revista acm 356

els municipis compromesos amb el 9n

La revista referent d’informació del món local

Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya

356Novembre

2014

acTualiTaTEl Comitè Executiu de l’ACM dóna suport al procés participatiu del 9N

enTreVisTaAl President del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona

opiniÓ“Les nostres assemblees locals”. Toni Aira, periodista

Imatge històrica la que es va viure el 4 d’octubre al Palau de la Generalitat amb més de 800 alcaldes repre-sentant els 920 municipis que s’han mostrat a favor del dret a decidir

els municipis promocionen el 9n

El president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, van recollir del secretari de comuni-cació del Govern català, Josep Martí, el material de difusió i promoció del procés participatiu del 9N. Els municipis catalans estan compromesos amb el dret a decidir i els anhels dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per aquest motiu, han fet promoció i divulgació del procés i han fomentat que la ciutadania participi activament el pròxim 9 de novembre.

acTualiTaT

opiniÓmunicipi en posiTiuenTreVisTa

pÀg. 4-5L’ACM potencia i es posiciona al costat del procés participatiu del 9N

pÀg. 12-13“La mancomunació de serveis té una llarga tradició a La Garrotxa”, Joan Espona

pÀg. 7L’ACM i l’Ajuntament de Barcelona debaten sobre polítiques d’habitatge

pÀg. 21“Construirem una torre perquè el municipi ampliï la cobertura en telecomunicacions”. Rubèn Lladós, alcalde de St. Jaume de Frontanyà

pÀg. 9La Diputació de Barcelona dóna beques per promoure la investigació sobre el món local

pÀg. 22Article d’opinió del periodista Toni Aira: “Les nostres assemblees locals”

SUMARI

EDITORIAL

3ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

3.346litres d’aigua

154 kgd’escombraries

139 kmen un cotxe europeu estàndard

251 kgde fusta

333 kwh d’energia

14 kg de CO2

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

Cap de redacció: Joan Morcillo

Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé,

Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí,

Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de

Yzaguirre.

Disseny gràfic: www.pixelcomunicacio.com

Impressió: Gràfiques APR.

La redacció no comparteix, necessàriament,

l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383.

ACM

Associació Catalana de Municipis i Comarques

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Telèfon: 93 496 16 16

Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

EDITORIAL

els aJunTamenTs Hi somA hores d’ara ningú pot dubtar de la implicació del món local per celebrar el procés participatiu del proper 9 de novembre. Aquest mes, el món local ha demostrat en rei-terades ocasions que està actuant d’acord amb la volun-tat del poble català.

En un dels moments més transcendentals de les últimes dècades el món local ha estat un cop més determinant. L’acte del 4 d’octubre al Palau de la Generalitat va esceni-ficar que pràcticament la totalitat dels ajuntaments de Ca-talunya donen suport al dret a decidir dels ciutadans de

cara al proper 9 de novembre. I ho han tornat a demostrar amb la cessió d’espais municipals a tot el territori català. A 942 municipis de Catalunya hi haurà un lloc on poder exercir el dret a votar.

Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya són els represen-tants polítics més pròxims a la ciutadania. Saben quines són les preocupacions i els anhels dels ciutadans i ciu-tadanes. Per aquest motiu, el seu objectiu principal és donar-hi resposta. No hi ha cap batlle que es negui a es-coltar la veu dels veïns i veïnes del seu municipi. Una veu que clama que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur.

Aquest més el món local ha deixat clar que quan més se’l necessita, hi és. Tot i les dificultats, seguirem estant al costat de la gent, del Parlament i del President, donant resposta a les necessitats i les inquietuds dels catalans i catalanes.

ACTUALITAT

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

El Comitè Executiu de l’ACM, reunit d’urgència a la seu de l’entitat, va aprovar aquest dilluns una moció de suport al pro-cés participatiu previst pel proper 9 de novembre. Al llarg del cap de setmana ha contactat amb els diferents ajuntaments de Catalunya per sol·licitar que cedeixin espais municipals per a la votació. Molts d’ells han confirmat que cediran els espais necessaris.

“Els ajuntaments catalans ens hem compromès de forma rei-terada i ho tornem a realitzar per garantir la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per a fer possible la celebració del procés par-ticipatiu del proper 9N”, va manifestar el president de l’ACM, Miquel Buch, qui també va destacar que “els ajuntaments fan una crida a la ciutadania a participar-hi d’una manera activa, cívica, pacífica i democràtica”.

el comiTÈ eXecuTiu De l’acm DÓna suporT al procÉs parTicipaTiu Del 9n

Entre els acords plantejats a la moció, a banda de donar su-port al procés participatiu del 9N, l’ACM ha acordat amb els ens locals associats que donin suport al procés participatiu facilitant llocs públics on poder exercir la votació, si el municipi no disposa dels locals de la Generalitat on exercir el vot. També es demana que des dels ajuntaments es fomenti la ins-cripció de voluntaris que puguin ajudar al desenvolupament normal del procés. Així mateix, es demana que es promogui la difusió de campanyes informatives institucionals obrint canals d’informació del procés, facilitar el transport o realitzar qual-sevol altra acció anàloga que pugui facilitar l’exercici del vot. Finalment, la moció aprovada per tot el comitè executiu de l’ACM reclama la unitat política de tots els partits davant un moment transcendental pel país.

El Comitè Executiu de l’ACM reunit de forma extraordinària a la seu de l’Associació.

Acords

1. Mostrar el suport de l’ACM al procés participatiu previst per al 9 de novembre, per expressar de forma unívoca i a les urnes la voluntat de votar del poble de Catalunya, i poder pronunci-ar-se lliurement sobre el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics.

2. Promoure que els ens associats a l’ACM donin suport a aquest procés participatiu facilitant llocs públics on poder exercir la votació, si el municipi no disposa de locals de la Ge-neralitat on exercir el vot.

3. Fomentar des dels ajuntaments la inscripció de voluntaris que puguin ajudar al normal desenvolupament del procés.

4. Promoure entre els municipis associats la difusió de les cam-

panyes informatives institucionals obrint canals d’informació del procés.

5. Fomentar que els ajuntaments facilitin el transport, en la mida dels recursos que cadascú pugui lliurement aportar, per tal que els ciutadans que ho desitgin puguin apropar-se a les urnes, en cas de que el local es trobi en un altre municipi o estigui llunyà del centre urbà.

6. Realitzar qualsevol altra acció anàloga que pugui facilitar l’exercici del vot.

7. Reclamar unitat política davant d’un moment transcendental del país, com és la celebració del 9N.

8. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya.

ACTUALITAT


l’acm i l’ami celebren Que 942 municipis ceDeiXin espais per al 9n942 municipis de Catalunya han confirmat que cediran espais municipals per a poder celebrar el procés partici-patiu del proper 9 de novembre. Una xifra que demostra el ferm compromís del món local per a què els catalans i catalanes exerceixin el seu dret a decidir quin ha de ser el futur polític del país.

L’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Mu-nicipis per a la Independència van posar en marxa un dispositiu per tal de sol·licitar als diferents ajuntaments de Catalunya la cessió d’espais per al procés participatiu previst per al proper 9N. Aquest dispositiu va consistir en informar a tots els alcaldes i alcaldesses dels passos que havien de seguir per a cedir un espai per al 9N, en cas de no disposar d’un edifici o equipament de la Ge-neralitat de Catalunya.

Des de l’Associació Catalana de Municipis, el seu presi-dent, Miquel Buch, considera que, un cop més, el món local ha tornat a estar a l’alçada dels moments històrics que viu el país. “El dia 4 vam dir al president de la Ge-neralitat, Artur Mas, que si es girava, no estava sol i avui demostrem un cop més que el món local està compro-mès amb el present i el futur del país”.

Per la seva banda, el president de l’Associació de Muni-cipis per a la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, manifesta que “el procés ha entrat en una fase de no re-torn i ha posat de relleu que cal la màxima col·laboració dels ens locals per a què el 9N hi hagi una gran parti-cipació. Les entitats municipalistes farem tot el possible per a què tota la informació sobre com i on podran votar arribi als ciutadans de manera fàcil i senzilla”.

Recordem que tant el Comitè Executiu de l’ACM com de l’AMI han acordat respectivament donar ple suport al procés participatiu engegat pel govern i mobilitzar als diferents ajuntaments de Catalunya per tal que facilitin totes les eines per a què el procés es pugui dur a terme.

Una de les urnes que recolliran els vots el proper 9 de novembre.

ACTUALITAT

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 20146

ACTUALITAT

7ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

El Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona va acollir el 7 d’octubre la jornada ‘Polítiques d’habitatge: Estratègies per fer aflorar habitatges buits i posar-los al mercat’. La ses-sió va servir per intercanviar experiències municipals per fo-mentar i mobilitzar l’habitatge buit.

Més de 90 persones van assistir a la jornada, que va inau-gurar el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré. Aquest va destacar que “jornades com aquesta són enriquidores per posar en comú què fan els municipis i la Generalitat en el dia a dia entorn d’aquesta problemàtica”. I va insistir que la primera actuació és “aconseguir que els pisos buits, sobretot de les entitats financeres, es posin a disposició de les àrees d’habitatge i serveis socials dels ajuntaments”.

La jornada va comptar amb una taula rodona encapçalada pel president de la comissió d’Habitatge de l’ACM, Josep Maria Corominas, i el president de la comissió de Benestar Social de l’ACM, David Saldoni. Més tard, el Secretari d’Ha-bitatge de la Generalitat, Carles Sala, va desgranar el marc

DebaTem sobre políTiQues D’HabiTaTge a l’aJunTamenT De barcelona

legal per als habitatges buits. I es va tancar la jornada amb la presentació de cinc experiències que porten a terme els ajuntaments de Reus, Olot, Barcelona, Terrassa i Vilafranca del Penedès.

L’organització de la jornada anava a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i l’ACM

La jornada va atraure molt interès amb la presència d’una norantena de tècnics locals i càrrecs electes.

Rafael de Yzaguirre, Josep Mª Coromines i David Saldoni en una de les ponències.


ACTUALITAT

En una jornada sobre videovigilància, organitzada al Centre d’Estudis Judici-als, Rafael de Yzaguirre, secretari ge-neral adjunt de l’ACM i vocal membre de la Comissió de Videovigilància, va intervenir en la taula rodona modera-da pel fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Félix Romero de Tejada. L’acte portava per títol “La Comissió de Videovigilància de Ca-talunya. Problemàtiques i casos sig-nificatius” i va comptar amb la parti-cipació d’altres vocals membres de la comissió com Ramon Riu, vocal en representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i Dolores Morán, en representació de l’Adminis-tració de l’Estat.

JornaDa sobre ViDeoVigilÀncia

La Diputació de Barcelona destina-rà 3.000 euros a la Fundació d’Alts Estudis d’Electes de l’ACM per co-brir el finançament de les recerques i remuneracions de les tutories aca-dèmiques que permetin aprofundir en temes com l’entorn legal dels governs locals, les competències i serveis que presten aquestes administracions, el seu marc fiscal i financer i el seu sis-tema electoral i de govern.

El professorat universitari en formació, l’alumnat universitari de darrer curs de grau/llicenciatura universitària o de postgrau i professionals de les di-ferents administracions públiques de Catalunya seran els destinataris de la concessió d’aquestes beques de re-cerca que la Diputació de Barcelona atorgarà amb l’objectiu d’assentar les

bases per vertebrar el model local i d’organització territorial del futur.

El coordinador general de la Dipu-tació, Xavier Forcadell, va presidir la reunió per establir el calendari de treball amb els responsables de les diferents entitats col·laboradores: el president de la Fundació Aula d’Alts Estudis Electes, Miquel Buch; la pre-sidenta del Col·legi de Secretaris, In-terventors i Tresorers de l’Administra-ció Local, Petra Saiz; el president de la Fundació Pi i Sunyer, Àngel Garcia; el vicepresident de la Fundació Ins-titut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada; el director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, Joan Marcet; i el director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, Òscar Rebollo.

la faee rep De la DipuTaciÓ De barcelona beQues per promoure la inVesTigaciÓ sobre el mÓn local

Moment de la signatura del conveni amb el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell.

Rafael de Yzaguirre, secretari general ajunt de l’ACM, al mig.


ACTUALITAT

L’Alcalde de Sallent i membre del Comitè Executiu de l’ACM, David Saldoni, ha estat l’encarregat de defensar el posicio-nament de l’entitat municipalista davant la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En aquest sentit, ha defensat que els ajuntaments han de re-bre suport tècnic, jurídic i econòmic per fer front a la llei. Des de l’ACM es considera que la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern pot ser una bona eina per a que els ciutadans puguin conèixer tota la informació relativa als ens locals. Tot i això, la realitat local a Catalunya és molt diversa i per tant, cal que els ajuntaments disposin dels recursos necessaris per fer-hi front i poder aplicar la Llei amb total garantia.

marTa felip al parlamenT sobre el proJecTe De moDificaciÓ Del coDi ciVil

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha participat aquest mes a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalu-nya per aportar el punt de vista de l’ACM sobre el Projecte de llei de modificació dels llibres primer, segon, quart i cinquè del Codi civil de Catalunya i de modificació de la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les suc-cessions (tram. 200-00012/10).

Marta Felip va valorar positivament el Projecte de llei amb excep-ció de la supressió de l’article 569-42.2. Un article que possibilita expressament que els propietaris dels terrenys garanteixin la seva

l’acm Demana Que els aJunTamenTs rebin suporT per aplicar una fuTura llei De TransparÈncia

les Taules De parTicipaciÓ social

Les taules de participació social es caracteritzen per ser aquells òrgans que aglutinen i articulen la participació del conjunt de la població i de les seves organitzacions en les polítiques desitjades i l’assoliment dels objectius predefinits, amb l’objecte de dotar les administracions, i al conjunt de la societat, d’un espai de diàleg i intercanvi d’informació que fomenti la cooperació estratègica en l’àmbit de les polítiques socials.

A Catalunya, més enllà de la Taula d’Entitats del tercer Sector Social, els ajuntaments municipals poden impulsar taules espe-cífiques d’àmbit local en relació a temes estratègics per a cada municipi. Es tracta, doncs, d’una eina molt adequada per tal d’en-degar polítiques socials o afrontar determinades problemàtiques.

Àrea Social–Projecte AODL: Accions de difusió de cooperació amb el Tercer Sector.

obligació d’urbanitzar mitjançant garanties diferents de la hipote-ca, com ara els avals. El fet que se suprimeixi aquest esment pot generar dubtes a l’hora d’admetre aquestes altres garanties que ofereixen avantatges tant per als propietaris com per als ajunta-ments.


GABINET D’ESTUDIS

[email protected]

93 496 16 16 Ext. 221

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha iniciat una nova licitació per a proveir als ens locals de paper d’oficina que els permetrà generar un estalvi econòmic i una simplificació del procediment d’adquisició. Actu-alment el paper és un bé de consum generalitzat i d’ús intensiu en el món local. S’han licitat tres lots i es poden presentar les ofertes fins el proper 18 de novembre.

L’entitat municipalista de referència a Catalunya ha iniciat una nova licitació per donar resposta a les demandes més comuns dels ens locals catalans. “Tot i que amb les noves tecnologies podria semblar que el consum de pa-per disminueix, la realitat és que se-gueix sent imprescindible en el dia a dia dels procediments administratius”, explica el president de l’ACM, Miquel Buch, qui assegura també que s’han li-citat tres lots, per a paper d’impressió,

paper per a plotter i paper per a dor-sals de curses esportives. Aquest últim és un paper especial per a les curses populars, no es fa malbé amb la suor, es pot imprimir amb una impressora convencional i disposa d’una cara au-toadhesiva.

Per tal d’oferir el mateix preu a totes les poblacions catalanes, independent-ment de la seva distància i localització, el mapa de la distribució del paper s’ha fet amb una classificació comar-cal dels terminis de lliurament del pa-per. Així, es garanteix el millor preu en

el paper, nou proVeÏmenT De l’acm per als ens locals

el menor temps possible. “Aquesta no-vetat és una innovació que beneficia el territori i que demostra la preocupació de l’ACM per les particularitats locals”, explica el també alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.

El pressupost previst de tot l’acord marc és de de 1.260.000€ i la presen-tació d’ofertes es podrà realitzar fins a les 14h del proper 18 de novembre.

La licitació de paper és el nou servei que la central de compres del món lo-cal proporciona als ens locals catalans. Recordem que actualment, l’entitat mu-nicipalista ofereix als seus associats la compra agregada de llum, gas, vehi-cles, assegurances, impressores multi-funció i condicions bancàries.

Si en situacions normals les polítiques socials ja capten l’atenció d’una part molt important de la gestió pública, una situació com la que patim fa uns anys, de crisi eco-nòmica intensa i continuada, fa que aques-tes polítiques d’atenció a les persones ocu-pin llocs de màxima prioritat en l’agenda municipal. L’ACM, com a punt de trobada de les preocupacions del món local, no ha estat aliena a aquest fet i això es constata clarament en l’activitat constant i continua-da de la Comissió de Benestar Social en els darrers temps.

La Comissió de Benestar Social de l’ACM està composta per més de 160 membres, entre electes i tècnics dels ens locals, amb una àmplia representació territorial. És presidida pel Sr. David Saldoni, alcalde

COMISSIONS

comissiÓ De benesTar social i parTicipaciÓ De l’acm

[email protected]

93 496 16 14

de Sallent, amb experiència en l’atenció a les persones dins l’àmbit municipal des de l’any 2007. La Comissió compta amb la col·laboració d’un equip format per la Sònia Oriola (CC del Pla d’Urgell), la Montse Ros-sinés (CC Vallès Oriental), l’Anna Algueró (regidora de Tortosa), el Jordi Serra (alcalde de Roda de Ter) i fins a 27 càrrecs electes i tècnics que representen l’ACM en prop d’una trentena de Consells, Comissions de seguiment i grups de treball en l’àmbit del Departament de Benestar Social i Família.

La Comissió acaba d’organitzar una Jorna-da conjunta amb la Comissió d’Urbanisme i Habitatge sobre la problemàtica per a fer aflorar pisos buits i poder recuperar-ne la seva funció social, amb un gran èxit de participació.

En aquests moments la qüestió que centra els seus treballs gira al voltant de les clàu-sules socials en la contractació municipal, explorant el marge d’actuació que poden tenir els municipis. Es tracta d’explorar les accions de discriminació positiva que es poden fer per a afavorir la inserció de col·lectius desafavorits, amb la inclusió de les anomenades “clàusules socials” en els plecs de condicions de tots aquells pro-cessos de contractació pública que fan els ajuntaments. La intenció és poder plas-mar-ho en un informe en breu.


AFERS INTERNS

Cartell de l’edició 2014 del Postgrau

Aquest darrer trimestre del 2014, l’ACM, dins el Pla Agrupat de For-mació Continua, oferta als consells comarcals de la demarcació de Bar-celona 12 cursos de temàtiques molt diferents com l’administració electrò-nica, contractació al sector públic, investigació d’accidents a l’entorn la-boral, l’excel, que donen resposta a les necessitats formatives recollides per l’eina de necessitats formatives del personal laboral i funcionari dels ens locals adherits al Pla Agrupat. Enguany s’han rebut més de 937 de-mandes.

En el mateix sentit, properament s’ini-ciaran dues segones edicions de la

Diplomatura de postgrau en Gestió gerencial local. Funció directiva, i Di-plomatura de postgrau de Gestió dels serveis socials locals, ambdues adre-çades a àmbits locals molt concrets, i què en el cas de la diplomatura de serveis socials, es podrà seguir en videoconferència des de la Diputació de Lleida.

Podeu inscriure-us a:www.acm.cat/formació

properamenT s’iniciaran Dos nous posTgraus

FORMACIó

[email protected]

93 496 16 11

AMB LA COL·LABORACIó DE:

SERVEIS JURÍDICS

El departament dels Serveis Jurídics de l’ACM ha detectat que en els darrers me-sos s’han incrementat el nombre de con-sultes jurídiques sobre una gran diversitat de qüestions com contractació, personal, urbanisme o retribucions d’electes entre d’altres.

D’altra banda, des del departament dels serveis jurídics s’han elaborat informes

amb temes tant diversos com la fixació del límit total de retribucions a percebre pels membres de les cooperacions locals; competències municipals en riscos am-bientals, la responsabilitat que genera la conformació de factures relatives a serveis rebuts sense cobertura legal o l’assesso-rament en procediment de contractació.

Paral·lelament també s’ha presentat un

primer document d’al·legacions a l’avant-projecte de llei de simplificació administra-tiva de la Generalitat i dels Governs Locals de Catalunya. En aquest sentit, s’està pre-parant una jornada de treball per a fer-hi noves aportacions per facilitar l’activitat dels municipis.

s’incremenTa el nombre De consulTes JuríDiQues

[email protected]

93 496 16 16

ENTREVISTA


Quina visió té de la feina feta després del segon mandat complet al capdavant del Consell Comarcal de la Garrotxa?Crec que des del Consell Comarcal hem fet i estem fent molt bona feina. En més d’una ocasió us he comentat que ens hem convertit en capdavanters d‘àmbits tan diversos com, per exemple, el mediambi-ental, l’atenció a les persones, el turisme, la responsabilitat social... i hem esdevingut referents per altres territoris que vénen a co-nèixer la nostra manera de fer. Tot plegat és una satisfacció i, al mateix, una responsabi-litat que afrontem amb la voluntat de treba-llar dia a dia per oferir i garantir uns serveis de qualitat per als nostres ciutadans.

Un dels temes més complicats que heu hagut d’afrontar és el procés per a la po-sada en marxa a la Garrotxa d’un Centre de Gestió de Residus. En quin moment es troba el projecte?Som conscients que les instal·lacions de tractaments de residus i altres de caràcter ambiental acostumen a generar inquietud entre els veïns que les tenen més a prop. Per intentar que això no fos així, hem explicat els passos que hem anat fent en tot aquest procés que ha de permetre posar en mar-xa a la Garrotxa un centre de gestió de re-sidus, molt necessari per assegurar un bon tractament i una millor gestió dels residus a la comarca, tant en termes d’acompliment de la normativa mediambiental, com també i molt important, per no incrementar exces-

sivament el cost pels ciutadans del tracta-ment de les deixalles que generem. Així, hem complert amb l’encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya de tirar endavant el Pla Especial Urbanístic per construir una planta de triatge que, després d’aprovar-se en el Ple del Consell Comarcal, vàrem fer arribar a la Generalitat que ja ha aprovat el projecte de forma definitiva. Amb el procés urbanístic finalitzat, ara falta poder garantir el finançament d’aquesta infraestructura. Des del Consell hem actuat en tot moment de manera transparent, coherent, d’acord amb la Llei i sense ànim de polititzar i con-fondre sobre un tema que, qui té responsa-bilitat de govern, li pertoca afrontar.

A nivell sanitari una de les bones no-tícies ha estat l’Hospital d’Olot i Co-marcal de la Garrotxa. Quins beneficis aporta a la població?La seva inauguració és una de les grans notícies d’aquests últims temps a la comar-ca. Suposa la posada en marxa d’un cen-tre de salut o atenció sanitària/hospitalària amb unes instal·lacions excepcionals: molt més àmplies i modernes de les que dispo-sàvem fins ara. També representa un salt

qualitatiu molt important per a tots els ciu-tadans de la comarca que podran gaudir de més i millors serveis, així com per al per-sonal que hi treballa, un dels grans actius dels que disposem. A més, aquest centre té un valor especial si tenim en compte les possibilitats econòmiques i d’inversió que disposa, malauradament, la Generalitat de Catalunya en aquests moments. Haver-ho assolit diu molt a favor de l’esforç i la tena-citat que, tant des de l’Ajuntament d’Olot com d’altres administracions, hi hem posat perquè sigui una realitat.

També heu posat en marxa fa pocs mesos una prova pilot per aprofitar la biomassa de la Garrotxa.Sí, i la veritat és que és d’aquells projectes que fan il·lusió perquè és la suma d’esfor-ços de molta gent i amb uns resultats molt importants, no només a nivell mediambien-tal sinó pels valors socials que aporta. Tot va començar des del Consorci SIGMA ve-ient la necessitat que teníem de netejar les lleres dels nostres rius i que, per falta de fi-nançament, no havíem pogut realitzar. Par-lant amb els responsables de la Coopera-tiva La Fageda vàrem decidir fer una prova pilot que va consistir en organitzar equips formats per operaris especialistes forestals i persones amb discapacitat per treballar en la neteja d’un tram de dos quilòmetres de la llera del riu Fluvià. El material extret es va estellar i traslladar a la planta de com-postatge on, després d’un temps, s’ha de

“la mancomunaciÓ De serVeis TÉ una llarga TraDiciÓ a la garroTXa”

Joan espona i agustín.

President del Consell Comarcal de la Garrotxa, afronta el seu segon mandat complert al capda-vant del l’ens comarcal, del qual l’any 2006 va ser proclamat per primera vegada president.

Nascut l’1 de setembre de 1947, és alcalde de Sant Joan les Fonts des del juny de 1995. Casat, pare d’un fill i amb dos néts, és un gran coneixedor del territori i la gent de la Garrotxa.

“La inauguració de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la

Garrotxa és una de les grans notícies d’aquests últims

temps a la comarca”

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014 13

convertir en combustible per a calderes. És a dir, aconseguim tancar el cercle: netejar la llera d’un riu gràcies a la feina feta per la Cooperativa la Fageda, que inicia una nova activitat productiva, i el resultat serà una bi-omassa quilòmetre zero de gran qualitat i amb un alt valor social.

A nivell turístic, un bon valor és el sen-derisme i les rutes sobre el patrimoni?La nostra aposta pel senderisme ve de fa anys. Des del Consell Comarcal de la Garrotxa i a través de Turisme Garrotxa và-rem començar a treballar l’any 2003 en la posada en marxa d’una xarxa de senders que recuperés les antigues vies de comu-nicació entre els diferents municipis. Així va ser com va néixer Itinerànnia, una xarxa de senders creada des de la Garrotxa a la qual després s’hi van sumar el Ripollès i l’Alt Em-pordà que posa en valor el patrimoni que el visitant es va trobant al seu pas. Estem molt satisfets de l’acceptació que està tenint. Un estudi ha permès quantificar la xifra de ne-goci que ha suposat per a les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà els clients europeus que, durant el 2013, han vingut atrets per Itinerànnia. L’informe es basa en el preu dels paquets turístics, calculant les despeses generades en ali-mentació (en cas que no estigui inclosa en l’oferta), el comerç i les compres. En total, l’impacte generat s’estima en 3.263.645 euros, una xifra molt important que suposa un creixement del 54,8% en relació al 2012 i que no deixa de créixer.

Cinc anys després de l’obertura del Tú-nel de Bracons, quin balanç en fa?La posada en marxa del túnel de Bracons ha obert noves oportunitats per la Garrot-xa en un moment complicat per la situa-ció econòmica actual. La tan reclamada millora de les comunicacions ha permès acostar la Garrotxa amb Osona, però tam-bé amb la resta de comarques catalanes, especialment amb la Catalunya Central i Barcelona. Hem reduït a gairebé una hora

“El Túnel de Bracons s’ha convertit en l’entrada i

sortida més utilitzada de la comarca”

el trajecte fins a la Ciutat Comtal. I a menys quilòmetres, menys cost i, a més, sense pràcticament peatges. L’ús que fem del túnel de Bracons confirma la necessitat d’aquesta infraestructura que s’ha conver-tit en l’entrada i sortida més utilitzada de la comarca i, al mateix temps, ha suposat un impacte econòmic important a tots els sectors com l’empresarial i el turístic, per posar només uns exemples. En aquests moments, mitjançant Garrotxa Desenvolu-pament (l’agència de promoció econòmi-ca que impulsem de forma conjunta amb l’Ajuntament d’Olot), estem treballant un Pla Estratègic que situa com un dels elements a valorar més importants aquest nou esce-nari, és a dir, com la Garrotxa ha esdevingut geogràficament un espai, un territori, que articula i pot articular un conjunt de poten-cialitats econòmiques que caldrà saber ex-plotar en un futur immediat.

En època on es parla de sumar esfor ços, realitzeu alguna manco-munació entre municipis?La mancomunació de serveis té una llarga tradició a la Garrotxa ja que fins i tot és ante-rior a la creació dels consells comarcals. La pràctica de compartir serveis es va iniciar amb el Consell Comarcal de Muntanya i la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrot-xa. La creació del Consell Comarcal no ha fet més que potenciar la voluntat dels mu-nicipis de treballar conjuntament en àmbits com el mediambiental, el benestar social o el turístic. Des de fa anys ho venim fent en l’àmbit social i el mediambiental. I en aquest mandat, com deia en la pregunta anterior,

ho hem ampliat a l’àmbit de la promoció econòmica. A més, estem fent tot un seguit d’actuacions internes amb la voluntat de su-mar equips tècnics i humans que ens per-metin ser una administració més eficient.

Estem en un context on les institucions polítiques locals s’estan posant en dub-te amb l’LRSAL. Quina visió en té?La crisi econòmica i les dificultats finance-res de les administracions públiques han revifat el debat sobre la reordenació i refor-ma de les nostres institucions públiques i, en especial, les de l’àmbit local. Aquest és un debat necessari, però que cal abordar de manera responsable, tenint en compte criteris d’eficiència i a l’empara dels prin-cipis de proximitat i subsidiarietat a l’hora de prestar els serveis als nostres conciuta-dans. Quan parlem de ser més eficients o de com podem garantir la sostenibilitat del nostre sistema públic de serveis, el paper d’administracions com els consells comar-cals es demostra imprescindible, particu-larment en territoris com el nostre. El que no podem acceptar és que per millorar les coses, que reitero és necessari, es vulgui fer sempre escombrant en contra de l’àmbit local o nacional, enlloc de l’àmbit estatal.

Quins reptes de futur caldrà afrontar a la Garrotxa?La Garrotxa té entre els seus reptes de futur continuar prestant uns serveis de qualitat als nostres ciutadans i ciutadanes i seguir essent un territori sostenible, integrador i de referència per a la resta del país. I fer-ho, malgrat les dificultats econòmiques actuals.


LOCALRET

el consorci localreT s’enforTeiX amb l’aDHesiÓ De la DipuTaciÓ De barcelonaLa Diputació de Barcelona ha formalitzat, mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració, la seva adhesió com a membre de ple dret al Consorci Localret.

800 municipis de tot Catalunya i amb el suport de les dues entitats munici-palistes la FMC i ACM, que dóna més força al nostre objectiu de fomentar, impulsar i coordinar el desenvolupa-ment TIC en l’àmbit dels ens locals ca-talans, així com representar-los davant tota mena d’administracions, d’empre-ses i organismes relacionats amb el desplegament i l’explotació de xarxes, les prestacions de serveis de comuni-cacions electròniques i l’administració electrònica.

El Consorci Localret i la Diputació de Barcelona han treballat des de fa anys de manera estreta en l’àmbit de l’as-sessorament als municipis en qüesti-ons relatives al desplegament de xar-xes de comunicacions electròniques en el territori, així com en les actuaci-ons de suport als ajuntaments en l’àm-bit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Un clar exem-ple és la possibilitat que han tingut els governs locals d’adherir-se, conjunta-ment amb la Diputació de Barcelona, a la contractació agregada dels serveis de telecomunicacions. Aquesta ha es-tat, sens dubte, una eina més perquè els municipis puguin millorar la qualitat

i l’eficàcia dels seus serveis així com optimitzar recursos.

La modificació dels Estatuts del Con-sorci Localret, aprovada en la darrera Assemblea del Consorci, permet ara la integració al Consorci Localret de les entitats locals catalanes de caràcter territorial per tal de donar més i millors serveis al conjunt dels ens locals cata-lans, sent la Diputació de Barcelona la primera a fer aquest pas.

La incorporació de la Diputació de Barcelona, per la seva representativitat i capacitats, suposa un potent impuls al Consorci Localret format per més de

El President de Localret i alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el diputat d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, signen el conveni d’adhesió.

assemblea general localreT 2014

Tots els ens locals que conformen el Consorci Localret estan convocats a participar en l’Assemblea General de Localret, màxim òrgan de direcció, que tindrà lloc el 27 de novembre a l’Auditori de la Universitat Pompeu Fa-bra (UPF), c/Roc Boronat, 138, Barce-lona.

L’Assemblea servirà per a fer balanç de la gestió del Consorci i s’abordaran les principals qüestions que afecten els ens locals en relació amb les infra-estructures de telecomunicacions i la societat del coneixement.

15ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2014


el món dels gegants arriba als parcs infantils

Happyludic —la nova marca d’En-torn Urbà— ha ideat les primeres àrees lúdiques basades en la cultu-ra gegantera dels municipis. Cada parc és únic i es dissenya de forma personalitzada amb l’ajuntament a partir d’una adaptació artística dels gegants, siguin reis, nobles o perso-natges molt lligats a la població.

Amb el vídeo a YouTube “Aquesta tardor la farem ballar!”, Happylu-dic ha avançat una novetat que es comença a comercialitzar aquesta tardor: parcs infantils per a l’espai públic basats en els gegants dels po-bles i les ciutats. Cada parc és únic, es fa per encàrrec i es personalitza amb “una adaptació

artística dels gegants de cada munici-pi que ens ho sol.liciti, és a dir, juga-rem amb les formes” explica Jordi Crous, cofundador i director comer-cial de Happyludic.

Fa mesos que “estàvem rebent mol-tes demandes perquè féssim més propostes de temàtica tradicional després de l’èxit dels parcs de la Pi-larín Bayés, i és a partir d’aquí que hem anat evolucionant la idea” diu Crous. Així doncs, la nova línia de parcs ha agafat com a protagonista un dels elements més populars de les festes i la cultura del nostre país.

S’ofereixen dos formats diferents: un multijoc de dues torres en format

2D i un rocòdrom de grans dimen-sions amb la silueta dels gegants en format 3D. Els materials que s’utilitzen per al multijoc són una fòrmica especial antivandàlica per als panells, que permet insertar-hi imatges, i fusta de pi tractada amb autoclau amb certificació FSC per a l’estructura. El rocòdrom es cons-trueix amb fibra de polièster. Opci-onalment, cada ajuntament pot col.locar un panell de dos metres on s’ex-pliqui la història dels gegants, sovint relacionada amb reis, nobles i per-sonatges vinculats amb la població.

La fabricació, que segueix un procés artesanal, es fa en plantes de pro-ducció de proveïdors europeus de Happyludic especialistes en parcs i els acabats a Catalunya. Per a la ins-tal.lació i manteniment futur, l’em-presa té un equip propi de tècnics.

Happyludic és la primera empresa catalana del sector de l’equipament urbà que ha innovat creant parcs te-màtics, és a dir, que tinguin una his-tòria al darrera per poder explicar als més petits. A mitjan de 2013 va presentar els parcs d’en Patufet i la Caputxeta vermella amb dibuixos de la Pilarín Bayés (avui ja n’hi ha més de 60 arreu de Catalunya i Andorra) i posteriorment ha signat un acord amb la Roser Capdevila amb la qual s’estan treballant diversos projectes per al 2015.

La iniciativa s’ha començat a difondre a YouTube amb el vídeo “Aquesta tardor la farem ballar!”

Jordi Crous, cofundador de Happyludic: “Hem rebut

moltes demandes perquè féssim parcs per als nens amb temes tradicionals”

Ja pOdeU reserVar el VOstre parc:Tel. 902 555 910

[email protected]/ca

segueix-nos a les xarxes socials:www.youtube.com/user/HappyludicCAT https://www.facebook.com/Happyludic

@Happyludic_cat amb les etiquetes #parcsinfantils i #Vadegegants

PUBLIREPORTATGE

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014 17

OPINIÓ

Es públic i notori, també en la gestió dels recursos humans dels ens lo-cals, que els jutges socials són molt restrictius a l’hora d’acceptar la tem-poralitat en els contractes de treball, circumstància que determina que, en la immensa majoria dels casos de fi-nalització de contractes temporals que acaben al jutjat, es declari la improce-dència de l’acomiadament amb les greus conseqüències que això com-porta.

Aquesta situació s’ha agreujat després de la Reforma Laboral que va suprimir el supòsit d’acomiadament objectiu previst pels casos de personal inde-finit o fix adscrit a programes quan aquests finalitzaven (supòsit que ha quedat inclòs en el general de l’aco-miadament per causes econòmiques).

Tanmateix una solució a aquell pro-blema seria la del nomenament de funcionaris per tasques temporals. En aquest sentit, l’EBEP va introduir dos supòsits d’interinitat “importats” del Dret Laboral: l’execució de programes de caràcter temporal i l’excés o acu-mulació de tasques per termini màxim de sis mesos, dins un període de dot-ze mesos. Aquests supòsits impliquen un nomenament per tasques, no per

conTracTaciÓ De personal laboral Temporal o nomenamenT De funcionaris inTerins?

ocupar plaça, donat que, en tractar-se de necessitats conjunturals no perma-nents, són nomenaments aliens a la plantilla.

La Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic, dóna un pas més en la direcció de l’equipa-ració entre situacions temporals funci-onarials i laborals, regulant el supòsit del nomenament de funcionaris interins per l’execució de programes de caràc-ter temporal, que no podran tenir una durada superior a tres anys, ampliable a dotze mesos més si així ho regulen les normes de desenvolupament.

Amb aquest marc, a partir d’ara els gestors públics s’hauran de replantejar la contractació temporal per execució de programes –els finançats per al-tres administracions o inclús els plans d’ocupació– i acudir al nomenament de funcionaris interins, el cessament dels quals no tenen els riscos i pro-blemes apuntats respecte de l’extinció dels contractes laborals.

Convé tenir present que els processos selectius d’uns i altres són substanci-alment els mateixos, com també tenen els mateixos costos de Seguretat So-cial.

Santiago Sáenz Hernáiz

Advocat

Universitat de Barcelona

DIGESTUM LEGAL, SLP

No cal oblidar però que, tant la con-tractació de personal laboral temporal com els funcionaris interins, tenen avui per avui les mateixes limitacions i con-dicionants imposats per les normes pressupostàries.

PARTITS POLÍTICS


Segons la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el nostre país necessita un mínim de 230.000 habitatges de lloguer social per cobrir les necessitats detectades, i el parc de pisos buits és de 450.000. Amb tot, actualment només disposem de 60.000 habitatges socials. És una evidència, doncs, que no falten habi-tatges, sinó que falta fer-ne un ús social. Quines accions podem emprendre per aconseguir que tinguin, simplement, la funció per la qual van ser construïts?

Gairebé el 25% d’aquests habitatges buits són propietat d’entitats financeres. Caldria negociar amb els bancs la inclusió d’aquests pisos a lloguer assequible, una bona oportunitat perquè les entitats propietàries rebin ingressos d’inquilins de forma regularitzada, i una forma també pels bancs d’evitar l’increment d’IBI que cada vegada més està afectant els habitatges buits propietat d’entitats finance-res. No podem permetre que els habitatges estiguin buits quan hi ha famílies que no tenen una llar. Exigim dignitat!

L’actual situació de crisi econòmica ha provocat que hagi augmentat de forma considerable el nombre de famílies catalanes que han perdut el seu habitatge habitual com a conseqüència de la pèrdua d’ocupació i la reduc-ció de la renda familiar. Davant d’això, el rol de les administracions públiques és cabdal. I la inter-venció del Govern de la Generalitat, ja sigui directa o concertada amb ajun-taments i entitats socials, ha de tenir com a objectiu prioritari reduir l’actual situació d’emergència social que pateixen molts catalans i catalanes. Els i les socialistes apostem per dur a terme diferents mesures urgents i neces-sàries per pal·liar aquesta problemàtica. Entre aquestes: - La utilització de l’estoc d’habitatges buits per a destinar-los a habitatge social.

- El foment de la política de lloguer social, concertant amb el sector privat l’ús del parc immobiliari buit com a habitatge de lloguer com a mínim durant els cinc anys vinents.- Ampliar i fomentar les polítiques d’afavoriment del lloguer en línies gene-rals, com a instrument bàsic de les polítiques públiques per l’accés a l’ha-bitatge, destinant-li la majoria de recursos dels plans públics de l’habitatge.- La dinamització del mercat de l’habitatge mitjançant reduccions fiscals, ajuts a la compra, etc.Aquests són només alguns exemples de polítiques que ja estem aplicant des dels ajuntaments socialistes. Des de sempre, una de les nostres prioritats ha estat defensar el dret ciuta-dà d’accés a un habitatge digne.

La crisi econòmica ha coincidit amb una situació de sobreendeuta-ment en moltes famílies que ha provocat la pèrdua del seu habitatge juntament amb altres problemàtiques com l’atur i la precarietat eco-nòmica.

Què cal fer? En primer lloc, cal una visió transversal i fer una diagno-sis interdepartamental des dels ajuntaments: elaborar un cens dels habitatges buits al municipi amb inspeccions periòdiques singular-ment sobre les entitats financeres que són titulars de pisos buits i comprovar els realment útils per a habitatge, ajudar a les famílies

que estan a punt de perdre el seu habitatge; assessorar, mediar i intermediar en situació de conflicte entre propietaris i ocupants per deute hipotecari o de lloguer, negociar amb les entitats financeres i signar convenis de col·laboració i negociar, per exemple, la dació en pagament per un lloguer social; elaborar plans locals d’habitatge i realitzar actuacions de foment del lloguer social. Altres polítiques assajades amb èxit son els ajuts a la rehabilitació a canvi de cedir l’ús temporal de l’habitatge per a lloguer social, sense oblidar la capacitat de concertar polítiques pròpies d’habitatge amb la Generalitat, per garantir l’accés de tota persona a un habitatge digne.

Rafael de Yzaguirre

Política Local d’UDC

cal elaborar un cens Dels HabiTaTges buiTs al municipi, meDiar en siTuacions De conflicTe, elaborar

plans locals D’HabiTaTge i fomenTar el lloguer social

Des De sempre, una De les nosTres prioriTaTs Ha esTaT Defensar el DreT ciuTaDÀ D’accÉs a un HabiTaTge Digne

Jordi Romaguera

Regidor de Tordera

QuÈ cal fer fer aflorar els pisos buiTs i garanTir la funciÓ social De l’HabiTaTge?

no poDem permeTre Que els HabiTaTges esTiguin buiTs Quan Hi Ha famílies Que no Tenen una llar

Antoni Fogué

Secretari de Política Municipal del PSC

PARTITS POLÍTICS


La crisi immobiliària ha fet que el mercat tingui una gran quantitat d’habi-tatge que no s’ha pogut vendre i que ha quedat buit. Paral·lelament, l’atur ha provocat que moltes famílies hagin estat desnonades per no poder afrontar el pagament de la seva hipoteca, i això té com a conseqüència un augment de població amb necessitat d’habitatge. Per intentar minimitzar l’impacte d’aquest drama, el Govern d’Espanya va impulsar la implementació del codi de bones pràctiques al que s’han d’acollir els bancs, tota una sèrie de mesures de protecció als deutors hipotecaris i, darrerament, la exempció de pagament de les plusvàlues

per persones afectades per una execució hipotecària o dació en paga-ment. Malgrat això, les últimes xifres indiquen que els desnonaments continuen creixent abocant a les famílies a un risc d’exclusió social. Des dels ajuntaments, i amb la resta de administracions, hem de treballar per augmentar el parc d’habitatge públic per a la població més vulnerable, estudiar mesures contra la desocupació dels habitatges i arribar a acords perquè les entitats bancàries cedeixin pisos buits per ser gestionats de manera municipal amb finalitats socials. L’accés a un habitatge és un dret essencial que hem de garantir i que mereix seguir avançant amb consens i determinació.

No hi ha una vida digna sense habitatge digne. En l’actual context de crisi cap administració pública no pot restar impassible davant el pati-ment de moltes famílies i persones que es troben en situació d’exclusió residencial o en risc d’exclusió social i alhora no ha de col·laborar amb els seus recursos a desnonar persones. Cal una política que prioritzi l’habitatge social, de lloguer, cooperatiu o en cessió d’ús, i per això cal prioritàriament un registre exhaustiu de pisos buits i sancions efectives a les entitats financeres i als grans propietaris que facin un ús antisocial de l’habitatge.

És necessari compatibilitzar el dret a la propietat amb la funció social de l’habitatge, sempre en fràgil contrapès, però aquest equilibri perd inten-sitat i es fractura en el moment que hi una funció especulativa de la propi-

etat que eludeix la funció social. Aquí és on ha d’intervenir l’administració per a fomentar i garantir la funció social de l’habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial. Altres propostes han de ser l’elaboració de Plans Municipals d’Habitatge que reguli les mesures que evitin la desocupació permanent i injustificada d’habitatges. L’elaboració de programes d’inspecció a fi de detectar i re-gistrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupa-ció, començant pels que són propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. I finalment, la recuperació de l’article Llei del dret a l’habitatge eliminat per les lleis òmnibus de CIU que obligava a propietaris a llogar el seu habitatge si es trobava en zones de forta demanda residencial i si l’Administració ha dut a terme un seguit de mesures d’estímul que no han estat acceptades pel propietari, és a dir l’anomenat lloguer forçós.

Sempre és millor el foment per aconseguir que es faci una cosa que la repressió si no es fa; en aquesta línia creiem que per afavorir el dret a un habitatge digne els ajuntaments han d’emprar les eines al seu abast, com ara una generosa bonificació de l’IBI per aquells pisos que es posin a dis-posició de les Oficines Locals d’Habitatge per llogar-los a preus socials.

La mesura anterior podria ser eficaç quan el propietari sigui un particular,

mentre que si la propietat correspon a una empresa, banc o caixa llavors crec que s’hauria de començar, en primer lloc, per obligar a pagar les quotes de comunitat perquè l’impagament d’aquestes es converteix molts cops en un veritable problema per el correcte manteniment dels edificis i/o les zones comunes i, en segon lloc, estudiar quin és el parc disponible, les necessitats existents i buscar solucions puntuals en funció d’aquests dos paràmetres.

Hi ha diverses mesures que poden adoptar els ajuntaments per fer aflorar els pisos buits. Les borses locals d’habitatge, els programes per la cessió o les ajudes a la rehabilitació són una mostra de l’ampli ventall d’actuacions de que disposa l’administració.

Des de la CUP entenem que el gran repte no és només fer aflorar els

pisos sinó convertir-los en habitatge social. Amb prop de 100.000 execucions hipotecàries a Catalunya, 448.356 pisos buits i un parc públic insuficient fer-ho és una obligació. Calen mesures decidides, com la proposada per la PAH, l’aplicació dels procediments regulats a la llei pel dret a l’habitatge que permeten forçar l’ocupació dels pisos mitjançant multes.

Hem De Treballar per ampliar el parc D’HabiTaTge pÚblic per a la poblaciÓ mÉs Vulnerable

cal una políTica Que prioriTZi l’HabiTaTge social, De lloguer, cooperaTiu o en cessiÓ D’Ús i per aiXÒ cal un

regisTre eXHausTiu De pisos buiTs

borses locals D’HabiTaTge, programes per la cessiÓ o aJuDes a la reHabiliTaciÓ sÓn algunes acTuacions

Lluís Moreno

Secretari de Política Municipal ICV

19

Política Municipal

Partit Popular de Catalunya

Jordi Pueyo

Regidor de Sant Esteve de Palautordera

Miguel-Ángel Ibáñez

Sots-Secretari de Política Municipal de C’s

per afaVorir el DreT a un HabiTaTge Digne els aJunTamenTs Han D’emprar les eines al seu abasT

RACÓ DE L’ASSOCIAT


l’aJunTamenT D’igualaDa engega el pro-cÉs parTicipaTiu per Definir usos i moDel De gesTiÓ Del nou eQuipamenT per a JoVes

El departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada ha en-gegat el procés participatiu per definir els usos i model de ges-tió del nou equipament per a joves que s’ubicarà a l’antiga torre de Cal Badia, un edifici de propietat municipal que actualment es troba en estat d’abandó. El nou espai ha d’esdevenir un “pol de creació artística, cultural, associativa, popular i esportiva”, segons el regidor de Joventut, Joan Requesens. Aquest procés compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i s’allargarà fins el gener amb l’organització de tallers dirigits als joves i enti-tats de la ciutat. Requesens preveu que, com a mínim, una part de l’equipament pugui entrar en funcionament al 2015.

Els col·lectius barcelonins LaCol i La Hidra, amb experiència en projectes similars, seran els encarregats de dinamitzar els dife-rents tallers que s’organitzaran per recollir les idees dels joves de la ciutat. Al mateix temps que es dugui a terme el procés participatiu també es realitzaran tasques de neteja i higiene de l’espai, que es troba en estat d’abandó. Les obres de rehabilita-ció de l’equipament haurien d’iniciar-se el 2015, un cop s’hagin pressupostat en funció dels resultats que surtin del procés de participació.

premiÀ De mar conVoca formalmenT la consulTa sobre can sanpere

El ple de Premià de Mar ha convocat formalment la consulta sobre Can Sanpere. La consulta es farà del 12 al 20 de de-sembre i els veïns decidiran si volen que l’Ajuntament expro-piï o no uns terrenys del centre del poble que ara són propie-tat de la promotora Núñez i Navarro per tal de destinar-los a zona verda i d’equipaments.

Es tracta d’un espai de 9.000 metres quadrats que el consis-tori vol que passin a ser de titularitat pública. El pla general ho descriu com una gran zona verda de 6.000 metres quadrats i el 3.000 metres quadrats restants estan destinats a equipa-ments. L’execució d’aquest planejament urbanístic, però, està immers en un litigi judicial amb la propietària dels terrenys, la promotora Núñez i Navarro. La constructora té una llicència emmarcada en un planejament anterior que permetia l’ús in-dustrial i ara ha denunciat a l’Ajuntament per reclamar.

Preveient que el jutge doni la raó a l’empresa, el Consistori prepara un ‘pla B’: expropiar els terrenys apel·lant l’interès pú-blic. Abans de fer-ho, però, i tenint en compte l’envergadura de l’operació, es preguntarà als ciutadans. Un dels principals elements que caldrà tenir en compte és la part econòmica. Diversos estudis xifren l’expropiació en 3,9 milions d’euros.

20

#MUNICIPISENPOSITIU

@CCBaixEbre i @Dipta_cat fan nous plànols informatius i senyalitzacions a la via verda del Baix Ebre

@ajtarrega trasllada l’Oficina d’Acció Social a l’antic escorxador per unificar serveis municipals i racionalitzar despesa

@santjoanlesfont edita postals turístiques amb la imatge d’excrements de gos per denunciar l’incivisme

@AjTremp vol convertir la geologia en un nou element patrimonial que sigui un reclam turístic pel territori

@DiputacioLleida finança la instal·lació de 47 desfibril·ladors en espais municipals

#Osona es consolida com la millor comarca catalana en recollida selectiva de residus amb una taxa del 51,5%

L’Ajuntament de #Montblanc i l’as so cia-ció CEN tiren endavant un projecte per fer el Camí del riu Francolí

Tweets#municipisenpositiu

Sant Jaume de Frontanyà és, amb 24 ha-bitants i 21,3 km², el municipi més petit de Catalunya. Al capdavant d’aquest poblet s’hi troba Rubén Lladós, de 38 anys, una persona afable, riallera i optimista que es desviu perquè aquesta localitat gaudeixi del mateix nivell de desenvolupament que altres municipis catalans. El seu compro-mís amb la política va començar quan es va adonar que el joves s’havien d’implicar amb la millora de la qualitat de vida del seu entorn i dels seus veïns.

Lladós i els seus companys van observar que el poble emmalaltia per culpa d’un se-guit de mancances. Cansats que no se’ls convoqués als plens, inclús sent regidors (fins a 2011, Sant Jaume funcionava com a Consell Obert –la màxima expressió d’una democràcia– i, per tant, tots els ha-bitants eren regidors amb paraula i vot en els plens), van decidir que la seva veu fos escoltada, sense pensar mai en poder gua-nyar unes eleccions. Els veïns, finalment, van creure en ells.

I… Com es governa un municipi de dimen-sions tan reduïdes? D’entrada, ell ha d’estar localitzable les 24 hores del dia. Al costat de la tinent d’alcalde formen l’equip i la junta de govern, més un regidor. En no haver-hi brigada municipal ni secretaria (únicament treballa quatre hores setmanals), Lladós fa de tot. Com bé diu, se’l pot trobar “esbros-sant, tractant herbicides, escombrant els carrers, reparant fuites d’aigua…i fins i tot apagant focs”.

El municipi viu pràcticament del turisme i, en ser el més petit de Catalunya, és enor-mement conegut i molt mediàtic. De fet, en temporada alta, la població pot arribar a acollir 500 persones. Però la crisi també ha sacsejat el poble, així que l’Ajuntament, els petits negocis i el Consell Comarcal treballen colze a colze per millorar la seva presència a la xarxa, potenciant la localitat com a reclam turístic.

El major problema que té el Consistori és la cobertura de mòbil, Internet i la TDT: més del 70% de la població no en rep. I això és sinònim de falta de sortida per al turisme, el comerç o l’educació. Gràcies a l’ajuda de la Diputació de Barcelona, ha destinat importants recursos per crear infraestruc-tures amb la finalitat d’oferir aquest servei: en breu, es construirà una torre de comuni-cacions, amb els repetidors necessaris. Els impostos propis recaptats pel municipi són ínfims: 9.650 €. Lladós subratlla que l’equip de govern fa tot el possible perquè aquests siguin equilibrats d’acord amb el territori i els serveis que l’Ajuntament pot oferir.

Rubén Lladós expressa el què desitja per al seu poble en un futur: “Que deixi de ser el municipi més petit de Catalunya; que haguem pogut trobar una solució a l’enve-lliment de la nostra població; veure a gent jove pels carrers; que les famílies puguin trobar allí un futur per establir-se; trobar un equilibri entra la natura i el progrés, entre el benestar i els serveis, entre el territori i la població”.

rubén lladós gómez (psc-pm). alcalde de sant Jaume de frontanyà.

“consTruirem una Torre perQuÈ el municipi ampliÏ la coberTura en Telecomunicacions”


Alcalde: Rubén Lladós Gómez (PSC-PM)Professió: Guia de muntanya i educador ambientalHabitants: 24Pàgina web: www.sanjaumedefrontanya.catSou alcalde (brut): 834 euros / 75% dedicacióSou regidors (brut): 50 euros per assistència als plens

Sant Cugat del Vallès posa en marxa un servei d’intermediació en deutes de l’habitatge per evitar la pèrdua del domicili

Perquè ara, entre aquells que no entenen res o que volen confondre, s’estén la brama que aquí s’ha apostat per una consulta el 9 de novembre “al marge de procediments de-mocràtics” i “sense representativitat democràtica”. I tornen a mentir i a equivocar-se de ple en fons i forma. Perquè confonen, amb mala fe, representativitat democràtica i ins-titucional. I és que no només hi ha representativitat demo-cràtica a les institucions, però a més d’això, cal posar en valor que el 9 de novembre i més enllà, i molt abans, allò que bull a la societat catalana ho fa amb la societat civil i les institucions catalanes de la mà, també amb els ajunta-ments, les nostres grans assemblees locals, que han jugat, juguen i jugaran si ho volen un paper clau en la construcció d’un nou país.

OPINIÓ


L’Onze de Setembre de 2012 una espectacular manifesta-ció a Barcelona va sotragar la política catalana i la va im-pulsar on és avui. I la veu cantant l’hi va dur l’Assemblea Nacional Catalana, una entitat que llavors menystenien els llestos de sempre i que tradicionalment s’han descrit per no entendre res d’allò que es respira a Catalunya. Passats més de dos anys d’allò, ara les mateixes ments preclares l’ata-quen amb arguments erronis (i sobretot tramposos) que ali-menten allò que ells diuen voler combatre i que els segueix descrivint com a grans desconeixedors de la naturalesa del país i d’allò que hi bull.

Pregunta: on va acabar aquella gran manifestació? Al Parla-ment de Catalunya, on la presidenta de l’ANC, Carme For-cadell, es va fusionar en una abraçada emocionada amb Núria de Gispert, la presidenta del Parlament, la gran as-semblea nacional que ens representa a tots. Una expressió de la voluntat popular, la que es manifesta massivament al carrer, pacíficament i democràtica, no va pretendre subs-tituir la representació institucional de la voluntat popular, evidentment legitimada democràticament via urnes per le-gislar i impulsar l’acció de govern. Allà, aquell dia, no hi va haver res d’antidemocràtic, res d’antipolític, en una recla-mació molt potent que va trencar amb la timidesa i durant massa temps inacció d’una majoria fins llavors en excés silenciosa de la societat civil catalana. I molts es van en-grescar a posar temps, esforç i energies per ajudar com a individus, organitzant-se associativament, fent xarxa a peu de carrer, amb l’objectiu d’aconseguir que el poble de Ca-talunya (tot) es pogués expressar a les urnes sobre el seu futur, legítimament apostant per l’opció independentista com altres ho poden fer per tot el contrari.

Destaco aquella foto, aquell instant, malgrat que l’ANC, després, ha ofert altres grans moments, tots ells impeca-bles des d’un punt de vista democràtic. Però em centro en aquell moment per com és d’indicatiu, crec, de la força que té el tàndem institucional i social en el procés que viu el país. Per com reivindica la força del carrer i la força de les nostres institucions, de la més gran a la més petita, del Par-lament i del govern als ajuntaments.

les nosTres assemblees locals

Els ajuntaments, les nostres grans assem-blees locals, han jugat, juguen i jugaran si ho volen un paper clau en la construcció d’un

nou país Toni Aira

Periodista

ACTUALITAT


revista acm 356

Documents