reparació d'una barraca de pedra seca a st. quintí de mediona

Reparacions en una barraca al Pla del Corral Nou

(Sant Quintí de Mediona)

Memòria

Josep M. Canals Garriga

11 de desembre de 2011

Reparacions en una barraca de vinya – J. M. Canals – desembre 2011

Reparacions en una barraca al Pla del Corral Nou

(Sant Quintí de Mediona)

Índex de continguts

Memòria.............................................................................................................................................. 3

Descripció del portell............................................................................................................. 3

Eixobrit i sanejat...................................................................................................................... 3

Procedència del material.....................................................................................................4Eines i maquinària.................................................................................................................. 4

Reconstrucció........................................................................................................................... 4Mobiliari......................................................................................................................................5Alineament del nou marge.....................................................................................................5Culminació.................................................................................................................................5

Durada i valoració dels treballs........................................................................................ 6Valoració.................................................................................................................................... 6

Annex 1. Conceptes específics........................................................................................ 8

Annex 2. Fotografies i esquemes................................................................................. 12

Annex 3. Fonts i referències............................................................................................. 19

Annex 4. Àlbum fotogràfic digital (suport i format DVD)

Aquest document, amb els seus annexes, ha estat inclòs en format

digital en el DVD, editat conjuntament, amb passes de fotografies.

També ha estat publicat a Internet, a la URL...

pàg. 2 de 19


Reparacions en una barraca.En aquest document es descriu com es va reparar diversos desperfectes en una barraca de pedra

seca situada en una finca agrícola del terme de Sant Quintí de Mediona, a l'indret anomenat Pla del

Corral Nou.

Descripció de la barraca.Es tracta d'una barraca de pedra seca amb coberta resolta per aproximació de filades o falsa cúpula,

aquesta rematada per una pedra plana (pedra culminant o cobertora). El portal, de llinda simple, més

ampla a dalt que a baix, té orientació de 120º (xaloc; aprox. ESE). La planta és perfectament rodona a

l'interior, amb un diàmetre de 2 metres. Exteriorment, la barraca presenta un folre perifèric d'un metre

d'alt i un metre de gruix, gens atalussat, que arrenca a la dreta alineat amb la façana però sobrepassa

la façana a l'esquerra, a manera de paravent.

Aquest folre suporta un recobriment de terra que s'atalussa fins al punt més alt, de tal manera que no

deixa a la vista cap paret exterior de la barraca, excepte la façana principal. De fet, el que anomenem

“folre” no sembla, com a tal, un cinturó afegit a la barraca, a manera de dipòsit de pedra i, alhora,

contrafort. Al contrari, segurament es va aixecar la barraca amb aquesta desproporció entre les

dimensions exteriors i les interiors. Així ho sembla indicar l'absència d'una línia de discontinuïtat a la

façana, línia que indicaria el límit entre la barraca en sí i el folre afegit.

Feta aquesta consideració, podem proseguir dient que la planta externa de la barraca és la dibuixada

pel folre, aproximadament circular excepte al davant, on presenta una cert arrodoniment a les

immediacions del portal però es fa recta cap a la dreta del mateix.

La barraca no presenta un cèrcol o una rastellada, cosa que s'explica també considerant que la coberta

comença ran del folre. Tot i així, a la façana també hi manca aquest element.

La coberta és un rebliment de pedruscall i terra, amb una capa culminant de terra que podria ser

afegida, a jutjar pel perfil irregular i bonyegut.

Hi ha un arbre acompanyant a frec de l'extrem davanter del flanc dret. Es tracta d'una servera (Sorbus

domestica) de bona mida (uns 70 cm de perímetre a la soca, uns 7 metres d'altura).

Descripció dels desperfectesEl propietari vol reparar l'esbaldrec que hi ha a la part posterior. Hi ha uns quatre metres de portell,

amb un dels extrems (l'esquerre) en bon estat, però el dret presenta un extraplom que aconsella

desmuntar-lo en mig metre més. En el material arriat hi pot haver gran part de les pedres del parament,

però segurament en faltaran. Segons l'amo, anteriorment el va reparar un paleta del poble.

A l'interior de la barraca hi ha dos petits desperfectes: forats deixats per pedres que s'han desprès o

pàg. 3 de 19


han estat extretes. Un d'ells es situa ran de terra al fons de la barraca i es descarta que sigui un cucó o

un armari frescal, ni tan sols un amagatall per a la bossa si bé podria haver tingut aquest ús, atenent al

gran buit (precari) a què donava accés. El segon petit desperfecte es situa al flanc dret, a uns 15 cm de

terra, i consta de dos àmbits de pedres mal posades. El propietari també vol arreglar aquests

desperfectes interiors, ja que vol endreçar el terra de la barraca que, per cert, presenta desnivells i

zones amb la terra descompactada.

Des de l'interior es pot observar que la pedra cobertora està esquerdada i, tot i cedir lleument en tocar-

la, no sembla que hagi de caure en un termini proper. El propietari no demana, ni li és ofert, de reparar-

la (com tampoc el que segueix).

Finalment, a la dreta del portal, on hi hauria d'haver el cèrcol o la rastellada (o una filada de dalt) hi ha

un pany de parament en estat precari, en part perquè les pedres semblen mal col·locades i en part

perquè s'ha afegit terra a la coberta d'una manera excessiva, de tal manera que pràcticament cau en

vertical sobre la façana.

Es pot esmentar aquesta terra afegida de forma excessiva i amb mal repartiment com un altre defecte

de la barraca, susceptible de ser corregit.

Eixobrit i sanejatVan ser apartades i reservades les pedres del portell pròpiament dit, tot classificant-les en pedra de

parament, pedruscall gros-mitjà i pedruscall mitjà-petit. La terra es va anar apartant amb la pala.

A mesura que s'anaven retirant pedres, s'anaven arriant pedres de la coberta, de manera que el perfil

de l'esbaldrec anava retrocedint. Va arribar un moment que aquest perfil, per la part superior va

interceptar una molt gruixuda capa de terra que, en caure, es barrejava amb el pedruscall tot dificultant

l'operació i obligant a garbellar al terra per a poder reservar el pedruscall.

Per aquest motiu es va aturar la retirada de pedres i es va començar a treballar amb pala, tot retirant i

apartant aquesta capa de terra fora de la barraca. Aquesta operació oferia, a més a més, la possibilitat

de rebaixar alguna zona boteruda de la coberta de terra i millorar el perfil general de la barraca.

L'objectiu principal, però, era retirar terra per continuar eixobrint l'esbaldrec i poder-lo sanejar.

Sanejat de l'ull de la cúpulaTanmateix, la intervenció en la terra de la coberta va deixar tant a l'abast la pedra cobertora que es va

decidir, després d'examinar-la, la seva reparació. De manera que, en aquest punt, es va retirar la terra

amb cura, i a mesura que s'anaven descobrint les pedres (la cobertora i les que conformaven la corona

de l'ull) es valorava el seu estat des de l'interior i des de l'exterior.

Sanejat del portellA la dreta, es va desmuntar aproximadament mig metre més de longitud de mur, fins eliminar

pàg. 4 de 19


l'extraplom d'aquesta banda.

A l'esquerra no es va desmuntar pràcticament cap pedra, perquè el parament es veia sòlid.

Després d'assegurar les pedres en precari, es va practicar una petita rasa ran del mur per tal de

descobrir i valorar el fonament. Aquest es va mostrar inexistent o malaurat a la part central i s'hi va

aprofundir la terra per encabir-hi pedres grosses.

Després de l'operació, va quedar al mur del folre un portell sanejat de 4 metres i mig de longitud a la

part superior i de mig metre de gruix en tota la seva altura.

Procedència del materialLa major part de la pedra i la totalitat del pedruscall va sortir del mateix esbaldrec. Tant sols una

dotzena de pedres grosses es van anar a localitzar a diversos punts de la mateixa finca, en particular

la pedra cobertora. Apenes es va garbellar un metre cúbic de terra, tot rendint mig metre cúbic de

pedruscall barrejat. La terra resultant va ser abandonada al conreu i el pedruscall utilitat com a reble i

en restituir la coberta.

Eines• Un martell de punta i una perpalina per a arreglar i manipular la pedra.

• Senalla per transportar i per classificar pedruscall.

• Civera de roda (carretó pla i baix) per a desplaçar grans pedres.

• Garbell per a separar el pedruscall petit i mitjà de la terra.

• Pala de punta, per a manipular terra i per a carregar pedruscall petit.

• Pic i aixada, útils en eixobrir i sanejar, sobretot en obrir la rasa ran de fonament; i també en arreglar el terra a l'interior de la barraca.

• Rasclet, per a separar pedruscall petit i per netejar i repartir la terra a l'interior de la barraca.

Reparacions

Reconstrucció del mur del folreEs va començar assegurant els extrems del portell sanejat, fins poder col·locar una pedra en rastell

(inclinada o vertical), que també servirà de testimoni de l'abast de la reparació. A continuació es va

fonamentar la part central i es va anar aixecant el nou parament de banda a banda. Es va fer el mur

sense inclinació, tal i com és el folre en tot el seu perímetre.

Es van anar distribuint les pedres més llargues (que penetren més) per tota l'amplada i alçada, i se'n

van anar a buscar per la finca, doncs són necessàries per donar consistència a un mur que no es

beneficia d'un cert atalussament i ha de suportar, en canvi, una gran pressió de pedruscall i terra.

pàg. 5 de 19


La col·locació de les pedres es va fer, preferentment, en horitzontal.

Es va aprofitar una pedra molt llarga i compacta per fer un graó d'escala volada. Es va fer a una alçada

que requereix un pedrís o un banquet per a accedir-hi. A la filada de dalt s'hi va practicar un graó

d'escala empotrada. D'aquesta manera es pot accedir a la coberta per a fer-hi feines, com ara restituir

el pedruscall i repartir-lo bé, que és el que es va fer en acabar el mur.

Corona de l'ull de la cúpula i pedra cobertoraEn el sanejat, es van retirar algunes pedres mediocres de la corona. A més, per sota d'aquesta en un

punt també hi va quedar un forat lateral, després de treure'n terra i tapassot desintegrat. Es van

seleccionar les pedres planeres necessàries i es va refer la corona a un diàmetre lleugerament inferior

a l'original. Es va tapar el forat lateral amb pedres ajustades. Es va anar a cercar una pedra extensa,

compacta i de forma més aviat rodona, i se'n va troba una en una pila al peu d'un ametller. Va ser

col·locada i es van omplir tots els forats amb pedretes planes a mida. Es va fer una capa de pedruscall

al voltant d'aquesta pedra, cobrint la corona, i a sobre d'aquesta una capa no gaire gruixuda i atapeïda

de terra.

Al damunt de la cobertora s'hi va instal·lar una “pedra culminant”, que assegurarà la cobertora i la

ubicarà, ja que aquesta queda amagada per la terra i la vegetació la dissimularà encara més.

Desperfectes menors a l'interiorLes pedres en precari es van treure. Aleshores, es van triar i arreglar les pedres necessàries i es van

col·locar per a refer el parament, tot reblint l'interior amb pedruscall. Per a assegurar les pedres

col·locades, es van encaixar petits reblons amb el martell.

Forat al fons de la cabana

Es va excavar vint centímetres per sota del nivell del terra mirant de trobar fonament, però no se'n va

trobar.

El forat donava accés a una gran cavitat en el mur, suficient per a encabir-hi el contingut d'un cosi de

roba. Però no era un espai construït ja que es podia tocar el pedruscall i la terra de les seves “parets”,

que es desprenien al més lleu contacte. A més, s'estenia cap a la dreta de la barraca i cap amunt.

Es van col·locar pedres des de sota del nivell del terra, com a fonament. Va caldre una bona quantitat

de pedruscall per a reblir la cavitat, rebliment que va ser parcial, només fins a la màxima altura del

forat.

pàg. 6 de 19


Durada i valoració dels treballsAquesta reparació la va dur a terme un sol margener amb formació i experiència recents (quatre anys) i

sense tradició en el seu bagatge, el familiar o el de l'entorn social. Hi va invertir 3 dies (2, 3 i 4 de

desembre de 2011), dels quals les tasques d'eixobrir i sanejar i la reparació de l'ull de la cúpula en van

ocupar el primer.

Es reparteix el temps invertit en les diverses tasques de la següent manera:

Eixobrir i sanejar...................................................................................... 7 hores

Reparació de l'ull de la cúpula................................................................. 2 hores

Aixecar el mur del portell en el folre.......................................................15 hores

Reparacions menors a l'interior............................................................... 1 hores

Reposició de pedruscall a la coberta....................................................... 2 hores

ValoracióLa reparació d'aquesta barraca amb la tècnica constructiva original enlloc d'opcions més ràpides, fàcils

i barates respon al convenciment, per part del propietari i del margener, d'una sèrie de valors (si no

avantatges immediats) que comporta fer-ho així.

El primer valor és la combinació de solidesa amb versatilitat de la pedra seca. La construcció es fa amb

material del mateix indret i, en cas d'esbaldrec, es torna a utilitzar el mateix material. La seva eventual

demolició no generaria residus, tan sols un material que s'integra immediatament amb la terra del

mateix indret o que es pot tornar a utilitzar per a una altra construcció.

En segon lloc, la pedra seca té una integració immediata amb l'entorn, tant des del punt de vista

paisatgístic com ecològic. El benefici que això suposa per a les persones s'emmarca en el que

coneixem com qualitat de vida, tot i que per a molta gent això no és obvi.

A més a més, tant les mateixes construccions com la tècnica constructiva en si constitueixen un

patrimoni de gaudi públic, tant des del punt de vista cultural (antropològic, històric, etc.) com

mediambiental (paisatgístic, ecològic). I aquest patrimoni està íntimament lligat als valors culturals i

mediambientals de l'activitat i el poblament agrícoles dels últims segles en aquest país.

Després de molts anys d'arraconament i oblit creixents, avui en dia hi ha en la nostra societat una

massa crítica i creixent de persones que reconeixen aquest valor patrimonial, però accions com la

reparació d'aquesta barraca contribuiran a generalitzar aquest reconeixement.

pàg. 7 de 19


Annex 1. Conceptes específics.A continuació, es llisten alfabèticament diverses paraules específiques de la construcció en sec o que

hi tenen un ús característic i es comenta el seu significat o la seva aplicació en el context d'aquesta

memòria.

atalussament

L'absència de morter que uneixi les pedres aconsella conferir una inclinació als murs de pedra en

sec, la qual pot anar des de 90º fins a 70º o menys. Una inclinació de 85º és molt freqüent en

marges de poca alçada; els marges més alts poden tenir major inclinació a prop de la base. Les

pedres amb forma de paral·lelepípede permeten acostar-se als 90º, mentre que els còdols i

pedres de difícil encaix demanen força inclinació.

cara

Per qüestions estètiques, però també estructurals, la pedra es procura col·locar de manera que

una superfície plana de la mateixa quedi a la vista, i alineada amb el pla del mur. Per això, una de

les destreses del margener és cercar la cara bona de la pedra. La dita que afirma que tota pedra

té 7 cares fa esment a la destresa del bon margener en col·locar qualsevol pedra, per lletja que

sembli.

dipòsit

Algunes construccions en pedra seca no tenen altra funció que servir de reservori ordenat i

compacte de la pedra que surt dels camps. De vegades complementen altres construccions a

manera de contraforts, folres, paravents, etc.

eixobrir

Per tal de refer un marge ensorrat, cal desfer part del que resta dempeus i retirar la terra i les

pedres que es troben en precari, fins deixar ben exposades i desembarassades les pedres que es

troben en bones condicions o la supefície que farà de fonament.

esbaldrec

Esvoranc en una paret.

escala volada

Els graons són pedres llargues col·locades horitzontalment que penetren sobradament en el

marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus.

filada de dalt

La filada superior, en no tenir-ne més al damunt, necessita pedres pesades per fer-se estables i

per a estabilitzar la immediatament inferior. Si no són prou pesades, es pot aconseguir un efecte

similar posant-les de cantell (rastellada), de manera que tot el pes es concentra en la mínima

pàg. 8 de 19


superfície (s'incrementa la pressió). Aquesta disposició en rastell, té altres avantatges: el

fregament lateral entre pedres veïnes és més gran, ja que la superfície de contacte ho és; d'altra

banda, les pedres estretes dretes no conviden a caminar-hi pel damunt.

margener

Persona que fa marges. Per extensió, es pot entendre persona que basteix amb pedra seca

qualsevol tipus de construcció. Al Baix Penedès, està estesa la variant margeter, i a terres de

l'Ebre i Balears, margenador. Es desprèn d'Alcover-Moll que marger té preferència sobre els dos

anteriors. Cap d'aquests tres últims mots és normatiu.

mobiliari

Fa referència a tota mena de variacions en marges o barraques de pedra seca amb alguna funció

auxiliar diferent de la constructiva, com ara cucons, armaris, prestatges, arneres, menjadores,

pedrissos, etcètera.

parament

Es refereix a la làmina de pedres vistes, és a dir les que es col·loquen amb la millor cara possible

vers l'exterior, ben encaixades i trencant junta amb les veïnes, conferint solidesa a la construcció.

El concepte es contraposa al de reble, que proporciona drenatge i consistència plàstica al

parament.

pedra en sec

També pedra seca, paret seca o en sec. Tècnica constructiva, necessàriament arcaica i universal,

que utilitza pedres però no materials aglomerants per a unir-les. Hi ha una tendència a utilitzar

aquesta expressió inadequadament per a referir-se a obres de pedra fixada o assentada amb

morters de terra argilosa amb calç o guix, com ara les parets de cases, masos i pallisses.

pedruscall

És la pedra que el margener no col·locarà al parament del marge però que sí utilitzarà per a reblir-

lo. La seva col·locació és menys acurada que la pedra bona, però inclou calçar i falcar aquesta. El

reble és el pedruscall quan fa la seva funció de rebliment.

portell

Esvoranc obert en un mur. A Balears és freqüent esbaldrec com a sinònim.

(en) rastell

Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o

pany. La filada de dalt, col·locada en rastell, rep el nom de rastellada. Si les filades consecutives

alternen el sentit d'inclinació, es diu en sardineta o sardinell, espina de peix o en espiga (opus

spicatum en el vocabulari arquitectònic).

pàg. 9 de 19


reble

És el farciment del marge entre les dues cares o paraments o entre el parament i el talús de terra.

Convé fer-lo amb pedruscall i sense terra ni materials orgànics. La seva funció és múltiple: omplir

l'espai interior ràpidament, sense necessitat de fer encaixar pedres amb precisió; conferir

plasticitat a l'estructura; drenar l'aigua infiltrada; facilitar l'assecament del subsòl saturat d'aigua.

L'absència de terra dificultarà l'establiment de plantes que, amb les seves arrels i pes,

perjudicarien la construcció.

rebló

Designa conjunta o individualment les pedres que constitueixen el reble (admet el plural, reblons,

a diferència de pedruscall i de reble, que no l'admeten).

sanejar

Retirar tot el material en precari d'un desperfecte fins deixar-lo en condicions d'iniciar la

reconstrucció amb garanties de solidesa.

trencar junta

Col·locar cada pedra de manera que en trepitgi dues o més i permeti a la següent fer el mateix al

seu torn. Això, lliga les pedres i, juntament amb l'assentament, la fricció (superfície de contacte) i

l'atalussament, són l'equivalent al morter de l'obra convencional, perquè posen la força de gravetat

a favor del constructor.

pàg. 10 de 19


Annex 2. Fotografies i esquemes

1. Façana de la barraca, amb la servera. 2. Esbaldrec just abans d'iniciar la reparació.

3. Esbaldrec sanejat. 4. Primeres filades i assegurat dels extrems.

5. Mur a mig pujar. Es veu la nova pedra cimera. 6. Mur complet. Al punt més alt hi ha un graó.

pàg. 11 de 19


7. Extrem dret de l'esbaldrec, abans de sanejar. El desplom amenaça amb un futur esbaldrec.

8. Extrem dret, després de la reparació, amb el desplom corregit. Es veu el graó inferior sobresortint.

9. Graó d'escala lleugerament volat, abans de continuar col·locant fileres de pedres.

10 i 11. Extrem esquerra. Testimoni de la línia de partida.

12 i 13. Extrem dret. Testimoni de la línia de partida.

pàg. 12 de 19


14 i 15. Part central de l'esbaldrec. Testimoni de la línia de partida. Al centre, es pot considerar que el fonament és col·locat de bell nou ja que no se n'hi va trobar cap indici.

16. Pedra cobertora original, de tapassot, visiblement trencada.

17. Ull reparat amb una nova cobertora, aquesta de calcari ben format.

18. Sanejant l'esbaldrec, el talús format era molt dret i s'arriava continuament.

19. La gruixuda capa de terra afegida complicava l'operació, i va ser palejada.

20. Palejant la terra per a disminuir la inclinació del talús, sense pretendre-ho, es va arribar a la pedra cobertora.

pàg. 13 de 19


21. En retirar la terra, l'ull va manifestar un tancament defectuós de les pedres de la corona.

22. Sanejant la corona de l'ull. Una meitat de la pedra cobertora, desintegrada, va caure al fons de la barraca.

23. Nova corona. 24. La pedra escollida per a la nova cobertora, localitzada en un extrem de la finca, espera a la civera de roda per ser col·locada.

25. El nou ull, format. Damunt la cobertora se li ha afegit una pedra cimera, que assegura la col·locació de la primera.

26. Un cop restituïda la coberta (amb terra, com en l'estat original), la pedra cimera també indica la ubicació de l'ull de la barraca.

pàg. 14 de 19


27. Desperfecte menor interior al fons de la barraca, ran de terra.

28. En el sanejat, es va aprofundir, cercant fonament.

29. Després de reblir el gran forat interior amb pedruscall, es van col·locar pedres de parament, partint del rocallís sobre el qual es troba la barraca.

30. Desperfecte reparat, amb el pis de terra restituït al nivell original

31. Desperfecte menor al flanc dret interior. 32. Després de sanejar. Aquí es va trobar fonament en bon estat.

pàg. 15 de 19


33. Desperfecte reparat. 34. Finalitzada la feina, es va netejar l'interior, retirant pedres i repartint la terra.

35. Ubicació de la barraca al nord-est de la Península Ibèrica.

pàg. 16 de 19


36. Croquis descriptiu, elaborat per a la catalogació de la barraca a la Wikipedra. S'hi indica la ubicació i extensió aproximada dels desperfectes.

pàg. 17 de 19


pàg. 18 de 19


Annex 3. Fonts i referències

GENERALS

Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2a edició, 2007.

Diccionari català-valencià-balear ; Alcover-Moll; Editorial Moll.

PEDRA SECA

BLAY BOQUÉ, Jordi i altres. Pedra seca a les comarques de Tarragona; Diputació de Tarragona,

2007

CATALÀ BENACH, Benjamí. Bellesa rural al Baix Penedès; edició de l’autor; La Bisbal del Penedès,

2006

CONGOST, Rosa; BOVER, Andreu; RIPOLL, Ramon; FÈLIX, Jenar; BELLMUNT, Jordi; SOGBE, Erica;

REBÉS, Xavier; REGUANT, Joan. La Pedra Seca. Evolució, Arquitectura i Restauració, Brau

Edicions, Figueres, 2010

GIRONÈS DESCARREGA, Josep. L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona; Dip. de

Tarragona, 2a ed., 2005

LÓPEZ-MONNÉ, Rafael. Apartat “La pedra seca” (pàgs. 29-47) dins de A peu per les comarques de

Tarragona; Col·lecció “De ferradura”; Arola Editors

REBÉS d’ARENY-PLANDOLIT, Xavier. La pedra en sec a La Fatarella; Fundació El Solà, 2a ed.,

2005

SOLER ALCAIDE, Nati i Josep VALLÈS CAMPANERA. Poemes de pedra seca; Cossetània Edicions,

Valls, 2006

Es pot trobar una extensíssima bibliografia i enllaços a pàgines web de tot el món dedicades a la pedra

seca al lloc de la Coordinadora d'Entitats per a la Pedra Seca dels PPCC

<http://www.coordinadorapedraseca.org/>.

pàg. 19 de 19

reparació d'una barraca de pedra seca a st. quintí de mediona

Documents