1. Fa 1.000 anys la majoria de les persones eren camperols i vivien en aldees menudes. Les terres pertanyen als nobles y molts camperols eren serfs, havien de pagar una part de la collida al noble. Els camperols vivien probrament en cases de fusta i fang, tenien una sola habitaci, on convivien les persones i elS animals domstics. 1

2. Molt prop de la aldea hi havia un Castell, on viva el rei i els nobles. Els nobles es dedicaven a la guerra. Lluitaven a cavall, per aix els anomenaven cavallers, es dedicaven a caar o entrenar-se per a la guerra. A vegades organitzaven tornejos. 2 3. 3 4. Al camp tamb hi havia monestirs, on vivien els monjos. Aquest es dedicaven a resar i treballar. Uns conrreaven els camps i cuidaven el ramat, i uns altres eren ferrers, forners o confeccionaven llibres copiant-los a m. Fa mil anys el monjos vivien en monestirs. Aquests tenien diverses dependncies. Les mes importants eren lesglsia, el claustre (claustro) o pati, els dormitoris, la biblioteca, la cuina, el menjador i la sala capitular, que era una sala de reunions. 4 5. En aquella poca, les ciutats eren menudes i estaven amurallades. Estaven formades per barris que sanomenaven burgs i els seus habitants eren els burgesos. Els carrers eren molt estrets i molt bruts. Hi havia una plaa central on se situaven els edificis ms importants de la ciutat, la catedral, lajuntament... A la plaa se celebrava el mercat setmanal. A les ciutats estaven els comerciants i els artesans, que trevallaven en tallers i feien els seus productes a m. 5 6. En aquesta poca, els desplaaments eren molt lents. Les persones solien viatjar a peu, a cavall i amb carros estirats per animals per camins mal cuidats, i a vegades perillosos. Per mar, la navegaci es realitzava amb vaixells de vela i rems. 6 7. Els castells eren la residencia dels reis i els cavallers. Hi vivien acompanyats dels seus familiars, els soldats que formaven lexrcit i els criats. Tamb era el lloc en qu es defendien dels atacs enemics. Els castells eren fortaleces que estaven protegides per muralles amb merlets (almenas), torres, fossats (fosos) i pont llevadissos(puentes levadizos). El Castell tenia un pati central, anomenat pati darmes, en que estaven els magatzems per a guardar provisions, la ferrera, els estables, la capella. La casa del senyor i la seu cort se situava a la torre de lhomenatge (torre del homenaje). All, a ms de les habitaciones, hi havia una gran sala on se celebraven esl banquets i es rebien altres cavallers i persones il.lustres. 7 8. 8 9. 9 10. Tamb es van contruir moltes esglsies i catedrals. Al principi es van construir esglsies en un estil artstic anomenat romnic. Les esglsies romniques eren petites tenien poques finestres i poca llum a linterior. Ms tard es van construir catedrals en estil gtic, eren ms altes i tenien enormes finestres amb vidres de colors, molt ms lluminoses. ESGLSIA ROMNICA CATEDRAL GTICA I VIDRIERA 10 11. Tamb van sorgir les primeres universitats. Cada una sorganitzava en facultats, que estaven especialitzades en una branca del saber, per exemple, medicina, teologa, dret (derecho) i arts. Lensenyament es feia en llat. 11 12. 12 13. 13 14. 14 15. 15 16. 16 17. La peste negra o muerte negra se refiere a la pandemia de peste ms devastadora en la historia de la humanidad que afect a Europa en el siglo XIV . Se estima que la misma fue causa de muerte de 25 millones de personas tan solo en Europa (aproximadamente un tercio de la poblacin del continente en aquel entonces) y unos 40 a 60 millones ms en Asia. irrumpi en primer lugar en Asia, para despus llegar a Europa, a travs de las rutas comerciales. Introducida por marinos, la epidemia lleg por mar desde Crimea. Irrumpi en primer lugar en Asia, para despus llegar a Europa, a travs de las rutas comerciales e introducida por marinos. El principal medio de contagio de la peste eran las picaduras de las pulgas, que campaban a sus anchas en una sociedad con tan poca higiene como la medieval. Parece que determinadas profesiones estaban ms expuestas a padecer peste, siendo ms peligroso ser comerciante de paos (las pulgas se esconden entre los tejidos) . De hecho, pronto se dieron cuenta del peligro de las vestiduras y entre las primeras medidas que se emplearon en Europa para evitar el contagio fue el de quemar la ropa de los infectados o prohibir la entrada de cargamentos de tejidos en las ciudades. Incluso en algunas ciudades se permita la entrada al viajero solo despus de haberse deshecho de las ropas que se traa puestas, cambiadas por otras seguras prestadas por la propia ciudad.6 17 18. Torneo es el nombre popular dado a las competiciones de caballera o peleas por diversin de la Edad Media. El da del evento haba una gran expectacin en el lugar elegido. Se preparaban todos para acudir al sitio sealado desplegando segn sus clases y posicin, gran lujo en vestimentas, trajes, caballos. Deriva el nombre Torneo del latn brbaro tornare (volver). Una de las reglas del torneo era evitar herir de muerte al contrincante. 18 19. 19 20. FI 20