BAIXA EDAT MITJANA

“EL REVISCOLAMENT DE LES CIUTATS”

0.- Segles que abrasa la Baixa Edat Mitjana.

• La Baixa Edat Mitjana abrasa els segles

XIII, XIV i XV.

1.- Assenyala les causes del creixement de la població.

Creix la població per l’augment d’aliments, degut a:

1. Augment de la superíicie conreada:

- es talen boscos i es dessequen pantans.

2. Implantació del SISTEMA DE ROTACIÓ TRIENNAL de conreus. (Només 1/3 de guaret)

3. Introducció de NOVES TÉCNIQUES AGRÍCOLES:

a) Aladre d’orelló.

b) Nous regadius.

c) Nous conreus (arròs, cotó...).

d) Molins de vent i d’aigua.

2.1- Causes del creixement del comerç.

1. El creixement de la població Augmenta la necessitat de productes.

2. Hi han noves rutes comercials més segures.

3. Creació de fires comercials on arriben productes de tot arreu.

4. Noves técniques bancàries:

- Les lletres de canvi.

5. Noves técniques financieres:

- Financiar a crèdit.

2.2- Causes del creixement de les ciutats.

1. Es necessiten menys camperols, per les noves técniques agrícoles, molts emigren a les ciutats.

2. La reactivació del comerç fa que molts mercaders s’instal·len als llocs de mercat.

3. Els camperols, ara amb excedents, van a la ciutat a vendre els seus productes i a

comprar-ne d’altres.

4. Molts camperols van emigrar a les ciutats perquè no estaven controlades pels senyor feudal i podien ser lliures.

4.- Quins eren els burgesos?

- En un primer moment es considerava burgesos als habitants del burg, o barri comercial i artesanal.

- Més tard es va considerar com a burgés a qualsevol habitant de la ciutat.

- Eren homes lliures del poder feudal que vivien de l’artesania, el comerç o les finances.

5.- Escriu totes les diferències que hi trobes entre un serf i un burgés.

SERF BURGÉSSotmesos al senyor feudal

Home lliure, baix l’autoritat del rei

No pot abandonar el feu Llibertat de moviments

Treballa sense cobrar un sou pel senyor

Treballa per un salari

La seua condició de serf és hereditària.

Els fills són lliures.

Paguen els impostos al Senyor feudal

Paguen els impostos al rei.

6.- Diferències entre els habitants de les ciutats.

Hi havien 3 tipus d’habitants:

1. Rics, propietaris dels grans tallers artesanals i els mercaders principals. Controlaven el govern

de la ciutat.

2. Artesans i botiguers modestos.

3. Pobres i marginats sense faena.

- També hi havien diferencies religioses: cristians i jueus, que vivien en barris separats (jueries).

7.- Les dues grans rutes marítimes.

1. Ruta del Mediterrani: unia les ciutats espanyoles i italianes amb els ports musulmans i bizantins. a) Els europeus importaven: productes de luxe (sedes, espècies, perfums...)

b) Els europeus exportaven: teixits i armes.

2. Ruta de l’Atlàntic i del Bàltic: Comunicava els ports portuguesos i del Cantàbric, amb les ciutats flamenques, alemanyes i russes.a) importaven: ambre, pells, fusta i blat del Bàltic.b) exportaven: llanes de Castella i Anglaterra, vins francesos i estany anglés.

8.- Quins van ser els origens de les ciutats a la baixa edat mitjana?

L´origen de les ciutats a la baixa edat mitjana és:

1. Ciutats antigues que tornen a adquirir força.

2. Ciutats de nova creació sorgides:a) prop d’un castell o un monestir.b) a la vora d’una ruta comercial.c) en una cruïlla de camins importants.

9.- Escriu el nom de cinc oficis artesanals.

1. Teixidor: fabricava el teixit amb el fil.

2. Tintorer: tenyia (dava color) als teixits o pells.

3. Bataner: compactava i tensava la tela.

4. Boter: fabricava botes.

5. Forner: s’encarregava d’un forn.

6. Fuster: fabricava utensilis de fusta.

7. Ferrer: fabricava utensilis de ferro.

10.- Què és un gremi?

Un gremi és una associació d’artesans que:

1. Controlava la producció.

2. Distribuïa les materies primeres.

3. Controlava el nombre de treballadors.

4. Controlava la qualitat del producte.

5. Establia els preus.

6. Ajudava a les families dels seus associats.

7. Calia estar associat al gremi per fer un ofici.

11.- Quins eren els components d’un ofici?

1. Mestre: era el propietari del taller, de la ferramenta i de les materies primeres.

2. Oficial: treballador expert del taller, que rebia un salari per la tasca que feia.

3. Aprenent: jove que treballava anys per aprendre, només a canvi de mauntenció i hospedatge.

.

12.- Factors del reforçament de les monarquies (autoritat del rei).

Primer:

1. Amb la millora econòmica els reis tenen més impostos.

2. Amb eixos diners, creen exèrcits propis.

3. Amb exèrcits forts s’imposen als senyors feudals.

Segon:

1. Contracten juristes que restauren el dret romà, llei que donava més poder al rei.

Tercer:

1. Els reis donen cartes de llibertat i privilegis a les ciutats, per què no depenen dels senyors feudals.

2. Les ciutats donen suport al rei contra els senyors feudals.

13.- Quins grups socials formaven els palaments o corts?

Les corts van passar a estar formades per:

1. El rei.

2. Els nobles.

3. Els clergues.

4. Els governants de les ciutats.

14.- Amb quina finalitat convocava el rei el parlament?

El rei convocava el parlament per:

1. Establir nous impostos.

2. Aprovar despeses extraordinaries.

3. Sufragar les guerres.

15.- Causes dels enfrontaments entre regnes.

Les principals causes dels enfrontaments entre regnes eren:

1. Les disputes succesòries, quan algun sobirà havia mort sense deixar succesor.

2. Lluites per imposar fronteres clares.

16.- Quina fou la causa de la “Guerra dels 100 anys”?

- La causa d’aquesta guerra va ser que el rei d’Anglaterra volia heretar el tron francés.

* Aquesta guerra va durar de 1337 fins al 1453 (116 anys).

17.- Qui va guanyar la “Guerra dels 100 anys”?

- La guerra dels 100 anys la va guanyar el rei francés Carles VII.

* En aquesta guerra va destacar per la seua lluita la francesa Joana d’Arc.

18.- Transformacions polítiques a la Baixa Edat Mitjana.

1. Els burgesos li paguen els impostos directamet al rei.

2. El rei pot pagarse un exercit permanent, i no dependre dels senyors feudals.

3. El rei recupera, gracies a eixe exercit, la seua autoritat.

4. A canvi, el rei dona a la burgesia lleis i privilegis favorables als seus intereses.