resum tema 2 govern estat poder legislatiu i judicial

8/19/2019 Resum Tema 2 Govern Estat Poder Legislatiu i Judicial

1/25

10

TEMA 2

EL PODER LEGISLATIU, EL PODER EXECUTIU I EL PODERJUDICIAL.

11.. EELL PPOODDEER R LLEEGGIISSLLAATTIIUU

La “Llei de Reforma Política” promulgada el 4 de gener de 1977 estableix unes Corts Generalsamb una estructura bicameral, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat integrats perrepresentants del poble, elegits per sufragi universal, igual, directe i secret.

Les Corts Generals es troben regulades al Títol III de la Constitució promulgada el 27 dedesembre de 1978. Ambdues cambres van aprovar els seus respectius Reglaments.

Les Corts son les titulars del Poder Legislatiu

1.1. LES CORTS GENERALS

Les Corts representen al poble espanyol, exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, aproven els pressupostos i controlen l’acció del Govern.

1.1.1 Característiques

• Les Corts son inviolables.• Son un òrgan permanent : la seva acció és continuada, fins i tot quan no estan reunides.• Tenen independència respecte a la resta de poders• En principi, la CE dóna supremacia a les Corts Generals respecta a la resta d’òrgans de

govern, perquè son l’únic òrgan que deriva directament del poble i controlen al Govern, peròla supremacia no és il·limitada, ja que les Corts estan subjectes a la CE, i algunes normesnecessiten ratificació mitjançant referèndum. A més, la pròpia CE atribueix al Govern el

paper de director de la vida política.• Son un òrgan deliberant

1.2. COMPOSICIÓ

Les Corts Generals estan formades per 2 Cambres:• El Congrés dels Diputats• El SenatEls membres d’ambdues Cambres gaudeixen d’inviolabilitat per les opinions manifestadesdurant les seves funcions (no poden ser inculpats en judici penal) inclòs després d’haver finalitzatel mandat, també d’immunitat, de manera que només poden ser detinguts en cas de delicteflagrant, però no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la seva Cambra.En les causes contra Diputats i senadors serà competent la Sala del Penal del Tribunal Suprem.

A més, no estan lligats per mandat imperatiu. És a dir, no estan obligats a seguir les directrius delseu partit o representats, sinó que poden votar el que creguin convenient.

Cada Cambra estableix els seus propis reglaments, que requereixen aprovació per majoriaabsoluta, aprova els seus pressupostos, Regulen l’Estatut de personal de les corts elegeix els presidents respectius i els altres membres de les Meses.


2/25

11

Les sessions conjuntes d’ambdues Cambres son presidides pel President del Congrés.

Els Presidents de les dues Cambres tenen, en nom d’elles, els poders administratius i les facultatsde policia.

1.2.1 El Congrés dels Diputats

És el principal òrgan en l’elaboració de les lleis, sense perjudici de la participació del Senat.

Està composat per un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats (actualment hi ha 350 Diputats),elegits per sufragi universal lliure, igual, directa i secret.

La circumscripció electoral és la Província. El territori nacional es distribueix en 52circumscripcions, formades pel territori de les cinquanta províncies més les ciutats de Ceuta iMelilla.

La llei estableix la distribució dels diputats de la següent manera:• Representació mínima inicial de 2 diputats a cada circumscripció (a cada província).• La resta de diputats es distribueixen a les províncies en proporció a la població• Ceuta i Melilla son representades cada una per 1 Diputat.

A cada província, el sistema d’elecció dels diputats és per representació proporcional (segonsnombre d’habitants)

El mandat és per 4 anys. Per tant, hi ha eleccions per escollir els Diputats del Congrés cada 4anys. Les eleccions, que convoca el Rei, tenen lloc entre els 30 i els 60 dies des de la terminació

del mandat. El Congrés electe (escollit), ha de ser convocat dins els 25 dies següents a lacelebració de les eleccions.

Son electors i elegibles tots els espanyols (també els que estan fora d’Espanya), que siguinmajors d’edat i estiguin en ple ús dels seus drets polítics.

A més de per finalització del mandat, el Congrés també es pot dissoldre per:

• dissolució de la Cambra a petició del President del Govern, amb deliberació prèvia delConsell de Ministres.

• pel fet que cap candidat proposat pel Rei per a ser President del Govern després d’uneseleccions, no hagi obtingut en el termini de 2 mesos el vot de confiança (és a dir, no hagiresultat elegit pels membres del Congrés).

1.2.2 El Senat

És la Cambra de representació territorial, a diferència del Congrés, que representa al poble en laseva totalitat. Actualment hi ha 264 senadors.

La circumscripció és la província, i a més, cada illa o agrupació d’illes amb Cabildo o ConsellInsular, constitueix també una circumscripció a efectes d’escollir senadors.


3/25

12

El sistema d’elecció de senadors és per representació majoritària, de manera que cada electorvota a 3 candidats i a cada província o circumscripció s’escullen 4 senadors, per sufragiuniversal, lliure, igual, directe i secret.

En el cas de les illes o agrupacions d’illes, la distribució és la següent:

• A les Illes Majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) li corresponen 3 senadors a cadascuna• A Ceuta i Melilla, 2 senadors cadascuna• A les Illes Petites o agrupacions (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera,

Hierro, Lanzarote, i La Palma) li correspon 1 senador a cadascuna.

A mes, les Comunitats Autònomes (CCAA), designaran 1 senador i encara 1 altra més per cadamilió d’habitants del seu respectiu territori. La designació correspon a l’Assemblea Legislativade la CCAA, i si no hi ha, a l’òrgan superior col·legiat de la CCAA (per tant, veiem que aquest ésl’únic cas en que l’elecció no és per sufragi)

Per exemple, Catalunya tindrà 4 senadors per província, més 1 per la CCAA, més 1 per cada

milió d’habitants del territori. Si tenim en compte que a Catalunya som aproximadament 6milions d’habitants, el resultat de senadors a la CCAA és de 23.

El mandat també es per 4 anys i pot finalitzar en els mateixos supòsits que el Congrés.

1.3. INCOMPATIBILITATS

La Llei electoral determinarà les causes d’inelegibilitat i incompatibilitat de Diputats i Senadors,que, en tot cas, inclourà:

• Als components del Tribunal Constitucional.• Als alts càrrecs de l’Administració de l’Estat, amb l’excepció dels membres del Govern.• Al Defensor del Poble.• Als Magistrats, Jutges i Fiscals en actiu.• Als militars professionals i membres de les Forces i Cossos de Seguretat i Policia en actiu.• Als membres de les Juntes Electorals.

A més, ningú pot ser membre de les 2 Cambres simultàniament, ni ser alhora Diputat i membred’un Parlament o Assemblea d’una Comunitat Autònoma (però si Senador i membre d’algunad’aquestes Assemblees).

1.4. ORGANS DE LES CAMBRES Cadascuna de les 2 Cambres (Congrés i Senat) té:

1. El Ple, format per tots els membres de la Cambra. Com a òrgans del Ple:

a. La Mesa. És l’òrgan rector de la cambra b. El President . És el representant de la cambrac. Els Vice-presidentsd. Els Secretaris

2. La Junta de Portaveus, constituïda pels portaveus de cada Grup Parlamentari.


4/25

13

3. Les Comissions, que son grups formats per un mínim reduït de parlamentaris.

4. La Diputació Permanent, integrada per un mínim de 21 membres que representen als diferentsgrups parlamentaris en proporció a la importància numèrica. Estan presidides pel President decada Cambra.

És l’òrgan que garanteix el caràcter permanent de les Corts, perquè vetlla pels poders de lesCambres quan no estan reunides. Quan acaba el mandat de les Cambres, les DiputacionsPermanents continuen amb les seves funcions fins que es formen les noves Corts.

5. Els Grups Parlamentaris, cada un format pels membres de la Cambra del mateix partit. CadaGrup té un portaveu. Per constituir un Grup Parlamentari cal:

a. En el Congrés: mínim 15 membres, o no menys de 5 escons (5 ó més) però amb el 15%mínim de vots a la seva província, o el 5% a nivell nacional.

b. Al Senat: mínim 10 membres.

Els Grups Parlamentaris es constitueixen dins dels 5 dies hàbils següents a la constitució de cadaCambra.Excepte les Comissions i els Grups parlamentaris, tots els demés òrgans es convoquen per:

• Iniciativa del President de la Cambra• A petició com a mínim de 2 Grups Parlamentaris• A petició d’1/5 part dels membres de la Cambra

1.5. FUNCIONAMENT DE LES CORTS GENERALS

1.5.1 Sessions

Cadascuna de les Cambres celebra 2 tipus de sessions:

a) Sessions ordinàries: es reuniran anualment en 2 períodes de sessions:

• de setembre a desembre• de febrer a juny

b) Sessions extraordinàries: només a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de lamajoria absoluta de qualsevol de les Cambres. Han de tenir obligatòriament ordre del diadeterminat i acaben un cop tractats els temes inclosos.

Per aquelles qüestions no legislatives referents a la Corona, en les que cal al intervenció de lesCorts, es reuniran en sessió conjunta. A més, també es reuniran en sessió conjunta les 2 Cambres

per temes relacionats amb:

1. Tractats internacionals: cal majoria de cadascuna de les Cambres. El procés de votació l’iniciael Congrés.

2. Acords de cooperació entre les Comunitats Autònomes, i distribució dels recursos del Fons de

Compensació establert per l’Estat, entre les CCAA o les províncies. En aquest cas, el procésl’inicia el Senat.


5/25

14

En aquests casos, si no hi ha acord entre les 2 Cambres (majoria absoluta de cadascuna), escrearà una Comissió Mixta formada per igual nombre de Diputats i de Senadors. Si el text que

presenti la Comissió no s’aprova per majoria de les 2 Cambres, llavors decideix el Congrés permajoria absoluta.

1.5.2 Funcionament

Les Cambres funcionen en Ple i en Comissions. Les Comissions son legislatives o no, especials,d’investigació). Les legislatives solen ser permanents i generals, i les especials solen ser no

permanents i específiques. Les sessions plenàries son públiques, excepte acord en contrari decada cambra adoptat per majoria absoluta o d’acord al reglament. les de les Comissions, no.

- Règim d’actuacions del Congrés: L’ordre del dia del Ple serà fixat pel President, d’acord amb la Junta de Portaveus.El de les Comissions es fixarà por la seva respectiva Mesa, d’acord amb el President delCongrés.

Per adoptar acords, tant en Ple com en Comissions, han d’estar reunides amb convocatòriareglamentària, (ja que si no, el acord no vincula a la Cambra) i amb l’assistència/quòrum de lamajoria dels membres (meitat + 1, és a dir, majoria absoluta).

Per aprovar acords i que siguin vàlids, cal el vot afirmatiu de la majoria dels presents (majoriasimple). El vot és personal i indelegable

- Règim d’actuacions del Senat:

L’ordre del dia del Ple serà fixat pel President, d’acord amb la Mesa i escoltada la Junta dePortaveus.

L’ordre del dia de les Comissions serà fixat pel seu President, escoltada la Mesa de cadascunad’elles i tenint en compte el programa de treball de la Cambra.

Para adoptar acords, la Cambra i els seus òrgans han d’estar reunits reglamentàriament i ambl’assistència de la majoria dels seus membres.

Els acords s’aprovaran per majoria simple de senadores presents, sempre que hi siguin al menysla meitat més un dels membres de l’òrgan del que es tracti, ja que de no existir quòrum s’aplaçaràla votació si el President ho estima pertinent.

- Altres:

El Congrés i el Senat, o ambdues juntes, poden nomenar Comissions d’investigació (no permanents) sobre qualsevol afer d’interès públic. Les conclusions no vinculen als Tribunals, però el resultat es pot comunicar al Ministeri Fiscal.

En cas que alguna de les dues Cambres requereixi la presència d’algú, es obligatori comparèixer.

A més, les Cambres poden rebre peticions individuals o col·lectives, sempre per escrit. Està prohibida la presentació directa davant les Cambres per sol·licitar alguna cosa.

Les Cambres poden trametre les peticions al Govern, que té l’obligació d’explicar-se sobre ellessi les Cambres ho exigeixen.


6/25

15

1.6. ELABORACIÓ DE LES LLEIS

Les lleis son les normes aprovades per les Corts Generals, sancionades i promulgades pel Rei i publicades al BOE.

Les lleis poden ser:

a) Lleis Orgàniques: son les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, l’Estat, les que aproven els Estatuts d’Autonomia i el règim electoral general, iles previstes per la CE. Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les, cal majoria absoluta delCongrés.

b) Lleis Ordinàries: Per aprovar-les, modificar-les o derogar-les, cal majoria simple delCongrés.

1.6.1 Iniciativa Legislativa

L’aprovació de les lleis correspon sempre a les Corts, però la iniciativa legislativa potcorrespondre:

a) Al Govern: proposant l’adopció de projectes de llei

b) Al Congrés: proposant l’adopció de proposicions de llei

c) Al Senat: proposant l’adopció de proposicions de llei

d) A les Assemblees Legislatives de les CCAA: en aquest cas, poden prendre la iniciativa de2 formes:

1. Sol·licitant al Govern l’adopció d’un projecte de llei2. Trametent a la Mesa del Congrés una proposició de llei. En aquest cas, delegaran un

màxim de 3 membres de l’Assemblea perquè la defensin.

e) A la Iniciativa Popular: en aquest cas, la llei regularà els requisits perquè pugui presentar-se una proposició de llei, però en tot cas, caldrà no menys de 500.000 signaturesacreditades. La llei que la regula és la Llei Orgànica 3/1984 de 26 de març.

No s’admet la iniciativa popular en:

• lleis orgàniques• matèries tributàries• matèries internacionals• matèries referents a la prerrogativa de gràcia.

1.6.2 Projectes de llei i Proposicions de llei

Els projectes de llei tenen prioritat de tramitació davant les proposicions de llei.

- Projectes de llei

La iniciativa legislativa és adoptada pel Govern.

1. Són aprovats pel Consell de Ministres del Govern i després s’envien al Congrés


7/25

16

2. Es sotmeten al Congrés amb una exposició de motius

3. La Mesa del Congrés ordena la seva publicació i obre un termini de 15 dies perquè elsDiputats i Grups parlamentaris presentin esmenes a la totalitat o a una part de l’articulat.

4. Passats els 15 dies, la Comissió Legislativa Permanent estudia el projecte i les esmenes

5. Un cop aprovat el projecte de llei pel Congrés , majoria absoluta si és llei orgànica i simple siés ordinària,, el seu President el remet al President del Senat perquè es deliberi en aquestaCambra.

6. En el termini de 2 mesos, el Senat pot aprovar-lo, oposar el seu vet (per majoria absoluta delSenat) o introduir esmenes motivadament. Si el Govern o el Congrés declaren el projecteurgent, pot establir-se en 20 dies naturals en lloc de 2 mesos.

7. Si el Senat aprova el projecte, el Rei sanciona la llei en 15 dies, la promulga i ordenarà la seva

immediata publicació.8. Si hi ha veto en el Senat, el projecte no pot ser sancionat pel Rei fins que el Congrés aixequi

el veto, ratificant el projecte por majoria absoluta. Si no hi ha majoria absoluta, es sotmet denou a votació passats 2 mesos des de la interposició del veto. En aquest cas és suficient lamajoria simple (dels que estan presents, més vots a favor que en contra) per aixecar el veto iaprovar el projecte. Si no hi ha majoria simple, el projecte és rebutjat.

9. Si el que ha fet el Senat ha estat introduir esmenes, el projecte no es sotmetrà al Rei fins que elCongrés es pronunciï sobre les mateixes, acceptant-les o no. Es suficient per majoria simple.

En el cas del veto o de les esmenes, el projecte retorna al Congrés un cop aixecat el veto ointroduïdes les esmenes pertinents.

- Proposicions de llei

La iniciativa legislativa pot ser del Congrés, del Senat, de les Assemblees Legislatives del esCCAA o de la Iniciativa popular, no del Govern

a) Les que proposa el Congrés

Poden ser adoptades a iniciativa de:

• 1 Diputat amb la signatura d’altres 14• un Grup Parlamentari amb la única signatura del Portaveu

1. Es presenta la proposició al Congrés juntament amb una exposició de motius.

2. La Mesa del Congrés ordena la publicació de la proposició, i la remet al Govern per a quèexposi el seu criteri al respecte.

3. Si passats 30 dies, el Govern no ha manifestat expressament la seva disconformitat, la proposició és debatuda al Ple del Congrés per veure si es pren en consideració i s’accepta atràmit


8/25

17

4. Un cop pressa en consideració pel Congrés, la Mesa l’envia a la Comissió competent perquèl’estudiï, i s’obre el termini per la presentació d’esmenes per part dels diputats i els grups

parlamentaris.. No s’admeten esmenes a la totalitat (només parcials)

5. Un cop aprovada la Proposició de Llei pel Congrés, s’envia al Senat i es seguirà el mateix procés que en els projectes de llei, però la presentació de la Proposició davant del Ple delsenat correspon o bé a un dels Diputats que l’ha proposat, o a un dels Diputats del GrupParlamentari autor de la iniciativa.

b) Les que proposa el Senat

En les proposicions de llei on la iniciativa ha estat presa pel Senat, es remetran al Congrés perquè les tramiti, però no cal el tràmit de pressa en consideració, i sí que se admeten esmenes ala totalitat quan es tramita a la Cambra Baixa (Congrés).

c) Les que proposen les Assemblees de les CCAA i les que proposa la Iniciativa Popular

Primer seran examinades per la Mesa del Congrés per verificar que compleixen els requisitslegalment establerts. Si els compleixen es tramiten com les altres.

Les decisions polítiques d’especial transcendència poden ser sotmeses a referèndum consultiudels ciutadans. El referèndum haurà de ser convocat pel Rei, a proposta del President del Governi prèvia autorització del Congrés dels diputats. Les diferents modalitats de referèndum es regulen

per llei orgànica.

Les Cambres poden delegar en Comissions Legislatives, l’aprovació de projectes de llei o proposicions de llei, excepte els referits a:

• La reforma constitucional• Les qüestions internacionals• Les lleis orgàniques i de base• Els Pressupostos Generals de l’Estat

Aquests sempre s’han d’aprovar en Ple.

1.6.3 Decrets legislatius i Decrets Llei

L’aprovació de les lleis correspon sempre a les Corts, però poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei (no lleis orgàniques, que només poden dictar les

Corts).

Per atorgar aquesta delegació legislativa al Govern, es pot fer mitjançant 2 vies:

1. Autoritzant al Govern que dicti una Llei de Bases que senti les bases de caràcter general perles que s’ha de regir la llei que s’elaborarà posteriorment. Aquest cas és vàlid quan es tractade formar un text articulat. Les lleis de bases no poden autoritzar la modificació de la pròpiallei de bases ni dictar normes amb caràcter retroactiu.

2. Mitjançant una llei ordinària, quan es tracta de refondre diversos textos en un.

Aquesta delegació ha de ser:


9/25

18

• de forma expressa• per una matèria concreta• amb un termini fixat

Quan es publica la norma amb rang de llei, s’esgota la delegació. No es pot subdelegar.

Les disposicions (normes) del Govern que continguin legislació delegada s’anomenen DecretsLegislatius.

En cas d’urgència, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals que s’anomenenDecrets Llei. En aquest cas, no cal autorització de les Corts.

Aquests Decrets Llei s’han de sotmetre immediatament a debat i votació de tot el Congrés,que si no estigués reunit, s’hauria de convocar dins el termini de 30 dies des de la seva

promulgació. El Congrés haurà de validar o derogar el Decret-Llei.

Els Decrets Llei no poden referir-se a:

a) l’ordenament de les institucions de l’Estat b) els drets, deures i llibertatsc) el règim de les CCAAd) el Dret electoral general

1.7. ELS TRACTATS INTERNACIONALS

Es pot autoritzar la celebració de tractats Internacionals mitjançant Llei Orgànica, amborganitzacions o institucions internacionals, per tal que exerceixin competències derivades de la

Constitució. S’han d’aprovar en sessió conjunta Congrés-Senat per majoria absoluta de les 2Cambres. El procés de votació l’inicia el Congrés. Segons els casos, la garantia de complimentcorrespondrà a:

• Les Corts generals• El Govern

Perquè l’Estat doni el seu consentiment per celebrar/aprovar Tractats (és el Rei el que manifestael consentiment de l’Estat), cal autorització prèvia de les Corts Generals en els següents casos:

• Tractats de caràcter polític.• Tractats de caràcter militar.• Tractats o Convenis que afectin a la integritat territorial de l’Estat.• Tractats o Convenis que afectin als drets i deures fonamentals dels ciutadans.• Tractats o Convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública.• Tractats o Convenis que suposin modificació o derogació d’una llei, o impliquin la adopció

de mesures legislatives per poder ser executades.

En la resta de Tractats, no cal autorització prèvia, però el Congrés i el Senat han de ser informatsimmediatament de la celebració del Tractat..

Els Tractats internacionals vàlids, formen part de l’ordenament jurídic intern un cop han estat publicats oficialment a Espanya, i només es poden derogar, modificar o suspendre en la forma prevista en el propi Tractat o d’acord amb normes generals del Dret Internacional.


10/25

19

Ara be, un Tractat Internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució, exigirà larevisió constitucional prèvia.

El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir al Tribunal Constitucional perquè declari si hiha o no contradicció amb la Constitució. Aquest requeriment ha de ser:

• un cop el tractat està definitivament fixat• però abans que l’Estat doni el seu consentiment per aprovar-ho

Per denunciar els Tractats internacionals, igual que per la seva aprovació, cal autorització de lesCorts en els casos abans estipulats, o si no, informació immediata al Congrés i al Senat.

22.. EELL PPOODDEER R EEXXEECCUUTTIIUU

2.1. EL GOVERN

El Govern es pot definir com l’òrgan col·legiat integrat per ministres, que sota la presidència delPrimer Ministre o president del Govern, delibera i decideix en Consell de Ministres, els afers polítics i administratius més importants que afecten la vida de la nació.

El Govern és el titular del poder executiu. El Govern dirigeix la política interior i exterior,l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva que estradueix en l’execució de mandats, i la potestat reglamentària, que és la possibilitat de dictarnormes amb rang inferior a la llei (Reials Decrets) sense delegació expressa de les Corts isense que hi hagi circumstàncies d’urgència o necessitat (això és el que els diferencia delsDecrets Llei).

També és una funció del Govern, prendre la iniciativa legislativa per elaborar els PressupostosGenerals de l’Estat. Ha d’exercir aquesta iniciativa 3 mesos abans que expirin els de l’anyanterior. L’examen, esmenes i aprovació dels pressupostos correspon a les Corts Generals,

però un cop aprovats, qualsevol esmena per augmentar o disminuir els ingressos, correspon denou al Govern mitjançant la presentació de projectes de llei.

A més, el Govern pot emetre deute públic o contraure crèdit si està autoritzat per llei per lesCorts.

El Govern també nomena el Delegat del Govern en cada CCAA. que representa al Governespanyol a cada CCAA.

Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat estan sota la seva dependència, i tenen com amissió garantir els drets i llibertats dels ciutadans, i tenir cura de la seguretat ciutadana.

El Consell de l’Estat és l’òrgan consultiu del Govern

Col·legialitat: El Govern és un òrgan col·legiat, és a dir, un òrgan pluripersonal que ha de prendreles decisions per acord de tots els membres. Per aquest motiu, té responsabilitat solidària davantel Congrés, en la seva gestió política, perquè no hi ha una única persona responsable, sinó que laresponsabilitat està compartida.

Responsabilitat: El Govern és responsable davant del Parlament (de les Corts). L’exigència deresponsabilitat política correspon al Congrés, i el control polític, al Congrés i al Senat.


11/25

20

2.2. COMPOSICIÓ

El Govern es composa de:

• Membres fixes o d’existència obligada: President i Ministres• Membres d’existència facultativa: Vice-presidents i altres membres que estableixi la llei

Els membres del Govern es reuneixen en Consell de Ministres i en Comissions Delegades delGovern.

2.2.1 El President del Govern

El President dirigeix l’acció del Govern i coordina l’acció dels membres.Representa al Govern i estableix el programa de Govern. Crea, modifica i suprimeix per ReialDecret els Departaments ministerials i les secretaries d’Esta.Resol els conflictes d’atribucions que poden sorgir entre els diferents ministeris.

Nomenament

- Nomenament per via ordinària: Vot d’Investidura

És el Rei qui proposa al Congrés, a través del President del Congrés, un candidat a President delGovern prèvia consulta amb els representants dels partits polítics que tenen representació

parlamentària. No cal que el candidat sigui Diputat o Senador, encara que normalment te acta deDiputat. El candidat proposat exposa al Congrés el seu programa de Govern i demana a laCambra que li atorgui el vot de confiança per dur-lo a terme.

Si el Congrés atorga la confiança per majoria absoluta dels Diputats, el Rei nomena alPresident.

Si no hi ha majoria absoluta, se espera 48 hores per procedir a una segona votació, en la quenomés serà necessària la majoria simple. Si la obté, el Rei el nomena President.

Si tampoc obté majoria simple, el Rei proposa un nou candidat, i es procedirà de la mateixamanera.

Si després de 2 mesos des de la primera votació, no hi ha vot de confiança per cap candidat proposat, el Rei dissoldrà les Corts i convocarà noves eleccions.

El nomenament del President del Govern es refrendat pel President del Congrés.- Nomenament per via automàtica: Moció de censura

Hi ha un altre tipus de nomenament del President del Govern, que es dóna quan el Congrésaprova o fa prosperar una moció de censura, que mínim haurà de ser presentada per 1/10 partdels Diputats, i aprovada per majoria absoluta.

En aquest cas, el President del Govern ha de presentar la dimissió al Rei, qui nomenaràautomàticament President al candidat proposat dins la moció, ja que s’entén que aquestcandidat té la confiança de la Cambra.


12/25

21

2.2.2 El altres membres del Govern

Son nomenats i remoguts (separats) pel Rei a proposta del President del Govern mitjançant RealDecret. El nomenament es refrendat pel President del Govern.

Els membres no poden exercir funcions representatives diferents a les del seu mandat, ni capfunció pública que no derivi del seu càrrec, ni cap activitat professional o mercantil.

2.2.3 Cessament del Govern

Segons la CE, el Govern cessarà per:

• Dimissió voluntària del President• Dimissió obligatòria per la pèrdua de la confiança parlamentària o perquè prosperi una moció

de censura• Renovació del Congrés dels Diputats després d’unes eleccions• Mort. En aquest cas el Vice-president assumeix les funcions fins el nomenament del nou

President.Hi ha un cas particular de cessament del Govern, que és quan el President del Govern, sota laseva única responsabilitat i prèvia deliberació del Consell de Ministres, proposa la dissolució delCongrés, del Senat o de les dues Cambres. La dissolució serà decretada pel Rei, fixant el Decretla data de les eleccions.

No pot haver-hi una proposta de dissolució de les Cambres per part del President del Govern sihi ha en tràmit una moció de censura, i tampoc es pot procedir a una dissolució si no hatranscorregut 1 any des de l’anterior, excepte si transcorreguts 2 mesos des de la primera votació

per investir de confiança a un president, cap candidat obté la confiança.

En tots els casos de cessament, el Govern cessant continuarà en funcions fins a la pressa de possessió del nou Govern.

2.3. RESPONSABILITAT DEL GOVERN

El Govern respon solidàriament de la seva gestió davant el Congrés. Es tracta d’unaresponsabilitat política. El Govern necessita la confiança del Congrés.

Però aquesta no és la única responsabilitat, ja que la Constitució també estableix laresponsabilitat criminal o penal dels membres del Govern. Aquesta es caracteritza per:

• Serà exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.• Si l’acusació és per traïció o por qualsevol delicte contra la seguretat de l’Estat en l’exercici

de les seves funcions, només podrà ser plantejada si ve donada al menys, per 1/4 part delsmembres del Congrés, i amb aprovació per majoria absoluta.

• No se’ls pot aplicar la prerrogativa (privilegi, dret) de gràcia.

2.4. RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS

Com ja s’ha dit anteriorment, el Govern respon davant el Congrés, per tant és responsable davant

d’ell.A més, les Cambres i les Comissions poden requerir a través dels seus Presidents la informació iajut que necessitin del Govern i de qualsevol autoritat de l’Estat i les CCAA.


13/25

22

Així, el Govern i els seus membres estan sotmesos a les interpel·lacions i preguntes que elsformulin les Cambres. La interpel·lació implica una crítica a la conducta tant per acció com peromissió del Govern o d’algun Ministre. Pot donar lloc a una moció si el interpel·lat ho estima.Aquesta moció serà votada, i en cas de ser aprovada, obliga al Govern a actuar d’acord amb elque el text disposi.

Les Cambres i les Comissions també poden requerir la presència dels membres del Govern, quetindran l’obligació de comparèixer davant d’elles. Per altra banda, els membres del Govern tenenaccés a les sessions de les Cambres i de les seves Comissions.

2.4.1 La Qüestió de Confiança

El President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar al Congrésuna qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una qüestió de política general.

S’entendrà que la confiança li ha estat atorgada si obté el vot de la majoria simple dels Diputats. Si el Congrés no atorga la confiança, és a dir, no s’aconsegueix com a mínim la majoria simple,es produirà la dimissió del President davant del Rei i proposta per part d’aquest d’un noucandidat a President del Govern.

2.4.2 La Moció de Censura

És el mecanisme de control més important que posseeix el Congrés sobre el Govern.

El Congrés pot exigir responsabilitat política al Govern mitjançant l’adopció d’una moció decensura per majoria absoluta. Ha de ser proposada com a mínim per 1/10 part dels diputats i ha

d’incloure obligatòriament el nom d’un candidat a la Presidència del Govern, perquè en cas de prosperar, el President haurà de presentar la dimissió al rei, i s’entendrà que aquest candidat té laconfiança del Congrés per ser el nou President del Govern. El rei el nomenarà resident

La moció no pot ser votada fins 5 dies després de ser presentada. En els 2 primers dies es poden presentar mocions alternatives.

Si la moció no és aprovada, és a dir, no obté la majoria absoluta, els signataris de la mateixa noen poden presentar cap més en el període.

2.5. ESTATS D’ALARMA, EXCEPCIÓ I SETGE

Uns llei orgànica regularà els estats d’alarma, excepció i setge. També és funció del Govern, dinsdel seu paper de director de la vida pública, prendre la iniciativa per la declaració dels estatd’alarma, excepció i setge en cas d’alteració greu de la normalitat, concretament, quancircumstàncies extraordinàries fan impossible mantenir la normalitat mitjançant els podersordinaris de les autoritats competents. 2.5.1 Estat d’alarma

• És declarat pel Govern mitjançant un Real decret acordat en Consell de Ministres.• Durada màxima: 15 dies.

• El Govern ha d’informar al Congrés, que es reunirà immediatament.• No pot ser prorrogat sense permís del Congrés.• El decret ha d’establir l’àmbit territorial.


14/25

23

• Es limiten drets

• Es pot declarar en els següents casos:

- Catàstrofes, calamitats o desgracies públiques com ara terratrèmols, inundacions,incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud

- Crisis sanitàries com ara epidèmies o situacions de contaminació greus.- Paralització de serveis públics essencials.- Situacions de manca d’abastament de productes de primera necessitat.

2.5.2 Estat d’excepcióEs tracta d’una situació extraordinària, de greu inquietud per l’ordre públic, com ara unacatàstrofe gravíssima o la pertorbació greu l’ordre intern.

• És declarat pel Govern mitjançant decret acordat en Consell de Ministres, prèvia autorització

del Congrés.• Durada màxima: 30 dies prorrogables 30 més en les mateixes condicions.• El decret ha d’establir l’àmbit territorial, els efectes de l’estat d’excepció i la durada• Es suspenen alguns drets dels ciutadans com ara la llibertat de residència i circulació, la

inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions, el dret de vaga, de reunió..

2.5.3 Estat de setgeSituació en què l'autoritat civil d'un Estat delega les seves funcions en l'autoritat militar, perexemple, durant una guerra o una invasió

• És declarat per la majoria absoluta del Congrés, a proposta exclusiva del Govern• El Congrés determina l’àmbit, la durada i les condicions• Es suprimeixen tots els drets constitucionals excepte aquells que la pròpia Constitució

determina que no poden ser suprimits

El Congrés no es pot dissoldre si hi ha declarat algun d’aquests estats. Si no està en període desessions, es reunirà immediatament. El seu funcionament no es podrà interrompre mentre duriqualsevol dels estats.

Si l’estat es donés quan ha estat dissol el Congrés, les seves competències seran assumides per la

Diputació Permanent.Aquests estats no modifiquen el principi de responsabilitat del Govern, que seguirà sentresponsable davant del Congrés.

33.. EELL PPOODDEER R JJUUDDIICCIIAALL

Es pot definir com el conjunt orgànic, independent de la resta, que té la funció de jutjar iadministrar justícia o declarar el dret vigent, i que està integrat per jutges i magistratsindependents, inamovibles, responsables, que actuen sotmesos només a la llei.

Té la potestat jurisdiccional.


15/25

24

Tothom té l’obligació de complir les sentències i resolucions dels jutges i tribunals i de prestar-hicol·laboració.

El Poder Judicial es troba regulat al Títol VI de la Constitució i a la Llei Orgànica 6/1985 delPoder Judicial, d’1 de juliol.

3.1. PRINCIPIS

Es tracta de principis interrelacionats.

3.1.1 Principi popular de la justíciaLa justícia emana del poble i es administrada en nom del rei pels Jutges i Magistrats. Que sónindependents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.

Com a conseqüència d’aquest principi, els ciutadans poden exercir l’acció popular i participar enl’Administració de justícia mitjançant el jurat en els processos penals que determini la llei i en elsTribunals consuetudinaris tradicionals.

3.1.2 Principi d’independènciaLa idea de un Poder Judicial que administri justícia implica necessàriament que aquest siguiindependent. Els jutges i magistrats són independents respecte a tots els òrgans judicial i deGovern del poder judicial. No depèn de cap altre conjunt orgànic.

Per garantir aquesta independència, tots els membres tenen dedicació absoluta. No podenexercir, mentre estan en actiu, altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats

3.1.3 Principi de legalitatEstan sotmesos únicament a la llei, és a dir, els jutges i magistrats no deuen obediència a res

ni a ningú excepte a la llei.Aquest principi té encara més força des del moment que els Jutjats i Tribunals no s’organitzende forma jeràrquica, el que vol dir que el Jutge quan ha de resoldre un assumpte no estàsubjecte a cap òrgan superior perquè aquest només podran intervenir a posteriori mitjançantels recursos establerts.

3.1.4 Principi d’inamovibilitatJutges i Magistrats no poden ser remoguts, suspesos, traslladats o jubilats més que per lescauses que preveu la llei, i amb garanties.

3.1.5 Principi de responsabilitat

Els jutges i magistrats son responsables civil i criminalment

3.1.6 Principi d’exclusivitatLa potestat jurisdiccional correspon únicament als Jutjats i als Magistrats segons les normesde competència i de procediment. Jutjats i Magistrats no poden exercir altres funcions que lesde jutjar i fer complir allò que hagi estat jutjat.

3.1.7 Principi d’Unitat JurisdiccionalLa Jurisdicció és única, però hi ha especialització funcional (penal, civil...). És la base del’organització i funcionament dels Tribunals. La llei regularà l’exercici de la jurisdicciómilitar en l’àmbit estrictament castrense i en los supòsits de l’estat de setge.

Estan prohibits els Tribunals d’excepció.

3.1.8 Principi de gratuïtat


16/25

25

La justícia serà gratuïta quan ho disposi la llei, i, sempre, pels que tinguin insuficients recursos per litigar.

3.1.9 Principi de publicitatLes actuacions judicials seran públiques, amb les excepcions que estableixi la llei de

procediment.

3.1.10 Principi d’oralitatEl procediment sempre serà oral, sobretot en els casos de matèria criminal. Les sentènciessempre seran motivades i pronunciades en audiència pública.

3.1.11 Principi de responsabilitat de l’Estat per error judicialSi hi ha error judicial o funcionament anormal de l’Administració de Justícia, s’establiranindemnitzacions a càrrec de l’Estat (excepte en casos de força major).

3.2. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

El Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern del Poder Judicial. Els membres tenendedicació absoluta, i el càrrec és incompatible amb altra tasca professional.

3.2.1 Composició

El Consell General del Poder Judicial (C.G.P.J.) està format per:

• El President del Tribunal Suprem, que presideix també el C.G.P.J.• 20 membres nomenats pel Rei per RD i refrendat pel Ministeri de justícia . Nomenats per un

període de 5 anys D’aquests:

12 entre Jutges i Magistrats procedents de la carrera judicial, i escollits per les Corts permajoria 3/5

4 a proposta del Congrés per majoria 3/5, que no procedeixin de la carrera judicial(advocats i juristes de reconeguda competència, amb més de 15 anys d’exercici de la seva

professió)

4 a proposta del Senat per majoria 3/5, que no procedeixin de la carrera judicial (advocats i juristes de reconeguda competència, amb més de 15 anys d’exercici de la seva professió)

Competències de CGPJ• Proposa el nomenament per majoria 3/5 del President del C.G.P.J. i del Tribunal Suprem.• Proposa el nomenament de 2 membres del Tribunal Constitucional per majoria 3/5.• Inspecció de jutjats i tribunals• Selecció, formació, perfeccionament , provisió de destins, ascensos, situacions

administratives i règim disciplinari de jutges i magistrats.• Nomenament dels magistrats del TS• Nomenament del secretari general i membres de gabinets o serveis depenent d’ell.• Exercici de les competències respecte a l’escola judicial.• Elaborar, dirigir i controlar el compliment del pressupost del Consell• Potestat reglamentària

• Publicació oficial de les sentències i resolucions del TS i resta d’òrgans judicials.• Opina sobre el nomenament del Fiscal General de l’Estat. El nomena el Rei, a petició del

President del Govern havent estat escoltat el C.G.P.J.


17/25

26

Haurà d’informar els anteprojectes de llei i disposicions generals de l’estat que afectin a lessegüents matèries:

• Determina i modifica les demarcacions judicials, sense perjudici de les competènciesde les CCAA.

• Fixa i modifica la plantilla de Jutges i Magistrats, Secretaris i personal de l’Administracióde Justícia.

• Proposa l’Estatut orgànic de Jutges i Magistrats, secretaris i resta personal al servei del’administració de justícia

• Estableix les normes processals i les que afecten a la constitució, organització,funcionament i govern dels Jutjats i Tribunals.

• Lleis penals i normes sobre règim penitenciari

3.2.2. Òrgans

a) El President del C.G.P.J.

És escollit pel propi C.G.P.J. per majoria 3/5 dels membres del Consell. El candidat seràescollit entre els membres de la Carrera Judicial o juristes de reconeguda competència i mésde 15 anys d’antiguitat en la seva carrera o exercici de la seva professió (o sigui, no ésobligatori que sigui de la Carrera Judicial)

És nomenat pel Rei per un període de 5 anys. Podrà ser reelegit 1 sola vegada. També seràPresident del Tribunal Suprem. Se’l nomena per Reial Decret refrendat pel President delGovern.

Funcions:• Representa al C.G.P.J.• Convoca, presideix i dirigeix les sessions del Ple i de la Comissió Permanent.• Té vot de qualitat (en cas d’empat, el seu vot decideix)• Fixa l’ordre del dia de les sessions del Ple i de la Comissió Permanent.• Autoritza amb la seva firma els acords del Ple i de la Comissió.• Exerceix l’autoritat superior dels òrgans tècnics del Consell.• Proposa el nomenament de ponències i sotmet propostes• Exerceix la direcció superior de les activitats dels òrgans tècnics del consell

Cessa per:

• Final del seu mandat• Per renúncia• A proposta del Ple per majoria 3/5 per incapacitat o incompliment greu

b) El Vice-president

Escollit pel Ple entre els vocals per majoria 3/5. Nomenat pel Rei. Substitueix al President encas de vacant, absència, malaltia o altre motiu legítim. També assumeix les funcions que lidelegui el President.

c) El Ple


18/25

27

Format per tots els membres del C.G.P.J. Perquè la constitució del Ple sigui vàlida es requereixencom a mínim 14 vocals amb la presència del President o de qui el substitueixi.

Es reuneix prèvia convocatòria del President, en sessions ordinàries o extraordinàries. Perl’extraordinària cal la petició de 5 membres.

Competències:• Proposa el nomenament per majoria 3/5 del President del C.G.P.J. i del Tribunal Suprem

i del vice-president.• Proposa el nomenament de 2 membres del Tribunal Constitucional per majoria 3/5.• Elaborar i dirigir l’execució del pressupost del CGPJ• Potestat reglamentària• Opina sobre el nomenament del Fiscal General de l’Estat. El nomena el Rei, a petició del

President del Govern havent estat escoltat el C.G.P.J.• Proposa el nomenament del President de Sala i Magistrats del Tribunal Suprem.• Proposa el nomenament dels Presidents dels Tribunals Superiors de Justícia (1 per a cada

CCAA).• Promou els expedients de rehabilitació de jutges i magistrats instruïts per la Comissió

Disciplinària• Resol els recursos d’alçament interposats contra els acords de la Comissió Permanent i

de la Comissió Disciplinària. I expedients d’habilitació instruïts per la comissiódisciplinària.

• Triar i nomenar els vocals de les comissions i delegacions• Aprovar la memòria anual

d) La Comissió Permanent

Formada pel President i 4 vocals escollits anualment por majoria 3/5. Dos d’ells hauran de ser de

la carrera judicial i els altres dos no. Les reunions només son vàlides amb l’assistència de almenys 3 dels components, entre ells el President.

Funcions:• Preparar les sessions del Ple.• Assegurar l’execució exacta dels acords del Ple.• Decidir sobre el nomenament de Jutges i Magistrats que no siguin competència exclusiva

del Ple.• Resoldre sobre la concessió de llicència als Jutges i Magistrats.• Autoritzar l’escalafó (ascens) de la carrera judicial.•

Aquelles funcions delegades pel Plee) La Comissió Disciplinaria

S’escull anualment pel Ple. Està formada per 5 membres, 3 d’ells entre vocals de la carrera judicial i els altres 2 no. S’escullen per majoria 3/5. Ha d’actuar sempre amb l’assistència detots els seus membres i presidida pel membre que hagi estat escollit per la majoria.

La seva funció és la instrucció d’expedients de rehabilitació i les sancions a Jutges i Magistrats.

f) La Comissió de Qualificació

Escollida anualment pel Ple. Formada per 5 membres amb les mateixes condicions que laComissió Disciplinaria.


19/25

28

La seva funció és informar sobre els nomenaments que siguin competència del Ple. Pot recollirinformació dels diferents òrgans del Poder Judicial.

g) La Comissió igualtatLa triarà anualment el ple per majoria 3/5 d’entre els seus vocals atenent als principi de

presència equilibrada entre homes i dones. La formaran 5 membres. D’entre ells es triarà al president per majoria.La seva funció serà assessorar al ple sobre mesures necessàries o convenients per integrar el

principi d’igualtat.

3.3. ORGANITZACIÓ JUDICIAL

Els òrgans jurisdiccionals del Poder Judicial son:

- Tribunal Suprem- Audiència Nacional

- Tribunal Superior de Justícia- Audiències provincials- Jutjat de Vigilància penitenciària- Jutjat de Menors- Jutjat Social- Jutjat Contenciós Administratiu- Jutjat Penal- Jutjat Mercantil- Jutjats violència de gènere- Jutjats de 1a Instància i instrucció- Jutjat de Pau

3.3.1 Tribunal Suprem

És l’òrgan jurisdiccional superior de tots els ordres, salvant el disposat en garantiesconstitucionals.

Està format pel President, 5 Presidents de Sala i 71 Magistrats.

a) El President del T.S

És també el President del Consell General del Poder Judicial. És nomenat pel Rei a proposta

de 3/5 dels vocals del C.G.P.J. i no és necessari que sigui membre de la carrera judicial. No presideix cap de les Sales dels òrgans jurisdiccionals.

Funcions:• Convocar, presidir i dirigir la Sala de Govern.• Fixar l’ordre del dia de la Sala de Govern.• Despatxar els informes sol·licitats pel C.G.P.J.• Dirigir la inspecció de Jutjats i Tribunals.• Presidir diàriament la reunió dels Presidents de Sales i Magistrats.

b) Òrgans del Tribunal SupremEl Tribunal Suprem està integrat per 5 Sales i 1 de Govern:


20/25

29

- Sala de Govern- Sala Primera o del Civil- Sala Segona o del Penal- Sala Tercera o del Contenciós Administratiu- Sala Quarta o del Social- Sala Quinta o del Militar

La Sala de Govern o de presidentsLa Sala de Govern és una Sala específica formada pel President del T.S., els Presidents de lesSales i el Magistrat més antic i el més nou de cadascuna d’elles.

Funcions:• Dels recursos de revisió contra sentències de la sala del contenciós administratiu• Dels incidents de recusació del president del TS o dels presidents de sala o de ,és de 2

magistrats d’1 sala.• Demandes de responsabilitat civil contra els presidents de sala o contra tots o la major

part dels magistrats d’una sala del TS.• De la instrucció i enjudiçament de les causes contra presidents de sala o contra elsmagistrats d’1 sala, quan siguin jutjats tots o la major par dels que la constitueixen• Del coneixement de les pretensions de declaració d’error judicial quan s’imputi a una

sala del TS.• Dels processos de declaració d’il·legalitat i conseqüent dissolució dels partits polítics.

Sala Primera o del CivilFuncions:• Recursos de cassació, revisió i altres en matèria civil.• Demandes de responsabilitat civil

Sala Segona o del Penal• Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris en matèria penal.• Instrucció i judici de les causes penals contra Magistrats o titulars dels òrgans constitucionals i

òrgans superiors de l’Estat (membres de les Corts i del Govern) i del poder judicial

Sala Tercera o del Contenciós Administratiu• Recursos contenciós administratius contra actes i disposicions dels òrgans constitucionals i

òrgans superiors de l’Estat.• Recursos de cassació i revisió que estableixi la Llei.

Sala Quarta o del Social • Coneix dels recursos de cassació i revisió en matèries de la seva competència.

Sala Quinta o del Militar• Recursos de cassació i revisió contra resolucions del Tribunal Militar Central i els Tribunals

Militars Territorials.• Procediments per delictes i faltes contra alts càrrecs militars.• Recursos disciplinaris a militars• Declaració de l’existència d’error comès pels òrgans de la jurisdicció militar.


21/25

30

3.3.2 L’Audiència Nacional

Té seu a Madrid i jurisdicció a tota Espanya. Formada pel President, Presidents de Sala i 24Magistrats. El President serà alhora president nat de totes les sales de l’Audiència Nacional i

president de sala del TS

Té 5 Sales: • Sala del Penal, que coneix dels delictes contra el titular de la Corona, falsificació, terrorisme,

tràfic de drogues, extradició, delictes monetaris, frau en productes alimentaris i farmacèutics...• Sala del Contenciós Administratiu• Sala del Social• Sala d’Apel·lacions• Sala de presidents de l’AN formada pel president de l’AN, els presidents de sala i el

magistrat més antic i més nou.• No hi ha Sala del Civil

3.3.3 Tribunals Superiors de Justícia

Hi ha 1 a cada CCAA i és el seu òrgan judicial superior a cada CCAA. Estan formats pelPresident, nomenat pel Rei a proposta del CGPJ, que ho serà també de la seva Sala Civil i Penal,i tindrà la consideració de Magistrat del T.S.; pels Presidents de Sala i pels Magistrats quedetermini la Llei, per cada Sala i Secció.

Els Tribunals Superiors de Justícia estan integrats per les següents Sales:• Sala del Civil i Penal• Sala del Contenciós Administratiu• Sala del Social• Sala dels presidents del TSJ formada pel president del TSJ, els presidents de sala i el

magistrat més antic i més nou. TSJ

3.3.4 Audiències Provincials

Hi ha 1 a cada província, amb seu a la capital. Es poden crear Seccions. La jurisdicció afecta al’àmbit territorial de la pròpia Província. Està formada pel president i 2 o més magistrats.Té competències en matèria civil i en matèria penal per causes o delictes que no siguin

competència dels Jutjats penals o de 1ª Instància o altres Tribunals.3.3.5 Jutjat de Vigilància Penitenciaria

Son òrgans unipersonals que es troben a cada província. Pot haver-hi un o més. Els hi correspon principalment l’execució de penes privatives de llibertat.

3.3.6 Jutjat de Menors

Té àmbit provincial, i les seves funcions estan relacionades amb les causes contra menors quehan comès delictes o faltes. Hi hauran un o més a cada província.


22/25

31

3.3.7 Jutjat del Social

Té àmbit provincial. És un òrgan unipersonal, i pot haver un o més. Substitueixen a lesMagistratures de Treball. Tenen competència sobre els conflictes entre empresaris i treballadorsen relació al treball i sobre els plets amb la Seguretat Social.

3.3.8 Jutjat del Contenciós Administratiu

Son òrgans unipersonals amb jurisdicció a tota la província. Hi hauran un o més. Coneixen en primera o única instància dels recursos contenciosos administratius no atribuïts a altres òrgans.

3.3.9 Jut jat del Penal

Té jurisdicció provincial. A cada província hi haurà un o varis jutjats del Penal que jutgen causes per delictes castigats amb pena privativa de llibertat no superior a 6 anys.

3.3.10 Jutjats de 1a Instància i Instrucció

Son òrgans unipersonals, i tenen jurisdicció a cada Partit Judicial. Poden haver-hi un o més.

1ª Instància: té competències en matèria civil, com ara, la responsabilitat del Registre Civil, iresolen recursos contra els Jutjats de Pau

Instrucció: té competències en matèria penal. Instrueix els procediments que després jutjarà elsJutjats del Penal.

3.3.11 Jutjats del Mercantil

Son òrgans unipersonals, i tenen jurisdicció a cada Província. Poden haver-hi un o més.

Tenen competència en matèria mercantil i exclusiva i excloent en matèria concursal.

3.3.12 Jutjats de Violència de gènere

Son òrgans unipersonals, i tenen jurisdicció a cada Partit Judicial. Poden haver-hi un o més.

Tenen competències en matèria civil (relacions paternofilials, divorci, etc.) i penal.

3.3.13 Jutjat de Pau

És un òrgan unipersonal que existeix en aquells Municipis on no hi ha Jutjat de Primera Instànciai Instrucció. Té jurisdicció al terme municipal corresponent. Son nomenats per 4 anys per la Salade Govern del Tribunal Superior de Justícia, entre persones elegides per majoria pel Ple del’Ajuntament.

Té competència civil i penal


23/25

32

3.4. EL MINISTERI FISCAL

El Ministeri Fiscal té com a missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, delsdrets dels ciutadans i de l’interès públic, vetllar per la independència dels tribunals i procurardavant d’ells la satisfacció de l’interès social. Actua d’ofici o a petició de la part interessada.

El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitjà d’òrgans propis, conforme als principisde:

• Unitat d’actuació: hi ha un únic Ministeri Fiscal• Dependència jeràrquica: els fiscals depenen internament dels superiors i externament del

Govern. Per tant, els Fiscals no gaudeixen d’inamovibilitat, perquè no son independents enl’exercici de les seves funcions.

• Legalitat• Imparcialitat

No forma part del Poder Judicial.

3.4.1 El Fiscal General de l’Estat

El Fiscal General de l’Estat és nomenat pel Rei a proposta del Govern, havent estat escoltat elC.G.P.J. És escollit entre juristes amb més de 15 anys d’exercici de la seva professió. No ésnecessari que sigui de la carrera judicial o fiscal.

Està exempt de concórrer a la crida del Jutge però no de declarar, encara que pot informar perescrit sobre els fets dels que tingui coneixement per raó del seu càrrec.

Funcions:• Ostentar el comandament Superior del Ministeri Fiscal• Impartir les ordres i instruccions per l’ordre intern de la institució.• Proposar al Govern el nomenament dels càrrecs del Ministeri Fiscal, que seran nomenats pel

Rei.• Capacitat per designar qualsevol dels membres del Ministeri Fiscal perquè actuï en un

assumpte determinat davant de qualsevol dels òrgans jurisdiccionals en els que el MinisteriFiscal estigui legitimat per intervenir.

La policia judicial depèn dels Jutges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal, i la seva funció és laindagació del delicte i el descobriment i assegurament del delinqüent.

4. PODER JUDICIAL A CATALUNYA

La Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, preveu en el seu títol III el poder judicial de Catalunya fent referència en els articles 95 a 109a una sèrie d’òrgans judicials així com també estableix les competències de la Generalitatsobre l’Administració de Justícia. Resta pendent la modificació de la LOPJ amb la finalitat de

poder delimitar les noves estructures i competències que el nou EAC preveu.

4.1. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA A CATALUNYA

El TSJ de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial aCatalunya i és competent per a conèixer dels recursos i procediments en els diversos ordres

jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts a l’Estatut.


24/25

33

El TSJ és competent en els ordres jurisdiccionals civils, penal, contenciós-administratiu,social i d’altres que es puguin crear en el futur.

El TSJ de Catalunya és la última instància jurisdiccionals de tots els processos iniciats aCatalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial.

És competent:

a) Per conèixer de la unificació del dret en Catalunya. b) La resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les

resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.

El President del TSJ Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel Rei a proposta del CGPJ (i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya.DECLARAT INCONSTITUCIONAL I NUL). El president de la Generalitat ordena que es

publiqui el nomenament al DOGC. Té consideració de Magistrat del Tribunal Suprem.

Els Presidents de sala del TSJ de Catalunya són nomenats a proposta del CGPJ (i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya DECLARAT INCONSTITUCIONAL I NUL).

4.2 FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA

És el Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya representa el MinisteriFiscal a Catalunya. El president de la Generalitat ordena que es publiqui el nomenament alDOGC. Ha de remetre còpia de la memòria anual de la Fiscalia del TSJ de Catalunya alGovern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament i ha de presentar-la davant d’aquest

dintre dels 6 mesos següents al dia en què es publica.

4.3 EL CONSELL DE JUSTÍCIA A CATALUNYA

És l’òrgan de Govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat delCGPJ.

S’integra pel (President del TSJ que el presideix. Declarat inconstitucional i nul pel TC) i pelmembres que siguin nomenats de conformitat amb la LOPJ.

(Els actes del Consell de Justícia són impugnables en alçada davant el CGPJ llevat que s’hagi

dictat en l’exercici de competències de la CCAA Declarat inconstitucional i nul pel TC). Elsque no siguin impugnables davant del CGPJ es poden impugnar jurisdiccionalment en elstermes establerts per les lleis.

Té les atribucions següents:• Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia

de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superiori dels presidents de les audiències provincials.

• Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i elscessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment ambfuncions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests

jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.• Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i

magistrats, en els termes que estableixen les lleis.


25/25

• Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau,la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordresd'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resolució ide les mesures adoptades.

• Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgans degovern dels tribunals i jutjats de Catalunya.

Aquestes 5 primeres atribucions han estat declarades inconstitucionals i nul·les pel TC• Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell

General del Poder Judicial.• Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions

territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats.

• Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament del'Administració de justícia a Catalunya.

• Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis delParlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.

4.4 COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE L’ADMINISTRACIÓ DEJUSTÍCIA

• Convocatòria d’oposicions i concursos per magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.• Competència normativa, executiva i de gestió sobre personal no judicial al servei de

l’Administració de Justícia.• Els mitjans materials de l’Administració de Justícia (reforma edificis, sistemes

informàtics, gestió i custòdia d’arxius, etc...)• Creació, disseny, organització, etc... de l’oficina judicial i institucions i serveis de

suport,• Ordenació dels serveis de justícia gratuïta i orientació jurídica gratuïta.• Proposar la Govern de l’Estat la determinació o la revisió de la demarcació i la planta

judicial de Catalunya.• Competència en els termes que estableixi la LOPJ sobre la justícia de pau i proximitat.

resum tema 2 govern estat poder legislatiu i judicial

Documents