2013www.cooperativestreball.coop

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

Entrevista a Juan Antonio Pedreño, president del cooperativisme de treball espanyol

Col·laboracions deAntonella BrogliaXavier MarcetJavier Sanz Antonio Cancelo

Col·laboració 2.0, eines tecnològiques pel canvi——De fundació a cooperativa: Peñascal, S. Coop.

El cooperativisme davant els reptes d’una nova societat

Hi ha una altra forma. Som un projecte de caixa cooperativa, solvent, rendible. Som líders en finançament, amb 5.000 milions d’euros en crèdits concedits a més de 20.000 autònoms i empreses, i 400.000 particulars. Amb un nou Model de Gestió que evoluciona amb les empreses per posar a la seva disposició tota l’experiència acumulada per Caja Laboral en el si del grup MONDRAGON. Així és com nosaltres demostrem que hi ha una altra forma de fer banca.

HI HA UNA ALTRA FORMA

BancaD`EMPRESES

ANUN CATALIÑA.indd 1 12/09/12 12:10

EDITORIAL El cooperativisme davant els reptes d'una nova societat 4

interns coop ACTIVITAT Les principals notícies de la Federació 6

L’EQUIP DE L’ANY Alternativas Económicas 9

COOPERACIÓ Els eixos estratègics de la Federació Guillem Perdrix 10

ESTADÍSTICA Les cooperatives en xifres 12

VALORS Finançar l’economia real Miquel Miró

Innovació orientada a resultats Xavier Marcet

Tota l’energia, les oportunitats i la innovació Antonella Broglia

14

CASOS D’ÈXIT Suara: Atenció a persones fronteres enllàGrup Cooperatiu TEB: Reinventar-se des de la indústria Mol-Matric: Ben vius, fent matriusGlòria Ayuso

22

MEMÒRIA HISTÒRICA

En ruta per la Catalunya cooperativa Ivan Miró / La Ciutat Invisible 31

móncooperatiu coop CRÒNICA Una dècada cooperativa Olga Ruiz 34

ENTREVISTA Juan Antonio Pedreño: Davant d'aquesta situació de crisi, les cooperatives poden aportar una llum d’esperança

38

ECONOMIA Salvar l’empresa, transformar-se en cooperativa Olga Ruiz 43

ENTREVISTA Peñascal, S. Coop.: El model cooperatiu s’adapta millor per seguir creixent i poder mantenir la idea original del projecte de fundació

46

MARC LEGAL 2012, el millor any del cooperativisme basc Francisco Javier Sanz Santaolalla

48

EN PROFUNDITAT Col·laboració 2.0 Oriol Lladó 50

INTERNACIONAL Un miratge anomenat Islàndia Xavier Rodríguez 55

EINES La internacionalització: recursos per no caminar solLean Canvas, o com estructurar el teu nou negoci Jordi Garriga

59

GESTIÓ EMPRESARIAL

L’escala salarial a les cooperatives Antonio Cancelo 62

directori coop DIRECTORI Marketplace de les cooperatives de la Federació 64

•coopNúmero 22013Revista anual

Composició del Consell Editorial Perfecto AlonsoGemma GarciaNúria BallesterosMiquel CanetGuillem Perdrix Miquel MiróOlga RuizLa redacció d'aquest número s’ha tancat el 22 de maig de 2013

Contacte i publicitatFederació de Coope-ratives de Treball de Catalunya Tel. 93 318 81 62 federacio@cooperati-vestreball.coop

Conceptualització i realització editorialÀrea de Desenvolupa-ment i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.)www.sapienspublica-cions.cat

Director ÀreaGerard Birbegbirbe@sapienspubli-cacions.catTel. 93 389 94 59Coordinació David HerediaDisseny gràficXavier AlamanyDipòsit legalB. 31107-2012

Llicència Creative Commons

Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera espe-cificada per l’autor o el llicenciadorCompartir Igual — Si altereu o transfor-

meu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idènti-ca a aquesta.http://creativecom-mons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

coop

coop 2013

SUMARI

Fa uns anys es parlava de la necessitat d’in-corporar la incertesa en la nostra gestió, amb la finalitat que fos un element de seguretat a les nostres organitzacions. Avui, la incertesa

ja no és una opció sinó una eina de gestió que està tan incorporada a les nostres organitzacions que no és cap problema ni suposa cap esforç.

En aquests moments, però, la realitat ha fet un pas més endavant i ens trobem davant d’una situa-ció que tots definim com a nova respecte de l’ante-rior i que ens obliga a parlar de la gestió del canvi com un element de permanència en el nou paradig-ma, i que ens obliga a gestionar-lo en les relacions i en els aspectes econòmics i socials. Aportar valors de gestió en la definició del nou paradigma és el nostre repte.

La gestió del canvi és el repte de les nostres organitzacions. La nova situació ha superat amb escreix els elements que, en un passat, ens donaven seguretat. Ni tan sols la incorporació de la incertesa és un element suficient per poder gestionar el canvi, el qual necessitarà eines, criteris i cultura per poder facilitar l’adaptació de les nostres organitzacions al nou paradigma.

Els elements que defineixen aquest nou escenari són per tots coneguts i no us cansaré amb la lectura o les anàlisis de bancs i les retallades. Crec que és

PERFECTO ALONSOPresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

El cooperativisme davant els reptes d’una nova societat

«Aquest és el nostre repte: aportar elements de valor a la societat per contribuir a transformar-la i definir-la.»

coop 2013

4

EDITORIAL

molt més interessant aportar elements de projecció que no detenir-se en valoracions conegudes que no aporten gaire coses a les solucions.

Probablement, l’element més engrescador d’aquesta situació és que tothom es troba en la ma-teixa situació. No hi ha diferència entre rics i pobres, ni entre grans i petits. Tots estem en el mateix punt, tots sabem el mateix respecte de com fer front a la nova situació, i el que sabem tots és: NO RES.

La certesa del no-res ens posa en un pla d’igual-tat, a la mateixa altura i coneixement que la resta i, si com diuen els castellans, «el mal de muchos es consuelo de tontos», sí que és veritat que tots ens situem al mateix lloc en la recerca de respostes, i això ens farà més protagonistes en el disseny del nou paradigma. Perquè la veritat de tot això és que la situació se superarà, l’única dificultat és saber quan i com. Aquest és el nostre repte: aportar ele-ments de valor a la societat per contribuir a transfor-mar-la i definir-la.

En aquest número de la revista .coop es fan aportacions des de l’experiència, des del coneixe-ment i des de l’anàlisi, que ens ajudaran en la presa de decisions creatives i imaginatives que ens faran prendre consciència de la situació, visualitzar el futur en el qual ens mourem i dotar-nos dels elements que necessitem.

Sabem que l’adaptació no serà fàcil i que gene-rarà tensions en la gestió del canvi, que suposarà decisions complicades i que haurem de fer esforços per part de les organitzacions que ens costarà d’as-sumir. Estem en un moment difícil ple de possibilitats i expectatives que fa que el present sigui apassio-nant i engrescador.

Assumir els nous reptes ens farà ser més forts, més àgils i més sòlids. Aquest és el repte de les nostres organitzacions, que al llarg del temps han sabut donar respostes en moments difícils com els actuals.

La responsabilitat del moviment cooperatiu demos-trarà, una vegada més, que el cooperativisme és una eina adequada per donar solucions a les necessitats del present, com ho va demostrar en un passat, quan el cooperativisme va ser l’eina que va donar respos-tes en moments semblants als actuals.

Mar

c To

rren

t

coop 2013

5

CREIX L’OCUPACIÓ COOPERATIVA A L’ESTATLa crisi i les retallades no han impedit que les cooperatives segueixin generant ocupació a l’Estat espanyol. Amb més de 8.000 nous llocs de treball creats entre gener i setembre de 2012, l’ocupació a les cooperatives de treball ha crescut un 300 % respecte al mateix període de 2011, segons la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat. A finals de 2012, les cooperatives de treball sumaven una ocupació directa superior als 210.000 llocs de treball a tot l’Estat. En línies generals, durant tot l’any es van destruir 12 punts menys de teixit empresarial que a les empreses mercantils. Un 83 % de les contractacions van correspondre a persones sòcies i un 27 %, a treballadors per compte aliè.

ESTUDI ‘REALITATS I REPTES’ L’estudi Realitats i reptes del cooperativisme de treball, elaborat per la FCTC i la Fundació Seira, apunta necessitats i fortaleses del sector cooperatiu. Dirigit per Oriol Amat, Antonio Cancelo i Albert Serra (per aquest ordre, en la imatge), ofereix recomanacions a les coopera-tives, a la Federació i a l’Administració. La in-corporació de les propostes en el pla de treball de les cooperatives pot impulsar una millora en aspectes com la gestió, el desenvolupament societari, la participació de les persones mem-bres, la capitalització o la intercooperació.

L’ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ El Cafè de Mar de Mataró, un espai recentment recuperat per al patrimoni cooperatiu, va ser l’escenari triat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per celebrar la seva Assem-blea anual, en la qual es va presentar la memòria social i econòmica de 2012 i el pla de treball ac-tual. Segons Perfecto Alonso, president de l’entitat, «aquelles persones que desitgen una societat participativa, oberta i democràtica prioritzen una forma d’empresa que ja integra de manera natural aquests valors, com és la cooperativa». Durant l’Assemblea, la Federació va fer pública una decla-ració de suport al Dret a decidir.

LA FEDERACIÓ CREA COOPERATIVESFins a 27 cooperatives s’han constituït a partir del programa d’orientació a la creació de cooperatives de la FCTC. Cadas-cuna de les sessions quinzenals d’assessorament ha arribat a tenir 30 assistents. La Federació organitza també sessions mensuals a Barcelona Activa i ofereix acompanyament al per-sonal tècnic de les àrees de promoció econòmica del territori.

Jord

i Pla

y

Jord

i Pla

y

coop 2013

6

interns coop ACTIVITAT

PRESENTS A BARCELONABarcelona acull unes 800 de les 3.064 coope-ratives de treball catalanes. La Federació ha estat convidada a integrar el Consell Econòmic i Social de Barcelona, òrgan consultiu en el qual participen els agents socials i econòmics més representatius de la ciutat.

COMPROMÍS DEL CONSELLER FELIP PUIGLa creació de cooperatives de treball està recollida al Pacte de Govern com una de les eines per promoure la reactivació econòmica a Catalunya. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, en el marc d’una trobada amb el Consell Rector de la FCTC, es va comprometre a accelerar el procés de paga-ment del deute pendent de les subvencions per al foment de la cooperació i la promoció de les cooperatives corresponent als anys 2010 i 2011.

BENVINGUTS!Donem la benvinguda a les 37 cooperatives associades al 2012. La seva diversitat transmet la varietat del cooperativisme de treball. Es dediquen a l’atenció a les perso-nes, a l’hostaleria i el lleure, a l’agricultura, els transports, les energies renova-bles, els serveis a les empreses o la cultura, entre d’altres. Predo-minen les ubicades a la província de Barce-lona (26). La resta: 5 a Lleida, 4 a Tarragona i 2 a Girona.

UN 30 MINUTS PER COMPARTIR Els testimonis de Mol-Matric, Som Energia, Men-gemBages, Mbici o La Fageda, tots membres de la FCTC, van il·lustrar el reportatge «Competir com-partint», emès al programa 30 minuts de TV3 el passat 27 de gener. Amb ells, cooperatives agràries, alumnes del postgrau d’economia cooperativa o catedràtics com Oriol Amat o Joan Subirats van oferir respostes a la pregunta: Les cooperatives superen millor la crisi? Perfecto Alonso, president de la Federació, va insistir en el rol transformador de les cooperatives: «per desenvolupar una tasca que contribueixi a fer-nos créixer com a persones i amb una capacitat social transformadora».

Jord

i Pla

y

Sambucus, de Manlleu, una de les cooperatives nouvingudes.

coop 2013

7

DIVULGACIÓ ALS COL·LEGIS PROFESSIONALSMés de 100 col·legis agrupats a la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya han participat en una acció divulgativa organitzada per la Federació amb l’objectiu de fomentar el cooperativisme entre col·lectius professionals. En aquesta línia, el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques, el de Geòlegs i el d’Ambientòlegs van dur a terme, el 27 de maig, la primera jornada informativa, Creacoop, Crea la Teva Cooperativa.

ORIENTACIÓ FINANCERA Les cooperatives afiliades a la Federació dispo-sen d’un programa d’orientació financera al seu servei. Vehiculat per la Fundació Seira, ofereix acompanyament en la cerca de solucions a les necessitats financeres de l’empresa a partir de diferents opcions i eines adaptades.

GRANOLLERS, MUNICIPI COOPERATIU Granollers és municipi cooperatiu des del mes de març d’enguany, quan va formalitzar la seva adhesió al programa local de promoció del cooperati-visme impulsat per la Federació. A partir d’accions concretes de formació i orientació, el programa Municipi Cooperatiu busca la implicació de les administracions locals, entitats i agents econòmics i socials en la sensibilit-zació de l’economia cooperativa al territori.

EN CLAU FEMENINA Coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Confederació Espanyola de Coo-peratives de Treball Associat va recordar que més de la meitat de cooperativistes al món són dones i que, a Espanya, les dones representen quasi el 50 % de l’ocupació de les cooperatives de treball i un 40 % dels llocs de treball de responsabilitat, molt per sobre de la resta d’empreses.

Jord

i Pla

yJo

rdi P

lay

X. A

lam

any

Fotograma del film Entre nos mains (vegeu secció Economia).

El Col·legi d’Ambientòlegs és un dels participants.

coop 2013

8

interns coop ACTIVITAT

Periodisme econòmic rigorós, divulgatiu i totalment independent és el que propugna l’equip de periodistes de primera fila que ha creat la cooperativa de treball que edita la revista Alternativas Económi-cas, que des del mes de març ja es pot trobar als quioscos i a Internet. «El capital som nosaltres, i el control periodístic i empresa-rial està en mans dels qui fem la revista», expliquen. Al capdavant hi ha Andreu Missé, amb una llarga experiència a El Periódico de Catalunya i El País com a redactor en cap d’Economia, subdirector i delegat a Brussel·les. L’acompanyen Pere Rusiñol, ex d’El País i Público; Ariadna Trillas, ex d’El País a Catalunya i l’Ara, i la periodis-ta especialitzada en economia social Mariana Vilnitzky.

L’objectiu és explicar l’economia des del seu sentit més social: «No ensenyarem com invertir, sinó com es trasllada el que està pas-sant a la vida diària, la sanitat, l’estat del benestar.» Tot plegat, des de la preocupació per l’europeisme, els problemes socials i el medi ambient, i dedicant un espai important als moviments socials. � http://alternativaseconomicas.coop

ALTERNATIVAS ECONÓMICAS

Periodisme en mans de periodistes

interns coop L’EQUIP DE L’ANY

Jord

i Pla

y

coop 2013

9

interns coop L’EQUIP DE L’ANY

Des de la Federació de Coope-ratives de Treball de Catalunya definim els tres grans àmbits ens els quals es basarà el nostre Pla

de treball per a aquest any 2013.

Primer àmbit: promoció de la cultura cooperativaEl primer dels àmbits fa referència a la Promoció i foment de la cultura d’em-presa cooperativa. Els objectius que es persegueixen des d’aquest àmbit són, entre altres, els de difondre els valors del cooperativisme de treball dins i fora del sector, visualitzant-ne les fortaleses i els avantatges competitius, així com la capaci-tat per superar situacions tan complicades com l’actual.

Volem presentar el model d’empresa cooperativa com una alternativa competi-tiva a l’actual realitat empresarial, visualit-zant-nos com un model vàlid per a tot tipus de projectes econòmics i socials. Caldrà aprofundir en l’establiment d’aliances amb pols de creació, innovació i coneixement de referència, així com la relació amb els principals organismes i institucions públiques i privades del nostre país. Ser presents en espais de reflexió i influència permetran un reconeixement del pes i de l’impacte econòmic i social del cooperati-visme de treball.

Segon àmbit: foment en la creació de noves cooperativesUn segon àmbit de treball és el suport a la creació de noves cooperatives de treball, amb l’objectiu que creixin i es consolidin. En aquest sentit, des de la Federació s’impulsen diferents programes d’orientació.

Concretament, en matèria de creació es proposa donar continuïtat a les accions que s’han anat desenvolupant des del dar-rer any: sessions de formació, informació i

orientació a persones emprenedores amb una idea de negoci, així com al personal tècnic de les entitats prescriptores en matèria d’emprenedoria. De la mateixa manera, la Federació aposta per accions orientades a la transformació i/o recon-versió de negocis empresarials cap al model cooperatiu, especialment en casos de successió o empreses en concurs de creditors.

Pel que fa al creixement i consolidació de les cooperatives, podem destacar el programa de suport a la gestió empresarial on, a través de sessions individuals o en grup, es pretén donar una primera orienta-ció en aspectes legals, comptables, fiscals, societaris o laborals, entre altres.

Entre els principis cooperatius figura el de intercooperació. Des de la Federació s’impulsen actuacions orientades a la crea-ció d’espais per tal de fomentar l’intercanvi de coneixement i experiències a través de grups de treball, clústers o trobades empre-sarials, tant entre cooperatives com amb d’altres models empresarials.

En un context com l’actual, considerem necessari que les cooperatives valorin estratègies de creixement vinculades a la innovació i internacionalització. És per això que des de la Federació es treballa en l’establiment d’acords amb les insti-tucions i organismes de referència en la matèria, per tal que aquests puguin oferir el seu suport. De la mateixa manera, es proposen sessions orientades a reflexionar sobre la capacitat d’innovació

i/o internacionalització de la cooperativa a través d’ACC1Ó, l’agència de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana.

Una de les principals necessitats identificades i amb més incidència en les nostres cooperatives és el finançament. És per això que des de la Federació es posa en marxa, a través de la Fundació Seira, un programa d’Orientació Financera amb l’objectiu d’oferir a les cooperatives federades un acompanyament en la cerca de solucions a les seves necessitats finan-ceres. Paral·lelament, es treballa també en altres iniciatives de suport financer per a les cooperatives, com per exemple la mi-llora de la solvència i la liquiditat, així com el desenvolupament de nous recursos i ins-truments com els grups d’estalvi solidaris territorials (GEST).

Un altre dels principis que posa en valor el cooperativisme i que des de la Federa-ció de Cooperatives de Treball de Cata-lunya es considera prioritari per al creixe-ment de les cooperatives és la formació. A través de l’escola de cooperativisme Aposta, posem a disposició de les nostres cooperatives una oferta de formació que pretén cobrir les necessitats identifica-des, tant des de la vessant de la formació contínua en aspectes que es deriven de la mateixa activitat laboral, com mitjançant l’oferiment de formació específica en temes cooperatius i en gestió empresarial de forma totalment adaptada en continguts i en metodologia.

Els eixos estratègics de la Federació

GUILLEM PERDRIX Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment,

és director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i professor associat del Departament d’Economia de l’Empresa de la UAB.

Caldrà aprofundir en l’establiment d’aliances amb pols de creació, innovació i coneixement de referència.

En un context on gairebé tot canvia, hem de ser capaços de fer front al nou escenari mitjançant un model de gestió democràtic, participatiu i transparent. És per això que hem de dotar-nos d’eines i recursos que facilitin la gestió de les necessitats i els objectius de les cooperatives.

coop 2013

interns coop

10

COOPERACIÓ

De manera transversal i amb el triple objectiu de promocionar la cultura co-operativa, fomentar la creació de noves cooperatives, com també el seu creixement i la seva consolidació, des de la Federació s’impulsen dos programes d’àmbit territo-rial adreçats a diversos municipis catalans i barris de la ciutat de Barcelona. Ambdós programes, Municipi cooperatiu i Barri cooperatiu, preveuen accions de sensibi-lització, formació i orientació que contribu-eixin, entre altres, a generar oportunitats de relació, cooperació i intercooperació entre els participants.

Tercer àmbit: per un nou model de representacióEl tercer dels àmbits d’actuació del Pla de treball 2013 fa referència al model de fe-deració necessari per tal de desenvolupar les accions descrites en els dos anteriors. Un model de federació de representació, de lobby, que ens permeti, entre d’altres, incrementar la capacitat d’incidència amb vistes a generar un marc polític i legal favo-rable al desenvolupament de les coopera-tives de treball i fent del cooperativisme de treball un aliat estratègic en la promoció de mesures de reactivació econòmica.

Solucions formatives des dels valors Cooperatius

Programa de cursos de propera impartició Múltiples solucions formatives en un extens portafoli

Aposta ofereix cursos en les àrees de: Desenvolupament societari cooperatiu Gestió empresarial Desenvolupament d’habilitats personals Formació tècnica

I a més… Elaboració i acompanyament de plans de formació Gestió de la formació bonificada Organització de seminaris, jornades, conferències,

taules rodones…

Consulta la nostra oferta formativa a www.aposta.coopTel.: 93 318 81 62 :: Fax: 93 302 18 85 :: www.aposta.coop :: info@aposta.coop

FCTC

Ser en espais de reflexió i influèn-cia incrementarà l’impacte econòmic i social del coope-rativisme de treball.

Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

coop 2013

11

Les cooperatives en xifres Creix un 36 % la creació de cooperatives de treball al 2012

El manteniment de l’ocupació i un increment del 36 % en la creació de cooperatives de treball són el millor exemple que les empreses cooperatives són el model empresarial preferit per les persones gràcies a la seva resistència,

sostenibilitat i capacitat de projecció en el temps. Les xifres de creació de noves cooperatives de treball l’any 2012 han estat les millors dels darrers vuit anys a Catalunya, mentre que el manteni-ment de l’ocupació a finals de l’any passat (amb un increment del 2,2 % el tercer trimestre de l’any) són una excel·lent notícia en el context de crisi i retallades que vivim. Les cooperatives de treball es mantenen com la tipologia de cooperativa que més demanda experimenta i més presència té al territori: un 75 % de les coope-ratives catalanes són de treball.

Conjuntament, les xifres de Catalunya destaquen en el context estatal com la primera comunitat en quantitat de cooperatives i com una de les que més empreses d’aquesta tipologia ha creat, només per darrere del País Basc i d’Andalusia.

Ocupació estable i de qualitatL’ocupació generada a les cooperatives és estable i de qualitat. Més de la meitat de les persones vinculades a les cooperatives en són sòcies i d’aquestes, més del 80 % tenen contractes indefinits. D’altra banda, les dones representen el 49 % de l’ocupació.

Les noves cooperatives creades a Catalunya durant el 2012 es concentren gairebé en un 80 % a la demarcació de Barcelona, molt especialment al Barcelonès, però també amb un fort lideratge de les comarques del Baix Llobregat, el Bages, el Vallès Occiden-tal i el Vallès Oriental.

Pel que fa als sectors d’activitat on s’han constituït més coope-ratives, destaca el bloc de serveis a les empreses i particulars així com els serveis d’atenció a les persones o els transports, una ten-dència que reflecteix de forma bastant exacta el repartiment de les cooperatives de treball per sectors, on el 45 % agrupa els serveis a empreses i particulars, la indústria i l’atenció a les persones.

VALL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀ

ALT URGELL

PALLARSJUSSÀ

NOGUERA

CERDANYA

SOLSONÈS

BERGUEDÀ

BAGES

ANOIA

SEGARRA

URGELL

PLAD’URGELL

SEGRIÀ

GARRIGUES

PRIORAT

RIBERAD’EBRE

TERRAALTA

BAIXEBRE

MONTSIÀ

BAIXCAMP

ALTCAMP

TARRAGONÈS

BAIX PENEDÈS

DE 0 A 25 COOPERATIVES

DE 26 A 75 COOPERATIVES

DE 76 A 300 COOPERATIVES

MÉS DE 300 COOPERATIVES

NÚMERO DE COOPERATIVES

GARRAF

ALTPENEDÈS

VALLÈSOCCIDENTAL

VALLÈSORIENTAL

MARESME

BARCELONA

SELVA

OSONA

RIPOLLÈS

GARROTXA

GIRONÈS BAIXEMPORDÀ

STA. COLOMADE GRAMENET

L’HOSPITALETDE LLOBREGAT

ST. ADRIÀDEL BESÒS

BADALONA

ALTEMPORDÀ

PLA DEL’ESTANY

CONCA DEBARBERÀ

ALTARIBAGORÇA

40

7921

49

131

27

4

7

51

5

23

18

55 57

11

19

71

33

91

1

14

111

16

31

8

1

4

260

122

395146

72

71316

22

104

70 24

254

1122

55

24

BARCELONÈS927

4.115cooperatives

75% 3.064 cooperatives de treball

25% 1.051 altres tipus de cooperatives

3.064

Cooperatives creades a Catalunya (2011 i 2012)

Cooperatives de treball a Catalunya (2012)

cooperativesde treball

2.624 cooperatives de 3 a 5 socis

403cooperatives de 6 a 25 socis

20cooperatives de 26 a 50 socis

17 cooperatives demés de 50 socis

83cooperatives de treball 113cooperatives

de treball

33altrescooperatives30altres

cooperatives

2011 2012

74,46 %11,31 %3,10 %2,23 %2,10 %4,52 %2,28 %

3.064 cooperatives de treball465 cooperatives agràries

127 cooperatives de consum92 cooperatives d’habitatges86 cooperatives d’ensenyament

186 cooperatives de serveis94 altres

18,14 %15,35 %12,56 %

8,37 %7,67 %7,21 %5,81 %5,35 %5,35 %

14,19 %

empreses i particulars indústria

atenció a personescomerçconstrucció

serveis socioculturalseducaciótransportcomunicació

altres

4.033

2.582

1.533

Andalusia

País Basc País Valencià

4.03

32.

582

1.53

3 21.499cooperatives

BAIX LLOBREGAT

*Font: Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom (DGESCTA) i Ministeri de Treball i Seguretat Social (gràfic Cooperatives a Espanya)

Les cooperatives de treball per comarques

Cooperatives a Catalunya (2012)

Principals tipologies de cooperatives

Sectors d’activitat de les cooperatives de treball

Gairebé 15.000 persones són sòcies de cooperatives de treball.

Cooperatives a Espanya 2012)

L’ocupació a les cooperatives a Catalunya s’ha mantingut durant el 2012. Al 3r. trimestre l’ocupació va augmentar un 2,2% respecte al 2011.

«Malgrat la crisi i les retallades, les cooperatives de treball segueixen generant ocupació. Amb més de 8.000 nous llocs de treball a l’Estat espanyol entre gener i setembre de 2012, l’ocupació va augmentar un 300% respecte al mateix període de 2011».COCETA

La creació de cooperatives de treball ha crescut un 36 % al 2012.

Les noves cooperatives creades a Catalunya durant el 2012 es concentren quasi en un 80 % a la demarcació de Barcelona.

coop 2013

interns coop

12

ESTADÍSTICA

VALL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀ

ALT URGELL

PALLARSJUSSÀ

NOGUERA

CERDANYA

SOLSONÈS

BERGUEDÀ

BAGES

ANOIA

SEGARRA

URGELL

PLAD’URGELL

SEGRIÀ

GARRIGUES

PRIORAT

RIBERAD’EBRE

TERRAALTA

BAIXEBRE

MONTSIÀ

BAIXCAMP

ALTCAMP

TARRAGONÈS

BAIX PENEDÈS

DE 0 A 25 COOPERATIVES

DE 26 A 75 COOPERATIVES

DE 76 A 300 COOPERATIVES

MÉS DE 300 COOPERATIVES

NÚMERO DE COOPERATIVES

GARRAF

ALTPENEDÈS

VALLÈSOCCIDENTAL

VALLÈSORIENTAL

MARESME

BARCELONA

SELVA

OSONA

RIPOLLÈS

GARROTXA

GIRONÈS BAIXEMPORDÀ

STA. COLOMADE GRAMENET

L’HOSPITALETDE LLOBREGAT

ST. ADRIÀDEL BESÒS

BADALONA

ALTEMPORDÀ

PLA DEL’ESTANY

CONCA DEBARBERÀ

ALTARIBAGORÇA

40

7921

49

131

27

4

7

51

5

23

18

55 57

11

19

71

33

91

1

14

111

16

31

8

1

4

260

122

395146

72

71316

22

104

70 24

254

1122

55

24

BARCELONÈS927

4.115cooperatives

75% 3.064 cooperatives de treball

25% 1.051 altres tipus de cooperatives

3.064

Cooperatives creades a Catalunya (2011 i 2012)

Cooperatives de treball a Catalunya (2012)

cooperativesde treball

2.624 cooperatives de 3 a 5 socis

403cooperatives de 6 a 25 socis

20cooperatives de 26 a 50 socis

17 cooperatives demés de 50 socis

83cooperatives de treball 113cooperatives

de treball

33altrescooperatives30altres

cooperatives

2011 2012

74,46 %11,31 %3,10 %2,23 %2,10 %4,52 %2,28 %

3.064 cooperatives de treball465 cooperatives agràries

127 cooperatives de consum92 cooperatives d’habitatges86 cooperatives d’ensenyament

186 cooperatives de serveis94 altres

18,14 %15,35 %12,56 %

8,37 %7,67 %7,21 %5,81 %5,35 %5,35 %

14,19 %

empreses i particulars indústria

atenció a personescomerçconstrucció

serveis socioculturalseducaciótransportcomunicació

altres

4.033

2.582

1.533

Andalusia

País Basc País Valencià

4.03

32.

582

1.53

3 21.499cooperatives

BAIX LLOBREGAT

*Font: Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom (DGESCTA) i Ministeri de Treball i Seguretat Social (gràfic Cooperatives a Espanya)

Les cooperatives de treball per comarques

Cooperatives a Catalunya (2012)

Principals tipologies de cooperatives

Sectors d’activitat de les cooperatives de treball

Gairebé 15.000 persones són sòcies de cooperatives de treball.

Cooperatives a Espanya 2012)

L’ocupació a les cooperatives a Catalunya s’ha mantingut durant el 2012. Al 3r. trimestre l’ocupació va augmentar un 2,2% respecte al 2011.

«Malgrat la crisi i les retallades, les cooperatives de treball segueixen generant ocupació. Amb més de 8.000 nous llocs de treball a l’Estat espanyol entre gener i setembre de 2012, l’ocupació va augmentar un 300% respecte al mateix període de 2011».COCETA

La creació de cooperatives de treball ha crescut un 36 % al 2012.

Infografia JULIANA ESLAVA

coop 2013

13

ESTADÍSTICA

Parlaré sempre d’empreses, incloent-hi les co-operatives com una empresa més que són, ja que la situació, l’anàlisi i les propostes són les mateixes per a totes, independentment

de la forma jurídica. No obstant això, les empreses cooperatives tenen alguns avantatges, com el com-promís dels seus socis amb el treball (especialment mitjançant l’autoregulació i l’aportació de capital), l’equitat i la participació. Avantatges que expliquen la seva major resistència a les crisis, i són necessàries però no suficients per realitzar l’adaptació urgent al canvi que avui necessiten les empreses.

Al meu entendre, hi ha tres elements clau per entendre la situació que vivim en el seu conjunt i aprendre a moure-s’hi: un és que ens trobem en un procés de polarització generalitzada de la societat. Per posar alguns exemples explicatius, la política es polaritza entre la dreta més conservadora i els defensors dels drets socials, els aturats i els desno-nats; els criteris de consum es polaritzen entre low cost i marca; les empreses que exporten guanyen molt i les que depenen només del consum intern perden molt; el gap entre rics i pobres és cada vegada més gran; els bancs fallits però amb ajudes públiques i les iniciatives financeres ètiques que només compten amb la solidaritat, etc.

Un segon element és la desconfiança que s’ha instal·lat en la societat. Els electors desconfiem dels polítics veient com incompleixen el seu programa, s’enriqueixen sense vergonya i es cobreixen els uns als altres. Els bancs desconfien de les empreses davant la incertesa del futur. El proveïdor desconfia que el client li pagui; i el client, al seu temps, de que el proveïdor li acabi la feina. Cada vegada té més importància ser lleial i transparent, i com a consumi-dors som lleials a qui ens dóna confiança i casti-guem a qui ens enganya.

El tercer element és que no estem davant d’una crisi sinó davant d’un canvi radical, un canvi de paradigma. I del nou paradigma encara en sabem poc, però algunes coses ja es veuen clarament: l’estat ha deixat de ser un proveïdor de serveis i el principal generador d’activitat econòmica; els can-vis en els criteris de consum; la importància creixent de la informació, les TIC i les xarxes socials per a

Finançar l’economia realQuè han de fer les empreses davant el canvi en el sistema financer convencional?

MIQUEL MIRÓ Director de la Fundació Seira i coordinador de la Xarxa Financoop.

empreses i consumidors; la privatització de serveis públics; el lideratge dels països emergents; la nova relació de les empreses amb les entitats finance-res; l’aparició d’iniciatives privades basades en la solidaritat en tant que compartició d’interessos i responsabilitats.

La crisi del sistema financer, amb previsions de mantenir les restriccions creditícies fins al 2018 (segons l’FMI i l’UBS), unida al dèbil creixement de l’economia, menor del 2 % fins al 2020 (segons el CEPREDE i l’FMI), com també la política d’auste-ritat, estan provocant l’asfíxia de moltes empreses que amb el finançament ‘normal’ mantindrien l’acti-vitat i l’ocupació. «La banca no atén les necessitats de liquiditat de les empreses, fins i tot quan tenen comandes en ferm —Aristóbulo de Juan, exdirector del BDE, El País, 14/04/13—, perquè les seves prioritats són els venciments majoristes. I si hi ha un sobrant de liquiditat, es dedica a la compra de deute públic per sobreviure.»

Sembla, però, que mica en mica se suavitza la política d’austeritat amb un major termini per reduir el dèficit fiscal. La política d’austeritat sostinguda condueix irremediablement a augmentar les pèrdu-es esperades de la banca, en un cercle viciós del qual cap polític sembla capaç de fer-nos-en sortir fins ara.

La solució a la crisi bancària espanyola ha gene-rat entitats sistèmiques encara majors, en contra del que públicament es diu. És molt probable que fruit d’això, assistim a una cartelització. Les entitats su-pervivents, actuant com un cartel, fixaran les condici-ons d’accés al crèdit, i pimes i usuaris pagarem més del que fins avui hem pagat via pressupostos de l’Estat, perquè els bancs recuperin el seu nivell de beneficis. Els ciutadans hauríem d’apostar clarament per entitats en mans dels clients (cooperatives) i no pas dels inversors (bancs).

Les condicions per al crèdit a les empreses s’han endurit i encarit durant tot el 2012 i continuarà sent així al 2013. A més, la demanda de crèdit ha dismi-nuït també a tot Espanya (vegeu Enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d’Espanya, de febrer de 2013). Amb les expectatives de creixement per terra, són els crèdits a llarg termini els que han desapa-

14

Les condi-cions per al crèdit a les empreses s’han endurit i encarit durant tot el 2012 i continuarà sent així al 2013.

coop 2013

interns coop

14

VALORS

crèdit a les pimes, una mesura absolutament neces-sària per crear un mínim d’ocupació.

També és esperançador que la Confederació de Sindicats Alemanys (www.dgb.de) hagi proposat un Pla Marshall per a Europa que implica l’abandó de la política d’austeritat i proposa la inversió de 260.000 milions d’euros anuals per activar l’economia en sectors com la reconversió energètica, les infra-estructures de transport, la xarxa de banda ampla, l’educació, la indústria, etc. Per finançar aquest pla, el DGB proposa la creació de bons a 10 anys, els interessos dels quals es pagarien amb la introducció de la taxa sobre les transaccions financeres. Una proposta ben treballada que, a més de proporcionar activitat a tot Europa, es finança amb capital privat, fet que evita l’increment del deute sobirà i aprofita en benefici de tots la introducció d’una taxa que ja és un clam popular.

15

regut. Per a les pimes només hi ha, en el millor dels casos, crèdit difícil (amb garanties reals), car i a curt termini, exactament el contrari del que necessiten.

En els últims dies alguna cosa es comença a moure a Europa que ens pot donar alguna esperan-ça. Amb l’objectiu de restablir el flux de crèdit cap a les pimes, alguns economistes de prestigi, com Gui-llermo de la Dehesa, president del Center for Econo-mic Policy Research (CEPR), plantegen que «el BCE i els seus bancs centrals nacionals han de comprar directament crèdits a SME empaquetats o titulitzats, admetent-los com a colateral o donant liquiditat extra per prestar només a SME» (El País, 7/04/13).

En el mateix sentit, en les jornades organitza-des pel Finance Watch (www.finance-watch.org) i Confrontations Europe a Brussel·les, el passat 23 d’abril, amb el títol Finançant l’economia real avui i demà, davant la denúncia realitzada per la Fundació Seira dient que fins ara res del que ve d’Europa és bo per a les pimes ni per a la gent, Philippe Maystadt, expresident del Banc Europeu d’Inver-sions, proposava, per una banda, la titulització de crèdits a les pimes i que el BCE els accepti com a garantia per donar liquiditat a la banca, amb la qual finançar al seu torn nous crèdits i, d’altra banda, crear un Fons Europeu de Garantia per a crèdits a pimes. Sens dubte, si es posessin en marxa les dues mesures contribuirien a restablir el flux de

X. A

lam

any

Per a les pimes només hi ha, en el millor dels casos, crèdit difícil, car i a curt termini, el contrari del que necessiten.

coop 2013

15

Respecte del flux de crèdit a les pimes, cal dir que no és un problema de falta de diners. Se-gons el Banc d’Espanya, els dipòsits en mans de residents a febrer de 2013 sumen 1,52 bilions d’euros. Però el diner s’ha tornat més poruc, si és possible, i accepta menys risc, tothom vol garanties reals. En una situació normal, un inversor, a canvi d’una major remuneració, pot acceptar substituir les garanties per la confiança en el projecte i l’equip de persones. Avui, però, la qüestió és la manca de confiança de les entitats financeres i els inversors en els governs i en les empreses, i de les empreses i els consumidors en les entitats financeres, en els governs i en el futur.

Què podem fer en una situació així? Les coope-ratives podem treure avantatge gràcies a la partici-pació i el compromís dels socis. Per a una empresa avui és bàsic disposar d’una anàlisi rigorosa i crítica del model de negoci i un pla a mitjà termini d’adap-tació a la nova realitat. Estem davant d’un canvi profund, permanent i general, davant el qual no és possible simplement resistir. Les cooperatives tenen més instruments i experiència per assegurar l’alinea-ció de tota l’empresa en el procés d’adaptació.

Amb un pla que il·lusioni i generi la confiança de tots els interessats (socis, treballadors, clients, proveïdors, entitats financeres, entorn, etc.), el pas següent és capitalitzar l’empresa utilitzant tots els recursos, propis i propers, per recuperar el fons de maniobra, la solvència i la liquiditat. Per això calen ampliacions de capital i instruments complementaris (préstecs participatius, deute subordinat garantit, títols participatius, capital pacient, etc.).

Dit d’una altra manera, gairebé totes les empreses han vist reduir els ingressos, el marge i, en conse-qüència, el fons de maniobra i el disponible al servei del deute. En aquesta situació han de recuperar la solvència i la liquiditat mitjançant ampliacions de capital. Amb aquest major compromís dels socis es pot plantejar una modificació del deute per reduir la tensió sobre el disponible al seu servei. Però, en qualsevol cas, l’essencial sempre és el projecte i el compromís dels socis en el futur de l’empresa.

Línies de treball per millorar el finançamentFruit d’aquesta anàlisi, se’n desprenen quatre línies de treball de la Fundació Seira per millorar el finan-çament a les cooperatives federades a la FCTC:

1 Per ajudar en la capitalització i el llarg termini de les empreses:

� Preparació d’una nova línia de préstecs personals per a la capitalització de les cooperatives, noves i/o resultants de transformacions, amb la col-laboració de Fiare Banca Ètica i Caixa d’Enginyers.

� Desenvolupament, a través de la Xarxa Financoop, de nous instruments:

• Deutesubordinat,especialmentelstítolspartici-patius a llarg termini

• Capitalpacientamésde10anys• Préstecsintercooperatius� Préstecs sense interès ni comissions per a

cooperatives joves a través del fons Seira-Acció Solidària Contra l’Atur.

� Impuls dels préstecs participatius fins a 150.000 euros amb el Grup d’Inversors Cooperatius i fins a 1,5 milions d’euros amb Sicoop.

2 Per augmentar les opcions de finançament i la cohesió del moviment cooperatiu:

� Disseny i promoció d’un nou instrument de finan-çament solidari, com ara un fons participat per les cooperatives i els cooperativistes, que dediqui recursos als procesos de creació, transformació i altres, lluitant amb recursos propis del moviment per defensar-lo i contra l’exclusió financera.

3 Per millorar l’accés als serveis financers:� El servei d’orientació financera ofert des de la

FCTC a totes les entitats federades.� Una guia d’anàlisi de les empreses d’economia

social que orienti i faciliti la gestió del risc.

4 Per augmentar la visibilitat de les solucions coo-peratives:

� Promoció de la 2a. Jornada Internacional de les finances cooperatives Financoop 2013.

� Beques a la formació empresarial de fins al 33 %.

Vull ressaltar que aquestes accions, posades en marxa al marge de les entitats financeres conven-cionals, demostren que hi ha una iniciativa privada col·lectiva i compromesa, liderada des del món cooperatiu, disposada a lluitar amb els seus propis recursos de manera solidària contra l’exclusió finan-cera que les solucions imposades al sector financer convencional estan generant.

Amb un pla que il·lusioni, cal capitalitzar l’empresa amb recursos propis i propers per recuperar el fons de maniobra, la solvència i la liquiditat.

coop 2013

interns coop

16

Innovació orientada a resultats 10 claus per a l’èxit i 1 passió

XAVIER MARCET Xavier Marcet és president de LTCproject, consultoria especialit-zada en innovació estratègica per a empreses, i d’altres dues consultories

amb seu a Boston i Santiago de Xile. També és al capdamunt de la Barcelo-na Drucker Society. El seu últim llibre és Cosas que aprendemos después (Plataforma Editorial, 2010).

Ens proposem en aquest article definir algunes claus d’èxit per a aquelles organitza-cions que vulguin emprendre un model d’in-novació orientat a resultats. No es tracta de

fórmules màgiques, són claus que hem après en la pràctica, amb els nostres clients, intentant empènyer la innovació en els darrers vuit anys.

Les organitzacions que tenen com a projecte perdurar, incrementar el valor que ofereixen als seus clients, desplegar el talent dels seus treballadors i generar guanys accionarials, acostumen a innovar. No ho fan perquè estigui de moda —que ho està— sinó perquè és la seva forma de diferenciar-se, d’es-capar de la indiferenciació. Innovar no és tenir idees, és aplicar noves solucions. Innovar no és fer R+D, és aplicar nou coneixement, vingui de dintre l’empre-sa o vingui de fora a través d’un format d’innovació oberta. L’objectiu central d’innovar és vendre, ja sigui perquè es fan ofertes amb més valor o amb menys cost. Les innovacions que es consoliden són aque-lles que es venen o aquelles que indirectament fan més competitives les organitzacions.

La innovació és una mica víctima de la seva prò-pia moda, igual que en el seu moment li va passar a la qualitat. Però més enllà de la moda, la innovació ha vingut per quedar-se. Primer, perquè la innovació de nova no en té res —Drucker ja deia l’any 1956 que l’únic important a les organitzacions és el màr-queting i la innovació— i segon, perquè la innovació és una vàlvula que regula que el canvi intern a les organitzacions no sigui molt més lent que el canvi extern. I atès que avui, a la majoria de sectors, el canvi extern és molt accelerat, la innovació es veu més necessària que mai. Abans, les organitzacions intentaven resoldre la seva estratègia a través de la planificació estratègica. Avui no poden. El món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. En aquests moments, només podem plani-ficar allò que és estable i influenciable, per a la resta necessitem un model d’innovació eficient.

Heus ací les que serien les nostres 10 claus d’èxit més una darrera i no menys important, la passió:

La primera clau és focus. La innovació necessita focus. Els brainstorming que no saben on van acos-tumen a ser pèrdues de temps. Primer cal definir quins són els nostres reptes d’innovació. És a dir, aclarir allà on voldríem que la innovació ens ajudés a ser el que volem ser com a empresa en el futur. El focus ens lliga innovació i estratègia.

La segona és idees. La innovació no és tenir idees, és aplicar-les; però és obvi que tenir idees creatives és la porta de la innovació. Queda un llarg camí, però les idees són la porta d’aquest camí. És bo que aquestes idees neixin de processos creatius i que desafiïn els marcs establerts. La creativitat no és altra cosa que connectar coses que no era obvi que es poguessin connectar, com quan Sony va lligar el fet de córrer i escoltar música a través dels seus revolucionaris Walkman.

La tercera és risc responsable. La innovació comporta risc, encara que segurament, avui, el risc més gran és no innovar. El risc pot gestionar-se i acotar-se, en això consisteix bona part de la gestió de la innovació. Aquelles organitzacions que no vul-guin admetre un marge de risc, millor que no gastin diners a innovar. La innovació cent per cent segura no existeix.

La quarta és el lideratge. Si els que lideren una organització no s’impliquen en el seu procés d’inno-vació, que no deixa de ser el procés de construcció del futur, aquest procés deixa de ser creïble. Si els que lideren una organització no són capaços d’assu-mir risc, és difícil que altres l’assumeixin per ells. La falta de lideratges innovadors bloqueja la innovació perquè ningú vol assumir cap risc una mica seriós.

La cinquena: aprendre del fracàs. Quan es parla d’innovació s’acostuma a parlar de fracàs, no per masoquisme, sinó perquè és freqüent. La nostra experiència és que ningú vol fracassar i que la gestió de la innovació busca evitar els falsos positius, els que quan toquen mercat no suren. Però la realitat és que la innovació no és una ciència exacta i el fracàs és habitual. Gestionar bé la tolerància al fracàs, aprendre a fracassar ràpid i barat, i, sobretot, apren-dre dels fracassos per estar més ben preparats per construir èxits futurs, és molt important. Les organit-zacions que acumulen més èxits en innovació tenen una llista més gran de fracassos. La gràcia està en què els èxits no només amortitzen els fracassos, sinó que defineixen un posicionament avantatjós davant la competència i comporten beneficis.

La sisena: agilitat. El procés per passar d’una idea a un negoci no pot ser desesperadament llarg. La nostra experiència és que algunes organitzacions es cansen de les seves novetats abans d’aplicar-les

La primera clau és focus: aclarir allà on volem que la innovació ens ajudi a ser el que volem ser com a empre-sa en el futur.

Avui, a la majoria de sectors, el canvi extern va molt més ràpid que el canvi intern, raó per la qual la innovació es veu més necessària que mai.

coop 2013

17

VALORS

perquè no les gestionen amb desimboltura. La inno-vació creix millor amb dinamisme i frescor.

La setena: innovació oberta. A l’hora de recollir bones idees que proposin resoldre els nostres rep-tes d’innovació és bo no tancar-se. Ajuntar el talent intern i el talent extern és més prolífic. Normalment, la gent de fora no ens donarà solucions perfectes als nostres problemes, però parlar amb gent de fora del nostre sector que tingui reptes similars als nos-tres pot ser molt inspirador. Si no parlem amb gent nova és més difícil que ens fem preguntes noves i trobem solucions diferents.

La vuitena: el dia a dia. Les nostres urgències, especialment a les organitzacions petites, ens donen l’excusa perfecta per no innovar. La diferèn-cia entre les organitzacions que innoven i les que no és que les primeres saben mantenir la innovació al marge del dia a dia, tot i que les seves agendes estan tan carregades com les de tothom. Si barre-gem les decisions del dia a dia amb les d’innovació sempre guanya el dia a dia. La innovació necessita dedicar-hi temps, suposa, per tant i molt sovint, un sobreesforç notable.

La novena: sistemàtica. Una organització innovadora sap sistematitzar les seves dinàmiques d’innovació de forma que no passin una vegada sinó que s’incorporin a la manera com es gestio-na l’organització. La innovació no ha de ser cosa d’especialistes ni d’ocasions esporàdiques, és una cultura corporativa, un mode de desplegar la missió de l’organització, una forma de dirigir i de treballar.

La desena: autenticitat. La innovació té més pre-dicadors que manobres. Si la innovació és veritat, en una organització genera tensió perquè es qüestio-nen coses importants i es fan apostes que no són

matemàtiques. Innovar és saber canviar sense grans daltabaixos, és posar el nostre talent a combinar el dia a dia i el futur dedicant temps a la innovació, és trencar l’estructura vertical que ens dóna l’eficiència per estructures transversals que ens permetin solu-cions inesperades. La innovació no és res més que crear valor d’una forma diferent.

La darrera: passió. La innovació no surt amb ac-tituds funcionarials. La innovació no és per a aquells que no s’impliquen de debò. Però poques vegades en la meva vida professional he vist gent d’empre-sa més apassionada que quan innoven. Quan, tot i treballar per a una gran o petita empresa, es fan seu el projecte d’innovació, se senten emprenedors d’aquella idea i la volen portar al mercat. Aleshores, la innovació ens apareix com el camí que ens permet construir el futur corporatiu amb molt de sentit.

La innovació és, sobretot, responsabilitat social. Els que creuen en el seu projecte de futur saben que només amb un esforç permanent de crear valor, estant oberts a noves solucions i empenyent-les, servaran les seves organitzacions amb vitalitat i capacitat de competir. I el mateix que podem dir de les nostres organitzacions, podem dir-ho de la nostra societat. La millor forma de pensar el futur és construir-lo, com deia Drucker, i per construir-lo res millor que l’esforç innovador.

Poques vegades en la meva vida professional he vist gent d’empresa més apassionada que quan innoven.

qualitat de servei

vocació social

equitat

arrelament

empresa de persones

voluntat transformadoraLes cooperatives de treball del sector social agrupades al servei de les persones

www.cooperativestreball.coop

coop 2013

interns coop

18

Sota les ruïnes d’un sistema que ja no funciona,

tota l’energia, les oportunitats i la innovacióANTONELLA BROGLIA Ha treballat 30 anys en comunicació i màrqueting en l’àmbit internacional. Actualment col·labora en el Think Tank Infonomia, organitza TEDxMadrid i

pertany al Leadership Team d’Ashoka Espanya, una organització internacio-nal que es dedica a ajudar emprene-dors socials.

Nous sistemes operatius per a l’empresa

Si volguéssim sintetitzar metafòricament què precisem en les empreses per respondre als reptes emergents, potser podríem dir que necessitem un nou sistema operatiu

per fer-les funcionar. El maquinari de l’empresa ha canviat (què fem i com ho fem) d’una manera tan radical que la gestió d’aquesta «maquinària orgà-nica», el programari, demana un canvi substancial. Primer, la relació entre idees i execució ha de ser més intensa i més ràpida: la «distància» entre idea i mercat tendeix a zero. Això implica l’abandonament dels projectes llargs, ideats i dirigits «des de dalt», per substituir-los per projectes curts, molt basats en prototips de desenvolupament ràpid i proves ite-ratives al mercat. És el model del lean startup, que està essent tan atractiu al món corporatiu. Però, a més, la forma d’arribar a les idees serà diferent: com en el unsourcing, en què el mateix client aporta idees i diferents voluntaris generen valor de manera novedosa. Encara més, les empreses faciliten que els seus millors treballadors tornin a generar valor des de models de relació diferents, és el que s’ano-mena returnship. Però un dels reptes més crítics serà la complexitat estructural de les organitzaci-ons: Grans corporacions, gaseles àgils o mosques adaptatives? El futur és d’organitzacions de grans dimensions, o de xarxes d’empreses constituïdes de molècules que apareixen de la interrelació de ra-dicals lliures? Entendre què fa d’un equip un equip intel·ligent, eficient i amb capacitat de generar valor diferencial és, potser, la gran pregunta. Aprendre a construir equips (teaming) serà un nou art corpora-tiu essencial.

Eliminar els comandaments intermedisEl cas de gestió més rellevant que hem llegit últimament és el de l’empresa nord-americana Morning Star. Amb 400 empleats i una facturació de 700 milions de dòlars, aquesta empresa, basada a Califòrnia, processa 1.000 tones de tomàquets per hora i els transforma en salsa per a pasta o pizza, quètxup, i altres productes per a la indústria alimentària. Morning Star és líder mundial del mercat en el seu sector després de 40 anys operant i el seu element de gestió distintiu és que des de fa 20 anys ha eliminat els comandaments intermedis. Tots els empleats són professionals que s’autogestionen: inicien i coordinen les seves activitats amb els seus col·legues, els seus clients, els seus proveïdors sense rebre ordres. La missió és qui mana. Amb conseqüències reeixides des del punt de vista de la iniciativa, les capacitats, la flexibilitat, la col·legialitat i la lleialtat (sense parlar de l’estalvi de costos).

Les mancances són oportunitatsLa innovació social més poderosa aconsegueix canviar la manera com percebem els grups més desfavorits de la població, incorporant-los a la vida laboral activa a través de la posada en valor de les seves capacitats específiques. L’emprenedor danès Thorkil Sonne transforma l’autisme de discapacitat en avantatge competitiu. A través d’una empresa creada específicament amb aquest objectiu, i que té previst expandir-se a més de 50 països, dóna feina a persones amb autisme com a provadors avan-çats de programari, feina en la qual són excel·lents gràcies a la seva extrema capacitat de concentració, precisió i atenció al detall. En aquesta mateixa línia, la Fundació espanyola Anabella, que s’ocupa de la recuperació emocional i professional de dones maltractades, posa en evidència com una dona que ha passat per aquesta situació és una supervivent, i com aquesta capacitat és preuada per dur a terme de forma excel·lent molts treballs. L’emprenedor Frank Hoffmann ensenya a dones cegues a dur a terme diagnòstics manuals per detectar bonys en el cos, que són més barats i de molta més qualitat que els realitzats a través d’una mamografia o altres mitjans. Gary Slutkin prepara exreclusos perquè actuïn com a mediadors de conflictes; i Carlos Cruz considera els pandilleros de Ciutat de Mèxic que han abandonat les armes uns veritables exemples de resistència que readquireixen el poder perdut com a mentors de joves en condicions de risc.

Crisi com a energia per fer-se millorsFa cinc anys, el matemàtic i físic Nassim Nicholas Taleb es va fer famós amb el seu llibre El cisne ne-gro: el impacto de lo altamente improbable (Edici-ons Paidós Ibèrica, 2008), un assaig sobre aquests esdeveniments d’enorme impacte que no sabem preveure, com per exemple l’11 S o l’ascens de Google. En el seu nou llibre, Antifragile: Things That

Un dels rep-tes més crí-tics serà la complexitat estructural de les organitza-cions: Grans corporacions, gaseles àgils o mosques adaptatives?

X. A

lam

any

coop 2013

19

VALORS

Gain From Disorder, Taleb ens parla d’institucions, empreses i persones fràgils (les que es trenquen quan reben un cop), resistents (les que no reaccio-nen quan són colpejades) i d’una tercera categoria de persones físiques i jurídiques que ell anomena antifràgils (les que superen un cop canviant). Un estat és fràgil; una ciutat és antifràgil; un sistema bancari és fràgil; Silicon Valley és antifràgil. Una carrera professional que depèn durant anys d’una única gran empresa és fràgil, mentre que una car-rera flexible i emprenedora és antifràgil; un govern altament endeutat és fràgil; Suècia, que limita el seu deute, és antifràgil; un gran exemple d’antifragilitat és Suïssa, perquè està altament descentralitzada i permet molta experimentació. Taleb ens adverteix sobre la inutilitat de planificar i intentar crear estabi-litat, i ens convida a abraçar petites adversitats, fins i tot a estimar el caos i la incertesa per aprendre’n.

Petit i mitjà guanyenDiverses veus afirmen que la clau de l’economia d’Occident està en les petites i mitjanes empreses. Allí és on resideix l’energia econòmica del futur, com així ha estat en el passat. Per a moltes grans empre-ses, que aparentment mai s’havien fixat en elles, ara les empreses mitjanes són essencials. Una de les preguntes dels propers anys és si la dimensió d’una empresa és un factor important a l’hora de deter-minar-ne la capacitat d’innovació. Molts exemples assenyalen que és en l’agilitat de les pimes on més podem confiar per a transformacions rellevants dels serveis que rebem cada dia els ciutadans, mentre que les innovacions més disruptives, que canvien la tecnologia i amb això l’economia, potser demanen

les capacitats d’inversió solament a l’abast de les grans corporacions. Però també s’assenyala que el futur del nostre sistema econòmic i social està en la relació estreta entre pimes i grans empreses, i, més encara, en el teixit que componen startups, pimes i grans corporacions. També és important l’efecte que tindrà l’augment de la classe mitjana en tot el planeta, especialment als països emergents. Una classe mitjana que disposarà de recursos i estímuls per convertir-se en emprenedors, que, alhora, aca-baran creant startups i pimes. La relació entre classe mitjana, pimes i estabilitat de les economies exigirà una atenta vigilància.

Idees extretes lliurement d’wUpdate9, d’Alfons Cornella i Antonella Broglia: � www.co-society.com/ongoing/update

El futur del nostre sistema econòmic i social està en el teixit que componen startups, pimes i grans corporacions.

Serveis d’atenció a les persones _Atenció domiciliària _Gent gran _Discapacitats _Educació _Ocupació _Inclusió social _Infància, joves i família _Salut _Investigació i assessorament

Ronda Universitat, 22B, 2n08007 BarcelonaTel. 932 547 690

Ctra. Castellfollit a Oix, km 1,517855 Montagut i Oix

Tel. 972 294 836www.suara.coop | suara@suara.coop

Anunci.coop_v1.0.indd 1 24/04/2013 10:48:02

coop 2013

interns coop

20

VALORS

coop 2013

21

PUBLICITAT

Entrevista a Joan Cervera, conseller delegat d’Avalis de Catalunya, SGR

Què és Avalis de Catalunya?És una entitat financera, promoguda per la Generalitat de Catalunya i que té com a ob-

jecte social facilitar l’accés al crèdit mitjançant l’atorgament d’avals a favor de les pimes i autònoms amb domicili a Catalunya.

Quina és la seva missió?La missió d’Avalis és facilitar l’accés al finançament a les pimes amb seu social a Ca-

talunya i, òbviament, en aquesta classificació estan incloses les cooperatives. Per dur-ho a terme, Avalis té signats convenis de col·laboració amb la pràctica totalitat d’entitats financeres establertes al nostre país, entre elles cooperatives de crèdit com Cajamar o Caixa d’Enginyers.

Quines avantatges té per a les cooperatives?L’aval d’Avalis facilita l’accés al finançament a mitjà i llarg termini davant entitats

financeres i millora les condicions econòmiques de les operacions. Així mateix cobreix carències de garanties i solvència que les entitats financeres requereixen a les coopera-tives, ja sigui per a inversions o bé per a circulant en les diferents modalitats de pòlisses de crèdit, descompte comercial, factoring amb recurs, confirming, negoci d’estranger... Productes compatibles amb totes les línies de productes financers, ja siguin de l’àmbit de Catalunya (ICF, departaments de la Generalitat de Catalunya, etc.) com d’àmbit nacional (ICO, etc.). Els avals també poden ser de tipus tècnics o econòmics per garantir obligaci-ons dineràries o no.

Algun producte especial per a les cooperatives federades?A finals de l’any 2006 es va formalitzar un conveni entre Avalis, l’antic Departament

de Treball de la Generalitat de Catalunya i la Confederació de Cooperatives de Catalunya que permetia l’obtenció de l’aval d’Avalis amb unes condicions encara més preferents que les habituals que ja apliquem, i amb l’import de la mutualitat, condició legal per ser soci partícip d’Avalis, subvencionada.

Les cooperatives interessades poden enviar la documentació necessària a Avalis i un cop analitzada i autoritzada, nosaltres ens posem en contacte amb l’entitat financera que ens digui la cooperativa o, si cal, li busquem una entitat financera per tal de formalitzar l’operació.

Com és ara el perfil dels clients?Fem operacions per a empreses petites, en menor mesura empreses mitjanes i pro-

fessionals autònoms. El volum mitjà ronda els 90.000 euros i el termini mitjà està en els sis anys, encara que estudiem fer operacions a un. El nostre esquema és el llarg termini i pensem que és una de les solucions als problemes actuals. En tipus, mirem d’aconseguir preferencials, encara que pugin.

Per què aconsegueixen millors condicions?Aquest és un moment per oferir finançament, que és el que necessita l’empresari, més

que si l’aconsegueix a un 4 % o a un 6 %. En moments restrictius, la manca de finançament fa que les empreses es col·lapsin. Volem evitar que companyies viables tanquin per manca de crèdit.

El nostre objectiu és que,

a Catalunya, els bons pro-

jectes empresarials tant de

pimes com de cooperatives,

tinguin accés al finançament

i a més en les millors condi-

cions possibles.

Dades de contacte

Avalis de Catalunya, SGRGran Via de les Corts Catalanes, 635, 4t.08010 BarcelonaTel.: 93 298 02 60informacio@avalis.catwww.avalis.cat

Suara. La mida sí que és important. Suara és el resultat de la fusió de tres cooperatives, i amb aquesta nova dimensió ha aconseguit guanyar competitivitat, passar pel davant d’altres activitats mercantils i formular-se nous reptes com el de la internacionalització.

Atenció a persones fronteres enllà

NOM

Suara

SOCIS

900

TREBALLADORS

1.800

WEB

www.suara.coop

FACTURACIÓ 2012

Més de 50 milions d’euros

LA FITA

Guanyar mida i crear un model d’organització per mantenir

la participació, i seguir creixent en un context de grans retallades en serveis socials.

Autora GLÒRIA AYUSO Fotos JORDI PLAY

coop 2013

interns coop

22

CASOS D’ÈXIT

La fusió entre CTF Serveis Sociosanitaris, EAS i Escaler fa quatre anys va fer de Su-ara la cooperativa més gran de Catalunya dedicada a l’atenció a les persones. Aquest

pas cap al creixement, però, no s’ha aturat. Ara, la cooperativa es troba immersa en un pla per portar la seva activitat més enllà de les fronteres catala-nes, al mateix temps que està treballant a ampliar la seva acció a nous àmbits.

En aquests moments, Suara té presència en 17 comarques catalanes. Una tercera part de la seva activitat se centra en l’atenció a domicili a perso-nes dependents, bàsicament gent gran. A banda, s’encarrega de la gestió de 29 escoles bressol, de residències i centres de dia, i dels centres de tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Ado-lescència de la Generalitat (DGAIA). També gestio-na les cases d’acollida per a persones víctimes de violència de gènere i de serveis en favor dels nens que viuen en famílies desestructurades.

Alguns equipaments són propietat de Suara, però la majoria d’aquests són de titularitat pública. La cooperativa aconsegueix la gestió mitjançant concursos que convoquen les administracions. Una altra part els ofereix a entitats privades, que també adjudiquen el seu desenvolupament a Suara.

Més solvents davant els concursos públicsAmb la crisi econòmica actual, l’administració cada vegada paga menys per cada concurs, un fet que hauria pogut afectar greument la facturació de Suara, tal com explica el director general, Ricard Fernández Ontiveros. Però la fusió es va fer a temps i va permetre la cooperativa guanyar volum i eficièn-cia en la gestió, fet que li ha permès tenir capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies. Mentre altres empreses no han aguantat la pressió d’uns marges cada vegada més petits, Suara ha comptat amb un gran pulmó: el capital social dels seus més de 900 socis, que li han reportat uns fons propis d’11 milions d’euros. La solvència, la competència i la desaparició d’altres competidors han permès a Suara guanyar encara més concursos.

Tot i això, la cooperativa no ha deixat d’estar en alerta: davant un escenari de concentració, el sector privat ha creat igualment grans grups. Per mantenir el seu lloc i no ser engolits, Suara veu la sortida a seguir creixent. Per això, ha engegat un pla d’ex-pansió territorial. Per una banda, està treballant en activitats dedicades a l’economia social en altres

indrets del territori espanyol amb l’objectiu d’acon-seguir noves adjudicacions i invertir per crear una xarxa d’equipaments propis. La fita és trobar socis en cada un dels indrets. «Volem treballar conjun-tament amb persones que ja estan fent tasques similars en cada lloc», assenyala Fernández Ontive-ros. La cooperativa mira territorialment encara més enllà i està planificant el desembarcament a països sud-americans, on també hi ha la intenció de trobar socis locals. «La crisi ens obliga a guanyar mida. La fusió ens ha ensenyat que el volum es essencial», resumeix el gerent.

Paral·lelament, Suara està buscant una major diversificació, un factor que al mateix temps l’ajudarà a poder guanyar aquest volum tan necessari. Els nous sectors on es vol introduir i potenciar la seva acció són el sociosanitari i l’escolar. Per una banda,

Suara ha iniciat un pla d’expansió territorial a l’Estat i estudia des-embarcar a Sudamèrica.

coop 2013

23

la cooperativa està observant com l’atenció a malalts crònics està passant dels centres hospitalaris a la llar o a les residències, amb els objectius d’un major benestar del pacient i una menor pressió als centres públics, fet que representa una oportunitat en l’àmbit de l’atenció extrahospitalària. En els serveis d’escola-ritat, si bé ara la seva acció se centra en les escoles bressol, en el futur la cooperativa es planteja cobrir edats més avançades. Un altre punt de creixement que preveu Suara és la formació ocupacional i de re-inserció laboral, una tasca que ja ha iniciat gestionant el servei de sis ajuntaments catalans.

Un altre repte de 2013 és engegar la formació d’un grup cooperatiu orientat a altres activitats de l’economia social ben diferents a les de Suara, amb l’objectiu de generar noves sinergies amb les quals poder arribar més lluny. «Suara pot aportar molt co-neixement de gestió, mentre que altres activitats po-den acostar la cooperativa a sectors amb els quals encara no treballa», comenta el director general.

DEMOCRÀCIA EN POLÍTICA, I PER QUÈ NO A L’EMPRESA? Tot i haver crescut molt, a Suara ha prevalgut l’afany per mante-nir-se propera als socis. Guanyar mida podia comportar el risc de pèrdua de participació, però la cooperativa ha optat per un nou model de governança per soluci-onar-ho. Per assegurar la màxima democràcia i transparència, s’ha dissenyat una organització en xarxa que fa que cada acció que es realitza es dugui a terme amb la participació de tots els departa-ments. «El nou sistema organit-zatiu requereix més esforç perquè cada acció implica moltes perso-nes, però l’augment del diàleg ens ha fet ser millors. Projectes que faria una persona sola s’enriquei-xen amb les aportacions de totes les que participen en aquesta nova dinàmica dels projectes»,

explica la directora de Comuni-cació, Màrqueting i Innovació, Àngels Cobo. La transmissió d’in-formació arriba amb aquest siste-ma fins als socis, molt implicats en les accions. Així ho referma el director general. Amb una àmplia experiència en activitats privades, «mai havia tingut una necessitat tan gran d’informar» el Consell Rector. «Si la idea de democrà-cia en política ens sembla tan evident, per què no és així en el món de l’empresa?», es pregunta Àngels Cobo.

PRIVATITZACIÓ I CONTROL DE QUALITAT

Davant la necessitat creixent d’atenció a persones dependents, les administracions tendeixen cada vegada més a la privatització dels serveis assistencials. Mentre que el procediment tradicional

d’adjudicació de concursos públics es basa en demandes estrictes de qualitat en el servei i la reno-vació periòdica dels contractes en garanteix el control, amb la privatització les administracions deixen de ser les titulars dels equipaments públics i opten per donar uns diners a famílies o centres privats. Aquesta tendèn-cia, en opinió de Suara, comporta alguns aspectes negatius, atès que el servei públic va perdent el seu paper de vetllador per la bona qualitat assistencial. A més a més,

«l’atenció a les persones gestiona-da des de l’administració està molt professionalitzada, mentre que en l’atenció a la llar hi ha molta economia submergida», alerta el director general de Suara. «En els propers anys les administracions passaran de les concessions a les homologacions per part de tercers». Davant aquesta evolució que veu més que segura, la coo-perativa es proposa desenvolupar serveis professionalitzats a parti-culars, així com l’atenció en nous centres de malalts crònics.

A banda de la mida, Fernández Ontiveros destaca que un altre motiu de l’èxit de Suara és, sens dubte, el fet de ser una cooperativa: «Que els treballadors siguin socis fa que la seva capacitat de reacció davant la crisi sigui molt gran, i això ens dóna molta força». Per formar-ne part, primer és ne-cessari treballar-hi durant un any. A partir d’aquí, els que volen continuar s’han se convertir en socis. Per aconseguir-ho, cal passar un procés de for-mació i una valoració. Finalment, han d’aportar un capital de 8.000 euros, que es recuperen en deixar la cooperativa. En cas que el lloc de feina desapare-gui per la pèrdua d’un concurs, els socis poden ser reubicats, sempre que les tasques siguin de la seva competència. «Hem anat creixent i, per tant, hem pogut recol·locar-los tots», rubrica el director.

Suara també beneficia els seus socis amb el Fons d’Educació i Promoció, que fa que moltes persones estiguin treballant i estudiant una segona carrera o curs.

Un repte de la cooperativa per al 2013 és formar un grup per obrir-se a al-tres activitats de l’economia social.

coop 2013

interns coop

24

CASOS D’ÈXIT

Grup Cooperatiu TEB. La greu destrucció del teixit industrial, l’atur elevat i la necessitat de sumar valor afegit a l’activitat manufacturera no han estat impediments per trobar noves oportunitats de negoci per mantenir la seva raó de ser: la inserció sociolaboral dels treballadors.

Reinventar-se des de la indústria

NOM

Grup Cooperatiu TEB

SOCIS

504

TREBALLADORS

649

WEB

www.teb.cat

FACTURACIÓ 2012

15 milions d’euros

LA FITA

Fer evolucionar l’activitat industrial de la manufac-

tura per a tercers a la produc-ció pròpia per tal de continuar donant feina a persones amb discapacitat intel·lectual.

Autora GLÒRIA AYUSO Fotos JORDI PLAY

El Grup Cooperatiu TEB no només és un clar exemple de superació de l’adversitat. També és un gran reflex de com els valors són el millor motor d’una acció decidida cap

a l’èxit. La principal tasca del grup és donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual. Tot i la gran caiguda de l’activitat industrial i la davallada de les subvencions públiques, mentre altres empreses han hagut de tancar les portes, TEB ha aconseguit fer créixer l’activitat en aquest mateix sector.

«Com a tot arreu, la feina va caure en picat a partir de 2007 i ens vam trobar que havíem de fer expedients de regulació», explica Pepa Muñoz, responsable de Comunicació del Grup. Haver de fer acomiadaments va ser el pitjor per a una coopera-tiva en la qual l’objectiu no és fer diners, sinó donar feina als seus treballadors per tal d’aconseguir-ne

coop 2013

25

la inserció. El resultat d’aquest escenari ha estat, en contra de tots els pronòstics, el del creixement. La cooperativa, moguda per la necessitat de mantenir els llocs de treball, ha sabut trobar noves oportuni-tats de negoci i ha transformat la seva organització per tal d’aprofitar-les al màxim.

TEB va néixer a finals dels anys 1960 per l’acció de set famílies que es van mobilitzar a favor dels drets dels seus fills amb discapacitat intel·lectual. Volien ensenyar-los a treballar, «però aviat van veure que a treballar s’aprèn treballant», explica Pepa Muñoz. D’aquesta manera, es va iniciar l’activitat vin-culada als serveis industrials, amb tasques senzilles de manipulat que podien desenvolupar persones amb discapacitat intel·lectual.

La cooperativa va créixer de forma continuada durant les dècades dels 1970, 1980 i 1990. Durant tots aquests anys, va sumar d’altres activitats a ban-da de les productives, com ara la gestió d’un centre ocupacional que depèn de Benestar Social per a persones que fan feines però no tenen un nivell de producció prou adequat. També va incorporar serveis d’habitatge, amb places de llar residència i pisos assistits, per tal que el col·lectiu de treba-lladors, tot i comptar amb supervisió de personal d’assistència, tingués una llar pròpia.

Els problemes van arribar a partir de l’any 2000, quan es va iniciar el procés de deslocalització de la indústria i va començar a caure el treball manufactu-rer de menor valor afegit a Catalunya. Des d’alesho-

res i fins a l’actualitat, la capacitat de transformació de la cooperativa li ha permès trobar nous espais en els quals continuar la seva activitat.

Primer plat de la diversificació: les gírgolesTEB va aprofitar una oportunitat que se li va presen-tar més enllà de la indústria: assumir la gestió d’una granja de gírgoles, ja que el fill de la família que la portava no volia fer-se’n càrrec. La cooperativa, tot i la falta d’experiència en el cultiu de bolets, hi va veure una possibilitat d’obrir-se a nous àmbits per mantenir els llocs de treball. Es va crear TEB Verd, una nova cooperativa amb 30 socis sota el paraigua del Grup. Amb aquesta divisió, la nova activitat «va guanyar agilitat i la possibilitat d’actuar millor per aprofitar les noves oportunitats», assenyala Pepa Muñoz. D’aquesta manera, TEB Verd va poder tancar un acord associatiu amb un granger a qui li agradava el treball cooperatiu i que volia introduir a Europa el cultiu d’un nou bolet, el xiitake.

El 2007, amb l’arribada de la crisi, va empitjorar la situació, sobretot per a l’activitat manufacturera, que segueix sent el gruix de tot el grup. La coope-rativa va incorporar Manuel Morales, un expert en el sector industrial de l’alimentació que, després d’una llarga trajectòria en diverses multinacionals, busca-va un lloc de treball amb una motivació que anés més enllà de la de fer diners. Morales és el director gerent de l’àrea industrial de la cooperativa de TEB. La seva arribada ha estat un gran revulsiu per a la

L’activitat industrial de TEB es va iniciar a finals dels anys 1960 amb tasques senzilles de manipulat.

Avui fabri-ca pintures, neteja-olors i fins i tot un antimosquits. «Ens hem adonat que, després de 30 anys pro-duint, som molt bons productors», reflexiona el seu director gerent.

coop 2013

interns coop

26

ACTIVITAT DIVERSIFICADA, AUTONOMIA ECONÒMICA, PRESENT OPTIMISTA

Convençuts que les petites unitats cooperatives amb decisió autò-noma són més àgils per especia-litzar-se i crear sinergies, amb el temps Grup Cooperatiu TEB ha creat diverses filials: la primera va ser TEB Verd, dedicada a serveis de jardineria; després han nascut TEB Vallès i TEB Barcelona, vinculades a la indústria i més arrelades al territori d’actuació; darrerament, també s’han creat TEB Habitatge i TEB Solucions, aquesta última dedicada a serveis de neteja i repartiment a domicili; per últim, TEB Gestió s’encarrega de la gestió de tot el conjunt, que comparteix així el mateix personal d’administració.

En cas que alguna de les activi-tats industrials que formen part de TEB Vallès i TEB Barcelona conti-

nuï creixent, està previst que tin-gui entitat pròpia. «No renunciem a seguir creant noves cooperatives a mesura que apareguin noves oportunitats i unitats de negoci», remarca Pepa Muñoz, responsable de Comunicació del Grup.

Amb tota la nova activitat, ja s’ha aconseguit augmentar la fac-turació fins assolir uns ingressos pràcticament equivalents als que s’obtenien en temps de bonança, quan es comptava amb uns in-gressos molt alts gràcies, sobretot, a les subvencions públiques. Aquestes subvencions són ara cada vegada menys representati-ves, en una progressió en la qual la cooperativa està guanyant cada vegada més autonomia.

L’actitud completament emprenedora combinada amb

la llarga experiència i la força demostrada davant les dificultats ha donat ales al grup cooperatiu, que preveu que aquest 2013 serà un any amb un important crei-xement. A diferència de moltes altres activitats que pateixen la crisi, la cooperativa manté bons pronòstics de futur.

Tant Pepa Muñoz com Ma-nuel Morales, el director gerent, destaquen que l’actitud de tot el personal del grup, que transme-ten allà on van els valors i la tasca de la cooperativa, és també res-ponsable que les coses vagin bé. «Els treballadors de TEB sempre estan venent la cooperativa i per això sorgeixen les oportunitats. Sense que sigui la seva feina, tots són uns grans comercials», conclouen.

transformació d’una cooperativa industrial que durant molts anys s’havia dedicat al packaging de fascicles, revistes i altres productes relacionats amb el món editorial. La cooperativa va realitzar inversions per oferir tasques d’embalatge a conegudes marques de l’alimentació i l’estètica, estenent així la seva activitat a dos sectors que pateixen en menor mesura la crisi.

«En el nostre cas, és difícil de sumar coneixement i valor afegit a l’activitat, a causa de les caracterís-tiques del nostre cos de treballadors», explica el director gerent. Tot i això el canvi de sector industrial no va ser l’única transformació. Sense abandonar l’activitat manufacturera, el següent pas ha estat dedicar-se plenament a la producció, una nova di-mensió que es preveu potenciar d’ara en endavant.

Amb marca pròpia: T Colors i T OlorsL’oportunitat va arribar quan una empresa de pintu-res infantils per a la qual TEB feia el packaging va fer fallida. L’empresa devia diners a la cooperativa, i TEB va decidir subrogar el personal amb coneixe-ment tècnic i assumir la producció de pintures i els seus clients. Ara, a Espanya, TEB fabrica per a la marca Pelikan i subministra a la llibreria cooperativa Abacus. La cooperativa no s’ha quedat aquí, sinó que també ha creat una marca pròpia, T Colors, amb la qual ha començat a internacionalitzar-se, amb clients a França, Alemanya i el Marroc. La facturació només d’aquesta activitat ja supera el milió d’euros.

Així és com el Grup Cooperatiu TEB ha comen-çat a obrir el camí de la fabricació de productes propis, que ha continuat amb una aliança recent amb un grup de químics que buscaven un centre productor per fabricar un neteja-olors. La coope-rativa ja subministra el nou producte, T Olors, als magatzems Schlecker i Lidl, mentre que per a Bayer està desenvolupant un antimosquits.

Si l’activitat manufacturera havia caigut en des-prestigi, «la realitat ens ha fet adonar que després de 30 anys d’experiència produint, nosaltres som molt bons productors. En la cadena industrial també aportem el nostre alt coneixement en compres i aprovisionament», reflexiona Morales. Un valor que ha tingut la seva recompensa.

CASOS D’ÈXIT

coop 2013

27

LA FITA

Sostenir-se en un sector tan competitiu com l’au-

xiliar de l’automòbil, on calen grans inversions en maquinària, i aconseguir la punta més alta de producció al 2012.

Mol-Matric. La cooperativa fabricant de matrius i utillatges per al sector de l’automòbil va passar de tocar fons al 2010 a assumir més encàrrecs que mai l’any passat. Segons els socis, una de les claus de l‘èxit ha estat no deixar d’invertir per tenir sempre a punt la maquinària necessària, avançant-se a les oportunitats.

Ben vius, fent matrius

NOM

Mol-Matric

SOCIS

32

TREBALLADORS

50

WEB

www.molmatric.coop

FACTURACIÓ 2012

6 milions d’euros

Autora GLÒRIA AYUSO Fotos JORDI PLAY

coop 2013

interns coop

28

CASOS D’ÈXIT

La cooperativa Mol-Matric va néixer enmig de la crisi de principis de la dècada de 1980 que va afectar greument la indústria. A la nau del carrer Badajoz del barri del Poblenou

de Barcelona, una empresa de caràcter mercantil fabricava matrius i utillatges per al sector de l’auto-mòbil. Devia la paga de juny als seus treballadors i va fer fallida. Els treballadors es van quedar amb les instal·lacions i van condonar el deute als propietaris. Els càrrecs gestors i els tècnics van desaparèixer. Va quedar «la gent de base, obrera, sense cap co-neixement en la gestió», recorda Máximo Vilafranca, responsable de Qualitat i Gestor d’Equips.

El Col·lectiu Ronda els va ajudar a crear la coo-perativa i seguir amb la seva activitat. Des de l’inici van tenir clar l’objectiu: buscar un model de negoci que perdurés en el temps, més enllà de la vida laboral dels treballadors que van iniciar l’aventura. Un desig que s’ha aconseguit complir. D’aquesta manera, mentre la petita indústria de menor valor afegit ha anat desapareixent a Catalunya, Mol-Matric s’ha mantingut gràcies al fet que ha anat assumint produccions de peces més complexes i de mida més gran. «Amb la idea d’aconseguir mantenir el projecte, s’han anat realitzant constantment grans inversions per posar al dia l’activitat», explica Vilafranca.

«Al principi les grans marques no veien clar que una cooperativa els servís el producte. Però aviat van veure que complíem, ho fèiem amb qualitat, bon preu i temps ràpids. Vam anar guanyant la confi-ança dels nostres clients», afegeix Alberto Sierra, ajustador matricer. Mol-Matric produeix matrius amb les quals s’obtenen portes, contraportes, maleters i reforços del cotxe per a marques com Seat, Citroën, BMW, Opel, Renault, PSA i Mercedes, entre d’al-tres. La tasca no és senzilla i requereix experiència: «La nostra feina es pot dir que és d’artesania. Una vegada tenim la matriu, hem de fer uns acabats de gran precisió”, detalla Sierra.

Invertir els excedents per sobreviureCada una de les màquines que Mol-Matric ha anat incorporant té un cost aproximat d’un milió d’eu-ros. Per comprar-les, sempre ha reinvertit tots els beneficis. «Això ens ha permès tenir les actuals instal·lacions», assenyala Fernando Cid, responsa-ble de Compres. A diferència de l’empresa privada convencional, que reparteix els guanys entre els accionistes i els directius, el 80 % dels excedents d’aquesta cooperativa de treball es dirigeix íntegra-ment a reinversions, mentre que el 20 % restant es reparteix linealment entre els socis, si bé no reben els diners fins al moment de la jubilació. D’aquest 20 % també surt, els anys amb majors excedents, una 15a. paga per a tots, socis i treballadors, i una gratificació per Nadal.

Les grans màquines no cabien a la petita nau del Poblenou, i Mol-Matric es va traslladar, l’any 2000, al polígon Santiga de Barberà del Vallès, on ocupa uns 3.000 metres quadrats. Amb aquesta superfí-cie no n’hi ha hagut prou, i recentment ha llogat a Caldes de Montbui un altre espai de 2.000 metres quadrats per poder acollir una nova màquina.

A diferència de moltes altres activitats del sector de l’automoció, Mol-Matric no ha comptat amb l’aju-da de cap gran grup per fer les inversions. Aquest inconvenient, però, ha estat també la seva sort. Mentre les grans multinacionals han desmantellat

Des de l’inici, els fundadors van tenir clar l’objectiu: buscar un model de negoci que perdurés en el temps.

coop 2013

29

CASOS D’ÈXIT

en l’última dècada les seves fàbriques i deslocalitzat la fabricació de components de l’automoció, molt potent a Catalunya, a països amb mà d’obra més barata, la cooperativa ha subsistit en un escenari en el qual ara hi ha menys competidors.

Amb Mol-Matric ha sobreviscut l’experiència i el coneixement en la producció d’utillatge. Ara, es reconeix el grau de qualitat que aporta i les seves matrius s’envien a l’Índia, Rússia i Alemanya, on les marques de cotxes tenen les seves plantes. La feina també s’ha tornat més global: els tècnics s’han de desplaçar fins aquests països per instal·lar les ma-trius i assegurar-se que tot funcioni correctament.

Diversificar-se no va ser suficientConscients que el sector de l’automòbil és molt volàtil i preveient que s’aproximava una crisi, al 2005 la cooperativa va dissenyar un pla per diversificar l’activitat. Amb aquesta idea es va iniciar la fabricació de grans components per al ferrocarril, amb abasti-ments per a la línea L9 del metro de Barcelona i la firma CAF, alhora que es va introduir en el sector dels aerogeneradors. La diversificació no va ser suficient per salvar la greu crisi i Mol-Matric va tornar a tocar fons al 2010, quan la feina era inexistent.

SOLIDARITAT A LA MASIA I AL SÀHARA OCCIDENTAL Les multinacionals fan el que s’anomena team building, sessions de cap de setmana on els treballa-dors es relacionen fora de l’àmbit laboral fent diverses activitats d’oci. El col·lectiu de Mol-Matric també ho fa, però d’una forma molt més senzilla i natural.

Fa uns anys, la cooperativa va comprar una masia a Sant Feliu de Buixalleu que està a disposició de tots, socis i treballadors, com també de les seves famílies. Les instal·lacions compten amb uns 40 llits, menjador, piscina i unes 35 hectàrees de terreny. Un lloc ideal per esbargir-se el cap de set-mana. Un extreballador jubilat de

la cooperativa s’encarrega de fer de masover, i dels horts i les gallines se n’extreuen aliments que després es distribueixen entre els socis.

«Al principi costava que la gent s’animés a anar-hi, però ara hi ha molta cua i costa trobar lloc», comenta Fernando Cid, soci de Mol-Matric. La masia és de tots, però cada vegada que s’hi va es paguen uns diners simbòlics per al manteniment. «És una quarta part del que costaria anar-se’n un cap de setmana fora», explica el Fernando mentre ensenya fotos del seu fill jugant al voltant de la piscina. La casa ha estat escenari de bodes i comunions, i l’any passat va acollir la celebració del 30 aniversari de Mol-Matric.

Una altra tasca al marge de la producció que desenvolupa Mol-Matric és la solidaritat. La

cooperativa destina cada any un 1 % dels beneficis a projectes de cooperació. Es va començar l’any 2001 amb la idea d’ajudar puntual-ment el poble sahrauí, però la ini-ciativa s’ha mantingut fins al dia d’avui, fins i tot en els moments econòmicament més difícils. Una o dues persones de la plantilla viatgen en persona per entregar els diners i conèixer de primera mà els projectes. D’aquesta ma-nera, es manté el menjador d’una escola al Sàhara Occidental per a 70 nens, i s’ha posat en marxa una escola d’educació especial per a persones amb discapacitat física i psíquica. Mol-Matric ha destinat també ajuda solidària a projectes de Nicaragua, Etiòpia i Haití.

«Al contrari que tothom, sempre hem fet les grans inversions en moments de crisi, quan cal canviar per millorar»

Aleshores va haver d’aplicar un expedient de regulació temporal. Va negar-se a deslocalitzar-se, tot i que se’ls va suggerir aquesta solució. En aquest moment de gran incertesa va ser quan es va decidir adquirir la nova màquina instal·lada a Caldes de Montbui, que els permet fer feines de major pre-cisió. «Al contrari que tothom, sempre hem fet les grans inversions en moments de crisi, quan creiem que hem de canviar les coses per poder millorar», rebla Cid, el responsable de Compres.

D’aquesta manera, Mol-Matric va passar del pitjor moment a la punta més alta de producció de la seva història, aconseguida al 2012. La indústria s’ha anat desmuntant, però aquesta cooperativa reeixida ha continuat i ha pogut assumir els nous encàrrecs. Aquesta ha estat, segons els socis, una de les claus de l‘èxit: tenir sempre la maquinària necessària a punt, avançant-se a les oportunitats.

Un altre factor d’èxit ha estat la flexibilitat: «en una ocasió vam haver de treballar a l’agost, quan teníem les vacances. Ho va fer tota la plantilla, sense ex-cepcions», torna a recordar Vilafranca, que remarca que el fet que els treballadors siguin els propietaris de l’empresa ajuda que tothom prengui per iniciativa pròpia decisions d’aquest tipus.

coop 2013

interns coop

30

CASOS D’ÈXIT

L’economia cooperati-va incipient abastí tant la produc-ció com les necessitats d’aliments, estalvi o protecció social.

En ruta per la Catalunya cooperativa

A Catalunya, el cooperativisme arrelà a mitjan del segle xix, i ho feu d’una forma sorpre-nentment extensa al llarg del territori. No es reduí a la capital, ni tampoc a unes poques

poblacions excepcionals, sinó que fou present en la majoria de les comarques. Donada la contundència i amplitud amb què la industrialització transformà els paisatges urbans i rurals catalans, i per tant la composició social de les seves poblacions, arreu del país floriren experiències obreres i camperoles que posaren de relleu la necessitat de cooperació social i ajuda mútua entre aquelles classes socials que, produint-ho tot, no tenien res.

L’economia popular, solidària i democràtica s’anà configurant lentament al llarg dels anys. Inicialment, partint d’experiències modestes, donada l’extracció humil dels seus fundadors. Més tard, arribant a bas-tir formes esplendoroses, especialment durant el pe-ríode republicà dels anys 30 del segle xx. I després, havent patit la sotragada que suposà la Guerra Civil i la victòria franquista, renaixent amb penes i treballs en el context advers d’una dictadura massa llarga. Durant aquelles dècades, en totes les poblacions catalanes emergiren manifestacions de l’economia cooperativa, amb formes institucionals diverses que abastaren el conjunt de les activitats productives humanes, però també les necessitats d’abastiment alimentari, estalvi o protecció social.

Cooperativisme transversal Així, en molts casos, de fet els més significatius en les darreries del segle xix i inicis del xx, es formaren cooperatives obreres de consum, que buscaven su-primir intermediaris comercials i aconseguir produc-tes bàsics amb unes millors condicions de qualitat i preu. Alhora, per cobrir les mancances d’una inexistent sanitat pública, es crearen cooperatives farmacèutiques o mútues sanitàries, on els associats gaudien de serveis i medicaments amb una atenció habitualment negada als obrers. En d’altres ocasi-ons, sorgiren cooperatives d’habitatge (les «cases barates»), d’accés al crèdit i als serveis com l’aigua

i la llum; i ja amb major intensitat als anys 1930, se’n constituïren de producció, on els obrers i obreres fabricaven de forma autogestionada rajoles o vidre, però també podien elaborar pastes per sopa, lleixius, carbó, xocolata i aigües carbòniques. Finalment, al llarg de les poblacions costaneres, s’organitzaren pòsits marítims on els pescadors mancomunaven les seves eines de treball; i a les poblacions rurals es consolidaren iniciatives com els sindicats agrícoles o les cooperatives del camp, que edificaren cellers cooperatius, molins i farineres per a la transformació, emmagatzematge i distribució de les collites.

Les institucions cooperatives no només articula-ren les necessitats econòmiques i socials de la gent treballadora, sinó que contribuïren a forjar —amb el seu arrelament territorial i una destacada projecció cultural— la pròpia identitat popular catalana. Aquest bagatge històric enllaça, no sense discontinuïtats, fins a les experiències cooperatives actuals, quan en ple segle xxi s’innova per resoldre les necessitats d’avui sense oblidar els aprenentatges anteriors.

IVAN MIRÓ / La Ciutat Invisible Sociòleg i investigador en cooperativisme. Conjun-tament amb La Ciutat Invisible ha publicat el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939),

El paisatge humà de Catalunya és ric en manifestacions culturals, i el seu patrimoni històric, arquitectònic i social és tota una invitació perquè mai ens cansem de redescobrir-lo. En aquest número us proposem gaudir de la fecunda història cooperativa del nostre poble.

ha realitzat, amb la promoció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’exposi-ció «Memòria cooperativa. El somni viscut de la cooperació social (1870-1939)» i ha desenvolupat les Rutes Cooperatives 2012.

Pae

ria d

e C

erve

ra

coop 2013

31

interns coop MEMÒRIA HISTÒRICA

FARINERA DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE CERVERA [1922] Bé cultural d’interès nacional, l’edifici fou projectat per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, habitual planificador de cellers cooperatius. Albergava la fàbrica, el local social, un magatzem de cereals i una panificadora.

Arrelament territorialQuins factors convertiren Catalunya —sobretot si ho comparem amb la resta de l’Estat espanyol— en un territori especialment fèrtil per al cooperativisme? En quines comarques arrelà més? Com ja avan-çàvem, el primer factor fou la industrialització del país, sobretot en la seva vessant tèxtil. L’embranzida industrial creà un nombrós proletariat que, davant els minsos jornals i la temporalitat associada a la producció fabril de l’època, es veié empès a cercar alternatives mancomunades per millorar les seves condicions de vida. Per tant, fou en les poblacions industrials on quallà de forma primerenca el coo-perativisme, sobretot de consum. En segon lloc, el grau d’articulació de la resistència obrera a l’explo-tació patronal, així com la presència de determinats corrents polítics com el republicanisme federal i pos-teriorment les influències de les teories socialistes, expliquen perquè en unes poblacions es donaren experiències cooperatives amb més intensitat que en d’altres. Finalment, elements com la conflictivitat de l’època expressada per les vagues, els lockout patronals o la repressió, així com factors vinculats a l’estructura econòmica de les poblacions (pro-ximitat amb mercats d’abastiment, etc.), acabaren de modelar el naixement i consolidació del primer cooperativisme. En termes generals, la inexistència de polítiques socials incentivà l’autoorganització obrera i popular per afrontar qüestions vinculades a les prestacions socials o l’educació.

Poblacions industrials del pla de Barcelona com Sants, Gràcia o Sant Martí de Provençals foren bressols del cooperativisme català. Però també se significaren comarques com l’Empordà, amb la seva indústria del suro i l’empremta del republicanisme fe-deral, que veié néixer l’Equitativa de Palamós (1887) o l’Econòmica de Palafrugell (1865), una de les primeres entitats del país. La rica tradició d’Osona, amb la imponent Mútua de Pa i Queviures de Man-lleu; la força dels dos vallesos, amb les cooperatives terrassenques i, sobretot, les de Sabadell; el capda-vanter Maresme, amb la pionera Obrera Mataronina (1864) o el Forn del Vidre (1925), i l’arrelament cooperatiu en les comarques tarragonines, formaren els nodes preeminents d’una economia popular que acabà penetrant al llarg del territori.

Un cas especial fou la cooperació en el camp, que s’expandí a finals del segle xix a causa de la crisi econòmica que sotragà l’agricultura catalana. Impulsada pels sindicats agrícoles, a recer de la llei de 1906, tingué una notable implantació en les co-marques tarragonines, amb antecedents importants com la Societat Agrícola de Valls. Un dels epicen-tres d’aquella força fou la Conca de Barberà, que disposà del primer celler cooperatiu de Catalunya, al 1901. El cooperativisme agrari també esquitxà les terres de Ponent, especialment la Segarra, si bé en conjunt foren comarques on la cooperació social tin-gué, en totes les seves modalitats, l’arrelament més feble de tota la geografia cooperativista catalana.

Aju

ntam

ent d

e M

anlle

u

Pae

ria d

e C

erve

ra

Coo

p O

brer

a Ta

rrac

onen

se

Pae

ria d

e C

erve

ra

La cooperació en el camp s’expandí a finals del xix a causa de la crisi que sotragà l’agricultura catalana.

coop 2013

interns coop

32

COOPERATIVA SABADELLENCA [1881]Formada per teixidors i sindicalistes d’influència republicanofederal, fou presidida en diverses ocasions per Jaume Xercavins, i en formà part el destacat organitzador i teòric del cooperativisme català Joan Salas Antón. L’edifici, de 1929, avui és la seu del Teatre del Sol.

MÚTUA DE PA I QUEVIURES DE MANLLEU [1914]Sorgida de la fusió de la Mútua del Pa, l’Aliança i el Porvenir, als anys 1930 fou dirigida pels socialistes Josep Farré i Joan Codina, executat pels franquistes. Va ser la seu de l’Ajuntament de Manlleu, que en continua sent el propietari.

COOPERATIVA OBRERA TARRACONENSE [1904]Entitat de consum, comptava amb botiga, cafè i forn propi. Seu dels Cors Clavé i dels castellers de la Colla Nova, als anys 1930 s’hi reuniren els sindicalistes del CADCI i els ferroviaris. Avui és un centre cultural i artístic.

Obrera Mataronina – Nau GaudíCarrer de la Cooperativa, 47 Mataró

L’Econòmica de Palafrugell Carrer de Sant Martí, 18 Palafrugell

Cooperativa SabadellencaCarrer del Sol, 99 Sabadell

Mútua de Pa i Queviures de Manlleu Plaça de Fra Bernadí, 6 Manlleu

Cooperativa Obrera TarraconenseCarrer de Fortuny, 23 Tarragona

Farinera del Sindicat Agrícola de CerveraAntic camí de Castellnou Cervera

OBRERA MATARONINA [1864] – NAU GAUDÍ [1883]Impulsada per Salvador Pagés i Inglada, la pionera cooperativa de producció encarregà a Antoni Gaudí la construcció de la nova nau (fins al maig del 2013 és la seu de la Col·lecció Bassat). A Mataró també es pot visitar el Cafè del Mar, antiga cooperativa La Marítima i avui seu de la Fundació de Cooperadors de Mataró.

L’ECONÒMICA DE PALAFRUGELL [1865]Fundada per obrers republicanofederals que treballaven el suro, és una de les primeres cooperatives de consum catalanes. D’ella en sorgí també una cooperativa de producció, la Industrial Surera, al 1886. L’edifici noucentista és de l’arquitecte Rafael Masó, i avui alberga la Biblioteca Municipal.

Arx

iu M

unic

ipal

de

Man

lleu.

Fo

ns fo

togr

àfic

l’A

bans

Bib

liote

ca M

unic

ipal

de

Pal

afru

gell

Arx

iu M

unic

ipal

de

Pal

afru

gell.

Fon

s C

oope

rativ

a de

con

sum

L’E

conò

mic

a P

alaf

ruge

llenc

a

Vice

ns S

erra

Miq

uel T

res

/ G

rup

PU

MS

A

Coo

p O

brer

a Ta

rrac

onen

se

Foto

graf

ia E

quip

Gas

ull

coop 2013

33

coop 2013

MEMÒRIA HISTÒRICA

2020202020192019201820182017201720162016

2015201520142014201320132012201220112011

Una dècada cooperativaOLGA RUIZResponsable de comunicació a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des del 2008. Va treballar a Metges sense Fronteres a l’Amèrica Llatina i a Ràdio França Internacional.

Els èxits obtinguts durant el 2012, Any Internacional de les Cooperatives, i la resiliència mostrada pel moviment cooperatiu des de l’inici de la crisi financera han donat pas al pla Visió 2020, aprovat per l’Aliança Cooperativa Internacional. La seva estratègia es basa en la convicció que les cooperatives seran el model empresarial que més creixerà durant l’anomenada Dècada de les cooperatives (2011-2020).

coop 2013

34

móncooperatiu coop CRÒNICA

Vivim en un moment històric per a les cooperatives. Poques vegades els arguments a favor han tingut tanta rellevància.

2020202020192019201820182017201720162016

2015201520142014201320132012201220112011

La declaració de l’Any Internacional de les Cooperatives, promoguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) al 2012, ha permès elevar el perfil públic de les coopera-

tives més enllà del sector, tant a la societat civil com a organismes governamentals i intergovernamentals, alhora que ha contribuït a mostrar la resiliència de les cooperatives en l’actual context de crisi eco-nòmica. L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) pren el relleu de la celebració i proposa que l’Any sigui l’inici d’una campanya global que impulsi la forma d’empresa cooperativa cap a una nova etapa. Aprovat per l’Assemblea General de l’ACI, Visió 2020 resumeix un ambiciós pla que amb el nom de Dècada de les cooperatives proposa que, abans de l’any 2020, el model d’empresa cooperativa sigui:

⚫ Líder reconegut en sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

⚫ El model empresarial preferit de les persones. ⚫ El model d’empresa amb més potencial de crei-

xement al món.

Moment històric d'oportunitatsEn plena crisi, més que mai, les cooperatives repre-senten una opció empresarial comercialment eficaç que promou la participació individual, preveu les necessitats de les persones que en són membres i els valors en la presa de decisions. De tots els models d’empresa existents, la cooperativa és l’únic que posa els recursos econòmics sota control de-mocràtic. Les cooperatives poden funcionar molt bé a petita i a gran escala. El sector cooperatiu té voca-ció mundial i crea llocs de treball a tot el planeta des de tots els sectors d’activitat. La cooperativa genera autoconfiança entre les persones que la integren, és innovadora i pot crear capital social. Vivim un mo-ment històric d’oportunitats per al món cooperatiu. Poques vegades els arguments a favor han tingut tanta rellevància. Amb tot, recorda l’ACI, si no s’obté un avenç mancomunat durant els propers anys, es desaprofitarà el moment.

Estratègia en cinc objectius Les cooperatives disposen d’una manera de dur a terme l’activitat empresarial que és millor que la que actualment està fracassant perquè:

⚫ Permeten la participació de les persones a través de la propietat, un element que les fa inherent-ment més atractives, més productives, més útils i més rellevants en el món contemporani.

⚫ El seu model empresarial crea més sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

⚫ S’identifiquen amb principis i valors de coope ració.

Un cop establert el valor intrínsec del model cooperatiu d’acord amb aquestes tres sòlides afir-macions, s’exposen els dos factors que en faciliten o limiten el desenvolupament: el marc jurídic i l’accés al capital.

A partir de les afirmacions i factors anteriors, l’ACI estructura el Pla per a una dècada cooperativa en la qual els cinc temes crítics estan interrelaci-onats i s’estableixen estratègies d’aplicació per a cadascun:

Després de l’Any Internacional de les Coope-ratives, el Pla ha de contribuir al fet que l’ACI i els seus membres disposin d’un punt de convergència per a les seves futures activitats, emmarcades en objectius ambiciosos. Cadascun dels temes és prioritari i el Pla fa un exercici de contextualització en el moment actual, ofereix una mirada crítica i proposa accions possibles per assolir els objectius. En proposem un:

Definició de la identitat cooperativaEn un món que pateix actituds a curt termini i un dèficit de representació democràtica, les cooperati-ves demostren que l’activitat empresarial es pot dur a terme no només de forma diferent, sinó millor: no només cercant el benefici propi sinó el del món. Per divulgar aquest poderós missatge, cal claredat so-bre com es defineixen i diferencien les cooperatives.

La responsabilitat social corporativa i les em-preses socials són dos exemples de com els nous models empresarials propietat dels seus inversors s’han reinventat o han adoptat una nova marca amb fins que van més enllà de maximitzar beneficis. Les anomenades empreses ètiques ja utilitzen el llen-guatge i els missatges de les cooperatives.

Com es distingeixen les cooperatives en aquest context? Un gran avantatge és comptar amb els prin-cipis cooperatius. No és només que les cooperatives semblin diferents per qüestions d’imatge, és que ho

Objectius del pla de treball Visió 2020

1 Elevar a un nou nivell la participació de les persones membres i el sistema de gestió o governança.

2Posicionar les cooperatives com a constructores de la sostenibilitat.

3Consolidar el missatge cooperativista i definir la identitat de les cooperatives.

4Assegurar el marc jurídic que dóna suport al creixement de les cooperatives.

5Aconseguir capital fiable per a les cooperatives alhora que se’n garanteix la gestió per part de les persones membres.

X. A

lam

any

coop 2013

35

DEFINICIÓ

La cooperativa és una associa-ció autònoma de persones que s’agrupen voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions comunes de caràc-ter econòmic, social i cultural mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestiona-da democràticament.

VALORS

Les cooperatives es basen en els valors d’autoajuda, responsabilitat personal, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Seguint la tradició dels seus fundadors, els integrants de la cooperativa creuen en els valors ètics de l’honradesa, la transparència, la responsabilitat social i la preocupació pels altres.

PRINCIPIS

Els principis cooperatius són pautes mitjançant les quals les cooperatives porten a la pràctica els seus valors.

1 Afiliació voluntària i obertaLes cooperatives són

organitzacions voluntàries, obertes a totes les perso-nes capaces d’utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de l’afiliació, sense discri-minació de gènere, condició social, raça, posició política o religiosa.

2 Gestió democràtica per part dels membres

Les cooperatives són or-ganitzacions democràti-ques gestionades pels seus membres, que participen activament en la determinació de les seves polítiques i en la presa de decisions. Els homes i les dones que exerceixen com a representants escollits són responsables davant del conjunt dels membres. A les cooperatives primàries els

membres tenen drets igualita-ris de votació (un membre, un vot), i les cooperatives d’altres tipus també s’organitzen de forma democràtica.

3 Participació econòmica dels membres

Els membres contribueixen de manera equitativa al capital de la cooperativa i el gestionen democràticament. Almenys una part del capital sol ser propietat comuna de la cooperativa. En general, els membres reben una com-pensació limitada, si existís, sobre el capital aportat com a requisit per pertànyer a la cooperativa. Els membres destinen els excedents de capital a qualsevol o a tots els següents fins: al desenvolupa-ment de la cooperativa, possi-blement a partir de la creació de reserves, almenys una part de les quals seria de caràcter

indivisible; a la retribució dels membres de manera propor-cional a les seves transaccions amb la cooperativa i a sufra-gar altres activitats aprovades pels membres.

4 Autonomia i independènciaLes cooperatives són

organitzacions autònomes d’autoajuda, gestionades pels seus membres. Si estableixen convenis amb altres orga-nitzacions, governs inclosos, o si reben capital de fonts externes, ho fan en condici-ons que garanteixen la gestió democràtica per part dels membres i es respecta la seva autonomia cooperativa.

5 Educació, formació i informacióLes cooperatives

ofereixen educació i formació als seus membres, represen-tants electes, administradors

DECLARACIÓ SOBRE LA IDENTITAT COOPERATIVA

L’economia és per tot arreu. Entén-la amb

Subscriu-te!www.alternativaseconomicas.coop

Txema Gisasola, Presidente del Consejo General de Mondragón.

Expulsados de sus casas, pero no desahuciados

Diccionario irreverente de Enric González

30 años sin Joan Robinson, por Joaquín Estefanía

ENTREVISTAplataformas

crÓnica

análisis

p.42p.25

p.66

p.56

DossierPensiones: reformas injustas y engañosas

P. 29

La gran trampade las preferentes700.000 ahorradores han pagado, sin saberlo, parte del rescatea la banca

marzo 2013PrECIo: 3,80 € - CanarIas 4 €alternativaseconomicas.coop

nº01

8 420149 204008

00001

coop 2013

36

móncooperatiu coop

DECLARACIÓ SOBRE LA IDENTITAT COOPERATIVA

són en allò que és fonamental. Els seus valors de participació i sostenibilitat no s’han enrocat en un model convencional d’activitat empresarial, sinó que en determinen la forma de propietat, govern, gestió i avaluació. En un moment en què els consumidors es mostren més cínics amb el maquillatge verd de les marques corporatives, les cooperatives disposen d’un grau d’autenticitat que no poden igualar els altres models d’empreses ètiques.

Des del sector cooperatiu es podria argumentar que no hi ha dubtes sobre què és i què no és una cooperativa, i que la resposta es troba a la Declara-ció sobre la identitat cooperativa de l’ACI. El cert és que el grau en el qual s’apliquen o no els principis cooperatius varia segons les regions o els sistemes jurídics. Són moltes les persones a qui els principis cooperatius no ofereixen una explicació o definició clara. En aquesta categoria entrarien reguladors i responsables polítics, molts dels quals cerquen orientació sobre com distingir entre una cooperativa autèntica i una altra de no autèntica a l’hora d’aplicar regulacions. També entraria aquí el gran públic, socis potencials o joves que podrien connectar amb un sector que es defineix amb valors ètics i de participació, però que no es diferencia clarament en un terreny congestionat i amb un llenguatge que no sempre ressona.

Sense desitjar minar la Declaració sobre la identitat cooperativa, ans al contrari, aplaudir-la, l’ACI proposa llegir-ne els principis cooperatius amb l’objectiu de traduir-los als marcs reguladors.

Aquest article està inspirat en el Pla per a una dècada cooperativa que es pot trobar al web de l’ACI: http://ica.coop

i empleats per tal que puguin contribuir amb eficàcia al des-envolupament de la coopera-tiva. També informen el públic en general —en especial els joves i els líders d’opinió— so-bre el caràcter i els avantatges de la cooperació.

6 Cooperació entre cooperativesLes cooperatives bene-

ficien els seus membres amb màxima efectivitat i enfortei-xen el moviment cooperatiu pel fet de treballar en conjunt mitjançant estructures locals, regionals, nacionals i interna-cionals.

7 Preocupació per la comunitatLes cooperatives

treballen a favor del desen-volupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus membres.

Un gran avantatge és comptar amb els principis cooperatius. No és no-més que les cooperatives semblin di-ferents per qüestions d’imatge, és que ho són en allò que és fonamental.

coop 2013

37

CRÒNICA

En la setmana que entrevistem a Juan Antonio Pedreño, president de COCE-TA i CEPES, ens deixen l’expremier Margaret Thatcher, la Dama de Ferro

del model liberal que ha imperat fins avui, i la nostra artista més internacional, Sara Montiel. Estem vivint El último cuplé del ca-pitalisme de barret de copa i 'puro'? Per descomptat que estem en un moment de canvi, en què necessitem convèncer-nos de la importància que tindran les empreses democràtiques que ante-posen l'interès de la persona al del capital. Podria ser que estiguéssim vivint l'últim cuplé del capi-talisme tal com l’hem conegut fins ara. Benvingut sigui, encara que la convivència de totes les formes jurídiques serà el secret de l'èxit.

Després de l'èxit de 2012 Any Internacional de les Cooperatives, l’Aliança Cooperativa Internacional ha anunciat la Dècada de les cooperatives. Quins canvis espera en l'eco-nomia del planeta d’aquí a l’any 2020?

Estem en una situació de crisi a la qual no sembla que li trobem solució amb les mesures fins ara conegudes i aplicades pels governs. La pèrdua de drets adquirits i la retallada en les despeses socials generen més i més desigualtats. Hi ha inseguretat sobre el futur. Sense voler ser pretenciós, crec que davant d'aquesta situació, les cooperatives poden aportar una llum d’esperança. La cooperativa és el model que a l'hora d'emprendre té més en consi-deració el factor humà, desenvolupa més i millor la participació i contribueix a generar capital social i cohesió territorial. És molt possible que al 2020 la pobresa hagi augmentat, els joves tinguin encara dificultats per trobar feina i la nostra despreocupació pel medi ambient generi més preocupacions diàries. Serà el moment de recordar si hem estat capaços, en aquest 2012 o 2013, de provocar un punt d'in-flexió en el model productiu per tal de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Per provocar aquest punt d’inflexió, quin és el paper de les associacions cooperativistes internacionals i nacionals?Tenen un paper fonamental: donar a conèixer que una altra forma de fer empresa és possible, que les cooperatives aposten perquè es faci visible i sigui conegut per tota la societat que les empreses d'economia social, com a concepte global, són em-preses d'èxit capaces de fer front als desafiaments locals i els globals. Les organitzacions tenen el repte doble de posicionar aquestes empreses com a constructores d’aquest model sostenible, amb valors i principis ètics i, al mateix temps, de fer que els responsables polítics de tots els governs hi donin suport, es creguin de debò que una part de la solu-ció a la situació actual de crisi passa per donar més suport a les empreses cooperatives, a les empreses d'economia social.

Quins passos ha de fer el món cooperatiu per esdevenir part de la solució a la situació actual? Si ho prefereix, en aquesta ocasió enfoqui's a Espanya.A Espanya hem fet un pas molt important amb

Juan Antonio Pedreño és, sense cap mena de dubte, una autoritat en cooperativisme: presideix alhora la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA) i CEPES, l'entitat que agrupa totes les empreses de l'economia social de l'Estat.

Davant d'aquesta situació de crisi, les cooperatives poden aportar una llum d’esperança

La cooperati-va és el model que a l'hora d'emprendre més consi-dera el factor humà.

Fotos JORDI PLAY

coop 2013

38

móncooperatiu coop ENTREVISTA

l'aprovació de la Llei d'economia social. Hem estat el primer país del món que ha aprovat una llei que defineix què és i qui forma part de l'economia social, però també com ha de fomentar-se i desenvolu-par-se. Les cooperatives són la columna vertebral de l'economia social i, per tant, la seva representativitat es veu incrementada amb el conjunt de les empre-ses sota el paraigua de CEPES, que és l'organitza-ció unitària de l'economia social. Això ha de servir per legislar, guanyar visibilitat i, per descomptat, dotar-se pressupostàriament. Adherir-nos a l'estra-tègia d’emprenedoria i ocupació jove també ens ha de posar en el punt de mira de la utilització de les empreses d'autoocupació col·lectiva per part de totes les persones, però especialment dels joves.

Catalunya va tancar el 2012 amb un aug-ment del 36 % en la creació de cooperatives de treball. I en aquest número repassem els casos d'èxit de Suara, TEB i Mol-Matric. Vos-tè que coneix bé el món cooperatiu espa-nyol, ens donaria tres exemples de coopera-tives de treball de la resta de l'Estat?Abans que d’empreses, voldria assenyalar els exem-ples d’algunes localitats on s'ha demostrat que, com més gran és la participació de l'ocupació coopera-tiva, més petit és l’índex d'atur. És el cas d’Oñati, al País Basc, amb un atur de tot just el 5 % i on el co-operativisme representa prop del 70 % de l'ocupa-ció. O Villamalea, a Albacete, on pràcticament tota la població treballa en empreses cooperatives. O Bonares, a Huelva, un exemple força similar. Pel que fa a empreses, vull destacar Alimer, una cooperativa agroalimentària de Múrcia; Gredos San Diego,

el major exponent del cooperativisme d'ensenyament a Espanya, situada a Madrid, sense oblidar a Mon-dragon Corporación, el major exponent cooperatiu, no solament d'Espanya sinó del món.

Llegim aquests dies a la premsa articles sobre la capacitat del cooperativisme per plantar cara a la crisi, però no sovintegen. Al cooperativisme espanyol li costa fer arri-bar el seu missatge a la societat? Evidentment sí. Hem estat molt endogàmics. Ens hem preocupat per treballar cap endins, buscant el millor per a les persones, per als socis i les sòcies, sense dedicar temps per transmetre al nostre entorn que aquí existeix una empresa diferent, que està fent les coses de manera diferent, que aposta per altres valors, que reinverteix una part dels seus excedents, que redistribueix l’altra part proporcionalment al treball i no al capital, i que és solidària amb les per-sones més necessitades. Una altra forma diferent de ser empresa. Una alternativa eficaç i competitiva.

Veus diverses afirmen que la clau de l'economia d'Occident està en les petites i mitjanes empreses, on resideix l'energia econòmica del futur. La gran majoria de cooperatives de treball són pimes. Què ens falta per, a més de tenir la clau, obrir les portes?Potser que ens ho creguem de debò. Que ens valo-rem més, que treballem per millorar la nostra gestió de forma continuada, per estar oberts permanent-ment a la innovació i, per descomptat, per posar en pràctica aquest principi tan cooperatiu com és la

Som el primer país del món amb una llei que defineix què és i qui forma part de l'economia social, però també com ha de fomen-tar-se i des-envolupar-se.

PERFIL Juan Antonio Pedreño va començar la seva vida coopera-

tiva fa més de 25 anys com a profes-sor de Química i president de la cooperativa d'ensenyament Severo Ochoa de Múrcia, regió on avui també presideix l’entitat que agrupa les cooperatives de treball, UCOMUR.

coop 2013

39

Diverses lleis autonòmiques ja preveuen la possibilitat de crear cooperatives a partir de dues persones, i estan donant resultats.

intercooperació com a valor estratègic de futur, no només comercialment sinó també socialment.

En la secció Marc Legal fem balanç amb Elkar-Lan sobre la Llei de les societats cooperatives petites d'Euskadi. És exporta-ble aquesta Llei a la resta de l'Estat? Per descomptat que és exportable. És més, en diverses lleis de cooperatives autonòmiques es pre-veu ja la possibilitat de crear cooperatives a partir de dues persones, i estan donant resultats de forma molt important.

Islàndia, que havia de ser un «mirall de la revolució del segle xxi», sembla haver-se esquerdat amb el retorn al poder dels que van causar la fallida del país. Tot i així, els islandesos ens han ensenyat alguna cosa?El que ens ha demostrat la crisi d'Islàndia és que és possible oposar-se a la dictadura de les forces del mercat amb accions decidides i, per descomptat, amb voluntat política, amb l'objectiu de preservar l'ocupació i la cohesió social. Gairebé semblen els principis que defensa el cooperativisme. Ens ha demostrat, a més, que hi ha una altra manera de superar la crisi, que és conservar el sistema de benestar social i evitar que si-guin els més desfavorits els que paguin aquesta crisi.

Per finalitzar, no podem obviar les xarxes socials. Les eines col·laboratives 2.0, universals i democràtiques, comparteixen valors amb el cooperativisme…És impossible donar l'esquena a la comunicació actual, a les xarxes socials i, per tant, hem de veure-les com una oportunitat per difondre els valors del cooperativisme. Avui, en una setmana poden aparèixer en les diverses xarxes més de dues-centes notícies referides a cooperativisme i economia social a Espanya. Pocs anys enrere això era impensable. Veiem-ho com una oportunitat enorme per fer visible el nostre model empresarial.

Anàlisi DAFO del cooperativisme mundial a càrrec de Juan Antonio Pedreño

D iEBILITATS

Una de les debilitats del cooperativisme passa per la falta de finançament; des de sempre i

amb caràcter general, les cooperatives han necessitat accés al capital per tal d’establir-se, consolidar-se i créixer. També, i a pesar de sumar gairebé mil milions de persones a tot el món, són empreses poc conegudes i, per tant, poc estudiades a les universitats. Finalment, ens calen marcs jurídics favorables que permetin el creixement de les cooperatives, que facilitin la reconversió d'empreses en cooperatives i que apostin per mesures pressupostàries adequades al seu creixement.

F iORTALESES

Són moltes les fortaleses que podria citar de les empreses cooperatives. Segurament, són millors

i més fortes perquè permeten la participació de les persones a través de la propietat. Aquest augment de la participació permet dur la gestió de l'empresa a un altre nivell. És el model on, de manera més intensa, s'expressa la relació soci-treballador-empresa coope-rativa. Empreses que situen les persones en el centre de les seves preocupacions i que aposten perquè el seu model creï una major sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

A iMENACES

Entre les amenaces hi ha les limitacions que es posen a les cooperatives. Les altres formes

jurídiques, fins i tot organitzacions i agents socials, poden veure el nostre creixement com una amenaça a l'estatus establert pel que fa a la participació en el diàleg social, pel fet que arribem a ser interlocutors reconeguts en detriment d'alguna cosa que es va es-tablir fa més de trenta anys, quan el món empresarial estava format gairebé exclusivament per empresaris i treballadors. Avui, la societat és més plural, però hi ha molta gent que no ho vol veure.

O iPORTUNITATS

Finalment, tenim l'oportunitat, tal com planteja l'Aliança Cooperativa Internacional, de fer

visible aquest model a escala mundial, que sigui el model preferit pels joves i que, a més a més, sigui el de més gran creixement i expansió arreu. Són reptes que poden fer del cooperativisme l'empresa del segle xxi. L’empresa del futur.

El DAFO és una metodologia d’estudi de la situació d’una empresa o d'un projecte a partir de l’anàlisi de les seves característiques internes

(Debilitats i Fortaleses) i la seva situació externa (Amenaces i Oportunitats) en una matriu quadrada com aquesta que us presentem.

coop 2013

40

móncooperatiu coop

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

fem banca ètica

el millor interès és l’interès comú

374 cooperatives i entitats i 2.881 persones ja són sòcies de FiarePodeu fer-vos socis a: www. projectefiare.cat

Salvar l’empresa, transformar-se en cooperativa

Si durant els anys 1980 era relativament freqüent que una empresa amenaçada pel tancament fos transformada en cooperativa per les mateixes persones que hi treballaven, actualment diverses experiències fan pensar en un retorn de l’opció de reconvertir-se en cooperativa amb l’objectiu de salvar llocs de treball i, alhora, continuar amb la marca i el servei ofert. Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya s’ofereix orientació en el procés de transformació d’empreses i també d’associacions.

A Mataró, l’Escola Municipal de Música de la ciutat està gestionada per una cooperativa anomenada Musicop, que n’agrupa els mestres. Fins fa un any, l’escola con-tractava directament els docents, que eren autònoms,

però les condicions van modificar-se i la gestió del centre va sortir a concurs. Amb la seguretat que o canviaven de model o es quedaven sense feina, els mestres, ben avinguts entre ells, van optar per impulsar una cooperativa que els agrupés a tots i optar així a la mateixa feina que ja feien abans. «De la necessitat en vam fer virtut», reflexiona Ruben Ves, un dels socis fundadors. Assessorats per Visualsonora, una altra cooperativa de Mataró, 7 dels 40 mestres van saltar al nou escenari i van constituir la seva cooperativa de treball. Van guanyar el concurs i, immediatament, van obrir les portes a la resta del claustre, acceptant que tots els mestres que ho desitgessin poguessin incorporar-s’hi. Avui, són 35 persones sòcies i compten amb unes 15 més que són assa-lariades. L’Escola Municipal de Música de Mataró, que opera de forma descentralitzada per a tota la ciutat, ensenya música a més de 750 alumnes del Maresme. Però el model que els ha permès salvar de forma creativa la seva activitat i mantenir el servei ofert ha fet el seu recorregut i pocs mesos després Musicop ha optat a la gestió de l’Escola Municipal de Sitges, en una situació similar. També l’ha guanyada.

Gestió col·lectiva del negociCom els músics de Mataró, molts altres treballadors estan contemplant la gestió col·lectiva del negoci com una forma de preservar-lo. Els darrers anys, coincidint amb la crisi econòmica a Europa, han ressorgit els exemples de cooperatives nascudes de transformacions empresarials. Amb la possibilitat de capitalitzar de cop la prestació d’atur i amb l’experiència acumulada des dels anys 1980, han ressorgit les transformacions. Mec 2010, coope-rativa de mecanitzats de Sabadell, és el cas d’una altra transforma-ció empresarial exitosa. Amb 42 anys, el seu gerent actual, Paco Delgado, va descobrir que el taller mecànic on havia treballat des

dels 20 anys s’encaminava al tancament. «Podíem llençar la tova-llola o llançar-nos a la piscina», recorda. Van triar la segona opció. 14 dels 33 treballadors van capitalitzar l’atur, es van constituir en cooperativa de treball, van comprar les màquines, van llogar un nou local i van aconseguir una facturació rècord de fins a 1,3 mi-lions d’euros el primer any. Des d’aleshores, amb els alts i baixos corresponents, Delgado reconeix que els va estupendament.

Les motivacions que hi ha darrere les transformacions en cooperativa poden ser molt diverses. Avui, la principal és salvar els llocs de treball. Un tancament o un ERO pot portar els treballa-dors a preguntar-se si podrien gestionar-lo sols en forma de coo-perativa. Des de la Universitat d’Oviedo, el catedràtic Jorge Coque va participar en un estudi sobre empreses en fallida recuperades pels treballadors a Astúries entre 1979 i 1999. La investigació avaluava la situació prèvia de les empreses transformades, el procés intern viscut pels treballadors i el suport rebut de forma externa. «Una de les primeres conclusions de l’estudi és que els casos de les empreses són molt heterogenis. La segona és que la cohesió del grup promotor és clau per a la supervivència de la co-operativa», reflexiona Coque. Passar d’assalariats a propietaris del negoci no és un procés automàtic. En molts casos pot ser llarg i generar certa ansietat entre els protagonistes. «Passes por, la teva família depèn de tot això. Quan ets assalariat no veus el teu cap ni ets conscient del que fa», reflexiona Paco Delgado, de MEC 2010. «Però això dóna els seus fruits. Jo estic molt orgullós d’haver-ho tirat endavant i d’haver comptat amb la gent que hi ha aquí. Mai vaig pensar que seríem 14 caps, 14 socis i 14 treballadors alhora. De vegades costa separar si ara ets cap o treballador.»

Elkar-Lan és una cooperativa que es dedica a la creació de cooperatives al País Basc. El seu director-gerent, Javier Sanz San-taolalla, és molt precís respecte als avantatges de la transformació: «Quan una empresa transformada en cooperativa és viable, els seus resultats milloren de forma sistemàtica.» Un exemple el trobem a l’altre extrem de la península: la cooperativa andalusa Celulosas y Papel, creada al 2010 a partir d’una SA, ha vist com la seva fac-

OLGA RUIZResponsable de comunicació a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des del 2008. Va treballar a Metges sense Fronteres a l’Amèrica Llatina i a Ràdio França Internacional.

coop 2013

43

ECONOMIA móncooperatiu coop

turació s’ha multiplicat per 2,5 en tres anys. Impulsada per 9 dels 15 antics treballadors, els cooperativistes han treballat per mantenir el negoci, la fabricació de tovallons de paper, i fer-lo créixer. Una de les persones que va assessorar en el procés, Roberto David Pino, vinculat a la Federació de Cooperatives de Treball d’Andalu-sia (Faecta), analitza que les claus de l’increment de facturació es deuen a «la consolidació productiva i financera de la nova coopera-tiva, l’augment de la demanda de marques blanques i la millora dels paràmetres de gestió a partir de la formació especialitzada».

Manca de successors en l’empresa familiar Sovint, la manca de successors per a un negoci familiar pot portar els propietaris a proposar als treballadors seguir endavant amb el negoci. Fa dos anys, l’escola de teatre El Timbal, de Barcelona, va passar de ser una empresa familiar a una cooperativa de 4 socis. «El meu pare, en Joan Font, va crear El Timbal, però ell ja no hi està vinculat i per a nosaltres la gestió és més natural en forma

«Quan una empresa transfor-mada en cooperativa és viable, els seus resultats milloren de forma sistemàtica.»

Els processos de transformació empresarial en cooperativa ama-guen històries humanes que ja han estat detectades pel cinema. Dues pel·lícules, Entre nos mains i Industria Argentina —a més tres documentals— coincideixen a enfocar-se en l’evolució dels seus protagonistes des de l’anunci de tancament de les seves empreses fins a la reconversió en cooperativa. Els personatges travessen etapes similars en les que passen de la negació a l’eufòria i on aconsegueixen abandonar actituds individualistes per tal de treba-llar conjuntament, prendre decisions i responsabilitats, i decidir, de forma col·lectiva, el destí dels seus llocs de treball.

LA MIRADA DEL CINEMA

Fotogrames de dues pel·lícules basades en processos de transformació empresarial en cooperativa: a la part inferior, la francesa Entre nos mains; a la superior, Industria Argentina.

coop 2013

44

móncooperatiu coop

de cooperativa», explica Mireia Font. L’activitat és avui la mateixa, però Font filla reconeix que el fet de ser cooperativa els ha permès enfrontar-se millor al difícil context que vivim.

El model no és nou. Fa 10 anys, el propietari de Cusó Tapis-sers, una tapisseria de barri a Barcelona, va voler tancar l’empresa. En aquest cas, els treballadors van proposar-li fer una cooperativa que els agrupés a tots. Avui, l’antic propietari, proper a la jubilació, és un soci més. Quan es retiri, l’empresa seguirà sent un negoci que funciona en mans de persones compromeses.

A Catalunya, es calcula que més de 8.000 empreses familiars constituïdes entre els anys 1965 i 1985 podrien enfrontar-se a un escenari de manca de successors que podria tenir com a resultat la pèrdua de 213.000 llocs de treball.

En alguns casos, les transformacions poden arribar a partir d’associacions que al començar a generar activitat econòmica opten per reconvertir-se o crear una cooperativa, com explica amb més detall Joan Segarra, director de la sectorial de cooperatives

En el cas de les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes experiències com

en altres fórmules jurídiques pel que fa a la transformació en cooperativa. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la prestació de serveis en forma de con-certació, contracte o convenis, ha suposat un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes originària-ment des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats que, sense perdre l’objectiu fundacional, han incrementat de manera important la seva activitat econòmica.

És en aquest punt, amb l’augment de l’activitat empresarial, que habitualment va acompanyada de l’increment del personal contractat i de la revisió d’al-guns aspectes del projecte, que algunes associacions es plantegen l’evolució cap

a la fórmula cooperativa com a opció jurídica i de model que s’ajusta millor a la nova realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones membres.

Amb les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de creació, ja que en molts dels casos s’opta per posar en marxa el nou projecte cooperatiu conservant viva l’associació i fent-la sòcia col·laboradora de la cooperativa.

La decisió de mantenir o no l’associa-ció depèn de diversos factors, en alguns casos de tipus identitari o missional, i en altres de més utilitaris.

Sigui en forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l’activi-tat econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda garantit a través de la cooperativa d’iniciativa social, forma prevista per llei que demana constituir-se sense afany de lucre, entre d’altres condicions.

Aquestes i d’altres són algunes de les reflexions que diverses associacions del nostre país es fan davant els nous escenaris que es dibuixen en el sector social producte de la crisi econòmica, i valoren que la cooperativa amb caràcter d’empresa social pot ser una bona opció de futur.

JOAN SEGARRADirector de la sectorial de cooperatives d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

D’ASSOCIACIÓ A COOPERATIVA

d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a la columna que acompanya aquest text. És l’exem-ple de La Copa, una cooperativa mediambiental que té els seus orígens a l’Associació de Naturalistes de Girona.

Resulta impossible parlar de transformacions empresarials al nostre país i no referir-se a Gramagraf, dedicada a les arts gràfiques, o a Mol-Matric, indústria metal·lúrgica. Totes dues van ser creades als anys 1980 a partir de la voluntat dels seus treba-lladors per no quedar-se a l’atur. I van salvar l’empresa amb una cooperativa. [Més informació sobre Mol-Matric a la secció Casos d’èxit d’aquest número.]

ENTRE NOS MAINS (2010), DE MARINA OTERO

Amb tisores, agulles i fils, les 50 treballadores de la fàbrica Staris-sima, prop d’Orléans (França), confeccionen roba interior femeni-na. Però l’amenaça de tancament força la inventiva de les treballa-dores, que exploren la transformació en cooperativa de treball per salvar l’activitat. La directora, Mariana Otero, segueix durant dos anys el procés de les treballadores franceses que, finalment, acaba amb la venda de la fàbrica. � http://diaphana.fr

INDUSTRIA ARGENTINA (2011), DE RICARDO DÍAZ IACOPONI

A Alurmar, una fàbrica metal·lúrgica de Buenos Aires (Argentina), els treballadors es resisteixen a perdre el seu únic mitjà de vida. Juan és un dels seus empleats. Amb família, ofegat pels deutes i sense cobrar des de fa mesos, veu el futur molt negre. Poc a poc, amb els seus companys comença a organitzar-se per mantenir el funcionament d’una empresa que ha estat abandonada pels propietaris. � www.indargentina-film.com.ar

THE TAKE (2004), DE NAOMI KLEIN

Documental realitzat per Naomi Klein, autora del best-seller universal No logo, i dirigit per Avi Lewis durant la crisi argentina que explica la història dels treballadors que reclamen el control de les seves fàbriques tancades per convertir-les en cooperatives de treball i fer-les funcionar novament. � www.thetake.org

NUMAX PRESENTA (1979) I VEINTE AÑOS NO ES NADA (2005), DE JOAQUIM JORDÀ

Els treballadors de l’empresa d’electrodomèstics Numax es fan càrrec de la gestió abans del seu tancament definitiu. L’experiència va ser filmada per Joaquim Jordà amb el finançament dels matei-xos treballadors. Posteriorment, amb Veinte años no es nada, Jordà recupera la història en el punt on acaba l’anterior i, a través dels seus protagonistes, fa una retrospectiva de la Transició espanyola. Numax Presenta � www.youtube.com/watch?v=RLP7eKY9ih8Veinte años no... � www.youtube.com/watch?v=bDtEuMA_dE8

El cooperativisme ha salvat més d’una empresa familiar.

X. A

lam

any

coop 2013

45

ECONOMIA

Ens ha interessat molt el cas de la Fundación Peñascal, que l'any passat va optar per transformar-se en una cooperativa d'iniciativa social. Què us

va induir a aquest canvi?La necessitat de disposar d'una estructura jurídica empresarial sòlida i professional, que aportés agilitat a la gestió i que fes més partícips, si pot ser, les persones que formem part d'aquest projecte.

Per què una cooperativa i no una altra fór-mula jurídica?La cooperativa ens dota d'una estructura laboral democràtica i participativa en la qual s'aglutinen molt bé actituds com la solidaritat, la vocació, el compro-mís, etc., que aporten un plus al projecte social.

Quins avantatges concrets representa per a la Fundación Peñascal el fet de transfor-mar-se en cooperativa? Sobretot la possibilitat que les persones que treballen en l'organització siguin també protagonistes en totes les facetes del projecte social i empresarial, partici-pant en la gestió, en la definició de les estratègies, en la responsabilitat de l'assoliment dels objectius. D’aquesta manera, es fomenta el creixement personal i professional de les sòcies i socis treballadors.

La Fundación Peñascal ha desaparegut com a societat en favor de la cooperativa o bé desenvolupeu l'activitat a partir de la convi-vència de les dues fórmules?La Fundación s'ha transformat en societat cooperati-va, per tant ja no existeix la figura de la fundació.

De quants socis disposeu avui?Som 55 socis treballadors i un de col·laborador.

Com heu gestionat la incorporació de per-sones sòcies i quina reacció heu tingut per part dels futurs socis?Partim de dues premisses a l'hora d'incorporar les sòcies i els socis; una, que la majoria de les treba-lladores i treballadors passin a ser socis i sòcies si compleixen uns requisits, i l'altra, que el projecte tingui capacitat per sostenir aquests llocs de feina en el temps. Per a la majoria dels futurs socis, la possibilitat d'incorporar-s’hi com a tals ha estat un reconeixement i un estímul per seguir participant en el projecte social de Peñascal.

Quin capital han aportat els socis treballa-dors? Quina ha estat la fórmula més utilit-zada per realitzar l'aportació?El capital aportat ha estat de 9.000 euros i la fórmu-la més utilitzada, la d'aportacions periòdiques al llarg dels quatre primers anys des de la incorporació.

I el patrimoni de la Fundació on és ara?Ha passat íntegrament a la cooperativa, amb unes clàusules que el protegeixen, perquè estigui sempre al servei de les finalitats fundacionals a favor dels més desfavorits. En concret, s'ha constituït un Fons de Reserva de Transformació Irrepartible, que està supervisat pel Consell Superior de Cooperatives d'Euskadi.

La transformació d'una fundació en coo-perativa és poc habitual i una opció jurí-dicament complexa. Quines han estat les principals dificultats del procés?La transformació ha estat un procés llarg. La falta de precedents i l'entrada en joc de dos organismes di-ferents, el Protectorat de Fundacions i el Consell Su-perior de Cooperatives, amb legislacions diferents,

Juan Manuel Cano Pérez, president de Peñascal, S. Coop. Dediquem el segon número de la revista .coop al canvi de paradigma polític, econòmic i social que estem vivint particularment a Europa. Un dels nostres reportatges centrals està dedicat a la creació i transformació d'empreses en cooperatives. A Catalunya, les entitats del Tercer Sector s'enfronten a una situació difícil financerament i a un futur incert, derivats precisament del canvi del sector públic com a principal generador d'activitat en els serveis socials.

El model cooperatiu s’adapta millor per seguir creixent i poder mantenir la idea original del projecte de fundació

La Fundación Peñascal va sorgir a partir del Taller Es-cuela Peñascal, una iniciativa nascuda a l'any 1986 amb la finalitat d’ajudar els joves desocupats a inserir-se en el món laboral. Al 2012, es va transformar en una cooperativa d’iniciativa social i d’utilitat pública amb la denominació Peñascal, S. Coop.

coop 2013

46

móncooperatiu coop ENTREVISTA

El Govern basc ha estat determinant per donar llum verda a la transformació en cooperativa.

ha obligat a llimar nombroses arestes per encaixar el nostre projecte empresarial. A les dificultats legals, fiscals, burocràtiques, tècniques, cal afegir que el projecte estava en funcionament i no es podia aturar. Passar de la nit al dia a una forma jurídica diferent ha suposat un treball de titans per a una part important de l'organització i un canvi de mentalitat per a totes les persones implicades. Bé és cert que la voluntat política del Govern basc ha estat determinant, ja que ha estat qui ha donat llum verda perquè la transfor-mació es pogués fer.

Heu tingut problemes amb el Protectorat de Fundacions o amb un altre organisme? No hi ha hagut problemes, el que sí que hi ha hagut són unes premisses clares per part del Protectorat de Fundacions per poder fer la transformació. En concret, que la cooperativa tingués els mateixos objectius que les finalitats fundacionals de la funda-ció i que el patrimoni també estigués al servei dels objectius de la cooperativa sense una destinació diferent. Després de moltes reunions, es va decidir crear el Fons de Reserva de Transformació Irrepar-tible, que citava abans, com a forma de salvar les premisses que des d'un principi ens va proposar el Protectorat de Fundacions. La relació ha estat molt cordial i sempre amb la ferma voluntat d'ajudar a superar les dificultats, però dins del respecte que suposa salvaguardar les finalitats per a les quals la Fundación Peñascal va ser creada.

Quina ha estat la reacció del sector?La veritat és que la reacció ha estat molt positiva per part de totes les entitats amb les quals treballem i també per part de les xarxes en les quals participem i col·laborem. De fet, algunes s'han apropat perquè els expliquem el per què i el com de la transformació.

Passar a ser una organització en la qual la participació dels socis treballadors és important no sembla fàcil i suposa canviar molts hàbits de gestió. Com ho viviu?Ja en la fundació, fa uns anys, vam dur a terme un procés de Dinamització Estratègica, on es van can-viar i es van dissenyar els òrgans de gestió i direcció d’acord amb el creixement que estava tenint l'entitat. Aquest procés ens ha servit per no començar de zero, però també és cert que hem incorporat altres òrgans que no teníem, com són el comitè de recur-sos i el consell social, òrgans que sí que tenen les cooperatives i no les fundacions.

Fruit de la vostra experiència, què reco-manaries a altres fundacions o entitats del Tercer Sector?Nosaltres pensem que tant la forma jurídica de la fundació com la de la cooperativa són molt vàlides. L'important és el context i les circumstàncies de cada moment. El model de fundació per a nosaltres va ser clau per ser el que som avui i, de cap manera, ens penedim d'optar al començament per aquesta forma jurídica; el que passa és que hi ha factors i determinades circumstàncies que fan que el model cooperatiu avui ens serveixi o s'adapti millor per seguir creixent i poder mantenir la idea original del projecte de Peñascal.

 

Comppromís Ar

Av08037 Bar

rc Iris 

v. Diagonal 442 bis,rcelona    Tel 93 208

, 2n i 4t planta 8 07 32 Fax 93 59 088 41

ALGUNES DE LES ENTITATS I XARXES AMB LES QUALS COL·LABORA PEÑASCAL, S. COOP.

� eapn Euskadi: Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l'Exclu-sió Social d'Euskadi� reves Euskadi: Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària� erkide: Federació de Cooperatives de Treball Associat, Ensenyament i Crèdit d'Euskadi � hirekin: Associació d'Entitats d'Iniciativa Social d'Euskadi� gizatea: Associació d'Empreses d'Inserció d'Euskadi� Entitats: Càrites Bizkaia, Federació Sartu, Agiantza...� Fundacions: Itaka, bbk Solidarioa, Fiés...

coop 2013

47

2012, el millor any del cooperativisme bascReflexions i balanç sobre la Llei de les societats cooperatives petites d'Euskadi

FRANCISCO JAVIER SANZ SANTAOLALLAExpert en legislació cooperativa, és director-gerent i tècnic d’Elkar-Lan, S. Coop., societat per a la promoció de cooperatives al País Basc. Entre molts altres càr-recs, va ser president de la Federació de Cooperatives de Treball Associat d’Euskadi dels anys 1993 al 2003.

Quan es va començar a elaborar l’esbós del que es convertiria en l’avantprojecte de Llei de les societats cooperatives petites d’Euskadi (actualment la Llei

6/2008, de 25 de juny, de la societat coope-rativa petita d’Euskadi, publicada en el BOPB 4/07/2008), cap a finals de l’any 2006, no sabíem l’ús que se’n podria fer, si es convertia en Llei, per part dels promotors, emprenedors i assessors. Si bé estàvem convençuts que era una proposta molt bona per reactivar la constitució de coo-peratives, que a la nostra Comunitat s’estaven estancant, i molt especialment les cooperatives de treball associat, ja que l’any 2006 se’n van cons-tituir solament 33, i el seu descens va ser molt important respecte a l’any precedent, que s’havia tancat amb 52. Aquesta era la realitat estadística de la nostra Comunitat.

I la veritat és que amb l’aparició de la nostra Llei 6/2008, la constitució de cooperatives peti-tes de treball associat s’han incrementat de forma espectacular, ja que l’any 2008, des del setembre, quan va entrar en vigor, solament es van constituir 9 cooperatives, però en l’exercici 2012 se n’han constituït 132.

Per arribar a aquestes xifres cal engegar actua-cions i enfocaments de forma conjunta, tant des de les administracions com des d’entitats públiques de promoció i difusió del cooperativisme (en el nostre cas el Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi), com des de les entitats associatives dels diferents tipus de cooperatives (federacions de cooperatives i, si escau, des de la Confederació de Cooperati-ves), i també a través de les entitats privades de difusió i promoció cooperativa (Societat de Promo-ció de Cooperatives Elkar-Lan, S. Coop.).

Certament, la Llei de societats cooperatives peti-tes d’Euskadi és una norma molt bona, perquè:� Possibilita la constitució de cooperatives de tre-

ball associat amb dos socis treballadors indefinits o d’explotació comunitària amb dos socis de tre-ball indefinits, i en tots dos casos amb un nombre màxim de 10.

� Simplifica el procés de constitució i redueix el

termini de la seva inscripció al Registre de Coo-peratives d’Euskadi.

� Preveu la utilització del document únic electrònic de la societat cooperativa petita així com la posa-da en funcionament dels punts d’assessorament i inici de tramitació de les societats cooperatives petites.

� Amplia, per als 5 primers anys, els límits de la con-tractació per compte d’altri que té la Llei 4/1993, de 24 de juny, de cooperatives d’Euskadi.

� Limita la llibertat de l’Assemblea General per a la determinació de les aportacions obligatòries inicials dels nous socis que s’incorporin a la cooperativa.

� Possibilita optar per la configuració del format de l’òrgan d’administració en estatuts socials (unipersonal: administrador únic; pluripersonal: administradors solidaris o mancomunats; col-legiat: consell rector).

� En preveu la dissolució si es redueix el nombre de socis per sota del mínim si es manté durant un any de forma continuada.

� Confereix a qualsevol soci el dret a sol·licitar que s’auditin els comptes de la cooperativa, i en els estatuts s’ha de fixar, en aquest cas, qui assumeix les despeses de l’auditoria.

En definitiva és una llei molt bona perquè és clara, i per això s’entén bé, a més és breu i manté la lògica remissió a la llei matriu de les cooperatives d’Euska-di, la Llei 4/1993, de 24 de juny.

Amb aquesta Llei es va apostar per cooperati-vitzar projectes empresarials de, com a mínim, 2 llocs de feina per adequar el model cooperatiu a la grandària micro dels projectes empresarials.

Amb aquesta norma, s’està donant la possibili-tat que s’engeguin projectes que anteriorment no podien fer-ho com a cooperativa, perquè el nombre mínim legal de socis ho impedia.

No és nou afirmar que, habitualment, les nor-mes quan es promulguen estan desfasades amb la realitat o, fins i tot, s’elaboren amb posterioritat a l’existència d’unes necessitats que no es poden cobrir amb la normativa vigent.

Una Llei avalada pels resul-tats: l'any de l'entrada en vigor, al 2008, des del setembre, es van cons-tituir 9 coo-peratives; l'any passat, se'n van crear 132.

coop 2013

48

móncooperatiu coop MARC LEGAL

No obstant això, com a observadors de les ne-cessitats i mancances que tenien els emprenedors, hi havíem de donar resposta. En definitiva, havíem d’estar en sintonia, i no al marge, amb les seves demandes i, en la mesura del possible, hauríem d’anticipar-nos a les seves necessitats. I per això, en el seu moment, vàrem demanar una norma per a les cooperatives petites d’Euskadi.

Tots estem d’acord que el model cooperatiu s’ha d’adaptar i anticipar-se a les necessitats sense renunciar a la seva essència, i això també s’aconse-gueix en les cooperatives petites.

El model cooperatiu té els seus valors i principis, i també els tenen les cooperatives petites, malgrat que hi ha qui ho qüestiona.

Hem de ser conscients que el model coopera-tiu opera en el mateix mercat que la resta de les configuracions societàries, perquè és l’emparament jurídic d’una empresa, això sí de persones, i per això una cooperativa petita, encara que només tingui 2 socis treballadors, també és una societat de persones.

Però en qualsevol cas, el model cooperatiu, si volem que s’utilitzi, ha d’estar adaptat al mercat al qual es dirigeix i això és el que la Llei de cooperati-ves petites d’Euskadi pretenia.

En un context econòmic tan convuls com l’actual, cal facilitar als emprenedors formats jurídics àgils i adequats a les seves necessitats, sense que això suposi cap tipus de vulneració de l’essència de les cooperatives.

La teoria està molt bé per als tractats acadèmics i per als debats, però les persones que gestionen projectes volen instruments jurídics que els donin cobertura i que siguin adequats a les seves necessi-tats i a la seva forma de fer empresa.

Els emprenedors volen formats dinàmics, en els quals puguin engegar el seu negoci amb els menors costos possibles, i és més fàcil captar feina per a 2 llocs de treball que per a més persones. És de calaix, no obstant això hi ha els qui prefe-reixen que no es constitueixin com a cooperatives projectes amb 2 llocs de feina, perquè afirmen que una societat amb 2 socis treballadors o de feina no pot ser una cooperativa, i amb això es deixen de cooperativitzar aquests projectes.

El nostre quefer diari i contacte directe amb els emprenedors, assessors i consultors d’empreses, així com el desenvolupament i evolució de les coo-peratives petites, ens permet afirmar que el model de la societat cooperativa petita és adequat per a l’engegada, consolidació i creixement dels projectes empresarials que almenys generin ocupació per a 2 socis treballadors o de feina, i més encara si tenim en compte la previsió de la seva adaptació a la Llei

Euskadi va apostar per cooperativit-zar projectes empresarials de, com a mínim, 2 llocs de feina per adequar el model cooperatiu a la grandària micro dels projectes.

ordinària de les cooperatives d’Euskadi, quan supe-rin els seus límits màxims de socis treballadors o de feina (10 socis).

Però també és una bona Llei perquè els prescrip-tores de les configuracions dels projectes empre-sarials, això és els assessors i consultors, la van coneixent i la comencen a considerar com una opció més per als seus clients. I aquesta és una labor essencial que porta el seu temps i dedicació, i que en tot cas precisa d’una continuïtat i d’una atenció especialitzada i personal.

És evident que en la nostra Comunitat ha estat fonamental, i segueix sent-ho, l’actuació que des-plega des de la seva constitució (finals de 2002) i engegada (gener de 2003), la Societat per a la Pro-moció de Cooperatives Elkar-Lan, S. Coop., ja que juga un paper decisiu tant per a la constitució de les noves cooperatives (els seus destinataris són els emprenedors, els assessors i consultors, les agènci-es de desenvolupament local i centres d’empreses d’innovació, així com els treballadors per compte d’altri i empresaris d’empreses no cooperatives que

es plantegen transformar-se en cooperatives), com per a la difusió del model cooperatiu (amb formats múltiples: xerrades, ponències, tríptics, articles en mitjans de comunicació, formació individualitzada per a cada grup cooperatiu, per als emprenedors i els principals prescriptores del model cooperatiu), així com per la seva funció de tutorització i segui-ment del primer any de funcionament de totes les cooperatives que promovem en les seves diferents modalitats (124 cooperatives promogudes l’any 2012).

Per poder aconseguir aquests resultats ha estat fonamental comptar amb el suport incondicional dels nostres socis, el Consell Superior de Coope-ratives d’Euskadi (CSCE), la Federació de Coope-ratives de Treball Associat, Crèdit i Ensenyament d’Euskadi (ERKIDE) i la Confederació de Coope-ratives d’Euskadi (KONFEKOOP), així com amb la predisposició personal, qualificacions professionals i la seva atenció individualitzada a tots els promo-tors i altres destinataris de les nostres activitats, de les persones que treballen amb mi en aquesta enti-tat, i que tinc l’honor de dirigir-les, i poder comptar amb les ajudes del programa de la Conselleria d’Ocupació i Assumptes Socials per Emprendre en Economia Social.

Però també cal comptar amb una bona llei. I una bona llei és aquella que s’adequa a les necessitats o, fins i tot, s’hi anticipa.

Cadascú pot fer una valoració sobre si la Llei de cooperatives petites d’Euskadi ho ha aconseguit o no. Per a mi, clarament ho ha aconseguit, i així ho avalen els resultats.

Dos exemples de noves cooperatives creades a l'empara de la Llei de les societats cooperatives petites d’Euskadi:

A l'esquerra, The Social Experience, consultora d'estratègia digital amb seu a Sant Sebastià.

A la dreta, IER Información en Red, agència de comunicació especialitzada en empreses, de Bilbao.

coop 2013

49

Col·laboració 2.0ORIOL LLADÓ Periodista i assessor en comunicació ambiental i 2.0 per a institucions i empreses. Col·laborador habitual de Media.cat, observatori crític de mitjans, i actiu filtrador i comentador d’actualitats a @oriolllado i blog.oriolllado.cat.

Repassem quatre projectes catalans que es proposen millorar la realitat aprofitant les possibilitats d’Internet i les xarxes socials, enteses com a eines que poden afavorir l’intercanvi d’informació, el compromís i la transformació social.

«És un moment clau. Estan naixent multitud de comu-nitats en línia que estan fent trontollar l’status quo de la primera dècada de la “Internet social”. Estem redibuixant el mapa. S’ha universalitzat i democratitzat

la possibilitat de convertir-se en actor de la nova economia.» Són les paraules de Pau Gené, fundador i CEO de Geonick, una xarxa social geogràfica basada en afinitats i que posa un dels seus accents en la cooperació. És un dels projectes que més projec-ció tenen, avui. Mentre estàs llegint aquest article, Geonick està treballant per estendre el servei a l’Amèrica del Sud des de la seva seu a Barcelona.

Aquest escenari canviant, el dibuixa Gené de la següent manera: «El programari lliure, la deslocalització de les tasques de desenvolupament informàtic a països emergents i la universalit-zació de l’e-commerce, acceleraran el canvi sistèmic i faran que els països i territoris que hagin apostat per les noves tecnologies, l’emprenedoria i la captació de talent des del començament es converteixin en líders.»

Una iniciativa de la Universitat de Girona facilita la mobilitat de les persones i redueix l’ús del vehicle privat, sense necessitat de «fer dit».

«La idea d’un mercat virtual és més sostenible que un supermercat. Ningú ho controla tot, no hi ha monopoli», assenyalen els promotors d’una agrobotiga en línia.

Jord

i Pla

y

Fes

Edi

t

coop 2013

50

móncooperatiu coop EN PROFUNDITAT

A l’economia 2.0, vaga etiqueta que aplega les experiències vinculades amb un ús social de les TIC, li ha passat una mica com a la fàbula de Pere i el Llop. Un excés d’hipèrboles ha fet desper-tar, amb raó, legítims recels entre moltes persones que es miraven amb perplexitat com cada mes apareixia una flamant, però també volàtil, nova revolució tecnològica.

I tanmateix, les coses estan canviant. No han deixat de canviar, de fet. Avui és un bon moment per a aquelles iniciatives que han decidit sumar la innovació tecnològica a la innovació social i transformadora. És un bon moment si aconseguim agafar una mica de distància per entendre que també en l’accelerat món 2.0 els projectes necessiten el seu temps per presentar-se i crear la xarxa necessària per funcionar de forma sostenible. Vivim un moment dolç pel que fa a la presentació de noves eines que ens ajuden a la cooperació. És el cas de Geonick, però també d’altres pro-postes concretes, i que, a la manera d’un aparador, repassarem en aquest reportatge amb el qual volem compartir igualment les reflexions d’alguns emprenedors socials al voltant d’un paradigma econòmic en transició.

Albert Arias, un dels impulsors de Custòdia Urbana, una xarxa que vol ajudar a establir acords entre propietaris de solars o edificis sense ús amb entitats sense fins lucratius, introdueix un concepte interessant. «L’univers 2.0 pot ser un detonador per donar a conèixer la teva activitat més enllà de les xarxes personals físiques. La possibilitat de donar a conèixer propostes per al bene-fici comú (com les que inicien a Goteo, portal de micromecenatge) té un potencial brutal.»

Però fer servir l’eina no ens garanteix l’èxit de cap projecte: de quina manera la fem servir? Amb què la complementem? Amb quin objectiu? No és un apunt secundari, aquest: «el potencial de les eines d’Internet com ara el micromecenatge és brutal, sí. Però per si mateix no és la panacea. Cal teixir una xarxa durant molt de temps (amb molta dedicació a 2.0, si es vol) per poder gaudir de tot el seu potencial», A més a més, cal nodrir les interaccions de continguts de qualitat per a l’elaboració dels quals cal reservar temps i dedica-ció. «Tenim la percepció —continua Arias— que avui costa més que fa pocs anys posicionar-se i obtenir visibilitat a la xarxa. Sobretot si el projecte parteix sense un node previ fort. La legitimitat és clau

Avui és un bon moment per a iniciatives que sumen la inno-vació tecnològica a la innovació social i transformadora.

coop 2013

51

i aquesta la guanyes essent-hi present i aportant coses noves. I això requereix temps. Molt de temps. En el nostre cas, un temps de treball “a risc” que no recuperarem mai».

Convé no perdre de vista la visió agredolça dels promotors de Custòdia Urbana, al capdavall un projecte d’una gran complexitat i ambició que requereix tanta tenacitat com habilitats que cal desple-gar entre bits i a peu de carrer. Internet i les xarxes socials són una fabulosa caixa d’eines que ens proposem fer servir per canviar la manera com vivim i ens relacionem. No hi ha 2.0 sense 1.0.

Fes Edit és una altra de les iniciatives que posen l’accent en la col·laboració ciutadana. Aquesta idea, nascuda a Girona, és una plataforma per compartir cotxe que reinterpreta la idea de «fer dit» tot introduint les noves tecnologies i les xarxes socials per tal d’aconseguir una manera sostenible, segura i econòmica de viatjar. «Fes Edit forma part —apunta Belén Caparrós, una de les seves promotores— del moviment d’eines de consum col·laboratiu que es-tan formant part d’un nou model d’oferta dins de la societat, la qual forma part dels lents canvis culturals que s’estan produint».

Fes Edit és, en aquest sentit, una eina sostenible i que té com a objectiu millorar la situació ambiental reduint les emissions de CO2, mentre ajuda a la col·laboració entre els usuaris que, en fer servir el servei, poden estalviar, a més, temps i diners.

Eines especialitzades, doncs, alineades amb grans objectius. Això ho té clar Oriol Costa, promotor de Saviae, un mercat 2.0 de productes ecològics. «Internet és la gran eina dels nostres temps i ens pot permetre superar l’esclavatge hipotecari mercantilista.» «Ha permès la revolució àrab, expandir moviments com el 15M», continua. «Ara ens cal aprofitar el potencial d’intercomunicació per fomentar un nou model econòmic. Ara ens serveix per fer amics i comunicar-nos, però o l’utilitzem per transformar el sistema, o el sistema matrix cada cop ens controlarà i escanyarà més.»

El treball com a projecte col·lectiuInternet ha estat, és i molt probablement serà un actor protagonis-ta en la transformació d’una economia en la qual cada vegada més es fan un lloc propostes que entenen el treball com un projecte col·laboratiu. La seva contribució ha anat en una triple línia:

En primer lloc, ha portat una millora de processos: la immedi-atesa en les comunicacions, la facilitat d’accés a la informació i l’automatització de protocols han afavorit una millora de l’eficiència del treball col·laboratiu en empreses i associacions. Hi ha hagut alguns danys col·laterals (excés d’informació, risc de control, desafiament del dret a la intimitat, esquerdes de seguretat…) que caldrà anar abordant.

FES EDIT: ELS RES HO VALEN TOT Pretén facilitar la mobilitat de les persones i reduir l’ús del vehicle privat, gràcies a una interfície que estalvia a l’usuari la necessitat de «fer dit». El programa deixa oberta l’opció per tal que conduc-tor i passatger es posin d’acord i estableixin les condicions (quant val el trajecte, si cada setmana un posa el cotxe...). Tanmateix, també es pot viatjar gratis gràcies a una moneda complementària ano-menada RES, que és la moneda que els passatgers utilitzen per viatjar, és a dir, per compensar

als conductors per les molèsties que els pot ocasionar compartir el seu cotxe. Els RES funcionen gràcies a una targeta amb la qual es poden fer els pagaments i que es pot recarregar. Els conductors podran gastar aquests RES en una amplia selecció d’establiments que augmenta contínuament i que agrupa una gran varietat de sectors. Aquesta iniciativa està desenvolupada pel Centre EASY (membre de la xarxa TECNIO) de la Universitat de Girona, jun-tament amb l’Oficina Verda de la mateixa Universitat.� www.fesedit.cat

GEONICK, CERCLES D’AFINITATSLa xarxa social d’afinitats catalana condueix l’usuari cap aquell o aquells cercles socials amb qui té més a veure, i se li ofereixen eines per a la comunicació personal one-to-one com ara els missatges personals, o bé un sistema de con-sultes particularment idoni per al treball col·laboratiu. En aquest sentit, la secció Preguntes i respos-

tes permet accedir a coneixement, intercanvi d’experiències, madu-ració d’idees o opinions a un ni-vell bàsic, però molt útil i simple. Des d’aquesta funció de Geonick, ara mateix un grup de persones de diferents països estan escrivint el guió d’una pel·lícula de forma seqüencial i col·laborativa.� geonick.com

Una cultura de treball diferent impulsa projectes transforma-dors: millores urbanes, limitació d’emissions, nova economia.

coop 2013

52

móncooperatiu coop

CUSTÒDIA URBANAConsisteix en un acord voluntari entre propietaris d’espais sense ús i entitats sense ànim de lucre perquè aquestes utilitzin els locals o solars a canvi de mantenir-los en bon estat. Aquests espais s’obren per a activitats socials, culturals o solidàries. Això implica que es posen en valor els recursos sense ús de la ciutat, i es genera un retorn col·lectiu. L’administra-ció pública, a més, aconsegueix una rehabilitació urbana sense

necessitat de grans inversions. El primer pas del projecte consisteix a organitzar jornades de difusió i reflexió sobre les possibilitats d’aquest model, amb vistes a ela-borar un full de ruta que permeti aplicar-lo a ciutats i pobles. El projecte està promogut per Jordi Romero, d’Espai Tres, Territori i Responsabilitat Social, i Albert Arias, de la Universitat Rovira i Virgili, amb suport de la Xarxa de Custòdia del Territori.� custodiaurbana.wordpress.com

SAVIAE, AGROBOTIGA ONLINE AUTOGESTIONADAÉs un portal amb eines informàti-ques per a l’agricultura sostenible. Inclou un mercat online on cada productor hi té la seva botiga, una guia de més de 100 productors ecològics, un planificador de cul-tius i quadern de camp per horta i el programa per a menjadors escolars ecològics. És el primer web on tots els agricultors que

vulguin oferir els seus productes poden llogar un espai i gestionar la seva pròpia botiga a través de la xarxa. «La idea d’un mercat virtual és més sostenible que un supermercat. Cada productor hi té la seva botiga online. I cada consumidor pot crear un grup de consum. Ningú ho controla tot, no hi ha monopoli», assenyalen els promotors. � www.saviae.com

Més important que la millora dels processos trobem el desafi-ament al funcionament de les organitzacions, que va esdevenint menys vertical. Les xarxes socials generalistes i especialitzades estan empenyent cap a un model de governança més participatiu i crític. És la segona contribució.

La tercera és l’emergència de serveis i iniciatives inexistents fins al moment. La combinació d’eines més eficients i una cultura de treball diferent està afavorint l’impuls actual de projectes que cerquen canvis i transformacions socials, concretes: millores urba-nes, limitació d’emissions, nova economia.

«Fa anys que investiguem l’economia associativa —explica Oriol Costa, de Saviae— cercant un model per a l’economia social del futur. La viabilitat econòmica sovint és la major debilitat en els projectes sostenibles, i en l’agricultura també.» El seu projecte treballa en aquest àmbit, precisament. «Superar la competència pel preu entre consumidors, productors i distribuïdors és fonamen-tal. El sector de l’agricultura, com molts altres, encara viu en lluites internes, entre egos i pors», lamenta. Dinamis, que promou Saviae,

treballa per facilitar un canvi de model que impliqui la cooperació entre productors, consumidors i distribuïdors. «Hem dissenyat la plataforma tecnològica per reduir intermediaris innecessaris, per optimitzar recursos i afavorir l’economia associativa i cooperativa», explica.

Assaig i errorAlguns dels serveis que ara mateix són a l’abast de l’emprenedor social no arriben amb un llibre d’instruccions sota el braç, ni vénen acompanyats d’una intel·ligència social compartida. No tenir por de provar, ni d’equivocar-se. És la reflexió de Jordi Romero, de Custodia Urbana, al voltant del crowdfunding, un dels instruments disponibles: «Del nostre procés en vam treure un aprenentatge

Un acord voluntari entre propietaris d’espais sense ús i entitats sense ànim de lucre busca que aquestes utilitzin els locals a canvi de mantenir-los en bon estat.

Jord

i Pla

y

coop 2013

53

EN PROFUNDITAT

que incorporarem en altres projectes: resulta imprescindible que el projecte a finançar sigui conegut per la gent, pels potencials finançadors. Si no és així, com a mínim cal que la idea sobre la qual se sosté sí que sigui coneguda o que sigui molt tangible.» I afegeix: «En el nostre cas, la campanya de difusió va esdevenir la mateixa campanya de difusió del concepte de custòdia urbana i se’ns va menjar el temps. Per tant, per poder treure el màxim profit d’aquesta eina 2.0 cal tenir un programa molt bo de difusió i invertir esforços en comunicació i dinamització de les xarxes socials.»

Una maduresa creixentL’extensió i la consolidació d’aquestes eines van lligades a un can-vi cultural de fons. «Observem un canvi lent, afavorit per la crisi», assenyala Belén Caparrós, de Fes Edit. Actualment, valora, la gent comença a estar més disposada a informar-se, trobar i fer ús d’al-ternatives a través d’eines col·laboratives. Al capdavall, ofereixen respostes interessants a alguns dels grans reptes del segle que comença: és possible un consum més racional? Hi ha alternatives al nostre model depredador amb els recursos? Com podem pren-dre decisions de forma més eficient i consensuada?

1 Comparteix informació: no siguis gelós d’allò que saps, mostra a la xarxa els teus en-

llaços preferits (via Delicious, per exemple), ensenya les notícies que més t’interessen (via Twitter o FB), critica i puntua (a Tripad-visor o a Foursquare). Retorna en forma de coneixement una part d’allò que t’ha donat la xarxa.

2 Enriqueix el debat i el contrast: acostuma’t a co-mentar en blogs i espais de

debat amb el teu nom i cognoms i mitjançant un to constructiu i informat. Aprèn a fer servir eti-

quetes a Twitter per endreçar la conversa i familiaritza’t amb els nous nodes d’informació (blogs, Viquipedia, revistes alternatives digitals, etc.) i acció (change.org, crowdfunding, etc.).

3 Aprèn a treballar d’una altra manera amb eines com els projectes wiki,

Google docs o els serveis d’arxiu al núvol que faciliten una millor coordinació a l’hora de treballar sobre un mateix projecte. Apro-fita instruments com Evernote o Hootsuite i les seves possibilitats per compartir continguts i plani-ficar tasques.

4 Col·labora en les inicia-tives a la xarxa que més s’adiguin amb els teus

àmbits d’interès i competència: traducció, anàlisi de dades, pro-gramació, activisme.

CONSELLS PER APLICAR… JA

L’extensió de les eines col·laboratives va lligada a un canvi cul-tural afavorit per la crisi.

Retorna en forma de coneixement una part d’allò que t’ha donat la xarxa.

Fes

Edi

t

coop 2013

54

móncooperatiu coop

Un miratge anomenat Islàndia

Després de tot el que s‘ha publicat sobre Islàndia, quan un pensa ara en aquest país de 320.000 persones, resulta fàcil tant localitzar-lo en el mapa com relacionar-lo amb dos conceptes aparentment inconnexos: l‘erupció del volcà Eyjafjallajökull l‘any 2010 i la revolta social que va situar l’illa de l‘Atlàntic Nord com a paradigma a l’Estat espanyol dels moviments de protesta ciutadana del 15M. Es podria establir un paral·lelisme clar entre l‘efervescència magmàtica del volcà impronunciable i la intensitat dels esdeveniments socials que es van produir al tombant de 2008, principis de 2009. En ambdós casos, la intensitat amb la qual es van desencadenar va anar minvant, convertint allò que era foc en pedra.

XAVIER RODRÍGUEZ Des de fa més de 8 anys resideix a Reykjavík, on és professor d’Institut, guia de viatges i ha fet de corresponsal de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Dirigeix el Casal Català a Islàndia.

FotografiesJESÚS RODRÍGUEZ FERNÁNDEZwww.flickr.com/jesusisland

coop 2013

55

móncooperatiu coop INTERNACIONAL

Per entendre una mica com era la societat islandesa que va engegar la coneguda «revolució», cal citar un col·loquialisme molt emprat avui entre els illencs: «la Islàndia del 2007». Aquesta expressió equival a rememorar una època daurada

on el bo i millor del món es trobava a l’illa (per als islandesos, és clar): on hi havia una taxa d‘atur que rondava el 0,5 %; on els illencs no només tenien un habitatge sinó que també en disposaven d‘un altre al camp o, fins i tot, a la Costa del Sol; on la gent tenia dos o més cotxes; on tot es pagava a crèdit amb la Visa (sense mirar si hi havia fons suficients); on les empreses creixien desmesuradament gràcies als préstecs dels bancs; on la corona estava sobrevalorada i els islandesos viatjaven pel món com si en fossin els reis... No és d‘estranyar, doncs, que Islàndia ocupés l‘any 2008 el setè lloc mun-dial dels països amb més PIB nominal per càpita. Tal com afirma la catedràtica de Dret Europeu de la Universitat d‘Islàndia, l’espanyola Elvira Méndez, «durant aquella època no hi havia gaires veus críti-ques, si algú criticava el sistema era arraconat o marginat. Amb una situació de benestar, tothom combregava amb el que feia el poder sense alçar la veu, ni tan sols quan privatitzaven recursos naturals o quan malbarataven el medi ambient per al desenvolupament de la in-dústria de l‘alumini». Islàndia abans del 2008 tenia recursos d‘aigua, energia geotèrmica, pesca, però sobretot la seva economia estava cimentada sobre la indústria financera (que no parava de créixer).

Finals del 2008: el sistema bancari es col·lapsaLa tranquil·litat de l‘illa de l‘Atlàntic Nord es va veure alterada quan el sistema bancari es va col·lapsar a finals del 2008. Els bancs islandesos estaven immersos en perilloses estratègies de risc en mercats internacionals, demanant crèdits en divisa estrangera i finançant societats d‘inversió a Islàndia; amb tot, havien generat un forat negre de deute de fins a deu vegades el PIB del país. Amb unes xifres tan desproporcionades entre l‘economia i l‘escala real de l’illa, el Banc Central Islandès es veia incapaç de salvar la situació per una òbvia manca de liquiditat. Per tal d’evitar la fallida tècnica de l‘Estat, el govern de Geir Haarde (Partit de la Inde-pendència) va emetre la llei d‘emergència i va prendre el control dels bancs islandesos per tal de poder continuar amb l‘activitat financera. Una de les coses positives d‘aquesta llei és que s‘havia elaborat d‘acord a uns principis de seguretat i ordre públic, tot mirant de protegir la justícia social. Per fer-ho, es van protegir

els dipòsits bancaris en detriment dels financers, i es va donar preferència als dipòsits a Islàndia davant dels dipòsits a l‘estran-ger (situació que va produir els recels del Regne Unit i Holanda, amb el que es coneix com el cas Icesave). L‘expressió típicament islandesa «això s‘arregla» (Þetta reddast) quedava ben lluny de la ment dels islandesos, que van veure com els efectes d‘aquest terratrèmol financer van sacsejar per igual empreses i particulars amb efectes devastadors. Els deutes, la majoria lligats a la inflació i indexats en divisa estrangera, es van disparar, i hi va haver col-lectius molt afectats com ara els joves i la gent gran. Aquests dar-rers van perdre els estalvis de tota la vida (bona part d‘ells havia adquirit accions i participacions d‘empreses i bancs que, a l‘entrar en fallida, passaven a tenir un valor nominal de zero). Així mateix, el col·lectiu de joves que havia adquirit un habitatge amb un crèdit d‘interès lligat a la inflació, després del col·lapse es va veure en molts casos amb l‘obligació d‘emigrar cap a d‘altres països per tal de poder pagar els deutes. No era estrany que bona part de la població s‘hagués sentit atreta pel cant de sirenes dels beneficis il·limitats que pregonaven les entitats financeres. Els bancs, durant anys, els havia venut productes i serveis, tot emprant una legió de joves estudiants programats per vendre i dir, tan sols, allò que els havien dit des de dalt. Les situacions que es donaven eren inversemblants, com el cas d‘una jubilada, Hjörðís Hjörleifsdóttir, a la qual el seu propi banc li havia venut telefònicament accions i dipòsits que es van convertir en fum.

La fallida dels bancs (el 85 % del sector financer islandès) va posar en evidència l‘enriquiment de la població, on tan sols un grup selecte de banquers (altrament coneguts com a mafiosos de la banca o «banksters») s‘havia enriquit de forma vertical. Aquesta situació de desigualtat social, unida a la pèrdua de legitimitat del govern per la manca de solucions imminents a la crisi, va convul-

«La Islàndia del 2007» expres-sa una època daurada sense atur, de consum desaforat i de crèdit sense miraments.

coop 2013

56

móncooperatiu coop

sionar la societat i va fer que es manifestés públicament en el que es coneix com «la revolta dels pots i les olles», materials que es van emprar durant les manifestacions d‘octubre del 2008 a gener del 2009 davant l‘edifici del Parlament islandès. La crisi havia afectat per igual empreses i col·lectius molt diferents, i persones amb ide-ologies polítiques allunyades. Tots, però, es van aplegar sota unes proclames comunes: havien patit la pèrdua del seu poder adquisitiu i s‘havia generat la necessitat de trobar respostes per solucionar el per què de tot plegat. En poques setmanes, la crisi portava devaluació de la moneda, creixement del deute públic, pèrdues en el sector privat que dispararen la taxa d‘atur a un 12 %... Per a una societat petita i poc acostumada a les manifestacions, les revoltes amb tambors, bengales i grups d‘antiavalots suposaven una mostra clara de l‘estat de tensió social que es vivia al país i que dividia clarament la societat en dos grups: la classe política (que donava l‘esquena als manifestants) i la classe social (que buscava respon-sables i solucions). Segons els experts, els moviments de revolta social engegats pel cantautor Hörður Torfasson i les reunions socials Borgarafundir, iniciades pel director teatral Gunnar Sigurðs-son, van suposar l‘èxit de la societat civil davant del poder polític. L‘exemple islandès posa èmfasi en el fet que poques persones, ben organitzades i ben avingudes, sempre es poden organitzar millor que una gran massa social. A banda d‘aconseguir el canvi de go-vern, les proclames que tenien eren clares, concises i entenedores: volien depurar responsabilitats, volien un nou marc legal constitu-cional, no volien cedir gens ni mica del seu estat del benestar i no

volien pagar els deutes privats dels bancs amb despesa pública. La lucidesa mental temporal dels illencs els va portar al canvi

de govern en plena crisi (socialdemòcrates i esquerra verda). I aquests van demanar el rescat immediat a l’FMI per una xifra de 2,1 bilions de dòlars, tot mirant de preservar l‘estat del benes-tar. Tots aquests canvis van ser seguits de prop per la premsa internacional, i van comptar amb la presència d‘analistes inter-nacionals com l‘economista Paul Krugman, que veien el model islandès com un laboratori de proves del que es podria esdevenir a Europa quatre anys després. Per aquests motius, als illencs els costa de creure que s‘hagi silenciat tot el que ha passat a Islàndia. Així mateix, no es veuen com a herois revolucionaris, sinó com a persones que tenien clar que no volien que els toqués pagar els plats trencats de l‘especulació financera. L‘exemple més clar és la doble negativa a acceptar els acords d‘Icesave que volia signar el govern amb el Regne Unit i Holanda. No es negaven a pagar, es negaven a acceptar les condicions d’un pagament que equivalia a satisfer 48.000 euros per família, i més quan aquest tema estava pendent de resolució judicial internacional per part de l’Associació Europea de Lliure Canvi (també coneguda per les sigles en anglès EFTA – European Free Trade Association). Finalment, la Cort de l‘EFTA va decidir que Islàndia, com a país, no havia de respondre pels deutes originats per les seves entitats financeres (d‘origen privat), sinó que aquestes havien de respondre per elles mateixes (com ja ho estava fent el banc Landsbankinn amb tots els diposita-ris d‘Icesave fora d‘Islàndia).

LA REVOLUCIÓ DELS VÍKINGS

La catedràtica de Dret Europeu de la Universitat d‘Islàndia Elvira Méndez és

una de les ments més lúcides del món del Dret a l’illa. Amb un dis-curs clar i senzill, dóna una visió cronològica i acurada a la realitat del que va ser la crisi finance-ra i política islandesa de l‘any 2008. El seu llibre, La revolución

de los vikingos (Planeta, 2012), hauria de ser a la tauleta de nit de tot polític en els temps actuals, perquè com ella afirma, «la meva esperança és poder explicar tot el que ha passat a Islàndia de forma entenedora. De l‘experiència del model islandès, se‘n pot aprendre moltíssim, sobretot, quins són els deures cívics que tenim tots com a ciutadans, com també a no espe-

rar solucions màgiques als proble-mes que vinguin des de dalt». L‘autora ha esdevingut a Islàndia un exemple viu de la mobilització social, que defensa no només participant en debats televisius sinó també guanyant la partida als bancs, declarant nuls els préstecs fets en divisa estrangera. «Tothom, d‘acord amb la seva professió, interès o temps lliure,

pot fer alguna cosa per canviar les injustícies del sistema econòmic actual.» D‘aquesta manera, agafa el relleu de l‘autor islandès Andri Snær Magnusson i la seva obra La terra dels somnis, on convida a somniar i a esdevenir proactius en la construcció d‘un món millor.

coop 2013

57

INTERNACIONAL

L‘esperit del govern nascut de la crisi era el de prendre nota de les reivindicacions socials del 2008 i dur-les a terme, però a la llarga, i malauradament, es va quedar en bons propòsits més que no pas en realitats. Es va crear una fiscalia especial amb la missió de trobar els responsables civils de la crisi on va destacar la presència de l‘advocadessa internacional Eva Joly. Aquesta va topar de ple amb la realitat islandesa, on l‘endogàmia i l‘amiguisme són la moneda de canvi. Com a conseqüència, els responsables dels bancs que han anat a parar a la presó es poden comptar amb els dits d’una mà (sempre càrrecs subalterns i acusats de delictes fiscals no directament vinculats amb la crisi), mentre que els veritables artífexs del col·lapse (els antics propietaris dels bancs que tenien un accés fàcil a les línies de crèdit), no només estan en llibertat sinó que celebren la tornada recent al poder dels partits polítics que van propiciar les seves activitats. Per altra banda, es va muntar un circ judicial fet a la mida de l‘exprimer ministre, el conservador Geir Haarde, mitjançant un tribunal especial creat l‘any 1905 i mai posat en funcionament fins aleshores. Una posa-da en escena per escenificar que es depuraven responsabilitats, on tot i sortir culpable de no haver fet prou per evitar el col·lapse bancari, l‘exprimer ministre no va haver de pagar ni una corona pel judici, que va anar a càrrec de l‘Estat.

Abril del 2013: tornem al capitalisme El revés de les eleccions parlamentàries celebrades el 27 d’abril ha posat en evidència les mancances d‘un govern d‘esquerres que no tenia la majoria absoluta, ni el suport de les dretes per introduir canvis (l‘exemple més evident ha estat el fracàs d‘aprovar esmenes dins la Constitució). Però el que és pitjor, el govern progressivament havia perdut la confiança dels islandesos. Potser a nivell macroeco-nòmic Islàndia sembla que estigui sortint de la crisi, però l‘economia d‘escala s‘ha vist afectada per un empobriment de la societat a cau-sa de la pujada d‘impostos, les retallades en educació i sanitat, com també per un control estatal del flux de divises fora del país (així han anat mantenint la corona dins de l‘estabilitat).

Amb els resultats de les eleccions, els islandesos han tornat a la base ideològica de la seva revolució, el capital, i han deixat a un grup reduït i marginat les reivindicacions socials i de canvi de sistema que van ser esgrimides a les revoltes del 2008. La societat s‘ha deixat portar per les promeses populistes dels partits de dretes (Partit del Progrés i Partit de la Independència), és a dir: baixada d‘impostos, diners per a les famílies islandeses i més inversió en sanitat i educació. Tot això, sumat a la negativa d‘entrar a la Unió Europea i d‘adoptar l‘euro com a moneda. Aquest tornar cap a posicions ideològiques precrisi no és nou, ni s‘ha produït de forma immediata, sinó que sempre ha estat present dins la societat al llarg d‘aquests anys. La contrapartida d‘aquest sistema islandès tan par-ticular es pot reflectir en el que em preguntà en un primer moment la Noemí, una informàtica madrilenya que es dedica actualment a netejar habitacions d‘hotel i que, com tants d‘altres, va fer les maletes cap a Islàndia enlluernada per la revolució que s‘havia venut als mitjans de comunicació, però que no va existir mai: «Tu també has vingut a parar aquí pel somni islandès?» Com ja passava abans de la crisi, una de les contrapartides de les polítiques dels partits de dretes era l‘augment de les diferències socials i la discriminació dels immigrants, tot posant èmfasi en el proteccionisme d‘allò islandès. Islàndia és un país dur per als immigrants, que queden relegats sovint a feines de serveis, on la llengua tan sols és un obstacle més en el camí. En aquest sentit, el Partit del Progrés, format fonamental-ment per gent del camp i de fora de Reykjavík, sempre ha vist amb recel l‘augment d‘immigrants a la seva terra.

Els dilemes que planteja tenir de nou al poder el mateix govern que va provocar el col·lapse bancari són molts. Segons els analistes polítics, les promeses que han fet durant les eleccions els partits de dretes són difícils de complir. Islàndia és un país en crisi i rescatat per l’FMI. I el pitjor és la seva crisi social i identitària. El que havia estat un model idolatrat per molts perquè anunciava un nou sistema polític i financer sembla no haver estat res més que un miratge.

El que havia estat un model idolatrat perquè anunciava un nou sistema polític i financer torna on era abans de la crisi.

coop 2013

58

móncooperatiu coop INTERNACIONAL

La internacionalització: recursos per no caminar sol

JORDI GARRIGAPeriodista especialitzat en comunicació corporati-va. És soci fundador de l’empresa Freixes-Garri-ga, on desenvolupa tasques d’edició i creació de continguts. Col·labora en diferents organitzacions i col·legis professionals com a redactor.

Amb un mercat interior extenuat, plantejar-se la sortida a l’exterior comença a ser, més que una oportunitat, una obligació per a la supervivència de les empreses, també de les cooperatives. Presentem en aquest article quatre plataformes web que ofereixen suport en el camí, sovint laberíntic, cap a la internacionalització.

Avui, els mercats espanyol i català es troben saturats, al límit. La crisi econòmica i finan-cera i la manca de fons públics dificulten cada vegada més la possibilitat de fer

prosperar projectes que facin viable la supervivència de tants i tants negocis, així com la viabilitat de mol-tes empreses cooperatives. Què fer davant d’això? Resignar-nos? Garbellar i garbellar amb resultats incerts i massa sovint desesperançadors? El que cal és buscar noves alternatives, reinventar-se, i fins i tot unir esforços per emprendre aventures més ambicioses.

Entre les alternatives que permeten albirar un futur més sostenible, la internacionalització emergeix com una de les més òptimes. Internacionalitzar-se, avui, comença a ser, més que una oportunitat, una obligació per a la supervivència de les empre-ses, també de les cooperatives. Però plantejar-se la sortida als mercats exteriors pot resultar una qüestió laberíntica si el camí no es realitza amb un cert acompanyament o de la mà de professionals especialitzats.

Observem aquí quatre plataformes web que ofereixen suport a la internacionalització.

ACC1ÓACC1Ó és l’agència de la Generalitat de Catalunya de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana. Ofereix un ampli ventall de ser-veis, tots ells consultables a l’adreça www.acc10.cat.

Els principals eixos d’ajut a través de l’Agència, enllaçables en aquest web, són:� Contractació pública i cooperació internaci-onal: s’ofereixen instruments de suport en l’àmbit de la contractació pública internacional. ACC1Ó també participa en projectes de cooperació a països en vies de desenvolupament i a economies en transició.� Xarxa a l’exterior: posa a la disposició de les empreses tot el coneixement, l’experiència i les estructures de què es disposen per facilitar la plena

implantació en els mercats exteriors. Es fonamenta en els Centres de Promoció de Negocis i les Pla-taformes Empresarials internacionals.� Iniciació a l’exportació: on es troba informació, assessorament, ajuts econòmics, formació i diverses eines per afrontar amb èxit el repte dels mercats exteriors. A més, com a membre de la xarxa EEN de la CE posa a l’abast dues eines: la Business Coo-peration Database i el servei de consultes sobre el mercat interior europeu.� Internacionalització agrupada: important secció on es troben les eines que l’Agència ofereix per fomentar actuacions empresarials agrupades destinades al creixement de la capacitat competitiva a l’entorn de la internacionalització.

Web CEEl mercat europeu es presenta com una bona oportunitat per iniciar el camí de la internacionalitza-ció. Per tal d’accedir de forma directa a licitacions i concursos de la Unió Europea existeix l’adreça http://ec.europa.eu.

En aquesta adreça, dirigint-nos a la informació per a empreses, trobem les últimes licitacions llan-çades per les institucions europees a Espanya i per agències de la Unió Europea, així com informació general sobre les licitacions en aquest àmbit.

En la mateixa adreça, si ens dirigim a subvenci-ons de la Unió Europea, s’ofereix informació actualit-zada de les últimes subvencions publicades.

TEDEl TED (Tenders Electronic Daily) és la versió en línia del suplement del Diari Oficial de la Unió Europea dedicat a la contractació pública. El trobem en l’en-llaç http://ted.europa.eu. S’actualitza 5 cops la set-mana i compta amb aproximadament 1.500 anuncis de contractació pública de la Unió Europea, l’Espai Econòmic Europeu i altres. S’hi pot navegar, buscar i seleccionar anuncis de contractació per país, regió, sector comercial, etc.

ACC1Ó és l’agència de la Generalitat de suport a la innovació i la interna-cionalització de l’empresa catalana.

coop 2013

59

móncooperatiu coop EINES

Cambres de comerçLes cambres de comerç també ofereixen solucions d’ajut a la internacionalització. A través del web www.paicambres.org, pertanyent al Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, s’informa de les missions empresarials directes que promou el Consell. Així mateix, trobem una bateria d’enllaços que remeten als dubtes inicials davant el repte de la sortida a l’exterior:� Vull exportar, per on començo?� Com puc buscar i identificar els meus clients comercials en mercats internacionals?� Quins són els tràmits a seguir per importar i/o exportar en mercats internacionals?� Vol saber quines són les empreses importadores i exportadores a Espanya?

� Empresa industrial, vols internacionalitzar-te?� Empresa industrial, vols diversificar la teva activi-tat cap a nous sectors i serveis?� Agenda de formació en comerç internacional: jornades, esmorzars de negoci, seminaris, taules rodones, cursos.� Oportunitats comercials. Xarxa EEN.

Finalment, caldria no oblidar que la major part d’escoles de negoci i universitats del país ofereixen cursos, màsters i postgraus per formar professio-nals especialitzats en internacionalització o comerç internacional. Un recurs, el del professional espe-cialitzat en la matèria, que no s’ha d’obviar a l’hora d’emprendre qualsevol nou projecte comercial o empresarial a l’exterior.

La major part d’escoles de negoci i universitats ofereixen cur-sos, màsters i postgraus en comerç internacional.

Oficines d’ACC1Ó al món

coop 2013

60

móncooperatiu coop

De tant senzill com sembla el Lean Canvas, també anomenat Business Model Canvas, quan el veiem per primera vegada, podem arribar a pensar que tot ell és una gran

obvietat, però la realitat és que es tracta d’un exercici de gran abstracció i concreció, i d’una eina amb una potència sorprenent. En definitiva, el que molt sovint es necessita a l’hora de conceptualitzar un nou mo-del de negoci, o millorar-ne un de ja existent.

El Lean Canvas és un llenç gràfic que ens propo-sa una estructura on, per un costat, tenim el mercat, la part més difícil de gestionar, i, per un altre costat, tenim la nostra empresa, entorn, processos i els seus actius. En general, es tracta d’una eina que permet detectar sistemàticament els elements que generen valor al negoci. La qüestió fonamental és que, dins d’aquest paradigma, l’única regla fixa que hi ha és la de no autoinhibir-se i acometre totes les idees que emanin del procés. Tot plegat consisteix en dividir el projecte en nou mòduls bàsics que expliquen el procés de com una empresa genera ingressos. Els blocs interactuen entre si per obtenir com a resul-tat diferents formes de fer rendible l’empresa, tot relacionant i clarificant aspectes com els canals de distribució, beneficis i costos, recursos i activitats essencials, relació amb els clients, etc.

Els nou mòduls del Lean Canvas són:

1 Segment de clients. Agrupar els clients segons les seves característiques i descobrir-ne les seves necessitats i potencialitats.

2 Propostes de valor. Definir el valor creat per a cada segment de client.

3 Canals. Identificar cada canal necessari perquè la proposta de valor arribi a cada segment de clients.

4 Relació amb el client. Valorar els recursos de temps i monetaris que requereix cada client per posar-s’hi en contacte.

5 Fonts d’ingressos. Avaluar quina aportació monetària fa cada grup de clients i d’on venen les entrades. Així s’obté una visió global de la ren-dibilitat de cada client.

6 Recursos clau. Moment de centrar-se en la pròpia empresa. Es tracta d’utilitzar les dades obtingudes i seleccionar la proposta de valor més important. Definició dels recursos clau per tal que l’empresa tingui capacitat de lliurar la seva oferta o proposta de valor.

7 Activitats clau. Aquí és fonamental saber què és el més important a realitzar perquè el model de negoci funcioni. Definició de les activitats més importants per lliurar l’oferta.

8 Associacions clau. Definir les aliances estra-tègiques entre empreses, UTEs, joint ventures, administració, proveïdors, socis, etc. per tal de millorar el negoci i/o la proposta de valor.

9 Estructura de costos. Especificar els costos de l’empresa començant pel més alt. Després es relaciona cada cost amb els blocs definits anteri-orment, tot evitant generar massa complexitat. El procés es millora si se segueix el rastre de cada cost en relació amb cada segment de client per analitzar amb precisió els guanys.

Un dels majors avantatges de Lean Canvas és que els nou mòduls es poden identificar de manera clara en un simple full. L’eina va ser desenvolupada pel consultor suís Alexander Osterwalder l’any 2004. Es pot consultar per internet a l’adreça www.business-modelgeneration.com/canvas, i també es pot obtenir l’aplicació per a tauletes digitals.

Es tracta d’un llenç gràfic dividit en nou mòduls que expliquen com una em-presa genera ingressos.

Lean Canvas, o com estructurar el teu nou negociSi hi ha una eina que està causant sensació en el món de l’estratègia empresarial, aquesta és Lean Canvas o Business Model Canvas, una manera de dissenyar el nostre model de negoci de forma senzilla i visual per tal que no se’ns escapi cap factor determinant a l’hora de fer-lo viable o de millorar-lo.

coop 2013

61

EINES

L’escala salarial a les cooperativesANTONIO CANCELOVa ser director de la cooperativa Eroski durant vint-i-cinc anys i president de Corporación Mondragon uns altres sis. Ja jubilat, es dedica a divulgar la seva experiència i a assessorar els projectes cooperatius.

Hi ha algunes qüestions dins del món coo-peratiu que apareixen poc en els debats i en les reflexions i que són crucials per a la potenciació d'un model d'empresa que

respon, molt més encertadament, a les expectatives de desenvolupament integral de les persones. Sem-bla que hi ha una mena d'acord tàcit per passar de puntetes sobre qüestions que, tot i que són crucials, se sospita, segurament amb raó, que poden ser litigioses, ja que les posicions sobre aquest tema no són coincidents.

Em refereixo a la política retributiva que cal aplicar en el si de les cooperatives, qüestió es-pecialment sensible, ja que afecta persones que formen part d'un mateix projecte i que, com a socis, posseeixen els mateixos drets i obligacions, encara que des de la perspectiva de l'aportació de treball realitzen funcions diferenciades i assumeixen dife-rents responsabilitats.

Fonamentalment, hi ha dues tendències. Una fa èmfasi en el vessant societari, tendeix a posicions igualitaristes, amb escasses diferències retributives, independentment de la funció que s'assumeixi, de la formació que exigeixi el lloc de treball i de la respon-sabilitat inherent que comporta.

L'altra tendència considera d'escassa rellevància el fet cooperatiu en aquesta matèria, i creu que la referència és el mercat en el qual s'actua i on es competeix, per la qual cosa cal contractar i retribuir d'acord amb les condicions de l'entorn.

Personalment, em sento més còmode en posi-cions intermèdies, no perquè al mig és on hi ha la virtut, sinó perquè caldria harmonitzar les dues exi-gències que es deriven de la naturalesa del model, l'empresarial i la cooperativa.

Sense directius i quadres intermedis de primer nivell serà impossible que els projectes cooperatius adquireixin el desenvolupament necessari per ser competitius i visibles, apareixeran davant la societat com una manera diferenciada de fer empresa, en el si de la qual els socis i no el capital assumeixen la presa de decisions.

Però també és veritat que si els directius només fossin bons professionals però estiguessin allunyats dels valors de les cooperatives, els projectes es desnaturalitzarien i, a més, seria impossible que aquests directius poguessin exercir l'imprescindible lideratge. El lideratge exigeix proximitat, i no es pot ser proper si les diferències retributives són injusti-ficables.

En la recerca d'un equilibri raonable, l'esforç es de-cantarà sempre cap al costat dels quadres directius que, si realment es mereixen el lloc que exerceixen, hauran d'acceptar retribucions clarament inferiors a les que percebrien per a la mateixa funció en un altre tipus de societats. Això no passarà, en el model que preconitzo, amb les funcions de menor contingut, menys qualificades, la retribució de les quals hauria de situar-se per sobre de la referència del mercat.

No, per tant, a l'igualitarisme, que al final acaba perjudicant els que tenen menys opcions, ja que uns directius sense estímuls mai no desenvoluparan pro-jectes que generin els recursos per mantenir unes condicions favorables de vida als que aporten el seu treball. I no, amb el mateix èmfasi, a retribucions directives que traslladen a l'interior de les coopera-tives situacions copiades dels mercats, en les quals les diferències entre els uns i els altres fereixen i dificulten, o fan impossible, el sentit de comunitat que el vessant societari demana.

La recerca d'un model retributiu basat en l'equitat ha de preveure els requeriments procedents dels mercats i els que tenen el seu origen en un model empresarial que preveu la solidaritat com a un nutri-ent bàsic de l'especificitat cooperativa.

Aquesta recerca de l'exercici de la solidaritat interna no sembla que preocupi gaire el coopera-tivisme mundial. Encara que cito de memòria, crec que dins dels principis de l'Aliança Cooperativa In-ternacional no n’hi ha cap referència, i el que conec del cooperativisme d'altres països em permet afirmar que no existeix cap definició clara sobre aquest tema, ni tan sols la menor de les inquietuds, i es limiten a aplicar fórmules similars a les implantades en la resta de les empreses. Sempre em va sorpren-dre la falta de sensibilitat cap a una qüestió que per a nosaltres era essencial. Indiferència que afectava, sense matisos, les cooperatives de països desenvo-lupats i de països en vies de desenvolupament.

Les desigualtats per sobre d'un determinat nivell generen greuges i separen les persones, per la qual cosa cal que tots, o almenys la major part, se sentin implicats i compromesos amb uns objectius co-muns, l'assoliment dels quals necessita l'aportació sense regatejos dels partícips. No és una qüestió insignificant, ja que dels recursos econòmics dispo-nibles es deriva l'accés a béns tan importants com la formació, la cultura, l'habitatge, l'oci, etc., per la qual cosa la despreocupació en el cooperativisme internacional és sorprenent.

No a l'igualitarisme, i no a les diferències retributives que fereixen i dificulten el sentit de comunitat.

coop 2013

62

móncooperatiu coop GESTIÓ EMPRESARIAL

Des de l'altra cara de la qüestió, les cooperatives estan immerses en circumstàncies cada vegada més complexes en el difícil marc competitiu mundial, en el qual mantenir-se ja és un èxit i progressar s'apropa a una heroïcitat. I, no obstant això, els es-pais existeixen, les oportunitats es multipliquen per a tots aquells que tinguin la capacitat de descobrir-les i respondre competitivament a tantes necessitats insatisfetes, sense cotilles, sense lligams a compor-taments i històries que pertanyen sense remissió a un passat que ja no existeix.

Per trobar aquests espais cal tenir directius excel·lents que sumin a una gran professionalitat una sòlida identificació amb els valors cooperatius, i co-honestin la capacitat de posicionament als mercats amb el respecte, millor encara, amb la promoció del funcionament democràtic, que constitueix una de les claus del model cooperatiu.

Si la cooperativa té una característica que la defineix és l'assentament del poder en els socis, els qui l’exerceixen de manera democràtica mitjançant el principi d'una persona un vot, la qual cosa exigeix que les relacions entre els qui posseeixen el poder i aquells als quals s'encomanen les tasques de direc-ció han d'estar clarament definides, s’han de separar els camps del govern i de la gestió. Sense la clare-dat necessària serà difícil incorporar els directius que les cooperatives necessiten i, si s'hi incorporen, serà complicat mantenir-los.

Treballar amb els col·lectius socials propietaris de les cooperatives hauria de ser un al·licient per als directius, els quals s'han de sentir a gust en la doble exigència de la gestió dels àmbits comuns que afec-ten la faceta empresarial i la cooperativa.

En aquest punt de la reflexió, cal atrevir-se a definir un ventall en el qual s'equilibrin els requeri-ments de la solidaritat i la professionalitat, sabent que es tracta d'una posició personal que només em compromet a mi. Doncs bé, per a una cooperativa de treball de grandària mitjana, si té al voltant de cent socis, i un cop descomptada la fiscalitat, l'es-cala entre el mínim i el màxim podria situar-se entre u i cinc. Encara que, a més de la grandària, caldria mesurar la complexitat, una qüestió que és una mica més subjectiva. Per a altres grandàries caldria ajustar l'escala.

Queda clar que no és una qüestió còmoda, però que cal abordar-la, sotmetre-la a qüestió, debatre-la i establir-ne un model, amb la flexibilitat que calgui per atendre situacions molt diferenciades.

Per a una cooperativa mitjana, de cent socis, l'escala entre el mínim i el màxim se situaria entre u i cinc.

X. A

lam

any

coop 2013

63

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat.

Agritècnia, s.c.c.l.www.agritecnia.catACTIVITAT PRINCIPALExplotació de finques rústiques per produir cereals i farratges.PRODUCTES O SERVEISBlat, ordi, panís, cereal en gra, alfals, civada, festuca, raigràs. Prestació de serveis agrícoles amb tot tipus de maquinària.PERSONA DE CONTACTEVicenç Pascual i ReñéE-MAIL I TEL. DE CONTACTE: vpascual@agritecnia.cat 655 923 501ADREÇABellvís, 1025670 Térmens

Bolet Ben Fet – TEB Verd, s.c.c.l.www.boletbenfet.comACTIVITAT PRINCIPALConreu ecològic de bolets de qualitat. Especialitzats en xiitake i maitake.PRODUCTES O SERVEIS– Xiitake: originari de l’Àsia, és el segon bolet més consu-

mit arreu del món a causa de la gran varietat de plats que s’hi poden cuinar i de les seves propietats beneficio-ses per a la salut.– Maitake: és un bolet molt utilitzat en l’alta cuina, ja que dóna als plats un toc elegant i sofisticat. És molt preuat a l’Àsia i també a molts indrets de Catalunya, on es coneix com a gírgola de castanyer. PERSONA DE CONTACTECarles DíazE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcarles.diaz@teb.org info@boletbenfet.com93 871 34 43ADREÇA Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

FEM Ecologia de Muntanya al Polell, s.c.c.l.polell.blogspot.comACTIVITAT PRINCIPALAlberg de joventut, produc-ció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals.

PRODUCTES O SERVEISEstades, activitats de natura i lleure, tallers i cursos rela-cionats amb la natura i l’et-nologia de muntanya, oficis, autosuficiència energètica i alimentària. Producció i venda de mel, hort i plantes aromàtiques i transforma-ció d’aquests productes. Treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals, de transport i treball agrícola. Producció i venda de llenya, carbó i fustes de qualitat de boscos del Montseny.PERSONA DE CONTACTEMarisa PelàezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEpolell.sccl@gmail.com 600 884 332ADREÇAEl Polell, veïnat de Santa Susanna 08458 Sant Pere de Vilamajor

La Garbiana, s.c.c.l.www.lagarbiana.catACTIVITAT PRINCIPALFarines ecològiques mòltes en molí de pedra de cereals

de cultiu propi i de varietats antigues.PRODUCTES O SERVEISFarines integrals i semi integrals de blat, blat del cor, espelta, sègol i trio de blats en diferents formats: per a forners, restauració i al detall. Hort ecològic. Recuperació de varietats antigues de cereals i hort. Botiga de productes ecològics.PERSONA DE CONTACTENúria, Ignasi, Ramón i JordiE-MAIL I TEL. DE CONTACTElagarbiana@gmail.com 973 520 042ADREÇAPl. de la Gual, 125211 Tarroja de Segarra

Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de

recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten cials i les oportuniats de negoci disminuint els

costos de gestió comercial.

ÍNDEX DE SECTORS

Agricultura-ramaderia Agricultura 64Comerç Just-ecològic 65 Llibreries-música 65 Moda 65Comunicació Edició i disseny 65 Serveis de comunicació 66Construcció Reformes 67 Subministraments 68Distribució i transports Transport mercaderies 68 Transport missatgeria 68 Transport persones 68Educació i formació Educació ambiental 69 Formació artística 69 Formació empresarial 69 Llars d’infants 69

Energies renovables 69Hosteleria Bar-restaurant 70 Casa colònies-altres 70Indústria Elèctrica-electrònica 70 Manipulats i retràctil 71 Metall 71 Mobles-fusta 72 Química-farmacèutica 72 Tèxtil 72 Vidre 72Mecànica i automoció Reparació-venda de maquinària 72Salut 72Serveis a empreses i particulars Assegurances 73 Assessories-gestories 73 Consultories tècniques 74 Informàtica 76 Serveis de jardineria 76 Serveis de neteja, càtering i cuina 77

Serveis a les persones Atenció a la gent gran 78 Atenció psicopedagògica 78 Integració laboral 79 Lleure 80Serveis culturals Companyies artístiques 80 Serveis tècnics 81

SECTORAgricultura-ramaderia:agricultura

coop 2013

64

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ directori coop

Acció Cultural de Barcelona, s.c.c.l.www.acciocultural.org www.aldarull.orgACTIVITAT PRINCIPALLlibreria i difusió de la cultura llibertària. PRODUCTES O SERVEISCreació, disseny, realització editorial i producció de lli-bres, revistes, memòries, fas-cicles, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses i digitals. Llibreria i distribució de tota mena de productes culturals. PERSONA DE CONTACTEMiquelE-MAIL I TEL. DE CONTACTE llibreria@acciocultural.org 93 500 84 65ADREÇA Torrent de l’Olla, 72, bxs.08012 Barcelona

La Ciutat Invisible, s.c.c.l.www.laciutatinvisible.coopACTIVITAT PRINCIPALCreació i difusió de con-tinguts i imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperati-va i els moviments populars urbans.PRODUCTES O SERVEISLlibreria crítica, catàleg propi de roba urbana, disseny web-cartelleria-tèxtil, serveis editorials, investigació social, formació i organització de seminaris, intervenció comu-nitària.PERSONA DE CONTACTEIvan Miró E-MAIL I TEL. DE CONTACTELlibreria: cooperativa@laciutatinvisible.coop 93 298 99 47

Administració: 93 551 86 54Twitter: @ciutatinvisibleADREÇARiego, 35-37, baixos08014 Barcelona

La Gralla, s.c.c.l.www.lagralla.comACTIVITAT PRINCIPALLlibreria i papereriaPRODUCTES O SERVEISVenda de llibres i e-books; material escolar: motxi-lles, fundes d’ordinadors, carpetes i llibretes de tot tipus, estoigs, etc.; material d’oficina (i mobiliari si ho sol·licita el client); objectes de regal: bosses, joiers, plomes, carteres-moneders, etc.; joguines didàctiques: trencaclosques, peluixos per a nadons, etc.

PERSONA DE CONTACTEMayka CruzE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmayka@lagralla.com 93 879 68 58ADREÇAPl. dels Cabrits, 508401 Granollers

Alternativa 3, s.c.c.l.www.alternativa3.comACTIVITAT PRINCIPALComerç just i productes biològics, distribució i venda de productes d’alimentació per al desenvolupament cooperatiu a l’anomenat Tercer Món.PRODUCTES O SERVEISCafè mòlt, cafè en gra, liofilit-zat, en càpsules, monodosi, cacau soluble, cacau pur, xocolata, sucre de canya, pas-ta de quinoa com espagueti, macarrons, te, galetes, tèxtils i artesania, productes d’agricul-tura orgànica i de comerç just, de cooperatives d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.PERSONA DE CONTACTEAntonio BaileE-MAIL I TEL. DE CONTACTErsc@alternativa3.com 93 786 93 79ADREÇACarretera Castellar, 52608227 Terrassa

Femmefleur, s.c.c.l.www.femmefleur.net www.lacopamenstrual.comACTIVITAT PRINCIPAL Comerç en línia de produc-tes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones.PRODUCTES O SERVEIS Higiene personal, higiene íntima, portapetits, bolquers de roba, envasos, etc.PERSONA DE CONTACTEEva PolíoE-MAIL I TEL. DE CONTACTE hola@femmefleur.net693 760 903ADREÇA Vallirana, 49, 1r.08006 Barcelona

Kviures Alimentswww.kviures.comACTIVITAT PRINCIPAL:Servei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats.

PRODUCTES O SERVEISFruita, verdures, làctics, carns, ous, pa i embotits exclusivament d’origen català i amb certificat ecològic. Servei de repartiment per a menjadors escolars ecolò-gics, cateringsservei d’àpats i col·lectivitats. Venda a botiga i grups de compra.PERSONA DE CONTACTEAlbert FerreroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@kviures.com93 667 04 49ADREÇAPujalt, 1, local 108033 Barcelona

Món Verd, s.c.c.l.www.monverd.netACTIVITAT PRINCIPAL Distribució a botigues i associacions de consum de productes ecològics d’alimentació i neteja.

PRODUCTES O SERVEIS Productes variats com cereals, farines, cremes, mu-eslismuslis, flocs, arrossos, pasta italiana, sucs, salses de tomàquet, xocolates i galeteriagaletes, cafè i sucre del comerç just, vins, caves, most, infusions, espècies... en formats petits i per a la venda a granel.PERSONA DE CONTACTE Martí MajoralE-MAIL I TEL. DE CONTACTE monverd@monverd.net 93 713 11 40ADREÇACarretera de Sentemena-Sentmenat, 3108213 Polinyà (Barcelona)

SECTORComerç:

just-ecològic

SECTORComerç:

llibreries-música

Moltacte, s.c.c.l.www.moltacte.comACTIVITAT PRINCIPALBotigues outlet de primeres marques de moda de dona i infantil. Inserció laboral de persones amb un trastorn mental sever.

PRODUCTES O SERVEISDescomptes a partir del 50 % sobre el preu original de les marques de dona Es-corpion, Messcalino, Yerse, Naulover, Jocavi, Diktons, Torradas, Mariona Gen, Anna Mora, Ian Mosh, Zero, Co&Co, Donatzelli, Püur, Kleymac, Buff. I les següents marques infantils: Catimini,

Levis, Lili Gaufrette, Kenzo, Chipie, Tartine et Chocolat, Jean Bourget, Marcel et Leon, Absorba, Trois Pom-mes i Valenri.PERSONA DE CONTACTEAna ArtazcozE-MAIL I TEL. DE CONTACTEartazcoz@moltacte.com670 77 52 27

ADREÇAAbat Oliba, 70-7208243 ManresaJaume I , 2308830 Sant Boi de Llobregat

SECTORComerç:

moda

Addenda, s.c.c.l.www.addenda.esACTIVITAT PRINCIPALServeis globals en l'àmbit de l'edició i la comunicació: creació, desenvolupament i producció.PRODUCTES O SERVEISRedacció i correcció de textos, traduccions a tots els idiomes, edició, disseny gràfic i editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs, etc., digitals (ebooks) i im-

presos. Llibres a particulars, institucions, empreses. Impressió digital i òfset.PERSONA DE CONTACTELluís MorteE-MAIL I TEL. DE CONTACTEaddenda@addenda.es 93 412 30 17ADREÇAPau Claris, 92, pral.08010 Barcelona

Barnaciber, s.c.c.l.www.barnaciber.comACTIVITAT PRINCIPALRegistre i hostalatge de dominis, creació de llocs webs i webs dinàmiques amb comerç electrònic. PRODUCTES O SERVEISAssessorament i serveis tele-màtics (registre de dominis, hostalatge en servidor, cre-ació de llocs webs i comerç electrònic) amb l’objectiu de donar suport a les empreses

en la seva incorporació a les noves tecnologies.PERSONA DE CONTACTEEnrique Valenciano HortaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmail@barnaciber.com 93 295 54 41ADREÇACasp, 43, baixos 1a. 08010 Barcelona

SECTORComunicació:

edició i disseny

coop 2013

65

Claraboia Audiovi-sual, s.c.c.l.www.claraboia.coopACTIVITAT PRINCIPALProducció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-Ray, etc. PRODUCTES O SERVEISCreació, realització d'esde-veniments, publicitat, vídeo institucional, vídeo corpora-tiu, televisió, videovídeo viral, web TV, videocurrículum, laboratori de vídeo, lloguer de material audiovisual, audiovisuals de suport a la formació, formació tècnica, vídeo per a instal·lacions museístiques o qualsevol format requerit pels nostres clients basat en el vídeo com a eina comunicativa. PERSONA DE CONTACTEKiko MontoroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@claraboia.coop 93 188 40 16ADREÇAEscultor Damià Campeny, 2208301 Mataró

DeBarris, s.c.c.l.www.debarris.comACTIVITAT PRINCIPALEdició de publicacions periòdiques, edició de llibres, producció d’arts gràfiques, impressió digital, gestió publicitària, maquetació de llibres i revistes.PRODUCTES O SERVEISL’Independent de Gràcia, La Veu de Montcada, El But-lletí de Ripollet, L’informatiu de Santa Perpètua, L’Alba de Sant Fost, L’Informatiu de Badia. Edició: col·lecció Los libros de abrir, col·lecció Llibres d’altres, Agenda de la Dona, etc.PERSONA DE CONTACTEJoan LouE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjoan@debarris.com 93 217 44 10ADREÇAPerla, 31, baixos 08012 Barcelona

Eivissa Associats, s.c.c.l.www.eivissa.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis i solucions en dis-seny i comunicació material i virtual.PRODUCTES O SERVEISDonem forma a les teves idees dissenyant i projectant la teva imatge.Fem impressions a mida, en òfset o en digital, depenent de les necessitats de cada feina. Qualitat en els aca-bats, posem a la teva dispo-sició multitud de possibilitats de finalitzar i presentar la teva feina.Desenvolupem creativitat, continguts i manteniment per a la comunicació i màrque-ting dinàmic, per a suports de cartelleria digital.PERSONA DE CONTACTEFrancisco YáñezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEsiscu@eivissa.coop93 474 05 42ADREÇAParc Empresarial Colònia GüellEdifici Filatures, 2n. 2a.08690 Santa Coloma de Cervelló

Exlibris, s.c.c.l.exlibris.coopACTIVITAT PRINCIPALCooperativa de treball as-sociat que ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica des de l’any 1995. En els darrers temps hem ampliat la nostra feina aen la creació de projectes i de continguts i alen el món de la comunicació.PRODUCTES O SERVEISCreació de continguts, cre-ació literària, comunicació, comunicació gràfica, coor-dinació editorial, creació de projectes, disseny, disseny corporatiu, disseny editorial, edició, edició digital, entre-vistes i reportatges periodís-tics, tractament de la imatge, compaginació i impressió.E-MAIL I TEL. DE CONTACTE exlibris@exlibris.coopADREÇA Casp, 43. 08010 Barcelona

L’Apòstrof, s.c.c.lwww.apostrof.coopACTIVITAT PRINCIPALSom una cooperativa de ser-veis de comunicació social i d’ecodisseny, formada per professionals del periodisme, les noves tecnologies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes.PRODUCTES O SERVEISFem plans de comunicació; gestionem xarxes socials; creem i mantenim portals de notícies; redactem textos periodístics, promocionals i literaris; creem la imatge corporativa; editem llibres digitals i impresos; portem la coordinació editorial de revistes; dissenyem; formem en comunicació, redacció i economia social; fem traduc-cions i revisions lingüísti-ques; etc.

Lamosca, s.c.c.l.www.lamosca.comACTIVITAT PRINCIPALConcebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions.PRODUCTES O SERVEISIdentitat corporativa, comu-nicació gràfica, senyalitza-ció, infografia, web, apps, exposicions, publicacions, motiongraphics...PERSONA DE CONTACTEXavier MortaE-MAIL I TEL. DE CONTACTExavi@lamosca.com 93 441 01 00ADREÇAPl. Universitat 4, 3r. 2a. 08007 Barcelona

Sàpiens, s.c.c.l.Àrea de Desenvolupa-ment i Nous Projectes Sàpiens Publicacionswww.sapienspublicacions.catACTIVITAT PRINCIPALComercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publica-cions: història, gastronomia i viatges.PRODUCTES O SERVEISRealització de revistes corporatives i continguts

en qualsevol format (llibres, revistes, portals web, guies, catàlegs en paper o en línia) per encàrrec d'institucions, entitats, empreses o corpo-racions.PERSONA DE CONTACTEGerard BirbeE-MAIL I TEL. DE CONTACTEgbirbe@sapienspublicaci-ons.cat 93 389 94 59 i 676 960 866ADREÇACorders, 22-2808911 Badalona

Tigre de paper Edi cions (Cultura 21, s.c.c.l.)www.tigredepaper.catACTIVITAT PRINCIPALEdició de llibres en català de temàtica social. PRODUCTES O SERVEISRealització editorial i produc-ció de llibres.PERSONA DE CONTACTEArnau CarnéE-MAIL I TEL. DE CONTACTEarnau@tigredepaper.cat 93 742 26 83ADREÇAPl. Gispert, 4, 1r. 08241 Manresa

Tinta Invisible, s.c.c.l.www.gravat.comACTIVITAT PRINCIPALEdició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comerci-alització i distribució.PRODUCTES O SERVEISEls relacionats amb ‘les arts del llibre’: el gravat calcogrà-fic, l’enquadernació artística, l’estampa digital giclée i el disseny gràfic.PERSONA DE CONTACTERicard IbernonE-MAIL I TEL. DE CONTACTEr@gravat.com 93 301 29 42ADREÇALleó, 6, baixos 08001 Barcelona

Cevagraf, s.c.c.l.cat.cevagraf.coopACTIVITAT PRINCIPALImpressió òfset i digital de fullets, desplegables, revistes i catàlegs, llibres, calendaris i agendes.PRODUCTES O SERVEISProduïm catàlegs corporatius i d’imatge, revistes corporati-ves, revistes d’associacions, llibres, fullets publicitaris (díptics, tríptics, quadríptics, desplegables...), calenda-ris murals i de sobretaula, agendes. Cobrim tot el procés gràfic (preimpressió, impressió i postimpressió).PERSONA DE CONTACTEAlbert Alcoverro

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEalbert.alcoverro@cevagraf.coop93 586 04 20ADREÇAPraga, 22-24Pol. Ind. Cova Solera08191 Rubí

ComCom, s.c.c.l.www.comcom.coopACTIVITAT PRINCIPALGabinet de comunicació integral per a empreses i entitats. PRODUCTES O SERVEISCreació de webs, gestió de xarxes socials corpora-tives, disseny gràfic digital

i en paper, guió i realització audiovisual, creació d’imatge corporativa parcial o com-pleta, producció editorial de revistes, catàlegs, fullets i tot tipus de material imprès, disseny d’exposicions, redacció de continguts per a tots aquests materials, gestió d’informació cap als mitjans de comunicació.PERSONA DE CONTACTEMiquel BorràsE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcomercial@comcom.coop 93 319 28 50ADREÇA Méndez Núñez, 1, 3-2r. 2a.08003 Barcelona

Contrapunt, s.c.c.l.www.contrapunt.catACTIVITAT PRINCIPALEdició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació.PRODUCTES O SERVEISPremsa de proximitat (Contra-punt Diari de Mollet del Vallès i Baix Vallès, www.contrapunt.cat i www.aravallès.cat). So-lucions globals de comunica-ció: edició de revistes, gestió de webs, producció audiovi-sual, disseny i impressió de tot tipus de materials (tríptics, banderoles, etc.) i explotació publicitària per a tercers (TDT, publicitat exterior, etc.).

SECTORComunicació: serveis de comunicació

coop 2013

66

directori coop

PERSONA DE CONTACTERamon TorrentsE-MAIL I TEL. DE CONTACTErtorrents@contrapunt.cat93 570 52 59ADREÇARambla Pompeu Fabra, 32, baixos 08100 Mollet del Vallès

Coopress, s.c.c.l.www.el10.catACTIVITAT PRINCIPALSolucions de disseny gràfic, comunicació i publicitat.PRODUCTES O SERVEISEspecialitzats en la creació, disseny, realització editorial i producció de periòdics, revistes, llibres, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses. Imat-ge corporativa, retolacions, promocions, regals d’em-presa, webs, xarxes socials, aplicacions per a smartpho-nes i tauletes tàctils...PERSONA DE CONTACTEJordi SugrañesE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjordi@el10.cat 93 179 25 88ADREÇAAv. Jaume I, 164, baixos 08100 Mollet del Vallès

Copisteria El Punt, s.c.c.l.www.el-punt.comACTIVITAT PRINCIPALComunicadors gràfics, im-pressió, disseny, retolació. PRODUCTES O SERVEISImpressió digital i òfset, cartelleria, plànols, enquader-nacions, acabats, retolació i senyalística, disseny gràfic, marxandatge i estampacions tèxtils, segells, gravació de CD i DVD, etc.PERSONA DE CONTACTEMercè Solà Pons i Ramon Solà Pons E-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@el-punt.com 93 570 99 91 ADREÇARbla. Nova, 1608100 Mollet del Vallès

Drac Màgic Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisualswww.dracmagic.catACTIVITAT PRINCIPALGeneració de programes de sensibilització i dinamitza-ció, i creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals.PRODUCTES O SERVEISPublicacions, plataformes, cicles i mostres, programes de sensibilització, formació, etc. Tenim programes propis i treballem per desenvolupar programes d’altres institu-cions i entitats. Programes destacats: — Mostra Internacional de films de dones de Barcelona— Construir Mirades. Forma-ció en llenguatges audiovisu-als de 3 a 18 anys— Observatori de les dones en els mitjans de comuni-cació: portem a terme el desenvolupament d’aquesta associació d’ajuntaments.PERSONA DE CONTACTEMontse PellicerE-MAIL I TEL. DE CONTACTEdrac.info@dracmagic.cat 93 216 00 04ADREÇASant Pere Mitjà, 66 08003 Barcelona

El Foli Verd, s.c.c.l.www.foliverd.comACTIVITAT PRINCIPALPreimpressió, impressió i postimpressió.PRODUCTES O SERVEISImpressió i acabats de papereria d’empresa (cartes, sobres, targetes, talona-ris, etc.), plegats (díptics, tríptics, etc.), carpetes, carte-lleria de diverses mides,entrades especialment en paper seguretat, flyers, fu-llets, revistes, llibres, postals, adhesius, butlletes de loteria, etiquetes, etc. Serveis d’im-premta en general.PERSONA DE CONTACTEJosep M. GasénE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjosepmaria@foli.e.telefonica.net / 93 457 15 31

ADREÇALlibertat, 37, baixos 08012 Barcelona

Idetec Estudio, s.c.c.l. www.idetecestudio.comACTIVITAT PRINCIPALSubministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics. PRODUCTES O SERVEISCreació, disseny i posicio-nament de webs, impressió digital en qualsevol material, rètols electrònics amb tec-nologia LED, retolació de vehicles, senyalització interior i exterior, imatge corporativa, marcatge tèxtil, articles pro-mocionals, publicitat, disseny gràfic, papereria. PERSONA DE CONTACTEJulián Núñez E-MAIL I TEL. DE CONTACTEcontabilidad@idetecestudio.com / 977 66 33 78 ADREÇARomaní, 5, local 43700 El Vendrell

Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic, s.c.c.l.www.artfic.catACTIVITAT PRINCIPALEstem preparats per resoldre des del disseny i la producció fins als detalls dels acabats en tota mena d’impresos, tant corporatius com comercials.PRODUCTES O SERVEISDisseny i impressió en òfset, digital o plotter de catàlegs, fullets, díptics, tríptics, ca-lendaris, carpetes, talonaris d’entrades, memòries cor-poratives, revistes de festes, carnets, cartells, invitacions, targetes, porta-retrats i participacions, cartes i tovalles per a restauració, sotagots, displays, capses... i molt més.PERSONA DE CONTACTEJordi Sala i Anna Salvans

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEartfic@artfic.cat 93 875 00 80ADREÇATres Roures, 608242 Manresa

La Cooperactiva, s.c.c.l.www.lacooperactiva.esACTIVITAT PRINCIPALComunicació digital per a pimes, comerços i autònoms.PRODUCTES O SERVEISDesenvolupament web per-sonalitzat, màrqueting en lí-nia, community management, disseny gràfic, e-commerce, assessorament TIC.PERSONA DE CONTACTELuis Benito GallE-MAIL I TEL. DE CONTACTElbg@lacooperactiva.es 600 578 602ADREÇAMaresme, 175, 2n. 2a. 08020 Barcelona

Primitive Films, s.c.c.l.www.primitivefilms.esACTIVITAT PRINCIPALDesenvolupament, producció i postproducció audiovisual i d’altres formes culturals transmèdia com música, literatura, multimèdia...PRODUCTES O SERVEISVideoclips, publicitat, curtmetratges, documentals, llargmetratges, sèries per a televisió, animació, llibres i ebooks, música digital i en vinil, producció audiovisual, imatge, aplicacions web i mòbils, màrqueting, disseny, web, corporatius...PERSONA DE CONTACTEAritz Cirbián CasadoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@primitivefilms.es 667 00 72 90ADREÇAAribau, 168-170, 1r. 1a. 08036 Barcelona

Cuin Factory Group, s.c.c.l.www.cfgroup.esACTIVITAT PRINCIPALFabricació de cuines i banys.PRODUCTES O SERVEISCuines, banys, armaris a mida, portes d’interior, refor-mes integrals de la llar.PERSONA DE CONTACTEAnabel Plans RosE-MAIL I TEL. DE CONTACTErusticllar@hotmail.com93 818 10 05ADREÇA• Avda. Garraf, 21, P. I. Sant

Pere Molanta. Olèrdola Tel. 93 818 08 58

• Camí Ral, 2, nau 14, P. I. Masia Frederic. Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 54 33

• Roselló, 32, nau 11, P. I. Les Salines. Cubelles Tel. 93 895 75 18

• Englantina, local 9-10, N-340, Coma-ruga Tel. 977 68 57 34

Decor System, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALEnvans de guix laminats, falsos sostres.PRODUCTES O SERVEISFalsos sostres: modulars, lineals, continus, acústics i fonoabsorbents; tabics: sistemes de guix laminat amb estructura d’acer i aïllaments tèrmics i acústics; protecció passiva al foc; insonorització: segons normativa del Codi Tècnic de l’Edificació; reves-

timients antirradiació per a sales de rajos X i sales de ressonància magnètica.PERSONA DE CONTACTEJuan Antonio Quero Torres E-MAIL I TEL. DE CONTACTEdecor@decorsystem.es 93 350 11 82654 55 22 91 ADREÇAAv. Escolapi Cancer, 55 08033 Barcelona

Jal Fusters, s.c.c.l.Web de l’empresa: ACTIVITAT PRINCIPALFusteria, ebenisteria i decoració.PRODUCTES O SERVEISTot tipus de treballs amb fusta com ara mobles a

mida, portes, armaris, cuines. Col·locació de tarimes i par-quets. Fabricació i muntatge d'estands. PERSONA DE CONTACTEAntonio GallegoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjalfusters@hotmail.com 625 52 36 62ADREÇAGirona, 608290 Ripollet

SECTORConstrucció:

reformes

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

67

Climatización Les Punxes, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPAL Climatització i ventilació.PRODUCTES O SERVEIS Realització de projectes d’instal·lació de climatització i ventilació per a habitatges, locals comercials i garatges. Muntatge, manteniment i reparació d’instal·lacions de climatització i ventilació.PERSONA DE CONTACTE Emiliano Siles IbáñezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE compres@climapunxes.com93 518 50 07ADREÇASant Antoni, 17, baixos08923 Santa Coloma de Gramenet

Electricistes Terrassencs, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALInstal·lacions, manteniment i projectes elèctrics. PRODUCTES O SERVEISManteniment i instal·lacions elèctriques en comunitats de propietaris, habitatges, locals, oficines, naus i zones industrials, zones esporti-ves, equipaments públics, enllumenats públics, treballs en xarxes aèries i soterrades de línies de baixa tensió, projectes i legalitzacions. PERSONA DE CONTACTEJosé María GonzálezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjm.gonzalez@electra.onored.com / 93 784 17 14

ADREÇAMaresme, 46 08223 Terrassa

Newcemit, s.c.c.l.www.newcemit.comACTIVITAT PRINCIPALInstal·lacions i manteniment d’aigua, gas, electricitat industrial i domèstica.PRODUCTES O SERVEISInstal·lacions, manteniment i reparacions d’aigua, gas, calefacció, aire condicionat, lampisteria, recuperació d’aigües grises i pluvials, fabricació d’equips per al tractament d’aigües, elec-tricitat d’alta i baixa tensió, automatismes, desenvolu-pament de projectes ‘clau

en mà’, fabricació d’equips relacionats amb la producció d’energia, instal·lació i man-teniment d’equips: de capta-ció d’energia solar, equips de cogeneració, aigua calenta sanitària, fotovoltaica, clima-tització...PERSONA DE CONTACTEÀngel Requena MuñozE-MAIL I TEL. DE CONTACTEnewcemit@newcemit.com 93 784 23 22ADREÇAAlbert Einstein, 21, nau B 08223 Terrassa

Missatgers Trèvol, s.c.c.l.www.trevol.comACTIVITAT PRINCIPALMissatgeria, neteja i distribu-ció de productes de mercat social.PRODUCTES O SERVEISMissatgeria ecològica. Missatgeria nacional e internacional. Neteja ecolò-gica. Venda i distribució de

productes ecològics i de comerç just.PERSONA DE CONTACTEEduard SabadellE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcomercial@trevol.com 93 498 80 70ADREÇAAntonio Ricardos, 14, bxs. 08027 Barcelona

Ambulàncies Catalunya, s.c.c.l.ambulanciescatalunya.comACTIVITAT PRINCIPALCooperativa amb més de 30 anys d’experiència en el sector del transport i l’assis-tència sanitària.PRODUCTES O SERVEISTransport sanitari no urgent: – Trasllat col·lectiu de pacients per a visites i tractaments– Trasllats interhospitalaris– Ingressos i altes hospita-làriesServeis preventius per a qualsevol tipus d'esdeveni-ment privat o públic.Trasllats sanitaris nacionals i internacionals: al servei de particulars i companyies d'assistència de viatges.

PERSONA DE CONTACTEDavid López RomeroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcooperativa@ambulancies-catalunya.com93 422 88 88ADREÇABegur, 36-3808028 Barcelona

La Pau, s.c.c.l. (Grup La Pau)www.lapau.catACTIVITAT PRINCIPAL Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i trans-port adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona.PRODUCTES O SERVEIS Trasllat de malalts i persones amb mobilitat reduïda, perso-

nes discapacitades (físiques o psíquiques), gent gran, es-colars, etc. ComplertaCom-pleta cobertura sanitària per a esdeveniments amb una gran afluència d’espectadors (curses populars, partits de futbol, de bàsquet, de rugbi, de futbol americà, concerts, curses de motociclisme, ral-lis, fires, jornades de portes obertes, festes privades) i per a mútues.PERSONA DE CONTACTE Jordi AlonsoE-MAIL I TEL. DE CONTACTE jalonso@gruplapau.net93 395 51 61ADREÇA Camí de la Pelleria, 11-2108916 Badalona

TUS, s.c.c.l.www.tus.esACTIVITAT PRINCIPALConcessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès.PRODUCTES O SERVEISLínia regular de passatgers.PERSONA DE CONTACTEFrancesc LópezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE93 710 79 51ADREÇAPasseig Comerç, 6408203 Sabadell

SECTORDistribució i transports: transport missatgeria

Trans Augusta, s.c.c.l.www.transaugusta.comACTIVITAT PRINCIPAL Transport nacional i interna-cional de mercaderies per carretera.PRODUCTES O SERVEIS Transport de tot tipus de mercaderies amb camions i tràilers, tantant a nivell naci-onal com a qualsevol país de la Unió Europea. PERSONA DE CONTACTE Joan Llaveria E-MAIL I TEL. DE CONTACTE info@transaugusta.com977 27 69 29ADREÇA Camí de Valls, 81-8743204 Reus

Transportes de Sabadell, s.c.c.l.www.transportesabadell.comACTIVITAT PRINCIPALTransport, emmagatzematge i distribució.PRODUCTES O SERVEIS Agència de transport de mercaderies en general, servei urgent, càrrega com-pleta, càrrega fraccionada, paqueteria, transport ADR, plataformes elevadores, camions grua, emmagatze-matge i distribució a Catalu-nya, resta de la Península i internacional.PERSONA DE CONTACTE Germán Barba

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEgerman@transportesabadell .com93 728 46 46ADREÇA Polígon Industrial Can RoquetaMas Carbó, 108202 Sabadell

Transportes El Prat, s.c.c.l.www.transportesprat.comACTIVITAT PRINCIPALTransport, emmagatzematge i distribució.PRODUCTES O SERVEISMercaderies en general, ADR residus industrials, camions grua, plataformes elevadores, emmagatzemat-

ge, dipòsit i distribució.PERSONA DE CONTACTERafael VillenaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@transportesprat.com 93 658 21 33 ADREÇAAndorra, 63-6508840 Viladecans

SECTORDistribució i transports: transport mercaderies

SECTORDistribució i transports: transport persones

SECTORConstrucció: subministraments

coop 2013

68

directori coop

Aposta, s.c.c.l. Escola Empresarial Cooperativawww.aposta.coop ACTIVITAT PRINCIPALContribuir al desenvo-lupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.

PRODUCTES O SERVEISFormació contínua per a empreses i persones amb un enfocament pràctic i viven-cial en gestió empresarial, desenvolupament societari i habilitats personals i directi-ves. Consultoria de formació (elaboració de plans de for-mació, gestió de la formació bonificada, elaboració de plans d’incorporació de socis i desenvolupament societari). Difusió i foment del model d’empresa cooperativa a emprenedors, escolars, universitats.

PERSONA DE CONTACTEJordi DaumalE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjordi@aposta.coop93 318 81 62Twitter: @apostaADREÇAPremià, 15, 1a. planta 08014 Barcelona

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènicawww.eltimbal.orgACTIVITAT PRINCIPALAcció formativa professional i artística en el camp de les arts escèniques (teatre i dansa).

PRODUCTES O SERVEISFormació artística personal per a nens, joves i adults; estudis professionals per a actrius i actors; monogràfics i intensius de cap de setmana; assessorament pedagògic a centres educatius; difusió de les arts escèniques.

PERSONA DE CONTACTEMireia FontE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmireia.font@eltimbal.org 93 302 73 47620 107 582ADREÇAPortaferrissa, 13, pral. 08002 Barcelona

Col·legi Vernswww.escolaverns.catACTIVITAT PRINCIPALCentre d’educació infantil i primària.PRODUCTES O SERVEIS Ensenyament dels 3 als 12 anys.PERSONA DE CONTACTEMarta RomeuE-MAIL I TEL. DE CONTACTEa8008796@xtec.cat93 313 50 51ADREÇACantàbria, 3108020 Barcelona

Escola Bressol del Bosc, s.c.c.l.www.ebmlesorenetes.catACTIVITAT PRINCIPAL Primer cicle d’educació infantil.

PRODUCTES O SERVEIS Escola bressol, cuina pròpia i espais per a la petita infància.PERSONA DE CONTACTE Rosa Roselló ClascàE-MAIL I TEL. DE CONTACTE a8065949@xtec.cat93 842 40 65ADREÇA Carrer del Bosc, 3208430 La Roca del Vallès

Escola d’Infants Quitxalla, s.c.c.l.www.quitxallamollet.comACTIVITAT PRINCIPAL Educació Infantil. Escola bressol.PRODUCTES O SERVEISAtenció, cura i educació d’infants de 0 a 3 anys. Servei d’acollida als matins. Horari escolar i servei de menjador.

PERSONA DE CONTACTE Neus CodinaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEquitxallamollet@terra.es93 593 42 12ADREÇABalmes, 2308100 Mollet del Vallès

Escola Sant Gervasi, s.c.c.l.www.santgervasi.orgACTIVITAT PRINCIPALUn projecte educatiu fona-mentat en les persones, amb un marcat caràcter coopera-tiu, innovador, internacional i científic. Escola Sant Gervasi manté i construeix estrets vincles entre el món de la pedagogia, el del co-neixement i el de l’empresa per a la millora constant del seu projecte.

PRODUCTES O SERVEISEducació infantil, primària, secundària i batxillerats, formació contínua i ocupaci-onal, activitats d’oci i salut, esportives i culturals. PERSONA DE CONTACTEDavid CosE-MAIL I TEL. DE CONTACTEsantgervasi@santgervasi.org 93 579 54 30ADREÇA Sabadell, 4108100 Mollet del Vallès

SECTOREducació i formació:

formació empresarial

SECTOREducació i formació:

llars d’infants

Nusos, activitats cientí-fiques i culturals, s.c.c.l.www.nusos.netACTIVITAT PRINCIPALAcció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat.PRODUCTES O SERVEISCreació, disseny i realització de projectes educatius per

potenciar la creació d’un autèntic esperit crític, basat en el coneixement i obert a la realitat social i cultural que ens envolta. Treballem amb museus, centres de recerca, escoles, etc. Oferim tallers participatius, conferències, materials didàctics, progra-mes educatius, assessora-ment didàctic, continguts expositius, etc.

PERSONA DE CONTACTEEli MirallesE-MAIL I TEL. DE CONTACTEnusos@nusos.net 93 410 37 77 i 695 872 653ADREÇACasp, 43 08010 Barcelona

SECTOREducació i formació: educació ambiental

SECTOREducació i formació:

formació artística

Aiguasol (Sistemes Avançats d’Energia Solar Tèrmica, s.c.c.l.)www.aiguasol.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis d’enginyeria, consul-toria i recerca, promovent. Promoció de solucions inno-vadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia.PRODUCTES O SERVEIS Estudis, projectes i tasques de recerca i desenvolu-pament, amb un alt nivell

d’especialització i expertesa en urbanisme, edificació, processos industrials i generació d’energia, amb un enfocament que contempla-preveu la planificació ener-gètica, les mesures d’estalvi i eficiència, la integració de processos i la implementació d’energies renovables. Ai-guasol és un referent estatal en simulació dinàmica de sistemes tèrmics, essent, al-hora, distribuïdor exclusiu de programes com TRNSYS o TRNFLOW i desenvolupador

de TRANSOL, programes de referència a nivellen l’àmbit mundial i estatal.PERSONA DE CONTACTE Àngel CarreraE-MAIL I TEL. DE CONTACTEangel.carrera@aiguasol.coop93 342 47 55ADREÇARoger de Llúria, 29, 3r. 2a. 08009 Barcelona

Arkenova, s.c.c.l.www.arkenova.net ACTIVITAT PRINCIPALEnginyeria, formació, distribució dins el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica.PRODUCTES O SERVEISDesenvolupament de projectes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, cogeneració, climatització, il·luminació i eficiència energètica. Formació en energia solar tèrmica, fotovol-

SECTOREnergies renovables

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

69

E.I. Sambucus, s.c.c.l.www.sambucus.catACTIVITAT PRINCIPALCreació de producte i cultura agroalimentària, creació d’espais d’aprenentatge per a persones amb risc d’exclusió.PRODUCTES O SERVEISRestauració, producció i comercialització de pro-ductes d’horta en ecològic, producció i comercialització d’infusions i condiments en ecològic, gestió d’horts urbans i privats, i altres activi-tats en l’àmbit gastronòmic.PERSONA DE CONTACTEMireia FranchE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmireia@sambucus.cat 622 03 04 58

ADREÇAPintor Guardia, 6 08560 Manlleu

Koitton Club, s.c.c.l. koittonclub.blogspot.com.esACTIVITAT PRINCIPALBar amb actuacions en direc-te, exposicions, conferències i d’altres formes de difusió cultural.PRODUCTES O SERVEISConcerts, sessions de djDJ, espectacles infantils, monòlegs, poesia, projecci-ons audiovisuals, xerrades, conferències, exposicions, etc. amb la possibilitat de gaudir-ho tot plegat degus-tant una bona cervesa o un tastet de croqueta.PERSONA DE CONTACTE Bernat Serrat

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE koittonclub@gmail.com ADREÇARossend Arús, 908014 Barcelona

Riembau, s.c.c.l.www.labarricona.catACTIVITAT PRINCIPALGestió d’una casa de men-jars i d’una microcerveseria en una masia ubicada entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.PRODUCTES O SERVEISCuina casolana amb barreja de cuina moderna i interna-cional. Postres casolanes. Menús diaris. Sopars. Carta de temporada basada en els productes d’èpocade l’època i de proximitat. Carta de vins amb DO de casa nostra. Ela-

boració de cervesa artesana com a producte base de la marca La Calavera. Maridat-ges de cuina amb l’entorn de la cervesa: civet de senglar amb cervesa negra, melme-lada de cervesa artesana de blat, dolç de cervesa torrada per cuinar una espatlla de xai del Ripollès amb romaní, etc.PERSONA DE CONTACTEAlbert LambertE-MAIL I TEL. DE CONTACTEdiguescoses@labarricona.cat 972 702 352ADEÇALa BarriconaCtra. de Sant Joan de les Abadesses, km 3,617500 Ripoll

Els Caus de Mura alberg, s.c.c.l.www.elscausdemura.coopACTIVITAT PRINCIPALTurisme amb valors! Respon-sabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat.PRODUCTES O SERVEISAllotjament de 33 places (1 adaptada) al nucli urbà del

poble medieval de Mura. Pis-cina, teteria i sala polivalent apta per a cinema, ludoteca, tallers, reunions, presentaci-ons, espectacles, teràpies, etc. Activitats i excursionis-me al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.PERSONA DE CONTACTEFerran Martínez

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@elscausdemura.coop 93 831 63 15697 26 84 68ADREÇASol, 1 08278 Mura

SECTORHosteleria: bar-restaurant

SECTORHosteleria: casa colònies-altres

taica, sistemes d’absorció, il·luminació. Distribució de productes per a energia solar tèrmica, fotovoltaica i il·luminació LED.PERSONA DE CONTACTEAngelo ZinniE-MAIL I TEL. DE CONTACTEangelo.zinni@arkenova.net 690 983 205ADREÇA Carrer de l’Oblit, 62, local08041 Barcelona

Azimut 360, s.c.c.l.www.azimut360.coopACTIVITAT PRINCIPALEnginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de coope-ració internacional. PRODUCTES O SERVEISEstudis de viabilitat d’implan-tació d’energies renovables. Instal·lacions FV d’autocon-sum i connexió a la xarxa.Instal·lacions FV autònomes

i híbrides amb eòliques i hidroelèctriques de petita potència.Redacció i direcció faculta-tiva de projectes d’energia solar tèrmica.Auditories energètiques i assessorament per a la planificació energètica.Formació i capacitació de tècnics i instal·ladors d’ener-gies renovables.Projectes de cooperació internacional.PERSONA DE CONTACTEMireia GilE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@azimut360.coop 93 217 19 63ADREÇASanta Àgata, 7, local 2 08012 Barcelona

Cresol, Solucions Energètiques Locals, s.c.c.l.cresol.coopACTIVITAT PRINCIPALEnginyeria i consultoria eco-energètica amb la visió de

contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, efici-ència energètica i energies renovables.PRODUCTES O SERVEIS– Enginyeria: Projectes. Llicències ambientals. Informes pericials. Direcci-ons d’obra. Certificacions energètiques. Estudis de biohabitabilitat.— Assessoria: Consultoria tècnica i energètica. Audi-tories i estudis energètics. Gestió d’explotació d’instal-lacions de règim especial. Sistemes de gestió ISO.– Formació: Cursos, confe-rències i tallers.— Instal·lacions: Execució i manteniment d’instal·lacions d’energies renovables, elec-trificació aïllada i connectada a xarxa.PERSONA DE CONTACTEJaume Castellà CarlosE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@cresol.coop 678 438 995ADREÇAAP175. 43550 Ulldecona

Som Energia, s.c.c.l.www.somenergia.coopACTIVITAT PRINCIPALComercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables.PRODUCTES O SERVEISFacturació i gestió del con-sum elèctric per a consumi-dors/es de fins a 15 kW de potència. Producte d’inversió en projectes renovables.PERSONA DE CONTACTEMarc Roselló CasasE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@somenergia.coop 972 18 33 86ADREÇAParc Científic i Tecnològic de la UDGEdifici Casademont Pic de Peguera, 15, porta A, planta 1, despatx 16 17001 Girona

Control Intel·ligent de l’Energia, s.c.c.l. (CINERGIA)www.cinergia.coopACTIVITAT PRINCIPALProducció d’equips d’elec-trònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialitza-ció d’equips d’electrònica de potència. R+D+I en enginye-ria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials.

PRODUCTES O SERVEISDisseny propi de productes ba sats en electrònica de po-tència. Serveis per a la indus-trialització d’equips per a ter-cers. Serveis d’enginyeria en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica. Acompanyament personalitzat per a la millora de l’eficiència energètica de processos industrials.PERSONA DE CONTACTEJosep Rafecas

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEjrafecas@cinergia.coop 93 486 43 58ADREÇALlull, 51-55, 1r. 2a. 08005 Barcelona

Elektro3, s.c.c.l.www.elektro3.comACTIVITAT PRINCIPALImportació i distribució de productes de ferreteria.

PRODUCTES O SERVEISDistribució al major de productes d’il·luminació, electricitat i ferreteria en general.PERSONA DE CONTACTEJosep Maria Vidiella FolchE-MAIL I TEL. DE CONTACTEelektro3@elektro3.com977 79 29 45ADREÇAPolígon Industrial Alba Barenys, 21 43480 Vila-seca

SECTORIndústria: elèctrica-electrònica

coop 2013

70

directori coop

Handytec, s.c.c.l.www.handytec.esACTIVITAT PRINCIPALInstal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. Homologats pel Departa-ment d’Indústria en totes les activitats que fem, hem treballat pràcticament a tot el territori de Catalunya a nive-llen l’àmbit terciari, comerç i domicilis.PRODUCTES O SERVEISInstal·lacions d’habitat-ges de nova construcció, reparacions i manteniments relacionats amb la distribu-ció, el confort i l’eficiència energètica. PERSONA DE CONTACTEEmilio García Hernández

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@handytec.es690 693 740ADREÇA Menta, 13 Urb. El Castell 43761 La Pobla de Montornès

Laboratorio Electrotécnico, s.c.c.l.www.lescop.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kv. Aparellatge de mitja i alta tensió. Armaris metàl·lics.PRODUCTES O SERVEISTransformadors d’intensitat i tensió baixa, mitjamitjana i

alta, toroidalstoroïdals, aïlla-dors en general, productes aïllats amb resina exposy, transformadors d’exterior aïllats amb porcellana, inter-ruptors de mitjamitjana i alta tensió, armaris metàl·lics.PERSONA DE CONTACTEMontserrat González E-MAIL I TEL. DE CONTACTEmgonzalez@lescop.com 93 376 31 00ADREÇAPassatge dels Rosers, s/n. 08940 Cornellà de Llobregat

Uni.Co, s.c.c.l.www.unico.catACTIVITAT PRINCIPALTIC, col·laboració, traçabili-tat, BPM, Facility Services,

eficiència energètica i energi-es renovables.PRODUCTES O SERVEISRealització de propostes de valor tecnològic per al client en l’àmbit de les noves tecnologies, la traçabilitat, l’autoconsum o l’eficiència energètica, que aportin valor al seu negoci, ja sigui mitjançant una reducció de costos o temps o a través d’un increment de la xifra de negoci.PERSONA DE CONTACTEBlai Garcia i SerraE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@unico.cat 93 433 51 64ADREÇAOblit, 62, local 08041 Barcelona

Grupdem, s.c.c.l.www.grupdem.comACTIVITAT PRINCIPALAtenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social. PRODUCTES O SERVEISManipulats industrials i pro-mocionals, retràctil, envasats en flow-pack, servei de magatzem i servei de neteja. PERSONA DE CONTACTEMontse PuigE-MAIL I TEL. DE CONTACTEgrupdem@grupdem.com 93 352 80 04ADREÇAPtge. del Criadero, 14 P. I. Sota el Molí08160 Montmeló

Pretallers Sant Josep, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALManipulació i retractilat de colors i altres materials escolars.PRODUCTES O SERVEISTeràpia ocupacional a perso-nes amb discapacitat.

PERSONA DE CONTACTE Pere BernalE-MAIL I TEL. DE CONTACTE psjosep@terra.es93 330 12 46ADREÇATenor Massini, 67, baixos08028 Barcelona

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.www.taccat.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.PRODUCTES O SERVEISMuntatges electromecànics; fabricació d’etiquetes; blister, encel·lofanat, retràctil, em-bossat, espiralat; envasat de productes alimentaris; fabri-cació i envasat de productes cosmètics.PERSONA DE CONTACTE Esperança GradoE-MAIL I TEL. DE CONTACTE egrado@taccat.cat627 926 271ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

Taller Jeroni de Moragas, s.c.c.l. www.jmoragas.santcugat.netACTIVITAT PRINCIPALAtenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupa-ment intel·lectual i/o malaltia mental.PRODUCTES O SERVEISCentre ocupacional, llar-residència i centre especial de treball que ofereix els serveis següents: taller de manipulats industrials, neteja viària i brigades de serveis de neteja, bugaderia industrial, lloguer de vaixella i artesania.PERSONA DE CONTACTELluís VallèsE-MAIL I TEL. DE CONTACTEpresidencia@jmoragas.org93 674 50 48ADREÇAAv. Villadelprat, 79. 08197 Sant Cugat del Vallès

TEB, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPAL20.000 m2 especialitzats en serveis industrials, orientats

a la qualitat, el servei i la reducció de costos per als nostres clients. Treballem per a grans empreses dels sectors de l’alimentació, la cosmètica i l’editorial i la gran indústria.PRODUCTES O SERVEISCopacker (blíster, alta fre-qüència, flow-pack, sleever, retràctil…); manipulat i serveis logístics; muntatges; fabricació per a tercers; externalització de processos industrials; folrat de caixes; enclavaments in site.PERSONA DE CONTACTEManuel MoralesE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmanuel.morales@teb.org 93 360 03 87ADREÇA – Seu Barcelona:Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona– Seu al Vallès:Solsonès, 38-40P. I. de la Bruguera08211 Castellar del Vallès

SECTORIndústria:

manipulats i retràctil

CIR, s.c.c.l. www.circarrocerias.esACTIVITAT PRINCIPALFabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries.PRODUCTES O SERVEISCarrosseries isotèrmiques i frigorífiques, isotermització de furgonetes homologades. Reparació de carrosseries. Xapa, pintura i electricitat per a tot tipus de vehicles, retolacions i canvis d’imatge. Especialitat en treballs de polièster, reparació de dipò-sits, sitges, recobriments de piscines i basses. PERSONA DE CONTACTEAnton Rodríguez

E-MAIL I TEL. DE CONTACEcir@circarrocerias.es 977 75 67 52ADREÇACtra. Constantí, km. 3,5 Ptda. La Grassa, 1P. I. Nirsa43206 Reus

MEC-2010, s.c.c.l.www.mec2010.esACTIVITAT PRINCIPAL Mecanització especialitzada.PRODUCTES O SERVEIS Creació, a partir de la mecanització a les nostres màquines convencionals i de control numèric, de peces per a la fabricació de maquinària per als sectors del packaging, cartonatge, automoció, químiques, ro-bòtica, etc. També realitzem

l’acoblament dels grups de peces.PERSONA DE CONTACTE Francisco Delgado MilanE-MAIL I TEL. DE CONTACTE gerencia@mec2010.es608 777 439ADREÇA Raimon Casellas, 10808204 Sabadell (Barcelona)

Seriman Instruments, s.c.c.l.www.serimaninstruments.comACTIVITAT PRINCIPALManteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura.PRODUCTES O SERVEISManteniment i reparació de separadors de diafragma per

a instruments de pressió i temperatura (manòmetres, termòmetres, transmissors...); reparació, recuperació i subministrament d’equips de medició de pressió i temperatura; acoblaments de separadors de diafragma a instruments de medició de pressió i temperatura.PERSONA DE CONTACTEAntoni Ayala FerreroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEseriman@serimaninstruments .com93 473 57 16ADREÇA Av. de Cornellà, 132, 6è. 2a. Edifici PERCO08950 Esplugues de Llobregat

SECTORIndústria:

metall

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

71

SECTORIndústria: arts gràfiques

Cusó Tapissers Cooperativa d’artesans www.cusotapissers.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació a mida de sofàs, butaques, raconeres, llits, mobles i complements enta-pissats. Reparació i restau-ració. Fundes. Entapissat de parets. Cortines de tot tipus. Coixins per a exterior i nàu-tica. Pells i teixits apropiats. Distribuïdors de butaques i sofàs Stressless.PRODUCTES O SERVEISSofàs, butaques, cadires, capçals i llits, pufs, taules, paravents, fem de tot en productes entapissats.

Reparació i entapissats. Servei postvenda.Confecció de fundes a mida i servei de bugaderia per mu-llar els teixits naturals abans de confeccionar per evitar l’encongiment. Entapissat de parets i reves-timent mural amb molts tipus de materials. Confecció de coixins i com-plements per a exterior amb teixits apropiats.Cortines i complements, estors, persianes de fusta o alumini, screen, mosquiteres... Pells i teixits naturals, mixtes, sintètics i tècnics. Matalassos, canapès, somiers.Productes Stressles d’Ekornes.

PERSONA DE CONTACTEMiriam Arroyal i Clara DelgadoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmiriam@cusotapiceros.com clara@cusotapiceros.com 93 490 13 22ADREÇARobrenyo, 52, baixos 08014 Barcelona

Els Nois, s.c.c.l.www.elsnois.comACTIVITAT PRINCIPALMobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot

tipus de mobles a mida.PRODUCTES O SERVEISArmaris a mida, escales i baranes, portes i bastiments, pèrgoles, cuines, mobles per a bany i tot tipus de rehabi-litacions.PERSONA DE CONTACTEPere Font i PratdesabaE-MAIL I TEL. DE CONTACTE93 887 02 96ADREÇASerraller, 6 08551 Tona

SECTORIndústria: mobles-fusta

Cooperativa Industrial de Gèneres de Punt John-Fil, s.c.c.l. www.john-fil.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i

dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista.PRODUCTES O SERVEISFabriquem peces de gènere de punt en totes les seves diversitats i models que són manufacturades segons les ordres de fabricació dels nostres clients. Oferim les peces totalment acabades i

llestes per a la seva venda o distribució (jerseis, jaquetes, vestits, complements, etc.) o en qualsevol de les seves fases de fabricació: teixit en màquines cotton (galgues 9, 18, 21, 24), electròniques (galgues 5 i 12) i integral (galga 10); confecció, rentat i planxa.

PERSONA DE CONTACTEMontse Balcells E-MAIL I TEL. DE CONTACTEjohn-fil@john-fil.com 973 15 60 17973 15 62 20ADREÇAPg. Mn. Joan Llort, s/n. 25410 L’Espluga Calba

Tcolors – TEB, s.c.c.l.www.tcolors.netACTIVITAT PRINCIPALFàbrica de pintures per a ús escolar i manualitats. Fàbrica i distribució de netejadors d’olors.PRODUCTES O SERVEIS– Tcolors: Fly&Flot, pintura que s’infla i flota; pintures de dits i imantada; Window Colors; vernissos, acríl·liques

satinadaiques setinada i metal·litzada, tèmperespin-tura al tremp metal·litzada i anacarada, fluorescent, esco-lar i Glitter; gel Glitter.– Todors és un producte al-tament efectiu per trencar les mol·lècules que produeixen les males olors. Es tracta d’una solució per a cada mala olor que primer elimina l’olor desagradable i després hi afegeix un perfum suau.

La fórmula està basada en la reproducció del procés natural que tenen les flors per neutralitzar les aromes d’altres flors que competei-xen entre elles. Producte en a base a d’aigua, respectuós amb el medi.PERSONA DE CONTACTEXavier TenderoE-MAIL I TEL. DE CONTACTExavier.t@teb.org

93 311 72 12ADREÇAAndana de l’Estació, 56 08030 Barcelona

SECTORIndústria: tèxtil

SECTORIndústria: química-farmacèutica

M5 Idees & Mercats, s.c.c.l.www.m5idees.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Estem especialitzats en projectes a mida.

PRODUCTES O SERVEISArticles en vidre bufat, se-miautomàtic i automàtic per als sectors de l’hostaleria, decoració, jardineria, bany, il·luminació, etc. També treballem per a agències de comunicació, cellers, etc.

PERSONA DE CONTACTEArantxa RufiánE-MAIL I TEL. DE CONTACTE:arantxa@m5idees.com 93 384 76 79ADREÇATortosa, 8708918 Badalona

SECTORIndústria: vidre

Frestorn, s.c.c.l.www.frestorn.comACTIVITAT PRINCIPALConstrucció i reparació de maquinària.PRODUCTES O SERVEISMecanització de peces mitjanes-grans. Disposem de

torns i fresadores CNC per fer qualsevol tipus de meca-nització sobre plànols. PERSONA DE CONTACTEMiquel LópezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmlopez@frestorn.com 93 886 14 21

ADREÇAPolígon Mas BeulóOlot, 2208500 Vic

SECTORMecànica i automoció: reparació-venda de maquinària

Adartia Teràpies Naturals, s.c.c.l.www.adartia.coop ACTIVITAT PRINCIPALProporcionar serveis per al benestar de les persones d’acord amb la naturalesa i donar formació a les perso-nes interessades en el seu manteniment òptim de salut.PRODUCTES O SERVEISNaturopatia, homeopatia, MTC-acupuntura, osteopa-tia, quiromassatge, refle-xologia, drenatge limfàtic, reiki, kinessiologia, medicina ayurveda, ioga, tai-txi, coa-

ching, gestaltisme, etc.PERSONA DE CONTACTEEsther PardoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo.adartia@gmail.com93 327 14 98ADREÇARambla de Santa Mònica, 10, 2n08002 Barcelona

Titània-Tascó, s.c.c.l.www.titania-tasco.comACTIVITAT PRINCIPALAssistència al part a casa, cur sos de preparació a la

maternitat-paternitat i terà-pies naturals.PRODUCTES O SERVEISSeguiment de l’embaràs i assistència al part a casa, ginecologia natural, dietètica i nutrició, psicologia, refle-xologia podal, acupuntura, osteopatia, flors de bach, homeopatia, fisioteràpia del sòl pèlvic, grups de criança i massatge infantil.PERSONA DE CONTACTEMireia MonllauE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@titania-tasco.com 93 426 65 59

ADREÇALlibertat, 47, baixos 2 08012 Barcelona

Vademames, s.c.c.l.www.vademames.orgACTIVITAT PRINCIPALAcompanyament, orienta-ció i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alleta-ment matern, i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xar-xes comunitàries de suport entre famílies, agents socials i serveis a la comunitat.

SECTORSalut

coop 2013

72

directori coop

PRODUCTES O SERVEISXerrades, conferències i tallers sobre salut, criança i maternitat/paternitat. Acompanyament, orienta-ció i suport en l’embaràs,

postpart, lactància i criança. Activitats socioeducatives per a famílies. Grups de criança i lactància. Tallers de joc compartit, moixaines, etc. Formació per a professionals.

PERSONA DE CONTACTEMarta Iraizoz IruritaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEvademames@gmail.com 93 116 69 86

ADREÇAPl. Josep Espona, s/n. 08550 Els Hostalets de Balenyà

Arç, Consum Responsable, s.c.c.l.www.arccoop.catACTIVITAT PRINCIPALSom una cooperativa mixta de treball i consum que pro-mou el consum responsable i el mercat social. Formem part del projecte Arç.PRODUCTES O SERVEISOferim serveis propis: ser-veis d’assegurances, estalvi ètic, cotxe compartit i energia renovable. També oferim una botiga virtual de consum responsable, una borsa de professionals i un catàleg de serveis de mercat social.

Tots els serveis i productes formen part de l’economia social i solidària i estan ges-tionats a través de la compra col·lectiva.PERSONA DE CONTACTEIolanda PalmaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEipalma@arccoop.coop 93 425 06 88ADREÇACasp, 43, entresòl 1a. 08010 Barcelona

Arç, Serveis Integrals d’Assegurances, s.c.c.l.www.arccoop.coopACTIVITAT PRINCIPALSom una cooperativa cor-redoria d’assegurances es-pecialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables.PRODUCTES O SERVEISFem serveis integrals d’as-segurances; ens ocupem dels programes dels nostres clients, oferint-los serveis especialitzats per cobrir les seves necessitats assegura-dores. Fem assessorament,

estudi, recerca, diagnosi i optimització de productes específics d’assegurances i gestionem la compra amb criteris col·lectius. Som el primer mediador d’assegu-rances d’Europa registrat per gestionar l’Assegurança Ètica i Solidària.PERSONA DE CONTACTEMariló ChamorroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmchamorro@arccoop.coop 93 423 46 02ADREÇACasp, 43, entresòl 1a. 08010 Barcelona

SECTORServeis a empreses i

particulars: assegurances

ALC Assessors, s.c.c.l.www.alc-assessors.comACTIVITAT PRINCIPALAssessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial.PRODUCTES O SERVEISAssessorament laboral, fiscal i comptable. Creació d’empreses. Tramitacions administratives. Assessora-ment en prevenció de riscos laborals i medi ambient. Implantació de sistemes integrats de qualitat, medi ambient i PRL.PERSONA DE CONTACTEXavier Altadill FerrandoE-MAIL I TEL. DE CONTACTExavi@alc-assessors.com 977 44 85 84ADREÇA Plaça Alfons XII, 9, entresòl 143500 Tortosa

Buch-Padrós consultors, s.c.c.l.www.bpcons.net ACTIVITAT PRINCIPALServei integral en matèria fiscal, laboral i comptable a l’empresa.PRODUCTES O SERVEISConstitució de cooperatives de treball, societats mer-cantils, autònom. Capitalit-zacions i plans d’empresa. Assessorament laboral i la seva gestió. Assessorament fiscal i confecció de declara-cions per a la presentació a Hisenda. Realització integral i supervisió de la comptabilitat i assessorament comptable. Confecció de llibres oficials. Realització de dipòsits de comptes. Auditories finan-ceres.PERSONA DE CONTACTEJosep Buch MartínezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjbuch@bpcons.net 93 736 15 45ADREÇA Soler i Palet, 22, 2n. 1a.08222 Terrassa

Cegecop, s.c.c.l.www.cegecop.comACTIVITAT PRINCIPALGestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliàriaimmobiliaris: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc.PRODUCTES O SERVEISEspecialistes en societats cooperatives (treball asso-ciat, consumidors i usuaris, etc.)PERSONA DE CONTACTE Mario Andrés LópezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE administracio@cegecop.com 93 814 14 17ADREÇACa l’Escoda, 12, bxs., local 308800 Vilanova i la Geltrú

Col·lectiu Ronda, s.c.c.l.www.cronda.coopACTIVITAT PRINCIPALCooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social.PRODUCTES O SERVEISActuem en l'àmbit del dret laboral, administratiu, penal, civil i de família, entre d'al-tres: accidents de circulació i treball, danys i perjudicis, reclamacions per abusos bancaris, pensions i malalties professionals. També som especialistes en la consti-tució i assessorament de cooperatives i altres entitats d'economia social.PERSONA DE CONTACTENúria BallesterosE-MAIL I TEL. DE CONTACTEnballesteros@cronda.coop93 268 21 99 ADREÇATrafalgar, 50 08010 Barcelona

Consultoria CoopdeMà, s.c.c.l.coopdema.catACTIVITAT PRINCIPALConsultoria que treballa en l’àmbit jurídic i econòmic per ajudar a estructurar, a nivelldes del punt de vista organitzatiu i de gestió, a entitats de l’economia social.PRODUCTES O SERVEISConstitució d’entitats sense ànim de lucre i de societats, molt especialment d’empre-ses cooperatives, i elabo-ració d’estudis de viabilitat econòmica; assessorament i gestió laboral, fiscal i comp-table als òrgans de govern i/o a la gerència a través d’accions de control econò-mic i dinamització juridico-organitzativa, generant una correspondència d’aquestes accions amb els seus acords i normes d’autoregulació.PERSONA DE CONTACTEJosep Pedrosa i DomènechE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcoopdema@coopdema.cat 93 163 78 87ADREÇARambla Marina, 178, entl. 1a.08907 L’Hospitalet de Llobregat

Embat Legal, s.c.c.l.p.loslaboralistas.wordpress.comACTIVITAT PRINCIPALAssessorament i defensa jurídica.PRODUCTES O SERVEISAdvocats especialistes en l’àmbit del dret laboral, mercantil i reclamacions d’autònoms. S’ofereix asses-sorament o defensa jurídica en casos d’acomiadaments individuals i col·lectius, reclamacions en matèria de salaris, liquidació i quitança, procediments monitoris, reclamació d’indemnitzaci-ons per danys i perjudicis, TRADE, drets fonamentals, conciliació de la vida familiar i laboral, etc.

PERSONA DE CONTACTEAlbert ForcadellE-MAIL I TEL. DE CONTACTEaforcadell@embatlegal.com 93 208 09 40ADREÇARoger de Llúria, 118, 3r. 1a. 08037 Barcelona

Escribà Assessors, s.c.c.l.www.embatlegal.comACTIVITAT PRINCIPALAssessorament a particulars i empreses en els àmbits laboral, fiscal, mercantil, comptable i jurídic.PRODUCTES O SERVEISConstitució i gestió de so-cietats, protecció de dades, vehicles, assegurances en general, serveis laborals de nòmines i assegurances so-cials per a pimes i societats, plans de prevenció de riscos laborals, pensions, herències, testaments, renda/patrimoni i tot servei relacionat.PERSONA DE CONTACTESandra LerínE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@escriba1971.com 93 725 35 74ADREÇAAv. Onze de Setembre, 83 08208 Sabadell

Gabinete Díaz, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALAssessorament a parti-culars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer, i consultoria administrativa i organitzativa.PRODUCTES O SERVEIS– Fiscal: particulars (declara-cions periòdiques de l’IRPF, impost de successions i donacions); empreses (IS, IVA, intrastat, pagament fraccionat de l’IRPF).– Comptable: des de la implantació del sistema fins a l’entrada dels assentaments;

SECTORServeis a empreses i

particulars: assessories-gestories

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

73

confecció de diaris, balanços i comptes de resultats mensuals. – Laboral: jubilacions, assessorament i contractació de treballadores de la llar, contractació i prestacions; assessorament de pimes en l’obertura de centres de treball, contractació de treballadors i confecció de documents de la SS.– Mercantil: constitució, fusió, dissolució i liquidació d’empreses; preparació i presentació dels comptes anuals al registre.– Finances: planificació financera a curt i llarg termini.– Consultoria: implantació de processos, organització i sistemes; RH.PERSONA DE CONTACTEJordi Díaz-BenitoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEgabinetediaz@gabinetediaz.es 93 430 90 00ADREÇA Aviació, 7-9 08029 Barcelona

Gestión Integral, s.c.c.l.WEB DE L’EMPRESA www.affectio.esACTIVITAT PRINCIPAL Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives. PRODUCTES O SERVEIS Programa d’acompanyament integral a cooperatives com-posatcompost de 8 mòduls o serveis que cada cooperativa personalitza: servei social (acompanyament al Consell Rector), servei fiscal, servei comptable, servei laboral, servei jurídic mercantil, servei econòmic financer i servei de millora comercial.PERSONA DE CONTACTE Cristina NicolaE-MAIL I TEL. DE CONTACTE cnicola@grupintegral.es93 208 07 32

ADREÇA Av. Diagonal, 442 bis, 2n, 2a.08037 Barcelona

GPA Assessors (GPA, s.c.c.l.)www.gpa-assessors.comACTIVITAT PRINCIPAL Bufet professional especi-alitzat en l’assessorament de persones físiques i jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances, estrangeria i administració de finques. Tenim 10 anys d'experiència.PRODUCTES O SERVEIS Som una empresa dedicada a l’activitat d’assessoria que ofereix serveis comptables, fiscals, jurídics i laborals en tots els seus àmbits, dirigida. Els nostres serveis van adre-çats a empreses i particulars.Experts en assessorament i gestió de societats coope-ratives.E-MAIL I TEL. DE CONTACTE gpa@gpa-assessors.com93 872 26 54ADREÇAMuralla Sant Domènec, 9-11, 1r. 4a.08241 Manresa

Pelayo Consultors, s.c.c.l.pelayoconsultors.comACTIVITAT PRINCIPALL’assessoria integral per a l’empresa en totes les àrees (comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica, etc.). Especialistes en coopera-tives. PRODUCTES O SERVEISConfecció de la compta-bilitat, impostos, nòmines i Seguretat Social; orientació i assessorament en totes les matèries.PERSONA DE CONTACTEPere Moreno

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEp.moreno@pelayoconsultors.com 93 265 31 05ADREÇAValència, 497, entresòl, 4a. 08013 Barcelona

SET-C, s.c.c.l.www.set-c.comACTIVITAT PRINCIPAL Assessorament jurídic empresarial. Especialitzat en cooperatives.PRODUCTES O SERVEIS— Jurídic:•Procedimentsjudicials:civil, mercantil, laboral, admi-nistratiu...•Societari:constitucionsdesocietats, fusions, absorci-ons, excisions, liquidacions, transformacions.•Mercantil:contractes,transports.•Successions:testaments,herències.•Procedimentsconcursals.•Duediligence.— Econòmic i comptable:•Assessoramentenlíniesdefinançament, ampliacions i/o consolidació delínies de negoci.•Anàlisidesituacionsfinan-ceres, cerca de finançament i subvencions, suporten l’elaboració de pres-supostos, projeccions i simulacions.•Confecciódecomptabi-litats, impostos i comptes anuals.— Fiscal:•Assessoramentigestiótributària.•Assistènciaeninspeccions.•Recursosiplanificacionsfiscals.— Laboral:•Assessoramentigestiólaboral: contractes, nòmines, afiliació i cotització SS, acci-dents de treball, retencions IRPF).•Negociacionscol·lectives.•Expedientsderegulaciód’ocupació.

•Prevencióderiscoslaborals.•Pensions,invalideses,viduïtat i orfandat.PERSONA DE CONTACTE Juan Francisco López RayaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEset-c@set-c.com93 318 40 31ADREÇARonda Sant Pere, 19-21, 5è. 5a.08010 Barcelona

Vidal Piqué i Asso ciats, s.c.c.l.www.finquesmontane.cat/empreses-vidal-pique.phpACTIVITAT PRINCIPALAssessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, labo-ral, comptable i mercantil.PRODUCTES O SERVEISConstitució i dissolució de societats; tramitacions davant el Registre Mercantil, AEAT, ajuntaments i altres organismes; altes, baixes i modificacions d'activitats; impostos de societats i renda; pagaments a compte trimestrals; IVA; successions i transmissions; impostos municipals; assessorament fiscal; nòmines; Seguretat Social; jubilacions, pensions i incapacitats; tràmits d'estran-geria; assessorament laboral; tenidoria de llibres; assesso-rament comptable.PERSONA DE CONTACTECarla Anna Montané MarmottanE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcarla@vidalassociats.cat 93 811 52 11ADREÇAPlaça. de la Vila, 308800 Vilanova i la Geltrú

Alvent, s.c.c.l.www.alventsccl.comACTIVITAT PRINCIPALRealització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori. PRODUCTES O SERVEISProjectes d’enginyeria, serveis topogràfics (aixeca-ments, replantejos, delimi-tacions de finques, càlculs de moviments de terres, etc.), realització de sistemes d’informació geogràfica i ser-vidors de mapes, restitucions virtuals d’edificacions, ma-nagement i control d’obres, informes pericials, etc.PERSONA DE CONTACTEAlex González RoyuelaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@alventsccl.com93 590 64 85ADREÇACarrer de la Font, 29, 2a. Les Planes 08196 Sant Cugat del Vallès

Calidoscoop, s.c.c.l.www.calidoscoop.coop ACTIVITAT PRINCIPALAgència per a la dinamitza-ció territorial de l’economia social, l’emprenedoria i el cooperativisme.PRODUCTES O SERVEIS Programes de:•PROMOCIÓ:dinamitza-ció territorial, dinamització sectorial i clústers, generació i difusió de coneixement, dinamització de xarxes. •SENSIBILITZACIÓ:cul-tura emprenedora i finances ètiques. •CREACIÓ:itinerarisdecreació, gestió d’espais d’in-cubació, Impuls Cooperativa Activitats Emprenedores, i transformació d’empreses i serveis públics en models d’economia social.PERSONA DE CONTACTE Laura HernàndezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE info@calidoscoop.coop699 395 048

ADREÇACasp, 43, bxs.08010 Barcelona

CladeGrup Empresarial Cooperatiuwww.grupclade.comACTIVITAT PRINCIPALAcompanyar les empreses del Grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat.PERSONA DE CONTACTEMuntsa Turon BalcellsE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmturon@grupclade.com 93 332 07 93ADREÇAPremià, 15, 2a.08014 Barcelona

COOP57, s.c.c.l.www.coop57.coop ACTIVITAT PRINCIPALPermetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària.PRODUCTES O SERVEISOferim la possibilitat d’estal-viar de forma responsable i que aquests fons es transfor-min en eines financeres per a entitats vinculades a l’econo-mia social, ja sigui per fer inversions com per avançar subvencions o establir pro ces-sos d’intercooperació. Una de les nostres prioritats és donar suport a noves inicia tives d’emprenedors socials. PERSONA DE CONTACTERaimon Gassiot BallbèE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcoop57@coop57.coop 93 268 29 49ADREÇAPremià, 15, baixos08014 Barcelona

SECTORServeis a empreses i particulars: consultories tècniques

coop 2013

74

directori coop

Creant, s.c.c.l.www.creant.orgACTIVITAT PRINCIPALConsultoria social, formació i acompanyament a l’empre-nedoria.PRODUCTES O SERVEISAtenció i assessorament en autoocupació i em-prenedoria, formació en competències bàsiques de les persones, així com gestió integral de projectes, serveis de management i coaching a entitats del tercer sector, serveis d’investigació social i participació ciutadana.PERSONA DE CONTACTENuria Isanda CapellE-MAIL I TEL. DE CONTACTEisanda@creant.org 93 302 06 26ADREÇAJoaquim Costa, 62, ent. 1a. 08001 Barcelona

e-S Healthwww.eshealth.euACTIVITAT PRINCIPALConsultoria tècnica i for-mació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evi-dència científica, elaborem documentació, assessorem, i fem recerca i desenvolupa-ment en l’àmbit farmacològic, dietètic, cosmètic i de la suplementació natural.PRODUCTES O SERVEISI+D. Assessorament per-sonalitzat als laboratoris de fàrmacs de síntesis química, fàrmacs a partir de plantes medicinals, suplements alimentaris, cosmètica, etc. Proposta de millora, formulació, disseny d’estudis i estratègies sanitàries i de mercat basades en l’anàlisi de l’evidència científica i presentació de productes.Educació sanitària i social. Formació tècnica presencial per a professionals sanitaris, programes de prevenció i promoció de la salut, de sensibilització alimentària, mediambiental i de RSE. Esdeveniments de divulgació científica i formació online.PERSONA DE CONTACTEMònica MartínezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmonica.martinez@eshealth.eu93 702 32 32ADREÇAParc científic TecnoCampus Mataró – MaresmeAv. d’Ernest Lluch, 32TCM2, 4a. planta, oficina 14 08302 Mataró

El Risell, s.c.c.l. www.elrisell.catACTIVITAT PRINCIPALConsultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge.PRODUCTES O SERVEISServeis de comunicació digi-tal per a empreses, projectes de rehabilitació, arquitectura, redacció de plans estra-

tègics, paisatgisme, medi ambient, plans d’inclusió, participació i recerca, entre d’altres.PERSONA DE CONTACTEAndreu CamprubíE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@elrisell.cat 633 392 612ADREÇA Vall de Boí, 5025199 Lleida

ETCS, s.c.c.l.www.etcs.coop www.grupecos.coopACTIVITAT PRINCIPALFacilitem i promovem dinàmi-ques col·laboratives per aten-dre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de per-sones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. PRODUCTES O SERVEISAssessorament, acompanya-ment, formació i dinamització de persones, administra-cions, entitats, empreses i xarxes, utilitzant formats creatius i diferents llenguat-ges transmèdia (incorporació TIC, vídeo, imatge...). Gestió i canvi en les organit-zacions, promoció del mercat social, emprenedoria social cooperativa, desenvolupa-ment comunitari, participació ciutadana i transparència, intervenció social. Projectes propis: escola co-operativa de criança compar-tida, empresa híbrida, espai públic i habitatge, formació i coneixement compartit, TIC i transmèdia.PERSONA DE CONTACTEGuillermo Rojo E-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@etcs.coop 93 353 70 13Twitter: @etceteresADREÇA Casp, 43, baixos08010 Barcelona

Gabinet d’Estudis Socials, s.c.c.l.www.gabinet.comACTIVITAT PRINCIPALRecerca i avaluació en temes com pobresa i exclusió, discriminació, racisme, im-migració i minories ètniques, drets humans, mercat de treball, gent gran i persones amb discapacitat.PRODUCTES O SERVEISInformes de recerca i avalua-ció de programes i projectes socials, estudis de necessi-tats, assistència tècnica en la presentació de projectes a la Unió Europea. PERSONA DE CONTACTEXavier VallvéE-MAIL I TEL. DE CONTACTExavier@gabinet.com93 487 38 16ADREÇAAragó, 281, 2n. 2a. 08009 Barcelona

GestCívic, s.c.c.l.www.gestcivic.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis tècnics integrals re-lacionats amb l’arquitectura, l’energia i el territori.PRODUCTES O SERVEISRehabilitació i reconversió d’edificis i ITE. Bioconstrucció. Auditories ambientals i certificacions energètiques. Mediació comunitària. Programes de millora integral de barrisPlanejament urbanístic. Gestió de cooperatives d’ha-bitatges - Model de Cessió d’Ús (MCU).PERSONA DE CONTACTENúria Colomé, presidentaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@gestcivic.coop 93 302 68 82ADREÇACasp 43, baixos, 1a. 08010 Barcelona

Hobest, s.c.c.l.www.hobest.catACTIVITAT PRINCIPALInnovació. Contribuïm a millo-rar les dinàmiques organitza-tives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i autonomia de persones i equips.PRODUCTES O SERVEISReflexió estratègica, transfor-mació i activació organit-zativa, acompanyament a direcció i consells rectors, processos d’incorporació de noves persones sòcies, im-puls de la participació i l’acti-tud innovadora, dinamització de processos de cooperació i intercoperació.PERSONA DE CONTACTEEster Vidal E-MAIL I TEL. DE CONTACTEevidal@hobest.cat 636 206 452ADREÇACasp, 43, pta. bxa 08010 Barcelona

La Copa, s.c.c.l.www.lacopa.ccACTIVITAT PRINCIPAL Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambi-ental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de conei-xement del medi natural.PRODUCTES O SERVEIS — Àrea tècnica de consul-toria: processos d’avaluació ambiental de programes i projectes, estudis d’impacte ambiental, estudis d’impacte i integració paisatgística, plans de mobilitat urbana, redacció i execució de projectes de restauració dels sistemes naturals, dictàmens pericials, informes de planificació ambi-ental, estudis de paisatge, disseny, producció i publica-ció de cartografia, projectes de desenvolupament rural, sistemes d’informació geo-gràfica, catàlegs de masies i de béns protegits, inventaris de camins, etc.

— Àrea de comunicació i educació ambiental: campanyes de comunicació i participació ciutadana, for-mació, activitats d’educació ambiental a l’aula i a l’exte-rior, visites guiades al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, casals, camps de treball i campaments, etc.PERSONA DE CONTACTE Carme Dolz E-MAIL I TEL. DE CONTACTE cdolz@lacopa.cc872 08 02 58ADREÇAJosep M. de Sagarra, 5, altell17190 Salt (Gironès)

Projekt Results, s.c.c.l.www.projekt.catACTIVITAT PRINCIPALFacilitar a les organitzacions experiències planificades d’aprenentatge per a la millora.PERSONA DE CONTACTEFrancesc TeixidóE-MAIL I TEL. DE CONTACTEfrancesc@projekt.cat 668 58 38 38ADREÇAPare Coll, 408500 Vic

QMP Integral, s.c.c.l.www.qmpintegral.coopACTIVITAT PRINCIPALFomentar la millora i innova-ció de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si ma-teixes i en tots els àmbits de la societat, amb la fi última de contribuir al desenvolupa-ment, competitivitat i benes-tar de les empreses. Qualitat Integral, en la seva actuació, s’ajustarà als principis de la qualitat total.PRODUCTES O SERVEISServei de qualitat: ISO 9001, EFQM; medi ambient: ISO 14001, EMAS, ISO 50000; alimentació: ISO 22000, IFS/BRC, HACCP; turisme: “Q” de qualitat turística, Quality Apartment Standard; petit comerç: UNE 175001; altres serveis: Ope-rador Econòmic Autoritzat (OEA); Lean manufacturing (millora continua); Formació en empreses.PERSONA DE CONTACTEJapic Llop CausiE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjapic@qmpintegral.coop 93 219 19 13679 38 63 96ADREÇARonda Guinardó, 24, esc. D, àtic 1a. 08024 Barcelona

Tandem Social, s.c.c.l.www.tandemsocial.comACTIVITAT PRINCIPALCooperativa de consultoria per a projectes i empreses socials a nivell nacional i in-ternacional que vol contribuir

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

75

a fer realitat projectes amb un alt impacte social. PRODUCTES O SERVEIS– Suport a l’emprenedoria i l’empresa social: creació i gestió de programes o pro-jectes de suport a l’empresa social; finançament: anàlisi i seguiment d’inversions, ges-tió de cartera, etc.; estratègia, pla de negoci i acompanya-ment gerencial; start-up: pla de negoci, pla de viabilitat, creació d’empreses socials, acompanyament a l’emprene-doria; comercialització.– Suport a projectes socials: disseny, posada en funcio-nament, avaluació i gestió de

programes/projectes; estra-tègia; avaluació d’impacte i acompliment social; definició de cartera de serveis; relació estratègica entitat/empresa.– Acció social empresarial: estratègia i execució d’una política de compra social; estratègia i execució de pro-jectes per a l’acompliment de la Llei d’inserció social del minusvàlid (LISMI); relació estratègica empresa/entitat.PERSONA DE CONTACTEJaume Oller RosellE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjaumeoller@tandemsocial.com655 03 49 86

ADREÇATrafalgar, 25, 2n. 2a. 08010 Barcelona

V&H Enginyers Consultors, s.c.c.l. [Grup V&H)www.vhec.netACTIVITAT PRINCIPALConsultora en sistemes de gestió (normes ISO) i es-tratègies de negoci; serveis TIC; centre de formació.PRODUCTES O SERVEISConsultoria en sistemes de gestió, especialment en sistemes integrats de qualitat, medi ambient, seguretat, sa-

lut, innovació i responsabilitat social RSE, amb normatives sectorials, de producte; estratègies de negoci, espe-cialment excel·lència EFQM i sostenibilitat; suport informà-tic TIC; formació associada.PERSONA DE CONTACTEJoan Ramon DalmauE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjr@vhec.net93 757 48 24ADREÇAPassatge El Miró, 7 08304 Mataró General Pardiñas, 42 28001 Madrid Tel. 902 090 574

GSIS-Verd de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l.www.gsisverd.orgACTIVITAT PRINCIPALDisseny, instal·lació i mante-niment d’espais verds per a particulars, empreses, enti-tats i organismes públics.PRODUCTES O SERVEISCol·locació de rec automàtic, plantes d’interior i d’exterior; producció i venda de planta

Ophiopogon jaburan. Planta de compostatge vegetal. PERSONA DE CONTACTEJordi BautistaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEgsisverd@gsiscat.org– Magatzem i vivers: 93 560 01 13 93 574 35 90– Oficines: 93 429 96 76ADREÇA– Magatzem i vivers: Camí de Can Gomis, s/n.

Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda– Oficines: Escultor Llimona, 5008031 Barcelona

Jardinet, s.c.c.l.www.jardinetsccl.esACTIVITAT PRINCIPALInserció sociolaboral de col·lectius en situació d’es-pecial dificultat tenint com

activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situ-ació de risc social, amb se-guiment i tutoria dels treballs de pràctiques realitzats en la pròpiamateixa empresa.PRODUCTES O SERVEIS– Disseny, realització i manteniment d’espais verds públics i privats.– Poda d’arbrat.

SECTORServeis a empreses i particulars: serveis de jardineria

Btactic, s.c.c.l.www.btactic.comACTIVITAT PRINCIPALIntegració i desenvolupa-ment d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials.PRODUCTES O SERVEISBMAIL, solució de gestió de correu col·laborativa.BLIST, sistema de gestió de llistes de distribució i mailmarketing.BLEARNING, solucions de formació online amb Moodle i Sakay.BWEB: disseny, allotjament, programació php/html, gestió de dominis, base de dades, CMS (Wordpress, Joomla, Drupal), posicionament SEO/SEM i tot allò relacio-nat amb el web 2.0.BCRM, solucions de gestió de clients, base de dades relacional, gestió d’incidèn-cies, etc.BCLOUD, serveis de virtua-lització i gestió en servidors al núvol.BPROJECT, sistema de ges-tió de projectes per web.Experts en sistemes LINUX en general, formació en pla-taformes ERP i consultoria empresarial de solucions de gestió, com recursos humans o facturació online.PERSONA DE CONTACTEÒscar OrtegaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEoscar.ortega@btactic.com 973 270 382663 318 350ADREÇAComplex La Caparrella, CEEI 3.925192 Lleida

Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadors, s.c.c.l.www.jamgo.esACTIVITAT PRINCIPALProjectes i productes tecno-lògics i d’innovació. Desen-volupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial peri assolir-ne els seus reptes de negoci.PRODUCTES O SERVEIS– Projectes 360º: assesso-rament des de la conceptua-lització tècnica amb experts, passant per l’obtenció de requeriments o recerca de solucions de mercat; gestió del projecte, arquitectura de la solució; anàlisi, disseny i desenvolupament de solucions de programari, i desplegament.– Serveis especialitzats en diferents àmbits de l’activitat informàtica: arquitectura i desenvolupament d’apli-cacions web o mòbils, consultoria o assessorament tecnològic i formació. – Construcció de solucions: mòbils: —plataformes de geo-posicionament o localització (GeoSharing) i aplicacions empresarials de mobilitat—; empresa: —gestió del con-tingut empresarial (ECM), e-commerce, Softwarepro-gramari Social Media.PERSONA DE CONTACTERicard Garcia MirayoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEricard.garcia.mirayo@jamgo.esinfo@jamgo.es 691 243 186ADREÇABadajoz, 22, 2n. 08005 Barcelona

MAD Systemswww.madsystems.catACTIVITAT PRINCIPALProveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària, a mida de cada client.PRODUCTES O SERVEIS– Integració de sistemes: contractes de suport tècnic prioritari i manteniment d'in-fraestructures, solucions de seguretat perimetral i dades, emmagatzematge massiu i solucions BigData, sistemes wireless, muntatge integral de centres de dades i sales de servidors, sistemes de publicitat dinàmica i video-mosaic, subministrament de material informàtic.– Internet 2.0: consultoria estratègica de comunicació, registre i custòdia de domi-nis, gestors de correu, Social Media. Programació d’espais i portals web, Cloud Servi-ces per BackUp, intercanvi d’arxius i aplicacions per videoconferència i formació, solució e-commerce integral, publicació i gestió de continguts, desenvolupament d'aplicacions.– Projectes corporatius: au-tomatització i optimització de processos de treball, soluci-ons de mobilitat i teletreball, creació d’intranets i entorns col·laboratius, digitalització i gestió documental, consul-toria tecnològica orientada a negoci, solucions corpora-tives o departamentals com ara gestió de talent, finances, fluxos comercials, logística, control de flotes, educació, atenció a les persones, etc.

PERSONA DE CONTACTEDavid VargasE-MAIL I TEL. DE CONTACTEdavid@madsystems.cat 93 433 51 60ADREÇA Oblit, 62, local08041 Barcelona

Quatre Arroba, s.c.c.l.www.quatrearroba.catACTIVITAT PRINCIPALServeis informàtics per a empreses i particulars. Sistemes, venda, desenvolu-pament i disseny.PRODUCTES O SERVEISInformàtica per a empreses, implantació de programa-ri (som distribuïdors de QuerrySoft, Software del Sol i KaisEVO), sistemes (som partners de Lenovo), subcon-tractació, desenvolupament a mida, disseny d’imatge cor-porativa i web. Particulars, venda de material, reparació.PERSONA DE CONTACTEÈric ZapaterE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@quatrearroba.cat 972 860 398ADREÇASorrall, 517401 Arbúcies

SECTORServeis a empreses i particulars: informàtica

coop 2013

76

directori coop

– Assessorament tècnic a empreses i particulars.– Disseny i realització de projectes d’hort ecològic a escoles, altres col·lectivitats i particulars.PERSONA DE CONTACTEÀngels Blánquez CaballeroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEablanquez@jardinetsccl.es 93 580 00 29ADREÇA Ctra. de Santiga, 96Recinte Viver-Casa Natura08291 Ripollet

La Mata Jardiners, s.c.c.l.www.lamatajardiners.catACTIVITAT PRINCIPALServeis de jardineria, engi-nyeria i floristeria.PRODUCTES O SERVEISJardineria: enjardinament d’obra nova i manteniment, poda de grans exemplars, recs automàtics; enginyeria: valoracions i peritatges, projectes d’enjardinament, diagnosi i tractament de pla-gues; floristeria: subministra-

ment de flor i planta natural, floristeria nupcial.PERSONA DE CONTACTEGràcia Busqué i BonamusaE-MAIL I TEL. DE CONTACTElamata@lamatajardiners.cat 93 757 97 06ADREÇACarrer del Carme, 6 08302 Mataró

Nou Verd, s.c.c.l.www.nouverd.comACTIVITAT PRINCIPALInserció laboral de persones amb discapacitat, principal-ment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles.PRODUCTES O SERVEIS Serveis de jardineria inte-grals (disseny, manteniment i neteja de zones verdes, podes, tractaments fitosa-nitaris, regs, etc.). Gestió i comercialització de biomassa per a calefacció (estella de la vinya, pellet). Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics.

PERSONA DE CONTACTE Juli SilvestreE-MAIL I TEL. DE CONTACTE jsilvestre@nouverd.com93 890 47 32 ADREÇACamí d’en Morató, 4Polígon Domenys I08720 Vilafranca del Penedès

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.www.taccat.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.PRODUCTES O SERVEIS Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques.PERSONA DE CONTACTE Mercè Vera E-MAIL I TEL. DE CONTACTEmvera@taccat.cat677 977 397ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

TEB Verd, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPALDisseny i manteniment d’es-pais naturals i enjardinats. Neteja i desbrossament de boscos.PRODUCTES O SERVEISManteniment d’espais verds, tant públics com privats; manteniment de piscines; esporga i tala d’arbrat; esbrossat i neteja de solars; aprofitament de recursos i noves tecnologies; desbros-saments d’obertura, de man-teniment i selectiu; selecció de tanys; neteja i vigilància forestal; manteniment de vies de servei; serrada i retirada de troncs.PERSONA DE CONTACTEJoan BerruezoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEjoan.berruezo@teb.org93 360 03 87ADREÇAFernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

Feines de Casa, s.c.c.l.www.feinesdecasa.comACTIVITAT PRINCIPALFacilitar la integració de persones en risc d’exclusió social mitjançant serveis de neteja.PRODUCTES O SERVEISServeis de neteja de resi-dències i centres, domicilis particulars, comunitat de propietaris, etc.PERSONA DE CONTACTEElena FarréE-MAIL I TEL. DE CONTACTEefarre@feinesdecasa.com 93 442 37 31ADREÇAAurora, 11, local 2 08001Barcelona

Garbet Cooperativa d’Inserciówww.garbet.coopACTIVITAT PRINCIPALOperador integral de serveis auxiliars per a clients públics i privats.PRODUCTES O SERVEISServeis de neteja, mante-niment d’edificis i instal-lacions, serveis d’higiene ambiental, rehabilitació i reforma d’edificis, bugaderia industrial, serveis de jardine-ria. Qualitat de servei amb un projecte cooperatiu d’inser-ció laboral de persones.PERSONA DE CONTACTEÀngels CoboE-MAIL I TEL. DE CONTACTEgarbet@garbet.coop 93 254 76 90972 50 59 51ADREÇA– Rda. Universitat, 22B, 2n. 08007 Barcelona– Sant Joan Baptista, 4 17600 Figueres

Gustauria, s.c.c.l.www.gustauria.comACTIVITAT PRINCIPALSolucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc.PRODUCTES O SERVEISMenjar transportat refrigerat; cuina de 1000 m2 on, entre altres tecnologies, es desen-volupa la línia freda amb en-vasat al buit; servei d’àpats a domicili per a persones dependents; especialitzats en dietes per a la gent gran: basal, triturada, sense sal, hipocalòrica, de protecció gàstrica, astringent, vegetari-ana, diabètica, etc.PERSONA DE CONTACTEJordi MinguitoE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcomercial@gustauria.com680 431 506ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

Nou Set, s.c.c.l.www.nouset.comACTIVITAT PRINCIPAL Inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió laboral, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sos-tenibles.PRODUCTES O SERVEIS Serveis de neteja (oficines, naus industrials, instal-lacions esportives, culturals, etc.). Serveis de consergeria per a espais públics i privats. Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics.PERSONA DE CONTACTE Juli Silvestre

E-MAIL I TEL. DE CONTACTE jsilvestre@nouset.com93 890 47 32 ADREÇA Camí d’en Morató, 4Polígon Domenys I08720 Vilafranca del Penedès

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.www.taccat.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.PRODUCTES O SERVEIS Neteja d’escoles i equi-paments; manteniment extern; oficines; gestió i manteniment de complexos poliesportius.PERSONA DE CONTACTEMercè Vera E-MAIL I TEL. DE CONTACTEmvera@taccat.cat677 977 397ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

TEB Solucions, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPALNeteja professional de cuines industrials, oficines, espais educatius i comuni-tats de veïns, així com naus industrials i plataformes logístiques.PRODUCTES O SERVEIS– Espais públics i serveis educatius: protocols de ne-teja d’equips i materials del centre; productes adequats per a la desinfecció de cada servei.

– Espais industrials, neteges de xoc i de posada en marxa d'activitats.– Cuines i filtres industrials: substitució del filtre existent per un de net (només s’atura el servei de cuina durant 30 minuts).– Interiors de tot tipus de vehicles (autobusos, flotes d’automòbils, taxis...).PERSONA DE CONTACTEMil·li RodríguezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmil.li@teb.org 93 360 03 87ADREÇA Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

SECTORServeis a empreses i

particulars: serveis de neteja,

càtering i cuina

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

77

Com a Casa Enlloc, s.c.c.l.www.comacasaenlloc.catACTIVITAT PRINCIPALOferta de serveis d’atenció integral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat, i amb necessitat de tercers. PRODUCTES O SERVEISTasques d’atenció perso-nal, ja siguin assistencials (higiene, aliments, deambula-ció, manteniment de l’ordre, substitució...) com educati-ves (adquisició d’hàbits, as-sessorament, pautes, obser-vació, promoure activitats...) i tasques domèstiques (neteja, compres, habilitats...). PERSONA DE CONTACTENuria Roy Blasco

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEcomacasaenlloc@gmail.com 93 666 21 88665 045 681ADREÇARoses, 77-79, 1r. 2a. 08980 Sant Feliu de Llobregat

Edat 3, s.c.c.l.www.edat3.comACTIVITAT PRINCIPALAjut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapa-citats, famílies, etc.).PRODUCTES O SERVEISTransport d’usuaris, neteges, acompanyaments (hospi-talaris, visites mèdiques, gestions diverses, etc.), ajut a domicili (en totes les AVD),

fisioteràpia, assessorament (dependència, reformes a la llar, etc.) i tot allò que pugui facilitar el fet de seguir al domicili propi. PERSONA DE CONTACTEAlbert Pérez E-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@edat3.com 972 26 72 12ADREÇAPl. Pare Manel Marcillo, 3 17800 Olot

SersaServeis Socials i ADM, s.c.c.l.www.sersaonline.comACTIVITAT PRINCIPALAtenció domiciliària. Forma-

ció sociosanitària. Certificat de professionalitat.PRODUCTES O SERVEISFormació específica d’aten-ció a les persones en insti-tucions socials i a domicili (certificats de professiona-litat). Realització de serveis d’atenció domiciliària.PERSONA DE CONTACTEJosep Moreno MartinE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@sersaonline.com972 21 43 43ADREÇA Valladolid, 1017005 Girona

SECTORServeis a les persones: atenció a la gent gran

AEMA, s.c.c.l.www.aema.catACTIVITAT PRINCIPALCooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, dedicada als serveis d’atenció a les per-sones en l’àmbit de la infància en protecció, la discapacitat, les escoles, el lleure i la intervenció comunitària.PRODUCTES O SERVEISCRAE El Petit Pont, agents cívics, projectes d’esplai per a discapacitats, casals d’es-tiu, servei de patis oberts, projecte Fem ponts cap a l’institut, tallers d’estudi assistit, servei de menjador escolar i activitats.PERSONA DE CONTACTEAntoni Martínez BioscaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEtoni@aema.cat93 519 09 34ADREÇA Renclusa, 52, 3r. 08905 L’Hospitalet de Llobregat

Cedre, s.c.c.l.www.cedre.esACTIVITAT PRINCIPALTreballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adoles-cents i joves.PRODUCTES O SERVEISDiagnòstics, tractaments psi-copedagògics, psicològics i logopèdics, assessorament a pares i escoles, orientació professional.PERSONA DE CONTACTEVictòria GamundiE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcedre@copc.cat93 211 06 05ADREÇAMandri, 38, entl. 1a. 08022 Barcelona

Centre Equinoterà-pia Cadí Moixeró, s.c.c.l.www.cavalls-cadimoixero.comACTIVITAT PRINCIPALElaboració i execució de pro-jectes d’equitació terapèuti-

ca adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenen-tatge, d’inserció social i/o laboral, així com dificultats físiques, intel·lectuals, men-tals i/o emocionals. Aquesta activitat consisteix en un tractament terapèutic, educa-tiu i recreatiu, que contribueix a millorar significativament les condicions de desenvo-lupament físic-psíquic-social de les persones amb algun tipus de dificultat motora, psíquica i altres amb risc d’exclusió social.PRODUCTES O SERVEISEquinoterapia natural a les nostres instal·lacions; capta-ció, doma (pròpia i d’altres) i venda de cavalls adients per a l’equinoteràpia; rutes gui-ades a cavall per la zona del Gurb i altres, apadrinament de cavalls.Programa campus d’equita-ció terapèutica per a joves amb risc d’exclusió social.Formació en l’equitació terapèutica per a professio-nals de la salut, l’educació, la integració social i altres professions afins al món del cavall i l’IAA (Intervenció Assistida amb Animals).PERSONA DE CONTACTETrini Barceló AlasE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcadimoixerosccl@gmail.com644 514 581ADREÇAMasia Cal Gitanet08695 Gurb

Delta, s.c.c.l.www.delta.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol. PRODUCTES O SERVEIS Activitats de detecció i prevenció, elaboració de diagnòstics biopsicosocials i d’un Pla d’Atenció Integral als infants i les seves famí-lies, disseny de programes d’atenció especialitzada amb alumnes amb necessitats educatives, realització de

seminaris, cursos i conferèn-cies adreçats a pares/mares, docència per a professionals (educadors EB, EAP, etc), formació especialitzada en atenció precoç.PERSONA DE CONTACTEGemma GarciaE-MAIL I TEL. DE CONTACTE gemma.garcia@delta.coop626 267 370ADREÇAAv. Lluís Moré del CastilloMasia Can Palmer, 1808840 Viladecans

Eines, serveis socio-educatius, s.c.c.l.www.eines.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis d’atenció socioedu-cativa i d’inserció sociolabo-ral per a diferents col·lectius. PRODUCTES O SERVEISCursos, tallers i projectes socials a mida per a ajunta-ments, escoles, etc.PERSONA DE CONTACTESara MolinaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@eines.coop 93 112 38 89ADREÇAMajor, 275, 1r. 2a. 08759 Vallirana

Institució Balmes, s.c.c.l.www.instituciobalmes.orgACTIVITAT PRINCIPALEducació especial.PRODUCTES O SERVEISServei educatiu específic (SEETDIC Baix Llobregat) i 3 centres d’educació especial: Balmes I, Balmes II i Unitat medicoeducativa, que atenen alumnes de 3 a 20 anys amb problemàtica neurològica i de salut greu, trastorns del desenvo-lupament i trastorns de conducta. Concerts amb el Departament d’Ensenyament i contractes amb el Servei Català de la Salut. PERSONA DE CONTACTESacramento Sobrino (administració)

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEconsellrector@ibalmes.org93 630 65 97ADREÇAEucaliptus, 33 08830 Sant Boi de Llobregat

Magroc, s.c.c.l.www.magroc.catACTIVITAT PRINCIPALAssistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l‘’entorn amb tasques d’investigació i docència.PRODUCTES O SERVEISGestió del CDIAP Magroc. Districtes 2-3-4-5-6 de Terrassa.PERSONA DE CONTACTEMaria Bueno EgeaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcooperativa@magroc.cat 93 733 39 70ADREÇAMajor, 40-42, entl. C 08221 Terrassa

TEB d’Habitatge, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPALGestió d’establiments resi-dencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual.PRODUCTES O SERVEIS– Llar-residència: habitatges amb el suport d’un monitor o responsable especialitzat les 24 hores; – Servei de suport a la pròpia llar: suport personal perquè les persones amb disminució psíquica puguin viure de la manera més independent possible al seu habitatge.PERSONA DE CONTACTEAlbert SolàE-MAIL I TEL. DE CONTACTEalbert.sola@teb.org93 360 03 87ADREÇA Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

SECTORServeis a les persones: atenció psicopedagògica

coop 2013

78

directori coop

Argos, s.c.c.lACTIVITAT PRINCIPALGestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut.PRODUCTES O SERVEISDes del seu inici (a l'any 1995), gestió del CRAE (Centre Re-sidencial d’Acció Educativa) Xaloc. Aquest projecte acull 16 menors d’entre 3 i 18 anys, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infàn-cia i Adolescència.PERSONA DE CONTACTECarme Omella PascualE-MAIL I TEL. DE CONTACTEadministracio@argos.coop 972 406 997ADREÇASant Medir, 75, local 3 17007 Girona

Cerc@, s.c.c.l.www.cercasccl.comACTIVITAT PRINCIPALAtenció de persones de-pendents a través del servei d’atenció domiciliària i la forma-ció de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis.PRODUCTES O SERVEISServeis d’atenció a la perso-na: SAD i auxiliars de la ne-teja, inserció sociolaboral per a persones en risc d’exclusió social, formació professio-nal ocupacional, atenció a persones amb problemes de drogoaddicció.PERSONA DE CONTACTEBea CaballéE-MAIL I TEL. DE CONTACTEcercasccl@cercasccl.com 977 24 51 31ADREÇA Baró de les IV Torres, 22 baixos A. 43002 Tarragona

Drecera, s.c.c.l.www.drecera.orgACTIVITAT PRINCIPALPrestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educativa, formativa, social, sanitària i laboral, amb la finalitat de facilitar la promoció social de les persones i/o col·lectius, especialment els afectats per qualsevol causa d’exclusió so-cial, els que tenen limitats llurs drets socials i els que tenen dificultats d’inserció laboral. I també aquells professionals vinculats a l’acció social.PRODUCTES O SERVEISDisposa de dos Centres Re-sidencials d’Acció Educativa (CRAEscentres residencials d’acció educativa (CRAE), una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF), tres Serveis d’Acolliment-serveis d’acolliment en Família Extensafamília extensa (SAFE), un Programa d’Acom-panyament Educatiu de les Famílies (PAEF), un Servei especialitzat d’atencióEspeci-alitzat d’Atenció a la Infància, a l’Adolescència i les seves Famílies (SAIAF), un pis d’urgència per a casos de vio-

lència de gènere, un servei de formació que ofereix formació privada, continuacontínua i ocupacional, una agència de col·locació i un psicopedagò-gicpsicopedagog que fa aten-cions privades o finançades des de CaixaProinfància.PERSONA DE CONTACTEJoan MuntanéE-MAIL I TEL. DE CONTACTE info@drecera.org93 663 33 32ADREÇAÀngel Guimerà, 11 08780 Pallejà

Eduvic, s.c.c.l.www.eduvic.coopwww.itinere.coop www.facebook.com/pages/Ed uvicSccl/111067372319296twitter.com/#!/EDUVIC_Iti-nerewww.reditinere.blogspot.comACTIVITAT PRINCIPALTeràpia familiar socioeducati-va, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció soci-oeducativa, centres residenci-als i d'acolliment, diagnòstic i suport a les famílies.PRODUCTES O SERVEIS CRAEKAIRÓS;ResidènciaMaternal Antaviana; Centre Acolliment Talaia; Programa de Seguiment Postinstitu-cional: Itaca, Plataforma Cruïlla, Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèu-tic i Educatiu a les Famílies; Servei d’Atenció Terapèutica i Educativa a les Famílies, SaTeF; Servei d’Infància; Programa mares i fills/es davant una mateixa realitat: la violència domèstica, Ajun-tament de l’Hospitalet de Llobregat; FutbolNet; Servei Tècnic Punt de Trobada, l’Hospitalet de Llobregat; Escola ITINERE.PERSONA DE CONTACTEAdela Camí i DealbertE-MAIL I TEL. DE CONTACTE adela.cami@eduvic.coop93 332 00 12ADREÇACastelao, 124, baixos, local08902 L’Hospitalet de Llobregat

Fil-a-l’agulla, s.c.c.l.www.filalagulla.orgACTIVITAT PRINCIPALTallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments que tenen com a objec-tiu generar i acompanyar processos de presa de cons-ciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos d’acord amb els valors cooperatius.PRODUCTES O SERVEISFacilitació de grups i conflictes, desenvolupament organitzacional i procesos de participació.Educació: projectes per incorporar la perspectiva de gènere i la coeducació en l'acció educativa, gestió po-

sitiva dels conflictes i atenció a la diversitat.Teràpia i creixement per-sonal: visites individuals, parelles, grups, tallers, etc.Assesories relacionades amb la gestió i treball amb grups, génere, conflicte.Formació a professionals i públic en general: teatre de l’oprimit, treball de proces-sos, acompanyament integral de les persones.PERSONA DE CONTACTEHelena García, Sara Carro, Neus Andreu, Anna Espadalé i Joana BouE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@filalagulla.org 654 07 03 58ADREÇABlai, 17, 4t. 2a. 08004 Barcelona

Impulsem, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALOrganització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció, desenvolupament i suport a l’emprenedoria, dinamització del barri i el ter-ritori, suport i potenciació de la responsabilitat social per afavorir el desenvolupament del territori.PRODUCTES O SERVEISCursos, tallers, xerrades, dinàmiques, realització d’estudis, servei d’asses-sorament a l’emprenedoria, facilitació d’espais per als emprenedors, treball en xarxa per assolir majors esforços, organització d’esdeve-niments, servei d’àpats, activitats dinamitzadores per generar convivència, etc.PERSONA DE CONTACTEFina GràciaVanesa CayuelaE-MAIL I TEL DE CONTACTEimpulsem@impulsem.org 93 443 65 83

Isom, s.c.c.l.www.isom.cat ACTIVITAT PRINCIPALCreació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn. PRODUCTES O SERVEISServeis socials especialitzats, infància, adolescència i joventut. Àrea residencial: Serveis residencials d’acció educativa. Centre Residencial d’Acció Edu-cativa (CRAE) “Minerva”. Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Sants-Medir”.PERSONA DE CONTACTEMarta GarciaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEisom@isom.cat93 408 59 77682 726 245ADREÇAGarcilaso, 153, baixos, 2a. 08027 Barcelona

L’eina, s.c.c.l.www.einacooperativa.coop ACTIVITAT PRINCIPALGestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la in-serció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió.PRODUCTES O SERVEISActivitats educatives en el lleure (activitats extraescolars, activitats de vacances esco-lars, dinamització esportiva, casals, colònies), activitats de serveis a les persones (gestió de centres oberts, servei d’ajuda a domicili, neteges i manteniments, manteni-ment i reformes) i serveis de dinamització (dinamització associativa, gestió de centres cívics i socioculturals).PERSONA DE CONTACTERicardo J. Ramírez E-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@einacooperativa.coop 93 736 47 22ADREÇAPamplona, 21 08227 Terrassa

Suara Cooperativa (Suara Serveis, s.c.c.l.)www.suara.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de serveis d’atenció a les persones per a clients de titularitat pública i privada.PRODUCTES O SERVEISEscoles bressol, serveis d’aju-da domiciliària, residències i centres de dia per a gent gran, centres oberts i centres residencials per a menors, pisos d’autonomia, atenció a discapacitats, ocupació i formació, persones sense sostre, espais d’acollida i familiars, atenció a persones amb sida i drogodependènci-es, entre d’altres.PERSONA DE CONTACTEÀngels CoboE-MAIL I TEL. DE CONTACTEsuara@suara.coop93 254 76 90ADREÇARda. Universitat, 22B, 2n. 08007 Barcelona

Tallers Blancs, s.c.c.l.tallersblancs.blogspot.com.esACTIVITAT PRINCIPALAtenció a persones adultes amb discapacitat intel-lectual.PRODUCTES O SERVEISCentre ocupacional amb l’objectiu de facilitar als usu-aris, mitjançant una atenció diürna i un programa indivi-dual de rehabilitació, la seva màxima integració social. PERSONA DE CONTACTEXavier SegarraE-MAIL I TEL. DE CONTACTEtallersblancs@telefonica.net 93 455 66 31ADREÇACastillejos, 281, baixos. 08025 Barcelona

SECTORServeis a les persones:

integració laboral

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

79

Arriant, s.c.c.l.arriant.orgACTIVITAT PRINCIPALFormació en títols homolo-gats de lleure, i realització i gestió de projectes de lleure i activitats educatives amb infants i joves.PRODUCTES O SERVEISOrganització i realització de cursos homologats de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure infantil i juvenil; projectes educatius (colònies, treballs de síntesi, estades fi de curs...) amb infants i joves (principalment amb centres educatius); projectes i serveis per a l’Administració en l’àmbit de joventut; companyia jocs de fusta dimensionats.PERSONA DE CONTACTEAlbert SerraE-MAIL I TEL. DE CONTACTEinfo@arriant.org972 691 123ADREÇA Mas Gurt, s/n. 17176 Joanetes (la Vall d'en Bas, Garrotxa)

Artijoc www.artijoc.comACTIVITAT PRINCIPALGestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l'en-senyament. Especialització en el joc, el joc cooperatiu i l’educació per la Pau. Botiga de joguines de fusta, didàcti-ques i jocs de taula.PRODUCTES O SERVEISOferim serveis i tallers educatius a mida, produïm i gestionem activitats vincula-des amb el joc i el joc coope-ratiu. Assessorem a escoles i particulars sobre temes relacionats amb el joc, fem xerrades, venem i lloguem

jocs i joguines. Oferim espais de joc per a les famílies i els infants, i oferim casals d’estiu i de vacances escolars.PERSONA DE CONTACTEMireia Riera SantE-MAIL I TEL. DE CONTACTEmireia@artijoc.com93 510 45 48, 635 441 175ADREÇASant Antoni, 1208301 Mataró

Biciclot, s.c.c.l.www.biciclot.netACTIVITAT PRINCIPALFomentar i educar en l’ús de la bicicleta.PRODUCTES O SERVEISLloguer de bicicletes, servei de monitoratge, rutes en bicicleta per a grups tant d’escolars com de particu-lars. Venda de bicicletes de segona mà. Tallers de mecà-nica. Espai d’autoreparació de bicicletes.PERSONA DE CONTACTEEsther Cantos RuedaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEbiciclot@biciclot.net 93 307 74 75ADREÇACarrer de la Verneda, 18 08018 Barcelona

GSIS – Hípica de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l.www.gsishipica.orgACTIVITAT PRINCIPALEscola d’equitació: el nostre interès és apropar el món del cavall a totes aquelles perso-nes que ho desitgin, sense importar edat ni condició. PRODUCTES O SERVEISClasses d’equitació. Capaci-tació, capacitació eqüestre

– PQPI. Activitats, activitats i teràpies assistides amb cavalls. Coaching. Doma, coaching, doma natural. Aniversaris, aniversaris i casals. Excursions. Visites, excursions i visites escolars.PERSONA DE CONTACTEPau GuillamonE-MAIL I TEL. DE CONTACTEgsishipica@suport.org93 574 35 90ADREÇA Camí de Can Gomis, s/n. Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda

L’Esqueix, s.c.c.l.www.facebook.com/lesqueixACTIVITAT PRINCIPALGestió i realització de pro-jectes i activitats educatives i de lleure adreçades a infants i joves. Tot treballant per la democràcia, la participació i la transformació social.PRODUCTES O SERVEIS Accions educatives en el marc de sortides escolars d’un dia, activitats a les escoles, colònies, acompa-nyaments escolars, jocs al carrer, espectacles infantils, que permeten treballar diferents àmbits educatius com l’educació ambiental, l’educació per la ciutadania, la participació, la recupera-ció de les tradicions i de la memòria històrica.PERSONA DE CONTACTEIsrael Palacio i Marc RogeroE-MAIL I TEL. DE CONTACTElesqueixcooperativa@gmail.com609 303 155651 493 812ADREÇARambla Volart, 1108041 Barcelona

La Fera Ferotge, s.c.c.l.www.laferaferotge.catACTIVITAT PRINCIPALCooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les per-sones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. PRODUCTES O SERVEISDisseny i gestió de projectes comunitaris dins dels àmbits d’educació social, animació sociocultural i el temps de lleure, prioritzant una educa-ció en valors. PERSONA DE CONTACTE Laia HernàndezJonatan IvorraE-MAIL I TEL. DE CONTACTE cooperativa@laferaferotge.cat656 184 240ADREÇASeu social: El Molí de Baix, s/n.17405 EspinelvesDelegacions a Barcelona i el Penedès

SECTORServeis a les persones: lleure

Cia. d’Espectacles Pa Sucat, s.c.c.l.www.pasucat.catACTIVITAT PRINCIPALCreació i realització d’espec-tacles.PRODUCTES O SERVEISEspectacles d’animació i tite-lles per a públic familiar per ser representats en interior i exterior. Per conèixer el catà-leg, visiteu el nostre web.PERSONA DE CONTACTEJordi CartanyàE-MAIL I TEL. DE CONTACTEpasucat@pasucat.cat 977 613 097ADREÇA Ctra. de Barcelona, km. 243800 Valls

L’Estaquirot Teatre, s.c.c.l.www.estaquirot.comACTIVITAT PRINCIPAL Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles.PRODUCTES O SERVEIS Representació d’especta-cles de titelles en programa-cions familiars i infantils, així com també en campa-nyes escolars. Tenim a Vilanova i la Geltrú un petit local per fer repre-sentacions escolars i un taller a on fem visites per ex-plicar les diferents tècniques de titelles i el procés per a la creació d’un espectacle.PERSONA DE CONTACTEOlga JiménezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE estaquirot@estaquirot.com93 893 36 16ADREÇACa l’Escoda, 1008800 Vilanova i la Geltrú

Los Corderos, s.c.c.l.www.loscorderos.esACTIVITAT PRINCIPALCreació i representacions d’espectacles, formació es-pecífica per a professionals. PRODUCTES O SERVEISEspectacles de teatre, cursos de formació.PERSONA DE CONTACTEPilar LópezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEloscorderos.sc@gmail.com 972 16 00 03ADREÇACan Hosta, 113 17404 Riells i Viabrea

SECTORServeis culturals: companyies artístiques

80

directori coop

Doble Via, s.c.c.l.www.doblevia.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de projectes i serveis socioeducatius, culturals i de participació de l’Administra-ció Locallocal i d’iniciatives privades.PRODUCTES O SERVEISGestió de xarxes de centres cívics, de casals de gent gran, joves i infants, així com de serveis de menjadors a centres educatius. Gestió de la cartera de serveis socials com ara punts de trobada i centres oberts. Especialistes en projectes de desenvolu-pament comunitari i de par-ticipació ciutadana a través de programes transversals i plans locals.PERSONA DE CONTACTENino RamírezE-MAIL I TEL. DE CONTACTEninor@doblevia.coop 699 672 524ADREÇAPlaça. d’Aiguallonga, s/n. 08198 La FlorestaSant Cugat del Vallès

Nemesis, s.c.c.l.www.nemesis-arq.comACTIVITAT PRINCIPALVisites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, in-tervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars.PRODUCTES O SERVEISVisites i rutes culturals guiades (web Patronat de Turisme de Tarragona). Seguiments, delimitacions i excavacions arqueològiques. Recreacions d’època romana per a jornades, fires, conven-cions, etc. Tallers i crèdits de síntesi de temàtica històrica per a escolars (INF-PRI-ESO-BAT-EE). Conferències i xerrades divulgatives sobre el patrimoni històric.PERSONA DE CONTACTEM. Reis Fabregat FiblaE-MAIL I TEL. DE CONTACTEnemesisarq@hotmail.com 977 24 91 07ADREÇACuirateries, 17, baixos 43003 Tarragona

TAT – Espais per a la Cultura, s.c.c.l.www.tatespais.comACTIVITAT PRINCIPAL Generació i desenvolupa-ment de projectes expositius i disseny integral d'entorns de comunicació.PRODUCTES O SERVEIS Creació de projectes expo-sitius, des de l'elaboració del contingut fins al disseny integral i la producció dels elements necessaris. Disseny, producció i muntat-ge d'exposicions.Creació d'estructures flexibles per a la implemen-tació de projectes culturals responsables.Atenció i serveis adaptats a la personalitat específica dels nostres clients, ja siguin institucions i organismes públics, entitats, empreses o corporacions, per extreure el màxim potencial de la col-laboració.PERSONES DE CONTACTE Tono Framis, Toni Giró i Art LarsonE-MAIL I TEL. DE CONTACTE info@tatespais.com93 408 77 91ADREÇABéjar, 43, local08014 Barcelona

Tres Branques, s.c.c.l.tresbranques.catACTIVITAT PRINCIPAL Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de La General, la sala de festes i concerts de referència a la capital berguedana.PRODUCTES O SERVEIS Som programadors, gestors culturals, tècnics de so, llums i productors. Disposem d’equipament tècnic per al desenvolupament de qualsevol tipus de concert, obra de teatre, espectacles diversos i també jornades i conferències.PERSONA DE CONTACTE Sebastià PratE-MAIL I TEL. DE CONTACTEtresbranques@tresbranques.cat664 410 427ADREÇAFrancesc Macià, 12, baixos08600 Berga

SECTORServeis culturals:

serveis tècnics

coop 2013

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

81

La Federació agrupa, liderai representa el cooperativismede treball al nostre país.

Junts, treballem per:

Donar resposta a les necessitats de les cooperatives en els seus diferents moments, des del procés de creació a les eines de finançament o a oportunitats per créixer, connectar-se i compartir.

Impulsar un marc polític i legal favorable al desenvolupament de les cooperatives.

Difondre el model d’empresa cooperativa a la societat.

Junts, fem créixer el moviment cooperatiu

www.cooperativestreball.coopC/ Premià 15, primer pis08014 - Barcelona