SAÓRevista de

l’Ateneu de Térmens

Març 2014Número 66Preu: 10 €

Temps de Carnestoltes

Saó

� FESTES

El dissabte 16 de març es va celebrar a Térmens la festa de Carnaval, que es va encetar amb la concentració de disfresses a la plaça Catalunya. Després de recórrer els carrers del poble, la rua va arribar al pavelló poliesportiu on es va fer el lliurament de premis. A la matinada, el ball i la gresca encara continuaven... una bona manera de rebre la Quaresma.

CARNESTOLTES... QUINZE VOLTES!

Nota: Davant la impossibilitat de reproduir totes les disfresses, s’han col·locat en aquesta plana les que van gua-nyar algun dels premis del concurs entre d’altres.

Saó

�SUMARI / EDITORIAL

Editorial

REVISTA SAÓ

Edita: Ateneu de TérmensAdreça: C/ Joan Oró, s/nPresidenta: M. Antonieta Torres

CONSELL DE REDACCIÓM. Antonieta TorresJoaquim GrauLaura MòdolJoan Sangrà

COL·LABORADORSLluïsa BallebreraAna Bergua Antoni CanalsRosario CavaIgnasi CaveroAnna GairíOriol Grau Antoni LiñanElena MòdolMiquel OlivaDolors PalacínMiquel PlanaTeresa RocaRocafinestresManel VidalRosamari VoltesClub Esportiu CEP Alumnes Escola “Alfred Potrony”

Fotografia Portada: Laura Mòdol

Dipòsit Legal: L-217-2002

Revista trimestralData tancament 15 de març de 2014

L’Ateneu de Térmens i la Revista Saó no es fan responsables de les opinions i comentaris dels col·laboradors que participen en aquesta iniciativa.

Així mateix i efectes previstos en l’ar-ticle 32.1 paràgraf segon del TRLPI s’oposa expressament a que qualsevol de les pàgines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distri-bució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars amb excepció prevista per la Llei. Adrecis a Revista Saó (ateneuter-mens@gmail.com) si necessita fotoco-piar o escanejar un fragment d’aques-ta obra.

El nom de Carnaval fa referència als últims dies que es podia menjar carn abans d’entrar a la Quaresma. En parlar del Carnaval i del Carnestoltes hem de pensar que ambdues paraules tenen el mateix significat. El primer procedeix del llatí “carnem levare” i el segon de “carnes tollitas” que vo-len dir “prohibir la carn”.

Un dels significats que es dóna a aquesta festa és el de celebrar la fi de l’hivern i l’arribada del bon temps. Però per als cristians, el Carnaval també són dies que precedeixen els grans períodes d’abstinència i purificació de la Quaresma. Carnaval és una festa vella i eterna on tant l’enginy creatiu com la cultura, la festa i el costum, hi tenen un lloc.

A les nostres terres, els dies de Carnaval van de Dijous Gras a Dimecres de Cendra. L’arribada del rei Carnestoltes obre les festes. Una de les maneres d’expressar-se és amb les disfresses i amb els balls de les comparses i els diferents estils musicals. Cada poble té la seva manera d’expressar-se per carnaval, es fan balls de disfresses, rues i cavalcades, batalles o guerres de confeti, caramels... Térmens és una de les poblacions en les que el Carna-val s’ha convertit en una gran festa tant a nivell de participació com de celebració. Així doncs, des d’aquestes planes: Bon carnaval!

Ateneude Térmens ARRIBA EL CARNESTOLTES

Carnestoltes a Térmens 2Les veus del poble 4Actual 5Educació 7El Racó de la Imaginació 8Economia 10Curiositats 13Ciència i Societat 14Salut 15Entrevista 16Vida Social 19Obituari 23Entitats del Poble 24Esports 25Música 26Gastronomia 28Passatemps 30Educació 31

En aquesta revista...

Saó

� LES VEUS DEL POBLE

Saó Saó

RECICLAR, REUTILITZAR I REDUIR

A casa tenim el costum de reciclar. Recollim en cubells els diferents ti-pus de residus: l’orgànic, el vidre i el plàstic. Quatre gallines i conills ens ajuden més a disminuir el volum de deixalles. Per altra banda, sempre ens quedem parats de la quantitat de plàstic acumulem i que portem religiosament als contenidors grocs que hi ha al poble.

En aquest moment, em cau l’àni-ma a terra. Al contenidor gris, hi pots veure de tot. El marró de l’or-gànica sempre és buit, al blau hi ha més cartrons fora que dins i al voltant del verd i groc hi pots tro-bar mil i un objectes que o es po-sen a dins o van a la deixalleria. És una mala imatge del poble : brut i descuidat. Tant costaria mantenir el voltant dels contenidors nets?

Us convido a fer del nostre poble un entorn més agradable perquè ens ho devem a nosaltres mateixos i a les futures generacions.

Capità Enciam

TREBALLEM PLEGATS PER AL BÉ COMÚ?

He trobat molt interessant la pro-posta que fa qui signa com Atisor a la darrera revista Saó sobre a la gran tasca que faria un centre de

dia al nostre poble. Lamentable-ment i veient com va l’economia del país, ja cal que esperem amb els braços creuats un centre així a casa nostra o en qualsevol altre municipi, si això ha de dependre de les tristes arques públiques amb les que comptem.

Per tant, i anant un pas més enllà; no hi hauria alguna persona em-prenedora, amb temps i ganes que pogués tirar endavant aquest centre de dia per a la gent gran de Térmens? Es podria fins i tot cre-ar un Patronat per tirar endavant el projecte de què podríem a llarg o curt termini fer-ne ús els nostres pares i mares o nosaltres mateixos? Seriem capaços com a poble de tirar endavant un projecte tan am-biciós però alhora tan beneficiós per a tots nosaltres?

Hi ha pobles que ja han posat fil a l’agulla per tenir un centre de dia per a la gent gran (Os de Balaguer, Vilanova de Bellpuig...) que, avui, estan condemnats a romandre moltes hores sols a les seves llars o a ser confinats en residències fora del seu entorn habitual que sovint comporta un alt grau de desorien-tació i desarrelament.

Rosa

LA CONSULTA MÈDICA

Aquest Nadal he hagut d’anar dia sí, dia també a cal metge. Al caure

en vacances, el doctor Albert, ha hagut de fer guàrdies a Balaguer o d’altres pobles per suplir els seus col·legues que gaudien d’uns me-rescuts dies de festa.

Això ha suposat que la consulta a Térmens comencés més tard i, tot i sabent l’hora d’obertura, sovint ens hem hagut d’esperar al carrer. No en culpo pas al metge, ja que ell complia amb les seves obligaci-ons, però jo he vist que el gruix de les persones que anem al metge som gent gran o molt gran.

Per què doncs, no se’ns té una mica de consideració per part de l’Ajuntament (que paguem entre tots i totes) i s’obre la porta de la sala d’espera abans que vingui el metge o l’infermera? És que volen que agafem alguna cosa més de la que ja tenim pel sol fet d’haver de romandre plantats o asseguts als bancs de la Plaça, de vegades més de 30 minuts fins que arriben per obrir la consulta?

Aquest és un comentari que vaig sentir força aquest desembre que vaig haver d’esperar-me pelada de fred al carrer.

Faig un clam popular a qui pugui solucionar el problema que gràci-es a Déu, només es dóna en mo-ments puntuals coincidint en dates de vacances per al personal de la Sanitat..

Una usuària

Nota de la redacció: En aquesta secció es publicarà la vostra opinió si ens la feu arribar al correu electrònic a la revista: ateneutermens@gmail.com, especificant a l’assumpte “Les veus del poble” amb el nom de l’autor/a, telèfon de contacte i especificant com es vol signar. També ens podeu fer arribar la vostra opinió en viu, a qualse-vol dels membres del Consell de Redacció. L’Ateneu de Térmens i la revista Saó, adverteixen que no es publicarà cap carta ofensiva contra una o diverses persones sens prejudici d’aquells escrits que tot i ser crítics, siguin cons-tructius i aportin idees de millora. La llargada recomanada és entre 150 i 200 paraules.

Saó Saó

�ACTUAL

El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar la construcció de la variant de 6,4 quilòmetres i quatre carrils de la C-13 de Vilanova de la Barca, que cor-respondrà a un tram de la futura autovia entre Lleida i Balaguer que la Generalitat ha projectat per tal de potenciar les comunicacions a les comarques de Po-nent. Els treballs tenen un pressupost de 50,4 MEUR i un termini d’execució de 28 mesos.

El traçat de la variant s’inicia al sud del nucli urbà de Vilanova de la Barca, passa pel costat est de la carre-tera actual i finalitza a Térmens, al sud del nucli urbà. La variant compta amb tres enllaços, a diferent nivell, que facilitaran les connexions amb el nucli i la xarxa viària de l’entorn: el de Vilanova de la Barca sud, el del nord i el de Térmens sud. L’altre ramal, d’1,2 quilò-metres, va cap a l’est i connecta amb Bellvís.

Els usuaris d’aquests trams hem vist aflorar dia a dia un seguit de rotondes que fan que la conducció sigui una mena de circuit d’Scalextric en el qual cada dia has de rebobinar i recordar quin era el tram ja conso-lidat i què et pots trobar una mica més endavant. No cal dir que les rotondes semblen ser una eina de futur per millorar la conducció i segurament per estalviar accidents fins i tot potser per a facilitar la circulació, però no pas per estalviar gasolina.

Si els comptes no em fallen de Lleida a Térmens ens tro-bem amb les rotondes del polígon, les tres d’Alcoletge, la de l’antic i desaparegut Molí la Nora, la del Mas dels Arcs, la del cementeri de Vilanova la Barca, la de des-prés del cementiri, la d’Actel i finalment la última, la

Convivint amb les obres de la variant

que està més propera al poble. Realment cal veure que per no estar acostumats a tenir cap rotonda, ara, en tindrem com per a fer un bon entrenament.

La fisonomia de la C-13 ha canviat totalment, pel bé del municipis i dels seus habitants. Ja ens costa recor-dar com era abans aquesta carretera i el temps que es podia tardar en anar d’un lloc a un altre. Benvingut el progrés i les obres de la variant si han de portar be-neficis a les poblacions implicades.

Les rotondes de la C-13 surten com els bolets

autora: M. ANTONIETA TORRES

Saó Saó

� ACTUAL

El 5 de març es va presentar el pa elaborat amb motiu de la cele-bració del Tricentenari de 1714. A l’acte hi van prendre part els res-ponsables de la Federació Cata-lana d’Associacions de Gremis de Flequers, el Conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada.

Pelegrí va remarcar que “Agricul-tura se suma a un projecte de go-vern i de país. La d’avui és una de les aportacions del potent clúster agroalimentari català al Tricente-nari, no ens hem quedat al marge, hem generat i coordinat iniciati-ves”. El conseller va destacar la importància dels gremis avui en dia i el rol que està desenvolupant l’Escola de Forners per a mantenir viu un ofici amb tanta tradició”. El conseller va subratllar la importàn-cia del pa en la dieta dels cata-lans tant avui com al llarg de la his-

Presenten el Pa del Tricentenari

El Govern ha atorgat una subven-ció de 768.336 euros a Afrucat per cobrir la despesa de distribuir fruites i hortalisses als 1.354 centres educatius adherits al Pla de Con-sum de Fruita a les Escoles aquest curs 2013-2014. D’aquests 768.336 euros, 384.168 van a càrrec del pressupost del Fons Espanyol de Garantia Agrària (Feaga) i 384.168 euros a càrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Aquesta campanya té com a ob-jectiu contribuir a promoure hàbits alimentaris saludables entre els escolars. El consum de fruita en-

La fruita entra a les nostres escolestre els infants és més baix del que seria recomanable. La mitjana de consum de fruita està actualment en uns 200 grams per persona i dia quan la recomanació és que se situï entre 400 i 600 grams per per-sona i dia. El pla consisteix en el subministra-ment gratuït als centres educatius de fruites i hortalisses fresques per al seu consum dins del recinte es-colar. Per augmentar realment el consum s’ha triat com a moment de l’esmorzar o el berenar, atès que la majoria dels menús escolars ja inclouen fruita 3 o 4 vegades a la setmana. Cartell de la campanya

tòria, recordant que en èpoques en què els aliments escassejaven, el pa era un aliment indispensable per a la subsistència dels exèrcits i de la població civil i el fet que és un aliment bàsic i saludable de la dieta Mediterrània.

El president de la Federació Cata-lana d’Associacions de Gremis de Flequers, Manel Llaràs, va assenya-lar que “amb aquest pa, disposem d’una nova i bona eina per dina-mitzar el sector flequer català i ar-

ribem als consumidors mitjançant la cultura i la història d’aquest país partint d’un producte fet amb fari-na conreada a Catalunya”.

El Pa del Tricentenari, creat pels forners de Catalunya, és una inici-ativa que va demanar als forners catalans la creació d’un pa que fos una còpia fidedigna del que es consumia l’any 1714. Per fer-lo es va efectuar un treball de recerca dels cereals i dels processos d’ela-boració que s’utilitzaven fa tres se-gles. Es tracta d’un pa petit i rodó, fet amb farines similars a les que s’usaven al segle XVIII, amb una llarga fermentació i sobretot amb una cocció molt lenta que porta un dibuix fet amb farina en forma de creu que recorda la moneda d’aquella època, el croat, creada per Pere III El Gran (1276-1285) com a moneda forta de plata i seguint els patrons europeus.

Saó SaóSaó

�EDUCACIÓ

Dins d’una aula hi ha nens amb di-ferents característiques i conduc-tes. Cal que els tractem a tots per igual? Pensem amb el professor/a, amb un grup de nens /es amb més o menys ganes d’aprendre. Troba-rem alumnes amb característiques diferents i amb unes conductes adequades o no.

Quin tipus de nens formen les di-ferents classes? El professorat està prou assabentat de les caracterís-tiques de cadascun un d’ells? Cal tenir una atenció especial?...

Són diferents preguntes que pro-bablement el professorat es fa i per a les quals necessita resposta. Un dels diagnòstic estrella des de fa uns anys dins la població escolar és el de Trastorn per Dèficit d’Aten-ció amb Hiperactivitat (TDAH). Actualment, sembla que és bas-tant comú a l’aula. Tant els pares, mestres, psicòlegs i pedagogs co-neixen aquests tipus de nens i sa-ben quin és el seu comportament i per tant demanen una solució. La meva pregunta està en reflexionar sobre totes les veritats del TDAH. Cal fer-se preguntes sobre les cau-ses d’aquesta patologia que sem-bla, des de fa uns anys, ha prolife-rat a marxes forçades.

Quan a la classe un nen no atén a les explicacions i li costa estar-se quiet, cal posar-hi solució. Aquesta solució passa per fer una bona di-agnosi i en aquest cas seria veure si és un nen amb TDAH o no.

Davant l’interrogant, s’imposa la reflexió

La problemàtica de la TDAH

Recordarem que el TDAH és una patologia que una vegada que es detecta cal medicar-la. Només a Catalunya hi ha 20.000 infants amb aquest diagnòstic. Alguns psiquia-tres rebutgen fins i tot l’existència del TDAH com a entitat nosològica i acusen obertament a les farma-cèutiques d’haver inventat una malaltia nova per poder vendre medicaments.

Quins serien els símptomes que hem d’observar en un nen per sos-pitar si té o no la malaltia? Sense oblidar que diagnostica el psicò-leg o el psiquiatra? Quines en po-den ser les causes?

Els símptomes els podem trobar en infants amb dificultats en l’apre-nentatge, problemes familiars o de percepció, dèficit de nutrients, hipertiroïdisme o intoxicació per metalls com ara el plom.

Quan un nen mostra retard madu-ratiu o bé pren certs medicaments

Reflexionar facilita la solució

es poden detectar dificultats d’atenció i/o hiperactivitat. Actu-alment es mediquen nens/es pel fet de tenir problemes escolars sor-gits a partir d’algun succés impac-tant dins la seva vida; com seria: el divorci dels pares, infants adoptats amb una història traumàtica...

Hi ha alguns aspectes que podem tenir en compte abans de pensar en un TDAH, és a dir, abans de po-sar l’etiqueta de malaltia:

Causes biològiques: com tenir ni-vells de zinc baixos.

L’alimentació. Equilibri d’ami-noàcids essencials, dèficit d’àcids grassos, minerals i vitamines.

L’entorn: famílies desfavorides amb problemes socioeconòmics...

Seria bo reflexionar en cada cas i buscar les mesures més afavorido-res pel nen/a, tenint en compte totes les variables del seu l’entorn, i comptant amb els diferents pro-fessionals que hi tenen a veure, com el mestre, el psicopedagog, el psicòleg, el pediatra... Conèixer i entendre sempre és ajudar.

autora: M. ANTONIETA TORRES

Saó

� EL RACÓ DE LA IMAGINACIÓ

En Tomàs és un ratolí petit, d’un co-lor gris molt clar, gairebé blanqui-nós i molt, molt ràpid. Viu en una escola però ningú sap on té el cau. Quan els mestres es van adonar que tenien un ratolí passejant-se per les classes volien caçar-lo per fer-lo fora. Però en Tomàs sembla-va molt espavilat i corria tant que el perdien de vista de seguida. Un dia la Sra. Rosa, que feia la nete-ja de l’escola, es va passar tota la tarda perseguint a en Tomàs amb l’escombra i no va tenir temps ni de buidar les papereres.

Ah, me n’oblidava! Sabeu per què en Tomàs viu a l’escola? Perquè li encanten els llibres! Als altres ra-tolins els hi agrada el formatge i el paper, però a en Tomàs el que més li agrada són els llibres. Li és ben bé igual de què siguin, sobretot per-què no sap llegir, però li encanten les lletres, les devora. Comença una pàgina per la primera lletra, si és majúscula millor, i no para fins que s’ha menjat l’última.

No és que només mengi lletres. També li agrada la plastilina, com a tots els ratolins, li agraden les mo-lletes de les galetes i del pa amb tomàquet que cauen durant l’es-morzar dels nens,... però més que res, més que res, li agraden el llibres.

Benvolgudes i benvolguts lectors i lectores, Aquesta secció us proposa a tots/es aquells/elles que us agrada seure i escriure el vostre diari, un conte o el somni de la nit passada, i per tant si teniu una vena artística molt o poc explotada, que ens envieu el vostre relat per cor-reu electrònic a ateneutermens@gmail.com, un llapis USB o escrit a puny i lletra. Podeu adreçar-los a qualsevol de les persones de l’equip de redacció. El text es publicarà en aquesta nova secció de la revista titulat “El racó de la imaginació”. No tingueu prejudicis a l’hora d’enviar-nos les vostres obres. Totes es publicaran per ordre de rebuda amb el vostre nom o amb un pseudònim. Vosaltres decidiu! Aquí va la primera narració en format de conte que ens ha fet arribar una companya mestra d’una llar d’infants. Esperem que en gaudiu tant llegint-lo com ho ha fet ella escrivint-lo.

Les lletres d’en Tomàs

Com més grosses i negres siguin les lletres, millor! Més li agraden.

Sabeu aquells llibres que la primera lletra de cada capítol és més gran i fosca? Doncs li agraden més que cap d’altres! Les llepa i les rosega fins que no en queda cap!

Quan va començar l’escola els mestres estaven molt preocupats perquè en Tomàs es menjava tots els llibres de les classes. L’aconse-guien amb les escombres, li po-saven paranys, deixaven bocins de formatge a les rateres. Però en Tomàs era molt llest i no tastava res que no fossin llibres.

Les senyores de la neteja anaven esverades perquè el ratolí els feia molta por.

Un dia mentre feinejaven van veu-re en Tomàs que provava d’endur-se un diccionari al seu cau, i mireu, els hi va fer tanta malícia, però tanta, tanta, que enlloc d’enfilar-se en una cadira i xisclar, van aga-far les escombres i corre que cor-reràs... anaven darrera del ratolí com si fos un fantasma. Li va caure algun cop d’escombra però no el van poder caçar, això sí, no es va endur el diccionari.

L’endemà tots els mestres van fer una reunió per solucionar d’una vegada les entremaliadures del ra-tolí. Un mestre va proposar de po-sar verí a totes les aules, al pati, al menjador a la cuina, a la bibliote-ca,... Posaria verí per tot arreu, tots els racons i raconets de l’escola plens de verí mata-rates. Però un altre mestre que ja era gran i for-ça assenyat li va fer entendre que els nens corrien molt de perill amb tant verí per tot arreu i podien tenir un disgust molt gros.

A la fi van acordar de portar un parell de gats a l’escola, per tal que cacessin en Tomàs, però... Ai! Tothom estava pendent dels gats,

Saó

�EL RACÓ DE LA IMAGINACIÓ

es posaven per tot arreu, ho esgar-rapaven tot, es passejaven per les taules distraient els nens i s’atipa-ven tant del menjar de la cuina que no tenien cap necessitat de buscar el ratolí. Ningú sabia si era pitjor el remei o la malaltia i final-ment, van acabar retornant els gats a casa seva.

A partir de llavors tothom feia pro-postes: un volia treure tots els llibres i llibretes de l’escola, un altre volia tancar l’escola un mes i buidar-la completament fins que marxés el ratolí.... N’hi havia de tots colors.

Una mestra, joveneta, va tenir una idea ben estranya: ja que a en Tomàs li agradaven tant els llibres, perquè no li proposaven d’apren-dre a llegir? Potser quan conegués les històries i els coneixements que tenia cada llibre, perdria l’ interès per menjar-se’ls. Els va semblar una idea tant genial que tot seguit es van posar a buscar en Tomàs per proposar-li.

L’escola era un batibull de gent amunt i avall que cercava el ra-tolí. Quan algú va dir que l’havia vist amagar-se darrera el piano,

el director i la mestra van anar a proposar-li d’assistir a classe per aprendre a llegir sota promesa de no fer-li cap mal.

En Tomàs no va contestar, s’ho va rumiar molt. Tenia por però alho-ra tenia moltes ganes d’aprendre què volien dir aquelles lletres que tant li agradaven. Al cap d’un pa-rell de dies, en entrar a la classe, se’l van trobar assegut damunt la taula de la mestra, disposat a tre-ballar de valent.

I vet aquí que la idea va donar molt bon resultat perquè quan en

Tomàs va saber llegir, ja no es vo-lia menjar els llibres, només tenia ganes de saber i llegia tots els que podia per aprendre cada cop més.

Des de llavors no van tenir mai més cap problema. La cuinera li prepa-rava cada dia menjarets tant ape-titosos que en Tomàs, de tant men-jar i llegir, sense fer gens d’exercici, es va engreixar tant que van haver de fer venir un paleta que li eixam-plés l’entrada del cau.

Anava cada dia a fer una estona de gimnàstica amb els nens, per mantenir-se en forma, i a la tarda, quan tothom es preparava per marxar, sempre se’l veia arrosse-gant algun llibre cap al cau.

Ja no rosegava lletres sinó que aprenia paraules, vivia històries i viatjava als indrets més fabulosos. Llegia tant que va esdevenir el ra-tolí més saberut de tots els que han existit mai.

I si no em creieu... d’on us penseu que va sortir la dita popular que diu: ets més savi que un ratolí de biblioteca?

autora: ANNA GAIRÍ

Saó Saó

10 ECONOMIA

Saó Saó

Avui en dia, per sort o per desgràcia, quan arriba l’ho-ra de pagar cada dia ens trobem amb maneres més variades per a fer-ho. Fins al punt que algun cop ens perdem i per això fem ara un petit resum de totes les opcions que tenim.

Pagament en efectiu

És el més bàsic, però té un risc si ens roben o si ens pa-guen amb algun bitllet fals. Des del mes de novembre del 2012, està prohibit pagar més de 2.500 euros en efectiu si en la operació hi intervé un autònom o una empresa. Si no es compleix, ens pot caure una san-ció del 25% del valor de l’operació. Si, per exemple, un compra un cotxe a un concessionari no ho podrà pagar en efectiu però si el compra a un amic, llavors sí que es podrà pagar encara en efectiu. S’ha de tenir en compte que les entitats bancàries de-claren totes les operacions en efectiu de més de 3.000 euros.

Pagament amb xec

El xec és una modalitat que permet no portar efectiu al damunt i salvar el cas anterior de les operacions su-periors a 2.500 euros.

Si cobrem un xec i l’ingressem al nostre compte sem-pre queda constància d’on ve i on va. Si el cobrem en efectiu, encara que sigui al portador, segons la quan-tia també ens poden demanar que ens identifiquem, encara que només sigui per seguretat.

Algun cop ens hem trobat, especialment quan anem a la notaria o comprem algun vehicle, que ens dema-nen un xec conformat o xec bancari. Aquest xecs els emet la entitat bancària i el que el cobra sap que allí segur que hi ha fons. A nosaltres ens el carreguen en el mateix moment que el demanem a l’entitat bancà-ria, per tant no té sentit demanar-ho amb molts dies d’avançada.

Un consell, si mai després no el feu servir perquè no es realitza l’operació: no el trenqueu, ni el cremeu, ni els destruïu. Torneu-lo a l’entitat, perquè sinó no us podran tornar a abonar els diners fins al cap de bastant temps, ja que es considera com un xec perdut.

Les diferents maneres de pagar

Pagament per transferència

Aquest tipus de pagament, l’ordena el que ha de pa-gar i ho envia al número de compte del titular que co-bra. Si és la mateixa entitat bancària, arriba el mateix dia, però sinó pot tardar dos dies. Amb la nova nor-mativa europea SEPA, els números de compte que es necessiten actualment són més llargs perquè serveixen igual per Espanya que per l’estranger. Aquest número més llarg s’anomena IBAN, i és el mateix que teniem abans però s’hi afegeix ES i dos dígits de control més al començament. Això permet que les transferències in-ternacionals siguin més fàcils i ràpides. Tots els números de compte tenen diversos dígits de control, que senzi-llament són combinacions de números, en funció de la resta que permeten que no ens equivoquem.

Pagament per rebut domiciliat

És un dels pagaments més còmodes per al que paga. Senzillament els que ens cobren ens passen un rebut de càrrec al compte directament. Això també s’ha vist afectat des del mes de Febrer per la nova normativa SEPA. Segur que ens ha arribat a casa més d’una car-ta d’autorització de domiciliació de rebuts que hem de retornar signada. Hi hem d’especificar normalment el numero IBAN (que hem explicat anteriorment) i si autoritzem un únic càrrec o càrrecs recurrents.

Si signem aquesta autorització, per norma general, po-drem retornar els rebuts que no siguin correctes com fins ara, fins al cap de dos mesos. Si ens passessin un rebut que no hem autoritzat, ho podríem retornar fins i tot al cap de 13 mesos. Aquesta normativa intenta protegir de càrrecs fraudulents.

El sentit comú ha d’imperar en el moment de pagar

Saó SaóSaó Saó

11ECONOMIA

Pagament amb targeta

Aquesta modalitat ens permet pagar en qualsevol lloc que tinguin un terminal habilitat sense haver de portar els diners a sobre, ni patir per si en portem prou o pel canvi. No ha de suportar cap despesa per a l’usuari de la targeta ja que normalment ho afronta el comerci-ant. Hi ha varies modalitats bàsiques:

- Targeta de dèbit: Aquesta targeta és la més sem-blant al pagament en efectiu. Un cop hem autoritzat l’operació al comerç se’ns carrega directament al compte.

- Targeta de crèdit: La targeta té un límit de crèdit que ens permet gastar encara que no tinguem els diners al compte en aquell moment. El dia 1 del mes següent se’ns carrega l’import gastat sense cap càrrec addici-onal. Si demanem expressament pagar-ho en terminis, llavors sí que haurem de pagar uns interessos.

-Targeta de pagament aplaçat o Revolving: Aquesta targeta sempre paga en terminis. Un determina l’im-port que vol pagar mensualment. Aquesta targeta permet pagar despeses elevades sense demanar cap préstec però implica pagar interessos.

- Targeta de recàrrega: Es una targeta que no permet pagar si no hi posem els diners anteriorment. S’acostu-ma a utilitzar especialment quan volem controlar molt escrupolosament el que es gasta, bé perquè operem per Internet, o perquè té la targeta un fill...

- Targeta virtual: És una targeta que només opera per Internet, d’aquesta no el tenim el plàstic físic.

Cada cop s’han anat introduint més mesures de segu-retat com el xip, que fa que si no introduïm el codi se-cret no s’accepta l’operació. També algunes entitats avisen al mòbil quan l’operació és d’una quantia més elevada o es realitza per Internet. És molt recomana-ble relacionar la targeta amb el mòbil per temes de seguretat.

Quan operem per Internet podem utilitzar targetes de recàrrega o bé hi ha pàgines que ens ofereixen el pa-gament segur. En el moment de realitzar la compra ens envia un missatge de confirmació al nostre mòbil i hem d’introduir el codi que ens han fet arribar.

En definitiva com a regles bàsiques quan anem a un establiment no hem de deixar que la targeta desapa-

regui de la nostra vista, que ningú vegi el nostre nume-ro secret i les pàgines d’Internet on hi posem les nostres dades han de ser pàgines de confiança.

Si utilitzem el sentit comú, no hem de tenir cap proble-ma amb les targetes, fins i tot diria que és més segur que els mateixos bitllets que no tenen propietari. Si jo entro en una pàgina de descarregues il·legals, no puc després sorprendre’m si m’ha entrat un virus o un hac-ker (pirata informàtic) al meu ordinador i m’ha robat dades. Si jo vaig a una botiga on no els conec i els hi dono les meves dades del pin, o algú de la cua ho veu, puc tenir després alguna sorpresa si em roben ca-sualment la targeta al sortir. I sobretot, mai, mai, mai no heu de donar cap dada a ningú sobre els vostres comptes, números secrets o codis d’accés.

Ah!, si aneu a Barcelona, no us estranyeu si al pagar un import de menys de 20 euros, només passen la targeta prop del terminal i no us demanen numero secret. És el nou pagament ràpid. I si compreu un telèfon d’última generació, podreu pagar amb el mòbil, no necessita-reu ni la targeta.

Abans d’acabar vull fer una petita referència a la nova moneda Bitcoin. Aquesta és una moneda virtual on no hi ha intermediaris i és molt volàtil. No sé, si us heu plantejat utilitzar-la, jo m’ho pensaria dos cops. De fet, actualment la empresa que ho havia introduït al mer-cat ha fet fallida i els inversors en aquesta moneda no tenen res assegurat. Un veritable perill.

En conclusió: Sentit comú.

autora: ROSAMARI VOLTES

Saó Saó

1� ECONOMIA

Saó Saó

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha anunciat que des del dia 15 de març i fins al 15 d’oc-tubre no es pot encendre foc en terrenys forestals. Aquesta prohibi-ció recollida en el Decret 64/1995 pretén establir una sèrie de mesu-res per prevenir els incendis. La norma regula que en els ter-renys forestals, estiguin o no po-blats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els en-volta no es pot encendre foc sigui quina sigui la finalitat.

Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tam-poc es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicul-tura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires. També que-da prohibit llençar objectes ence-sos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llençar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin ter-renys forestals.

Les sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març i el

Crema de restes de poda, un risc Foto:viladerora.net

15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Depar-tament d’Agricultura. La normativa també preveu la possibilitat de presentar les sol-licituds als ajuntaments en cas

d’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de tre-balls agrícoles (brancatge d’olive-ra i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts... ). D’aques-ta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit i s’estalvien desplaçaments. Aquest 2014, des de l’1 de gener fins avui, hi ha hagut a Catalunya 69 incendis forestals que han cre-mat 35 hectàrees de bosc. Aquest hivern s’ha implantat un nou siste-ma de gestió de les comunicaci-ons de crema que cal presentar als ajuntaments per poder realitzar-ne durant el període comprès entre el 15 d’octubre i el 15 de març.

Aquest nou sistema utilitza la pla-taforma EACAT per a l’enregis-trament de les dades dels titulars de les comunicacions a la sala central de comunicacions del Cos d’Agents Rurals. Des d’aques-ta sala, en el cas de condicions meteorològiques adverses, es co-munica la suspensió de les autorit-zacions als seus titulars amb l’envi-ament de SMS. Aquest sistema s’ha implantat a 869 municipis (94% del total) i ha facilitat la tramitació de 77.816 co-municacions de crema. La comar-ca que més comunicacions de crema ha realitzat entre l’octubre i el març és el Vallès Oriental, amb 6.385, seguida del Baix Ebre i el Bages. Per municipis, el de Tortosa és on més comunicacions s’han registrat en el període seguit de Lliçà d’Amunt, el Perelló, Roquetes i Vallirana.

Prohibició de fer foc prop del bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre no es pot fer foc sense autorització prèvia

Les barbacoes, un perill Foto: DAAM

Saó SaóSaó Saó

1�CURIOSITATS

Els peus de cabra, un mite sexualSi preguntéssim als nostres veïns què saben dels peus de cabra (més coneguts pel seu nom castellà “per-cebe”- Pollicipes pollicipes) segurament ens dirien que és un animal que viu al mar, que és molt apreciat pel gourmets, que al mercat té un preu prohibitiu i poca cosa més. Però el que no gaire gent sap és que aquest crustaci és considerat un veritable “mite sexual”. I a què es deu aquesta afirmació?

Durant molt de temps, la saviesa popular els ha atribuït el rècord de tenir el penis més llarg del regne animal, que és de fins a 40 vegades la seva mida. Per bé que estudis recents han descobert que això era exagerat en termes absoluts –el de la balena blava mesura més de 2 metres– sí que hi ha alguna cosa certa si ho com-parem en termes relatius ja que científicament s’ha demostrat que el membre viril del percebe duplica el seu cos (feta la comparativa ens donaria que a un home de 1’80 m li correspondria 3’60 m de penis).

Però tot i estar molt ben dotat no podria gaudir d’aquesta abundància natural sense un cop de mà, ja que aquests crustacis sovint viuen sols, enganxats a la seva roca i allunyats de la resta. És lògic pensar que en aquestes circumstàncies a tot bitxo vivent li és com-plicat trobar una parella sexual ja que no pot ni volar, ni anar d’arbre en arbre, ni caminar. I és que el percebe, tot i ser hermafrodita (disposa d’òrgans masculins a la part superior -ungla- i femenins al peduncle) no s’autofecunda com ho fan altres ani-mals que tenen els dos òrgans reproductors sinó que la seva conducta es caracteritza perquè a vegades actua com a mascle i d’altres ho fa com a femella.

Per fer de mascle ha hagut de desenvolupar altres es-tratègies que demostren, en el seu cas, que la mida sí que importa ja que han d’exercitar la fecundació creuada (jo et fecundo a tu i tu a mi) per la qual cosa el que actua com a mascle ha d’estirar el penis fins que troba un exemplar que aquell dia sigui femella per poder dipositar-li els espermatozoides.

Quan emprèn aquest viatge i el seu membre es topa amb un grup de companys que comparteixen la ma-

Ho sabies?

Els peus de cabra són coneguts com a “percebes”

teixa roca acostuma a trobar-se amb una veritable bacanal.

Això sí, quan està més sol que un xut perquè en l’excur-sió no ha trobat ningú, no té més remei per reproduir-se que provar sort i confiar que el corrent marí trans-porti el seu semen fins que ensopegui amb algun altre peu de cabra que en aquell moment estigui fent de femella.

autora: ELENA MÒDOL

Saó

1� CIÈNCIA I SOCIETAT

Les sondes Voyager 1 i 2 són dues sondes idèntiques de 722 Kg, que van ser llançades per la NASA el 5 de setembre i el 20 d’agost de 1977 respectivament. Es van fer anar coets Titan IIIE-Centaur per efectuar els seus llançaments.

Aquestes sondes fan anar la xarxa DSN (Deep Space Network) per comunicar-se amb la terra. La xar-xa està formada per diverses ante-nes repartides per la terra, de for-ma que alguna sempre pot rebre les comunicacions.

Per obtenir energia, porten tres generadors, unes piles sofisticades que extreuen l’energia de la desin-tegració del plutoni.

Totes dues sondes porten un disc d’or per si son trobades per al-tres formes de vida intel·ligent. En aquest disc hi ha gravades fotos de la Terra i d’algunes de les seves formes de vida, informació científi-ca, sons com el cant de les bale-nes o els plors d’un nen i una mos-tra de música que inclou Mozart i ritmes indígenes, per exemple.

L’objectiu de la sonda Voyager 1 és principalment explorar el siste-ma solar, especialment els plane-tes Júpiter i Saturn, així com els seus principals satèl·lits. Actualment en-cara està operativa, executant la seva missió ampliada. Consisteix en localitzar i explorar els límits del sistema solar i l’espai interestelar immediat.

La sonda va passar a prop de Júpi-ter el gener de 1979, i molt a prop de la seva lluna Ió, descobrint que té activitat volcànica. Van ser els primers volcans que es van trobar

Les sondes viatgeres Voyager 1 i 2

fora de la Terra. Va continuar direcció Saturn on va arribar cap al novembre de 1980. Allí va mesurar que un dia d’aquest planeta dura 10,5 hores aproximadament. També va ana-litzar la composició de l’atmosfera de Saturn i els seus anells, desco-brint la seva complexa estructura.

La sonda havia de continuar cap a Urà i Neptú, però es va decidir alterar la seva trajectòria després de descobrir que el satèl·lit Tità té atmosfera. Aquesta modifica-ció a la seva missió ha impulsat a la sonda cap als límits del sistema solar, d’on recentment la NASA ha anunciat que ja n’ha sortit. És l’ob-jecte fet per l’home més allunyat de la terra. Està previst que la son-da estigui en funcionament fins el 2025 aproximadament.

La seva germana Voyager 2 ha seguit un camí diferent. Es va apro-

par a Júpiter el juliol de 1979, on va descobrir que la seva atmosfera presenta una activitat molt intensa i complexa. Destaca el fenomen de la Gran Taca Vermella, una gran tempesta dues vegades més gran que la terra.

Representació de la Voyager

Va enviar imatges de Júpiter, Ió, Ganímedes i Calisto. Va desco-brir un anell al voltant de Júpiter així com les llunes Adrastea, Metis i Tebe. Va arribar a Saturn a l’agost de 1981, on va investigar les capes superiors de l’atmosfera d’aquest planeta.

El seu viatge la va portar cap a Urà, on va arribar el gener de 1986 i va descobrir deu llunes d’aquest planeta. El dia a Urà dura 2,25 ho-res. Va analitzar el sistema d’anells d’aquest planeta i també es va descobrir que és un planeta molt diferent de Júpiter i Saturn. La seva atmosfera està formada de metà i amoníac, enlloc d’hidrogen i heli com els seus veïns. El seu camp magnètic també és peculiar.

Va seguir cap a Neptú on va arri-bar l’agost de 1989, i va descobrir fortes ventades a la seva atmosfe-ra, cosa que va sorprendre els ci-entífics, per la seva intensitat. Es va apropar molt a Tritó, un satèl·lit del planeta.

Gràcies a Voyager 2 es va desco-brir que el sistema solar té forma ovalada. Actualment la sonda va camí de sortir del sistema solar com la seva germana.

La sonda Voyager 2. Foto:NASA

autor: IGNASI CAVERO

Saó

1�SALUT

El Departament de Salut ha posat en marxa el Programa de detec-ció precoç del càncer de còlon i recte a la nostra Àrea Bàsica de Salut que va adreçat als homes i les dones de 50 a 69 anys. Aquest càncer es desenvolupa a partir de petites lesions de l’interior del bu-dell (pòlips). El càncer en la fase més inicial i els pòlips poden sag-nar de manera intermitent sense produir cap molèstia.

Amb una prova molt senzilla i cò-moda cada dos anys detectarem si les deposicions contenen petites quantitats de sang que no es ve-uen a simple vista. .

Els que poden fer-se la prova re-breu una carta amb les instrucci-ons a seguir. Si hi esteu interessats, heu de portar la carta de CatSalut a l’Àrea bàsica i us donaran un tub on recollir una mostra de femta i us diran el dia que s’ha de retornar la mostra per analitzar-la. El termini

Què és ?

El còlon i el recte estan situats a l’abdomen i tenen un paper fonamental en la formació de la femta. Els primers 150-180 centímetres de l’intestí gros cor-responen al còlon i els últims 15 centímetres, al recte.

L’intestí gros té com a funció l’absorció de l’aigua dels ali-ments ingerits i fa de contenidor del rebuig. Aquest material va avançant fins al recte, fins que és expulsat a l’exterior a través de l’anus. El càncer del budell gruixut és el més freqüent en el conjunt d’homes i dones a Catalunya, amb més de 6.000 casos nous cada any. Suposa la segona causa de mort per càncer.

Què cal fer...

... si en el resultat no hi ha indi-cis de sang? És poc probable que tingueu un càncer de còlon. Si teniu molès-ties consulteu el vostre metge o metgessa. Passats dos anys, us tornaran a fer la prova.

... si hi ha indicis de sang? És probable que tingueu una lesió benigna i només en pocs casos la sang s’explica per la presència d’un càncer. Us ofe-riran fer-vos una colonoscòpia, una exploració del budell que es fa amb sedació i que té un risc baix de complicacions.

Quin és el procediment si us detecten un càncer? Si el càncer de còlon es detec-ta en la fase inicial, hi ha més probabilitats de curar-se. En aquest cas, us oferiran el trac-tament més adequat al més aviat possible.

La prevenció del càncer de còlon i de recte

Salut inicia una campanya per a persones de 50 a 69 anys

acaba el 31 de març de 2014 i el resultat es comunica en un mes.Tingueu cura de la vostra salut:• Mengeu fruita i verdura.•Limiteu el consum de greixos d’origen animal.• Feu exercici físic regularment.• Eviteu l’obesitat.• Modereu el consum de begudes alcohòliques.• No fumeu.

Saó

1� ENTREVISTA

Saó

1�

Pregunta: Què fa que una per-sona sense cap vinculació amb Térmens, decideixi iniciar un ne-goci al poble? Antoni Canals: En sortir de l’institut als 15 anys, vaig fer d’aprenent a la Planxisteria Pons de Balaguer, on m’hi vaig estar fins anar a la ‘mili’. En tornar, em vaig reincorporar al mateix taller, d’on em van acomi-adar coincidint amb un moment de descens en picat de la feina provocat per la crisi de petroli que es va deixar sentir a casa nostra el 1982. Llavors vaig treballar a Lleida dos mesos i és, gràcies al meu pare, un gran emprenedor, que em va impulsar a muntar un taller propi. La dita del meu pare que sempre he recordat fou: “Val més un pe-tit amo que un gran mosso”. Vam buscar un poble on llogar uns bai-xos i Menàrguens no ens va satisfer prou. El meu pare, home de visió, va pensar que Térmens era més adequat perquè hi passa la carre-tera i hi ha més trànsit. Així que mi-rant ens vam posar d’acord amb la Josefina de Cal Espinola i ens va llogar els baixos de casa seva on hi cabien cinc cotxes. M’hi vaig estar sis anys fins que vam construir el ta-ller on som ara, davant mateix del vell, en un terreny que ens va ven-dre l’Enric del Pelegrí i a qui estic molt agraït.Pregunta: Així ets a l’ofici des dels 15 anys només amb el parèntesi de la mili. Què en recordes? A.C.- Em van enviar a La Corunya i al poc temps de ser-hi, hi va ha-ver el Cop d’Estat d’en Tejero, el 23F. A la nostra companyia, se’ns

L’empenta i l’adaptació, en persona

Antoni Canals treballa a Térmens des de fa 32 anys Fotos: Joaquim Grau

va obligar a patrullar pels carrers de la ciutat. La colla de catalans, uns 70, vam planejar un pla de deserció en cas que el cop d’Es-tat tirés endavant. Gràcies a Déu, no va caldre posar-lo en marxa perquè els esdeveniments no van sortir com el colpistes volien. Tret-ze mesos després vaig marxar de La Corunya cap a Balaguer i vaig reprendre el meu ofici al sector de l’automòbil que, amb els anys, s’aniria ampliant de la feina de xapa i pintura a mecànica i man-teniment, servei de grua (que ja he deixat) i sobre tot, compra i venda de cotxes seminous.

Pregunta: A què es deuen totes aquestes noves incorporacions de feina?A.C.- El món ha canviat molt en aquests 18 anys que estic al taller nou. Recordo que llavors els cotxes que corrien eren pràcticament tres marques i uns quants models dife-rents : R4, R5, R6, R12, Simca 1200, Seat 127, 124, 1430, 600 i per aquell que s’ho podia permetre un 131 Supermiriafiori era un luxe dels que més. Avui en dia, és incomptable el nombre de marques i models que hi ha al mercat. Has d’estar en continu estudi de la mecàni-ca específica de cada model. Una bogeria en definitiva. Ja ho veus doncs, o t’adaptes als temps canviants o no tens més remei que plegar.Pregunta: Per tant, ara et dediques a treballar la multimarca?

“Val més ser petit amo que gran mosso”, em va dir el meu pare

Portem l’Antoni Canals Artigues, propietari de Térmens Cars, a la galeria de l’Ateneu amb la intenció de donar a conèixer una persona vital i emprenedora, que s’ha sabut adaptar als temps canviants i ho ha fet a Térmens, on té el seu negoci que ha sabut fer prosperar amb l’objectiu de jubilar-se d’aquí molts anys, a casa nostra.

Nascut a Torà l’any 1959, l’Antoni és el propietari de la Planxisteria Canals del car-rer Carretera de Térmens. Va passar tota la seva infan-tesa a Balaguer, on encara hi viu amb la Pili Fernández amb qui es va casar fa 24 anys i tenen un fill, en Josep Ramon de 20.

La vida estudiantil de l’Antoni transcorre entre l’escola Pia i Institut Ciutat de Balaguer d’on sortirà per fer d’apre-nent a la planxisteria Pons de la capital de la Noguera.

Fa 32 anys que treballa a Térmens com a empresari en l’activitat de l’automoció.

Antoni Canals Artigues

Resposta: Faig multimarca però estic especialitzat en Seat, Audi, Volkswagen i Opel perquè ara tre-balla amb mi el Pere que coneix bé aquesta marca. També em de-dico a la compra-venda de cotxes i l’any 95 començo a importar ve-hicles de Bèlgica i Alemanya fins al canvi de moneda de la pesseta a l’euro. La gent té por del possible engany perquè no domina enca-ra la nova moneda.Pregunta: Has tingut sempre gent contractada o t’ho has fet tu sol?A.C.- Sempre he tingut algú tre-ballant per mi. Vaig tenir d’apre-nent el Sisco de Cal Kic ja fa anys. Des de fa 13 anys tinc a l’Àlex, un treballador excel·lent i molt bona persona i de fa uns mesos en Pere.

Pregunta: O sigui, que ets un amant de les noves tecnologies?A.C.- Utilitzo el mòbil i Internet per-què em convé per treballar. Pen-so que fem un mal ús de les noves tecnologies perquè el capitalisme imperant està darrera i s’aprofita de la gent que no te criteri. No tenim temps per viure. Estem es-clavitzats per les xarxes socials, els mòbils... que no produeixen res. El món està deshumanitzat, no hi ha valors clars. Aquesta crisi potser ens farà un favor a llarg termini; no podia ser aquesta manera de créi-xer desmesurada que hem tingut fins ara, estàvem i encara i som, en una societat de l’usar i llençar. Crec que aquesta patacada ens farà tornar als valors d’abans del treball, del sacrifici i de l’estalvi.Pregunta: Com a expert, es millor un cotxe nou o seminou?A.C.- Sempre hi ha d’haver cotxes nous però tot i així, penso que la tecnologia antiga funciona millor que la moderna. Els cotxes de fins l’any 2003 tenen més vida útil i son més barats de mantenir que els nous que incorporen tecnologia més sofisticada. Amb la incorpora-ció de l’electrònica els problemes augmenten, hi ha més coses que tenen possibilitat d’espatllar-se per la incorporació de moltes peces que necessiten de l’electrònica per funcionar i aquests arranja-ment costen més diners. L’electrò-nica és un cau d’avaries.Pregunta: Quins altres canvis has viscut des que ets autònom?A.C.- Per començar us diré que fa 30 anys si volies obrir un nego-ci, només necessitaves un local i un martell i ja podies dir que teni-es un taller mecànic o del que fos. Només teníem un únic impost l’ ITE (Impost de Tràfic d’Empreses) que es va anul·lar amb l’IVA. Ara, les traves burocràtiques i de tot tipus fan que aquell qui vulgui obrir un negoci hagi de passar un calvari

abans de fer res. El sistema no ho facilita. Crec que la dita del meu pare ja no és vàlida. Ara penso que és millor ser un bon mosso que un petit amo. Les normatives, els pagaments... s’ens mengen. No pot ser tanta normativa amb jor-nals de 600 euros! Al nostre país tenim lleis del Nord i pressupostos del Sud i això fa que no puguem avançar i que els petits empresa-ris estiguem escanyats i vigilats fins a la medul·la. És inadmissible que el sou base a casa nostra no arribi

La crisi ens farà tornar als valors de treball,sacrifici i estalvi

Pregunta: Fas compra venda des del 95, però què ens pots dir de fer-ho per Internet?A.C.- Internet em va permetre obrir mercat a Catalunya i resta d’Estat espanyol. A més a més de les feines pròpies de taller, compro i venc cotxes a la xarxa i al taller ja que tinc un bon estoc de vehi-cles. Del 2003 al 2007 va ser un bon moment per al negoci, ja que In-ternet encara no era a l’abast de tothom i la gent era molt legal. Avui en dia, puc constatar que allò que s’anuncia és moltes ve-gades enganyós i que es vol ven-dre gat per llebre. Ara amb la crisi que estem patint, ha baixat molt la compra i venda de cotxes per Internet, però tot i així, sóc una per-sona que s’adapta als temps i per tant no puc renunciar ni vull, a una finestra al món com la que la xarxa em permet.

Saó

1�ENTREVISTA

Saó

1�

Pregunta: Què fa que una per-sona sense cap vinculació amb Térmens, decideixi iniciar un ne-goci al poble? Antoni Canals: En sortir de l’institut als 15 anys, vaig fer d’aprenent a la Planxisteria Pons de Balaguer, on m’hi vaig estar fins anar a la ‘mili’. En tornar, em vaig reincorporar al mateix taller, d’on em van acomi-adar coincidint amb un moment de descens en picat de la feina provocat per la crisi de petroli que es va deixar sentir a casa nostra el 1982. Llavors vaig treballar a Lleida dos mesos i és, gràcies al meu pare, un gran emprenedor, que em va impulsar a muntar un taller propi. La dita del meu pare que sempre he recordat fou: “Val més un pe-tit amo que un gran mosso”. Vam buscar un poble on llogar uns bai-xos i Menàrguens no ens va satisfer prou. El meu pare, home de visió, va pensar que Térmens era més adequat perquè hi passa la carre-tera i hi ha més trànsit. Així que mi-rant ens vam posar d’acord amb la Josefina de Cal Espinola i ens va llogar els baixos de casa seva on hi cabien cinc cotxes. M’hi vaig estar sis anys fins que vam construir el ta-ller on som ara, davant mateix del vell, en un terreny que ens va ven-dre l’Enric del Pelegrí i a qui estic molt agraït.Pregunta: Així ets a l’ofici des dels 15 anys només amb el parèntesi de la mili. Què en recordes? A.C.- Em van enviar a La Corunya i al poc temps de ser-hi, hi va ha-ver el Cop d’Estat d’en Tejero, el 23F. A la nostra companyia, se’ns

L’empenta i l’adaptació, en persona

Antoni Canals treballa a Térmens des de fa 32 anys Fotos: Joaquim Grau

va obligar a patrullar pels carrers de la ciutat. La colla de catalans, uns 70, vam planejar un pla de deserció en cas que el cop d’Es-tat tirés endavant. Gràcies a Déu, no va caldre posar-lo en marxa perquè els esdeveniments no van sortir com el colpistes volien. Tret-ze mesos després vaig marxar de La Corunya cap a Balaguer i vaig reprendre el meu ofici al sector de l’automòbil que, amb els anys, s’aniria ampliant de la feina de xapa i pintura a mecànica i man-teniment, servei de grua (que ja he deixat) i sobre tot, compra i venda de cotxes seminous.

Pregunta: A què es deuen totes aquestes noves incorporacions de feina?A.C.- El món ha canviat molt en aquests 18 anys que estic al taller nou. Recordo que llavors els cotxes que corrien eren pràcticament tres marques i uns quants models dife-rents : R4, R5, R6, R12, Simca 1200, Seat 127, 124, 1430, 600 i per aquell que s’ho podia permetre un 131 Supermiriafiori era un luxe dels que més. Avui en dia, és incomptable el nombre de marques i models que hi ha al mercat. Has d’estar en continu estudi de la mecàni-ca específica de cada model. Una bogeria en definitiva. Ja ho veus doncs, o t’adaptes als temps canviants o no tens més remei que plegar.Pregunta: Per tant, ara et dediques a treballar la multimarca?

“Val més ser petit amo que gran mosso”, em va dir el meu pare

Portem l’Antoni Canals Artigues, propietari de Térmens Cars, a la galeria de l’Ateneu amb la intenció de donar a conèixer una persona vital i emprenedora, que s’ha sabut adaptar als temps canviants i ho ha fet a Térmens, on té el seu negoci que ha sabut fer prosperar amb l’objectiu de jubilar-se d’aquí molts anys, a casa nostra.

Nascut a Torà l’any 1959, l’Antoni és el propietari de la Planxisteria Canals del car-rer Carretera de Térmens. Va passar tota la seva infan-tesa a Balaguer, on encara hi viu amb la Pili Fernández amb qui es va casar fa 24 anys i tenen un fill, en Josep Ramon de 20.

La vida estudiantil de l’Antoni transcorre entre l’escola Pia i Institut Ciutat de Balaguer d’on sortirà per fer d’apre-nent a la planxisteria Pons de la capital de la Noguera.

Fa 32 anys que treballa a Térmens com a empresari en l’activitat de l’automoció.

Antoni Canals Artigues

Resposta: Faig multimarca però estic especialitzat en Seat, Audi, Volkswagen i Opel perquè ara tre-balla amb mi el Pere que coneix bé aquesta marca. També em de-dico a la compra-venda de cotxes i l’any 95 començo a importar ve-hicles de Bèlgica i Alemanya fins al canvi de moneda de la pesseta a l’euro. La gent té por del possible engany perquè no domina enca-ra la nova moneda.Pregunta: Has tingut sempre gent contractada o t’ho has fet tu sol?A.C.- Sempre he tingut algú tre-ballant per mi. Vaig tenir d’apre-nent el Sisco de Cal Kic ja fa anys. Des de fa 13 anys tinc a l’Àlex, un treballador excel·lent i molt bona persona i de fa uns mesos en Pere.

Pregunta: O sigui, que ets un amant de les noves tecnologies?A.C.- Utilitzo el mòbil i Internet per-què em convé per treballar. Pen-so que fem un mal ús de les noves tecnologies perquè el capitalisme imperant està darrera i s’aprofita de la gent que no te criteri. No tenim temps per viure. Estem es-clavitzats per les xarxes socials, els mòbils... que no produeixen res. El món està deshumanitzat, no hi ha valors clars. Aquesta crisi potser ens farà un favor a llarg termini; no podia ser aquesta manera de créi-xer desmesurada que hem tingut fins ara, estàvem i encara i som, en una societat de l’usar i llençar. Crec que aquesta patacada ens farà tornar als valors d’abans del treball, del sacrifici i de l’estalvi.Pregunta: Com a expert, es millor un cotxe nou o seminou?A.C.- Sempre hi ha d’haver cotxes nous però tot i així, penso que la tecnologia antiga funciona millor que la moderna. Els cotxes de fins l’any 2003 tenen més vida útil i son més barats de mantenir que els nous que incorporen tecnologia més sofisticada. Amb la incorpora-ció de l’electrònica els problemes augmenten, hi ha més coses que tenen possibilitat d’espatllar-se per la incorporació de moltes peces que necessiten de l’electrònica per funcionar i aquests arranja-ment costen més diners. L’electrò-nica és un cau d’avaries.Pregunta: Quins altres canvis has viscut des que ets autònom?A.C.- Per començar us diré que fa 30 anys si volies obrir un nego-ci, només necessitaves un local i un martell i ja podies dir que teni-es un taller mecànic o del que fos. Només teníem un únic impost l’ ITE (Impost de Tràfic d’Empreses) que es va anul·lar amb l’IVA. Ara, les traves burocràtiques i de tot tipus fan que aquell qui vulgui obrir un negoci hagi de passar un calvari

abans de fer res. El sistema no ho facilita. Crec que la dita del meu pare ja no és vàlida. Ara penso que és millor ser un bon mosso que un petit amo. Les normatives, els pagaments... s’ens mengen. No pot ser tanta normativa amb jor-nals de 600 euros! Al nostre país tenim lleis del Nord i pressupostos del Sud i això fa que no puguem avançar i que els petits empresa-ris estiguem escanyats i vigilats fins a la medul·la. És inadmissible que el sou base a casa nostra no arribi

La crisi ens farà tornar als valors de treball,sacrifici i estalvi

Pregunta: Fas compra venda des del 95, però què ens pots dir de fer-ho per Internet?A.C.- Internet em va permetre obrir mercat a Catalunya i resta d’Estat espanyol. A més a més de les feines pròpies de taller, compro i venc cotxes a la xarxa i al taller ja que tinc un bon estoc de vehi-cles. Del 2003 al 2007 va ser un bon moment per al negoci, ja que In-ternet encara no era a l’abast de tothom i la gent era molt legal. Avui en dia, puc constatar que allò que s’anuncia és moltes ve-gades enganyós i que es vol ven-dre gat per llebre. Ara amb la crisi que estem patint, ha baixat molt la compra i venda de cotxes per Internet, però tot i així, sóc una per-sona que s’adapta als temps i per tant no puc renunciar ni vull, a una finestra al món com la que la xarxa em permet.

Saó

1� ENTREVISTA

Saó

1�

Saó Saó

ni a 700 euros i que l’IVA sigui del 21%. Com ho ha de fer la gent per viure? Pregunta: Com a persona crítica que ets, t’has marcat alguna fita per al futur?A.C.- Continuar treballant fins a la jubilació en el meu negoci i, estic ruminat com fer-ho, però tinc en ment deixar de treballar amb els bancs. Obtenen molt rendiment amb els teus diners però a canvi, l’amo dels diners obté els mínims guanys. Se’ns en riuen a al cara. Els bancs són els culpables de l’at-zucac on ens trobem.Pregunta: per cert, tens un germà del qual et sents molt orgullós. Ens en pots fer cinc cèntims?A.C.- Em sento molt orgullós de tota la meva família i del meu pare en particular perquè em va fer costat des de ben jove i va ser ell qui em va empènyer a establir-me pel meu compte. Tinc però un germà, en Miquel, que és una eminència a nivell mundial. Ell és Doctor en ciències geològiques, està especialitzat en geologia ma-rina amb un currículum que fa por quan el llegeixes. És un dels capos de la UAB i és professor, investiga-dor i científic que ha voltat tot el món, ha estat investigant a l’Àrtic i a d’altres molts llocs. Com ja he dit, és una eminència de la qual em sento molt i molt orgullós.Pregunta: Amb 32 anys que ets a Térmens, segur que tens alguna anècdota per explicar als lectors de Saó?A.C.- Sí, recordo un any pels vols de cap d’any, era divendres, poca feina, poques vendes, dies de festa, pagues extra... A les 8 de la tarda penjo a Internet un anunci de venda d’un Mitsubishi. El cotxe més car que tenia en aquell mo-ment. No havia passat una hora que, em truca un home des de Dakar (Senegal), que acabava de veure el meu anunci i que n’estava

interessat. L’endemà aquesta per-sona va fer venir al taller un parent seu de Saragossa, vam fer tractes i aquell mateix dia vaig vendre i co-brar el cotxe. Va ser com un àngel de la guarda. Vaig poder fer tots els pagaments que havia de fer i encara em va sobrar diners. Una cosa així, mai més m’ha tornat a passar. Encara ara tinc tractes amb aquesta persona que em va trucar des de Dakar.Pregunta: Per acabar, com veus Térmens des de la perspectiva d’una persona que no viu al poble però que hi té el seu negoci?A.C.- Crec que és un poble que no prospera, que s’ha quedat estan-cat. Entre tots hauríem d’empè-nyer perquè es fessin més coses al poble. Sembla que no hi ha interès per a que creixi; hi ha moltes traves que ho impedeixen i l’Ajuntament no ajuda, al contrari; posa fre a tot allò que podria donar vida i

prosperitat al municipi. En general, però no només passa a Térmens, hi ha massa traves i massa gent que xupa i cobra d’aquests que volen fer coses i alhora, hi ha poca gent produint. D’altra banda penso que, el poble ha d’explotar els ser-veis que s’ofereixen al propi poble de Térmens. Amb els anys he cons-tatat que existeix un pensament col·lectiu de què tot allò de fora és millor que el que tenim a Térmens i això ens hauria de fer reflexionar com a col·lectivitat. Sóc del parer que s’ha de donar vida a qui te’n dóna i si és del poble amb més motiu.

Saó agraeix la bona estona que ens ha brindat l’Antoni on s’ha mos-trat tal com és: clar i proper. Home de principis, s’ha sabut adaptar als nous temps creant a base d’esforç i hores, un negoci pròsper en un sector que ha patit molts alt i bai-xos en els darrers anys.

Dedicat a ell, ens hem permès la llicència d’adaptar la frase del seu pare quan li va dir: “un gran amo ha hagut de ser, per força, un gran mosso”. Queda dit!

Canals denuncia les dificultats per crear un negoci avui en dia Foto: J.G.

“S’ha de donar vida a qui te’n dóna, i si és del poble amb més motiu”

Saó Saó

1�VIDA SOCIAL

Abans, quan es començava una relació amorosa, s’iniciava, generalment, a les festes majors o a les fires que es feien a cada poble. En alguns municipis, durant les vigílies dels dies de festa, els joves en edat de fes-tejar i sense compromís, rondejaven les noies voltant per la població, cantant algunes cobles amoroses da-vant de la casa de la noia que interessava, cosa que feia que els pogués caure alguna galletada d’aigua o simplement ignorar els seus cants, que d’amorosos podien passar a ser un xic despectius. Era una manera de passar-s’ho bé.

Quasi bé sempre la parelleta es formava amb el noi i la noia del mateix poble. Però també es donava el cas de que si al poble arribava un noi foraster amb inten-cions de cercar parella, per a ser ben rebut pels nois del poble, havia de pagar una patent que consistia en pagar el beure al jovent, generalment als nois que quintaven per anar a la mili.

També, existia la figura dels casamenters o casamen-teres. Aquestes persones facilitaven la coneixença del noi i de la noia i feien veure com si aquell festeig ha-gués començat espontàniament.

Quan naixia l’enamorament, venia el festeig, i quan aquest anava seriosament era sempre pensant amb el matrimoni, en aquell temps no tenia massa lògica que el festeig no pogués acabar al peu de l’altar.

El jove pretendent anava a la casa de la noia casado-ra quan els pares d’ella s’hi avenien i amb finalitat de conèixer-se millor. A aquest fet se’n deia “anar a vis-tes”. Els pares d’ella rebien al visitaire amb tots els ho-nors. El noi procurava donar bona impressió i si aques-ta era positiva, la relació podia continuar endavant. En cas contrari si la impressió del noi era negativa, es buscava la manera de fer-li saber, al noi, que valia la pena deixar-ho córrer.

Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni

Del festeig, les capitulacions i el casament

Calia, però formalitzar el festeig per part de les dues famílies. Es considerava a la noia demanada, quan els pares d’ell havien anat a trobar els pares d’ella i mútu-ament havien concertat el principi del casament.

Més tard es concretaven els detalls econòmics que podia ser una operació més o menys complexa ate-nent la situació de riquesa de les dues parts. A par-tir d’aquest moment el noi ja podia anar lliurement a casa d’ella, cosa que no estava permesa anterior-ment. Llavors ja podien sortir de passeig, els diumen-ges i quasi bé sempre havien d’estar contemplats o acompanyats per una amiga d’ella o algú pròxim a la parella. També era costum anar a festejar els dijous; els festejadors es quedaven a l’entrada de casa o si feia calor, al carrer a la fresca. Més endavant el noi es po-dia quedar a sopar a casa de la noia. I si els venia de gust donar un tomb pel poble, a les deu, la noia havia de ser retornada a casa.

“Caçador de vesc, pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per a fer casament”, diu el re-frany. La majoria de famílies eren humils i no tenien pas problemes de caràcter econòmic al moment de for-malitzar el festeig i no costava gens a determinar la quantia de la dot, al contrari de les famílies benestants que feien mans i mànegues per assegurar i lligar tots els caps en fixar el valor del que aportava cadascú al matrimoni. I és aquí on es pactava l’heretament, que encara és molt vigent avui en dia segons en quines

El festeig era, aleshores, el pas previ al matrimoni.

Saó Saó

�0 VIDA SOCIAL

Saó Saó

cases de pagès, malgrat que els temps han canviat i per sort, hi ha noves concepcions al moment de for-malitzar un matrimoni.

A casa nostra, els hereus eren els fills més grans, i si no hi havia fills en una família hi havia la figura de la pubilla. L’hereu rebia la totalitat del patrimoni a canvi d’aten-dre els membres de la família que residissin a casa i tre-ballessin, amb la mesura de les seves possibilitats, fins a la mort. Això sí, tenia l’obligació de pagar la dot als cabalers, tant si eren noi com noia, que abandonessin la casa pairal.

Aquesta dot venia assignada per una proporció del patrimoni familiar, generalment i com a manera de no dividir les finques, era en forma de diners, però també estava estesa la pràctica de donar estudis universitaris al cabaler o muntar-li un negoci, o ensenyar-li un ofici menestral, com a finalitat de situar-lo en la vida i ser beneficiari del patrimoni de la casa on havia viscut.

La cerimònia del casament es feia al poble de la núvia

Per a regular tot aquest entramat de relacions eco-nòmiques i familiars, s’acudia a cal notari i s’estenien els capítols matrimonials en els quals es podien pac-

tar tota mena de condicions, respectant els mínim le-gals en matèria de successions. Els tractes que feien els futurs contraents i llurs famílies eren en perspectiva de fixar el règim econòmic i de successió, i la vigèn-cia dels capítols condicionaven la celebració del futur matrimoni.

Els capítols matrimonials eren una bona ocasió per a què el fill que era cridat hereu ratifiques les determi-nacions que s’havien pres sobre correspondre amb el patrimoni familiar i bens que posseirien fins a la mort, com a manera preventiva en cas de morir, els pares, sense testar.

En els capítols matrimonials es podia detallar minucio-sament tot el que es pactava en les aportacions al nou matrimoni: dot, roba, objectes, diners. També es podia pactar la manera de garantir el dot als fills venidors o per si no hi havia fills, procedir a la seva devolució, com també es pactava la situació de la nouvinguda a la família en cas de morir el marit, tant si hi havia fills com si no. Val a dir que les pubilles tenien el mateix tractament que els hereus en el cas de les capitulaci-ons matrimonials, així com les joves i els pubills.

La dona que es maridava amb un hereu passava a ser la jove d’aquella casa, i si era un home que es ca-sava amb una pubilla, passava a ser el pubill. A partir d’aquell moment, en tots els casos, pares i sogres pas-saven a ser els vells de la casa, cosa que es veia nor-mal, fins i tot el fet de què el vell havia de dormir amb la vella i viceversa.

Totes les parelles que havien pensat de celebrar en breu el seu matrimoni, havien de passar per les amo-nestacions matrimonials. El fet consistia en què, durant unes setmanes consecutives, a les portes de l’església apareixien unes llistes amb el nom i la procedència dels futurs contraents. Tenien per missió d’informar els feligresos del proper enllaç, perquè, si algú en coneixia algun impediment, pogués informar-ne. Si passada la primera, la segona i la tercera amonestació, no ha-via sorgit cap veu en contra, el procés per celebrar el matrimoni podia tirar endavant. A casa nostra, el costum s’ha perdut, però en algunes parròquies en-cara s’estila.

La cerimònia del casament se celebrava al poble de la núvia i era costum que el convit de noces es fes a casa d’ella, però abans els nuvis havien passat per casa del fotògraf i visitaven els familiars malalts o im-pedits que s’havien vist impossibilitats d’assistir a la ce-

Saó SaóSaó Saó

�1VIDA SOCIAL

rimònia. També era costum d’anar a visitar el cementiri si algun parent directe havia mort recentment i diposi-tar un ram de flors a la seva tomba.

Per aquest esdeveniment tant important, la casa de la núvia s’havia endreçat el màxim possible, repintant al-gunes parets, les portes i finestres. Fins i tot hi passaven la primera nit de casats i fins l’endemà no s’establien a la casa del nuvi.

Era costum fer xerinola i bromes pesades al recents casats durant la primera nit. Bromes com que se’ls en-sorrés el llit o fer entrar fum de cremar bitxos a l’habi-tació i altres que se’n podien pensar. El fet era que els nuvis havien de buscar un lloc més tranquil on poder-se recuperar de forma assossegada de les emocions d’aquell dia.

També hi havia el costum de fer esquellots. Consistia en fer soroll amb llaunes i ferros davant de la casa dels nuvis si un dels dos era un vidu o una vídua. El soroll podia durar dies fins que el jovent es cansava o fins quan es pagava algun tiberi o algun ball pel jovent. La iniciativa la portaven els nois quan es tractava d’un vidu i de les noies quan es tractava d’una vídua.

Tot aquest treball és un recull de les vivències que han anat aflorant dels racons de la memòria de la gent gran als qui sempre els hi he tingut una gran admira-ció i els he escoltat. Algunes d’elles, vistes des de cent anys després, pot ser resulten una mica ridícules o un xic ingènues. Hem de situar-les en el context històric que succeïren i des de l’òptica d’aquella gent. El que si demostren és que el fet de casar-se, fos o no fos sincer, marcava molt més que avui la vida de la societat.

Hi ha coses que millor que restin en l’oblit com el fet de casar les finques per comptes de casar els fills; d’altres sap greu que s’hagin perdut. De totes formes, penso com a persona moderna , en l’actualitat, la nostra for-ma de viure el festeig i el casament ha perdut molt en autenticitat. Em resta agrair la vostra paciència per ha-ver-me llegit i perdoneu si alguns paràgrafs no s’ade-qüen a les maneres de formalitzar festejos, ni capítols matrimonials, ni casaments a la manera de Térmens, com he dit abans, és un recull de vivències escoltades en boca d’avis, besavis i rebesavis.

La “rúbia” portava els nuvis al tren Foto: Entredosamores.com

En funció de l’antigor es podia fer viatge de noces o no, depenent de l’evolució i de la precarietat dels vehicles de viatge. Es podia donar el cas de celebrar el matrimoni a les cinc de la matinada perquè a les set del matí passava el cotxe de línia. Llavors els con-vidats s’havien de conformar amb una simple xocola-tada amb pa torrat. En fi, moltes trifulgues per visitar, per exemple, Barcelona per primera vegada. I més en l’antigor, si la família disposava d’una tartana podien acompanyar als nuvis a l’estació de ferrocarril més propera per a iniciar un modest viatge de nuvis. Cap als anys 50, al meu poble, un veí tenia una rúbia, que recordo haver-la vist desmantellada en una era. Un cotxe d’aparença americana amb carrosseria amb fusta. Durant uns anys acompanyava els nuvis recent casats a Agramunt, de bon matí, per poder agafar els cotxes de línia que baixaven de la muntanya en direc-ció cap a Barcelona.

autor: JOAQUIM GRAU

Saó Saó

�� COSTUMARI

Febrer, el mes més femení del calendariEl nom de les santes comença el 2, que és el dia que està al bell mig de l’hivern. La Candelera, les santes Àgata i Calamanda el 5, la Mare de Déu de Lurdes l’11, Santa Eulàlia patrona de Barcelona el 12 i, a les darreries del mes, el 24, és santa Primitiva. Aquesta darrera dada, pot ser interessant per algunes persones que acostumen participar en un joc d’aquest nom.

La Candelera i Sant Blai, eren dies de llum i benedic-ció d’aliments. De la mateixa manera com s’està fent encara ara.

Santa Àgata la celebraven a Térmens, les noies sol-teres. Al matí es feia missa i desprès, jocs variats a la plaça. A la tarda ens feien ball. Pagaven l’entrada les noies i elles demanaven els balls als nois. Ens pagaven el beure amb els nois que els corresponia quan es do-nava el senyal del ball de beure. (Quan refila el corne-tí, ja tremola...)

Recordo amb nostàlgia que alguns dels anys d’ado-lescència, les nostres balladores ens convidaven a anar a beure al Bar del Rito. Bé, no era al bar, sinó a la sala gran del primer pis, lloc on anaven a aprendre a brodar algunes de les noies. Allí hi havia espai i no ens

feien marxar les persones més grans. En aquells temps, era molt estrany el fet de veure les noies com treien el moneder i comentaven entre ells les quantitats que els havien donat a les seves cases. Ara és molt natural que tant els uns com les altres es paguin el beure com si s’hagués estat fent des de sempre.

Santa Apol·lònia és la patrona de les senyores casa-des. A Térmens no es celebrava, però a Gimenells, que no celebraven santa Àgata, el dia de les apol·lònies ho celebraven amb moltes activitats durant tot el dia.

Anar a Lurdes, ara és molt natural i és un lloc que es mereix una bona visita. El paratge, amb la seva verdor i la seva humitat, els actes religiosos, la diversitat de persones que veus, (tant turistes, com malalts que fan peregrinació).

Sant Valentí és el dia 14 i en molts indrets se celebra tradicionalment com la festa dels enamorats. A Catalunya se celebra a l’abril, el dia de Sant Jordi. A moltes parelles els agrada de celebrar les dues festes. Total, són dos dies d’alegria.

El mes de febrer és el que comen-çaven a pondre les gallines dels cor-rals i els de finals de mes eren els ous millors, els que es consideraven de més aliment. Ara, a les granges, les gallines ponen tot l’any i els ous es-tan més igualats. Producció.

La Candelera és la primera festa femenina del febrer

Carmeta, M. Teresa, Trini, M. Dolors, Isabel. Foto: Miquel Oliva autor : MIQUEL OLIVA

Saó SaóSaó

��OBITUARI

RETALLETS

En recordareu els cabells tocats de cotó, el vestit polit, una criatu-ra adormida a la falda, el caminar pel balcó. I la fermesa que només pot donar la terra eixuta, emmar-cada en cadascuna de les arru-gues que li solcaven la cara amb bellesa. No li calien gaire paraules per fer-se entendre i respectar. Va saber administrar sàviament aquell dol terrible de la mort pre-matura del marit, però, lluny de deixar-se arrossegar per la soledat, va agafar les regnes de casa seva i va ser la força de l’aigua que, valenta, feia rodar el molí, i que alhora arrodonia les pedres amb paciència i constància.

La seva memòria era tan clara com els seus ulls, que tenien la vir-tut de veure-hi sempre una mica més enllà. No, no l’era una perso-na fluixa, abans no se’n feia tanta de comèdia per pujar la canalla:

In Memoriam...

-Iaia, tinc gana...-Rosega’t l’os de la cama!-Iaia, tinc fred.-Embolica’t a la paret! I prou que tots s’havien espavilat d’aquesta manera. Li passaven pel davant i, per si de cas, feia un gest amenaçant, però tendre, com si els volés fer una surra, de ben se-gur que ja se l’havien guanyada. Ai, però, com se’ns estimava a tots! A totes les seves filles, a cadascu-na, fins a l’últim alè. Als néts, que la van fer vint-i-una vegades be-sàvia. I a tots els qui vàrem anar a aixoplugar-nos a la vora de la seva persona serenya. Sí, que si algú ens donàvem un cop, de seguida deia “Torna-hi!”, o bé, “Massa poc!”, per que ja feia estona que ens el buscàvem, però també ens trobà-vem sempre el consol de la seva mirada grisa i el caliu de la seva presència, que ara tots enyorem.

Teresa Lladós i Cortada (1914 - 2013)

Sra. Anna M. Sabanés Bové19 de desembre de 2012. Des-cansa cristianament a l’edat de 63 anys

Sr. Juan Fernández Rodríguez19 de febrer de 2014. Descan-sa cristianament a l’edat de 91 anys

Sr. Narcís Escolà Cullerés22 de febrer de 2014. Ha mort cristianament als 86 anys.

Sra. Ramona Escolà Prats23 de febrer de 2014. Morí a l’edat de 90 anys. Descansi en pau.

Ens han deixat...

autora: ANA BERGUA

Saó Saó

�� ENTITATS DEL POBLE

Saó Saó

L’Associació de Dones de Térmens celebra la festa de Santa ÀgataEl dissabte dia 8 de febrer, l’Asso-ciació de Dones va celebrar el dia de la seva patrona, Santa Àgata (que és el 5 de febrer).

A les 12:00 del migdia es va fer una missa en honor a patrona, en el decurs de la qual hi va haver una ofrena i la tradicional benedicció dels panets. En acabar la cerimò-nia religiosa es va repartir un panet beneït a cada una de les assis-tents.

Tot seguit, per tal de continuar la celebració, es va fer un dinar de germanor.

Per amenitzar la festa, on hi havia un actor infiltrat que actuava com a fals cambrer, ens va fer distreure

Ofrena i benedicció durant la missa de Santa Àgata. Foto: Ass. Dones Térmens

El passat dilluns 20 de gener co-incidint amb la festivitat de Sant Sebastià, mossèn Jaume Tarra-gó, celebrà la Missa Major de la

de la coral Ressó de l’Albada de Mollerussa que van fer més lluïda la celebració de l’eucaristia.

A continuació, l’Associació de Ju-bilats de Térmens va convidar tant als seus associats i associades com a la resta de veïns i veïnes del po-ble que hi van voler assistir, a un magnífic aperitiu a la seva seu. El motiu de la celebració era la commemoració del 25è aniversari de l’obertura de la Llar de Jubilats Sant Sebastià de Térmens.

El seu president, Joan Balcells va presidir l’acte acompanyat d’un bon nombre de veïns i veïnes del nostre poble.

La Llar de jubilats compleix 25 anys

tot afegint un toc d’humor i diver-sió a la sobretaula.

Després de la tertúlia i d’obsequi-ar a totes amb un petit detall, es va fer el sorteig de diversos regals

entre les persones assistents. Final-ment, per acabar la festa, hi va haver un divertit ball.

festa Major d’hivern, en honor al sant patró. La missa es va conce-lebrar amb diferents sacerdots i va comptar amb la participació

Un aperitiu va servir per celebrar els 25 anys de la Llar de Jubilats Foto: M.B.

autora: LLUÏSA BALLEBRERA

Saó SaóSaó Saó

��ESPORTS

Bàsquet

Les noies de Térmens diuen “Sí”

Dretes d’esquerra a dreta: Emna Ruiz (15), Alba Gardeñes (9), Oriol Grau (Delegat), Jordi Martin (Primer entrenador), Albert Blanch (Segon entre-nador), Ariadna Trullols (12), Ariadna Duch (11). A baix d’esquerra a dreta: Núria Salanova (4), Aura Casals (14), Judit Pons (5), Anna clua (6) i Meritxell Munsó (10).

Des de finals del mes de novembre que el Club Espor-tiu Ponent de Térmens compta a les seves files amb un equip cadet femení.

Aquest equip està format per nou noies les quals tam-bé formen un grup d’amigues que totes juntes practi-quen esport. A cada entrenament demostren les ga-

nes i la voluntat per aprendre a jugar a bàsquet. Tot i que, aquest any encara no estan federades a cap competició, de cara a l’any vinent hi ha la intenció de poder competir amb aquest equip a alguna catego-ria del seu nivell.

autor: ORIOL GRAU

Saó

�� MÚSICA

Fa uns quants dies, Josep Maria Mainat comentava a la ràdio que el proper 5 de juliol, després de trenta-sis anys, torna el mític festi-val de Canet Rock. Deia el Trincai-re que una de les raons que n’han impulsat el retorn era la gran simi-litud que hi havia entre la primera vegada –per bé que encara sota la dictadura franquista al juliol de 1975– i els moments actuals, on el poble sortia i surt al carrer de manera pacifica per reclamar els drets que tenim i que ens correspo-nen com a nació que som.

El primer Canet Rock el van or-ganitzar la coneguda i desapare-guda Sala Zeleste de Barcelona i Pebrots Enterprises. Va reunir més de 40.000 persones sense cap inci-dent tenint en compte la situació difícil d’aquells anys.

L’esdeveniment, sembla ser que inspirat en el que es va celebrar a Woodstock (EUA) l’any 1969, va ser tot un esclat de llibertat i un gran èxit tant per als promotors com per als artistes que hi van poder actu-ar així com pel civisme mostrat pel públic assistent.

Eren uns anys on la sala Boccac-cio i els anomenats pijo-progres

Al juliol, torna el “Canet Rock”

de la Gauche Divine eren el refe-rent de la modernitat a Barcelona, mentre que als Estats Units eren els anys hippies del “fes l’amor i no la guerra” i dels moviments pacifistes (vagi des d’aquí un record al gran Pete Seeger mort el 27 de gener passat als 94 anys).

Aquest festival va estar prohibit per la dictadura franquista. En aquells anys, el NO sistemàtic a tot el que signifiqués una obertura cap a la democràcia i les llibertats era ha-bitual (no sé per què, em sembla que la història es continua repe-tint). Malgrat tots els impediments, Canet Rock va ser tot un èxit, que no va veure Jaume Sisa a qui no

van deixar actuar. En assabentar-se’n el públic assistent va comen-çar a cantar “Qualsevol nit pot sor-tir el sol” i a partir d’aquella data, aquesta cançó es va convertir en tot un himne. Sí que hi van poder actuar la resta de convidats entre els qual hi havia Pau Riba, Oriol Tramvia, la Mirasol, Maria del Mar Bonet, Ia i Batiste, la Companyia Elèctrica Dharma, Iceberg i La Pla-teria, entre altres.

La promotora del concert del 2014 serà Sun Music, vinculada a l’emblemàtica sala Luz de Gas de Barcelona, organitzadora del re-cent Concert per la Llibertat, i la direcció escènica a càrrec de Lluís Danés.

L’objectiu del nou Canet Rock és recuperar aquell esperit de lliber-tat que va representar el Canet dels anys setanta, i que la gent i els artistes disposin d’un espai per poder escoltar música, conviure i expressar-se lliurement de manera pacífica, encara que sigui només per unes hores.

El Concert de la dècada dels 70 va ser tot un èxit. Fotos: Ràdio Canet

autor: ANTONI LIÑÁN

Saó

��MÚSICA

El music cubà, Chucho Valdés, amb el seu pare, Bebo. Foto: el universal

És una frase que ha usat el pianista i compositor Chucho Valdés, de 72 anys, nascut a Cuba i que ha vis-cut durant molt temps a Màlaga. És casat i ja té fills i nets. Assegura que la seva política és la música. Creu en altres dimensions de l’exis-tència.

L’octubre passat va fer un home-natge al seu pare, Bebo Valdés, que va morir als 94 anys. El fill diu sovint que escriu cançons que li dicta el seu pare a cau d’orella a les nits.

Explica la seva història començant per la seva àvia que, segons ell, va ser el motor i el cervell de la família. Eren gent de camp, però molt humils. L’àvia va veure que el Bebo, el pare, tenia facilitat per la música i es van traslladar tots els familiars, matrimoni i fills, a l’Hava-na perquè també el noi tingués l’oportunitat d’estudiar aquesta matèria. Quan a la seva àvia li va tocar la rifa, passant per damunt de moltes coses que necessitaven, va comprar un piano.

En Bebo, el pare, es dedicà a la música i el seu fill, en Chucho Val-dés, va resultar ser un nen prodigi que als tres anys ja tocava el pia-no. La seva àvia li va dir que toca-va molt bé el piano, però que ha-via d’estudiar alguna carrera més, per si alguna vegada li passava alguna cosa a les mans. Llavors, el net va estudiar Magisteri.

La padrina era intel·ligent, però per damunt de tot era una dona amorosa i catòlica. El padrí els deia: “La dona és més home que l’home. Són més fidels que nosal-tres, més fortes, més intel·ligents,

“La dona és més home que l’home”

capaces de veure més enllà i més valentes”. En Chucho Valdés deia que ha estat molt feliç des de petit. A casa seva tot era música: el pare, els tiets, la mare, que cantava i s’acompanyava del piano. Ens diu: “Quan el pare es va posar malalt, el 2010, em vaig mudar i vaig passar els últims tres anys de la seva vida amb ell, que van valer per tots els que vam passar sense veure’ns. Era la meva referència, el meu ídol”.

Chucho Valdés ha fet un home-natge al seu pare tal com li va dir que el voldria: “El dia que jo mori, no vull cap plor. Viure i morir és el mateix. Vull que es toqui la meva música més ballable”. Fa set me-sos que és mort, però dicta can-çons a cau d’orella al seu fill. Algu-na d’elles s’amaga en el seu últim disc. Un disc que és un homenatge als seus éssers estimats.

autor : MIQUEL OLIVA

Saó

�� GASTRONOMIA

Saó Saó

Cassola de tros

Després de les festes nadalenques arriba la festa Major d’hivern i amb ella la festa més esperada d’aquests dies, el dinar de colles amb el plat estrella d’aquesta data: la cassola de tros.

La “Cassola de Tros” és un plat típic de les Comarques de Ponent que té el seu origen en aquells temps quan els pagesos treballaven de sol a sol i no es desplaçaven a casa per anar a dinar al migdia, sinó que ho feien al camp. Per cuinar-la s’enduien de casa el tall (sovint era porc de la tupina confitat amb oli) i la resta ho afegien en funció de la temporada ja que hi posaven allò que es collia al tros en aquell moment: espinacs, albergínies, etc i caragols. Sovint era un dinar que es feia entre diferents pagesos veïns, però també el podien compartir els membres de la mateixa família.

Avui us explicaré com heu de fer aquest àpat tan arrelat a la plana d’Urgell. Espero que us atreviu a cuinar-la i veureu com triomfareu entre els vostres familiars i amics. Bon Profit!!!

seguint la recepta de Joan Sangrà Solé de Ca l’Armenté PREPARACIÓ

1. Fregirem primer la llonganissa sencera amb un dit d’oli a la cas-sola, un cop fregida la traurem i la guardem per afegir al final.

2. Amb el mateix oli anem fregint la cansalada de porc i quan estigui daurada afegirem la costella de porc i el conill (cal anar remenant perquè no s’enganxi). Afegirem els caragols plans (que prèviament hem enganyat i bullit perquè tre-guin el cap)

4. Quan creiem que tot està cuit, afegim els alls i la ceba ratllats i es-perem que s’enrosseixi la ceba.

5. Tot seguit hi aboquem el tomà-quet triturat i quan comença a fer xup-xup hi afegim el vi blanc i anem remenant.

6. Després afegim les patates que prèviament haurem pelat i trosse-jat (estripant-les, no tallant-les) i ho cobrim tot amb aigua calenta dei-xant que cogui fins que amb l’ajut d’un escuradents comprovem que la patata ja està feta.

7. Tot seguit hi posem els espinacs ja nets, escorreguts i trencats tants com la cassola pugui admetre i quan estiguin cuits repartim la llon-ganissa que havíem reservat tren-cada a trossos.

8. Finalment, hi repartim els ous batuts pel damunt de la cassola i la sacsegem perquè l’ou qualli. Quan ja està cuit l’ou, tanquem el foc i tapem la cassola deixant-la reposar un mínim de 15 minuts.

2 kg Costella de porc (trossejada)1 kg Cansalada seca de porc (trossejada)1 Conill trossejat1 kg Llonganissa1 kg Cargols plans6 Ous 5 o 6 Cebes i 2 cabeces d’alls

3 kg Espinacs1 kg Tomata natural o de pot2,5 kg PatatesSal i pebre al gustBitxo opcional½ l Oli d’oliva½ l Vi blancAigua o brou

INGREDIENTS PER A 10 PERSONESFoto: Laura Mòdol

autor: JOAN SANGRÀ ESTANY

Saó Saó

��VIDA SOCIAL

Cassoles de Festa Major d’hivernEl dissabte 18 de gener, se celebrà la ja tradicional Di-ada de les Cassoles de Tros a Térmens en el marc de la Festa Major d’hivern. Cada colla va poder degustar aquest plat típic de les comarques de Ponent al pa-velló del poble. Fet i fet s’hi aplegaren centenars de persones que gaudiren del menjar i del ball que es va fer tot seguit.

El pavelló es va omplir de gom a gom Foto: Manel Vidal

N: Nadiu / nadiua: Que és natural d’una zona, d’una ciutat, d’un país, etc.

I: Ioga: (del sànscrit ioga “unió”, “nexe”) Mètode molt antic de la filosofia hindú, per obtenir la il-luminació, sistematitzat en els textos del Iogasutra. Una de les formes d’aquest mètode dóna molta importància a les postures físiques i a la respiració.

A: Amazona: (del llatí Amazon, del grec Amazon). Dona que munta a cavall. Dona guerrera viril. En la mitologia grega, dona guerrera que cavalcava amb molta habilitat. Segons la llegenda, les ama-zones habitaven les costes del mar Negre.

M: Martí i Pol, Miquel: po-eta català (Roda de Ter 1929 - Vic 11 de novembre de 2003). De formació au-todidàctica, una esclerosi l’obligà a deixar la feina en una fàbrica i aleshores es poder dedicar més intensa-ment a la poesia. Paraules al vent (1954), La pell del violí (1974), Els bells camins (1987). El 1991 li fou atorgat el Premi d’honor de les Lle-tres Catalanes.

A: Afrodita: deessa grega de la Bellesa i l’Amor,

NIAMAZONESassimilada a Venus en la mitologia grega. El seu nom Afros (escuma) fa referència a la llegenda se-gons la qual va néixer de l’escuma del mar.

Z: Zambrano, Maria: Filòsofa i assagista andalusa (1907-1991). Professora de la Universitat de Madrid abans de la Guerra Civil. Va escriure: El hombre y lo divino (1955). La tumba de Antígona (1967). El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats i el 1989, el Miguel de Cervantes.

O: Ocampo, Silvina: escriptora argentina (Buenos Aires 1909-1993). Autora de poemes angoixats: Amarillo celeste 1970...

N: Nadelman,Elie: Escultor polonès naturalitzat nord-americà (Varsòvia 1882 - Nova York 1946). Es traslladà a París el 1906, on rebé la influència de Rodin i el 1917 anà a Nova York, on triomfà amb Nu de dona (1919)

E: Elena o Helena: nom personal d’origen mitolò-gic que portava la mare de l’emperador Constantí, potser relacionat amb el mot grec Helane (torxa).

S: Solidaritat: Relació existent entre persones que, tenint interessos comuns, estan lligades les unes amb les altres. Miquel Martí Pol (2009)

dibuixat per Adolf

autor : ROCAFINESTRES

Saó

�0 SERVEIS / PASSATEMPS

Passatemps

Sopa de LletresEn aquesta sopa de lletres s’hi han amagat 18 ciutats d’Europa. T’atrevei-xes a trobar-les?

Z E S T O C O L M OA A G A R P A R I SG C N A O B S I L LN O A R B R O M A OI L T B E R L I N N

Ç O E K R B U D E DA N N I G S O F I AI I A E A Z N V V AF A S V Z U R I C HR S D N O L S Ç I N

Solucions:· Su-do-ku per files: (3-2-5/8-9-6/1-4-7) (1-9-8/7-4-3/2-6-5) (6-4-7/5-1-2/9-8-3) (5-1-2/6-7-4/3-9-8) (7-3-6/9-8-5/4-2-1)(4-8-9/3-2-1/7-5-6) (8-5-1/2-3-9/6-7-4) (9-6-4/1-5-7/8-3-2) (2-7-3/4-6-8/5-1-9)

· Les divuit capitals que s’amaguen a la sopa de lletres són: Atenes, Berlin, Berna, Colonia, Estocolm, Kiev, Lisboa, Milà, Niça, Oporto, Oslo, Paris, Praga, Roma, Sofia, Viena, Zagreb, Zurich

9 48 4 3 2 6

5 2 91 6 7 83 6 9 8 1

78 3 7

4 5 37 3 5 9

Su-do-kuOmpliu totes les caselles buides amb els números de l’1 al 9, de tal manera que cap número es repeteixi en cap fila, ni vertical ni horitzontal, ni dins els nou quadres de 3 x 3.

TrensLleida Térmens Balaguer7.15 7.34 7.449.10 9.29 9.39

17.30 17.49 17.5920.30 20.49 20.59

Balaguer Térmens Lleida8.00 8.10 8.30

14.16 14.26 14.4618.10 18.20 18.3921.05 21.15 21.34

Lleida-Balaguer (dilluns a dissabte)

Balaguer-Lleida (dilluns a dissabte)

A partir del dia 2 de març de 2014 es modifiquen els horaris dels trens els diumenges:

- el tren que surt de Lleida a les 17.30 se substitueix per un autobús

- el tren que ve de Balaguer a les 14.16 se substitueix per un bus o pel nou tren de les 18.50

Balaguer Térmens Lleida18.50 19.00 19.20

Lleida Térmens Balaguer9.00 7.34 9.30

10.40 10.59 11.09

Aquesta modificació es mantindrà tots els diumenges de l’any amb l’excepció del diumenge 20 d’abril en que els horaris de servei corres-pondran als del dissabte.

Aquesta informació ha estat obtin-guda de la plana web de Ferrocar-rils de la Generalitat de Catalunya. Per a obtenir informació més de-tallada podeu consultar aquesta web mitjançant l’adreça:

http://www.fgc.cat/

Un home va anar a veure un endeví i li va preguntar sobre la seva família. El endeví va contestar:- Tots estan bé, especialment teu pare.

Això va desconcertar molt a l’home, que li va dir que el seu pare feia deu anys que era mort. Però l’endeví sabia defensar el seu ofici i no va donar el seu braç a tòrcer:- No tens ni idea de qui és el teu pare

(Racó català)

Saó

�1EDUCACIÓ

Enguany els Reis Mags d’Orient ens han portat un regal a l’escola que és mooooolt gros!!!!

És una estructura amb un tobogan i unes cordes per enfilar-nos fins a dalt de tot i un cotxe de fusta de colors. Pels més grans hi ha una taula de ping-pong i un taulell ge-gant d’escacs. Els nens i nenes de l’escola estem molt contents amb aquests gronxadors nous.

Al pati de l’escola ara ens ho pas-sem molt bé ja que tenim diferents espais i activitats que ens enriquei-xen i que ens ajuden a créixer. Ah! I els divendres... música!!!

Nou mobiliari al pati de l’escola

autors: Alumnat de l’escola “Alfred Potrony” Pugem per les cordes i per l’escala. ...baixar pel rascaculs és molt divertit!