COM FER L’EXAMEN COM FER L’EXAMEN DE SELECTIVITAT?DE SELECTIVITAT?

Estructura de l’examenEstructura de l’examen2 opcions, se n’ha d’escollir una: A o B.Cada opció té la mateixa estructura:

Font 1: cartogràfica: mapa físic, mapa polític, mapa econòmic, mapa isobàric, mapa geomorfològic.

Font 2: text, gràfic lineal, de barres o sectorial, mapa conceptual, plànol urbà, climograma, piràmide de població, croquis d’un paisatge.

1. Descripció de la font: 0,5 per citar la font, dir quina font i tipologia és, com se’ns

representa la informació i de quina escala: Catalunya, Espanya o Món.

0,5 per la idea principal. Si és un text s’ha de fer un resum de les idees principals.

2. Definir dos o tres conceptes relacionats amb el tema de la font.1 punt: és una definició, no s’ha de desenvolupar el tema del concepte.

3.Pregunta explicativa i argumentativa sobre la font. 1,5 punts: respondre el que se’ns demana: analitzar la idea

principal de la font, extreure conclusions de la font, buscar causes del fenomen representat en el mapa, relacionar la informació de la font amb el tema més general.

4. Pregunta vinculada a la temàtica en general.1,5 punts: desenvolupament del tema general seguint una estructura pautada o amb preguntes de desenvolupament.

Organització del temps. Organització del temps. Recomanació.Recomanació.

1. Pluja d’idees ràpida sobre les dues opcions i escollir la que et sembli més adient 5’.

2. Escriure l’opció a l’examen i no canviar-ho més.3. Començar per l’opció A. A selectivitat fer

l’examen per ordre:a) Descripció de la font i definició dels conceptes 10’ ó

15’

b) Pregunta 3 i pregunta 4: fer un esquema amb tot el que vols comentar per no deixar-vos res i no anar afegint idees sense sentit 20 ó 25’

c) Revisar l’opció: ho podeu fer al final o al finalitzar cada pregunta, però assegureu-vos de tenir el temps de revisar i corregir. Llegiu els textos que heu redactat, han de tenir sentit.

4. Fer el mateix amb l’opció B.Calculeu uns 40 minuts per opció i deixeu 5’ finals

de repàs de tot l’examen. No utilitzeu el típex!!!

PRIMERA AVALUACIÓ:PRIMERA AVALUACIÓ:GEOGRAFIA FÍSICA I GEOGRAFIA FÍSICA I MEDI AMBIENTMEDI AMBIENT

Conceptes clausConceptes clausGrans unitats del relleu de Catalunya i

Espanya.Paisatges catalans: alta muntanya,

muntanya mitjana, terra baixa i costa.Riscos naturals i problemes ecològics.Recursos naturals.Recursos renovables i no renovables.Recursos energètics i la problemàtica

energètica de distribució i dependència.

Principals fonts energètiques a Catalunya.

Sostenibilitat ambiental.Efecte d’hivernacleContaminació i diferents tipus.DesertitzacióEmpremta ecològica.

TIPUS DE PAISATGE

ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIAESTRUCTURA

AGRÀRIAHÀBITAT

ATLÀNTIC

Litoral Cantàbric, terres gallegues.

Oceànic: temperatures suaus, poca oscil·lació i abundants precipitacions.

Prats i boscos.Repoblacions abundants amb eucaliptus.

Poca.Monoconreu de blat de moro (alimentació animal) i pomeres (sidra).

Molta importància.Boví: llet i carn (Galícia).

Minifundista.Explotacions familiars o petites empreses.

Dispers: caseríos o llogarets.

MEDITERRANI

Litoral i prelitoral.Depressió de l’Ebre, Guadalquivir i Balears.

Mediterrani: precipitacions irregulars i escasses, oscil·lació tèrmica important.

Degradació per la pressió demogràfica i urbanística.

Secà: trilogia, avellaners, ametllers, garrofers.Hivernacles per regadiu (cítrics).

Oví i cabrum en extensiva.Boví i porquí en intensiva a Catalunya.

Mitjanes i a Andalusia: latifundis.

Concentrat: grans pobles.

INTERIOR

Castella la Manxa i Castella- Lleó. Planes i Meseta.

Continental: oscil·lació elevada i poques precipitacions.

Escàs terreny forestal.Deveses: alzinars i pastures de porcs.

Cerealística.Rotació biennal o triennal.Substitució del blat per ordi (alimentació animal).Mecanització elevada.

Oví.Ramaderia estabulada o en deveses (extensiva).

Parcel·lades.Latifundis pel secà i mitjanes pel regadiu.

Població escassa i envellida. Petits nuclis rurals: concentrats però dispersos entre sí, xarxa de comunicacions important.

MUNTANYA

Relleus muntanyosos. Clima fred: precipitacions en forma de neu, contrast entre els vessants nord i sud.

Fagedes i castanyers.Repoblacions amb pins i eucaliptus.

Inexistent. Bovina i ovina de forma extensiva.

Petites propietats i mancomunitats entre aquestes.

Escàs i concentrat.Turisme de muntanya: esquí, excursionisme, senderisme, esports d’aventura.

CANARI

Arxipèlag de les Canàries.

Subtropical:Sequedat extrema.

Tales abusives en el passat, actualment protecció del pi canari i la laurisilva amb Parcs Nacionals.

Plàtans, tomàquets, patates.Hivernacles.

Cabrum i oví en augment, boví i porquí en descens.

Diversa: tradicionalment petites i la costa extenses.

Concentrat.Turisme de sol i platja.

Tipus de contaminacióTipus de contaminació

Contaminació Causes Efectes

De l’atmosfera CO2: transport, Industrials, crema de combustibles, calefacció domèstica

Forat de la capa d’ozó

De l’aigua Abocaments i residus industrials Aigua no potable

Del sòl Pesticides que es filtren o es vessen.Derivats del petroli, dissolvents, metalls pesants.

Salinització dels sòls, no usos agrícoles,

Química S``ol, aire, aliments. Substàncies perilloses per a la salut

Radioactiva Urani enriquit de les centrals nuclears, instal·lacions mèdiques, reactors nuclears, proves atòmiques, mines d’urani, armament nuclear

Malaltia de la radioactivitat:

Acústica So excessiu per fàbriques, transport o activitats d’oci Malestar, irritabilitat, insomni, sordesa parcial. (llindar del so: 120 decibels)

Tèrmica Augment de temperatura d’un medi Mort dels peixos d’un riu per la baixada d’oxigen a l’aigua.

Electromagnètica Radiacions d’equips electrònics i instal·lacions. Problemes en els aparells, transmissió de dades i salut humana afectada. Antenes de telefonia.

Lumínica Llum artificial de les ciutats, vehicles i altres infraestructures.

Espècies han de canviar hàbits nocturns.

Visual Deteriorament de l’estètica d’un paisatge Malestar i menys qualitat de vida.

Mapa dels paisatges Mapa dels paisatges catalanscatalans

Fonts cartogràfiques físiquesFonts cartogràfiques físiques

Mapa geomorfològic Mapa geomorfològic d’Espanyad’Espanya

Mapa isobàricMapa isobàric

CLIMOGRAMESCLIMOGRAMES

Identifiqueu-los:

Sierra del Faro, Mts. De Lleó, Sierra de Ancares, Serralada Cantàbrica (Picos de Europa), Serra de la Demanda (Rioja), Sierra de Albarracín (Aragó), Pirineus, Sistema Central (Somosierra, Guadarrama, Gredos, de Gata), Mts. De Toledo, Sierra Morena, Sistema Bètic (Serranía de Ronda, Sierra Nevada, Sierra de Alcaraz), Altos de Chinchilla.

Rius principalsRius principals

Fonts energètiques a Fonts energètiques a CatalunyaCatalunya

SEGONA AVALUACIÓ:SEGONA AVALUACIÓ:GEOGRAFIA GEOGRAFIA ECONÒMICAECONÒMICA

Conceptes clausConceptes clausEsquema dels tres sectors i conceptes

claus. Enllaç.Espais agraris i industrials del món.Transports i comunicacions en la

producció i el consum.PACReestructuració, deslocalització,

externalització.Zones receptores de turisme a

Catalunya i Espanya i característiques del turisme.

Espais agraris mundialsEspais agraris mundials

CARACTERÍSTIQUES

AGRICULTURA Petites explotacions familiars.Intensiva i d’alta productivitat: -horta (Baix Llobregat), -flor tallada (Maresme),-arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre), -fruiters (Segrià), -farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu).Extensiva i de secà : -ordi (Segarra), -olivera (Garrigues), -vinya (Penedès, Priorat i TGN), -avellaners (Camp de Tarragona).

RAMADERIA Muntanya: prats naturals.Intensiva: llet i carn.Porquina.

PESCA Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en aqüicultura.Mercabarna i 19 llotges: -sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i escamarlà.

Sector primari a Sector primari a CatalunyaCatalunya

Espais industrials Espais industrials mundialsmundials

Eixos industrials a Eixos industrials a EspanyaEspanya

Turisme mundialTurisme mundial

Turisme espanyolTurisme espanyol

Turisme a CatalunyaTurisme a Catalunya

GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓConceptes claus

Globalització, mundialització.Liberalització dels mercats.FMI, Banc Mundial, G-20, G-5, G-8 i

OMC.IDH

TERCERA AVALUACIÓ:TERCERA AVALUACIÓ:GEOGRAFIA SOCIALGEOGRAFIA SOCIAL

Conceptes clausConceptes clausDistribució

geogràfica de la població mundial.

Estructures i dinàmiques de població dels països rics i pobres (piràmides, taxes, saldo migratori, etc)

Característiques de la població catalana i espanyola.

emigrar/immigrar Saldo migratori Interculturalitat Multiculturalitat Dret d'asil Dret de

reagrupament familiar

Conceptes clausConceptes clausOrigen del desenvolupament de les ciutats

(Revolució industrial i procés urbanitzador)

Xarxa mundial de ciutatsFragmentació social a l’interior de les

ciutatsSostenibilitat de les ciutatsModels de creixement: difusa, compacta,

funcional, jardí.Plans urbanístics.

Conceptes clausConceptes claus Àrea metropolitana Xarxa urbana Arc europeu i arc

mediterrani Metròpolis globals Eixos urbans espanyols Ciutat dual Guetització Sobrecentralitat Comunitats tancades Gentrificació o ennobliment Extrarradis Ciutat difusa Empremta ecològica

urbana Illa de calor Les 3 R

Densitat ciutat Valor d'ús Valor de canvi Pla urbanístic Especulació immobiliària Ciutat jardí Ciutat funcional Plànols: radiocèntric,

ortogonal i irregular.

Fonts clausFonts claus

Població mundialPoblació mundial

Eixos urbans a EspanyaEixos urbans a Espanya

la dinàmica de la població espanyola ha estat ______________ però segons ______________________ la previsió és ______________________.

l'estructura de la població espanyola és ________com els països ______________________.

la distribució de la població espanyola es caracteritza per una densitat _______________ però amb una gran _____________________________, les regions més poblades es localitzen a ______________________________.

Recordeu: la dinàmica de la població: s'observa a partir de

la natalitat, la mortalitat i la fecunditat. l'estructura de la població: es diferencia per

edat i sexe, s'analitza a partir de les piràmides de població.

La distribució territorial s'analitza a partir de mapes.

A Catalunya

La Unió La Unió EuropeaEuropea

Conceptes claus Institucions de la UE

Procés d’integracióComposició actualFluxos de la UE amb

la resta del món i fluxos d’Espanya i de Catalunya amb la UE.

La funció ............................. la porten a term.............................. i ...............................

De la funció ........................... se n’ocupa ............................, però qui dicta i orienta les polítiques de la UE és ..........................

..................... s’ocupa de comprovar que s’acatin i es compleixen les lleis dins la UE i per això desenvolupa la funció ............................

ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA I POLÍTICA D’ESPANYA I CATALUNYACATALUNYAQui té el poder executiu, judicial i legislatiu?