DESTACATS

Des’ 2007

SCI-Catalunya guanyael premi de Pau i Cooperaciódels Premis Barcelona Ciutat

Redacció SCI-CatDilluns, 10 de desembre, l'SCI-Cat va ser guardonat en lacategoria de Pau i cooperaciódintre els Premis BarcelonaCiutat Jove (BCJ) de Foment ipromoció de l’Associacionisme,organitzats per l’Associaciód’Amigues i Amics del CJB.

Enguany es tracta de lacinquena edició dels PremisBCJ, que tenen per objectiudestacar aquells projectes enfavor dels i les joves deBarcelona. L'acte es vacelebrar a l'Ateneu Barcelonès.

pàg.3

L'ICM de la xarxaSCI se celebra aBulgària ambalta participació

pàg.3

Recta final delPla estratègicSCI- Catalunya

pàg.8

Relat guanyadordel concurs devoluntaris 2007

pàg.16

SCI-Catalunyacompleix25 anys

pàg.13

BREU

Foto: CJB

El 2007

Servei Civil Internacional de Catalunya

EDITORIAL

OPINIÓ SOCI

CULTURASOCIAL

MAPAMUNDI

FEINEJANT

REFLEXIÓ

BREUS

SUMARISUMARI

Ens trobaràs a:C/ del Carme 95, 08001, BarcelonaTel. 93 441 70 79

De dilluns a divendres: de 10 a 13hDilluns, dimecres i divendres: de 15 a 20h

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

Equip de redaccióLaura SanchoÀrea de Comunicaciócomunicacio@sci-cat.org

Laia Maldonado, Lucía BurbanoHugo Manzano, Pia Codina

sci-cat@sci-cat.orgwww.sci-cat.org

DISSENY DEL BUTLLETÍIsabel Porta: isabelporta@ya.com

18

16

13

9

7

3

L’any 2007 ha estat un any fructífer per a l'SCI- Catalunya. Hem celebratamb socis/es, voluntaris/es i treballadors/es la festa del 25è aniversari.Una festa que ha d’ajudar a reafirmar-nos com a entitat i com a col·lectiuque treballa per un món més just. D’altra banda, hem consolidat lesdiferents àrees de treball que configuren l’oficina tècnica: voluntariat,formació, cooperació, comunicació, administració i la coordinació,millorant les sinèrgies entre totes elles, i per tant, perfeccionat el nostretreball per la cultura de pau.

En l'àmbit financer, SCI- Catalunya s’ha sotmès per primera vegada auna auditoria externa per poder ser una entitat més transparent davantsocis i finançadors. En un altre ordre de coses, s’ha realitzat unaplanificació estratègica institucional per al període 2008- 2011 que enspermetrà ser més coherents entre filosofia, propòsits i projectesdesenvolupats. D’altra banda, hem portat a terme una modernitzacióde la imatge corporativa de l’entitat, canvi que s’ha consolidat a lesdarreries de l’any.

El treball de la nostra casa ha estat reconegut per la resta de col·lectiusde Catalunya, així, per segon any consecutiu hem estat guardonatsamb el premi en la categoria de Pau i cooperació en el marc dels PremisBarcelona Ciutat Jove (BCJ) de Foment a l’associacionisme, organitzatsper l’Associació d’Amigues i Amics del CJB. A més, l’entitat guanyadoradel Premi Voluntariat 2007 en la modalitat d’àmbit nacional ha estat laFundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral amb el “Projectede captació, formació, seguiment i fidelització del voluntariat”, entitatpromotora de camps de treball amb SCI- Catalunya.

També des d’aquest any, l'SCI- Catalunya és membre de la xarxaespanyola de la Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàlegentre cultures, ja que la filosofia i objectius de la Fundació són similarsals d’SCI-Catalunya. L’objectiu principal de la Fundació és promoureel diàleg i intercanvi cultural entre els països de les dues voreres delMediterrani. Precisament aquesta zona és l’eix prioritari de la políticade cooperació al desenvolupament de l 'SCI- Catalunya.

En relació als projectes de cooperació al desenvolupament, hem dedestacar l’inici d’un projecte de foment de la pau al Líban, ambl‘organització juvenil Ajial, que facilitarà la trobada de joves palestins ilibanesos per la reconstrucció de zones danyades durant la guerra ambIsrael al 2006. Així mateix, s’han realitzat visites de seguiment i avaluacióals projectes de Guatemala i Palestina, i s’han treballat les propostesque donaran continuïtat als processos d’enfortiment de la societat civilque donem suport en aquests països.

Per últim, volem assenyalar l’increment d’activitats formatives al llargd’aquest any. S’han realitzat dos cursos d’introducció a la cooperaciói tres d’audiovisuals, s’han organitzat les Jornades sobre Cooperaciói Conflictes i, finalment, s’ha donat continuïtat millorant els contingutsi la difusió dels cicles de vaqueries i els seminaris a voluntaris.

Han col.laborat

Cristina Escoda, Clara Sopeña,General Confusion,Cris Carles,Sara Garrido, Laura Sicart,Laia Pajuelo, Pere Vidal i CJB.

BREUS

3

cristinaec@hotmail.comCristina Escoda, membre junta SCI- Cat.

Servei Civil Internacional-Catalunya ha guanyat,per segon any consecutiu, el premi de Pau iCooperació per al projecte "Promovent la Culturade Pau entre joves palestins i libanesos alLíban", executat al llarg d'aquest any 2007.

Aquest projecte té com a objectiu apropar elsjoves refugiats palestins i libanesos perpromoure i reforçar una cultura de pau. Lasolidaritat conjunta envers els desplaçats internspels atacs israelians del 2006 articulada entrepalestins i libanesos permet plantejar un pasendavant en la desactivació d’una tensiópersistent els darrers 50 anys que ha derivaten aquest temps en diferents brots de violència.

Aquest any han estat quatre les categoriesguardonades: Salut, Pau i Cooperació, Fomentde l’Associacionisme i Comunicació. Altresentitats guanyadores han estat: el Casal deJoves de Catalunya en l’àrea de Salut; el Jovesde la Marina per Foment de l’Associacionisme;i el Diari de Barcelona va gunayar el premi enmatèria de Comunicació.

L’any passat, l'SCI- Catalunya va guanyar elpremi cooperació per la seva tascadesenvolupada des de finals de 2005 a la regióoriental de Palestina amb el “Programa dedesenvolupament cultural, polític i dedinamització comunitàr ia a Nablus”.

L'ICM 2007 es tancaentre forts debats imolts acords tècnics

Potser a molts dels voluntaris que habitualmentfan camps de treball, treuen el cap per lesvaqueries o altres activitats de la casa, noconeixen el funcionament en l 'àmbitinternacional de l’SCI. Doncs bé, com totes lesentitats, l’SCI Internacional ha de celebrar laseva assemblea general que en el nostre cass’anomena International Comitee Meeting (ICM)i aquest any ha tingut lloc del 5 al 10 dedesembre, a Bulgària, en un hotel d’un tranquilindret de la muntanya Liulin, a pocs km deSofia, que ens va rebre amb una nevada al’estil de les postals nadalenques.

Els companys de la branca búlgara de l’SCI,entitat anomenada Cooperation VolunteersService, han preparat amb moltíssima eficàciatotes les qüestions necessàries per portar aterme aquesta nombrosa trobada: allotjament,desplaçaments, preparació d’una oficina almateix hotel, cerimònies de benvinguda, festade comiat, etc. No van faltar cançons, danses,menjars i rituals de la tradició local. La sevadelicada dedicació ha fet que tota lainfrastructura fos un èxit indiscutible.

Tots els delegats/es vam rebre com a regal una“survachka”, que és una branca d’un arbustlocal adornat amb tot tipus d’elements: llana,boletes, llavors de carbassa, prunes, orellanes,etc. Segons ens van explicar, els nens búlgarsla fabriquen i després la utilitzen per donarcopets a l’esquena de la gent i així desitjar-lossort per a l’any nou. En el context de l’ICM haestat utilitzada com a eina per votar.

(Continuació de la portada)

Foto: Sara Garrido

Nablus, projecte premiat pel BCJ l'any passat

general, parla de poca eficàcia en elfuncionament i de no complir les expectativesque els socis tenen d’ells, per tant, formula unarecomanació de renovació i proposa dividirl’actual IEC en dos òrgans: un executiu i l’altrede govern.

Aquest informe no va arribar amb la resta dedocumentació oficial (via mailing) ja que va serentregat a l’IEC fora de termini. Aquest fetl’excloïa de la votació programada, però lainsistència dels seus defensors va permetreincloure’l com a tema urgent. Finalment el temaes va portar a votació i va ser aprovat permajoria simple, després de llargs debats, unacerta tensió i la petició inusual de que aquestavotació concreta, a diferència de totes les altres,es fes amb vot secret.

Un any més, doncs, la nostra branca haparticipat a l’acte anual més important de l’SCI.Deixeu-me acabar amb una anècdota, en lesparaules de clausura de Chinyia vam podersentir “ens veiem l’any que ve, a la properaICM a Catalunya!” Tranquils! Es tractava d’unabroma, a l’home li agraden les Rambles i no liimportaria celebrar una assemblea ben a prop.

BREUS

4

Delegats/es de gairebé 30 branques ens hemreunit per abordar temes relatius a l’SCI. Abanda de qüestions de tipus més tècnic comles aprovacions de pressupostos, entrada denoves branques, canvis d’enfocament en elsintercanvis bilaterals, però també ha sigut elmoment de decidir la composició delInternational Executive Comitee (IEC). Lavotació d’aquest any ha permès la continuïtatde membres ja veterans com Mihai Crisan(vicepresident), Philippe Guillaume (tresorer),Gerbina van den Hurk. Però també ha propiciatl’entrada de cares noves com les de la croataDanijela Juric, el suís Heinz Gabathuler i l’indiJayaprasad Kumar. Hanna Zandin i Chiniya LaiDuwal encara tenen vigent la seva pertinençaa la IEC.

La qüestió més polèmica d’aquesta darreraedició de l’ICM, l’ha protagonitzat un informeelaborat per la Comissió d’Avaluació (creadal’any passat amb l’objectiu d’avaluar elfuncionament de l’actual estructura de l’SCI).L’informe és una clara crítica contra l’actualmanera de funcionar del SecretariatInternacional, el comitè executiu i altres òrgansde l’organització com els grups de treball. En

L'equip reunit en un moment de l'assemblea general número 67 del Service Civil InternationalFoto: Cristina Escoda

BREUS

3

Moviments socials a lesvaqueries de l'SCI- Cat

formacio@sci-cat.orgClara Sopeña, tècnica de formació SCI-CatL’SCI, a més de ser una ONG, també és unespai d’espais, que ha donat acollida a diferentsiniciatives dels moviments socials que en elsdarrers anys han guanyat protagonisme. Ambel cicle de vaqueries iniciat el passat mes denovembre, hem volgut acostar-nos des d’unavessant acadèmica i reflexiva als movimentssocials: d’on sorgeixen, perquè, què proposen,com s’organitzen, quins elements sóncaracterístics i com poden contribuir a laconstrucció d’aquest altre món possible.

Una idea compartida és que els nous movimentssocials sorgeixen en resposta a la globalitzacióneoliberal però no es poden entendre sense elllegat dels vells moviments socials dels anys70-80, que apuntaven el pacifisme, l’ecologismei que actualment s’han plantejat des d’una òpticamundialitzada. En aquest sentit, FranciscoFernandez Buey es refereix al moviment demoviments entès com un moviment social decaràcter global que inclou nous movimentssocials, el creixement i desenvolupament delqual camina en paral•lel a la fase de globalitzaciódel capitalisme.

Segons Enric Prat, aquesta gran diversitat enels moviments socials actuals, tant en elscontinguts com en les formes organitzatives id’acció col•lectiva, dificulta una caracteritzacióconcreta i comuna capaç d’englobar l’ampliventall existent ( des del moviment estudiantil,al moviment feminista, passant pel movimentper la pau, el moviment en contra el deute, etc).Les definicions existents apunten el seu caràcterd’actor col•lectiu mobilitzat, unit per una mateixaidentitat col•lectiva i en interacció amb les elits,els oponents i les autoritats.

Els moviments, amb diferents formesorganitzatives, presenten diferents grausd’organització que, sovint, es vinculen al ciclevital del propi moviment.

Ara bé, la rèplica a la globalització capitalistaés la que ha generat la mobilització de ciutadansi ciutadanes arreu del món, inicialment encontestació a les grans cimeres però queprogressivament ha anat guanyant mésindependència i un caràcter més propositiu.De fet, segons Carlos Taibo, un dels principalsreptes dels moviments antiglobalització ésrecuperar aquesta esfera local, espais al barrii a la ciutat que permetin eixamplar aquestabase social, tot mantenint les estructures méshoritzontals que els caracteritzen.

Durant el segon i tercer mòdul del cicle,aprofundirem en aquestes qüestions des de lapròpia mirada de l’activisme, i intentant recuperaraquells elements crítics i propositius que, desdels moviments socials, ens permeten reinventara les ONG perquè recuperin el caràctertransformador que les hauria de caracteritzar.

AMB EL SUPORT DE BARCELONA SOLIDÀRIA

AJUNTAMENT DE BARCELONA

BREUS

6

Redacció SCI Catalunya

Nadal solidari,també és possible

Redacció SCI Catalunya

Ja està n marxa elFórum Social Català

comunicacio@sci-cat.org comunicacio@sci-cat.org

Són moltes les propostes nadalenques devoluntariat que hem anat coneixent les últimessetmanes, també és possible ser responsablesdurant el Nadal. El ventall d'ofertes de la xarxainternacional de l'SCI és molt ampli i divers.

A Tailàndia podeu formar part d’un camp detrebal l per col• laborar en projectesmediambientals locals i ensenyar anglès a ungrup de nens i nenes. També existeix lapossibilitat d’apuntar-se a un camp de treballa Austràlia per col•laborar amb tasques dereciclatge i sostenibilitat d’un festival local.

A Irlanda podeu visitar The Irish WheelchairAssociation (IWA), una organització formadaper voluntaris que es dedica a donar suport ala integració social, econòmica i educativa depersones amb discapacitats físiques.

Però encara més, també podeu optar peractivitats de voluntariat a casa nostra. Unexemple: la Fundació Catalana per a la ParàlisiCerebral (FCPC) -grup promotor de l'SCI Cat-busca voluntaris per acompanyar a personesamb paràlisi cerebral i les seves famílies enuna sortida als Pirineus, de l’11 al 13 de gener.

El 26 de gener se celebrarà una jornada d’accióglobal convocada des del Fòrum Social Mundial,el gener de 2007. Entitats i moviments socialscatalans hi participaran amb l’organització delprimer Fòrum Social Català (FSCat).

L’objectiu del FSCat és aprofundir enl’enxarxament del teixit associatiu i demoviments socials catalans i mostrar a lasocietat les alternatives que existeixen iproposen davant les problemàtiques que vivimtant a nivell local com global.

Aquest projecte tindrà el seu punt àlgid durantla setmana del 21 al 27 de gener, i sobretot eldia d’acció global, dissabte 26 de gener,responent a la crida feta al darrer Fòrum SocialMundial, el gener de 2007 a Nairobi.

Entre altres, l'objectiués donar resposta a latrobada del FòrumEconòmic Mundial deDavos, en la qual esreuneixen els líderseconòmics i polítics anivell mundial.

El FSCat tindrà dues fases. La primera, entreel 18 i el 24 de gener, on tindran cabuda totesles iniciatives que s'organitzin a escala localper tot el territori català. La setmana culminarà,en la seva segona fase, amb un seguit deseminaris i activitats a Barcelona.

Dins d’aquest cap de setmana també es preveula celebració d’activitats culturals, així com unaassemblea de moviments socials i unamanifestació.Camp de treball de la FCPC, l'estiu passat

Foto: Miquel Chalé

BREUS

7

Els pallassos rebels, a lacomissaria barcelonina

comunicacio@sci-cat.orgRedacció SCI CatalunyaEl passat 18 de novembre de 2007, diferentsmembres de "l'escamot de l’exèrcit de PallassosRebels de Barcelona" (Clandestine InsurgentRebel Clown Army) varen ser multatsadministrativament per la Guàrdia Urbana ambsancions de fins a 1000 euros. El motiu de lamulta continua sent un misteri. Aquest és elrelat d’una membre del grup de pallassos.

General Confusion i Laia MaldonadoÉs un bonic diumenge a la tarda, el sol il•luminala Plaça Sant Jaume. Els Pallassos rebels(Escamot Barcelona) hem estat treballant durper protegir els edificis de la plaça. Així queha estat amb llàgrimes i demostracions d’amorcom l’Escamot ha marxat i s’ha traslladat capal següent punt de servei.

El segon punt marcat ha estat la Plaça Reial.Els pallassos hem vist un vehicle policialdesatès. Qui se n’ocupa? Com és que estàsense vigilància en un lloc com aquest? Elspallassos protegim el vehicle fins que el seupropietari torna. Ens hem esforçat en què cappersona no autoritzada s’apropés i hem creatun cordó policial vivent al voltant del vehicle.

Finalment, quatre homes de la Guàrdia Urbanahan arribat i ràpidament ens han demanat quemarxéssim. Per a mostrar a la Guàrdia Urbanala nostra sinceritat, els pallassos ens hemacomiadar lenta i tendrament.

Però, què és això? Els homes de la GuàrdiaUrbana semblen canviar d’opinió: “convidemels pallassos a casa nostra”, sembla que diuen.Però un dels guàrdies explica apassionadamentque ha estat treballant tot el diumenge per

alimentar els seus fills. Ahà! Potser també haestat preparant menjar per als pallassos.

Som acompanyats fins a la comissaria, queoficial que sembla tot! Alguns guàrdies teneninterès en què anem més de pressa (potser elsopar ja és a taula?) i fan que un parell depallassos es moguin sense que els seus peustoquin a terra, tot agafant-los pel coll.

El col•lega de les patilles ens explica que elspallassos hem jugat i hem fet broma d’ells. Ei,de debò? Tenen un aspecte molt seriós. Potserestaven sensibles, aquestes coses passen.Ens hauria agradat poder-los abraçar, com elspallassos que van abraçar a la policia escocesaal G8, però els nostres col•legues de Barcelonaeren una mica més tímids.

En comptes d’això, a la majoria de nosaltresens han donat un paperet groc, però encarano havíem menjat res. Tampoc tenia pinta queens enviarien una pizza a casa. No obstant,cap a les 19h tots els pallassos ja havíem sortitde comissaria. Ens hem sentit honorats d’havervist l’interior de l’acollidora casa de la GuàrdiaUrbana a Barcelona. Potser tindrem l’oportunitatde retornar-los la seva hospitalitat amb unainvitació per a un deliciós àpat casolà a la Casadels Rebel Clown Army. Ho necessiten.

Foto cedida

REFLEXIÓ

8

Cris Carles, facilitadora externa

Pla estratègic institucional de l'SCI- Catcriscalres@gmail.com

“El meu treball ha consistiten ordenar d'una forma

neta i clara totes lesaportacions”

Les organitzacions estan vives, com lespersones, així que creixen, evolucionen, esdeprimeixen, s'il•lusionen i es van adaptant almón en el qual viuen. Com les persones, lesorganitzacions necessiten de tant en tant parlaramb un amic, algú amb un punt de vista externque les escolti i els reflecteixi la seva pròpiaimatge, com un mirall. S’uneixen llavors elspunts de vista intern i extern, es reflexiona,s’aclareixen les idees, s’arriba a conclusions is’avança.

Des d’abril d'aquest any he fet de mirall del’SCI. He donat suport a un procés d’elaboraciódel pla estratègic de l'organització per alspròxims anys i ha estat una aventura interessant,acompanyant a una organització amb moltsanys de trajectòria, però jove d’esperit, que vol

millorar per a ser més útil a la construcció d’unasocietat on la cultura de pau és una eina habitualen la resolució de conflictes.

Varem començar fent un diagnòstic en el qualvan participar moltes persones. Tants vareuestar disposats a col•laborar que no vaig poderentrevistar-vos a tots, però vam poder reconstruirla història de l’organització, com pas a previimprescindible per a decidir on anem.

Algú va dir en un dels tallers que el diagnòsticés com una foto en la qual et veus com ets,amb els teu quilets de més. No sempre t’agrada,però després de veure la foto, tens més voluntatde començar a fer règim.

El diagnòstic ens va permetre veure claramentels punts forts sobre els quals construir i, també,les debilitats, històriques o noves, que hemd’enfortir. A partir d’aquí, vam començar ambla definició de rumb, aclarint en diferents tallersquines han de ser les línies de treballfonamentals i objectius de cada àrea de l’SCI.En la majoria dels casos hi va haver un consensgairebé unànime, per aclamació, dels temesque havien de ser prioritzats. La veritat és queles persones que componen l’organització sabenperfectament cap a on volen dur-la. El meutreball únicament ha consistit en posar totesaquestes aportacions de voluntaris, socis itècnics de forma neta i clara.

9

REFLEXIÓ

El procés encara no ha conclòs, ja que araestem elaborant els plans de treball detallatsper l’any que ve, cosa que hem anomenat comel Pla Operatiu Anual (POA). Però ja s'hatreballat en les línies mestres del Pla Estratègic(PE), que seran presentades a la pròximaAssemblea General de socis i que esresumeixen de la següent manera:

Clarificar la visió ideològica

Si bé l’esperit de Servei Civil Internacional deCatalunya està a la ment de tots i totes, es vaacordar que és necessari clarificar-ho per escritmitjançant la redacció d’un conjunt dedocuments de definició política.

Consolidació Institucional

Fomentar el desenvolupament d’un SCI eficienti professional, mitjançant el desenvolupamentde protocols, guies i eines de treball, però senseoblidar la seva base en el voluntariat i la creaciód’espais de participació per a voluntaris i socisen general.

Harmonitzar el creixement

En els últims anys, l’SCI ha iniciat noves líniesde treball i, ara, s’intentarà dimensionar aquestcreixement. Per a camps i formació-sensibilització, s’espera abordar una expansiógeogràfica a Catalunya i Països Catalans. L'àreade cooperació moderarà el seu creixement, esprioritzaran només aquells projectes quecontribueixin a la creació de cultura de pau desde les eines del l’SCI (camps, intercanvis,formació i sensibilització). L’àrea de comunicacióserà la responsable de projectar aquesta imatgeprofessional i oberta de l’SCI.

Aquestes grans línies estan plenes de contingutsconcrets, plans excitants i moltes tasques queseran gratificants per a tots els que vulgueuparticipar-hi. Així, que us convidem a sumar-vos a aquest moment tant crucial per a l’SCI,on s’està passant de l’adolescència a la joventut.

Cris Carles, Metodòloga i consultora en planificaciói enfortiment institucional.

Fotos: SCI- Catalunya

Diferents moments de treball dels participants al tallers d'elaboració del Pla Estratègicinstitucional de SCI- Catalunya, estiu de 2007.

MAPA MUNDI

10

De nablus a Annapolis, del'escepticisme a la resignaciócoordinacio@sci-cat.org

En llegir la premsa o sentir les notícies la primerasetmana de desembre, en el marc de laconferència d’Annapolis, ens tornava a enfrontaramb totes les frases fetes amb efecte anestèsicque utilitzen una i altra vegada els mitjans perreferir-se al conflicte entre israelians i palestins.

La manipulació del llenguatge quan es parlade l’ocupació està tan arrelada que a vegadesfins i tot et fa dubtar de si és conscient o responnomés a la inèrcia i la covardia. Aquesta vegadano es volia caure en el ridícul i tothom es vainstal•lar en l’escepticisme, qüestionant lacapacitat dels interlocutors i la legitimitat delspromotors per engegar un procés de pau ambgaranties d’èxit. De l’escepticisme a la resignacióhi ha un pas molt petit i de nou es va perdrel’ocasió per explicar el que està passant.

Dues setmanes abans, a Nablus, també erenescèptics sobre la conferència. Als motiusexposats a la premsa internacional s’afegia elpes dels fets consumats i la realitat sobre elterreny. La ciutat estava tranquil•la, comentavala gent en comparació amb la situació que esvivia sis mesos enrere. I això volia dir que lafreqüència de les incursions s’havia reduïtlleugerament, el degoteig de morts durant lesmateixes augmentava més lentament i el setgemilitar a la ciutat permetia l’entrada i sortidaarbitraria d’algunes persones i mercaderiesdesprès d’una cua menys llarga que abans.

Els que estem de visita mai no acabemd’entendre que l’arbitrarietat és una estratègiad’opressió de l’ocupant i ens preguntem unavegada i una altra el perquè de les coses. Elsque viuen en aquella anormalitat sovint

Sara Garrido, coordinadora SCI- Catresponen amb un somriure que això esl’ocupació: no saber el perquè, no tenir resposta.Es tracta d’una forma de violència igual de crueli més profunda que la física; el segrest de lallibertat individual i col•lectiva i amb ella l’intentde segrestar el futur del poble ocupat. Peraquest motiu, allà l’escepticisme sobre laconferència no es converteix tan fàcilment enresignació sobre el futur, ja que això suposariarendir-se. Al seu favor tenen una afirmaciórotunda i difícil de contradir: cap ésser humà,per la seva naturalesa, no pot resignar-se aviure ocupat.

Després d’una visita a Nablus es repeteix lasensació de frustració perquè no pots transmetreel que has vist. El mur de braços caiguts quees va construint amb la saturació de notícies ila manca d’explicacions en plena era de lainformació és tan brutal com el mur de lavergonya que ultima Israel en ple segle XXI.Dues setmanes desprès d’Annapolis, un titularde premsa resa: “Palestinos e israelíes tropiezanen el inicio de las negociaciones. Laconstrucción de 307 viviendas en JerusalénEste enfrenta a las partes”. I t'entren ganesd’afegir: si un posa la cama, i l’altre es dóna elcop, com poden ensopegar els dos?

Si es parlés una mica més de la realitat del’ocupació no només entendríem de veritatl’escepticisme, potser venceríem la resignació.

“Si es parlés de la realitatde l'ocupació, entendríem

l'escepticisme i potservenceríem la resignació”

MAPA MUNDI

11

“Programa dedesenvolupament cultural,polític i de dinamització, SCI

Al novembre es va realitzar la visitad’avaluació final del projecte, recolzat perl’Agència Catalana de Cooperació i laSecretaria de Joventut. Hem donat suporttècnic i financer a la tasca de l’organitzaciópalestina HEWAR, amb seu al camp derefugiats d’Askar, a Nablus. El projecte hapermès posar en marxa seminaris deformació per joves que dinamitzessin elteixit associatiu i la recuperació de la culturatradicional. Els bons resultats tindran laseva continuïtat amb el projecte d’educacióper la participació política que començaaquest desembre també a Nablus.

L'ocupació i les seves conseqüènciesen l'agricultura palestina

Els que hem tingut l’oportunitat de viatjar alsTerritoris Ocupats durant aquests darrers anys,hem comprovat l’empitjorament de la situacióper a la població palestina, l’avenç progressiudel mur, i les petites lluites diàries que han dedur a terme els palestins i palestines per poderseguir portant una vida normal, és a dir, poderanar a la universitat, a l’hospital, a la feina, avisitar els familiars, anar a treballar les terres o

transportar mercaderies, dins de l’anormalitatque suposa una ocupació militar i tots elsmecanismes per asfixiar qualsevol d’aquestesaccions tant simples i tant importants. I totaixò dins de Cisjordània, ja no parlem de laimpossibilitat de comunicació amb Gaza.

L’ocupació israeliana afecta tots els sectorsde la vida diària –els check points escampatspel territori palestí, les incursions de l’exèrcit,els tancaments i l’inici de la construcció del

laura.sic@gmail.comLaura Sicart, coordinadora projecte CERAI- SCI

Novembre 2007, camp de refugiats d'Askar (Nablus),festa de clausura del Programa. Lliurament dereconeixements per part de Sara Garrido a lesorganitzacions locals de la contrapart que hancol·laborat amb el projecte.

Foto: Hewar

MAPA MUNDI

12

mur de separació l’any 2002–, l’agricultura iel mercat laboral han estat sotmesos alsdictats de l’estat d’Israel causant undeteriorament econòmic als territoris ocupats.

Això ha ocasionat que moltes famíliespalestines no puguin assegurar les sevesnecessitats alimentàries bàsiques i han vistcréixer els índexs de pobresa i atur, per larestricció de moviments i accés a béns irecursos. La política de càstig permanent ala població palestina impedeix el seudesenvolupament socioeconòmic, i la dificultatd’accés a serveis bàsics com l’aigua,augmenta la seva vulnerabilitat i dependència.

En aquest context, l'agricultura és un sectorclau en la societat palestina, constituint laprincipal font d'ocupació, aliments i ingressosper a una gran massa de població.Lesconseqüències de la construcció del mur,amb un traçat que penetra en territori palestí,aïlla a grangers i agricultors del sistema quecomunica les poblacions palestines amb elsseus terrenys i fa impossible la seva mobilitatdins el territori per a la venda dels productes.

L’accés a l’aigua és difícil i irregular, les xarxespúbliques, quan existeixen estan en mal estat o estan danyades per les incursions de l’exèrcit.

El 37% de població rural no està connectadaa cap xarxa de subministrament públic d’aigua,i depèn de fonts alternatives de proveïment–subministrament mitjançant camions cisternao recollida d’aigua de pluja mitjançant lesteulades de les cases -. Israel controla i utilitzala major part dels recursos hídrics disponibles,i la població palestina, que es caracteritza perun fort creixement demogràfic i una fortadependència de l’agricultura en la sevaeconomia, pateix aquests restriccions en l’accésa la terra i l’ús de l’aigua.

Confiscació de terres, arbres arrencats, pèrduade collites, bloqueig en l’entrada i sortida deproductes agrícoles, pous subterranis aïllatsdel territori, impossibilitat d’obtenir permisosper construir pous, limitacions en la quantitatd'aigua que es permet extreure, tancamentsinterns i control de fronteres. En definitiva, unseguit de polítiques d’opressió i agressió alsagricultor/es palestins, i a la població en general.

"Desenvolupament d'hortsirrigats a la zona rural deJenin. Palestina". CERAI iSCI com entitat en consorci

El projecte vol augmentar les capacitatsd'autoabastiment de 4 poblacions deldistricte de Jenin, per tal de millorar lescondicions de vida de les famílies mésdesfavorides de l’entorn rural. El projectecentra l’atenció en les dones caps de família,sonant suport a la sobirania alimentària i eldesenvolupament de la zona mitjançant ladotació de cisternes per a la recollida d’aiguade pluja amb fins agrícoles, sistemes derec per a horts familiars, i la formació enagricultura sostenible. Foto: Laura Sicart. Jenin

FEINEJANT

13

SCI-Catalunya compleix 25 anys

comunicacio@sci-cat.org

“Els membres de l'oficinatècnica teníem la

sensació que realmentpodíem canviar el món”

El dissabte 24 de novembre l’SCI va celebrarla seva gran festa d’aniversari. 25 anys. En 25anys molts esdeveniments han trasbalsat elmón, molta gent s’ha apropat a l’entitat, moltesiniciatives socials han sorgit des de l'SCI, moltsvoluntaris han marxat i han tornat. Finalment,moltes propostes han evolucionat; moltespersones han crescut i ara han recordat.

La jornada es va iniciar a la seu de l’SCI ambla intervenció i benvinguda del president del’SCI- Cat, Pere Vidal i Domènech, seguidamentes va projectar un reportatge de la voluntàriaNatàlia Buzunariz. La peça feia un recorregutper moments i persones d’aquests 25 anys.

Després d’aquests entrants, es va obrir unataula col•loqui moderada per Sara Garrido,coordinadora de l’entitat. A la taula participarenpersones claus d'aquestes dues dècades i mitjad'SCI: Josep Miquel Alegret, membre fundadorl’any 1982; Gianni Orsini, coordinador de l’entitatdurant el període 1990-2000; Íngrid Danckaerts,ex membre de la junta de l’InternationalSecretariat (IS) i punt d’enllaç entre SCI-Catalunya i la seva vessant internacional iGemma Tarafa, sòcia des dels anys noranta imembre del grup de treball de formació.

Josep Miquel Alegret va reflexionar sobre elsprimers temps de l’entitat. L’embrió de SCI- Catfou el Servei d’informació i promoció d’activitatsJuvenils (SIPAJ) que va derivar en el ServeiCatalà de Camps de Treball (SCCT). En aquellsprimers anys es gestionava un volum d’uns 700voluntaris que marxaven a col•laborar ambprojectes locals a altres països. Alegret

explicava: “l’SCI és una escola on la gent esforma i després pot desenvolupar les sevesiniciatives en altres espais”.

Gianni Orsini va parlar de l’SCI com a escola,però també com una casa amb moltsmembres. Orsini va explicar que fins l’any1992 les inscripcions a camps de treball esfeien per correu ordinari i que de vegadespodien tardar fins a set setmanes; l'ex-coordinador va contextualitzar: "però hi haviamolta gent interessada en desenvolupar unvoluntariat a l’estranger i sabien esperarperquè valia la pena".

A més, Orsini va afegir: “Els membres del’oficina tècnica tenien la sensació querealment podien canviar el món”. Fou enaquest moment, i a causa de la irrupció delsmoviments socials a l’escenari internacional,quan es va crear el debat entre seguirtreballant amb els camps de treball com aeina de transformació o apostar pel treballen xarxa a través dels moviments socials.

Íngrid Danckaerts va destacar la importànciade la relació entre la nostra entitat i la xarxainternacional. De fet, els camps de treball

Laura Sancho, tècnica comunicació SCI-Cat

FEINEJANT

14

Pastissos fets per a la celebració de l’aniversari. Felicitats.

tenen dos àmbits molt clars: treball local d’ungrup però des d'una dimensió internacional.

L’SCI- Catalunya ha tingut un paper importanten molts moments històrics de la xarxainternacional: involucrant-se en campanyesinternacionals, organitzant jornades iseminaris, sent motor del grup YUWG i finsi tot acollint el TEM (reunió anual on participentotes les branques de l'SCI per valorar l'últimatemporada d’emplaçament a camps de treballinternacionals).

Per a Danckaerts l’SCI és una escola, peròtambé un moviment. La sòcia considera: “araés el moment per redefenir les relacions ambla xarxa internacional. L'SCI necessitabranques fortes i SCI- Catalunya és moltcapaç de tornar a ser-ho perquè ja té unbagatge molt important en el trebal linternacional.”

Gemma Tarafa va parlar del que consideraels pilars de l’SCI i també dels reptes de futur.Respecte els pilars de l’SCI, Tarafa vadestacar que els camps de treballs són unaeina de formació pels voluntaris, però també,

mitjançant els espais que ofereix l'SCI-Catalunya, el punt de partida per a que lagent continuï treballant des d’aquí a travésde la sensibilització i la denúnica d'injustíciesinternacionals.

A més, va definir l’SCI com una “organitzaciótrampolí”, ja que l’experiència amb la nostraentitat fa que es puguin descobrir altresorganitzacions afins.

Pel que fa als reptes de l’entitat, va parlar dela necessitat d’actualitzar les temàtiquesd'estudi dels camps de treball a les diferentsproblemàtiques conjunturals de Catalunya od’altres indrets. L’altre repte per a la voluntàriade formació és l’enxarxament de l'SCI ambaltres dinàmiques socials. La sòcia destaca:“hem de fer un esforç per a ser el pont entreorganitzacions de joves i ONG, ja que cadavegada segueixen camins més separats”.

En acabar la taula col•loqui vam gaudir decoques dolces, pastís i cava per tothom, gransi petits. Tot això abans d’iniciar l'última xerradade la tarda, aquest cop de la mà del’entranyable Arcadi Oliveres.

Foto: Laura Sancho

FEINEJANT

15

Oliveres va participar com a amic i coneixedorde l'SCI, però també per la seva trajectòriad'activisme als moviments per la pau aCatalunya. La xerrada va contextualitzar elmoment de creació de l'SCI- Catalunya en elmarc dels moviments socials i de la feina quehan portat a terme durant aquests 25 anys.

En una primera introducció als antecedents,l'economista va destacar el paper delsmoviments veïnals i de la lluita contra la penade mort a l’etapa final del franquisme. És enaquest punt on es troba, en certa mesura,l’arrel de les organitzacions de promoció dela pau, que van eclosionar l’any 1982 ambles mobilitzacions socials sorgides perl’entrada d'Espanya a l’OTAN.

Posteriorment, va afegir Oliveres, ambl’entrada de l'Estat Espanyol a la ComunitatEuropea, l 'any 1986, el context políticinternacional i intern va propiciar undesenvolupament de les organitzacions desolidaritat internacional i cooperació. Aquestfet també va influir els primers anys de vidade l'SCI- Catalunya.

La xerrada va aportar molta informació sobreel moment històric de creació de l'SCICatalunya. Però a més, va estar plenad’anècdotes personals i associatives d'algúque ha estat, i està, actiu en les lluites per lapau i els drets humans a Catalunya des defa més de 25 anys.

La jornada festiva es va acabar al bar 23Robadors, també al barri del Raval. Allà vahaver-hi pica-pica per tothom i l’actuació dedos grups, el cantautor Josep Torelló i el grupnovell de versions roqueres, Barra Libre. Vaser el moment de recordar "batalletes" del'SCI i fer una mica de xivarri. Fins i tot algúva parlar de la planificació del 30 aniversari,doncs no queda tant.

I després, festa...

Foto: SCI- Catalunya

16

CULTURA SOCIAL

Redacció SCI Catalunya

Laia Pajuelo, premiada pel concurs"Voluntaris 2007 de l'SCI- Cat"

comunicacio@sci-cat.org

Enguany la nostra entitat ha organitzat un concurs obert a totes aquelles persones que aquest anyhan participat a camps de treball. El concurs incloïa dues modalitats: fotografia digital i relattestimonial. Laia Pajuelo ha estat la guanyadora de totes dues modalitats. El diploma es va atorgarel dissabte 24 de novembre, coincidint amb la festa de celebració del 25è aniversari de l'SCI-Catalunya. Us presentem la fotografia i el relat guanyador.

Foto: Laia Pajuelo

FOTOGRAFIA GUANYADORA, modalitat fotografia digital.

Bota feta amb algunes de les sabates trobades a la platja durant la tasca de neteja.

CULTURA SOCIAL

17

La sal de la vida,la sal del mar

Amb una temperatura de prop de 40 graus,les bones idees es couen soles, així que, entre"granite di limone i granite di limone" el grupde voluntaris redacta un manifest que expliquaquè fan i per què. Un grup d’infants s'acostaa la sorra i demana uns guants per ajudar.Junts omplen sacs dels objectes més curiososmai trobats en una platja preciosa. Escombres,cafeteres, xassís de motos, vaixelles, cadiresi animals atrapats a les ampolles, atrets perl'olor de l'alcohol, que moren asfixiats.

L'alcalde del poble visita els joves. Explicaque els habitants tenen les cases tan netes quees podria menjar al terra, però que deixen elsgossos al carrer perquè no deixin pèl al sofà.“Són els gossos, que rebenten les bossesperquè tenen fam”. Diu que, quan els siciliansvan a altre país si cal es mengen les burillesde tabac per no embrutar. Llavors qui ho fa?

Dedicat al SCI, a la LIPU, al Giorgio, al’Antonella, a l’Adrià, a l’Álvaro, a la Chloè, ala Veronika, al Francesco, a la Christina, i atots i a totes les que em deixo.LAIA PAJUELO

Pèro a més, el grup dissenya unes disfressesamb bosses d'escombraries i denuncia lasituació a la festa de la plaça major del poble.

El grup, al so de l'orquestra, balla la dansade les 4R: Reducció, Recuperació,Reutilització i Reciclatge. Ballen pels 150 sacsgegants recollits, per l’impacte en els mitjansde comunicació locals, per l’emoció de lesnoves amistats perennes, per...

Els joves troben al meravellós Palerm unaparada ambulant d’intestins. Els fregeixen iels serveixen en una paperina per a endur,amb sal. La sal de la vida, la sal del mar i lasuor de qui hi treballa.

Camp de treball del 23 de juliol al 4 d'agostde 2007 a Isola delle Femmine, Sicília,organitzat pel Servei Civil Internacional.L'intercanvi va reunir a 8 joves europeusa la seu de la LIPU, (Llega ItalianaProtezione Uccelli) per a portar a terme untreball mediambiental en una reservanatural. L’objectiu principal era construirun camí de senyalització a l’illot, netejar lacosta i Dur a terme un pla de treballcomunitari per a conscienciar la poblaciósobre el reciclatge selectiu de les deixalles.

CAMP DE TREBALL A ISOLA DELLEFEMMINE, SICÍLIA

El grup mostra en diferents espais una siluetad'una bota gegant amb les sabates que ha trobata la platja sota el lema “Non sporcare è già ungran passo! ”. Organitza un partit reivindicatiude futbol amb els infants. Munta una exposicióamb els objectes curiosos abandonats a la costa.

"Els voluntaris junts omplensacs dels objectes més

curiosos mai trobats en unaplatja preciosa"

OPINIÓ SOCI

18

Pere Vidal i Domènech, President SCI-Catpere@pipirimosca.com

“La meva implicació ambl'entitat va canviar després

de viatjar a Palestina”

Si preguntéssim què és l'SCI de segur quemolts diríem que és una entitat que treballa perla pau, que fa camps de treball, una xarxainternacional de voluntariat i moltes altresdefinicions que ens descriuen què fa, quinsgrups la formen, etc. També podem mirar enrereen la història de l'SCI Catalunya, ara quecelebrem els vint-i-cinc anys i veure les arrelsen el Servei Català de Camps de Treball(SCCT), o mirar encara més enrere per trobar-nos el SIPAJ (Servei d’informació i promociód’activitats Juvenils). A mi m’interessa el momenton es va cercar quelcom més, on el camp detreball va passar de ser un objectiu en si mateix,una eina per a treballar per la pau, el momenton el SCCT va passar a ser SCI Catalunya.

Si la pregunta fos què suposa per a tu estar al'SCI, crec que tindríem respostes més variades.Estic segur que cadascú ho viu d’una maneradiferent, lligada estretament a com ha conegutl’entitat, les persones que hi ha trobat i quinesexperiències hi ha viscut.

Per contestar la pregunta, m’agradaria explicar-vos com vaig conèixer l'SCI. Senzillament vaigorganitzar una excursió pel Montsant a un grupd’un camp que es feia a l'Hort de la Sínia, aAltafulla, l’estiu del 2000. Amb el coordinadordel camp va sortir la idea de fer un camp detreball a la granja on jo vivia, i em van presentarla gent de l’oficina (aleshores, l'Elena i l'Oscar).Com a informàtic vaig ajudar refent la base dedades de socis i outgoing i el 2001, a la granjaes feia el primer intercanvi juvenil (YUWG) idos torns de camp de treball. Amb el temacamps vaig començar com a grup promotor icoordinador alhora ! (no us ho recomano).

Després vaig participar a un seminari sobreimmigració que va fer SCI Madrid i la gent deMadrid em van proposar de coordinar un camp"teatral" per aportar un toc lúdic a un seminarisobre l’any del voluntariat. En aquest seminarivaig conèixer molta gent que estava a l'oficinano només d’altres branques del SCI, sinó d’altresorganitzacions com YAP, ICYE, etc.

Però on realment la meva implicació amb l’entitatva canviar va ser després de tornar de Palestina.Aquest cop tampoc hi vaig anar amb l'SCI, i amés, va ser també de rebot. A finals del 2001,al festival de mim de Reus, vaig conèixer unacompanyia de teatre d'Israel que em va convidar

a anar al seu país a treballar. Sense pensar-m’ho gaire vaig decidir començar una novavida, fer les maletes i a principis del 2002 iniciavaun viatge, carregat d’il•lusions, aparells iinstruments, per anar a Tel-Aviv. Les cosespesades les vaig enviar directament per tal depoder fer una ruta visitant la gent que haviaconegut. Es a dir, vaig anar d’oficina a oficina,de branca en branca ajudant per un parell dedies amb el que se fer, l'informàtica i la partlúdica. En deia el RSTV (Really Short TermVolunteering), i vaig passar fins i tot pel TEMque em venia de pas.

Com podeu endevinar, la història de lacompanyia de teatre no va funcionar (quan vaigarribar s’havien barallat entre ells), però us puc

SCI- Catalunya, què és i per a qui?

OPINIÓ SOCI

19

dir que els tres mesos que vaig estar allà emvan canviar la vida i la concepció del món. Motsque abans eren buits es van carregar de sentiti emocions: injustícia, impunitat, violència,indiferència, racisme, hipocresia, patiment,etc.Al tornar estava molt afectat, volia cridar benfort, explicar-ho a tothom. Vaig fer tantesxerrades com vaig poder, i fins i tot una "marxaper la pau" anant en bicicleta de Tarragona aVigo.

A partir d’aleshores em vaig involucrar moltmés en la branca Catalana, desplaçant-me peranar a reunions, vaqueries i seminaris. Em vaigimplicar en la junta, sent president durant elperíode 2003/2004, i varem iniciar un grup dePalestina/Mediterrani, participant del grup detreball MIDI. Actualment segueixo en la junta iajudant amb el que puc, tot i la distància. Tambécol•labora-ho amb l’associació de CanPipirimosca, la xarxa catalana de llavors,cooperatives de consum ecològic, etc.

I ara, ja per acabar, us puc respondre quèsuposa per a mi estar a l'SCI.

Per a mi suposa estar connectat amb gent que,en molts indrets del mon, treballen contra lainjustícia, creuen en que un món millor éspossible i que amb les seves dues mans podenajudar a fer-lo realitat. Suposa sentir-se partd’un moviment que va més enllà de les fronteres,que uneix gent de diferents cultures per treballarplegats per a que la pau sigui possible i universalal nostre planeta. I també, per què no, unamanera de viure, conviure i trencar fronteres,un espai de trobada on tothom pot ajudar iaportar el seu gra de sorra.

Tinc clar que per canviar el món s’ha decomençar per la casa d’un mateix. És el quehe estat fent des de que vaig venir de Palestina,i només espero enllestir la feina aquí per tornarallà on vaig deixar el cor.

http://gishur.mundoalternativo.org

El racó de la vinyeta

Hugo Manzano

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D’ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT

Ens trobaràs a:C/ del Carme 95,08001, BarcelonaTel. 93 441 70 79

De dilluns a divendres: de 10 a 13hDilluns, dimecres i divendres: de 15 a 20h

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D’ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D’ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT