la candidatura de jaume padrós guanya les eleccions a la junta
TRANSCRIPT
10 El PAIMM i el control de l’exercici professional
23 Què esperes de la Junta de Govern?
24 Debat sobre la limitació de les hores de treball dels metges interns residents
#140 Març 2014
www.comb.cat
La candidatura de Jaume Padrós guanya les eleccions a la Junta de Govern i a l’Assemblea de Compromissaris
10.310 metges participen al procés electoral
5 Opinió i anàlisiAra és l’hora dels metges i metgesses
6 PresentacióEleccions col·legials
7 ProfessióResponsabilitat Civil Professional
8 Posició davant la crisiEls baixos honoraris mèdics de les mútuesposen en risc la qualitat assistencial
10 A fonsL’experiència dels 15 anys del PAIMM
13 DossierQuins conceptes inclou el rebut del Col·legi?
14 Activitat col·legial
16 CrònicaLa candidatura de Jaume Padrós guanya les eleccionscol·legials amb el 58,86% dels vots
21 La Junta informaAgraïment a Miquel Vilardell per la seva tascacom a president
22 Informació col·legialTrobada de metges joves de família europeus
23 La qüestióQuè esperes de la Junta de Govern?
24 Tema de debatPros i contres de la limitació de les horesde treball dels metges interns residents
26 Revista de premsa
28 Obituaris
30 Cultura i societatEl 2014, any del Doctor Simeó Selga i Ubach
32 Seccions col·legials i juntes comarcals
34 Petits anuncis
38 Grup MEDCada any més clients confien en els serveis del Grup MEDInformació pràctica per a la declaració de la renda
40 Innovació i tecnologiaPrograma Metge EmprenedorEntrevista a Adolf Díez
42 Consultori terminològic
Sumari
Segueix-nos a:https://twitter.com/CoMBarcelona
Segueix-nos a:facebook.comb.cat
Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat
Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/
#140Març 2014
22
2324
16
revista del 3
revista del 5
Opinió i anàlisi
JUNTA DE GOVERN DEL COMB: President Jaume Padrós i Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen Vicesecretari Josep Maria Benet i Martí Tresorer Lluís Esteve i Balagué Vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba Vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol
Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona
Una vegada celebrades les eleccions col·legials, vull manifestar-vos que la nova Junta quetinc l’honor de presidir representarà a tots els metges i metgesses amb independència dequina hagi estat la seva opció electoral. També vull expressar-vos la meva satisfacció perquè laparticipació ha augmentat respecte a eleccions anteriors (amb un cens superior) i ha significatmés d’un terç dels col·legiats. El percentatge de votacions situa les eleccions del COMB com ales més participatives d’una corporació professional en l’àmbit estatal.
La força de la nostra institució recau en la continuïtat de la feina ben feta, en la renovaciói en la innovació. És per això que treballarem per continuar sent un col·legi independent,amb solidesa i eficiència d’estructura i gestió, que ofereixi serveis de qualitat i, alhora,aspiri a ser més proper als col·legiats i col·legiades per poder donar resposta a les sevesnecessitats individuals i col·lectives, i estigui compromès amb la societat a la qual servim i ensdevem. Totes aquestes funcions no les podríem assumir sense la dedicació i el suport delsprofessionals i els treballadors del Col·legi, com també de les juntes que ens han precedit.
El nostre és un programa ambiciós, que es basa en l’orgull de pertànyer a la professió mèdica,la defensa de la cohesió del col·lectiu i el professionalisme com a síntesi dels valors de laprofessió. La prioritat d’acció se situa en aquells sectors de la professió més vulnerables o ensituació de precarietat i, alhora, en la potenciació del lideratge dels professionals sanitaris.
Aquests valors cal que siguin defensats sempre, i especialment ara, en temps de crisi, en unsmoments difícils i d’incertesa per a la professió. El sistema sanitari públic pateix des de l’any2010 una disminució pressupostària progressiva que s’ha traduït en una reducció retributivadels professionals en més del 25% i una disminució preocupant en les inversions i en latecnologia necessària per al bon funcionament dels centres. Si es mantenen els nivells dequalitat i seguretat clínica en el nostre sistema públic de salut, és gràcies al compromís i al’esforç de tots els professionals sanitaris i, en particular, de la professió mèdica. Davant de laincertesa, és l’hora dels grans acords i pactes i d’instaurar mecanismes clars que permetinplanificar i prendre decisions. En el sector públic, cal reconduir la disminució pressupostariai, alhora, establir de manera definitiva un nou sistema de gestió en els centres i en el territorique compti amb la participació activa dels metges i metgesses.
El sector de la medicina privada, que agrupa més de 6.000 metges i metgesses, pateixigualment una restricció econòmica per part de les entitats d’assegurances sanitàries, s’estàtransformant en un sector poc transparent que condiciona la pràctica assistencial i elshonoraris professionals. Estem a favor de la defensa activa d’aquest sector, però no a costad’esprémer més els professionals: calen regles del joc clares i no arbitràries, que evitin quealgunes entitats asseguradores prenguin decisions unilaterals que perjudiquin la prestació delservei mèdic als pacients i els interessos dels professionals de la salut.
En resum, els moments són difícils però la il·lusió, el compromís i la responsabilitat ensencoratja a donar resposta als reptes de la professió i a les necessitats professionals. Esperem elvostre suport, la vostra col·laboració i la vostra participació activa.
Ara és l’hora delsmetges i metgesses
“Treballarem percontinuar sent un
col·legi independent,amb solidesa i eficiència
d’estructura i gestió,que ofereixi serveis dequalitat i alhora aspiri
a ser més proper alscol·legiats i col·legiades
per poder donarresposta a les seves
necessitats individualsi col·lectives, i estigui
compromès amb lasocietat a la qual servim
i ens devem”
6 revista del
Presentació
Prop de tres-cents assistents vanparticipar en la Jornada d’Orientacióper als futurs MIR, en la qual membresde la Secció MIR i Alícia Ávila delDepartament de Salut van orientarsobre el sistema MIR. Així mateix,noranta metges residents van ajudarvoluntàriament els que seran els seuscompanys a decidir l’especialitat.
El vídeo
Encarem un nou any i el segon número de la nova etapa de la revista col·legial. Enaquest número, el tema central són les eleccions celebrades el dia 12 de febrer, amb unacrònica sobre la jornada electoral, un extracte del discurs del nou president, un resumdel programa de govern i la participació de diversos col·legiats als quals hem preguntatquè esperen d’aquesta nova Junta de Govern. Trobareu també la relació de noms detots els compromissaris escollits, distribuïts per comarques.
Així mateix, presentem la dedicació d’aquest any al doctor Simeó Selga i Ubach,pediatre de referència a la Catalunya central, activista cultural incansable i lluitadorper les llibertats del país. D’altra banda, abordem a fons els 15 anys de l’experiència delPAIMM com a resposta als professionals amb problemes de salut mental i d’addiccions.En la secció de debat, dos professionals analitzen eIs pros i els contres de la limitacióde les hores de treball dels MIR. I, a l’últim, cal destacar també la presentació del nouQuaderns de la Bona Praxi sobre l’assetjament laboral.
Aprofitem aquest espai per posar-nos a la vostra disposició i us animem a participar-hiper fer-vos-la vostra! Recordeu que aquests continguts també es tracten a la pàginaweb del Col·legi i als diferents perfils a les xarxes socials, on podrem aportar la nostraopinió i seguir aprofundint en una millor comunicació entre col·legiats.
Consell de redacció
Més informació:www.youtube.com/combarcelona
Eleccionscol·legials
Crònica sobre lajornada electoral,
resum del programade govern i la
participació dediversos col·legiats
als quals hempreguntat què
esperen d’aquestanova Junta de
Govern
revista del 7
Professió
Malgrat les mesures adopta-des i l’interès dels professio-nals per prevenir els succes-sos adversos en medicina,s’ha registrat un increment
d’àmbit mundial de les reclamacions perpresumpte error, imprudència o negligència.És fonamental disposar d’una pòlissa deresponsabilitat civil professional que oferei-xi cobertura suficient per fer front a qualse-vol reclamació.
Oferir als col·legiats la millor pòlissa de RCPha estat i continua sent una de les prioritatsde la Junta de Govern del COMB i del Consellde Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC).L’actual pòlissa de RCP, contractada dinsl’àmbit de l’anomenat Model Català de Res-ponsabilitat Civil Professional Sanitària, inte-grat pel CCMC i el CatSalut i amb més de 25anys d’experiència, ofereix importants avan-tatges respecte a altres pòlisses, el que fa laseva contractació aconsellable tant per alsprofessionals que desenvolupen la seva ac-tivitat en l’àmbit de la sanitat privada comper als que la desenvolupen exclusivamenten l’àmbit de la sanitat pública.
Es tracta d’una pòlissa:a) Col·lectiva, la principal pòlissa de RCP
a Catalunya amb 25.000 metgesassegurats.
b) Voluntària, assegura a tots els metgesdels col·legis de metges catalans quesol·liciten la seva adhesió.
c) Amb una prima estable.d) Pròpia, assessora de manera individual
i personalitzada el metge reclamat, almarge d’altres interessos en joc.L’estratègia de defensa del centre noestà obligadament dirigida a defensarl’actuació concreta del facultatiu, sinó ala correcció del conjunt de l’assistència,
que pot entrar en conflicte ambinteressos concrets.
e) Gestionada directament pel Servei deResponsabilitat Professional del CCMC,que actua per delegació de lacompanyia asseguradora, assessorant,gestionant i defensant qualsevolreclamació interposada contra un metgeassegurat, i garantint una atenció segonsels principis i valors del col·lectiu mèdic.El procés inclou l’entrevista al facultatiu,l’estudi del cas per la Unitat de MedicinaLegal i l’equip de lletrats de l’SRP, aixícom la valoració del risc per lescomissions d’experts.
f ) Coordinada amb la pòlissa de la SanitatPública Catalana, mitjançant la Comissióde Seguiment.
g) De primer tram, dóna cobertura des delprimer moment, sense franquíciesi fins a 1.000.000 €.
h) De cobertura integral, cobreix activitatpública i privada, amb independència del’especialitat i del tipus de dany reclamat.Queda garantida la cobertura enreclamacions per danys no únicamentcorporals.
i) Inclou les reclamacions derivadesde la prestació del deure de socors.
j) D’àmbit nacional, cobreix els actesmèdics realitzats dins el territoriespanyol, però també permet l’extensió
El risc de reclamació per un presumpte defecte de praxi és una de les granspreocupacions de la professió mèdica
responsabilitat Civil Professional
de cobertura a tot el món per estadestemporals (excepte EUA i el Canadà).
k) Preveu una prestació en casd’inhabilitació professional percondemna penal, de fins a 3.800 €/mesi 30 mesos.
l) Analitza i estudia les dades de totesles reclamacions, promovent mesuresde Seguretat Clínica.
Aquesta pòlissa dóna una resposta ade-quada a les necessitats del col·lectiu mèdicgarantint un assessorament i defensa per-sonalitzats i una cobertura integral davantde qualsevol reclamació.
Josep Arimany Manso,director de l’Àrea de Praxi. Servei deResponsabilitat Professional. COMB-CCMC.
Per a més informació1. Arimany-Manso J, et al. Un modelo integral
y de gestión directa del aseguramiento de laresponsabilidad profesional médica en Cataluña.Med Clin. 2013.
2. Arimany-Manso J, et al. La gestión de laresponsabilidad profesional médica desde elcolectivo de la profesión médica y enfocada a laSeguridad clínica. Rev Esp Med Legal. 2013.
3. Gómez-Durán EL, et al. Legal medicinecontributions to patient safety. Fromascertainment and evaluation to research inMedical liability. Int J Legal Med. 2013.
Acte de presentació de la nova pòlissa de Responsabilitat Civil Professional
8 revista del
Posició davant la crisi
Els baixos honoraris mèdics de les mútuesposen en risc la qualitat assistencial
del COMB sobre la situació de la medicinaprivada a Catalunya.
La Vanguardia va titular que “Els baixoshonoraris mèdics a les mútues posen enperill la qualitat assistencial”. Padrós va in-formar sobre els honoraris que paguen lesmútues: “Algunes companyies estan pa-gant 8,30 euros bruts per consulta i fins a6,66 euros per una segona visita i algunaempresa fins i tot va decidir no pagar la ter-cera visita”.
El País va encapçalar la seva informaciódestacant la denúncia del COMB que hi haun descontentament important entre elsmetges per la competència entre les com-panyies per captar clients. Segons Padrós,“els incidents amb aquestes companyiessón freqüents, entre els quals la rebaixa uni-
lateral de les tarifes o l’incompliment delscontractes que mantenen amb els metges”.
El diari Ara va recollir les declaracions dePadrós i Torné en les quals, a més d’alertarcontra la “guerra comercial”, assenyalen que,sobre el grau de satisfacció dels professionalsde la medicina privada amb les mútues, se-gons l’enquesta, només 7 de les 12 assegura-dores més grans aproven. Els primers llocs elsocupen Assistència Sanitària Col·legial, Mú-tua General de Catalunya i Agrupació Mútua,mentre que les tres menys valorades són Ca-ser, l’Aliança i Asisa.
La informació d’El Punt Avui va destacaren el seu titular que “Les mútues privadestambé limiten les proves mèdiques” i va re-produir les declaracions de Ramon Torné enles quals afirmava que“fa anys que els hono-
Baixos honoraris mèdics9 de desembreEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) vadonar a conèixer, el passat desembre en rodade premsa, els resultats d’una enquesta so-bre els metges i les entitats d’assegurancessanitàries i va presentar el rànquing de l’any2013 de les mútues de Catalunya en funcióde l’opinió dels metges del sector.
El 9 de desembre, Diario Médico, GacetaMédica i Redacción Médica es van fer ressòde les declaracions de Jaume Padrós, vice-president primer del COMB i de Ramon Tor-né, president de la Secció d’AssegurançaLliure, en la presentació dels resultats del’enquesta.
Diario Médico va titular la informacióamb “Els baixos honoraris, risc per a la quali-tat en l’assegurança lliure”i va recollir les de-claracions de Jaume Padrós que “el COMB fatemps que avisa sobre els riscos que com-porta l’acció d’algunes entitats de reduir elsquadres mèdics, limitar les prestacions difi-cultant l’accés dels metges en nom dels seuspacients a proves diagnòstiques i tracta-ments i canviar unilateralment les retribu-cions per l’activitat realitzada”.
Per altra banda, Redacción Médica va des-tacar l’advertència que va fer el COMB sobrel’efecte negatiu de la“guerra comercial”de lesassegurances privades i va assenyalar que,segons Padrós, aquesta es basa en retribuirpitjor els metges.
Gaceta Médica va informar que, segonsl’enquesta del COMB, el 74 per cent dels parti-cipants declara que no pot mantenir el nivelldel servei adequat amb els honoraris actuals.
Guerra comercial de les mútues6 de desembreLa premsa escrita en les edicions del 6 de de-sembre també va reflectir les declaracions
Declaracions de Ramon Tornéen la presentació dels resultatsde l’enquesta als metgesd’Assegurança Lliure.
5 de desembre
Més informació:www.youtube.com/combarcelona
revista del 9
Posició davant la crisi
Enquesta d’Assegurança lliure 2013
raris no pugen i arribarà un moment en quèla qualitat baixarà per força, potser certesproves ja no es podran fer”.
Estudi sobre els metges i les entitatsasseguradores5 de desembreLes agències Europa Press, Efe i ACN es vanfer ressò el mateix dia de la roda de premsade les dades de l’enquesta als metges delsector de l’assegurança lliure.
Europa Press i Efe també van informar deles declaracions de Padrós pel que fa a laguerra comercial entre les mútues que“portaa la precarització del sector”. En el teletipd’Europa Press s’assenyala que Jaume Padrósva recordar la petició que l’Estat reconeguiaquest sector com un generador de riquesa ique aquells ciutadans que tenen contracta-da una mútua es beneficiïn d’una desgrava-ció directa a través de l’IRPF.
Així mateix, Efe va recollir l’advertènciaque va fer Padrós sobre l’envelliment delsprofessionals del sector; els metges joves es“tiren enrere” per obrir consultori propi pelsbaixos honoraris.
ACN va ressaltar que, segons el COMB, elbaix preu de la visita obliga els professionalsa reduir la durada de l’atenció.
Per altra banda, els mitjans audiovisualsCatalunya Ràdio, RAC1, RNE, Cadena SER,COPE, BTV i 8TV també van informar als seusinformatius sobre les dades reflectides a l’en-questa als metges d’Assegurança Lliure.
El programa 8 al dia de 8TV, conduït perJosep Cuní, va destacar que 7 de cada 10metges que treballen a la sanitat privadacreuen que la qualitat anirà a la baixa a causade la pugna pels preus.
A la informació de l’informatiu de BTV esva ressaltar que els metges de les mútuescada cop estan més mal pagats.
Font: Enquesta d’Assegurança Lliure 2013. COMB.
nivell de servei assistencialManteniment nivell del serveiadequat amb els honoraris quepaguen les entitats
74%No
26%Sí
Valoració importància aspectesper treballar amb les EAl
Facilitat per sol·licitar autoritzacions de proves i tractaments8,2
Nivell d’honoraris8,0
Bona comunicació amb les direccions mèdiques de les cies.7,8
Facilitat per contactar amb un responsable de l’entitat7,8
Agilitat del sistema de facturació7,8
Termini de pagament7,8
Existència de contractes amb les EAL6,8
Claredat de les pòlisses (el client i el metge sabenel que està cobert i el que no està cobert)
7,3
Diligència de les direccions mèdiques per donar una resposta8,0
Més informació:www.comb.cat
ASC (ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL)
MGC (MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA)
AGRUPACIÓ MÚTUA
AXA - WINTERTHUR
FIATC
DKV
MAPFRE FAMILIAR
ADESLAS
SANITAS
CASER
ALIANÇA
ASISA
7.70
7.30
6.66
6.57
6.38
5.37
5.15
4.92
4.45
3.66
4.29
2.55
rànquing segons l’opinió dels metges de Barcelona (i valoració mitjana)7.70
10 revista del
A fonsMés informació:www.fgalatea.org
A fons
l’experiència dels 15 anysdel PAiMM
El Col·legi de Metges de Barcelona(COMB) i la Fundació Galatea (FG)han fet públic l’informe El Progra-ma d’Atenció Integral al Metge Ma-lalt i el control de l’exercici professio-
nal, una monografia que presenta lesbases conceptuals, jurídiques i eticodeon-tològiques que han sustentat l’existènciadel Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM). La publicació també pre-senta els resultats de l’activitat de controlde l’exercici realitzada pel COMB des quees va posar en marxa el programa, el 1998.
L’estudi reflecteix els resultats i l’experièn-cia acumulada en els 15 anys d’activitat delPAIMM, una iniciativa pionera a Europa. Elsinstruments i procediments del Programaaspiren a ajudar el metge amb problemesde salut mental o addiccions a superar elseu problema i a rehabilitar-se, així com as-segurar el compliment de la funció princi-pal de la corporació professional: vetllarper la qualitat assistencial i de l’acte mèdic.
Jaume Padrós, president de la FundacióGalatea, declara que “diverses claus expli-quen l’èxit del PAIMM: l’eficàcia dels tracta-ments aplicats, la taxa de recuperació i re-habilitació, la gestió personalitzada delscasos més complexos que han necessitat
un procés de tutela i control de la seva pra-xi, l’acompanyament quan les conseqüèn-cies de la malaltia impedeixen l’exerciciprofessional i reclamen una sortida dig-na...”. I, assenyala Padrós, “per sobre de tot,la confiança que el conjunt de la professióha dipositat en el Programa, prova d’unaconsciència activa d’autoresponsabilitat isolidaritat”.
L’informe El PAIMM i el control de l’exerciciprofessional explica la definició de “metgemalalt” i acota el marc legal i deontològicdel seu tractament. La publicació detalla elfuncionament del Programa d’Atenció In-tegral al Metge Malalt, especificant-ne lesàrees d’intervenció i l’actuació del COMBpel que fa a les vies d’entrada al Programai els protocols per a la garantia de la bonapraxi; les situacions de risc i voluntarietatde la demanda; la Comissió de seguimentcol·legial del PAIMM (casos difícils); les in-tervencions en casos de risc i el controlpreventiu de l’exercici: el contracte tera-pèutic col·legial; els dictàmens, i els met-ges apartats de l’exercici. La monografias’ha editat en català, castellà i anglès.
Un dels elements més destacables i singu-lars del PAIMM és que 99 metges hagin es-tat apartats de l’exercici professional mit-jançant un procés de persuasió i de gestióindividualitzada dels casos, sense necessi-tat de recórrer a una via compulsatòria,que seria un recurs excepcional.
El COMB estableix unes mesures preventi-ves de control, sense caràcter de sanció,per les quals pot requerir al metge abs- u
Conveni per ajudarels professionalssanitaris ambproblemes de salutmental i addiccionsEl Departament de Salut, laFundació Galatea i els col·legisprofessionals de metges deCatalunya, d’infermeres i infermersde Barcelona i Tarragona, defarmacèutics de Barcelona i deveterinaris de Barcelona van signar,el passat mes de desembre, unconveni de col·laboració perconsolidar els programes d’atencióals professionals sanitaris ambproblemes de salut mental iaddiccions.
L’acord estableix que, en el marc dela Fundació Galatea del Consell deCol·legis de Metges de Catalunya,totes les parts es comprometen aseguir col·laborant en la promociódels programes PAIMM per ametges, RETORN per a personald’infermeria, ÍTACA per afarmacèutics i ASSÍS per aveterinaris, per a un millorconeixement de la salut, els estilsde vida i les condicions de treballdels professionals sanitaris, per dura terme accions per millorar el seubenestar i evitar riscos a altri.
Els darrers 15 anys, 2.927professionals sanitaris han estatatesos pels programes PAIMM,RETORN, ÍTACA i ASSÍS: 2.002metges i 901 infermers a travésdels seus respectius programes, i,des de l’any 2011, també 18farmacèutics i 6 veterinaris.
Informe sobre el PAIMM i el control del’exercici professional, editat per FundacióGalatea.A baix: acte de signatura del conveni entreel Departament de Salut, la Fundació Galateai els col·legis professionals sanitaris, presiditpel conseller de Salut, Boi Ruiz.
u
revista del 11
12 revista del12 revista del
A fons
La creació del PAIMM, el 1998, va voler donaruna resposta col·legial als articles 91 i 92 delnou Codi de Deontologia de 1997, els qualsassenyalaven l’obligació de tractar els metgesmalalts per trastorns mentals o addictius i aixíevitar que posessin en risc la salut dels seuspacients. Per tant, el PAIMM va ser concebutcom un programa eminentment assistenciali d’ajuda al metge malalt i per prevenir elsriscos de possible mala praxi. Aquest doblevessant, a vegades contradictori, d’ajuda almetge malalt per una part, i de control delrisc de mala praxi, per l’altra, han estat elcavall de batalla del PAIMM des de la sevagènesi.
Durant els 15 anys d’existència delPAIMM, els seus responsables han anatdesenvolupant una organització i un sistemade funcionament que ha procurat superar lescontradiccions esmentades per poder exercirles respectives funcions de la millor manerapossible.
Una de les darreres estructures creadesper treballar en la zona intermèdia entreambdues grans funcions és la Comissió deSeguiment Col·legial del PAIMM (altramentdita Comissió de casos difícils del PAIMM),que es reuneix cada tres a sis mesos pertractar anònimament dels casos de metgesmalalts que per la seva evolució podencomportar un cert risc per a la pràcticaprofessional. Normalment són casos quevénen forçats pels seus superiors, companys
o familiars propers perquè no els veuen béo perquè neguen tenir un problema i nodemanen ajut. També poden ser casos ja entractament al PAIMM i que els seus terapeutesels portin a la Comissió perquè el seu procésté una evolució negativa amb recaigudesfreqüents o també perquè no volen agafarla baixa i no estan en condicions de treballarcom cal.
La composició de la Comissió, ambmembres de la Junta de Govern del COMB,responsables clínics del Programa i del casen concret, membres de l’àrea jurídica delCOMB i responsables de l’àmbit col·legialdel Programa, permet discutir els casosanònimament d’una manera integral i, alhora,des de tots els punts de vista possibles.D’aquesta manera, es pot presentar a laconsideració de la Junta de Govern una sèriede possibles mesures per prendre en cadacas. També es fan indicacions als terapeutesi, si escau, als responsables laborals delspacients revisats.
Les deliberacions de la Comissió hanfacilitat enormement, d’una part, la presa dedecisions dels responsables del COMB i, del’altra, el treball assistencial dels terapeutesdel PAIMM.
Des del seu començament l’1 de junyde 2010 fins al 31 de desembre de 2013, laComissió s’ha reunit 13 vegades i ha fet 66revisions de 35 pacients diferents, amb elsresultats que figuren a continuació.
La Comissió de casos difícilsdel PAiMM
Antoni Arteman,gerent de la Fundació Galatea
tenir-se de realitzar determinats actes oprocediments o, fins i tot, de l’exercici pro-fessional en general. L’eina d’aquest con-trol és el contracte terapèutic col·legial(CTC), que signen el metge malalt, el seuresponsable assistencial, el membre de laJunta del Col·legi delegat i, habitualment,un tutor. El CTC té l’objectiu de vincular elmetge malalt al procés rehabilitador i im-plicar-hi tots els afectats, assistencials o no.
Durant aquests 15 anys d’activitat delPAIMM, s’han signat 143 contractes tera-pèutics al COMB, que van afectar 77 met-ges (el 78% homes). La franja d’edat mésfreqüent és de 41-55 anys. Els metges quehan signat més contractes són els que notenen especialitat i, entre els que sí que entenen, els que compten amb un percentat-ge més alt de contractes signats són elspsiquiatres, anestesiòlegs i ginecòlegs.
Segons els autors de la monografia, que elCOMB disposi d’instruments de protecció iajuda per al metge col·legiat (Programa deProtecció Social) i que al nostre país hi hagiun sistema públic de protecció social hareforçat en gran mesura aquest aspecte,en contrast amb l’experiència dels progra-mes nord-americans, més punitius i ambsistemes d’organització social més liberalsi amb menys cobertura.
u
Propostes de la Comissió de casos difícils del PAiMM 2010-2013*
*No excloents entre si
Font: Comissió de casos difícils del PAIMM, 2013.
Sotmetre’s auna revisiópsiquiàtrica
Signaturad’un contracte
terapèutic
Limitaciótemporal
de l’exerciciprofessional
Derivació al’ICAMS pera possible
incapacitatlaboral permanent
Interrupciódefinitiva dela residència
Internamenta la Clínica
Galatea
8 18 9 4 4 4
Assistents a una reunió de treball de laComissió de casos difícils del PAIMM:Cecilia Navarro, Antoni Arteman, Carme Bule,Màrius Morlans, Gustavo A. Tolchinsky iMiquel Casas.
revista del 13
Dossier
La quota col·legial i la quota de fonssocialEl rebut del Col·legi és trimestral i inclou,per una banda la quota col·legial, queen tarifa normal és de 59 € i, per l’altrabanda, la quota de fons social que ésde 23,96 € i es destina íntegrament alPrograma de Protecció Social.
Durant els primers quatre anys decol·legiació, la quota col·legial té unareducció del 50% per tal de facilitarals joves la incorporació a la professió.Així mateix, és gratuïta per als metgesque estiguin a l’atur. La quota col·legialtambé és gratuïta a partir de la jubilacióo en complir 70 anys.
La quota col·legial i la quota de fonssocials són els dos únics conceptesobligatoris que inclou el rebutEn el cas –molt probable- que el col·legiatopti per contractar l’assegurança deResponsabilitat Civil (RC) mitjançant lapòlissa conjunta del Consell de Col·legisde Metges de Catalunya, o si està adscrita alguna o diverses seccions col·legials,els imports d’aquestes quotes esreflecteixen al mateix rebut col·legial.
Des de l’adjudicació en concurs pública finals de 2012, que va suposar unarebaixa considerable en les quotes,l’import de la RC està fixat en 98 €la prima estàndard i en 78 € per als
professionals de Medicina Familiar iComunitària amb exclusiva dedicació ala sanitat pública. Per als residents ésgratuïta el primer any de col·legiació.
El meu rebut, on linePer tal que els col·legiats puguin consultaren tot moment els conceptes ques’inclouen al rebut col·legial, mitjançant elweb col·legial www.comb.cat, en l’apartat‘El meu rebut col·legial’ es permet consultaron line la factura col·legial desglossada iindividualitzada, previ registre.
Quins conceptes inclou el rebut del Col·legi?
Rebut col·legial
Altres col·legisMetges TrimestreBarcelona 59 €Tarragona 72 €Girona 66 €Lleida 60 €Balears 69 €Altres professionalsAdvocats 162 €Enginyers 79 €Arquitectes 89 €
CONCEPTE IMPORT
50% REDUCCIÓDurant els 4 primersanys de la col·legiaciói dins dels 6 primersanys de llicenciatura laquota és de 29,50 €.
PPSQuota de fons socialque es destinaíntegrament alPrograma deProtecció Social
IMPORTS• Vigents des del 2010• Desgravable 100%
a l’IRPF
ON LINEConsulta el rebutcol·legial mitjançantel web www.comb.cat,en l’apartat ‘El meurebut col·legial’.
REbUTTRIMESTRaL4
*
QUOTA COMB *
QUOTA PPS
59,00 €
23,96 €
14 revista del
Activitat col·legial
Conveni entre el COMBi la UB per realitzaractivitats científiquesEl Col·legi de Metges de Barcelona(COMB) i la Universitat de Barcelona (UB)van signar un conveni amb l’objectiud’establir una col·laboració –el COMB, através de l’Àrea de Praxi, i la UB, a travésde la Facultat de Dret–, per dur a termeactivitats formatives i científiquesd’interès en l’àmbit de la responsabilitatprofessional mèdica i del dret sanitari engeneral. En virtut d’aquest conveni escomprometen a impulsar publicacionsconjuntes en l’àmbit mèdic del dret,projectes d’investigació, formaciócontinuada, estades d’alumnes depostgrau i tesis doctorals en el Servei deResponsabilitat Professional i amb laUnitat de Medicina Legal i Recercadel COMB.
Als efectes d’aquest conveni s’ha creatuna comissió de seguiment formada perImma Borras, professora titular de DretCivil de la UB, i Josep Arimany, director del’Àrea de Praxi del COMB.
Vides dedicades a la cooperació
Acte de lliurament deles XX Beques Dr. Bada
Ja fa 20 anys que el COMB va impulsar lacreació de beques per a la formació demetges cooperadors, ja sigui per acentres de formació estatals ointernacionals. En l’acte de lliurament deles XX Beques Dr. Bada, tretze metgesvan rebre finançament per a diversosprojectes de formació en cooperació.
“Vides dedicades a la cooperació” va serel tema del debat protagonitzat perJaume E. Ollé, director d’Actmón, iFrancesc Mateu, president d’OxfamIntermon a Catalunya, moderat perXavier de las Cuevas, president de laSecció de Metges Cooperants del COMB.
Posteriorment, Bourama OusmaneDiedhiou, becat l’any 2012, va explicar laseva experiència formativa a l’HospitalSant Joan de Déu.
Estratègia per crear ocupacióde qualitat
Sarrià-Sant Gervasi,Districte delConeixement
La Sala d’Actes del Col·legi ha acollit“Sarrià-Sant Gervasi NetworkingBreakfast”, el primer d’un cicled’esmorzars mensuals de networkingque s’organitzen amb l’objectiu defacilitar els contactes professionals iimpulsar l’emprenedoria dins delprojecte Districte del Coneixement.
Des del mes de desembre, Sarrià-SantGervasi ha començat a treballar enaquest projecte per potenciar l’ocupacióde qualitat, conjuntament amb 140professionals de 80 institucionsvinculades al districte, incloent elsprincipals agents acadèmics, econòmicsi sanitaris, entre els quals el COMB.Aquest projecte s’emmarca dins deBarcelona Growth, l’estratègia dedesenvolupament econòmic de la ciutatde Barcelona.
Entrevista aBourama Ousmane Diedhiou:www.youtube.com/combarcelona
Experts redactors d’aquest quadern:Coordinador: Miquel Bruguera. Equipredactor: Miquel Bruguera, Josep Arimany,Immaculada Cortès, Manel Gené, AlbertMariné, Màrius Morlans, Ricard Oleart,Ignasi Pidevall, Rafael Padrós, Consol Serra,Pilar Varela.
personals de l’assetjament; lesconseqüències negatives per a lainstitució; estableix els criterisindispensables per al diagnòstic demobbing; dóna indicacions de què ferquan un pensa que li fan mobbing; s’indicaquan, a qui, com i per què denunciarl’assetjament laboral; presenta l’algoritmed’actuació de la investigació d’un cas depresumpte assetjament; indica elsaspectes medicolegals i els aspectes ètics ideontològics; assenyala els aspectes clauen la prevenció de l’assetjament, i,finalment, planteja què haurien de fer elscentres sanitaris en relació ambl’assetjament laboral i s’indiquen lesobligacions de la direcció i el protocold’actuació en cas d’assetjament laboral.
Aspectes clau en la prevenció del’assetjament1. Consideració per part de la institució que
l’assetjament no és només un problemaindividual, sinó també de lesorganitzacions, i està relacionat ambdeficiències d’aquestes.
2. Identificació i avaluació dels riscospsicosocials, examinant la incapacitattemporal i a través d’enquestes desatisfacció, entre altres mesures.
3. Lideratge i actuació eficaç dels càrrecs decomandament en la gestió dels conflictes.
4. Formació i informació a tots nivells.
Què haurien de fer els centres sanitaris enrelació amb l’assetjament laboral?Protocol d’actuacióEls centres sanitaris han de disposar d’undocument sobre com prevenir i evitarl’aparició de situacions d’assetjamentpsicològic i de com actuar si es dóna unasituació d’aquest tipus al seu centre.
En aquest document ha de constar demanera explícita que la direcció del centreestableix un nivell de tolerància zero davantd’aquest tipus de comportament, i quedaexpressament prohibida qualsevol acció oconducta d’aquesta naturalesa. L’ocultacióde l’existència d’assetjament en els llocsde treball és injusta per a les víctimes, quemai no podran trobar una millora de laseva situació, i és contraproduent per a lamateixa institució. Un reconeixement de lavoluntat de combatre aquesta injustícia perpart dels equips directius, amb garantia dela confidencialitat amb què s’examinaran elspossibles casos, pot afavorir el clima laboralal centre i la necessitat de buscar vies permillorar-lo.
El document ha de detallar el conjuntd’actuacions a les quals la institució estàobligada en relació amb:· la prevenció dels episodis d’assetjament;· la gestió dels conflictes interpersonals, i· el maneig dels casos d’assetjament quan nos’hagin pogut prevenir.
Aquest document hauria d’estarconsensuat amb els representants sindicalsdel centre i aprovat pel Comitè de Seguretati Salut (CSS).
Tenint en compte les dificultats dediagnosticar l’assetjament és convenientque s’incloguin en aquest document totsels exemples de mala conducta que puguinconstituir manifestacions de l’assetjament, ies faci una declaració explícita que es tractad’una conducta reprovable que no seràtolerada per la institució.
El document hauria de tenir unaccés fàcil perquè el puguin conèixer elstreballadors (per exemple, penjat a laintranet) i fer-ne difusió.
Amb aquesta publicació es preténdescriure el fenomen, facilitar-ne eldiagnòstic, fer recomanacions de caràcterpreventiu, exposar quina hauria de ser laconducta dels metges que pateixenassetjament i enumerar lesresponsabilitats de la institució on esprodueixi una d’aquestes situacions.
Al document s’assenyala que “elmobbing pretén la desestructuració moralde la víctima, que per diverses raons s’haconvertit en indesitjable als ulls del’assetjador. Té un caràcter intencional icomporta l’aplicació d’una estratègiacalculada que pot tenir diverses formesd’expressió. En alguns casos ésextraordinàriament violenta, ambintimidacions o fins i tot agressió física,però sovint és molt més subtil. Unacaracterística específica de l’assetjament ésla reiteració de les agressions (almenys uncop per setmana) i la seva durada (almenysdurant sis mesos). És per la seva freqüènciai persistència que aquestes conducteshostils causen un perjudici mental,psicosomàtic i social tan considerable”.
La publicació indica els tipus demanifestacions d’assetjament laboral quepot patir la víctima; exposa el marc legal aEuropa i a Espanya pel qual se’l potconsiderar un delicte; analitza lescaracterístiques de l’assetjador i de lavíctima, així com les persones mésresistents al mobbing; l’àmbit laboral on esprodueix el mobbing; les causes del’assetjament laboral; les conseqüències
Document sobre “l’assetjament psicològic(mobbing) a metges en el lloc de treball”
El Quaderns de la Bona Praxi,publicació del COMBeditada pel Centre d’EstudisCol·legials (CEC), dedica elseu darrer número al’assetjament psicològic(mobbing) a metges en ellloc de treball
Més informació:www.comb.cat
revista del 15
Activitat col·legial
16 revista del
Crònica
la candidatura de Jaume Padrósguanya les eleccions col·legials ambel 58,86% dels vots
Ales 2,42 hores de la matinada del13 de febrer, Miquel Bruguera,president de la Junta Electoraldel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona, va fer públics els re-
sultats oficials de les Eleccions Col·legials2014 i va proclamar Jaume Padrós i Selmanou president del COMB, amb el 58,86%dels vots. Padrós va aconseguir 6.004 vots,davant dels 4.196 que va obtenir Joan Genéi Badia (41,14% dels sufragis).
La candidatura “Professionalisme, progréssolidari i lideratge”, liderada per Jaume Pa-drós, va ser també la llista més votada enl’elecció de l’Assemblea de Compromissarisi va aconseguir una assignació de 176 com-promissaris (58,67%). La candidatura “Met-ges i metgesses COMB tu”, encapçalada perJoan Gené, va obtenir una representació de124 compromissaris (41,33%).
10.310 col·legiats van participar a les Elec-cions Col·legials 2014, el 33% d’un cens totalde 31.140 col·legiats. La participació va serquatre punts superior a la de les eleccionsde l’any 2010.
Els resultats de l’escrutini es van publicar alweb col·legial de manera simultània a laseva proclamació en sessió pública a la salad’actes del COMB.
Discurs de Padrós la nit electoralJaume Padrós, un cop proclamat presidentdel COMB, va fer un discurs on va expressar“la satisfacció” que el Col·legi fos “un exem-ple de referència de participació democràti-ca, de netedat, de transparència”. També vamostrar-se “orgullós” de l’equip que formapart de la seva Junta de Govern amb el qual,va explicar, “per primera vegada en els 120anys d’història del Col·legi de Metges, tin-drem una equiparació de sexes”.
En el seu parlament, Padrós va manifestarque havia entès “que hi ha un sector de laprofessió, que no és menyspreable, que ne-cessita creure que el Col·legi pot fer més perell”. “Entenc perfectament el missatge, i vulltraslladar a aquests votants, metges i met-gesses, que sàpiguen que aquest presidentvol ser president de tots els col·legiats i que,per tant, escoltaré. La meva junta escoltarà”,va afegir.
El nou president del COMB va declarar: “Vullser el president de tots els metges i metges-ses, ens hagin votat o no ens hagin votat,s’hagin abstingut o hagin votat a la candi-datura del doctor Gené. Nosaltres treballa-rem per tots sense exclusió, fugirem de
Nova Junta de Govern del COMB.A baix: Fotos de la jornada electoral.Joan Gené i Jaume Padrós, a l’hora de votar.Miquel Bruguera amb els dos candidats.Jaume Padrós, a la nit electoral, després deser proclamat guanyador de les eleccions. u
Padrós: “treballarem per a tots sense exclusiói defensarem la cohesió de la professió”
Junta de Governdel Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona
PresidentJaume Padrós i Selma
Vicepresidenta 1aElvira Bisbe Vives
Vicepresident 2nJaume Sellarès i Sallas
SecretariGustavo A. Tolchinsky Wiesen
VicesecretariJosep Maria Benet i Martí
TresorerLluís Esteve i Balagué
Vocal 1rMagda Campins i Martí
Vocal 2nRamon Torné i Escasany
Vocal 3rMagdalena Bundó i Vidiella
Vocal 4tÀngels Escorsell i Mañosa
Vocal 5èAdriana Bataller i Bassols
Vocal 6èJordi Craven-Bartlei Lamote de Grignon
Vocal 7èAnna Carreres i Molas
Vocal 8èAntoni Iruela López
Vocal 9èAnna Olivé i Torralba
Vocals suplentsJaume Roigé i SoleAntoni Trilla i GarciaMireia Sans i CorralesLurdes Alonso i VallèsÀngels López i Pol
10.310 col·legiats van participar al procés electoral
u
revista del 17
Crònica
18 revista del
Crònica
PArtiCiPACiÓCens Electoral: 31.140Col·legiats que han votat: 10.310Percentatge de participació: 33%
resultats Eleccions 2014
Vots Nuls: 22Vots Blancs: 88Total: 110
VotACionS ASSEMBlEA DE CoMProMiSSAriS CANDIDATURESDr. Jaume Padrós Selma
Dr. Joan Gené Badia
176 compromissaris
124 compromissaris
58,67%
41,33%
VotACionS JuntA DE GoVErn CANDIDATURES
Dr. Jaume Padrós Selma
Dr. Joan Gené Badia
6.004 vots 58,86 %
4.196 vots 41,14%
Vots Compromissaris Vots CompromissarisBarcelonès 3.759 110 2.439 71
Maresme 250 8 236 7Vallès occidental 511 16 694 21
Alt Penedès 48 4 24 1Anoia 37 2 51 3Bages 245 6 38 1
Baix llobregat 350 12 379 12Berguedà 53 4 11 1
Garraf 194 4 45 1osona 185 4 61 1
Vallès oriental 173 6 166 5
Dr. Jaume Padrós Selma Dr. Joan Gené Badia
Imatges de la jornada electoral.
tots els enfrontaments i mantindrem undels béns més preuats, que és la defensa dela cohesió de la professió. És igual si treba-llen en atenció primària, als hospitals, alssociosanitaris, a les clíniques, a la consultaprivada, sols o en equip”.
Així mateix, Padrós va anunciar que la sevaprimera acció com a president “serà convo-car els residents dels hospitals de l’ICS perajudar-los a resoldre l’actual conflicte queels està afectant”.
Jaume Padrós va cloure el seu discurs dient:“Hem guanyat aquestes eleccions en unaèpoca molt difícil, en època de crisi, on esposa en dubte no sols la situació de moltagent que està patint, sinó també la morali-tat, la confiança i la credibilitat de les institu-cions. Hem d’estar amatents perquè sónmolts els valors que hem de defensar. Jonomés vull traslladar que, avui més quemai, el Col·legi som tots i que, des d’ara, elmeu equip i jo mateix ens posem a la vostradisposició i al vostre servei”.
la jornada electoralLa jornada electoral del dia 12 de febrer vatranscórrer sense incidències. A les 8,30 ho-res es van constituir les meses de votació alvestíbul de l’edifici col·legial, habilitat com arecinte electoral. De les 9 a les 20 hores foul’horari per a l’emissió de vots presencialsper a la Junta de Govern i l’Assemblea deCompromissaris. A partir de les 20 hores esva procedir a l’escrutini públic del vot pre-sencial, de la prova pilot del vot electrònic idel vot per correu. En proclamar els resul-tats oficials de les eleccions, Miquel Brugue-ra, president de la Junta Electoral del COMB,es va felicitar de l’augment de la participa-ció, “fet que demostra que la col·legiaciós’ha comportat tal i com els candidats esti-mulaven”.
u
revista del 19
Crònica
Programa de govern de la Junta del COMB
A continuació, reproduïm els enunciats del programa de govern de la nova Junta delCol·legi de Metges de Barcelona. Es pot consultar el text íntegre al web col·legial:
Professionalisme: els metges i metgesses
· Defensem l’orgull de ser metges i metgesses i la cohesió de tot el col·lectiu mèdic.· Fem nostres els valors del professionalisme com a principi fonamental.· Fermesa davant l’administració pública i les entitats asseguradores.· Més lideratge i autonomia.· Les persones, els pacients, la nostra raó de ser. Per un nou contracte social de laprofessió i els ciutadans.
La institució: el COMB
· Mantenir i millorar el prestigi de la institució.· Promoure un Col·legi més a prop del professional.· Ens mantindrem al costat dels col·lectius, familiars i professionals que ho necessitin,donant suport al professional malalt o amb problemes. Continuarem desenvolupantel voluntariat professional per ajudar als companys.
· Seguirem promovent l’ús de les noves tecnologies.· La formació, eina clau per al desenvolupament del sistema sanitari.· Mantenir el compromís i la garantia de serveis de qualitat.· Promoure la cooperació, i especialment en la formació de metges cooperants.· Implementar el suport i orientació als nous col·legiats, metges i metgesses joves.· Impulsar el Servei d’Ocupació gratuït i de reorientació professional.· Promoure l’emprenedoria i la innovació.· Reforçar la seguretat clínica en l’exercici.· Promoure i facilitar la participació col·legial.· Volem augmentar els actes culturals i de reconeixement professional.
La relació del COMB amb la societat i el sistema sanitari de Catalunya
· Creació d’un observatori professional.· Seguirem defensant el sistema sanitari públic i la professió.· Incrementar la presència pública del COMB i ser referents en salut.· Cap a un model consensuat d’acreditació professional.· Promoure la col·laboració institucional dels metges amb Agències i òrgans d’avaluaciósanitària.
· Potenciarem les sinèrgies amb totes les organitzacions sanitàries.· Cercarem complicitats sindicals.· Contribuir a l’elaboració del codi de bon govern de les institucions sanitàries.· Mantenir el compromís amb els ciutadans i amb el país.
u
Aquestes eleccions han tingutuna impugnació judicial contrala convocatòria electoral, resoltadurant el mes de gener, i no esva admetre a tràmit el recurspresentat pel doctor Joan Gené.
Aquest candidat va al·legar, en concret,que el sistema de vot per correu postal i laprova pilot d’ús del vot electrònic de leseleccions del COMB comportaven, segonsell, una vulneració de drets fonamentals(dret d’igualtat i dret d’accés a càrrecs pú-blics de representació), i que fins i tot haviade suspendre’s el procediment electoral.
Tant el lletrat del Col·legi com el MinisteriFiscal van defensar la inadmissió a tràmitdel recurs i, el Jutjat, un cop valorada totala informació aportada per les parts, vaacordar no admetre’l a tràmit, en tant queen el procés electoral col·legial no es vul-neren els drets fonamentals al·legats, i quetampoc s’acreditava cap vulneració de laigualtat de tracte entre els col·legiats.
Així doncs, el procés electoral no va patircap interrupció o modificació respecte aallò acordat en la convocatòria, i es va des-envolupar amb tota normalitat fins al dia deles eleccions, d’acord amb el previst en elsestatuts col·legials.
Tanmateix, el doctor Gené ha interposatun altre recurs contenciós administratiu,aquesta vegada pel procediment ordinari,contra la convocatòria electoral. A horesd’ara, la tramitació es troba a l’inici i desco-neixem els termes concrets de les deman-des del recurs.
Més informació:www.comb.cat
20 revista del
Crònica
Assemblea de Compromissaris (2014-2018)Barcelonès – Doctor Jaume PadrósJaume Padrós Selma; Elvira Bisbe Vives; Jaume SellarèsSallas; Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen; Magda CampinsMartí; Ramon Torné Escasany; Adriana Bataller Bassols;Jordi Craven-Bartle Lamote De Grignon; Ana CarreresMolas; Anna Olivé Torralba; Jaume Roigé Solé; Antoni TrillaGarcia; Lurdes Alonso Vallès; Maria Àngels López Pol;Miquel Vilardell Tarrés; Maria Pilar Arrizabalaga Clemente;Enric Roche Rebollo; Miguel Torres Salinas; JoaquimCamps Domenech; Roser Garcia Guasch; Francesc BonetPedrol; Joaquim Riera Masgrau; Joan Monés Xiol; Francescde B. Ferrer Ruscalleda; Xavier Mundet Tuduri; Lydia PadróPitarch; Manuel Borrell Muñoz; Josep Fandós Olona; JosepMaria Pons Berengueras; Josep-Maria Puig Marí; JosepAntoni Pujante Conesa; Dolors Quera Ayma; JoaquimRamis Coris; Albert Casasa Plana; Ana Maria RomagueraPiñol; Jordi Hierro Riu; Josep Maria Torner Ribé; Josep M.Casasa Carbó; José María Cots Yago; Núria Martinez Leon;Pablo Amat Par; Leonor Ancochea Serraima; Lluís AsmaratsMercadal; Antoni Bayés de Luna; Antonio Bernal Cercós;Antonio San José Laporte; Gabriel Gili Cirera; Manuel SansSegarra; Jesús Costa Vila; Bettina Dreier Spickernagel;Josep Maria Forcada Casanovas; Roman Freixa Pamias;Josep Gasol Lascorz; Guillermo González López; JordiJaume Ibáñez Nolla; Guillem Jordi Reichenberg; AlbertMarcos Estruch; Josep Antoni Blanco Domínguez; VicençCararach Ramoneda; Arkaitz Imaz Vacas; M. Alba JovéRiera; Gabriel Lupón Escobar; Maria Luisa Madonar Mairal;Enric Mauri Clua; José Arturo Miguez Rey; Víctor OliverasDeulofeu; Frederic Quintana Riera; Salvador Millet Fité;Galdina Valls Borruel; Maria Rosa Monteserin Nadal; PereTorner Pifarre; Eusebi Puyalto Ballart; Montserrat RomeraBaures; Montserrat Burrull Gimeno; Núria Sellarès Gómez;Teresa Bonet Salinas; Jordi Klamburg Pujol; Marc SolerFàbregas; Mónica Teran Díez; Joan Matas Dalmases; RosaMaria Servent Pedescoll; Diego José Palao Vidal; JuanTorralba Llopis; Maria Antonia Vila Coll; Susana PérezZamora; Anselmo Barbeta Laball; Juan de Dou Playa;Mercedes Hellin Bayo; José Maria Boada Gil; David BottaroParra; Luis Juan Castan; María Teresa Agustina Bravo García;Jordi Casademont Pou; Juan Ramon Castaño Asins;Vicente A. Gancedo Rodríguez; Esperanza Luisa GómezDurán; Jaume Benavent Areu; Fernando A. Moraga Llop;Jose Sánchez de Toledo Codina; Jaime Junyent Pares;Frederic Llordachs Marqués; Francisco-Javier ManzaneraLópez; Jordi Serrano Pons; Jordi Mañer Masdeu; JavierMareque Bueno; Carles Martín Fumadó; María-AmparoCuxart Fina; Alejandro Darnell Tey; Vicente Fonollosa Pla;Carmen Martín Vega
Barcelonès – Doctor Joan GenéJoan Gené Badia; Maria Núria Fernández Coca; RamonSàrrias Ramis; Isabel Giralt Sampedro; Núria Puigbó Serra;David Arribas Tutusaus; Blanca de Gispert Uriach; MariaEsther Moga Naranjo; Segundo Frank I. Palacios Camacho;María Inmaculada Aguado Albillos; Amadeo Morera Juyol;Anna Ruano López; Emilio Zahonero Bellmunt; Luis BoschTercero; Marc Griso Marzo; Jordi Altirriba Vives; AugustoAndrés Trias; Josepa Mauri Ferre; Luis Antonio QuerolGutiérrez; Sergio Martínez Roman; Xavier Martret Redrado;Josep Casajuana Brunet; Juan Ballesta Alcaraz; Miquel
Bernardo Arroyo; Manuel Cespedes Pérez; Francisco LópezVengut; Pedro José Simonet Aineto; Anicet PuigdollersPérez; Frederick Alan Miller; Elisabet Canela Pujols; OrlandoJiménez Romero; Carmen M. Prieto Villanueva; DomingoSobrevals Porta; Javier Sobrino Martínez; Israel MolinaRomero; Manuel López Meseguer; Ana Vall-Llossera Mollde Alba; José Emilio Batista Miranda; Luis María LozanoLizarraga; Eva Segura Viciano; Manuel Gené Badia; JosepMartí Valls; Fernando-María Salvador Vélez; José Luis PiHernández; Tawfic Barghout Nassar; Jordi Hoyo Sánchez;Roger Mercadé Sales; Antonio Jesús Blanco Carrasco; IrisRivera Abello; Meritxell Sánchez Amat; Pere DomingoSalvany; Kenia Vázquez Acevedo; Araceli Ríos Mare; ElisendaPigem Jubany; Xavier Frias Garrido; Emmanuel ColomaBazan; Leandre Farran Teixidor; David Moreta Munujos;M. Queralt Pares Ubach; Ernest Sàrrias Ramis; NarcisoAmigo de Bonet Sans; Montserrat de Villasante Fuentes;Nuria de Villasante Fuentes; Gemma Torrell Vallespin; JosepMaria Vilaseca Llobet; Ana Pereira Rosalen; Naim HannaouiHadi; Carolina Roser Galard; Sol San José Maderuelo;Cristina Vendrell del Alamo; Gilda Delmira Carvajal Rojas
Alt Penedès – Doctor PadrósJordi Gago Rius; Francesc Gibert Vives; Maria MontserratGaya Catasús; Francisco-Javier Peligro Adarve
Alt Penedès – Doctor GenéAdolf Descalzi Farreres
Anoia – Doctor PadrósElisenda Florensa Claramunt; Mireia Serrano Manzano
Anoia – Doctor GenéPatricia Marimon Nieves; Faraidon Ehsan Abdul-Hamed;Miguel González Page
Bages – Doctor PadrósPere Bonet Dalmau; Lluís-A. Guerrero Sala; Maria del CarmeBertral López; Dolors Comet Jaumet; Josep M. MarcosBruguera; Joan Hermenegildo Catena Mir
Bages – Doctor GenéJaime Giménez Palau
Baix Llobregat – Doctor PadrósLluís Esteve Balagué; Mireia Sans Corrales; Francisco MañàBové; Francesc Borrell Carrio; Sònia Miravet Jiménez; MiriamMartínez García; Xavier Yanguas Leyes; Francisco GarcíaGracia; Maria dels Àngels Tobella Príncep; Flora LópezSimarro; Dante Constantino Torres Torres; Teresa Badia Farre
Baix Llobregat – Doctor GenéAndrés Martín Sánchez; César Romero Menor; Blai BorrellMila; Eva Peguero Rodríguez; Ramon Morera Castell;Antonio Aranzana Martínez; Valentín Aragunde Miguens;Ana Adame Martínez; Carme Sarri Closa; Alba MartínJiménez; Manuel Santiña Vila; Lydys Yajaira Briceño Salas
Berguedà – Doctor PadrósMaria Gasso Tarrés; Concepción Medina Molina; MariaLourdes Bonet Selga; Agustí Ferrer Ferran
Berguedà – Doctor GenéArturo Leandro Martínez Alcázar
Garraf – Doctor PadrósJosep Maria Benet Martí; Joaquim Torné Cachot; Isabel GarroTejero; Ester Chirveches Pérez
Garraf – Doctor GenéMaria Dolores Crusat Sabaté
Maresme – Doctor PadrósJosep Marinel·lo Roura; Magdalena Bundo Vidiella; PedroAntonio Toran Monserrat; Jaime Pérez Bartolí; Miquel PratsMaeso; Susana Curós Torres; Josep Anton Capdevila Morell;Jesús Alós Villacrosa
Maresme – Doctor GenéJosé Maria Navarro Olivella; Esther Limón Ramírez; LuisBagan Mezquita; Conrado Vilanova Navarro; Cristina RoquetaGuillén; María del Carmen Jorge Blanco; Jesús CortésMartínez
Osona – Doctor PadrósFrancesc Xavier Clos Busquets; Maria Àngels Casals Font;Josep Arimany Manso; Antoni Iruela López
Osona – Doctor GenéAlbert Planes Magriñà
Vallès Occidental – Doctor PadrósIsabel Martínez Díaz; Àngels Escorsell Mañosa; Fèlix AliagaCelma; Montserrat Bare Mañas; Ramon Pujol Farriols; ElenaO’callaghan Castella; Montserrat Bellver Vives; Joan SalaPedros; Lluís Til Pérez; Teresa Solans Barrí; Miquel ColomerGiner; Vicenç Jaume Mestre Saura; Marta Capella Hempel;Xavier de las Cuevas Bou; Carles Alsina Navarro; FerranBernaus Balasch
Vallès Occidental – Doctor GenéJaime Motos Cabrera; Sebastián Gallardo Quesada; JosepMaria Sans Escola; Gisela Egido López; Salvador MoixGarolera; Amando Martín Zurro; Carmen Expósito Martínez;Antonio Cañete Crespillo; Mateu Espasa Soley; Rosa MariaLópez Martínez; Maria Teresa Vilarmau Dolcet; SantiagoBarcons Vilaplana; Tamara Navarro Sierra; Gemma SansaFayos; Carmen Batalla Martinez; Marcelo Horacio TegiacchiSchvetz; Maria Dolors Ruiz Morilla; Clara Izard Gavarro; AgustíBarnils Masgrau; Silvia Rodríguez Gaspa; José Palou Torrento
Vallès Oriental – Doctor PadrósXavier Saura Montiel; Esteve Llargués Rocabruna; FrancescDeulofeu Fontanillas; Montserrat Torner Ribé; EulaliaCladellas Oliveras; Ricardo Yago Escobedo
Vallès Oriental – Doctor GenéMaria-Isabel Carné Masllorens; Mario Enrique Mori Camacho;Francesca Zapater Torras; José Luis Monserrat Delgado;Manuel Anoro Preminger
u
Imatges de la jornada electoral.
revista del 21
La Junta informa
L’Assemblea de Compromissarisdel passat 12 de desembre es vacentrar fonamentalment en laconvocatòria de les eleccions col-legials feta per la Junta de Go-
vern del Col·legi de Metges de Barcelona.Miquel Vilardell, que es va acomiadarcom a president, va rebre una manifestaaprovació dels compromissaris a la sevagestió i a la de la seva Junta, i es va posara disposició de la nova Junta de Govern.
Vilardell va explicar que, durant els qua-tre anys que ha estat president del Col-legi, ha procurat respondre als efectesque té la crisi actual sobre els professio-nals i sobre el sistema sanitari, “converti-da primer en una malaltia subaguda i
després crònica”. Malgrat els esforços, elpresident va indicar que la situació conti-nuava sent difícil, però es va mostrar con-vençut que la Junta sorgida de les Elecci-ons sabria gestionar-la.
“La Junta de Govern sortint hem fet encada moment el que hem cregut millorper al col·lectiu, i personalment, me’nsento satisfet”, va afirmar Vilardell, totagraint la lleialtat demostrada pels mem-bres de la Junta de Govern, pels compro-missaris, pels membres de les delega-cions, pels membres de les seccions i pertot el personal del COMB. “Som un col-legi respectat i admirat, i això és gràciesa l’esforç de tots i totes”, va concloure Vi-lardell.
En aquesta Assemblea, tal com marquenels Estatuts, es va determinar la JuntaElectoral, encarregada de vetllar pel bonfuncionament del procés. Els dos compro-missaris que havien decidit encapçalarcandidatures a la presidència, Joan Gené iJaume Padrós, aleshores compromissaris,van aprofitar l’ocasió per donar a conèixera la resta de companys la seva voluntat depresentar-se a les eleccions.
Pel que fa al pressupost, inclòs en l’ordredel dia, Vilardell va proposar prorrogar eldel 2013 per al 2014, per tal de no aprovarun pressupost que no pogués ser modifi-cat per la nova Junta de Govern, propostaque va obtenir el suport dels compromis-saris.
Agraïment a Miquel Vilardellper la seva tasca com a president
Assemblea de Compromissaris
Miquel Vilardell, president del COMB 2010-2014. Assemblea de Compromissaris del període 2010-2014.
22 revista del
Durant els passats 7 i 8 de febrer,va tenir lloc el I Fòrum Vascode Gama. Per als qui es pre-guntin qui o què és Vasco deGama, a més d’un cèlebre na-
vegant i explorador portuguès, és el grupde treball de residents i metges joves defamília, en el si de WONCA Europa.
El moviment és la continuació del treballque va començar a la primera reunió pre-congressual per a metges joves durant elCongrés de WONCA Europe de l’any 2004,celebrada a Amsterdam i que, posterior-ment, es va plasmar a Lisboa el 2005, ciutatdes d’on Vasco da Gama va iniciar el seuviatge vers el descobriment, raó per la qualel Moviment adopta el seu nom.
I, amb aquesta idea de seguir descobrintnous horitzons de la medicina de família,els metges de família joves de tot Europa id’algun altre racó més allunyat, es van tro-bar a Barcelona. Una cita històrica, ja quees tracta de la primera trobada per i per alsmetges joves de família europeus, desprésde deu anys de trajecte.
Quan pel maig de l’any passat, Barcelonava guanyar rotundament la candidatura aaquest I Fòrum, la il·lusió i l’orgull van om-plir tot l’equip espanyol. Si bé també laincertesa per la responsabilitat que com-
portava un projecte tan gran i en tan poctemps. Menys d’un any després la tasca detot l’equip organitzador i científic de Vascode Gama va donar fruits.
Més de 200 persones es van trobar al Col-legi de Metges de Barcelona. Eren resi-dents, metges joves, i també estudiants ipacients, reunits amb la idea de crear siner-gies i veure el quadre de la salut en totes lesseves perspectives.
Paral·lelament al Fòrum, va tenir lloc un in-tercanvi, dins del programa Hipòcrates deVasco de Gama. Més de 30 metges jovesde família de tot Europa van tenir l’oportu-nitat de conèixer com funciona el nostresistema sanitari, rotant pels serveis d’Ur-gències i Atenció Primària a Barcelona.Posteriorment, van tenir l’oportunitat d’as-sistir al Fòrum.
Va ser un Fòrum centrat en el pacient, ambtallers sobre eines de comunicació, el seupaper en les aplicacions mèdiques i l’e-Sa-lut; en les desigualtats en salut i l’impactede la crisi econòmica; en el maneig de laviolència de gènere; en les urgències, i enla salut comunitària.
La pluja d’idees va tenir una gran presèn-cia en tallers com el Design Thinking o elWorld Cafe, on es van tractar temes de sa-
lut global. Idees i ímpetu per desenvolu-par-les, que es va demostrar que no faltenen els metges del present i del futur.
Un taller organitzat conjuntament ambl’associació d’estudiants IFMSA va demos-trar l’interès creixent dels estudiants per lanostra especialitat.
Metges joves, residents, estudiants, confe-renciants… tots van ballar al so del progra-ma científic, recorrent les aules i passadis-sos del COMB, cercant la xerrada, el taller ol’activitat escollida. Fins que van acabarballant literalment al taller de salsa. Un tocllatí, perquè cal aplicar una de les màximesdel metge, aquella frase que tant diem alsnostres pacients: “t’has de deixar cuidar”,perquè cal “cuidar el cuidador”.
Tot això amanit amb el suport incondicio-nal i des del primer moment de tot l’equipdel COMB. Com a membre de la Secció deMetges Joves del COMB i de Vasco deGama estic orgullosa de la feina feta, i de laconfiança en el projecte que des del princi-pi va dipositar en nosaltres el COMB. Crecque els resultats els han donat la raó.
Mónica Terán Díez,metge de família CAP Maragall.Vicepresidenta de la Secció de Metges Jovesi Residents.
i Fòrum Vasco de Gama
trobada de metges jovesde família europeus
Informació col·legial
revista del 23
La qüestió
?Què esperes de la Junta de Govern
Francesc Borrell,metge de família aEAP La Gavarra imembre del ComitèExecutiu de SeguretatClínica de l’ICS
Ha de prosseguirdenunciant lesretallades quecomprometen laqualitat assistenciali lluitar contrala precarietatlaboral, garantint laseguretat clínica ila professionalitat,que han de ser elsarguments centralsdel COMB. A més,ha de situar-se alcentre del debatsanitari, per impedirque el sistema desalut canviï sensel’opinió dels metges.Cal seguir treballantper l’orgull de sermetge, destacantels nostres valors.En aquest sentit, nopodem caure en lacultura de la queixa,sinó que el nostrecomportament hade ser un exempled’hospitalitat ambel sofriment delpacient.
Marc Tarin,resident de MFiCa l’Hospital Valld’Hebron i CAPLa Marina
Espero que s’erigeixicom a l’estendardde la defensadels residentsde les diferentsespecialitats coma metges del futur.És molt importantque el COMB vetlliper la docència iper la formació delsresidents i que, coma tal, es respectinels plans formatiusde les diversesespecialitats. Coma futur especialistaen MFiC, crecimprescindibledonar suport al’atenció primària, avegades enfrontadaa l’atencióhospitalària quan,en el fons, es tractade la base de lapiràmide sanitàriai la porta d’entradaal sistema desalut pública. Si laprimària funciona,l’hospitalàriafunciona millor.
Gemma GarciaParés,cap d’Hospitalitzacióde Psiquiatria del’Hospital Parc TaulíSabadell
De la nova Junta deGovern espero queajudi a dignificar laprofessió mèdica,que ha estatmolt perjudicadaels darrers anys.Assumint, com ja hofem, que actualmenthem de gestionarbé els recursos, nopodem permetreque se’ns retiri lacapacitat de prendredecisions sobre lasalut dels nostrespacients, basant-nosen l’evidència clínica.També esperoque la nova Juntasigui sensible ala progressivafeminització delcol·lectiu mèdic.En aquest sentit,hauria d’estudiar lapossibilitat de fer uncanvi de nom delCOMB per un querepresenti millor elcol·lectiu de metgesi metgesses.
Joan Torralba,coordinador delServei de CirurgiaGeneral del HospitalQuiron-Dexeus isoci fundador deQCA QuirúrgicaBarcelona
Ha arribat l’horaque es valori lafeina del metge,la formació que lasocietat li exigeix i laresponsabilitat queaquest assumeix. Peraixò cal una inversióeconòmica i vetllarper aconseguir unshonoraris dignes.El COMB hauriad’ajudar que esformessin societatsprofessionalscorrectes, que se’nregulin les relacionscom també les delsmetges individualsamb les companyiesd’assegurançai les relacionscontractuals ambles clíniques o grupshospitalaris. Tambés’han d’estudiarnoves formes demàrqueting i laseva presència a lesxarxes socials.
Elena Carreras,coordinadora mèdicadel Serveid’Obstetrícia iMedicina de laReproducció del’Hospital Valld’Hebron
Una de les pitjorscircumstànciesde la vida d’unprofessional ésafrontar un procésmedicolegal.L’acompanyamentque fa el Col·legien aquestescircumstànciesés sòlid, alhoraque curós ambl’impacte emocional.Malauradament, laconsciència d’aquestservei es centra enels professionalsque han hagut depassar per aquestescircumstàncies.Seria bo que elconeixementd’aquest suport es fesextensible a la restade professionals. Unamillor comunicacióamb els professionalsés el meu desig pera la nova Junta deGovern.
Sebastià J.Santaeugènia,cap del Servei deGeriatria i CuresPal·liatives deBadalona ServeisAssistencials
Que millori lacol·laboració ambles associacions depacients i que per-meti apropar la visióque té el metge delpacient i que escoltiles preocupacionsde les personesrespecte a l’atenciódel metge. Cal quedefensi, promo-cioni i vetlli per lamàxima qualitati excel·lència pro-fessional i continuïpreocupant-se pelscompanys malalts.En darrer lloc, quesigui capaç deliderar un discursen favor del sistemasanitari català, dela importància delpaper dels metgesen la gestió de lesorganitzacionssanitàries. Cal ferpalès el valor de laprofessió mèdica alnostre país.
Aquesta secció dóna veu als metges mitjançant una mateixa pregunta quees fa a sis col·legiats de diverses especialitats i diferents centres assistencials
Pros i contresde la limitacióde les hores detreball dels metgesinterns residents
24 revista del
Tema de debat
uns sous més baixos i les sortides laboralssón més precàries. És lògic, per tant, queels residents comptin amb les guàrdies perajustar les seves condicions econòmiques.
L’aplicació de reglamentacions europeesmés de 10 anys després de la seva publica-ció fa sospitar que la seva intenció és prin-cipalment econòmica (en reducció delscostos salarials) i no una sobtada preocu-pació per la salut i la seguretat dels profes-sionals sanitaris.
En aquest sentit, el 2008, la Fundació Ga-latea va estudiar el malestar psicològic enuna població de 3.000 metges residentscatalans. El nombre de guàrdies realitzadeseren de cinc de mitjana amb diferències se-gons les especialitats, però sense diferèn-cies estadísticament significatives entre elnombre de guàrdies realitzades al mes i lapresència o absència de malestar psicolò-gic. Tampoc es va poder establir una asso-ciació entre la mitjana d’hores treballadesels darrers set dies i la salut mental dels re-sidents. Es dedueix, doncs, que la càrregade treball dels metges residents catalansés acceptable, però no les seves condicionsi expectatives laborals.
El temps de treball és un dret fo-namental regulat per la legislacióeuropea i internacional amb l’ob-jectiu de protegir la salut i la se-guretat dels treballadors i fer que
puguin conciliar la seva vida privada ambla seva vida laboral.
En el cas dels metges residents a Espanya,signen un contracte mixt que ha de res-pectar les dues vessants: laboral i forma-tiva. Des del punt de vista laboral ha deseguir les recomanacions de la DirectivaEuropea i, des del punt de vista formatiu,ha de seguir les recomanacions de la Co-missió Nacional de cada especialitat.
No s’ha de separar un aspecte de l’altre.Si bé, per un costat, els metges residentsrealitzen una tasca assistencial necessàriaper al bon funcionament dels hospitals icentres d’assistència primària, per l’altre,s’estan formant en una especialitat.
Els residents tenen una responsabilitat as-sistencial creixent i progressiva a mesuraque avancen en la seva formació. Aques-ta funció assistencial està, evidentment,remunerada encara que cada cop tenen
Des del punt de vista formatiu, són les co-missions nacionals de les especialitats lesque dicten els programes formatius i leshores d’atenció continuada necessàriesper assolir les competències. Els primersanys, la majoria dels residents de totes lesespecialitats fan guàrdies a Urgències, onaprenen no sols a reconèixer, diagnosticari tractar les malalties més freqüents, sinóque és la millor oportunitat per aprendrela professió en el sentit més ampli de la pa-raula, on s’aprèn a entendre el malalt en si-tuació d’emergència, a empatitzar amb elli les famílies, a posar-se en contacte amb lamalaltia i la mort, a relacionar-se amb elsaltres companys de la mateixa i altres espe-cialitats i amb tots els altres estaments del’hospital, a gestionar la por i la insegure-tat, a gestionar el temps i els recursos.
Ens trobem davant de reglamentacions la-borals o professionals de fa més de 10 anysque s’han aplicat de forma incompleta oirregular. En tot cas, no s’ha d’utilitzar lasalut dels metges residents amb finalitatsocultes. Cal trobar, doncs, un equilibri en-tre la salut mental, el benestar psicosocial,la formació i la retribució econòmica delsresidents.
Roser Garcia Guasch,excap d’Estudis de l’Hospital
Germans Trias i Pujol i tutorade residents
“L’aplicació dereglamentacions europees
més de 10 anys després de laseva publicació fa sospitar
que la seva intenció ésprincipalment econòmica i
no una sobtada preocupaciópels professionals”
revista del 25
Tema de debat
El debat sobre la limitació d’hores detreball del sector mèdic s’ha obertrecentment a causa de l’aplicació,per part de l’ICS i de manera exclu-siva sobre residents, de la directiva
europea de l’organització del temps de tre-ball (EWTD), que limita les hores de treballsetmanal a 48. Aquesta directiva s’aplicavaamb un retard de quatre anys respecte allímit fixat per la UE. A l’agost del 2009, es vaaplicar als residents d’Europa, cosa que vadonar lloc a canvis en els patrons de treballi va causar nombroses preocupacions pelsseus efectes sobre l’atenció dels pacients, lamanca de personal i la reducció d’experièn-cia clínica dels residents.
L’objectiu teòric és promoure la salut delmetge, disminuir la fatiga del professio-nal i en conseqüència millorar la segure-tat del pacient. Es pressuposa també queun resident descansat i amb menys obli-gacions podrà dedicar més temps al seudesenvolupament professional i personal.Però, això, s’ha aconseguit realment? L’ ex-periència europea publicada recentmentno és gaire esperançadora: metges més“cremats”, formació en perill i cap milloraen la qualitat assistencial.
El problema va més enllà de la restriccióen sí ja que depèn de com s’implementa.La reducció de les hores que pot treba-llar un professional genera un dèficit as-sistencial si no va aparellada amb novescontractacions. Així, ens trobaríem da-vant de dues situacions per poder donarcobertura al mateix volum de feina: méscàrrega assistencial per unitat de tempssobre el mateix metge, i que sovint su-peri el seu horari laboral “il·legalment”(sense cobertura o reconeixement insti-tucional). És evident que un metge quetreballa menys hores per cobrir la ma-teixa càrrega assistencial podrà dedicarmenys temps per pacient, menys tempsper formar els seus residents i, a més, tin-drà més probabilitat de cometre errors ide patir un estrés laboral. Els estudis de-mostren que, en relació amb el descans,té més pes el nombre màxim d’hores tre-ballades seguides, el descans diari i set-manal, la càrrega assistencial per unitatde temps i la falta de recursos que sim-plement treballar no més de 48 hores ala setmana. Aquí rau la necessitat d’as-segurar l’aplicació correcta de l’EWTD,que inclou la lliurança de guardià i el bondescans setmanal.
Sleiman Haddad,resident de Traumatologia i CirurgiaOrtopèdica de l’Hospital UniversitariVall d’Hebron
“Els estudis demostren que,en relació amb el descansdel metge, té més pes elnombre màxim d’horestreballades seguides i lacàrrega assistencial quetreballar no més de 48 horesa la setmana”
Quant a l’efecte directe de l’EWDT sobreels residents, s’entén que a menys tempsen l’entorn clínic, menys formació pràc-tica. Això és encara més dramàtic en re-lació amb les especialitats quirúrgiques,on la pràctica és la clau per adquirir leshabilitats manuals necessàries. Endemés,la limitació ha afectat principalment leshores de guàrdia, on el resident entra encontacte de manera gairebé exclusiva acertes patologies agudes, essencials pera la seva formació.
Si es manté el límit a 48 hores, caldriaaugmentar el nombre de residents i ad-junts per compensar la limitació de lesseves hores, o augmentar els anys deresidència per permetre al mateix resi-dent tenir la pràctica necessària mínimaper a la seva correcta formació. I dins deles estrictes 48 hores també s’haurien dereduir les seves responsabilitats assisten-cials, disminuir la càrrega burocràtica idedicar més supervisió per part dels es-pecialistes adjunts. Tot això per tal d’opti-mitzar el seu contacte pràctic i clínic dinsd’aquest límit horari, per tal de prioritzarel valor educatiu.
26 revista del
Revista de premsa
26 revista del
“El col·legi ha d’actuar per frenar tantmalestar”[...] ”Hem de ser molt més a prop. M’haratificat el 59% dels metges que vanvotar, però la contesa electoral ha fet moltvisible el malestar de molts professionalsi hem d’escoltar més, prendre nota.Contractes precaris, condicions laboralsinadmissibles a la pública i a la privada,professionals que fan un gran esforçassistencial i no aconsegueixen sortir deldescontentament.” [...]
La Vanguardia,14 de febrer de 2014
“Si els canvis no els lideren els metges,el futur pot ser incert”[...] ”Necessitem que es donin les condicionsperquè els models d’organització canviïn i elsmetges liderin aquests centres. Però hi ha d’havercoratge dels que han de prendre les decisions.Si els canvis no els lideren els professionals, elfutur pot ser incert. Els canvis que necessita elsistema sanitari per tenir futur passen perquè elsmetges s’impliquin i puguin gestionar. Però s’hande donar les condicions i se’ls ha de reconèixerretributivament. El model d’organització que ensha servit fins ara és anacrònic.” [...]
Ara,16 de febrer de 2014
“tenim els pitjors salaris de la uE”[...] ”Crec que, si en lloc de metges fossinenginyers, mecànics o qualsevol altra cosa,el sistema sanitari públic hauria tancatles portes. I, en canvi, s’està oferint unaassistència que és la joia de la corona, delmillor d’Europa. El secret és la vocació. Ésuna professió vocacional, que dóna cohesiói equitat a la societat. Si no fos per la vocació,no s’explicaria que grans professionalsestiguin suportant sous de 1.500 euros.Tenim els pitjors sous de la UE.”[...]
El Periódico,14 de febrer de 2014
Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha avançat enentrevistes concedides a diversos mitjans de comunicació la posició de la novaJunta de Govern del COMB sobre els reptes de la professió, el sistema sanitari ialtres temes d’actualitat del sector
revista del 27
Jaume Padrós presidirà el CoMB en unaèpoca plena de reptes per a la professió[...] ”Volem ajudar els metges a superar laseva insatisfacció i ajudarem a mantenir elsistema sanitari entre tots: metges, sindicats,patronal, partits polítics...” Per aconseguir-ho,la nova Junta de Govern vol que els metgestinguin més autonomia de gestió i que esfomenti la col·laboració entre petits i granscentres. “Volem potenciar el lideratge delsmetges en els seus centres”. [...]
Gaceta Médica,17 de febrer de 2014
Avortament.- El nou president delCoMB veu una “greu irresponsabilitat”la reformaJaume Padrós ha titllat de “greuirresponsabilitat” el projecte de reformade la llei de l’avortament per promoureiniciatives legislatives que no tenenconsens social, polític ni dels professionals.En una entrevista d’Europa Press, Padrós,qui s’ha manifestat catòlic, ha vist un pasenrere al marc de convivència en l’actualproposta del ministre de Justícia, AlbertoRuiz Gallardón. “La llei actual és menysdolenta que allò que ens proposa elministre”, ha indicat. [...]
Europa Press,22 de febrer de 2014
El CoMB demana debatre nouscopagaments i critica “l’asfíxiafinancera” de l’EstatEl nou president del Col·legi Oficial deMetges de Barcelona, Jaume Padrós,ha demanat un debat social sobre laintroducció de nous copagaments quepermetin augmentar els recursos delsistema sanitari, a més de criticar “l’asfixiafinancera” que, segons la seva opinió,imposa l’Estat a la Generalitat.Padrós, que substitueix Vilardell desprésd’obtenir el 58,8% dels vots a les eleccionscelebrades el dia 12 entre els més de30.000 metges col·legiats, ha reivindicat“l’autoritat moral” de la institució quepresideix per demanar canvis profundsa l’organització del sistema sanitari i lagestió de les llistes d’espera.[...]
Europa Press,23 de febrer de 2014
“Hem de dir als polítics que deixind’esprémer-nos”[...]“Si en lloc de metges fóssim un altre tipus deprofessionals, el sistema ja hauria tancat. Hem dedir al govern i a l’oposició que no es pot continuarmantenint aquesta pressió sobre els professionalsaprofitant el nostre compromís de preservarla qualitat assistencial. La situació no es potdescontextualitzar de l’asfixia financera que viu laGeneralitat, però les conseqüències estan portantmolta tensió.”
[...]“El futur del sistema passa per obtenir més recursosi per canviar uns models d’organització anacrònics.O els metges liderem el sistema o serà molt difícilsortir-nos-en. Hi ha models d’organització lideratsper metges que han demostrat millores ostensiblesd’eficiència. Si ens donen un pressupost, els metgespodem organitzar l’assistència d’una manera diferenti, evidentment, retrem comptes. [...]El Punt Avui,27 de febrer de 2014
Revista de premsa
Els matins de TV3, 13 de febrer de 2014.
Entrevistes a tV3,tVE Catalunya i BtV
Btv notícies, 17 de febrer de 2014.
vespre a La 2 de TVE Catalunya,13 de febrer de 2014.
Més informació:www.comb.cat
Obituaris
Carles LlebariaRegalado(1920-2013)
El doctor CarlesLlebaria es decantàpel camp del’hematologiaessent encaraestudiant. Com ametge, vadesenvolupar lesseves ocupacionsprofessionals en laClínica MèdicaUniversitària delprofessor AgustíPedro Pons i amb elprofessor FarrerasValentí. Va posar enmarxa el seu propilaboratorid’Hematologia iAnàlisis Clíniques,primer al’Hospitalet deLlobregat i, méstard, al carrerBalmes deBarcelona. Homesenzill, amable,jovial, sempredisposat acol·laborar,organitzar, assistir,suggerir, viatjar,reunir. El COMB i elCasal Josep Espriuagrairan sempre laseva tasca,iniciatives iinquietuds.
JosepLópez Batllori(1926-2013)
Expert endiabetologia ihumanista. Treballà al’Hospital de la CreuRoja de Barcelona alServei de Dietètica,del qual fou director.Va ser un dels serveispioners en el quals’instaurà eltractament del malaltdiabètic amb laincorporació d’unaeducadora dietista.Creà a Barcelona elCentre d’EstudisSuperiors de Nutrició iDietètica (CESNID).Fou membre actiu del’Acadèmia de CiènciesMèdiques i de laSocietat Catalanad’Endocrinologia iNutrició, de la qualfou vicepresident ipresident. Formàpart –com avicepresident–de la Secció deMetges Jubilats delCOMB i creà unaentitat anomenada“Pilarsolidari”.Fou un exemple perals amics i coneguts.
Joan Vergés iCalduch(1928-2014)
El doctor Joan Vergési Calduch, nat aBarcelona, des de benaviat es dedicà al’homeopatia i,posteriorment,completà la sevaformació enpsiquiatria.Home dotat d’unasensibilitatextraordinària i ambun bon domini de lallengua, escriupoemes des de laseva etapa d’estudianti publica els primersmentre és a la Facultatde Medicina.Els seus textos, però,s’han popularitzatmés quan algunscantautors catalansels han musicat i elsfan arribar al granpúblic.Els darrers anys no lifan justícia ni en elrecord ni en la salut, iara, quan la Institucióde les LletresCatalanes li tenia apunt un merescuthomenatge, elsorprèn la mort.
Francisco AlcantaraChacon; Jorge M.Almeida Machado daCosta; Jesús ÁlvarezPalomo; Jose M. AriasVentallo; Luis AzconaPosadas; JacintoBarbosa Colomer; JoséBarco Barrera; RicardBargues Altimira;Antonio Bassa Bray;Andrés Belles Flo;Claudio SantiagoBermann Barrancos;Arturo Blasco Fornies;Ramon Bofill Font;Antonio BonamusaRoca; José BorrellPedros; Alberto BossyRosas; Mariano BretonFigarola; Moisès BroggiValles; José Antonio BuilMiguel; Francisco JoséBurgos Bonel; JoséEsteban BurrielManzanares; José MaríaCallejas Pérez; MiguelÁngel Canales Cañada;Jorge Canals Riazuelo;Francesc Xavier CanelaMuñoz; Narcís CardonerSilva; Rafael Carreño dePuig; Antonio CasadoPerich; Ramon CastanSala; Eleuterio N. CastroChico; M. Teresa CataFàbregas; ManuelClemente Cera; JosepClusa Matinero;Salvador CodinaCasabayo; José ColoméDaga; Miguel LuisColomé Sabaté;
Fernando Cordon Pujol;Juan Costas Ribas; LluísDaufi Moreso; José deAnta Vilar; José LuisDíez Aparicio; MaríaIsabel Domingo Marco;Juan Duran Sánchez;Enrique RicardoEspinosa; Rafael Estevede Miguel; Salvio FajolCasanovas; AntonioFernández Giralt;Alfonso FernándezMartínez; RafaelFernández Martínez;José Ferrer Raldua;Alfonso Fons Martín;José M. Fuentes Rolao;Francesc d’Assís GandiaBausells; Pere GarciaPalleiro; Manuel GispertVal; Albert GrañenaBatista; JoaquínGuerrero Pons; IreneHernández del Rey;Belén HontecillasBermejo; Pedro IvorraRodríguez; SalvadorJorba Olle; José JuncosaOrga; Evaristo JoséLaguna Badia; RamonJosé Luis LansacFuertes; Ignacio LatorreRíos; M. Ángeles LeónRegidor; Carlos LlebariaRegalado; Josep LópezBatllori; José LópezPedret; María LuisaLozano Polo; LluísMarine Oliveras; DolorsMariscal Melero; RoserMartí Balart; GregorioÁngel Martín Henao;
28 revista del
El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar,el passat 3 de desembre, un funeral en memòriadels metges difunts de Barcelona en el qual es varetre homenatge als següents col·legiats:
José Martínez Cano;Jesús MartorellMartorell; PoncioMassaguer Vives de laCortada; José M.Massons Esplugas; GinésMayoral Gasch; JoanMedir Palol; LuisMeléndez Cuffi; Diego A.Mesia Pacheco; EnriqueMiguel Magro; XavierMiquel Padro; JoséMonné Doménech;Emiliano Moran Rivas;Juan J. Moxo Montoliu;
Pere Munt Castells; JuanJosé Murillo Pelleja; JoséJuan Navalon Garcia;Tomás Núñez de laFuente; Teresa OrusEscola; José A. OsorioGullon; Maria PilarOssorio Sanjuan; JuanPericas Bosch; AndrésPie Jorda; José PieraMontes; José María PonsSaludes; Neus PotauVilalta; Maria PratsBaygual; Pere PujolAmat; Robert Pujol
Soler; Julio Quinzañosde la Torre; ManuelRamírez Sánchez;Alberto Ramos Fuertes;Pedro Recasens Estrada;Francisco RecasensGassio; Jacinto ReventósConti; Jorge E.Rivas-Plata Díaz;Guillermo Roca Linares;Josep M. Roig Amezaga;Joaquín Salarich deArbell; José Salo Serra;Jaime Salom Vidal; LuisSalvador Fernández
Mensaque; RafaelSalvador Monte;Santiago ManuelSánchez Facerias; JuanManuel Sánchez Vicente;José M. Sánchez-Harguindey Pimentel;Miguel Ángel SanchoForrellad; CarlosSanpons Salgado; JuanSantaló Ribas; Núria SoleMullner; Eduard SolerPeix; Juan Soteras Broto;Luis Tallada Rocher;Pedro Tares Serra;
Narciso TeixidorLlandrich; Carlos TenaSort; Maria MercèTorralba Roselló; RamonTorro Bardaji; AlejandroTrilla Ramon; AntoniTuca Oms; Antonio VallsSantasusana; M. LluïsaVicheto Capdevila; JosepVidal Teixidó; Joan VilaRoquet-Jalmar; Juan VilaSors; Josep Vilar Bonet;Julian Vilas Ferrer; JorgeViñals Dolz, i EnriqueViola Sauret.
Més informació:obituaris.comb.cat
FUnDACIó FOnS D’AUxILI AL METGE POBRE “A. SolEr DAniEl”
El nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barcelonai comarques una petita descripció del què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació “Fons d’Auxili al Metge Pobre A. SolerDaniel”, prou coneguda per la majoria de companys, sobretot els més grans, sabedors també que el seu fi és ajudar aquellsmetges ja jubilats que per diverses raons necessiten socors econòmics.
La Fundació es va crear fa més de mig segle i es va establir que els seus beneficiaris fossin companys jubilats de Barcelona icomarques en estat de necessitat. Els patrons del Fons ho són com a representants d’entitats com el COMB, la seva Secció deMetges Jubilats, la Mutual Mèdica, el Montepío d’ASC, etc. I el president ho és com a representant de la família Soler Daniel.
El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals o bé esporàdiques i úniques,normalment amb ocasió de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menormesura, comptem també amb d’altres ajuts econòmics procedents d’algunes de les institucions dites més amunt.
La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons: 932 540 206, Sr. Jordi Soler i933 309 961, Dr. Francesc Martínez.
NOTA. Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que han respost generosament a la nostra peticiód’ajuda d’aquest Nadal. Farem carta de regraciament a tots els donants, quan per l’abril-maig els enviem la certificació per desgravar aHisenda, ja que fent-ho així estalviem despeses. Moltes gràcies
Barcelona, gener de 2014
revista del 29
Obituaris
30 revista del
Cultura i societat
infoCulturA>>>Conferència sobre “Salvador Espriu: Lasalvació per la paraula”. El Centre de CulturaContemporània de Barcelona, amb lacol·laboració del COMB i del Col·legi de Psicòlegs,va celebrar una conferència, a l’inici de març,en què Ramon Riera, psiquiatre i psicoanalista,va explicar com la connexió amb les pròpiesvivències de devastació el fa dolorosamentsensible a les amenaces d’aniquilació de la sevallengua i de la seva cultura.
>>>Concert en favor de la Marató de TV3d’Ars Medica, l’orquestra del Col·legi deMetges de Barcelona va realitzar un concertal desembre a Sitges en què van interpretarobres de Warlock, Massenet, Mendelssohn,Schubert, Bach i Joubert. Així mateix, el 5de febrer van celebrar un concert de músicaclàssica al COMB.
>>>El Taller de teatre del COMB anima aparticipar-hi a tots els col·legiats a quiagradi el teatre. Assagen obres curtesentretingudes, divertides i que distreguinper després ser representades. Mésinformació al Departament d’Activitats iCongressos al 935 678 860 [email protected].
ExposicióMedicina + Art + CiènciaEl passat mes de desembre s’inauguràaquesta exposició a la sala d’exposicionsdel COMB, organitzada pel Museud’Història de la Medicina de Catalunya(MHMC), amb el suport de la Mandarina deNewton i de les escoles Tàber i Costa iLlobera. L’exposició estarà oberta fins alfinal del mes d’abril de 2014.
A l’exposició es mostren unes 30aquarel·les anatomopatològiques dels anys1920-1930, executades a la càtedrad’anatomia patològica de la Facultat deMedicina de la UB.
Concursos Artísticsper a MetgesLa catorzena edició dels ConcursosArtístics per a Metges se celebrarà elproper 22 de maig a la seu del Col·legi deBarcelona, en el qual els metges artistespresentaran la seva obra.
En la tretzena edició, del 2013, l’obraguanyadora va ser la següent: primerpremi de narrativa breu: Francesc GrimaltSancho per Sol groguenc de tarda; primerpremi de poesia: Maria Terrades Compteper La nostra llar; primer premi de dibuix ipintura: Carme Samon Ciurans per Apuntsfigura (1); menció especial: Gràcia FerrerCodinachs per Mimoses; primer premi defotografia digital: Josep Lluís Llor per Elcargol bell (2); menció especial: AnnaTaltavull per Il·lusió, i primer premi decinema: Montse Olmo Plaza per Casi.
El món de la salut a laBarcelona de 1714El COMB inaugurarà a mitjans del mes demaig, a la sala d’exposicions “Pedro Pons”,una exposició organitzada pel Museud’Història de la Medicina de Catalunyadedicada a explicar la importància de latradició mèdica barcelonina i catalana i elprocés de la seva completa consolidacióen el trànsit al segle XVIII. Com també elsignificat de la desfeta que suposà per aaquell model el resultat final de la Guerrade Successió el 1714.
L’exposició combina panells,il·lustracions, llibres, documents i objectesmèdics.
1
2
Més informació:cultura.comb.cat
revista del 31
Més informació:Galeriametges.cat
Simeó Selga i Ubach neix aManresa (Bages) el 20 de febrerde 1914. Educat al si d’unafamília catòlica i tradicional, és elprimer alumne de l’Institut Lluís
de Peguera. Des d’infant entra al teixit dela vida associativa. Fejocista, cursamedicina a partir de 1931 i s’educa enl’esperit de la República i el catalanisme.Tinent practicant durant la guerra,viscuda a les files republicanes, tot seguitacaba la carrera i es col·legia amb elnúmero 1.203. Després d’una estada aMadrid per al doctorat, s’instal·la aManresa el 1943 i esdevé un dels pionersde la pediatria i destaca en la projeccióde la pediatria social. Fins l’any 1963 ésun dels membres més actius del Gremide Sant Lluc de metges i artistes, unaagrupació de resistència ideològica icultural antifranquista. El 1952 contraumatrimoni amb M. Àngels Brunet, ambqui tindrà sis fills. Implicat en la JuntaComarcal del Bages del COMB, en laJunta de la Societat Catalana de Pediatriai, sempre, en l’Acadèmia de CiènciesMèdiques. A Manresa i comarcadesenvolupa una gran tasca social ieducativa, de la qual destaca la sevaparticipació en l’escola Torras i Bagesi en la Farreras Valentí.
La seva tasca té projecció exterior, tambécom a cooperant. Director mèdic del’Hospital de Sant Joan de Déu deManresa. Membre actiu dels Congressosde Metges i Biòlegs de Llengua Catalana,dels de Pediatres de Llengua Catalana idels d’Història de la Medicina Catalana.Activista social, cívic, cultural,professional i polític, esdevé regidor del’Ajuntament de Manresa i parlamentaricatalà. Membre corresponent de la ReialAcadèmia de Medicina de Catalunya.
Conferenciant pròdig, escriu una bonaquantitat d’opuscles, nadales i llibres.Selga, per sobre de tot, és una persona
de valors, que desprèn i difon al seu pas.Els seus grans mèrits en molts campsdonen lloc al reconeixementmultitudinari de la ciutat de Manresa i alpremi Jordi Gol Gurina el 1994, a laimposició de la Medalla Francesc Maciàdel Treball el 1998, a la dedicació delprimer fascicle de “Memòria de laProfessió” del COMB el 2002, a larecepció de la Creu de Sant Jordi i laMedalla de la Ciutat de Manresa el 2003.
Després d’uns anys de malaltia mor enpau a Manresa el 18 d’agost de 2010, als96 anys d’edat. El solc llarg i nítid deixatper aquest personatge, paradigma de lamagnitud i l’excel·lència dels metges decomarques, és guia i exemple del nostrecol·lectiu, per la qual cosa, amb moltencert, el Plenari de la Junta de Governdel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona pren l’acord de designar l’any2014 “Any Dr. Simeó Selga i Ubach”.
Com és costum en aquestescommemoracions institucionals, ésprevista una agenda d’actes enrecordança del personatge. En aquestcas obrirà l’any el Concert de Reis illiurament del XII Premi “Simeó SelgaUbach”, organitzat pel Rotary ClubManresa – Bages. Seguirà un acteacadèmic al COMB entorn de la figura deldoctor Selga i s’inaugurarà una exposicióa la planta baixa de la seu col·legial. Escrearà una pàgina web dedicada alnostrat pediatre. Es col·locarà una placa al’Institut Lluís de Peguera de Manresa,com a primer alumne matriculat iexalumne destacat. Es celebrarà l’acted’atorgament d’una plaça de Manresaper part de l’Ajuntament de la ciutat. Percloure l’“Any”, el COMB col·locarà unaplaca a la seva casa de Manresa, enrecordança i reconeixement.
És un acte de justícia i una necessitatcol·lectiva reivindicar els referents de la
nostra professió i societat, entre els qualsel doctor Simeó Selga i Ubach és un delsmés sòlids i més càlids.
Lluís Guerrero Sala,comissari de l’“Any Dr. Simeó Selgai Ubach”
El 2014, any del DoctorSimeó Selga i ubach
Cultura i societat
32 revista del
Secció Col·legial de Metges Acupuntors
Congrés de l’iCMArta Viena
La Secció de Metges Acupuntors hemanat a Viena al Congrés de l’ICMART 2013,que coincideix també amb el 30 aniversa-ri de la fundació de la Societat, i on hemfet àmplia difusió del proper 6è CongrésMèdic Internacional d’Acupuntura deBarcelona que farem els dies 8 i 9 de no-vembre del 2014 a la seu del COMB ambel lema “Acupuntura i trastorns psicoso-màtics”. Hi estem treballant i acabant detancar el programa, ja que cerquem po-nents internacionals prestigiosos i ex-perts en la matèria. Podeu obtenir mésinformació i també inscriure-us-hi alweb www.acupunturabarcelona2.com
També es pot veure el primer anun-ci del Congrés fet en anglès.
Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de MetgesAcupuntors
Seccions col·legials i juntes comarcals
La consolidació de la Secció ens permet araper ara mantenir una permanent informa-ció amb tots els membres de la Secció, aixícom oferir un camp de participació obert atots els col·legiats, ja sigui a traves de la bor-
Secció Col·legial de Metges Cooperadors
Participació en la Comissió Mèdica de Cooperacióinternacional (CMCi)
Xavier de las Cuevas,president de la Seccióde Metges Cooperadors
sa de cooperació o de la mateixa junta de laSecció. Aquesta informació i participació esconcreta en la publicació trimestral delnewsletter de cooperació, la tramesa d’ofer-tes i el manteniment del web en els seusapartats d’agenda, notícies i experiències.
La presència de la Secció a la xarxa de co-operació, juntament amb altres institu-cions, és avui una realitat amb la CMCI, inte-grada per l’Agència Catalana, el Departa-ment de la Generalitat i el COMB, el Consellde Cooperació al Desenvolupament de la
Secció Col·legial de Metges Jubilats
Consolidació de lesactivitats musicals
cèutics, advocats i economistes, senseoblidar el gran èxit assolit al Gran Teatredel Liceu amb el concert “Música contra elcàncer”, conjuntament amb Medical Musi-cal Grup dels veterans americans.
Així mateix, aquest primer trimestredel 2014 s’han realitzat tot un seguit deconferències, concerts, audicions musicals,sessions de cinema i de teatre dramatitzatque han conformat l’agenda cultural delCOMB per a aquest període. Hi han partici-pat experts com Antoni Dalmau, JoanMajó, Salvador Cardús, Lluís Ortiz de Ceba-llos, Roger Alier i Pere Martínez.
A l’últim, i malgrat que no estem gensmancats de públic assistent als actes pu-blicitats a l’agenda cultural, animem unavegada més a TOTS els companys “vete-rans” a participar-hi per tal que ens retro-bem i puguem gaudir-ne conjuntament.
Aquest trimestre, els nous càrrecs de lajunta hem començat a treballar amb mol-ta dedicació i ganes per tal de mantenir elritme assolit darrerament. La gestió de lesdiferents activitats –música, cinema, sor-tides, protecció social, etc– ha estat distri-buïda i consensuada satisfactòriamententre cada un dels components, en funcióde preferències i aptituds, per tal de cons-tituir-nos en un equip ben organitzat.
Tant pel volum com per la qualitat, caldestacar especialment les activitats de ti-pus musical –a càrrec de Manuel Sans iJaume Torner– desenvolupades principal-ment a la sala d’actes, però també al CasalEspriu d’Assistència Sanitària i a la seccióintercol·legial amb els enginyers, farma-
Joaquim Riera,president de la Secció de MetgesJubilats
Generalitat i el Consell Municipal de Coope-ració de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestapresència és va veure coronada per la recentcompareixença de la Secció davant de la Co-missió d’Acció Exterior, UE i Cooperació delParlament de Catalunya, on vam poder trac-tar qüestions com l’àmbit de la cooperació aldesenvolupament i de les emergències mè-diques, la relació laboral en la cooperació iles possibilitats de formació i acreditació pera aquells que volem fer cooperació des delvoluntariat.
Més informació:cultura.comb.cat
revista del 33
El passat 30 de novembre va tenir lloc l’As-semblea General Ordinària en la qual es vatractar: Contactes amb les administracionsper demanar el reconeixement oficial delDIACAP. Edició digital del núm. 0 del DPCMEC,Medicina estètica i cosmètica: introducció ibases de l’exercici professional. Sol·licitud alCOMB d’un document de posicionament da-vant de certes menes de publicitat que po-den vulnerar la deontologia mèdica. Sentèn-cia del Tribunal de Justícia de la UE en relacióamb l’IVA en tractaments mèdics amb finali-tat estètica, circular informativa al web.
Intrusisme extraprofessional, la comu-nicació a les autoritats i la seva actuacióestà resultant eficaç. Per impulsar la inter-comunicació i la formació es farà un ciclede conferències i sessions clíniques periò-diques que s’anunciaran al web.
Acreditació BHEQM, avalada per SEMCCi SEME, més informació al web.
Secció Col·legial de Metges d’Estètica
Assemblea Generalordinària
Petra Vega López,presidenta de la Seccióde Metges d’Estètica
Seccions col·legials i juntes comarcals
JuntES CoMArCAlS
>>>OSONArisc de despoblació mèdica aosona en els propers deu anysLa Junta Comarcal d’Osona va impulsarun estudi de demografia mèdica a lacomarca, presentat per Carles Blay,vocal de la Junta Comarcal. Segons elsresultats de l’enquesta, els propers 5-15anys s’observarà un impacte pel grannombre de jubilacions provocat perl’envelliment dels professionals.
Aquestes dades fan pensar en ladificultat del relleu generacional. Teninten compte que també a Barcelona hi
>>>BAGESVigília de Sant llucEls metges del Bages van celebrar unany més la celebració mèdica bagenca,en què es van lliurar els guardonssegüents: XI Premi del Bages al MetgeJove; XVII Premi del Bages de CiènciesMèdiques; XVII Premi d’Història de laMedicina Catalana Oleguer Miró i Borràs,i el XVII Premi Vivències Mèdiques Dr.Pere Tarrés i Claret. En l’acte presiditper Valentí Junyent, alcalde deManresa; Miquel Vilardell, presidentdel COMB, i Pere Bonet, president dela Junta Comarcal, Josep Maria Piqué,director general de l’Hospital Clínic, vapronunciar una conferència sobre “Nousparadigmes de la gestió sanitària”.
haurà un gran nombre de jubilacions en lapropera dècada, Osona haurà de competirper captar els professionals més joves.
la contribució osonenca a laGaleria de Metges CatalansEl Temple Romà de Vic va acollir lapresentació dels metges osonencs ques’han sumat a la Galeria de MetgesCatalans. En l’acte es va donar aconèixer els noms dels 15 metges: PauBalmas Montsech, Candi Bayés Coch,Antoni Bayés Fuster, Francesc de PaulaCampà, Jordi Casals Ariet, Josep DencàsPuigdollers, Ramon Masferrer Arquimbau,Joan Navés Janer, Antoni Ribot Fontserè,Miquel dels S. Salarich Torrents, JoaquimSalarich Verdaguer, Joaquim SalarichTorrents, Josep Salarich Giménez, RamonSan Ricart i Lluís Vila d’Abadal.
El proppassat 3 de març la Secció de Sinolo-gia va celebrar al COMB una sessió clínicasobre “Actualització de la radioteràpia en elcàncer de mama” moderada per Manel Frai-le, cap de Servei de Medicina Nuclear del’Hospital Germans Trias i Pujol. En la sessióes van presentar les següents ponències:“Irradiació ganglionar, nous esquemes de
Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària
Xii Congrés Català de Mama
Joan Janer,president de la Secció de Sinologiai Patologia Mamària
tractament” per Manel Algara; “La irradiacióintraoperatòria” per Blanca Farrús, i “Paperde la Braquiteràpia” per Aranxa Eraso.
Així mateix, els dies 11, 12 i 13 de junytindrà lloc el XII Congrés Català de Mamaorganitzat per l’Hospital de Granollers, pera més informació: [email protected],Tel. 938 425 075.
Petits anuncis
34 revista del
ConsultesmèdiquesRbla. de Catalunya-mallorca.Centre Mèdic enfuncionament lloga amplisdespatxos, molt benequipats, tot nou, serveide recepció, calefacció, airecondicionat, telèfon,àmplia sala d’espera.Matins i tardes.
Teresa619 701 701
lloguer despatxosequipatsZona Casanova-Diagonal.Centre Mèdic enfuncionament llogadespatxos equipats,telèfon, aire condicionat,secretària, servei deneteja, calefacció, etc.Matins i tardes.
934 195 121
lloguer de despatxoscompletamentequipatsRda. GeneralMitre-Muntaner. Matins otardes, aire condicionat icalefacció, amb servei derecepció, secretaria, etc.Pàrquing. Instal·lacions dedisseny i confortables.Gran qualitat i preueconòmic.
Srta. Maria696 498 661
despatxos mèdicsZona Pg. deGràcia-Diagonal. Amb
lloguer despatxosDiagonal-Pg. de Gràcia.Centre mèdic d’alt nivelllloga despatxostotalment equipats pera mòduls de matins otardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquèvostè sols hagi depreocupar-se de visitarels seus clients.
934 161 011934 161 638
lloguer despatxosZona Hospital Clínic.Centre mèdic enfuncionament llogadespatxos totalmentequipats. Matins. Tots elsserveis.
934 541 127
es lloga despatxmèdicSant Cugat. Zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí otarda.
629 724 271
serveis integrals desecretaria telefònicaCALLMED. Serveisintegrals de Secretariatelefònica. Recepció detrucades personalitzada.Gestió Agenda on-line.Sense esperestelefòniques. Sensecostos addicionals.Atenció 12 hores diàries.URGÈNCIES.
CallMed.net933 906 700
i telefonia. Ideal per aespecialitats i gestionatper metges.
Matins i tardes.658 848 398
lloguer despatxosmèdics per estrenarCalvet, 30-Diagonal /Francesc Macià. Barcelona.320 m2 d’instal·lacions.Decoració alt nivell,completament equipats, apunt per treballar, ambtots els serveis, recepció detrucades, agendatelefònica A/C, ADSL percable, etc. Últims mòdulsmatí o tarda. Bonescondicions econòmiques ifacilitats.
Dr. Soler606 376 797
Compro o llogo clínicadental enfuncionamentCompro o pago lloguer declínica dental en procés dejubilació, amb clientelainclosa.
626 203 413
Centre mèdic llogadespatxosMatins o tardes, totalmentequipats, amb secretària.Zona cèntrica: Roger deLlúria-Còrsega.
932 379 239
lloguer de consultaCalvet, 30-Diagonal-Francesc Macià,Barcelona. Lloguer de
tots els serveis, es lloguende dilluns a dissabte.Atenció secretaria 12hores. Anàlisis clíniques.Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica.Personalització imàrqueting.
Zona Mèdica933 906 716627 561 091
lloguer de despatxosSituat a la Diagonal-PauClaris. Centre mèdicdedicat a la ginecologia,urologia i psicologia, enple funcionament.Ofereix lloguer dedespatxos a metges.Matins i tardes.Totalment equipats,amb recepció, telèfon,fax, calefacció, airecondicionat, serveineteja, etc.
656 886 688
despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA, SL,empresa especialitzada engestió mèdica disposa dedespatxos propis aBarcelona. Coberturade dilluns a divendresde 8 a 21 h. Dissabtes:matins. Interiorisme,creació i gestió de nouscentres a Barcelonai província.
Zona Mèdica933 906 716627 561 [email protected]
despatxos mèdics ambtots els serveis eslloguen de dilluns adissabteZona Balmes-Madrazo.Davant Clínica del Pilar.Atenció secretària 12hores. Anàlisis Clíniques.Servei d’infermeria. Netejadiària. Informàtica.Personalització imàrqueting.
Zona Medica933 906 716
despatx apte per aconsulta mèdicaAv. Carles III ambDiagonal. Despatx de 100m2. Apte per a consultamèdica. 4 estances. Airecondicionat.
932 001 047
Consulta pediàtricaDavant Clínica SagradaFamília. Es lloga undespatx matins o tardesamb tota la infraestructurade suport.
Jaume Mas677 400 040
lloguer dosdespatxosPlaça Kennedy(Balmes-Sant Gervasi).Exteriors, amplis imoderns, un ambquiròfan, l’altre ambbox per a cures otractaments. Estèticaacurada. Confortablesi amb totes lesprestacions d’informàtica
despatxos mèdics aestrenar, 320 m2
d’instal·lacions.Decoració alt nivell,completament equipats,a punt per treballar, ambtots els serveis, recepciótrucades, agendatelefònica A/C, ADSL percable, wi-fi, etc. Darrersmòduls matí o tarda.Bones condicionseconòmiques i facilitats.
Dr. Soler606 376 797
lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av.Diagonal (Pl. FrancescMacià). Centre mèdicofereix lloguer de despatxostotalment equipats. Inclou:servei de recepció(coordinació d’agendes itrucades), sala d’espera,telèfon, wi-fi, calefacció,aire condicionat, servei deneteja, instal·lacions dedisseny i confortables. Granqualitat i preu competitiu.Fotos i més info a www.despachosmedicosbcn.com
935 500 106686 413 105 (Marisa)
es lloga despatx moltconfortable ambcentre mèdicpsicològicZona Bonanova (Passeigde Sant Gervasi). Ambsecretària, sala d’espera.
Dr. Xavier Solé607 210 [email protected]
Consulta privada dePsiquiatria i PsicologiaSituada a la part alta deBarcelona, ofereixdespatxos en lloguer.
932 111 095
en venda s.l. centreespecialitatsmèdiques i RHBa sant Joan despíEn ple funcionament desde l’any 1980. El centre téconcert de prestació iserveis en totes lesespecialitats amb totes les
>>>
Més informació:petitsanuncis.comb.cat
Petits anuncis
revista del 35
Més informació:petitsanuncis.comb.cat
mútues de salut. Controltraumatologia i RHBaccidents de trànsit.Prestació serveis mútueslaborals. Local de 250 m2.En venda per jubilació delpropietari.
699 499 152699 499 153
es ven despatxmèdicA clínica de prestigi deBarcelona. 50 m2, lavabo isala d’espera.
932 036 737
en venda pisDr. Carulla, 8, 1r 2a(al costat clínica TresTorres). Apte per aconsulta mèdica.240 m2. 5 habitacions.Saló molt gran de70 m2.
932 804 819
es lloga despatxDe 100 m2 al Pg.Bonanova, 56, primer pis.
935 460 144
es traspassa Clínicade medicina estèticaA C/ Monterols de Reus,Tarragona, enfuncionament, amb núm.de registre sanitari,completament equipada,mobiliari nou, aparells,pàgina web, nomcomercial amb marcaregistrada.
618 093 214(SMS / WhatsApp)[email protected]
Centre de negocisAGendAMuntaner, 121, 1r 1a, 08036Barcelona. Lloguer dedespatxos per passarconsulta. Atenciópersonalitzada ambrecepcionista. Es portaagenda del metge. Centre alcostat Hospital Clínic, bencomunicat.Tarifa:hores-dia-mes.www.centrodenegociosa-genda.com
934 880 [email protected]
>>>diveRsosBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.esAtenem trucades en catalài castellà, donem hores devisita, des de 50 € al mes.Altres serveis:mecanografia perordinador en diversosidiomes, des d’1,50 €/full.
Srta. Gemma o Manel.934 173 547934 213 [email protected]
empresa de serveisENKASA. Empresa deserveis ofereix personal deservei domèstic, cuidadorsinfantils i assistènciageriàtrica. Formacióindividualitzada segons lesnecessitats de cada llar.
932 056 239638 929 953638 929 955
interioristaRealitza disseny d’interiorsi reformes d’oficines,recepcions i consultes,habitatges i localscomercials. Gestió d’obres ipressupostos.
Àngels+34 696 400 [email protected]
en venda parcel·laurbanitzableSolius, Santa Cristina d’Aro.1.842,22 m2. Zonatranquil·la a prop delcamp de golf de SantaCristina.
>>>HABitAtGevenda casa adossada,oportunitatResidencial Cala Nostraurbanització AiguaGelida. A 300 m de lacala d’Aigua Gelida i a
d’informàtica. ZonaSabadell, Terrassa oBarcelona. Mitja jornada,matins o tardes.
Cati Granero937 111 918635 118 480
Recepcionista s’ofereixper a consultori odespatx mèdic aBarcelona capitalInformàtica a nivelld’usuari. Anglès i català.Experiència en tasquesadministratives. Horariintensiu.
Sandra González696 125 987
s’ofereix per a netejade consultaSenyora espanyola/catalana s’ofereix per aneteja de consultes ioficines.
Dolors616 591 850
s’ofereix personaper treballar enconsultaMatins o tardes.Persona treballadora iresponsable amb moltaexperiència en el tracteamb el públic. Treballamb ordinador.Experiència en oficinade farmàcia i farmàciahospitalària. Catalànivell C. Tècnic enadministració i d’aux.Diplomat en farmàcia.
Cristina678 360 129933 332 383
s’ofereix auxiliard’infermeriaAmb experiència al’Hospital Clínic i enconsulta privada deginecologia i els darrers 5anys en consulta decardiologia. Castellà icatalà. Informàtica.Disponibilitat horària.Amb referències. Tambéper rebre trucades, portaragenda, etc.
Lola670 510 551
lloguer despatxosRoger de Llúria-Mallorca.Centre mèdic enfuncionament ofereixlloguer de despatxos ametges. Totalmentequipats: servei derecepció i secretaria,telèfon, calefacció, airecondicionat, servei deneteja, àmplia salad’espera. Horarisdisponibles de dilluns adivendres, per mòduls dematins o tardes.
Montse647 748 084
llogo despatxos per aconsulta mèdicaZona Via Augusta-FGCBonanova. Llum natural,calefacció, aire condicionat,sala d’espera, pàrquing a lafinca, servei de neteja.
Àngela670 803 455
es ven clínica decirurgia ambulatòriamajor a BarcelonaEn funcionament, tél’autorització delDepartament de Salut dela Generalitat per aintervencions de cirurgiamajor ambulatòria ambingrés de dia. Extensiód’uns 400 m2, repartits en2 plantes. Compleix totesles normatives d’absènciade barreresarquitectòniques i lavaboadaptat per a minusvàlids.
647 850 [email protected]
es lloga centre mèdicCornellà (al costat de laPlaça Catalunya i Av. delParc). Apte per a qualsevolespecialitat. 300 m2 aprox.Llum natural. Portes ividres blindats. Sistemad’alarma. Potència de llumindustrial. Cartera declients de fa 30 anys de totel Baix Llobregat. Carrerd’instituts i biblioteques.Preu a convenir
Sra. Garcia687 622 842
2 km de la platja deTamariu. Consta de4 dormitoris, 2 banys,lavabo, saló menjadoramb xemeneia, cuinaequipada, balcó, pati iterrassa i garatge moltgran (3-4 cotxes).Àmplia zona comunitària
Dra. Brugues616 246 351
>>>tReBAlls’ofereix per treballaren consultori mèdicAuxiliar d’infermeria,recepcionista/telefonista itasques administrativess’ofereix per treballar enconsultori mèdic.Informàtica, català,experiència i bonesreferències.
Núria933 500 760679 849 [email protected]
s’ofereixadministrativa-recepcionistaPer treballar en consultorimèdic o similar, ambexperiència. Disponibilitatd’horari.
620 815 884
s’ofereix secretària-recepcionista36 anys d’experiènciaper a consultori, centremèdic o clínica.Coneixementsd’informàtica. Català icastellà. Bona presència ireferències. Incorporacióimmediata.
Montse932 074 987699 304 475
m’ofereixo pertreballar d’auxiliard’infermeriaEn consultoris mèdics. Elsmeus estudis realitzatsson: Auxiliar clínica FP1,Tècnic sanitari FP2,Auxiliar administratiu FP1,nivell C de català. Curs
s’ofereix pertreballar en consultao clínicaAuxiliar administrativaamb experiència a l’ICSdurant nou anys.Coneixementsd’informàtica a nivelld’ofimàtica. Català nivell C.Responsable, treballadorai amable.
Marina Valls607 186 532934 900 623
Auxiliar de farmàciade 55 anysAmb títol de secretariatcomercial i molts anysd’experiència en tracte alpacient s’ofereix per aconsultori mèdic.Informàtica nivellprogrames de farmàcia.Bilingüe. Anglès bàsic,francès mitjà. Granempatia amb els pacients,especialitat en nens i gentgran.
Montse934 243 035654 324 751
s’ofereix per treballaren consultaPer atendre, pacients,atendre trucades i agafarhores de visita. Experènciade 2 anys en consulta demetge dietista. Català icastellà.
Helena Farré676 311 [email protected]
Recepcionista/secretària ambexperiència s’ofereixper treballarAmb metge, en consultorio clínica. Bona presència,responsable, organitzada,educada, idiomes.Disponibilitat horària.
Isabel609 448 [email protected]
s’ofereix auxiliarde clínicaPer treballar en consulta oclínica: dimarts i dijous.
Petits anuncis
36 revista del
Més informació:petitsanuncis.comb.cat
Experiència en consultori deginecologia i un any enconsulta d’odontologia.Informàtica a nivell d’usuari.Català, castellà i bon nivelld’anglès. Bona presència.
Eulàlia Colomé Garriga659 561 578
Recepcionista-auxiliaradministrativa cercafeina en un centre oconsulta mèdicaPersona amb 25 anysd’experiència com arecepcionista i auxiliaradministrativa, 18 delsquals també com aauxiliar de clínica encentres mèdicsoftalmològics. Estariadisposada a treballar enaltres especialitats iampliar nousconeixements.
Inés Costa654 490 [email protected]
s’ofereix noia de 35anys per arecepcionista enconsulta mèdicaResponsable, educada isimpàtica. Disponibilitatd’horari i experiència entracte al públic. Idiomes:català i castellà, llenguamaterna, anglès nivell alt.Informàtica a nivell usuari.Títol oficial d’auxiliar declínica.
Maria616 094 531
s’ofereix secretària-administrativa-recepcionistaExperiència consolidadaen laboratori protèsicdental i multinacional.Domini gestióadministrativa: facturaciómensual, seguimentcobraments, agenda,recepció i atenciótelefònica. Domini eneines informàtiques i SAP.Idiomes anglès i castellànatiu.
Lola Herrero Erustes637 874 612933 303 361
s’ofereix per treballaren consulta mèdicaSecretària, programació devisites i atendre al telèfon.Experiència en informàtica.Estudis de tercer any eninformàtica. Disponibilitatabsoluta. Edat: 53 anys.
Carmen Checa934 317 085674 606 [email protected]
s’ofereix secretàriaadministrativaAmb molta experiència enatenció al públic. PNL.Castellà, català i anglès.Informàtica a nivelld’usuari. Preferentmentmatins o intensius.
Lis615 407 [email protected]
senyora seriosa,responsable i ambexperiència en elsectorS’ofereix per treballar entasques administratives,recepcionista-telefonista itracte amb pacients.Disponibilitat absoluta ibona
Àngels Montesinos619 625 206934 208 424
s’ofereix auxiliar,recepcionista deconsultaAmb àmplia experiència engestió administrativa,pressupostos de tractamento cirurgies, programaciód’intervencions. Amb grancapacitat d’aprenentatge,organitzada, moltresponsable i disponibilitathorària.
Inma Alcántara639 727 [email protected]
s’ofereix secretària-recepcionista per aconsultori o consultaclínica32 anys d’experiència enàrea administrativa.Domini eines
Informàtica i català.Incorporació immediata.
Lidia630 545 [email protected]
infermera s’ofereixper treballar enclínica o consultoriResponsable icompromesa amb eltreball. Amb experiènciaen atenció al client.Experiència en atenció ales persones i en tasquesadministratives.Disponibilitat horària.Incorporació immediata.Domicili a Terrassa.
Neus667 482 875937 846 [email protected]
s’ofereix diplomadaen infermeria pertreballar enconsultori mèdic oclínicaExperiència en l’àmbitsanitari, tasquesadministratives i tracteamb el públic. Ambanglès i català.Disponibilitat immediatai d’horari. Responsable itreballadora i amb grancapacitat d’aprenentatge.
Àngels Colom677 850 334936 853 [email protected]
s’ofereix per atendrepersones dequalsevol edat querequereixin atencióespecialVaig treballar al centremèdic“Delfos”, com aauxiliar de clínica durant25 anys, en funcions d’ATSen totes les especialitats,quan no es requeriaacreditació. He cuidatpersones malaltes, al seudomicili, i he ajudat enpetites tasquesdomèstiques.
Berta622 121 [email protected]
secretària-recepcionista de 45anys s’ofereix per aconsultori mèdic oclínicaPersona responsable,resolutiva i optimista, amb12 anys d’experiència entracte amb públic, tasquesadministratives i arxiu.Ofimàtica i català nivell alt(antic mitjà, nivell C).Anglès bàsic.Coneixèments decomptabilitat. Situació aBarcelona o Vallès.
Beatriz Villalba655 018 [email protected]
Recepcionista,telefonista iadministrativaEn atenció al públic iadministració. Ambexperiència en recepció iconsulta mèdica privada:gestió d’agenda,transcripció d’informes,tasques comptables...S’ofereix per a consultori,hospital, etc. Disponibilitati horari sense problemes.
Èlia Palazon626 201 [email protected]
s’ofereixadministrativa-secretària-recepcionista-telefonistaDona catalana de mitjanaedat amb 20 anysd’experiència en l’atencióal client. Domini enl’entorn Office i experta enSAP. Domini del francès iconeixements d’anglès.Responsable, discreció ibones relacions humanes.Disponibilitat immediata.Horari a convenir
Laura Majó669 512 256es.linkedin.com/in/[email protected]
informàtiques.Comptabilitat. Gestiód’agenda. SAP.Experiència en tracteamb el públic.Català-castellà bilingüe.Anglès nivell B2.Disponibilitat completa.Incorporació immediata.
Roser Domènech661 416 925932 374 [email protected]
s’ofereix secretària-recepcionista per aconsultori o consultaclínica33 anys d’experiènciaen àrea administrativa.Domini einesinformàtiques.Comptabilitat. Gestiód’agenda. SAP.Experiència en tracteamb el públic.Català-castellà bilingüe.Anglès nivell intermedi.Disponibilitat completa.Incorporació immediata.
Pilar Gallego654 234 977933 515 [email protected]
s’ofereix per treballaren consulta mèdica oclínicaAmb experiència de 7anys en consultorimèdic i atenció alpacient, programació devisites i gestió demútues, atenciótelefònica.Disponibilitat: dimarts idimecres. 47 anys, bonapresència. Disponibilitatimmediata.
Susana Martínez686 054 311
s’ofereix per treballaren consulta o clínicaDona de 42 anys, estudisde Recursos Humans,més de 20 anysd’experiència en atencióal públic i sector del’adminitració. Buscafeina als matins, tardes oen horari intensiu.
tècnica en RX,especializada en‘screening’ de mamaM’ofereixo per treballar.També tinc el titol d’auxiliard’infermeria. Tinc 55 anys ila meva experiència és desde l’any 1981.
Mireia607 196 827933 527 [email protected]
maribel Blanc.Recepcionista-auxiliarAmb experiència enconsultori mèdic icoordinació emergènciesCreu Roja. Idioma: anglès.Capacitat de treball iorganitzada, habilitatscomercials. Facilitat enmaneig de programesinformàtics. Seriositat,responsable.
Maribel629 570 130
m’ofereixo pertreballar. Recepció iadministracióBarcelona. Més de 25 anysd’experiència en gestió,organització i planificació.Compromís en latransmissió i comunicaciód’empresa i l’atenció dequalitat al pacient. Idiomescatalà, castellà, anglès.Disponibilitat horària iincorporació immediata.
Núria Montoliu670 290 [email protected]
infermera de 32 anyss’ofereix per treballaren consulta o centresanitariDisponibilitat horària,experiència en atencióprimària i hospitalària,serveis d’urgències, UCI,revisions laborals iextraccions.
Ester Catalan687 550 [email protected]
interessada atreballar a les tardes
Petits anuncis
Més informació:petitsanuncis.comb.cat
en tasquesadministratives o desecretària en consultamèdicaCentre sanitari. Amb 43anys i el títol de SecretariatMèdic per la UB. Graduadaen Gestió i AdministracióPública per la UB. Catalànivell D. Funcionària decarrera, 23 anys a lasanitat pública,experiència com asecretària de direcció,atenció a l’usuari i gestióde personal. Treballo al’Hospital de Bellvitge enRecursos Humans.
Susanna676 165 449
diplomada enempresarialsS’ofereix com arecepcionista/administrativa en consulta
Maria José607 872 [email protected]
interessada pertreballar en consultamèdicaDe secretària, de 8 a 3 delsmatins. Experiència de 39d’administrativa i 16 en elsector sanitari.
Assumpta933 576 368620 970 833
s’ofereix per treballaren consultaEn recepció i com a secretària.Experiència de 29 anys en elmón administratiu.Disponibilitat tot el dia.
Estela626 981 [email protected]
o clínica mèdica. Nivell Cde català i B d’anglès.Domini d’einesofimàtiques. Disponibilitatimmediata.
Yolanda650 725 025
Auxiliar d’infermeriaAmb una llargaexperiència en consultesprivades, s’ofereix a horesconcertades.
Teresa Baliño627 219 337
s’ofereix secretària-administrativa-telefonista iadministrativaAmb experiència. Atencióal públic i administració.Informàtica. Català nivell Ci castellà. Responsable itreballadora. Disponibilitathorària.
s’ofereixrecepcionista/administrativaAmb experiència enl’àmbit hospitalari. Pertreballar en horari dematins.
Noemi Arteaga686 967 [email protected]
Recepcionista,administrativa isecretàriaAmb experiènciaprofessional i avesada altracte amb pacientspresencials, gestiótelefònica i electrònica,s’ofereix per a consultorimèdic, per treballar enaquestes tasques i lesnecessàries. Disponibilitatimmediata. Horari senseproblemes.
Elisabet Marcé Torra680 591 [email protected]
38 revista del
Grup mED
Tanquem l’exercici econòmic de2013 i podem afirmar amb satis-facció que ha augmentat el nom-bre de clients, tant col·legiatscom no col·legiats, que han de-
cidit dipositar la seva confiança en el GrupMED, alhora que creix el nombre de clientsque, satisfets amb el servei ofert, decidei-xen contractar serveis i productes de mésd’una societat.
En concret, les àrees amb un major incre-ment han estat els serveis asseguradors i
Cada any més clients confien en elsserveis del Grup MED
Editorial
els bancaris. La corredoria d’assegurancesMedicorasse experimentà un augment declients considerable gràcies als acordsamb diversos col·lectius professionals, es-pecialment en l’àmbit sanitari. De la ma-teixa manera, Med1, que ofereix els ser-veis bancaris del BBVA, continuà creixentun cop superada amb èxit la reforma i mi-llora de l’àrea bancària.
Al servei de la nova Junta de GovernAprofitem l’ocasió per reiterar que l’ac-cionista únic del Grup MED és el Col·legi
de Metges de Barcelona i, per això, el GrupMED ha de respondre també als objectiuscol·legials determinats per la Junta de Go-vern escollida en les eleccions. El GrupMED està a disposició de la nova Junta li-derada pel doctor Padrós i de l’Assembleade Compromissaris, on anualment se se-guiran presentant els resultats del Grup iles decisions més significatives perquè elscol·legiats en tinguin coneixement.
Què és el SEPA, el nou sistema de pagaments europeu?
És una iniciativa de la Unió Europea per igualar la manerade fer transferències i pagaments entre els països de la zonaeuro (28 països de la UE + Islàndia, Liechtenstein, Mònaco,Noruega i Suïssa).
SEPA(SinGlE Euro PAyMEnt ArEA)
ES00-0000-0000-00-0000000000En el cas d’Espanya, els dos primerscaràcters són ES i després s’afegeixendos dígits de control.
L’objectiu d’aquestanova mesura és que elspagaments siguin mésràpids i, alhora, més segurs.La conversió és automàticaa partir de l’1 de febrer de2014 i no ha de suposarcap molèstia a l’usuari,al contrari.
Per a més informació o davant de qualsevol incidència, pot dirigir-se al’àrea bancària -Med1-, a la segona planta de l’edifici col·legial, on el seuassessor li ho explicarà detalladament.
1/02/2014
A partir d’ara, els comptesbancaris passen aidentificar-se mitjançantel codi internacional IBAN(International Bank AccountNumber), que afegeix 4caràcters al principi delnúmero de compte corrent,que fins ara en tenia 20.
Així mateix, les entitats bancàriespassen a identificar-se mitjançant el codiinternacional BIC (Business Identifier Code),compost per 11 xifres: 4 per identificar elbanc, 2 per al país, 2 per a la localitat i 3 pera la sucursal.
i
revista del 39
Grup mED
El 23 d’abril pròxim comença eltermini per presentar la declaració dela renda, que s’allarga fins al 30 dejuny. Així doncs, convé recopilar totala documentació relativa a l’activitat
professional, de les entitats financeres i de lesadministracions, que pugui ser necessària perefectuar correctament la declaració.
Pel que fa als rendiments del treball, en el casdels metges, cal recordar que és deduïble laquota col·legial anual (amb un límit de 500 €anuals, que la quantia del COMB no supera i,per tant, és deduïble totalment), la quotasindical en cas d’estar afiliat a algun sindicat(sense límit) i també els costos de la defensajurídica derivats d’un possible litigi laboral(amb un límit de 300 € anuals).
És interessant tenir en compte per a ladeclaració de la renda un ampli ventall deproductes que tenen uns beneficis fiscals
innegables, com ara els plans de pensionsoferts per Med1 o els Plans de Jubilació deMutual Mèdica oferts per Medicorasse.
Per una banda, les aportacions realitzades aun pla de pensions disminueixendirectament la base imposable de l’IRPF en laquantia aportada. Aquesta reducció té unlímit anual de 10.000 euros per als menors de50 anys i de 12.500 euros per als majorsd’aquesta edat.
Per l’altra, en determinats productes per a lajubilació les aportacions són deduïbles en ladeclaració de la renda. És el cas de lesaportacions obligatòries a Mutual Mèdica perals metges amb activitat per compte propique opten pel MEL com a alternativa al RègimEspecial de Treballadors Autònoms (RETA).
aquells metges que exerceixen per compte
propi han d’estar donats d’alta, a més delrègim que escullin, a l’Impost d’ActivitatsEconòmiques (IAE), fet necessari per evitarobstacles en la declaració.
Estic obligat a fer la declaració de la renda?De manera generalitzada, el requisit mínimper estar obligat a fer la declaració de la rendaés superar els 22.000 euros en rendiments deltreball d’un sol pagador. En cas de tenir dos omés pagadors, el mínim es fixa en 11.200euros sempre que el segon o següentspagadors superin els 1.500 euros. Tambéhauran de fer la declaració aquells que hagintingut una activitat per compte propimitjançant l’IAE superior a 1.000 euros.
informació pràcticaper a la declaració de la renda
Consulteu el vostre assessor aMediconsulting Fiscal per a mésinformació sobre la declaració de la renda.www.med.es
Finalment, sempre és bo recordar que tots
40 revista del
Innovació i tecnologia
El COMB va començar l’any 2008 unprocés d’acompanyament als em-prenedors científics per apor-tar-los experiència i recursos queels permetessin convertir les seves
idees en projectes empresarials. El princi-pal actiu de les start-ups en sanitat és elmateix emprenedor-científic, amb ideesmagnífiques però amb escassos coneixe-ments en el món de l’empresa. Calia fer-losveure la necessitat de fer arribar les sevesidees i la seva recerca al mercat i es va crearel Programa Metge Emprenedor amb l’ob-jectiu d’acompanyar aquests metges en elseu camí cap al mercat.
El programa els ha ajudat a confeccio-nar el seu pla de negoci per donar consis-tència al projecte, els ha aportat una visióglobal i un coneixement del sector, els haajudat a posar-se en contacte amb l’Admi-nistració i els ha donat suport en les nego-ciacions.
Avui el Programa Metge Emprenedores considera un model d’èxit i de fomentde l’emprenedoria en el sector sanitari.Durant el 2013 el programa ha rebut mésde 370 idees, gairebé una idea per dia, i haajudat a la creació de 30 empreses.
Una de les activitats amb més ressòimpulsada des del programa ha estat el
Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona,que amb 11 edicions celebrades ha per-mès a les empreses innovadores en el sec-tor salut i de les ciències de la vida aug-mentar les seves oportunitats d’accedir afinançament privat per créixer i consoli-dar-se. El Fòrum està coorganitzat pelCOMB, Barcelona Activa-Ajuntament deBarcelona i Biocat, juntament amb tresxarxes d’inversors privats com KeiretsuFòrum, IESE i ESADE BAN. L’objectiu delFòrum és creuar els inversors amb la de-manda de capital que tenen aquestes em-preses amb una potencialitat de creixe-ment molt elevada.
En les 11 edicions del Fòrum d’InversióHealthcare han participat 120 projectesdesprés de superar un procés de seleccióper part de les entitats organitzadores.S’han mobilitzat 8 milions d’euros i 11 com-panyies han rebut finançament. Han parti-cipat inversors especialitzats i interessatsen projectes tangibles del sector mèdic. Eltipus de projectes que es presenten sónbiotecnològics que es troben en una fased’investigació o desenvolupament d’unprincipi actiu o molècula cap al mercat,projectes d’instrumentació mèdica i pro-jectes de TIC relacionades amb el sectorhealthcare.
El Programa Metge Emprenedor haaconseguit estimular la generació d’ideesdins els hospitals i els centres d’investigacióamb la implantació de programes que aju-den aquests centres a gestionar la innova-ció que allà es genera. En aquests moments12 hospitals tenen unitats o programes desuport a la innovació dels seus propis pro-fessionals.
Seguint aquesta línia d’ajuda i suport al’emprenedor amb idees, el COMB va impul-sar la creació de Healthequity, una societatde capital risc orientada a la inversió enprojectes early-stage en el sector salut ique, durant el 2013, va començar a analit-zar els seus primers projectes per invertir.
Aquestes iniciatives neixen amb l’espe-rit de transformar la sanitat a través de lainnovació i permeten ajudar a la creaciód’un teixit empresarial emprenedor queesdevingui un motor econòmic del país icontribueixi al benestar de la societat.
Transformar la sanitat a travésde la innovació: ProgramaMetge Emprenedor
Més informació:metgeemprenedor.comb.cat
revista del 41
Innovació i tecnologia
El doctor Adolf Díez va recórrer al Pro-grama Metge Emprenedor delCOMB per portar al mercat la sevaidea. Investiga al Centre de RecercaBiomèdica de Barcelona i, amb el seu
equip, ha desenvolupat un instrument perdiagnosticar la fortalesa dels ossos mitjan-çant microindentació òssia i, així, millorar lacapacitat d’estudis dels ossos dels pacients.El seu objectiu és desenvolupar un centrede recerca clínica amb aquesta tècnica.
Quines van ser les teves primeres passesquan vas anar a parlar amb el ProgramaMetge Emprenedor?Hi vam anar per suggeriment de personesdel Col·legi que van tenir coneixement dela recerca que estàvem fent amb un instru-ment nou per diagnosticar la fortalesa delossos, a banda de la densitometria. Ens vansuggerir desenvolupar-ho més enllà de lapura recerca i donar-li una altra dimensió.
Quin servei et van oferir?L’assessorament que hem tingut fins ara–encara hi estem treballant– ens ha aportataspectes de translació del que estàvem fenten recerca a una activitat de desenvolupa-
ment industrial. Ens han hagut d’ajudar adesenvolupar un pla de negoci, a saber qui-nes possibilitats tindríem per poder fer unaspin-off del nostre institut de recerca. Aixòserà la base perquè la nostra activitat esconverteixi en comercial i industrial, i ensobrirà possibilitats per obtenir finançamentper al nostre institut.
Com heu tirat endavant la idea?Hem actuat com una entitat pont entre laUniversitat de Santa Barbara (California),que ha constituït una spin-off per al desen-volupament i la comercialització del nostreproducte, i els possibles finançadors perobrir una branca d’aquesta empresa al nos-tre institut i a Catalunya.
La nostra intenció és obtenir recursos i po-tenciar la nostra capacitat de recerca. Dintredels nostres plans, però, l’objectiu principalés desenvolupar a Barcelona un centre de re-cerca clínica amb microindentació òssia, queés la tècnica amb la qual estem treballant.
us heu presentat a dos Fòrums d’inversióHealthcare que organitza el CoMB.Ens ha permès posar negre sobre blanc.
Quan has de presentar una idea que s’hatraduït en un projecte i en un pla de nego-ci, has cobert tres passes successives perles quals els investigadors no estem entre-nats; ni culturalment, ni mentalment ni psi-cològicament. Ens ha facilitat molt poderorganitzar un pla de futur que ens permetifer viable el projecte i entrar en contacteamb inversors. Ara estem en fase de recap-tació de recursos.
Quines barreres ha de superar el metgeper ser emprenedor?Hi ha barreres que són intrínseques delnostre entrenament i de la formació quehem rebut com a metges. Ningú ens ha en-senyat a plasmar en resultats concrets elsfruits de la nostra investigació, més enllàde l’aplicabilitat clínica.
L’entorn on ens belluguem és de restric-cions dels recursos públics per donar su-port a la recerca, tant en l’àmbit català,com estatal i europeu. Una de les nostressortides per poder seguir desenvolupantrecerca és tractar d’establir les vies de ren-dibilització que ens permet alimentar-la ifer-la créixer.
Entrevista
“Volem desenvolupar a Barcelona un centrede recerca clínica amb microindentació òssia”
StArt uP:Empresa en la seva etapa més inicial queintenta créixer i consolidar-se al mercat oferinten la majoria d’ocasions un servei o producteinnovador.
SPin oFF:Empresa derivada d’una altra més gran.Iniciativa empresarial que sorgeix de lacomunitat universitària o empresarial i quebasa la seva activitat en els coneixementsadquirits en l’entitat prèvia.
BuSinESS AnGEl:Persona que aporta el seu capital, els seusconeixements empresarials-professionals ila seva xarxa de contactes a emprenedorso empreses joves, a canvi de participacióaccionarial.
Adolf DíezGrup de RecercaMusculoesquelètica IMIMi cap emèrit de MedicinaInterna de l’Hospital del Mar
Més informació:www.youtube.com/combarcelona
42 revista del
Consultori terminològic
designacions d’origen anglès: bioxip ésl’adaptació de l’anglès biochip i matriu ésel calc de l’anglès array. Les formescatalanes, malgrat tot, són tambémotivades semànticament: els bioxips,com els xips informàtics, tenen forma deplaca i contenen un gran nombred’elements miniaturitzats (mostresbiològiques, d’aquí la forma prefixadabio-) amb capacitat activa; la forma matriu,al seu torn, fa referència a la disposicióordenada de les mostres, en forma de filesi columnes, sobre el suport sòlid.
Aquests termes van ser estudiats inormalitzats arran de la consulta que unusuari va formular al TERMCAT sobre ladenominació d’aquests conceptes encatalà. Podeu consultar les fitxescompletes dels termes i els criteris tingutsen compte per a la fixació de lesdenominacions esmentades al Cercaterm,el servei de consultes en línia multilingüedel TERMCAT.
o micromatrius de DNA) tenen unasuperfície entre 2 i 18 cm2 i una grandensitat de mostres (n’hi pot haver milersper cm2); en els més grans (macroxips deDNA o macromatrius de DNA) la superfíciefa entre 50 i 100 cm2 i la densitat demostres és menor.
La introducció dels bioxips ha suposat unaveritable revolució en el camp de larecerca genètica i biosanitària, ja que ambaquests instruments els investigadors nos’han de limitar a analitzar un únic gen demanera aïllada, sinó que poden analitzarel comportament de milers de gensalhora. D’aquesta manera poden obtenir,per tant, una gran quantitat d’informaciósobre la regulació de l’expressió gènica, jasigui en condicions normals o encondicions patològiques.
Tant bioxip (que segons el context esredueix de vegades a xip) com matriu són
El Consell Supervisor del TERMCAT haaprovat recentment en l’àmbit de labiologia les formes bioxip i matriu, com asinònimes, per a designar un instrumentd’anàlisi consistent en un conjunt demostres, sovint molècules, disposades demanera ordenada, formant files icolumnes, sobre un suport sòlid de petitesdimensions, generalment de vidre, plàstico silici, que permet estudiarsimultàniament un gran nombred’interaccions biològiques. El suport sòlidsobre el qual es disposen les mostrestambé s’anomena bioxip o matriu.
Són especialment coneguts els bioxips deDNA (o matrius de DNA), que s’utilitzenper a l’anàlisi de fragments de DNA, peròtambé n’hi ha de proteïnes o de teixits. Lesdimensions dels bioxips de DNA sónvariables. Els més petits (microxips de DNA
Us encoratgem a plantejarels vostres dubtes sobreterminologia mèdica al Servei deConsultes del TERMCAT a travésdel Servei d’Atenció Personalitzadadel nostre web: www.termcat.cat.
Més informació:www.termcat.cat
Des del Servei de Consultes del TERMCAT, us exposemuna qüestió de terminologia mèdica que consideremque pot ser del vostre interès.
Consultes amb resposta
Dolors Montes
Bioxips i matrius
Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 140, març de 2014 Edita Col·lEGi oFiCiAl DE MEtGES DE BArCElonAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: [email protected] · http://www.comb.cat
Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de redacció Jaume Padrós, Albert Lluch,Marc Soler, Jesús Calvo, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Mar ComaSecretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel CalafDisseny gràfic CEGE Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny il·lustracions www.tallereditorial.es retoc fotogràfic www.tecni-cart.comPublicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cege.es Dipòsit legal B. 26662-2013
b m
Pape
rest
ucat
sem
imat
de22
5g/
m2
ala
cobe
rta
iest
ucat
amb
volu
mde
100
g/m
2a
l‘int
erio
r,lli
ures
decl
or.
#140 Març 2014
www.comb.cat