revista iceberg núm 34

EDITORIAL Índex:

1. Editorial Al nostre centre

2. Entrevista a Alberto Delgado 3. Entrevista als nois i noies de 1er d’ESO 4. Entrevista als nois i noies de 2n d’ESO 5. Parlem amb l’Alba López

Reportatges 6. Reportatge sobre la música 7. Turisme off per Sant Boi de Llobregat 8. Retrat . Carlos Viñolo 9. El futbol 10. Halloween

3Breus 11. Batalla Campal 12. L’internet al centre 13. Nova discoteca light a Sant Boi de Ll.obregat 14. Venda il·legal

Informació 15. Premi Cervantes 2010 a Ana María Matute

Col·laboracions 16. Aula d’Acollida 17. Punt d’informació 18. Crítica de cinema. Gerard Espuny 19. L’arròs, per Nicolau Jordan

Entreteniments 20. Passatemps...

Revista Iceberg IES CAMPS BLANCS Avinguda Aragó 40 Sant Boi de Llobregat Tel: 936407312 [email protected] Equip de redacció: Alejandro, Paco, Alba, Damaris, Coni, Sara, Ana, Laura, Leidy Col.laboracions: Aitor Torres: Coberta Departament de Visual i Plàstica Departament de Català Punt d’informació Dipòsit Legal: B-56.851-2007

Hola, companys! Ja som aquí una altra vegada per donar-vos informació del centre. En aquesta revista, parlarem de temes importants com el projecte 1x1, retrats de professors i reportatges. L’equip d’aquest any està format per alumnes de tercer d’ESO. Procurarem informar-vos de les notícies del centre. Esperem que la revista sigui del vostre gust, ja que és la primera revista que fem tots nosaltres.

QUE US HO PASSEU BÉ AMB LA REVISTA. Signat: La Redacció.

Alberto Delgado Alberto és un professor que ha nascut a Mèxic. Va venir aquí fa 17 anys. Viu a Igualada amb la seva dona i els seus dos fills. Treballa a l ’institut Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat. Cada dia fa 70 quilòmetres aproximadamen t. És professor de tecnologia. Fa 5 anys que és en aquest institut. És prou amable i mo lt bon professor. L’idioma que més parla és el català, també a casa seva. Sabem que vius a Igualada. Com ho fas per arribar fins aquí? Faig 75 quilòmetres cada dia per arribar fins a Sant Boi. T’ agrada aquest treball? Sí. Era el que sempre havies volgut fer? No, volia ser professor de biologia. Què en pensa la teva dona de treballar tan lluny? No li agrada perquè la meva dona vol que passi més temps amb ella. Et canses molt treballant tan lluny de casa teva? No, perquè estic a gust al centre encara que m’agradaria que estigués més a prop per poder estar amb la meva família. De petit eres bon estudiant? Sí, sempre treia entre 9 i 10 a les avaluacions. Quan vas venir de Mèxic? L’any 1993 vaig venir a treure’m la carrera com a professor. Tens família a Mèxic? Sí, tinc família als Estats Units, a Hawai i a Mèxic. Quines són les teves aficions?

M’agrada cuinar. De fet, faig classes de cuina. Per acabar, explica’ns alguna anècdota. Quan vaig arribar a Espanya se’m van trencar els cordons de les

sabates i com que nosaltres a Mèxic parlem d’una altra forma, dels cordons en diem agujetas, quan vaig anar a comprar-los, el botiguer, que era un home gran que caminava molt lentament, se'n va sorprendre. Quan li vaig dir que si tenia “agujetas” (cordons) em va enviar a passeig i va començar a insultar-me i me’n vaig anar espantat de la botiga.

Alba Ruiz

Sarah Ramirez Ana Maria Ordoñez

AL NOSTRE CENTRE ENTREVISTA A L’ALBERTO DELGADO

ALUMNES DE 1er A

Steffany, 12 anys.

•••• T’agrada la idea de tenir

ordinador a classe? Per què?

Sí, perquè no s'han d'utilitzar

llibres.

•••• Estudiareu més o menys?

Més.

•••• Aprendreu més o menys?

Més.

•••• Què en pensen els vostres

pares?

Als nostres pares els agrada la

idea.

•••• Us agrada l'ordinador o en

voldríeu un altre?

Ens agrada l'ordinador.

•••• Es més fàcil llegir amb ordinador

o amb llibre?

Amb ordinador.

•••• Us agrada com està situada la

classe ?

No.

•••• Què esperes de l'institut?

Aprovar.

Andrea , 12 anys.

•••• T’agrada la idea de tindre

ordinador a classe?

Sí, perquè amb l’ordinador no

necessitem llibres.


Més.


Més.

•••• Què pensen els vostres pares?

Els agrada la idea.


voldríeu un altre?

M'agrada l’ ordinador.

•••• És més fàcil llegir amb ordinador

o amb llibre?

Amb l'ordinador.


classe?

ENTREVISTA 1 PER 1 ALS ALUMNES DE 1er DE L’ ESO

No.

•••• Què esperes de l' institut?

Que m’ensenyi a aprovar i

estudiar més.

Raúl, 12 anys

.

•••• T’agrada la idea de tindre

ordinador a classe?

Si, perquè m' agraden els

ordinadors.


Més.


Més.


pares?

Que és molt millor que abans.


voldríeu un altre?

Ens agrada l'ordinador.


o amb llibre?

Amb ordinador perquè et canses

menys.


classe?

No

•••• Què esperes de l'institut?

Que m’ajudi a aprovar.

Entrevistes als alumnes de 1er B

• Com te dius i quants anys tens?

Em dic Carlos i tinc 12 anys.


ordinador a classe?

Sí, perquè és divertit.


Més.


Intentaré aprendre més.


pares?

Els agrada la idea.


voldríeu un altre?

Volem un altre ordinador més

gran.


o amb llibre?

Més o menys.

Yasmina Romero, 12 anys.


ordinador a classe?

Sí, perquè és més divertit.


Més.


Més.


pares?

Els agrada la idea.


o amb llibre?

Amb llibres.


classe?

Sí.

•••• Què esperes de l 'institut?

Treure bones notes.

Entrevistes als alumnes de 1er B

•••• Com et dius? Edat?

Andrea Martínez, 12 anys.


ordinador a classe?

Sí, perquè aprendré més.


Més.


Més.


pares?

Els agrada la idea.


voldríeu un altre?

Un altre més gran.


o amb llibre?

Amb llibre.


classe?

Sí.

•••• Què esperes de l 'institut?

Treure bones notes.

Entrevistes als alumnes de 1er C

• Com et dius? Edat?

Adriana Ruano Mackenzie. 12

anys.

• T’agrada la idea de tenir

ordinador a classe?

Sí, perquè és més divertit.

• Estudiareu més o menys?

Més.

• Aprendreu més o menys?

Més.

• Què en pensen els vostres

pares?

Els agrada la idea.

• Us agrada l'ordinador o en

voldríeu un altre?

Més gran.

• És més fàcil llegir amb ordinador

o amb llibre?

Llibre.

• Us agrada com està la classe

situada?

No.

• Què esperes de l 'institut?

Aprovar.


Mario Mestrich, 12 anys.


ordinador a classe?

Si, perquè és millor que escriure

a mà.


Més.


Més.


pares?

Els agrada la idea.

• Us agrada l’ ordinador o en

voldríeu un altre?

Voldria un ordinador una mica

més gran.


o amb llibre?

Amb Ordinadors.

• Us agrada com està situada la

classe?

No m' agrada el lloc on sec

• Què esperes de l’ institut?

Aprovar.


Andrea Cordero, 12 anys.


ordinador a classe?

Sí, perquè és més fàcil escriure

amb l’ ordinador.


Igual


El mateix.


pares?

Regular.

• Us agrada l’ ordinador o en

voldríeu un altre?

Un de més gran.


o amb llibre?

Amb llibre

• Us agrada com està situada la

classe?

Sí.

• Què esperes de l’ institut?

Aprovar.

Preguntes dels Professors 1er

� Com et dius?

Nicolau Jordan.

� Quina Matèria fas? Català.

� T'agrada la idea que els alumnes tinguin els ordinadors? Sí. � Coneixes el sistema amb el qual treballareu?

Sí.

� T' agrada que els alumnes utilitzin els ordinadors?

Sí. � Què és més fàcil, l' ordinador o el llibre?

Llibre. � De quina manera faràs la classe?

Amb l’ ordinador i Amb la PD ( Pissarra Digital).

Entrevista de l'1 per 1 als alumnes de 2n d’ ESO Us agrada la idea de tenir ordinadors a la classe? Miguel: Sí. Frank: Ya ves chaval. Diego: Yes we can. Per què voleu els ordinadors? Miguel: Per perdre temps en el Messenger. Frank: Per veure vídeos eròtics. Diego: Perquè són menys avorrits que els llibres. Us agraden aquests ordinadors o en voldríeu un altre? Miguel: En voldria un de més gran. Frank: En voldria un de més gran. Diego: En voldria un amb més capacitat de memòria. Teniu algunes pàgines restringides? Miguel: Sí, tenim moltes pàgines restringides. Frank: Sí, tenim moltes pàgines restringides. Diego: Sí, tenim moltes pàgines restringides. Els vostres pares què en pensen d’això? Miguel: Els nostres pares pensen que està molt bé perquè portem menys pes a l’esquena. Frank: No ho sé, no els ho he preguntat. Diego: Els meus pares pensen que està bé

Què preferiu, els ordinadors o els llibres? Miguel: Prefereixo els ordinadors. Frank: Prefereixo els ordinadors. Diego: Prefereixo els llibres. Us fiqueu a la xarxa d’internet sense permís? Miguel: Sí, ens fiquem a la xarxa d’internet sense permís. Frank: Sí, ens fiquem a la xarxa d’internet sense permís. Diego: Sí, ens fiquem a la xarxa d’internet sense permís. Us sentiu més importants per tenir els ordinadors? Miguel: Sí, em sento segur. Frank: Em sento executiu. Diego: Jo em sento notari. Hi ha algun cleptòman a la vostra classe? Miguel: Sí, jo, “passa algo”? Frank: Jo també. Diego: No et pensis que sí, que en realitat és que no. Algú de vosaltres és un hacker? Miguel: Sí, jo. Frank: No. Diego: Sí, perquè m’agrada molt navegar per les xarxes d’internet. Miguel, Frank i Diego grup 2n C

ENTREVISTA 1 PER 1 ALS ALUMNES DE 2n DE LA ESO

Entrevistats: Miguel, Frank i Diego Entrevista als professors: Carlos Viñolo, Nicolau Jordan i Montse Rodríguez

Entrevista a professors a l’ atzar Vostè posa fulls d’incidència freqüentment per motius d’ordinadors? Carlos Viñolo: No en poso. Nicolau Jordan: Algun cop sí. Montse Rodríguez: No, la majoria no, però algun cop sí que en poso. Per vostè és més còmode treballar amb els llibres o els ordinadors? Carlos Viñolo: Tant és. Nicolau Jordan: Ara vull els llibres però quan portin els ordinadors m’adaptaré als ordinadors.

Montse Rodríguez: Prefereixo els ordinadors quan estiguin bé però ara estic amb els llibres. Es poden treure les pàgines restringides dels ordinadors? Carlos Viñolo: Sí, es poden treure. Nicolau Jordan: Sí, es pot fer amb una mena de programa, però el desconec. Montse Rodríguez: Sí, es pot fer.

Paco y Alejandro

Entrevistats: Paula Gonzalez, Sheila Arias, Carlos Martinez, Karima el Kamel i Mamen Gonzalez Entrevista als professors: Maria Comas, Katy i Esmeralda López Entrevista als alumnes Paula Gonzalez 2n C -T’agraden els ordinadors? -Sí -Què prefereixes: ordinador o llibres? -L’ ordinador. -Esteu cansats d’ esperar tot aquest temps? -Sí. -Què en pensen els teus pares dels ordinadors? -Que és una rucada. Sheila Arias 2n B

-Per a què fas servir l’ ordinador a classe? -Facebook, Messenger, Tuenti i a vegades per estudiar. -Què prefereixes, ordinador o llibres? -L’ ordinador. -Amb què comprens millor, amb l’ ordinador o amb els llibres? -Ho entenc millor amb l’ ordinador. Carlos Martinez 2n B -Per a què fas servir l’ ordinador a classe? -Per fer deures.

-Amb què comprens millor, amb l’ ordinador o amb els llibres? -Amb els llibres. -Què prefereixes, ordinador o llibres? - Ordinador. Karima El Kamel 2ºB -Per a què fas servir l’ ordinador a classe? -Facebook i estudiar. -Què prefereixes, ordinador o llibres? -L’ ordinador. -Amb què comprens millor, amb l’ ordinador o amb els llibres? - Amb l’ ordinador.

Mamen González Martin 2n B

Estàs contenta amb la idea de posar ordinadors a classe? -Sí. T’agrada aquest ordinador o en preferiries un altre? -No, perquè va molt lent i la pantalla és molt petita. Què prefereixes, l’ordinador o els llibres? -L’ordinador, però de vegades els llibres ja que hem d’ escriure a la llibreta, no als ordinadors. Creus que els professors s’expliquen bé amb l’ordinador? Per què? -N’ hi ha alguns que sí, però n’hi ha d’altres que no saben com funcionen.

Entrevista als professors Maria Comas -Què prefereixes: l’ordinador o els llibres? -Per llegir, els llibres, per treballar, els ordinadors. -Com creus que estudiaran més els alumnes? -Amb els ordinadors. -Què et sembla aquest projecte? -Bé, una bona idea, encara que crec que algunes matèries s’haurien de fer amb llibre. Katy Com creus que els alumnes estudiaran més? -Amb els llibres.

Estàs d’acord a posar ordinadors a l’aula? -Segons l’ assignatura, ja que hi ha moltes assignatures en què l’ordinador no es pot fer servir. Esmeralda Lopez. Com creus que els alumnes estudiaran més? -Amb els ordinadors. Estàs d’acord a posar ordinadors a l’aula? -Sí.

Ana Mª Ordoñez, Sara Ramirez

Alba Ruiz

Entrevistats: Bautista, Ariadna i Irene Entrevista als professors: Maria Comes, Nicolau Jordan, Pilar Ceballos Entrevista 1 per 1 als alumnes de

segon d’ ESO

1. Com et dius? · Bautista · Ariadna · Irene

2. T’agrada més l’ordinador o els llibres?

· Els llibres · Els llibres · L'ordinador

3. Entens millor amb l’ordinador o amb els llibres?

· Amb els llibres · Llibres · Llibres

4. Tens l’ordinador només per fer classe o pots entrar a altres pàgines?

· No · Sí · Només per a la classe

5. Tens pàgines restringides?

· Sí · No

· No

6. Quin material portes ? · L’agenda, el carregador , l'ordinador · Llapis y bolígraf · Llibreta, ordinador, bolígraf i llapis

7. Fas servir l’ordinador per a totes les matèries?

· Sí · No totes · Sí

8. Et pots emportar l’ordinador a casa?

· Sí · Sí · Sí

9. A casa pots entrar a altres pàgines que no siguin del col·legi ?


10. Et manen deures per fer a l’ordinador?


Entrevistes als professors (Maria Comes, Nicolau Jordan, Pilar Ceballos)

1. Li agrada la idea que posin ordinador ?

· Sí, em sembla molt interessant · Sí · Depèn

2. Els alumnes treballen més amb l’ordinador ? · Sí, treballen més · Sí, és millor · No, treballen millor amb llibre

3. Com s‘explica millor, amb l’ordinador o els lli bres? · Millor amb els ordinadors, són més gràfics · Amb l’ordinador · Depèn

Dámaris Iñiguez Aguirre Constanza Concha

PARLEM AMB L’ALBA LÓPEZ L’Alba López ha competit a nivell de Catalunya i Espanya, ha guanyat algunes vegades. Fa els 4 aparells: barra, terra, asimètriques i poltre. El que millor domina és el terra. En 2007 va participar en una competició d’Espanya on va caure al poltre i en el 2008 a la competició de Catalunya, on a la general va quedar tercera, al poltre va quedar segona i al terra tercera; per equips van quedar primeres. Fa 6 anys que està fent gimnàstica. Es va lesionar l’any passat fent un moviment de terra; va caure malament i es va fer mal al genoll; la van haver d’operar. Ella sent molta felicitat cada vegada que surt a competir; entrena cinc dies a la setmana, durant tres o quatre hores i està molt contenta amb els seus entrenadors.

Alejandro i Paco

Entre les nenes de 5 i 9 anys les cançons més escoltades són bàsicament la de les divines o bé la de les populars, de la sèrie coneguda com a Patito Feo. Aquest any els generes musicals més escoltats entre els 13 i els 17 anys aproximadament són el Reggeton i la Bachata. Algunes de les cançons més populars són, per exemple, Danza Kuduro la velita, la despedida etc... Hi ha diverses cançons. Els artistes més coneguts d’aquests gèneres són Daddy yanke, Don Omar, Prince Royce etc… La majoria de vosaltres escoltareu alguna d’aquestes cançons o bé uns altres gèneres musicals o d’altres artistes. Aquí us deixem algunes cançons perquè les pugueu anar escoltant:

-La despedida (daddy yanke) -Danza Kuduro (don Omar ft luzenco)

-Vaina Loca (fuego) -Tu y yo (prience royce)

Dámaris Iñiguez Aguirre

Constanza Concha

REPORTATGES

LA MÚSICA

Alguna vegada heu pensat fer turisme diferent a Sant Boi? Avui us direm com anar des de l’ institut, INS Camps Blancs, fins a la platja en bici. Sortim i agafem la baixada de la ronda de Sant Ramon. Mentre baixem, podem veure els camps de futbol del Santboià i el de la penya de Cinco rosas. Uns quants metres més endavant hi ha una rotonda on hem d’ agafar la tercera sortida i anar per la caserna militar de St. Boi. Després, en arribar al semàfor, seguim recte i arribarem a la plaça de Catalunya. Seguirem tot recte fins a agafar la segona sortida cap a la dreta. Continuem recte i a la rotonda agafem la tercera sortida i aleshores veurem l’ institut Ítaca a la dreta i enfront hi ha una altra rotonda on agafem la segona sortida tirant pel Comarcal. Seguim recte fins a la següent rotonda i agafem la tercera sortida. Quan siguem allà veurem a la dreta com unes escales i al costat una rampa, que hem de pujar, i ja haurem arribat al riu Llobregat. Allà hi ha molts graffitis i podem apreciar com es veu perfectament el camp del R.C.D. Espanyol. Podem seguir uns quilòmetres pel camí de terra on hi ha també diferents llocs per aturar-nos a menjar si tenim gana. Uns metres més endavant hi ha parcs on podem parar a beure aigua de la font. Ja quasi hem arribat a l’aeroport del Prat, on haureu de creuar un túnel que us portarà directament a la platja.

Alejandro i Paco

TURISME OFF PER SANT BOI DE LLOBREGAT

Retrat Carlos Viñolo El professor Carlos Viñolo és un home molt amable, sembla un professor molt professional. Sap comprendre als alumnes i els ajuda a dibuixar molt bé. Entén molt de dibuixar i pintar. Parla el català i el castellà.

•••• Com et va interessar el dibuix?

De petit dibuixava molt malament, però la vena artística que portava per dintre va fer ressorgir els meus dots de dibuixant. Llavors vaig començar a estudiar arquitectura a Madrid i una de les assignatures més difícils que hi havia a primer curs era precisament dibuix artístic. Llavors jo crec que m’hi vaig introduir. De dibuixar se n’aprèn dibuixant i va ser el que vaig fer: dibuixar, dibuixar i dibuixar.

•••• Quants anys fa que dibuixa?

La veritat és que he estat dibuixant des dels 10 anys per la meva professió, tant en els estudis, com a arquitecte i com a professor de dibuix. La tasca de dibuix no l'he deixat mai.

Ha estat professor de dibuix en molts instituts?

No, només aquí. El diverteix molt fer classes de dibuix?

Realment faig classes des que estudiava arquitectura per treure la carrera. Quan vaig acabar la carrera, vaig fer les oposicions per a dibuix perquè m'agrada fer classes de dibuix. Quan vaig fer les oposicions em van destinar a aquest institut i en principi no he fet cap dibuix industrial però jo m'encarregava de dibuix artístic a perruqueria i després va venir el batxillerat artístic, en el qual tinc més camp per desenvolupar la meva professió com a professor de dibuix.

Història

El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són gaire clars. Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 a C a la Xina. No és fins al segle XII que es troben evidències d'algun tipus de futbol practicat a Anglaterra.

A l'edat mitjana se'n van conèixer diversos tipus. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats i també entre pobles i parròquies. Hi prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien estar separades més d'un quilòmetre. L'any 1846 es va realitzar el primer intent seriós d'establir un reglament. L' any 1872 es va celebrar el primer partit internacional entre Anglaterra i Escòcia.

En l’ actualitat, el futbol és un esport d'equip jugat entre dos conjunts d’ 11 jugadors cada un i un àrbitre que s'ocupa del fet que les normes es compleixin correctament. És considerat l'esport més popular del món. Regles del joc El futbol està organitzat per 17 lleis o regles, les quals s'utilitzen universalment. Les regles del joc estan fixades per la International Football Association Board, organisme integrat per la FIFA.

El futbol es juga en un terreny de gespa natural o artificial de forma rectangular. Les dues línies situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda, mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny és dividit per la meitat per la línia central. Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les porteries estan formades per dos pals verticals. Les parts superiors dels pals són unides, mitjançant la creueta, per una barra blanca horitzontal, anomenada travesser. Les àrees de penal són àrees rectangulars situades davant de les porteries. Cada un dels equips està format per un màxim d'onze jugadors i un mínim de set. Durant el partit es poden canviar aquests jugadors per uns altres, anomenats suplents, amb un màxim de recanvis segons la competició. Un dels jugadors al terreny de joc ha de ser el porter. Es juga amb una pilota de forma esfèrica. Aquesta ha de ser de cuir o un altre material adequat. Els jugadors poden tocar i moure la pilota amb qualsevol part del seu cos excepte els braços. El porter té la possibilitat d'utilitzar qualsevol part del seu cos, però només dins de l'àrea de penal.

FUTBOL / FUTBOL FEMENÍ

El reglament no especifica un temps fix de duració dels partits, encara que el més estès a nivell mundial és de 90 minuts per partit, dividit en dos temps de 45 minuts, amb 15 minuts de descans entre ambdues meitats. L'objectiu del joc és anotar més gols que el rival. Si un partit finalitza amb empat, es pot jugar una pròrroga o temps extra, que generalment consta de dos temps, de 15 minuts cada un, on es continua el partit inicial. Si el partit continua amb empat, un altre mecanisme és l'anomenada tanda de penals, consistent a executar alternativament llançaments des del punt de penal, fins a executar-ne 5 cada equip.

Si la pilota surt fora del terreny de joc per la línia de fons, després de ser tocada per un jugador de l'equip defensor, es concedeix un servei de córner a l'equip rival. Si l'últim jugador a tocar-la pertany a l'equip atacant, es concedeix un servei de porta a l'equip defensor. Si la pilota surt fora del camp per una de les

línies de banda, es concedeix un servei de banda a l'equip que no va tocar la pilota per darrer cop.

3.Posicions tàctiques Porter: és el jugador que té com a objectiu principal evitar que la pilota entri a la seva porteria durant el joc, acte que es coneix com gol. El porter és l'únic jugador que pot tocar la pilota amb les seves mans durant el joc actiu, encara que només dins de la seva pròpia àrea. Aquest tipus de jugadors han de portar una vestimenta diferent a la dels seus companys, els seus rivals i el cos arbitral. En general solen dur el número 1 estampat sobre la seva samarreta. Defensa: és el jugador situat una línia per davant del porter i una per darrere dels migcampistes, el principal objectiu del qual és aturar els atacs de l'equip rival. Generalment, aquesta línia de jugadors es troba en forma arquejada, quedant alguns defenses ubicats més a prop del porter que els altres. Centrecampista: és el jugador situat a la zona del centre del terreny, una línia per davant dels defenses i una per darrere dels davanters, amb l'objectiu de coordinar el joc entre les altres línies i assistir a les mateixes en cas de ser necessari. Davanter: És el jugador situat més endavant que els seus companys, una línia per davant dels migcampistes, el principal objectiu és el de marcar gols. Els davanters solen ser els jugadors més coneguts, ja que són els autors dels gols de l'equip. 4.Futbol femení

El futbol femení ha tingut un creixement lent en el futbol modern, principalment pels obstacles socials i culturals que no permeten l' ingrés ple de la dona a l'esport. La primera trobada femenina sota les regles del futbol associació, del qual es tenen registres, va succeir el 1892 a Glasgow, Escòcia. A finals de 1921, el futbol femení va ser prohibit a Anglaterra, fet que no li va permetre expandir-se a la resta del

món. El 1969 el futbol femení es va tornar a organitzar a Anglaterra, motiu pel qual començà a expandir-se fora del seu territori. La primera trobada internacional de seleccions de futbol femení va ocórrer el 1972, casualment 100 anys després de la primera trobada masculina.

Ana Mª Ordoñez

Leydi Ruano i Laura Morera Halloween o nit de bruixes és una festa que se celebra principalment als Estats Units en la nit del 31 d’octubre. Té origen en la festivitat celta del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de tots els Sants. En gran part, és una celebració secular però alguns consideren que posseeix un transfons religiós.

Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició al Nord d’Amèrica durant la Gran epidèmia de fam irlandesa de 1840.

La paraula Halloween és una derivació de l’ expressió anglesa All Hallow’s Eve que vol dir Vigília de Tots els Sants. Es celebrava en els països anglesos, principalment al Canadà, Estats Units, Irlanda i el Regne Unit. Les activitats típiques de Halloween és el famós truc o tracte i les festes de disfresses, i de les fogueres, la visita de les encantades, etc. . Avui en dia Halloween és una de les dates més importants del calendari festiu a Estats Units. Els païsosllatins americans, encara que coneixen la festivitat de Halloween, tenen les seves pròpies festivitats i tradicions aquest mateix dia, encara que coincidien quant al seu significat: la unió o extrema

Halloween

proximitat del món del vius i el regne dels morts.

.

BATALLA CAMPAL Baralla entre dos alumnes de 3er. d’ ESO al costat del centre a la sortida de classe. El passat mes d’octubre es va disputar una baralla entre dos alumnes per una discussió a la classe. Van començar a donar-se empentes i llavors un d’ells el va esperar a la sortida. Sembla que els motius de la baralla van començar a la classe de 3er. C (al segon pis) per una discussió sense importància. Finalment, es van barallar, i va guanyar E. S., que li va estripar la samarreta i va fer sang a la boca al seu company. El fet no ha tingut conseqüències greus. L’INTERNET AL CENTRE L’ internet al centre no funciona del tot bé. Carrega molt lentament i a vegades es fa impossible fer una classe amb ordinadors. Des del passat mes de setembre, que va començar el curs, l’ internet no funcionava molt bé. Sembla que fins al proper mes de desembre no hi haurà internet.

Sembla ser que el fil de la xarxa d’ internet no és prou ampla per a tot l’institut, i a alguns professors s e’ls fa impossible fer una classe amb el projector, o els d e 1er. i 2n. d’ ESO amb els ordinadors. Sembla ser que el fi l de fibra òptica no és posarà per ara.

. NOVA DISCOTECA LIGHT A SANT BOI El dia 2 d’octubre s’ha inaugurat al polígon industrial de Sant Boi la nova discoteca light D’NIROS. L’han oberta per a nois i noies de 14 a 18 anys, i funciona els dissabtes a la tarda i alguns dies festius de 17:00 fins a les 21:30. Com que és per a menors no venen alcohol ni tabac. La nova discoteca D’NIROS té una sala amb una barra on hi ha els cambrers. Al costat dret hi ha una filera de seients i també hi ha els lavabos. Segons el dia, posen les tarimes a diferents llocs on la gent puja a ballar. Al ser només una sala, és bastant gran. Amb l’entrada et donen una consumació gratis. L’entrada normal costa 8 euros, però si passes per alguna llista l’entrada costa més barata, és a dir, 6 euros. .

VENDA IL·LEGAL D’ALCOHOL I DE TABAC ALS MENORS Cada vegada hi ha més establiments que proporcionen tabac i alcohol a nois i noies menors d’edat. Hi ha homes i dones que en venen als bars, per tal de guanyar diners, sense pensar en les conseqüències que això comporta. A Sant Boi, la majoria d’establiments venen tabac i alcohol a menors, però la policia no pren mesures amb aquestes coses. La situació dura des de fa molt de temps i això fa que la joventut fumi més, beguin alcohol i per tant comporta l’augment de comes etílics. Cada vegada costa més deixar de fumar, ja que els nois i noies comencen des de molt joves.

BREUS

INFORMACIÓ

PREMI CERVANTES 2010 A ANA Mª MATUTE

L’escriptora barcelonina Ana Maria Matute acaba de rebre el premi Cervantes 2010 per la seva trajectòr ia literària.

Ana Maria Matute va néixer a Barcelona l’any 1926 És una gran escriptora, que va començar a escriure amb 5 anys, però el seu primer llibre va ser publicat amb 17 anys i es titulava ‘Pequeño teatro’’, amb el qual va guanyar anys després el Premi Planeta. Ha estat escrivint durant 80 anys. És d’una família humil: el seu pare tenia una fàbrica de paraigües. L’Ana Maria Matute no va poder anar a la universitat perquè no la van deixar estudiar i això ho té molt present. Ana Maria Matute als 5 anys va estar a punt de morir a causa d’una infecció de ronyó; als 8 anys va patir una altra malaltia greu i la van fer viure amb el seus avis a Mansilla de la Sierra (Logroño).

Matute ha destacat en dos apartats. D'una banda, tenim la seva narrativa en què tracta la postguerra espanyola amb un estil molt personal amb el qual aconsegueix apropar-nos a la realitat política i social de l'època, però amb recursos propis de la literatura meravellosa. Traduïda a més de 23 idiomes, Ana María Matute és considerada una de les escriptores en espanyol més internacional i és una conferenciant habitual en universitats i institucions educatives, tant a Europa com a Amèrica Llatina i Estats Units.

CRÍQUET Hola, Em dic Shrjeel, sóc del Pakistan, tinc 15 anys. A mi M´agrada el criquet. Aquest esport es juga en el meu país. Jo jugo a criquet molt i molt bé. Acostumo a jugar-lo amb els meus amics. Nosaltres tenim un equip, amb el qual hem guanyat moltes vegades. Jo sóc qui marco més punts o runs al meu equip. Els jugadors professionals juguen 300 bols o pilotes, i nosaltres en juguem 120. Aquesta pilota és com un pedra. El criquet és molt popular. La gent del meu país hi juga molt. Aquest esport només es juga a 16 països. El criquet és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips d'onze jugadors cadascun, amb la finalitat de, colpejant una pilota amb un bat, fer caure almenys un de dos bastons (els wickets). L'equip guanyador és qui marca més punts o runs. Es juga en un camp d'herba. Al centre del camp hi ha un terreny rectangular que s'anomena pitch. L'origen del criquet el trobem a Anglaterra. En els països del subcontinent indi, com l’Índia i Pakistan, o al Carib, és un esport de masses; en països com Anglaterra i Austràlia és l’esport estiuenc més important. El mundial de criquet (ICC World Cup) es disputa cada 4 anys.

Pitchbol

COL·LABORACIONS AULA D’ACOLLIDA

PING-PONG Hola! Som l’Abdel i en Zheng Peng i ara explicarem el nostre esport preferit :el ping pong o tennis taula. El tennis de taula és un joc en què s’enfronten dos jugadors o amb parelles de quatre jugadors. Abdel: al Marroc el ping pong no és un joc gaire popular. La gent no juga gaire, però hi ha gent que hi juga. Zheng: a la Xina les escoles normalment tenen unes taules de ping pong i sempre hi juguen els alumnes. Jo a la Xina vaig jugar molt al ping pong, m’agrada utilitzar un joc d’atac. El tennis de taula és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment per una xarxa. Consisteix a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, fent que boti en el camp contrari i de manera que l'adversari no la pugui tornar. La puntuació de les partides és a 11 o 21 ( amb 2 punts d’avantatge). Les raquetes són de goma i aquesta goma pot ser ofensiva a l’atac i defensiva. Per cert: us desafiem a una partida a l’hora del pati. Esperem que us agradi el nostre treball de l’aula d’acollida.

BÀDMINTON Sóc la Leidy i avui us parlaré del meu esport favorit: el Bàdminton. El Bádminton no és un esport gaire famós com el futbol, el tennis, el bàsquet, etc. Aquest esport es juga amb una raqueta. Es pot jugar en parella o individualment. Els jugadors o parelles se situen en les meitats oposades en una pista dividida per una xarxa. A diferència d’altres esports de raqueta, el bàdminton no es juga amb pilota sinó amb un volant.

L'actual joc de bàdminton va sorgir a l'Índia, on és anomenat Poona , nom d'una població del país on va ser jugat originalment.

A mi m’agrada jugar a aquest esport perquè és molt divertit i fàcil de jugar. PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL

Em dic Fayna Nieves Ramos i sóc de la classe de 2n B; us parlaré del patinatge artístic sobre gel, que és un esport que m’agrada molt.

Aquest esport participa en els jocs olímpics d’hivern. Té un nivell de competició oficial i s’hi pot participar individualment o en parelles.

Hi ha molts girs i salts en el patinatge sobre gel individual, per exemple:

+ Axel. El patinador es prepara el salt lliscant d'esquena, realitzant un canvi de direcció i del peu de suport per impulsar-se amb el peu lliure. + Toe loop. El patinador prepara el salt lliscant de cara amb els peus junts, dóna suport al pes sobre la cama dreta i amb l'esquerra lliure gira cap enrere 180 º, pica en el gel per impulsar i continua la rotació en l'aire. + Flip. El patinador llisca cap endavant, balanceja el peu per fer un gir de 180 º, i pica en el gel per impulsar el salt. + Sit o pirueta baixa. Es baixa el cos fins pràcticament seure sobre el peu que gira. Els elements bàsics són els patins, que tenen unes fulles de ferro i estan sota de la bota. La roba per entrenar ha de ser còmoda perquè puguis tenir uns moviments més fàcils. En l‘entrenament has de posar-te proteccions a les cames i als braços per no lesionar-te. Per a mi el patinatge sobre gel és un esport molt bonic i molt agradable de veure, perquè els seus girs i els seus salts són molts difícils. Jo he anat a patinar i he caigut com tothom, però dels errors se n’aprèn, oi?. Per això estic pensant si dedicar-me a això del patinatge sobre gel. Si jo entrenés, hi hauria d’anar els dissabtes a les 9:00 del mati, i podria estar tot el primer trimestre, però això depèn de quant temps m’agradés estar-hi.

PUNT D’INFORMACIÓ

EL PUNT AL TEU INSTI

“Hi ha algun cicle formatiu que tingui a veure amb veterinària?”

“Jo vull ser mosso d’esquadra però em volia fer un tatu al coll i m’han dit que no passaria les proves físiques amb un tatu visible...És veritat?”

“ Hi ha algun centre a Sant Boi on facin dansa del ventre gratis?” “Vull ser controladora aèria, quins estudis de grau hauria de fer?” “Toco en un grup de música i volem fer un “bolo” algun dia al teatre de Can Massallera de Sant Boi. Amb qui hem de parlar per poder entregar-li una maqueta?” “ Quan és el moment per demanar una beca d’estudis?” “ M’han dit que teniu guies de viatges. Podria agafar-ne una en préstec per a aquest cap de setmana, que me’n vaig de càmping?” “ Estic buscant la meva primera feina però no sé on enviar el meu currículum ni on mirar borses de treball..” “Cada vegada que tinc un examen em poso molt nerviós, estudio molt però em va fatal...M’han dit que hi ha una assessoria psicològica gratuïta a El Punt que em podria ajudar.” Aquestes i moltes altres preguntes han anat sorgint a El Punt al vostre insti que us

acompanya un any més oferint-vos informació i assessorament sobre estudis reglats i no reglats, beques, recursos i borses de treball, formació per treballar, recursos per viatjar, salut, sobre l’assessoria psicològica, sobre associacionisme i voluntariat, lleure i cultura... Recordeu que si teniu dubtes, necessiteu informació o voleu fer un suggeriment, adreceu-vos a El Punt al vostre insti que està ubicat al hall tots els divendres a l’hora del pati. Que passeu molt bones festes! El Servei d’Informació Juvenil El Punt s’ubica a la Factoria Jove de Can Massallera C. de Mallorca, núm. 30 Horari: De dilluns a divendres de 10 a 14 h. De dilluns a dijous de 16 a 20 h. Telèfon: 93 652 98 43 Telèfon i fax: 93 654 28 28 A/e: [email protected]

La Fira de la Puríssima

En el pont de la constitució he anat a la fira, millor dit, a les dues fires. La fira de la Puríssima es fa els dies del pont de la constitució, que són els dies 6, 7 i 8 de desembre. Aquesta fira consta de dues parts: la fira que diem de dalt (la fira d’entitats) i la fira de baix (la de les atraccions). La primera no m’ha agradat molt, però hi vaig normalment amb els meus pares. A l’altre fira sí que m’agrada d’anar-hi, perquè pujo a la granota, als llits elàstics, disparo,etc.

A més a més, aquests dies els aprofitem per posar l’arbre de Nadal. Tots junts posem ben maca la casa i quan està tot posat fem una foto tots quatre davant de l’arbre. Per nosaltres comença així l’època nadalenca.

Aitor Garcia Bermudez Adriana Garcia Martinez

Aula de Religió

CRÍTICA DE CINEMA

CRÍTICA DE CINEMA

per GERARD ESPUNY

El filòsof Durkheim va escriure al segle XIX que “si l’home fos desposseït de tot allò que la societat li aporta, quedaria reduït a la sensació animal”. Possiblement aquest sigui un dels motors que han portat al director Gerardo Olivares a escriure i dirigir “Entre lobos” , una pel·lícula d’aventures apta per a tota mena de públic i basada

en la història real de Marcos Rodríguez Pantoja, un nen que en el transcurs de dotze anys ( dels set als dinou) va haver de sobreviure tot sol en plena Sierra Morena amb l’únic ajut del seu instint infantil. El cinema, de fet, ja s’havia interessat per d’altres casos similars (“L'enfant Sauvage” de Truffaut o “l’enigma de Kaspar Hauser” de Herzog), però la particularitat que defineix “Entre lobos” potser sigui la d’allunyar-se deliberadament del retrat sociològic i psicològic del personatge per tal centrar-se més en un tipus de cinema documental que permeti abraçar un públic familiar. És en aquest sentit, doncs, que la pel·lícula pren una volada considerable. Moltes són les qualitats que us captivaran: una fotografia excepcional; unes interpretacions sòlides (cal destacar el nen Manuel Camacho i el veterà Sancho Gracia); un ritme intens i unes imatges espectaculars de llops, cabres, gats mesquers, voltors i d’altres bèsties salvatges. Té doncs, en aquest sentit, un aspecte pedagògic indubtable. El nen Marcos és venut pel seu pare com un tros de cansalada i lliurat a un pastor que, abans de morir, l’ensinistrarà en les arts mínimes de la supervivència. Així doncs, la pel·lícula és una petita lliçó de superació personal i de lluita enfront de les

adversitats. Però encara més que això: l’infant Marcos, el marginat, el rebutjat, el desposseït, sap (ni que sigui instintivament) que la seva única salvació és l’afecte. Quan encara viu amb la família, l’afecte l’aboca en el germà; quan el pare se’n desprèn, trasllada forçosament l’afecte al vell pastor, i quan finalment aquest mor, l’única manera d’aconseguir afecte és cercar-lo en el món que l’envolta ( llops, fura, mussol, natura...). En certa manera, doncs, és una pel·lícula que parla d’amistats fermes. Més pedagogia afegida.

Les lleis del cinema, però, es regeixen per les exigències del mercat i la indústria. Potser per això Olivares necessita de certs recursos que acabin de confegir un esperit de “conte” a la història: la relació entre el nen i els llops (intercanviant-se menjar al pur estil Mowgli) o la subtrama de l’ajut al maquis, acaben d’abellir la història de cara a la galeria amb un metratge que segurament resulta excessiu. Un altre tema és, inevitablement, la soledat. Ara es quan el paisatge i els animals adquireixen l’estatus de personatges sense guió. En bona part de la cinta els silencis són molt importants, com no pot ser d’altra manera. I és precisament aquesta fusió del protagonista amb la natura i aquest sentiment de lluita i adaptació al medi, el que fa recordar la lectura d’alguns passatges de Solitud de Víctor Català. Com quan el personatge d’Anastasio, el vell pastor, coreferent en positiu de l’Ànima de la novel·la catalana, fa caceres de conills amb fura. Tot un art. Si esteu interessats a saber més del cas de Marcos Rodríguez Pantoja, podeu consultar la següent adreça que conté l’estudi de l’antropòleg i escriptor Gabriel Janer Manila: http://www.raco.cat/index.php/AnuarioPsicologia/article/viewFile/64461/88142

FITXA TÈCNICA:

TÍTOL ORIGINAL: Entrelobos (Entre lobos)

ANY: 2010 DURACIÓ: 116 min.

GUIÓ: Gerardo Olivares

MÚSICA: Klaus Badelt

FOTOGRAFIA: Òscar Durán

REPARTIMENT: Juan José Ballesta, Sancho Gracia, Carlos Bardem, Manuel Camacho, Vicente Romero, Àlex Brendemühl, Eduardo Gómez, Luisa Martín, Antonio Dechent, Dafne Fernández, Francisco Conde, José Chaves, José Manuel Soto, Agustín Rodríguez López.

PRODUCTORA: Wanda Visión / Arakao Film / Sophisticated Films

GÈNERE: Aventures. Natura. Basada en fets reals.

Aquestes són algunes de les recomanacions que el professor Nicolau, expert en

arrossos, ens fa perquè tinguem un bon àpat.

ELS ARROSSOS DE NICOLAU JORDAN

BUSQUEU ELS 10 NOMS DE PROFESSORS DE L’INSTITUT: per Alejandro Herrera

BUSQUEU LES DIFERÈNCIES

per Paco Am aya

ENTRETENIMENTS

S C G H N J K M A L B E R T O W U O S B E K I S T A N D S A G Q S L O P N N N H V K Ñ N A D D G A Y I N R B J Y S T S G P T F C N G B I E G B E R R B I G J H G A B Q D V O R I Y K L L I O T N G U Ñ V R G V H J A M P Z R G T E O L A I E B W R A U A E E K T N I C O L A U U J I S D L I A N D O T U V Q Ñ O Z O O G T U O I S F H S H P U E S O J A I R A M J G C Y K J P D E T G L A N I V E V R M E C U L O H J K I J U A N P J F I R R Y L C A X A M E N

LA CONTRA

. Homenatge a Joan Solà

Generació n’hi-n’hi?

revista iceberg núm 34

Documents