revista acm 336 - gener 2013

Alt Àneu. Pallars Sobirà

Associació Catalanade Municipis 336

Gener 2013

Amb la llengua no s'hi pot jugar

Pàg. 4-5

ActualitatLes eleccions catalanes reforcen la veu municipalista en el si del Parlament de Catalunya

Pàg. 16-17

Entrevista"Hem de veure el got mig ple, tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, rea-lista". Sergi Roca, presi-dent del Consell Comarcal del Berguedà

Pàg. 8

Opinió"Municipis i sobirania". Jaume Clotet. Periodista

Pàg. 6

Actualitat

GENER 2013. NÚMERO 336 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 Les eleccions catalanes reforcen la veu municipalista en el si del Parlament de Catalunya

06 L'ACM considera que l'esborrany aprovat pel Ministeri d'Educació "atempta greument" contra el model d'immersió lingüística

07 L'ACM i la Fundació Abadia de Montserrat 2025 estrenyen llaços

08 Breus ACM

09 Buch: "Davant l'hostilitat de Madrid, ens hi trobarana fent front"

10 El municipi més petit de Catalunya s'adhereix a l'ACM

11 El Govern dóna llum verda a la convocatòria del PUOSC 2013-2016

Aquest darrer mes, la comunitat educativa catalana ha rebut un dels atacs més greus dels últims anys. La reforma educativa que proposa el ministre d’Educació, José Igna-cio Wert, atempta greument contra l’educació dels nostres fills i filles i el model d’escola catalana. Si el català passa a ser la quarta llengua a tots els nivells de l’ensenyament, tindrà un tractament pràcticament residual.

Davant d’aquests fets, l’ACM no pot ni vol quedar-se de braços creuats. Per aquest motiu, hem impulsat una mo-ció en defensa de l’escola catalana on volem transmetre el nostre suport a la Generalitat de Catalunya i a la conselle-ra d’Ensenyament Irene Rigau, en la defensa de les com-

petències educatives de Catalunya, i en totes les actua-cions que portin a terme per defensar el català i el model lingüístic de la nostra escola. L'ACM també va participar en l'aprovació de la declaració en defensa del model d'im-mersió lingüística del Consell Escolar de Catallunya.

Cal que tota la societat civil estigui unida per respondre contundentment a aquesta nova provocació. I és que no hem de deixar que l’educació dels nostres fills i filles sigui una arma política per intentar dividir la societat catalana. Per sort, Catalunya té un model educatiu que garanteix el perfecte coneixement del català i del castellà que ha do-nat grans resultats en les últimes tres dècades.

L'educació dels nostres fills no ha de ser una arma política

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

12-13 Resum del 2012

14 Localret renova l'eina Consensus per al món local

Entrevista

16-17 "Hem de veure el got mig ple, tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista". Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà

Qüestionari polític

18-19 Què poden fer els ajuntaments per garantir l'habitatge en temps de crisi?

Racó de l’associat

20-21 Racó de l'associat

Opinió

22 “Municipis i sobirania ". Jaume Clotet, periodista

sumari

editorial

El municipi d'Alt Àneu té 450 habitants i està situat a la co-marca del Pallars Sobirà. Té 194 quilòmetres quadrats i està constituït per vuit nuclis de po-blació distribuïts al llarg de les valls formades per la Noguera Pallaresa i el riu de la Bonaigua.

El poble va néixer a nivell ad-ministratiu fruit de la fusió als anys 60 dels antics ajunta-ments d'Isil, Son, Sorpe i Valèn-cia d'Àneu. Actualment, també compta amb dues Entitats Mu-nicipals Descentralitzades: Isil i Alós, i Sorpe.

El seu alcalde és Josep Miguel Rosell Barba (PSC).

N. 336Foto de portada: Toni Carracedo

GENER 2013. NÚMERO 3364

actualitat

Les eleccions catalanes reforcen la veu municipalista en el si del Parlament de Catalunya

Catalunya - Resultats per comarques eleccions al Parlament 2012

Josep Andreu - MontblancAntoni Balasch - AlbesaAlbert Batalla - La Seu d'UrgellAlbert Batet - VallsDavid Bonvehí - FonollosaAlbert Donés - AlbagésJuli Fernández - PalafrugellLluís Guinó - BesalúDionís Guiteras - MoiàOriol Junqueras - St. Vicenç dels HortsNúria Parlón - Sta. Coloma de GramenetCarles Pellicer - ReusCarles Puigdemont - GironaPere Regull - Vilafranca del PenedèsManuel Reyes - CastelldefelsMontserrat Ribera - Guardiola de BerguedàÀngel Ros - LleidaDolors Rovirola - VilademulsJoan Sardà - La Pobla de MafumetJordi Solé - Caldes de MontbuiSanti Vila - FigueresPere Vila - Llançà

Alícia Alegret - ReusMª Rosa Amorós - Isona i Conca DellàPere Aragonès - Pineda de MarMeritxell Borràs - L'Hospitalet de Ll.Montserrat Capdevila - SabadellFerran Falcó - BadalonaAntoni Font - SabadellVictòria Forns - TarragonaEva García - Montcada i ReixacMercè Jou - Olesa de MontserratJuan Miguel Mena - SabadellBegoña Montalbán - PalafrugellMarta Ribas - RubíJordi Roca - TarragonaMeritxell Roigé - TortosaJosep Rull - TerrassaSergi Sabrià - PalafrugellNúria Segú - VallsJordi Terrades - GranollersMarc Vidal - RegencósSara Vilà - Rosselló

Les eleccions al Parlament de Ca-talunya del passat 25 de novembre han constituït un nou arc parlamenta-ri per afrontar la desena legislatura.

Convergència i Unió va tornar a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i això, va perdre 90.000 vots i 12 escons, quedant-se amb 50 representants al Parlament. Respecte al 2010, CiU va guanyar en totes les comarques catalanes en nombre de vots, excepte al Baix Llobregat on el PSC va ser la força més votada.

Esquerra Republicana de Catalu-nya (ERC) va pujar fins a la segona posició, guanyant 11 escons i més de 270.000 vots. En canvi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) va perdre 8 escons i, per primera vega-da, va passar a ser la tercera força política amb més representació al

Parlament.El Partit Popular de Catalunya

(PPC) va situar-se com a quarta for-ça política, tot i guanyar un escó més respecte al 2010. Ara en té 19.

ICV-EUiA va assolir els 13 escons després de l'augment de 120.000 vots, mentre que Ciutadans (C's) va passar de 3 a 9 diputats. Finalment, cal destacar l'entrada de la CUP a la cambra parlamentària gràcies als 126.000 vots que li van donar 3 escons. En canvi, qui es va quedar sense representació va ser Solida-ritat Catalana per la Indepencència (SI) que va perdre els 4 escons.

Participació històricaLes eleccions catalanes van dei-

xar una xifra record. La participació dels ciutadans va ser històrica. Un 69,56% dels catalans van acudir a

// REGIDORS

// ALCALDES


En aquesta legislatura que encetem, una gran part dels representants po-lítics que formaran el nou Parlament de Catalunya provenen del món mu-nicipal. Concretament, 43 diputats són actualment alcaldes o regidors dels pobles i ciutats de Catalunya.

No serà una legislatura fàcil, però de ben segur, que l’experiència d’haver conegut de primera mà, les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes al capdavant d’un ajun-tament, farà que siguin també més

les urnes per exercir el seu dret a vot, 10 punts més que el percentatge registrat en les eleccions 2010.

Pes municipalistaLa desena legislatura al Parlament

de Catalunya tornarà tenir un marcat caràcter municipalista. Així, els re-presentants locals podran aportar la seva experiència i, sobretot, la seva proximitat amb els ciutadans per do-nar un caràcter municipal a les políti-ques catalanes. I és que en aquesta legislatura al Parlament de Catalunya dels 135 diputats, 22 són alcaldes d'un municipi i 21 més en són regi-dors. Destacar que dos diputats de la CUP han renunciat a la seva acta de regidors, tal com marquen els seus estatuts.

La tendència de les últimes le-gislatures és que cada vegada hi ha més alcaldes que combinen la seva resposabilitat local amb la de diputat català. Així, aquesta legisla-tura serà la que tindrà més alcaldes al Parlament de les últimes quatre.També destaca per la seva major proporcionalitat territorial. I és que en la legislatura 2010-2012 hi havia un 35% d'alcaldes procedents de la

sensibles amb les seves necessi-tats.

Des d’aquests línies vull donar ple su-port a tots els diputats i diputades i els emplaço a treballar plegats per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Haver estat alcalde o regidor és un valor afegit. Amb la seva sensibilitat, proximitat i experiència, podrem tirar endavant mesures favorables per al món local i en definitiva, per Catalunya.

És moment, doncs, de fer política en majúscula i de treballar conjuntament

demarcació de Barcelona, mentre que els regidors suposaven un 57%. En canvi, en aquesta legislatura els alcaldes i regidors de la demarcació de Barcelona suposen quasi un 42% en benefici de la resta del territori català.

La política local sempre ha ajudat a donar cos a la política general i, al mateix temps, s'ha enriquit de l'expe-riència obtinguda en aquestes esfe-res més elevades de la política. Ara més que mai, això continuarà essent així.

És moment de fer política en majúscules

l'apunt

Miquel Buch i MoyaPresident de l'ACM

per traçar el camí que ha de portar a que els catalans i catalanes tinguin un futur millor.


actualitat

Atès que l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), elaborat pel Ministeri d’Educació i presen-tat el 4 de desembre als consellers autonòmics per part del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, atempta greument contra el model d’immersió lingüística a Catalunya.

Atès que, fins ara, la Llei Orgànica d’Educació (LOE) donava el mateix rang a l’assignatura de llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, i que la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 declarava que ambdues llengües havien de ser objecte d’ensenyament, sent el català el centre de gravetat del sistema educatiu a Catalunya.

Atès que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), com a la legislació pròpia del País en matèria d’educació i àmpliament recol-zada pel Parlament de Catalunya, garanteix un model educatiu que dóna bons resultats acadèmics, en assolir els alumnes els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües al finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades.

Atès que durant més de 30 anys el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada.

Pels motius exposat, l’ACM aprova la següent moció, adoptant els següents

ACORDSPrimer: manifestar el nostre rebuig rotund a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que vol aprovar el Ministeri d’Educació.

Segona: donar suport a la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Ensenyament en la defensa de les competències edu-catives de Catalunya, i en totes aquelles actuacions que porti a terme per a defensar el català i el model lingüístic de la nostra escola.

Tercer: instar el Govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que està en plena consonància amb els principis educatius recollits a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que és l’eina que garanteix que no se separen els infants per raó de llengua, assolint tots ells el perfecte coneixement del català i del castellà.

Quart: donar trasllat d’aquesta moció als grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, i a les entitats municipalistes.

L'ACM considera que l'esborrany aprovat pel Ministeri d'Educació "atempta greument" contra el model d'immersió lingüística

ha transmès tot el seu suport a la Ge-neralitat de Catalunya i a la Conselle-ra d’Ensenyament en la defensa de les competències educatives i en totes aquelles actuacions que porti a terme per defensar el català i el model edu-catiu de la nostra escola. “Instem al go-vern a continuar aplicant la Llei d’Edu-cació de Catalunya, que és l’eina que garanteix que a Catalunya no se se-pararan els infants per raó de llengua” ha assegurat el president. Així mateix, Buch ha manifestat que “a Catalunya ha de seguir mantenint l’actual sistema educatiu que garanteixi el perfecte co-neixement del català i castellà.

Finalment, l’Associació Catalana de Municipis es posa al costat de tots els centres escolars i educatius de Catalu-nya en la defensa de l’escola en català.

La moció ha estat traslladada als Ajuntaments, Consells Comarcals, Di-putacions i Entitats Municipals Descen-tralitzades de Catalunya.

D'altra banda, el Consell Escolar de Catalunya va aprovar també una decla-ració en defensa del model català d'im-mersió lingüística. L'ACM participa al Consell amb tres representants: Fren-cesc Tella, Calamanda Vila i Manel Vila.

L'alcaldessa de Cardedeu, Calaman-da Vila, destaca que "l'èxit del model educatiu de Catalunya rau en la bona feina que fan els professors, el suport que donen les famílies i el lideratge de les institucions catalanes". I aquest èxit "no se sustenta en una llei concreta sinó en la complicitat que hi ha a la societat, i no ho canviaran per moltes lleis que es facin".

// MOCIÓ EN DEFENSA DEL MODEL D’ESCOLA CATALANA

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha enviat a tots els ajuntaments catalans una moció on mostra el “rebuig rotund” a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa presentat pel Ministeri d’Educació. Al mateix temps, l’ACM torna a donar suport al model educatiu de l’escola catalana i als centres escolars de Catalunya.

L’ACM considera que l’esborrany, presentat el 4 de desembre als conse-llers autonòmics per part del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, “atemp-ta greument contra la immersió lingüís-tica a Catalunya”. Alhora, la moció pre-sentada rebutja totes les declaracions i amenaces provinents del Govern espa-nyol.

El president de l’ACM, Miquel Buch,


actualitat

El president de l’ACM, Miquel Buch, en nom dels alcades i alcaldesses catalans, va oferir enfortir la col·laboració amb el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers (CSITAL). Va assegurar que si alcaldes i interventors treballen con-juntament la ciutadania en sortirà beneficiada. L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch va participar el 30 de novem-bre a la clausura de l’Assemblea CSITAL celebrada a Bar-celona, on va assegurar que secretaris i interventors dels ajuntaments són la columna vertebral de la gestió i dels ser-veis que els alcaldes volen oferir a la ciutadania. En aquest sentit, Buch va assegurar que els responsables polítics i els secretaris i interventors, han d’anar plegats per fer realitat les necessitats de la ciutadania.

Buch remarca que alcaldes, secretaris i interventors, treballant conjuntament, reforcen el bon servei als ciutadans

L'ACM i la Fundació Abadia de Montserrat 2025 estrenyen llaços

Miquel Buch va fer una visita a l'Abadia de Montserrat i es va reunir amb l'Abat de Montserrat, Josep M. Soler.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques conjuntament amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025 han signat un conveni de col·laboració per tal de treballar conjuntament per identificar accions concretes de col·laboració que siguin d’interès comú al servei de la societat.

El president de l’ACM, Miquel Buch, es va desplaçar el 14 de desembre fins a l'Abadia de

Montserrat per tal de fer una visita institucional. Durant la seva estada va mantenir una reunió amb l’Abat de Montserrat, Josep M. Soler, a qui li va estendre la mà per treballar conjuntament per Montserrat i pels municipis de Catalunya.

La Fundació 2025 té per fina-litat principal ajudar l’Abadia de Montserrat a mantenir, a promo-cionar i a fomentar tots aquells valors més propis del monestir i del santuari de Montserrat.


actualitat

Es tanca la segona edició de les Matinals Enric Prat de la Riba

Sota el títol “Les condicions mínimes d’habitabilitat dels habi-tatges i la legalitat urbanística” l’ACM va organitzar el 20 de de-sembre una jornada per tal d’analitzar el decret 141/2012 de 30 de novembre en el qual es regulen les condicions mínimes d’ha-bitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. El president de l’ACM, Miquel Buch, va assegurar que l’objectiu és “posar una mica de llum on hi ha ombres per entendre millor les nor-matives que afecten al món local”. En aquest sentit, va afirmar que “a cada nova legislació, l’ACM oferirà formació”. El secretari d’Habitatge i Millora Urbana, del departament de Territori i Soste-nibilitat de la Generalitat, Carles Sala, va recordar que els reptes del nou decret són buscar elements de flexibilitat i simplificació a l'hora d’atorgar llicències per part dels ajuntaments. La jornada va comptar amb la presència de més d’un centenar de tècnics.

Breus ACML'ACM analitza les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges

La segona edició de les Matinals Enric Prat de la Riba va fi-nalitzar el passat 14 de desembre amb la sisena i última sessió centrada en l'activitat inspectora dels ens locals. Les sessions són monogràfics d'actualització formativa i jurídica destinada a càrrecs electes. La jornada va comptar amb la participació de l'advocada Eva Pich que va parlar del règim jurídic de la venda ambulant. Tot seguit, el responsable de l'àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Samuel Losada, va cen-trar-se en la inspecció municipal en matèria de seguretat alimen-tària i de consum. La sessió es va tancar amb un taller pràctic sobre l'impacte acústic de les activitats i el seu control adminis-tratiu a càrrec de la consultora socioambiental, Isabel Junquera.

Girona va acollir un curs sobre Hisenda local, organitzat per l'ACM

Una cinquantena de persones van participar el 28 i 29 de no-vembre a Girona al curs titulat "Hisenda local: Actualitat pressu-postària i sostenibilitat financera", que organitzava l'Associació Catalana de Municipis. L'objectiu del curs era analitzar la nova Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostà-ria i sostenibilitat financera, així com debatre la situació actual i les perspectives de futur. L'economista i auditor, Toni Martos, era l'encarregat del curs en el qual es van presentar els princi-pis bàsics de la Llei i el seu sentit pràctic en l'àmbit de l'Admi-nistració Local. També va presentar aspectes com les mesures preventives i correctives. El curs anava destinat a personal de l'Administració Local, principalment habilitats de caràcter esta-tal i tècnics relacionats amb les matèries econòmic-financeres.


actualitat

L'ACM es compromet a defensar el món local davant l'hostilitat de Madrid

Miquel Buch va tornar a revindicar la bona feina feta pels ajuntaments.

L’Associació Catalana de Municipis va organitzar el 5 de desembre la jornada “L’impacte de les reformes laborals en la governança local” en la qual van participar més de 70 electes locals de Catalunya. Davant les constants insinuacions de reformes provinents de Madrid, el president Miquel Buch va assegurar que l’ACM hi farà front amb total contundència.

El president de l’ACM, Miquel Buch, acompanyat de Francesc Xavier Forca-dell, coordinador general de la Diputació de Barcelona, van ser els encarregats de donar el tret de sortida a la jornada, que tenia per objectiu analitzar el nou entorn i els procediments i formulacions jurídiques que han d’aplicar els ens locals, derivats de l’aplicació de l’EBEP (Estatut Básic de l’Empleat Públic).

Miquel Buch va assegurar que l’ACM, entitat que compta amb 19 de cada 20 ajuntaments catalans, davant l’ofensiva del Govern central cap al món local, s’erigeix com a entitat que defensa els interessos del món local. “Davant l’hostilitat ens hi trobaran fent front. És un tema de dignitat”, va assegurar Buch. En aquest sentit, va lamentar un cop més que el govern central posi tots els ajuntaments en un mateix sac i va manifestar que la majoria dels ajuntaments han fet la seva feina amb sentit comú. “N’hi ha pocs que

ho han fet malament i per aquest motiu, no ens poden aplicar a tots les mateixes normatives. No som els dolents, ni els culpables”.

Buch va explicar que l’ACM és pionera a l'Estat espanyol en formar electes. “Des de fa 30 anys, l’ACM no s’ha deixat de preocupar perquè els alcaldes i alcaldesses rebin tota la formació necessària per desenvolupar la seva tasca al capdavant d’un ajuntament”. Per Buch, davant els constants canvis que arriben des de Madrid i les diferents

interpretacions que se’n poden fer, cal que els electes tinguin totes les eines per poder valorar i analitzar les diferents accions que duen a terme.

Per la seva banda, el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Francesc Xavier Forcadell, va animar al president de l’ACM que davant les diferents reformes controvertides que es puguin dur a terme en els propers mesos, tingui una resposta clara en formació per al món local i que defensi els interessos dels municipis catalans.


actualitat

El municipi més petit de Catalunya s'adhereix a l'ACM

Un moment del ple municipal de Sant Jaume de Frotanyà.

Des del passat 10 de desembre Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya, forma part de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. El president Miquel Buch va assistir al ple municipal i va posar l’ACM a disposició del municipi.

El poble de Sant Jaume de Frontanyà, situat al Berguedà, compta amb només 26 habitants i és el municipi més petit de Catalunya. Pel president de l’ACM, Miquel Buch, el fet que Sant Jaume de Frontanyà s’hagi adherit a l’ACM és la mostra que l’Associació treballa pels municipis per igual, sense tenir en compte el nombre d’habitants ni les seves dimensions ni la ubicació geogràfica. “Des de l’ACM seguim l’exemple de Prat de la Riba que amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya ens va ensenyar els beneficis d’un

desplegament unitari de serveis per tot el territori català. Com a punt de partida d’un país unitari i fort” explica el president Miquel Buch que va assistir al ple municipal on es va formalitzar l’adhesió.

Per Miquel Buch, en uns moments en que es qüestiona la presència de municipis petits, cal destacar la gran feina de proximitat que fan els càrrecs electes dels pobles petits.

El president de l’ACM també es va posar a disposició de l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà per donar-li suport en tot el que “estigui a les nostres mans”.

Amb Sant Jaume de Frontanyà, l’ACM compta amb 904 municipis adherits. També formen part de l'As so ciació els 41 Consells Co mar-cals catalans, les 4 Diputa cions i 36 Entitats Municipals Des cen tra lit-zades (EMD).

>> L'Associació Catalana de Municipis ja compta amb 904 municipis associats dels 947 que hi ha a Catalunya


actualitat

peses corrents de reparacions, man-teniment i conservació, previstes a la classificació econòmica de l’estructu-ra dels pressupostos locals amb un tri-ple objectiu: contribuir a l’impuls local promovent accions de suport al sec-tor de la construcció; alliberar despe-sa corrent dels ens locals per perme-tre destinar recursos a altres accions que garanteixin l’estat del benestar; i fomentar la cultura del manteniment de les inversions fetes abans de l’inici de les obres.

El pla també preveu la possibilitat d’efectuar noves inversions, però sota uns criteris de prioritat: infraestructu-res bàsiques, obres ben dimensiona-des, garantia de viabilitat, mancomu-nació de serveis i creació de riquesa i llocs de treball.

De la mateixa manera, augmenten els límits màxims de percentatge de subvenció per a cada actuació, per contrarestar la dificultat dels ens lo-cals per acumular recursos propis o accedir a crèdits.

El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Governació i Relacions Institucionals, destinarà 200 milions d'euros al Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). A aquesta xifra cal afegir les quantitats que les Diputacions aportaran al programa a través dels plans específics de cooperació local. Per primera vegada, el PUOSC inclou la possibilitat de finançar despeses corrents de reparacions, manteniment i conservació.

El Govern ha enllestit els darrers trà-

mits del decret de les bases regulado-res i d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al quadrienni 2013-2016 i s’obre la con-vocatòria única per a aquest perío-

de. L’objectiu és facilitar als ens locals una eina més eficaç, amb una estruc-tura més sistemàtica i més adaptada a les necessitats actuals, provocades per una disminució generalitzada dels seus ingressos corrents. El Departa-ment de Governació i Relacions Ins-titucionals destina 200 milions d’euros al PUOSC 2013-2016. A aquesta xifra cal afegir-hi les quantitats que les di-putacions aportaran al programa.

Com a novetats principals destaca que el sistema de programació torna a ser de 4 anys i que el programa re-cupera el seu esperit unitari, establint les eines i principis perquè la coordi-nació entre departaments i adminis-tracions sigui exemplar. Així mateix, inclou per primera vegada les des-

El Govern dóna llum verda a la convocatòria del PUOSC 2013-2016

Seu de l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta subvencionada pel PUOSC.

>> Per primera vegada inclou la possibilitat de finançar despeses corrents de reparacions, manteniment i conservació


actualitat

Anuari 2012Més del 45% dels ajuntaments catalans estalvien en la factura de la llum

Durant el 2011, 429 dels 947 municipis catalans van estalviar entre el 10 i el 30% del seu pressupost en energia elèctrica gràcies a la compra de llum conjunta que ofereix l'ACM. L'empresa Gas Natural Unión Fenosa va ser la guanyadora del procediment de licitació obert pel CCDL.

Gen

er

Febr

er

L'ACM dóna el vistiplau a l'acord entre administracions per finançar els municipis

L'acord entre Generalitat, les quatre Diputacions i les entitats municipalistes va permetre finançar el món local amb més de 200 milions d'euros. El president de l'ACM, Miquel Buch, va destacar "la suma d'esforços de les administracions catalanes" i va qualificar el conveni de "bona praxis" política.

El Fòrum Comarcal defensa que els Consells Comarcals són necessaris pel país

En l'Assemblea del Fòrum Comarcal, celebrada a Girona, Miquel Buch, presi-dent de l'ACM, va reivindicar un estudi rigorós per definir el paper dels consells comarcals arran del debat sobre les competències d'aquests administracions. Jordi Xargay va ser reelegit president del Fòrum Comarcal.

David Font, alcalde de Gironella, és el nou president del Fòrum de Joves Electes

En l'assemblea celebrada a Igualada es va escollir l'alcalde de Gironella, David Font, com a nou president del Fòrum de Joves Electes. Font va marcar com a objectius ajudar a disminuir la taxa d'atur juvenil amb recursos formatius i seminaris per a joves electes. El Fòrum de Joves Electes té com a finalitat re-presentar i promoure els interessos dels joves electes de fins a 35 anys.

Miquel Buch demana un nou mapa competencial municipal

En el marc del primer ple del Consell de Governs Locals, Miquel Buch, com a vicepresident primer, va reclamar un nou mapa de competències per als mu-nicipis catalans: "La reforma que necessita el món local és la reforma del seu mapa competencial i del finançament amb el que compta".

Mar

ç

Abr

il

L'ACM reivindica una sisena llei Òmnibus per al món local

Durant el Comitè Executiu, celebrat a Vilanova i la Geltrú, el president de l'ACM va insistir que el món local necessita una sisena llei Òmnibus que simpifiqui els tràmits dels ajuntaments i que alleugi la situació de sobrecàrrega financera i/o excés de dèficit que pateixen molts municipis.


L'ACM farà compres agregades de subministrament de gas per als municipis

A partir d'un estudi de l'ACM entre més de 900 municipis catalans, es desprèn que els consistoris es mostren especialment interessats en comprar energia de forma agregada. El submnistrament elèctric, el gas i carburants (gasoil) són les partides on els ens locals veuen una oportunitat per a reduir costos.

Consens de les entitats municipalistes per mancomunar el servei de policia local

La proposta presentada per la Conselleria d'Interior de la Generalitat es-tableix el procediment d'autorització dels acords de col·laboració entre mu-nicipis per a la prestació dels serveis de policia local. Segons Miquel Buch, l'Ordre "permetrà donar un millor servei aprofitant al màxim els recursos dis-ponibles".

A favor del dret a decidir del poble català

En el marc del Comitè Executiu celebrat a Ripollet l'ACM va aprovar una moció perquè el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. "Els ajuntaments han tingut un paper molt impor-tant des de fa 31 anys i volem seguir tenint-lo", va apuntar Miquel Buch.

L'ACM convoca una nova licitació per al subministrament elèctric i incorpora el gas

A través del Consorci Català pel Desenvolupament Local (CCDL) ha convocat una nova licitació pública per al subministrament d'electricitat i gas natural per als ens lo-cals. Per primera vegada s'adjudicarà mitjançant subhasta electrònica amb un import anual estimat de 40 milions d'euros en electricitat i 3,8 milions d'euros en gas.

Món localSe

tem

bre

El Consell Nacional de l'ACM diu NO a la reforma municipal del Govern de l'Estat

Durant el Consell Nacional celebrat a Manresa, Miquel Buch va manifestar que "no té cap sentit despullar els ajuntaments de serveis que funcionen bé" per traspassar-los a corre-cuita a les diputacions. Buch també va criticar les mesures del Govern de l'Estat perquè "no castiguen els qui ho fan malament, ni premien qui ho fa bé".

Oct

ubre

Conveni per formar als càrrecs electes en seguretat i emergències

L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, conjuntament amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya, va signar un conveni de col·laboració que permetrà als càrrecs electes rebre formació en l'àmbit de la seguretat i emergències a fi d'aconseguir una bona preparació i crear sinèrgies que facilitin la col·laboració mútua.

Nov

embr

e

Julio

l-A

gost

Mai

g-Ju

ny


actualitat

personalitzat que facilita la incrustació de qualsevol contingut extern molt fàcilment, especialment adap-tat per a connectar-se amb xarxes socials com ara Facebook o Twitter.

Teniu més informació a: http://www.consensus.cat

Un nou disseny més actual i atractiu i un grau molt elevat de personalització per a cada ajuntament són algunes de les principals novetats de la recent actualització de l’eina Consensus.

Impulsada per Localret, Consensus és una eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la par-ticipació ciutadana a través d'Internet en el món lo-cal. Amb més de 10 anys de funcionament i utilitza-da per desenes d’ajuntaments catalans, Consensus es pot emprar de forma continuada, o bé de manera puntual per un procés participatiu concret. La seva finalitat és estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves tecnologi-es.

L’eina permet complementar i enriquir els proces-sos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la partici-pació presencial. Es tracta, a més, d'un recurs gratu-ït per als ens locals.

La funcionalitat principal d’aquesta eina són els anomenats “Espais de Participació” i poden ser tan flexibles i adaptables com ho necessitin cadascun dels municipis. Poden integrar i combinar una o và-ries funcionalitats que permeten la participació “on line”, essent possible activar-les o desactivar-les se-gons el criteri i la necessitat de l’Ajuntament.

A grans trets cal recordar que Consensus pot con-tenir qüestionaris, documents i multimèdia, espais de debat, blocs, cartes als regidors/es, butlletins, agen-da i destacats per enllaçar a d’altres espais interns o externs; o notícies, entre d’altres.

Disseny actual i més personalitzatEn l’actual renovació cal destacar un nou disseny

més actual i funcional. A més, els ajuntaments que utilitzen el Consensus poden escollir dues noves plantilles per aplicar a la pàgina web que es com-plementen amb els colors principals i els de fons que més s’adeqüin a la seva gamma corporativa.

La novetat més important és la personalització a la qual es pot arribar gràcies al nou gestor de maque-tació. Cada Ajuntament pot ara distribuir els contin-guts en files o columnes, triar la seva disposició i ac-tivar o desactivar mòduls com, per exemple, l’espai de l’Agenda.

La nova versió també compta amb nous “widgets”, és a dir amb una sèrie de programes senzills, que amplien les opcions de publicar nous continguts. D’aquests, per la seva utilitat, destaquem l’HTML

Localret renova l'eina Consensus per al món local

Imatge: Portal de participació de l'Ajuntament de Calldetenes.

>> L'eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitant-ne l'organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial


assegurances

Com rebaixar el cost de les assegurances municipals?

Des del Servei d'Assegurances de l'ACM, preocupats per la situació e co nòmica que estem patint i que tant ens afecta, us plantegem una so lució que us permetrà estalviar diners en la contractació de les assegurances de l'Ajuntament, aprofitant el nostre Servei d'assegurances i el fet que tenim contractacions collectives pels diferents sectors, de manera que podem ajustar costos i millorar cobertures.

L'ACM va treure a licitació pública el concurs obert per al servei de me-diació en assegurances perquè tots els seus associats se'n puguin be-neficiar. Aquest servei és gratuït per als Ajuntaments adherits a l'ACM. D'aquesta manera, l’Ajuntament pot adherir-se al servei de mediació que va ser adjudicat a Ferrer&Ojeda.

Els serveis que plantegem són:-Analitzar la situació assegurado-

ra de l'Ajuntament (recopilant totes les pòlisses que hi ha contractades), fer un anàlisi de costos i cobertures de cara a l'optimització dels matei-xos tot proposant un estudi amb les alternatives que, al nostre entendre, siguin més beneficioses per a l'Ajun-tament.

Alternatives-Renegociació amb les companyi-

es actuals -Presentar alternatives d'altres

companyies-En els casos en què l'Ajuntament

així ho consideri oportú, assesso-rar-vos en la redacció d'un plec de bases per treure a licitació pública (mitjançant procediment negociat o obert en funció dels imports)

Les assegurances que podem ges-tionar

-Responsabilitat civil patrimonial.-Edificis i béns immobles.-Pòlissa d'accidents.-Flota de vehicles municipals.-Responsabilitat civil de càrrecs

electes i personal al servei de l'Admi-nistració.

-Defensa penal i reclamació de danys.

I qualsevol altra assegurança que necessiteu.

Amb la proposta que us fem, aconse gui rem d'una banda reduir costos i millorar la situació assegura-dora de l'A jun tament i, de l'altra, tenir adjudicades pel temps que es deci-deixi les assegurances.

Per tenir més informació podeu contactar amb l'ACM.

// MÉS INFORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]


compres agregades en benefici del món local?

El procés i els resultats els valorem molt positivament i creiem que cal l'apli-cació del sistema de compres agrega-des a d'altres serveis i/o productes pel benefici que aquest sistema comporta en l'estalvi dels diferents pressupostos públics que es nodreixen dels impostos dels nostres ciutadans i les nostres ciu-tadanes, inclòs, penso que en la licitació de compres agregades caldria incor-porar-hi el màxim de territoris possibles per tal d'obtenir ofertes i estalvis més avantatjosos per a totes les administra-cions. Fent el símil empresarial, ens hem d'aprofitar de les economies d'escala i de la capacitat de negociació de les nostres administracions.

5. Parlant del Berguedà, quin moment viu la comarca?

Cal tenir en compte que gran part de l'economia del Berguedà estava basada en la mineria i el tèxtil, dos sectors que han patit una total o gran davallada i que, per tant, substituir o reorientar aquestes activitats econòmiques no és senzill. Per això, comarcalment hem plantejat una estratègia pròpia de desenvolupament econòmic que seguirem fil per randa du-rant tota aquesta legislatura i que conté quinze projectes o àmbits d'actuació que volem treballar i dels quals destaco: l'em-prenedoria, sectors com l'agroalimentari o el tèxtil-sanitari, el turisme de qualitat o les noves energies, entre altres. Hi ha

entrevista

Sergi Roca i VargasPresident del Consell Comarcal del Berguedà

Sergi Roca és l'actual president del Consell Comarcal del Berguedà des del juliol de 2008. Combina aquest càrrec amb el de cap de l'oposició a l'Ajuntament de Bagà.

Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i advocat en exercici, va ser alcalde de Bagà del juliol de 2003 al juny de 2004. Actualment, també és president del Consorci Turisme Alt Berguedà, president del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i president del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.

“Hem de veure el got mig ple, tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista"

1. Vostè ha iniciat la segona legislatura al capdavant del Consell Comarcal del Berguedà. Com s'afronta un context tan complicat?

S'afronta amb moltes ganes de treba-llar per la comarca i els seus habitants; som conscients de la situació econòmica que estem passant, però també som sa-bedors de les oportunitats, els projectes i la direcció que el nostre territori ha de se-guir en aquests propers anys per garantir un present i un futur millor.

2. Els Consells comarcals estan sent posats en dubte. Què cal dir als qui dubten de la seva funció?

La major part de persones que posen en dubte el treball o la utilitat dels con-sells comarcals són persones que des-coneixen la realitat territorial i diversa del nostre país i/o desconeixen els serveis, els programes, els projectes i les acci-ons que es tiren endavant des d'aquests organismes. Els consells comarcals són ens locals de proximitat (altres admi-nistracions no poden dir el mateix) que ajuden, han d'ajudar i donen suport als municipis (especialment als més petits) i que aposten per mancomunar serveis tals com: serveis socials, gestió de resi-dus, serveis tècnics, serveis de promoció econòmica, transport escolar, menjador escolar, depuració d'aigües, oficines de consum i d'habitatge o serveis de jo-ventut, entre molts altres serveis. Si els consells comarcals, desapareguessin, s'hauria d'inventar una figura semblant.

3. Vostè és el representant a les comarques centrals del Fòrum comarcal de l'ACM. Com valora l'òrgan?

És molt necessari que hi hagi un espai de trobada, treball i debat sobre els con-sells comarcals i llur activitat a l'ACM, ja que en el Fòrum Comarcal intercanviem propostes, coneixements i experiències que ens serveixen mútuament i ens re-troalimenten. Participant de la tasca que duem a terme des del Fòrum t'adones del treball i la utitlitat dels consells i de

la necessitat de mancomunar serveis a fi de ser més eficients i reequilibradors en els nostres territoris. Actualment, hem treballat intensament per reclamar un fi-nançament i un àmbit competencial clar a favor dels consells comarcals, i estem aportant propostes per tal que es tinguin en compte a la futura llei de governs lo-cals que es treballa des del govern de la Generalitat de Catalunya.

4. Seguint amb l'ACM, vostès com a Consell Comarcal estan adherits a la licitació elèctrica que va fer l'Associació. Com valora aquest procés de l'ACM de fer

>> L'economia del Berguedà estava basada en la minera i el tèxtil i reorientar o substituir aquestes activitats no és senzill


dia vam redactar un pla dinamitzador de l'economia social i cooperativa, i ha estat aquest instrument el que ha possibilitat la creació d'aquest centre d'empreses que permet i aposta per facilitar un espai de treball a preus molt assequibles a autò-noms i empreses que vulguin iniciar la seva activitat. És a dir, hem complert amb allò que hem planificat i, de fet, ja estem pensant en l'ampliació del projecte per al 2013, ja que només d'oferir aquest espai, l'hem omplert amb la presència de tres cooperatives, dos autònoms i una asso-ciació dedicada al consum de productes ecològics. Aquests usuaris, a banda de gaudir d'un espai coworking, es benefici-en de l'esapi d'assessorament del nostre Consell Comarcal.

8. A nivell turístic vau signar un conveni amb el Ministeri d'Indústria.El mes d'abril d'enguany vam signar un conveni amb la Escuela de Organización Industrial de Madrid, fundació depen-dent del Ministeri d'Indústria del Govern espanyol, que en es permetrà realitzar tot una sèrie d'estudis i plans per donar suport en accions concretes al sector agroalimentari, tèxtil-sanitari o en la cre-ació d'un fons d'impuls empresarial que permeti accedir al crèdit als autònoms i petits empresaris que vulguin iniciar una activitat econòmica al Berguedà. A ban-da d'aquestes accions, el conveni signat amb l'EOI ens permetrà en el proper 2013 confeccionar un pla de comercia-

sectors econòmics, doncs, que ens fun-cionen correctament i que cal ajudar-los perquè puguin millorar i tirar endavant. Hem de veure sempre el got mig ple; te-nir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista.

6. Un projecte era l'Agència de desenvolupament del Berguedà. En quin punt està?

No parlem d'un projecte en passat sinó que hem de parlar d'una realitat present. En una comarca on coexistien diferents consorcis de promoció econòmica i/o turística s'ha apostat per reunificar tots aquests ens amb la finalitat que siguin el braç executor de la promoció econòmica de la comarca sota el paraigües del Con-sell Comarcal. Aquest nou ens comptarà amb la presència dels ajuntaments que s'hi vulguin adherir i, a més, s'hi ha volgut incorporar el sector empresarial privat i els sindicats, de forma que la col·laboració públicoprivada estigui garantida. En aquests moments, s'ha iniciat formalment la dissolució dels diferents consorcis i, paral·lelament, s'està creant el nou ens en el qual s'estan adherint els diferents membres del sector públic i privat.

7. També heu creat el Centre d'Empreses del Berguedà?

La veritat és que estem molt orgullosos d'aquest projecte, ja que, una vegada més, hem demostrat la utilitat de la plani-ficació feta pel Consell Comarcal. Al seu

lització i màrqueting turístic i elaborar el Pla director del santuari de Queralt com a indret emblemàtic per a tots els bergue-dans i les berguedanes.

9. També heu destacat per posar en marxa un protocol d'actuació davant de maltractaments infantils?

Aquest protocol s'emmarca dins el projecte global creat, liderat i impulsat pel nostre Consell anomenat "Berguedà en xarxa: benestar, infància i famílies". Aquest projecte, de caràcter transversal, és un espai interdisciplinar de treball amb la finalitat de donar a la població del Ber-guedà una atenció de qualitat i de poten-ciar el treball en xarxa entre institucions que tenen com a objectiu el benestar de les famílies, la infància, l'adolescència, la gent gran, les dones, etc. Aquest projec-te neix de la voluntat de garantir una ma-jor eficàcia en la prevenció, la detecció i la intervenció, així com una millor eficièn-cia amb un abordatge integral d'atenció a les persones i, alhora, millorar l'aprofi-

tament dels recursos humans i econò-mics. I, certament, en el marc d'aquest projecte, ha estat aprovat el "Protocol per a l'atenció a la infància i a l'adolescència en situació de risc i/o desprotecció".

10. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims dos anys?

Tot i les dificultats econòmiques que es preveuen, al principi d'aquesta legis-latura ens vam plantejar de treballar des del Consell Comarcal, en tres àmbits: el servei als ajuntaments, l'atenció a les per-sones i el desenvolupament econòmic al Berguedà. I, per tant, aquests, com no podria ser d'una altra manera, seran els nostres eixos de treball i els nostres reptes de present i de futur immediat a la nostra comarca. ¹ ¹

>> El 2013 tenim previst elaborar un Pla director del santuari de Queralt com a indret emblemàtic per tots els berguedans i les berguedanes


qüestionari polític

Vicenç PersonatRegidor d'Urbanisme de Caldes de Montbui d'ERC

La principal problemàtica actual en matèria d’habitatge és el risc de perdre’l. L’administració local és qui en rep el principal i primer impacte, alhora que el seu marge compe-tencial és inexistent. La primera ac-ció dels ajuntaments és reclamar més celeritat en les reformes le-gislatives i fiscals. Destaquem que va ser CiU qui va portar per primer cop el tema al Congrés dels Dipu-tats a través de la ‘Interpel·lació ur-gent sobre les mesures del Govern per combatre les conseqüències socials dels desnonaments’, de la qual en va sortir una subcomissió que treballa des del 2011. El Parla-ment va aprovar per unanimitat una

Proposició de llei contra el sobre-endeutament i de protecció enfront procediments d’execució que està aturada a la cambra espanyola.

La Generalitat ofereix diverses eines als ajuntaments: l’Ofideu-te, la Mesa d’emergències socials (que ha atès més de 2.100 famílies i ha evitat més d’un miler de desno-naments), les prestacions perma-nents al lloguer (en dóna més Ca-talunya que tot l’estat a la resta de comunitats), habitatges de media-ció a preus inferiors que el mercat (10.000) o habitatges d’inclusió so-cial gestionats per les entitats soci-als (un miler).

Malgrat l’escàs marge de mani-

obra, els ajuntaments també han anat trobant eines pròpies. Meca-nismes de col·laboració i mediació amb l’administració de justícia, les entitats financeres, les entitats soci-als i els promotors, així com asses-sorament i acompanyament a les famílies afectades.

Tot i la bona feina, cal fer cons-tar que la transferència de l’estat en matèria d’habitatge es redueix en pràcticament un 90% en 3 anys.

Què poden fer els ajuntaments per garantir l'habitatge en temps de crisi?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

PSC

>> La primera acció dels ajuntaments és reclamar més celeritat en les reformes legislatives i fiscals

L’ accés a l’habitatge és un dels punts més problemàtics en el moment de crisi actual.

Els mecanismes de les polí-tiques d’habitatge, dins la ca-pacitat de gestió i segons els instruments reals de cada mu-nicipi, han d’estar destinats a oferir alternatives residencials més assequibles que les del mercat privat (habitatges so-cials i dotacionals), juntament amb altres accions preventives a la pèrdua del propi habitatge.

Els Ajuntaments podem llui-

tar per garantir o evitar la pèr-dua de l’habitatge mitjançant la gestió de la borsa de llo-guer o diferents ajuts econò-mics per a llogaters (ajuts d’ur-gència social, ajuts al lloguer, aigua, llum, etc.). Com a acció preventiva es pot oferir al ciu-tadà un Servei de Mediació Hi-potecària mitjançant convenis signats amb Càritas i Col·legi d’advocats, oferint assessora-ment tècnic, jurídic i de medi-ació entre afectats i entitats fi-nanceres; accions fetes amb

l’objectiu de garantir no només l’habitatge en temps de crisis, sinó també prevenir la seva pèrdua.

>> Els municipis podem lluitar per garantir o evitar la pèrdua de l'habitatge mitjançant la gestió de la borsa de lloguer o diferents ajuts econòmics per a llogaters

Actualment el marge dels ajun-taments per fer front a aques-ta problemàtica és escàs. Fa uns anys els ajuntaments incidíem ac-tivament amb la promoció d’habi-tatge de promoció oficial. Amb la crisi econòmica, la inversió ha de-saparegut, i a alguns municipis grans els queda l’opció de recon-vertir el parc d’habitatges disponi-bles en habitatges de lloguer o de lloguer amb opció a compra.

Però la problemàtica continua essent greu, especialment per a les persones que corren el risc de perdre l’habitatge perquè no

poden fer front a les quotes hipo-tecàries. Els ajuntaments estem acompanyant els casos, en col-laboració amb Ofideute de la Ge-neralitat, o sovint mediem amb les entitats bancàries per trobar una solució que garanteixi la perma-nència de la família a l’habitatge o l’accés a un lloguer social.

De moment, la predisposició de bancs i caixes no és la desitjable, i el marc legal no és en cap cas el desitjable. Calen més canvis en la legislació, i noves normatives que ,per exemple, determinin què es considera un habitatge buit per-

què els ajuntaments puguem apli-car-li un IBI a un tipus superior.

Cal la implicació de tots els agents socials i econòmics en la mateixa direcció, perquè correm el perill de crear una bossa de per-sones excloses, i això trenca la co-hesió social.

>> Calen més canvis en la legislació, i noves normatives que determinin què es considera un habitatge buit per aplicar un IBI a un tipus superior


Què poden fer els ajuntaments per garantir l'habitatge en temps de crisi?

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

Alícia Sánchez-Camacho Presidenta del PP a Catalunya

Els ajuntaments i altres admi-nistracions públiques que dispo-sen d’un parc d’habitatges pú-blics han de gestionar-los d’una forma molt acurada. No es poden tornar a repetir episodis, com els que s’han viscut a Catalunya, on la Generalitat disposava de cente-nars i centenars de pisos públics buits.

D’aquests parcs d’habitatges públics hi ha promocions de sti-nades específicament a grups de població: persones grans, joves, etc. En el supòsit que aquestes

promocions no s’omplin, caldrà, de forma àgil, ampliar els col-lectius de població que poden ac-cedir a aquests habitatges. L’ob-jectiu és clar: no pot haver cap habitatge públic buit. Tanmateix, caldrà ajustar el màxim possible els imports dels lloguers.

Finalment, caldrà una actua-ció proactiva amb el sector ban-cari tant perquè lloguin els habi-tatges de les promocions buides que disposen en l’actualitat com perquè arribin a acords amb els seus clients que han adquirit ha-

bitatges mitjançant préstec hipo-tecari per tal d’evitar la pèrdua de l’habitatge.

>> Caldrà una actuació proactiva amb el sector bancari tant perquè lloguin els habitatges de les promocions buides com perquè arribin a acords amb els seus clients que han adquirit habitatges

Cal que els ajuntaments esti-guin al costat de la gent que pot patir un desnonament per no po-der pagar la hipoteca i no dels bancs. Els ajuntaments no po-dem restar indiferents a la injus-tícia social derivada de la insu-ficiència de mecanismes legals eficaços provinents de l’Estat i de la pràctica abusiva de les entitats bancàries. Cal exigir al Govern de l’Estat una suspensió dels desno-naments de la residència habitu-al al que es puguin acollir tots els col·lectius veritablement vulne-rables, fins que no es promulgui

una nova normativa hipotecària, i deixar d’operar amb les entitats bancàries que promoguin desno-naments de la residència habitual de persones empadronades en el seu municipi.

Per altra part, hi ha polítiques d'habitatge que poden permetre la reactivació econòmica del sec-tor i l’ocupació de col·lectius, com pot ser l’elaboració d’un mapa de necessitats de rehabilitació a par-tir de la demanda incorporant-hi-mesures d’ecoeficiència. O actu-acions com l’elaboració d’un cens d’habitatges desocupats i la me-

diació per a ocupar-los, garantint alhora les condicions de segure-tat als propietaris i l’exploració de fórmules alternatives per penalit-zar amb un IBI més elevat als ha-bitatges desocupats que no com-pleixin la seva funció social.

>> Cal exigir al Govern de l'Estat una suspensió dels desnonaments de la residència habitual al que es puguin acollir tots els col·lectius vulnerables

Malgrat ser l'administració més propera al ciutadà i la que viu els problemes més d'aprop, els ajuntaments no poden fer-se carrèc de les competències i responsabilitats d'administra-cions de rang superior.

Durant anys els habitatges socials han estat de compra, fet que d'una part descapitalit-zava als municipis i, d'una al-tra, permetia que si bé s'adqui-rien molt per sota dels preus de mercat, sí es podien vendre a preu de mercat desprès d'un

cert període de temps, amb guanys considerables per al particular.

Com que el parc d'habitat-ges socials de lloguer és insufi-cient, proposem tres mesures: establir acords per finançar l'adquisició d'habitatges buits per destinar-los a VPO de llo-guer, verificar que les VPO existents estiguin sent correc-tament utilitzades i millorar les garanties jurídiques tant del cobrament del lloguer com del manteniment de l'habitatge per

incentivar la incorporació dels habitatges desocupats al mer-cat de lloguer.

>> Proposem acords per finançar l'adquisició d'habitatges buits per destinar-los a vivendes de protecció oficial


Aquest és el principal rèdit de la gestió de l'enllumenat que es fa a la ciutat, basada en la instal·lació de més bombetes led, la reestructuració de fanals en zones sobreil·luminades o la regu-lació telemàtica dels fluxos de llum durant les nits, entre d'altres. Les dades situen Mataró com la ciutat més eficient en gestió de l'enllumenat, segons un estudi de la Diputació de Barcelo-na. En el darrer any s'han canviat a Mataró els llums de prop de 400 fanals per implantar-hi tecnologia led. Gairebé la totalitat de l'enllumenat públic que hi ha a Mataró (un 97%) no funciona a ple rendiment, sinó que la intensitat de les bombetes es redueix de manera telemàtica un 30%, de mitjana. D'aquesta manera s'ajusta el consum a l'ús real que es fa de la via pública.

Mataró redueix un 30% el consum de l'enllumenat públic en el darrer any i estalvia uns 280.000 euros en la factura

La majoria de fanals funcionen amb tecnologia led.

Representants institucionals que van ser a la inauguració.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

Les obres de rehabilitació de l'antic monestir de Sant Sepul-cre de Palera situat a Beuda (Garrotxa) es van inaugurar el 15 de desembre, i han comptat amb un pressupost de més d'un milió d'euros. Les obres de restauració han permès recuperar elements arquitectònics i artístics originals de l'edifici, consoli-dar obertures i habilitar un habitatge per als guardes, una cui-na industrial i espais per a usos culturals. Principalment s'ha actuat en els edificis que es troben al costat del claustre del monestir que ja havien funcionat com a hostal fins ben entrats els anys 80. Una part de la rehabilitació s'emmarca en el Pro-grama Romànic Obert que s'ha centrat en el cos del monestir romànic. L'església del Sant Sepulcre de Palera va ser cons-truïda al segle XI.

Inauguren la restauració de l'antic monestir del Sant Sepulcre de Palera de Beuda

La nova recollida ha eliminat els contenidors al carrer.

Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), amb uns 900 ha-bitants, ha quadruplicat l'índex de recuperació de resi-dus un mes després d'implantar el sistema de recollida porta a porta. Fins ara el municipi només recuperava un 15% dels residus i era un dels pobles amb el pitjor índex de recuperació de Catalunya. Amb la implantació del sis-tema porta a porta per als envasos, el paper, la matèria orgànica i el rebuig s'ha passat del 15% de recuperació al 69%. El nou sistema de recollida d'escombraries ha suposat la desaparició dels contenidors del carrer, ex-cepte els específics per al vidre, que han passat de 8 a 13 unitats.

Sant Llorenç de Morunys quadriplica l'índex de recuperació de residus amb la recollida porta a porta


racó de l'associat / #municipisenpositiu

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

La @uvic_news i l' @aj_vic creen una agèn-cia per potenciar l'emprenedoria a la Catalunya central

@AjSantBoi Sant Boi inicia el camí per crear una comunitat d'emprenedoria social

La @diputaciolleida dedica més de 10 milions d'euros anuals a infraestructures sanitàries

@AjManresa prepara una campanya per redu-ir el soroll de l'oci nocturn al carrer

L' @AjGironella convoca plans d'ocupació lo-cals per contractar quatre persones

El Consell del #Baix Ebre facilita l'arribada de menjar fresc a les famílies més necessitades de la comarca

M

M

M

M

M

M

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre.

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha decidit facilitar l'ar-ribada de productes frescos a les famílies més necessitats de la comarca. És l'anomenat 'tiquet fresc' que s'encarrega-ran de gestionar els serveis socials de la comarca, excep-te Tortosa, i que permetrà que els més desafavorits puguin adquirir, al comerç de proximitat, carn, peix, pa, làctics, frui-ta i verdura. El beneficiari haurà d'anar amb els tiquets als comerços de proximitat adherits al projecte, de moment en són 44 dels municipis de Roquetes, El Perelló, l'Ampolla, Benifallet, Deltebre, Xerta, l'Aldea, Camarles, i Paüls; i bes-canviar-ho per carn, peix, pa, fruita, verdura i làctics. Els co-merços facturaran els imports dels tiquets de forma mensu-al al Consell Comarcal.

El Consell del Baix Ebre facilita l'arribada de menjar fresc a les famílies més necessitades de la comarca

Gironella pretén combatre els casos d'exclusió social.

L’ajuntament de Gironella ha decidit donar un impuls a la lluita contra l’atur que sacseja el municipi i alhora poder ajudar a les persones o famílies que pateixen d’una forma molt greu les conseqüències de la crisi. Per aquest motiu, ha publicat una convocatòria local de plans d’ocupació per contractar 4 persones del municipi per tasques concretes. El projecte “In-clou. Projecte per a la lluita contra l’exclusió social” està dirigit a perfils de persones que a dia d’avui estan sense percebre cap tipus d’ingrés o que els que es perceben a la unitat fami-liar són insuficients per assumir les necessitats bàsiques de la vida diària. La partida pressupostària global del projecte s’es-tima en 21.000 euros, repartits entre aquest 2012 i el 2013.

L'ajuntament de Gironella convoca plans d'ocupació locals per contractar 4 persones


Municipis i sobirania

Estic convençut que l’actual pro-cés sobiranista català no hauria estat possible sense l’espurna i el caliu que es va encendre als mu-nicipis del país. Aquesta afirmació pot semblar pretenciosa o afalaga-dora envers la institució més pro-pera al ciutadà, però tinc elements per pensar que és una autèntica veritat com un temple. De la ma-teixa manera que crec que aquest moviment polític que avança cap a l’Estat propi va ser engegat per la societat civil i que després s’hi van afegir els polítics, també pen-so que entre els polítics van ser els polítics locals els qui primer s’hi van sumar i més tard van arrosse-gar les seves cúpules nacionals. La consulta sobre la independèn-cia de Catalunya que es va fer a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 és, en tot aquest procés, un punt innegable de partida.

Les consultes populars que van seguir es van celebrar a més de la meitat dels municipis del nostre país, sempre amb el vist-i-plau i la col·laboració de les autoritats lo-cals i comarcals. Fins i tot munici-pis com Barcelona, que al principi havien observat el fenomen amb una barreja de recel, indiferència i burla, va acabar cooperant en

la celebració de la consulta el 10 d’abril del 2011. Entre una consul-ta i una altra va passar un fet que va impulsar el procés: la sentència del Tribunal Constitucional (TC) re-lativa a l’Estatut.

En paral·lel a les consultes, o potser com a resultat de fer-les amb tota normalitat i esperit cí-vic, els ajuntaments s’han posat al capdavant del país i han liderat fins ara el pols sobiranista amb l’Estat. Durant tot aquest temps els nostres alcaldes i regidors han anat perdent la por. És inhabitual la setmana en la qual algun muni-cipi no declara persona non grata algun ministre (d’Educació, per exemple), no es declara territori català lliure o no protagonitza al-guna notícia sobre el fet de posar o no la bandera espanyola al balcó de la Casa de la Vila. Paradoxal-ment, la baula més feble de la ca-dena institucional ha esdevingut la

més valenta. Ni les denúncies dels grupets espanyolistes ni les adver-tències de la delegació del Govern espanyol han posat fi a aquests episodis.

I no només els municipis. Les quatre diputacions catalanes, que durant dècades han estat la prin-cipal administració a abatre pel catalanisme polític, estan fent un darrer servei a Catalunya amb la construcció de la hisenda pròpia, eina imprescindible per escometre el procés amb garanties. Aquests ens provincials, creats originària-ment l’any 1812 per la Constitució de Cadis, s’han convertit en peça fonamental d’aquesta partida d’es-

cacs que va començar el 1714 i que sembla que s’acaba. El rei contrari, de fet, ja s’ha enrocat. Qui hauria dit mai que una institució destinada a uniformitzar i governar Espanya acabaria treballant acti-vament per dotar Catalunya d’una de les principals estructures d’Es-tat? Ironies del destí.

Però això no és tot. De la mateixa manera que estic convençut que

els municipis estan en l’origen del procés sobiranista, vaticino que ju-garan un paper principal en la seva evolució i desenllaç final. Caldrà que estiguin al costat de la Gene-ralitat de Catalunya quan la nostra institució nacional per excel·lència sigui objecte d’un atac polític, me-diàtic i judicial sense precedents. També el seu president patirà una campanya difamatòria infernal. Això serà així i, per sort, ja estem avisats. Per això serà imprescindi-ble que els ciutadans vegin que els seus alcaldes i regidors també for-men part de l’arquitectura institu-cional del nostre país i que també són partícipis d’aquest moviment emancipador definitiu. Aquest viat-ge requerirà el concurs de tothom perquè un país no es pot alliberar si una part rema en direcció con-trària o, senzillament, no rema. I qui pensi que els nostres Ajunta-ments només poden donar suport moral al procés s’equivoquen de mig a mig. Els nostres alcaldes són els representants de la Generalitat als seus termes i el poder polític legítim al territori. Per això no ens poden fallar i no ens fallaran. N’es-tic convençut.

>> Els ajuntaments s'han posat al capdavant del país i han liderat fins ara el pols sobiranista amb l'Estat

Jaume ClotetPeriodista

>> Qui pensi que els nostres Ajuntaments només poden donar suport moral al procés s'equivoquen de mig a mig

opinió

revista acm 336 - gener 2013

Documents