recull de les conclusions elaborades per l ...mbaurierc/materials/30 selectivitat/pau...limitar els...

Recull de conclusions. PAU-Fonaments del disseny. Pàgina 1 de 23

RECULL DE LES CONCLUSIONS ELABORADES PER L’EQUIP DE TREBALL: ES-QUEMA GENERAL DE LA PROVA I EXEMPLES DE QUESTIONS.

Introducció:

Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2001, l’equip de treball nomenat pel Coordi-nador de les PAU de Catalunya, ha estat revisant, valorant i proposant l’estructura de les provesde la matèria de Fonaments del Disseny de manera que sigui el més ajustada possible als condi-cionants temporals de l’examen i als continguts específics de la matèria.Les reunions de treball han estat coordinades per la Responsable d’Àrea d’Arts, Eulàlia Grau iCosta, i formada pel grup d’especialistes en l’Àrea de Disseny: Sr. Héctor Fernández Martín, Es-cola Massana, Barcelona; Sr. Joan Llecha Capdevila, ETSAV, UPC; Sr. Josep Maria Martí, BellesArts, UB; Sr. Ferràn Renau Yuste, Escola d’Arts Pau Gargallo, Badalona.

La intenció d’aquest grup de treball ha estat proposar un esquema de prova que permeti:

1. Resoldre la prova en el temps establert, 1 hora i 30 minuts.2. Fer més curta la lectura dels enunciats, de manera que sigui més ràpidament intel·ligible.3. Redactar els enunciats de les preguntes de manera que siguin curts en totes les seves pro-

postes d’exercicis, evitant que el temps de lectura intervingui en l’opció escollida per l’alumnat.4. Enfocar les preguntes en àmbits centrals de la matèria, més que en àmbits fronterers o com-

partits amb altres matèries.5. Donar preferència a través dels exercicis, a la lectura de la realitat, més que a interpretacions

prefixades d’aquesta realitat.6. Permetre que cada persona (examinand/a) pugui trobar sempre, almenys, una pregunta de la

prova que sigui coincident amb els seus interessos vocacionals. i que aquesta tingui un pessignificatiu en la valoració total de la prova.

7. Enfocar els exercicis projectuals de manera que permetin respostes diverses, evitant aquellstipus d’exercici de solució única.

8. D’acord amb les característiques propedèutiques i generalistes de l’Etapa, induir a una sapièn-cia i desenvolupament de capacitats repartides pels diferents àmbits del disseny.

9. Valorar les capacitats de percepció, reflexió cultural, reflexió pràctica, ideació i vehiculacióprojectual dels alumnes. En aquest sentit es proposa tractar en tres franges de preguntes (e-xercici 1, exercici 2 i exercici 3) els estrats de reflexió cultural, reflexió pràctica i proposta pro-jectual.

10. Limitar els exercicis projectuals a la resolució de problemes assequibles, sigui per via de lasimplicitat, dels passos inicials de la resolució o de la resolució d’un detall.

11. Quan les preguntes es refereixin a l’àmbit de l’objecte, caldrà expressar correctament la sevasecció, si és necessària per a la comprensió de la resposta. Quan es refereixin a l’àmbit del’espai habitable, es permetrà indistintament la via projectual del dibuix o de la maqueta. Amenys que s’adverteixi en contrari, l’expressió dibuixada podrà exercir-se per igual a mà oamb estris, àdhuc en el cas que es demani a escala, admetent-se llavors una certa flexibilitatdimensional.

12. Establir que, en aquells exercicis projectuals en què es requereixi làmina d’esbossos, aquestasigui també valorable en el conjunt de la resposta.

13. Introduir, d’acord amb la nova normativa sobre Ensenyaments Superiors de Disseny, la possi-bilitat de proposar exercicis de l’àmbit de la indumentària, limitats de moment a la franja de re-flexió pràctica (franja 2 )

14. Mantenir els formats dinA4 i dinA3 per a les resolucions des exercicis de la prova.


ESQUEMA GENERAL DE LA PROVA

1 - general

2.1bidimensió

2.2bidim / tridimensió

2.3objecte

2.4espai habitable

3 bi o tridimensió 3 bi o tridimensió

La pregunta 1 és de resposta obligada. De les preguntes de la sèrie 2 se n’ha d’escollir una sola-ment per contestar. Les dues preguntes de la sèrie 3 poden ser, indistintament, referides a la bi-dimensió, a la relació bidimensió/tridimensió, a l’àmbit de l’objecte o a l’àmbit de l’espai habitable;és a dir, que de fet apareixeran com 3.1, 3.2, 3.3 o 3.4. D’elles se n’escollirà una sola per respon-dre, però de manera que el seu àmbit no coincideixi mai amb l’àmbit escollit en la franja 2. Per e-xemple, si de la segona franja l’alumne ha optat per respondre a la pregunta 2.4, en l’opció de latercera franja no podrà respondre a la 3.4

La pregunta de la franja 1 és de caire reflexiu, d’àmbit general i dirigida a mesurar l’interès i la ca-pacitat reflexiva sobre temes de disseny afectant el nostre entorn artificial i la cultura relacionadaamb el disseny. Les preguntes de la franja 2 són de caire interpretatiu, reflexiu i d’atenció específi-ca sobre certs blocs concrets; en les respostes probablement s’hagi d’intervenir a base de petitscroquis i notes per tal d’aclarir i escurçar les explicacions. Les preguntes de la franja 3 són de cai-re propositiu, projectual; en elles s’ha d’intervenir per aportar solucions a problemes concrets, sim-plement a nivell d’esbós ( bi o tridimensional) i notes explicatives.

Les preguntes 2.1 i 3.1 es poden referir indistintament a l’àmbit del disseny gràfic i al de les mo-dularitats afectant principalment la bidimensió (revestiments i paviments, estampats tèxtils). Lespreguntes 2.2 i 3.2 es poden referir indistintament a qualsevol de les relacions que involucrin unpas bidimensió-tridimensió: packaging, indumentària, gràfica tridimensional etc.

Es proposa la puntuació següent, segons franja: franja 1, reflexió cultural, es valorarà sobre 3punts; la franja 2, reflexió pràctica, també es valorarà sobre 3 punts, i la franja 3, proposta pro-jectual es valorarà sobre 4 punts.


- EXEMPLE DE QUESTIONS DE LA PROVA -1

1. Aquests coberts de càmping estan realitzats amb fècula de patata amb colorants alimentarisi premsada sota certes condicions. Va ser presentada pel col·lectiu Refusse en la Primaveradel Disseny de Barcelona 99.

Admetent la seva funcionalitat i el manteniment de la seva substància orgànica, es demanaargumentar dues de les utilitats bàsiques d’una proposta de disseny tan poc habitual com a-questa.

2.1 Amèrica Sánchez va dissenyar la identitat visual de la il·lustració 2 per a una entitat ques’ocupa de les donacions de sang. A través d’ella s’expressen bàsicament dos atributs.Quins són aquests atributs?

Il·lustració 2


2.2 Aquest abric del mestre Balenciaga(col·lecció d’hivern del 66) presentavaen les mànigues unes costures poc ha-bituals si les comparem amb les de lanostra indumentària corrent. Perquè sónpoc corrents aquests tipus de costures?

2.3 El tamboret Frenesí va ser dissenyatper Ramón Benedito (1984). Suposantacceptable la seva estabilitat, argu-mentar gràficament sobre la pròpia fi-gura annexa el perquè d’aquesta esta-bilitat. Conté una interessant innovació,que cal identificar.

2.4 En la il·lustració 5 es representa unaplaca, un cos constructiu vertical, delongitud indeterminada, destinat a se-parar dos ambients. Admetent que noes pot empotrar ni enganxar al terra,resta inestable. Es demana realitzar unesbós de solució que permeti, emprantel propi material, atorgar-li estabilitatmalgrat el seu simple recolzament aterra. La rectitud de la placa o la sevaverticalitat estricta no són imprescindi-bles. El gruix es representarà de mane-ra aproximada i les altres dimensionss’admeten indeterminades.

Il·lustració 5


3.2 Es demana realitzar físicament una capseta destinada a servir d’embolcall a petits objectesde regal, d’una base quadrada de 6x6cm aprox. S’aconsella realitzar petits esbossos reta-llats en paper que s’enganxaran per la seva base a làmina din A3, junt amb dibuixos o notessi calen. A més, es lliurarà la pròpia capsa, desplegada i enganxada per la seva base sobresuport din A3. Els dibuixos del desplegament (fets a mà o amb estris) no cal expressar-lostambé a part. A més de l’esforç de recerca, es valorarà: la tancabilitat/desplegament pla; queresti tancada lateralment (basta amb evitar forats o escletxes, no emprar solapes i pega);que pugui mantenir-se tancada per dalt bé per algun sistema senzill o bé per la pròpia pres-sió dels dits; i el volum atractiu del resultat.

3.3 Disposem d’un prisma (material i dimensions, indeterminades) que volem convertir en unpetjapapers, però trobem dos inconvenients: posat dret, és inestable; i posat tombat és inefi-cient des del punt de vista ergonòmic, perquè llisca. Podríem tallar-lo i deixar-lo dret, peròllavors ens adonem que pesa massa poc per a la seva funció.

Es demana resoldre el problema emprant la mecanització i el muntatge com a tecnologiesaplicables. Es lliurarà una làmina prèvia (dinA3) d’esbossos de recerca, i una altra d’igualformat amb la solució final escollida, en la qual s’especificaran les dimensions aproximades iles operacions requerides. A més de l’esforç de recerca, es valorarà: la funcionalitat del pet-japapers en tots els seus aspectes, l’aspecte atractiu del volum resultant i la descripció depassos en la materialització de la forma.


- RESPOSTES A L’EXEMPLE -1

1.2 a) Sent un material fàcilment reposable per sembra, evitem el desgast dels recursos naturalsnecessaris per obtenir plàstics o metalls. b) La seva biodegradabilitat: aquest material podràser entès i tractat com a orgànic; fins i tot, en un cas extrem s’acabarà reincorporant ell ma-teix, per biodegradació, al cicle natural. c) Es tracta d’un material més barat que el plàstic ique els metalls. d) Evitant la utilització de metalls o plàstics, evitem alhora inversions neces-sàries de reciclatge i costos en contaminació, si volem atendre als principis de sostenibilitat.[Amb dues respostes, n’hi ha prou]

2.1 a) La perllongació continuada de la vida, expressada a través del signe de l’infinit. b) No estracta de qualsevol perllongació sinó d’aquella que prové de la solidaritat basada en com-partir necessitats (“avui per tu, demà per mi”)

2.2 Les costures del davanter i mànigues estan en la mateixa peça de roba, mentre que habitu-alment les mànigues s’afegeixen a part. Això comporta un desgast de teixit solament com-prensible en prendes cares: No són habituals perquè comporten un encariment del productemés corrent.

2.3 Aquest tamboret no és un cas de per-fecta estabilitat, però serveix per exem-plificar la relació entre la fletxa del cen-tre de gravetat i l’àrea de la base. Perrespondre, bastarà fer un clac i dibuixarla fletxa, tal com s’indica en el dibuix.La innovació és la del seient, en formade seient de bicicleta o sella de muntar,que permet seure de manera diferent al’habitual.

2.4 Veure algunes respostes en el dibuixannex. També serien admissibles, amenys que s’adverteixi en contrari, lacurvatura simple o múltiple de la pla-ca.


3.2 En el dibuix s’exemplifiquen algunes de les respostes possibles, tot i que, en casos com a-quest és important decidir directament a base de retallar i plegar paper. Es demana una so-lució esbossada, de manera que no cal una exactitud extrema però sí una idea concreta delvolum.


3.3 S’annexen grafiades algunes solucions d’entre les possibles. És important que el propi a-lumne decideixi quin serà el sistema de muntatge emprat, cosa que obliga prèviament a de-cidir de quin material volem que sigui el prisma. S’entén que el mecanitzat comporta pèrduesde material en l’operació (serrat, perforat, retallat, rebaixat...) i que el muntatge serà diferentsegons el material (cargols o soldadura per al metall; espigues i cola, o tirafondos, per a lafusta; pegues específiques en els plàstics; els cordills també poden actuar per subjecció,etc.; i alguns procediments, com els cargols de femella, són d’aplicació quasi universal. Enqualsevol cas, caldria fer, si més no, un detall del tipus aplicat.


- EXEMPLE DE QÜESTIONS DE LAPROVA -2

1 La figura 1 reprodueix un llum que Richard Sapper va dissenyar el 1973, i el prototip tècnicque es va emprar durant la seva projectació. Es demana justificar perquè en el seu procésprojectual va ser necessari emprar aquest prototip tècnic en lloc de limitar-se al simple di-buix.

Figura 1aFigura 1b

Il·lustració 2

2.1 La il·lustració 2 reprodueix un cartell del’Estudi Mendell-Oberer destinat a publicitarcerta obra oferta per l’Òpera de Baviera. Esdemana identificar dos importants atributssignificatius implicats en aquest cartell.

2.2 Vet aquí una capseta de paper decorat. Es demanarealitzar a manera d’esbós a mà o amb estris eldesenvolupament pla aproximat d’aquesta capseta.No cal reproduir les proporcions concretes de la cai-xa que mostrem ni la seva decoració, però sí mos-trar la coherència geomètrica de les cares queformen el volum.


2.3 El procediment genèric de materialització per emmotllament comporta tecnologies molt di-verses. Es demana citar i explicar a grans trets dos procediments concrets i diferentsd’emmotllament i proposar exemples d’objectes en la fabricació dels quals s’hagin fet serviraquests procediments.

2.4 Cadascun dels trams (vestíbul, accés a la sala i sala de projecció) que van des de la vorerafins al pati de butaques d’un cinema presenten requeriments funcionals diferents. Es dema-na: tipificar els requeriments funcionals bàsics exigibles en la sala de projecció d’un cinema.

3.1 Es demana dissenyar la cara d’una peça de paviment anti-lliscant de 25x25cm, combinableamb ella mateixa, de manera que, al caminar, cap petjada d’una superfície de 10x10cm trobisuperfície solament llisa. Per tant, en la cara útil de la peça hi hauran àrees rugoses i àreesllises, o bé relleus positius o negatius. S’acceptarà qualsevol tipus d’expressió plàstica (figu-rativa, abstracta, geomètrica...). Es lliuraran una o més làmines din A3 d’esbossos de recer-ca més una altra contenint la peça esbossada a mida natural i acompanyada de la combina-ció amb altres peces contigües. A més de l’esforç de recerca, es valorarà l’aspecte estètic ino gaire convencional de la peça; i la seva combinabilitat i funcionalitat amb les peces adja-cents.

3.4 En 4 veiem els envans laterals migs d’un stand firal (que se suposen estables) i, també unaplaca o envà de longitud indeterminada. Es demana ubicar i modificar aquest segon envà demanera que: a) s’aconsegueixi un espai obert al públic; b) s’aconsegueixi l’auto-estabilitat deles peces a implicar, tenint present que no podem afectar les parcel·les adjacents; c) es tin-gui present l’escala humana, des del punt de vista dels espais necessaris per circular. Espermet tallar i modificar lliurement l’envà exempt. Es lliuraran una o més làmines dinA3 ambels esbossos de recerca, i una altra amb la solució final, substituïble aquesta per maquetasimple a la mateixa mida. Es faran servir les mateixes mides del dibuix adjunt, i s’aconsella,en el cas de resposta a través de dibuix, emprar el mateix sistema militar de representació,que aquí s’utilitza sense reducció dimensional en alçada. A més de l’esforç de recerca, esvaloraran l’auto-estabilitat, la condició acollidora i ergonòmica de l’espai i l’atractiu del volumresultant. S’evitarà emprar sostre en tota la superfície de l’estand.



1 Aquest llum funciona per contrapesos, i la relació longitud/pes no pot ser resolta a través deldibuix, sinó a través d’un prototip o d’una maqueta tècnica.

2.1 Es pot apreciar en primer lloc la violència contra una dona (la figura femenina tombada isagnant), però a més (i aquest és el segon signe llegible, en la postura i la corbata de l’homei el seu color) es tracta d’una violència lligada a la intrascendència, a la banalitat; a la gratu-ïtat i la xuleria.

2.2 En el dibuix annex es veu la solu-ció aproximada (no cal detallarmés). S’ha de tenir present que enpackaging –de fet, en l’àmbit ge-neral en la indústria gràfica- elsplecs es marquen amb línia dis-contínua, mentre que els talls esmarquen en contínua.

2.3 (Basta contestar-ne dos): a) Premsat: dues parts d’un motlle s’ajunten una sobre l’altra,pressionant la massa intermitja! rajoles. b) Extrussió: a través d’una boca d’una certa for-ma, la massa surt impel·lida per un èmbol a pressió! totxos, perfils metàl·lics o de plàstic. c)Estampació: dues parts (positiva i negativa) s’enfonsen una dins l’altra, deformant la peça deplanxa situada al mig! olles i plats metàl·lics. d) Injecció: la massa fluïda i calenta es fa en-trar en el motlle per un forat fins emplenar-lo! peces de metall o de plàstic. Etcètera (em-motllament al buit, bufat, colada...)

2.4 Els bàsics serien: petits llums d’orientació estant la sala fosca; suficient espai per al públicprevist; terra lleument en rampa per assegurar una bona visibilitat; accés a les butaques perpassadissos lliures als costats o millor als costats i centre; obertura de projecció des de ca-bina amb trajectòria lumínica sense obstacles; sortides i senyalitzacions d’emergència; se-nyalitzacions d’accés a lavabos i senyalització de sortida...


3.1 Presentem annexes dues línies de solu-ció (fàcils de fer enganxant papers), queen el examen s’haurien de realitzar a mi-da real perquè els correctors puguincomprovar les àrees de superfície llisa.Com que els alumnes no poden fer foto-còpies reduïdes, és millor calcar la peça ireproduir-la (solament de manera parcial)a la mateixa mida de l’original, estalviantla reproducció a una mida menor. Sis’impliquen relleus, cal seccionar la peça,assignant-li un gruix aproximat. En casosde peces combinables amb elles matei-xes per posicionament, convé recórrer alcalc a l’hora de canviar la posició de lapeça en una combinació d’elles, per evitarla confusió freqüent amb el seu reflex es-pecular. Aquí, la versatilitat no interessatant com l’àrea de recolzament. Els pa-pers tipus canson poden emprar-se persignificar les àrees rugoses.

3.4 L’auto-estabilitat implica que l’envà aafegir no es pot empotrar al terra. Comhom pot veure, l’estabilitat d’aquest en-và pot obtenir-se per plegat del pla ide-al o a través d’altres recursos. No ésnegatiu intervenir en els envans pre-existents, sempre que no s’alterin elslímits de la parcel·la, que són tots qua-tre intocables. S’ha d’aconseguir unespai obert al públic, que inviti a entrar iperò, també, a romandre-hi, com si estractés d’un espai d’exposició molt o-bert (de fet, això és el que és). L’escalahumana ha de ser-hi present des delpunt de vista de l’ergonomia de les cir-culacions, evitant-se passos massa es-trets.


- EXEMPLE DE QÜESTIONS DE LA PROVA -3

1 Suposem que tenim un tren ben dissenyat a la vista. En ell, observem tres unitats de vagonsde segona, una unitat de vagó de primera, el vagó-bar, el vagó de càrrega i un vagó-màquina. De quants mòduls diferents està compost el sistema modular d’aquest disseny?Quants mòduls intervenen en aquest tren concret?

2.1 Un bon exemple d’estandarització mètrica dels productes el trobem en els formats DIN, es-tablerts per el Dr. Portsmann el 1926 per al Deutsche Industrie-Norm. Es demana, a partir deles mides del format din A4, deduir les mides del format din A3

2.2 Perquè el disseny d’un cinturó de tela quedi ben acabat volem cosir-lo, però de manera queles vores desfilables de la tela quedin a l’interior del cinturó. Expressar a través de la sevasecció, en la qual s’indicarà el lloc del cosit o cosits, com evitarem que els seus límits esdesfilin i que es vegin per la part exterior del cinturó.

2.3 El silló BKF o Butterfly (1938, Bonet /Kurchan/Ferrari) ha estat probablement el cas més e-xitós en la història del disseny espanyol. Quinsistema o sistemes es van emprar en la mate-rialització formal del seient i de les potes, iquins van ser els sistemes de muntatge em-prats?

2.4 Un mur de càrrega que faci també de divisò-ria entre dues estances, planteja un conflicteclàssic: com portar les càrregues a terramantenint, al mateix temps, la comunicacióoberta entre dos espais adjacents. Es de-mana, a través de simples esbossos (cal-cant del dibuix annex), proposar tres soluci-ons diferents al problema.


3.1 Aquest exercici demana resoldre una pàgina d’un suposat Treball de Recerca. La pàgina ésd’inici de capítol, i el seu disseny ha de contemplar els aspectes propis de la maquetaciód’un original: format, posició, columnat, marges, singularització d’inici de capítol, tractamentdel títol, paginació i inclusió d’una imatge de mida determinada per l’alumne (fingida a travésd’un esbós primari en color). Considerarem que la composició és a pàgina única, no doble.El treball s’entén com a esbós ben indicat i a mida natural i es pot escollir indistintament en-tre el format dinA3 i el dinA4. Es lliurarà una làmina amb esbossos de recerca, i una altra almateix format (tant si és din A4 com si és din A3) amb la solució final escollida. A més del’esforç de recerca, es valoraran tots els aspectes abans indicats i, naturalment, el graud’atractiu i adequació en la composició final.

3.2 En el gràfic annex figura el lloc en què es troba un cert comerç es diu T. El seu propietari volindicar el nom T dalt de la porta de l’establiment, dins l’àrea 1,2,3,4. Es demana esbossar eldisseny d’aquesta senyalització de manera que sigui llegible des de tres direccions alhora(A,B,C; per evitar problemes de paralatge, les suposarem llunyanes). Es lliuraran una o vàri-es làmines dinA3 d’esbossos de recerca, i una altra igual amb la solució finalment escollida,expressada volumètricament a través de dibuix (a mà o amb estris) o de maqueta tridimen-sional. S’afegiran notes si cal, en particular referides als materials emprats i, de manera e-lemental, als ancoratges corresponents a la paret. Es valorarà, a més de l’esforç de recerca,l’efectivitat de la solució i l’atractiu de la mateixa.



1. El sistema està compost pels següents mòduls: vagó de primera, vagó de segona, vagó-bar,vagó de càrrega i vagó-màquina; total, cinc mòduls diferents. Com que hi ha tres vagons desegona, en total sumen set mòduls.

2.1 El format din A4 mesura 21x29’7cm. Com que els formats din creixen per duplicació, i21x2=42, el din A3 ha de mesurar 42x29’7cm

2.2 En el dibuix annex es poden apreciar duessolucions (amb una resposta n’hi ha prou),una de les quals (B) requerirà girar del re-vés el cinturó un cop cosit.

2.3 L’armadura (de barra metàl·lica rodona) ha estat tallada i doblegada, i el seient/respatller decuir ha estat tallat. Els sistemes de muntatge han estat: soldadures en el cas de les barres icosit en el cas del cuir.

2.4 Veure tres respostes en el dibuix an-nex. De fet, la solució adintellada potser entesa com a porta amb dintell ocom a solució porticada, o fins i totcom a biga de costat a costat.


3.1 No cal, en aquest cas, exemplificar les respostes, que poden ser variadíssimes. El text potser substituït per simples ratlles, i els dibuixos o fotografies es poden simular, però atenció alpaper del blanc en la composició global de la pàgina. Els diferents extrems citats enl’enunciat hauran de ser atesos amb consciència i no de manera estereotipada (per exem-ple: el marge esquerre sempre ha de ser més gran que el dret si la pàgina és única, a causade l’enquadernació; convé significar l’inici de capítol per diferenciar-lo de pàgines corrents,bé a través de l’ús del blanc, bé significant el títol, bé a través d’una imatge, etcètera –espoden barrejar diversos recursos -. Es poden entendre com a més valorables aquells plan-tejaments menys convencionals. Per a casos com aquest i altres d’implicació geomètrica,convé disposar d’un tauler lleugerament superior al din A3 (de contraplacat, no d’aglomerat,que desclava les xinxetes i pesa més) armat amb un paral·lex, estri que permet un guanynotable de velocitat.

3.2 S’annexen dibuixades algunes vies de solució d’entre les possibles, tot i que la maquetaciótridimensional també pot ser emprada. L’atractiu del volum resultant, i l’enfocament allunyatdel convencional seran sempre més valorables que les solucions en contrari. En casos comaquest, és freqüent la necessitat d’afegir algun dibuix de detall o de diferent vista, i justificarsi més no a través de notes sobre els dibuixos el sistema o sistemes d’ancoratge a la paret.En aquest cas no s’han demanat funcions afegides (il·luminació nocturna, p. ex.), però sil’alumne les proposés, podrien ser valorades en positiu.


- EXEMPLE DE QÜESTIONS DE LA PROVA -4

1. Existeixen empreses que no són fabricants, sinó editores de disseny. Ofereixen generalmentdissenys de qualitat, i solen realitzar els seus productes a base de petites tirades de produc-ció, generalment encarregant a altres tallers o fabricants la seva realització. Independent-ment del mercat al qual s’enfoquen, es demana argumentar si els preus dels seus productesseran generalment més cars o més barats, i perquè.

2.1 Suposem que estem en una impremta contemplant com s’aplica la més coneguda tècnica dereproducció de fotografies a color; i que veiem la reproducció d’una fotografia en la qual so-lament s’aprecia color verd. “És que està a mig imprimir”, ens diu l’impressor. Quina ha estatla tècnica emprada? Quantes tintes inclou, com es diuen i quines són les que encara faltenper aplicar en aquest cas?

2.2 Com ho faríem per volumetritzar una lletra N de manera que restés llegible des de tres puntsde vista diferents? (Imaginem la lletra N com un monument visualitzable des de tres puntsdiferents d’una mateixa plaça). Esbossar una solució senzilla.

2.3 Vet aquí un martell clàssic de fusteria i un altre, dit martell de reblar, que en temps passatsservia per aixafar els caps dels rebles emprats en les construccions metàl·liques. Es pre-gunta perquè el primer és el que fan servir els fusters, i perquè el segon és l’ adoptat pelsmecànics de cotxes com a martell en el seu ofici.

2.4 En el cas de les arquitectures de climes temperats com la nostra, són freqüents els espais oles peces que no són estrictament assignables a l’exterior o a l’interior de la vivenda, sinóque es troben en una ambigua situació alhora interior i exterior. Proposar tres exemplesd’espais o peces en aquesta situació.


3.3 En la il·lustració 2 veiem dos canelobres metàl·lics potencials. L’exercici demana realitzar lesaddicions/modificacions necessàries perquè aquestes dues unitats esdevinguin un canelo-bre modular al qual es podrien anar afegint successius mòduls iguals al segon. Es lliuraranuna o diverses làmines din A3 amb els esbossos previs de recerca i una altra d’igual formatamb la solució final escollida i notes explicatives de les operacions de transformació requeri-des. No cal afegir cotes, però sí expressar el gruix aproximat de la xapa. Es permet calcarde l’original annex. A més de l’esforç de recerca, es valorarà la justificació de les operacionsde transformació, l’atractiu del volum resultant i la funcionalitat modular.

Il·lustració 2

3.4 Per realitzar el cobert o combinació de coberts d’un merendero de platja disposem de noupilars de fusta rodons o quadrats de 10cm d’ample, aprox. (que s’han d’emprar tots), de bi-gues de fusta en quantitat i dimensions opcionals, i d’un material també opcional que potservir pel cobriment. Es demana realitzar l’esbós d’aquest conjunt. Es presentarà làmina olàmines d’esbossos de recerca en dinA3, i una altra d’igual format amb l’esbós definitiu, o bémaqueta amb aquest esbós/solució. Es detallaran les mínimes cotes per fer comprensible elseu volum i la seva relació amb la figura humana. S’ha de detallar via dibuix un -solament-dels encontres biga/pilar. A més de l’esforç de recerca, es valorarà l’atractiu del volum re-sultant, l’adequació dimensional i el sentit estructural mínim exigible perquè el conjunt esmantingui ferm suposant que els pilars seran clavats al terra prou fortament.



1 La seriació mecanitzada, que permet llarguíssimes tirades de producció i en la qual està ba-sat el concepte modern de disseny, és la condició que permet fabricar de manera relativa-ment barata. Les tirades curtes de producció sempre encareixen el preu dels productes. Sia més s’encarreguen accessoris i muntatges a altres fàbriques o tallers (també en base a ti-rades curtes de producció), el preu encara pujarà més.

2.1 El procés s’anomena quadricromia, i evidentment les tintes emprades són el groc i el cian.Falten per aplicar, per tant, el magenta i el negre.

2.2 Certs exercicis de tridimensionalització sónmolt més fàcils de solucionar (i menys con-vencionals) via maqueta que a través de di-buix, però en aquest cas potser val més noemprar massa temps (una simple xapa me-tàl·lica o de plàstic, plegada o corbada, japot servir, i el suport s’encarrega de resoldreel problema). Com que la N és asimètrica,no es pot visualitzar des de darrere, i això o-bliga força a descarregar les dificultats sobrela xapa de suport. En els gràfics annexos espresenten dues solucions (amb solament u-na, n’hi ha prou. La primera solució empra elmateix recurs que la senyalització del metrode Barcelona). [El cas més conegut de tridi-mensionalització quàdruple de la N és la deNintendo, tot i que està copiada de la N de laNational Insurance de Tokio]

2.3 Entre altres coses, el martell de fuster conté, ell mateix, els tres plans dimensionals més ha-bituals de la fusteria. El martell de reblar és adoptat pels mecànics precisament per la con-trària: la manca de la tridimensió amb ortogonalitats clàssiques, pròpia dels cotxes, sumadaa la diversitat de postures que ha d’adoptar l’operari, reclamen més aviat un martell arrodo-nit; el qual, a més, té la part posterior molt més curta que l’altra, amb la qual cosa s’evita elperill de colpejar-se un mateix en situacions de poc espai.

2.4 Serien respostes admissibles: el balcó, els cancells, els porxos, els patis, les galeries, lesbaranes, certs envelats, certs atris...


3.3 En el dibuix s’exemplifiquen algunes de les respostes possibles, tot i que, en casos com a-quest és important decidir directament a base de retallar i plegar paper. Es demana una so-lució esbossada, de manera que no cal una exactitud extrema però sí una idea concreta delvolum.


3.5 En els gràfics annexos es poden veure dues vies de solució possibles, sense detallar cotes.Seran més valorables aquelles solucions menys convencionals sempre que compleixin laseva funció (fer ombra), permetin un volum atractiu i siguin ben solucionades estructural-ment. El problema d’emprar els nou pilars té altres sortides: si combinem un entramat de sisamb un altre de quatre fent servir un dels pilars de manera comuna, podem combinar obli-quament dos sostres de diferent altura, una solució volumètrica molt interessant. (Atenció,en la solució del nus A caldria afegir, a més, els llistons que servirien per recolzar el materialde coberta).


- ALTRES ENUNCIATS APLICABLES -

En els enunciats que segueixen, menys primfilats que els anteriors i que no estan acompanyats deles corresponents solucions, ens hem limitat a les condicions de l’exercici, obviant les condicionsde lliurament que serien semblants a les dels exemples ja exposats.

1 Dels corrents de disseny que van emergir en el període d’entreguerres, es demana identifi-car-ne dos.

1 Es demana identificar per les seves sigles i pel nom d’algun dels seus principals protago-nistes i alguna de les seves obres, aquell grup partidari del Moviment Modern que va sorgir aCatalunya durant els anys trenta i va ser avortat per la Guerra Civil.

3.1 Es demana realitzar amb les lletres majúscules A i K un monograma gràfic, una combinaciód’ambdues de manera que formin una unitat valorable gràficament. Aquest conjunt ha de serreconeixible (més que llegible en el sentit habitual del terme) en el ordre presentat, però espoden girar, desposicionar o empalmar les lletres sempre que resultin desxifrables. S’admettreballar en negre sobre blanc o a l’inrevés i amb tècnica i llenguatge expressiu (geomètric,informal, gestual...) lliure.

3.1 Es demana realitzar l’esbós d’un senyal en una gran superfície comercial de mobiliari amb elmissatge Secció de seients. La resolució serà a una sola tinta negra (o bé retallada sobrepaper o cartolina també negra o fosca) sobre quadrat blanc de 24x24cm. A més de l’esforçde recerca, es valoraran la bona legibilitat, la màxima concreció sintètica, l’aspecte de la ta-ca gràfica resultant i la relació forma-fons. S’admet tot tipus de codi expressiu en la resposta(geomètric, informal, gestual...) sempre que serveixi a un resultat interessant i coherent.

3.2 Es demana realitzar un desplegable (un simple díptic plegat) en el qual una lletra V signifiquiel concepte volum. Se suposa que un cop plegat, el desplegable resta tancat, i que desple-gat mostra la V en una o vàries vistes.

3.2 Es demana realitzar directament en maqueta, a partir dels cartrons ondulats que es troben adisposició dels alumnes, un expositor destinat a mostrar (sobre un mostrador) 3 llapis decolor. Son requeribles com a condicions: la seva estabilitat i la permanència estable dels lla-pis un cop situats en el seu lloc. Seran més valorables aquelles solucions més senzilles i al-hora més creatives o menys convencionals.

3.3 Esbossar el disseny d’un petit contenidor de fusta, metall o plàstic. Es demana quedisposi de tapa (que actuï simplement per recolzament) i que, per tant, s’expressi através d’una secció l’estructura del seu interior. Es valorarà el seu interès formal,l’adequació funcional i la unió de les diferents peces de la seva estructura si és quehi són, cosa que dependrà del material escollit.

3.3 Suposem una determinada peça d’escac: una torre. La torre es mou sempre en lesdireccions ortogonals del tauler, mentre que l’alfil es mou en les direccions diago-nals. Es demana esbossar la peça alfil, amb la mateixa aproximació i amb el mateixllenguatge material de la peça torre presentada. L’exercici intenta comprovar coms’afronta un disseny de característiques materials preexistents quan ha de respon-dre, simultàniament, a condicions comunicacionals diferents.


3.4 En la figura annexa veiem una tarima acotada, destinada a contenir l’actuació d’un conjuntmusical en un parc. Suposant que disposem de prou màstils de fibra de vidre i/o fusta, lona,corda forta i altres pertrets, es demana esbossar el disseny d’un envelat que serveixi com asostre i caixa d’escenari al mateix temps. No es requereix que tanqui totalment ni pels cos-tats ni pel darrere. Se suposa que els pals podran ser empotrats al terra, però en qualsevolcas serà exigible l’estabilitat del conjunt, podent-se emprar sistemes de tensió similars als u-tilitzats en les tendes de campanya o en els circs.

3.4 En el croquis annex es representa un espai multiús que ha de contenir una petita cuina oca-sional (volumetritzada a part) i ha de contenir, a més, una taula (de menjador o de reunions,representada a part), i un estudi (taula amb seient i prestatgeria també volumetritzats a part).Es demana distribuir aquestes funcions de manera espacialment interessant. Es valoraranmés les solucions que siguin menys convencionals, i que mantinguin una bona qualitat es-pacial i de relació amb les obertures al jardí. Es pot calcar dels dibuixos annexos, els qualsestan expressats en perspectiva militar sense reducció d’alçades per tal de facilitar la reso-lució de l’exercici si es vol fer per via de maqueta. Com que el mobiliari està expressat envolum-contenidor acotat, bastarà representar aquest volum-contenidor i obviar, si no es dis-posa de temps, la rèplica dibuixada dels mobles.

recull de les conclusions elaborades per l ...mbaurierc/materials/30 selectivitat/pau...limitar els...

Documents