic va visitar l’IES Julio Antonio, on vafer una xerrada als alumnes, i es va reuniramb l’equip directiu i alguns professors.Posteriorment va visitar la residència degent gran Natzaret. L’adjunt per a la defensadels Drets dels Infants va visitar el Col·legiSanta Teresa i el CEIP Lluís Viñas. En total, lainstitució va rebre 13 visites, que van origi-nar 11 queixes.

L’Alta Ribagorça reclama el finançament dels serveis de bandaampla d’Internet

El 21 de setembre el Síndic es va desplaçar aEl Pont de Suert, on va rebre 20 queixes i 5consultes.

En aquesta ocasió, com és habitual, el Síndicva fer diverses visites: a un institut de lacomarca, l’IES El Pont de Suert, on va fer unaxerrada als alumnes sobre drets i deures,

que va derivar en un debat i un intercanvid’opinions.També va visitar el CEIP Ribagorça.

El president del Consell Comarcal de l’AltaRibagorça, Joan Peralada, va adreçar al Sín-dic la problemàtica del finançament de latecnologia de banda d’ampla d’Internet a lacomarca, per uns costos que el Consell assu-meix i que no li pertocarien. Per aclarir elsfets, el Síndic va obrir una actuació d’ofici.Arran de la reunió amb l’alcalde de El Pontde Suert, Albert Alins, el síndic, Rafael Ribó,també es va comprometre a obrir una actua-ció d’ofici amb l’objectiu de determinarquins dels 24 nuclis de població del munici-pi es poden considerar agregats per poderformar part del Pla únic d’obres i serveis deCatalunya (PUOSC), ja que actualment no-més n’hi ha 8.

El Síndic rep 40 visites a Santa Coloma de Farners

La sortida del Síndic a Santa Coloma deFarners, el 23 de novembre de 2005, es vamaterialitzar amb 40 visites (34 queixes i 8consultes). Durant la seva estada el Síndicva mantenir una reunió de treball amb elprimer tinent d’alcalde de Santa Coloma iuna altra amb el gerent i el secretari delConsell Comarcal de La Selva. També vavisitar el CEIP Sant Salvador d’Horta i l’IESde Santa Coloma, on va mantenir trobadesamb els mestres i els professors dels doscentres.

El Jutjat Degà de Granollers exposa la manca de recursos

Els desplaçaments del 2005 es van tancaramb la sortida a Granollers, el 14 de desem-bre. En aquesta ocasió el Síndic es va reuniramb l’alcalde de la localitat i amb el presi-dent i vicepresident del Consell Comarcaldel Vallès Oriental. També va visitar les de-pendències del Jutjat Degà, on la jutgessadegana i alguns col·laboradors li van expli-car els problemes que tenien per la mancade mitjans humans i materials.

El síndic també va visitar l’hospital de diaSant Jordi per a malalts d’Alzheimer, el cen-tre de dia de salut mental situat en el mateix

recinte i les instal·lacions de l’espai RocaUmbert. En total, la institució va rebre 27visites, 18 de les quals es van materialitzaren actuacions de queixa.

El nou Estatut ampliales competències del Síndic

El nou Estatut, aprovat per les Corts Ge-nerals, i refrendat el 18 de juny de 2006 pelsciutadans de Catalunya, dóna més compe-tències a la institució del Síndic de Greugesque les que ha tingut fins ara. L’Estatut dis-posa que el Síndic té exclusivitat d’actuacióen tots els temes referents a l’Administraciócatalana i inclou una referència a la supervi-sió de les administracions locals. El Síndic, amés, supervisarà les empreses que submi-nistren o gestionen serveis d’interès general.

SINDIC MEMÒRIA 2005DADES DESTACADES DE L’ANY 2005

© S

índ

ic


Actuacions

Infants i adolescents 62 221 11 294

Gent gran 57 74 2 133

Dones i situació de violència 15 7 0 22

Immigració 95 166 1 262

Interns en centres penitenciaris 21 193 3 217

Persones discapacitades 54 89 5 148

Situacions d’exclusió 41 62 4 107

Total 345 812 26 1183

1110 SINDIC MEMÒRIA 2005

COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITATESPECIAL DE PROTECCIÓ

Els col·lectius més vulnerables de la socie-tat, com ara la gent gran, les persones disca-pacitades o els infants desprotegits, neces-siten una atenció especial si es vol evitarque caiguin en l’exclusió. Durant el 2005 iseguint la línia iniciada l’any anterior, elSíndic ha reforçat les actuacions relaciona-des amb els drets d’aquestes persones.

Entre les activitats dutes a termes desta-quen diverses accions i recomanacionsrelacionades amb la protecció dels infantsen casos d’abusos, i l’elaboració d’un infor-me extraordinari sobre el fenomen sensellar a Catalunya

Infants i adolescents

Des de l’any 1991, el Síndic ha alertat encada informe anual sobre el funcionamentpoc adequat de la protecció dels menors aCatalunya. En els darrers cincs anys, demanera destacada, ha fet diversos adverti-ments sobre la saturació de càrregues de

feina dels Equips d’Atenció a la Infància il’Adolescència (EAIA), sobre les dificultatsper complir algunes de les seves funcions isobre el desfasament dels protocols d’actua-ció en situacions de maltractaments, entrealtres.

Malauradament aquesta situació ha tornat asortir a la llum pública arran de l’experièn-cia dramàtica de la nena de Montcada iReixac, Alba C. C. El Síndic ha investigataquest cas a fons en una actuació d’ofici,que es va tancat a principis de maig de 2006amb un informe que repassa l’actuació deles administracions, però que també fa unseguit de recomanacions per millorar els sis-temes de protecció dels infants i la coordi-nació dels tots els òrgans implicats.

Revisió del Protocol d’actuació en abusos sexuals

Amb l’objectiu de revisar els “Protocolsbàsics d’intervenció en les situacions d’abu-sos i maltractaments greus” el Síndic haimpulsat diverses trobades al més alt nivell.Aquests protocols, signats des del 1999 finsel 2004, fan referència a l’actuació dels pro-fessionals (policies, professionals de la salut,fiscals i jutges, etc.) que actuen al llarg de totel procés judicial en un cas de maltracta-ment d’un menor.

queixes

d’o

fici

tota

l

consu

ltes

Les actuacions d’aquestàmbit han significat el17% del total d’actuacionsdel 2005.

© S

índ

ic

© X

avie

r B

ertr

al-A

vui

La primera reunió va tenir lloc a la seu delSíndic al juliol de 2005 i hi van assistir, a mésdel síndic, Rafael Ribó, i els seus dos adjunts,representants de les administracions deJustícia i Benestar i Família.

Després d’aquesta primera trobada, unacomissió tècnica ha estat treballant per feruna proposta d’actualització del Protocol.També les comissions de seguiment de lesdemarcacions de Girona, Lleida i Terres del’Ebre estan avaluant la possibilitat d’intro-duir canvis en els protocols corresponents.

La darrera reunió d’alt nivell, que va tenirlloc a l’abril del 2006 a la seu del Síndic, es vatancar amb la voluntat i l’acord de les partsassistents de poder disposar d’un acordmarc de protocols l’estiu de 2006.

Recomanacions per millorar les dependències policials per a menors

Així mateix, el 2005 el Síndic va denunciarpúblicament el mal estat de les dependèn-cies, en què es troben els menors detinguts iel de les instal·lacions que l’Oficina d’Aten-ció al Menor i la Unitat Central del Menordels Mossos d’Esquadra comparteixen aBarcelona.

El Síndic ha considerat que aquestes ins-tal·lacions són inapropiades i així ho ha fetsaber en una resolució, emesa a finals d’any,en què ha recomanat als departamentsd’Interior i de Justícia i de Benestar i famíliaque prenguin mesures per adequar aquestesestances, i millorar-ne el funcionament i laformació dels professionals responsables.

Tutela immediata dels menors immigrats sols

Arran de la petició de diverses entitats cívi-ques i professionals relacionades amb elmón de la infància, el Síndic ha fet un segui-ment exhaustiu de la situació dels immi-grants menors d’edat que arriben sols aCatalunya i que són acollits pel sistema deprotecció de menors. Fruit d’aquesta actua-ció, ha estat l’informe extraordinari “La si-tuació dels menors immigrats sols”, presen-tat i debatut al Parlament al mes de gener de2006.L’informe constata que aquest és un feno-men complex i estructural, que requereixunes directrius clares i que és responsabili-tat de tota la societat, i no només de l’Ad-ministració. El Síndic proposa que la Gene-ralitat assumeixi la tutela dels menors demanera immediata i que s’apliqui una polí-tica coordinada de les diverses administra-cions.


annagomez

Lápiz

12 13

Gent gran

Un any més el dèficit de places residencialsha continuat centrant bona part de les quei-xes rebudes pel Síndic relacionades amb lagent gran. Tot i que l’acolliment residencialno hauria de ser necessàriament el primerrecurs que s’utilitzi per atendre les perso-nes grans, les residències són pràcticamentl’única alternativa possible en l’actualmodel social existent a Catalunya.

Quan es parla de gent gran s’ha de tenir encompte que es tracta d’un col·lectiu ambproblemàtiques transversals. En aquest cas,l’assetjament immobiliari, la salut o lespensions són temes que encara que no si-guin drets tractats en l’àrea específica degent gran afecten molt directament les per-sones grans.

Calen mesures immediates perpal·liar la falta de places residencials

El Síndic ha demanat mesures immediatesper pal·liar el dèficit de places residencialsper a la gent gran, tot i que l’abordamentd’aquesta problemàtica està vinculat a l’a-provació i el desplegament de la futura lleide serveis socials, actualment en fase d’ela-boració.

Aquestes mesures es concreten en trescamps: que l’Administració incrementi elspressupostos destinats a les necessitats deles persones grans i de les seves famílies,que trobi alternatives per atendre la gentgran a la llar i que millori la gestió dels ser-veis socials.

El tema de la falta de places i de recursosresidencials és present en la majoria dequeixes. Les demores per obtenir una plaçageneren situacions d’angoixa a les famílies,que, molts cops, si s’ho poden permetre,han de recórrer a centres privats. El Síndicha obert una actuació d’ofici per conèixermés a fons la situació actual.

Immigració

Els retards en el tràmits d’emissió i renova-ció dels permisos d’estrangeria i en la reso-lució dels recursos administratius s’hanincrementat durant el 2005 respecte d’anysanteriors. Aquesta situació, possiblementagreujada per l’augment del volum de feinaque va comportar el procés de normalització

d’estrangers dut a terme entre febrer i maig,ha centrat moltes de les actuacions delSíndic.

La institució ha detectat disfuncions en elsistema telemàtic de cita prèvia per presen-tar les sol·licituds de treball i residència, quetot i que en un principi es va implementarper evitar les cues que es creaven davant lesseus d’Estrangeria, a la pràctica, més quefacilitar-ne l’accés s’ha convertit en un obs-tacle. El Síndic ha intervingut i ha suggeritalgunes millores per desblocar el sistema decites.

El procés de normalització genera confusió

L’aplicació del procés de normalització haestat excessivament lenta i complicada i haposat de manifest que a l’Administració

d’Estrangeria, hi falten mitjans humans imaterials per poder complir amb agilitat lesexpectatives que aquest procés havia des-pertat.

A més de la manca de recursos, també hi hahagut una falta de planificació i un criteriunificat a l’hora d’aplicar la normativa atotes les oficines que han gestionat els per-misos. L’entrada precipitada dels ajunta-ments en el procediment per emetre certifi-cats d’inscripció d’empadronament ha com-portat greuges comparatius entre sol·li-cituds de treballadors estrangers i confusióentre aquests i els mateixos consistoris.El Síndic ha valorat positivament els esfor-ços invertits amb la voluntat d’afavorirmolts dels immigrants en situació irregular,però ha suggerit que en el futur la gestiósigui molt més àgil.

SINDIC MEMÒRIA 2005COL·LECTIUS AMB UNA ESPECIALNECESSITAT DE PROTECCIÓ

© T

omàs

Abe

lla

Més protecció per als menors en els judicis

Al mes de maig de 2005, el Síndic va fer arri-bar al Defensor del Poble estatal i als grupsparlamentaris catalans al Congrés deDiputats una proposta urgent de modifica-ció legislativa per canviar l’article 707 de laLlei d’enjudiciament criminal, per garantiruna millor conciliació dels drets delsmenors i la defensa dels acusats durant elprocessos judicials.

El Síndic va fer arribar la proposta de canviurgent després de rebre una queixa de duesmenors que havien de testificar davant delseu presumpte agressor, el qual estava acu-sat de quatre delictes d’abusos deshonestoscontinuats.

D’acord amb el protocol d’abusos sexuals ialtres maltractaments, que s’utilitza habi-tualment en aquest tipus de casos, les duesmenors ja havien declarat davant el jutge iles parts, acompanyades de professionals, is’havia gravat el seu testimoni perquè fosutilitzat novament durant la vista oral i aixíevitar la confrontació directa, sempre que eljutge ho considerés convenient.

En el cas d’aquestes nenes, el president deltribunal, en contra dels informes de l’equiptècnic del Departament de Justícia, va con-siderar “indispensable” que les menors de-claressin i es va negar que ho fessin prote-gides per una mampara, tal com es va de-manar.

Una de les nenes no va poder declarar per-què va patir una crisi nerviosa i, finalment,el jutge va absoldre l’acusat per falta de pro-ves de pes.

Arran d’aquest cas i per evitar que situa-cions similars es repeteixin en el futur, totsels grups polítics catalans van acceptar laproposta del Síndic.

Actualment, el Congrés ja ha acceptat unaproposició conjunta per modificar la Llei i elDefensor del Poble espanyol ha comunicatal Síndic que el ministre de Justícia tambéha acceptat la proposta.


14 15

Drets dels interns en els centres penitenciaris

La massificació dels centres penitenciaris deCatalunya és una realitat que el Síndic hapogut comprovar de primera mà en les visi-tes que ha realitzat al llarg de l’any a totesles presons del país i que dificulta enorme-ment la possible reinserció dels interns.

La taxa de població penitenciària de les pre-sons de Catalunya i d’Espanya, amb uníndex de 119 i 142 persones, respectivament,per cada 100 mil habitants, és una de lesmés altes d’Europa. Aquest fet no és pro-dueix perquè hi hagi hagut un increment dela delinqüència, sinó a causa de múltiplesfactors, entre els quals hi ha l’augment de laduració de les penes arran de les últimesreformes legals aprovades, i una major res-tricció per accedir a beneficis penitenciaris.

Algunes de les problemàtiques més comu-nes detectades amb motiu d’aquestes visi-tes han estat les següents: els interns tenenmassa hores del dia sense cap ocupació; alscentres, hi manquen espais de tallers produc-tius i oportunitats de treball; hi ha dificultats

en els trasllats d’interns entre Catalunya i laresta d’Espanya; i la infraestructura de ser-veis comuns és clarament deficitària.

Persones discapacitades

La major part de queixes relacionades ambles persones discapacitades se centra en lamanca de suport públic i l’endarreriment delprocés de valoració del grau de discapacitat.

Les prestacions i els ajuts públics existentsper facilitar l’assistència personal queaquest col·lectiu necessita són absoluta-ment insuficients. En aquest sentit, elSíndic valora positivament la iniciativa delpacte de Toledo, que ha acordat instar elGovern de l’Estat perquè elabori un estudisobre la situació actual de la protecció fami-liar i impulsi les mesures necessàries.

Com ja és dissortadament habitual, la insti-tució ha seguit denunciant la gran mancade places per a discapacitats psíquics encentres residencials i sociosanitaris, situa-ció que provoca angoixa i desemparament ales famílies afectades.

Taxis adaptats per a persones discapacitades

A finals de 2005, el Síndic va rebre la queixad’una persona amb una discapacitat motriu,en què manifestava la seva disconformitatper la manca d’un servei de taxi adaptat alsmunicipis de Santa Coloma de Gramenet,Badalona i Sant Adrià del Besòs, un serveique ja es prestava a la ciutat de Barcelona.Prèviament, la persona interessada haviademanat a l’Adminsitració que habilitésaquesta prestació.

Després que el Síndic demanés informacióals tres ajuntaments implicats per estudiarel cas, els tres municipis van aprovar unconveni de col·laboració amb el Consell Co-marcal del Barcelonès per posar en marxaaquest servei. Segons aquest acord, el Con-sell Comarcal facilita la prestació de trans-port adaptat per a persones discapacitadesde mobilitat reduïda de manera unificadaals tres municipis. Aquest servei va entraren funcionament al març de 2006.

Situacions d’exclusió

Absència d’una política pública sobre el fenomen sense llar

El Síndic va presentar, al desembre de 2005,un informe extraordinari sobre el “fenomensense llar a Catalunya”, en què crida l’aten-ció sobre la necessitat de fer front a aquestfenomen, que malgrat ser desconegutrequereix polítiques públiques integrals.

El document tracta la problemàtica d’unespersones estigmatitzades i que sobreviugairebé sempre gràcies a les aportacionsparticulars. A la falta de recursos i la desco-ordinació en l’atenció a les persones sensellar, que només a Catalunya són més de8.000, se li ha de sumar que les administra-cions aborden la problemàtica sense teniren compte les situacions personals.

Això fa que es treballi d’una manera desco-ordinada en els diversos àmbits, serveis so-cials, sanitat, treball, etc., que es tinguinmolt poc en compte les particularitats d’a-quest col·lectiu, i que s’ofereixin respostesestàndards que no ajuden a resoldre pro-blemàtiques que sovint necessiten tracta-ments individualitzats i un llarg seguiment.

SINDIC MEMÒRIA 2005COL·LECTIUS AMB UNA ESPECIALNECESSITAT DE PROTECCIÓ

© Jo

rdi G

arcí

a-A

vui

© T

omàs

Abe

lla


annagomez

Lápiz

annagomez

Lápiz

16 17

Intervenció del Síndic en casos d’absentisme escolar

El director d’un IES d’una localitat de la pro-víncia de Barcelona, preocupat per l’absen-tisme escolar injustificat de dues alumnesde quart d’ESO, va contactar amb el Síndicper demanar-ne la intervenció en aquestscasos. La persona interessada havia recla-mat repetidament i sense resposta quel’Administració fes un seguiment educatiude les noies.

El Síndic va intervenir perquè els serveissocials municipals i el Mossos d’Esquadrafessin un seguiment de la situació de lesnoies. L’Administració va decidir, desprésd’estudiar la situació personal de les me-nors, que una d’elles passés a un centredepenent de la Direcció General d’Atenció ala Infància.

Habitatge

La dificultat per accedir a l’habitatge és unarealitat que el Síndic ha pogut constatardurant tot el 2005, tant a partir de les quei-xes rebudes com del debat social creat alvoltant d’aquesta situació.

Una situació preocupant i creixent que s’hadetectat és que la impossibilitat d’accedir aun habitatge porta algunes persones a ocu-par pisos buits, tant de titularitat públicacom privada, sense cap autorització legal.

El Síndic està treballant en un informemonogràfic sobre la problemàtica del dret al’habitatge, que presentarà al Parlament alllarg del 2006.

Recomanacions per lluitar contra l’assetjament immobiliari

L’arrel de l’assetjament es troba en la con-fluència de dos factors: les expectatives deplusvàlua o d’especulació urbanística delspropietaris de pisos i el fet que molts delsafectats pertanyen a col·lectius vulnerables,com ara gent gran, joves amb salaris precarisi persones que viuen situacions de pobresa.

En molts casos, és difícil classificar les tipo-logies de mobbing immobiliari perquè els me-canismes de pressió són molt variats i sovintdifícils de definir penalment.

En el marc d’una jornada sobre dret a l’habi-tatge, duta a terme a Barcelona a l’abril de2006, l’adjunta al Síndic, Laura Díez, va pre-

SINDIC MEMÒRIA 2005

DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

El Síndic ha rebut diverses queixes de fami-liars d’alumnes amb necessitats educativesespecials que estaven en contra de la decisióde l’Administració que aquests nens i neneshaguessin de ser escolaritzats exclusiva-ment en centres d’educació especial. A més,la institució ha iniciat una actuació d’oficiper investigar les excessives dificultats pera la integració escolar que ha detectat en lescomarques de la Garrotxa, el Pla de l’Estany,el Vallès Oriental, i el Baix Llobregat.

La Generalitat accepta la recomanació del Síndic de regular les escoles bressol

Un any més la institució ha continuat rebentqueixes i obrint actuacions d’ofici relaciona-des amb el mal funcionament d’algunes llarsd’infants de titularitat privada. El Síndic, queja feia molt temps que demanava a l’Ad-minsitració una regulació d’aquests espais,ha continuat insistint en la necessitat urgentd’inspeccionar les condicions educatives d’a-quests equipaments, per poder garantir unsmínims de qualitat. També ha recomanatuna major planificació i control sobre elscentres, a més de les llars d’infants que fun-cionen com a centres educatius de 0 a 3 anysmalgrat no tenir l’autorització.

Ja en el 2006, i arran d’un cas de presumptesmaltractaments comesos pel personal d’unallar d’infants/ludoteca de Vilanova i la Gel-trú, el Síndic ha obert una actuació d’ofici iha demanat a l’Ajuntament d’aquesta loca-litat i als departaments de Presidència,Educació i Benestar i Família informaciósobre la legalitat del centre i sobre el controli la inspecció d’aquest per part de les admi-nistracions implicades. A més, ha insistit areclamar una regulació dels serveis adreçatsals infants.

La institució ha celebrat la resposta de laGeneralitat, ja que només un dia desprésque el Síndic informés de les possibles man-cances d’aquesta situació, el Departamentd’Educació va anunciar que dictaria unaordre per exigir que tots els centres que fun-cionin com a escoles bressol tinguin unaautorització que, a més, hauran de mostraren un lloc visible per al públic.

El Síndic continua rebent queixes sobre lesllistes d’espera en la sanitat o les dificultatsper trobar un habitatge digne, problemàti-ques que afecten un gran nombre de perso-nes i que dificulten el camí cap a un modelsocial avançat. La garantia d’aquests dretssocials necessita més esforços i recursos deles administracions.

Durant els darrers anys també s’han incre-mentat les queixes relacionades amb elmedi natural, pròpies d’una societat moder-na i que requereixen unes polítiques ade-quades.

Educació

Dificultats per integrar els alumnes amb discapacitats

Tot i que la normativa estableix que elsalumnes discapacitats han de ser escolarit-zats preferentment en centres docents ordi-naris, a la pràctica aquesta situació encarapresenta moltes dificultats a causa de lamanca de planificació i de recursos.

Actuacions

Educació 131 162 5 298

Habitatge 139 132 1 272

Medi ambient 190 358 7 555

Salut 170 223 6 399

Treball i Pensions 248 154 8 410

Tributs 132 187 1 320

Urbanisme 159 265 1 425

Total 1169 1481 28 2679

queixes

d’ofic

i

tota

l

consu

ltes

© T

omàs

Abe

lla



18 SINDIC MEMÒRIA 2005 19DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

s’ha adreçat al Defensor del Poble per dema-nar-li informació sobre les seves actuacionsarran de les queixes que aquest també harebut sobre la mateixa problemàtica. Tambéha sol·licitat informació al Departament deMedi Ambient i Habitatge.

Segons les informacions rebudes, el projectede l’aeroport establia la condició d’elaborar,abans del 2005, un pla d’aïllament acústicper als habitatges. També calia disposar,abans de l’entrada en servei de la tercerapista, d’un pla de control i gestió de les ope-racions d’enlairament i aterratge, que haviad’incloure alternatives per minimitzar l’im-pacte a les zones afectades, entre les qualshi ha Gavà-Mar.

El Defensor del Poble i el Síndic coincideixenen el fet que, mentre no s’executi l’aïllamentacústic necessari, AENA ha d’assumir lesresponsabilitats i fer-se càrrec dels perjudi-cis i de les indemnitzacions pertinents.

Els consumidors han de rebre informació sobre la potabilitat d’aigua

Pel que fa a la potabilitat de l’aigua, la preo-cupació del Síndic és assegurar que els con-sumidors reben de manera efectiva la infor-mació sobre el risc que corren davant lasituació de pèrdua de qualitat de l’aigua.Aquesta comunicació s’ha de garantir sobrela base dels principis de precaució i de trans-parència, i del marc normatiu establert.

L’Administració ha de vetllar perquè lesempreses subministradores notifiquin lamanca de potabilitat de l’aigua als abonats.El Síndic ha rebut diverses queixes decol·lectius de propietaris de cases i d’asso-ciacions de veïns pel retard en rebre l’avís.

Salut

Malgrat les mesures concretes i les horesdedicades pels professionals de la sanitat,les llistes d’espera del sistema sanitari cata-là continuen essent un problema important,tant pel que fa a les consultes, com a les pro-ves diagnòstiques i terapèutiques, i a les in-tervencions quirúrgiques.

El Síndic ha demanat que es corregeixin elsllargs terminis d’espera i ha iniciat diversesactuacions d’ofici per estudiar aquesta pro-blemàtica i valorar les mesures que l’Ad-ministració ha adoptat per trobar-hi solu-cions.

Pel que fa a la gestió privada de determinatsserveis, el Síndic ha rebut queixes per supo-sades disfuncions d’alguns d’aquests cen-tres. Per aquest motiu, la institució ha recor-dat al Departament de Salut que l’Ad-ministració ha de supervisar i inspeccionarles activitats d’aquests centres per preser-var-ne la qualitat.

La narcosala de la Vall d’Hebron

Amb motiu de les queixes presentades pelsveïns del barri de la Vall d’Hebron de Bar-celona per la ubicació d’una sala de veni-punció, el Síndic va obrir una investigació.Després d’estudiar el cas, va considerar quemalgrat que no hi havia hagut cap irregula-ritat de l’Administració, calia analitzar lacàrrega que porta aquest barri en concret al’hora de diversificar els serveis entre elsdiversos barris i ciutats.

sentar un seguit de recomanacions a lesadministracions per evitar i prevenir l’asset-jament immobiliari. Entre aquestes desta-quen les següents: el fet de promoureaccions especifiques als barris degradats delcentre de les ciutats per garantir la reocupa-ció dels desnonats; la modificació normati-va sobre arrendaments urbans, tenint encompte la situació dels col·lectius més vul-nerables, o la creació del serveis públics igratuïts d’assessoraments sobre el tema. Pelque fa a les mesures preventives, s’hauriend’impulsar línies d’ajut a llogaters d’unamanera estable i àgil, i una xarxa de pisosd’inclusió.

Registre unificat de sol·licitants d’habitatge protegit

Com ha pogut comprovar el Síndic amb lesnombroses queixes rebudes, moltes perso-nes que volen accedir a un habitatge de pro-tecció oficial es troben tant amb una ofertaclarament insuficient, com amb un altreobstacle: la desinformació i l’excés de buro-cràcia per fer les gestions oportunes. Elsinteressats han de passar per totes lesadministracions públiques i entitats quegestionen el parc d’habitatges protegits perpoder presentar una sol·licitud o inscriure’sen les llistes d’espera.

La creació d’un registre unificat de sol·lici-tants d’habitatge protegit, d’acord amb elque estableix la normativa, agilitzarà i faci-litarà les gestions. Per això, el Síndic dema-na que l’Administració prengui les mesuresnecessàries per accelerar-ne la posada enmarxa.

Medi ambient

L’increment de les queixes relacionadesamb la contaminació acústica, odorífera i del’aigua és una mostra de la importància que,cada cop més, es dóna als drets propis d’unasocietat econòmicament avançada. Així, elsdrets a la intimitat de les persones, a la con-vivència pacífica, i a la prevenció de situa-cions de risc per a la salut són cada cop mésexigits per la societat catalana. El paper de

les administracions és garantir que aquestsdrets es compleixen i vetllar perquè lesnoves generacions heretin un medi naturalen condicions.

Respecte dels veïns i les tradicionsper regular el soroll de les campanes

Durant el 2005 el Síndic va rebre queixesprocedents d’un districte de Barcelona id’una localitat de l’àrea metropolitana perla molèstia que ocasionava a alguns veïns eltoc de les campanes de les esglésies a la nit.

Després d’investigar els casos i demanarinformació als ajuntaments afectats, elSíndic els va recomanar incloure el toc deles campanes dins la normativa municipalen matèria de sorolls. El Síndic consideraque cal regular aquestes activitats per pre-servar el que es considera una arrelada tra-dició cultural i al mateix temps fer-la com-patible amb el legítim dret al descans.

Caldria regular aquests conflictes i fixar, enles respectives ordenances municipals, unvalor d’intensitat de so, de manera que, enel cas que se sobrepassin els valors límits,els tocs de les campanes s’aturin.

Després de la intervenció del Síndic, unajuntament de l’àrea metropolitana deBarcelona ha arribat a un acord amb lesparts implicades per adequar i escurçar eltoc, excepte en dates destacades. A Bar-celona també s’han pres diverses mesurestècniques per adaptar la incidència del so.De tota manera, resta pendent una respos-ta d’ambdós consistoris pel que fa a la regu-lació del soroll en les normatives munici-pals, tal com va recomanar el Síndic.

Queixes per la tercera pista de l’aeroport de Barcelona

L’entrada en servei de la tercera pista del’Aeroport de Barcelona ha provocat quei-xes de veïns de Gavà i Castelldefels, davantla suposada manca d’actuació de les autori-tats per minorar els sorolls dels avions. Lainstitució, que ja s’havia pronunciat crítica-ment sobre el tema fa cinc anys amb motiude l’aprovació del Pla director de l’aeroport, ©

Tom

às A

bell

a


20 21

El Síndic va considerar que aquesta ins-tal·lació aborda la necessitat de nous serveisi recursos sanitaris per atendre a les perso-nes drogodependents, equipaments que hande contribuir a evitar la marginació d’aquestcol·lectiu i facilitar-ne l’atenció des del puntvista sanitari.

Així i tot, el Síndic va demanar al Depar-tament de Salut i a l’Agència de SalutPública de Barcelona que mantinguin i in-tensifiquin els mecanismes de comunicacióentre l’Administració municipal i les enti-tats i associacions representatives delsveïns, per tal d’assegurar l’harmonitzaciódels diversos interessos en joc i, en definiti-va, el servei als interessos generals.

La institució ha sol·licitat la col·laboració delDepartament de Treball, i dels òrgans que endepenen per incrementar les subvencionsper a la formació i la inserció laborals, ja quehi ha uns col·lectius endèmics que necessi-ten suport i ajudes de les administracions,com ara les persones majors de 45 anys enatur, les que tenen risc de marginació i lespersones discapacitades.

Tributs

Actuació sobre la legitimitat de l’àrea verda

El nou sistema de regulació de l’estaciona-ment al carrer conegut com àrea verda hadespertat el rebuig de molts veïns de Bar-celona. Al Síndic li han arribat queixes enquè es qüestiona la potestat de l’Ajun-tament de la ciutat per prendre aquestesmesures. Després d’investigar el cas, la ins-titució ha considerat que l’àrea verda és unaopció política adoptada legítimament.

Pel que fa al cobrament d’una taxa d’estacio-nament, que també ha estat motiu de quei-xa, el Síndic ha considerat que és una mesu-ra que estableix la llei i que, per tant, s’ajus-ta al dret.

Pel que fa al tracte que l’ajuntament ha d’a-plicar als no residents de l’àrea verda i alsvehicles dels treballadors de les empresesubicades a la zona, el Síndic encara estàpendent que el consistori enviï la informaciópertinent.

Acceptació de les recomanacions perles indemnitzacions de la Guerra Civil

La Generalitat ha acceptat una recomanaciódel Síndic de reobrir el termini per demanarles indemnitzacions per privació de llibertatper actes d’intencionalitat política com aconseqüència de la Guerra Civil. A més, lescompensacions econòmiques seran exemp-tes de tributació de l’IRPF.

El Síndic ja havia fet aquesta recomanació alDepartament de la Presidència el 2004, queva contestar negativament. Atès que es con-

tinuaven rebent queixes sobre aquesta pro-blemàtica, el Síndic va obrir una actuaciód'ofici.

A més del Consell Executiu, la recomanaciódel Síndic es va enviar al Parlament perquèels grups parlamentaris estudiessin la possi-bilitat de canviar la normativa. Aquesta, fi-nalment, ha estat modificada i des de generdel 2006 es poden presentar noves sol·lici-tuds, sense termini.

El Síndic també havia insistit a recomanarque aquestes indemnitzacions de la Gene-ralitat poguessin ser declarades exemptesde tributació a la declaració de l'Impost de laRenda de les Persones Físiques (IRPF) com hoforen les indemnitzacions semblants atorga-des per l'Estat. El Síndic considerava queaquest tractament fiscal diferent era discri-minatori. En el mateix sentit s’havia pronun-ciat el Congrés de Diputats per mitjà d’unaproposició no de llei.

Enguany la llei de pressupostos generals del’Estat per a l’any 2006 estableix l’exempcióde pagament de l’IRPF per a aquest tipusd’indemnitzacions.

Treball i pensions

Retards en les subvencions dels programes de reinserció laboral

El Síndic ha rebut queixes d’empreses d’in-serció laboral a causa dels grans retards perrebre les subvencions de l’Administració,cosa que fa perillar els programes de rein-serció i perjudica la seva tasca dirigida a lespersones en risc d’exclusió.

A més d’estudiar aquests casos, el Síndictambé està investigant la manca de desple-gament de la Llei sobre mesures legislativesper regular les empreses d’inserció laboral,ja que actualment aquestes no tenen proumitjans per desenvolupar i difondre els pro-grames d’ajuts.

SINDIC MEMÒRIA 2005DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

© T

omàs

Abe

lla

© F

ran

cesc

Mel

cior

- A

vui


Actuacions

Dret a una bona administració 669 745 10 1424

Drets dels consumidors 747 262 8 1017

Drets lingüístics 33 43 3 79

Drets de participació 7 38 2 47

Llibertat, Seguretat i Administració de justícia 387 200 2 589

Cultura 10 13 0 23

Total 1853 1301 25 3179

22 23

Dret a una bona administració

L’Administració té el deure d’escoltar elsciutadans i informar-los, d’actuar amb rigori responsabilitat, d’impulsar la participació ifacilitar-ne l’accés. La missió del Síndic ésvetllar perquè l’Administració actuï d’acordamb aquests principis per servir i atendreles persones.

Per àrees temàtiques, el dret a una bonaadministració ha concentrat el percentatgemés alt d’actuacions del Síndic al 2005, un17% del total. Dins d’aquest apartat s’in-clouen les queixes i les consultes sobre elprocediment administratiu, funció pública,la responsabilitat patrimonial i la contracta-ció administrativa.

Disfuncions en les notificacions de les multes de trànsit

El Síndic ha detectat irregularitats en el pro-cediment que utilitza el Servei Català deTrànsit (SCT) per informar els ciutadans deles multes de trànsit que se’ls ha imposat.

El SCT es limita a notificar la denúncia i laresolució sancionadora al domicili en elqual consta registrat el vehicle o domiciliatel carnet de conduir del titular, i no és finsarribar al procediment d’embargament perimpagament de la sanció que es busquenaltres possibles domicilis. D’aquesta mane-ra es pot produir la circumstància que unsuposat infractor no tingui cap notícia de lasanció fins al procés d’embargament del seucompte corrent i no pugui exercir els seusdrets de defensa i al·legació.

El Síndic ha advertit aquesta circumstànciaal Departament d’Interior i l’ha instat a re-soldre aquesta disfunció ràpidament.

Canvis normatius per a la jubilacióparcial dels funcionaris

Durant el 2005 diversos funcionaris s’hanqueixat a la institució per la seva impossibi-litat d’acollir-se a la jubilació parcial. Davantd’aquesta situació, el Síndic s’ha adreçattant al Defensor del Poble com als grups

parlamentaris del Parlament de Catalunyaperquè adoptin mesures per fer els canvisnormatius pertinents.Aquesta modalitat de jubilació comportauna reducció de la jornada laboral del treba-llador, i del sou, i la formalització simultàniad’un contracte de relleu amb un nou emple-at. A més del Síndic, diverses entitats hanrecomanat estendre aquesta possibilitat alsfuncionaris.

Exempció de taxes per a les personesdiscapacitades

El mes d’octubre de 2005, el Síndic va reco-manar al Govern que les persones discapa-citades no haguessin de pagar la taxa vigentaleshores per inscriure’s a les convocatòriesde selecció de personal de la Generalitat.

En les seves recomanacions, el Síndic argu-mentava que aquesta mesura és plenamentcoherent amb les disposicions de la llei, queimposa a les administracions públiques l’o-bligació de promoure la integració de perso-nes amb discapacitat.

També recordava que aquesta dispensa jaera una realitat a totes les proves per acce-dir a l’Administració central i a les d’algu-nes comunitats autònomes.

Arran de la intervenció del Síndic, a princi-pis del 2006, el Govern va modificar la Lleide taxes perquè inclogués aquesta exemp-ció de pagament per a totes les personesque tinguin una discapacitat igual al 33% osuperior.

queixes

d’o

fici

tota

l

consu

ltes


ALTRES DRETSCONSTITUCIONALSI ESTATUTARIS

© X

avie

r C

arri

ón-A

vui


Existeixen altres àmbits de l’Administracióen què el Síndic ha centrat les seves actua-cions. El paper del Síndic en la defensa deldret a una bona administració és crucial pergarantir el bon funcionament de l’engranat-ge administratiu i la participació dels ciuta-dans en la presa de decisions públiques.

A més, la institució també s’ocupa delsdrets dels consumidors, i les obligacions co-rresponents de l’Administració, que provo-quen nombroses queixes i consultes.

La supervisió de les forces de seguretat i delfuncionament judicial, que també centrapart important del treball del Síndic, hacomportat gairebé el 10% d’actuacionsdurant el 2005.


24 25

Drets dels consumidors

El Síndic considera que la bandaampla ha de ser un servei universal

Durant el 2005 el Síndic ha detectat unincrement de queixes de consumidors quedemanen que l’accés a Internet mitjançantbanda ampla es consideri un servei univer-sal. Per valorar i investigar aquesta possibili-tat, el Síndic ha elaborat un informe extraor-dinari, que enviarà al Defensor europeu ipresentarà al Parlament durant el 2006.

La institució també ha iniciat una actuaciód’ofici per investigar l’abast d’aquest serveial món rural. Conscient que la possibilitatd’accedir a Internet per banda ampla és unfactor d’equilibri i cohesió territorial queencara no és una realitat a tot Catalunya, elsíndic ha investigat i valorat els projectesendegats per la Generalitat durant elsdarrers anys per estendre per la bandaampla a l’àmbit rural i de l’educació. Enconcret, ha demanat informació sobre l’es-tat d’execució dels projectes, la coberturaassolida i el grau de compliment dels com-promisos assumits per les empreses adjudi-catàries.

Recomanacions per establir tarifessocials integrades de transport

Arran d’una actuació d’ofici per valorar elsistema tarifari integrat del transport pública l’àrea de Barcelona, el Síndic va fer unseguit de recomanacions, a finals de l’any2005, al Departament de Política Territorial iObres Públiques. El Síndic va demanar unacord de l’Autoritat del Transport Metro-polità (ATM) per establir títols integrats (quepermeten usar fins a tres mitjans de trans-port en un sol viatge) amb una bonificacióper a la gent gran i les persones amb disca-pacitat.

En resposta a la recomanació del Síndic, elconsell d'administració de l’ATM va infor-mar que totes les administracions que enformen part van acceptar-la, però que hihavia discrepàncies quant a la gestió, elfinançament i els criteris d’homogeneïtza-ció. El Síndic també es va adreçar a l’Au-

toritat del Transport Metropolità (ATM) per-què promogués la utilització de títols alter-natius al bitllet senzill, que no està integrat ino permet la connexió de mitjans de trans-port diferents.

Actualment el Síndic resta a l’espera que lesparts implicades es posin d’acord per posaren marxa aquestes iniciatives.

Drets lingüístics

El Síndic pot constatar que a Catalunya hi hauna bona convivència lingüística. Malgrat elclima conflictiu que s’ha volgut transmetredes d’alguns àmbits, la realitat és que lesdues llengües cooficials del país, el català i elcastellà, coexisteixen sense confrontació.

En aquesta matèria, la institució atén ambrigor totes les queixes lingüístiques que se liplantegen i orienta les persones sobre lesmillors vies per solucionar qüestions decaràcter privat. En aquest sentit, el nombrede consultes fetes a la institució amb relacióa presumptes vulneracions dels drets lin-güístics ha augmentat durant el 2005, enlínia amb la resta de àmbits d’actuació delSíndic. Més d’un 75% d’aquestes estava rela-cionada amb la vulneració del dret a viureen català.

Drets de participació

El Síndic ha defensat la màxima garantia delpluralisme en els mitjans de comunicació detitularitat pública. A més, pel que fa a lagarantia dels drets de participació política, lainstitució ha proposat que es reconegui eldret dels representats polítics a deixar tem-poralment els seus escons quan hi hagi unacausa que ho justifiqui.

Pluralitat política en els mitjans de difusió de la Diputació de Barcelona

Un grup polític va presentar una queixa enquè denunciava que la Diputació de Bar-celona restringia "el pluralisme polític en elsmitjans de comunicació de la corporació".Segons la queixa, els grups de l’oposició notenien la possibilitat de manifestar les seves

SINDIC MEMÒRIA 2005ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS I ESTATUTARIS

opinions o les novetats ni en la revista ni enla pàgina web de la institució esmentada.El Síndic sempre ha defensat que el dret a lainformació dels ciutadans es configura comun dret vinculat a un valor fonamental enuna societat democràtica, com és el pluralis-me polític i que, per tant, els mitjans decomunicació de titularitat municipal han detenir en compte la pluralitat d’opcions polí-tiques presents a l’ajuntament.

El Síndic va aplicar el mateix raonament enel cas de la Diputació, tenint en compte, amés, que els representants polítics d’aquestorganisme provincial són escollits per sufra-gi indirecte (no directament de les votacionsdels ciutadans).

Concretament, va suggerir a la Diputacióque "per garantir millor el pluralisme polí-tic" dissenyés un espai en la revista “DB” i enla seva pàgina web en què els diversos grupspolítics poguessin manifestar les seves opi-nions, de manera proporcional a la seva re-presentació.

Tots els grups polítics de la Diputació vanarribar a un acord en el ple del mes de juny

de 2005 perquè hi hagués un representantde cada partit al consell de redacció de la re-vista DB. També van consensuar que l’Ins-titut d’Edicions, en què estan representatstots els grups, realitzés funcions de consellde redacció a la Xarxa Audiovisual Local(XAL), i que en la pàgina web s’establís unenllaç en les webs de tots els partits políticsque conformen el ple.

Llibertat, Seguretat i Administració de justícia

Millores urgents per garantir la rapidesa de les actuacions judicials

Arran de les actuacions realitzades des de lainstitució, tant a partir de les queixes rebu-des com per les accions impulsades per ini-ciativa pròpia, el Síndic ha detectat en moltscasos una excessiva dilació en les actua-cions judicials. Per millorar aquesta situacióconsidera urgent introduir les reformes le-gals oportunes i dotar els jutjats dels recur-sos necessaris per garantir l’eficàcia i la rapi-desa de l’Administració de justícia.

© S

índ

ic


26 27

També ha detectat una insuficiència delsinstruments informàtics per garantir queles persones implicades en un procés o enun tràmit judicial puguin fer un seguimentdel cas. Per compensar aquestes deficièn-cies tècniques, la institució recomana quel’Administració de justícia impulsi un trac-tament més personalitzat i proper amb l’ob-jectiu que les persones interessades puguinaccedir a la informació que demanen.

El Síndic demana la regulació de la prostitució

El Síndic ha rebut diverses queixes relacio-nades amb la problemàtica de la prostitucióa Barcelona, tant de les mateixes treballa-dores sexuals com dels veïns afectats peraquesta activitat. Actualment a Catalunyala prostitució es troba en una situació d’ale-galitat, i si bé l’exercici no constitueix undelicte, les persones que la practiquenestan mancades de drets reconeguts.

Després d’estudiar i valorar aquesta proble-màtica, el Síndic ha proposat a l’Ajuntamentde Barcelona i als departaments d’Interior ide Salut que regulin la prostitució.

El Síndic recomana la regulació legal i regla-mentària del treball sexual per preservar elsdrets de tothom, tant de les persones quel’exerceixen, com dels veïns i comerciantsdels carrers on hi ha prostitutes. Caldriaelaborar una llei estatal que abordés aques-ta realitat de manera integral i global, quetingués en compte l’opinió dels col·lectiusafectats i que aprofités la via oberta pelTribunal de Justícia de les Comunitats Eu-ropees, que fixa, en una sentència, criterisper a l’exercici de la prostitució per comptepropi. La regulació també hauria d’implicaruna reforma el Codi penal, pel que fa alsdelictes relatius a la prostitució i la co-rrupció de menors, als drets dels treballa-dors i als relacionats amb el tràfic de perso-nes. La modificació de la legislació laboraltambé és una de les propostes del Síndic.

SINDIC MEMÒRIA 2005ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS I ESTATUTARIS


PROJECCIÓ INSTITUCIONAL

El Síndic reuneix a Barcelona algunsdels principals ombudsman europeus

Les III Jornades commemoratives del 20èaniversari de la Llei del Síndic de Greugesvan aplegar a Barcelona, els dies 29 i 30 desetembre, els principals defensors d’Europaper tal d’analitzar els models de treball delsombudsman des de tres perspectives: des del’òptica de la seva funció; des dels àmbitsd’actuació i la relació entre aquestes instàn-cies (supranacional, estatal, regional i local);i des de la seva tasca com a promotors de ladefensa dels drets.

Les ponències van estar a càrrec de l’om-budsman d’Irlanda, Emily O’Reilly, de l’ad-junta al Defensor del Poble, M. Luisa Cava deLlano, del defensor del poble de Suècia, MatsMelin, del federal ombudsman de Bèlgica,Herman Wuyts i el defensor de la regió valo-na, Fredéric Bovesse, de l’ombudsman de laciutat d’Amsterdam, Ulco van de Pol, deldefensor d’Àustria, Peter Kostelka, del de-fensor del poble europeu, Nikiforos Dia-mandouros, de l’ombudsman de Grècia,Yorgos Kaminis, del médiateur de la Repu-blica Francesa Jean-Paul Delevoye i del

comissari de Drets Humans del Conselld’Europa, Álvaro Gil-Robles.

D’entre les conclusions de les jornades, caldestacar l’acord per impulsar la col·labora-ció i el treball en xarxa del Defensor euro-peu, els ombudsman estatals i els defensorsregionals de cara a potenciar la defensa delsdrets de les persones.

Visites d’estudi als ombudsmand’Àustria i Suècia

Per conèixer el funcionament d’altres insti-tucions similars i intercanviar experiències,Rafael Ribó i altres membres del seu equipvan efectuar durant el 2005 i principis del2006 tres visites d’estudi a oficines d’om-budsman europees. Aquestes visites servei-xen per conèixer noves formes de treball,algunes de les quals es poden aplicar alSíndic posteriorment i també són una ma-nera de divulgar la nostra institució i el paísque representa.

Els dies 4 i 5 d’abril va tenir lloc la visita al’Oficina del Ombudsman Federal d’Àustria.En diverses sessions es va treballar sobre as-

L'expansió de la institucióde l'Ombudsman va centrar les ponències de la trobada de defensorsinternacionals que el Síndic va organitzar a Barcelona al setembre de 2005.

© Jo

sep

Los

ada-

Avu

i

© S

ínic


28

pectes generals del sistema institucional aÀustria i a Catalunya, i sobre la manera es-pecífica de treballar d’ambdues institucions.

La visita a Suècia va tenir lloc els dies 24 i 25d’octubre. L’Ombusdman suec és la institu-ció d’aquest tipus més antiga del món. Lavisita va ser molt profitosa per conèixercircuits de treball, procediments o comuni-cació pública.

Participació en trobades d’associacions d’ombudsmans internacionals

-X Congrés de la Federación Iberoame-ricana del Ombudsman 14-17 de novembre.Asunción (Paraguai). El congrés va estardedicat a la protecció de la infància i l’ado-lescència.

- IV Congrés i Assemblea General de l’Asso-ciation des Ombusmans et Médiateurs de laFrancophonie) 28-30 novembre. París. Els te-mes objecte de debat van ser les vies alter-natives de resolució de conflictes, els reptesètics que plantegen les evolucions científi-ques socials i morals, i la mundialització.

- IX reunió anual de l’European Network forOmbudsman for Children (ENOC) 21-23 desetembre. Varsòvia. Els temes tractats vanser la protecció dels drets dels infants ensituacions de separacions familiars i la pro-tecció dels drets dels infants no acompan-yats i separats

Més defensors locals signen el conve-ni de col·laboració amb el Síndic

Al llarg del 2005 i durant els primers mesosdel 2006, nous síndics o defensors locals deCatalunya han signat el seu conveni decol·laboració amb el Síndic, com ja van fer lamajoria de defensors locals en un acte con-junt el desembre de 2004 a Manlleu. Hansignat el seu conveni de col·laboració amb elSíndic, els defensors locals de Palamós,Sant Feliu de Guíxols, i ja en el 2006, el sín-dic de Gavà i la síndica municipal d’Ull-decona.

Gràcies a aquest conveni, les persones quepresentin una queixa al Síndic relativa auna administració local que tingui síndicpropi són informades de la possibilitat depresentar-la davant del defensor local. Aixímateix, els defensors locals fan arribar alSíndic les queixes que els hagin presentat ique facin referència a altres administra-cions que no siguin la local pròpia.

El conveni i l’existència dels defensors lo-cals han permès potenciar l’aflorament d’i-rregularitats de manera que, gràcies aaquesta col·laboració, tant els defensors lo-cals com el Síndic han vist incrementat elvolum de queixes.

Tercera edició d’un curs sobre el Síndic a la UAB

Per tercera vegada s’ha organitzat conjunta-ment amb la Universitat Autònoma de

29

El síndic de Palamós es va adherir al conveni decol·laboració dels defen-sors locals amb el Síndic.A la signatura, també hi va assistir l'alcadessa de la localitat.

Barcelona un crèdit de lliure elecció que técom a objectius donar a conèixer la tascadesenvolupada pel Síndic i l’apropament almón acadèmic per promoure l’estudi i lainvestigació dels drets humans en l’àmbituniversitari.

El curs va començar el 20 d’octubre i va aca-bar el 15 de desembre, amb més de 30 alum-nes matriculats provinents de diversesfacultats de la Universitat Autònoma.

Visites a entitats i organitzacions socials

El síndic i el seu equip tenen un interèsespecial a conèixer de prop entitats i orga-nitzacions socials que treballen en àmbitsrelacionats amb els drets socials i econò-mics. Durant el 2005 Rafael Ribó, acompan-yat d’altres membres del seu equip, ha visitatorganitzacions, com ara el Lloc de la Dona, elCasal Marianao (Sant Boi de Llobregat), AccióSolidària Contra l’Atur, el Casal d’Infants delRaval, Prisba, Arrels Fundació. També s’hanfet visites a entitats socials quan el Síndicdesplaça la seva oficina a una localitat deCatalunya.

A més, el Síndic té un Consell Social, integratper persones que treballen en el món del’exclusió social, que es reuneix regularmenti dóna a la institució una altra visió directade la realitat social.

Campanya de difusió i nova pàgina web

El Síndic va efectuar el mes de febrer de2006 una campanya de difusió amb l’objec-tiu d’augmentar el grau de coneixement dela institució i de la seva missió de defensadels drets de les persones davant les actua-cions de l’Administració.

Les activitats de difusió pública també s’o-rienten a donar una imatge el més properapossible a les persones, i a facilitar l’accessi-bilitat a la institució.

La campanya es va centrar fonamentalmenten dos suports: la ràdio i la televisió. En unaprimera fase, Televisió de Catalunya, Antena

3, en la seva franja de desconnexió territo-rial, Catalunya Ràdio i Ràdio Tele-Taxi vanser els mitjans triats per realitzar la difusiódels espots i les falques.

Aquestes accions formen part del nou pla deprojecció del Síndic, que es va començar aexecutar amb el canvi de la imatge corpora-tiva de la institució, al juliol de 2005, i vaconcretar-se amb la creació d’una nova pàgi-na web i de noves publicacions.

Durant l’any 2006, el Síndic té previst dur aterme noves campanyes de difusió en prem-sa escrita i repetir, en una segona fase, lesinsercions publicitàries en els mitjans au-diovisuals.

També es va posar en funcionament, a prin-cipis del 2006, una nova web. Amb predomi-ni del nou color de la institució, el taronja,la web facilita que els usuaris puguin ferqueixes i consultes on line de manera senzi-lla i àgil. Entre els nous apartats destaca “ElSíndic en 1 minut”, per donar a conèixer lainstitució amb una mirada ràpida i molt grà-fica del Síndic i la seva tasca.

Properament es penjaran noves pàgines sec-torials, com ara la del Defensor dels Infants”,adreçada especialment a nens i joves, la del“Defensor del Pacient” o la del “Síndic a lespresons”. La web està adaptada a les necessi-tats de les persones discapacitades.

SINDIC MEMÒRIA 2005PROJECCIÓ INSTITUCIONAL

© S

índ

ic


30 31

La tasca de cooperació internacional delSíndic se centra bàsicament en projectes decooperació jurídica amb diversos països delsBalcans. Amb la seva col·laboració, que vainiciar l’any 1999, el Síndic està contribuint aenfortir l’Estat de dret als països de l’ex-Iugoslàvia. Les activitats s’han concretat enel suport a les institucions d’ombudsman i ad’altres organismes de justícia de Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia i Montenegro i, puntual-ment, de Macedònia i Kosovo.

Projecte a Sèrbia d’establiment de l’assistència jurídica gratuïta

El projecte, cofinançat per l’Agència Espan-yola de Cooperació Internacional (AECI), técom a finalitat que la tutela judicial es con-verteixi en un dret real i efectiu per als ciu-tadans més desafavorits econòmicament,que garanteixi l’accés a la justícia de totesles persones en condicions d’igualtat, ambindependència que tinguin recursos econò-mics o no.

Inclou dues línies de treball: l’extensió pro-gressiva en el territori d’una xarxa de muni-cipis que prestin aquests serveis per mitjàde col·legis d’advocats, d’una banda; i, del’altra, la sensibilització de les autoritats sèr-bies de cara a un futur reconeixement cons-titucional i legal d’aquest model d’assistèn-cia jurídica gratuïta.

El Síndic ofereix assistència tècnica i forma-ció, i finança els dotze primers mesos delServei d’Orientació Jurídica i 100 expedients

del torn d’ofici. Les localitats sèrbies escolli-des per establir-hi el serveis són Sabac iPancevo. Els ajuntaments i els col·legis d’ad-vocats d’aquestes poblacions han signatconvenis de col·laboració amb el Síndic enels quals garanteixen la continuïtat de l’as-sistència jurídica quan finalitzi el projecte.Posteriorment, el municipi de Zrenjanims’ha afegit a aquesta xarxa i finança des delprimer dia aquests serveis.

El Col·legi d’Advocats i l’Ajuntament de Nistambé participen en el projecte aportantl’experiència que ja tenen en aquests ser-veis, que van ser implantats a la ciutat en unprojecte pilot el 2003, dut a terme pel Síndicjuntament amb el Defensor del Poble d’Es-panya i el Col·legi d’Advocats de Madrid.

Promoció de l’Ombudsman a Bòsnia-Hercegovina

L’objectiu concret del programa, cofinançatper l’Agència Catalana de Cooperació alDesenvolupament (ACCD), és la creació devies de comunicació institucionalitzades ipermanents entre les diverses institucionsd’ombudsman, la Fiscalia i el Poder Judicialde Bòsnia-Hercegovina i també entre altresinstitucions vinculades a la protecció demenors maltractats. Aquest objectiu es volassolir per mitjà de dues accions.

Una és l’elaboració i el seguiment d’un con-veni de col·laboració dels ombudsman ambla Judicatura i la Fiscalia, amb la finalitat d’a-favorir la discussió i l’execució de les reco-manacions dels defensors. El conveni va sersignat per les institucions bosnianes el 29 denovembre de 2005 a Sarajevo.

La segona acció consisteix a elaborar i fer unseguiment d’un protocol bàsic d’actuacionsen abusos sexuals i altres maltractaments amenors, que serà signat per l’Ombudsman,Fiscalia, ministeris de Justícia, Interior,Sanitat i Afers Socials. Aquest protocol té lafinalitat de coordinar les actuacions de totesles institucions implicades, per tal quenomés es duguin a terme les accions estric-tament necessàries i s’eviti l’agreujament dela delicada situació emocional i la victimit-zació del menor.

El Síndic ha estat impulsor d’iniciativessimilars a Catalunya. L’any 2001 va signar unconveni amb el Consell General del PoderJudicial i, des de l’any 1999, ha promogut lasignatura de protocols d’actuació en casosd’abusos sexuals i altres maltractaments amenors, que es troben en revisió per tal demillorar-los i potenciar-los.

Visita institucional d’una delegaciódel Parlament i el Síndic a Bòsnia-Hercegovina

Del 25 al 30 de novembre una delegació delSíndic i del Parlament de Catalunya vanvisitar Bòsnia-Hercegovina. La delegacióestava integrada pel síndic, Rafael Ribó, ladirectora d’Afers Socials i Relacions amb elParlament, Maria Jesús Larios; la cap deRelacions Exteriors i Cooperació, Judit Salas;els cinc portaveus dels grups parlamentarisde la comissió del Síndic i el lletrat de lacomissió, Ismael Pitarch.També acompanya-ven la delegació, Arantxa Díaz, coordinado-ra de projectes de cooperació i ZeinaMogharbel, responsable de l’Àrea Medite-rrània, Àsia i Europa Oriental de l’AgènciaCatalana de Cooperació al Desenvolupa-ment.

La visita tenia com a finalitat familiaritzarels parlamentaris amb les institucions ambles quals treballa el Síndic a Bòsnia-Herce-govina i amb els projectes de cooperació queporta a terme.

Amb aquest objectiu, la delegació catalanava tenir reunions a la ciutat de Mostar i a lescapitals de les dues entitats de Bòsnia-Her-cegovina, Sarajevo (Federació de Bòsnia-Hercegovina) i Banja Luka (RepublikaSrpska). Així mateix, el dia 29 de novembreva participar a la presentació oficial de lasignatura dels convenis de col·laboració

entre el Consell General de la Judicatura i laFiscalia, i les institucions d’ombudsman.

El fet que el programa de reunions il·lustréstant el punt de vista dels diversos territorisde Bòsnia-Hercegovina i els principals rep-tes que afronta actualment el país, com l’ac-titud de les autoritats bosnianes enversl’Ombudsman va permetre que s’assolísl’objectiu del viatge.

Participació en activitats organitzadesper altres institucions

-Seminari a Grècia sobre tramitació de quei-xes en temes de medi ambient.El seminari va ser organitzat per l’Ombuds-man grec i tenia com a objectiu potenciarles habilitats dels participants pel que fa a latramitació de queixes mediambientals demanera coordinada i unificada.Hi van participar membres de les oficinesd’ombudsman dels Balcans. Els únics parti-cipants de fora de la regió van ser el Síndic il’Ombudsman d’Àustria.L’assessora Sílvia Vèrnia va fer una presen-tació centrada en la resolució de queixes enmatèria de gestió de l’aigua.

-Conferència internacional a Sèrbia i l’Om-budsman en societats multiculturals L’Om-budsman de Vojvodina va convidar un repre-sentant del Síndic a aquesta conferènciainternacional, en la qual també van partici-par representants de Sèrbia, Montenegro,Hongria, Bulgària, Macedònia, Romania, Bòs-nia-Hercegovina, Croàcia, Kosovo, Albània,Grècia; Suècia, Eslovènia i Itàlia.Maria Jesús Larios, directora d’Afers Socials iRelacions amb el Parlament del Síndic, va feruna conferència sobre el paper de l’Ombuds-man en la integració social dels immigrantsi va explicar les diverses actuacions que elSíndic ha dut a terme en aquest àmbit.


COOPERACIÓINTERNACIONAL

El Síndic ha impulsat la signatura de convenisde col·laboració entre la judicatura, la fiscalia i els Ombudsman deBòsnia-Hercegovina.

La ciutat de Sabac és una de les localitatssèrbies on el Síndic hainiciat un projecte decooperació per establirl'assistència jurídicagratuïta.

© S

índ

ic

© S

índ

ic


DL

B-3

3267

-200

6


2005 memÒria sÍndic sindic memòria 26/6/06 17:56 …62 urgell 30 12 garrigues 17 13 baix ebre 48...

Documents