%¿UAJo

N°141 ARIANY Març - Abrü 1984

•

EL PUEBLO Y LA

Semana„ SantaEn diversas ocasiones nuestra comuni-

dad se ha manifestada a favor de la religiosi-dad popular, ya de palabra ya por escrito,manteniendo aquellas instituciones y celebra-ciones, a pesar que tal postura ha motivado,al menos hasta nuestros días, ser tildados de"integristas", por ciertos "pastoralistas",que a Dios gracias, no han podido con elpueblo que muchas veces expresa magistral-mente teología y cultura.

Por supuesto, no sería difícil ratificarlo expresado con un sin fin de intentos paraacabar con el pasado como única soluciónpara proyectar y construir un futuro más"evangelico": COMENÇAR DE NOU.Síntesis ideológica de un movimiento que, alas horas, ha demostrado su rechazo al pasa-do e incluso a un auténtico y legítimo plura-lismo pastoral.

Por supuesto, todavía sería más fácilaportar abundosa bibliografía eclesial y noeclesial a favor del expresionismo del pueblo;no obstante es suficiente reproducir partedel Editorial del último número de ECCLE-SIA, 2171: "LA SEMANA SANTA DELAÑO SANTO": "Siempre, en la tradicióncristiana, ha sido la Semana Santa una espe-cie de 'semana grande' al conmemorarse en

Sigue en la pagina segunda.

ACCEPTAR JESÚSSENSE LA CREU?• Els contemporanis de Jesús dis-cutien entre ells: car el considera-ven un profeta, o àdhuc Joan Baptis-ta mateix ressuscitat. Pere va mésenllà en nom dels Dotze confessa lamessianitat de Jesús. Però el Mes-tre li imposa rigorosament la con-signa del secret: la proclamació pre-matura del títol messiànic podria serun obstacle als plans de Déu, que téprevist el sofriment redemptor delseu Fill. El qui vulgui seguir Jesús hade confessar el Crist no solamentamb la boca, sinó amb tota la vida,sense eludir el camí de la creu queel Salvador ha volgut recórrer pri-mer que ningú.

MANCOMUNIDADDES MUNICIPIS DES PLA

NUESTRO ALCALDE ELEGIDO

PRESIDENTE

Ha causado gran satisfacción que

después de haber dimitido la primera

Presidenta, Dña. Antonia María Munar,

nuestra primera autoridad, D. Antonio

Pascual Ribot, por votación haya sido

el escogido para ocupar la Presidencia

de dicha Institución.

Si bien él es el acreedor de para-

bienes, no obstante Ariany también lo

es porque su elección ha sido posible

gracias a la confianza que antes se le

dio para estar al frente de la Alcaldía

Local.

Deseamos y esperamos que la

Mancomunidad bajo su dirección sea

lo más eficiente posible.

sus dfas los distintos misterios de la redenciónque culminan con la Pascua. Diñase que através de esa conmemoración, tan sabiamenteinstrumentada tanto en la liturgia como enlas expresiones de la religiosidad popular elcristiano realiza todo un itinerario que lelleva del dolor a la gloria, de la cruz a laresurrección, en seguimiento de las huellasde Jesús. Y puede que ninguna otra experien-cia religiosa y ninguna otra conmemoraciónhayan sido tan fecundas en la historia colec-tiva de los hombres.

En efecto tanto la literatura mística yteológica como el arte en sus más diversasexpresiones han ido dando cuerpo y figura,contorno y dimensión, a los distintos miste-rios, recitados, revividos, evocados y canta-dos por el pueblo cristiano según las formasmás diversas de la cultura. ¿Qua son esasprocesiones que en estos días recorren lascalles sina una síntesis, con carácter deapoteosis pública, de toda la redención?¿Quá son sino expresión cálida y popular delas más íntimas vivencias religiosas suscitadasal calor de la contemplación de los misteriosrespectivos?..."

Al parecer, por obra y gracia de la feli-gresía comprometida, las conmemoracionesde la Semana Santa han expresado, al son deuna esplendorosa naturaleza primaveral quecircunda nuestro templo: FE y ESPERAN-ZA de ser un reencuentro comprometidocon Jesús y los hombres, como el mejorfruto del Año Santo de la Redención. Sinduda la nota más destacada y grata fue: quelos principales actuantes y participantesfueron un grupo de jóvenes integrados a laparticipación cariñosa y agradecida de losmayores.

Ha sido propiamente el pueblo contodos sus medios que expresó la fe en Jesúsdel Jueves Santo, de la Pasión y Muerte enla Cruz y de su Vitoria por la Resurrección.

Recordaremos por mucho tiempo,ojalá, también incidieran intensamente ennuestro ser y actuar:

A Jesús entre palmas y ramos de olivoy aclamaciones jubilosas de niños, jóvenes ymayores, muchos de ellos ataviados al estilode entonces.

La institución de la Eucaristía con sumensaje de amor, de humildad y de unidad.El deseo de paz expresado por la ofrenda deun ramo de olivo, y la comunión solidariacon los demás ofreciendo dos ladrillos decerámica, símbolo de las dos suscripcionesparroquiales a la campaña del Sr. Obispopara los más necesitados.

Terminada la Eucaristía, fue representa-da la cogida de Jesús en el Huerto de Getse-maníseguida de procesión con muchos parti-cipantes que expresaban su fe con cánticospenitenciales.

Viernes Santo, el amor humano enmu-dece ante Cristo que muere en la cruz parasalvarnos y estar siempre con nosotros.

La rememorición del misterio de lacruz culminó con el entierro del Señor entrecánticos de esperanza y de aromas bíblicos.

Resultó inenarrable y de un punzanteexpresionismo contemplar a la Madre con suHijo, dejado matar por amor, en sus brazos.El entierro fue delicadamente realizado porlas Maries, Juan el Evangelista, NicodemoyJosa de Arimatea.

Vigilia del Sábado Santo, que culminópor la mañana con la Misa del día de Pascua,la más entrañable del año, precedida por elencuentro de Jesús con su Madre, realizadaal vivo con acierto y belleza, no en la CallaMayor, sino en la acogedora Plaza de la cruz,con el deseo no de cambiar por cambiar,sino con el intento de probar si sería mássolemne y animoso; al parecer se consiguiócon creces, debido a la vibrante participaciónde todos y al encanto de la "Plaça", símbolode nuestro pasado y expresión del buengusto de sus vecinos que, además de cuidarlacon cariño todo el año, la vistieron de granfiesta con damascos de "Mengos".

La Parroquia agradece e todos los que,de una forma u otra, hicieron posible dichascelebraciones; en especial a aquellos que porsu actitud testimonial de compromiso conJesucristo fueron los principales artífices dellogro de dichas celebraciones. M. A.

-2-

RAM DE 1982

CRÓNICA RELIGIOSA

MARZODía 4 y 11,- Las celebraciones de

ambos Domingos se aplicaron ensufragio de Guillermo Mayol Garaupor haber pertenecido a las Cofra-días de las Almas y del Santísimo.

Día 18.- Peregrinación a Lluc, precedi-da de unos días de preparacióncon predicación a cargo de Mn.Mateu Buades, Rector de María.

Día 19.- Festividad de San José.Solemne Oficio en que, fieles a latradición, se realizó T Oferta desLlorer", gracias al "Obrer de SantJosep En Blai Genovart". Por lanoche conclusión del Triduo Euca-rístico en sufragio de Bartolomé yMiguel Genovart.

Día 25.- Oficio en sufragio de MiguelCaldentey Rigo, Cofrade del Santí-simo.

"La Semana Santa del Año Santotendría que convertirse en trompeta anuncia-dora de la redención que el mundo —Arianytambián- espera y necesita".

Día l y 8.- Los Oficios de ambos díasfueron aplicados en sufragio deAntonia Suñer Adrover, por haberpertenecido a las Cofradías de lasAlmas y del Santísimo.

Día 23.- Oficio en sufragio de Francis-da Curient Bauza, fallecida en SonServera.

Día 29.• Oficio en sufragio de AntoniaNadal Capó, Cofrade del Santísi-mo.

MOVIMIENTO PARROQUIAL

ABRILNueva Cristiana

Día 29.- María Nieves Planiol Garí, deJuan José y de Catalina.

DefuncionesDía 23.- Otilia Brissola de los Santos

de 76 años (Otilia).

E/s nostres Artsf Ofici's d'Antany

Com segurament recordareu, alpassat número, començàrem amb lesglossades dedicades al dimecres. Comno hi havia espai suficient per posar-ies totes, es va decidir deixar-ne unesquantes per aquest full. Estan, quasi bétotes, dedicades al terme margalida, jaque també l'Amo En Joan hi feiavolta, així com pel terme de Petra iSon Serra com veurem en pròximesentregues. Anam ido a veure comseguia el dimecres.

Idò ara ja he començat,per sa camada primera,primer feia Son Alegre,que no hi havia gran casat,llavors feia Son Forat,que de Madò Proma era,una dona molt feinera,i manies no en tenia cap.

Aquest nom de Son Forat,de dins aquest carreró,crec que va ésser es nom millor,que li puguen haver posat,perquè està tan amagat,que fa molt mal trobar-ho,i llavors que és un carreró,que es carro passa ajustat.

I de Son Forat ja seguia,i cap a s ' estret me n ' anava,fins que a Ca es Ros arribava,sa somera allà fermava,i es murrio li posava,i jo amb sa panera anava,a totes ses cases que per allà hi havia,començava Ca Madò Prima,que davora Ca es Ros estava.

Si em recorda ho escriuré,ses cases que recorria,Ca Madò Lluca hi havia,i l'Amo En Toni de s'Estret seguia,i es molí d 'aigua també,que farina solia fer,quan es torrent s ' aigua corria,i llavors Ca Madò Maco venia,que ja era lo darrer,i voltava per es mateix carrer,Ca Na Costitxera venia,i aquestes cases recorria,a peu sempre amb so paner.

Quan a Ca es Ros arribava,sa somera ja havia dinat,li llevava es munió d'es cap,i jo ja estava encotxat,i sa barxeta preparava,i per es camí jo dinava,panxó no en perdia cap,perquè volia omplir es sac,sino, sa panxa ho pagava.

KÍM¿ • • ' 'l^*iÕ£

..

FOTOGRAFIA DE PRINCIPI DE SEGLE. ESTAMPA MOLT FREQUENT ENAQUELLA ÈPOCA. ELS AMOS SON: EN BENET CALDENTEY (DE SA CANO-VA) I LA SEVA ESPOSA, NA TONINA FERRER (CUIXA).

Llavors feia Son Fluxà,cases bastant aplegades,que hi havia moltes vegades,era molts d ' ous a comptar,i de niais en solia trobar,perquè em varen escalivar,a ió bastantes vegades,i ses madones anaven errades,perquè tots els solia trobar.

Després de ja haver acabat,de comptar els ous dins la carrera,ja agafava sa panera,i ja me n ' anava aviat,i a 1 ' instant havia trobat,era Ca Madò Sunyera,una caseta bastant vella,aprop de sa carretera,que també omplia sa panera,i ja quedava conhortat.

I amb so carro i sa somera,d'allà tornava partir,llavors tornava venir,era Ca Madò Caquera,prop també de sa carretera,i tot lo que tenia era per mi.

Ara ja començaré,ses cases que anava fent,i així aniré escriguem,lo primer a ca es Murer,llavonces es reboster,a un turó molt mal present,amb un camí molt dolent,però també omplia es paner,i així fugia content.

Després d'haver davallat,que ja tocava carretera,era sa casa primera,era s ' hort d ' En Degollat,un nom que li havien posat,que es motiu no sé qual era,i seguint per sa carretera,trobava Es Pujol aviat,que també hi havia veinat,una altra Proma molt feinera,

-3-

i també sa cimentera,d ' En Verga anomenat.

Llavors ja anava més lento,perquè ja estava cansat,i tot lo dia encotxat,arribava a Ca En Manente,un home alegre i contento,perquè mai anava enfadat.

I ja duia plenes ses gabis,quan de Ca En Manento sortia,a un altre Rafal Roig que hi havia,i llavors Ca es capellà Ramis,que era un home ple de gracis,que sempre per jo tenia,i així anava acabant es dia,donant jo a Déu les gracis.

S'anava amagant es sol,quan de Ca En Ramis sortia,Ca 1 ' Amo En Rafel Torretes venia,Ca Na Lava veinat hi havia,després l'Amo En Pere Fiol,un home que sempre donava consol,si hi havia res que cruxia,perquè sempre tenia un bon dia,en què sempre estàs tot sol.

Acabant es dia ben leal,en aquest paper escriuré,si jo deix res ja no ho sé,lo que sé que després ve,ses cases de Déu lo Sal,i després també es Rafal,que ja es terme de Maria,i així jo acabava es dia,d'un dimecres ple i cabal.

I ara ja faig sa darrera,que comença a fer fosqueta,ja no duia cap pesseta,més que es carro i sa somera,però duia plena sa panera,i jo content, ben alegre,arribava qualque dia en brusqueta.

Biel Tovell.

D. BERNAT RIBOT,MESTRE DE LA PINTURA

En homenaje a Rafael Jaume

Un poeta humil isilenciós

T? *>,U &": •'•

Los artistas del dibujo y de los colorescon la musicalidad de la pintura nos trans-miten su visión de la inconmensurablebelleza de la creación a dimensión ecológicay antropológica.

Unos con delicadezas místicas comoFra Angélico, no hace mucho proclamadooficialmente beato, otros como Goya con suexpresionismo realista y trágico.

La Escuela Mallorquina se destaca porel número y por la calidad de sus pintores.Entre ellos está nuestro amigo y paisano,D. Bernat, pasaijista excepcional por el liris-mo con que expresa sus óleos o pasteles.

Mi opinión es que su maestría se hacemuy patente y asequible en el encanto des-criptivo de sus dibujos a lápiz o a tinta. Elpresente junto a la poesía del llorado PoetaRafel Jaume, fue una expresión más de sucariño a Ariany.

' Dicho esbozo fue posteriormente termi-nado.

Ultimamente, del 20 al 31 de Marzo,- expuso en el Casal Balaguer.

Su maestría se manifestó tanto en lacasi imperceptibilidad de los colores comoen su exaltación esplendorosa en la obra"Panorama de Escorca", tal vez una de lasmejores obras que ha realizado.

Esta última Exposición fue presentadamediante un Programa que es una antologíade lo que han dicho de sus obras los críticos.

Sea esta sencilla reseña expresión deenhorabuena, entre las muchas cualificadasque ha recibido por esta última Mostra, y uncariñoso recuerdo de homenaje "a/ poetahumil i silenciós" que con el pintor GasparRiera i Miguel Rivera, el escultor MiguelMorell y el escritor Antonio Serra tanto lesgustaba visitar los paisajes y los pueblos.Sospechamos que en algunas de sus excursio-nes visitaron Ariany. /y ¿

a Bernat Ribot

Les cases que s'esbuquen,els camins ja mig morts,les pobres oliveres,el pla tenyit de set,les pedres de mil cares,el cel avar de plomes,l'esclat del sementer,la nit de les alzines,el pou tan vell i eixut,madona la f iguera ,el vent que mai no es veu,la vida que s'esborra,tot això per la màteva potser que es salvi.

Ciutat de Mallorca,1 d'agost 1978

í afe i f n rtme

'• «Jï ~ "t

W:^&.

ARIANY, MIRO

Y EL CARNAVAL

Un grupo de jóvenes animososimpulsados por el deseo de que nuestraLocalidad estuviera presente en elcarnaval palmesano, presentaron unacarroza que fuera un homenaje alpintor D. Joan Miró.

ELS ESCOLARS AMB EL SEU MESTRE.D. ANDREU ISERN

UN CURS QUE ACABAUn curs més ¡a està acabant, un

curs en es que 19 nins han estat treba-llant per desenvolupar ses seves capaci-tats i adquirir coneixements, que enconjunt van conformant tot es bagatgeprecís, perquè, aquests que ara sónnins i nines, siguin demà vertaderespersones madures, i que puguin desen-rotllar una funció positiva dins el mónque els ha tocat viure.

Moltes han estat ses hores quehem passat i passam junts, tambémoltes ses tasques realitzades i sesexperiències que mos van enriquint diaa dia a tots; tasques tan concretes comsa que férem per Sant Antoni, posavaen evidència que s'Escola a més desnins i es mestre, consta també amb espares com a part integrant i activa ique fora ella no hagués estat possiblefer aquella activitat.

Un curs més acaba, però encara noha conclus, esperam fer més coses, almanco tenim projectes que creim espoden dura terme.

Aixíhodesitjam.Afl/rjfíEu ¡SERN

REDACCIÓ D'UNA ALUMNADE TERCER CURS

RESUM DE LES ACTIVITATSFETES DURANT AQUEST CURS

A principi de curs, quant arribarenses festes de Nadal, vàrem fer unBetlem, amb figures que noltros matei-xos havíem fet, férem una exposició iuna festa i "La CAIXA" mos va fer unobsequi que mos va fer molt contents.Més envant anàrem a fer una excursióa s'ermità de CONSOLACIQÍa SANTJOAN.

Aunque no con-siguieron ningún premio fueron agracia-dos con grandes aplausos.

Per ses festes de Sant Antoni, vàremfer una carrossa i mos vàrem vestir de"Patufets".

Després varen venir es darrers diesde "carnaval" i férem una festa ambcaretes de ses rondalles mallorquines,una projecció de diapositives i un"ballet".

Fa poc anàrem a Sineu per veurees mercat.

Ara pensam fer una revista pertots els qui la vulguin llegir.

Fca. Maria Salom.-5-

#*Merece destacarse el generosomecenazgo que recibieron del Ayunta-miento Local.

ARIANY PEREGRINAA LLUC

Des de què es va inaugurar oficial-ment el Centenari de la Coronació dela Mare de Déu de Lluc, han anat pere-grinant cap al Santuari de tots elsmallorquins, els pobles de Mallorca,volent així rendir tribut a la més vene-rada i estimada imatge de la Mare deDéu a l'illa.

El passat 18 de març, va tocar a1 ' ar ciprés ta t de Petra, organitzar ditaperegrinació. Es feren una sèrie dereunions per acordar els punts bàsicsde partida, trobada i manera de desen-volupar-se la diada, i va ésser així qued'una preparació conscient, va sortiruna diada de lo més agradable i plenad'un esperit cristià que regnà en totmoment.

Hi havia vàries opcions; podienpartir del poble a peu, d'alguns poblesaixò ho feren, no d'Ariany, talvoltahi mancà un iniciador; podien partira peu d'Inca; pujar en autocar, oreunir-se més tard a la trobada a laFont Coberta.

La partida en autocar, fou exultant;tothom sabia a lo que anava i anavapredisposat a què fos un gran dia,encara que molts passaven pena de lapossible "brusca" —quasi bé tothomportava paraigües—, del fred —tots benabrigats—, o de les bòfegues als peusper falta de costum de caminar tant.

Hi havia 106 apuntats per partiren autocar; dels quals, 50 partiren a les5 del matí per pujar a peu d'Inca on ales 6 hi havia la concentració de totsels pobles —Petra, Vilafranca, SantJoan, Montuïri, Algaida, Son Serra,Porreres i Randa—. Com què tots forenpuntuals, a les 6,10 va esser la partidaoficial cap a una meta d'uns 18 quilò-metres.

Ben aviat, el pilot de gent, es vaanar estirant i es feren grups. Uns quevolien anar aviat, altres prendre-s'hoamb calma; uns volien anar per drece-res, altres per carretera. El que és cert,

és que ben prest pareixia una processóque es devia estendre al llarg de tres oquatre quilòmetres.

Alguns arribaren en dues hores imitja i altres emplearen les quatre,però a les 10, tots érem a la FontCoberta per ésser rebuts per l'encarre-gat de l'acolliment, el qual, després dedonar-nos la benvinguda, va iniciar unaprocessó cap al Santuari on seríemrebuts pel prior del Santuari.

Acte seguit, varen començar elspreparatius per celebrar 1 ' acte centralde la peregrinació: la Santa Misa, presi-dida, com no! per la moreneta Mare deDéu de Lluc enaltida al front de laimmensa nau com volent-nos abraçar atots i donar-nos la benvinguda com afills espirituals seus que som.

La misa, com era d'esperar, fousolemn íssima. Es difícil calcular lagent present i la manera com va partici-par.

Els celebrants, varen entrar prece-dits de l'ancestral ball dels cossiersinterpretat pels representants més pursde Mallorca: Montuiri.

Després de l'Homilia, es feren lesofrenes. Cada poble, va oferir els fruitsmés representatius propis, fent la pregà-ria corresponent. Va començar amb ladansa de l'oferta dels cossiers, aquestavegada d'Algaida i acte seguit desfila-ren els pobles. Ariany, va oferir 5 pansi un plat amb hòsties que posterior-ment foren les que es consagraren perrepartir com el Cos de Crist.

S'oferiren baix les súpliques se-güents:

- Vos oferim pa, per ésser trans-format en el vostre Cos i 5 pans recor-dant aquells amb els quals alimentàreua millars de seguidors.

- Vos donam gràcies, perquè noens manca el pa del cos i de l'ànima.

- Vos demanam, que el vostreamor, es faci pa i Eucaristia per tots.

Així, anaren desfilant tots elspobles, essent especialment ben rebuda,l'ofrena feta per Son Serra, quanentregant un ram de fonoll marí, vademanar que servís per fer-nos entraren gana per la fe i el camí de la perfec-ció.

Després de celebrada la Misa, es vadonar un temps per dinar i després,ràpidament, a les 2,30, havia de comen-çar la bul lar, que no tot havia d'essernomés resar.

I com n'hi va haver de bulla; benprest, l'escenari on hores abans escelebrava la Misa, va estar preparadaamb micros i gent disposada a cantar isonar guitarres; i aquí fou on Arianytengué tal volta, la part més destacada.Com varen animar Madò FrancescaBurgués amb una guitarra i cantantjotes i mateixes i Madò FrancescaGenera amb les seves tonades. I en totaixò, la pista plena de gent ballant.Això era festa, tot per tots, fora vergo-nya, fora pensar si es feia o no el ridí-cul; realment, foren uns momentsideals.

-b-

Després, un grupet de Montuiri,escenificà un sainet i acabà la festaamb una salve cantada.

I això va esser tot. Una diada comes pretenia molt agradable, on hi haguéper tots els gusts; on el que importavamanco al final, era si havia fet fred, siestàvem cansats, o si hi havia bòfeguesals peus. El que importava per damunttot, era que uns pobles moguts per unafe, havien volgut, en un dia de peregri-nació, anar a venerar i a oferir-se a laMare de Déu baix la invocació de Lluc.

Biel Tovell.

Foni Cubería*

<£>rans mercès d'aquest avgo¡€> IRevna v /libare!

amb qu'apagau laSet lan dolsatnent,

Dins nostros cors feçsca brollardesd'ara

l'argo de vida eterna Sempre clara,<uue bí broll eternement.

Snv 1.905

LLUC,CASAL DE ESPIRITUALIDAD

Y DE CULTURAEntre ios actos cuIturaJes-reJigiosos

que en LJuc se han ceJebrado conmotivo deJ Centenario cabe destacarla exposición de nuestro colaborador yamigo Juan Guerra que en sus obras,"como artista, conjuga fuerza-poesía-dinamismo con visión de realidad" hailustrado la leyenda del "Sah de laBella Dona" de '»ahrieJ Janer, y lapreparada por Francisco Salieras, amigoy también colaborador de nuestraParroquia, que sin duda en la últimadécada ha sido el artífice del renaci-miento de la cultura popular-religiosa através "dels Goigs". Entre los muchosy preciosos ejemplares expuestos tuvi-mos la satisfacción de contemplar losdedicados a Ntra. Sra. de Atocha, reali-zados gracias a la colaboración delPoeta, Mn. Guasp, Francisco Salierasy Juan Guerra.

PER SANT JOSEP, LLORERI PEL RAM OLIVERA

He escrit diverses vegades, que elscostums dels pobles formen la culturadels mateixos i per tant, tenen un valorque no es pot apreciar a simple vista;són uns valors que ens venen donats ique aprenem sense donar-nos compte,però que els tenim i precisament perquèels tenim així'de fàcils, no els apreciamcom caldria.

Desgraciadament, aquests costums,darrerement o van desapareixent o escomercialitzen, moment a partir delqual, deixa de tenir el seu encant ivalor.

Un dels costums més agradablesd'Ariany, i que mou a molts d 'ar ia-nyers a venir a Ariany aquest dia, és lamissa del dia de Sant Josep i la reparti-da de llorer a l'ofertori de la mateixa.Sembla un detall sense importància,però, és un dels que fan poble i fa quesentis un poc d'enyorança si no hi ets.

I lògicament, darrere cada acció,hi ha uns responsables. He volgut parlaramb l'Amo En Blai Genovart "Coro-na", ja que és ell com a Obrer de SantJosep qui es cuida d'anar a recollir elllorer i l'olivera. No sembla important,però, coneixent-ho fa que estimem unpoc més tot això que és nostre.

L'Amo En Blai, quin temps faque anau a cercar llorer?

- Min, això, ¡a em ve d'herència.Vaig començar amb mon pare als tretzeanys i ara en tene seixanta-quatre o siaque fa cinquanta-un anys i hi he anatsempre manco un any que em vaigrompre un peu i hi va anar D. Mateu.En temps de D. Martí Truyols ¡a hianava i me 'n record que quan feia esservici militar, va demanar permís enes capità perquè pogués anar a collir-ne.

Quants éreu que hi anàveu?— Sempre hem estat dos. Primer,

hi vaig anar devers 10 anys amb l'AmoEn Joan Ferriol que era Obrer ambmon pare. Quan es va morir, vaig anar-hi un parell d'anys amb En MiquelFerrer, i també hi han vengut En Damiàde Son Nigorra, En Pep de ses Tapare-ros, En Tomeu de sa Canova i darrere-ment, D. Mateu. Ah t i un parelld'anys, l'home En Joan Bat/et, queestava a Son Nigorra, perquè nosaltresno teníem bístía, es va oferir a fer esviatge per no res.

On anàveu?- Primer, quan vaig començar,

anàvem a Morell. Partíem amb carro,devers les set del matí. En arribar allà,tallàvem el llorer, dinàvem i tornàvem,per arribar a posta de sol una altravegada a Ariany.

En collíeu molt?— Set o vuit feixos.

Per què anàveu a Morell?— Per començar, perquè es el

llorer millor de tots els que he vist Amés, Morell, era d'una monja i ens vadeixar com a per herència, que esllorer que haguessin de tallar a lapossessió, el donessin a Ariany. Encaraque hi anàs un altre poble, si Arianyno hi havia anat, no n 'hi donaven.

Hi havia molts de llorers?- N 'hi havia set o vuit molt gros-

sos. Estaven dins un cornel/a ambmolta aigua i bona terra; feien unesfulles molt grosses, i de tan sanes queeren, eren blaves. El cometia, estava unpoc abandonat, i qualque any, nosaltres.vàrem anar a fer-lo net i tot.

Quin temps fa que no anau aMorell?

- Fa devers devuit anys. Varenfer el cometia net i varen tallar elsllorers grossos i es petits ja no sortirenamb tanta forca i en feien poc. A méscom queia tan enfora, vaig demanar ala senyora de Montblanc que era lamare del senyor que hi ha ara, si podiaanar a cercar-ne a Defla que també era

•seu i em va dir, que mentre fos vivapodia anar-hi, ja que ella tenia els usu-fructes. Després de morir, ho demanà-rem al fill. En principi, posaren pegues,però com que la mare ho donava i eraper l'església, digueren que sí, i és així,que ara el duim de Defla, encara quedarrerement, degut al mal temps, n 'hiha molt poc i prest no se on l'hauremd'anar a cercar.

No són bons tots els llorers?— No, necessiten aigua / bona

terra. Hem cercat per Maria, Sta. Mar--7-

galida..., però, tenia la f ulla petita i noera bo com el de Morell, que tenia lesfulles grosses i blaves.

Amb aquesta tradició que hi ha aAriany, i havent-hi tan pocs llorers,pens que aviat ens quedarem sensepoder fer l'ofrena el diade Sant Josep.No creis que n'haurem de sembrar unparell a Ariany?

- No crec que s'hi fessin. Unllorer, vol molta aigua i bona terra. Talvolta, per Son Ribot o devora un pou,però segurament farien la fulla moltpetita i no serien bons.

He de confessar, que a mi particu-larment, com a arbre, és un dels quemés m 'agraden, té una figura alta, potarribar a deu metres, i esbelta; és unallàstima que qualque racó d'Ariany noes pugui veure embellit amb un parelld'aquests majestuosos arbres.

I això foren les paraules d'aquestObrer de Sant Josep, que fa cinquanta-un anys que ens duu el llorer per repar-tir aquest dia i .que ens serveix percondimentar el menjar de tot l'any.Tal volta, no havíem apreciat maiaquest brotet que ens regalaven, perquèno sabíem l'esforç, l'entussiasme iestimació amb què ho feia aquest homeque tan desinteressadament ens ho hadonat cada any. Davant això, nomésens queda dir: Gràcies l'Amo En Blai,i que ens ho pogueu seguir donantmolts d ' anys.

I com a final, no està malamentdir qualque cosa del llorer dins lahistòria. Era l'arbre consagrat al déuApol.lo, déu de les arts i del sol. Pelsromans, era el símbol de la més altadistinció honorífica. Amb les fulles, esfeien corones pels cònsols victoriosos,emperadors i herois valerosos. Més tard,es fé també amb els poetes.

E'S molt emprat en cuina, i eninfusions, s'empra contra la tossina,palpitacions, mal d'estómac, vòmits,etc. Com veis, un arbre mític i demoltes utilitats que tal volta, a partird'ara, tots estimarem un poc més

Biel Tovell.

VI TROFEO CICLISTADE PASCUA

Ya viene siendo tradicional. Esuna costumbre, una bellísima costum-bre, por todos conocida, respetada yensalzada.

Después del "Encuentro", el marti-ni, las aceitunas, el aperitivo en suma,"Sa freixura i panades" a todo correr ya punto para el comienzo de una de lasmejores pruebas ciclistas que se dispu-tan en Mallorca y que tiene en Arianysu punto neurálgico. Este año no fueuna excepción, sino que se disputó yala sexta edición de la prueba. Y comoen las cinco anteriores, la diada secerró con un exitazo total. Una partici-pación masiva, superando las previsio-nes, se vio acompañada por un buentiempo, rompiendo la trayectoria delos últimos años en que el agua des-dibujaba algo la prueba.

Por primera vez, la organizacióncorrió a cargo de la recién creada S.D.Ariany que respondió perfectamente.Un único lunar en su actuación aunqueno atribuïble a ella en exclusividad: lafalta de seguridad en el circuito urbanotanto en la salida oficial como duranteel desarrollo del segundo sector.Aunque afortunadamente no se produ-jo ningún percance, pudo haber sucedi-do perfectamente y ahora estaríamoslamentando. Es mejor prevenir quecurar, reza un viejo refrán castellano,por lo que es algo de lo que debe con-cienciarse y superarse en postreras edi-ciones. Las calles por las que discurríala carrera, agolpadas de gente, noreunían las mínimas condiciones deseguridad exigibles tanto para corredo-res como para espectadores, si bien,como dijimos, el problema es más dementalización pública que de organiza-ción aunque algo más pudo hacersetambién en este sentido.

El aspecto deportivo en sí, muyconocido por todos ya, puede resumir-se con la citación del vencedor, Comila,seguido de Jaume, Pou y Ramis.

Lo que sí destacaremos es la exce-lente clasificación obtenida por el"arianyer" Antonio Ferrer que entróen décimo novena posición en el primersector y quedó clasificado comoquinto en la general de juveniles.

Como resumen, pues, emocionan-te, bella y entretenida jornada la quenos brindaron estos hombres del pedalpor mediación de unos "arianyers" detodos conocidos, amantes de este bellodeporte y que con la ayuda del Ayunta-miento, patrocinador de la prueba, ydiversas casas comerciales, nos ofrecie-ron una feliz tarde. Enhorabuena,ánimo y gracias por todo ello, j Q p

ETErTETIETiHïIEiïíEïErïTrM

BALEARS^^ CAIXA DE PENSIONS

•fV Obra Social

JMfll""OÍADEsTÜLTURALS DE

"LA CAIXA"

Durante el pasado mes de Abril,se desarrollaron las "Diades Culturals"que "La Caixa" ha organizado y patro-cinado en nuestro pueblo.

Durante dichas jomadas se hanllevado a cabo cinco actos de distintocontenido para intentar contentar a lamayor parte de gustos y preferencias.

El programa fue el siguiente:- Concert per la Coral Polifónica

de Bunyola.- Cinema Infantil. Pel.lícula: "Las

doce pruebas de Astérix".

- Animació i Festa pel grup Mùsi-ca Nostra.

- Audio-Visual: "Aegypius, entreblau i blau" pel GOB.

- Espectacle Infantil: "Un díadifícil" a càrrec de Triptrup teatre.

Podemos decir que la asistencia depúblico fue mayor que el pasado año,si bien sena de desear aumentaramucho más, dada la calidad de losactos, y teniendo en cuenta que fuerongratuitos.

En nombre de "La Caixa", quieroagradecer a quienes colaboraron esco-giendo los actos, a las personas o enti-dades que nos cedieron los locales paradesarrollarlos y a todos los asistentes a

los mismos. G. FERRER-8-

NOTICIAS HISTÓRICAS

"PANORAMA ÓPTICOHISTORICO-ARTISTICO DE LAS

ISLAS BALEARES"Antonio Furiò

Palma - 1840Con el deseo de prepararnos para

pasar aquella tarde al pueblo de Arianynos fuimos á comer con el doctor D.Bartolomé Ribas presbitero, nuestrobuen amigo, el cual nos había de acom-pañar en aquel viage.

Después de haber caminado unamedia legua escasa /legamos al pueblode Ariany, que se compone de unascien casas, situadas sobre una pequeñaeminencia, á las que circuye una paredparecida á un muro, con solo unabarrera que â manera de portillo daentrada á la población. Es verdad quepor la parte opuesta se ve esta descubier-ta; pero un espeso bosque le sirve porallí' de valla. Desde muchos años teniaA rían y su pequeño oratorio dedicado ánuestra Señora de las Nieves, y cuandovino dé la corte en 1717 D. MarcosAntonio Cotoner con el nuevo títulode marques de Ariany, trajo una figurade nuestra Señora de Atocha, á la quesobre los cimientos del antiguo orato-rio le dedicó una pequeña rotunda,que por falta de estribos vino al suelo,y los vecinos cuando fuimos á visitar laaldea de nuestro argumento, la estabanreedificando á manera de un cuadri-longo. Nada vimos en el pueblo masdigno de notar que la sencillez de susvecinos, de los que nos despedimospara regresar á Petra, donde pernocta-mos, ...

SERVICIO METEOROLÓGICO NACIONAL

EneroDía 3.-Día 4.-Día8.-Día9.-_

4,19,2

17,2

-JLL33,36

litros Día""»

litros

Febrero

Día 1Día 2Día 14Día 18Día 23Día 25Día 26Día 28Día 29

.- 0,2

.- 10,8

.- 1,5•- 3,-.- 13,1.- 2,5.- 1,4.- 5,1.- 3,5"4T.1

litros

»"

„

" Día"

litros

2:3:8:9:

13:14:15:22:23:28:29¡

15:30:

2,4 litros2,61,95,3

15,120,514,118,1

3,-3 2o,¿Q.3

86,5 litros.

ABRIL

15,- litros.4J. li tros.

19,1 litros.

Els anieles publicats en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seusautors.