nivells i tendencies de la 'mortalitat les localitats del ... · dos anys; la discussió...

Nivells i tendencies de la 'mortalitat a les localitats del Penedes (segles XVII-XIX)

per Francesc MuZoz

1. Introducció

Encara són nombrosos i basics els interrogants relatius a l'evolució historica dels components del creixement demogrific de la població catalana. No cal assenyalar que la persistencia d'aquestes preguntes té 170rigen, entre altres causes immediates, en les dificultats per a disposar del conjunt de dades necessaries per a confeccionar els indicadors demografics més adients. Tanmateix, són les limitacions característiques de la llarga etapa pre-estadística. Aquestes circums- tancies condicionen, doncs, l'actual coneixement fragrnentari i limitat del paper d'aquells components del creixement, un dels quals és la mortalitat. La recerca sobre el comportament historic d'aquest fenomen ha tendit a subratllar de manera gairebé constant dos aspectes (IGLÉSIES 1961; 1965-67; VILAR 1973; NADAL 1978). El primer, el manteniment a la població catalana del passat d'un nivell elevat de mortalitat, és a dir, dominat per taxes brutes superiors al 30 %o, molt properes a les experimentades per altres regions de la Península Iberica i de la Mediterrania occidental. El segon, que, tot i que a partir del darrer quart del segle XVIII la població podria haver-se beneficiat de reduccions constants i moderades d'aquell nivell, no fou fins a la segona meitat del segle XIX que minva d'una manera significativa.

Aquest article es proposa explorar aquests trets histories de la mortalitat en un conjunt de localitats catalanes des de la segona meitat del segle XVII fins a les acaballes del segle XIX, si bé són aquest darrer segle i el Set-cents on es concentra, de manera preferent, l'atenció d'aquest estudi. Les localitats triades corresponen a les tres comarques que conformen el territori del Penedes (Alt Penedes, Baix Penedes i Garraf), historicament vinculat a una de les línies de desenvolupament de l'economia catalana moderna, com és l'especialització vitivinícola. A més a més, aquesta zona participa, conjuntament amb altres del litoral i del pre-litoral, dels beneficis d'un creixement demografic sostingut fins

182 FRANCESC MUÑOZ

gairebé a les acaballes del segle XIX. En efecte, un cop d'ull a les xifres dels censos i els recomptes de població entre el 1717 i el 1887 permet apreciar un augrnent progressiu des dels 21.445 individus -població corregida- de la primera data fins als 82.421 de la darrera. a les Dortes de la crisi fil4oxerica i la

L

corresponent sotragada en el total d'habitants. Per dur a terme aquesta reconstrucció de l'evolució de la mortalitat s'han

buidat els registres parroquials d'un bon nombre de localitats d'aquestes comarques.l El tipus de dades que ha fornit el despullament anonim dels llibres sacramentals ha estat aprofitat segons determinades tkcniques demografiques, les qnals s'exposaran al proper apartat, per tal d'obtenir l'indicador demogrific més escaient a la descripció d'aquest fenomen. Al llarg de la presentació de la metodologia i dels resultats d'aquest estudi s'ha respectat la tradicional distinció entre mortalitat ordinaria i extraordinaria, tot i que les properes planes adrecen - més atenció al primer tipus de mortalitat.

2, Dades i metodologia d'e~timació de la mortaiitat

La tasca d'aconseguir una mesura del nivell de mortalitat ordinaria i la seva evolució ha seguit dos camins diferenciats. D'una banda, l'adrecat a l'elaboració de taules de mortalitat del moment per sexes, una per a cada segle en estudi; de l'altra, l'adrecat a la reconstrucció de I'evolució secular per a períodes quinquennals. Sempre, pero, s'obté a la fi el mateix indicador, és a dir, una estimació de i'esperanca de vida en néixer (e[O]) de les comarques de les localitats del Penedes. Des d'un punt de vista merament tecnic, tots dos procediments tenen en comú d'ésser dissenyats com a variants de la metodologia estandard de projecció. En aquest sentit, tot i que el primer intenta recrear les condicions convencionals d'elaboració de taules de mortalitat pel que fa a les dades basiques, el criteri que se segueix finalment s'acosta al &una projecció. En definitiva, per a fer-ne un inventari t-esumit, tant en un cas com en l'altre caldra disposar d'una taula de mortalitat Inicial, d'un conjunt d'hipbtesis sobre l'evolució del seu nivell i estructura i d'un model de projecció que articuli funcionalment aquesta relació. Obviarnent, totes dues vies són interconnectades en el sentit que, mentre que les taules de mortalitat són fites que fan possible de copsar una tendencia general, les projeccions permeten matisar-la, tot constatant els marges de variació o fluctuació de les esperances de vida estimades.

Pel que fa a la mortalitat de crisi, allb que interesa bisicament en aquestes planes és determinar la distribució cronolbgica de les seves freqükncies, per poder disposar així del lbgic complement de l'evolució de la mortalitat ordinaria. En aquest tipus d'analisi, la major dificultat esta a poder destriar, entre les fluctuacions anuals del nombre d'bbits, aquelles que poden respondre a les

1. Els arxius corresponen a aquestes localitats: la Bisbal del Penedes, Gelida, Mediona, Pacs, Sant Lloren$ d'Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quinti de Mediona, Sant Sadurni d'Anioa, Santa Margarida i els Monjos, Sitges, el Vendrell, Vilafranca de! Penedes, Vilanova i la Geltní i Vilobi. Agrteixo a Salvador Caralt (el Vendrell), a Miquel Angel Maainez (Sant Antoni de Vilanova) i Angel Torrents (Sant Pere de Riudebitlles) que m'hagin donat la possibilitat d'utilitzar les dades que ells havien recollit.

NIVELLS 1-TENDENCIES DE LA MORTALITAT 183

condicions d'una sobremortalitat extraordinaria. Aixo s'ha fet aquí tot seguint la metodologia diSSenyada pels professors L. del Panta i M. Livi-Bacci (DEL PANTA i LIVI-BACCI 1.977). Segons aquesta metodologia, una via d'identificació de les crisis és la comparació entre la serie original i una de mitjanes mobils ajustada, d'on s'han extret aquells dos anys amb els valors més elevats i més baixos de les defuncions. Així, la primera serie incorporaria els anys de crisi, i la segona definiria el perfil evolutiu de les defuncions «normals».

Les pretensions i els objectius d7aquest exercici d7estimació 6s clar que depenenA de la qualitat de les series parroquials, molt en particular de- la magnitud del subregistre de defuncions. En aquest punt, l'exploració i l'avalua- ció de les dades basiques emprades en cada procediment semblen garantir una qualitat acceptable, particularment pel que fa a les corresponents als segles XVI~I i XIX, on, malgrat conjuntures de desordre documental, les estimacions de la integritat del registre apunten cap a distorsions no gaire ~iginificatives.~

La confecció de taules de mortalitat oer a cada sexe i re~artides en tres I

moments situats entre la segona meitat del segle XVII i la primera del segle XIX ha demanat la combinació de diferents tipus de dades. En primer lloc, les dades bisiques han estat fornides per dues fonts de natura diferent. D'una banda, la combinació de defuncions segons e,l sexe i l'edat amb una estructura de població de 7 localitats a mitjan segle XIX,~ i de 5 al final del Set-cents; al voltant, respectivament, dels censos del 1860 i el 1787. L'altre p p de dades són estimacions de mortalitat adulta de dues parrbquies (Santa Maria de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles), per a la segona part del segle XVII, confeccionades segons tecniques indirectes a partir de la condició d'orfendat dels cbnjuges (BRASS i HILL 1973: MUÑOZ 1990.371-385). Pel aue fa a la mortalitat infantil en aquest mateix període, s7han aprofitat els registres de dues parroquies (Santa Margarida i Sant Sadurní d7Anoia), on, de manera excepcional, fou anotada l'edat dels albats al moment de la defunció. A partir d'aquesu distribució cronologica de les dades s'han constniit sis taules de mortalitat masculina i femenina limitades en els txríodes 1675-1690. 1784-1790 i 1857-1864.

I

Com ja s'ha fet esment, i'estrategia metodoldgica que s'ha seguit en aquesta primera via d'estimació ha consistit a procedir de manera similar a un exercici de projecció de la mortalitat, pero ará en un sentit retrospectiu i de manera seqüencial, és a dir, a partir de l'estimació del nivel1 i de l'estructura de la mortalitat més contemporinia, obtenir-ne una de nova per al periode del passat més proper i, amb aquesta, tornar a recular en el temps. Amb dates més concretes, desplacar-se de 1857-64 cap a 1784-90 i, des d'aquest, finalment, cap a 1675-1690. Aquesta manera de fer perrnet treure el millor profit de la quantitat i de la qualitat d'informació disponible, totes dues amb una clara tendencia minvant en el temps, i assegurar unes estimacions coherents entre elles. La taula

2. L'avaluació de les dades emprades per a conferir les taules de mortalitat, a MuÑoz 1990, ps. 338-354. Una estimació global i indirecta dels nivells de subregistre els sima per sota del 10 %, al voltant del 5 %, la qual cosa suposaria una sobreestimació final de les esperances de vida entre un i dos anys; la discussió d'aquest aspecte, a MuÑoz 1991.

3. Gelida, Mediona, Sant Quinti de Mediona, Sant Sadurni d'Anoia, Vilanova i la Geltní, Vilafranca i el Vendrell.

4. Mediona, Sant Quinti de Mediona, Vilanova i la Geltní, Vilafranca i el Vendrell.

184 FRANCESC MUÑOZ

de mortalitat inicial és la que se centra al voltant del cens del 1860, i el model triar, el sistema Logit (BRASS 1974). Aquest expressa en termes d'una equació lineal la relació empírica observada entre les taules de mortalitat, segons la qual diverses taules de mortalitat poden relacionar-se les unes amb les altres mitjancant la transformació lineal dels logits de les seves funcions respectives de supervivent~.~ Aquesta característica és particularment útil, car permet emprar qualsevol taula empírica com a taula-model en el curs de la projecció. Estima- cions obtingudes a partir de les dades disponibles per als segles XVIII i XVII han proporcionat informació sobre els nivells de mortalitat en els seus períodes i, pel que fa a l'estructura, s'ha adoptat una hipotesi d'estabilitat per a tot el període en estudi. Aquest darrer suposit suggereix la continuitat secular d'un patró de causes de mort, la qual cosa, en absencia d'una transició epidemiolbgica sobtada o molt accelerada, pot considerar-se relativament valida. Els avantatges del sistema logit per a aquest procediment són paleses perque permeten verificar, per a la seva propia construcció, totes dues hipotesis al llarg de cada pas del procés de construcció de les taules. Tot i així, cal advertir que, com és habitual en tota projecció, les estructures presenten un grau elevat d'uniformitat, la qual cosa suposa eliminar peculiaritats de les dites eskctures i limitar algunes possibilitats de l'analisi posterior de resultats, particularment pel que fa a l'estudi de la sobremortalitat masculina. Així, els resultats finals obtinguts són estimacions de tipus transversal de l'impacte de la mortalitat a les localitats del Penedes al voltant de cada un dels períodes de referencia. En aquest sentit, convé distingir entre les taules de mortalitat dels segles XVIII i XIX i la corresponent al segle XVII, car en aquest darrer cas el tipus d'informació que sosté els seus valors té un comDonent molt retros~ectiu i Der aixo és més difícil atribuir exactament els niveils estimats als anyS de refekncia de la taula.

Pel que fa a les series de defuncions, les dades reunides corresponen a 10 localitats i el seu abast cronolo~ic és el ~er íode 1676-1891. La dificultat més

Q I

gran és disposar d'informació continua i completa per a cada any en observació, és a dir, que garanteixi el recompte de tots el obits (adults i infantils). Aquesta darrera exigencia obliga a prescindir d'una gran part del segle XVII, ateses les seves llacunes documentals. Quant a la continuitat temporal de les series, els biiits que s'han trobat han estat estimats cercant per a cada localitat aquella serie amb la més alta correlació i, un cop localitzada, obtenir-ne un factor multiplica- dor que fes possible l'estimació d'una a partir de l'altra. Es tracta, doncs, d'emprar una serie amb informació completa com a base per predir el comportament d'aquella amb dades més discontínues.

El procediment aplicat ara és l'anomenadaprojcció inversa (LEE 1974). Aques- ta metodologia permet estimar a partir d'una estructura de població inicial i el total anual de naixements (bateigs) i de defuncions alguns indicadors demografics basics, com ara l'esperanca de vida a l'hora del naixement. Per a aconseguir

5. Formalment, la relació 6s: logit(l[x])=a+B*logit(ls[x]), on Nx) 6s la funció de supervivencia de la taula de mortalitat considerada corn a mortalitat model o estandard; a i B són els parametres que cal estimar.

6. Sant Quintf de Mediona, Santa Maria de Mediona, Gelida, Pacs, Sant Llorenc d'Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Vilanova i la Geltní, el Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedes, Santa Margarida i els Monjos.

NIVELLS 1 TENDENCIES DE LA MORTALITAT 185

aquest resultat cal triar un nivell de mortalitat inicial i final (dues taules de mortalitat) i acceptar la hipotesi, també adoptada en l'alternativa anterior, relativa a la constancia de l'estructura de la mortalitat. Com és previsible, la font de distorsió dels resultats més significativa és l'efecte dels moviments migratoris. En aquest punt s7ha disposat d'un seguit d'estimacions residuals dels saldos migratoris per als diferents períodes intercensals a partir del 1717. Aleshores, a partir dels totals corregits d'habitants d'aquestes localitats dels recomptes del 1717, 1787, 1830, 1860, 1877 i 1887, s'ha anat repetint, successivament, la projecció fins a obtenir per a cada una de les dates conegudes una població gairebé equivalent a l'observada. En definitiva, els criteris més rellevants adop- tats amb l'aplicació d'aquesta segona tecnica han estat, en primer lloc, un nivell inicial de mortalitat equivalent a una mitjana del que s'estima per al segle XVII i per al segle XVIII i, en segon lloc, una hipotesi del saldo migratori de signe negatiu elevat, particularment a partir del 1860, la qual cosa pressuposa que, per al conjunt del període, aquest és equivalent a un 28 % del seu creixement vegetatiu.'

3. Nivels, estmctures i tendincies de h mortalitat general (segies WII-XLX)

Les taules de mortalitat elaborades per als períodes i les localitats esmentades permeten obtenir les esperances de vida dels nadons d'ambdós sexes reunides al quadre 1. Aquests resultats palesen una tendencia general d'increment des de la segona meitat del segle XVII que es concreta en una progressió des d'aproximadament 27 anys fins a 35, és a dir, un guany de vuit anys en un període de més de dos segles, amb un augrnent superior a la primera meitat del segle XIX. Certa- ment, és un progrés notable per a una demografia d'Antic Rkgim, pero no extremament singular. En la historia d'algunes grans poblacions europees es poden detectar, amb anterioritat al 1850, augments semblants o superior^.^ L'evolució de les expectatives vitals de les dones, propera a nou anys i mig, supera la dels homes, amb un increment de set. En el cas de la població femenina, el segle XVIII semblaria comportar un avenc notable, amb 4 anys d'augment i una reducció del diferencial entre els dos sexes. En efecte, al llarg d'aquests dos segles s'hauria produit un lent procés d'inversió, des de l'avantatge de poc més d'un any favorable als homes, al segle XVII, fins a una diferencia de quasi un any, al segle XIX, de l'esperanca femenina respecte a la masculina.

7. Cilculs indirectes d'aquest percentatge per al conjunt de les migracions rurals-urbanes de Catalunya entre el 1787 i el 1900 el situen entre el 20 % i el 24 % (CMPS 1990).

8. Aixi, I'esperanqa de vida a Franca del decenni 1740-49 al 1800-09 passa de 24,7 anys a 34,l (HENRY i BLAYO 1975), i, a Anglaterra (WRIGLN i SCHOFIELD 1989, 528-5291? del quinquenni 1731-35 al 1831-35, de 27,9 anys a 40,50.

186 FRANCESC MUÑOZ

QUADRE 1. Penedes: eesperances de vida als segls XVII-XIX

penódes bomes increment dones inment total (a) inment

Font: Annex 1. (a) Calculada a partir de la taula de mortalitat de cada sexe, segons una relació de rnasculinitat a i'hora del naixement de 105.

En aquesta primera lectura dels resultats convindria defugir inicialment qualsevol interpretació lineal del guanys progressius en els nivells de supervivencia d'aquestes taules com a fidel reflex de l'experiencia historica d'aquestes localitats, tot suposant que conformen una mena de mitjana dels nivells seculars de moaalitat. Aquest adveaiment tindria particular importancia pel que fa a les estimacions del segle XVII, epoca on les repetides i intenses crisis de mortalitat haurien sotmes aquest indicador a fortes oscil-lacions. D'altra banda, la taula de mortalitat corresponent al segle XVIII i a un conjunt de famílies de la parroquia penedesenca de Sant Antoni de Vilanova (MARTÍNEZ 1988, 152) estableix en gairebé 37 anys el valor de l'esperanca de vida d'aquesta població, la qual, si bé no pot ser generalitzable al total d'habitants d'aquestes contrades per a la mateixa epoca, donaria testimoni d'expectatives de supervivencia no gaire allunyades de les assolides, per exemple, al llarg del segle XIX.

Una via de confirmació de la plausibilitat dels resultats obtinguts és la comparació amb altres poblacions properes geograficament i cronologicament. Les característiques basiques del regim de mortalitat existent a la Península Iberica des del segle XVII són encara poc conegudes. Malgrat aixo, encaixar aquests resultats dins les tendencies seculars i la seva variabilitat regional pot considerar-se satisfactori.

Per una banda, participen de la tendencia a la millora dels nivells de mortalitat des del segle XVII, alhora que les esperances de vida en néixer ocupen els marges de variació previsible per a algunes epoques en el marc de les condicions demografiques propies de la Península Iberica. Des del segle XVII les esperances de vida semblen ja ésser superiors a les corresponents a les localitats de l'Espanya interior, com ara Los Molinos (24,4 anys) (SOLER 1985), Mocejón (23,5 anys) o Saragossa (25,4 anys) (PÉREZ MOREDA 1980, 141) i més properes a les obtingudes per a algunes localitats del País Valencia, com Xulella (28,7 anys) (MADRIL i SANCHIS 1990) i el marquesat de Llombai (31,7 anys) (ARDIT 1990). Pel que fa al segle XVIII, els nivells de les localitats penedesenques s'afegeixen al patró de diferencies entre la mitjana espanyola (o la de les regions de l'interior), la qual no semblaria ultrapassar els 27 anys (PÉREZ MOREDA 1988) i la seva periferia, al llindar de 30 anys en regions del nord, com ara al País Basc (GARCÍA SANZ 1985, 316-319) i Galícia (BARREIRO 1975; PÉREZ 1975) i de llevant, com el País Valencia i Catalunya (DOPICO i ROWLAND 1990). A mitjan segle dinou, amb una informació més rica, aquests contrastos territorialsgrosso modo són encara


constatables observant la magnitud de les esperances de vida de Catalunya (29,6 anys) i la mitjana de les terres de l'interior peninsular (26,8 anys), segons les estimacions obtingudes per F. Dopico (DOPICO 1990). Pero també a Catalunya i per a la mateixa epoca poden apreciar-se les diferencies existents entre les irees rurals i urbanes. Una distancia que no és improbable que s'hagués incrementat des de la segona meitat del segle anterior al ritme de la densificació de la ciutat (LÓPEZ GUALLAR 1984). Així, entre la ciutat de Barcelona, amb una esperanea de vida de 26,2 anys (SAEZ 1968, 57) i les localitats del Penedes, amb un 48 % de la ~oblació aue resideix en nuclis de menvs de dos mil habitants seeons el cens

I 1 D

del 1860, existiria una diferencia de gairebé nou anys, no gaire lluny d'altres existents en paisos europeus del m ~ m e n t . ~ La comparació entre el Penedes i Tarragona (32,7 anys) (DOPICO 1988), una província amb una concentració urbana menor, mostra un grau de proximitat més gran que I'existent a Barcelona. De tota manera, els nivells de mortalitat d'aquestes zones d7hibitat «semirural» del litoral i pre-litoral catali semblen més optims que els corresponents a les terres de l'interior, on l'esperanca de vida de la província de Lleida semblaria ésser notablement inferior, al voltant de 27 anys (DOPICO 1988).

La reconstrucció de l'evolució de l'esperanca de vida des del comencament del segle XVIII (grific 1, quadre 2), segons el procediment de la projecció inversa, permet ara observar la probable trajectoria completa d'aquest indicador. Així, és possible confirmar novament I'existencia dels diferents nivells de mortalitat éntre el Set-cents i el Vuit-cents. Els valors estimats per a aquells dos segles a les taules de mortalitat són compresos, també, dins el seguit de resultats dels quinquennis cronologicament més propers als moments de referencia de les taules. Mitjancant les dues tecniques es disposa, doncs, d'un venta11 de valors dins els quals hauria transcorregut i'evolució historica d'aquest fenomen en aquestes contrades. Les mitjanes mobils situen els nivells de mortalitat de la segona meitat del segle XVIII al voltant de 32 anys, mentre que per a l'estimació de la taula és de 30,5; pel que fa a les decades centrals del segle xix, els indicadors són 37 i 35 anys, respectivament. Pero, a més a més, aquests guanys interseculars semblen seguir tendencies diferenciades: d'una banda, una lenta pero progressiva millora al llarg del Set-cents, contrarestada amb una trajectoria més estancada pel que fa al Vuit-cents. De fet, en aquesta centúria les expectatives de supervivencia entre el 1830 i el 1844 no foren assolides en cap altre moment. Pot recodar-se aauí com i'existkncia d'un relatiu estancament en l'evolució de l'esperanca de vida caracteritza la situació d'algunes poblacions europees entre el 1830 i 1860-70 (VALLIN 1988).

9. Entre districtes rurals i urbans anglesos, a mitjan segle XIX, s'assolirien diferencies de rnés de 15 anys en l'esperanca de vida dels nadons ( W o o ~ s i WOODWARD 1984,42-44). Estimacions per a Franca de l'esperanca de vida femenina a l'hora de néixer en tres departaments urbans per al període 1851-75 osciHarien entre 33,34 anys i 35,93, mentre que per a tot el país el valor seria de 41 anys (PRESTON i VAN DE WALLE 1978). A finals del segle xrx, a Franca, entre i'irea rural i la urbana del departament urbi del Sena, el diferencial al primer aniversari en les esperances de vida era d'uns 6 anys (DUPAQUIER 1988, III, 296).

188 FRANCESC MUÑOZ

QUADRE 2. Penedis: evol~lunó de feqeranfa de vida. 171 7- 1891

(a) Mitjana mobil de 25 anys. Font: Elaboració propia.

Grijc 1. Penedis: Evolució de feperanfa de vida 171 7- 1891 45

Font: Quadre 2.


Des d7una perspectiva més a curt termini és possible d7avaluar la magnitud del retrocés en els nivells de supervivencia causat per determinats episodis de sobremortalitat intensa. Aixo recorda aue el canvi de les condicions cenerals de

I " la mortalitat ordinaria també va comptar amb el seu paral-lelisme pel que fa a l'extraordinaria. Un cop d7ull a l'evolució de les freqüencies de les crisis de mortalitat (quadre 3) a partir del 1660 palesa la seva tendencia secular decrei- xent. L'observació, pero, de la serie de períodes de vint anys permet d'apreciar un perfil més esglaonat i fluctuant. Així, la segona meitat del segle XVII es caracteritzaria per una més gran freqüencia de crisi que la primera del segle XVIII, tot i que al llarg de les seves decades centrals s'observa una recuperació fins a assolir, en el vicenni 1760-79, el nivel1 més elevat, seguit del corresponent al període 1800-19. Anys de crisi de particular intensitat arreu de moltes localitats del Princi~at. corn ara el 1764. el 1802. el 1809 i el 1812. són, darrere

I ? ,

d'aquestes conjuntures de sobremortalitat excepcional, relacionades amb epide- mies i crisi de subsistencies, corn ara les decades centrals del Set-cents, a les quals poden afegir-se els efectes propis de tota situació bel.lica, corn els viscuts entre el 9810 i el 1819. A partir del tercer decenni del Vuit-cents la modificació en el ritme de successió de les crisis és forca intensa i se situa a la meitat de l'ex~erimentat durant les centúries anteriors. Es una modificació que, si bé

x - ma&é el mateix caire fluctuant que en períodes anteriors, torna a presentar-se, corn abans havia estat per a la mortalitat ordinaria, corn un procés irreversible, tot i que presidit per un any #excepcional mortaldat, corn el provocat per l'epidemia de cblera del 1854.

QUADRE 3. Penedes: Distnbució cronol6gica de la fieqü2nn'a de mjis de mortalitat (1660-1899)

Font: Elaboració propia.

190

FRANCESC MUÑOZ

Per tal de completar una panorámica sobre 1 'evolució de la mortalitat, caldesplacar ara 1'atenció deis nivells i de les tendéncies generals envers les estructures .No es poden entendre els canvis deis primers sense ponderar les variacions de le ssegones. Els resultats reunits al quadre 4 ofereixen una línia d ' evolució en el temp son, si bé les reduccions són contínues i més intenses pel que fa al sexe femení ,semblen divergir quant als segments d'edat més afectats. Així, al llarg del segle XVIIIles edats adultes tenen els percentatges superiors, mentre que durant 1 ' altre períodesón els grups d'edat per sota de 10 anys, particularment el comprés entre 1 i 4 anys, el sque representen ara les variacions més notables . Tot plegat s ' acostaria als esquemescomuns d ' evolució de les estructures en el descens de la mortalitat, més concretamen tentre 1784-90 i 1857-64, on 1'avantguarda d'aquest descens correspon a la poblacióinfantil i juvenil (VALLIN 1988) .

QUADRE 4. Penedis• Variacions deis guocients de mortalitat (en percentatges)

edats

homes

donessegles XVII-XVIII segles XVIII-XIX segles XVII-XVIII segles XVIII-XIX

0-1 - 8,92 - 7,50 -12,34 -11,161-4 -10,18 -20,55 - 9,89 -21,965-9 -15,32 -12,11 -19,72 -17,48

10-19 -15,28 -11,48 -19,52 -16,4520-29 -15,03 -10,91 -19,04 -16,9 130-39 -14,62 -10,10 -35,83 -16,0 150-59 -14,10 - 8,60 -17,58 -14,80

Font: Elaboració própia a partir de dades de 1'annex 1 .

Es factible, també, expressar aquests canvis d ' acord amb 1'esperanca de vida a1'hora del naixement . Aixó pot fer-se mitjangant 1 'estimació de l'aportació dei sgratis grups d'edat als guanys globals en aquest indicador entre els diferent eperíodes (quadre 5) .

QUADRE 5 . Penedis: Descomposicio' deis guanys en les esperances de vida(població femenina)

edats segle XVII/segle XVIII segle XVIII/segle XIX0-1 0,93 ( 22,52 %) 0,83 ( 15,21 %)1-4 1,41 ( 34,06 %) 3,11 ( 57,15 %)5-9 0,35 ( 8,50 %) 1,42 (

5,05 %)10-19 0,33 ( 8,01 %) 0,02 (

5,34 %)20-39 0,56 ( 13,54 %) 0,04 (

8,68 %)40 + 0,57 ( 13,36 %) 0,08 (

8,57 %)

total 4,15 (100,00 %) 5,50 (100,00 %)

Font.: Elaboració própia segons la fórmula de les Nacions Unides (NACIONES UNIDAS 1982, 13) .


Aquest exercici, aplicat a la població femenina del Penedes, pel fet d'haver experimentat els majors avenps, ratifica les tendencies ja observades amb anterioritat. En primer lloc, per a qualsevol dels dos moments, l'aportació superior al 50 % de l'augment del segment d7edats per sota de 5 anys. En segon lloc, allo que semblaria distingir la primera gran etapa -el segle XWII- de la següent és .el comportament de la mortalitat adulta, de 20 anys en amunt. En efecte, mentre que el pas entre el Sis-cents i el Set-cents hauria significat una aportació del 27 % a l'augment de l'esperanca de vida, en la fase següent arribaria al 17 %. Aquest tipus de balan$ en la distribució dels guanys d'aquesta entre els segles XVII i XVIII sembla produir-se també en altres tipus de localitats i Arees europees, dins d'imbits historics diferents. Es difícil fer la interpretació de les possibles causes d7aquestes semblances, si bé podria suggerir-se un canvi en les estructures per edat de la mortalitat posterior a la de la desaparició de la pesta al continent a partir del segon ter$ del Set-cents.l0

Un dels resultats obtinguts de la descomposició dels guanys en les esperances de vida ha estat l'aportació notable dels grups per sota de 5 anys, particularment el que esti entre 1 i 4 anys. Estimacions de la mortalitat per a aquestes edats, representades als quocients q(O), (4)q(l) i (5)q(0), són disponibles per a un petit nombre de localitats catalanes (quadre 6) . Malgrat la migradesa de la mostra, aquests valors comparteixen alguns trets estructurals comuns. Per una banda, els riscos de mortalitat del grup 1-4 són superiors als del grup 0-1, tant en localitats costaneres i del litoral (Palamós, Torroella de Montgrí, Vilanova), com a les del pre-litoral (Penedes), les terres de 17Urgell (Tirrega), les irees rurals o semirurals i les urbanes (Barcelona i el Penedes), sempre amb independencia de l'epoca. Molt més difícil és sostenir, en canvi, l'existencia d'un procés secular clar de disminució dels nivells de mortalitat infantil, car s'observen quocients molt propers en epoques forca distanciades entre elles.

Paradoxalment, atesa l'abundor documental, no es disposa d'indicador per a més localitats del segle XIX, al llarg del qual hom esperaria una primera fase de declivi d'aquest tipus de mortalitat, d'acord amb l'experiencia a la vila de Palamós (NADAL 1956). La reconstrucció, més endavant, de 17evolució d'aquests quocients a Vilafranca del Penedes permetri tenir una primera visió de conjunt sobre aquesta centuria.

Els aspectes comuns no poden ocultar les diferencies previsibles de nivell, paleses per a qualsevol dels tres indicadors. La variabilitat entre pobles i localitats, fins i tot dins de petites unitats territorials, és una constatació reiterada de l'anilisi de la mortalitat infantil a les poblacions del passat. Darrere d'aquesta variació hi hauria presents factors ambientals locals, com probablement és el cas de Torroella de Montgrí, poble al be11 mig d'una irea arrossera i sovint afectada per febres palúdiques. També, al segle XIX, les condicions ambientals deficients

10. Aquesta conclusió es despren de l'anilisi dels canvis a les estructures de mortalitat reflectides en taules de moaalitat de localitats com Tourouvre-au-Perche (CHARBONNEAU 1970) i Ginebra (PERRENOUD 1984).

192 FRANCESC MUÑOZ

QUADRE 6. Quon'ents de mortalitat en localitats catalanes (tots dos sexes)

Rocafort Rocafort Rocafort Rocafort

Palamós Palamos Palamos Palamós Palamós Palamós

Igualada Igualada Igualada Igualada Igualada Igualada

Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí

Vilanova Vilanova

Barcelona

Catalunya

Fmt: 1. Annex 1; 2. GUAL 1988, 108-109; 3. Població masculina: NADAL 1956; 4. BENAVENTE 1990; 5. SURROCA, 1979; 6. PLANES 1987, 1009; 7. MARTÍNEZ 1988, 145-146; 8. SAEZ 1968, 56-57; 9. DOPICO 1987.

del nucli urbA barceloní l1 són a la base de la seva sobremortalitat respecte a una Area rural com el Penedes, amb un 15 i un 35 % més de mortalitat entre els menors d'un any i de cinc anys.


Les taxes de mortalitat infantil d'algunes localitats del Penedes en diversos moments (quadre 7), des del final del segle XVIII fins a la segona decada del segle XX, permeten estimar la probable magnitud dels canvis a l'escala local durant el segle XIX. A la primera meitat del segle XIX les variacions són moderades i de signe no sempre negatiu. Al voltant del canvi del segle és quan els descensos són presents arreu i la minva de les taxes continua durant les primeres decades del segle xx. La intensitat de la reducció entre mitjan segle XIX i la decada dels anys vint ultrapassa a totes les localitats qualsevol descens anterior i situaria en aquesta epoca la fase més notable de la seva transició. Aquesta és, també, una tendencia compartida per altres localitats i poblacions de l'Europa occidental, on els canvis més significatius són posteriors a 1880-90 (POULAIN i TABUTIN 1980; VAN DE WALLE 1986). Ara bé, si aquesta anhlisi enforteix la percepció del Vuit-cents com a punt de partensa d'un declivi irreversible, manca encara la cronologia més detallada. Una exploració d'aquesta pot fer-se mitjancant quocients de mortalitat de les generacions nascudes a Vilafranca del Penedes entre el 1780 i el 1889 l2 (quadre 8, grhfic 2). El sentit descendent dels tres indicadors,

GRAFIC 2. Evolucó de la morcaltat infantil a Vikaj?anca (1780-89- 100) 160

O do ) + generacions O (5145) (4)q(l)

Font: Quadre 8.

11. La descrieó clksica d'aquestes condicions i els seus efectes sobre les expectatives de vida dels diversos sectors de la població b a I'obra d'Ildefons CERDA, Teorúr peral de b urfxmium'ón y @km'ón de w pnkjbbiar y d&.m a b rjm y d de B m a k (reedició: 1968-71), vol. n, p. 273-508.

12. Calculades amb el supbsit de població tancada i després de redistribuir, a prorrata, les defuncions infantils d'edat desconeguda dels menors de 10 anys. Els percentatges d'aquest tipus de defunció per a grans períodes són, com a rnitjana, del 9 % (1780-1814), del 3,9 % (1815-49) i del 2,7 % (1850-99).

194 FRANCESC MUÑOZ

des del segle XVIII, és pales. Així, per exemple, els individus nascuts entre el 1820 i el 1829, quan la mortalitat infantil ja minvava, varen tenir uns riscos de morir entre el naixement i el primer aniversari, i entre aquest i el cinque, aproximadament d'un 16 % i d'un 12 %, respectivament, superiors als que nasqueren els anys 1880-89.

QUADRE 7 . Taxes de mortalitat inzntil en localitats del Penedh

peráodes localitats del Penedes Vilafranca el Vendrell Vilanova Sant Quinti

Font: Penedes. Elaboració propia. Les dades sobre les localitats del Penedes entre el 1923 i el 1936 provenen de les Ertadistiques sobre elmoviment demogrdjc de lapoblmo' publicades per la Generalitat de Catalunya I'any 1937.

La cronologia, pero, no és lineal, ni identica per a tots els segments d'edat. Cal distingir, doncs, diverses etapes: un primer moment de fluctuacions extre- mes, fruit de les crisis de mortalitat del comencament del segle, amb augments notables de les probabilitats de morir per a les generacions nascudes entre el 1800 i el 1814, i, després, una fase d'estabilització de la mortalitat infantil entre el 1820 i el 1859, pero a uns nivells inferiors als experimentats des de les darreres decades de la centúria anterior. En aquesta etapa, fins i tot, es produiria un relatiu reviscolament de la mortalitat per a les generacions dels anys 1840-59. Finalment, un nou descens beneficiaria els nascuts a partir del 1860 i fins al 1889.

En definitiva, una trajectoria esglaonada on el tret cronolbgic més rellevant és una reducció consolidada dels nivells de mortalitat infantil a partir del 1820, entre un 40 % i un 45 % per sota dels prevalents quaranta anys enrere. Les dates de tot aquest procés recorden forca l'evolució de Palamós entre el 1790 i el 1829, i confirmarien anteriors observacions sobre la progressió de la mortalitat en aquesta vila, considerades representatives de l'experiencia catalana del moment.

Des d'un punt de vista comparatiu, l'evolució reconstruida subratlla no sols la coincidencia de les trajectories de descens de la mortalitat infantil a l'kmbit de les localitats catalanes del litoral i el pre-litoral al llarg del Vuit-cents, sinó que cal situar-la en el context d'una de les zones de la península, a les portes del segle xX, amb nivells de mortalitat infantil més moderats, sempre en contrast amb els


de l'interior d'Espanya, on restaven més elevats, en concordanca amb les directrius regionals de mortalitat general (PÉREZ MOREDA 1985; GÓMEZ RE- DONDO 1987).

QUADRE 8. Vilafranca: evolació de la mortalitat infantil (1780-89 = 100)

generacions (l)q(O) (4)dl) (5)9(5)

Font: Elaboració propia a partir de i'annex 2.

La llista de causes de mort lligades amb els nivells observats de supervivencia infantil en aquestes localitats ot ésser molt diversa, tot i ue, ateses les B 5 condicions de l'epoca, seria re uida a la prevalenca d'un nom re definit de malalties infeccioses relacionades en la seva activitat amb condicions climitiques i ambientals detenninades. Perb, al seu costat, també hi hauria presents factors propers a l'acte de naixement d'ordre biolbgic o genetic. El registre histbric d'aquests tipus d'elements és pricticament inexistent. Una via indirecta d'aproxi- mació és l'aplicació de la funció biometrica de J. Bourgeois-Pichat (BOURGEOIS- PICHAT 1952) a la distribució de les defuncions el primer any de vida, la qual fa possible una estimació del pes dels dos grans conjunts de causes, endogenes i exogenes (quadre 9; grific 3).

Allo que, en primer terme, destaca en aquesta distribució és l'estabilitat de la seva estructura des del segle XVII fins a mitjan segle XIX. Com s'aprecia als grafics, la seva forma característica és l'augment més intens de la mortalitat a partir del sise mes. Aquesta sobremortalitat dels infants ha estat atribuida, per alguns autors, a les malalties digestives, associades al canvi del tipus d'alimenta- ció, a causa del seu deslletament, i a l'efecte climitic addicional de les tempera- tures estiuenques més altes, característiques dels paisos mediterranis (HENRY i BIRABEN 1957). A les acaballes del segle XIX aquestes circumstincies semblen modificar-se, com revelaria l'alineament més regular de tots els bbits. De tota manera, cal qualificar aquest canvi de moderat, cir, si es calcula la relació entre els pendents de les rectes per sobre i per sota dels sis mesos, els valors són su~eriors a 1 en tot moment. de conformitat en aauest Dunt amb les observaci&s sobre altres poblacions amb conductes d'alletament durant el primer any de vida ben enregistrades (quadre 9) (KNODEL i KNITER 1977).

NIVELLS 1 TENDENCIES DE LA MORTALITAT

Font: Elaboració propia.

NNELLS 1 TENDENCIES DE LA MORTALITAT 197

Qnadre 9. Mortalitat end6gena i ex6gena a les localitats del Penedes

penóde end6gena ex6gena TMI co$cient

1666-1698 (1) 53,68 145,06 198,74 1,48 1780-1 794 (2) 49,84 135,76 185,60 1,75 1855-1864 (3) 32,50 127,44 159,94 1,76 1898-1902 (3) 25,50 94,94 120,44 1,11

1. Mitjanes de les taxes de dues localitats. 2. Mitjana de les taxes de tres localitats. 3. Mitjana de les taxes de cinc localitats. Font: Elaboració propia.

El conjunt de resultats obtinguts constata la millora historica en els nivells de supervivencia dels habitants d'aquestes localitats al llarg de gairebé dos segles i mig en estudi, tant pel que fa a la mortalitat ordinaria com a l'extraordiniria. En aquest punt, els progressos semblen paaicularment irreversibles entre el Vuit- cents i el Set-cents, concretament a partir de la tercera decada d'aquell primer segle. Ara bé, com fou adveait en el seu moment, cal evitar una visió exclusiva- ment lineal d'aquesta trajectoria. En efecte, marges de variació de l'esperanca de vida dels nadons entre 27 i 37 anys comprenen una bona part de l'experiencia característica de les poblacions pre-industrials. Així, valors al voltant de 30 anys no haurien d'ésser exclusius del segle XVIII, de la mateixa manera que els propers a 35 anys tampoc no ho serien del segle XIX.

En definitiva, les estimacions presentades a les planes anteriors donen supoa als trets generals de la mortalitat historica catalana subratllada al comencament d'aquest aaicle. En aquest sentit, els diversos indicadors, fins i tot al final del Vuit-cents, serien més aviat el reflex de les inercies d'una mortalitat d7Antic Regim que no pas l'esbós d'una transició epidemiologica prou avancada.

Naturalment, és logic preguntar-se com es fa general, dins del territori de Catalunya, aquest procés. Si bé una resposta completa exigiria estendre una recerca similar a diverses zones, algunes de semblants i properes, observades bisicament per a mitjan Vuit-cents, apuntarien la hipotesi que altres irees de la facana litoral i pre-litoral catalana, amb l'excepció del nucli de Barcelona i la rodalia tindrien una trajectoria similar.13 Una circumstincia diferent, pitjor pel que fa a les seves expectatives vitals, seria la de les localitats urbanes, no només Barcelona, a paa les terres de l'interior reunides dins la provincia de Lleida, on la moaalitat general assoliria nivells superiors.

13. Pel que fa al segle XVIII, a la segona meitat, I'existkncia d'una «revolució vital)) 6s defensada amb abundant documentació sobre aspectes materials de la vida quotidiana per J. Codina en els seus estudis sobre algunes localitats del Baix Llobregat (CODINA 1984 i 1988).

198 FRANCESC MUÑOZ

Més enlla d'aquest seguit de consideracjons generals convé ara retenir algunes implicacions dels resultats obtinguts. Obviament, la més rellevant és la relativa a les conseqüencies sobre la capacitat de creixement demografic d'aquestes localitats de l'augment estimat de les esperances de vida. Es clar que sense un estudi detallat de l'altre component del creixement natural no és possible fer una ponderació rigorosa d'aquest efecte. Tot i així, no és difícil imaginar el resultat de la combinació d'una fecunditat elevada, fins i tot en augment, al llarg del segle XVIII, segons els resultats de les reconstruccions de famílies fins ara disponibles (MARTÍNEZ 1988; NADAL i SÁEZ 1972) i les tendkncies de la mortalitat reconstruides aquí. La percepció per paa dels mateixos contemporanis a la segona meitat d'aquesta centúria d'un món demograficament més ple en aquestes contrades, poblat de jovent a qui cal donar ocupació, resultaria, aleshores, un testimoni forca exacte (VILAR 1973, 111, 129; VILAR 1973, 59-83). En el mateix sentit, el procés de transició demografica i de canvi en la conducta reproductiva que les localitats penedesenques, conjuntament amb altres del Principat, varen protagonitzar al llarg de la primera meitat del segle XIX, també hauria tingut lloc acompanyat de certes modificacions en les condicions de supervivencia de la població, malgrat que, com aquestes planes pretenen fer pales, aixb no impliqués la fi o la rapida transformació del rkgim histbric de mortalitat.


ANNEXOS

1. Penedes: quocients de mortaiitat mmi ina ijmenina (per mil) - - -

homes dones edat 1675-90 1784-90 1857-64 1675-90 1784-90 1857-64

2. Vilafanca del Penedh. Quocienfs de mortalitaat de les generhns 1780- 1889 (per mil)

200 FRANCESC MUNOZ

ARD~T 1990 M. ARDIT, La mortaldad en elpais valenciano preindustrial E l Marquesa- do de Llombai entn 1620 y 1820, ((11 Congreso de la Asociación de Demografía Histórica)) (Alacant, 24-27 de abril de 1990), ps. 940- 955. . -

B. BARREIRO, Interiory costa: dos muestras de una estructura demogra3ca antigua en la Galica mral, ((Actas de las 1 Jornadas de Metodología Aplicada a las Ciencias Históricas)) (Santiago de Compostel.la 1975), ps. 387-413.

J . BENAVENTE, La minva de la fennditat a Catalunya, dins Hist&a econ6mica de la Catalutya contemporania, vol. 2 (Barcelona, Enciclope- dia Catalana, 1990), ps. 63-119. J. BIRABEN i L. HENRY, La mortaiité des jeunes enznts dan1 les pays méditerranées, ((Population)), vol. 12 (1957), ps. 6 15-644. J. BOURGEOIS-PICHAT, Ersai sur k mortalité «biologique)» de Pbomme, ~Population)), vol. 7, núm. 3, ps. 381-393. W. BRASS, Métodos para estimar la fecundidady la mortaiidad en poblaciones con datos limitados (Selección de trabajos) (Santiago de Xile, Centro Latimoamericano de Demografia, 1974). W. BRASS i K. HILL, EStimating Add t Mortalio j-om Orphanbood, ((Congres International de la Population)) (Lieja 1973), vol. 3, ps. 111-123.

CAMPS 1990 E. CAMPS CURA, Urbanización y migraciones internas durante la transición alriJtemafabd el caso catalán, ((Boletín de la ADEH)), any VIII, núm. 2 (1990), ps. 73-97.

CODINA 1984 J. CODINA, Causes de la reyolució demograjjca del segle XVIII: el cas d'una vila catalana, ((1 Congrés d7Histbria Moderna de Catalunya)) (Barce- lona, 17-21 de desembre de 1984), vol. 1, ps. 125-131.

CODINA 1988 J. CODINA, Elgir del 1750. Causes de h revolució demografica a St. Boi de Llobrtgat, ((Pedralbes)), vol. I (1988), ps. 239-245.

CARBONNEAU 1970 H. CHARBONNEAU, Tourouvre-au-Percbe aux XVIIe, et XVIIe . siicle. Etude de démograpbie bistorique (París, Presses Universitaires de Fran- ce, 1970), Cahier 55.

DEL PANTA i L. DEL PANTA i M. LIVI-BACCI, Cbronologies, intensité et dzfision des LIVI-BACCI 1977 miss de mortalité en Italie: 1600-1850, ((Population)), vol. 32, núm.

especial (1977), ps. 401-446. DOPICO 1987 F. DOPICO, Regional Mortalio Tabhfor qain in the 1860s, ((Historical

Methods)), vol. XX, núm. 4 (1987), ps. 173-178. DOPICO i ROWLAND F. DOPICO i R. ROWLAND, Demograja del censo de Floridablanca. Una 1990 aproximanón, ((Revista de Historia Económica)), any VIII, núm. 3

(1990), ps. 591-618. DUPAQUIER 1988 J. DUPAQUIER (dir.), Histoin de lapopulation@anpise: de 1789 a 1914

(París, Presses Universitaires de France, 1988), vol. III. GARCÍA SANZ 1985 A. GARC~A SANZ, Demograja y sociedad de ka Barranca de Navarra

(1760- 1860) (Pamplona, Grafinasa, 1985). GÓMEZ REDONDO A. GÓMEZ REDONDO, La desigualdad e~pacial ante la muerte infantil en 1987 ErpaZa 1900- 1950, ((1 Congrés Hispano-Luso-Italia de Demografia

Histbrica, Barcelona)), ps. 275-285. GUAL 1988 V. GUAL, Vida i mort a la Conca de Barberd a Pedat moderna (Rocajirt de

Queralt, s. XVI-XVIII) (Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconen- ses Ramon Berenguer IV, 1988).

NIVELLS 1 TENDENCIES DE LA MORTALITAT 20 1

HENRY i BLAYO 1975 L. HENRY i Y. BLAYO, La population de la Frunce de 1740 a 1860, ((Population)), vol. XXX, núm. especial (1 975), ps. 71 - 122.

IGLÉSIES 1961 J. IGLÉSIES FORT, E l movimiento demograjfco de Cataluya durante los últimos cien años, ((Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona)) (1961), ps. 319-427.

IGLÉSIES 1965-67 J. IGLÉSIES FORT, Indagaciones sobre lapoblan'ón de Cataluña en kprimera mitad del sigo XIX, ((Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona)), vol. XXXVII (1965-67), ps. 383-482.

KNODEL i KINTNER J. KNODEL i H. KINTNER, Tbe Impact $Brea& Feeding on tbe Biometric 1977 Anabsis of lnfnt Mortality, «Demography», vol. 14, núm. 4 (1977),

ps. 391-409. LEE 1974 R. LEE, Esfimating Series of Vital Rates and Age Stmcturesfrom Baptisms

and Buriais: a New Techniques witb Aplications to Pe-Industrial Engiand, ((Population Studies)), vol. 28, núm. 3 (1974), ps. 495-512.

LÓPEZ 1984 P. LÓPEZ Les transfomacions de Pbibitat: la casa i la vivenda a Barcelona entre el 1693 i el 1859, ((1 Congrés d7Histbria Moderna de Catalunyan (Barcelona, 17-24 de desembre de 1984), vol. 1, ps. 111-118.

MADRIL i SANCHIS A. MADRIL i S. SANCHIS, La mortaldad en la vilk de Cbuliilla durante los 1990 siglos XVII-XVIII, ((11 Congreso de la Asociación de Demografía

Histórica)) (Alacant, 24-27 d'abril de 1990), ps. 924-939. MART~NEZ 1988 M. A. MARTÍNEZ, Lapobiució de Vilanova i la Geltni en elsegle XVIII

(Ertudi demogrijk) (Vilanova i la Geltrú, Institut d'Estudis Penede- sencs, 1988).

MUÑOZ 1990 F. MuÑoz PRADAS, Creixement demogro_f) mortalitat i nupcialitat al Penedes (&es XVII-XIX), tesi doctoral (Universitat Autbnoma de Barcelona, 1990).

MUÑOZ 1991 F. MuÑoz, Proyección inversa y mortalidad: a/gunos re~ltados para un conjunto de parroqHiar catalanas, ((Boletín ADEH)) núm. 3 (1991) (En premsa).

NACIONES UNIDAS NACIONES UNIDAS, Nivelesy tendencias de la mortalidad apartir de 1950 1982 (Nova York, Naciones Unidas, 1982). NADAL 1956-59 J. NADAL, Demografi y economh en el o+ign de la Cataluña moderna. Un

ejemplo locak Palamós ( 1 705- 1839), ((Estudios de Historia Moderna)), vol. VI, ps. 281-309.

NADAL i SAEZ 1972 J. NADAL i A. SÁEZ, Lafecondité Saint Joan de Palamós (Catalogne) de 1700 a 1859, ((Annales de Demographie Historique)) (1972), ps. 105-113.

NADAL 1978 J. NADAL, La poblacio' catalana ais segZes X V I i XVII , dins HistOka de Catalurya, vol. N (Barcelona, Salvat, 1978), ps. 46-64.

NADAL 1978 J. NADAL, La pobiació catakna al segle XVIII , dins HistOria de Catalu- y a (Barcelona, Salvat, 1978), ps. 257-273.

PÉREZ GARCÍA 1975 J. PÉREZ GARCÍA, DemograJiá tradicional en dos localdades de k Galicia Atlántica, ((Actas de las 1 Jornadas de Metodología Aplicada a las Ciencias Históricas)) (Universidad de Santiago de Compostela 1975) ps. 437-462.

PÉREZ MOREDA 1980 V. PÉREZ MOREDA, La nisis de mortalidad en k Erpaña interior (siglos X V I - X X ) (Madrid, Siglo XXI, 1980).

PÉREZ MOREDA 1985 V. PÉREZ MOREDA, La evolución demograjfca española en el siglo X IX (1797- 1930): tendencimgeneralesy contrastes rqionales, dins Lapopolazione ita/iana ne/lO#ocento. Continuita e mutamenti (Bolonya, CLUEB, 1985), ps. 45-114.

202 FRANCESC MUÑOZ

PÉREZ MOREDA 1988 V. PÉREZ MOREDA, Lapobkación de ka Erpaña interior en el siglo XVIII: evolución, caractenjticas y contrastes rgionales, dins Estudis sobre ka poblatió del Pah Valencia, vol. 1 (Valencia, Edicions Alfons el Magnanim, 1988), ps. 587-598.

PERRENOUD 1894 A. PERRENOUD, Mortality Decline in its Sedar Serring, dins T. BENGTSSON, G. FRIDLIZIUS i R. OHLSON, Pre-Indust?ial Popuhtion Change. The Mortafity Decline and Short-Tem Population Movements (Es- tocolm, Almquist and Wiksell International, 1984), ps. 41-69.

1

PLANES 1987 J. M. PLANES, Demografja i societat de Tamga durant PAntic Rigim, 4 vols., tesi doctoral (Universitat de Barcelona, 1987).

l

PCIULAIN i TABUTIN M. POULAIN i D. TABUTIN, La mortalité auxjeunes 2ges en Europe et en 1 1980 Amerique du Nord di XIXe. 2 nos jours, dins P. BOULANGER i D. I

TABUTIN (dirs.), La mortalité des enznts dans le monde et dans f'histoirz (Lieja, Ordina, 1980), ps. 119-157.

l

PRESTON i VAN S. PRESTON i E. VAN DE WALLE, Urban Fwnch Mortality in the l

DE WALLE 1978 Nineteenth Century, ((Population Studiesn, vol. XxxII, núm. 2 (1978), ps. 275-297. A. SÁEZ, La pobfación de Barcelona en 1863 y 1960 (Madrid, Moneda y Crédito, 1968).

SOLER 1985 J. SOLER, Demograja y sociedad en la Castila la Nueva durante el Antiguo Regimen: la Villa de los Molinos, 1620-1730, ((Revista Española de Investigaciones Sociológicas», núm. 32 (1985), ps. 141-190.

SURROCA 1979 J. SURROCA, El conreu de faw6s a PEmpordd durant el segfe XVIII, ((Estudis #Historia Agraria)), vol. 2 (1979), ps. 73-94.

VALLIN 1988 J. VALLIN, La mortalité en Eumpe de 1720 2 1914. Tendances a long teme et changements de stmcturzpar 2ge etpar sexe, ((Dossiers et Recherches)), núm. 18 (1988).

VAN DE WALLE 1986 F. VAN DE WALLE, Infat Mortalty and the European Demographic Transition, dins A. COALE i S. WATKINS (eds.), The Decline ofFertifity in Eumpe (Princeton, University Press, 1986), ps. 201-233.

VILAR 1973 P. VILAR, Catalutya dins llErpatya moderna. Recerques sobre efs fonaments econrjmics de les estmctures nacionals, vols. 1-IV (Barcelona, Edicions 62, 1973).

VILAR 1979 P. VILAR, Assaigs sobre la Cataluva del segfe XVIZI (Barcelona, Curial, 1979).

W o o ~ s i R. W o o ~ s i J. WOODWARD, Mortality] Poverty and the Envimnment, WOODWARD 1984 dins R. WOODS i J. WOODWARD (eds.), Urban Disease and Mortality

in Nineteenth-Century England (Londres, Batsford Academic and Educational, 1984).

WRIGLEY i E. A. WRIGLEY i R. S. SCHOFIELD, The Population Histoty ofEngland SCHOFIEID 1989 1541-1871. A reconstmction (Cambridge University Press 1989).

nivells i tendencies de la 'mortalitat les localitats del ... · dos anys; la discussió...

Documents