sd ruth garcia

TÍTOL DE LA SD: Un tastet de llengües Nivell: 4t d’ESO Nom alumne: Ruth Garcia i Puig

FASE DE PREPARACIÓ DEL PROJECTE

Formulació del

projecte/tasca/producte

Tasca: què es farà A partir de l’observació de diferents cartells de menú de bars/restaurants del barri i de les actituds lingüístiques dels propietaris/encarregats, analitzar quines repercussions comporta, tant per la llengua pròpia i oficial (català), com per la llengua patrimonial (castellà) i les altres llengües del barri (amazic, xinès...), el fet que estiguin escrits tots en castellà.

Amb quina intenció (projecció social): Prendre consciència de la situació del català al barri, per part dels alumnes i propietaris dels bars/restaurants i, a més, pretendre que tots aquests canviïn la seva actitud lingüística a favor de l’augment de l’ús del català com a llengua social.

Qui en seran els destinataris: Els alumnes i professors de l’institut, els habitants del barri de Sant Joan i, en definitiva, tothom que passegi per aquest, ja sigui de Vilanova i la Geltrú o no.

Formulació dels objectius

d’aprenentatge

Què s‘aprendrà:

- Prendre consciència de la pròpia actitud davant les diferents llengües i cultures, sobretot les que són presents a Vilanova i la Geltrú.

- Visibilitzar la situació lingüística del barri i conscienciació de l’ús del castellà com a llengua social, en detriment del català i de les altres llengües presents al barri.

- Tenir present que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior a cap altra, independentment del nombre de parlants que tingui cada una.

- Promoure un canvi d’actitud lingüística tant pels alumnes com pels propietaris dels bars o restaurants.

- Saber resoldre situacions de conflicte lingüístic, en un context multilingüe, en les quals els prejudicis lingüístics hi són presents.

- Prendre consciència que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i l’aprenentatge, i una porta oberta a la comprensió del món i de les altres persones.

Justificació

Després d’observar durant dues setmanes els alumnes de l’institut Manuel de Cabanyes, he pogut comprovar que una gran majoria d’aquests

utilitzen el castellà com a llengua d’ús social, tant si a casa tenen el català com a llengua de comunicació familiar, com si en tenen una altra, com

l’amazic, l’àrab, el xinès... A més, el castellà no només és present a l’institut com a llengua majoritària o exclusiva de relació; també ocupa una

part molt important de la vida social al barri, als bars i restaurants. Podem afirmar que una gran majoria d’aquests establiments presenten els

menús escrits únicament en castellà. D’aquesta manera, observem que tots aquests símptomes són fruit, si més no, d’una percepció lingüística.

És per això que la meva intenció és fer emergir les actituds lingüístiques dels alumnes perquè siguin reflexionades i intentar aconseguir un petit

canvi lingüístic al barri almenys respecte a la visibilitat del català. Per fer-ho, hem triat la classe de 4t d’ESO B per a la realització de la meva

seqüència didàctica. Intuïm que és una classe força dividida quant a les actituds lingüístiques dels diferents alumnes: un grup es mostra clarament

castellanoparlant, amb el castellà com a llengua de comunicació i, l’altre, és catalanoparlant i li caldria prendre consciència de la realitat

multilingüe que viu el país. A més, són alumnes de 16 anys i que, per tant, poden entrar al món laboral.

Així doncs, el que pretenc és que l’alumnat a partir d’un treball de camp, en què prendran com a corpus d’estudi diferents cartells de menús de

bars o restaurants del barri, comprovin que tots —o una gran majoria— estan escrits en castellà. Considerem que aquests establiments

representen una realitat social i lingüística a les ciutats. Partim, doncs, d’una situació real que afecta a tots els alumnes. La intenció és que aquests

se n’adonin de la realitat lingüística del barri i, extrapolant-ho, de tota la ciutat, perquè així intentin i/o vulguin canviar la situació. Ells mateixos

seran els encarregats d’entrevistar els propietaris o encarregats dels establiments amb la finalitat de saber per què utilitzen el castellà com a

llengua d’ús social. Després de valorar l’entrevista, els proposaríem si acceptarien que els féssim la traducció al català dels menús. Tota aquesta

informació ens serviria per fer una reflexió sociolingüística crítica, per prendre consciència de quina actitud hem de tenir davant de situacions

com aquesta i en quin dret estem. A més, quines repercussions comporta tant per la llengua pròpia i oficial (català), com per la llengua oficial

patrimonial (castellà) i les altres llengües del barri (amazic, xinès...) de tal manera que es valorin com a ciutadans plurilingües, que s’adonin de la

riquesa i les oportunitat d’una societat multilingüe i que comencin a construir el seu compromís amb les llengües del món, a partir del compromís

amb el català com a llengua pròpia o territorial.

Document 3.2. Desenvolupament de la SD

Sessió 1 i 2 – Introducció

OBJECTIUS ACTIVITAT MATERIALS (textos i altres)

ORGANITZACIÓ DE L’AULA

DURACIÓ

Introducció -Introduir els principals conceptes de la sociolingüística. -Generar debat a l’aula. -Observar quins són els coneixements previs dels alumnes. -Fer una primera reflexió sobre el tema.

Presentació d’un conflicte: alumnes nouvinguts a l’aula. En quina llengua els parlem?

PPT: -Text presentant el conflicte. -Principals idees dels alumnes de 2n d’ESO. -DUDL / lleis. -Paral·lelisme: cuina. Projecció de mapes lingüístics: -Bolívia, Argentina, Bèlgica, Marroc, Espanya, Catalunya.

Grups 50 minuts

Fi -Recuperar informació. -Extreure el que l’alumne considera més rellevant. -Avaluar la sessió.

Diari

Paper amb les afirmacions incompletes.

Individual 5 min

Sessió 3 – Mullem-nos!



DURACIÓ

Ideologies lingüístiques i actituds lingüístiques -Prendre consciència de les ideologies lingüístiques de l’aula. -Generar debat a l’aula. -Conscienciar-se de les pròpies actituds davant les diferències entre llengües i cultures. -Identificar la xarxa individual, societat i territorial des d’un punt de vista lingüístic.

Debat sobre algunes afirmacions lingüístiques (Què en sabem i què en pensem)

debate graph Individual 50 min.

Començar a introduir el tema -Fer emergir una situació de conflicte sociolingüístic. -Adonar-se de la pèrdua de diversitat lingüística dels bars i restaurants del barri de Vilanova.

Introducció del tema: parla exploratòria.

NO

5 min.


Diari


Individual 5 min

Sessió 4 – Com serà la nostra investigació? (què farem / entrevista [I])



DURACIÓ

Explicació -Conèixer quina és la tasca i de quina manera s’hi hauran d’implicar.

Posem-nos a prova! (temàtica dels bars /restaurants) Què faran?

Com ho faran?

Quan ho faran?

Amb quina finalitat ho faran?

PPT amb un esquema.

Individual 15 min.

Preparem l’entrevista (1a fase) -Treballar la parla exploratòria -Repassar els aspectes formals, lingüístics i pragmàtics de l’entrevista.

Com ha de ser l’entrevista? (parla exploratòria)

NO Tota la classe 10 min.

-Analitzar les diferències formals de l’entrevista segons la intencionalitat i el context d’aquesta. -Prendre consciència que l’entrevista haurà de tenir unes característiques determinades segons les respostes que volem obtenir.

Teoria sobre l’entrevista: tipologies.

PPT amb la teoria i els diferents exemples d’entrevistes.

Tota la classe 30 min.


Diari


Individual 5 min

Sessió 5 – Som investigadors! (L’entrevista [II])



DURACIÓ

Elaborem l’entrevista -Elaborar una entrevista. -Utilitzar el català com a llengua oral-informal a classe. -Fer una entrevista que sigui adequada al context, coherent i cohesionada.

Elaborar una entrevista amb 5 preguntes consensuades entre la parella.

NO

Grups de 2

15 min.

-Analitzar críticament una entrevista. -Utilitzar el català com a llengua oral-informal a classe.

Seleccionem 5 preguntes de entre totes les preguntes possibles

NO

Grups de 6

10 min.

-Analitzar críticament una entrevista. -Utilitzar el català com a llengua oral-informal a classe.

Escollim entre tota la classe un total de 5 preguntes que conformaran la nostra entrevista.

Tota la classe

10 min.

Pauta -Prendre consciència de quin comportament hem de tenir amb la gent. -Saber com hem d’actuar quan anem als bars i restaurants.

-Elaboració d’una pauta de comportament: què han de fer, com ho han de fer.

20 min.


Diari


Individual 5 min

Sessió 6 – Sortim al carrer!



DURACIÓ

La tasca -Comportar-se bé pel carrer.

Sortim al carrer a investigar!

-Pauta amb tot el que hauran de tenir en compte. -Entrevista impresa. -Llibretes per apuntar les respostes.

Grups de 2/3 10 min.

-Ser capaç d’adonar-se dels factors sociolingüístics que hem treballat a classe.

Inspecció dels menús

______ 20 min.

-Ser educats amb els clients i els propietaris dels establiments. -Utilitzar el català com a llengua oral-formal. -Tenir capacitat de síntesi per apuntar les respostes dels propietaris.

L’entrevista als propietaris

_______ 20 min.


Diari


Individual 10 min

Sessió 7 - Enfrontem-nos-hi!

DESCRIPCIÓ:

1) Posada en comú de les entrevistes:

• Posada en comú de les respostes.

• Elements en comú de les respostes.

2) Definir la situació sociolingüística:

• Repercussions: llengua pròpia i oficial / llengua patrimonial i oficial/ les altres

llengües (llengües curriculars i del currículum laboral, llengües de la societat

vilanovina no compartides...).

3) Elaborar un informe-resum.



DURACIÓ

- Utilitzar el català com a llengua oral-informal a classe. -Intercanviar visions lingüístiques i sociolingüístiques. -Ser respectuosos amb totes les opinions. -Capacitat d'interpretació i de posada en comú de les respostes.

Posada en comú dels resultats de l’entrevista.


-Capacitat d’interpretació. -Extreure les idees més importants de caire sociolingüístic.

Anàlisi de les dades


-Ser capaços d’elaborar un informe-resum.

Informe de la situació sociolingüística dels restaurants del barri de Sant Joan – esquema d’anàlisi.

Full En parelles 25 min.

Sessió 8 – Avaluem-nos!



DURACIÓ

Avaluació final (examen) -Ser capaços d’aplicar tots els conceptes sociolingüístics treballats a classe. -Ser capaços d’escriure un article d’opinió adequat, coherent i cohesionat lingüísticament.

Elaborar un redacció aplicant tots els conceptes sociolingüístics treballats a classe.

Individual 60 min.

Aquesta SD està estructurada en tres grans blocs:

• Un primer bloc que parteix de la introducció al tema curricular de «Llengua i societat»,

en el qual plantegem als alumnes una situació que, probablement, molts d’ells han

viscut al llarg de la seva vida: a una aula ordinària de 2n d’ESO arriben 5 alumnes nous,

2 d’origen holandès i 3 d’origen àrab. La pregunta que els fem als estudiants és: en

quina llengua els parlarien? A més, d’altra banda, els presentarem les opinions que van

donar diferents alumnes del curs passat sobre aquesta qüestió. D’aquesta manera, els

nois i noies reflexionaran sobre què pensen ells i què pensen els altres, sense deixar de

banda els aspectes científics (sociolingüístics), els aspectes ètics i morals (DUDL) i els

aspectes legals (Constitució espanyola, Decrets d’Educació...). En aquest bloc, a més,

farem emanar les ideologies i actituds lingüístiques que tenen els nostres alumnes, per

tal de crear debat a l’aula i veure els posicionaments que opten ells i els seus

companys per a diferents situacions lingüístiques.

• Un segon bloc que se centra ja en el nostre petit projecte d’aula. Després d’haver

reflexionat sobre diferents aspectes sociolingüístics, presentarem als alumnes un cas

real: aquests hauran d’investigar els menús dels restaurants del barri de Sant Joan de

Vilanova i la Geltrú. És a dir, a partir d’una entrevista que elaborarem conjuntament a

l’aula, caldrà anar en parelles als restaurants seleccionats (un per parella) i fer-los les

preguntes preparades. D’aquesta manera, extraurem tota la informació rellevant i

necessària per a la nostra investigació: per què el menú està escrit en X llengua, quina

actitud tenen els propietaris envers X llengua... Finalment, després del treball de camp,

caldrà analitzar la situació sociolingüística dels diferents restaurants, a partir d’un

quadre preparat per la professora, en el qual s’especificarà una anàlisi situacional del

restaurant i, posteriorment, una anàlisi lingüístico-societal des d’una perspectiva

referent a la repercussió que ha tingut X opció dels propietaris per al barri de Sant Joan

de Vilanova i la Geltrú i, a més, des d’una perspectiva legal-moral, és a dir, si l’opció

del propietari del restaurant té en compte els aspectes morals i/o legals: tensió entre

legalitat i DUDL, o si respecta els articles claus de la DUDL. Aquesta anàlisi ens servirà,

a la vegada, per fer una reflexió sobre les nostres actituds lingüístiques i les dels

propietaris dels restaurants i, també, per veure si hi ha hagut un canvi d’ideologia

entre les idees inicials i les d’aquest moment. És important, també, el fet que nosaltres

els oferirem l’opció de traduir els menús, almenys en una de les dues llengües oficials

(si en el menú no apareix alguna d’aquestes), és per això que és important que siguem

conscients que els estem oferint un servei i, doncs, que l’actitud que tinguin els

propietaris serà clau per a la nostra anàlisi sociolingüística.

• Un tercer bloc, que consisteix en l’elaboració de l’examen per part de l’alumnat. La

nostra prova d’avaluació consisteix en l’anàlisi i la resolució d’una altra situació real,

però referent a un altre àmbit d’ús lingüístic. És a dir, plantejarem als nois i noies tres

ofertes de feina (en una cadena de roba, en un bar-restaurant i d’escombraire) i

aquests les hauran d’analitzar des d’una perspectiva sociolingüística; és a dir,

observant quines llengües són les que demanen per treballar, etc. En la seva reflexió

crítica, a més, han de tenir present l’àmbit legal de les exigències, el respecte a la

DUDL i les repercussions sociolingüístiques que se’n desprenen. Podríem dir, doncs,

que és una bona manera d’englobar tots els coneixements treballats i adquirits durant

la nostra SD, traspassant-los en un altre context real, tot fent una anàlisi crítica i amb

fonament.

LES LLENGÜES EN LES SOCIETATS COMPLEXES GRUP 4B - GR ESO LLENGUA I COMUNICACIÓ SOCIAL INS MdC 2014-2015 Professorat: Rafel Lemus Àrea: Llengua Catalana Estudiants Màster professorat: Alba Córdoba i Ruth Garcia

1

Anàlisi d’un cas

1. Per començar a endinsar-nos en la unitat didàctica de Llengua i societat, us plantejo un cas

que, n’estic segura, molts de vosaltres haureu viscut. Llegiu-lo:

Un país que ja estem fent!

(supòsits ètics - supòsits polítics - supòsits científics)

El problema que et plantege és complex i segurament no té una única solució. Jo, el teu

professor ara i ací, ignore quina és la resposta correcta o perfecta -si és que n'hi ha una-, ara bé

el que sí que tinc clar és que unes respecten més els drets humans, les diferents cultures i

llengües com a patrimoni de la Humanitat i les nostres lleis democràtiques que tant ens han

costat d'assolir com a societat. És per tot això que us propose que discutim les diverses

possibilitats que se'ns acudisquen des del respecte a les persones i als pobles.

En una classe de 3r d'ESO de Catalunya arriben 5 alumnes estrangers: 2 d'origen europeu que

parlen holandès i anglès i 3 (dues noies i un noi) d'origen marroquí que parlen àrab i, això sí, el

xic també sap una mica de francès (únicament algunes expressions bàsiques). Els seus nous

companys i companyes catalans saben parlar i escriure català i castellà i una mica d'anglès i

també n'hi ha que en fan el francès de segon idioma estranger. Per aquest motiu es produeix

una mena de discussió sobre en quina llengua o llengües relacionar-se.

a) En quina llengua o llengües els parlaríeu vosaltres?

b) Seguidament, pareu atenció a les posicions d’aquests companys i companyes de l’ESO,

sobre quina llengua o llengües adoptarien. Reflexionem-hi.

És important que ens centrem en els avantatges, els desavantatges i la finalitat de cada

proposta, tenint present...

Declaració Universal dels

Drets Lingüístics

Termes de

sociolingüística

Llei 1/1998, de 7 de gener,

de política lingüística o

l’Estatut de Catalunya o

Decrets pertinents


2

OPCIÓ 1: Parlem-los en castellà perquè els serà més útil i, després, si de cas, ja aprendran català. OPCIÓ 2: Parlar-los en català en primer lloc, posteriorment en castellà, i buscar la possibilitat que fessin classes en àrab i en holandès a fi que la dificultat de l'idioma no fos una dificultat per a l'estudi. OPCIÓ 3: Parlem-los una part de la classe en català i una altra part en castellà, perquè les dues llengües són oficials a Catalunya OPCIÓ 4: Parlem-los en català perquè si no aprenen primer català ja no l'aprendran perquè el català està encara en situació d'inferioritat en molts àmbits: en el terreny laboral sobretot en l'empresa privada, en els mitjans de comunicació, en la justícia, en determinats espais administratius... El curs vinent ja aprendran castellà. OPCIÓ 5: En cas que el grup de procedència holandesa i àrab augmentés, introduir la possibilitat d'aprendre aquests idiomes per part dels altres alumnes OPCIÓ 6: Parlem-los en castellà i prenguem de suport les llengües internacionals que coneixen i així sabran més llengües "importants". OPCIÓ 7: Parlem-los només en català perquè és la llengua pròpia de Catalunya i hem de fer país. OPCIÓ 8: Parlem-los almenys durant 3 mesos en català només i quan vegem que en tenen un cert coneixement introduirem el castellà. Farem servir de suport les llengües internacionals que ells i elles coneixen. OPCIÓ 9: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit en una sentència que la Conselleria d'Ensenyament ha d'introduir el castellà a les aules on estigui escolaritzat l'alumne els pares del qual hagin sol·licitat per via judicial l'atenció en castellà. Segons la sentència, amb data 6 de març, el sistema "s'ha d'adaptar a tota la classe —o unitat escolar— de la qual forma part aquest alumne", cosa que afecta l'estudiant juntament amb els seus companys, i no només l'alumne. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/educacio/tjsc-obliga-conselleria-introduir-castella-les-aules-alumne-sollicita-2360796

c) Quina anàlisi global podem fer d’aquestes propostes?

Cal tenir en compte les tres perspectives: sociolingüística, pedagògica i legal-moral.


3

TEMPS DE DIARI

• Si hagués de resumir el que he après avui, diria que...

• A continuació, escriu una cosa que t’hagi agradat molt, poc i gens (digues el perquè):

• Si jo hagués estat el professor, hauria...


4

ANNEX

De la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996)

http://www.linguistic-declaration.org/versions/catala.pdf

TÍTOL PRELIMINAR Precisions conceptuals Article 1 1. Aquesta Declaració entén com a comunitat lingüística tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres. Amb la denominació de llengua pròpia d'un territori es fa referència a l'idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai. 2. Aquesta Declaració parteix del principi que els drets lingüístics són alhora individuals i col·lectius, i adopta com a referent de la plenitud dels drets lingüístics el cas d'una comunitat lingüística històrica en el seu espai territorial, entès aquest no solament com a àrea geogràfica on viu aquesta comunitat, sinó també com un espai social i funcional imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua. És a partir d'aquest referent que es poden establir com una gradació o contínuum els drets que corresponen als grups lingüístics al·ludits al punt 5 d'aquest mateix article i els de les persones fora del territori de la seva comunitat. Article 2 1. Aquesta Declaració considera que, en els casos en què diferents comunitats i grups lingüístics concorren en un territori compartit, l'exercici dels drets formulats en aquesta

Declaració s'ha de regir pel respecte entre tots i dins de les màximes garanties democràtiques.

2. A l'hora d'establir un equilibri sociolingüístic satisfactori, és a dir, l'adequada articulació entre els drets respectius d'aquestes comunitats i grups lingüístics i de les persones que en formen part, cal tenir en compte, a més de la seva historicitat relativa i la seva voluntat expressada democràticament, factors que poden aconsellar un tracte reequilibrador, d'objectiu compensatori: el caràcter forçat de les migracions que han conduït a la convivència de les diferents comunitats i grups, o el seu grau de precarietat política, socioeconòmica i cultural. Article 3 3. Els drets de les persones i els grups lingüístics anteriorment esmentats no poden representar cap obstacle a la interrelació i la integració d'aquests amb la comunitat lingüística receptora, ni cap limitació dels drets d'aquesta comunitat o dels seus membres a la plenitud de l'ús públic de la llengua pròpia en el conjunt del seu espai territorial.

Article 6 Aquesta Declaració exclou que una llengua pugui ser considerada pròpia d'un territori únicament pel fet de ser l'oficial de l'Estat o de tenir tradició de ser utilitzada dins d'aquest


5

territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.

TÍTOL PRIMER Principis generals

Article 10 1. Totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret.

TÍTOL SEGON Règim lingüístic general Secció II Ensenyament

Article 23 1. L'ensenyament ha de contribuir a fomentar la capacitat d'autoexpressió lingüística i

cultural de la comunitat lingüística del territori on és impartit. 2. L'ensenyament ha de contribuir al manteniment i desenvolupament de la llengua parlada

per la comunitat lingüística del territori on és impartit.

3. L'ensenyament ha d'estar sempre al servei de la diversitat lingüística i cultural, i de les relacions harmonioses entre diferents comunitats lingüístiques arreu del món.

En el marc dels principis anteriors, tothom té dret a aprendre qualsevol llengua.

Article 25

Tota comunitat lingüística té dret a disposar de tots els recursos humans i materials necessaris

per aconseguir el grau desitjat de presència de la seva llengua a tots els nivells de

l'ensenyament dintre del seu territori: ensenyants degudament formats, mètodes pedagògics

adequats, manuals, finançament, locals i equips, mitjans tecnològics tradicionals i innovadors.

Article 29

1. Tota persona té dret a rebre l'ensenyament en la llengua pròpia del territori on resideix.

2. Aquest dret no exclou el dret d'accés al coneixement oral i escrit de qualsevol llengua que li

serveixi d'eina de comunicació amb altres comunitats lingüístiques.

De la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística (1998)

http://educacio.gencat.cat/extranet/dogc/llei_1_1998.pdf

CAPÍTOL PRELIMINAR

Article 2

La llengua pròpia


6

1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.

2. El català, com a llengua pròpia, és:

a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la

Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els

serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.

b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de l'Estat a Catalunya en la forma

que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les

entitats que ofereixen serveis al públic.

3. El que disposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per a

promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb

independència del caràcter oficial del català i del castellà.

Article 3

Les llengües oficials

1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà.

2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser emprades indistintament pels

ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació. Els actes

jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena

validesa i eficàcia.

Article 4

Els drets lingüístics

1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, i en el marc d'una política activa de la

Generalitat per a crear les condicions que permetin d'arribar a la igualtat plena quant als drets

i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:

a) Conèixer les dues llengües oficials.

b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions

i els actes públics i privats.

c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.

d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.

e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.

2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a

emprar la seva llengua.


7

3. Tothom pot adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant

que, en l'àmbit de llurs competències, actuïn per garantir-li els drets lingüístics de forma

específica.

CAPÍTOL 3

L’ensenyament

Article 20

La llengua de l'ensenyament

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els

nivells i les modalitats educatius.

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió

normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Article 21

L'ensenyament no universitari

1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en

l'ensenyament no universitari.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui

aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans

necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills

instant que s'apliqui.

3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els

plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en

iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües

oficials al final de l'educació obligatòria.

4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar polítiques de

programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l'ús de les dues llengües

per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests

ensenyaments.

5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva

llengua habitual.

6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no

acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.

7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han

estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat


8

l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern

de la Generalitat ha d'establir per reglament.

8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un

suport especial i addicional d'ensenyament del català.

Del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de

l’educació secundària obligatòria (DOGC 4915 29.06.2007)

http://edums.gencat.cat/files/46-731-ARXIU/curriculum_educacio_secundaria.pdf

CAPÍTOL 1

Article 4

La llengua catalana, eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe

4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua

vehicular de l’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la

comunitat educativa: activitats orals i escrites de I’alumnat i del professorat, exposicions del

professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i

comunicacions amb les famílies.

4.2 L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot I’alumnat

assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar I’educació obligatòria, de manera

que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i

emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el

projecte educatiu.

Durant I’educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials

tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües

per part de tot I’alumnat, independentment de les llengües familiars.

D’acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d’àrees no

lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d’admissió d’alumnes als

centres que imparteixin continguts d’àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran

ser diferents per aquesta raó.

4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran I’acollida personalitzada de I’alumnat

nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o

iniciar si escau, el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana.

4.6 Per l’alumnat nouvingut, s’implementaran programes lingüístics d’immersió en llengua

catalana amb la finalitat d’intensificar-ne l’aprenentatge i garantir-ne el coneixement.


9

Constitució Espanyola («BOE» núm. 311, de 29/12/1978)

http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229

Article 3:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de

conèixer-la i el dret d'usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats

Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que

serà objecte d'especial respecte i protecció.


10

Ideologies i actituds lingüístiques

1. Què en sabem i què en pensem de les ideologies lingüístiques?

Posem-nos a prova! Què en penseu d’aquestes afirmacions? www.debategraph.org

1-Totes les persones ens expressem en una determinada varietat dialectal.

2-Totes les llengües són iguals des d’un punt de vista lingüístic.

3-Totes les llengües poden expressar les idees científiques, polítiques i artístiques de la

humanitat.

4-Les llengües pròpies o territorials d’un país han de ser de coneixement obligat per a tots els

ciutadans i ciutadanes d’aquell territori.

5-Les llengües de grups de persones nouvingudes haurien de poder formar part del

currículum optatiu d’aprenentatge (per exemple, estar entre les matèries optatives

avaluables en l’ESO i al BAT).

6- És important aprendre dues llengües internacionals (o dominants) de l’entorn geogràfic.

7-Tot ciutadà o ciutadana establert en qualsevol dels territoris que tenen com a llengua

pròpia o territorial la llengua catalana ha de tenir l’obligació de conèixer-la i el dret a usar-

la.

8-Tot ciutadà o ciutadana establert en qualsevol dels territoris de l’estat espanyol que tenen

com a llengua pròpia o territorial la llengua catalana ha de tenir l’obligació de conèixer i el

dret a usar la llengua castellana com a llengua oficial de l’estat.

9-Cada persona hauria d’escollir la llengua en què vol expressar-se.

10-Les llengües dominants són llengües amb estructures lingüístiques més complexes que

permeten expressar major nombre d’idees.

2. Representació de l’alumne com un punt en el full i identificar les persones amb qui més es

relaciona al llarg del dia (altres punts al full). Establir les relacions i les llengües que utilitza amb

aquestes. [RVL – 150 p]


11

3. Introducció del tema: POSEM-NOS A PROVA!

• Què succeeix en altres àmbits?

• Per exemple, en els bars i restaurants?

• Quina presència hi té la llengua?

� Cambrers / propietaris.

� Relacions entre iguals.

� Cartells.

• PROPOSTA: Investigar els menús dels bars i restaurants del voltant de l’institut.


12

Com serà la nostra investigació?

1. Què farem?

2. L’entrevista (I)

a) Per què hem de fer una entrevista?

• Principal mètode per extreure informació.

• Per tant... Per avançar en la nostra recerca cal que entrevistem els

propietaris i/o encarregats de l’establiment perquè, d’aquesta manera, extraurem tota

la informació necessària per a la redacció del nostre informe.

b) Pluja d’idees: quines característiques té una entrevista?


13

c) Tipologies d’entrevistes.

Importància des d’un punt de vista lingüístic

d) Així doncs, com ha de ser la nostra entrevista?


14

Sessió 4: Som periodistes

1. Partint dels elements característics de les entrevistes que vam veure el dia anterior, és hora

de preparar la nostra entrevista.

1a part: Col·loqueu-vos en parelles i elaboreu 5 preguntes:

Pregunta 1

Pregunta 2

Pregunta 3

Pregunta 4

Pregunta 5

2a part: Un cop elaborades les 5 primeres preguntes, ajunteu-vos en grups de 6 persones i

d’entre totes les preguntes elaborades, trieu-ne només 5. Justifiqueu la vostra elecció.

Pregunta 1

Justificació:

Pregunta 2

Justificació:

Pregunta 3

Justificació:

Pregunta 4

Justificació:


15

Pregunta 5

Justificació:

3a part: Per últim, d’entre les 5 preguntes que cada grup a escollit, trieu-ne un total de 5

preguntes entre tota la classe, que conformaran l’entrevista final.

Pregunta 1

Pregunta 2

Pregunta 3

Pregunta 4

Pregunta 5

2. Finalment, què hem de tenir en compte per anar pel carrer?

Què podem fer?

Què NO podem fer?

LES LLENGÜES EN LES SOCIETATS COMPLEXES GRUP 4B ESO LLENGUA I COMUNICACIÓ SOCIAL INS MdC 2014-2015 Professorat: Rafel Lemus Àrea: Llengua Catalana Estudiants Màster professorat: Alba Córdoba i Ruth Garcia COMPLETA L’ANÀLISI AMB LES SEGÜENTS CATEGORIES:

RB 1) ANÀLISI SITUACIONAL 2) ANÀLISI LINGÜÍSTICO-SOCIETAL A) PERSPECTIVA SOCIETAL Repercussió de l’opció per al barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú • Apareixen les dues llengües oficials

• Assegura la pervivència de la llengua territorial o pròpia com a llengua social.

• Elimina alguna de les llengües oficials i empobreix el patrimoni sociolingüístic.

• Incorpora les llengües de nous grups lingüístics de VNG

• Incorpora diverses llengües internacionals a la carta .

B) PERSPECTIVA LEGAL-MORAL. - Tensió entre legalitat i DUDL - Concreta si respecte els articles claus de la DUDL (1996)

LES LLENGÜES EN LES SOCIETATS COMPLEXES GRUP 4B ESO

LLENGUA I COMUNICACIÓ SOCIAL INS MdC 2014-2015

Professorat: Rafel Lemus Àrea: Llengua Catalana Estudiants Màster professorat: Alba Córdoba i Ruth Garcia

1

Prova d’avaluació: anàlisi i resolució d’una situació real

1. Analitza aquestes tres ofertes de treball des de la perspectiva sociolingüística (300 p.

màx.)

CADENA DE ROBA DE PROPERA OBERTURA A VILANOVA I LA GELTRÚ

Convoca oferta pública per a cobrir 3 llocs de treball per a dependent/a per a períodes d’estiu, dissabtes i Nadal.

Imprescindible fluïdesa lingüística de castellà i català. Tenir almenys 16 anys.

Es valorarà el coneixement d’altres idiomes, com l’anglès o el francès, i l’experiència en aquest tipus de tasques.

Envieu currículum vitae al cr. Democràcia s/n de Barcelona.

BAR CAFETERIA A VILANOVA NECESSITA:

Cambrer per a mesos d’estiu i cap de setmana.

S’ofereix alta a la seguretat social + incentius i contracte indefinit després de passar el període de prova.

Imprescindible parlar i escriure català. Tenir almenys 16 anys.

Presenteu currículum vitae al cr. República s/n.

OFERTA DE FEINA D’ESCOMBRAIRE D’UN AJUNTAMENT: Es demana saber parlar i escriure castellà i català. Cal tenir el títol de l’ESO i ser major de 18 anys. Cr. Drets Universals, s/n.

Observació: diversos ciutadans/es han interposat un

recurs a l’ajuntament indicant, segons la reclamació, el

següent:

a) Per escombrar no cal saber cap llengua

b) Només cal saber castellà

c) Una ciutadana de Perpinyà indica que amb

una de les dues llengües n’hi ha prou. Ella

LES LLENGÜES EN LES SOCIETATS COMPLEXES GRUP 4B ESO

LLENGUA I COMUNICACIÓ SOCIAL INS MdC 2014-2015

Professorat: Rafel Lemus Àrea: Llengua Catalana Estudiants Màster professorat: Alba Córdoba i Ruth Garcia

2

* Abans de contestar la pregunta s’han de tenir en compte les observacions plantejades pels

ciutadans/es.

Has de tenir present els aspectes sociolingüístics d’aquestes ofertes tot fixant-te en l’àmbit

legal de les exigències, el respecte a la DUDH 1948 i a la DUDL 1996 i a les repercussions

sociolingüístiques que se’n desprenen. És important que incorporis a la teva anàlisi les

possibles protestes de certes persones pel fet que considerin discriminatòria l’exigència

d’alguna llengua.

Llengües pròpies o territorials

Llengües oficials

Llengües internacionals

Llengües comunitàries

Normalització lingüística

Substitució lingüística

Conflicte lingüístic

Bilingüisme (natural,

instrumental, unilateral)

Multilingüisme social

Competència

Ús

Utilitat

Necessitat

Hàbitus lingüístic

Capital:

Cultural

Econòmic

Lingüístic

Professional

sd ruth garcia

Documents