UNITAT 2

El Renaixement (s. XV–XVI)

CONTEXTUALITZACIÓRENAIXMENET Itàlia

(Polifonia)

AVANÇOS DE L’ÈPOCA Científic

• Progrés: Medicina

Astronomia• Ciències experimentals: mètodes científic.• Grans descobriments geogràfics (Amèrica)• Creació de la impremta: permet una major

difusió dels textos, partitures..., és a dir, del coneixement.

Humanisme: que el major nombre de persones accedís al coneixement.

CARACTERÍSTIQUES

• Tenen més importància els autors.• Els artistes no treballen exclusivament per

l’església.• Perfecció dels instruments.• A l’església l’objectiu principal és

compondre peces on els textos es puguin entendre.

• Els artistes no tan sols es dediquen a un Art en concret.

MÚSICA VOCALS’afegeix una quarta veu a la polifonia vocal, per aquest

motiu ara les veus es classifiquen:• Soprano: condueix la melodia.• Contratenor o altus: tessitura intermèdia entre tenor i

soprano. Actualment contralt.• Tenor: és la veu que reprodueix el cant Gregorià original,

però a partir del s. XV té el mateix tracte que les altres.• Baix o bassus: és la veu més greu i que sustenta les

altres veus.

Les dones no poden cantar. Els falsetistes eren els encarregats d’interepretar les

tessitures més agudes.

Nous estils compositius polifònics

Cantus firmus

Polifonia homofònica

Contrapunt imitatiu

MÚSICA VOCAL

MÚSICA VOCAL

Església protestant alemanya. (Luter)• Participació de fidels a missa, cantant.• Himnes polifònics senzills.• Coral

– Obra polifònica a quatre veus, melodia principal la més aguda.

– Tipus homofònic.– El text en alemany.

RELIGIOSA

MÚSICA VOCALEsglésia catòlica.• Composicions amb complexitat tècnica vocal.• Missa

– Composició vocal no litúrgica.– S’anomena missa perquè té les mateixes parts que

una celebració litúrgica.• Motet

– Cant a dues o més veus.– Text en llatí.– Extensió breu.– S’interpretava per l’Advent, Quaresma o Setmana

Santa.• Autors: G. P. De Palestrina i T. L. de Victoria

RELIGIOSA

MÚSICA VOCAL• La música profana estava molt relacionada amb

la literatura i la cultura.• Mecenatge.• La música culta es considerava un signe de

distinció i refinament.– Era l’entreteniment i l’esbarjo de les minories cultes.Això no significa que desaparegui la música popular.

Composicions més significatives• Madrigal  

– Polifònic i sense acompanyament instrumental. – Música sense repeticions, per expressar de la millor

manera possible el sentit i el sentiment de cada línia i cada mot dels versos del text.

PROFANA

MÚSICA VOCAL• Òpera in musica.

– Representació escenogràfica amb textos cantats.

• Villancet– Cançó de caràcter popular.– El terme prové del castellà villancico, derivat

de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter popular.

– La forma bàsica del villancet musical consta de dos elements: una tornada i diverses cobles.

PROFANA

MÚSICA INSTRUMENTAL• La música instrumental pren més protagonisme i es

converteix en un gènere propi a causa del perfeccio-nament dels instruments:

– Obres amb més dificultat tècnica.– Es redacten tractats i mètodes d’interpretació.

Els qui feien música se’ls anomenava:• Mestre de capella: encarregat de dirigir i preparar les

peces.• Ministrils: encarregats d’interpretar la part instrumental

de les peces.• Cantors: encarregats

d’interpretar la part vocal de la música, ja sigui religiosa com profana.

MÚSICA INSTRUMENTALLes primeres tècniques utilitzades per la música instrumental:

1. Composicions derivades de la música vocal. Canzona, recercare, provenen dels motets o madrigals.

2. Composicions improvisades. Tiento, fantasia o tocata.3. Composicions per a dansa. Pavana, gallarda,

sarabanda i passamezzo.• La dansa era un entreteniment social i es feia servir per al

ritual de festeig.

Els instruments de l’època es classifiquen segons:• Polifònics: són capaços d’interpretar més d’una nota.• Melòdics: només poden interpretar una línia melòdica.

MÚSICA INSTRUMENTAL

Polifònics

Clavicèmbal

Orgue

Llaüt ArpaSaltiri

MÚSICA INSTRUMENTAL

Melòdics

Viola de gamba

Flauta de bec

Sacabutx

Corneta renaixentista Gralla

QUALITAT DEL SO: TIMBRE• És la qualitat del so que ens permet distingir el

cos que ha emès un so.• Si analitzem tècnicament el so podem distingir el

timbre d’un so per la forma de l’ona.– Podem distingir dos sons de la mateixa intensitat

(amplitud) i del mateix to (freqüència) emesos per dos focus diferents.

QUALITAT DEL SO: TIMBREEls harmònics• Els harmònics són un seguit de freqüències

inaudibles que configuren el so d'una nota en concret.– Els harmònics contribueixen a la qualitat del so.– Sonen amb menys intensitat que la fonamental.

L’instrument vocal humà• Cada persona té una veu amb un timbre

diferent, ja que l’aparell fonador de cada persona té unes característiques pròpies.

• Grups d’òrgans aparell fonador.– Òrgans de respiració: diafragma, pulmons,

bronquis i tràquea.– Òrgans de fonació: laringe, cordes vocals i

cavitats de ressonància (boca, fosses nasals).

– Òrgans d’articulació: paladar, llengua, llavis i dents.

QUALITAT DEL SO: TIMBRE

• El so s’articula mitjançant l’obertura de la mandíbula, la posició del vel del paladar i el moviment de la llengua.

Cavitats de ressonànciaFaringeLaringeTràqueaPulmonsMúscul del diafragma

Fosses nassalsVel del paladar

BocaLlengua

Cordes vocals

QUALITAT DEL SO: TIMBRE

Classificació de les veus• El timbre: la manera d’executar la veu i la

quantitat d’harmònics que genera.– La vibració de les cordes vocals.– Ressonància de les cavitats internes.– Tècnica.– Estil musical.

• La tessitura: el rang de notes que pot emetre una veu.

QUALITAT DEL SO: TIMBRE

SOPRANOMEZZOSOPRANO

CONTRALT

TENORBARÍTON

BAIXMas

culin

esFe

men

ines

Veus

bla

nque

sQUALITAT DEL SO: TIMBRE

Tessitura