construcció d'una barraca de pedra seca

12
Construcció d'una barraca de pedra seca en una zona verda del nucli urbà de Creixell Informe Josep M. Canals Garriga 31 de juliol de 2010

Upload: nalska

Post on 07-Apr-2015

116 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Memòria de la construcció d'una barraca de pedra seca en zona verda del municipi de Creixell. Inclou fotografies, esquemes i descripció de diversos aspectes d'aquesta obra.

TRANSCRIPT

Page 1: Construcció d'una barraca de pedra seca

Construcció d'una barraca de pedra seca en una

zona verda del nucli urbà de Creixell

Informe

Josep M. Canals Garriga

31 de juliol de 2010

Page 2: Construcció d'una barraca de pedra seca

Construcció d'una barraca de pedra seca en una zona verda del nucli urbà de Creixell.

L'any 2010, a instàncies de l'Ajuntament de Creixell, es va construir una barraca de pedra seca al

carrer Girona, entre el carrer dels Països Catalans i el carrer del Vendrell. Aquesta actuació

municipal, promoguda principalment per Gaspar Carles Olivas des de la conselleria de Promoció

Econòmica, éssent alcalde Teodoro Fuster Cortés, tenia com a mòbil la necessitat de diversificar

l'oferta turística del municipi, molt esbiaixada vers el “sol i platja” i, per tant, molt concentrada a

l'extrem marítim del terme municipal. Calia posar en valor el territori municipal interior, esquitxat

d'urbanitzacions de segona residència, tot explicant a la població local i a la visitant la importància

cultural i mediambiental dels conreus, ara semiabandonats, i el seu component construït, la pedra

seca. La presència d'una barraca en un punt neuràlgic del nucli urbà va ser considerat un primer pas

en aquesta posada en valor. Hom esperava que la seva presència despertés l'interès sobre aquestes

construccions agrícoles i desencadenés el seu descobriment.

Per tal de comptar amb una persona amb experiència, es va contactar amb El Marge, secció

mediambiental i revista de l'ADF Clot de Bou (la Bisbal del Penedès, Masllorenç i Albinyana). Feia

poc que Salvador Vila havia deixat l'activitat de margener. Josep Vallès Campanera, d'El Marge, va

facilitar el contacte amb Josep M. Canals. L'experiència d'aquest últim radicava, per ordre

cronològic, en:

• Una activitat margenera intrínseca a la d'agricultor a la pròpia finca.

• Monitoratge d'un programa de formació ocupacional, en el qual es van construir un marge, dues trones i una barraca, i es van reparar una barraca i una escala integrada en un marge.

• Reconstruccions diverses per a particulars: un marge de partió, una falsa cúpula d'una barraca, etc.

• Assistència a dos cursos pràctics de pedra en sec amb pedra de calar a la Fatarella.

• Utilització, manteniment i programació d'un inventari georeferenciat de pedra seca.

• Diverses activitats formatives i de difusió (sortides didàctiques, tallers pràctics, etc.).

Inicialment, la construcció de la barraca s'havia de conjugar amb un camp de treball internacional,

comptant amb la participació d'una quinzena de persones, principalment estudiants universitaris.

Aquesta línea no va ser possible. Finalment, van ser treballadors d'un pla extraordinari d'ocupació

els que hi van intervenir: Manuel Merino Venteo, Silverio Suárez Buzón i Òscar Sorolla Reales, tots

tres oficials d'obra veterans, sense contacte previ amb la pedra en sec. Dos treballadors més, Isidoro

Page 3: Construcció d'una barraca de pedra seca

i Cristóbal, lampistes, van participar durant un parell d'hores del quart dia.

Construcció

Fàbrica:

Pedra del país col·locada en sec.

Fonament:

Terra d'alta compactació, rebaixada a pic uns 10 centímetres.

Margeners:

Una persona amb formació i experiència en pedra seca, sense vincle professional amb la construcció convencional.Tres oficials d'obra, veterans en la seva professió, per als quals aquest va ser el primer contacte amb la pedra seca.

Data de construcció:

Entre l'1 i el 21 de juliol de 2010.

Descripció• Planta exterior, quadrada amb arestes definides.• Planta interior, quadrada amb racons roms.• Talús exterior dels murs, poc pronunciat (~75-80º).• Portal en arc de mig punt, de dovelles mitjanes-petites, orientat amb precisió a migdia.• Coberta en falsa cúpula, amb l'ull travat.• Cèrcol en rastell, de pedres petites-mitjanes irregulars.• Mobiliari interior: armari petit al racó posterior-dret (NE), quasi arran de terra.

Dimensions:

• Exterior, 3,2 metres de costat.• Interior, 2 metres de costat.• Gruix dels murs, 0,6 metres a la base.• Altura al cèrcol: 2,1 metres a la façana anterior, 2,0 metres a la façana posterior.• Altura mitjana a la pedra cobertora: 3,1 metres (la pedra fa uns 12 cm de gruix).• Ull de la cúpula a 2,7 metres; el gruix del travat és d'uns 20 centímetres.• Portal de 0,8 metres de llum i 1,6 d'alçada.• Arc del portal: fletxa, 0,4 metres; i llum, 0,8 metres.

Vegi's també annexos “Fotografies i esquemes de la nova barraca” i “Proposta de panell informatiu”.

Page 4: Construcció d'una barraca de pedra seca

Origen de la pedra

• Meitat inferior d'una barraca pròxima; hi mancava gran part de la pedra de la cúpula.• Lloses procedents de camps de conreu del terme.• Pedra de desmunts urbanístics.

Descripció literalAquesta descripció va ser redactada per incloure en la proposta de plafó que s'annexa, si bé en l'annex hi figura el text final proposat. En aquell, el paràgraf sobre el tipus de pedra s'ha omès i, en canvi, hi ha un paràgraf inicial, que informa de les barraques de pedra seca i esmenta la necessitat de valorar-les com a patrimoni.

Barraca de pedra en sec de dimensions modestes, construïda entre l'1 i el 21 de juliol de 2010. La

planta és quadrada a l'exterior i a l'interior. El seu disseny és concebut a partir de barraques situades

al terme de Creixell. Les particularitats d'aquests models, respecte a les barraques predominants al

Camp de Tarragona i al Penedès, es concentren en tres detalls:

• Racons interiors arrodonits des de la base, de manera que la falsa cúpula fa una transició progressiva, sense petxines, a la forma rodona.

• La falsa cúpula és finalitzada amb un travat de pedres en roseta, en lloc de la clàssica pedra cobertora.

• El portal és en arc de mig punt, ben format, de dovelles no gaire grans.

El portal és de llum generosa, atesa la mida de la barraca, i orientat a migdia. Al racó nord-est, hi ha

un armari de petites dimensions, gairebé arran de terra, a penes per a un càntir petit. La coberta es

va acabar amb un jaç de terra i s'hi va plantar lliri blau (Iris germanica).

La pedra procedeix en gran part de tapassot, però també d'estrats calcaris carstificats. Es va utilitzar

la que constituïa la meitat inferior d'una barraca enfonsada (vegeu l'apartat que s'hi dedica). Una

part de les pedres que formen la cúpula prové de camps de conreu locals. La resta prové de

moviments de terra urbanístics.

L'equip de margeners el van formar una persona vinculada a la pedra seca, però no a la professió de

la construcció, i tres oficials d'obra veterans per als quals va ser el primer contacte amb la pedra

seca.

Page 5: Construcció d'una barraca de pedra seca

Annexos

Barraca que va proporcionar part de la pedra

Fotografies i esquemes de la nova barraca

Fotografies de la barraca que va proporcionar part de la pedra

Proposta per al contingut d'un panell informatiu davant la nova barraca

Page 6: Construcció d'una barraca de pedra seca

Barraca que va proporcionar part de la pedra

Es tracta d'una barraca enrunada, de la qual resta la base dels murs, a una altura irregular que arriba

al màxim en els muntants del portal. A la runa acumulada a l'interior de la barraca hi manquen les

lloses que devien constituir la falsa cúpula, sens dubte furtades per a ús personal o lucratiu. A

continuació es descriu com devia ser la barraca a partir del que es pot apreciar i deduir.

Situada uns quaranta metres al nord del camí de Roda, just en començar a remuntar després de

travessar el fondo a l'est del nucli de Creixell.

Coordenades: N 41º 10.253' E 1º 26.560'Altitud: 52 m

(dades GPS, 11/jn/2010 9:25 AM)

Característiques

Planta quadrada per dins i per fora, ben escairada a l'exterior, racons roms a l'interior, arrodonint-se

progressivament des de la base. Tot i així, hi ha una petxina destacada al racó anterior dret, a 1 m

d'altura.

La cúpula arranca pràcticament des de la base, o des d'uns 30 cm de terra en alguns punts (la runa

impedeix apreciar-ho amb claredat).

La porta està desplaçada cap a l'esquerra, i orientada exactament a migdia. Resta dempeus fins a la

imposta d'un hipotètic arc, constituïda a cada banda per una pedra molt ben escairada que cobreix

tot el gruix de la paret, té una doblada d'uns 20 cm la de la dreta i 15 la de l'esquerra, i assoleix

l'altura d'1,2 m. Es presumeix un arc de mig punt com el d'altres barraques del terme.

No hi ha mobiliari en el que queda de la barraca, excepte una mena d'armari o prestatge arran

de terra: l'indica una pedra raconera (com una petxina, però en tot cas actua com una llinda) a

uns 40 cm d'altura (la runa no permet major exactitud). Podria haver estat un cocó.

Dimensions.

Exterior: 4 m x 4 m.Interior: 3 m x 3 m.

Page 7: Construcció d'una barraca de pedra seca

Fotografies i esquemes de la nova barraca

Visió frontal. Coberta sense terra. Coberta amb terra i pedra cobertora col·locada.

Racó NE, amb el petit armari. Intradós de l'arc del portal.

Tancament de la falsa cúpula vist per l'interior (esquerra) i per l'exterior (dreta).

Page 8: Construcció d'una barraca de pedra seca
Page 9: Construcció d'una barraca de pedra seca

Planta. Detall de la disposició de la pedra i el pedruscall, dimensions i orientació.

Page 10: Construcció d'una barraca de pedra seca

Fotografies de la barraca que va proporcionar part de la pedra

Ubicació de la barraca, amb el poble de Creixell com a referència.

El gruix de la runa acumulada a l'interior no respon a la quantitat de pedra caiguda: consisteix majoritàriament en pedruscall. Les lloses han desaparegut. Al fons, el portal, dempeus fins a l'arrencada de l'arc.

S'aprecia l'arrodoniment del racó a la base, i una pedra amb funció de petxina, a uns 80 cm de terra.

Al racó NE, una jàssera forma la llinda d'un armari o un cocó.

Page 11: Construcció d'una barraca de pedra seca

Proposta per al contingut d'un panell informatiu

Per bé que l'Ajuntament vol ubicar un panell informatiu davant la barraca, perseguint l'objectiu

descrit en el text principal de l'informe, he confeccionat una proposta de contingut i disseny. Hi ha

inclosa una explicació general sobre les barraques, una descripció de la barraca construïda i

diversos esquemes.

Queda adjunta al present annex.

Page 12: Construcció d'una barraca de pedra seca

Barraca de vinyaLes barraques de pedra seca ofereixen recer i aixopluc al pagès.

Emmagatzemen gran quantitat de la pedra arrencada dels conreus. Donen

testimoni d'un treball tenaç i savi. Generacions de pagesos ens han deixat un

territori ordenat i embellit, que hem de saber agrair i preservar. Algunes són

successores d'altres, anteriors a l'expansió vitivinícola dels segles XVIII I XIX. Són

història viva i patrimoni que devem a les generacions futures.

Aquesta, de dimensions modestes, va ser construïda entre l'1 i el 21

de juliol de 2010. El seu disseny és concebut a partir de barraques

situades al terme de Creixell. Les particularitats d'aquests models,

respecte a les barraques predominants al Camp de Tarragona i al

Penedès, es concentren en tres detalls:

• Hi ha racons interiors arrodonits des de la base, de manera que la falsa cúpula fa una transició progressiva, sense petxines, a la forma rodona.

• La falsa cúpula és finalitzada amb un travat de pedres en roseta, en comptes de la clàssica pedra cobertora.

• El portal és en arc de mig punt, ben format, de dovelles no gaire grans.

El portal és de llum generosa, atesa la mida de la barraca, i orientat a

migdia. Al racó nord-est, hi ha un armari de petites dimensions, gairebé

arran de terra, a penes per a un càntir petit.

L'equip de margeners el van formar una persona vinculada a la

pedra seca, però no a la professió de la construcció, i tres oficials d'obra

veterans per als quals va ser el primer contacte amb la pedra seca.