revista siÓ. núm 524 - any xliv - octubre 2007

1sió 524[OCTUBRE 2007]

la revista d’Agramunti de la Ribera

Núm. 524 • Any XLIV • Octubre 2007www.revistasio.cat • [email protected]

60.000 visitants a la XIX edició de la Fira del Torró

i la Xocolata a la Pedra

20è aniversari de laCobla Jovenívola

Agramunt al Certamen Mariàde Lleida, en honor de laMare de Déu dels Socors

2 [OCTUBRE 2007]sió 524

Núm. 524 - Any XLIV - Octubre 2007

PORTADA:L’alcalde, Amadeu Padullés, i el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, protagonitzen la imatge simbòlica del tret de sortida de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Ha estat l’edició més concorreguda amb uns 60.000 visitants, segons l’Ajuntament.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- XIX Fira del Torró .............................. 5- Certamen Marià ................................ 13- Poetes a l’Espai ................................. 17- Poetes a Lo Pardal ............................ 19- La veïna més anciana ........................ 19- Correllengua ..................................... 19- Exposició automobilisme .................. 20- Dipòsit aigües pluvials ...................... 20- Curs de monitors de lleure ............... 20- Eleccions a Mafet i Montclar ............. 21- Jaciment en perill ............................. 21- Suport als agredits de Puigverd ........ 21

ENTITATS

Esplai Sió- Trobada d’esplais a Alguaire ............. 23

Societat Ocellaire l’Estesa- Concurs de cant Fira del Caçador ..... 25

REPORTATGE

Cobla Jovenívola- XXè aniversari de la Cobla Jovenívola d’Agramunt ..................... 27

SANITAT

El CAP informa- Servei de pediatria. Horaris i programacions ................... 33- L’acudit d’en Creus ........................... 33

OPINIÓ

El celobert- Foteu-li foc ........................................ 35

Gent, fets, coses...- Ofi cis: forcaire .................................. 37

Els lectors escriuen- De nosaltres (Festa Major 2007) ........ 39- Una vivència ..................................... 40- A l’Ajuntament i poble de Puigverd ... 43- Grup municipal alternatiu per Puigverd ..................................... 45- Suport i solidaritat ............................ 45- Carta oberta al regidor Antonio Farré i Riba .......................... 47

PUBLICITAT

Grupo Consist- Secció de Logística i Transport ......... 48- Activitats Complementàries .............. 51- Activitats del Consist Parc ................ 51

SOM A RIELLA

Històries- Tots Sants ......................................... 53

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- De nou a casa ................................... 55

Microrelats- La juguesca ...................................... 57

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 59- Bàsquet Agramunt Club .................... 62- Club Ciclista Agramunt ..................... 65

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS- Moneda de canvi ............................... 67

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 68

ALMANAC .......................................... 71

LLEURE- Amenitats ......................................... 73

LA FOTO ............................................ 75

LA CALAISERA ................................... 75Ampli reportatge de la Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra que va tenir un gran èxit de participació. Els “mestres torronaires” van elegir Serafi na Balasch com Torronaire d’Honor.

5 a 11

La nostra revista va mantenir una entrevista amb components de la Cobla Jovenívola per fer-los un reportatge amb motiu del seu 20è aniversari.

27


Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont,

Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

Una vegada més la Fira del Torró ha tornat a superar-se. Des dels

seus inicis, des d’aquell any que encara no era una fi ra, cada edició ha estat millor que l’anterior. La d’aquest any ha batut tots els rècords de participació d’estands, parades i d’actes, i especialment de visitants afavorits per un llarg pont amb un temps magnífi c. Mai no s’havia vist tanta gent a casa nostra i segurament costarà de tornar-la a veure.

En vingui tants o en vingui menys, la Fira és el gran apa-rador de la nostra Vila. La repercussió del certamen s’es-bandeix arreu de Catalunya i ho fa en molt positiu. L’any que ve arribarà la vintena edició i se-gons l’actual govern municipal serà una bona ocasió per donar-li una empenta, per projectar-la i obrir-la amb una orientació centrada especialment en els productes del dolç i de la gas-tronomia natural i de qualitat.

En defi nitiva, convertir-la en un referent a Catalunya en aquest sector que, avui dia, té tantes i tantes possibilitats.

L’alcalde va aprofitar l’acte ofi cial de la inauguració davant el restaurat monument a la tradició torronera per projectar davant el públic i les autoritats, amb el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, al capdavant, la petició per acollir la seu tècnica del canal Segarra-Garrigues. La demanda va ser recollida amb molta fredor, per no dir intemperància pel Conseller, però és que aquells dies tenia una mena de guerra amb Lleida per temes de seus. Caldrà esperar.

En el seu moment, quan es decidia la seu de la Comunitat de Regants del canal, molt disputada entre Tàrrega i Sant Martí de Maldà, Agramunt no va fer la seva oferta, no va in-tervenir i els targarins s’ho van endur. Com sia que la nostra vila és la segona població en

importància de la zona regable, creiem que tenim oportunitats d’acollir els equipaments que hauran de gestionar tota la infraestructura de reg i la dels nous cultius.

De moment l’Ajuntament ja ha fet una oferta per donar els terrenys necessaris. A partir d’ara cal iniciar una estratègia i insistir en aquest tema que és tan important pel futur de la nostra comunitat.

I una vegada més cal demanar unitat i responsabilitat de totes les institucions i persones que hi tinguin alguna cosa a dir i a fer. És un gran tema d’interès col·lectiu i per això tothom hi ha de posar el coll en la mesura de les seves possibilitats i, so-bretot, al marge de partidismes i protagonismes. Agramunt s’ho mereix.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, octubre de 2007

L’alcalde va apro-fi tar l’acte ofi cial de la inauguració de la Fira perprojectar davantel públic i les au-toritats, la petició per acollir la seu tècnica del canal Segar ra-Garrigues.


▼

XIX Fira del Torró

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN

El conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, va inau-gurar la XIX edició de la

Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra que es va celebrar els dies 12, 13 i 14, un llarg cap de setmana de molt bon temps que va afavorir la presènciade molts, moltíssims visitants que l’Ajuntament va xifrar en 60.000. El ritme va ser molt alt els tres dies, especialment el divendres.

El certamen es va dividir en 10 espais fi rals, amb els dos

1

2

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


▼

ACTUALITAT FETS DEL MES

▼

pavellons i les carpes, a més de les zones obertes i amb la incorporació de l’espai infan-til situat al centre de la plaça del Pou, on es van fer diver-ses actuacions i tallers com el de fer torrons el dissabte i les actuacions de pallassos i les demostracions esportives.

Carpa gastronòmicaUn dels espais més con-

correguts va ser la carpa gas-tronòmica destinada a fer les

demostracions culinàries amb els posteriors tastets, com van ser els dels plats típics de l’Urgell i la cuina dolça del món entre altres. També es va fer la presentació i degusta-ció dels vins amb DO Costers del Segre, la presentació dels nous gelats Vicens i el torró biològic de l’Àngel Lluch o la reunió convocada per la Unió de Pagesos per tractar del Segarra-Garrigues.

A la carpa de la conselle-

ria d’Agricultura també s’hi van fer moltes activitats, com el maridatge del nostre torró amb els caves de la coopera-tiva l’Olivera de Vallbona de les Monges, la presentació de l’Associació d’Enoturisme i Gastronomia de les Terres de Lleida, i dels col·lectius Catalunyam i Slow Food que es dediquen a difondre la ne-cessitat de recuperar l’agri-cultura i els productes tradi-cionals.

3 4

65

1. Inauguració de la Fira davant del restaurat monument al torronaire.

2. Tradicional cuita i demostra-ció de l’elaboració del torró d’Agramunt.

3. Espectacle infantil a la plaça del Pou amb el grup “La Cremallera Teatre”.

4. Carpa gastronòmica per a les demostracions culinàries.

5. Maridatge del nostre torró amb els caves de la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Mon-ges.

6. Visita d’una delegació italiana de la ciutat italiana de Cremona.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


▼▼

CremonaUn dels actes més impor-

tants, especialment de cara al futur, va ser la visita del direc-tor de la “Festa del Torrone” de la ciutat italiana de Cremo-na, Claudio Bertoglio. Una po-blació, com la nostra, que té en el torró un dels seus trets distintius, amb la diferència, però, que allí és un sector in-dustrial molt potent. El certa-men, més petit que el nostre perquè només és de torrons, es complementa amb grans espectacles històrics. El mes de novembre una delegació agramuntina s’hi desplaçarà per conèixer aquesta festa i treure’n alguna experiència. De moment l’Ajuntament ja va presentar una proposta de fer un espectacle sobre la llegen-da dels orígens dels torrons.

Visita del presidentde la Diputació

El president de la Dipu-tació, i alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, va visitar la fi ra que va posar com a exem-ple de certamen per a totes les comarques de Lleida, “perquè s’ha creat i expandit a partir d’un element identi-fi cador propi que li dóna una personalitat singular”. La pre-sidenta del consell comarcal de l’Urgell, que va presidir la clausura també va elogiar el

7

8

9

7. Serafi na Balasch, col·laboradora de SIÓ, va ser nomenada Tor-ronaire d’Honor per part dels “mestres torronaires”.

8. El nombrós públic que omplia la carpa, entre el qual hi havia els familiars més directes de la Serafi na, va aplaudir la seva breu però emotiva intervenció.

9. L’elecció del Torronaire d’Honor es va fer coincidir amb la visita del president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, que va fer un recorregut per la fi ra que va posar com a exemple de certamen per a totes les comarques de Lleida.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


10 11

12 13

14

10. Durant l’acte d’agermanament amb la ciutat italiana de Cremo-na, l’alcalde agramuntí, Amadeu Padullés, va lliurar una litografi a del Pilar d’Almenara a Claudio Bertoglio, director de la “Festa del Torrone” que se celebra en aquesta ciutat.

11. El diumenge a la tarda es va fer la presentació d’una proposta per fer un espectacle sobre la llegenda del orígens dels torrons, que es començaria a escenifi car l’any vinent.

12. Josep París durant la seva inter-venció en una xerrada sobre el canal Segarra-Garrigues.

13. Un brindis de les autoritats després de la inauguració.

14. La Cursa del Torró és un dels diferents actes esportius que es van celebrar.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼



certamen. Com que no tenim a prop cap campanya electo-ral no hi va haver gaires po-lítics. La diputada del PSC, Tere Cunillera, que va venir diumenge, ja és una assídua visitant.

Torronaire d’HonorLa col·laboradora de SIÓ,

Serafi na Balasch va ser no-menada Torronaire d’Honor

per part dels “mestres torro-naires”. La imposició dels atri -buts corresponents es va fer en un acte, el diumenge al mig-dia, amb la presència del pre-sident de la Diputació. L’ho-menatjada protagonitzà una breu, però emotiva interven-ció per donar les gràcies per la distinció. L’alcalde en va fer un bon panegíric davant la satisfacció del públic fi del

que omplia les grades de la carpa.

Actes diversosDurant la fi ra es van fer

nombrosos actes i competi-cions esportives, des de la tradicional i molt participati-va Cursa del Torró, la popular Transiscar, concurs de cant d’ocells, futbol, bitlles, entre altres.

1615

1817

15. La carpa dels tasts va ser molt concorreguda i es van vendre moltes consumicions.

16. Enguany s’ha batut el rècord d’assistència. Durant els tres dies nombrosos visitants van omplir tot el recorregut fi ral.

17. El dissabte al matí, a la plaça del Pou, es va celebrar un taller gastronòmic infantil d’elaboració de torrons.

18. Petits i grans van gaudir un any més de la mostra d’ofi cis antics, que tradicionalment s’ubica a la plaça del Pou.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



▼

Certamen Marià

Amb motiu del lliura-ment dels premis dels Jocs Florals del Certa-

men Marià de Lleida, enguany dedicats a la nostra patrona la Mare de Déu del Socors, el dia 7 d’octubre una nom-brosa delegació agramuntina, amb dos autocars i vehicles particulars, encapçalada per l’alcalde, Amadeu Padullés i el rector, Llorenç Utgés, es va traslladar fi ns a la capital del Segrià per assistir als actes de la jornada.

Missa a la Capella MarianaUns actes que van comen-

çar amb una missa a la Cape-lla Mariana que va cantar la Coral d’Avui. Acte seguit, ja en el marc de l’Auditori En-

1

2

JOS

EP

RO

VIR

AJO

SE

P R

OV

IRA


ric Granados, s’iniciaren els actes acadèmics amb un con-cert de la Banda Municipal de Lleida, la intervenció de les nombroses autoritats, la lliçó magistral de la Mantenidora dels Jocs Florals, la periodista i professora de la Universitat Pontifícia de Roma, Míriam

Díez Bosch.A més de l’alcalde i rector

d’Agramunt hi van ser pre-sents, el president de la Di-putació, Jaume Gilabert; l’al-calde de Lleida, Àngel Ros; el director dels Serveis Territori-als d’Educació, Antoni Llevot; el Bisbe de la Seu, Joan-Enric

Vives, i el bisbe apostòlic de Lleida, Xavier Salinas.

PremisEl primer premi de prosa va

correspondre al nostre com-pany de SIÓ, Joan Puig, per un treball publicat a la nostra revista el mes d’agost; la Flor Natural va ser lliurada a Ro-drigo Larios Navarro; Carme Raichs, una agramuntina afi n-cada a Sant Boi de Llobregat, va aconseguir el premi de l’ajuntament de Lleida; l’agra-muntina Agnès Escolà, el del nostre Ajuntament; Albert Pera, de Mataró, el de Cultu-ra de la Generalitat; Manuel Pal, de la Seu d’Urgell, el premi de l’IEI; Jaume Marc, de Lleida, el de la Parròquia d’Agramunt, i Paca Guerrero, també de Lleida, el de “la Caixa”.

Publicació treballsEn el número de SIÓ del

mes de novembre es publica-ran els treballs premiats en-cara inèdits i la Parròquia ges-tiona la celebració d’un acte a casa nostra.


1. Taula presidencial durant el parla-ment de l’alcalde d’Agramunt, amb les persones premiades al fons.

2. Missa a la Capella Mariana.

3. La Coral d’Avui va cantar la missa.

4. Actuació de la Banda Municipal de Lleida a l’auditori Enric Granados, abans dels parlaments i lliurament de premis.

5. Els guardonats agramuntins, Agnès Escolà, Carme Raichs i Joan Puig, amb Mn. Llorenç i l’alcalde, Amadeu Padullés.

43

5

JOS

EP

RO

VIR

A

JOS

EP

RO

VIR

A


Poetes a l’Espai


Els dies 28 i 29 de se-tembre l’Espai Guino-vart i el Pen Club Català

van organitzar una trobada de

poetes per homenatjar Yael Langella. La jornada del di-vendres, a partir de les 7 de la tarda, es va fer a la plaça del

Mercat, el mateix escenari on a la nit va fer un petit recital al cantautor Paco Ibáñez. La lectura de poemes del dissab-te a la tarda es va haver de fer al Foment per culpa del mal temps. Cada una de les ses-sions va aplegar un centenar de persones de públic

A la trobada-homenatge que portava per títol, Poetes per a la Pau, hi van llegir els seus poemes, entre altres, Núria Cabré, Ricard Creus, Quim Español, Rosa Fabregat, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias, Jaume Pont, Josep Borrell, Benet Rossell, Ignasi Pàmias, Anna Aguinat-Amat, Francesc Garriga, Carles Torner, Núria Miret i Salem Zenia. Josep Guinovart va dir que aquest acte, allunyat d’una activi-tat relacionada amb les arts plàstiques, s’emmarca en la funció de motor cultural que també ha de fer l’Espai.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


Poetes a Lo Pardal


Fins l’11 de novembre es pot veure a Lo Pardal una exposició titulada

Mudances i que està dedi-cada a la fi gura de Guillem Viladot. La mostra acull una cinquantena de creacions ob-jectuals i escultòriques dels artistes Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche. A l’acte inaugural, celebrat el dia 6 d’octubre, hi van participar 50 membres de l’Associació Pont del Petroli afeccionats a les arts plàstiques i a la po-esia. Pels tres autors “és un honor poder exposar a Lo Par-dal ja que Viladot era un dels artistes més importants del nostre País”.

1. La veïna més ancianaMaria Caelles i Ripoll, la

padrina de Cal Petera ha fet 105 anys. No únicament és l’agramuntina de més edat sinó que molt possiblement

sigui la que ha arribat a una edat més avançada de tota la nostra història. És un fet per celebrar-ho. Des d’aquí la nostra felicitació a ella i a tota la família.

2. CorrellenguaEl dia 12 d’octubre, coin-

cidint amb la celebració de

“la festa de la Hispanidad”, la comarca de l’Urgell va ce-lebrar una sèrie d’actes amb motiu del Correllengua, orga-nitzats per l’Associació Gui-xanet. La jornada va comen-çar a la plaça del Mercadal d’Agramunt, amb una xocola-tada popular i la lectura d’un manifest. El lema dels actes

1

2

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



va ser “Botifarra a la Hispa-nitat” amb una iniciativa “a favor i en defensa de la llen-gua i cultura catalana trans-versal, oberta, participativa i popular. Des d’Agramunt va sortir una caravana que pas-sà pels pobles de la Guàrdia, Tornabous, Barbens, Seana, Bellpuig i Preixana. A l’ermita de Montalbà es va fer un dinar

amb botifarra amb mongetes enmig d’actuacions musicals i per a la mainada.

3. Exposicióautomobilisme

A la sala de plens de l’Ajun-tament hi ha estat exposada una mostra titulada “100 anys d’automobilisme a Cata-lunya”. És una exposició iti-

nerant de “la Caixa” que va ser inaugurada el dia 9 d’oc-tubre. L’Alcalde, Amadeu Pa-dullés, va aprofi tar l’acte per demanar una major implica-ció de l’Obra Social d’aques-ta poderosa entitat envers la nostra Vila.

4. Dipòsit d’aigüespluvials

L’Incasòl, que ha construïtel nou polígon industrial, instal·larà un gran dipòsit que ha de regular les aporta-cions, en qualitat i quantitat, de l’aigua de pluja procedent d’aquest polígon. En l’equipa-ment se separaran les aigües de pluja dels carrers, dels olis i elements pesats, i únicament es llançarà directament al Sió l’aigua neta a través de les grans conduccions que donen al costat del pont-passarel·la.

5. Curs de monitorsde lleure

Del 15 de setembre al 10 de novembre se celebra, a les instal·lacions de l’Institut, un curs de monitors de lleure

43

5

L’Incasòl instal·larà un gran dipòsit que ha de regular les aportacions de l’aigua de pluja procedent del nou polígon.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


patrocinat pel Consell Comar-cal de l’Urgell i l’Ajuntament agramuntí amb la participa-ció d’una vintena d’alumnes. Les classes tenen lloc els caps de setmana impartit per tècnics de l’Escola Educa de l’Hospitalet de Llobregat.

6. Eleccions a Mafeti Montclar

Teresa Torres i Freixes, a la foto, i Maria Pilar Oriola i Pujol són les noves “alcal-desses” de Mafet i Montclar

respectivament, després de les eleccions que es van fer el mes passat per escollir les persones que han de presidir les respectives juntes. A Ma-fet hi va haver una participa-ció del 66%. En segon lloc va quedar Montse Serra i Camps amb dos vots de diferència.

7. Jaciment en perillLes obres de construcció

del canal Segarra-Garrigues podrien afectar el jaciment ibèric situat entre els nuclis

de Concabella i les Pallar-gues, en el terme municipal dels Plans de Sió. El jaci-ment, conegut amb el nom de Vilagrasseta està situat dalt d’un turó sobre el qual s’ha de construir un dels pilars de l’aqüeducte de 800 metres que s’ha d’aixecar per sobre del riu Sió. L’alcalde, Adrià Marquilles, ha demanat que es faci una petita modifi cació del projecte per salvar aquest important jaciment.

8. Suport als agreditsde Puigverd

En un ple extraordinari, ce-lebrat el dia 21 de setembre, i per unanimitat dels dos grups municipals de Puigverd, es va aprovar un moció de condem-na a les agressions que van patir l’alcalde, Joan Eroles, i el regidor, Xavier Infante. Amb tot, els dos regidors de l’oposició van “deplorar que els representants del municipi escollits democràticament uti -lit zin la institució que repre-senten per emetre i promoure un judici al seu favor” segons el seu portaveu, Manel Llo-rens. ■

76

8

Les obres de cons-trucció del canal Segarra-Garrigues podrien afectar el jaciment ibèric situat al terme mu-nicipal dels Plans de Sió.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



ENTITATS ESPLAI SIÓ

Trobada d’esplais a Alguaire

L’Esplai Sió uns mesos després de celebrar les activitats d’estiu, que

enguany han estat les colòni-es de Bastanist i la travessa “Cavalls del Vent” pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, se-gueix participant en activitats de lleure.

El passat dia 6 d’octubre ens vam desplaçar a Alguaire, juntament amb l’Esplai de Guissona i l’Esplai Xino-xano de Bellvís. El motiu de la nostra visita a la vila era par-ticipar en la trobada d’esplais

agermanats per la FEMN (Fun-dació d’Esplais Santa Maria de Núria).

Els nostres infants van po-der gaudir, de bon matí, d’una cercavila popular encapçalada pel grup Zeppelin, que ens ho van fer passar d’allò més bé. Després l’Esplai Albada ens va preparar un enginyós joc de pistes per trobar els “fou-lards” desapareguts i abans de dinar vam assistir a una eucaristia participativa adre-çada especialment a nens i nenes.

Havent dinat, un grup d’animació ens va fer moure l’esquelet amb tot de cançons populars i quan ja estàvem ben cansats, vam menjar xo-colata desfeta amb coca per berenar.

Després de l’èxit de la sor-tida, l’equip de monitors ens estem plantejant fer més ac-tivitats per als nens i nenes de la nostra vila. I d’aquí uns dies ja començarem a prepa-rar les colònies de Bastanist de l’estiu que ve.

El nostre projecte educatiu ens demana ser i estar amb els nois i noies tot ajudant-los en la seva promoció integral com a persones. Els monitors i monitores no som persones per distreure i treure a pas-sejar els vostres fi lls, sinó jo-ves amb esperit i vocació de servei. Com tots, tenim els nostres defectes i limitacions, però volem créixer tot fent unes noves generacions amb esperit crític i amb vocació de servei vers la societat que els toca i tocarà viure. ■

Després de l’èxit de la sortida, l’equip de monitors ens estem plante-jant fer més activi-tats per als nens i nenes de la nostra vila.

ES

PLA

I SIÓ

ES

PLA

I SIÓ

ES

PLA

I SIÓ

Grup dels mitjans de Bastanist al cim del Puigmal.

Trobada d’esplais a Alguaire. Ruta dels “Cavalls del Vent”.


ENTITATS SOCIETAT OCELLAIRE L’ESTESA

Concurs de cant Fira del Caçador

El dia 30 de setembre a la ciutat de Tàrrega, la Societat Ocellaire l’Estesa d’Agramunt va organitzar el seu tercer

concurs de cant d’estil.El concurs va ser tot un èxit de l’Estesa, que

vol felicitar tots els guanyadors i tots els oce-llaires que van participar en aquest certamen.

No hi va haver molta quantitat d’ocells per-què en aquestes dates els ocells no estan en òptimes condicions, ja que acaben de canviar la ploma.

Hi van participar un total de 33 caderneres, 14 passerells, 8 verdums i 5 pinsans.

Les classifi cacions van ser les següents (tots de la nostra societat):

PINSÀ1. JUANJO MENDOZA = 17 PUNTS2. MIGUEL FERNANDEZ = 12 PUNTS3. ANTONIO CABALLE = 1 PUNT

PASSERELL1. SALVADOR BLANES = 101 PUNTS2. MIGUEL FERNANDEZ = 74 PUNTS3. JUANJO MENDOZA = 61 PUNTS

VERDUM1. MIGUEL FERNANDEZ = 45 PUNTS2. MIGUEL FERNANDEZ = 41 PUNTS3. GREGORIO CABEZAS = 38 PUNTS

CADERNERA1. PEDRO RUIZ = 201 PUNTS2. JESUS CORTES = 116 PUNTS3. RAFAEL DEL RIO = 110 PUNTS

Guanyadors de la modalitat de pinsà. Guanyadors de la modalitat de passerell. Guanyadors de la modalitat de verdum.

Guanyadors de la modalitat de cadernera.

L’E

STE

SA

L’E

STE

SA

L’E

STE

SA

L’E

STE

SA


XXè aniversari de la CoblaJovenívola d’Agramunt

REPORTATGE COBLA JOVENÍVOLA

▼

Amb els anys, la Cobla Jovenívola d’Agramunt no només actua al Prin-

cipat sinó que és convidada a trobades i festivals interna-cionals a Alemanya, Bèlgica, Àustria, França, Andorra, Ma-drid,... en diverses ocasions.

També a les ballades, aplecs i concerts, es pot afegir la par -ticipació en concursos de sar-danes i cobles, així com la col-laboració amb esbarts dansai-res d’arreu mostrant, a més de la música, l’ampli ventall de danses dels Països Catalans.

D’altra banda, la música que interpreta la cobla no només pot escoltar-se en places, sinó que s’han fet enregistraments al llarg dels anys.

Primers 10 anysEls primers 10 anys d’exis-

La Cobla Jovenívola d’Agramunt es presenta ofi cialment el dia 11 de setembre de 1987, Diada Nacional de Catalunya, a la nostra vila. Els seus components són nois i noies agramuntins que estudien música a l’Escola Municipal de Música i que s’il·lusionen en escollir un instrument de cobla per a encetar una bonica aventura que encara en gaudeixen avui. Més tard, músics d’alt nivell com Jordi León, Jesús Ven-tura, Jordi Molina o Santi Arisa continuen el treball pedagògic per a aquests joves músics. Precisament és amb Santi Arisa amb qui a la cobla se li obre l’oportunitat de col·laborar directament amb el projecte de la Sardanova o altres, amb els seus grups històrics com La Tribu o els Lakatans, i aporta a la formació noves maneres de fer música i noves experiències. D’uns anys ençà, Jordi Vilaró, instrumentista de tible a la cobla La Principal del Llobregat, s’encarrega de la direcció musical.

Es pot afegir la par ticipació en concursos de sardanes i co-bles, així com la col·laboració amb esbarts dansaires d’arreu mostrant,a més de la músi-ca, l’ampli ventall de danses dels Països Catalans.

Una foto dels primers compo-nents de la cobla abans de la seva presentació pública.

per ANNA SANTACREU


tència es consideraven una colla d’amics que, connectats per la música, es trobaven molt a gust en aquest grup de cobla i que anaven complint un programa d’actuacions

que ja venia rodat. A partir de l’any 1998 i essent director en Joan Farreny van decidir continuar la tasca començada d’una manera més seriosa.

D’aquesta decisió van apa-

rèixer les persones de Jordi León primer i Jordi Molina després, que, com a bons músics, donaven unes classes esporàdiques de direcció que van ser molt ben aprofi tades per la cobla. Actualment ar-riben aproximadament a 90 actuacions fetes en una cam-panya.

La cobla disposa d’una de-pendència a l’Escola de Músi-ca que utilitza per poder assa-jar i guardar tota mena de pa-perassa i de records. Assagen dues vegades al mes i per un espai de tres hores. Per poder utilitzar aquestes dependèn-cies col·laboren econòmica-ment amb l’ajuntament.

La seva organització és senzilla, ja que si al comen-çament tenien els contactes

Components de la cobla al llarg dels anys 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07

Alcalà i Solé, Jordi - trombóAriño i Sopena, Josep Mª - fi scornBertran i Mitjavila, Anna–Nuri - tibleBertran i Mitjavila, Josep - fi scorn Bertran i Puigpinós, Ricard - director i fi scorn (87-88)Bertran i Solé, Anna - tenoraCaballol, Jordi - trompetaCanosa i Marquilles, Òscar - trombóCastro i Oronich, Miquel - fi scornCuenca, Joan - trompetaEscasany i Domingo, Noemí - fl abiol (87-89) i contrabaix (89-99)Farreny i Calafell, Joan - director (87-88) i tenora (98-00)Guixé i Torres, Jordi - tenoraHuguet i Puig, Amor - fl abiolHuguet i Puig, Verònica - tiblePedrós i Miralles, Anna - tiblePubill i Gorgues, Santi - contrabaix Puiggener i Bellet, Xavier - trompetaRoig i Domingo, Abel - tenoraRos i Poch, Cristina - contrabaixRos i Poch, Marta - fi scornSegura, Xavier - trompetaSolé i Barril, Bernat - trompetaSoler i Parellada, Jordi - contrabaixSorribes i López, Judit - tibleTorà i Guiu, Miquel - contrabaixTorné i Cortés, Jaume - trompeta Torné i Cortés, Tere - tenora

Posant amb l’uniforme de la presentació ofi cial que va tenir lloc l’11 de setembre de 1987.

▼



mitjançant l’Escola de Músi-ca, avui en dia són ells matei-xos qui s’ocupen de l’agenda. Els darrers quatre anys ha estat el Bernat Solé l’encar-regat d’aquest afer, és a dir coordinar l’agenda segons les tocades sol·licitades. Actual-ment és el Miquel Castro qui ho gestiona.

Administració ifi nançament

L’administració i el fi nança-ment ho controla l’Amor Hu-

guet des de fa temps. Tots els ingressos van a un fons comú i d’aquí es van pagant des-peses que la mateixa cobla origina com són els desplaça-ments, les dietes, l’uniforme que canvien cada dos anys, el sou del director, el quilome-tratge dels músics que vénen de fora per poder assajar, i a partir d’aquí es reparteixen la part sobrant.

L’Anna Nuri Bertran és l’en-carregada de tenir al dia l’ar-xiu musical; és a dir que totes les partitures estiguin al seu lloc, i preparar-les per al mo-ment de les tocades.

L’Òscar Canosa fa de coordi-nador; de com i quina manera s’organitzen els viatges. De to-tes formes a partir d’aquí, tots reben ajuda dels altres mem-bres si és que la necessiten.

Al llarg de la seva trajectòria han estat 28 els components de la cobla. Com és notori hi han hagut canvis, però val a dir també que alguns hi són des de el primer dia (veure quadre adjunt).

Formació actualLa formació actual la com-

ponen: Xavier Segura (trom-peta), Joan Cuenca (trompe-ta), Òscar Canosa (trombó), Miquel Castro (fi scorn), Josep Bertran (fi scorn), Santi Pu-bill (contrabaix), Amor Hu-guet (fl abiol), Judit Sorribes (tible), Anna Nuri Bertran (tible), Jordi Guixé (tenora), Abel Roig (tenora).

Cada un dels membres compagina la seva vida labo-ral amb el treball de cobla. Si bé al començament tots els membres eren de casa, actual-ment hi ha músics que han de venir de fora.

Referent a l’instrument, aquest és propietat del mú-sic, i és ell qui es fa càrrec del manteniment i si conside-ra necessari canviar-lo.

DirectorsEls directors que han pas-

sat per aquesta formació al llarg d’aquests anys han estat: Ricard Bertran i Puigpinós, Joan Farreny i Calafell, Jesús Ventura i Barnet, Jordi León i Royo, Jordi Molina i Membri-ves i Jordi Vilaró i Serradell.

A la pregunta de com han durat tants anys junts, con-

Imatge de grup dels primers anys, a la plaça del Mercadal.

A la dreta, participant a la rua del Carnaval agramun-tí, l’any 1989.

A les escales de l’església per rodar un programa per a TV3, l’any 1991.

▼


testen que el bon ambient i companyonia que ha existit entre ells des del primer mo-ment, ha fet que cada dia els agradi més la feina que fan i aquesta satisfacció supera la renúncia a festes familiars, caps de setmana, vacances, parelles...

Els mesos de més feina van des de l’abril fi ns a fi nals de setembre, i els dies de

més demanda són el dia 15 d’agost i l’11 de setembre.

A l’octubre ells fan forma-ció nova; això vol dir que si s’ha de produir algun canvi es el moment de fer-ho. Canvi de personal, canvi de partitures, canvi de direcció o altres re-estructuracions.

L’any 1994 i al llarg de cinc anys van col·laborar amb l’Esbart Sant Martí de

Barcelona. Van ser convidats a participar al festival folklò-ric d’Estrasburg (1994), gira per Bèlgica (1995), actuació a Pavie (França) (1997), re-corregut per Àustria (1997) i també a l’estrena de l’espec-tacle Mediterrània al Mercat de les Flors de Barcelona (1999).

Tenen un especial record pels pobles que des del pri-mer any d’actuació no hi han faltat cap any. Tals com Esterri d’Àneu, Ulldemolins, l’aplec de Rosselló, l’aplec de Sta. Mª de Besora, Soses, Andorra la Vella, Sant Julià, Encamp i Les Escaldes. En aquests dar-rers del principat d’Andorra hi ha setmanes d’estiu que hi van dues vegades i això fa molts anys.

AnècdotesAll llarg de tots aquests

anys no seria creïble que res anecdòtic els hagués passat. Durant la conversa van sorgint afers que ara recorden amb un gran somriure; però en el moment que es produïa, de somriure res de res. Per fer-nos una idea, expliquen que

Anant a Barcelona a recollir els components de l’Esbart Sant Martí, per sortir de gira cap a Bèlgica. Juliol de 1995.

A la dreta, actuant amb Santi Arisa durant els actes del 10è aniversari.Any 1997.

Amenitzant la IV Nit de la Sardana a Agramunt.Any 1998.



en una actuació que havien fet a Andorra i en el moment de marxar, l’un per l’altre es van deixar dos dels seus com-ponents. Solució: Van haver de tornar amb taxi. També a Andorra i al moment de pas-sar la frontera espanyola, no els deixaven passar si no te-nien la documentació dels instruments en regla. No l’hi tenien. Solució: Van haver d’anar a donar el tomb i tornar per la frontera de França. En un altra ocasió, concretament

al Palau d’Anglesola, feien la seva actuació dalt d’una carrossa de pagès, doncs vet aquí que en un moment donat la carrossa es va abalançar i ja us podeu imaginar la situa-ció; sense fer-se res els nois, el contrabaix va ser qui en va sortir més mal parat, va que-dar desfet. I presentar-se a un lloc i no haver-hi actuació, això també els ha passat.

Per celebrar l’aniversari, el primer acte que faran serà conjuntament amb l’Agru-

pació Sardanista Barretina i la cobla Riella, que també compleixen aniversaris, la ce-lebració de la XIII edició de la Nit de la Sardana que orga-nitza la Federació Sardanista de les comarques de Lleida i que tindrà lloc el dia 24 de novembre.

Més endavant programaran una sèrie d’actes i actuacions que encara no tenen concre-tats, però que durant l’any ja aniran anunciant.

Aquesta frase que ve a con-tinuació la diuen ells matei-xos. La transcric tal qual l’han escrit:

“La Cobla Jovenívola és gran, ja té 20 anys. Encara pot créixer molt més al ser-vei de la cultura del nostre país. Però també és petita, molt petita, ja que mantenim la mateixa il·lusió del primer dia, gràcies a vosaltres”.

Evidentment, ja no cal dir res més. Tan sols agrair tota la feina feta i l’estona dedica-da a SIÓ perquè els nostres lectors sàpiguen una miqueta més el funcionament d’aques-ta entitat que ja té 20 anys de vida. Per molts anys! ■

Amb els components de l’Esbart Sant Martí de Barcelona, l’any 1998, en una de les gires que efectuaren per diferents països europeus.Director: Ricard Bertran.

Concert de Cap d’Any a Balaguer, l’any 2001.Director: Jordi Vilaró.

L’any 1994 i al llarg de cinc anys van col·laborar amb l’Esbart Sant Martí de Barcelo-na. Van ser convi-dats a participar al festival folklòric d’Estrasburg, gira per Bèlgica, actuació a Pavie (França), recorre-gut per Àustria i també a l’estrena de l’espectacle Mediterrània al Mercat de les Flors de Barcelona.


SANITAT EL CAP INFORMA

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

– Hola! Què tal? M’han dit que s’ha casat el noi...– Sí, però ho han fet pel civil.– Pel civil...? O... pel mosso d’esquadra?

PEDIATRIAA partir del dia 2 d’octubre s’ha incorporat al cen-

tre el pediatre Lázaro Pérez Rodríguez, a dedicació completa.

HORARI:Matí: Els dilluns, dimarts, dimecres i divendres.Tarda: Els dijous.

PROGRAMACIÓ:Visites: Demanar hora al taulell i si és per telèfon

han de trucar al 902 111 444 (poden fer-ho durant les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana, festius inclosos).

Revisions: Demanar-les al taulell d’administració.

L’Equip Directiu

CITA PRÈVIALa cita prèvia de tots els professionals del centre es

pot demanar tant personalment com per telèfon:Personalment: Poden demanar hora de 8 a 22 h,

de dilluns a divendres (dies laborables).

Telefònicament: Per al metge, pediatre, infermera, odontòloga i treballadora social heu de trucar al 902 111 444, s’hi pot telefonar les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge i festius intersetmanals.

Per a la llevadora heu de trucar al 973 390 635, de 8 a 22 h, de dilluns a divendres (dies laborables).

RECOLLIDA, ENTREGA I TRAMITACIÓ DE DOCUMENTS ELS CAPS DE SETMANA I FESTIUS

Els caps de setmana i festius intersetmanals al tau-lell d’administració només s’atenen les visites d’ur-gència per al metge i la infermera, i telefònicament consultes mèdiques i domicilis.

No es recull, ni s’entrega, ni es tramita cap tipus de documentació. Tampoc no es fa cap tipus de pro-gramació.

Unitat d’Atenció a l’Usuari

Servei de pediatria. Horaris i programacions


Foteu-li foc

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG i RIBERA

Per la fi ra no hi era. Ja sé que això diu molt poc a favor d’un agramuntí,

però no vaig poder resistir la temptació. Per cert, parlant de la fi ra; no sé a qui se li va acudir de fi xar la fi ra del torró i de la xocolata el dia de la Hispanitat. Un dia tan impor-tant i reconsagrat com aquest. Mira que es podia fer en qual-sevol altre de l’any. Doncs, no. Per tocar allò que en Du-ran i Lleida anomena els “ca-taplins” van i la col·loquen el mateix de la diada espanyola. Aquella que fou anomenada “Fiesta de la raza” quan en-cara no es parlava de racisme. Jo crec que va ser una enorme atzagaiada que els regidors actuals haurien de rectifi car. Amb 365 dies que té l’any va i trien el de la festivitat his-pànica. El que marca el gran descobriment de les Amèri-ques que va suposar que a l’Imperi espanyol mai no se li pongués el sol! Quina enorme pífi a! Quina tocada d’allò que no sona! Jo crec que els jutges de Madrid hi haurien de posar mà i prohibir que un dia com aquest es fessin altres coses. Si Franco aixequés el cap no s’ho creuria.

El dia de la fi ra, doncs, jo no hi era. I on era? es pregun-taran els que hagin arribat fi ns aquí. Doncs a complir amb els meus deures espa-nyols! A València. I què hi vaig anar a fer a València. Doncs vaig assistir a la ma-nifestació patriòtico-hispana més important que es va fer i en què es van cremar fotogra-fi es. I fotografi es de qui? Ep,

del Monarca ni parlar-ne, que això només ho fa la jovenalla republicana-independentista-separatista-antiespañola, que tot és el mateix. Encara els han deixat anar massa aviat als encausats d’haver cremat una fotografi a del Rei! Ja els fotria jo, ja. La llei és la llei i si no es poden atacar els sím-bols nacionals, com és la Co-rona, doncs no es pot atacar, ni cremar, ni res de res. Que per això tenim la constitució, no? I el Monarca és intocable, perquè ens el va posar el Cau-dillo (por la gracia de Dios), que per això va fer (ep, i gua-nyar!) la guerra. O sigui que el Rei el tenim també com un “derecho de conquista” igual com passa amb els papers de Salamanca que no els han acabat de tornar ni els torna-ran, perquè van ser també un ídem de conquesta. A més a més, el mateix Juan Carlos ja va explicar que ell ha estat una peça clau en la democrà-cia i el progrés d’Espanya. I, si ho va dir ell, és que és veri-tat, perquè ell és imparcial.

I fotografi es de qui, ens pre-guntàvem més amunt? Doncs del Carod! Sí, sí, del Carod, perquè és republicà i perquè és independentista i perquè és catalanista. I perquè es va reunir amb els d’ETA a Perpinyà i perquè diu que vol la independència i perquè for-ma part del Tripartit (que és com l’infern del Pere Botero) i perquè es va posar una coro-na d’espines fent broma amb el Maragall un dia que van anar d’excursió a Jerusalem, i perquè ha manifestat que

vol convocar un referèndum el 2014 (que és quan farà 300 anys que Catalunya va ser acollida fraternalment al si d’España: Una, Grande i Libre), i perquè és un dimoni que ens en fa de tots colors segons comenten sempre els de la COPE, que és la cadena independent per excel·lència que predica per la concòrdia i la unidad nacional, i que té una gran simpatia als d’aquí. Ah, i me’n deixava una, la principal: i perquè en Carod és català!

El Nadal passat els valen-cians ja van poder comprar xampany no-català amb les ca-res d’en Carod-Maragall i Mon-tilla. La veri tat és que va ser un èxit de vendes. Ara resultaque les estampetes de Ca-rod també han estat un gran èxit. Hi havia paradetes on lesregalaven i tot. Només ca-lia un bon llumí o un ence-ne dor i apa! A cremar Ca-rods com si creméssim fa-lles! I és que els valencians amb això de la cremà ens superen de molt. Ara bé,ells saben escollir a qui s’ha de posar foc. Per això no veu-reu mai cap falla dedicada a la família reial. No, que això seria un greuge. En canvi, del Carod, sí. I qui ho fa, a més, té cent anys d’indulgència per part del Règim. I, si no, per-què els republi cans pregun-taven i insistien en conèixer els comptes de la Casa reial. Afedelisto, ja els cremaria jo a tots els republicans. Perquè hi ha coses que no es pregun-ten. Com hi ha coses que no es poden cremar. I punt. ■

La llei és la llei i si no es poden atacar els sím-bols nacionals, com és la Corona, doncs no es pot atacar, ni cremar, ni res de res. Que per això tenim la constitució, no?


Ofi cis: forcaire

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

La persona especialitzada en fer forques de fusta que servien per a regirar o amuntegar palla o agafar i carregar garbes als carros etc. rebia el nom de forcaire (mot que no he pogut trobar en l’Enciclopèdia Catalana, però crec que sufi cientment estès en moltes zones del país).

A Catalunya s’especialit-zà la fusta de lledoner en la confecció de for-

ques i, per cert, que ben a prop nostre hi tenim un dels millors nuclis de referència on es feien les forques més anomenades de tots els vol-tants.

Com tothom sap, aquest centre forcaire de fa tants anys és el poble d’Alentorn situat a un quilòmetre i mig a la dreta del riu Segre, pel qual passa la carretera que va d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià. Allí és on la fabri-cació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi va ser molt desenvolupada, posat que els forcaires del poble i rodalies venien la seva mer-caderia per tot Catalunya, per Aragó i, fi ns i tot, arribaven a Navarra.

Ara anem a veure com feia la forca un forcaire: El primer de tot és que la forca comen-ça a fer-se en el lledoner. No

sense posar-hi una gran dosi de cura durant el període de quatre o cinc anys que dura el procés fi ns a ser completa-ment enllestida.

També veurem que el voca-bulari amb què s’expressen les operacions que cal fer en l’ofi ci de forcaire és molt par-ticular i no gens corrent.

El forcaire escollia els llucs idonis de l’arbre els quals se-rien les futures forques i, a continuació netejava la soca de tota la resta que no servia per a res. D’això se’n deia pa-lar.

El moment adequat de ta-llar la forca era en lluna ve-lla perquè no es corquessin i a l’hivern i, així, el forcaire tenia la forca en brut a punt d’escapçar les parts sobreres tant del mànec com dels po-llegons. Després la forca s’ha-via de socarrar al foc perquè se li pogués treure la pela; te-nint cura, però, de no cremar-la massa que sinó li sortien

clapes negres. En calent és com se’ls treia bé la pell del mànec i dels pollegons.

Un cop feta aquesta ope-ració, les forques es deixa-ven uns quinze dies en repòs perquè s’eixuguessin posades dretes en un lloc on corria l’aire. Després del repòs calia amarar-les tot posant-les en remull en aigua corrent du-rant un mes per fer la fusta més fl exible i pastosa.

Tant el mànec com els po-llegons s’havien d’allisar per-què restessin uniformes. Amb l’ajut del pal de forcaire, fet d’un tronc de noguer i clavat al terra, es parava la forca, la qual cosa era fer-li un conjunt de manipulacions per donar-li un acabat perfecte. A con-tinuació s’havien d’embridar i tatxonar els pollegons, és a dir, motllar-los a la mateixa distància mitjançant el motlle adequat i blegar-los.

Tan sols restava desemmot-llar la forca; operació que es feia quan ja estava prou seca i havia quedat completament acabada.

L’últim toc, però, seria pun-xonar-la, o sigui fer una punta als pollegons.

La font d’informació de la qual m’he servit per a fer el present escrit és un fulle-tó editat per l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el qual me’l féu a mans una persona amb qui m’uneix una bona amistat. ■

El primer de tot és que la forca comença a fer-se en el lledoner. No sense posar-hi una gran dosi de cura durant el període de quatre o cinc anys que dura el procés fi ns a ser completa-ment enllestida.

AR

XIU

SIÓ

Batent a l’era amb forques fetes molt probablement al poble d’Alentorn amb fusta de lledoner.


OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

De nosaltres (Festa Major 2007) Josep Farreny Ortiz

Ja ha passat la Festa Ma-jor. El seu acte per excel-lència ha estat, sens dub-

te, el “Pregó de festes”. A mi ja em coneixeu, des d’uns anys la meva festa la passo (cadas-cú al seu lloc) en l’exposició que presento a l’estimat poble d’Agramunt i altres forasters. L’any passat ho vaig fer a la “casa de la Coral” i a “les gol-fes del Besora”. Aquest segon lloc l’inaugurava l’any passat. Aquest 2007 he fet l’exposició sols a “les nostres Golfes”. Sen-se el vostre permís em permeto anomenar-les “nostres”, de no-saltres. Us demano que m’ho permeteu perquè és un desig molt entranyable per a mi. Ve-niu si us plau! Siguem amics tots, trencant les capelletes, respectant-nos, coneixent-nos millor mitjançant el diàleg fre-qüent, i essent sincers de veri-tat. Sapiguem acceptar les crí-tiques que se’ns facin quan hi ha motius per a fer-ho. I since-rament amics, jo em considero una persona amb una certaculpabilitat amb motius sufi -cients per ser acusat de quel-com... que vosaltres deveu saber millor que jo. Costa de veure els nostres defectes. Jo els admeto, i estic disposat a rectifi car.

Aquest any he notat en les persones que han passat per “Les golfes...” que hi ha ha-gut absències d’aquelles que et fereixen l’ànima. Però em pregunto, a quantes persones hauré disgustat, la majoria de vegades, potser, sense adonar-me’n? Però si per orgull, per enveja, tal vegada també no hauré sapigut dominar-me, i

hauré criticat quelcom.L’exposició ha estat total-

ment diferent a l’anterior, com és costum en mi. I la gent encantadora com sempre heu estat, qui heu i/o havíeu vin-gut els anys anteriors. Molt gratifi cant han estat les coses que m’han ensenyat persones senzilles a mi, que no pas jo a elles. M’ha agradat l’interès que han sentit bastantes per-sones, però també agraeixo en gran manera la bona voluntat que han tingut altres pel sol fet de venir, mirar, felicitar-me per l’exposició, i dir-me que no ho entenien. Mai no hem de deixar de ser nosaltres matei-xos, de casa nostra, de la nos-tra família, del nostre carrer, del nostre poble, província, Catalunya. A sí, i d’Espanya, sempre en aquest ordre. Ja ho veieu, he caigut en el defecte de donar consells, qualsevol diria que sóc alguna cosa per a fer-ho; perdoneu.

Vull parlar d’aquestes perso-nes que diuen que l’art contem-porani no l’entenen, d’aquestes persones que mai no ens diran que hem de ser humils, perquè ells sí que ho són de veritat. Jo recordo molt bé alguns dels meus avantpassats, millor dit, avantpassades, perquè eren dones. La meva padrina, la mare del meu pare, fi lla de cal Pelegrí de Castellnou, analfa-beta com la seva germana, la pubilla. Però d’elles en tinc un record molt més profund, goso dir, del que tinc de la meva pròpia mare. Igual com recor-daré amb més estima la seva mare, la padrina de Lleida, ciu-tat d’on era la meva mare, fi lla

de pagesos que a més tenien vaques i anaven a vendre la llet en una botigueta del carrer de la Palma. Igual que la pa-drina de Castellnou, era també analfabeta. M’imagino que no us diré res de nou en dir que malgrat això, tenien una cultu-ra en el seu interior del bagatge heretat dels seus avantpassats, que mai no tindrem nosaltres per savis que siguem, parlo d’estimar, no de saber, de ser.

Això no és culpa de ningú, eren uns altres temps, però totes les persones de la nostra edat saben molt bé, i entenen tot el que dic, i que lamenta-blement estem constatant que en els temps que estem vivint hem prosperat molt material-ment, però podem afi rmar que llavors nosaltres veneràvem els vells, ens queia la bava en es-coltar-los.

No, no vull pas dir amb això que qualsevol temps passat fou millor que els d’ara; però sí que és qüestió d’estudiar el per què d’aquest fenomen. Al-guns optimistes relatius segu-rament que es riuran del que estic plantejant, que és ni més ni menys, que tenim per segur, fent excepció de les excep-cions que confi rmen la regla, que sí, tindrem per a tots uns geriàtrics en què hi estarem com si estiguéssim al cel. No ens hem de preocupar del lloc on haurem d’anar a passar els últims anys de la nostra vida, ja que la qualitat de vida ningú no dubtarà que està millorant dia a dia, ho sia que no siguem pessimistes ni ens preocupem per l’avenir veient-lo negre, que no serà tant. ■

Josep Farreny amb un dels quadres de la seva “Obra recent”, que va exposar la passada Festa Major a les seves “golfes del Besora.

DE

L P

RO

GR

AM

A D

E M

À D

E L

’EX

PO

SIC

IÓ

M’ha agradat l’interès que han sentit bastantes persones, però també agraeixo en gran manera la bona voluntat que han tingut altres pel sol fet de venir, mirar, felicitar-me per l’exposició, i dir-me que no ho entenien.



Una vivència Josep M. Almarcha Fa

He de felicitar el Sr. Josep Rovira pel seu “Reportat-ge: Arquitectura” aparegut

al SIÓ del mes d’agost 2007.No sols aporta una sorprenent

informació gràfi ca de la canalitza-ció del riu Sió, sinó també un text breu i precís del desenvolupament de l’obra, sufi cient perquè les no-ves generacions d’agra muntins puguin saber l’ara i l’abans de l’entorn en què viuen.

Però és que, ensems d’agrair-li la seva aportació documental so-bre aquest tema, vull encoratjar-lo perquè segueixi amb aquesta tasca que tants bons resultats informatius-formatius ens està donant.

Mirant la primera fotografi a es pot entendre molt bé que l’enor-me quantitat de canya xisca i de tot tipus d’herbes que creixien a la mare del riu alentien, embas-saven i sobreeixien l’aigua corrent quan es produïen tempestes a la part alta de la ribera del Sió (no tinc dades a la mà però em sem-bla que abans, quan plovia, plovia més, i sobretot nevava més, que ara) i es produïen de manera molt freqüent les rubinades del Sió que tothom temia.

Recordant rubinadesI recordant les rubinades viscu-

des en recordo una que em per-meto explicar per si algun dels meus coetanis s’hi vol afegir i en fem un anecdotari.

Tenia uns nou anys (estem par-lant dels anys 41-42 i segur que algun lector ho podrà concretar més) quan hi va haver una rubina-da de les grans. Les aigües cobrien tots els camps del marge dret del Sió fi ns a una altura aproximada de l’actual carrer dels Horts.

La vida dins la Vila seguia (com

que ja havia deixat de ploure i tot-hom sabia que les aigües es reti-rarien a poc a poc), i els nens i les nenes havíem d’anar a l’escola. Jo anava a les Escoles a la classe de la Sra. Isabel, que estava situada on de fet era i és el “hall” d’en-trada. Era la classe més gran, per-què arreplegava tota la mainada nascuda durant els quatre o cinc anys abans de la Guerra Civil i els primers d’aquella bestiesa, units tots per un mateix nivell de desco-neixements culturals.

Les Escoles estaven situades, com ara, molt a prop d’on s’ha-vien produït els fets i els efectes de la rubinada i, per tant, si a la intensa curiositat per veure què havia passat s’hi afegia la seva proximitat, la temptació d’anar a veure un espectacle tan interes-sant era gairebé insuperable.

Aquesta perillosa avinentesa els pares la sabien o la intuïen. El cert és que jo recordo molt bé que, abans de sortir de casa, vaig rebre una sessió especial d’ins-truccions severíssimes de manera que, per res del món, anés a veure la rubinada i que quan tornés a casa a dinar (els meus pares tre-ballaven tot el dia sense horari de descans), ho fes recte com un coet so pena de rebre un càstig molt gros com gros era el perill que la rubinada se t’emportés o et poguessis ofegar si relliscaves en un lloc fons.

No recordo si va ser per no pas-sar per un covard o per un instint de desafi ar el perill, el cert és que alguns dels nens de la clas-se vàrem anar corrents a veure la rubinada. Recordo mirar, des de l’altura del carrer citat abans, el magnífi c espectacle que per mi era veure l’immens llac d’aigua que ja s’havia retirat uns quants

metres deixant un rastre de fang llis i lluent que et convidava que el trepitgessis...

El cul xop de fangHo vaig fer... a poc a poc...

però, tot d’una, vaig relliscar i em vaig trobar assegut a terra amb tot el cul dels pantalons, no mullat, que s’hauria pogut assecar de pressa, sinó xop d’un fang fi , pe-netrant, de color marró clar i que cridava als quatre vents que jo ha-via transgredit les severes ordres rebudes.

Què fer...?Miro al meu voltant i tots els

companys, que m’havien acompa-nyat a l’anada corrents, corrents havien tornat a casa seva per arri-bar-hi dins el temps raonable per poder justifi car sense problemes un petit retard.

Estava sol i no tenia cap perso-na a qui demanar-li consell. Què podia fer...?

Si tornava a casa el càstig era inevitable perquè les proves eren evidents... ara bé, si aconseguia assecar el fang de pressa podria “discutir” la jugada i potser no em castigarien.

Sense pensar en res més, vaig sortir de la zona perillosa i em vaig posar de cul al sol, que lluïa esplendorós, amb l’esperança que el fang s’assecaria tot el de pressa que jo volia.

No comptava amb el temps que passava tan de pressa com a poc a poc s’assecava el fang. Assecar el fang... que s’assequi el fang... era amb l’únic que jo pensava.

El silenci humà era total, no es veia ningú... i després de fer mil postures i rascar amb una pedra per accelerar l’assecament del fang vaig començar a caminar cap a les Escoles, mig amagant-me i

Tenia jo uns nou anys (es-tem parlant dels anys 41-42 i és segur que algun lector ho po-drà concretar més) quan hi va haver una rubinada de les grans. Les aigües cobrien tots els camps del marge dret del Sió fi ns a una altura aproximada de l’actual carrer dels Horts.



amb la mala sort que no em vaig trobar amb cap senyora clienta dels meus pares.

Això volia dir que tothom era a casa seva i que jo no hi era i que això era dolent i encara més pu-nible i mereixedor d’aquell càstig tan gros que m’havien dit... Anar a casa... de cap manera. Tornar a l’escola i fer com si no hagués pas-sat res... Aquesta era la solució...

Em vaig esmunyir al pati situ-ant-me en un racó on jo pogués veure arribar els nens. El temps passava i el fang ja quasi s’havia assecat i començaven a venir els nens més primerencs. A poc a poc el pati es va convertir en un formi-guer de nens i nenes i mares que portaven els seus fi lls més petits. A la fi va arribar l’hora d’entrar a classe i jo em vaig sentir deslliurat de la meva soledat i intento obli-dar-me del sentiment d’angoixa de la meva culpabilitat.

Començàvem els treballs de la tarda quan, tot d’una, s’obre la porta de la classe i veig la meva mare (*), amb una cara trasmuda-da, que parla amb la Sra. Isabel i aquesta em senyala a mi. La meva mare em mirà, però empentada per la Sra. Isabel, surten totes dues de la classe i al cap d’uns moments, que a mi se’m van fer llarguíssims, entra la Sra. Isabel i, sense pressa però molt directa, ve cap a mi i se’m va emportar cap un quarto petit que hi havia

al costat i em va preguntar com és que no havia anat a dinar a casa... Li ho vaig explicar tot, entre plors de ràbia per no haver sabut valo-rar la diferència entre un càstig que ara ja em semblava insigni-fi cant i l’angoixa i la desesperació dels meus pares.

Em va fer asseure sol i al cap d’una estona em va portar el di-nar que la meva mare li va dur de casa. Al fi nal de la classe, enmig dels altres nens que no sabien què passava, em va fer esperar i em va acompanyar a casa meva, esperant-se al carrer i assegurant-se que entrava a la perruqueria on, mentre treballaven, m’estaven esperant els meus pares i, natu-ralment les clientes que hi havia en aquells moments.

Gràcies a ella i en la seva in-sistència en fer creure als meus pares que el millor que havia pas-sat era que no havia passat res irreparable i que la solució del problema passava per eliminar escenes dramàtiques i espectacu-lars. I així fou.

Demanar perdóPerò jo havia d’entrar a casa,

a la perruqueria on hi havia totes les senyores que sabien tot el que havia passat des del costat del pa-timent dels meus pares i estaven tan expectants com ho estava jo.

Tenia instruccions de la Sra. Isabel de demanar perdó només

entrar... Ho vaig fer enmig d’un silenci que es podia tallar. Vaig acotar el cap resignat al que vin-gués i vaig veure que el meu pare deixava les eines amb una lenti-tud esfereïdora, es girava cap a mi i em va agafar pel clatell i el coll de la camisa, em va aixecar de terra amb una força que jo no li coneixia i sense tocar a terra em va portar fi ns al quarto-rebost que teníem i després de tancar la por-ta, amb una forta revolada, la va tancar amb clau.

Sense crits... sense ni una pa-raula... sense plors... sense una abraçada de perdó de la meva mare... Quin càstig més gros...!

Sembla un conte però és una vivència personal que mai no he oblidat. Perdoneu si no he sabut explicar-la d’una manera més cur-ta.

(*) Com van saber els meus pares on era jo després d’haver-se passat tot el migdia i la primera hora de la tarda buscant-me i preguntant a la gent si m’havien vist...? Simple-ment quan una de les mares, que havia portat el seu fi ll a l’escola, va anar a la perruqueria, per aprofi tar l’hora de la classe de la tarda per arreglar-se el cabell, i sentir i veu-re l’estat histèric dels meus pares, els hi va dir que m’havia vist al pati de l’escola molt normal. La meva mare no va voler que el meu pare em vingués a buscar... ■

No recordo si va ser per no passar per un covard o per un instint de desafi ar el perill el cert és que alguns dels nens de la classe vàrem anar corrents a veure la rubinada.



A l’Ajuntament i poble de PuigverdPlataforma Antiresidus Industrialsde Puigverd d’Agramunt

L’ajuntament de Puigverd ha rebut un escrit amb les al·legacions que hem

cregut convenient presentar a la seva consideració, un cop conegut l’informe de Medi Ambient, favorable amb limi-tacions al projecte de “canvi no substancial” de la planta de compostatge. No sabem si l’ajuntament ens respondrà, si les tindrà en compte a l’hora de concedir, o no, la llicència que demana FERESP, o si op-tarà pel silenci administratiu com a forma poc amable de tirar endavant. En qualsevol cas volem informar l’opinió pública de les nostres peti-cions com a part interessada en aquest projecte, al qual ja vàrem presentar al·legacions, com també ho va fer IPCENA i, posteriorment, l’ajuntament d’Agramunt.

Lluny de la voluntat d’ali-mentar discòrdies, nosaltres hem demanat el que creiem que s’ha de demanar tenint en compte aspectes importants, que no contemplen solament la circumstància de les males olors –cosa que se’ns assegu-ra que millorarà– sinó la salut de les persones i l’impacte ambiental. En el primer cas, tenim la qüestió dels metalls pesants que acompanyen residus industrials. Tot i el control que es té del seu con-tingut, per sota dels màxims legalment acceptables, aquí sempre hem reclamat que s’apliqui el principi de pre-

caució, que ens porta a mal-fi ar-nos de la permissivitat ofi cial. Ens diuen, per exem-ple, que en terres bàsiques, aquests metalls són innocus, ja que resten insolubles. Però qui ens assegura que amb les pluges àcides que ens visiten, aquestes terres mantindran la seva virtut protectora? És per això que diem “no als residus industrials”. Si les dejeccions ramaderes també en porten, com s’argumenta, és cosa que es pot canviar amb un control de l’alimentació rama-dera i de les terres de cultiu. Aquest canvi no és fàcil de fer a la indústria, que està més hipotecada econòmicament, i que no està pas pensada en funció dels seus residus. Els residus de l’agricultura i ramaderia s’han utilitzat des de sempre com a adobs. Són els adobs per excel·lència. No així els industrials.

Però, encara, si ens trobés-sim en un país bàsicament industrial, no tindríem res a dir. A cadascú el seu. Encara podríem exportar compost pel camí de la logística. Però no és el cas. En canvi, que s’hagi d’establir un tràfi c regular de residus cap al municipi –on, a la llarga, no cal esperar res més que un increment del volum transportat– no és bo per al medi ambient, que ha d’empassar-se el CO2 com qui respira. Aquest CO2 es podria posar a nivells més raonables si els materials vinguessin de

prop. Segons el 6è Programa Europeu d’Acció Comunitària en matèria de medi ambient, a l’àmbit dels residus s’ha d’aplicar el criteri de proximi-tat. I en un país de les nostres característiques el que tenim a prop són els fems. Per tant, ens reafi rmem en contra dels residus industrials, i més en-cara, en contra de la pretensió de l’empresa FERESP de no fi xar proporcions d’entrada, com tenia estipulat fi ns ara i que tampoc no va complir.

Passivitat municipalPer acabar, volem recordar

que aquesta plataforma va sorgir com a conseqüència de la passivitat municipal entorn als fets d’unes pudors nause-abundes –que ja veurem com acaba el tema– i d’un com-post impresentable (segons l’informe de l’OGAU ha de ser un producte amb bon as-pecte i olor. No diguem res.). Pensem que ja n’hi ha prou que els qui exerceixen càrrecs públics s’excusin amb argu-ments com que “ningú no s’ha queixat fi ns ara” o “no sentiu altres pudors?” o “és que te-nen els papers en regla”. Un alcalde o un regidor, no han de confondre la seva respon-sabilitat amb la d’un síndic de greuges. No han d’esperar rebre queixes. Les han d’evi-tar. I ens han d’evitar a tots plegats de perdre el temps en allò que és la seva obligació al servei de la ciutadania. ■

Lluny de la voluntat d’alimentar discòr-dies, nosaltres hem demanat el que creiem que s’ha de demanar tenint en compte aspectes importants, que no contemplen sola-ment la circums-tància de les males olors, sinó la salut de les persones i l’impacte ambien-tal.


Grup municipal alternatiu per Puigverd


El passat dia 21 de se-tembre es va fer un Ple Extraordinari, on es va

presentar una moció de de-núncia i condemna dels actes que van ocórrer en la passada Festa Major. Aquesta moció presentada es va votar per unanimitat.

El nostre Grup, però, va vo-ler llegir un escrit adreçat a l’Ajuntament per manifestar

el nostre malestar pels fets ocorreguts la passada Festa Major.

Manifest

En primer lloc volem con-demnar qualsevol acte de vio-lència, vingui donada per qui sigui. Però amb la mateixa contundència volem condem-nar el caire partidista que se li està donant al tema, sense

tenir en compte alguna cosa bàsica en democràcia com la presumpció d’innocència i la justícia igual per a tothom. Això encara és més greu ve-nint d’un organisme públic com un ajuntament.

Els polítics han d’estar al servei del ciutadà i vetllar per mantenir un bon clima de convivència entre els veïns. I sobretot, s’ha de deixar en mans de la justícia la resolu-ció del cas. Perquè tots els ciutadans, tots, alcaldes o no, tinguin les garanties de justí-cia.

I per tant, considerem de-plorable que el representant de la població, elegit demo-cràticament, utilitzi la institu-ció que representa per emetre i promoure un judici públic al seu favor.

Desitgem que l’ajuntament i la família afectada puguin arribar en una entesa abans que arribi la sentència dels fets. ■

Públic assistent al Ple Extraordinari.

Suport i solidaritat

Aquestes quatre ralles les volem adreçar a tot el consistori de Puigverd

d’Agramunt i en especial, a l’alcalde, en Joan Eroles i al regidor Xavier Infante, com a mostra de suport i solidaritat en relació amb els fets, poc

afortunats, succeïts aquesta passada Festa Major.

Creiem que la violència no té cap tipus de justifi cació i que la integritat física de les persones és intocable. Aquests tipus de conducta no es poden tolerar. Per tant, volem i de-

manem que la convivència al poble sigui d’una manera cívi-ca, tranquil·la i democràtica.

Les declaracions de l’alcal-de, del regidor i un bon grapat de testimonis han estat avala-des i recolzades per la majoria de la gent del poble. ■

Veïns de Puigverd d’Agramunt

Manel Llorens. Regidor

El nostre Grup va voler llegir un es-crit per manifestar el nostre malestar pels fets ocorre-guts la passada Festa Major.

JOS

EP

BE

RTR

AN

Creiem que la violència no té cap tipus de justifi cació i que la integritat física de les perso-nes és intocable.


Carta oberta al regidor Antonio Farré i Riba


Jordi Padullés i Serra

El passat dia 4 d’octubre vaig assistir a la celebració del Ple Municipal i un dels punts de

l’ordre del dia era la modifi cació de les bases d’execució del pressupost de 2007 pel que fa a les assigna-cions i indemnitzacions per dedica-ció dels membres de la corporació.

A raó de la informació que es va donar en el mateix ple vaig deduir que la partida de retribucions dels alts càrrecs s’havia augmentat no-tablement respecte a la legislatura anterior, però l’augment es fa més evident si es té en compte que en la legislatura anterior a l’equip de govern hi havia vuit regidors i ara només n’hi ha cinc.

És cert que malgrat que tot és discutible, l’equip de govern pot obrar de la manera que cregui més oportuna en aquest sentit, sempre que tingui una majoria sufi cient per tirar endavant les seves propostes, i és evident que ara per ara disposa d’aquesta majoria i per tant no vull entrar a polemitzar sobre aquesta qüestió, però sí que voldria opinar sobre el seu cas particular, Sr. Far-ré, donat que vostè durant la dar-rera legislatura va ser especialment i molt reiteradament bel·ligerant amb el govern d’ERC i PSC per la retribució percebuda per la regido-ra del PSC, Tere Añé, que era de 1.200,00 euros mensuals per jor-nada completa de dedicació. (Per cert, vaig veure que va ser el Grup municipal d’Esquerra qui li va re-cordar el fet, ja que els antics com-panys de la Tere, els membres del PSC ho van passar per alt i fi ns i tot van donar suport a la proposta).

També recordo que, en una oca-sió, el seu grup va posar en entre-dit el que jo havia informat públi-cament què cobrava i vostè es va comprometre amb mi a informar-se

adequadament i publicar una recti-fi cació si era el cas (veure revistes Sió de juny i setembre de 2004). Vostè no es va molestar ni a dema-nar la informació, una informació que li hauria confi rmat que durant tota la legislatura solament vaig percebre les retribucions per as-sistència als plens i comissions de govern, i solament l’any 2005 vaig cobrar totes les indemnitzacions per dedicació, en part per poder compensar les despeses que havia tingut en l’exercici del meu càrrec dins de l’ajuntament durant el perío-de de darrers del 2004 i 2005.

Francament li he de dir que, te-nint en compte la seva trajectòria anterior, em vaig sorprendre a me-sura que es van anar esclofollant les seves retribucions. Jo sí que em pensava que vostè amb el seu posat altiu i cavalleresc propi d’un “Hidalgo“ de l’aristocràcia castella-na, en aquest tema dels “quartos“ hauria estat més conseqüent amb les seves pròpies manifestacions de l’etapa anterior i diria: Res, jo que m’he passat quatre anys criticant el govern d’ERC i PSC pel sou de la Tere Añé, ara em toca treballar més que ningú sense cobrar ni un duro.

Doncs ha estat ben al contrari, Sr. Farré, vostè d’esquena al “sant-cristo” i de cara al calaix. A vostè l’ajuntament, segons es va aprovar el passat dia 4, li pagarà entre pi-lotes i marxadors 1.918,00 euros mensuals, més Seguretat Social, per mitja jornada de dedicació. La meitat del temps que hi dedica-va la Tere Añé, i el mateix que hi dedicava la Fàtima Puig, però ella gairebé sense cobrar.

És conscient, Sr. Farré, que vos-tè rebrà de l’ajuntament, per dedi-car-hi mitja jornada, un sou que la immensa majoria dels agramuntins

no ho guanyen ni fent hores extra-ordinàries en feines més dures que la seva.

És conscient, Sr. Farré, que amb la seva manera de procedir col-labora d’una manera determinant al descrèdit de tota la classe polí-tica.

Que no se’n recorda del que pre-dicava quan estava a l’oposició? Com justifi ca la seva actitud ara i abans, Sr. Farré? Potser ens dirà que treballarà molt. Segurament serà cert, però tant la Tere, com la Fàtima, com la resta de regidors i alcalde de l’anterior govern també ho van fer. O potser ens dirà que vostè està més preparat i les seves hores han d’estar més remunera-des? Francament, en tinc els meus dubtes.

No tinc res en contra que les per-sones que treballen pel conjunt de la nostra societat rebin una remu-neració d’acord a la seva dedicació, però sí que em molesta molt que una persona variï el seu missatge depenent solament del costat de la tanca que s’està en cada moment.

Sr. Antonio Farré, sempre he sen-tit a dir que la democràcia no és un sistema polític perfecte, però sí el menys imperfecte de tots. En democràcia tothom és elector i tot-hom pot ser candidat i elegit, no s’exigeix cap carrera universitària ni aptituds especials. Potser una de les imperfeccions del nostre sis-tema és que per llei no s’exigeixi uns mínims de dignitat, honradesa i ètica personal a les persones que pretenen dirigir la nostra societat. Si es fes així, possiblement alguns dels càrrecs polítics actuals no ho serien. A la vista dels fets comen-tats, Sr. Antonio Farré, s’ha pre-guntat si vostè avui seria regidor del nostre ajuntament? ■


REPORTATGEPUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dinsEls sacs i bosses de paper, un cop acabats de fabricar, després d’haver passat el procés d’assecatge i la revisió fi nal pel control de qualitat, s’han de condicionar i preparar pel transport i posterior en-trega al client. Normalment la manera clàssica de presentació dels productes és en palets de fusta, “fl eixats” o en capses de cartró i embolicats amb plàstic per la seva protecció de la pols, pluja i altres agents externs.

Solament quan la mercaderia està preparada, és possible la seva càrrega en els diferents mitjans de transport.

Secció de Logística i Transport

Als inicis de l’activitat de l’empresa la preparació dels sacs per la càrrega

consistia en lligar els paquets de 50 sacs que s’anaven col·locant directament als camions. El pro-pi Sr. Joan Llurba, Josep MariaFiguera, Josep Fernández, Gre-gori Llop, Bartomeu Sánchez i altres van carregar d’aquesta manera molts camions durant diversos anys.

L’any 1968 es va adquirir la primera màquina per “fl eixar”

els paquets de sacs i el siste-ma de càrrega amb paletes de fustes es va generalitzar, cosa que va possibilitar disminuir el temps de càrrega i descàr-rega dels sacs, a la vegada que millorava la presentació dels envasos que s’entregaven al client.

Per assegurar l’estabilitat de les paletes durant els transport, l’any 1973 es va comprar una premsa per aconseguir un palet més compacte i amb l’alçada

necessària per a la seva col-locació en els camions; a les paletes es col·locava una fun-da de plàstic per la protecció dels envasos i posteriorment es posava manualment el fl eix, se soldava i la paleta quedava aca-bada per la càrrega. Bartomeu Sánchez i Francisco Fernández durant molts anys van treballar en aquesta premsa, preparant les paletes de sacs per a la seva càrrega als camions de trans-port.

L’any 1997 es va construir un ma-gatzem d’uns 1.500 m² per l’assecatge dels sacs, i abans de la seva entrega al client; poste-riorment l’any 1999 es va am-pliar la superfície d’emmagatzematge amb una nau d’uns 2.500 m², que ens permeten tenir una capacitat d’aproximadament 12 milions de sacs en procés d’assecatge.


PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

Integrants del grupd’Activitats Complementàries.

Manuel Val

Degut a l’increment de pro-ducció que s’anava aconseguint any darrera any, l’any 1980 es va comprar una segona prem-sa, de similars característiques, que va fer possible augmentar la quantitat de paletes que es “fl eixaven”.

Realment va ser l’any 1996 quan, amb la incorporació d’una instal·lació d’un sistema automàtic de premsat i enfar-dat, aquesta feina va donar un salt signifi catiu en la reducció del temps real de preparació de càrrega i d’una millora en la presentació dels envasos que entreguem als nostres cli-ents. La capacitat de producció d’aquesta premsa es d’uns 40 palets per hora.

Les instal·lacions fetes en aquells anys han fet possible que la producció actual, quasi el doble d’aquella època, es pugui preparar amb dos torns de treball.

L’any 1997 es va construir un magatzem d’uns 1.500 m² per l’assecatge dels sacs, i abans de la seva entrega al client; posteriorment l’any 1999 es va ampliar la superfície d’emma-gatzematge amb una nau d’uns 2.500 m², que ens permeten te-nir una capacitat d’aproxima-

dament 12 milions de sacs en procés d’assecatge.

Actualment la quantitat de paletes que es traslladen des de les màquines on s’acaben els sacs, fi ns al magatzem d’assecatge i posteriorment a la zona de càrrega, és d’apro-ximadament uns 5.000 palets mensuals. A l’inici de l’any 2006 es va instal·lar un carro de transport automatitzat que connecta les màquines fonde-res, la premsa de paletes i el magatzem de càrrega, fent de manera automàtica el treball que abans feien els operaris de les carretilles. Aquest sistema de transport intern realitza un recorregut d’uns 265 km. men-suals, i així els operaris poden dedicar més temps a l’activitat de càrrega i descàrrega.

Per fer el servei d’entre-ga dels sacs als clients, l’any 1960, Grupo Consist va com-prar el seu primer camió i anys més tard es van incorporar al-tres que van formar la fl ota de transport de l’empresa.

Durant aquests 50 anys han estat diversos els camions que han format part d’aquesta fl ota, ja que lògicament s’han anant renovant a mesura que arriba-va la fi de la seva vida útil de servei.

En la secció de logística van treballar Bartomeu Sánchez i Miquel Florensa, així com Manuel López Serralta, Ma-nuel Val, Rosendo Sisó i Santos García, han estat entre altres al-guns dels xofers que han treba-llat en la secció de transport.

Actualment en aquesta sec-ció treballen 11 persones, entre operaris de carretilles i xofers, amb Jordi Sala com a respon-sable de magatzem, càrrec que va ocupar Josep Maria Torres fi ns a la seva jubilació.

Rosendo Sisó Josep M. Torres Bartomeu Sánchez

Josep M. Salvadó Miquel Florensa Rocío Brito Santos García


PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

Activitats del Consist Parc

A part de les diferents seccions productives i de servei, en totes

les empreses sempre hi ha unconjunt de feines auxiliarsimportants de diversa índole,

com pot ser, la de vigilància, manteniment de l’ordre i ne-teja, jardineria, etc., però que s’han anat fent amb la col-laboració de treballadors com: Josep M. Salvadó, Rocío Brito,

ambdós ja jubilats, i que actu-alment desenvolupen treballa-dors com Leopoldo Figuera, Josefa Verdejo i Carmen Del-gado. ■

Activitats Complementàries

Col·legi “Mare de Déu dels Socós”

Novament el CONSIST PARC es va omplir d’ale-

gria i bullici infantil, quan el passat 14 de setembre el Col-

legi “Mare de Déu dels Socós”, va organitzar per als alumnes de P-4 i P-5 l’excursió cor-responent al primer trimestre d’aquest curs.

Després d’esmorzar, les ne-nes i els nens, sota l’atenta vigilància de les seves profes-sores, van gaudir de les instal-lacions de l’àrea de jocs del parc, i el tobogan, els gronxa-dors i altres equipaments que van ser de l’admiració de tots.

Per Grupo Consist continua sent una satisfacció que les or-ganitzacions de la nostra Vila gaudeixin de les instal·lacions que l’empresa ha posat a dis-posició dels seus treballadors i amistats, i que CONSIST PARC es pugui convertir en un referent per al nostre col·lectiu i per al poble d’Agramunt. ■

Les nenes i els nens van gaudir de les instal·lacions de l’àrea de jocs del parc.


Tots Sants

SOM A RIELLA HISTÒRIES per GUILLEM VILADOT

1 Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

Aquell matí la qüestió era no ser, deixar d’existir en present per a viure,

temps enrere, amb els éssers estimats. No ser per a ser de nou amb els qui un dia foren amb nosaltres alta il·lusió de viure.

El recinte estava farcit de records, i el temps es resis-

tia a deturar-se allà on tots hauríem volgut eternitzar-lo. Recinte de temps era aquell on la gent era temps també, el temps de sempre, el temps lent succeint-se amb una an-goixa humida, ja quasi sense sentit després de repetir-se tantes vegades igual.

Estar al cementiri el dia de

Tots Sants era repetir-se una vegada més cara al poble, però amb temps que quasi es tocava, perquè aquell dia es veien els seus límits, uns lí-mits insubornables, límits on es perdrien els dits i la me-mòria.

Després de passar el llindar, els nens deixàvem de ser nens, car el temps es decantava cap al nostre coll i un silenci ens menava cap a l’arrel dels xi-prers, seca la gola de creus i de crisantems. I caminàvem amb els peus eixuts, dejuns de córrer per l’herba i de cri-dar darrera els ocells. I mirà-vem la gent gran i els fèiem culpables que ens trobéssim eixalats, precipitats als nivells més densos de la vida.

Durant l’any, sempre que des del poble vèiem les pun-tes dels xiprers, sentíem com aquesta densitat ens cridava obscura i agra com un reny que inesperadament deturava els nostres jocs... 1 ■

Recinte de temps era aquell on la gent era temps també, el temps de sempre...


De nou a casa

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

JOAN PIJUAN

Feia dies que vagareja-va per aquella terra. Quan gairebé havia

perdut tota esperança de re-tornar a casa vaig copsar en la llunyania la fi sonomia del poble. Aquella visió que tant havia esperat de veure em va esperonar a no defallir. Em-pès per una força invisible vaig començar a avançar en direcció cap aquell punt dis-tant que em projectava una atracció com si fos un far. Les forces que moments abans semblaven haver desaparegut cobraven vida i m’instaven a avançar. El cor va començar a bategar ràpidament pel sobtat esforç. La imatge del poble en la llunyania em va provocar una gran alegria interior en saber que ben aviat retorna-ria a casa. Durant dies havia errat sense rumb per aquella inhòspita terra. La solitud i el silenci que m’acompanyaren en tot el camí com si fóssim bons amics m’havien deixat ben desanimat. Per sort la percepció del poble en l’horit-zó em va aixecar de nou el co-ratge i aleshores vaig comen-çar a apressar-me vers aquella imatge.

Vaig arribar a l’entrada del poble completament exhaust i assedegat, ja que en tot el temps que havia romàs a la intempèrie no havia pogut prendre res. A causa de la inanició les forces es troba-ven a les acaballes. Amb prou feines em podia aguantar dret però vaig continuar avançant amb esforç. El trajecte pels carrers se’m feia pesat i do-

lorós. A l’instant m’envaí una estranya sensació que m’aga-fà de bracet i m’acompanyà en la resta del camí fi ns ar-ribar al bell mig del poble on estava ben segur que podria refer-me en el nou pou erigit. Però la imatge que vaig tro-bar davant meu em va deixar totalment corprès confi rmant així la sensació que m’abriga-va. L’estructura havia deixat d’existir i es trobava comple-tament esmicolada pel terra. Aquella imatge de destrucció em deixà més enfonsat del que estava i em vaig deixar anar sobre aquell munt de ru-nes sense oposar resistència permetent que les forces s’es-vaïssin dolçament. La mirada s’esvaí lentament fi ns a que-dar immers en la foscor.

Una suau pressió a l’espat-lla trenca el profund son que m’aclapara. No sé pas quant de temps ha transcorregut. Encara mig inconscient per-cebo una estranya sensació que em fa pensar que ja estic a l’altre barri. A poc a poc em desvetllo i començo a reco-brar els sentits perduts. Quan per fi obro els ulls advertei-xo que encara no he deixat aquest món. Em trobo estirat directament sobre el terra i aleshores m’adono que el jaç de runes on m’havia desplo-mat ha desaparegut inexpli-cablement. Estic desorientat. No comprenc el que està pas-sant. A unes passes més enllà veig passar un desconegut a qui vull cridar l’atenció, però trobo que tinc la gola tan res-seca que no puc emetre cap

so, i aquell desconegut passa de llarg sense fer cas de la meva situació.

Tinc difi cultats per incor-porar-me perquè les forces m’han abandonat escampant un gran malestar per tot el cos. De sobte tinc un gran ensurt quan noto que algú m’engrapa pel darrera i m’ai-xeca del terra com si res. De seguida em trobo dempeus però tinc por que les cames no aguantin el meu pes i torni a desplomar-me a terra, per sort el desconegut em subjec-ta fortament. Em giro a poc a poc sense deixar de recolzar-me en ell. El contemplo de dalt a baix. La seva robusta fi -gura m’és desconeguda, però té una aparença que se’m fa molt familiar, com si ja la tin-gués vista. Em veu tan asse-degat que m’ofereix un rajolí d’aigua. Sense pensar-m’ho gens accepto de bon grat. A mesura que engoleixo el lí-quid sento que m’envaeix una sensació de benestar. A poc a poc el malestar que s’aferra al meu cos va desapareixent. Al cap d’uns moments em trobo del tot recuperat i reprenc el camí cap a casa pensant que la família estarà ben amoïna-da per la tardança.

A mesura que m’allunyo del lloc em giro per veure la seva esvelta fi gura palplantada al bell mig de la plaça. El veig molt atrafegat atenent una colla de nens que volen beu-re, però tot d’una aixeca el cap i, en creuar-se les nostres mirades, em saluda amb una gran rialla. ■

La seva robusta fi gura m’és desco-neguda, però té una aparença que se’m fa molt familiar, com si ja la tingués vista. Em veu tan assedegat que m’ofereix un rajolí d’aigua.


La juguesca

COL·LABORACIONSLITERÀRIES MICRORELATS per RICARD BERTRAN

RICARD BERTRAN

L’efecte eufòric del mos-catell que li havia fet acceptar aquella absurda

aposta ja havia desaparegut, però ara era tard per tirar-se enrere. S’havia compromès, davant de tota la colla, que a les 12 d’aquella nit de Tots Sants ell seria al cementiri. I com a prova que realment hi havia estat, havia de clavar un clau al xiprer centenari que hi havia al bell mig. Es va remetre a la raó per agafar confi ança dient-se a ell mateix que els morts eren tan inofensius i in-erts com la pols del camí. Però

la veritat era que no recordava tenir tanta por des del temps en què anava a l’escola.

Apressà el pas, tenia ganes d’acabar amb tot allò, tornar a casa i prendre’s un bona xicra de xocolata calenta a la vora de les brases acollidores del foc a terra.

Quan entrà al cementiri ja no tenia por, el que sentia era pànic! El vent de marinada bufava amb força, fent enca-ra més viu el fred que l’anava amarant fi ns al moll dels os-sos. Tremolant de cap a peus anava avançant molt a poca poc. A cada pas escoltava incomptables sons misteriosos i lúgubres que semblaven sor-gir de sota terra i del fons dels nínxols. Notava com el cor li bategava cada vegada amb més força, gairebé tant com el repicar de les seves dents.

En un acte d’imitació dels estruços, s’embolicà encara més amb aquella bufanda ex-cessivament llarga que li ha-via fet sa padrina. Finalment arribà al xiprer. Mirant amb els ulls oberts com a taronges a un i altre costat, però sense veure

res donada la foscor d’aquella nit sense lluna, va clavar el clau al tronc a les palpentes. Es donà més d’un cop de mar-tell a la mà, però balbes com les tenia, no notà cap mena de dolor. Quan el clau s’aguantà sol, es girà frisós d’abandonar ràpidament el cementiri i in-tentà córrer cap a la sortida, però encara no havia fet dues passes, notà com algú l’es-tirava per la bufanda. El crit que va fer ressonà per tots els carrers del poble, situat a més d’un quilòmetre de distància. Però ningú no gosà sortir de casa aquella misteriosa nit.

L’endemà, els seus com-panys acudiren al cementiri just a trenc d’alba i desco-briren el cos sense vida d’en Joan, estirat a terra al bell mig del cementiri, amb les mans aferrades al pit, a l’alçada del cor, el rostre deformat en un rictus de pànic i amb un ex-trem de la bufanda clavat al tronc del xiprer.

(Adaptació d’una història que, sovint, havia sentit explicar a mon pare). ■

A cada pas escol-tava incomptables sons misteriosos i lúgubres que semblaven sorgir de sota terra i del fons dels nínxols.


❚ R. MendozaResultats i classifi cacionswww.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

R. M

EN

DO

ZA

Segona RegionalAgramunt G. Gatell 1 Vilanovenca 1Belcairenc 1 Agramunt G. Gatell 7Agramunt G. Gatell 0 Sant Guim 1

Classifi cació J G E P F C PtTàrrega A 4 4 0 0 11 4 12Ivars d’Urgell 4 3 0 1 6 4 9Vielha 4 3 0 1 12 6 9Castellciutat 4 2 2 0 10 8 8Vilanovenca 4 2 2 0 7 5 8Oliana 4 2 1 1 10 8 7Bellpuig 4 2 0 2 12 9 6Sant Guim 4 1 3 0 4 3 6Sant Ramon 4 1 2 1 8 11 5Tremp 4 1 1 2 4 7 4Linyola 4 1 1 2 4 7 4Agramunt 4 1 1 2 10 7 4Tornabous 4 1 0 3 5 7 3Sort 4 1 0 3 10 10 3Rialp 4 0 1 3 5 12 1Bellcairenc 4 0 0 4 6 16 0

JuvenilAgramunt G. Gatell 3 Bellpuig 1E.F. Urgell 3 Agramunt G. Gatell 5

Classifi cació J G E P F C PtPla Urgell 2 2 0 0 10 3 6Oliana 2 2 0 0 9 5 6Agramunt 2 1 1 0 6 4 4Tàrrega B 1 1 0 0 2 1 3Cervera 2 1 0 1 5 3 3Rialp 2 1 0 1 6 7 3E.F. Urgell 2 0 1 1 5 6 1Guissona 2 0 1 1 3 5 1Bellpuig 2 0 1 1 3 5 1Mollerussa B 1 0 0 1 3 5 0Fondarella 2 0 0 0 5 12 0

CADETBaix Segrià 6 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 2 AEM 3

Classifi cació J G E P F C PtAEM 2 2 0 0 11 2 6Andorra 2 2 0 0 8 3 6Baix Segrià 2 1 1 0 7 1 4Balaguer 2 1 1 0 6 1 4Orgel·lia 2 1 1 0 3 1 4Tàrrega 1 1 0 0 5 1 3Mollerussa 2 1 0 1 5 5 3Garrigues 2 1 0 1 5 6 3At. Segre 2 1 0 1 1 2 3

Bordeta 2 0 1 1 1 2 1Tremp 2 0 1 1 2 5 1Balàfi a 2 0 1 1 2 5 1Almacelles 1 0 0 1 0 5 0Agramunt 2 0 0 2 2 9 0Pardinyes 2 0 0 2 2 12 0

INFANTILAgramunt G. Gatell 0 Pobla de Segur 3Pla d’Urgell 3 Agramunt G. Gatell 4

Classifi cació J G E P F C PtPobla Segur 2 2 0 0 18 0 6Guissona 2 2 0 0 14 0 6E. F. Urgell 2 2 0 0 11 0 6Artesa-Ponts 2 2 0 0 7 3 6Borges-Garrigues 1 1 0 0 4 1 3Tàrrega 2 1 0 1 4 3 3Rialp 2 1 0 1 10 4 3Cervera 2 1 0 1 5 5 3Agramunt 2 1 0 1 4 6 3Bellpuig 1 0 0 1 2 5 0

At. Segre 2 0 0 2 1 4 0Pla d’Urgell 2 0 0 2 4 8 0Ivars d’Urgell 2 0 0 2 0 17 0Fondarella 2 0 0 2 0 28 0

ALEVÍAt. Segre 0 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 2 Tàrrega 0

Classifi cació J G E P F C PtArtesa-Ponts 2 2 0 0 11 0 6Agramunt 2 2 0 0 5 0 6Tremp 1 1 0 0 4 2 3Pobla Segur 1 1 0 0 7 0 3E. F. Urgell 2 1 0 1 10 7 3Oliana 2 1 0 1 7 6 3Pardinyes 2 1 0 1 6 6 3At. Segre 2 1 0 1 4 4 3Bellpuig 0 0 0 0 0 0 0Tàrrega 1 0 0 1 0 2 0Pla d’Urgell 1 0 0 1 0 6 0Fondarella 2 0 0 2 1 11 0Garrigues 2 0 0 2 4 15 0

IX TORNEIG FIRA DEL TORRÓ D’AGRAMUNT

Un any més, i aquesta era la nove-na edició, el dia 12 d’octubre s’ha

disputat el Torneig Fira del Torró, que és l’última prova abans que comenci la lliga (20 d’octubre).

El Torneig consta de dues categori-es: Benjamí i Pre-Benjamí. Es va dis-putar en forma de lligueta, donant tres punts al guanyador del partit i un en cas d’empat. Els campions d’aquesta edició han estat els equips Agramunt G. Gatell-A Benjamí i el Bellpuig Pre-Benjamí.

Volem agrair a totes les persones i en-titats que d’alguna manera col·laboren en aquest Torneig.

Clubs participants: Guissona, Artesa-Ponts, E.F. Urgell, Bellpuig, Agramunt G. Gatell.

CATEGORIA PRE-BENJAMÍAgramunt 0 - Artesa-Ponts 4Bellpuig 2 - Guissona 1

E.F. Urgell 3 - Agramunt 1Artesa-Ponts 2 - Bellpuig 3E.F. Urgell 1 - Artesa-Ponts 0Agramunt 0 - Guissona 7Guissona 1 - Artesa-Ponts 2

Benjamí-A

▼


AGENDA DEL MES DE NOVEMBRE AL CAMP D’ESPORTS

Segona Regional: Dia 4, a les 15.30 h Agramunt G. Gatell - Tornabous Dia 18, a les 15.30 h Agramunt G. Gatell - Tàrrega

Juvenil: Dia 24, a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - Fondarella

Cadet: Dia 13, a les 15.45 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa Dia 17, a les 15.15 h Agramunt G. Gatell - AEM

Infantil: Dia 4, a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Ivars d’Urgell Dia 18, a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig

Aleví: Dia 10, a les 15.30 h Agramunt G. Gatell - Pardinyes Dia 24, a les 15.30 h Agramunt G. Gatell - E.F. Urgell

Benjamí A: Dia 10, a les 10.00 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig Dia 24, a les 10.00 h Agramunt G. Gatell - Tàrrega

Benjamí B: Dia 10, a les 11.00 h Agramunt G. Gatell - Garrigues Dia 17, a les 11.00 h Agramunt G. Gatell - Orgel·lia

Pre-Benjamí: Dia 10, a les 12.00 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig Dia 17, a les 12.00 h Agramunt G. Gatell - Ivars d’Urgell

Bellpuig 2 - E.F. Urgell 2E.F. Urgell 1 - Guissona 3Classifi cació: Bellpuig 10 punts, E.F.

Urgell 7, Artesa-Ponts 6, Guissona 6, Agramunt 0.

CATEGORIA BENJAMÍAgramunt-A 4 - Agramunt-B 0E.F. Urgell 3 - Guissona 2Artesa-Ponts 4 - Bellpuig 0E.F. Urgell 1 - Agramunt-A 3Bellpuig 0 - Agramunt-B 2Guissona 1 - Artesa-Ponts 0Agramunt-A 5 - E.F. Urgell 0Artesa-Ponts 0 - Agramunt-A 1

Bellpuig 1 - Guissona 4Artesa-Ponts 4 - Agramunt-B 0E.F. Urgell 1 - Bellpuig 1Agramunt-A 2 - Guissona 1Artesa-Ponts 4 - E.F. Urgell 1

Agramunt-B 1 - Guissona 0Agramunt-A 4 - Bellpuig 0Classifi cació: Agramunt-A 15 punts,

Artesa-Ponts 9, Agramunt-B 9, E.F. Urgell 6, Guissona 6, Bellpuig 0. ■

Benjamí-B

R. M

EN

DO

ZA

R. M

EN

DO

ZA

Al fi nal de la presentació dels equips es va fer una foto conjunta a les grades de la tribuna.

Aprofi tant el dia de festa i en acabar els tor-neigs de la Fira del Torró, es va fer la presentació

dels equips que competiran durant la temporada 2007-2008.

PRESENTACIÓ DELS EQUIPS

▼


ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Arrenca la temporada 2007-08 ❚ R. Boncompte

El BAC Agramunt torna a la competició, després de tres mesos de descans i preparació d’aquesta temporada que tot just hem iniciat. Aquest any el club consta de

vuit equips. Tres sèniors (dos de masculins i un de femení), un cadet masculí, dos infantils (masculí i femení), un mini mas-culí i un pre-mini mixte. Lamentar la baixa del júnior femení que en un principi es comptava en fer-lo, però a aquesta edat t’ha d’agradar molt el bàsquet, perquè sinó hi ha moltes més distraccions a elegir.

RESULTATS DELS EQUIPS DEL BACAquest any tots els equips han començat l’últim cap de

setmana de setembre, més que res per unifi car calendaris. La sort, com sempre, és desigual en tots els equips, però ja anirem valorant el camí que seguiran tots aquesta nova tem-porada.

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 1Resultats del mes de setembre:

29/09/07 C.B. SORT-PALLARS SOBIRÀ 65 BAC AGRAMUNT “A” 87

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

RESTAURANT BORIA BELL-LLOC 1 1 0 0 100 39 2

ARENES BELLPUIG 1 1 0 0 75 43 2

PEÑA FRAGATINA 1 1 0 0 83 57 2

BAC AGRAMUNT “A” 1 1 0 0 87 65 2PRM. PINTO ROMA-C.N. TÀRREGA 1 1 0 0 76 58 2

CENG COOPERATIVA D’ARTESA 1 1 0 0 53 51 2

MARISTES M.GASOSA 1 1 0 0 58 57 2

SALUD AUTOMOCIÓ BALAGUER 1 0 1 0 57 58 1

C.B. ALPICAT “B2 1 0 1 0 51 53 1

CARNER CAPPONT 1 0 1 0 58 76 1

C.B. SORT-PALLARS SOBIRÀ 1 0 1 0 65 87 1

SEMIC PARDINYES 1 0 1 0 57 83 1

C.B. JUNEDA 1 0 1 0 43 75 1

C.B. PONTS 1 0 1 0 39 100 1

El retorn a la competició territorial ha estat positiva, victò-ria a Sort, no sense alguns problemes d’adaptació a la nova categoria. El sènior s’ha renovat un xic amb dues noves in-corporacions, i una baixa no esperada, la de l’Àngel Lluch “lo torronaire”, que degut precisament a la feina, no ha pogut compatibilitzar l’afi ció amb el deure. Àngel, el cronista creu que encara et queden alguns anys de bàsquet.

SÈNIOR FEMENÍResultats del mes de setembre:30/09/07 BAC AGRAMUNT 44 NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA 80


NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA 1 1 0 0 80 44 2

C.B. CERVERA MOBEL LINEA 1 1 0 0 84 59 2

C.B. EL PALAU D’ANGLESOLA 1 1 0 0 45 23 2

C.B.CALAF 1 1 0 0 44 31 2

MARISTES M. ARAMARK 1 0 1 0 31 44 1

C.B. SECÀ 7 CARS 1 0 1 0 23 45 1

CEP VALLFOGONA 1 0 1 0 59 84 1

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 44 80 1ST. GUIM PASTORET SEGARRA 0 0 0 0 0 0 0

Les noies els ha tocat per començar les favorites al títol, i és clar, la derrota ha estat clara, però amb una bona sensa-ció de joc en conjunt. Les sèniors de l’any passat s’han vist reforçades amb les tres júniors que han quedat, després de la diàspora de les altres deu. Almenys per falta d’efectius no serà. A veure aquest any com els van les coses!

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 2Resultats del mes de setembre:29/09/07 ST. GUIM PASTORET SEGARRA 47 BAC AGRAMUNT”B” 46


C.B. ALMACELLES 1 1 0 0 121 35 2

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA 1 1 0 0 67 29 2

C.B. SECÀ CONST. SIERRA 1 1 0 0 78 44 2

BÀSQUET TORREFARRERA 1 1 0 0 64 50 2

ST. GUIM PASTORET SEGARRA 1 1 0 0 47 46 2

BAC AGRAMUNT “B” 1 0 1 0 46 47 1CAT. FARRATGES-GIESSA BELLVÍS 1 0 1 0 50 64 1

SERRALLERIA MALL TREMP 1 0 1 0 44 78 1

ACLE GUISSONA 1 0 1 0 29 67 1


KOMAK TORÀ 0 0 0 0 0 0 0

CENG CALVET 0 0 0 0 0 0 0

C.B BORGES-ARBECA 0 0 0 0 0 0 0

A Sant Guim, malgrat tenir la pista coberta, se’ns fa difícil de guanyar-hi sempre, un cop pels mals arbitratges, l’altre per pocs efectius, etc. En baixar el sènior “A” a territorial, el grup de l’any passat ha sofert alguns canvis, dos jugadors han pujat a l”A”, han tornat dos júniors que l’any passat van agafar-se un any sabàtic, un fi txatge nou. Un nou grup que esperem que ens doni les alegries que vàrem tenir el primer terç de temporada passada.

CADET MASCULÍResultats del mes de setembre:29/09/07 B.C. RIVER ANDORRA “B” 77 BAC AGRAMUNT 49



B.C. RIVER ANDORRA “B” 1 1 0 0 77 49 2


C.B. PONTS 1 1 0 0 68 67 2

C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” 1 0 1 0 67 68 1

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B” 1 0 1 0 47 48 1

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 49 77 1

La visita a Andorra és, gairebé sempre, per anar a comprar al “Punt de Trobada. És molt difícil en categoria masculina treure un bon resultat, perquè el nivell andorrà és molt supe-rior al nostre. Cadet amb pocs, però, complidors efectius. És un any per conèixer la nova categoria i veure-les venir.

INFANTIL MASCULCLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS


C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” 1 1 0 0 63 37 2

C.B. CALAF 1 0 1 0 37 63 1

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B” 1 0 1 0 30 67 1

BAC AGRAMUNT 0 0 0 0 0 0 0

L’infantil està format per set nens de 2n any i tres de 1r any. Haurem de veure quin nivell té aquest any la categoria infantil per tal de valorar on poden estar els nostres lluitant. De quali-tat n’hi ha, ara, caldrà veure si es fa efectiva a la pista.

INFANTIL FEMENÍResultats del mes de setembre:30/09/07 BAC AGRAMUNT 6 C.B. CERVERA MOBEL LINEA 56


C.B. CERVERA MOBEL LINEA 1 1 0 0 56 6 2

SEDIS HOTEL ANDRIÀ 1 1 0 0 65 15 2

PROMO LIAN C.B. LLEIDA 1 1 0 0 80 30 2

CENG AQUÍ NATURA 1 0 1 0 30 80 1

C.B. CALAF 1 0 1 0 15 65 1

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 6 56 1

El grup que ens ha tocat és de molt més nivell del que les nostres jugadores tenen. Passarem uns mesos complicats, però haurem de veure la feina de l’Àurea (l’entrenadora), en conjuntar els dos grups d’edats que tenim.

MINI MASCULÍResultats del mes de setembre:30/09/07 ESCUDÉ INST. BELLPUIG 88 BAC AGRAMUNT 46


CAFE LA CUCA C.N. TÀRREGA 1 1 0 0 101 35 2

ESCUDÉ INST. BELLPUIG 1 1 0 0 88 46 2

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 46 88 1C.B. PONTS 1 0 1 0 35 101 1

AVANTMÈDIC LLEIDA “C” 0 0 0 0 0 0 0

Aquest any, estrenem un nou sistema de competició mini, el qual consisteix a grans trets en la disputa de vuit parts de vuit minuts sempre començant amb el marcador a zero i al fi nal acumulant el resultat al fi nal de l’encontre. D’aquesta manera sempre hi pot haver un quart que l’equip més feble pugui guanyar. Veurem com funciona al llarg de l’any.

PRE-MINI MIXTEÉs l’únic equip que no ha començat la seva competició,

que serà igual que l’any passat, sis trobades mensuals en di-ferents pobles (dos partits cada trobada). La nostra serà el 24 de febrer.

NOTÍCIES DEL BACCom sempre hem estat presents a la Fira del Torró, aquest

any de tres dies. La Fira ha estat molt animada i nosaltres hem intentat donar a conèixer el nostre esport als agramuntins i a tots els visitants de la fi ra. ■

FÀTI

MA

PU

IG


ESPORTS CLUB CICLISTA AGRAMUNT

Arreveure companyDes del Club Ciclista Agramunt volem expresar el més profund pesar per la pèrdua del nostre

soci, amic i company Jaume Figueres.

Hem recorregut molts camins plegats, sempre ens hem encoratjat mútuament per superar els entrebancs que el ter-reny ens deparava, ens hem disputat més d’una pujada, ens hem animat, ajudat i disfrutat. Sí, sobretot hem gaudit

plegats amb l’esport que omplia molts moments de les nostres vides. Tu ja no hi ets, però segur que estaràs present en moltes de les nostres pedalades recordant sempre aquells bons moments que vam passar plegats.

Des d’aquí només podem dir-te: arreveure company. Club Ciclista Agramunt

Catorzena Transiscar

El passat dia 13 d’octubre vàrem celebrar la cator-zena TRANSISCAR, la

pedalada en BTT que organit-za el Club Ciclista Agramunt, amb un gran èxit de partici-pació, 488 participants, uns recorreguts adaptats als di-ferents nivells físics i tècnics dels participants, que van permetre fruir i donar a conèi-xer als ciclistes aquesta nos-tra part de l’Urgell, i dins un marc incomparable, que és la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, permetent als ciclistes i acompanyants, aprofi tar la pedalada per a as-sistir a la Fira i realitzar una visita a la vila.

També volem agrair des d’aquestes ratlles, primer, tota la feina personal, desinteres-sada i sense ànim de lucre dels integrants de l’organitza-ció i col·laboradors de l’acte, que sense el seu esforç i les seves ganes aquesta cursa no es podria realitzar. Igualment agrair la inestimable ajuda dels patrocinadors, adminis-tració col·laborant (Ajunta-ment d’Agramunt) i la llarga llista de col·laboradors que any rere any ens van donant suport.

Comentar que després d’uns dies per a pair i fruir de l’èxit assolit en l’organit-zació d’aquesta pedalada, ja

començarem a pensar en la Transiscar 2008, i en les altres activitats que el Club Ciclista d’Agramunt vol oferir als seus socis i als vilatans d’Agramunt en general, ja que la Transis-car 2007 ha estat el punt de partida de les celebracions del 25è Aniversari del Club Ciclis-ta Agramunt.

Agrair fi nalment als que pe-dalen, als que ens veuen pas-sar i als que ens ajuden a tirar endavant aquest projecte de Club i sentit de vida, el suport que ens donen i convidar-los a les celebracions del 25è Ani-versari del Club que hem en-cetat i que esperem fruir amb tothom. ■

Jaume Areny

CLUB CICLISTA


PARTITS POLÍTICSMUNICIPALS ERC

Moneda de canviwww.esquerra.cat/agramunt

Secció local d’Agramunt

Finalment, el dijous dia 4 vam tenir ple. Semblava que no havia d’arribar, després que ens l’ajornes-

sin dos cops. Potser és que l’ordre del dia era tanroent que no sabien com posar-s’hi. I ho diem d’aquesta manera perquè el nou equip de govern en-cara no ha complert el mig any i ja ens ha proposat un canvi de normes urbanístiques. Tot ve de la necessitat de fa anys del Blanc i Negre d’instal·lar un ascensor per adequar-se a la nova normativa. El fet que tant el Blanc i Negre com les empreses del costat s’ha-guessin construït en el seu moment i a dreta llei en sòl no urbanitzable, fa que amb l’actual normativa no puguin fer-s’hi modifi cacions fi ns que el nou Pla Ur-banístic (POUM) entri ben aviat en vigor. Des del grup municipal d’Esquerra no dubtaríem ni un sol moment en concedir una modifi cació de normes per la instal-lació de l’ascensor. El que no acceptem de cap ma-nera és que aquesta modifi cació s’estengui a tots els terrenys de la vora i menys que es faci per necessitat d’adaptar-se al mercat productiu, tal com diu el text aprovat amb els vots a favor dels grups CiU i PSC.

L’altre punt i no menys important va ser l’aprovació de les retribucions dels regidors de l’equip de govern, entre altres. A continuació us adjuntem una taula comparativa en què pot observar-se que no s’han tingut pas miraments a l’hora d’autoassignar-se els salaris. La justifi cació que se’ns ha donat és que “ells a l’ajuntament no hi van a perdre-hi diners”. I això que la dedicació en hores que ha previst el nou equip està molt per sota de l’equip anterior. El que més ens ha sorprès és que, com és habitual, el grup PSC hi torni a donar suport incondicional. O potser aquesta és una de les monedes de canvi de les què parlàvem en anteriors articles.

2003 - 2007 2007 - 2011

ALCALDE 8.822 €/any 17.280 €/any

REGIDORS 7,80 €/hora 12 €/hora

REGIDORS AMB DEDICACIÓ

1.400 €/jornadasencera

(Sra. Tere Añé)

1.918 €/mitja jornada

(Sr. Antonio Farré)

* Val a dir que els regidors Jordi Padullés i Fàtima Puig van renunciar a cobrar els tres primers anys de legislatura

Era d’esperar que la moció de suport presentada puntualment per Esquerra tot just després dels in-cidents de Puigverd s’hagués de consensuar amb la resta de grups municipals. Així ho havíem previst. El que no era d’esperar és que una moció presentada a darrera hora pel PSC, en què únicament es denuncien de forma impersonal uns incidents com els que poden ocórrer qualsevol cap de setmana en qualsevol indret, pogués ser aprovada i que gràcies al vot ponderat de l’alcalde en contra de la moció d’Esquerra, aquesta fos rebutjada. Tenim la sensació que hem arribat a un punt on les coses s’aproven més per qui les presenta que pel seu contingut (podeu trobar ambdues moci-ons al web d’esquerra www.esquerra.cat/agramunt).

I canviant de registre, com ve sent habitual any rere any, la secció local d’Esquerra va organitzar, el passat dia 6, un sopar a cal Talladó amb un centenar d’assis-tents entre militants, amics i alcaldes de la Ribera del Sió. Això ens encoratja a treballar encara més per allò que pensem. Des d’aquí volem agrair a totes aquelles persones que sovint ens mostren el seu suport i fan que la nostra activitat continuï sent un repte dia rere dia. A tots ells, moltes gràcies. I a tots vosaltres, fi ns al proper Sió. ■

Us adjuntem una taula comparativa en què pot observar-se que no s’han tingut pas miraments a l’hora d’auto-assignar-se els salaris.


L'AJUNTAMENTINFORMA

PLE, 26-7-2007

MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS 2007S’aprovà provisionalment la modifi cació de l’Ordenança Fis-

cal reguladora dels tributs següents:

TAXA PER OCUPACIONS DEL SUBSÒL, EL SÒL I VOL DELS TERRENYS I VIES D’ÚS PÚBLIC LOCALFira del Torró:1.- a) Ocupació via pública establiments comercials, per m2 5,15 €/m2

b) per metre lineal de parada 8,70 €/m2

2.- Estands activitat fi ral 9 m2 Carpa Agroalimentària 255,75 €3.- Estands activitat fi ral 12 m2 – Agramunt (sòl) 285 € 4.- Estands activitat fi ral 12 m2 - Agramunt (sòl+muntatge estand) 360 € 5.- Altres estands 12 m2 (Sòl + muntatge estand) 460,35 €5.- Estands exteriors 5,15 €/m2

6.- Neteja moqueta estand 12 m2 (preu per dia) 30,80 € 7.- Atraccions de la fi ra (preu per dia) 3,60 €/m2

TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICAA.-TARIFA PRIMERA

1.- Material anual: 12,65 €2.- Lloguer d’instrument: 7,40 €

B. TARIFA SEGONA: Iniciació (4 i 5 anys)Conceptes:1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Música 4 i 5 anys mensual: 21,10 €

C.- TARIFA TERCERA: Aprenentatge Bàsic (6 anys)Conceptes:1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Música 6 anys mensual: 21,10 €

D. TARIFA QUARTA: Nivell Elemental (6 i 7 anys)Conceptes:1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Música 6 i 7 anys mensual: 21,10 €3.- Curs primer i segon mensual: 42,15 €4.- Curs tercer mensual: 47,45 €5.- Curs quart mensual: 52,70 €2n Instrument- 1/2 h. instrument mensual: 15,80 €- 3/4 h. Instrument mensual: 21,10 €- 1 h. Instrument mensual: 26,35 €

E.- TARIFA CINQUENA: Grau Mitjà Conceptes:1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Primer, segon, tercer i quart mensual: 57,95 €

F.- TARIFA SISENA: Mòdul(Instrument + Cambra o grup d’instrument + cant coral)Conceptes:1.- Matrícula anual: 36,90 € Instrument- 1/2 h. Instrument mensual: 42,15 €

- 3/4 h. Instrument mensual: 47,45 €- 1 h. Instrument mensual: 52,70 €

G.- TARIFA SETENA: Adults Conceptes:1.- Matrícula anual: 42,15 € 2.- Llenguatge musical (1h. set.): 21,10 € 3.- Instrument- 1/2 h. instrument mensual: 31,65 €- 3/4 h. Instrument mensual: 47,45 €- 1 h. Instrument mensual: 63,25 €

H.- TARIFA VUITENA - 2n INSTRUMENT (Mitjà, Mòdul i Adults)- 1/2 h. instrument mensual: 26,35 €- 3/4 h. Instrument mensual: 31,65 €- 1 h. Instrument mensual: 36,90 €

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 22TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE GUARDERIA INFANTIL

Article 6è.- Quota tributària.1.- La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes

següents:

A.-TARIFA PRIMERAServei de la Guarderia Municipal:Conceptes:1.- Matrícula: 28,55 €2.- Mensualitat: 64,30 €3.- Material: 34,35 €4.- SERVEI D’HORA COMPLEMENTÀRIA: 8:15 a 8:45 i de 19:00 a 19:30 - 1 hora tot el mes 23,20 €- 1 hora eventual 5,70 €- 1/2 hora tot el mes 11,60 €- 1/2 hora eventual 2,85 €

APROVACIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE L’AMPLIACIÓ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL D’AGRAMUNT, FASE II

S’aprovà inicialment el projecte d’obres la denominació del qual és: Ampliació del Cementiri municipal d’Agramunt, fase II “redactat per l’arquitecte municipal el Sr. David Blanco Casadesús, amb un pressupost d’execució per contracta de 80.473,65 €.

APROVACIÓ PROVISIONAL DE MODIFICACIÓ DEL PERI DEL C. SANT JOAN, PROMOGUT PER LA DIRECCIÓ GENERAL D’URBANISME

S’aprovà provisionalment la modifi cació del Pla especial de reforma interior “carrer Sant Joan”, redactat i formulat per la Direcció General d’Urbanisme.

La modifi cació té per objecte l’exclusió de la fi nca situa-da a la Ronda dels Comtes d’Urgell núm. 9B, de l’àmbit de la Unitat d’actuació defi nida al PERI, atès la no construcció de l’aparcament soterrani conjunt amb les edifi cacions del carrer Sant Joan que proposava el referit instrument de pla-nejament.


L'AJUNTAMENTINFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 12-9-2007

OCUPACIÓ VIA PÚBLICA AMB TAULES i CADIRES

S’autoritzà l’ocupació de la via pública amb taules i cadires als titulars dels establiments que seguidament s’indica, així com el lloc d’ubicació:Titular establiment Via pública Taules Cadires

Enrique Sanpedro Angel Plaça Mercadal, 19 4 16

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL, FASE 2ª (90 NÍNXOLS)

S’acordà declarar la tramitació urgent de l’expedient de contractació de l’obra denominada “Obres d’ampliació del ce-mentiri municipal, fase 2ª” aprovant-se un pressupost d’exe-cució per contracta per import de 80.473,65 €, es designà com a director facultatiu de les obres l’arquitecte, Sr. David Blanco i Casadesús i s’adjudicà el contracte pel procediment obert i per concurs.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ EN EL MARC DEL PROGRAMA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A CORPORACIONS LOCALS

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la conces-sió d’ajuts per actuacions d’ordenació ambiental de la il-luminació exterior per a l’any 2007, per l’actuació denomi-nada “Projecte d’instal·lació elèctrica de reforma i ampliació d’enllumenament públic a la travessia est-oest d’Agramunt, formada per Av. Marià Jolonch, C. Àngel Guimerà, Av. Jaume Mestres i Ctra. de Cervera (Fases C i D )” i se sol·licità un ajut econòmic de 24.908,12 €, que correspon al 35% de pressu-post per l’execució de l’actuació que ascendeix a la quantitat de 71.166,06 € (sense IVA).

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER A L’ESCOLARITZACIÓ DE NENS I NENES DE 0 A 3 ANYS QUE ES TROBIN EN SITUACIONS SOCIOECONÒMI-QUES DESAFAVORIDES

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió d’ajuts per a l’atorgament d’ajuts als ajuntaments titulars de llars d’infants, per a l’escolarització de nens i nenes de 0 a 3 anys que es trobin en situacions socioeconòmiques desafavo-rides per al curs 2007-2008 i s’aprovà les bases per selecci-onar l’alumnat benefi ciari objecte de l’atorgament d’ajuts de la Llar d’Infants “Nins”.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DE LES XARXES LOCALS D’ABASTIMENT EN ALTA DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

S’aprovà concórrer a la convocatòria de l’Agència Catalana de l’Aigua (resolució MAH/1506/2007, de 17 de maig) per a la concessió de subvencions per a la millora de les xarxes locals d’abastiment en alta per l’actuació “Millora de la distri-bució en alta del terme municipal d’Agramunt” i se sol·licità un ajut econòmic per import de 384.344,89 €, corresponent al 50% del pressupost total d’execució per contracta de l’actu-ació esmentada que ascendeix a la quantitat de 768.689,78 € (exclòs IVA).

LLICÈNCIES D’OBRESFERNANDO TREPAT FELIP, per construir dos naus destinades a

l’explotació ramadera. Partida Trepat de Baix. PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL per obrir una rasa per

instal·lar una línia elèctrica. Av. Catalunya. DAVINIA VILAPRIÑÓ GARCIA, per un dret de connexió d’aigua

defi nitiva a la xarxa general. C. Firal. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar

una avaria d’aigua. Av. Generalitat. JOSEP PEDROL PLA, per construir una cabana per a ús agrícola

a la fi nca. Partida Grumaus. RAMON CUÑAT I JÚLIA JOU, CB per arranjar i pintar la façana i

per ocupar la via pública amb una bastida. Pl. Pou. PEIX I MARISC RAMON CUÑAT, SL per arranjar una paret inte-

rior del garatge. C. Sió. MIQUEL CARDEÑES CUCURULLS, per fer falsos sostres a tot

l’habitatge, col·locar el mobiliari a la cuina i al lavabo i pavimentar els baixos de l’habitatge. Donzell.

ROSSEND CARRERA RIUS, per obrir rasa a la vorera per col-locar un tub de desguàs d’aigües pluvials, i per obrir rasa al garatge per instal·lar bomba de desguàs d’aigües pluvials. C. Passeig Nou.

ROSA MARIA GIL ORTIZ, per obrir rasa al garatge per instal·lar una bomba de desguàs d’aigües pluvials, i per obrir rasa a la vorera per col·locar un tub de desguàs d’aigües pluvials. C. Passeig Nou.

COM. DE PROP. TRAV. CAMI DE LES PLANES, BLOC 7 per instal-lar ascensor a l’edifi ci plurifamiliar. Trav. Camí de les Planes.

MIREIA GINÉS ESTEBAN, per un dret de connexió d’aigua defi -nitiva a la xarxa general. Av. Esports.

ROSA MARIA ALDABÓ PINEDA, per pintar la façana de l’habi-tatge. Pl. Mercadal.

JOAN MANEL GINESTÀ PÉREZ, per pintar la façana de l’habi-tatge. C. Muralla.

RAMON GILI CASES, per construcció d’un panteó. Cementiri. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per obrir una rasa per

instal·lar una línia subterrània de BT, per donar un nou subminis-trament. C. Àngel Guimerà.

PROMOCIONS BERCO 22, SL per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Call.

MARIA TERESA LOPEZ GONZALEZ, per canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina. Av. Esports.

JOSEP MARIA CUÑAT JOU, per col·locar un rètol lluminós. Av. Agustí Ros.

JOSEP FIGUERA PLA, per treure un envà del despatx per am-pliar una sala de l’habitatge. C. Escorxador.

ANTONI BALAGUERÓ ROVIRA, per canviar tres bigues de fusta malmeses de la teulada de l’habitatge. Donzell.

MAGDA PARRA MORATO, per obrir una rasa per desembussar la claveguera. C. Asgous.

RAMON VILLALTA BERTRAN, per anivellar el terreny amb grava i fer una cabana. Partida Salats.

RAMON VILLALTA BERTRAN, per construir un dipòsit per em-magatzemar les aigües pluvials i col·locar-hi una tanca metàl·lica. Partida Tossal Roig.

SERGI SERRA COTS, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

JOSEP BUIREU ARENY, per un gual permanent. Av. Catalunya. JOSEP FRANCESCA BRESCÓ, construir un femer a l’explotació

ramadera. Montclar.


ALMANAC

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE SETEMBRE

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

°C l./m2

Dies

Demografi a

(Mes de setembre de 2007)

NAIXEMENTSKatherin Gonzàlez i Garcia dia 3Nayara Valero i Serrano dia 26

MATRIMONISJosep Manuel Marín i Ramos, i Olga Ribera i Farré dia 8Joan Carles Núñez i Pastor, i Mercè Rovira i Rovira dia 8Martí Puig i Jové, i Montse Antequera i Hernàndez dia 15Jordi Soto i Lizaran, i Judit Ferràndiz i Montalbo dia 22Àngel Pérez i Rovira, i M. Carme Rubinat i Figuera dia 29

DEFUNCIONSJoaquima Alba i Màrquez 92 anys, dia 1Francisca Reviriego i Gómez 87 anys, dia 7Manuel Val i Pérez 65 anys, dia 10Josep Ortiz i Espinosa 73 anys, dia 10Manuel Erència i Marín 77 anys, dia 18Jaume Figueres i Jumela 35 anys, dia 20

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL SETEMBRE

Dia 17 ........................................ 23,5 l./m2

Dia 22 ........................................ 15,0 l./m2

Dia 29 ........................................ 3,0 l./m2

TOTAL ........................................ 41,5 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL SETEMBRE

Màxima del mes .................31°, dies 2, 16 i 17Mínima del mes ............................... 4°, dia 28Oscil·lació extrema mensual ........................27°Mitja de les màximes ...........................26,336°Mitja de les mínimes ...............................13,4°Mitja de les mitjanes ...........................19,883°

L’observador: Deudat Pont

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

Dia 1: Tots Sants. Antigament avui era un dels dies de la treva de Déu i, en cas de guerra, els combatents deturaven els enfrontaments, deposaven les armes i celebraven la fes-ta del dia. Aquesta festa havia tingut més importància entre els pobles celtes que entre els pobles llatins, ja que té un sentit ramader i aquells eren ramaders. Els pobles nòrdics en aquest moment de l’any, encorralaven el bestiar després d’haver passat tota l’estiuada pasturant a la muntanya.

Una nota típica del dia d’avui al nostre país eren les rifes de panellets. Als cafès hi posaven taules molt ben parades amb plats plens de panellets, amb rams de fl ors i llums. Con-tínuament rifaven els panellets a plats, que refeien a mesura que els anaven rifant. Un segle endarrera, els panellets rara-ment es compraven, ja que la majoria de la gent els adquiria posant a les rifes que es feien durant tot el matí i primera hora de la tarda. El sorteig s’assemblava molt al Catxo dels torronaires i es podia treure plats de panellets, però també un pollastre. El refranyer és ric en aquesta diada:

Per Tots Sants el fred és al camp,per Sant Martí és pel camí,per Santa Caterina és dintre de la cuina.

Dia 2: Dia dels fi dels difunts.

Dia 11: Sant Martí. En algunes poblacions tal dia com avui les xicotes es llevaven ben de matí i tenien el dret de besar el primer xicot que trobaven. Entre el jovent hi havia in-terès de trobar-se amb aquell o aquella que es tenia simpatia. Per santa Caterina, la festa anava al revés.

EFEMÈRIDES DEL MESNovembre de 1957: Cap a la desaparició de la Coope-

rativa Agrícola d’Agramunt. La Cooperativa d’Agramunt vi-via a mitjans dels anys cinquanta una eufòria social i eco-nòmica que en realitat era fi ctícia, ja que s’administrava malament i sense cap tipus de rigor. Una mostra d’això és que a mitjans del 1956 van ingressar 5.000.000 de pes-setes hipotecant els seus locals i dependències. A princi-pis de 1957 van ingressar 4.000.000 de pessetes més, hipotecant les signatures dels socis, el quals no podien demanar préstecs personals per millorar les seves explo-tacions i responien amb els seus béns dels deutes de la Cooperativa. Els dirigents no eren conscients de l’enorme deute que arrossegaven, i encara a mitjans d’octubre fan notables aportacions de diners per crear capital social, com és el cas del seu president que ingressa 5.187,68 pessetes. Al novembre de 1957 la situació s’havia fet insostenible i per aquesta raó la Junta Rectora i el Consell de Vigilància editen un informe, el qual s’envia a tots els associats perquè sigui estudiat a fons i poder-lo posar a consideració de la Junta General. Davant la fallida abso-luta de les reserves de diners de caixa, la Junta Rectora i el Consell de Vigilància adopten les següents mesures:

a) Acceptar el cessament del gerent de la Cooperati-va, Laureà Cases i Tarragona.

b) Encarregar a l’Intendent Mercantil de Lleida, Sr. Isaac, un balanç de la situació econòmica real a 30 de novembre de 1957.

c) Proposar a l’Assemblea possibles solucions per a sortir de la crisi.

(continuarem en el proper mes)

Bibliografi a: Lluís Pons, Jaume Cots, Ramon Bernaus, Gui-llem Viladot i Ramon Creus. L’AGRICULTURA I ELS PAGESOS D’AGRAMUNT. Aproximació a la seva història. Edita revista SIÓ, 1997-1999

R. Bernaus i Santacreu

NOVEMBRE

Mes de 30 dies, onzè de l’any segons el nostre ca-lendari i novè del primitiu calendari romà, anome-nat November. És el mes consagrat a les ànimes del Purgatori.El dia 1 el sol surt a les 6h 22m, i es pon a les 16h 47m. El dia 30 el sol surt a les 6h 56m, i es pon a les 16h 23mEl dia 22 el sol entra a la constel·lació de SAGITARI.

Les fases de la lluna:

Quart minvant el dia 1 a les 21h 18m

Lluna nova el dia 9 a les 23h 03m

Quart creixent el dia 17 a les 22h 32m

Lluna plena el dia 24 a les 14h 30m


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

A la biblioteca muni-cipal hi ha un espai dedicat als més me-nuts, que s’ho passen molt bé fullejant els contes. La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

Solució a les 7 diferències:

ELIMINOGRAMA

LLEURE AMENITATS

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres que hi ha, hi trobareu el nom de dotze sants/es que ce-lebren la seva onomàstica el proper mes de novembre.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Albert, Andreu, Carles, Caterina, Cecília, Cli-ment, Conrad, Ermengol, Lleó, Martí, Sadurní i Zacaries.

A S C T N E M I L C B D

E J A A I L I C E C F L

M S G D T Z H N Q A O R

U A P B U C V D I T X L

C E C F L R G M R E H O

I O J A M O N E N R O G

U P N A R E B I R I Q N

R E R R S L T X A N U E

V T R A A L E F I A Z M

I B H D C D D S E J G R

L P T X N M Q U N V R E

S S E I R A C A Z Z O ASolució al’ELIMINOGRAMA


Per eliminació, trobeu una paraula de sis lletres relacionada amb el primer dels deu mots que us donem. Després de la igualtat hi ha indicat el nombre de lletres de la paraula incògnita.

DESMAI


LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

Un dels grans atractius de la nostra Fira del Torró i

la Xocolata a la Pedra, és la seva oferta gastronòmica, pa-gant o gratis. Hi ha especia-listes en atipar-se sense gas-tar ni un cèntim. Els veureu que van seguint les parades on es deixa fer un tast dels productes que venen: tor-rons, formatge, fuets, xocola-ta... Són petites mostres que no arriben enlloc, però que si hom és perseverant en fer seguiment poden arribar a fer gairebé un àpat. Bon profi t.

revista siÓ. núm 524 - any xliv - octubre 2007

Documents