UNITAT 1

Edat Medieval s.V – XVEdat Medieval s.V – XVdel Cant Gregorià a la Polifoniadel Cant Gregorià a la Polifonia

CONTEXTUALITZACIÓEDAT MITJANA

s.V – s.XV Caiguda Imperi Romà Renaixement

SOCIETAT FETS

Noblesa Clergat

Poble

600dC – PAPA GREGORI

Recopila els cants i els himnes cristians per utilitzar-los en la litúrgia de l'església Catòlica.

1000dC – Neix una nova classe social.

La Burgesia

CONTEXTUALITZACIÓMúsica religiosaMúsica religiosa• Exclusivament vocal a principis de l’etapa.• Es canta a:

– Esglésies– Monestirs– Les corts– Poble

Música profanaMúsica profana• Trobadors: feien les cançons i poesies.

– Amatòries: exalçaven les dones.– Heroiques: lloaven l’esperit cavalleresc.– Cançons de gesta: narraven gestes cavalleresques populars.

• Joglars: divulgaven les cançons, la seva finalitat era divertir aquells que no sabien llegir.

• Música instrumental: animava les danses, tan a palau, a les festes i a les celebracions populars.

MÚSICA RELIGIOSAEl cant gregorià• Invenció d’un sistema de notació.

– Facilitar la transmissió i la difusió.– Conservació de la música.

• Convertit en el cant oficial de l’església Catòlica.

Característiques– Cant a capella.– Una melodia cantada a l’uníson: monòdic.– Text en llatí i el contingut religiós.– La música està al servei del text.– La melodia no presenta grans contrastos ni grans

intervals entre les notes.– És una composició sil·làbica o melismàtica.

MÚSICA RELIGIOSAEl cant gregorià• Melismàtic: entonació de diverses notes a una

mateixa síl·laba.• Sil·làbic: entonació d’una nota per a cada

síl·laba.

Origen nom de les notes• Guido d'Arezzo segle XI

elabora un sistema de notació musical.• 1a síl·laba de cada vers d'un himne a St. Joan

Baptista de Paulo Diácono (monjo benedictí)• Giovanni Battista Doni: Ut DO

– Pel seu nom– Referent a Senyor Dóminus

MÚSICA RELIGIOSAL’inici de la polifonia s.IX

• Organum: consisteix a afegir a la melodia gregoriana una segona veu.– Vox principalis: veu principal.– Organalis: la veu secundària.

• Polifonia. Les primeres composicions polifòniques són:– Motet: cant a capella.– Cànon: cançó on les segones veus es basen en el

començament diferit de la peça.

MÚSICA PROFANALa música profana és aquella no va destinada al

culte religiós.

• Trobadors: són grans poetes i els creadors de la cançó popular

• Joglars: són els recitadors que toquen instruments, ballen, canten i fan joc davant dels cortesans i plebeus.

Cal tenir en compte...A la península Ibèrica hi convivien diverses religions i cultures molt diferents: la islàmica, la cristiana i la jueva.

MÚSICA PROFANAMúsica instrumental

Orgue

Viola de gamba

Gaita (Sac de Gemecs)

MÚSICA PROFANAMúsica instrumental Saltiri

Viola de roda

Arpa

QUALITAT DEL SO• La veu el primer instrument que va tenir la

humanitat.• Per haver un so es necessita un cos emissor,

un canal i un receptor.– So: ones regulars i ordenades.– Soroll: ones irregulars i desordenades.

QUALITAT DEL SOL’ALTURA: és la qualitat del so que ens indica si

la nota és més aguda o més greu.Es mesura segons les vibracions per segon que produeix un so, anomenats Hz.

• La freqüència d’ona: influeix amb l’altura, com més freqüència més agut serà un so, menys freqüència menys so més greu.

So greu

So agut

QUALITAT DEL SO

• Tessitura: és l’extensió de sons que és capaç d’emetre una veu humana o bé un instrument musical

• Percepció de l’orella humana.– <16 Hz: infrasò.– 16 a 20 Hz: freqüència mínima audible.– 20.000 a 25.000 Hz: freqüència màxima audible.– >25.000Hz: ultrasò.– El LA3 té una freqüència de 440 Hz.

QUALITAT DEL SOÍNDEX D’ALTURA• És un número que indica en quina altura

s’interpreta la nota.

Clau de Sol

Clau de Fa

Clau de Do en 4a

Clau de Do en 3a

33

33

33

22

22

22

11

11

44

QUALITAT DEL SOÍNDEX D’ALTURA• És un número que indica en quina altura

s’interpreta la nota.

El DO3 a totes les claus.

Do 3

• LÍNIES ADDICIONALS: són unes línies que s’afegeixen al pentagrama per poder escriure notes més agudes i més greus a fora del pentagrama.

• OCTAVA ALTA: s’han d’interpretar les notes una octava més aguda del que estan escrites.

• OCTAVA BAIXA: s’han d’interpretar les notes una octava més greu del que estan escrites.

QUALITAT DEL SO

QUALITAT DEL SO

INTENSITAT: volum de so

• Factors– Amplitud de l’ona.

– La distància de l’emissor.– La densitat del medi transmissor.

• Unitat de mesura– Decibel (dB)

• La intensitat es reflecteix, dins l’àmbit de la música, amb les dinàmiques.

Amplitud d’ona – dB

Freqüència d’ona – Hz

QUALITAT DEL SO

• Intensitat

• Indicadors de dinàmicapp - p - mp - mf - f - ff

• Reguladors d’intensitat

So fort

So fluix

crescendo decrescendo