remeis al nostre abast1

1

Tanit Sanmartín Roig (2A)

Tutor: Josep Maria Núñez

11/01/2012

2

INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquest treball és fer un recull de les diferents plantes medicinals i

comestibles que es poden trobar al terme municipal de Molló per tal de conèixer millor

la flora de l’entorn.

He intentat centrar-me en les plantes que es troben en estat silvestre, de manera que les

poques plantes cultivades que apareixen en el treball les he inclòs perquè, degut a l’ús

que en fa la gent del poble, m’ha semblat interessant que hi figuressin.

El principal motiu que m’ha dut a escollir aquest tema ha estat veure la gran quantitat de

plantes que, tot i estar al nostre abast, molta gent desconeixem. En començar el treball

només utilitzava una vintena de plantes. A mesura que he anat entrevistant gent i que he

anat recorrent tot el terme municipal de Molló, però, m’he anat adonant de la petita

proporció que representen envers l’enorme diversitat que n’hi ha. El fet que hagi escollit

el municipi de Molló i no un altre es deu únicament a que és on visc, i he preferit

conèixer la flora que m’envolta de manera més immediata abans que una altra de més

llunyana.

Vista de Molló des del Serrat del Perer

3

Situació Molló és un municipi situat en el Pirineu Oriental. Es troba dins la comarca del

Ripollès. Aquesta pertany a la demarcació de Girona i limita a l’est amb la Garrotxa, al

sud amb Osona, a l’oest amb el Berguedà i amb la Cerdanya i al nord amb França. Es

troba, doncs, al nord-est de Catalunya.

Molló està situat al nord-est de la comarca del Ripollès. Limita al nord i a l’est amb dos

municipis francesos: Prats de Molló i La Preste. Al sud limita amb Camprodon i a l’oest

amb Llanars i amb Setcases. Té una superfície de 43,1 km², dins la qual hi ha tres nuclis

de població: Molló, Espinavell i Fabert i sis veïnats de població més dispersa: La

Ginestosa, Els Grells, Can Solà, Moixons, El Riveral i Favars. El 2010 els habitants

totals eren 354, havent-hi una densitat de població de 8,2 hab./km².

Situació de la comarca del Ripollès dins de Catalunya i situació del municipi de Molló dins del Ripollès.

4

Clima

Molló té un clima mediterrani pirinenc, és a dir, un clima humit amb precipitacions

repartides de forma irregular al llarg de l’any. Les estacions on es produeixen més

precipitacions són la primavera i la tardor. Durant aquestes dues estacions les

precipitacions no solen ser molt intenses, però sí contínues. La primavera, a més, sol ser

fresca (les temperatures mitjanes rarament arriben als 10ºC) i no és estrany que es

produeixi alguna nevada intensa. L’estiu sol ser força sec, no obstant, són freqüents les

tempestes de tarda (sobretot durant el mes d’agost) que poden deixar quantitats molt

abundants en poques hores. No és gaire calorós, les mitjanes no solen passar dels 20ºC,

ja que, tot i que el sol és fort, a les nits refresca. La tardor és fresca i ventosa, amb

nombrosos dies solejats, tot i les abundants precipitacions. Les primeres nevades se

solen produir a finals de novembre. L’hivern és fred, amb fortes glaçades a les nits però

dies clars. És l’estació més seca.

L’amplitud tèrmica anual sol ser d’uns 14-16ºC. La part sud-est del municipi presenta

una temperatura mitjana anual d’uns 9-10º, la resta del municipi, en canvi, presenta una

mitjana anual d’uns 7-8º.

Climograma de Molló (2010)

0

1020

3040

5060

7080

90100

110120

130140

150

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

tem

pera

tura

(ºC

)

0

2040

6080

100120

140160

180200

220240

260280

300

prec

ipita

cion

s (m

m)

temperatura (ºC)

precipitacions (mm)

G F M A M J J A S O N D

Tm: 7,6ºC Precip. anual: 1273,2mm

Gràfica de les temperatures i precipitacions de l’any 2010 a partir de les dades diàries de l’estació meteorològica de Fabert que es troben a la pàgina del Servei Meteorològic de Catalunya.

5

Hidrografia

El principal riu és el Ritort, un afluent del Ter, el qual neix sota les Roques d’en Mercer,

a la part sud-est del Costabona i a uns 1.650m d’altitud. Travessa el municipi de nord-

oest a sud passant per Espinavell i pel veïnat del Riberal i continua en direcció a

Camprodon, on s’uneix amb el Ter. Tot i portar aigua durant tot l’any té un cabdal

bastant irregular: a la primavera, quan es fon la neu, i a la tardor amb les precipitacions

té un cabdal elevat; a l’hivern el sol tenir regular però baix i a l’estiu el té baix amb

grans revingudes quan es produeixen tempestes intenses.

A part del Ritort, al terme municipal de Molló hi ha nombrosos torrents. Els més

destacables degut a la seva llargada i al seu cabdal són, de nord a sud: el torrent de La

Casassa, el torrent de Fabert, el torrent de la Font de l’Espatllat, el torrent de la

Ginestosa i el torrent de l’Avellaneda. Tots ells desemboquen al Ritort.

Vegetació

La vegetació és molt variada, ja que tant hi podem trobar boscos subalpins de pi negre

com alzines pròpies del clima mediterrani. Això, provoca que la vegetació de la part

nord sigui molt diferent de la que es troba a la part més sud del municipi. De forma

molt esquemàtica es pot considerar que a la part nord la vegetació predominant són els

prats subalpins amb ginebrons de no gaire alçada, nerets en els llocs més humits i boscs

de pi negre amb algun boix. A mida que es va perdent altitud es troben avetoses i boscs

d’arbres caducifolis (cal destacar les fagedes, les avellanedes i els boscs mixtos amb

freixes i pollancres) amb un sotabosc de boixos i de ginebrons de més alçada, també

comencen a predominar els prats amb falgueres i ginestes. Finalment, a la part més sud,

es troba alguna alzina, roures i nombrosos boixos, a més de falgueres i d’algun ginebró.

Utilització de les plantes de l’entorn

Prat de l’estatge subalpí (amb boscs de pi negre) i prat de dalla de la zona més sud del municipi (amb un roure a la part dreta de la fotografia).

6

Utilització de les plantes de l’entorn

La utilització de remeis naturals per guarir malalties ha minvat en les darreres dècades

en el territori estudiat. Això ha comportat que molta gent desconegui gran part dels usos

dels vegetals que l’envolten, molts components dels quals formen part de les pastilles,

xarops i pomades que es venen avui dia a les farmàcies. Les plantes utilitzades per

majoria de la gent de Molló són poques en comparació amb la gran varietat que hi ha.

No obstant, encara hi ha persones que n’utilitzen per a les cures d’urgència i per guarir o

prevenir diferents malalties. La majoria d’aquesta gent fan servir els remeis casolans

que els hi han explicat o els que veien preparar als seus pares o familiars quan ells eren

petits. Gràcies a ells, els coneixements dels antics herbolaris no s’han acabat de perdre.

Una de les principals causes per les quals la utilització de plantes medicinals ha anat

minvant al llarg del temps ha estat, segurament, la millora dels accessos a la zona. Tal

com recorda la gent gran que ha viscut tota la vida a Molló, abans no hi havia metge al

poble i, degut a la falta de vies de comunicació, aquest tardava en poder atendre als

pacients i a vegades ni tan sols podia arribar fins on es trobava el malalt. Això

provocava que cadascú s’espavilés i tingués a punt remeis per estar preparat en cas que

algú es posés malalt o hi hagués algun accident. Avui dia, gràcies als avenços de la

medicina i a les millores en les vies de comunicació, la gent pot disposar de

medicaments i d’atenció mèdica amb certa facilitat. Ara, doncs, resulta més fàcil

prendre una pastilla o un xarop que, per exemple, anar a recol·lectar flors de Verbascum

pulverulentum (Cua de Guilla com en diuen aquí) a l’època en què està florit, assecar-

les i preparar-se una infusió quan es té tos.

Avui dia, però, també hi comença a haver alguns joves que, malgrat veure que la gent

del seu entorn utilitza poc les plantes, s’interessen pel el tema i miren d’aprendre sobre

l’anomenada medecina alternativa.

Diferents herbes guardades en bosses de roba

7

Estructura del treball Aquest treball l’he dividit en tres parts principals:

-En la primera explico, de manera resumida, les formes més freqüents de preparar els

remeis per a ús intern i per a ús extern.

-En la titulada “Catàleg de plantes medicinals i comestibles” és on hi ha les fitxes de les

plantes, ordenades pel nom científic. Cada fitxa l’he dividit en dues parts ben

diferenciades:

-En la primera indico:

-El nom científic

-El nom comú en català

-El nom comú en castellà

-El nom comú en angles

També faig una breu descripció de cada planta, acompanyada d’una o dues

fotografies, i en menciono les principals aplicacions. Aquestes també les he

dividit en dos grups: un pels efectes que té sobres les persones i l’altre pels

efectes que té sobre els animals. Quan em refereixo a animals em refereixo a

animals de granja, és a dir, bovins, ovins, porcins, equins i aviram. A no ser que

ho indiqui, no parlo de més animals ja que llavors m’hauria d’estendre massa,

doncs totes les plantes serveixen d’aliment a un o altre ésser. Fins hi tot l’acònit,

una planta abundant al terme de Molló i mortal fins i tot en dosis baixes, serveix

d’aliment a les abelles.

-En la segona poso:

- L’escaneig de la pàgina de l’herbari -que he confeccionat com a annex

del treball- on apareix la planta assecada i on indico:

-Nom científic

-Lloc on ha estat recol·lectada la planta

-Data de recol·lecció

-Comunitat vegetal on l’he trobat

-Tipus de sòl

-En l’altre apartat més destacable, el d’utilitats culinàries, faig un recull de diverses

receptes que m’han explicat i on, entre els ingredients, figuren una o més plantes de les

que apareixen a l’apartat “Plantes medicinals i comestibles” i que, per tant, són vegetals

de l’entorn.Fonts d’informació

8

La informació referent a les aplicacions l’he extret de les entrevistes que he realitzat a

diferents persones residents a Molló de diferents edats i sexe, a més de la trobada en

llibres i pàgines webs (els quals figuren en la bibliografia i webgrafia respectivament).

Les entrevistes les he fet seguint el següent esquema de preguntes, tot i que les he anat

variant lleugerament en funció de l’entrevistat:

- Quan fa que viu a Molló?

- Està interessat/da en las plantes comestibles i remeieres de l’entorn?

- A què és degut el seu interès?

- Quines són les plantes que utilitza?

-Quina part de la planta utilitza i com la prepara?

-Té o la seva família ha tingut bestiar? De quin tipus?

-Els hi dóna o ha donat alguna planta amb finalitats medicinals?

-Com els hi administra/ava?

Les entrevistes les he anat realitzant a casa dels informants, després d’haver quedat en

una hora concreta i d’haver explicat el tema del treball i el motiu que em portava a fer

les preguntes.

Les descripcions de les diferents plantes són fruit de l’observació i de la posterior

comprovació en diferents llibres i pàgines web.

Els mapes que figuren en el treball estan extrets de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

(ICC).

Altres informacions que apareixen al llarg del treball són extretes de llibres, de pàgines

web i de converses mantingudes amb diferents persones.

9

Treball de camp La principal part del treball de camp ha estat recórrer tot el terme municipal buscant les

diferents plantes que m’havien comentat en les entrevistes, a més d’aquelles que jo

recordava haver vist utilitzar en altres llocs o aquelles que tenia memoritzades de

diferents llibres. No obstant, algunes vegades també he fotografiat plantes que

desconeixia per després poder buscar-les i augmentar així el meu coneixement sobre les

plantes de l’entorn, tant si resultaven ser remeieres com si no.

En les diferents excursions que he realitzat he anat agafant mostres de les plantes.

Aquestes mostres, un cop a casa, les he anat posant en diaris que he premsat per tal que

s’assequessin correctament. Un cop seques, he anat ficant les mostres en sobres on he

escrit el nom de la planta que contenien per posteriorment enganxar-les en els seus fulls

corresponents. Amb aquests he confeccionat l’herbari.

L’altre part del treball de camp ha consistit en entrevistar a habitants de Molló per tal de

saber quines plantes utilitzen i també quines fan servir amb utilitats culinàries.

Pràcticament totes les receptes que m’han explicat, però que no he pogut veure preparar,

les he fet després a casa.

Mostres de plantes premsant-se i assecant-se

10

MAPA DE LES ZONES ON HE TROBAT LES PLANTES

11

LLEGENDA:

Les zones marcades són els llocs on he recollit i he fotografiat les diverses plantes. A les

fitxes de l’apartat “Llistat de plantes medicinals i comestibles” indico en quina

d’aquestes zones s’ha recollit cada una.

1- Les Dous de Favert

2- Coll de la Clapa

3- Serrat de la Perdiu

4- Coll Pregon

5- Serrat de Sant Joan

6- Coll de Maçanells

7- Coll Puig

8- Coll de Siern

9- Fonts dels Soms

10- Torrent de la Casassa

11- Cingles de les Corbateres

12- Plans del Grell

13- Font de l’Espatllat

14- Aigols d’en Romaníc

15- Santa Magdalena

16- Can Pletis

17- Planars

18- Camí de Santa Magdalena

19- Pla d’en Font

20- La Masó

21- L’avellaneda

22- Serrat del Perer

23- Can Dillaire

24- Font de la Xolla

25- Can Julià

26- Plaça Migjorn

27- Carrer de Sant Sebastià

28- Camí del Cementiri

29- Camí ramader

30- La Costa

31- La Costa

32- Rocacorbera

33- Collet de la Costa

34- GR-11 entre el Coll de la Boixeda

i el Collet de la Costa

35- Zona entre el Coll de la Boixeda i

el Coll de la Batllia

36- La Casilla

37- Pla Jugador

38- Coll d’Ares

39- La Creu d’en Pastoret

40- Camí de la Collada de Prats

41- Pla d’en Xanau

42- Collada de Prats

12

DIFERENTS MANERES D’UTILITZAR LES PLANTES REMEIERES No totes les plantes medicinals s’utilitzen de la mateixa forma. En funció de la planta i

de la malaltia a tractar es preparen d’una manera o d’una altra, per tal d’intentar

aprofitar al màxim les substàncies actives que contenen.

Preparacions per a ús intern

- Infusions: Són la manera més fàcil d’administrar plantes medicinals. Se solen

poder fer tant amb la planta fresca com seca, tenint en compte que una

proporció de planta seca correspon a tres de fresca, ja que aquesta última conté

molta més aigua. Per preparar-les es posa aigua a bullir i, un cop ha començat a

fer-ho, s’aparta del foc i s’hi afegeix la planta en la proporció que s’indiqui.

Llavors es deixa reposar uns minuts, es cola i ja es pot prendre.

- Decoccions: Se solen preparar quan la part de la planta utilitzada és llenyosa o

dura. Per preparar-les es posa la planta, prèviament tallada a trossos no gaire

grossos, en un pot resistent al foc juntament amb l’aigua. Es tapa el pot i es posa

a bullir uns 10-15 min, finalment es cola i ja es pot beure.

- Aigües: Per preparar-les s’utilitza la planta fresca i se segueix el mateix

procediment que per fer una infusió. El que les diferencia és que en les aigües la

proporció de planta per cada litre és més baixa i que es van prenen durant tot el

dia com a substitut de l’aigua, no només en moments determinats.

- La planta fresca: A vegades les plantes es poden menjar crues i llavors l’única

preparació que necessiten és rentar-les i tallar-les, i normalment amanir-les.

Aigua d’ortigues

13

- La planta en pols: Es fa servir quan s’ha de prendre la planta seca. Es prepara

triturant la planta i mesclant-la amb melmelada o mel. També es poden comprar

càpsules ja preparades.

- Tintures i maceracions: S’utilitzen quan els principis actius de la planta

desapareixerien si es fes una infusió. Les tintures es preparen posant la planta,

normalment fresca, en un pot amb alcohol, se sol utilitzar l’anís o “l’orujo”. Es

tapa el pot i es deixa a sol i serena durant uns quaranta dies. En les maceracions

se sol deixar la planta en aigua durant tant sols unes quantes hores.

- Bafs: Es prepara una infusió i es respira el vapor que en surt.

Preparacions per a ús extern

- Banys: És la manera més fàcil d’absorbir els component de les plantes per la

pell. Es preparen afegint uns 50 ml d’infusió o de decocció a l’aigua de la

banyera. També es poden fer bossetes de roba fina plenes de plantes seques i

afegir-les a l’aigua.

- Maceracions: Les maceracions per a ús extern es preparen deixant la planta en

oli durant, com a mínim, quaranta dies.

- Compreses: S’utilitzen quan la planta s’ha d’aplicar en una zona concreta,

normalment degut a una contusió, a una cremada o a una inflamació. Es

preparen xopant un drap amb una infusió, una decocció, una tintura o una

maceració de la planta i posant-lo directament sobre la zona afectada.

- Cataplasmes: Són el mateix que les compreses l’únic que, enlloc d’aplicar el

líquid extret de la planta amb aigua, s’aplica la planta directament. Depenent de

la planta es posa fresca o cuita, però sempre aguantada per una gassa o una bena.

Maceració d’àrnica en oli d’oliva

14

- Cremes: S’utilitzen per permetre que els components de les plantes penetrin a la

pell alhora que aquesta s’hidrata. Com a base es pot fer servir cera verge,

glicerina o greix. Per preparar-les es fon la cera o el greix al bany Maria i, un

cop està ben fos, s’hi afegeixen les plantes. Es continua remenant una estona, es

cola i s’envasa en pots mentre encara està calent. Tant en la crema de cera com

en la de greix s’hi pot posar glicerina.

Crema de calèndules feta amb cera Crema de Lilium candidum feta amb

greix de porc.

16

Descripció:

Conífera de creixement molt lent que pot arribar als 10 m d’alçada, però que en llocs

rocallosos no sol passar dels 4 m.

-Flors: Formen petits cons de color blavós o vermellós.

-Pinyes: Són de color violaci, cosa que les diferencia de les pinyes d’altres coníferes.

Surten a la part superior de les branques i són ascendents.

-Fulles: Tenen forma d’agulla, són de color verd intens per l’anvers i grisoses pel

revers.

-Hàbitat: Terrenys humits però solejats.

Aplicacions:

-Persones: De les pinyes se’n pot fer xarop per a la tos. S’està estudiant si les

substàncies citotòxiques que conté poden inhibir els tumors.

Cast. Abeto coreano

Angl. Korean fir

Pinyes d’avet de Corea

Avet de Corea (Can Dillaire)

Abies koreana Avet de Corea

18

Descripció:

Conífera perenne de fins a 30 m d’alçada provinent de la finca Masjoan, al Montseny,

on de manera espontània es va produir una hibridació entre diferents coníferes que hi

havia al viver (segurament entre Abies pinsapo i Abies alba).

-Flors: Les flors s’agrupen en pinyetes arrodonides i vermelloses.

-Pinyes: Són allargades i primes, ascendents.

-Fulles: Tenen forma d’agulla, però amb la punta arrodonida. Són rígides. Es disposen

en forma de raspall. Són de color verd fosc, amb el revers blanquinós.

-Hàbitat: Terrenys humits però drenats.

Aplicacions:

-Persones: De la resina de les pinyes se’n pot fer un xarop expectorant (apartat utilitats

culinàries pàgina 365).

Abies masjoanis Avet de Masjoan

Cast. Abeto de Masjoan

Angl. Abies masjoanis

L’avet de Masjoan (Can Dillaire)

20

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 60 cm d’alçada.

-Flors: Són petites, de color blanc trencat, cada una està formada per cinc pètals.

S’agrupen formant un corimbe.

-Fulles: Poden arribar a mesurar 20 cm de llargada, són pinnades, de color verd fosc.

-Hàbitat: Prats, clarianes, vores de camins...

Detall del corimbe

Planta de Milfulles (Urbanització Can Gassiot)

Achillea millefolium Milfulles

Cast. Milenrama

Angl. Yarrow

21

Aplicacions:

-Persones: Les flors s’utilitzen per preparar infusions. Aquestes actuen com a tònic de

l’aparell digestiu, ajuden en els cas de patir gastroenteritis i són antiespasmòdiques i

antiinflamatòries. Les infusions també serveixen per rentar ferides i nafres, ja que

l’ Achillea millefolium és cicatritzant. En cas de patir dolor dental va bé mastegar-ne

alguna fulla.

-Animals: S’utilitza en cas de contusió, esquinç o distensió. S’aplica en forma d’oli

friccionant l’articulació lesionada. També s’utilitza per tallar petites hemorràgies

aplicant fulles sobre la ferida. En els cavalls també s’utilitza per alleugerir la tos

al·lèrgica. En aquests últim cas, s’agafa un grapat de milfulles, es posa al fons d’una

galleda, s’hi afegeix aigua bullint i s’acosta al cavall perquè ho inhali.

23

Descripció:

Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada.

-Flors: Solen ser de color blanc, tot i que a vegades són rosades. S’agrupen en

inflorescències terminals i ascendents de forma piramidal.

-Fruit: Castanya. És com la castanya de Castanea vesca ,però amargant i lleugerament

més petita.

-Fulles: Són grans, palmejades i llargament peciolades.

-Hàbitat: Se sol plantar en avingudes i places tot i que també se’n poden trobar de

silvestres en boscos mixtos d’arbres caducifolis.

Aplicacions:

-Persones: Actua com a fortificant del cabell evitant que caigui, per això hi ha molts

xampús que contenen extractes de castanyer d’Índies. La infusió de castanyes d’Índies,

en la proporció de 50 g de castanyes per cada litre d’aigua, és un antiinflamatori intern i

un constrictor dels vasos sanguinis, per tant es pot utilitzar per reduir les varius. No

obstant, no se’n pot abusar ja que aquest castanyer presenta un cert grau de toxicitat.

-Animals: Antigament les castanyes d’Índies s’utilitzaven com a aliment, a més de

contra la tos i l’asma dels cavalls i les vaques.

Cast. Castaño de Indias

Angl. Horse-chestnut

Castanyer dÍndies (Serrat del Perer)

Aesculus hippocastanum Castanyer d’Índies

25

Descripció:

Planta herbàcia d’entre 30 i 100 cm d’alçada, amb la tija pilosa i ramificada a la part

superior.

-Flors: Estan formades per cinc pètals de color groc, s’agrupen en llargues espigues a la

part superior de les tiges.

-Fulles: Són pinnades amb alternança de folíols grans i petits.

-Hàbitat: Vores de camins, marges secs, clarianes i prats.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió té efectes vigoritzants, és astringent, diürètica i fa

augmentar les defenses. S’utilitza per fer augmentar la gana, per als problemes hepàtics,

per a la debilitat nerviosa i per eliminar petites pedres dels ronyons. També es pot

utilitzar per fer gàrgares per desinflamar el coll en cas d’angines o laringitis. En ús

extern, també en forma d’infusió, alleuja la picor de les erupcions cutànies.

Agrimonia eupatoria Agrimònia

Flor i planta d’agrimònia (Serrat del Perer)

Cast. Agrimonia

Angl. Agrimony

27

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 10-40 cm d’alçada.

-Flors: Són petites i verdoses, formen inflorescències arrodonides.

-Fulles: Són pinnades, estan formades per 5-7 lòbuls allargats de color verd fosc i

brillant per l’anvers i piloses pel revers.

-Hàbitat: Zones rocoses.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió (en la proporció d’un grapat de planta seca per cada litre

d’aigua) s’utilitza per als dolors estomacals i les inflamacions intestinals ja que és

antiinflamatòria i analgèsica.

-Animals: Se’ls administra per alleugerir els dolors intestinals i els còlics lleus.

Herba desinflamatòria (A prop de la Collada de Prats)

Cast. Alquimila alpina

Angl. Alpine Lady's Mantle

Alchemilla alpina Herba desinflamatòria

29

Descripció:

Arbre caducifoli d’escorça bruna, solcada, que pot arribar als 30 m d’alçada.

-Flors: Les masculines s’agrupen en aments ascendents durant les primeres setmanes,

després descendents, i les femenines en grups arrodonits, lleugerament allargats.

-Fruit: Petites pinyes ovalades i compactes.

-Fulles: Són alternes, de color verd fosc i brillant. Quan són tendres resulten viscoses al

tacte.

-Hàbitat: Terrenys humits: a les vores de rius, torrents, fonts...

Aplicacions:

-Persones: L’escorça, en forma d’infusió, és astringent i si se’n fan gàrgares alleugereix

el mal de coll, a més d’enfortir les genives. L’escorça s’ha d’utilitzar prèviament

assecada ja que si no pot produir vòmits. Les fulles també són astringents, a més de

vermífugues.

Vern (Camí ramader)

Cast. Aliso

Angl. Alder

Alnus glutinosa Vern

31

Descripció:

Planta robusta de fins a 2 m d’alçada. La tija, buida per dins, pot arribar a tenir el

grossor d’un braç.

-Flors: Solen ser blanques, tot i que poden ser lleugerament verdoses. Són petites i

s’agrupen formant inflorescències en forma de paraigua, cada 30-40 d’aquestes

inflorescències formen una inflorescència més gran també en forma de paraigües als

extrems de les tiges.

-Fulles: Color verd clar, pinnades. S’uneixen a la tija amb una làmina fina i ample.

-Hàbitat: A la vora de rius i en prats o boscos humits.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió és vigoritzant, enforteix l’estomac i ajuda a superar

l’anorèxia. També és lleugerament expectorant i diürètica i s’utilitza per fer suar durant

els constipats. Les tiges tendres es poden posar en amanides, tenen gust d’api.

Planta d’Angèlica

Flor d’Angèlica (A prop de la urbanització de Can Gassiot)

Cast. Angélica

Angl. Angelica

Angelica archangelica Angèlica

33

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 20 cm d’alçada, no ramificada.

-Flors: Tenen forma tubular, s’agrupen en inflorescències terminals que poden ser de

color vermellós o de color blanc. Les flors femenines són de color violeta i les flors

hermafrodites de color blanc, totes elles molt petites.

-Fulles: Les fulles de la roseta basal són ovalades. Les que surten de la tija són

allargades i paral·leles a aquesta. Totes elles són piloses, llanudes pel revers.

-Hàbitat: Prats o boscos de coníferes, prefereix els terrenys sorrencs.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió s’utilitza pels constipats que comporten molèsties

estomacals i per tractar problemes relacionats amb el fetge i la vesícula biliar.

Antennaria dioica Peu de gat

Cast. Pie de gato

Angl. Catsfood

Peu de gat (A prop de la collada de Prats)

35

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 30 cm d’alçada. Les tiges poden ser ascendents o postrades,

són piloses.

-Flors: S’agrupen en inflorescències terminals. Degut a que presenta moltes subespècies

es poden trobar plantes amb flors grogues, roses o vermelloses.

-Fulles: Les basals estan llargament peciolades, les de les tiges són pinnades amb els

folíols resultants lanceolats

-Hàbitat: Prats, vores de camins... Prefereix els terrenys secs, fins als 3000 m.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza, en forma d’infusió, en cas de constipat o grip degut a que evita la

tos. En ús extern es fa servir per curar erupcions cutànies o ferides superficials, ja que és

cicatritzant i antisèptica. La infusió és prepara en la proporció d’uns 28 g per cada mig

litre d’aigua. Les flors seques es poden utilitzar com a substitut del té.

-Animals: Se’ls administra en forma de farratge. És un aliment apreciat per les cabres.

Cast. Vulneraria

Angl. Kidney vetch

Vulnerària (Camí de Sta. Magdalena, a prop de la font de l’Espatllat)

Anthyllis vulneraria Vulnerària

37

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 60 cm d’alçada amb la tija recta i a vegades vermellosa.

-Flors: Són d’un color entre blau i violeta. Estan formades per 5 pètals tubulars.

-Fulles: Són de color verd fosc o verd blavós, grisoses en el revers. Les de la base són

grans i estan subjectes a la tija per pecíols llargs.

-Hàbitat: Vores de prats i altres llocs frescs i ombrívols.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza en cas de falta de gana, també és diürètica i sudorífica.

Flor d’aguilera

Aguilera (Can Dillaire)

Cast. Aguileña

Angl. Columbine

Aquilegia vulgaris Aguilera

39

Descripció:

Arbre de fulla perenne que pot arribar als 30 m d’alçada a Argentina i a Xile (el seu lloc

d’origen) però que a Europa no sol passar dels 20 m. Té un creixement molt lent.

-Flors: En un mateix arbre només es poden trobar les femenines o les masculines, mai

les dues. Les femenines formen cons ovalats i verds durant els primers mesos, després

es tornen marrons.

-Fulles: Tenen forma d’escames triangulars, són punxants i dures, de color verd intens.

-Hàbitat: Terrenys solejats i resguardats, però sense que faci una calor excessiva.

Aplicacions:

-Persones: Les llavors són comestibles, i són molt utilitzades a Amèrica del Sud. Degut

al seu contingut en ferro són aconsellables en cas d’anèmia. També contenen diverses

vitamines (A, B2, B6, C), calci, fòsfor, magnesi i potassi, entre altres components, per

això és bo menjar-ne en cas de cansament, debilitat... Se solen menjar torrades o

bullides, tot i que també se’n pot fer farina.

-Animals: Els pinyons són un menjar apreciat per els animals.

Cast. Araucana

Angl. Monkey-puzzle Tree

Araucaria (Can Dillaire)

Araucaria araucana Araucària

41

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar a mesurar 1 m d’alçada.

-Flors: Poden ser liles o blanques. Totes elles són tubuloses i petites. S’agrupen en

capítols florals protegits per involucres globulars i verdosos.

-Fulles: Són grosses (les basals poden mesurar 40 cm de llargada), amb les vores

ondulades. El pecíol que les sosté és buit per dintre.

-Hàbitat: Creix en marges, terrenys abandonats... Es troba, sobretot, en llocs on passi el

bestiar.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió ajuda a desintoxicar l’organisme. Se sol utilitzar l’arrel

però també es poden fer servir les fulles. Es creu que ajuda a eliminar els metalls pesats.

-Animals: Hi ha complements alimentaris fets a base de plantes que es venen per a

millorar la pell, el pelatge i el sistema immunològic que contenen bardana.

Cast. Lampazo menor

Angl. Lesser burdock

Bardana (GR-11 entre el Coll de la Boixeda i el Collet de la Costa)

Arctium minus Bardana

43

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 1 m d’alçada.

-Flors: Color groc ataronjat, formades per pètals allargats amb les puntes dentades.

-Fulles: Tenen forma lanceolada, les que formen la roseta basal són més grans que les

que surten de la tija, les quals són poc abundants. La tija és vertical i pilosa, no sol

presentar ramificacions.

-Hàbitat: Prats, clarianes i vores de camins de muntanya. És pròpia de cotes elevades.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza com a antiinflamatòria aplicant al lloc de la lesió l’oli o l’alcohol

on s’hagi deixat macerar la planta amb una compresa. No s’aconsella aplicar l’àrnica

directament sobre la pell o utilitzar una tintura molt concentrada ja que pot provocar

irritacions. Tot i que l’àrnica, a dosis molt baixes i administrada a gotes, es pot utilitzar

per via interna, és millor no prendre’n ja que pot resultar tòxica.

-Animals: En animals es pot utilitzar de la mateixa manera que en les persones.

Detall de la flor

Àrnica (A prop de la collada de Prats)

Cast. Árnica

Angl. Arnica

Àrnica montana Àrnica

45

Descripció:

Planta herbàcia, de tija fibrosa, d’uns 60-120 cm d’alçada. La tija és molt ramificada i

sol tenir tons vermellosos.

-Flors: S’agrupen en espigues terminals en les diverses bifurcacions de la tija principal,

són groguenques.

-Fulles: Són pinnades i dentades, tenen un pelussa molt fina i blanquinosa en el revers.

-Hàbitat: Vores de camins, terrenys abandonats, camps...

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió és digestiva i normalitza els trastorns menstruals. La

infusió es prepara en la proporció d’uns 28 g de planta per cada litre d’aigua.

-Animals: No se la solen menjar. Fa que la carn i la llet dels animals que l’han consumit

tingui un gust amarg. Tot i que es considera una planta tòxica, s’utilitza en alguns casos

per eliminar els paràsits intestinals de cabres, ovelles i pollastres.

Fulles i flors d’artemísia (Can Dillaire)

Cast. Artemisa

Angl. Mugwort

Artemisia vulgaris Artemísia

47

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 1,5 m d’alçada.

-Flors: Són poc vistoses, de color blanc o verdós.

-Fruit: Són esfèrics, no més grossos que un cigró, de color vermell un cop madurs.

-Fulles: Són molt fines, lineals, de fins a 2 cm de llargada.

-Hàbitat: Se’n troben algunes d’assilvestrades degut a que la gent n’ha plantat en els

horts. Tot i així, només viu en llocs arrecerats i solejats.

Aplicacions:

-Persones: Els brots tendres -els espàrrecs- són comestibles, a més de diürètics.

-Animals: L’esparreguera és comestible.

Cast. Esparraguera

Angl. Asperge

Fruit de l’esparreguera (Carrer de St. Sebastià, Molló)

Esparreguera

Asparagus officinalis Esparreguera

49

Descripció:

Falguera perenne de poc més d’uns 20 cm d’alçada.

-Frondes: El nervi central el tenen de color marró fosc, de vegades negre. Cada fronda

està formada per de 10 a 30 parells de fulletes ovalades, amb les vores lleugerament

ondulades.

-Hàbitat: Esquerdes de roques i murs de pedra, sempre i quan aquests es trobin en llocs

humits.

Aplicacions:

-Persones: Es creu que la infusió, en ús intern, calma la tos i, en ús extern, enforteix els

cabells.

Cast. Culantrillo bastardo

Angl. Maidenhair spleenwort

Auradelleta (Can Dillaire)

Asplenium trichomanes Auradelleta

51

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 60-150 cm d’alçada. La seva tija és recta i buida, fibrosa un cop la

planta ha crescut.

-Flors: S’agrupen de dos en dos formant una espiga terminal.

-Fulles: Són llargues i estretes, acabades en punta, de color verd intens.

-Hàbitat: Normalment en els camps on es conrea però també pot aparèixer en terrenys

abandonats, marges i vores de camins.

Detall de les espigues i planta de civada (Can Dillaire)

Cast. Avena

Angl. Oats

Avena sativa Civada

52

Aplicacions:

-Persones: El gra és tranquil·litzant, també va bé per prevenir malalties gàstriques degut

a que forma una fina pel·lícula protectora a l’estomac. És recomanable que en prenguin

les persones que estan convalescents ja que actua com a vigoritzant. La forma més

generalitzada de consumir-la és en forma de flocs de civada, els quals es poden barrejar

amb iogurt o posar a la llet. No obstant, pot produir diarrees. En ús extern va bé bullir

les tiges seques (en una proporció d’uns 500 g per cada 3 l d’aigua) i afegir-ho a l’aigua

de la banyera. Això ajuda a guarir diversos problemes cutànis: grans, èczemes...

-Animals: La palla es pot administrar com a farratge i el gra com a pinso. S’ha d’anar en

compte, però, i començar a administrar-la a poc a poc. Incloure de cop la civada en la

dieta d’un animal pot provocar còlics i altres problemes degut al seu alt contingut

proteic. La civada sol donar-se a animals que s’han d’engreixar o a cavalls que fan molt

d’exercici o competeixen regularment. Si només és per manteniment és molt millor

administrar segó, que és la pell externa de la civada. Aquest no aporta tantes proteïnes

ni nutrients, per tant no engreixa, però va bé pel sistema digestiu.

Als porc i a les aus de corral se’ls sol administrar civada molta, normalment barrejada

amb altres cereals de manera que aquesta no suposi un percentatge elevat.

54

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 15 cm d’alçada.

-Fulles: Basals, la tija no en té. Són ovals i lleugerament piloses.

-Flors: Tenen els pètals blancs, tot i que les puntes i la cara inferior poden tenir tons

rosats. Aquests són més visibles en les poncelles. Els pètals envolten el botó central, que

està format per petites flors grogues. Floreix des de finals de primavera fins a principis

de tardor.

-Hàbitat: Prats i marges humits. Generalment es troben en grups de varies plantes.

Aplicacions:

-Persones: El suc de les plantes fresques serveix per ajudar a parar petites hemorràgies i

curar ferides. També és depurativa si es consumeix en forma de tisana. Les fulles es

poden menjar en amanides, tenen un gust dolç.

Bellis perennis (L’Avellaneda)

Cast. Bellorita

Angl. Common daisy

Bellis perennis Margarideta

56

Descripció:

Arbre caducifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. El que permet reconèixer més

fàcilment aquest arbre és la seva escorça. Aquesta és blanca en els exemplars més joves

i gris verdosa en els més vells. Les branques joves són primes i desmaiades.

-Flors: Les masculines apareixen en aments penjants en grups de 2 o 4 i les femenines

en aments més curts i rectes. Els fruits són molt petits

-Fulles: La seva forma pot recordar un triangle o un rombe, són dentades i tenen una

pelussa fina en el revés.

-Hàbitat: Boscos mixtes o vores de prats o camins. Prefereix els llocs humits.

Aplicacions:

-Persones: En ús intern és astringent i diürètic. En ús extern és cicatritzant i antisèptic,

molt útil en les ferides bucals. La seva saba forma part de molts cosmètics, també es fa

servir per eliminar petites pigues, tot i que no resulta gaire útil degut a que el tractament

és llarg.

Bedoll

Fulles de Bedoll (Camí ramader)

Cast. Abedul

Angl. Birch tree

Betula alba Bedoll

58

Descripció:

Arbust perenne d’uns 2 m d’alçada, tot i que es pot fer molt més alt. Té una vida molt

llarga.

-Flors: Solen ser de color blanc, tot i que poden ser groguenques, es disposen agrupades

en les branques terminals. En cada grup hi ha una flor femenina central i tot de flors

masculines que l’envolten. El fruit és rodó, amb tres petites puntes.

-Fulles: Són oposades, ovalades, de color verd fosc en l’anvers i més pàl·lid en el

revers. A la tardor, a vegades, es tornen vermelloses.

-Hàbitat: Principalment boscos on abundi el pi negre o el faig però també es pot trobar

als marges dels camins i dels prats.

Aplicacions:

-Persones: Serveix de substitut de la quinina i és febrífug, però es aconsellable fer servir

una altra planta sempre que sigui possible ja que el boix és verinós i en elevades

quantitats és mortal. En alguns casos s’ha fet servir contra l’epilèpsia. En ús extern se’n

poden fer banys per als penellons.

-Animals: El boix és tòxic per al bestiar.

Boix (Can Dillaire)

Fulles i flors de boix

Cast. Boj

Angl. Box tree

Buxus sempervirens Boix

60

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 50 cm d’alçada, amb la tija recta i pilosa.

-Flors: Són de color taronja, algunes vegades groc, i mesuren entre 2 i 5 cm de diàmetre.

-Fulles: Són alternes i sovint presenten les vores dentades.

-Hàbitat: Planta cultivada que es pot assilvestrar i aparèixer en camps o camins.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió o de pomada (aquesta es pot preparar amb cera verge o

amb oli) va bé per cicatritzar ferides i per estovar la pell. La pomada amb cera es

prepara de la següent manera: es desfà la cera amb molt d’oli i una mica d’aigua i s’hi

afegeixen les calèndules, aquestes es treuen quant la cera encara està líquida amb

l’ajuda d’un colador. La pomada amb oli es prepara posant a macerar les calèndules en

oli. Els pètals de les flors també s’utilitzen per posar en amanides.

-Animals: Les flors s’utilitzen com a fungicides, antibacterianes, digestives, cicatritzants

i antiinflamatòries. Per això va bé, en forma d’infusió, per rentar ferides i eliminar

fongs. A més, si es deixen unes quantes flors de calèndula a prop de les quadres (en un

lloc on els animals no se les puguin menjar) actua com a repel·lent i les mosques i altres

insectes no s’apropen tant.

Calèndula i detall de la seva flor (Can Torrent)

Cast. Maravilla

Angl. Marigold

Calendula officinalis Calèndula

62

Descripció:

Planta arbustiva que pot arribar a mesurar 1 m d’alçada.

-Flors: Estan formades per quatre pètals rosats de forma triangular. S’agrupen en

inflorescències apretades al llarg de la part superior de les tiges.

-Fulles: Són petites, de 2,5 mm de llargada i 1 mm d’amplada, lleugerament carnoses.

-Hàbitat: Prats i vores de camins, prefereix els terrenys solejats.

Aplicacions:

-Persones: Les tiges més tendres juntament amb les flors, en forma d’infusió, són

diürètiques. La infusió es prepara amb uns 28 g de planta per cada litre d’aigua. La mel

de bronsa és molt apreciada.

-Animals: No els hi sol agradar.

Calluna vulgaris Bronsa

Cast. Brezo común

Angl. Heather plant

Bronsa (Camí de la Casilla)

Bronsa

64

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 1 m d’alçada amb la tija angulosa i recoberta d’una pelussa

punxant.

-Flors: Són acampanades, apareixen al llarg de la tija.

-Fulles: Les inferiors tenen forma de cor allargassat i estan llargament peciolades. Les

superiors són lanceolades i, igual que les inferiors, són dentades i aspres.

-Hàbitat: Prats, boscos clarers i vores de camins.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres, recollides a principis de primavera, es poden menjar com

a verdura. Les flors, en forma d’infusió, són diürètiques.

Campanula trachelium Campaneta d’ortiga

Cast. Campanilla de ortiga

Angl. Nettle-leaved Bellflower

66

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar a mesurar mig metre d’alçada. Té les tiges verticals, no

ramificades i el fruit allargat.

-Flors: Petites i blanques, formen una inflorescència racemosa.

-Fulles: Les que formen la roseta basal són allargades i dentades, poden arribar a ser

pinnades. La resta de les fulles són petites, en forma de cor.

-Hàbitat: Prats, vores de camins... És una planta vividora, creix com a mala herba en els

conreus.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza per parar hemorràgies, sobretot nasals i de la boca però també es fa

servir en hemorràgies uterines o per regular la menstruació. En ús extern s’aplica en

forma de tintura, tot i que és més efectiu el suc de la planta fresca. En ús intern es pren

la mateixa tintura (la planta macerada en alcohol) però rebaixada amb aigua. En aquest

últim cas se solen prendre dues cullerades soperes al dia. No se’n pot abusar ja que a

dosis elevades resulta tòxica.

Flor de Capsela bursa-pastoris

Cast. Bolsa de pastor

Angl. Shepherd's purse

Capsela bursa-pastoris Sarronet de pastor

68

Descripció:

Planta herbàcia anual, la part aèria de la qual mor cada hivern. Pot arribar als 50 cm

d’alçada.

-Flors: Es troben agrupades al final de la tija i són d’un color lila molt pàl·lid. Cada flor

està formada per quatre pètals. El fruit és una beina allargada i fina.

-Fulles: N’hi ha unes unides a la tija mitjançant pecíols llargs que formen una roseta

basal. Les altres, en canvi, tenen el pecíol molt curt o n’estan desproveïdes. Són de color

verd intens.

-Hàbitat: Vores de rius i torrents, en aigües molt clares i fresques, o en prats humits.

Aplicacions:

-Persones: Aquesta planta es considera una excel· lent antiescorbútica, a més, elimina els

cucs intestinals. S’acostuma a consumir la planta fresca, en forma d’amanida. També

aporta vitamines A,C,D i E. En forma de cataplasma accelera la formació de pell nova

allà on s’aplica.

Créixens (L’Avellaneda)

Detall de la flor

Cast. Berro

Angl. Watercress

Cardamine pratensis Créixens de prat

70

Descripció:

Planta herbàcia de fins a tan sols 6 cm d’alçada.

-Flors: Poden arribar a mesurar 25 cm de diàmetre, són de color groc palla.

-Fulles: Formen una roseta basal. Són punxants, pinnades i dentades, amb el revers

blanquinós.

-Hàbitat: Prats i clarianes per on passi el bestiar, entre els 1000 i els 2300 m d’altitud.

Apli cacions:

-Persones: Quan és tendre es menja com si fos una carxofa. Es pot utilitzar, macerada en

oli o en alcohol, per curar infeccions cutànies ja que és desinfectant. No obstant, és

millor utilitzar altres plantes ja que, tot i que en el terme de Molló és una planta força

abundant, està catalogada com a espècie “d’atenció preferent”.

Cast. Carlina

Angl. Carline

Carlina (Pla jugador)

Carlina acanthifolia sub. Cynara Carlina

72

Descripció:

Planta perenne i llenyosa que no sol tenir tija. Quan en té sol mesurar uns 30 cm

d’alçada.

-Flors: Formen un capítol central de fins a 5 cm de diàmetre. Aquest està protegit per tot

de bràctees blanques i punxants.

-Fulles: Formen una roseta basal que pot arribar a fer 30 cm de diàmetre. Són gruixudes,

pinnades, punxants i de color verd intens.

-Hàbitat: Prats, sobretot si hi pastura el bestiar. Es troba fins als 2300 m d’altitud.

Aplicacions:

-Persones: La pols obtinguda en triturar l’arrel serveix per preparar infusions amb

propietats estomacals, antibiòtiques i sudorífiques.

Cast. Carlina angélica

Angl. Carline thistle

Cardiguera (Cingles de les corbateres) Cardiguera

Carlina acaulis Cardiguera

74

Descripció:

Arbre de fulla caduca que pot arribar als 30 m d’alçada, el tronc sol ser gruixut amb

l’escorça rugosa de color marró-gris.

-Flors: Les masculines formen unes estructures allargades i primes, les femenines es

troben solitàries o en grups de dos o de tres com a molt a la base d’aquestes mateixes

estructures.

-Fulles: Lanceolades i serrades, tenen el pecíol curt.

-Fruit: Castanyes. Aquestes són arrodonides, mentre es formen estan protegides per una

capa carnosa de punxes. Un cop perden aquesta capa ja només els queda una fina capa

de color entre marró i rogenc per fora i vellutada per dins.

-Hàbitat: Llocs temperats i humits.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles, en forma d’infusió, són expectorants, per això van bé per l’asma i

per tot tipus de tos. Les castanyes s’utilitzen en la gastronomia. (Utilitats culinàries

pàgines 379-380)

Castanyer

Fulles i flors de castanyer (L’Avellaneda)

Cast. Castaño.

Angl. Chesnut

Castanea sativa Castanyer

76

Descripció:

Conífera que pot arribar als 40 m d’alçada, tot i que normalment creix molt menys. Si

està en un ambient càlid les branques creixen de tal manera que queden arquejades cap

avall. Amb els anys, a l’escorça apareixen solcs i es torna més rugosa i fosca.

-Flors: Les masculines són groguenques i les femenines formen cons rogencs.

-Pinyes: Són arrodonides i grosses (mesuren 10 per 5 cm), creixen ascendents.

-Fulles: Tenen forma d’agulla, les més antigues són de color verd fosc, els brots són de

color verd clar.

-Hàbitat: Parcs i jardins.

Aplicacions:

-Persones: L’essència de cedre de l’Atlas es considera estimulant del sistema

immunitari, expectorant, diürètica, calmant i regeneradora dels teixits. Aquesta última

propietat s’utilitza per curar diferents problemes de pell, com ara acne, psoriasis,

èczemes... També es considera, però, que té propietats abortives.

-Animals: Si s’afegeixen unes quantes gotes d’essència al sabó que s’utilitzi per rentar-

los, aquest actuarà de repel·lent de mosquits i altres insectes.

Cast. Cedro del Atlas

Angl. Atlas cedar

Cedre de l’Atlas (Can Dillaire)

Cedrus atlantica Cedre de l’Atlas

78

Descripció:

Conífera que pot arribar als 40 m d’alçada. Tret del color de les fulles és idèntica al

Cedrus atlantica.

-Flors: Les masculines són groguenques i les femenines formen cons rogencs.

-Fulles: En forma d’agulla, de color blau-grisós.

-Hàbitat: Parcs i jardins, viu bé en qualsevol tipus de terra.

Aplicacions:

Les mateixes que el Cedrus atlantica.

Cast. Cedro azul del Atlas

Angl. Blue Atlas cedar

Fulles de cedre de l’Atlas blau

Cedre de l’Atlas Blau (Can Dillaire)

Cedrus atlantica glauca Cedre de l’Atlas blau

80

Descripció:

Conífera que pot arribar als 50 m d’alçada (en el seu lloc d’origen, a la serralada de

l’Himàlaia, s’han trobat exemplars que arriben als 70 m).

-Flors: Les masculines són cilíndriques i groguenques, les femenines formen petites

pinyetes de color vermellós.

-Pinyes: Són grosses, d’uns 7-14 cm de llarg, i lleugerament arrodonides. En assecar-se

es desfullen i només queda sencera la part final, que, per la forma, recorda una rosa.

-Fulles: En forma d’agulla, són llargues i flexibles, de color verd grisenc.

-Hàbitat: Tot tipus de terrenys, sempre i quan no siguin molt humits.

Cedrus deodara Cedre de l’Himàlaia

Cast. Cedro del Himalaya

Angl. Himalayan cedar

Cedre de l’Himàlaia ( Can Dillaire)

81

Aplicacions:

-Persones: De la fusta s’extreu una essència molt utilitzada en perfumeria i de les pinyes

se’n pot fer xarop per a la tos (apartat utilitats culinàries pàgina 365). L’essència, tant la

que s’extreu de les pinyes con la que s’extreu de la fusta, ajuda a eliminar toxines, és

relaxant del sistema nerviós i es considera que centra i regenera el cos i la ment. En ús

extern s’utilitza per guarir èczemes i altres problemes de la pell a més de com a

cicatritzant de petites ferides.

-Animals: L’essència s’utilitza com repel·lent d’insectes.

83

Descripció:

Conífera perenne de fins a 40 m d’alçada procedent del Himàlaia. Té forma piramidal.

-Flors: Les masculines són cilíndriques i groguenques, les femenines formen petites

pinyetes de color verd clar o vermellós.

-Pinyes: Són grosses, poden arribar a mesurar 13 cm de llargada i 9 d’amplada. Es

desfullen i perden tota la forma quant deixen anar les llavors.

-Fulles: Tenen forma d’agulla, poden arribar a ser bastant llargues. Les agulles que

presenten la coloració groguenca que li dóna el nom són les que es troben a la part més

exterior, les que no reben la llum directa es tornen més verdoses.

-Hàbitat: Entre els 1300 i els 3500 m, en terrenys no molt humits.

Aplicacions:

-Persones: De la fusta s’extreu una essència utilitzada en perfumeria que, a més, és

antisèptica. De la resina de les pinyes se’n pot fer un xarop expectorant (apartat

d’utilitats culinàries p. 365).

Cast. Cedro dorado del Himalaya

Angl. Golden Deodar Cedar

Brots de cedre daurat (Can Dillaire)

Cedre daurat

Cedrus deodara aurea Cedre daurat

85

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar als 90 cm d’alçada, té les tiges anguloses, elàstiques i

ramificades.

-Flors: Solen ser de color blau. Estan agrupades de tal manera que de lluny semblen una

única flor. Les que estan situades més a la perifèria de la inflorescència són les més

vistoses, i les que no generen fruit, les de l’interior, en canvi, són menys visibles.

-Fulles: Són alternes, llargues i primes

-Hàbitat: Camps de conreu, camins, prats abandonats...

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza com a planta diürètica. En forma d’infusió també es fa servir per

rentar els ulls quan aquests estan inflamats, ja que actua com a antiinflamatori i com a

antibiòtic. També es considera una planta febrífuga.

Blavet (Pla d’en Font)

Planta de blavets

Cast. Aciano

Angl. Cornflower

Centaurea cyanus Blavet

87

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar a mesurar 1 m d’alçada.

-Flors: Formen inflorescències terminals que poden semblar una única flor. Són petites i

tubulars, de color lila. Cada inflorescència està envoltada per bràctees fines i llargues,

també liles.

-Fulles: Són ovalades, les inferiors poden ser dentades.

-Hàbitat: Prats, vores de camins, de camps de conreu...

Aplicacions:

-Persones: Les flors, quan encara no s’han obert del tot, es poden posar en amanides. A

més, juntament amb les llavors, tenen propietats diürètiques i diaforètiques. Les flors,

en forma d’infusió, van bé per regular el sucre.

Detall de la flor i planta de Centaurea nigra (Pla d’en Font)

Cast. Centaurea negra

Angl. Black knapweed

Centaurea nigra Centaura negra

89

Descripció:

Planta herbàcia, de tija angulosa, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada. És

de la mateixa família que les endívies (Cichorium intybus).

-Flors: Són de color blau, a vegades lila clar. Es troben solitàries als extrems de les

tiges. Estan formades per pètals allargats amb les puntes dentades.

-Fulles: Són alternes i dentades, algunes pinnades. Les de la part superior de les tiges,

però, poden ser enteres.

-Hàbitat: Terrenys secs. Sol trobar-se al costat de camins i carreteres.

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, prèviament torrada i mòlta, es pot utilitzar com a substitut del cafè.

L’arrel fresca, només amb una bullida ràpida, és estomacal i col·làgena. Les fulles es

poden menjar en amanides, tot i que són amargants.

-Animals: En alguns llocs se’n planta en els prats de pastura per tal que els animals

ingereixin les fulles fresques. Aquestes, igual que en els humans, tenen propietats

estomacals.

Cast. Achicoria

Angl. Chicory

Xicòria (Entre el Coll de la Batllia i el Coll de la Boixeda)

Cichorium intybus Xicòria

91

Descripció:

Planta d’uns 3-10 cm d’alçada.

-Flors: Són tubulars, de color lila. Formen capítols florals d’uns 2-3 cm de diàmetre.

-Fulles: Formen una roseta basal. Són pinnades, punxants i de color verd intens, amb el

nervi central d’un verd més clar.

-Hàbitat: Prats solejats o clarianes.

Aplicacions:

-Persones: Les poncelles es poden menjar bullides com si fossin carxofes. Aquestes

faciliten la digestió i milloren el funcionament del fetge.

Cast. Cardo acaule

Angl. Dwarf thistle

Cirsium acaule (Cingles de les corbateres)

Cirsium acaule Cirsium acaule

93

Descripció:

Planta herbàcia, de tija fibrosa i desproveïda de punxes, que pot arribar als 1,5 m

d’alçada.

-Flors: Apareixen a l’extrem de les tiges, estan envoltades per tot de fulles llargues,

estretes i punxants. Les flors són tubuloses, de fins a 3 cm de llargada, formen grans

capítols florals.

-Fulles: Són pinnades, els folíols resultants són allargats i punxants, de color verd fosc

per l’anvers i blanquinoses pel revers.

-Hàbitat: Prats secs i pedregosos, sobretot si hi pastura bestiar.

Aplicacions:

-Persones: Els brots tendres es poden menjar bullits i els capítols florals es mengen com

si fossin carxofes.

Cast. Cardo lanudo

Angl. Wooly thistle

Caps de lloba

Caps de lloba (Camí de la Casilla)

Cirsium eriophorum Caps de lloba

95

Descripció:

Planta herbàcia i reptant les tiges de la qual poden arribar als 2 m de llargada.

-Flors: No floreixen totes alhora. Tenen la corol· la en forma d’embut, de color blanc o

rosa pàl·lid.

-Fulles: Són lanceolades, de color verd intens.

-Hàbitat: Vores de camins i de prats.

Aplicacions:

-Persones: La infusió es fa servir com a laxant i com a purgant.

-Animals: És una planta molt apreciada com a aliment pels conills. A dosis elevades pot

resultar tòxica. Als cavalls els provoca pèrdua de pes i deliris.

Cast. Correuhela

Angl. Bindweed

Corretjola (La Costa)

Convolvulus arvensis Corretjola

97

Descripció:

Arbust caducifoli, de branques flexibles, d’uns 5 m d’alçada.

-Flors: Surten molt abans que les fulles. Les masculines s’agrupen formant aments

groguencs. Aquests es disposen en grups descendents de 3 o 4. Les femenines són poc

visibles, formen grups de 2 a 6 flors.

-Fruit: Anomenat avellana. És petit i ovalat, amb una closca dura, marró castany quan

està seca i verda quan encara és tendre. La base es troba envoltada per un involucre

carnós, dividit en diverses parts acabades en punta. Aquest uneix el fruit amb l’arbre.

-Fulles: Són arrodonides, acabades en punta i dentades irregularment. Són vellutades,

sobretot quant són tendres.

-Hàbitat: Boscos humits.

Aplicacions:

-Persones: Les avellanes són fruits secs comestibles. L’oli essencial d’avellaner és

vasoconstrictor, per tant resulta útil en cas de tenir varius. Les fulles, en forma de

cataplasma, s’utilitzen com a antiinflamatori i l’escorça com a astringent (administrant

una infusió concentrada en la proporció d’uns 28 g per cada mig litre d’aigua).

(Utilitats culinàries pàgina 372)

-Animals: Les fulles són comestibles, i bastant apreciades.

Detall de les fulles i avellaner (Can Dillaire)

Cast. Avellano

Angl. Hazel tree

Corylus avellana Avellaner

99

Descripció:

Arbust caducifoli d’entre 2 i 5 m d’alçada, tot i que en alguns casos arriba als 10 m. Les

branques les té recobertes de punxes llargues i primes.

-Flors: Són blanques, formades per cinc pètals arrodonits. S’agrupen en inflorescències.

-Fruit: És lleugerament allargat, de color vermell intens quan és madur.

-Fulles: Són ovalades, lleugerament lobulades.

-Hàbitat: Boscos clars o vores de prats.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza, en forma d’infusió, per estimular la circulació de les persones

grans i per estabilitzar la pressió sanguínia després d’haver patit malalties que hagin

afectat al cor. La part que es fa servir són les flors quan encara no s’han obert del tot, les

infusions se solen fer concentrades: un grapadet de flors per cada tassa d’infusió. Els

fruits es poden menjar, però són insípids.

Fruits d’arç blanc (L’Avellaneda)

Arç blanc

Cast. Espino albar

Angl. Common hawthorn

Crataegus oxyacantha Arç blanc

101

Descripció:

Planta bulbosa de fins a 15 cm d’alçada.

-Flors: Estan formades per sis pètals allargats, de color lila, soldats entre sí a la part

inferior. Es troben solitàries als extrems dels peduncles. Floreix des de principis de

setembre fins a mitjans de novembre.

-Fulles: Surten a la primavera i desapareixen abans de la floració. Són llargues i estretes.

-Hàbitat: Prats de muntanya i clarianes.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitzava com a sedant i per evitar la tos, avui dia hi ha qui la considera

una planta tòxica.

Cast. Azafrán silvestre

Angl. Naked-flowering crocus

Safrà bord (A prop del Coll de la Clapa)

Crocus nudiflorus Safrà bord

103

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar a fer 1 m d’alçada.

-Flors: Una a l’extrem de cada tija, poden arribar a mesurar 6 cm de diàmetre. El botó

central està format per nombroses flors petites i tubulars de color groc intens, les quals

estan envoltades per llargs pètals blancs.

-Fulles: Són alternes, dentades i lobulades.

-Hàbitat: Formen mates grans en els prats. En els terrenys pedregosos o molt secs les

mates es queden baixes.

Aplicacions:

-Persones: Antigament les flors i fulles es posaven en forma de cataplasma a sobre de

les ferides per tal de cicatritzar-les i, en forma d’infusió, es prenien en cas d’estar

constipat. Avui dia el seu ús medicinal ha disminuït i s’utilitza, sobretot, com a planta

comestible en amanides.

-Animals: Si tenen altres tipus d’herba no se la solen menjar. No té utilitats medicinals.

Planta de margarides (Prat d’en Bermateres, en el Serrat del Perer)

Detall de la flor

Cast. Margarita

Angl. Daisy

Crysanthemum leucanthemum Margarida

105

Descripció:

Planta fibrosa de fins a 1,5 m d’alçada.

-Flors: Apareixen als extrems de les tiges, protegides a la part inferior per tot d’escames

triangulars.

-Fulles: Són grosses, pinnades i punxants, de color blanquinós en el revers.

-Hàbitat: Terrenys secs, al terme municipal de Molló només es troba en horts.

Aplicacions:

-Persones: La flor seca s’utilitza per quallar la llet i fer formatges. Les flors tendres es

poden menjar com si fossin carxofes.

Cast. Cardo de arrecife

Angl. Artichoke thistle

Card comú (Can Julià)

Cynara cardunculus Card comú

107

Descripció:

Planta herbàcia d’arrel gruixuda que pot arribar als 90 cm d’alçada, amb la tija pilosa.

-Flors: Formen corimbes terminals. Poden ser blanques o rosades, molt petites, amb els

pètals desiguals. La flor central de la inflorescència sol ser vermellosa o negre. En

començar-se a formar el fruit les fulletes i les tiges que sostenen les flors es tanquen de

manera que el fruit queda a la part interior de la inflorescència.

-Fulles: Són pinnades, els folíols resultants són allargats i estrets, subdividits en més

folíols.

-Hàbitat: Prats, vores de camins i terrenys abandonats.

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, que es pot menjar crua, és diürètica. Normalment, però, es pren en

forma d’infusió, en la proporció d’uns 28 g per cada litre d’aigua.

-Animals: La planta és comestible.

Flor de pastanaga borda (Can Dillaire)

Pastanaga borda

Cast. Zanahoria silvestre

Angl. Wild carrot

Daucus carota sbp. Carota Pastanaga borda

109

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar a mesurar més de 25 cm d’alçada. Les seves tiges es

comencen a ramificar en el terç superior.

-Flors: Surten una a l’extrem de cada ramificació de la tija principal, són de color porpra

amb algun puntet blanc o rosa fort a la part més interior dels pètals. El calze de cada flor

és tubular.

-Fulles: Són lanceolades, molt estretes.

-Hàbitat: Prats secs, clarianes o marges de camins.

Aplicacions:

-Persones: Les seves flors, en forma d’infusió, van bé per rentar els ulls, tot i que és una

planta més ornamental que medicinal.

Mata de clavells de bosc (Can Dillaire) Detall de la flor

Cast. Clavelina

Angl. Maiden pink

Dianthus deltoides Clavell de bosc

111

Descripció:

Planta herbàcia de tija recta, gruixuda i recoberta de petites punxes que pot arribar als

2 m d’alçada.

-Flors: Apareixen formant una inflorescència terminal, en forma d’ou, recoberta de pues

no gaire rígides però molt punxants. A més, la inflorescència està protegida per tot de

fulles llargues i estretes, ascendents i punxants. Les flors són petites, de color lila clar, i

tubuloses.

-Fulles: Són oposades i lanceolades. El nervi central, en el revers, està recobert de

petites punxes com les de la tija.

-Hàbitat: Prefereix els terrenys humits. Creix en camps abandonats i a les vores dels

camins.

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, en forma d’infusió, és diürètica i sudorífica, a més d’estimular la

gana. La infusió es prepara amb aproximadament 30 g d’arrel per cada litre d’aigua.

Dipsacus fullonum Cardó

Cast. Cardencha

Angl. Fuller's teasel

Cardó (La Costa)

Cardó sec de l’any passat i cardó d’aquest any

113

Descripció:


-Flors: Són de color violaci, amb els filaments dels estams llargs, de manera que

sobresurten de la corol·la.

-Tija: No es ramifica, és recta i pilosa amb nombrosos puntets negres. Els pèls són

punxants.

-Fulles: Les de la base són lanceolades, més grans que la resta.

Hàbitat: Vores de camins i prats, marges.

Aplicacions:

-Persones: Es pot prendre en forma d’infusió. Resulta efectiva en cas de gota,

reumatisme i inflamacions cutànies.

Detall de la tija i les flors

Plantes de viperina (A prop de Sta. Magdalena)

Echium vulgare Viperina

Cast. Viborera

Angl. Viper's a bugloss

115

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 2 m d’alçada amb les tiges fibroses i rarament ramificades.

-Flors: S’agrupen en inflorescències terminals en forma d’espiga. Cada flor està

formada per 4 pètals arrodonits, de color rosa fort o algunes vegades blanc.

-Fulles: Tenen el pecíol curt i són lanceolades, amb el limbe lleugerament dentat.

-Hàbitat: Vores de camins, clarianes, marges, abundant en les terres que han estat

cremades. Prefereix els terrenys sorrencs o pedregosos.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres en poden menjar crues en amanides o bullides com si

fossin espinacs, tot i que el gust és més semblant al de la col. Els brots tendres es

preparen com si fossin espàrrecs. Les flors, prèviament assecades i en forma d’infusió,

són antiespasmòdiques i emol·lients. Amb les fulles seques es pot preparar un té dolç.

Detall de la flor (Camí de la Collada de Prats)

Epilobi

Cast. Laurel de san Antonio

Angl. Fireweed

Epilobium angustifolium Epilobi

117

Descripció:

Planta espinosa de fins a 50 cm d’alçada amb una tija principal llenyosa de la que en

surten d’altres de més o menys fibroses de color blavós.

-Flors: S’agrupen en cons terminals i punxants. Aquests estan envoltats d’unes fulles

llargues i estretes, molt punxants, que formen una estrella d’unes 8-13 puntes. Els pètals

són blaus o blanquinosos.

-Fulles: Són de color verd, amb una franja blanca que voreja els nervis. Les que formen

la roseta basal estan proveïdes d’un llarg pecíol i estan més dividides que la resta.

-Hàbitat: Zones rocoses entre els 700 i els 2300 m d’altitud.

Utilitats:

-Persones: Per a les picades d’escurçons. Es bull l’arrel en oli i s’unta la zona afectada.

Aquest oli també ajuda a guarir altres tipus de ferides i nafres.

-Animals: Tant els animals salvatges com el bestiar de granja, si és que es troben en un

prat on hi hagi l’espinacal, s’hi refreguen per evitar les conseqüències d’una picada

d’escurçó. No obstant, en el bestiar se li pot untar el lloc de la mossegada com en els

humans, de manera que no s’hagi de punxar.

Detall de la flor

Espinacal (Can Pletis)

Cast. Cardo azul

Angl. Sea holly

Eryngium bourgatii L. Espinacal

119

Descripció:

Planta fibrosa de fins a 60 cm d’alçada. A finals d’estiu la part aèria se separa de les

arrels i rodola pels prats empesa pel vent, d’aquesta manera s’escampen les llavors.

-Flors: Són verdoses, a vegades blanquinoses, formen inflorescències denses en forma

de botons al final de les tiges. Estan envoltades de fulletes llargues i primes, molt

punxants.

-Fulles: Són rígides, punxants i pinnades, amb el nervi principal de color blanc. Poden

arribar las 20 cm de llargada.

-Hàbitat: Prats, vores de camins... Prefereix els terrenys secs i pedregosos.

Aplicacions:

-Persones: L’oli on s’ha bullit l’arrel serveix per a les picades d’escurçó, per a les

inflamacions i per al dolor articular o degut a contusions. Els brots tendres es poden

menjar bullits o en amanides. En forma d’infusió (en la proporció d’uns 28 g d’arrel per

cada litre d’aigua) és diürètica i expectorant.

-Animals: S’utilitza, igual que en les persones, per a les picades d’escurçó.

Cast. Cardo corredor

Angl. Field eryngo

Espinacal (La Costa)

Espinacal

Eryngium campestre L. Espinacal

121

Descripció:


-Flors: S’agrupen formant corimbes. Cada flor està formada per cinc pètals rosats, a

vegades blancs, de forma allargada.

-Fulles: Les que formen la roseta basal són ovalades, les que surten de les tiges solen ser

més estretes i lanceolades.

-Hàbitat: Terrenys humits.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió enforteix l’estómac, augmenta la gana i estimula el

funcionament dels ronyons, per tant purifica la sang. En forma de cataplasma, o de

compresa si es fa servir la infusió, s’utilitza per curar petites ferides i èczemes. Forma

part de diversos licors, als quals dóna un cert gust amargant.

-Animals: En forma d’infusió s’utilitza per rebaixar les inflamacions causades per

picades d’insectes.

Cast. Centaura menor

Angl. Centaury

Centaura ( A prop de la Costa)

Erythraea centaurium Centaura

123

Descripció:

Arbre de fulla caduca que pot arribar als 30 m d’alçada, amb el tronc recte i l’escorça

grisenca. Sempre que ho permeti l’espai on creixen, les branques són horitzontals.

-Flors: Són de color groc verdós i es troben agrupades, formant aments globulosos. En

un mateix arbre hi ha flors masculines i flors femenines.

-Fruit: És aplanat, allargat i sec, de color marró fosc. S’anomenen fages.

-Fulles: Són ovalades i brillants, cobertes d’una fina pelussa blanca. Els contorns els

tenen ondulats i lleugerament dentats. Són alternes.

-Hàbitat: Terrenys humits però ben drenats.

Fulles de faig

Faig (Camí ramader)

Cast. Haya

Angl. European beech

Fagus sylvatica Faig

124

Aplicacions:

-Persones: Les fulles són diürètiques i els extractes de la fusta són antiinflamatoris (tant

les fulles com l’escorça es poden prendre en forma de decocció en la proporció de 10 g

per cada litre d’aigua). Les fages són comestibles i en alguns països s’utilitzen la farina i

els olis que se’n poden extreure. Aquestes tenen diferents propietats medicinals: es fan

servir per regular el ritme cardíac i degut al seu contingut en vitamines C i B van bé pel

sistema nerviós. No obstant, hi ha persones que en són al·lèrgiques.

-Animals: Antigament s’alimentava als animals que es volia engreixar amb fages i

fulles de faig degut a l’elevat contingut de proteïnes i de vitamines que contenen. Avui

dia, molts dels pinsos que es fabriquen, sobretot els destinats a porcs i pollastres,

contenen pols de faig.

Fageda

126

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 2 m d’alçada, normalment només ramificada a la part superior.

-Flors: Són petites, formen inflorescències terminals. Cada flor està formada per de 4 a

6 pètals arrodonits de color blanc trencat.

-Fulles: Són pinnades, amb els folíols resultants imparells i dentats.

-Hàbitat: Terrenys humits a prop de fonts o rius.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió, en la proporció d’un quart de litre per cada 2 cullerades

d’herba, és diürètica i sudorífica, per tant va bé en cas de constipat o grip. També és

antireumàtica ja que disminueix el dolor.

Cast. Ulmaria

Angl. Meadowsweet

Flor d’ulmària (Km 16,5 de la C38 entre Camprodon i Molló)

Ulmària

Filipendula ulmaria Ulmària

128

Descripció:

Planta herbàcia d’entre 5 i 20 cm d’alçada, s’estén mitjançant estolons.

-Flors: Estan formades per cinc pètals blancs i ovalats.

-Fruit: Un cop madur és carnós i de color vermell intens. A la seva superfície hi ha

adherides tot de minúscules llavors brillants, de color groguenc. Rep el nom de

maduixa.

-Fulles: Són trifoliades, amb els folíols ovalats i dentats, els nervis es veuen clarament.

-Hàbitat: Boscos, clarianes i vores de prats o camins, sempre que sigui un lloc humit.

Maduixer silvestre en flor (A prop del taller Morer)

Maduixer silvestre amb flor i fruit

Cast. Fresa silvestre

Angl. Woodland strawberry

Fragaria vesca Maduixer silvestre

129

Aplicacions:

-Persones: El fruit és comestible, porta molta vitamina C, i se’n pot fer melmelada. Les

fulles i les arrels són astringents, diürètiques, antiinflamatòries de l’aparell digestiu i fan

baixar el colesterol. Les fulles es prenen en forma d’infusió, aquesta es prepara amb uns

30 g de planta per cada litre d’aigua. En ús extern, el suc de maduixa s’utilitza per

eliminar grans (en aquest cas es barregen les maduixes triturades amb una o dues

cullerades de mel per poder aplicar la pasta en forma de mascareta) i és un dels

components de moltes cremes de bellesa. També es pot utilitzar com a dentífric natural

degut a les seves propietats antibacterianes.

-Animals: Tant el fruit com la resta de la planta és comestible. La infusió d’aquesta

planta resulta útil per desinfectar les genives del bestiar.

131

Descripció:

Arbre caducifoli d’entre 10 i 40 m d’alçada que pot viure més de 200 anys. La seva

escorça és grisosa i llisa.

-Flors: Estan desproveïdes de pètals, són verdoses i poc visibles.

-Fruit: És alat, allargat, pla i de color marró un cop sec.

-Fulles: Poden arribar als 30 cm de llarg. Són oposades i pinnades, generalment

presenten 9, 11 o 13 folíols lanceolats i dentats.

-Hàbitat: Boscos de ribera o vores de prats i camins.

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza en forma d’infusió (uns 30 g de fulles per litre d’aigua) en cas

d’estrenyiment, dolor o febre. La seva escorça s’utilitzava com a substitut de la quinina i

sembla ser que donava bons resultats. La fulla s’utilitza, en ús extern i en forma de

decocció, com a antiinflamatori i cicatritzant.

-Animals: S’utilitza per desinflamar i cicatritzar ferides, igual que a les persones.

Fraxinus excelsior Freixe

Llavors encara verdes

Freixe (L’Avellaneda)

Cast. Fresno

Angl. Common ash

133

Descripció:


-Flors: Són rosades, amb les puntes de color roig anglès, i petites, formen

inflorescències en forma d’espiga al capdamunt de les tiges.

-Fulles: Són petites i doblement dentades, pinnades.

-Hàbitat: Prats, descampats, vores de camins...

Aplicacions:

-Persones: És una planta depurativa de la sang, a més d’alleugerir els dolors estomacals.

Pot resultar útil en cas d’intoxicació ja que depura el fetge i els ronyons. Si se segueix el

tractament de prendre tres cops al dia una tassa d’infusió (un grapat petit de planta per

cada litre d’aigua) la fumària és útil en cas d’anèmia ja que fa augmentar la producció

de glòbuls vermells, si el tractament s’allarga més de 10 dies, però, exerceix l’efecte

contrari: fa disminuir la quantitat de glòbuls vermells i l’energia corporal. En ús extern,

en forma de cataplasma, s’utilitza per curar herpes, èczemes, granissades o altres lesions

de la pell.

Flor de Fumària Planta de Fumària (Serrat del Perer)

Cast. Fumaria

Angl. Fumitory

Fumaria officinales Fumària

135

Descripció:

Planta herbàcia desproveïda de tija que creix en les zones muntanyoses. És una espècie

protegida.

-Flors: Són grans, de fins a 6 cm, acampanades i de color blau amb alguns puntets

verdosos a l’interior.

-Fulles: Formen una roseta basal, són lanceolades, de color verd intens amb el nervi

central clarament marcat.

-Hàbitat: Prats frescs i no molt solejats fins els 2500 m d’altitud.

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, en forma d’infusió, és tònica, tot i que és millor no abusar-ne. En ús

extern s’utilitza com a vulnerària per curar frecs.

Cast. Gentiana acaulis

Angl. Stemless Gentian

Genciana acaule (Per sobre de les Dous de Fabert)

Gentiana acaulis Genciana acaule

136

Descripció:

Planta que pot arribar als 20 cm d’alçada, a Catalunya és una espècie protegida.

-Flors: Estan formades per un calze tubular que es divideix en quatre pètals allargats i

irregularment dentats, de color blau.

-Fulles: Són petites i allargades, de color verd clar.

-Hàbitat: Prats de pastura o clarianes que es trobin entre els 900 i els 2500 m d’altitud.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió l’arrel s’utilitza com a tònic amarg.

Cast. Genciana ciliada

Angl. Fringed gentian

Genciana ciliada (Coll de Siern)

Gentiana ciliata Genciana ciliada

137

Descripció:

Planta herbàcia de tija gruixuda i buida a l’interior que pot arribar als 120 cm d’alçada.

A Catalunya és una espècie protegida.

-Flors: Són grogues i vistoses. Es disposen formant poms al llarg de la part superior de

la tija.

-Fulles: Són molt grans i ovalades, sobretot les basals, de color verd-groguenc. Les

superiors estan mancades de pecíol. Tenen els nervis clarament marcats.

-Fruits: En forma de càpsula, cada una de les quals conté diverses llavors.

-Hàbitat: Prats a partir dels 1000 m d’altitud.

Planta de Genciana lutea (A prop dels Aigols d’en Romanic)

Detall de la flor

Gentiana lutea Genciana

Cast. Genciana

Angl. Yellow gentian

138

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, en forma d’infusió o de tintura, augmenta la producció de glòbuls

blancs i és tonificant, per això s’utilitza contra el raquitisme, la debilitat muscular, les

diarrees... Degut a la seva capacitat per fer augmentar el nombre de glòbuls blancs va bé

per recuperar-se de qualsevol malaltia que hagi afeblit el cos. També s’utilitza en

cosmètica, ja que l’arrel ajuda a conservar la pell llisa i jove.

-Animals: Les decoccions de genciana s’utilitzen per cicatritzar ferides.

Prat amb nombroses gencianes i algun pi negre

139

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar als 10 cm d’alçada. És una espècie protegida.

-Flors: Apareixen als extrems de les tiges, no formen inflorescències. Són de color blau

intens i poden arribar a mesurar 4 cm de diàmetre.

-Fulles: Les que formen la roseta basal estan curtament peciolades, les que surten de la

tija estan desproveïdes de pecíol. Totes elles són lanceolades, de fins a uns 2-3 cm de

llargada.

-Hàbitat: Prats secs i solejats que es trobin entre els 1400 i els 2200 m d’altitud.

Aplicacions:

-Persones: De l’arrel, prèviament assecada, se’n poden fer infusions. Aquestes

estimulen la circulació, són col·làgenes i digestives.

Cast. Genciana de primavera

Angl. Spring Gentian

Genciana vernal ( Plans del Grell)

Gentiana verna Genciana vernal

140

Descripció:

Planta de fins a 30 cm d’alçada. Sol tenir la tija molt ramificada a la base, tot i que de

vegades la presenta simple.

-Flors: Cada flor està formada per un calze tubular que s’obre formant quatre pètals

arrodonits i desiguals de color lila, rosa o blanc.

-Fulles: Són lanceolades, poden arribar a fer 3 cm de llargada.

-Hàbitat: Terrenys humits o prats de pastura entre els 1400 i els 2400 m d’altitud.

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, en forma d’infusió, actua com a tònic amarg.

Cast. Genciana de campo

Angl. Field gentian

Genciana campestre (Per sobre les Fonts dels Soms)

Gentianella campestris Genciana campestre

Genciana campestre rosa (Serrat de la Perdiu)

Genciana campestre (Coll de la Clapa)

142

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 50 cm d’alçada. Les seves tiges són vermelloses, sobretot en

els nusos, i piloses.

-Flors: Solen aparèixer en parelles en els extrems de les divisions que presenten les tiges

principals. Cada flor està formada per cinc pètals arrodonits, de color lila o rosa fort

amb la zona més interna de color blanc. Les anteres són de color vermell intens.

-Fulles: Són primes i estan molt dividides. Els pecíols que les sostenen són llargs,

sobretot els de les fulles inferiors.

-Hàbitat: Terrenys humits i ombrívols com per exemple boscs de ribera i marges de

rierols o fonts. També pot trobar-se en escletxes de roques o en murs de pedra.

Aplicacions:

-Persones: La infusió de la planta -preferentment fresca- s’utilitza com a astringent i, en

forma de gargarismes, resulta útil pel mal de coll. En forma de cataplasma és

cicatritzant, a més d’ajudar a guarir ràpidament les cremades i frecs.

Cast. Hierba de San Roberto

Angl. Herb robert

Herba de Sant Robert (Can Dillaire)

Geranium robertianum Herba de Sant Robert

144

Descripció:

Planta herbàcia i pilosa que pot mesurar des de 10 a 40 cm d’alçada.

-Flors: Es troben als extrems de les tiges, són petites i de color lila, tot i que també

poden ser roses.

-Fulles: Són arrodonides, dividides en 5-9 lòbuls dentats. Les basals estan llargament

peciolades.

-Hàbitat: Vores de camins o d’horts, camps i terrenys abandonats.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió és lleugerament diürètica. Per preparar-la s’utilitzen les

flors prèviament assecades en la proporció d’uns 28 g per cada litre d’aigua.

Planta i detall de la flor de suassana (Can Dillaire)

Cast. Sausana

Angl. Round-leaved geranium

Geranium rotundifolium Suassana

146

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar a mesurar 1,3 m d’alçada, amb les tiges anguloses i

piloses.

-Flors: Són de color groc amb els pètals arrodonits i els sèpals allargats i acabats en

punta.

-Fruit: És arrodonit i està recobert de pels llargs.

-Fulles: Formen una roseta basal, són pinnades, amb lòbuls irregulars i dentats. També

en surten a les tiges.

-Hàbitat: Llocs ombrívols i humits: vores de rius, camins, murs...

Aplicacions:

-Persones: Les fulles tendres es mengen en amanides o bullides com si fossin espinacs.

En forma d’infusió, tant les fulles com les arrels, s’utilitzen per tractar els dolors

estomacals. Les infusions de l’arrel, a més, són febrífugues i les de les fulles també

s’utilitzen per fer gàrgares en cas d’afonia.

Herba de sant Benet

Detall del fruit (Camí ramader)

Cast. Cariofilada

Angl. Herb Bennet

Geum urbanum Herba de sant Benet

148

Descripció:

Planta herbàcia i fibrosa de fins a 3 m d’alçada.

-Flors: Tenen forma de margarida. Els pètals són allargats i de color groc intens, cada

un pot arribar a mesurar 2 cm de llargada.

-Fulles: Són aspres i ovalades, de vegades lanceolades.

-Arrels: En alguns punts s’eixamplen i formen estructures allargades i blanquinoses que

recorden a les patates.

-Hàbitat: Sovint plantada en les vores dels horts tot i que també es pot trobar a prop de

rius i fonts.

Aplicacions:

-Persones: Els tubercles es poden menjar en forma d’amanida o cuits com si fossin

patates.

-Animals: Si es fa una bullida ràpida als tubercles aquests serveixen per alimentar els

porcs, els conills i l’aviram.

Cast. Aguaturma

Angl. Jerusalem artichoke

Nyàmera (Can Julià)

Helianthus tuberosus Nyàmera

150

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 2-25 cm d’alçada. S’estén mitjançant estolons.

-Flors: Es troben, solitàries, als extrems de les tiges, desproveïdes de fulles, que surten

del centre de la roseta basal. Són de color groc vistós.

-Fulles: Formen una roseta basal. Son lanceolades, de color verd fosc en l’anvers i d’un

verd més pàl·lid en el revers, i estan recobertes d’una llarga pilositat blanquinosa.

-Hàbitat: Clarianes, vores de camins, de prats... Prefereix els terrenys secs.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió (es recomana utilitzar la planta fresca, en la proporció

d’uns 60 g per litre d’aigua) es fa servir en cas de constipats o de grips que comportin

febre o problemes pulmonars i per desintoxicar el cos, ja que és diürètica. És

aconsellable prendre’n durant unes quantes setmanes, encara que els símptomes ja hagin

desaparegut. Conté antibiòtics. En ús extern s’utilitza, en forma d’infusió concentrada,

com a antiinflamatori.

-Animals: El bestiar que es troba en prats on abunda aquesta planta no pateix

brucel·losis, per tant, es considera que la prevé.

Cast. Vellosilla

Angl. Mouse Ear hawkweed

Pelosella (Camí de la Collada de Prats)

Pelosella

Hieracium pilosella Pelosella

152

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 30-60 cm d’alçada que, si es frega o es talla, tenyeix d’un color

vermellós.

-Flors: Són de color groc intens amb puntets negres a les puntes (sobretot a les

poncelles), estan formades per cinc pètals allargats i nombrosos estams amb filaments

llargs.

-Fulles: Són petites i ovalades, de color verd clar.

-Hàbitat: Vores de camins, prats i clarianes.

Planta de Flor de Sant Juan

Detall de la flor (A prop de la Masó)

Cast. Hipérico

Angl. St. john's wort

Hypericum perforatum Flor de Sant Juan

153

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió o de decocció és antidepressiva. En forma d’oli resulta

molt útil en cas de ferides, cremades, reuma... S’aplica mitjançant un cataplasma o

realitzant fregues. És més efectiu si prèviament s’escalfa l’oli a tanta temperatura com

es pugui aguantar. És antiinflamatori i alleugereix el dolor de les contusions degut a que

és lleugerament anestesiant.

-Animals: En els animals, igual que en les persones, també s’utilitza en cas de

traumatismes. En els cavalls, però, pot resultar perjudicial si s’aplica de forma contínua.

Tampoc no se’ls pot administrar per via interna ja que a dosis elevades els torna la pell

blanca sensible al sol, cosa que pot provocar cremades. Tampoc no es pot administrar

per via interna als ovins i bovins degut a que els perjudica la vista i el sistema nerviós.

155

Descripció:

Arbre caducifoli que pot assolir els 25 m d’alçada, d’escorça grisa, amb el temps

solcada per esquerdes longitudinals. Presenta la copa arrodonida.

-Flors: Les masculines formen aments de fins a 15 cm de llargada al costat de les fulles,

les femenines formen grups de 2 o 3.

-Fulles: Pinnades, formades per 7-9 folíols el·líptics, sense dentar, que poden arribar a

mesurar 15 cm de llarg.

Fruit: Nous. Aquestes estan recobertes per una pell verda gruixuda que les protegeix i

que es desprèn amb facilitat un cop la nou a madurat.

-Hàbitat: Boscos humits.

Noguera (L’Avellaneda)

Detall de les fulles i les nous, encara verdes.

Juglans regia Noguera

Cast. Nogal

Angl. Walnut tree

156

Aplicacions:

-Persones: Tant les fulles com els fruits són astringents, a més de calmants del sistema

nerviós. També s’utilitzen per calmar els dolors estomacals i en casos de paràsits

intestinals. En ús extern, les infusions fetes amb les fulles s’utilitzen per cicatritzar

ferides i evitar que s’infectin, també s’utilitzen per eliminar les granissades.

(Utilitats culinàries pàgina 373)

-Animals: Les infusions abrillanten el pèl i l’enfosqueixen, també es poden utilitzar per

cicatritzar ferides.

Noguera (GR-11 entre el Coll de la Boixeda i el Collet de la Costa)

158

Descripció:

Arbust de fulla perenne d’entre 1 i 3 m d’alçada, tot i que en alguns llocs pot arribar a

ser un arbre d’uns 10 m. Té l’escorça rogenca i fibrosa.

-Flors: Alguns exemplars només en tenen de masculines i d’altres només de femenines,

és per això que no tots tenen fruits. Aquests són petits i rodons, de color negre blavós

quan són madurs. En un mateix arbust hi ha fruits madurs i verds durant pràcticament

tot l’any, això es degut a que tarden més d’un any a madurar.

-Fulles: Són primes, rígides i punxegudes, de color verd grisós amb una línia blanca a la

cara superior.

-Hàbitat: Tot el nord de la península, tant en prats com en boscos.

Ginebre (Serrat del Perer)

Detall dels fruits, encara verds

Cast. Enebro

Angl. Juniper

Juniperus communis Ginebre

159

Aplicacions:

-Persones: El fruit, popularment anomenat ginebró, és diürètic i desinfectant de les vies

urinàries. En ús extern les fregues amb oli de ginebre van bé per a l’artritis, els dolors

musculars i les erupcions cutànies. És cicatritzant.

-Animals: S’utilitza, en forma d’oli, per curar les inflamacions amb supuració de la part

superior de les peülles.

Ginebre (A prop del Coll de Maçanells)

161

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 80 cm d’alçada amb la tija gruixuda i angulosa.

-Flors: Són de color blanc, a vegades groguenc. Es disposen formant grups de 6 a 16

flors al llarg de la tija. Estan formades per cinc pètals soldats que formen un tub corbat.

-Fulles: Ovalades, piloses i dentades. Com més amunt de la tija més curt tenen el pecíol.

-Hàbitat: Camins, marges... Sobretot terrenys abonats.

Aplicacions:

-Persones: Els brots i les fulles tendres es poden menjar com si fossin espinacs. En

forma d’infusió regula la menstruació, és diürètica, descongestionant i fa baixar la

pressió. En ús extern, l’aigua on s’hagi bulli la planta, serveix per fer banys per als peus

quan aquests estan inflats. També en ús extern, però utilitzant infusions més

concentrades, va bé eliminar èczemes i grans, i per rentar ferides.

-Animals: Serveix per rentar ferides, igual que en les persones.

Detall de la flor

Ortiga morta (L’Avellaneda)

Cast. Ortiga blanca

Angl. White deadnettle

Lamium album Ortiga morta

163

Descripció:

Conífera caducifòlia d’escorça lleugerament grisenca que pot assolir els 40 m d’alçada.

-Flors: Les masculines s’agrupen en petites esferes de color groc i les femenines formen

cons vermellosos.

-Pinyes: Són petites i ovalades, de color marró clar.

-Fulles: Tenen forma d’agulla, són de color verd clar i formen grups al llarg de les

branquetes.

-Hàbitat: Terrenys solejats. Pot trobar-se formant boscos o entre altres coníferes,

sempre i quan aquestes no li facin ombra.

Aplicacions:

-Persones: Les branquetes tendres, en forma de bafs, s’utilitzen en cas de congestió

nassal o problemes pulmonars. La decocció de l’escorça es fa servir per eliminar

èczemes i grans. De la resina de les seves pinyes se’n pot fer xarop per a la tos.

Cast. Alerce europeo

Angl. Larch

Larix decidua Alerç

Pinyes d’alerç i alerços. (Camí de la Collada de Prats)

165

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 40 cm d’alçada.

-Flors: Formen inflorescències de 4 a 8 flors. Són de color rosat, tot i que quan es

panseixen es tornen de color blavós.

-Fulles: Són compostes. Cada folíol és ovalat, de color verd fosc.

-Hàbitat: Terrenys muntanyosos a partir dels 1000 m.

Aplicacions:

-Persones: L’arrel, prèviament assecada, es fa servir en forma de cataplasma per

desinfectar petites ferides i frecs. També és lleugerament antiinflamatòria.

Cast. Órobo vernal

Angl. Spring Vetchling

Guixó vernal (Coll Pregon)

Lathyrus vernus Guixó vernal

167

Descripció:

Arbre no gaire alt d’escorça grisenca i de fulla perenne.

-Flors: El llorer és un arbre dioic, o sigui que les flors femenines i les masculines no es

troben en un mateix arbre. Ambdues poden ser blanquinoses o groguenques i s’agrupen

en petites inflorescències.

-Fulles: Tenen forma lanceolada, són de color verd fosc i brillant per l’anvers i d’un

color verd apagat i més pàl·lid pel revers. Són alternes i estan curtament peciolades.

-Hàbitat: Al terme municipal de Molló no se’n troben en estat salvatge, només n’hi ha

alguns de plantats en llocs arrecerats i solejats.

Cast. Laurel

Angl. Bay Laurel

Detall d’una branca amb fruits, encara verds (Molló, carrer de St. Sebastià)

Llaurer

Laurus nobilis Llorer

168

Aplicacions:

-Persones: Les fulles de llorer s’utilitzen per condimentar guisats. A més, en ús intern,

tenen propietats estomacals i astringents i, en ús extern, antireumàtiques. En ús intern es

prenen en forma d’infusió, en la proporció de 4 fulles de llorer per cada mig litre

d’aigua. En ús extern s’utilitza l’essència, amb la qual es fan fregues als músculs i a les

articulacions.

-Animals: És una planta tòxica. Pot produir la mort degut a un infart si és ingerit en

quantitat.

170

Descripció:

Planta llenyosa de fins a 60 cm d’alçada, molt ramificada i aromàtica.

-Flors: Són petites, d’un color entre lila i blau, s’agrupen en espigues terminals

-Fulles: Són lanceolades, molt primes, de només mig centímetre d’amplada i en canvi

fins a 5 cm de llargada.

-Hàbitat: Terrenys secs i pedregosos, en el terme municipal de Molló se sol trobar

plantada en jardins.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió és digestiva, antiespasmòdica i relaxant. En ús extern

s’utilitza l’alcohol on prèviament s’ha macerat l’espígol per fer fregues per millorar la

circulació.

-Animals: L’essència d’espígol, posada a les mans, serveix per agafar cavalls difícils ja

que els calma. També se’n pot posar a la brida, d’aquesta manera el cavall va olorant

l’essència i es manté relaxat mentre se’l munta. A més, es pot utilitzar com a repel·lent

d’insectes.

Cast. Espliego

Angl. English Lavender

Espígol (Can Dillaire)

Flor d’espígol

Lavandula angustifolia Espígol

172

Descripció:

Planta bulbosa, d’un metre d’alçada, molt aromàtica, sobretot al vespre.

-Flors: Són blanques, grosses, formades per sis pètals allargats amb les puntes

doblegades enfora i per sis estams amb els filaments blancs i les anteres d’un groc molt

intens.

-Fulles: Són lanceolades i lleugerament ondulades a les vores

-Hàbitat: Jardins. No es troba en estat silvestre, ja que és una planta pròpia del pròxim

orient.

Aplicacions:

-Persones: Els bulbs, en forma de cataplasma, són emol·lients i ajuden a guarir

cremades i ferides. La flor macerada en anís, en ús extern, també va bé per les ferides, a

més de ser antiinflamatori. En ús intern es pot prendre per alleugerir els dolors

menstruals.

-Animals: S’utilitza, com en els humans, per desinflamar.

Cast. Azucena

Angl. Madonna lily

Flor de lliri de Sant Antoni (Can Torrent)

Lliri

Lilium candidum Lliri de Sant Antoni

174

Descripció:


-Flors: Surten a la part superior de la tija. Són de color entre rosat i lila, amb els pètals

corbats cap enfora i amb petites taques porpres.

-Fulles: Són allargades, amb els nervis pronunciats en el revers, de color verd intens.

-Hàbitat: Terrenys humits a prop de rius i fonts.

Aplicacions:

-Persones: El bulb, en forma d’infusió, s’utilitza per a les migranyes i el mal de queixal.

També és diürètic. En forma de cataplasma és emol·lient. Antigament es menjava com

si fos una patata.

Lilium martagon Marcòlic

Marcòlic (A prop de la font de la Xolla)

Cast. Martagón

Angl. Martagon lily

176

Descripció:

Planta herbàcia que pot arribar als 70 cm d’alçada.

-Flors: Estan formades per cinc pètals arrodonits i lleugerament dentats de color blavós,

travessats per diversos nervis d’un blau més fosc. Els estams formen una piràmide en el

centre de la flor, les anteres són blaves.

-Fruit: Té forma de càpsula. Està format per 10 valves triangulars que formen una petita

punxa a la part superior. Un cop madur les valves s’obren per alliberar les llavors.

-Fulles: Són alternes, estretes i allargades, acabades en punta.

-Hàbitat: Prats i vores de camins.

Aplicacions:

-Persones: La llavor, en forma de farina, es pot utilitzar per fer emplastres per al mal de

coll i per a les pulmonies.

Detall de la flor (Can Dillaire)

Llinet

Cast. Lino silvestre

Angl. Narrow leaved flax

Linum angustifolium Llinet

178

Descripció:

Planta arbustiva, llenyosa, que pot arribar als 2 m d’alçada. Les seves fulles i les tiges

tendres desprenen una agradable olor a llimonada.

-Flors: Són petites, de color lila, i s’agrupen en inflorescències en forma d’espiga.

-Fulles: Són lanceolades, formen grups de 3 o 4 al voltant dels diversos nusos que

presenten les tiges. Estan mancades de pecíol, o el tenen molt curt.

-Hàbitat: Cultivada, en llocs solejats i arrecerats, però amb la terra humida.

Aplicacions:

-Persones: Les fulles, en forma d’infusió, van bé en cas d’indigestió i calmen les

palpitacions nervioses ja que són tranquil·litzants. És una de les herbes que es poden

posar a la ratafia.

Planta de marialluïsa (Can Torrent)

Cast. Hierba luisa

Angl. Herb louise

Lippia triphylla Marialluïsa

180

Descripció:


-Flors: Formen inflorescències de 3 a 6 flors en els extrems de les tiges. Solen ser de

color groc, però de vegades presenten franges taronges o vermelles.

-Fulles: La majoria són trifoliades però, les que surten al naixement de les

ramificacions, només presenten dos lòbuls.

-Hàbitat: Prats, boscos clarers, vores de camins, d’horts...

Aplicacions:

-Persones: Les flors, prèviament assecades i en forma d’infusió, serveixen per calmar

els nervis i evitar l’insomni i les palpitacions. També són febrífugues i

antiespasmòdiques. La infusió es prepara en la proporció d’una cullerada sopera de

flors seques per cada tassa d’aigua. Si en lloc d’utilitzar les flors es fa servir l’arrel actua

com a tònic. En ús extern és una planta antiinflamatòria.

-Animals: És un farratge de molt bona qualitat, recomanable sobretot pel bestiar oví.

Corona de rei (Creu d’en Pastoret)

Cast. Cuernecillo

Angl. Bird’s foot trefoil

Lotus corniculatus Corona de rei

182

Descripció:

Arbre caducifoli de capçada arrodonida que pot arribar als 10 m d’alçada.

-Flors: Poden ser blanques o rosades, formen inflorescències arrodonides.

-Fruits: Pomes. La llavor, petita i de color marró fosc, es troba protegida per una capa

gruixuda i carnosa, de color blanc-verd, recoberta d’una fina pell que pot ser verda o

vermellosa.

-Fulles: Són ovalades, dentades i lleugerament piloses.

-Hàbitat: Vores de prats i camins.

Aplicacions:

-Persones: Les pomes es poden menjar crues, cuites (al forn, bullides...) o en forma de

melmelada. La seva pell és febrífuga . En les melmelades de diferents fruits del bosc

se’n posa una mica ja que és espessant (degut al seu alt contingut en pectina). També es

consumeix, bullida o al forn, quan es tenen dolors estomacals.

(Utilitats culinàries pàgines 380 i 382)

-Animals: A alguns cavalls se n’hi donen com a premi després que hagin realitzat

determinats exercicis. Són comestibles per a tots els animals però no és convenient

donar-ne en excés ja que podrien produir còlics.

Detall de la flor i pomera florida (Can Dillaire)

Cast. Manzano silvestre

Angl. Crab apple

Malus sylvestris Pomera borda

184

Descripció:

Planta anual bastant rastrera, tot i que les tiges de vegades són ascendents.

-Flors: Són de color rosat o lila pàl·lid, a vegades blanc.

-Fulles: El contorn el tenen arrodonit i dentat, són de color verd fosc.

-Hàbitat: Marges de camps, camins, murs o terrenys abandonats.

Aplicacions:

-Persones: Té les mateixes propietats que la malva comú (Malva sylvestrys). Presa en

forma d’infusió és emol·lient en cas de bronquitis o dolors estomacals, a més de

diürètica i laxant. També s’utilitza en cas d’estar constipat i se’n fan gàrgares per

desinflamar el coll. En ús extern la maceració de les fulles en oli o en alcohol serveix

per eliminar els èczemes. Les fulles, a més, en forma d’infusió, serveixen per rentar els

ulls.

-Animals: Igual que a les persones, als animals se’ls pot administrar infusió de malva

per desinfectar, tant per via interna com externa.

Se’n sol donar a les vaques i a les eugues que acaben de parir.

Flor Planta (Serrat del Perer)

Cast. Malva enana

Angl. Common mallow

Malva neglecta Malva

186

Descripció:

Planta herbàcia d’entre 20 i 120 cm d’alçada.

-Flors: Són d’un color rosa lilós amb betes més fosques. Estan formades per 5 pètals.

-Fruit: Són angulosos, pilosos i rectes, a diferència de la Malva neglecta que els té

corbats cap avall.

-Fulles: Palmejades, amb de cinc a set lòbuls dentats.

-Hàbitat: Vores de camins i camps.

Aplicacions: Té les mateixes propietats i aplicacions que la malva (Malva neglecta).

Flor de malva (Serrat del Perer)

Cast. Malva

Angl. Mallow

Malva sylvestris Malva

188

Descripció:

Planta herbàcia d’entre 15 i 50 cm d’alçada, amb la tija ramificada.

-Flors: S’assemblen a les de la margarida (Crysanthemum leucanthemum) ja que també

presenten flors petites i grogues en el centre envoltades de llargs pètals blancs. Aquests,

però, a diferència de l’altra espècia, es corben cap avall poc després d’haver florit, a

més, són més petits.

-Fulles: Estan dividides en segments lineals estrets, són de color verd intens.

-Hàbitat: Vores de camins, en terrenys abandonats o en prats.

Planta de camamilla amarga i detall de la flor (Can Dillaire)

Cast. Manzanilla

Angl. German chamomile

Matricaria chamomilla Camamilla amarga

189

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió va bé per als dolors estomacals (acidesa, nàusees,

gasos...), els espasmes, la febre, el cansament general, la falta de gana, el mal de cap,

l’insomni i els nervis. En ús extern, i també en forma d’infusió, s’utilitza per rentar els

ulls quan es té conjuntivitis, les genives quan estan inflamades i la pell quan està

irritada. En forma de bafs s’utilitza per destapar les vies respiratòries quan estan

congestionades. També es fa servir per aclarir el color dels cabells.

-Animals: Actua com a tranquil·litzant. Es pot administrar tant sec com tendre, sense

superar la quantitat de 50 g diaris. En alguns cavalls se n’hi dóna abans de competir ja

que relaxa sense afectar el rendiment. També se’n dóna de manera regular als cavalls

propensos a patir còlics nerviosos. En forma de pomada o de cataplasma resulta útil per

tractar les reaccions al·lèrgiques de la pell.

191

Descripció:

Planta herbàcia de fins a 70 cm d’alçada, molt vividora.

-Flors: Són papilionàcies, de color lila o blavós, es troben agrupades formant petites

espigues terminals arrodonides.

-Fulles: Trifoliades, de color verd fosc. Als extrems són dentades.

-Hàbitat: Normalment en els camps on s’ha plantat, tot i que pot escampar-se i sortir

enmig d’altres camps o a les vores dels camins.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió fa baixar el colesterol i és vigoritzant. En forma de

cataplasma és lleugerament cicatritzant; si el cataplasma es prepara amb userda, all i

cansalada tot ben picat va bé en cas d’esquinç.

-Animals: La userda conté un elevat tant per cent de proteïnes, a més de diferents

vitamines i minerals. Això fa que vagi bé per posar en forma animals que, degut a

alguna malaltia, estan prims o febles. No obstant, no se’n pot administrar molta de cop

ja que podria provocar còlics.

Userda (Can Dillaire)

Detall de la flor

Cast. Alfalfa

Angl. Lucerne

Medicago sativa Userda

193

Descripció:

Planta herbàcia i aromàtica que pot arribar a mesurar uns 110 cm d’alçada.

-Flors: Formen espigues denses de color rosat, a vegades grisós o lila.

-Fulles: Poden arribar a mesurar 9 cm de llargada. Són lanceolades i dentades, d’un

color verd grisós i estan recobertes d’una fina pelussa blanquinosa.

-Hàbitat: A la vora de rius i fonts o en prats humits.

Aplicacions:

-Persones: En forma d’infusió és una planta digestiva i antisèptica, també s’utilitza pels

mals de cap i per l’asma. En dosis elevades, però, és tòxica, a més d’abortiva.

Cast. Menta de caballo

Angl. Horsemint

Menta borda

Menta borda (Torrent de la Casassa)

Mentha longifolia Menta borda

195

Descripció:

Planta de fins a 80 cm d’alçada, molt aromàtica. És el resultat de l’encreuament entre la

menta aquàtica i la menta en espiga.

-Flors: Són rosades, formen inflorescències denses a la part superior de les tiges.

-Fulles: Són ovalades, poden acabar en punta, tenen el limbe dentat i són lleugerament

piloses pel revers.

-Hàbitat: En horts i jardins, a vegades s’assilvestra, però llavors, normalment, torna a les

espècies de les que prové.

Mentha piperita Menta piperita

Cast. Menta piperita

Angl. Peppermint

Menta piperita ( Can Torrent) Menta piperita ( Camí del cementiri)

196

Aplicacions:

-Persones: S’utilitza, en forma d’infusió, com a estomacal (evita els vòmits, facilita la

digestió i alleuja el dolor causat pels intestins inflamats), com a estimulant de la

producció de bilis, per descongestionar en cas de constipat o grip, per millorar la

circulació (és anticoagulant) i com a expectorant. També es fa servir per fer gàrgares,

degut a que és desinfectant, desinflamant i anestèsica i per rentar ferides o picades

d’insectes.

-Animals: La menta actua com a antiparasitària intestinal, sobretot del bestiar caprí.

És recomanable afegir-ne uns 20 g diaris al pinso dels cavalls propensos a patir còlics,

degut a que relaxa els músculs intestinals. També s’utilitza per estimular la gana.

L’essència de menta diluïda en aigua (en la proporció d’unes 2-3 gotes per cada 1 dl

d’aigua) s’utilitza contra la tinya i per desinflamar articulacions (en aquest cas es dissol

en oli). Al igual que en els humans, la infusió de menta va bé per les picades d’insectes.

198

Descripció:


-Flors: S’agrupen en inflorescències circulars al voltant de les tiges. Les flors tenen

forma tubular. Aquest túbul, a la part superior, es divideix en quatre pètals petits i

rosats.

-Fulles: Estan curtament peciolades, són ovalades i dentades

-Hàbitat: Prats humits fins als 1000 m d’alçada.

Aplicacions:

-Persones: Aquesta planta, en forma d’infusió, és digestiva i sudorífica, a més d’ajudar a

rebaixar la febre i millorar la circulació. En ús extern, i també en forma d’infusió, és

antibacteriana i vulneraria. Les infusions, tant per ús intern com extern, es preparen en

la proporció de 2 cullerades de fulles seques, o el doble de fresques, per cada litre

d’aigua. S’ha d’anar amb molt de compte i no sobrepassar la dosis indicada, ja que

aquesta planta conté moltes substàncies tòxiques, a més de ser un potent abortiu.

-Animals: L’essència del poliol, diluïda, es pot polvoritzar per sobre dels animals per

allunyar d’ells les mosques i els mosquits.

Mentha pulegium Poliol

Cast. Poleo

Angl. Pennyroyal

Poliol (Camí de la Casilla)

200

Descripció:

Planta herbàcia d’uns 50 cm d’alçada.

-Flors: Poden ser de color blanc o de color violaci. Són petites i s’agrupen formant

inflorescències.

-Fulles: Són ovalades i dentades, envellutades per les dues cares i curtament peciolades.

-Hàbitat: Horts o terrenys humits.

Aplicacions:

Les mateixes que la Mentha piperita.

Mentha sativa Herba bona

Cast. Hierba buena

Angl. Wild mint

Detall de la fulla

Herbabona (La Costa)

202

Descripció:

Arbre caducifoli que pot arribar als 10 m d’alçada.

-Flors: Són poc visibles, s’agrupen en aments.

-Fruit: S’agrupen formant petites mores que, un cop madures, són d’un color negre

vermellós.

-Fulles: Són grosses, de fins a 15 cm d’amplada, amb les vores dentades.

-Hàbitat: No creix de forma espontània, a Molló només hi ha un parell d’exemplars

plantats.

Aplicacions:

-Persones: El fruit és comestible i el xarop que se’n pot fer, en forma de gàrgares, és

antiinflamatori.

-Animals: Tant les fulles, que són l’aliment de les erugues de la papallona de la seda,

com el fruit són comestibles. Aquestes primeres es poden utilitzar com a farratge pel

bestiar, sobretot el boví.

Cast. Moral

Angl. Black Mulberry

Morera (Plaça Migjorn)

Morus nigra Morera

remeis al nostre abast1

Documents