8/19/2019 Redescobrir El Gaia

1/3

DIMECRES

16 DE MARÇ DEL 2016

camp de

tarragona 

NÚRIASOLÉ

l’entrevista 

 Periodista

“Em va saber greu deixarels informatius, però

a ‘Els matins’ he descobertaltres maneres

’acostar-me a l’actualitat”

NÚMERO 04

FOCUS MEDIÀTIC Les seccions de crèdit de les

cooperatives, en el punt de mirapels casos de l’Aldea i Cambrils

P 06

ECONOMIA 

L’últim baluardde la pagesia 

Redescobrir el Gaià El riu supera la decadència de finals del segle passat

amb un territori conscient del seu potencial

P 12

La GanxetPintxo

de Reusarriba a la

desena edició

P 04-05

TJERK VAN DER MEULEN

Se celebra del 7 al 17d’abril i hi participenuns 70 establiments

UTILITAT Des del sector se’n defensa

l’existència com a “eina necessària”i “sensible” a la realitat del camp

Tarragonaatreu cent

produccionsaudiovisuals

a l’anyEstà entre les cinc

ciutats catalanes que

acullen més rodatges

P 07

TARRAGONA FILM OFFICE

8/19/2019 Redescobrir El Gaia

2/3

03ara camp de tarragona   DIMECRES, 16 DE MARÇ DEL 2016 

PUBLICITAT

8/19/2019 Redescobrir El Gaia

3/3

04 DIMECRES, 16 DE MARÇ DEL 2016 ara camp de tarragona 

el Gaià, recorda que les barbaritatsque es van fer a la llera del riu, i po-sa com un dels molts exemples unaneteja amb buldòzers o la cons-trucció d’una pista de motocròs.Díaz situa a finals dels norantal’inici del canvi que ha conduït alprocés de recuperació del riu, ambun relleu generacional que va plas-mar-se en la creació de la Platafor-ma Salvem el Gaià, que va apostarper implicar les administracionsen la recuperació del riu (ajunta-

ments, Consell Comarcal i AgènciaCatalana de l’Aigua) i també es vaobrir un diàleg amb Repsol, l’em-presa propietària de l’embassa-ment. El paper de la plataforma,apunta Díaz, és el de vigilant delriu al territori; va participar de

L’última crescuda del Gaià, el no- vembre p assat, va provoc ar danysimportants a la llera del riu i elsmunicipis riberencs. La gaianada  –és amb aquest nom que es conei-xen popularment les crescudesd’aquest curs fluvial– també ha fetque molta gent del territori redes-cobrís aquest riu. Però en els úl-

tims anys ja hi ha hagut moltespersones i diverses administraci-ons que han estat fent molta feinaper recuperar el Gaià, que traves-sa les comarques de la Conca deBarberà, l’Alt Camp i el Tarrago-nès, amb l’objectiu de donar-li va-

TARRAGONA 

JORDI SALVAT

TERRITORI

El Gaià, el riu renascutDiferents administracions i plataformes han tirat endavant actuacions els últims anys

per recuperar aquest espai, que havia entrat en decadència i que té grans potencialitats

Cabals ambientals i conservació de la biodiversitat

El 2010 l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) i l’empresa Repsol van signarun conveni per establir els cabals am-

 bientals al tram baix del riu. L’objectiuera implantar un model de gestió delpantà del Gaià basat en l’aprofitamentde la capacitat d’emmagatzematge de

manera més eficient. El règim de ca- bals de manteniment que cal aviar os-

cil·la entre els 90 litres per segon al’estiu i 124 la resta de l’any, sempreque aigües amunt de l’embassament hihagi aportacions d’aigua de maneranatural. Per damunt d’una cota deter-minada a l’embassament, l’acord facompatible l’explotació dels recursos

hídrics que fan els concessionaris ac-tuals amb l’aviament aigües avall de

cabals de manteniment. Per sotad’aquesta cota de gestió s’estableixque els volums emmagatzemats seranpreservats per a l’ús dels regants i coma reserva estratègica per a Repsol.

Dos anys després, l’Associació Me-diambiental la Sínia i Repsol van sig-

nar un conveni de col·laboració per-què el tram final del riu Gaià recupe-

ri els valors naturals, lligat a la recu-peració del cabal ecològic del riu. Através del conveni s’han impulsat pro-grames de conservació de biodiversi-tat, com l’estudi de la població de l’eri-çó clar, el pla de recuperació del barbcua-roig, la col·locació i el seguiment

de caixes niu i la conservació de la tor-tuga de rierol.

lor i acostar-lo als habitants de laseva conca i de més enllà. La gaia-nada de fa uns mesos va destruirpart d’aquesta tasca i ara cal inver-tir diners per recuperar-la i tirarendavant.

L’Agència Catalana de l’Aigua hadestinat 100.000 euros a diversesactuacions encaminades a adequar33 quilòmetres de llera del riu Ga-ià i dels seus afluents. L’ACA ja hatreballat en trams no urbans del riusituats entre els termes municipals

de Santa Coloma de Queralt (Con-ca de Barberà) i Montferri (AltCamp). Però més enllà de les des-trosses per la força descontroladade l’aigua, una de les imatges queens queda de l’última gaianada ésl’arribada de l’aigua al mar, a la des-

embocadura de Tamarit, al termemunicipal de Tarragona, un fet quefeia quatre dècades anys que no esproduïa.

El pantà, punt d’inflexió

El 1975 és una data que marca unabans i un després en aquest riu de65 quilòmetres de llargada. Aquellany es va construir la presa del Ga-ià al Catllar, amb l’objectiu d’abas-tir la planta de Repsol de la Poblade Mafumet. A partir de llavors, la

llera dels 11 quilòmetres del trambaix del riu, amb l’absència d’ai-gua, va entrar en una deixadesa idecadència que fins ben entrat elsegle XXI no es va començar a re-cuperar. Joan Díaz, del Catllar imembre de la Plataforma Salvem

El Gaià al seu pas pelcostat d’una antigafactoria al Catllar.TJERK VAN DER MEULEN

RecuperacióLa gaianadade novembreva destruirpart de latasca feta