Barcelona-Congrés Magazine IV

Curs 2012-2013

2

ENTRETENIMENTS : ELS COGNOMS DEL PROFESSORAT I DEL PAS Eulàlia Homar

Horitzontals

1. Una tutora de 1r d’ESO i la integradora social compar-teixen les 4 primeres lletres del seu.

2. Era el millor preparant el pessebre vivent.

3. El seu coincideix amb el que uneix el cap amb el tronc.

4. El cognom de la coordinadora de 3r d’ESO i el d’una professora d’Acollida coincideixen en les 4 primeres lletres.

5. Tenen el mateix un professor d’Educació Física i la co-ordinadora de 4t d’ESO.

6. El de la cap d’estudis que, a més, coincideix amb el d’un dels professors que es diuen David.

7. El de la conserge que no és de Sòria.

8. Té cura de la nostra biblioteca i ensenya català.

9. Coordina la comunicació i, a més, és míster.

10. És la responsable de l’Agenda 21, a més de coordinar el Batxillerat.

11. Amb ella tenim cura de les plantes tot cantant.

12. Viu en un monestir (en castellà).

13. Qui mana més i és el fill de la germana de la meva ma-re.

Verticals

14. Coordina les activitats, la xocolata i les castan-yes.

15. L’altra professora d’Acollida que ens ensenya Ciències.

16. Aquest curs s’ha jubilat, però encara ens ve a veure sovint al centre.

17. El comparteixen el coordinador d’informàtica i una de les tutores de 4t.

18. Aquest és l’últim curs que ens ensenyarà català.

19. La coordinadora pedagògica que més ha impul-sat la lectura.

20. Té un germà actor famós.

21. La coordinadora de 2n d’ESO més històrica.

22. És un professor nou al centre que només fa classe a Batxillerat.

23. A casa seva “ganivet de pal” (en castellà).

24. El seu fa referència al rei de la selva, però en castellà.

3

L’ESFORÇ QUOTIDIÀ Jordi Moncosí

Sumari 2. Entreteniments 3. L’esforç quotidià 4. Converses virtuals 5. Conte guanyador St. Jordi 6. Sortides 7. Les festes 8. Agenda 21. Llengües estrangeres 9. Reconeixements. Ràdio acollidora 10. Pla impuls lectura. Visual i plàstica 11. Fem esports. Mediació 12. Els nostres músics 13. Entrevistem els profes 14. Els companys recomanem 15. Hi som tots 16. Casa meva és casa vostra

Director: César Carrasco

Consell de redacció César Carrasco, Sergi Gascon, Sònia Llinàs, Carme Moreso

Disseny César Carrasco

Han col·laborat en aquest número: César Carrasco, Gemma Casadesús, Teodora Herrero,

Joan Folquè, Sònia Llinàs, Laia Mercadé, Jordi Moncosí, Lluïsa de Yebra

Editada per Institut Barcelona-Congrés

Baró d’Esponellà, 1-15, 08031 Barcelona Tfn 933585559 Fax 934299419- Mail: a8035167@xtec.cat

http://agora.xtec.cat/ies-barcelona-congres/intranet/ Realització

Milenio. www.milenio.cat Agraïments

Professorat, alumnat i personal PAS que hi ha participat , i de manera molt especial als alumnes de 2n d’ESO (Mariam

Pangani, Katya Gómez)

Quan escric aquestes ratlles fa poc que hem fet la festa de comiat de Batxillerat i aviat farem la d’ESO. Entre les reflexions que et susciten actes com aquests hi ha el pensament de l’esforç quotidià. La cara somrient de cada alumne que es gradua és la punta de l’iceberg. Veiem els records i experiències que s’emportarà, els coneixements i ens sentim feliços perquè un cop més s’ha complert el cicle i l’institut ha esdevingut un fet profitós i amable que, si hem tingut èxit, es desarà en el bagatge de cada alumne. Tot això no és gratuït. Si aprofundim trobem l’esforç de tota la comunitat escolar: les hores d’estudi, el treball continuat del professorat, l’afany per fer possible l’aprenentatge i la convivència, per fornir d’experiències amb activitats complementàries i extraescolars. Bona feina feta en el sí d’un context poc agraït. La societat sovint només es recorda de l’escola per convertir-la en camp de batalla o fer-la el boc expiatori de tots els mals més que no pas per regraciar-li els seus assoliments, entendre-la i ajudar-la. Com diem en català, molta roba, poc sabó i tan neta que la volen. Ara poc podem comptar amb la societat (llegiu polítics si voleu). Més aviat que no ens entrebanquin. Comptem com hem dit, amb el nostre esforç diari i el sentit que li donem. Ara bé, quan fèiem la llista de les tasques que ens permetien arribar a un acte de graduació ens oblidàvem d’algunes: les que permeten que cada curs siguem millors. Enguany per exemple hem treballat la comprensió lectora; hem refet crèdits de síntesi; seguim aprofundint en aprofitar els recursos digitals i fer-ho amb menys cost; proba-blement aprovarem les normes de funcionament del centre i bona part del projecte educatiu. Sovint són tasques que s’afegeixen a sobre de les ordinàries quan ens sembla que no podem més. Són un sobrees-forç però també una inversió necessària si volem tenir un horitzó com a institut. Igual que l’alumne que es gradua, tenim dos grans llums en un context que la crisi ha tornat una mica tenebrós: la fina ratlla cla-ra de l’horitzó i les nostres piles. Entremig, no s’hi val la repetició rutinària ni la temptació de l’hivernament o del cranc sinó l’esperança i la millora constant. Només així aconseguirem que la maleta que s’emportin els alumnes sigui cada vegada de més qualitat i que tots se n’emportin una de bona, fins i tot aquells que no van arribar o graduar en l’acte.

4

CONVERSES VIRTUALS

Els videojocs et fan violent? Personalment m'agraden els videojocs, sobretot els cone-guts com “shoters”. Però no només hi ha aquest tipus jocs, n'hi ha d'altres que tenen com a temes l’estratègia, familiars i fins i tot educatius. A les caixes dels videojocs posen advertències d'edats i so-bre el contingut que pot dur. No obstant això, poques vega-des els pares i mares fan cas dels advertiments i els nens juguen a jocs que no haurien. Després, si el nen adopta una actitud violenta li donen la culpa als jocs, quan en realitat és culpa dels pares per no haver vigilat abans els continguts d’aquests videojocs. Si a casa hi ha un ambient de violència, ja sigui física o psicològi-ca, també contribueix d’una manera molt important en les actituds violentes que després pugui manifestar un nen. Diego Peñafiel

La casa de cera La casa de cera és una pel·lícula dirigida per Jaume Collet-Serra, pro-duïda pels estudis Warner Bros Pictures, que es va estrenar al 2005. És una pel·lícula de terror, que tracta d’una colla d’estudiants de la universitat que van a parar a un poble que es diu Ambrose, als Es-tats Units. Passen uns dies i acaben descobrint un museu de cera on hi havia la majoria d’habitants del poble vius, fets de cera. La nostra opinió d’aquesta pel·lícula és que té molta intriga, misteri i terror. No la recomanem per a menors d’11 anys perquè és molt violenta i té molta sang. Nosaltres la vam veure perquè ens interes-sava de feia molt temps. Gabriela Murillo, Melany Hidalgo

Vagues a l’ensenyament

Al llarg d’aquest curs a Catalunya hi hagut diverses jorna-des de vaga i de protesta als centres educatius, convoca-des per alumnes, professors i pares i mares. Totes tenen per objectiu el rebuig frontal a les retallades en l’educació i darrerament contra l’anomenada “llei Wert”, la futura LOMCE, si s’acaba aprovant.Tot plegat no fa més que de-bilitar el nostre sistema educatiu, i per tant el nostre futur com a persones adequadament formades per afrontar-lo. El curs ja s’acaba, però tot indica que al curs següent con-tinuarem, si fa o no fa, tenint més vagues i protestes.

Erika Aquino

5

CONTE GUANYADOR AL St. JORDI Christian Mirats

La guitarra maligna

La llegenda explica que a l’Edat Mitjana es va fabricar una guitarra elèctrica amb escates de drac, acer forjat amb la lava dels volcans i la fusta dels arbres d’un bosc maligne. També diuen que qui toca aquesta guitarra, sabent tocar o no, aconsegueix una tècnica impressionant, però que, quan toques “stairway to heaven” mors, ja que és la cançó que a tothom li agrada tocar. Molts homes han tingut a les seves mans aquest perillós objecte i tots han mort, però el destí d’aquesta guitarra maligna canviarà ja que hi haurà un home que mai no tocarà aquesta cançó.

Criss, un jove guitarrista, buscava la guitarra dels seus somnis: una Fliying V vermella com la de Kenneth Downing Jr feia servir als finals dels anys 70 i principis dels 80. Un dia a casa seva, va llegir per Internet que es venia tal relí-quia a un preu molt baix i ell, tot content, se la va anar a comprar. En efecte, va comprar la guitarra maligna. Ell, il·lusionat, la va tocar i es va quedar meravellat amb aquella preciositat. Criss tocava en un grup que s’anomenava Xbolt. De mica en mica, es feien cada vegada més famosos, segurament gràcies al poder de la seva guitarra. Un cop arribat al cim de la glòria, li va deixar tocar la seva guitarra a un fan i va tocar “stairway to heaven” i va morir davant dels seus ulls. Ell, al·lucinant, es va posar a investigar i va descobrir el passat de la seva guitarra, i va decidir destruir-la. No sabia com fer-ho; va intentar aixafar-la amb el cul d’un elefant, la va llençar des del pis més alt de la Torre Eiffel i, fins i tot, va deixar-la un dia sencer amb la seva sogra, però no va fer efecte. Ja ben cansat d’intentar destruir-la, va optar per amagar-la en algun lloc remot on ningú sabés trobar-la. Però el poder maligne de la gui-tarra era tan fort que no podia separar-se’n. (....) Tot desesperat va anar a la seva psicòloga personal coneguda com la super Natàlia. Natàlia s’havia fet famosa com a psicòloga perquè havia curat el seu marit, Freddy, també conegut com bateria de Xbolt, d’un cas en el qual, quan es posava nerviós, feia veure que tocava la bateria en ple carrer tot despullat. També, havia curat la malaltia mental del baixista de Xbolt, l’Oscar, que patia de “pelus rusi-sis”, és a dir, en les hores de lleure es feia metxes rosses. Poc temps després, a Quim, cantant de Xbolt, el va ree-ducar i el va adoptar com a fill seu. Només hi va haver un cas que no va resoldre: en Toni, el guitarrista solista de Xbolt patia de “no dineris”, que consistia a no tenir mai diners. Quan Criss li va explicar el seu problema amb aque-lla guitarra, Natàlia li va proposar de llençar-la per el cràter d’algun volcà, i dit i fet, ho va fer. Quan va la llençar des del volcà va començar a sonar la cançó prohibida i tots els habitants de la Terra van morir.

Finalment, la guitarra no es va destruir dins el volcà; va seguir estant perfecte. El bo del cas és que ja ningú moriria tocant-la ja que la humanitat aquell dia es va extingir, tal com van preveure els maies que passaria.

TIRANT LO BLANC Eric Herrera

Al febrer els alumnes de 4t d’ESO vam anar a veure l’adaptació al tea-tre de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc. Va ser al Teatreneu del barri de Gràcia. En aquest espectacle, la famosa novel·la cavalleresca del segle XVI és reconvertida un cop més en obra teatral. Aquesta ve-gada, l’obra està adaptada a un públic juvenil. Aquest fet ha portat a la companyia a simplificar la complexitat de la història. El fet que només hi hagi quatre actors fa que cadascun d’ells hagi de representar més d’un paper, i aquest és un dels trets més originals de la representació. Cal dir que se’n surten prou bé. L’obra està enfocada a recollir tots els fets més importants de la novel·la: l’amor, la guerra, l’erotisme i l’humor... A més, els actors utilitzen el recurs de la cançó per donar més emotivitat en les escenes clau. I pel que fa als elements escènics, és d’una gran simplicitat però d’una gran originalitat: a l’escenari no-més hi apareixen dos triangles de fusta que serveixen de llibre, de llit, de muntanya, de vaixell... La companyia de teatre encarregada de fer aquesta adaptació va aconseguir omplir el teatre i, gràcies a l’encert de la seva actuació i de la seva posada en escena, es va emportar un fort aplaudiment.

6

SORTIDES

Museu Picasso

Aeroport

Collserolla

Endesa

UB Química

Central elèctrica Endesa

Teatre Sant Andreu

7

LES FESTES

Halloween

Sant Jordi

Carnestoltes

8

Com cada curs volem compartir amb vosaltres les activi-tats que el departament d’anglès organitza al centre. Vàrem començar el curs amb les jornades WWP5 Confe-rence, que aquest cop se celebrà a l'institut els dies 26 i 27 de setembre 2012. Professors dels centres partici-pants de Helsinki (Finlàndia), Almelo (Holanda) i Màlaga varen avaluar en aquestes sessions els projectes del curs 2011-2012 i elaborar les propostes de projectes a dur a terme el curs 2012-2013. A les jornades van assistir els coordinadors de LL EE del Consorci d’Ensenyament de Barcelona Ana Coll i Albert Anglès. El seguiment que fa el Consorci dels projectes d’anglès ens permet gaudir, com ha estat el cas aquest curs, de tres voluntaris lingüístics nord-americans que han col·laborat en les classes d’ESO i Batxillerat. El 17 d’abril vàrem rebre la visita dels alumnes de Man-kaan School (Finlàndia) i es van organitzar activitats de treball al centre durant el matí i una sortida cultural per la ciutat.

AGENDA 21 Lluïsa de Yebra

LLENGÜES ESTRANGERES T. Herrero

Ja torna a ser final de curs i el nostre institut continua compromès amb la sostenibilitat del planeta, tot posant el seu granet de sorra en aquest projecte. Aquest any hem anat una mica més enllà amb el nostre hort urbà ja que hem construït un sistema de reg automàtic, i s’ha treballat amb alumnes més joves que anys anteriors, els d’aula d’acollida de 1r i 2n d’ESO. Una nova alumna de 2n de batxillerat ha fet el seu Treball de Recerca amb dades recollides durant tot un any a partir del mesurador de gasos CO2 , alguns dels resultats obtinguts han estat molt interessants. Dins de l’apartat de reciclatge de residus, hem col·laborat en la cam-panya “mobilitza’t” promoguda per l’Institut Jane Goodall, fent una recollida de més de trenta mòbils en desús. L’objectiu de la campanya és reduir la insostenible demanda dels components dels terminals i recaptar fons per diversos programes d’educació, conservació i desen-volupament al Congo, d’on s’extreuen els esmentats materials. Finalment, agrair a tots i totes els que heu ajudat a tirar endavant aquesta projecte un any mes, i en especial als alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de Biologia-Geologia, per la fantàstica feina feta en la cam-panya de reciclatge de mòbils!

9

RECONEIXEMENTS

LA RÀDIO ACOLLIDORA Carme Moreso

Treballs de recerca dels instituts de Nou Barris Al mes d’abril es van lliurar a la Seu del Districte els premis de la XI Mostra de Tre-balls de Recerca al Batxillerat de Nou Barris a alumnes dels centres docents Valldemos-sa, Galileu Galilei, La Guineueta, Barcelona Congrés, Sant Andreu i Amor de Dios. Al nostre centre van resultar finalistes els treballs "Maqueta electrònica d’un pla inclinat", realitzat per l'alumne Joan Llucià, i dirigit pel profesor Òscar García, i “Resiliència”, realitzat per l’alumna Laura Vizcaíno i dirigit pel professor David Medi-na.

Enguany 59 alumnes de països diferents ( Paquistan, Xina, Marroc, Algèria, Ucraïna, República Dominica-na, Equador, Bolívia, Argentina, Paraguay, Veneçuela, Colòmbia...) han passat per l’aula d’acollida. Com cada any, tots els nois i noies nouvinguts que arriben a l’institut comencen el viatge cap a la nova llengua a l’aula d’acollida. El seu pas per l’aula acaba quan ja han assolit les competències necessàries a nivell oral i escrit per in-corporar-se a l’aula ordinària. A totes i tots els que us heu incorporat a l’aula ordinària us desitgem que tingueu sort... A l’aula d’acollida per aprendre català hem treballat amb molts projectes diferents: qui som, d’on venim, com són els sistemes educatius als nostres països, la diversitat lin-güística del nostre món, hem visitat el mercat, la biblio-teca , els centres cívics, l’Ajuntament del districte, el zoo, ens ha visitat en Jordi Gil, el presentador de l’infoK, també hem après a compartir digitalment les nostres fei-nes, a fer pòsters digitals, a enregistrar la veu amb alguns programes per fer podcasts. Finalment, hem estat capa-ços de descriure, explicar, dialogar i debatre. El darrer projecte d’enguany és un programa de ràdio on treballarem amb grups de quatre o cinc alumnes Al pro-grama hi haurà notícies, entrevistes, una crònica del temps, opinió sobre una pel.lícula, música. Quan tinguem el programa acabat l’enregistrarem en línia, després penjarem els podcasts dels programes al bloc de l’institut. Us animem a tots a escoltar-nos, parlarem “catallida:”: el català d’acollida.

10

Fa tres cursos vam detectar la necessitat de potenciar les competències lingüístiques a totes les àrees per tal de millorar els resultats acadèmics, coincidint que el curs 2011-12 l’INS Barcelona-congrés va ser triat com a pilot per desenvolupar el Pla d’Impuls a la Lectura (ILEC). Aquesta necessitat es va concretar en diversos cursos de formació que ha realitzat el professorat de diferents àrees. Vam acordar centrar-nos en la necessitat de potenciar la com-prensió lectora. Durant aquest any, el curs ha tingut continuïtat en una fase que consistia a arribar a un seguit de conclusions que servissin d’orientacions per als departaments de com treballar les estratègies de la comprensió lectora de manera transversal i amb uns acords mínims comuns a totes les àrees, a partir de la posada en pràctica de cadascun dels assistents al curs, amb les orientacions de la professora. D’altra banda, enguany al centre s’han creat clubs de lectura a tots els cursos per tal de fomentar així el gust per la lectura i d’aproximar la biblioteca als alumnes a través de 8 bibliomaletes amb lectures i novetats molt diverses. Així, tots els alumnes de l’ESO dediquen almenys una hora a llegir el llibre que hagin triat. Quan l’acaben, fan una ressenya o recomanació a lecturacongres.blogspot.com.es. Aquesta iniciativa ha tingut molt bona rebuda entre l’alumnat. Esperem que aquest estiu no perdin el fil de la lectura.

PLA PER A L’IMPULS DE LA LECTURA A L’INSTITUT Sònia Llinàs

Aquest any hem participat a l'exposició Aigua al Centre Cívic Barceloneta amb un projecte col·laboratiu molt inte-ressant que restarà exposat a l'escola permanentment. Més de dues-centes persones van assistir a la inauguració de l'exposició on es va fer una menció especial al projecte educatiu del centre. Estructures és un projecte de recopilació d’informació sobre la temàtica de l’aigua, d’estructuració de l’univers simbòlic que l’envolta i de la selecció del contingut que configurarà una obra d’art treballada en comú. El procés en si requereix molta laboriositat, comprensió dels diferents punts de vista i un diàleg que donarà forma a una creació comuna. Organitzats en grups de cinc i sota un portaveu, els artistes seleccionen com treballar l’AIGUA d’una manera con-junta. Hi van participar els alumnes: Cristian Leiva, Stiliyan Stoyanov, Laura Heredia, Dil Awaiz, Catherine Coto, Jo-nathan Franco, Weiji Jiang, Erick Ordóñez, Mathias Pereira, Yuriy Hala, Brailin Linares, Diego Medina, Eduardo Me-dina, Brian Pérez, Jordy Murillo, Denys Vovk, Belen Ortuño, Miguel Angel Suarez, Oliver Ponciano, Andrés Mendo-za, Sara Fernández y Juan Cuevas.

VISUAL I PLÀSTICA: ESTRUCTURES Laia Mercadé

11

FEM ESPORTS Joan Folqué

MEDIACIÓ Gemma Casadesús

La Mediació és un sistema alternatiu de re-solució de conflictes on una tercera persona ajuda a les parts enfrontades a resoldre els problemes per ells mateixos. Els conflictes amb les persones no són do-lents. Tothom es pot trobar davant d’una situació de conflicte amb una altra persona originada per: diferents maneres de pensar, interessos enfrontats, diferents criteris d’actuació, i sempre s’ha de mirar d’arribar a un punt entremig, un acord, ja que és un dels factors més bàsics per aconseguir una bona convivència. És necessari crear una cultura que afavorei-xi el diàleg i la bona entesa entre les perso-nes i això és possible amb la Mediació. Crear un ambient positiu que no ignori els conflictes permet dotar als alumnes d’hab-ilitats socials i d’eines útils per solucionar els problemes que tenen amb els com-panys, la família, la comunitat... fent que siguin capaços d’autogovernar-se i fer front a les coses de manera constructiva.

Aquest curs hem posat en marxa el servei de Mediació al nostre Institut. 14 alumnes voluntaris s’han reunit les tardes de dilluns i dimecres per formar-se com a mediadors i crear el Servei de Me-diació. Tots ells han fet una molt bona feina i tenen moltes ganes de fer que aquest projecte tiri endavant. Us animem a fer servir el servei de Mediació sempre que tingueu un problema i no trobeu la manera de solucionar-lo. US HI ESPEREM.

Com cada curs hem posat en marxa un se-guit d’activitats amb l’objectiu que els nois i noies del nostre centre gaudeixin dels seus esports preferits, aprenguin a compe-tir i, sobretot, contribuir, perquè els re-cords d’aquesta etapa siguin d’aquells que s’expliquen amb satisfacció. Al primer trimestre vàrem fer el campionat interclasses de futbol-sala amb una gran acceptació. El bàsquet i l’hoquei han estat els protagonistes al segon trimestre. Tam-bé hem ofert la possibilitat de passar-ho bé amb el bàdminton i el voleibol programats al segon i al tercer trimestre. He de remarcar que l’actitud dels partici-pants ha estat magnífica pel que fa al res-pecte entre els participants i a la pròpia activitat i per tant convido a fer-ho de nou el proper curs. Per un altra banda, l’AMPA del nostre cen-tre ha organitzat les seves activitats fantàs-ticament portades pels seus especialistes i potser no prou aprofitades pels nostres alumnes. Des d’aquí us animo pel proper curs, no deixeu passar l’oportunitat de fer “Let’s Dance”, “Aeròbic”, “Taekwondo” i “Teatre”.

12

ELS NOSTRES MÚSICS

ENTREVISTA A MARINA CAÑAVERAS -Per què et vas decidir a tocar el piano? Els meus pares m’insistien molt a tocar el piano. Bé, a música en general, però aquella aventura no m’inspirava gens... Però un any finalment em vaig decidir a viure aquella aventura. -Vas a alguna escola de música? Sí, a l’Escola Municipal de Nou Barris. -Quantes hores hi dediques a la setmana? A tocar l’instrument, hora i mitja cada dia i després de solfeig, o així, una hora. -Des de quant toques el piano? Des dels vuit anys. -En quins llocs has actuat? A part l’escola de música, he anat a Sant Cugat, al parc de Nou Barris i a Cervera. -És difícil tocar el piano? Al principi sembla que és impossible, però una vegada ja ets a dins d’aquest món i t’agrada i en gaudeixes, res és impossi-ble. -De gran et vols dedicar a tocar el piano? Sí, m’encantaria.

ENTREVISTA AL JESÚS JIMÉNEZ DEL CASTILLO -Per què et vas decidir a tocar l’oboè? Perquè la meva germana anava a guitarra i jo també m’hi vaig voler apuntar. I com que no hi havia places per guitarra, em vaig apuntar a oboè, que era un instrument que em cridava l’-atenció. -Vas a alguna escola de música? A quina? Sí, a l’Escola de Música Municipal de Nou Barris. -Des de quan toques l’oboè? Des dels vuit anys. -Quantes hores hi dediques a la setmana? Als dissabtes tres quarts d’hora. -És difícil tocar l’oboè? Al principi no, però a mesura que passa el temps, vas aprenent i és tot més fàcil. -En quins llocs has actuat? He actuat a l’auditori de Barcelona, a St. Cugat i a la meva Escola de Música. -De gran et vols dedicar a tocar l’oboè? No, m’agradaria tenir un altra professió, però continuaria tocant.

ENTREVISTA A JASON LAFUENTE -Per què vas decidir començar a tocar el piano? Perquè era un somni. -Quant temps fa que vas començar a aprendre? Des del desembre -Prens classes de piano? Prenia -On? Primer vaig començar l’escola y desprès vaig continuar a casa meva -El piano és un instrument que requereix molta pràctica, quant temps li dediques? Dues o tres hores a la setmana. -Et resulta difícil compaginar les pràctiques de piano amb els estudis de l’escola? No. -A part del piano practiques algun altre instru-ment? No. -Voldries aprendre a tocar un altre? M’agradaria la guitarra. -Quina perspectiva tens en el futur amb el pia-no? T’ho prens com un passatemps de jove o voldries complir algun objectiu tocant? Passatemps de jove.

13

Gemma Casadesús integradora social. 1.Quant temps portes en aquest institut? -Aquest és el sisè any. 2.Què penses so-bre els partes i les incidències? -No m’agraden, però penso que sí que és veritat que per alguns alumnes o és així o, sinó la cosa no funciona. 3.Quines tasques fas en aquest institut? -Controlar les assistències; els que es porten ma-lament me’ls porten a mi; els nens que tenen problemes també vénen a buscar-me; la família que té problemes de diners ve a parlar amb mi; el tema de delegats; temes de festes a l’institut... 4.Abans d’estar aquí on has treballat? De què? -He treballat amb malalts mentals i d’educadora. 5.T’agrada aquest institut? Per què? -No conec un altre, però a mi aquest sí que m’ag-rada. Però l’edifici no m’agrada gens. 6. Què t’agradaria canviar d’aquest institut? -Jo canviaria l’aspecte.

ENTREVISTEM ELS PROFES

Marc Coll professor de Física i Química. 1.Què volies fer abans de ser professor? -No hi va haver un abans. Sempre he volgut ser professor. Des que vaig haver de triar, sempre vaig pensar que volia ser o professor o mestre. Tenia bastant clar que volia do-nar classes a secundària. No hi va haver opcions. 2.Has estat en altres instituts? Recordes d'algun? -Sí, aproximadament 20 instituts. Em recordo de tots, i em recordo bastant dels alumnes que he tingut. 3. Sempre has treballat de professor o, has treballat d’-alguna altra cosa? -He treballat de moltes coses diferents. He treballat de mú-sic, de flequer... Bé, aquestes són les més principals. Tam-bé he treballat en un laboratori químic, fèiem investigació. Aquestes serien les tres més importants. Després n’hi ha d’altres... 4. Quina és la frase que repeteixes més? -Crec que això seria més fàcil que ho contestéssiu vosaltres que no pas jo. Per-què jo a vegades no en sóc consci-ent. “Això ja ho veu-rem més endavant” crec que aquesta la dic moltes vegades .

Teodora Herrero professora de llengua anglesa. 1. Per què volies ser professora de anglès? -Bé, no vaig començar sent professora d’anglès, jo volia ser professora, des de molt aviat(15 anys) i em va agradar estar amb nens petits. 2.Què volies ser quan eres petita? -Volia ser mestra, infermera... 3.Què t’agradaria canviar d’aquest institut? -M’agradaria donar-li una mà de pintura, després que la relació entre el professors i els alumnes fos més bona. 4.Com vas arribar a ser professora? -Perquè m’agradava fer coses amb els nens…i com m’agraden les llengües vaig deci-dir ser professora d’anglès. 5.Has donat una altra matèria a part del anglès? -Sí, vaig començar donant totes les matèries i al se-güent any vaig fer història i després vaig fer lite-ratura i matemàtiques, més endavant vaig fer llengües.

Carme Colon professora de llegua catalana. 1.Per què volies ser professora de català? -A veure, a mi, m’agradava ser professora de llengües. M’era igual ser professora de català que de castellà, per-què m’han agradat sempre les llengües. 2.Què volies ser quan eres petita? -Des de petita jo ja volia ser mestra. Jo arribava a la meva habitació i posava els “ninos” i em posava a explicar-los teories, etc. Amb 4 anys jo ja parlava sola, com que era filla única, doncs feia la meva pròpia escola, classe amb els meus “ninots”. 3.Què penses dels partes i les incidències? -Doncs, que, s’han de posar perquè sinó a la classe no es podria fer. Amb aquesta falta de respecte que tenen molts alumnes, doncs és important que compleixen les normes perquè sinó, no es podria fer classe. 4.Què t’agradaria canviar d’aquest institut? -Trobo que és un institut que està molt ben organitzat, m’agradaria canviar alguns alumnes i que tinguin més res-pecte als profes-sors. 5.Quina és la frase que dius més a classe? -Voleu callar! (riu)

14

M Rosa Escardó Llibre: Le petit homme de l’opera Pel·lícula: La casa Viatge: Paris

M José Guzmán Llibre: Tu rostro mañana Menjar: paella Viatge: Platja

César Carrasco Llibre: La última cena Pel·lícula: The hunt Viatge: Australia

Rosa M Rodriguez Menjar: la queixada Pel·lícula: Super 8 Viatge: India

Eulàlia Homar Llibre: Quan eren felinos Pel·lícula: El club de los poetas muertos Viatge: Àustria

Laia Mercadé Llibre: Petit prícep Menjar: Fideuà Viatge: Menorca

Carme Colon Llibre: El mecanoescrit del segon origen Pel·lícula: Charlie i la fàbrica de xocolata Viatge: Països nòrdics

Sussana Griell Llibre: Els desorientats Menjar: Carn rostida Viatge: Florència

Sònia Llinàs Llibre: Victus Pel·lícula: L’impossible Viatge: Jamaica

Monserrat Moreno Llibre: Un llibre sobre plantes Pel·lícula: El senyor dels anells Viatge: Illa deserta

Josefina Salazar Llibre: Los pilares de la tierra Pel·lícula: Alguien voló sobre el nido del cuco Viatge: Austràlia

Lluïsa de Yebra Llibre: Res no s’oposa a la nit Pel·lícula: La delicatesa Viatge: Illa de Pàscua

Rosa Paz Palomar Llibre: La soledad de los números primos Pel·lícula: Bárbara Viatge: Lake district

Elena Medina Llibre: El llapis del fuster Pel·lícula: El quijote Viatge: Japó

Oscar García Llibre: Los pilares de la tierra Menjar Morteruelo Viatge: Formentera

Ana M. García Llibre: En tierra de nadú Pel·lícula: Rosa Carmel Viatge: Índia

Pilar santos Llibre: La caçadora de gossos Menjar: Fideos a la zarzuela Viatge: Àfrica, Kènia

Victòria Ledesma Llibre: El temor d’un home savi Pel·lícula: Iron man 2 Menjar: Arròs caldós

Teodora Herrero Llibre: El maestro del Prado Pel·lícula: Le prenom Viatge: Montserrat

Gemma Casadesús Llibre: Bruixoles que busquen somriures perduts Pel·lícula: Hachiko Viatge: Costa Rica

Emilia Peregrina Llibre: Sadako vol viure Pel·lícula: El hobbit Viatge: Noruega

Marc Coll Llibre: La quarta mà Pel·lícula: Looking for sugarman Viatge: Volta al món

David Medina Llibre: Sexo y temperamento Pel·lícula: Looking for sugarman Viatge: París

Dolores Castro Llibre: Ardalén (Còmic) Pel·lícula: El lado bueno de las cosas Viatge: Japó

ELS PROFES RECOMANEM

Encarna León Llibres: Africanos, el hijo del cónsul Pel·lícula: Bárbara Viatge: Canadà

Rita Soriano Llibre: 50 ombres de Grey Pel·lícula: West side story Viatge: Japó

15

HI SOM TOTS

16

CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA