Ús de preparats homeopàtics per al control de plaguesfruitsdelbaix.cat/docs/2009 agro-homeopatia...

1

Ús de preparats homeopàtics per al control de plagues

Resultats 2009

Núria Cuch i Arguimbau

ADV Fruiters del Baix Llobregat

Parc Agrari del Baix Llobregat

[email protected]

[email protected]

1. RESUM

L’homeopatia es presenta com un possible mètode alternatiu a l’ús d’agroquímics de síntesi. A més de l’experimentació ben feta que es pugui realitzar, la millor manera de domesticar aquesta tècnica és provant-la al camp i contrastant-ne els resultats. A continuació s’explica les experiències que, en aquest tema, hem fet el 2009 a l’ADV de Fruita del Baix Llobregat.

2. INTRODUCCIÓ

La homeopatia és una ciència mèdica que comença a desenvolupar el Dr. Hahnemann a finals de segle XVIII i segueix un dels teoremes que va enunciar Hipòcrates al sVI-V aC. Aquest teorema diu “Similia similibus curantur”, els similars curen els similars. Un altre dels teoremes d’Hipòcrates diu “Contraria contrarius curantur”, els contraris són curats pels contraris. Són dos teoremes a partir dels quals es desevolupen dues línies mèdiques diferents.

Galè (s II dC) va privilegiar el segon d’aquests teoremes i d’aquí es va desenvolupar la medicina tradicional o al·lopàtica que utilitza principis actius que curen símptomes per efecte contrari: per exemple, la febre amb substàncies antitèrmiques, la inflamació amb substàncies antiinflamatòries, els bacteris amb antibiòtics... a més dosi de la matèria activa més activitat antisimptomàtica i també més efectes secundaris. L’agromedicina o sanitat vegetal també ha seguit, clàssicament, aquest teorema en el desenvolupament dels fitosanitaris utilitzant matèries actives que actuen contra determinats símptomes1.

Hahnemann va fixar-se en el teorema dels similars i va desenvolupar el que actualment s’entén com a homeopatia (cura pel similar) a partir de les observacions que va fer sobre els efectes de la potenciació de les substàncies. Potenciar una substància té dues passes. El primer consisteix en diluir la substància (primer cal preparar-ne una tintura mare diluint en

1 Parlo de símptomes i no de malalties o plagues perquè el concepte de malaltia o plaga tal com s’utilitza en sanitat vegetal pot ser simplement símptoma d’un desequilibri de la planta o de la parcel·la, que seria el que pròpiament considero que és la malaltia que cal curar. La plaga (insecte), la malaltia (microorganisme), la fisiopatia són símptomes d’algun desequilibri més ampli.

ADV de Fruita del Baix Llobregat

Memòria programa d’assajos i proves de camp 2009

2

aigua o en solució hidroalcohòlica o bé triturant en lactosa o sucre en el cas de substàncies no solubles). La dilució sol ser decimal o centessimal, però també hi ha altres mètodes de diluir que es fan servir en medicina homeopàtica. El segon consisteix en fer sucusions o moviments energètics de l’aigua dins una ampolla de vidre. Aquestes dues passes es poden repetir tantes vegades com calgui. Hi ha un protocol molt clar perquè els efectes de cada dilució són diferents.

Hahnemann va observar que les substàncies, un cop homeopatitzades, tenen sovint un efecte contrari en un organisme viu del que tindrien sense homeopatitzar. És a dir, que un verí esdevé substància curativa per a determinats símptomes un cop s’ha potenciat.

Cal destacar que quan una substància es dilueix més i més de manera que se supera el número d’Avogadro (número de molècules que hi ha en un mol = 6.02*1023) estadísticament ja no queden molècules de la substància inicial i, per tant, es perden les propietats de la substància.

La concentració de la tintura mare no supera 1 mol/gram (això només es pot assolir amb hidrogen monomolecular) i quan s’arriba a la potència 12CH (12 dilucions Centessimals Hahnemann) ja ha superat el número d’Avogadro. Tantmateix, les dilucions obtingudes no perden activitat, sinó que són molt més potents com més s’ha potenciat la substància. Hi ha alguna mena de transmissió d’informació a l’aigua de la dilució que fa que hi hagi efecte tot i no haver substància. No segueix les lleis químiques de la matèria solament pel fet d’haver fet les sucusions després de cada dilució. En homeopatia es fan servir potències baixes 5CH, 6CH, potències mitjanes, 30CH, 35CH i potències altes 200CH, 10000CH...Cadascuna s’ha vist que actua sobre un rang de símptomes diferents en medicina humana (símptomes físics i aguts, simptomes físics crònics, símptomes mentals, símptones emocionals).

Sembla que la manera d’actuar dels medicaments homeopàtics no passa per l’acció sobre la matèria sinó que actua sobre l’energia que mou la matèria.

Actualment hi ha prou estudis i referències mèdiques que corroboren l’efectivitat de l’homeopatia en medicina humana i també comença a haver prou referències en medicina veterinària.

És possible que l’homeopatia pugui ser utilitzada fins i tot en vegetals? Bonninghausen, botànic i deixeble de Hahnemann va ser, possiblement, la primera persona que va aplicar homeopatia en plantes però no es van publicar mai els seus resultats. Eugene i Lilli Kolisko, col·laboradors de Rudolf Steiner ( principis s XX, promotor de l’agricultura biodinàmica), van treballar sobre germinació aplicant homeopatia.

De fet, encara que les dinamitzacions biodinàmiques que proposa Steiner no són ben bé preparats homeopàtics tal com els descriu Hahnemann, sí que són una versió de les sucusions homeopàtiques. Aquesta dinamització fa que les substàncies biodinàmiques aplicades al camp tinguin efecte sobre l’entorn energètic de la parcel·la. És aquest entorn energètic que actua sobre la matèria.

El 1983 Lilian Boehrer va publicar “De l’homeopathie a la biodynamie”2. Actualment, a diversos llocs hi ha gent que està desenvolupant l’ús de la homeopatia en vegetals, en alguns casos en entorns d’agricultura biodinàmica, com Glen Adkinson a Austràlia. Però també hi ha treballs fora de l’àmbit de l’agricultura biodinàmica com el de Ratko Tichayský3 a Mèxic o Paulo Azevedo al Brasil i un grup de treball també a Brasil on fan recomanacions en aquest sentit en reconversions a l’agricultura ecològica4.

2 “De l’homeopathie a la biodynamie”, Lilian Boehrer. Nature et Progrès. 1983 França 3 “Homeopatía para las plantas”, Ratko Tichavský, Edición de Fujimoto Promociones SA. 2009 Mèxic 4 “Cartilha de apoio à transiçao ecológica da agropecuária catarinense”, Lab. Homeopatia e Saúde Vegetal de Esp.Ext.Lages, Mestrado em Produçao Vegetal do Centro e Ciencias Agroveterinárias, Conselho Nacional de Desvolvimento Científico e Tecnológico. Lages, Janeiro 2008

Ús de preparats homehopàtics per al control de plagues

3

També hi ha un web a Anglaterra per a desenvolupar la matèria mèdica agrohomeopàtica: www.considera.org.

A l’ADV de Fruita del Baix Llobregat vam començar a fer algunes proves durant el 2008 per al control del pugó regalant (Hyalopterus sp) que ens van encoratjar a seguir-hi treballant. Les proves del 2009 han estat més àmplies però per una baixa mèdica en plena temporada, les observacions no han pogut estar tan exhaustives com s’hagués desitjat.

3. OBJECTIUS

3.1. Provar preparats homeopàtics d’elaboració pròpia per al control de pugó (Hyalopterus sp, Myzus cerasi), per a la carpocapsa (Cydia pomonella) 3.2. Provar preparts homeopàtics comercials per al control de cotorres 3.3. Provar la metodologia d’elaboració de preparats per a volums mitjans

4. MATERIAL I MÈTODES

4.1. Preparats homeopàtics d’elaboració pròpia

Durant el 2008 es van capturar i congelar individus de determinades plagues de les plantes, com Hyalopterus pruni, Myzus cerasi, Cydia pomonella, Cacopsylla piri, Pterocloroides persicae.

Amb aquests individus es va encarregar una preparació 7CH a la farmàcia Coliseum de Barcelona. Treballem amb aquesta potència perquè, per casualitat, va ser la primera que ens va arribar a les mans i ens va funcionar prou bé. Com les opcions són moltes i les possibilitats de probar-les poques, vaig decidir seguir treballant amb aquesta potència.

L’elaboració dels preparats es feia manualment. Segons el volum a preparar es feia en un cubell o en un bidó, remenant amb una escombra amb la base lligada.

En lloc de fer sucusions, com cal un volum elevat d’aigua, es fa servir el mètode de dinamització que fan el biodinàmics, que és remenar en un sentit fins que es forma un remolí tan profund com sigui possible. Llavors es trenca el remolí i es remena en l’altre sentit i així repetidament durant un temps determinat, que en aquest cas van ser 20 minuts.

De la dilució 7CH es va fer així una dilució 8CH que es va repartir als pagesos perquè ells fessin a la cuba una dilució 9CH.



4

L’aigua utilitzada per a fer la primera dilució va ser aigua de pou de Can Comas. Per a la segona dilució cada pagès va utilitzar l’aigua de què disposa per a fer els tractaments, per tant, les qualitat són diverses.

Es va demanar als pagesos que ruixessin solament amb aigua algun tros que havien de guardar com a testimoni. Es fan tres tractaments espaiats entorn d’una setmana.

A l’hora de fer els tractaments es recomana unes dates concretes en funció de la situació de la lluna segons el calendari biodinàmic. S’ha seguit el criteri de ruixar en dia flor en el cas dels pugons i en dia fruit en el cas de carpocapsa. Per anar bé s’hauria de fer pròpiament un assaig per determinar quina influència pot tenir només el fet de ruixar (ni que sigui solament amb aigua) en aquests dies concrets, reforçant, segons l’experiència biodinàmica, l’element aire i l’element foc, respectivament. Segons la teoria biodinàmica, ambdós elements treballen les influències còsmiques sobre l’arbre que potencien la floració i fructificació.

L’aparició de pugó va sovint associada a desequilibris en la nutrició de l’arbre, sobretot la nitrogenada. Un excés de sals nitrogenades al sòl fa que hi hagi més contingut de molècules nitrogenades senzilles als teixits vegetals i així siguin més atractius pels insectes picadors-xucladors, com el pugó. Aquest desequilibri es pot donar igualment de forma temporal, i sense una causa directament relacionada amb la fertilització, a la primavera quan el teixit creix i la concentració de molècules senzilles a les fulles és més alta o a la tardor quan la senescència dels teixits torna a alliberar molècules d’aquestes.

Un excés de sals fa augmentar l’absorció d’aigua. A nivell biodinàmic es pot interpretar com un excés de l’element aigua que potencia els aspectes terrestres, la formació de branca i fulla, en detriment de la formació de fruit. Aquest desequilibri pot ser compensat actuant en dies en què la lluna es mou per constel·lacions de flor i fruit.

Seguint aquesta intuïció i sense cap comprovació al darrera, s’ha recomanat les dates de tractament. Els pagesos han seguit, tant com els ha estat possible, aquestes recomanacions.

Es va aplicar Hyalopterus 9CH en cinc finques:

4.1.1. Can Comas - Parc Agrari del Baix Llobregat, El Prat de Llobregat, Barcelona

Finca en producció ecològica. Arborètum de varietats tradicionals. Molta compactació al sòl per un ús no agrícola abans de la implantació de l’arborètum. Sòl francollimós. Problemes importants d’asfíxia radicular per rodals, segons estats locals del sòl; arbres amb gomosi i mort d’arbres. Zones amb creixement espontani de grama, Cynodon dactylon (L.) Pers, vinculat a arbres raquítics i asfixiats. Problemes greus i recurrents amb els pugons d’estiu (Hyalopterus i Myzus en presseguers -A- i Hyalopterus en mirabolans -B- Prunus cerasifera- ) i d’hivern (Pterocloroides persicae en presseguers). Sensibilitats varietats diverses. A l’hivern del 2008 es va aplicar Hyalopterus 8CH als presseguers, deixant un rengle de

testimoni, amb uns resultats força satisfactoris.

Aquest any s’aplica Hyalopterus 9CH a presseguers i mirabolans.

B

A


5

4.1.2. Ocata - Albert Presas, Esparraguera, Barcelona

Finca en producció ecològica. Greus problemes amb pugó regalant l’estiu del 2008 a les zones on es decideix fer els tractaments.

4.1.3. Can Colomer - Fruits Colomer, CB , Santa Coloma de Cervelló, Barcelona

Finca en producció integrada. Cultiu d’albercocs que només presenten un únic problema: cada any pateixen un atac més o menys fort de pugó regalant. Normalment s’aplica imidacloprid per a controlar-lo.

La filera del mig és de la varietat Traver, que és menys sensible a l’atac d’aquest pugó. Les dues fileres de dalt i de sota són de la varietat Modesto. Es va ruixar amb tractament homeopàtic la filera de dalt i la de baix. Les tres del mig es van deixar sense ruixar.

4.1.4. Can Reinal - Jaume Pañella i Anna Molner, Torrelles de Llobregat, Barcelona

Finca en producció ecològica. Cultiu de presseguers de les varietats Tirrènia, Romea, Rich May. Aquesta finca fa uns quants anys que està en agricultura ecològica. Fins a 2007 el principal problema era l’anual infestació amb pugons, tant Myzus persicae, com Myzus varians, com, sobretot, Hyalopterus amygdali. Finca en secà, des de fa dos anys té instal·lat el sistema de reg per a un reg deficitari. Es deixa capa herbosa tot l’any que es va controlant segons la disponibilitat del pagès.

En aquesta finca es va fer la primera prova amb Hyalopterus 9CH l’estiu del 2008, amb un resultat espectacular, passant de greus problemes a cap presència de pugó.

Aquest any s’ha tornat a realitzar la prova.

4.1.5. Mirabolans - Miquel Sabat, Sant Boi de Llobregat, Barcelona

Finca en producció convencional. Cultiu de pruneres. El rengle marcat és de mirabolans de la varietat Llevador. Cada any aquests mirabolans agafaven pugó regalant que obligava a ruixar amb imidacloprid. Sempre l’agafaven per la banda del sud.

L’any passat també es va fer una prova amb Hyalopterus 9CH i va anar molt bé. No va aparèixer pugó regalant, solament una mica de pugó verd que no és un problema important i que no obliga a ruixar.

Aquest any s’ha tornat a realitzar la prova.

A

B



6

Es va aplicar Myzus cerasi 9CH en tres finques:


Finca en producció ecològica. Problemes amb pugó del cirerer.

4.1.7. Feixes entre 2 camins - Fruits Colomer, CB , Santa Coloma de Cervelló, Barcelona

Finca en producció integrada. Cirerers de secà amb problemes ocasionals de pugó del cirerer Myzus persicae.

4.1.8. Vinya del poble - Jaume Pañella i Anna Molner, Torrelles de Llobregat, Barcelona

Finca en producció ecològica. Cirerers de secà amb problemes recurrents de pugó del cirerer.

Es va aplicar Cydia pomonella 9CH en dues finques:

4.1.9. Canal - Vicenç Boltà, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona

Finca convencional. Pomeres en regadiu a manta. Greus problemes cada any amb carpocapsa. L’entorn és molt propici a la carpocapsa: hi ha parcel·les petites amb pomeres mal gestionades. Es fan tractaments contra carpocapsa cada quinze dies.

Es fa una prova aquest any.

4.1.10. Can Martorell - Miquel Tadeo, Marganell, Barcelona

Finca en producció ecològica. Nogueres amb reg deficitari. Hi ha un problema notable amb carpocapsa, sobretot al camp de les pomeres -A- i de la piscina -B-.

Es fa una prova amb homeopatia.

A

B

C


7

1

2

4

7

3

5 6

8 9

6

7

6

pomeres

pereres

tractament

control

límit de varietat

4.2. Provar preparats homeopàtics comercials per al control de la cotorra

A l’arborètum de Can Comas hi ha un problema important amb les cotorres. Són una plaga invasora que es menja la fruita, sobretot pomes i peres. Quan encara no són del tot madures la piquen i la malmeten.

Es va voler provar un preparat comercial de la casa BD. Es van establir arbres tractats i arbres control en pomeres i pereres de diversese varietats. Es van desestimar els arbres que ja d’entrada duien poca fruita.

Seguint les instruccions del tècnic de la casa BD, es va fer un primer tractament amb el preparat E1 el 10/07/09. Al cap d’una setmana es va fer el primer tractament amb el preparat contra les cotorres Bc, el 17/07/09. El 24/07/09 i el 31/07/09 es van fer els altres dos tractaments que s’havien de fer.

El dia 10 es van fer caure tota la fruita picada per les cotorres abans de començar el tractament. A partir de llavors i fins el 28/08/09 es van fer recomptes setmanals de la fruita picada en cada arbre per a poder fer una anàlisi estadística

2 pomera Periquet

3 pomera Manyaga

4 pomera Ciri Vermell

5 pomera Verd Donzella

7 pomera Cara Bruta

6 pomera Bellesa de Roma

8 pomera Ciri Groc

9 pomera Camosa

6 perera Cuixa de Dona



8

5. RESULTATS

5.1. Preparats homeopàtics d’elaboració pròpia

S’han fet força tractaments aquest any. També ha estat una temporada en què ha estat difícil fer un seguiment acurat dels resultats per baixa mèdica. Els resultats no han estat homogenis i es plantegen dubtes nous de cara a properes campanyes.

Hyalopterus 9CH

5.1.1. Can Comas - Parc Agrari del Baix Llobregat, El Prat de Llobregat, Barcelona

Les poblacions de pugó aquest estiu han estat més controlades que altres anys. Hi ha hagut arbres puntualment afectats de pugó regalant però no ha estat un atac generalitzat. Els mirabolans no n’han tingut gens.

Cal dir que els presseguers s’han ruixat també amb extractes vegetals per a reforçar, com Equitrí-valeriana a sortida d’hivern a base d’equiset i valeriana i Equitrí presseguer al març, a base d’equiset. No s’ha fet cap tractament específic per al pugó. S’han fet tractaments dirigits a lepidòpters.


La constatació del pagès és que els tractaments homeopàtics han anat força bé. Hi ha hagut alguns arbres afectats de pugó regalant però res comparat amb l’any 2008. Hi ha una varietat més sensible, la Egea, de la qual té un parell de rengles, on se n’hi ha posat a tots els arbres però toca branca per branca amb el Crimson Lady i no se n’ha vist gens afectat. També té un paraguayo afectat. Però està molt content de com ha anat.

5.1.3. Can Colomer - Fruits Colomer, CB , Santa Coloma de Cervelló, Barcelona

El pugó regalant va començar a infestar la parcel·la des de les fileres de Modesto que no estavan ruixades amb el preparat homeopàtic. Aquestes fileres van quedar força empastifades. Les dues fileres que es van ruixar van quedar també afectades però s’apreciava una diferència respecte a les que no s’havien ruixat. En ser un pugó de tolerància zero es va fer un tractament amb Imidacloprid el 23 de maig.

5.1.4. Can Reinal - Jaume Pañella i Anna Molner, Torrelles de Llobregat, Barcelona

El pagès manifesta que hi ha hagut algun focus de pugó. No ha estat tan espectacular com l’any passat, que no n’hi va haver gens, però no ha estat tampoc una presència preocupant.

Va deixar un arbre de testimoni sense ruixar-lo amb res i un altre arbre de testimoni al seu costat ruixat només amb aigua el mateix dia que va ruixar amb el producte homeopàtic. L’arbre que no va ruixar amb res va quedar infestat amb pugó però el que estava al costat, ruixat només amb aigua, va quedar net. Pot ser una casualitat però també pot ser que hi hagi un efecte de la lluna. Com no hi havia repeticions no es pot dir però és un indici.

5.1.5. Mirabolans - Miquel Sabat, Sant Boi de Llobregat, Barcelona

Com l’any passat, no ha aparegut cap brot de pugó regalant i no ha calgut fer cap tractament.


9

Myzus cerasi 9 CH


Va aplicar tractament en una zona de cirerers. No va aparèixer pugó a la zona tractada però tampoc no va aparèixer a la zona no tractada.

5.1.7. Feixes entre 2 camins - Fruits Colomer, CB , Santa Coloma de Cervelló, Barcelona

Va aplicar el tractament però no va veure diferències amb altres zones on no havia tractat. Va tenir pugó i va ruixar amb imidacloprid.

5.1.8. Vinya del poble - Jaume Pañella i Anna Molner, Torrelles de Llobregat, Barcelona

Va ruixar amb el preparat i, tot i que hi havia algun brot, va quedar content de com va anar. No hi havia testimoni i no es pot dir que hi hagi un efecte clar.

Cydia pomonella 9 CH

5.1.9. Canal - Vicenç Boltà, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona

Es van fer els tres tractaments al maig. Hi ha hagut danys per carpocapsa. Aquesta parcel·a és especialment complicada: per un costat du molta càrrega química d’anys anteriors i de l’any en curs. Sense superar els terminis de seguretat dels productes, el pagès es veu obligat a ruixar cada quinze dies des de finals d’abril a l’agost. Quina mena d’interacció pot tenir una finca amb aquesta càrrega “medicamentosa” sobre l’efecte de l’homeopatia? Potser, en tractar-se d’un cicle tan llarg convé fer més d’una tanda de tractaments perquè l’efecte perduri tota la campanya? Potser el nivell de plaga procedent de la pròpia finca (té molt d’historial) i, sobretot, de parcel·les molt properers mal gestionades és massa alt per a poder-se controlar? De fet, amb fitosanitaris de síntesi no s’arriba a controlar la carpocapsa en aquesta parcel·la. Ni ruixant cada quinze dies sempre hi ha danys.

5.1.10. Can Martorell - Miquel Tadeo, Marganell, Barcelona

Les accions que s’han fet els darrers anys contra carpocapsa en aquesta finca han estat bàsicament la confusió sexual, però tot i així, es capturen mascles a les trampes.

També es disposa de la possibilitat de ruixar amb Spinosad però l’spinosad solament és útil en la primera generació, perquè després els fruits són massa grossos i les larves s’amaguen en la zona de contacte entre les nous, lloc on el líquid no hi arriba. És un producte massa car per utilitzar-lo en segona i tercera generació amb nous grosses. I precisament és la tercera generació la que fa més mal ja que la nou arriba a la collita malmesa. Les nous corcades a la primera i segona generació purguen i així, almenys, no queden a la collita.

Aquest any s’ha decidit aplicar homeopatia en alguns dels camps, els més problemàtics. També ha coincidit aquest any que s’ha eliminat una de les varietats, la Serr, que era la més sensible a la bacteriosi i a la carpocapsa.

El tractament homeopàtic s’havia d’haver fet abans de la primera generació però va coincidir una baixa mèdica del tècnic amb una baixa mèdica del pagès. Es va fer una primera tanda abans de la segona generació i una segona tanda de tres tractaments cadascuna abans de la tercera.

Els resultats han estat espectaculars però el més probable és que l’efecte més gran l’hagi tingut la retirada de la Serr. Queda per veure quin efecte pot haver tingut els tractaments homeopàtics en el fet que s’hagi eliminat totalment la tercera generació i no hi hagi hagut cap dany.



10

1a tanda

homeop.

2a tanda

homeop..

con

fusi

ó s

exu

al

A continuació es pot veure la diferència entre els vols de la carpocapsa del 2008 i del 2009.

con

fusi

ó s

exu

al


11

5.2. Provar preparats homeopàtics comercials per al control de la cotorra

L’objectiu era saber si hi havia diferències significatives entre els arbres que havien estat tractats amb homeopatia i els que no. Primer es van tractar les dades conjuntament i es va mirar si hi havia cap interacció entre els tractaments i les diferents varietats.

The SAS System The GLM Procedure Class Level Information Class Levels Values tractament 2 C T varietat 8 2 3 4 5 6 7 8 9 Number of observations 144 Dependent Variable: C Sum of Source DF Squares Mean Square F Value Pr > F Model 15 207.1597222 13.8106481 2.58 0.0021 Error 128 684.6666667 5.3489583 Corrected Total 143 891.8263889 R-Square Coeff Var Root MSE C Mean 0.232287 121.1057 2.312782 1.909722 Source DF Type I SS Mean Square F Value Pr > F tractament 1 8.5069444 8.5069444 1.59 0.2096 varietat 7 104.9930556 14.9990079 2.80 0.0095 tractament*varietat 7 93.6597222 13.3799603 2.50 0.0192 Source DF Type III SS Mean Square F Value Pr > F tractament 1 0.3472222 0.3472222 0.06 0.7993 varietat 7 104.9930556 14.9990079 2.80 0.0095 tractament*varietat 7 93.6597222 13.3799603 2.50 0.0192 Student-Newman-Keuls Test for C NOTE: This test controls the Type I experimentwise error rate under the complete null hypothesis but not under partial null hypotheses. Alpha 0.05 Error Degrees of Freedom 128 Error Mean Square 5.348958 Number of Means 2 Critical Range 0.7627057 Means with the same letter are not significantly different. SNK Grouping Mean N tractament A 2.1528 72 T A A 1.6667 72 C

El resultat indica que presos globalment no hi ha diferència significativa entre tractaments. Però sí que n’hi ha entre varietats i en la interrelació varietat*tractament. Llavors es va decidir fer l’anàlisi varietat per varietat.

Els resultats obtinguts són poc concluents. En sis varietats (2,4,5,6,7,8) les diferències no són significatives. Les varietats 2, 4, 5 i 6 tenien el valor del control per sobre del valor del tractament però realment són valors molt similars i amb prou variabilitat com perquè no siguin significativament diferents.

Totes les altres varietats 3, 7, 8, 9 i pereres tenien el valor de tractament per sobre del valor de control i tres d’aquestes varietats, a més, amb diferències significatives, la 3, la 7 i les pereres.



12

Això indica una forta influència de la varietat en l’apetibilitat per part de les cotorres. També indica que el tractament no ha funcionat. Caldria analitzar perquè no ha funcionat.

espècie varietat tractament N Sum Mean StdErr C 30 115 3,83 0,95

perera 6 T 36 274 7,61 1,61

C 6 13 2,17 0,79 2

T 6 7 1,17 0,79

C 12 6 0,5 0,34 3

T 12 29 2,42 0,79

C 6 17 2,83 1,05 4

T 6 4 0,67 0,42

C 12 16 1,33 0,36 5

T 12 14 1,17 0,9

C 6 25 4,17 1,62 6

T 6 17 2,83 0,91

C 12 16 1,33 0,58 7

T 12 18 1,5 0,61

C 6 6 1 0,52 8

T 6 8 1,33 0,61

C 12 21 1,75 0,41

pomera

9 T 12 58 4,83 1,06

6.

DS


13

Podria ser que les condicions d’emmagatzematge del producte no fossin les adequades ja que aquesta mena de materials sembla que són sensibles als camps elèctrics i electromagnètics, també a la llum. Per causes diverses, els productes van estar força dies en una zona d’oficines on hi havia camps elèctrics de 50Hz i, probablement, algun camp electromagnètic de baixa freqüència (50 Hz) provinent de petits transformadors i camps elèctromagnètic d’alta freqüència com el WIFI i la telefonia mòbil.

També podria ser que el moment de tractament no fos l’adient, potser es va fer massa tard.

També podria ser que no funcionés bé aquest tractament per a les cotorres.

DS

DS



14

6.1. Provar la metodologia d’elaboració de preparat s per a volums mitjans

En passar de dues proves de petita dimensió a fer totes aquestes proves ha suposat un petit canvi d’escala, que a l’apartat 4.1 s’ha explicat com s’ha resolt.

S’ha pogut comprovar que l’elaboració manual dels preparats, quan calen volums importants, és molt feixuga de fer i potser aniria bé poder mecanitzar el procés. Els biodinàmics utilitzen un aparell mecànic que dinamitza però són poc assequibles. Es tracaria de trobar una manera de fer-ho que també puguessin fer-la els pagesos de l’ADV si es dóna el cas. De cara al 2010 es provarà alguna alternativa.

7. CONCLUSIONS

Sembla que hi ha indicis més que suficients per pensar que l’homeopatia pot ser una alternativa als fitosanitaris de síntesi. Cal, però, comprendre el seu funcionament i aprendre a diagnostica i repertoritzar. Fins ara només hem utilitzat preparats elaborats a partir de l’insecte plaga. Hi ha molt camp a recórrer i sorgeixen molts dubtes, perquè els possibilitats semblen infinites i la capacitat per analitzar-les és limitada. A més hi ha el ventall del medicaments homeopàtics clàssics que s’usen en medicina humana; també es poden aplicar a nivell de parcel·la. Solament cal aprendre a fer-ho. Solament...

Hi ha molts temes que queden pendents:

Potència adequada per a cada cas

Metodologia de preparació dels medicaments

Metodologia d’aplicació al camp

Dates de tractaments i la relació amb la lluna

Conservació dels preparats, les tintures, els insectes o altres organismes o les seves parts.

Observació i diàgnostic a nivell homeopàtic

Repertorització

Etc

Veient sobre el paper el resum del treball d’aquest any, tot i que els resultats no han estat òptims i la situació ha estat dificultosa, s’ha fet força feina i se n’ha tret força informació.

8. AGRAÏMENTS

Cal agrair la disponibilitat dels pagesos de l’ADV a provar noves tècniques a les seves finques: Jaume Pañella i Anna Molner, Miquel Sàbat, Albert Presas, Josep i Francesc Pascual Casanovas, Josep Pascual Esteller, Miquel Tadeo, Vicenç Boltà.

També agrair l’ajuda dels companys de Can Comas en l’elaboració dels preparats: Montse Soler, Elena Isla, Cristian Pin, Xavier Pla, Albert Lacunza, Francesc Segura.

Per al recompte de les dades de l’arborètum vam tenir la inestimable col·laboració d’Àlex Expósito, estudiant en pràctiques de l’Escola d’Agricutura de Barcelona.

Ús de preparats homeopàtics per al control de plaguesfruitsdelbaix.cat/docs/2009 agro-homeopatia...

Documents