rdt700 abril de 2009

LA REVISTA DE RODA DE TER

AbRIL’09 / n 700Any LX / 3,15 €

SAnT jORDI2009

R ĐT700

2 ~

RĐ

T 7

00Revista Roda de Ter / Abril 2009

RĐT El Temps DemografiaEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 854 20 38Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióIrene Soler i Febrer

Col·laboradors de cada edicióPep Bas, M. Carme Balmes, Joan Deniel, Joan Fradera, Quico García, Sara Jordan, Sabina Jufré, Àngela López París, Helga Masramon, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Rosa Roca, M.Àngels Roviró, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Àlex Sánchez, Joan Serra, Pere Serra, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotografia portada. Àlex Sánchez.Protagonistes de la portada. Adrià Santamaria Torrents i Clàudia Carmona Rojas.

Fotos. Pep Bas, Joan Fradera, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Pere Serra, Irene Soler i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Gràfiques Roda, SCPAdministració, publicitat i subscripcionsIrene Soler i Febrer (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

TEMPERATuREs MARç 2009

Màxima absoluta / ºC 24,3 (dia 13)Mínima absoluta / ºC -4,2 (dia 7)Mitjana mensual / ºC 9,5Mitjana climàtica / ºC / 1995-2005 10,2

PlujA I METEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 72,8Precipitació mitjana / 1995-2005 32,7Jornada més plujosa 31,4 (dia 31)Precipitació acumulada. Any 2009 130,1Precipitació acumulada. Any 2008 101,2Dies de pluja 8Dies de boira 4Dies de gelada 15Dies de rosada 8Dies de tempesta 0Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 2

VEnT

Ràfega màxima Km/h 68 NW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

nAIxEMEnTs

17/03/2009Arnau Cobo Gilabert, fill de Gerard i Mònica23/03/2009Jan Arimany Martínez, fill d’Albert i LauraMaria Arimany Martínez, fill d’Albert i LauraPaula Facila Font, filla de Ricardo M. i Marta24/03/2009Anouk Mora Madrid, fill de Jonatan i Clara11/04/2009Clàudia Martin Rocamora, filla de José A. i Clara

DEFunCIons

23/03/2009Carme Valls Creus, 87 anys01/04/2009Josefa Quintana Sánchez, 81 anys

3 ~

RĐ

T 7

00

Revista Roda de Ter / Abril 2009

ÍndexAgenda Cultural04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

8. NOTÍCIES

19. ESPECIAL 700

47. NOTÍCIES

51. MuSEu DE L’ESQuERDA

52. MEMòRIA HISTòRICA

53. OPINIó

57. SALuT

58. ESPORTS

64. SAPS Què VuLL DIR?

Agenda CulturalDissabte, 25 d’abrilsant jordi 2009Consultar programació a la pàgina 46

BacArt. A les 11 de la nit, concert de Gertrudis+Artista convidat+Sessió BacArt.

Diumenge, 26 d’abrilsant jordi 2009Consultar programació a la pàgina 46

Audició de sardanes amb la Cobla Principal d’olot. A les 12 del migdia, a la plaça Major. Organitza: Agrupació Sardanista Roda.

Divendres, 1 de maigFesta Major de les Cases noves. xocolatada popular. A les 9 del matí. xxVII Homenatge a la Vellesa, a les 11 del matí. Concert amb “Tastet de Gospel”, a les 12 del migdia. Cafè-sardanes amb les cobles Marinada i Montgrins, a 2/4 de 5 de la tarda.Gran Ball de fi de festa amb la Orquestra Montgrins, a les 8 del vespre.

Dissabte, 2 de maigBacArt. A les 11 de la nit, concert de La Troba Kung Fu+Artista convidat+Sessió BacArt.

Diumenge, 3 de maigFesta Major de les Cases noves. Caminada popular (15 km), a 2/4 de 9 del matí,

Divendres, 8 de maigBacArt. A les 11 de la nit, concert de Boikot+Artista convidat+Sessió BacArt.

Dissabte, 9 de maigBacArt. A les 11 de la nit, concert de Manolo Kabezabolo+Macarrada+Malos Vicios+Sessió BacArt.

Diumenge, 10 de maigBTT Cases noves. A 2/4 de 9 del matí, 18a pedalada popular BTT Cases Noves.

Dimecres, 13 de maigHora del conte. A les 6 de la tarda, a la Bibliote-ca Bac de Roda, Contes de Papallona. A càrrec de Carme Brugarola.

Dissabte, 18 de maigDia Internacional dels Museus. A 2/4 de 8, al Museu Arqueològic de l’Esquerda, Presentació de l’exposició Coincidències Insòlites: El cinturó del temps. A continuació, al jaciment, Nocturn experimental: Fosa de bronze, a càrrec d’Oriol Amblàs.

Diumenge, 17 de maigDia Internacional dels Museus. De 12 a 2 del migdia, Jornada de Portes Obertes al Museu Ar-queològic de l’Esquerda.

Dimarts, 19 de maigRacó de pares. A les 4 de la tarda, a la Bibliote-ca Bac de Roda, Cançons de falda, tallers per a pares i fills, a càrrec d’Oriol Canals.

Diumenge, 24 de ,maigxxII Caminada pels llocs Verdeguerians: A les envistes del Ter. A les 2/4 de 9 del matí sortida de Folgueroles. A 2/4 d’11, esmorzar i recital de poemes al Passeig del Ter de Roda. A 2/4 d’1, arribada i recital poètic a La Damunt de Folgueroles.

Dissabte, 30 de maigHora del conte. A les 11 del matí, a la Biblioteca Bac de Roda, Contes de Papallona, a càrrec de Carme Brugarola.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Abril 2009

RĐT

Un Sant Jordi 700

La Clàudia i l’Adrià són els protagonistes de la nostra portada d’abril. Tenen 5 anys. Estudien P5 i el curs passat ja van començar a aprendre a llegir, cada vegada ho fan amb més agilitat i els costa menys la comprensió del

text. Són lectors amb potència, la qual cosa no vol dir que quan siguin una mica més grans els agradi la lectura. L’escriptor Emili Texidor, que entrevistem a la contraportada i que també havia estat col·laborador del RDT, ja ens ho diu que som un país que llegim poc. Per això són tan interessants projectes dirigits a in-fants com els que estan portant a terme l’editorial Vabau, que inciten a la lectura i que ho fan sense descuidar ni un detall. Perquè el fons és important, però la forma també. I per què no? La Clàudia i l’Adrià, mentre fem la sessió fotogràfica, ens expliquen que alguna vegada han fullejat la revista RDT. Encara els costa llegir-la però miren les foto-grafies i just quan ho comentem, hi veuen algú de conegut. Avui s’hi veuran ells mateixos, a la portada. una portada especial perquè es tracta del número 700 que la casualitat ha volgut que coincideixi amb la diada de Sant Jordi. Hi podem veure molts paral·lelismes: cultura, lectura, lletres, català, llibertat d’expressió… Però sobretot hi volem veure futur. La majoria de fets no succeeixen per casua-litat. Són per esforç, tenacitat, voluntat, il·lusió… I perquè darrera de qualsevol projecte hi ha persones. Persones que les fan possibles i d’altres que els hi fan confiança.La Clàudia i l’Adrià són lectors i subscriptors de la revista RDT. Són el futur d’una revista que vol arribar a moltes més edicions. Persones com ells són vitals per aconseguir-ho. Són els nous lectors i els nous subscriptors que sumats al que hem aconseguit durant més de 60 anys d’història faran que el RDT miri el futur amb més optimisme i vitalitat que mai. Felicitats a tots perquè tots ho fem possible.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text i fotos. Montse Verdaguer i Mas

Vabau o com crear nous lectors

L’equip de Vabau al complet. La sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda es va omplir per escoltar el conte “Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames”.

L’editorial Vabau, formada pels germans rodencs Elisabet i Antoni Baurier, van presentar el seu primer projecte el conte Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames en un acte a la biblioteca Bac de Roda, el dis-

sabte 18 d’abril. L’acte estava inclòs dins la programació de Sant Jordi però forma part d’un servei més que ofereix la biblioteca que és donar a conèixer novetats literàries. La sala va quedar petita perquè un nombrós públic va voler escoltar l’apassionant projecte d’aquests joves germans. Amb una exposició que va durar poc més de mitja hora, van explicar qui són, quin i com és el seu projecte i tots els presents van descobrir que per caminar cap als somnis no hi ha res com unes bones cames. El llibre va acompanyat d’un ninot de drap, en aquest cas un peix, fet amb peces velles de roba. A més de la reutilització i del reciclatge de materials, l’editorial Vabau també aposta per crear nous lectors. Aquest primer projecte està adreçat a nens i nenes a partir de 3 anys. La idea ha tingut bona acollida i ja s’ha editat la segona edició. Pel que fa a la segona edició, Elisabet Baurier explica que es va imprimir el mes de març i que se n’ha fet una tirada de 2.500 exemplars (1.000 en castellà i 1.500 en català).

L’editorial Vabau presenta el seu primer conte a Roda. A més de la reutilització i del reciclatge de materials, també aposten per crear nous lectors amb projectes adreçats a nens i nenes a partir de 3 anys

6 ~

El t

ema

del

mes


Respecte a la primera edició, s’hi han incorporat dues millores. Tal i com explica Baurier: “Aquests contes ja porten codi de barres amb el seu número d’ISBN corresponent, la qual cosa ens professionalitza i fa que les llibreries ens puguin indexar més fàcilment, també permet que se’ns pugui localitzar a través de la web del Ministeri de Cultura on hi ha tots els llibres editats a Espanya”. L’altra mi-llora és que els colors són més contrastats que en la primera edició i també s’ha augmentat una mica el tamany dels textos, continua explicat Elisabet Baurier: “Per tant, podem dir que és una segona edició millorada”. Pel que fa al fet que hi hagi la versió en català i castellà, la rodenca explica que a la primera edició també hi havia contes en castellà però “ara n’hem fet més i això ens ha ajudat a poder obrir mercat. Ara ja tenim contes a llibreries infantils de Madrid, Galícia i Cantabria”. Aquesta segona edició ja serà present al XXV

Saló del Llibre Infantil i Juvenil que es celebrarà a Mollerussa del 27 d’abril al 10 de maig, un esdeveniment únic d’aquestes característiques que se ce-lebra als Països Catalans i el més gran pel que fa al volum de llibres que s’hi exposa de l’estat espanyol.L’editorial Vabau té previst tenir a punt un nou treball per aquesta tardor, el qual esperarem amb molta atenció perquè no se’ns escapi. Que si també té cames…

Text i fotos. Irene Soler i Febrer

Propostes literàries

un any més arriba Sant Jordi i, per tant, el rebombori literari torna a estar a l’ordre del dia. Enguany, des del Roda de Ter, presentem sis propos-tes literàries relacionades amb el poble, ja sigui perquè l’autor és veí de

Roda, perquè en parli o, en un dels casos, perquè guanyés el Premi de poesia Miquel Martí i Pol. En tot cas, un recull de títols editats en l’últim any i que de ben segur fan les delícies de molts rodencs i rodenques. A banda de les sis propostes de la pàgina següent, també hem contactat amb altres autor que havien publicat anys anteriors en motiu de Sant Jordi. Ricard Vilaregut ens ha comentat que aquest any no té cap títol entre mans però que, possiblement, a finals d’any podria publicar algun cosa. Per altra banda, la jove Raquel Castellà espera poder reaparèixer al mercat literari a principis del 2010 amb alguna publicació sobre la fàbrica La Blava.També voldríem fer esment del llibre de Jaume Salés i Sanjaume De Roda i dels rodencs que, tot i ser editat el desembre de 2007, no deixa de ser una bona pro-posta literària relacionada amb Roda de Ter. un repàs històric pel poble, perso-nes i personatges que aproxima i refresca la memòria col·lectiva de tots els veïns de Roda de Ter.Així doncs, un bon grapat de títols que, a nivell local, es sumen a totes les nove-tats que el panorama literari proposa per aquest 2009. Roda de Ter també té lloc a la diada de Sant Jordi.

Per aquest Sant Jordi 2009, un grapat de propostes literàries relacionades amb Roda de Ter. Poesia, narració infantil, recull històric i petits relats de rodencs i rodenques

Aparador de Can Manolito, amb algunes de les propostes literàries per aquest Sant Jordi 2009.

7 ~

El t

ema

del

mes


Aquest és el segon recull de poesia de l’escriptor i músic rodenc però, en aquest cas, en solitari. Poemes per-sonals que van des de l’extrem més groller al més sentimental, amb un rerafons de queixa bastant fort. una trentena de poemes escrits des de la sinceritat i la espontaneïtat.

El Diari de Vic reedita aquest llibre in-clòs en la col·lecció Memòries d’Oso-na. un llibret dividit en 7 capítols en els que s’aprofundeix, entre d’altres, en l’origen del nom del poble, l’antiga ciutat de Roda, la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont al S.XIV, els inicis del culte i el personal de la capella.

Aquest és el recull poètic guanyador del Premi de poesia Miquel Martí i Pol 2007, però no va ser fins el novembre del 2008 que es va editar aquest llibre. Amb vuit publicacions i diversos pre-mis literaris, Josep Civit proposa un recorregut interior i trist, però alhora imprescindible i bell.

‘Roda de Ter: La Mare de Déu del Sòl del Pont’Fortià Solà/ Diari de Vic

‘Interiors amb finestres’Josep CivitEUMO Editorial

‘Jo en tinc la culpa’ Guillem Ramisa AyatsAutoeditat

Publicat el desembre del 2008, aquest llibre proposa un recull de testimonis de Masies i Roda, cada dissabte a les 6 de la tarda. una mostra heterogènia amb una cinquantena de protagonis-tes, efemèrides, fotos i classes clima-tològiques.

Editorial Cruïlla reedita el relat juvenil que l’escriptor rodenc Emili Teixidor va escriure el 1969. La raó és que, des de la seva primera edició, ja s’han su-perat els 500.000 exemplars.Cavallers, joglars, lluites i aventures medievals. Ocell de foc és la història d’un jove joglar que narra les desaven-tures de Jaume I durant la croada con-tra els Càtars. Aquest jove intrèpit va cantant les seves històries amb la colla del cec de Cabrera. Per a la primera edició, el llibre va comptar amb textos de Miquel Martí i Pol, Clementina Arderiu i Jaume Roig entre d’altres. Amb més de 50 edici-ons, i després de passar per l’Editorial Estela i Laia, ara l’Editorial Cruïlla ce-lebra les més de 500.000 vendes amb el llançament d’una edició il·lustrada. una barreja de novel·la històrica i poe-sia que no passa de moda.

Editat el gener del 2009, A les envistes del Ter és un diàleg entre Jacint Verda-guer i Miquel Martí i Pol a través dels seus poemes i, alhora, un recorregut escrit per la Plana de Vic i les Guilleri-es. una lectura diferent dels dos poe-tes osonencs.

‘Ocell de foc’Emili TeixidorEditorial Cruïlla

‘A les envistes del Ter’Ricard Torrents EUMO Editorial

‘A Roda, dissabte, a les 6’Varis autorsVaris editors

8 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Abril 2009

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

Diverses destrosses a l’ascensor del pont Vell i al seu entorn

Imatge de les destrosses de l’ascensor del pont Vell.

L’ascensor del pont Vell i el seu entorn han patit di-verses destrosses produïts per actes vandàlics. Però aquests últims dies, les destrosses s’han vist agreu-

jades coincidint amb les vacances de Setmana Santa i han provocat que l’ascensor hagi d’estar sense funcionar fins que es puguin arreglar els vidres de la porta. Tal i com ex-plica el regidor d’urbanisme, Albert Serra, no és el primer cop que s’hi produeixen actes vandàlics i aquesta vegada “han trencat els vidres de les portes de baix, han arrencat també alguns llums, han trencat alguna placa de pedra de Sant Vicenç...” a més de diverses pintades que s’han fet als voltants. Serra encara no poc quantificar a quants diners pugen els desperfectes però podria acostar-se als 3.000 €. De moment, es desconeixen els autors dels fets tot i que “hi ha sospites”. Serra explica que en altres actes vandàlics “ens havíem trobat que havien arrencat jardineres, havien arrencat el rec automàtic, i també les plantes”, entre d’altres. Aquestes noves acciones fan pensar que els actes vandàlics es porten a terme durant el dia i no pas durant la nit: “Es van posar les porter blocants per evitar els incidents a la nit però haurem de prendre altres mesures com intensificar la vigilància a la zona durant el dia”. Fins que els vidres de

les portes no estiguin canviats, l’ascensor del pont Vell no funcionarà. L’ascensor va entrar en funcionament el 19 de desembre del 2008.

L’alcalde de Roda de Ter, Anto-ni Llach, podria ser el nou di-rector dels serveis territorials

del Departament d’Agricultura a la Catalunya Central (DAR), tal i com hem pogut llegir a la premsa comarcal aquests últims dies. Tot i que el DAR ja disposa d’oficines comarcals, podria ser que s’instal·lés la Delegació Central de la Catalunya Central a Vic pel pes agrícola i ramader de la comarca i la zona, tot i que encara no se’n sap la seva ubicació permanent.El càrrec de director del DAR consis-

Antoni Llach, possible director dels serveis territorials d’Agricultura i Ramaderia a la Catalunya CentralText. Redacció RDT

Imatge d’arxiu d’Antoni Llach, alcalde de Roda de Ter

tiria en la gestió i representació de la institució. Tot i ser un nou càrrec im-portant, Llach no hauria de deixar el càrrec d’alcalde de Roda de Ter ja que tots dos són compatibles. Per la seva banda, Antoni Llach, que és també re-gidor d’Educació, no ha volgut fer de-claracions sobre el tema fins que el no-menament sigui definitiu, i es podria produir en les pròximes setmanes. Diversos osonencs s’han incorporat en càrrecs dels serveis territorials com els taradellencs Antoni Iruela, responsa-ble d’Educació i Salut a la Catalunya

Central, i Antoni Casassas, coordina-dor de Governació en el mateix àm-bit.

9 ~

No

tície

s


Text. Irene Soler. Foto. Agents Municipal de Roda de Ter

Només 8 ciclomotors de 28 han superat la primera ITV feta a Roda

Un moment de la ITV que es va realitzar amb la unitat mòbil a Roda.

El passat 31 de març, hi va haver per primera vegada la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a ciclomotors de dues rodes a Roda de Ter. L’explicació d’aquest fet

rau en què el dia 21 de febrer de 2009, va entrar en vigor la inspecció tècnica periòdica dels ciclomotors de dues rodes d’acord amb el previst de l’Ordre del Departament d’Inno-vació, universitats i Empresa IuE/40/2007. Aquesta orde-nança va néixer per solucionar les possibles dificultats de desplaçament dels ciclomotors a la ITV, de manera que a partir d’ara, es preveu la mobilització d’una unitat especial-ment equipada a totes aquelles poblacions de més de 5.000 habitants. Tal com indica l’ordenança, aquesta revisió serà obligatòria dos cops l’any.Per la unitat que es va desplaçar fins al passeig del Ter de Roda, hi van passar un total de 28 ciclomotors a dues rodes dels quals, tan sols 8, van obtenir el vistiplau dels tècnics. Segons fonts de la policia municipal, els usuaris de la ins-pecció van quedar satisfets per l’avantatge que suposa no haver-se de desplaçar fins a Vic. Tal com ens han comen-tat també des de la policia municipal, el fet d’haver-hi pocs usuaris va permetre dedicar més estona a cadascun, de ma-nera que, al fer-se una revisió exhaustiva, es van trobar més deficiències als ciclomotors. El més usual van ser errors en els reflectants, el sistema de frens, els llums i les manetes.

La revisió és obligatòria dos cops l’any i una unitat mòbil de la ITV es desplaçarà a les poblacions de més de 5.000 habitants

L’Ajuntament de Roda de Ter ha tancat el pressupost municipal del 2008 amb un romanent de 50.000 eu-ros, aproximadament, segons ha informat el regidor

d’Hisenda, Esteve Franch (Ciu). El també primer tinent d’alcalde del consistori rodenc estava satisfet amb el saldo positiu i assegura que s’ha aconseguit després “d’esgotar al màxim cada partida prevista i reduir el número de factures que es paguen fora de l’any corresponent”. I també ha afegit que s’ha aconseguit cobrar “tot l’import de l’Impost de Béns Immobles (IBI) que debia l’empresa Hilados y Tejidos Puig-neró i que pujava 371.000 euros”, uns diners que han pagat els nous propietaris de l’immoble. El regidor afegeix que en-cara hi ha partides del 2008 pendents de cobrament, que pugen uns 150.000 euros. Franch explica que a la partida

L’Ajuntament de Roda tanca el pressupost del 2008 amb un saldo positiu de 50.000 eurosText. Montse Verdaguer

de parcs i jardins es van gastar 6.000 euros més del previst i que les piscines municipals van ingressar un 20% menys. Pel que fa a les subvencions, han augmentat les destinades a la recollida selectiva i a Educació, un 22% i un 40% més, respectivament. Franch recorda que el pressupost del 2008 ha estat de “contenció” i que la partida d’ingressos per per-misos d’obres es va rebaixar de 650.000 euros a 400.000 eu-ros però que a l’hora de la veritat la xifra que s’ha recaptat per aquest concepte ha estat de 98.000 euros. De cara al pressupost del 2009, a la partida d’ingressos per permisos d’obres s’hi han previst 100.000 euros. Pel que fa les inversi-ons, s’han executat un 44% del previst: un dels projectes de més envergadura, com és la rehabilitació del nucli antic, es va paralitzar i continua el 2009.

10 ~

No

tície


Baixen les preinscripcions a P3 i augmenten a secundàriaText. Irene Soler i Febrer

L’Ajuntament de Roda de Ter ha cedit un terreny de 2.000 metres2, situat al Pla Parcial del Bac de Roda, al departa-ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Tal i com ha explicat l’alcalde, Antoni Llach, en aquest terreny s’hi farà l’ampliació de l’Institut d’Ensenyament Secundari Mi-quel Martí i Pol tot i que “no és imminent”. La directora del centre, Judit Juvanteny, diu que el curs vinent 2009-2010 ja poden assumir la línia d’ESO que es creixerà fins a fer un total de 4 línies i afegeix que de cara el curs 2010-2011 s’instal·larà un mòdul prefabricat amb un total de 2 aules.

L’ajuntament cedeix un terreny per ampliar l’IESText. Montse Verdaguer

El dijous 16 d’abril van començar les obres de reforma de la placeta que hi ha davant de la parròquia de Sant Pere de Roda. Les obres, que s’allargaran durant un mes, consistiran en fer més accessible l’entrada a l’església, aplanar la zona i aconseguir una plaça més gran, segons ha explicat el regi-dor d’urbanisme, Albert Serra. Tal i com mostra la fotogra-fia, el primer que s’ha fet és aterrar les escales existents, les quals també es faran noves. L’obra, amb un cost de 34 mil euros, es financia a través del Fons Estatal d’Inversió Local i la porta a terme l’empresa Solà Font SL, de Rupit-Pruit.

Comencen les obres de la placeta de l’esglésiaText i foto. Montse Verdaguer i Mas

Com cada any per aquestes dates, ja s’han fet les pre-inscripcions escolars pel nou curs 2009-2010. Tal com han explicat les directores dels diversos cen-

tres, de moment només són sol·licituds que es van poder presentar fins el 3 d’abril i, fins aquest passat 21 d’abril no es van publicar les llistes baremades definitives. Tot i que els resultats han estat els esperats, hi ha hagut menys sol-licituds que en el curs 2008-2009. Les matriculacions es po-dran fer del 8 al 12 de juny.Per la seva banda, Carme Bravo, directora del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, ha comentat que “no hi ha hagut variacions respecte l’any passat, s’han omplert, en principi, les dues línies de P3. Hi ha hagut 48 sol·licituds”. Tot i que els resultats no es poden endevinar mai, era de preveure. A

banda de les preinscripcions a P3 també n’han tingut 5 d’al-tres nivells. Al CEIP Roda de Ter, segons la seva directora Mercè Sala, hi ha hagut 22 preinscripcions, “força menys respecte l’any passat”. D’aquestes 22, 19 corresponen a P3, això significa que segurament disminuiran de dues a una línia aquest nivell escolar. Fa dos anys, tant el CEIP Roda de Ter com el CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont tenien doble línia a P3. Segons la directora, “aquests resultats eren d’es-perar ja que les dades del cens així ens ho indicaven”.A l’IES Miquel Martí i Pol, segons la seva directora Judit Juvanteny, hi ha hagut 93 alumnes preinscrits en l’Ense-nyament Secundari Obligatori, de manera que en principi s’ampliarà una línia el nivell de 1r d’ESO. Així doncs, passa-rien de 3 a 4 línies.

11 ~

No

tície

s


Del 7 al 10 de maig una comitiva formada per represen-tants de l’Ajuntament de Roda de Ter i alumnes i mestres de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Roda de Ter vi-atjaran a Mauthausen, Àustria, per participar als actes que cada any s’organitzen al voltant de la commemoració de l’alliberament dels camps de concentració nazis. L’associa-ció Amical de Mauthausen ja ha organitzat diversos viatges amb estudiants i deportats coincidint amb la commemora-ció i aquest any, Roda i el seu institut han estat convidats a formar part de la comitiva, juntament amb autoritats en re-presentació de la Generalitat de Catalunya, periodistes i al-tres. Els alumnes de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda aniran acompanyats per la directora del centre, Judit Juvanteny, a més de la professora d’història, Maria Bruch. L’alcalde de Roda, Antoni Llach, i la tècnica de Cultura Maria Ocaña, també hi assistiran, entre d’altres rodencs.

Text. Redacció RDT. Foto. Estel Terricabras

una vegada més, i per tercer any consecutiu, es tor-na a inaugurar l’exposició Desvetllem la memòria de Roda; una exposició fruit del procés i del treball

que es realitza des del Taller de Fotografia Històrica.

La tercera edició del taller s’ha realitzat durant 11 setmanes, cada dimecres de 4 a 6 de la tarda, a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Aquest any, igual que en la primera edició, hem comptat amb el suport dels professionals del Museu Industrial del Ter.

Al taller hi ha participat una quinzena de rodencs i roden-ques que han portat les seves pròpies fotos i d’altres que els hi ha deixat els veïns i veïnes de Roda. Durant el taller, s’han visualitzat i documentat fins un total de 300 fotografies, de les quals, 117 seran a l’exposició. Aquestes fotografies estan agrupades en 13 temes. Les fotografies que no surten a l’ex-posició es guarden per fer un arxiu fotogràfic documentat.

Des d’aquí us volem convidar a la inauguració de l’exposició que tindrà lloc el proper divendres 15 de maig a les 20:30h a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda.

Inauguració del taller Desvetllem la memòriaText. Neus Casadevall

Els alumnes de l’IES que aniran a Mauthausen, amb Juvanteny i Bruch.

Els alumnes del Graduat en Educació Secundària (GES) del Centre de Formació d’Adults Municipal de Roda de Ter, després d’unes últimes setmanes acadè-

micament molt estressants, han realitzat els exàmens del trimestre d’hivern. Tot fent números, tenim 5 alumnes que ja els perdrem de vista, com a mínim de l’institut, ja que han superat tots els exàmens que els quedaven i ja tenen el títol. uns se’n van, però d’altres arriben. En aquest sentit tenim també 3 alumnes nous i uns quants més que tenen previsió de començar de cara al curs vinent. La resta d’alumnes van pel bon camí. Amb un 80% dels exàmens aprovats i amb una nota mitjana d’aquesta convocatòria al voltant del 6’3, estem força satisfets dels resultats obtinguts. Tot i així, hi ha com a mínim un aspecte que cal millorar, i aquest és l’encara elevat grau d’absentisme dels alumnes matriculats. Dels 30 alumnes matriculats actualment al GES, només 17 han assistit als exàmens, el que representa un 57% de par-ticipació. Ara bé, cal remarcar que a l’hora de realitzar les matriculacions del nou trimestre, s’ha observat una major predisposició a reprendre els estudis en alguns d’aquests alumnes que esperem que es tradueixi en un major segui-ment del curs.

Exàmens del Graduat de Secundària Text. Centre de Formació d’Adults Municipal de Roda de Ter

La comitiva de Roda marxa pel maig de visita a Mauthausen

12 ~

No

tície


El proper dia 10 de maig celebrerem el desè aniversari de l’Associació de Donants de Sang d’Osona. L’acte es cele-brarà a la carpa amb un esmorzar que tindrà lloc a les 10 del matí i que està obert a tots dels donants de sang de la comarca d’Osona. A les 11 de matí, tindrà lloc la festa del 10è aniversari, on es comptarà amb diversos parlaments. A las 12 del migdia, es farà la inauguració del monument als donants, una iniciativa que ha estat finançada per l’Ajunta-ment de Roda de Ter. us esperem a tots! És important per tots nosaltres que vingueu i des d’aquí us volem donar les gràcies.Aprofitem aquest escrit per dir-vos que estem emocionats perquè la nostra revista arriba al seu número 700. Creiem que és una celebració prou important per tenir-la en comp-te. Felicitats a tots els que, malgrat les dificultats, la feu pos-sible. Ànims i endavant.

Monument al donant de sang, a RodaText. Delegació local Associació de Donants de sang d’Osona

La Festa Verdaguer se celebra a Folgueroles entre el 14 i el 24 de maig en commemoració de l’aniversari del naixement del fill més il·lustre de Folgueroles. un dels actes tradicio-nals és la Caminada pels llocs verdaguerians. Aquest any, la XXII Caminada segueix la ruta A les envistes del Ter. La gent de l’entorn de Folgueroles, Tavèrnoles, Savassona i Roda de Ter tenen l’expressió “envistes del Ter” per indicar l’indret on la Plana de Vic, venint de Folgueroles, es trenca i arriba als cims dels engorgats del riu, on les aigües fan el meandre de l’Esquerda i apareix la vila de Roda amb tota la seva netedat, ben col·locada a banda i banda del Ter, sobre el fons blavís del Pirineu a la llunyania.La ruta literària A les envistes del Ter és un mirador ima-ginari sobre la poesia dels dos escriptors més populars que ha donat la literatura catalana moderna: Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol, fills de Folgueroles i de Roda de Ter. La ruta transcorre pel camí que voreja el Ter i que enllaça Fol-gueroles i Roda de Ter, un camí que utilitzaven els habitants de Folgueroles –sobretot les dones- per anar a treballar a les fàbriques del ram tèxtil de Roda. És una ruta que segueix un camí circular de 14 km, per camins i vies rodades amb un desnivell de 290 m. La sortida serà el dia 24 de maig a les 8.30 h. des de la Plaça Verdaguer de Folgueroles. A les 10.30 h. al Passeig del Ter de Roda es farà l’esmorzar i un recital de poemes dels dos autors a càrrec d’Anna Maluquer i Ramon Martí. La ruta inclou també la visita a la Biblioteca Bac de Roda. A les 12.30 h. a La Damunt de Folgueroles, arribada i recital poètic.La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, coincidint amb el dia Europeu dels Parcs Naturals i els dies mundials del medi ambient i de la biodiversitat- ens ofe-reix la gratuïtat d’aquesta activitat. Per inscripció prèvia: www.verdaguer.cat, per telèfon a la Casa Museu Verdaguer (938122157) o a la Biblioteca Bac de Roda (938540077)

Caminada a les envistes del TerText. Mercè Franquesa

Agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Re-gió Central van detenir tres persones poc després que, pre-sumptament, cometessin un robatori amb força en una casa de Roda de Ter, el 25 de març. Les mateixes fonts van infor-mar que els detinguts van ingressar a presó l’1 d’abril. Els fets van passar al migdia quan uns desconeguts van entrar a una casa per la finestra i es van endur diversos objectes. Després de rebre l’avís de robatori, una patrulla de l’ARRO va muntar un control de pas a la carretera C-17, a la Masies de Voltregà, i els van interceptar i detenir.

Tres detinguts després de robar en una casa de Roda

13 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter ja ha adjudicat les obres de la remodelació de la llar d’infants municipal. L’ad-judicació s’ha fet a l’única de les tres empreses que

es van presentar inicialment al concurs que ha mantingut l’oferta. L’obra s’ha adjudicat per un import de 215 mil euros més IVA i forma part del Fons Estatal d’Inversions Locals (FEIL). De fet, el consistori rodenc ja ha rebut el 70% de la subvenció per avançat. El regidor d’urbanisme de Roda, Albert Serra, explica que “el projecte consisteix en la cons-trucció de tres aules noves, dues de 35m2 destinades a nens i nenes d’1 a 3 anys, i amb capacitat per 40 nens, i una de 40m2 per a lactants, amb capacitat per a 8 nens”.L’any passat l’escola es va saturar i per poc no es va haver de deixar nens fora de l’escola. Per aquest motiu, “era una obra que ens feia falta”, assegura Serra. La intenció és “ini-ciar aquestes obres el mes de juny per tenir-les acabades el setembre, abans de l’inici del curs”.El també regidor de Noves Tecnologies explica que les no-ves aules “disposaran d’unes parets amb portes correderes,

La llar d’infants s’amplia amb tres aules noves per al proper cursText. Pep Portet

L’equip de mestres de la llar d’infants municipal de Roda de Ter aposta per una alimentació més sana i equilibrada per als nens i nenes que assisteixen a l’escola bressol. Tal i com ho van fer saber fa unes setmanes als pares i mares, des del centre es treballa per millorar la qualitat dels aliments que es cuinen als menús de migdia, la qual cosa passa per la incorporació a la dieta d’aliments obtinguts de l’agricultura ecològica i dels que se’n coneix l’origen. Per aquest motiu, l’escola oferirà una cuina que respondrà aquests criteris de qualitat i que s’aplicarà a fruita, verdures, productes làctics, oli, cereals, llegums, pasta i totes les carns, excepte la de vedella ja que de moment no s’ha trobat proveïdor. En el mateix comunicat adreçat a pares i mares també s’explica que el peix és sempre fresc i serà subministrat per una pei-xatera que alternarà peix blanc i blau cada setmana. Des de l’escola es demana també a les famílies que apliquin aquests canvis a casa i conclouen dient que: “Som en bon part el que mengem, més que mai quan som petits”.

La guarderia aposta per l’agricultura ecològicaText. Redacció RDT

Els AVIs DE lA REsIDÈnCIA ExPlIQuEn El Con-TE D’En PATuFET.- Els àvis i àvies de la Residència de Can Planoles van explicar el conte d’en Patufet a un grup de nens i nenes de la llar d’infants de Roda de Ter. La sessió va tenir lloc a finals del mes març i tant petits com grans s’ho van passar d’allò més bé, uns escoltant i els altres explicant les històries del petit Patufet. Els més petits els van cantar la cançó que havien estat assajant a l’escola bressol.

que permetran fer-ne ús com a sala polivalent si no s’arribés a necessitar tot l’espai com a aula”.una de els curiositats del projecte és que “la intenció, tot i que encara hem d’acabar de definir-ho, és que la façana es farà amb un material plàstic que trenqui totalment amb l’edifici actual, en el qual es pugui posar un plafó amb una fotografia o alguna cosa semblant, que li doni una persona-litat pròpia”, continua explicant el regidor.Aquesta nova instal·lació servirà per “donar resposta a les necessitats del municipi. Creiem que l’oferta s’amplia en gairebé 50 places i en principi ens dóna garantia de poder oferir el servei amb qualitat els propers anys”, conclou Al-bert Serra.D’altra banda, les preinscripcions per a la llar d’infants de Roda de Ter es van poder fer del 15 al 21 d’abril i la ma-trícula estarà oberta de l’11 al 15 de maig. Aquesta escola municipal està adreçada a nens i nenes de 4 mesos a 3 anys i ofereix servei de menjador, cuina pròpia i ecològica. L’ho-rari del centre és de 8 del matí a les 6 de la tarda.

14 ~

No

tície


Amb una mitjana de 180 litres cada mes, en els dar-rers dos anys hem aconseguit superar la quantitat de 4.000 litres d’oli recollits que, de mica en mica,

molts veïns han anat portant fins als 2 contenidors que l’Ajuntament de Roda de Ter té instal·lats al poble. Tot i això, encara hi ha moltes llars on després de cuinar llencen l’oli per l’aigüera. Encara no som prou conscients que tan sols 1 litre d’oli a l’aigüera contamina entre 800 i 1200 li-tres d’aigua. La deixalleria queda a 3 quilòmetres del poble, allunyada de les cases, però els dos contenidors de carrer haurien de facilitar l’acció de portar l’oli. L’ajuntament va engegar aquest projecte pioner amb conte-nidors de recollida al carrer al març del 2007 i des de llavors s’han anat buidant cada 15 dies. En una fàbrica de Mont-meló es transforma l’oli vegetal en biodiesel. Mitjançant un procés tecnològicament molt avançat es transforma un litre d’oli vegetal en 1 litre d’oli sense que es produeixi cap residu. Recicloil és l’empresa que fa de nexe entre l’usuari i el procés de transformació dels olis usats en biodiesel, con-vertint un dels residus de més dif ícil gestió en un recurs energètic. S’encarreguen de recollir els olis en uns recipients específics per dur-los després a la planta reutilitzadora. Per tant, aquest és un llarg procés que necessita la voluntat de tots per passar del residu al recurs.

Recullen més de 4.000 litres d’oli de cuina Text. Àngels López París. Tècnica de Medi Ambient

Aquest any, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Martí i Pol de Roda de Ter ha preparat dos tallers per a fa-mílies, de tal manera que pares i fills interactuïn i treballin aspectes com la respiració i l’alimentació. El primer, titulat Aprenem a cuidar-nos, respiració, tècniques de relaxació i consciència corporal, té com a objectiu prendre conscièn-cia de la respiració i corporal i, també, donar pautes per fer front a l’estrès diari. Aquest tindrà lloc a partir del 27 d’abril i es farà a les mateixes instal·lacions de l’IES de 2/4 6 a 2/4 de 8. El segon taller es titula Alimentació saludable i econò-mica i pretén que els participants tinguin eines per fer una dieta equilibrada i econòmica. Aquest taller es realitzarà el 4, 11 i 18 de juny a l’IES de 3 a 5 de la tarda.

Taller per a famílies a l’IES de RodaText. Redacció RDT

Com cada any, la Festa Major de les Cases Noves arriba pel primer de maig i, tot i durar tres dies, la majoria d’activitats es concentren el mateix dia 1 que és la diada central de la festa. Els actes que s’han organitzat comencen el divendres amb una xocolatada popular a les 9 del matí, a la placeta. Seguidament, a les 11 del matí tindrà lloc el tradicional Ho-menatge a la Vellesa. Per a les 12 del migdia està programat un concert amb Tastet de Gospel. A la tarda, Cafè-Sardanes amb les cobles Marinada i Montgrins i, al vespre, Gran Ball de fi de festa. El dissabte es dóna una petita treva als veïns i organització per preparar-se pel diumenge ja que a 2/4 de 9 del matí co-mença la caminada popular de 15 quilòmetres.

L’1 de maig, festa del barri de les Cases Noves

15 ~

No

tície

s


L’actriu Georgina Cardona i el músic Pep Poblet és la tercera vegada que comparteixen es-

cenari. En aquesta ocasió, l’espectacle porta per nom Amor, amor, catàstrofe i el van estrenar a Osona en l’actuació que va tenir lloc el vespre del 16 d´abril, a la Biblioteca Bac de Roda. La litera-tura té un ampli ventall de referències a l’amor en forma de poesia, novel·la o carta. Però Pep Poblet i Georgina Cardona fan una selecció de poemes,

Georgina Cardona i Pep Poblet reciten al desamorText i foto. Montse Verdaguer i Mas

El passat dijous 2 d’abril, en commemoració del naixe-ment de l’escriptor Hans Christian Andersen, es va celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantil a la

Biblioteca Bac de Roda amb la lectura dels contes El petit Sioux, La petita Quiche i La petita Romaní. Com cada any, un país proposa un missatge per donar vida a aquest dia i, enguany, ha estat Egipte amb ‘I am the world’ (Jo sóc el món). Després de la narració de contes de la mà de Caro Von Arend, va tenir lloc un taller perquè els nens poguessin crear titelles amb els protagonistes dels contes explicats.

Un viatge pel món a través dels contes infantils

Un moment de l’acte que es va fer el dia 2 d’abril a la biblioteca Bac de Roda.

fragments teatrals, cartes i passatges narratius que exemplifiquen diverses ma-nifestacions que en sorgeix quan s’acaba l’amor, és a dir, el desamor al llarg de la literatura. Poblet i Cardona asseguren que s’entenen molt bé dalt de l’escenari i aquesta vegada, el músic, a més de tocar el saxo, també recita:“Vaig trencar el gel de recitar aquí mateix a la biblioteca, quan pel novembre vaig recitar a Martí i Pol”, explica. Per l’actriu, el desamor és un dels grans temes universals que “en algun moment de la vida tots l’hem sentit”. Això fa que tothom s’hi pugui sentir reflectit i que sigui un espectacle per edats molt diverses. Poblet el recomanaria a aquelles persones que no estan acostumades a anar a veure un espectacle cul-tural: “És un espai on desconnectaran del món real i durant aquests 50 minuts podran fer volar la ment i el gust”. Per Sant Jordi, van actuar a Manlleu i tenen altres actuacions previstes.

Totes les cadires de la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda van quedar plenes per veure l’espectacle que Poblet i Cardona presentaven per primera vegada a Osona.

16 ~

No

tície


El 12 d’abril d’enguany fa un any que la Biblioteca Bac de Roda va obrir un altre cop les seves portes però, en aquest cas, en una altra ubicació i amb ampliació de

serveis. Situada al carrer Bac de Roda número 1, aquest nou espai es divideix en tres plantes: a la planta baixa s’hi tro-ba la secció infantil i també la sala polivalent; a la primera planta la novel·la, música, diaris i revistes i, ja per últim, a la

Text i fotos. Irene Soler i Febrer

La Biblioteca Bac de Roda, un any després de la seva inauguració

“El què llegim més aquí a la bibliote-ca nova són contes. Els de Geronimo Stiltone són els que ens agraden més”. Aquests dos germans utilitzen sobre-tot el servei de préstec i, també “venim a vegades a fer els deures amb alguns amics”. La nova biblioteca els agrada molt i acostumen a anar acompanyats dels seus pares o de l’avi. “Venim entre 1 i 4 cops per setmana”.

Andreu i Ivan Vaz-Romero10 i 7 anysEstudiants

La Inmaculada és mexicana, fa 2 me-sos que ha arribat a Roda de Ter i és estudiant de ‘Gestión Cultural’ per la universitat de Guadalajara (Mèxic). “utilitzo, bàsicament, el servei d’inter-net que ofereix la biblioteca ja que em permet mantenir el contacte amb la família i els amics, a més de continuar els meus estudis on-line”. És una de les més assídues a la biblioteca “vinc quasi bé cada dia, a més, internet funciona perfectament bé aquí”.

Inmaculada Masiel22 anysEstudiant

segona planta s’hi pot trobar ordinadors per a la connexió internet i l’espai dedicat al poeta Miquel Martí i Pol. Així doncs, a mode d’efemèride, hem volgut veure quin és l’ús de la biblioteca un any després de la seva inauguració. A continuació presentem alguns dels usuaris que donen vida a l’espai utilitzant els diversos serveis que ofereix el complexe.

17 ~

No

tície

s


En Francesc va un parell de cops per setmana a la biblioteca i utilitza, so-bretot, el servei de préstec pel què fa a novel·la i música, “sóc un apassio-nat del Blues i del Jazz”. Malgrat això, moltes vegades també llegeix els diaris i revistes. “un dels últims llibres que m’he llegit es titula 14 de Julio”.“Tot i que estic molt content amb la nova biblioteca, a vegades trobo a fal-tar una mica més de diversitat, sobre-tot en l’apartat de música”.

La Marieta va uns tres cops per set-mana a la biblioteca amb els seus dos fills, la Núria i el Jordi Aumatell de 7 i 3 anys respectivament. Mentre els nens són a la secció infantil, ella es dedica a consultar, majoritàriament, llibres i revistes de cuina i d’informàtica. A l’hora de definir la nova biblioteca la Marieta ho té molt clar, “amb un adjectiu: preciosa, a més, tot està molt ben organitzat i classificat”.

La Carme no té una rutina per anar a la biblioteca però, almenys un cop a la setmana s’hi deixa caure. Bàsicament utilitza el servei de préstec pel què fa a novel·les i llibres d’informacions va-riades com, per exemple, els que es centren en l’excursionisme, una de les seves passions. “Estic encantada amb la nova biblio-teca perquè, justament ara que m’he jubilat i, per tant, tinc més temps, la puc aprofitar del tot”.

Marieta Venegas35 anysMestressa de casa

Carme Crous Serratosa66 anysJubilada

Francesc Gago Martínez65 anysJubilat

18 ~

No

tície


“Faig servir molts serveis d’aquí la bi-blioteca però, el que més utilitzo és el préstec de novel·les, sobretot els thri-llers; l’últim que m’he llegit és El Bos-que, de Harlan Coben”. L’Imad també fa servir la biblioteca en època d’exà-mens ja que “aquest nou espai ha estat un canvi molt important: hi ha més ordinadors i això es nota i, a més, el fet que els nens tinguin un espai reservat per a ells fa que en la resta de plantes hi hagi més ambient de treball”.

Imad el Founti17 anysEstudiant

La Maria Dolors utilitza diversos ser-veis com ara la connexió a internet (a través dels ordinadors de la pròpia bi-blioteca), i el préstec de llibres relacio-nats amb temàtiques tan diverses com història, viatges i filosofia. “La nova biblioteca m’agrada molt, tot està molt ben ordenat i el tracte és excepcional, em sento molt ben atesa. Malgrat tot, a vegades trobo a faltar una mica més de varietat, però sóc conscient que sent d’un poble petit no es pot tenir tot”.

Maria Dolors Vigué65 anysJubilada

En Juan Pedro utilitza quasi tots els serveis que ofereix la biblioteca: prés-tec de llibres, consulta de diaris i re-vistes, música etc. “Visito la biblioteca unes tres o quatre vegades a la setma-na, moltes vegades vinc aquí amb els meus fills i junts aprofitem l’estona. Ells disfruten molt a la planta baixa, a la secció infantil”. Pel què fa a la valora-ció de la reforma de la biblioteca Juan Pedro apunta que “ens sentim molt bé en aquest nou espai”.

Juan Pedro Cortés Cortés38 anysPaleta

19 ~

RĐ

T 7

00


LA REVISTA DE RODA DE TER

AbRIL’09 / n 700Any LX R ĐT700

ESPECIAL 700

20 ~

RĐ

T 7


F E L I C I T A T S

a L A R E V I S TA

“ RO DA D E T E R ”

P E L S 7 0 0 N Ú M E RO S

D ’ H I S T ò R I A L O C A L

Gràcies a tots els col.laboradors que ho heu fet possible

21 ~

RĐ

T 7

00


Sempre és un motiu de joia poder celebrar amb una publicació dates asse-nyalades, com és aquesta sortida al carrer de l’edició número 700 del Roda de Ter. Em satisfà particularment poder felicitar totes aquelles persones

que heu col·laborat a fer possible que aquesta revista hagi arribat als nostres dies. Heu sabut desafiar el pas de temps i afrontar les adversitats al llarg dels més de seixanta anys de la vostra existència i això és un exemple per a tots.

La vostra experiència és un model de tots aquells valors que han de ser presents en la nostra societat i que ens ha d’ajudar a fer forta Catalunya: el treball, l’esforç, la tenacitat i la responsabilitat. Valors que ens són necessaris per poder afrontar els reptes i construir el nostre futur.

Em complau també poder comprovar com Catalunya disposa d’una premsa co-marcal viva i arrelada al territori, atenta als esdeveniments més propers, que s’ha convertit en un referent informatiu de primera mà pels ciutadans i un altaveu de les seves inquietuds i de les seves opinions.

Vull encoratjar-vos que continueu fent aquesta tasca de proximitat i pluralitat. El vostre esforç contribuirà a construir una societat més justa, plural i diversa i, en definitiva, un demà esperançador. Estic segur que entre tots ho farem possible i la revista Roda de Ter en serà testimoni.

josé Montilla. President de la Generalitat de Catalunya

“La vostra experiència és un model de tots aquells valors que han de ser presents en la nostra societat i que ens han d’ajudar a fer forta Catalunya: el treball, l’esforç, la tenacitat i la responsabilitat”

Desafiar el pas del temps i afrontar les adversitats

22 ~

RĐ

T 7


una de les funcions del president del Parlament és la de representar la institució arreu del territori. Per a mi resulta una de les tasques més gra-tificants perquè em permet conèixer de primera mà com treballen, com

viuen, en definitiva com “respiren” els ciutadans i les ciutadanes del meu país. Considero que és un exercici imprescindible per a poder tenir una fotografia exacta d’on venim, d’on som i cap on anem, i és que només amb aquesta perspec-tiva és possible observar com ha canviat Catalunya els últims anys.

Roda de Ter forma part d’aquest teixit de viles catalanes que han vist néixer i créixer ciutadans, rodencs i rodenques en aquest cas, que han construït el mu-nicipi i han contribuït al seu desenvolupament. I un testimoni d’aquest procés ha estat, sens dubte, la revista Roda de Ter, que fa més de seixanta anys que s’edita. Va aparèixer durant la dictadura, en uns anys que es recorden literalment en blanc i negre. Aquesta publicació mensual ha estat testimoni dels anys més foscos de la nostra història, de l’arribada de la democràcia i, en definitiva, del dia a dia del municipi, amb els seus moments difícils, però també n’ha celebrat amb orgull els moments de més alegria.

Ens trobem en una situació complicada, amb una crisi financera, econòmica i, en certa manera, de valors. Busquem més respostes que no les estrictament mone-tàries, i és per això que en aquest moment és indispensable el paper dels mitjans de comunicació, uns mitjans que han de ser veraços i rigorosos i que han d’actu-ar, més que mai, amb responsabilitat.

Roda de Ter ha superat amb nota l’exercici de la informació de proximitat i qua-litat, i el premi són aquests 700 números publicats. El seu èxit és parlar de la quo-tidianitat del ciutadà, vertebrar una determinada col·lectivitat, crear referents comuns, formar i informar amb criteri i opinió i fer-ho en català.

Vull felicitar la revista per aquesta fita i animar tot l’equip que la fa possible a continuar treballant per Roda de Ter, per Osona i per Catalunya.

“La revista “Roda de Ter” ha superat amb nota l’exercici de la informació de proximitat i qualitat, i el premi són aquests 700 números publicats”

Formar i informar amb criteri i opinió i fer-ho en catalàErnest Benach i Pascual. President del Parlament de Catalunya

23 ~

RĐ

T 7

00


La informació i la comunicació s’han convertit, gràcies als processos de glo-balització i a les tecnologies desenvolupades en les últimes dècades, en un element clau del progrés social. En aquest context, el creixement i la

consolidació dels mitjans de comunicació locals ha estat un dels avenços més as-senyalats en les tres dècades d’ajuntaments democràtics que celebrem enguany. Si aquests mitjans han aconseguit la dimensió que tenen avui dia és perquè res-ponen a una clara necessitat social. La informació local és, potser més que qual-sevol altra, un servei. un servei que ningú més proporciona i que només es pot cuinar en la proximitat.

La revista Roda de Ter, amb 700 números i més de seixanta anys al darrere, en-carna com poques altres capçaleres aquest esperit d’informació de proximitat. La seva llarga continuïtat –que no pot sorprendre gens en una població com Roda, amb una identitat local forta, marcada per una vocació cultural que ha trobat històricament diversos canals d’expressió i que ha donat figures destacades de la cultura catalana– la converteix en una pionera i en un exemple de progrés i d’adaptació als requeriments socials. Així, arriba a la seixantena no pas carregada d’anys, sinó amb la frescor d’unes pàgines més vives que mai al servei dels seus conciutadans.

La Diputació de Barcelona, exercint la seva funció de cooperació al desenvolupa-ment dels municipis de la província, presta des de fa anys un ferm i decidit suport a la premsa local per garantir-ne la qualitat i el rigor. Per això vam instituir fa gairebé trenta anys els Premis de Comunicació Local i vam impulsar la creació de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, entre d’altres iniciatives favorables als mitjans de comunicació local. Per això, perquè mitjans com la revista Roda de Ter s’han guanyat un lloc en la vida diària dels nostres pobles i ciutats, complint una important funció social, donant la veu als municipis, al carrer, a cada ciutadà, respecte a qüestions que tenen una influència directa i real en la seva vida, avui celebrem l’èxit i la durada d’aquesta revista i felicitem no solament els seus res-ponsables sinó també, i en especial, els seus beneficiaris, els lectors.

Antoni Fogué. President de la Diputació de Barcelona

“Arriba a la seixantena no pas carregada d’anys, sinó amb la frescor d’unes pàgines més vives que mai al servei dels seus conciutadans”

Un exemple de progrés i d’adaptació als requeriments socials

24 ~

RĐ

T 7


Aquest mes d’abril surt al carrer el número 700 de la revista Roda de Ter. La nostra revista ha tingut diferents formats al llarg de la seva història però tots ells han estat sempre d’acord amb els temps socials que ha

viscut i dels quals n’ha estat el cronista més fidel. No és freqüent que els pobles puguin presumir de tenir una publicació, estrictament local, de la qualitat de la nostra revista, amb tant llarga i profitosa trajectòria.

Que el president de la Generalitat, el president del Parlament de Catalunya i el president de la Diputació de Barcelona hagin volgut col·laborar en aquest nú-mero 700 del Roda de Ter, felicitant la nostra revista per aquesta efemèride, diu molt del respecte i la consideració que la nostra publicació mereix en àmbits molt més enllà del merament local i comarcal.

Els rodencs hem de ser conscients, i crec que ho som, de la inestimable joia que tenim cada mes a les nostres mans, de la necessitat ineludible que tenim de preservar-la i enfortir-la, per tal de poder-la llegar amb orgull a les generacions futures.

Són innombrables els rodencs i rodenques que s’han servit de les pàgines del Roda de Ter per donar a conèixer els seus primers poemes, les seves opinions o les seves històries sobre la vida del poble i la seva gent, les seves recerques o els seus consells. Quants i quants rodencs han vist la seva fotografia o el seu nom en una crònica esportiva, lúdica, cultural o política. En tots aquests anys han estat molts i molts els rodencs que han col·laborat des de diferents àmbits, des de la direcció i el consell de redacció fins a la crònica fotogràfica, passant pel còmic, o l’article d’opinió, per tal de fer realitat la nostra revista al llarg de més de seixanta anys.

Voldria fer també un breu esment a l’extraordinari de Festa Major del Roda de Ter, que ha esdevingut ja una peça de col·leccionista i que suposa un resum anual cada vegada més exhaustiu de la vida de Roda.

El sentiment de poble, la seva idiosincràsia, s’aferma en projectes col·lectius com ara el de la nostra revista. Tots hi som convidats a participar-hi.

Per acabar, deixeu-me felicitar a totes les persones que al llarg de tots aquests anys han fet possible que la revista Roda de Ter pogués sortir puntualment cada mes fins arribar a publicar aquest nombre 700 que ara teniu a les mans. La meva gratitud envers tots aquest rodencs que ens expliquen la nostra història, que en són cronistes i arxivers. La meva gratitud, repeteixo, i la meva admiració.Felicitats a la revista Roda de Ter i a tots els que la fan possible.

Antoni Llach i Vidal. Alcalde de Roda de Ter

“Els rodencs hem de ser conscients de la inestimable joia que tenim cada mes a les nostres mans, de la necessitat ineludible que tenim de preservar-la i enfortir-la, per tal de poder-la llegar amb orgull a les generacions futures”.

Tots la fem possible

25 ~

RĐ

T 7

00


Que estiguem celebrant els 700 números de la revista Roda de Ter no és casualitat. No és casualitat que faci 60 anys que s’edita, 60 anys infor-mant puntualment als veïns de la població sobre les notícies i esdeveni-

ments del nostre municipi. La feina ben feta no és fruit de la casualitat, és esforç, il·lusió, és el treball que dia a dia duen a terme un grup de persones.

La nostra revista va néixer a la postguerra, en plena dictadura, va viure la trans-ició i persisteix en la democràcia. S’han tractat tota mena de temes, de societat, polítics, esports, literatura, opinió... però sempre lligada a Roda i als rodencs.

Ha tingut diferents formats, s’ha renovat el disseny, però mantenint la seva iden-titat de la publicació senzilla, sense més pretensió que ser el pols del poble. un poble ric de paraules, de gent amb inquietuds literàries, de lletra ferits, que han col·laborat amb la revista, aportant el seus articles, poemes, fotografies, dibuixos, opinions, desinteressadament. I és gràcies a aquestes persones que aquest mes surt al carrer el número 700 del Roda de Ter. És una tasca d’equip, d’un gran equip, impossible anomenar-los a tots. Però, des d’aquí, voldríem donar les grà-cies als actuals col·laboradors i als que havien col·laborat, a tots, gràcies. Serveixi aquest número per homenetjar-los públicament.

Sovint deixem de valorar les coses que tenim i no els hi donem la importància que realment tenen. No és fàcil tenir una publicació mensual, hi ha pocs pobles, per no dir cap, de les nostres característiques que la tinguin, i ens en sentim or-gullosos i volem que tots els rodencs i rodenques també us en sentiu. Cofois de tenir una publicació que malgrat tot, mes a mes i després de 60 anys, continua sortint al carrer per informar-nos del dia a dia de Roda. Perquè en les pàgines del Roda de Ter hi ha impresa 60 anys d’història del poble.

Des d’aquestes ratlles, felicitar-nos tots i desitjar que no ens caduqui mai la il-lusió i les ganes d’involucrar-nos de ple en les coses del poble. Felicitats.

Francesca Costa i Mulas. Regidora de Joventut, Cultura i Mitjans de Comunicació

“Som un poble ric de paraules, de gent amb inquietuds literàries, de lletra ferits, que han col·laborat amb la revista, aportant el seus articles i col·laboracions, desinteressadament. I és gràcies a aquestes persones que aquest mes surt al carrer el número 700”.

RDT, una feina d’equip

26 ~

RĐ

T 7


La meva primera col·laboració a la revista Roda de Ter va ser a finals del 1991. Just quan començava a estudiar la carrera de Periodisme a la univer-sitat Autònoma de Barcelona. Recordo un vespre que començava a fres-

quejar, que jo estava al sofà i van trucar a la porta de casa. “Són dos homes que demanen per tu”, em va dir la meva mare. Vaig cap a la porta i veig dos desco-neguts. un d’alt i prim, amb un nas prominent, i un de més baix, que era el que parlava més. No els havia vist mai de la vida però els vaig començar a escoltar amb deteniment. Resulta que buscaven algú que els pogués col·laborar a la revis-ta Roda de Ter i com que en un poble tot se sap, algú els havia dit que la de Can Dinamos estudiava Periodisme. I tot i la timidesa que em caracteritza, la idea em va semblar bé i no hi vaig posar resistència. La meva primera tasca era la de fer de “corresponsal” de Les Masies de Roda. I així ho vaig anar fent durant un temps, compaginat amb la meva feina al setmanari Ausona i els estudis a Bellaterra. Al cap d’un temps, la Maria Ocaña va deixar el consell de redacció de la revista per motius personals i em van demanar de formar-ne part. Després, ja van venir figues d’un altre paner, però fa cinc anys que vaig tornar a espetegar als mitjans de comunicació de Roda.

Quan vaig aterrissar de nou descobreixes que només hi ha memòria per segons quines coses però el que realment importa és irrellevant, com per exemple, la preparació i experiència professional. També quan en una conversa intrascen-dent surt el comentari que una persona llicenciada en periodisme està en un mitjà local, a l’interlocutor li canvia la cara i el comentari és: “Ah, sí? I què hi fa? Com és que no treballa en un altre mitjà, si és periodista?”

Els periodistes de poble som com els metges de capçalera o els mestres d’una escola rural. Som els que estem més a prop dels veïns i amb les eines mínimes per poder fer la feina però amb la màxima exigència per part dels usuaris. Som els que tractem la informació i les fonts d’informació de primera mà o, en els altres dos casos, els malalts o els nens petits. Tenim molta més responsabilitat que no pas el valor que se’ns atribueix. A vegades, els grans mitjans tenen com a referent informacions que han sortit a la llum pública per primer vegada a través d’un mitjà local. És el metge de capçalera el primer que detecta el problema i té la responsabilitat de saber derivar a l’especialista pertinent. O el mestre rural, ell acosta els primers coneixements i valors als joves alumnes.

Bé, totes aquestes reflexions no les vaig fer quan en Narcís Freixa i en Pep Bas em van venir a picar el timbre de casa. Ja l’escoltava, ja, amb en Pep. Però en aquells moments el que més em preocupava eren les meves mitges-mitjó. Només pensava que “si us plau”, que no em miressin els peus perquè m’havia abaixat les mitjes-mitjó i quedava al descobert aquell trosset entre el final dels pantalons i les sabates, amb les mitges-mitjó arrugades, que quedava d’allò més poc elegant per atendre a dos desconeguts. Gràcies a tots els que heu fet possible el RDT.

Montse Verdaguer i Mas

“Els periodistes de poble som com els metges de capçalera o els mestres d’una escola rural. Som els que estem més a prop dels veïns i amb les eines mínimes per poder fer la feina però amb la màxima exigència per part dels usuaris”

Aquelles maleïdes mitges

27 ~

RĐ

T 7

00


Revista Rodenca, Fills del Ter, El Ressò!, Tiempo Futuro, Amanecer, Roda de Ter, Verdaguer, El Mussol, El 13, Ban-da i Banda... Són algunes de les publicacions que han existit al nostre municipi i que demostren la gran inquietud lite-rària i cultural que hi ha entre els rodencs. Diem “algunes” perquè no fos cas que ens en faltés alguna. Llegint un article publicat a El 13 el juny de 1988, en Miquel Vilar escrivia que la primera publicació local que va trobar després de buscar i rebuscar va ser un petit opuscle motivat per la Festa Major de l’any 1915. En aquest escrit, Vilar fa un repàs de 73 anys de periodisme rodenc i explica com Amanecer, editat per la Jefatura del Movimiento l’any 1941, es converteix passats uns anys en el Roda de Ter.

Actualment, la revista Roda de Ter és una publicació men-sual que edita l’Ajuntament de Roda de Ter i que des de fa 60 anys informa puntualment als veïns de la població sobre les notícies i esdeveniments del municipi rodenc. Amb una mitjana de 40 pàgines mensuals i editada en blanc i negre, té un tiratge de més de 500 exemplars i compta quasi amb 300 subscriptors, a més dels lectors que cada mes la van a comprar als establiments habituals de la població. Avui la revista edita el número 700.

Aquesta commemoració no és gratuïta, igual que les com-memoracions que es van fer quan la revista va arribar al número 500 (gener de 1991) i quan va celebrar els 50 anys (desembre 1999). Serveix per homenatjar públicament tots aquells que amb la seva col·laboració desinteressada han fet possible que la revista arribi fins als nostres dies, que hagi sobreviscut una dictadura, l’etapa de la transició i que per-sisteix en la democràcia.

La revista es va professionalitzar a mitjans dels anys 90, i actualment hi treballen 2 persones que compaginen la feina de la revista amb la resta de mitjans de comunicació del municipi com són l’emissora municipal Ràdio Roda i la pà-gina web. La resta de col·laboradors continuen fent les seves aportacions de manera desinteressada i es compta encara amb col·laboradors “de tota la vida”. Actualment hi ha una vintena de col·laboradors tot i que el nombre augmenta en el número extraordinari que s’edita el mes de setembre, co-incidint amb la Festa Major. Aquesta edició triplica el nú-mero de pàgines d’una publicació ordinària i està oberta a les col·laboracions de totes les entitats del poble.

700 números d’història localText. Redacció RDT

Durant més de 60 anys, el “Roda de Ter” ha estat, és i volem que continuï sent el testimoni de la nostra història, la història que dia a dia protagonitzen els rodencs i rodenques

Tal i com informava la historiadora Maria Ocaña en un ar-ticle a l’edició 500, cal també recordar alguns dels directors del Roda de Ter en aquests més de 60 anys que, juntament amb un ampli nombre de col·laboradors, han mantingut viva la revista fins avui. Aquests directors són: Miquel Vilar i Blanch. Director des de 1947 fins a 1963, i des de 1976 fins a 1985; Joan Rosanas i Moratona. Co-Director amb l’ante-rior l’any 1953; Jaume Salés i Santjaume. Director durant l’any 1964; o Josep Molet i Riera. Director des de 1964 fins a 1975.

El càrrec de director va desaparèixer a mitjans dels anys 80 i la revista es va regir per un Consell de Redacció, els mem-bres del qual han anat canviant al llarg del anys. Avui en dia la revista torna a tenir el càrrec de director/a.

De fet, Roda de Ter ha estat un poble amb una vida rica de publicacions. Fins i tot durant un període de temps a mitjans del anys 90, van conviure tres revista a la població: Banda i Banda, El 13 i Roda de Ter.

Durant més de 60 anys, el Roda de Ter ha estat, és i volem que continuï sent el testimoni de la nostra història, la histò-ria que dia a dia protagonitzen els rodencs i rodenques.

28 ~

RĐ

T 7


Qui dia passa, any empeny, diu la dita popular. I així ho ha fet la revista Roda de Ter que, després de més de 60 anys, arriba a la seva edició nú-mero 700. un número rodó que omple d’orgull a tots aquells que han

fet, fan, llegien i llegeixen aquesta publicació. És per això que des de la redacció hem volgut fer una ullada enrere i, tot rebuscant arxius, ens ha semblat curiós fer un repàs pels números 100 que han vertebrat la revista. A continuació, podeu veure l’evolució de les 6 portades 100 dels 60 anys d’història de la revista, a través d’una petita fitxa individual. Val a dir, però, que ha estat impossible trobar el nú-

Text i fotos: Irene Soler i Febrer

mero 200 de manera que hem agafat el número 1, 100, 300, 400, 500 i 600.Amb més de mig segle d’història de Roda de Ter a les mans, hi ha moltes coses per comentar, però ens hem centrat en una curiositat de cada nú-mero per plasmar quins tipus de con-tinguts eren els que es portaven en

La columna vertebral del RDT de 100 en 100. Com ha canviat?

número pàgines: 80 Idioma: CastellàPortada: En la primera edició, la por-tada del RDT està dividida en dues parts. En la superior hi trobem una pintura titulada ‘Combate de Roda, 8 de julio 1813’. L’altre mitja pàgina és en blanc i tan sols hi posa ‘Roda de Ter’. En certa manera, recorda la imatge ac-tual de la revista Publicitat: El número 1 dedica 8 pà-gines a davant i 8 al darrera de publi-citat.

Portada N. 15 de setembre de 1945

número pàgines: 6Idioma: CastellàEdició: Jefatura Local de la F.E.T i les J.O.N.SPortada: A més de destacar l’edició número 100, dedica mitja pàgina a parlar d’esports, també recorda la pro-cessó de Corpus Christi, sardanes amb la Cobla de San Hipòlit de Voltregà i que Emili Teixidor va rebre el premi Esciller de literatura infantil.Publicitat: Hi dedica tota la pàgina 5. Hi ha 8 anuncis, 4 dels quals són d’es-tabliments de “Vich”.

Portada N. 10031 de maig de 1956

número pàgines: 4Idioma: CastellàEdició: Red Catalana de PrensaPortada: Hi trobem l’Editorial, a més de l’apunt a l’exposició del rodenc i artista plàstic Nazari Raurell a Man-lleu, els concerts de les corals durant els dies de Nadal i, també, sota el títol “Otra vez puente”, la discussió sobre la legitimitat i justícia dels dies de pont.Publicitat: Trobem 11 anuncis repar-tits en les últimes 3 pàgines. El més gran (mitja pàgina) és de Radio Isern.

Portada N. 30030 de desembre de 1972

29 ~

RĐ

T 7

00


cada dècada. Primer de tot, caldria puntualitzar que, donades les circum-stàncies político-socials que es vivien en els seus inicis, la revista era més una eina de difusió del govern local que no pas una eina de comunicació entre els vilatans.El número 1, editat per l’especial de Festa Major de l’any 1945, conté 28 seccions diferents de les quals la ma-joria són espais per a la narració i la poesia. En l’apartat Curiosidades ro-denses ens ha cridat l’atenció el frag-ment, Muchos ignoran que...una de cada 5 famílias de Roda de Ter posee aparato de radio. En l’última pàgina del número 100 hi ha una secció titu-lada Se dice... on s’anuncien rumors a

mode de destacat com per exemple, Que una entidad local piensa ofrecer, desinteresadamente, un espectáculo recreativo a las Hermanitas de Vich.La curiositat del número 300 la tro-bem en la seva pàgina 2 (de 4), i és que hi ha estadístiques de la Biblioteca Popular ‘Joan Riera Sala’ : Número de lectores de sala: adultos 65, Juveniles 51, Infantiles 405. Total: 574, també el nombre de lectors de préstec, llibres llegits i consultats i llibres llegits i con-sultats de préstec. En el número 400 es dedica la pàgina 6 a la secció Mirador esportiu que, en aquesta edició, conté un article titulat El futbol, un fenomen sociològic. Per altra banda, cal fer esment de la man-

ca de notorietat pel fet de complir 400 números. A diferència del 400, el 500 és un es-pecial de 130 pàgines dedicades al mig segle de vida de la revista. I quin millor pròleg que un poema de Miquel Martí i Pol anomenat El poble. I com a espe-cial, la revista va publicar 51 felicita-cions de publicacions catalanes de 21 comarques diferents.I ja per acabar el repàs, ens agradaria destacar dos breus del número 600. El primer és sobre la remodelació del carrer Pep Ventura que, després de pintar-lo de nou, es va convertir en el primer vial en incorporar carril bici; el segon és sobre la instal·lació que el Circ Marton va fer a la riba del Ter.

número pàgines: 10Idioma: Català i castellàEdició: Ajuntament de RodaPortada: Pàgina sencera dedicada a la inauguració del Pavelló Esportiu de Roda de Ter sota el titular “Lliure indi-recte”. La notícia inclou una fotografia de les diverses personalitats que van assistir a l’acte.Publicitat: En aquesta edició no hi ha cap anunci publicitari, tan sols un co-municat de l’Ajuntament referent a les llistes del cens electoral.

Portada N. 40031 de gener de 1982

número pàgines: 131Idioma: CatalàEdició: Ajuntament de RodaPortada: Primera portada de les edi-cions centenàries que dedica tota la portada a l’ocasió. La capçalera de la revista, una vinyeta d’Eduard Cunill i un tampó amb el número 500, confi-guren la pàgina.Publicitat: 16 anuncis repartits per tota la revista. La majoria són d’enti-tats bancàries i llibreries de Roda.

Portada N. 500Gener de 1991

número pàgines: 28Idioma: CatalàEdició: Ajuntament de RodaPortada: Com a destacats, el tanca-ment de l’any Miquel Martí i Pol i la reobertura de l’antic Cinema Bac com a complexe d’oci. També l’anunci de l’especial Carnaval, el cicle de confe-rències Arts del Foc de l’Esquerda i la polèmica sobre la contractació de per-sonal als mitjans de comuniació local. Publicitat: 7 anuncis publicitaris de tot tipus d’establiments i entitats.

Portada N. 600Març de 2000

30 ~

RĐ

T 7


Són moltes les persones que han participat a fer possible que el Roda de Ter arribi a l’edició número 700. una de les peces importants de l’engranatge són els col·laboradors, és a dir, aquelles persones que hi escriuen o que hi aporten al-tres col·laboracions per publicar com poden ser fotografies. Aquestes persones ho fan de manera totalment desinteres-sada i altruïsta i puntualment cada mes segueixen la rutina establerta per fer possible que la revista surti als quioscos.

Text. Redacció RDT

Els col·laboradors de cada mes

Amb en Quico Garcia som els responsables de Saps què vull dir? –la secció d’entrevistes a rodencs i rodenques de la contraportada que vàrem iniciar el març de l’any passat. En una altra època havia col·laborat intensament al RDT... fins que vaig decidir prendre’m un llarg període sabàtic. No tenia pensat tornar a involucrar-m’hi; però la Montse Verdaguer m’ho va proposar i vaig acceptar després d’assegurar-me la companyia inestimable i la col·laboració d’en Quico. Entrevistar gent és fantàstic, perquè et permet descobrir persones amb afici-ons, habilitats, pensaments... ben diferents i plens d’interès. Valoro d’una manera molt especial la tenacitat de l’Ajuntament, mantenint ben viu el RDT. És una eina amb un doble valor històric: la tradició –que li atorga el llarg camí recorregut de tant temps ençà- i l’actualitat –fruit del servei informatiu que presta a la població de Roda. Ànims, coratge i llarga vida al RDT.

Pep Bas i Portet, 49 anysMestre de primària

Fer una llista de tots els col·laboradors que ha tingut la re-vista és una feina quasi impossible, no pel volum, sinó per la possiblitat que ens oblidem d’algú. Per tant, si faltés aquest algú, la llista seria incompleta. Per no caure en cap error, hem decidit centrar-nos en la gent que actualment hi col-labora i hem agafat els que ho fan sense excepció cada mes. Ells i elles ens expliquen qui són, des de quan hi col·laboren i quina és la seva aportació a la revista.

Fa cinc anys que va començar la meva col·laboració a la revista en la secció Crò-nica de la residència. La temàtica de la crònica és explicar les diferents activitats que es fan al centre, sobretot les activitats socioeducatives. Alguna vegada a l’es-crit he explicat històries d’usuaris del centre i la d’alguna de les persones grans que he conegut al llarg de la meva trajectòria professional i que m’han semblat prou rellevants com per fer-ne una crònica. El RDT és present en el més llunyà dels meus records, concretament l’extraor-dinari de la Festa Major, que era l’únic cop a l’any que el compràvem a casa, els meus pares no es podien permetre comprar-lo cada mes, amb això vull dir que la revista, tot i que d’una manera molt minúscula, també forma part a la meva his-tòria de vida. Per tant, penso que cal mantenir-la i sobretot potenciar-la, perquè pugui seguir formant part de la història de vida del poble i de la seva gent.

M. Carme Balmes, 57 anysTècnica d’animació sociocultural

31 ~

RĐ

T 7

00


Vaig néixer a Roda de Ter, el dia 20 de febrer del 1966.Oficial del sector metal·lúrgic. Aficions? El cine, caminar, sortir amb els amics i aficionat del Barça.Actualment, estic col·laborant al Roda de Ter des del nou redisseny que es va estrenar el març del 2008 i gràcies a un amic que em va proposar fer una secció, i em va semblar molt engrescador.Des que fem cada mes l’entrevista, m’he adonat que hi ha moltes persones de les quals pots aprendre i enriquir-te molt de les seves experiències, diversitats de pensaments, inquietuds, idees. Gent jove molt emprenedora i gent gran que t’explica les vivències amb sensibilitat i emoció.Bé, acabaré dient: “Gràcies, Pep. Saps què vull dir?”.

Quico Garcia Tor, 43 anysTreballa en el sector de la metal·lúrgia

La meva secció és la del Museu de l’Esquerda, una secció que pretén informar de les activitats, novetats i altres qüestions d’interès sobre l’actualitat del museu i de l’Esquerda en general. Esporàdicament també he col·laborat amb articles de cultura o d’història. Fa bastant temps que col·laboro amb la revista, de fet entre 1989 i 1993 vaig ser membre del Consell de Redacció, i des de 1997 fins ara que hi he estat vinculada sempre. Com a historiadora i en aquest cas pensant en el futur, la revista conté una informació valuosíssima sobre la vida del poble, explicada mes a mes. Si no, feu la prova de mirar-vos números endarrerits i veureu l’evolució de determinades coses, podreu fer-ne el seguiment i copsar les inquietuds dels veïns, veure els protagonistes, etc. Per tant, felicitats pel núm. 700.

Maria Ocaña i Subirana, 45 anysHistoriadora. Directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda

Des de l’any 1996 que col·laboro a la secció meteorològica, anomenada El Temps, situada, des de fa un any, a la pàgina número 2 de la revista. A més faig petits reportatges temàtics en edicions especials i, també, quan algun esdeveniment meteorològic sever així ho requereix. També utilitzo la fotografia per documen-tar el treballs que realitzo.El mitjans de comunicació locals sovint són ignorats i poc valorats per la pobla-ció en general, si bé s’han adaptat als temps moderns. En concret la revista, té una dura lluita per sobreviure a noves formes de comunicació. De fet, és l’evo-lució general de tots el mitjans en format paper que van a la baixa. Arribar a l’edició 700 és gairebé un miracle. Continuar els propers anys serà una prova de responsabilitat i fermesa del nostre poble.

Joan Fradera i Nogué, 48 anysTreballa en el sector de la metal·lúrgia

32 ~

RĐ

T 7


Sens dubte la revista Roda de Ter és un canal d’informació indispensable per do-nar a conéixer les moltes coses que succeeixen al nostre poble, i que la revista en fa possible aquesta divulgació. Avui en dia, la informació circula a una velocitat increïble i qualsevol succés a l’altra banda del món ens arriba per ràdio, televisió, premsa escrita, internet, però si no fos per la revista Roda de Ter, les coses més properes ens passarien desapercebudes. Complir 700 números ja demostra la importància que ha tingut la revista en les diverses èpoques i que avui dia és, sens dubte, el millor notari de la història del poble. un registre imprès molt valuós, del passat, del present i que s’ha d’anar ampliant, tot i la invasió de les noves tecnolo-gies, més volàtils i amb un futur imprevisible. No fa massa temps que col·laboro amb la revista, tot i que la meva aportació és minsa dins de l’apartat d’esports, amb la pàgina mensual dedicada al Club Patí Roda i que ens ha permès la difusió d’una part dels èxits dels esportistes del nostre poble.

Miquel Rovira, 46 anysFotògraf

És el col·laborador fix de cada mes que fa més anys que escriu al RDT. Ha gua-nyat diversos premis de poesia.

Joan Sala i Pujol, 83 anysJubilat

Col·labora a la secció d’opinió i ho fa “diria que des de fa uns quants anys... Potser tenia 14 o 15 anys... però no ho recordo amb exactitud!”.

Sara Jordan Suriñach, 26 anysEducadora Social

Col·laboro a la revista Roda de Ter des de fa uns 4 anys. La meva aportació de-sinteressada a la publicació es concreta a la fotografia, m’agrada capturar amb la càmera moments per a la història, fer reviure sensacions viscudes, copsar ins-tants especials... i poder-les compartir; son dèries que em deuen venir de la meva faceta pictòrica, la tècnica la deixo per als professionals. Vaig arribar a la revista després que em publiquessin una foto, d’una de les moltes activitats que es fan al poble i que sempre m’agrada viure en directe. Em va fer molta il·lusió i he anat seguint col·laborant. És un goig per mi formar part del grup de col·laboradors del Roda de Ter i poder celebrar el número 700 amb tots vosaltres amb molta il·lusió. És important per al poble gaudir puntualment de la revista gràcies a la gent que la fa possible.

M. Àngels Roviró, 59 anysAdministrativa

33 ~

RĐ

T 7

00


Fa un temps vaig tenir l’oportunitat d’escoltar una reflexió sobre la comunica-ció de proximitat feta pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Deia el conseller que els grups necessiten instruments per poder-s’hi reconèixer. La revista Roda de Ter és això, un instrument, valuós, fonamental, per cohesionar un poble. Les 700 edicions de la capçalera local són un exercici de constància, però també evidencien la voluntat de construir un imaginari col·lectiu, d’enfor-tir lligams. Recordo que vaig començar a col·laborar a la revista quan estudiava Periodisme, de la mà de gent com en Francesc Soler, l’Ester Busquets i en Martí Casas, que hi dedicaven moltes hores. Els agraeixo que me’n fessin partícip. Com també felicito als qui condueixen ara la publicació, amb la Montse Verdaguer al capdavant. La meva aportació és modesta. us acompanyo amb la informació de l’Atlètic Rodenc, una altra de les meves passions. Felicitats.

Joan Serra i Carné, 30 anysPeriodista

La meva història a la revista comença fa tres anys. Quan em van oferir la possibi-litat d’entrar a formar part de l’equip de la revista i de la nostra emissora, em van donar l’oportunitat d’entrar a formar part d’una cosa que em sentia molt meva i que sempre m’hi he sentit identificada, des de ben petita. El mitjà de comunicació local et dóna l’oportunitat de poder tenir la informació i l’actualitat del teu poble a mà. Les coses que passen dins i fora del consistori, com també la possibilitat de poder dir la teva. La meva tasca a la revista és col·laborar en diferents temes des de redactar, fer fotografies, coordinar la publicitat, la facturació..., i fer possible que cada mes en tinguem a les nostres mans una nova edició. La meva il·lusió és continuar treballant per aquests mitjans locals i intentar que cada dia siguin una mica més de tots nosaltres. Felicitar a totes les persones que durant tants anys han fet possible arribar al número 700 i animar a col·laborar als qui encara no ho han fet mai. Perquè el Roda de Ter és una part de tots nosaltres.

Estel Terricabras i Ocaña, 25 anysAdministrativa

Des de fa uns 3 anys, col·labora a les pàgines d’opinió aportant la seva per-sonal visió.

Miquel Pradell, 57 anysTransportista

La Mercè ens explica a la col·laboració d’aquest mes, a la pàgina 54, quan i com va ser la seva primera col·laboració a la revista.

Mercè Viladecàs, 74 anysJubilada

34 ~

RĐ

T 7


Des de l’any 2004, col·laboro mensualment de forma continuada i “obligada” per la “dire”. Abans d’aquesta data hi havia fet alguna col·laboració esporàdica.Diuen que una imatge val més que mil paraules, i com que escriure no és el meu fort, per això la meva aportació és posar-hi les “estampes”. La lletra la deixo pels que en saben més que jo.Els anys passen… i el RDT ja en té 60, però sempre és i serà jove. Avui m’ha tocat poder sortir a la foto del 700, i és un honor, però no ens podem oblidar de tot un món d’anteriors col·laboradors que amb la seva empenta han fet possible arribar fins aquesta edició. De ben segur que per al número 1.700 ja no hi seré (estaré cansat de fer fotos), i desitjo que les futures generacions omplim una altra pàgina com aquesta i puguin escriure: “Àlex, ja hi hem arribat!”.Enhorabona al RDT, per molts anys i que en facis molt més!

Àlex Sánchez, 55 anysAdministratiu (de professió), fotògraf (per afició)

Des de l’abril del 1989, s’encarrega de la pàgina de salut. Podeu llegir el seu article a la pàgina 57.

Joan Deniel i Rosanas, 49 anysMetge

És el dibuixant de la revista RDT des de fa 11 anys. És també el col·laborador més jove que tenim i per aquest motiu li hem fet una entrevista.

Jaume Salés Gorchs, 26 anysEducador Social

Recordo el meu primer escrit publicat al RDT ara fa 32 anys i també recordo amb nostalgia quan el 1991 sortia publicat el número 500. Llavors formava part del Consell de Redacció amb en Pep Bas, Narcís Freixa, Seraf í Curriu i Maria Ocaña. I recordo aquell número tan especial, atrafegats a casa quan demanàvem col-laboracions a tots els diaris i publicacions catalans i la festa d’aniversari a l’Aula de Cultura amb periodistes de luxe com Josep Cuní, Jordi Vendrell i Jordi Molet. L’any 1991 i el 2007 tenen una coincidència. Aquell any, formava part del Consell de Redacció i feia poc havia entrat a la Junta directiva del CE Roda. uns treien al carrer l’edició número 500 i els altres celebraven el 50è aniversari. Dinou anys després, tornen a coincidir: ara amb el número 7 de protagonista. El RDT celebra els 700 números i l’any vinent el CE Roda arriba als 70 anys d’història. Segueixo col·laborant a la revista i sóc el president del club de futbol. A uns i altres, llarga vida i felicitar a tothom que hi ha dedicat una part del seu temps.

Pere Serra i Rovira, 47 anysImpressor, Arts gràfiques

35 ~

RĐ

T 7

00


Tot i que el meu pas per la revista com a col·laboradora és breu, el fet de ser-hi present ha estat com haver trobat una caixeta després de molt de temps. L’obres, mires què hi ha dins i com per art de màgia apareixen molts records, segurament embromats per la vida quotidiana. El primer record que en tinc és de ben petita, quan asseguda al menjador fullejava la revista al costat del meu avi. una revista d’escasses pàgines que amb el pas del temps ha anat avançant juntament amb el poble per arribar on és avui. Opinions de l’època, canvis, metàfores, expressions, noves paraules i fotografies ens recorden d’una manera implícita que la societat i la vida canvia, avança i es transforma.Afortunadament i gràcies al Roda de Ter els records no només són records, sinó que es converteixen en històries que queden guardades enmig de la tinta i el pa-per com si d’una caixeta es tractés .

Helga Masramon i Fontserè, 30 anysEstudiant de Psicologia

Per mi és tot un honor tenir la meva fitxa incrustada enmig de tots aquests col-laboradors que diuen que fa anys que participen en la revista, tant fent-la com llegint-la. En el meu cas, aquest és el primer número en el que escric alguna ratlla. I realment, 700 números i 60 anys d’història d’un poble com el de Roda de Ter em creen cert respecte i, també, molta il·lusió al ser partícip d’un projecte com aquest. Així doncs, només puc expressar el meu agraïment a aquest mitjà que, a més de fer-me persona, m’instrueix en el meu camp professional. Perquè tal i com he pogut comprovar en el poc temps que porto a la revista, el RDT no només el fan tots aquells articles que omplen les pàgines, sinó el caliu humà, la passió i la bona voluntat de totes aquelles persones que dediquen una mica del seu temps a crear la revista. Per la meva banda, només em resta dir: Feliços 700 i que el RDT en pugui complir molts i molts més amb la mateixa vitalitat que ho ha fet aquestes últimes sis dècades. Endavant!

Irene Soler i Febrer, 22 anysLlicenciada en Comunicació Audiovisual

Tal i com hem dit a l’inici d’aquest reportatge, el RDT és possible gràcies a un llarg et-

cètera de col·laboradors. A més de les persones que hi escriuen i ens aporten fotografies cada mes, també hi ha les fonts d’informació, que acaben essent estrets col·laboradors. És el cas del Grup de Taller de Fotografia Històrica de Roda, les delegacions locals d’Oso-na contra el càncer i dels Donants de Sang, el Casal del Pensionista, a més d’altres entitats esportives i culturals

I un llarg etcètera de col·laboradors...

del municipi. Hi ha qui prefereix trucar a la redacció i informar-nos dels actes que han organitzat per tal que els anem a cobrir o hi ha qui ens porta directament l’article per tal que el publiquem. Aconseguir arribar a aquesta dinàmica és una feina insistent i que s’ha de fer dia a dia des de la redacció de la revista. Totes les persones que formen part d’entitats tenen moltíssima altra feina i per això, una de les nostres tasques és estar a l’aguait per si ens assabentem que han organitzat algun acte. Però també ens facilita molt la nostra feina si se’ns comunica l’esde-veniment amb prou antel·lació com per poder-lo fer constar abans que es celebri i poder fer la crònica pertinent després. Ariadna Arbat, Jèss Carol, Marc Escar-rabill, Antonio Guzman i les tècniques de les diverses àrees de l’Ajuntament de Roda de Ter són altres noms que han col·laborat o col·laboren habitualment a la revista durant la nova etapa que va començar a principis del 2004. També recor-dar en Josep Prat i Balmes, que ens va deixar fa uns anys. Gràcies a tots i a totes.

36 ~

RĐ

T 7


una de les seves col·laboracions estaven basades en re-copilar dades de l’arxiu del RDT, no?Sí, això sempre ha estat la meva dèria. La història de Roda sempre ha estat la meva dèria, la meva passió, la meva preo-cupació... les meves alegries quan he descobert alguna cosa interessant... la meva salvació en el sentit de, treballes i et veus recompensat.

jaume, és un apassionat de la història en general o no-més de la història local? A mi m’agrada la història en general però m’agrada més tot el que fa referència, té concomitàncies o té a veure en la història local. L’altre dia vaig trobar com es deia el riu Ter temps enrere, se’n deia riu Alba...no és història de Roda però és una cosa relacionada. Doncs això ho vaig trobar, ho tinc imprès i guardat, en guardo moltes jo de coses. També vaig publicar el llibre De Roda i dels rodencs. Els de casa em van ajudar molt a fer aquest llibre, ha estat un èxit, encara se’n van venent.

Què creu que ha aportat la revista RDT al poble?Hi ha aportat això que avui dia es demana tant, la memòria col·lectiva. Hi ha coses que no es poden dir encara perquè hi ha sentiments pel mig però, hi ha coses que si es diguessin serien molt interessants.

Quan vostè va publicar el seu llibre d’història de Roda,

se’n recorda de quina va ser la primera col·laboració a la revista RDT?No, la primera no me’n recordo, ni de quan va ser...

Com va començar la relació amb el RDT?Tot va començar perquè jo era amic d’en Miquel Vilar i Blanch (Manolito), i em va dir: “Ostres, hauries d’escriure alguna cosa...”. I vaig començar amb col·laboracions esporà-diques, sense cap relació entre una i altra. Tot plegat podia parlar del temps com parlar de qualsevol altra cosa. No ho feia cada mes perquè, és clar, al principi el RDT no tenia gaires planes, 2 o 3... i les meves col·laboracions no tenien gaire d’interès (almenys des del meu punt de vista). Des del principi no que hi col·laboro... per què el RDT va començar que es deia Amanecer, immediatament després de la guerra. I jo era del bàndol dels perdedors... i fins que la cosa no es va calmar no hi vaig col·laborar... No sé, suposo que jo devia començar per allà als anys 50, que jo devia tenir 18 anys.

A Roda hi ha hagut altres publicacions: Fills del Ter, El Mussol, El Ressò...El Ressò era abans de la Guerra Civil, i Fills del Ter es va acabar amb la Guerra. El meu pare sí que havia escrit a Fills del Ter, però jo no. El Mussol era una revista humorística que es feia artesanalment, escrita a màquina i fotocòpies i El 13 la va incorporar com a suplement humorístic. A El Mussol es reien de moltes coses de Roda i tractava sobre l’actualitat del municipi i explicaven coses que no s’havien dit mai... El 13 apareix quan des de l’Ajuntament de Roda de Ter es va “acomiadar” en Manolito i en Tonet i se’ls va convidar a no escriure més en el RDT. Jo, per solidaritat, vaig plegar. Arran d’això, vam crear un periòdic mensual El 13 per poder seguir publicant i dir el que volíem dir.

la seva relació amb la premsa local, ha anat molt lliga-da a l’amistat amb en Miquel Vilar, Manolito, oi?Sí, ens enteníem bastant bé. Amb el fet d’escriure sí, però en les idees no, però vaja, ens enteníem bé.

També va ser director del RDT, l’any 1964. Sí, perquè en Manolito es va empipar amb l’alcalde d’aquells moments i va plegar. I llavors em van dir si volia ser direc-tor... i clar, és complicat perquè has d’omplir totes les pàgi-nes del diari, has d’examinar moltes coses, fer moltes coses amb pseudònim perquè no es vegi que tots els textos els has fet tu... Va ser una etapa que jo no estava preparat però bé, me’n vaig sortir. Va ser una etapa que va durar un any i vaig plegar perquè em van fer plegar els del Movimiento Naci-onal. Em van dir: “Escolta, està molt bé això de ser director de la revista però el director hauria de ser del partit de la Falange...”. I jo els vaig dir que no ho havia pas demanat de ser director i que tant me feia ser-ne com no. El que no tant me feia era tenir el carnet de la Falange. “O sigui que si no us agrada així, plego”, els vaig dir. I vaig plegar. I llavors van agafar a en Molet. A la revista vaig continuar. Jo el que no volia era fer-me’n responsable si em feien ser del partit.

I més endavant en Manolito va tornar a ser el director.Sí, van canviar l’alcalde i ell va tornar. En Manolito va ser l’ànima de la premsa local.

Però també hi havia altres persones com vostè...Sí, però a l’hora d’escriure... és que ell era excepcional. Per-què d’una idea en feia un article, i jo no en sabia pas tant. Ell era un periodista nat, va néixer periodista i, sense que ningú n’hi ensenyés, ho feia molt bé. I quan ell va plegar jo hi vaig continuar, a vegades hi feia poemes, a vegades unes pàgines...

Jaume Salés: “La revista RDT és un referent per a la història local”

Jaume Salés Sanjaume, recordant algunes fotografies de quan haiva fet de mestre. Tot i que no és mestres de professió, n’havia fet durant anys i una temporada junt amb l’Emili Teixidor.

“La revista ha aportat això que avui dia es demana tant, la memòria col·lectiva. Tot i que hi ha coses que no es poden dir encara, perquè hi ha sentiments pel mig però, n’hi ha que si es diguessin serien molt interessants”


en una entrevista seva publicada a la premsa comarcal, vostè deia en el titular que els rodencs no són agraïts. Vostè creu que els rodencs són prou agraïts amb el què ha aportat la revista?Al final, com aquell que pica amb un martell al clau, al final ha passat que la fusta sí que ha entrat i entenen que això és interessant. S’ha d’estar molt al cas amb el que es publica al Roda de Ter... perquè hi ha gent que llavors agafa el RDT com a referència històrica i es poden equivocar. Les infor-macions han d’estar contrastades, sobretot des d’un punt de vista històric, perquè si hi ha algú que té el RDT com a referència per escriure alguna cosa no s’equivoqui.

Per tant, el RDT pot ser un referent?Oi tant! Perquè si ara hi hagués algú que volgués escriure la història de Roda de Ter, necessitaria la revista. Perquè és una font creïble, impresa i que dura.

Què en pensa que la revista arribi als 700 números, que això vol dir més de 60 anys d’història?No sé pas si es dóna cap més cas aquí a la comarca. I al RDT han agafat el relleu i ho fan bé.

li veu futur a la revista Roda de Ter?Sí, mentre hi hagi gent que li agradi escriure... Hi ha d’haver col·laboradors que vagin escrivint perquè sinó se n’anirà a norris.

jaume salés sanjaume és un dels col·laboradors actuals més antics de la revista Roda de Ter, el qual n’havia es-tat també el director. les seves aportacions a la revista s’han anat espaiant en el temps perquè als seus 77 anys la salut a vegades no fa tota la bondat que un voldria. De totes maneres, la revista extraordinària de Festa Major continua sent una cita ineludible pels seus articles que ens recorden esdeveniments passats o alguna troba-lla que només pot fer un apassionat a la història local. Aquest gestor administratiu de professió, però amb vo-cació de mestre, considera que el RDT és un referent per escriure la història de Roda i que cal tenir cura a l’hora de publicar informacions inexactes.

37 ~

RĐ

T 7

00


una de les seves col·laboracions estaven basades en re-copilar dades de l’arxiu del RDT, no?Sí, això sempre ha estat la meva dèria. La història de Roda sempre ha estat la meva dèria, la meva passió, la meva preo-cupació... les meves alegries quan he descobert alguna cosa interessant... la meva salvació en el sentit de, treballes i et veus recompensat.

jaume, és un apassionat de la història en general o no-més de la història local? A mi m’agrada la història en general però m’agrada més tot el que fa referència, té concomitàncies o té a veure en la història local. L’altre dia vaig trobar com es deia el riu Ter temps enrere, se’n deia riu Alba...no és història de Roda però és una cosa relacionada. Doncs això ho vaig trobar, ho tinc imprès i guardat, en guardo moltes jo de coses. També vaig publicar el llibre De Roda i dels rodencs. Els de casa em van ajudar molt a fer aquest llibre, ha estat un èxit, encara se’n van venent.

Què creu que ha aportat la revista RDT al poble?Hi ha aportat això que avui dia es demana tant, la memòria col·lectiva. Hi ha coses que no es poden dir encara perquè hi ha sentiments pel mig però, hi ha coses que si es diguessin serien molt interessants.

Quan vostè va publicar el seu llibre d’història de Roda,

se’n recorda de quina va ser la primera col·laboració a la revista RDT?No, la primera no me’n recordo, ni de quan va ser...

Com va començar la relació amb el RDT?Tot va començar perquè jo era amic d’en Miquel Vilar i Blanch (Manolito), i em va dir: “Ostres, hauries d’escriure alguna cosa...”. I vaig començar amb col·laboracions esporà-diques, sense cap relació entre una i altra. Tot plegat podia parlar del temps com parlar de qualsevol altra cosa. No ho feia cada mes perquè, és clar, al principi el RDT no tenia gaires planes, 2 o 3... i les meves col·laboracions no tenien gaire d’interès (almenys des del meu punt de vista). Des del principi no que hi col·laboro... per què el RDT va començar que es deia Amanecer, immediatament després de la guerra. I jo era del bàndol dels perdedors... i fins que la cosa no es va calmar no hi vaig col·laborar... No sé, suposo que jo devia començar per allà als anys 50, que jo devia tenir 18 anys.

A Roda hi ha hagut altres publicacions: Fills del Ter, El Mussol, El Ressò...El Ressò era abans de la Guerra Civil, i Fills del Ter es va acabar amb la Guerra. El meu pare sí que havia escrit a Fills del Ter, però jo no. El Mussol era una revista humorística que es feia artesanalment, escrita a màquina i fotocòpies i El 13 la va incorporar com a suplement humorístic. A El Mussol es reien de moltes coses de Roda i tractava sobre l’actualitat del municipi i explicaven coses que no s’havien dit mai... El 13 apareix quan des de l’Ajuntament de Roda de Ter es va “acomiadar” en Manolito i en Tonet i se’ls va convidar a no escriure més en el RDT. Jo, per solidaritat, vaig plegar. Arran d’això, vam crear un periòdic mensual El 13 per poder seguir publicant i dir el que volíem dir.

la seva relació amb la premsa local, ha anat molt lliga-da a l’amistat amb en Miquel Vilar, Manolito, oi?Sí, ens enteníem bastant bé. Amb el fet d’escriure sí, però en les idees no, però vaja, ens enteníem bé.

També va ser director del RDT, l’any 1964. Sí, perquè en Manolito es va empipar amb l’alcalde d’aquells moments i va plegar. I llavors em van dir si volia ser direc-tor... i clar, és complicat perquè has d’omplir totes les pàgi-nes del diari, has d’examinar moltes coses, fer moltes coses amb pseudònim perquè no es vegi que tots els textos els has fet tu... Va ser una etapa que jo no estava preparat però bé, me’n vaig sortir. Va ser una etapa que va durar un any i vaig plegar perquè em van fer plegar els del Movimiento Naci-onal. Em van dir: “Escolta, està molt bé això de ser director de la revista però el director hauria de ser del partit de la Falange...”. I jo els vaig dir que no ho havia pas demanat de ser director i que tant me feia ser-ne com no. El que no tant me feia era tenir el carnet de la Falange. “O sigui que si no us agrada així, plego”, els vaig dir. I vaig plegar. I llavors van agafar a en Molet. A la revista vaig continuar. Jo el que no volia era fer-me’n responsable si em feien ser del partit.

I més endavant en Manolito va tornar a ser el director.Sí, van canviar l’alcalde i ell va tornar. En Manolito va ser l’ànima de la premsa local.

Però també hi havia altres persones com vostè...Sí, però a l’hora d’escriure... és que ell era excepcional. Per-què d’una idea en feia un article, i jo no en sabia pas tant. Ell era un periodista nat, va néixer periodista i, sense que ningú n’hi ensenyés, ho feia molt bé. I quan ell va plegar jo hi vaig continuar, a vegades hi feia poemes, a vegades unes pàgines...

Jaume Salés: “La revista RDT és un referent per a la història local”

Jaume Salés Sanjaume, recordant algunes fotografies de quan haiva fet de mestre. Tot i que no és mestres de professió, n’havia fet durant anys i una temporada junt amb l’Emili Teixidor.

“La revista ha aportat això que avui dia es demana tant, la memòria col·lectiva. Tot i que hi ha coses que no es poden dir encara, perquè hi ha sentiments pel mig però, n’hi ha que si es diguessin serien molt interessants”


en una entrevista seva publicada a la premsa comarcal, vostè deia en el titular que els rodencs no són agraïts. Vostè creu que els rodencs són prou agraïts amb el què ha aportat la revista?Al final, com aquell que pica amb un martell al clau, al final ha passat que la fusta sí que ha entrat i entenen que això és interessant. S’ha d’estar molt al cas amb el que es publica al Roda de Ter... perquè hi ha gent que llavors agafa el RDT com a referència històrica i es poden equivocar. Les infor-macions han d’estar contrastades, sobretot des d’un punt de vista històric, perquè si hi ha algú que té el RDT com a referència per escriure alguna cosa no s’equivoqui.

Per tant, el RDT pot ser un referent?Oi tant! Perquè si ara hi hagués algú que volgués escriure la història de Roda de Ter, necessitaria la revista. Perquè és una font creïble, impresa i que dura.

Què en pensa que la revista arribi als 700 números, que això vol dir més de 60 anys d’història?No sé pas si es dóna cap més cas aquí a la comarca. I al RDT han agafat el relleu i ho fan bé.

li veu futur a la revista Roda de Ter?Sí, mentre hi hagi gent que li agradi escriure... Hi ha d’haver col·laboradors que vagin escrivint perquè sinó se n’anirà a norris.

jaume salés sanjaume és un dels col·laboradors actuals més antics de la revista Roda de Ter, el qual n’havia es-tat també el director. les seves aportacions a la revista s’han anat espaiant en el temps perquè als seus 77 anys la salut a vegades no fa tota la bondat que un voldria. De totes maneres, la revista extraordinària de Festa Major continua sent una cita ineludible pels seus articles que ens recorden esdeveniments passats o alguna troba-lla que només pot fer un apassionat a la història local. Aquest gestor administratiu de professió, però amb vo-cació de mestre, considera que el RDT és un referent per escriure la història de Roda i que cal tenir cura a l’hora de publicar informacions inexactes.

38 ~

RĐ

T 7


Jaume Salés i Gorchs, de 26 anys, és el col·laborador més jove de la revista “Roda de Ter” però, alhora, un dels més antics, des de fa, aproximadament, 11 anys. És per això que li hem volgut dedicar aquesta pàgina a ell i a la trajectòria dels seus dibuixos ja que, com comenta, “di-buixo des que tinc ús de raó, sempre havia dit que volia dibuixar còmics”.

Com i quan decideixes col·laborar amb el RDT? Vaig fer un còmic i, no sé ben bé perquè, va acabar en mans d’en Jaume de “Cal Rei” i ell va dir: “òstres, podries fer algu-na cosa, parlaré amb l’Ester (l’anterior directora)”. Va parlar amb ella i em van demanar si volia fer una vinyeta. Per a mi, en aquells moment, publicar era una cosa molt excepcional perquè clar, jo era molt jove.

Te’n recordes de la primera vinyeta? Oi tant! Era una vinyeta que anava sobre una activitat que es feia durant la Festa Major i sobre una activitat que organit-zava el GEMI. Tot plegat era molt ingenu, hi havia moltes ganes de fer-ho i molta il·lusió, però molt ingenu.

Els teus dibuixos han evolucionat també de la mateixa manera que ho ha fet el RDT? En quins aspectes? Clar, els dibuixos abans eren en paper i s’havia d’escanejar... en canvi ara és molt més còmode. Ho envio digitalment a través d’Internet i ja està. A més, pots canviar moltes coses i només costa un quart de feina. Però el dibuix no ha canviat, el què ha canviat són les possibilitats.

Com definiries la teva secció? Què poden buscar els lec-tors en la teva vinyeta?En realitat, sempre he fet la vinyeta pensant en mi i en el què jo volia dir. De la mateixa manera que dibuixo moltes vegades i no transcendeix.

A més d’estar involucrat en el RDT, també podem veu-re dibuixos teus en altres àmbits del poble. Quins són? A nivell oficial, el logotip de l’ARC i els dibuixets l’anterior campanya del reciclatge els vaig fer jo. Són les dues coses més oficials. Llavors, alguna altra coseta des de l’ajunta-ment, com el cartell del tema del voluntariat lingüístic, i el Rei Carnestoltes del cartell de Carnaval.

T’has plantejat dedicar-te professionalment al dibuix? És complicat subsistir en aquest món? M’ho plantejo cada matí. És molt complicat. De fet, només

he cobrat un parell de coses. Totes les col·laboracions i pe-tits projectes han estat, i són, sense cobrar.

Quins són els teus dibuixants de referència?Ara m’agrada molt un dibuixant argentí que es diu Lini-ers, que té un sentit de l’humor molt absurd però, alhora, és com molt profund tot plegat. També m’agrada molt un nord-americà que dibuixa les històries d’un gat i un gos, en Patrick McDonnell. I d’aquí m’agraden molt els dibuixos d’en Subi.

Què has preparat pel número 700 de la revista?Aprofitant que és Sant Jordi, i es veu que hi ha un petit mo-viment de col·leccionisme de punts de llibre, hem preparat uns punts dedicats a Sant Jordi, alhora relacionats amb el RDT.

Quins projectes tens entre mans com a dibuixant?Aprofitant que ara m’ha tornat a agafar una mica la vena ar-tística, doncs presentar-me a concursos i anar fent... tampoc es tracta de triomfar, sinó de fer alguna cosa que t’agrada, t’omple i t’ho passes bé. Actualment, amb una companya que també està vinculada a estudis artístics, hem creat un blog, perquè és una manera molt fàcil, ràpida i econòmica -cost 0- de difondre els dibuixos. Però és una cosa que so-breviviu paral·lelament a la feina de cada dia, que és la que em dóna diners. (www.infantsterribles.blogspot.com).

Jaume Salés i Gorchs: “Sempre havia dit que volia dibuixar còmics”Text i foto. Irene Soler i Febrer

Jaume Salés i Gorchs, de 26 anys, és el col·laborador més jove de la revista “Roda de Ter” però, alhora, un dels més antics, des de fa, aproximadament, 11 anys. És per això que li hem volgut dedicar aquesta pàgina a ell i a la trajectòria dels seus dibuixos ja que, com comenta, “di-buixo des que tinc ús de raó, sempre havia dit que volia dibuixar còmics”.

Com i quan decideixes col·laborar amb el RDT? Vaig fer un còmic i, no sé ben bé perquè, va acabar en mans d’en Jaume de “Cal Rei” i ell va dir: “òstres, podries fer algu-na cosa, parlaré amb l’Ester (l’anterior directora)”. Va parlar amb ella i em van demanar si volia fer una vinyeta. Per a mi, en aquells moment, publicar era una cosa molt excepcional perquè clar, jo era molt jove.

Te’n recordes de la primera vinyeta? Oi tant! Era una vinyeta que anava sobre una activitat que es feia durant la Festa Major i sobre una activitat que organit-zava el GEMI. Tot plegat era molt ingenu, hi havia moltes ganes de fer-ho i molta il·lusió, però molt ingenu.

Els teus dibuixos han evolucionat també de la mateixa manera que ho ha fet el RDT? En quins aspectes? Clar, els dibuixos abans eren en paper i s’havia d’escanejar... en canvi ara és molt més còmode. Ho envio digitalment a través d’Internet i ja està. A més, pots canviar moltes coses i només costa un quart de feina. Però el dibuix no ha canviat, el què ha canviat són les possibilitats.

Com definiries la teva secció? Què poden buscar els lec-tors en la teva vinyeta?En realitat, sempre he fet la vinyeta pensant en mi i en el què jo volia dir. De la mateixa manera que dibuixo moltes vegades i no transcendeix.

A més d’estar involucrat en el RDT, també podem veu-re dibuixos teus en altres àmbits del poble. Quins són? A nivell oficial, el logotip de l’ARC i els dibuixets l’anterior campanya del reciclatge els vaig fer jo. Són les dues coses més oficials. Llavors, alguna altra coseta des de l’ajunta-ment, com el cartell del tema del voluntariat lingüístic, i el Rei Carnestoltes del cartell de Carnaval.

T’has plantejat dedicar-te professionalment al dibuix? És complicat subsistir en aquest món? M’ho plantejo cada matí. És molt complicat. De fet, només

39 ~

RĐ

T 7

00


Els col·laboradors del 500 al 700Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Arxiu RDT

Tal i com hem dit, és molt difícil mencionar tots i cadascun dels col·laboradors que han passat

per la revista Roda de Ter. Serveixin aquestes 3 fotografies per plasmar tres efemèrides que van ser importants per a la revista. La primera fotografia correspon a la que es van fer els col-laboradors que hi havia quan es va arribar al número 500. Estem parlant del gener de 1991 amb un consell de redacció format per: Pep Bas, Narcís Freixa, Serafí Curriu, Maria Ocaña i Pere Serra. La segona fotografia cor-respon a l’acte que es va fer a la Porxa-da de Can Planoles per celebrar els 50 anys de la revista. Va ser el desembre de 1999 i el consell de redacció estava format per Ester Busquets, Martí Ca-sas, Joan Serra i Francesc Soler. L’úl-tima imatge correspon a la tradicional fotografia que col·laboradors habituals i col·laboradors de la revista extraor-dinària del setembre es fan després de l’actes de presentació del número de Festa Major. Si feu un repàs a les tres fotografies veureu que moltes de les cares es repeteixen al llarg dels anys i d’altres, malauradament, ja ens han deixat. Moltes gràcies a tots.

40 ~

RĐ

T 7


Rebre el Roda de Ter a casa engegava una mena de rutina que començava quan el trobavem a la bústia, una mica arrugat, normalment sense sobre, amb la direcció enganxada a la portada. El meu home i jo llavors comentavem divertits què devia pensar el carter en veure’l: que si d’on era, que si què deia, que si s’ho mirava, que si li agradaria...

un cop a dins de casa, em faltava temps per obrir-lo. I feia el que fa molta gent quan el rep: repassar les fotos a veure qui coneixes. Pàgina per pàgina anava mi-rant les cares de la gent buscant familiars, veïns, amics, coneguts... I sempre hi trobava algú. Llavors cridava al meu home: Vine, vine, que hi ha fulanito de tal a la revista. Ell, amb molta paciència, venia. Mentre ens ho miravem junts jo feia el típic comentari (que em sembla que fa tothom a casa seva): que si aquest s’ha engreixat, que si aquella està igual que fa 10 anys, que si el nen de la dreta deu ser el fill de tal, etc. un cop fet això ja me’l podia llegir, però mai de cop. S’havia de fer allargar, que el següent número tardaria molt en arribar. De la revista, m’ho empassava tot: l’editorial, els esports, les col.laboracions dels veïns, fins i tot els anuncis! Em sentia molt privilegiada. Podia saber què passava a “casa”, de la ma-texia manera que ho saben els que hi són de veritat. Tot un luxe. Al meu barri, que es diu Moriyama, l’Ajuntament envia un cop al mes una pu-blicació gratuïta que té forma de diari, amb les notificacions oficials (impostos, inscripcions de guarderies), les activitats del barri (cursos, conferències, revisions mèdiques, etc.), alguns articles de divulgació sobre jardins, salut i, a Japó això és essencial, una recepta de cuina. No hi ha fotos per buscar coneguts, ni jovent fent esport, ni escrits sobre la residència dels avis. No hi ha, en definitiva, partipació dels que hi viuen. Em sembla que aquest és un valor que la gent de Roda i Masies no hauriem de deixar que perdés la nostra revista. Ara em deleixo per llegir-la amb el meu fill. Voldria que fos ell qui la trobés a la bústia i immediatament anar a buscar tots junts cares conegudes a les fotos, asse-nyalar-les, recordar-les i pensar que aviat les tornarem a veure. Després llegiríem junts les activitats infantils o els reportatges de les festes. És el millor que hi pot haver per explicar-li les nostres costums i per fer-li entendre que ell també és d’allà (o d’aquí, segons on estigueu llegint).

Diuen que solament es llegeix allò que interessa de veritat. Jo diria que a casa meva mentre hi hagi algú que coneguem a les fotos voldrem seguir llegint el Roda de Ter. Continueu publicant-lo i, si pot ser, enviant-nos-el, si us plau.

Text. Lídia Sala i Caja

“Diuen que solament es llegeix allò que interessa de veritat. Jo diria que a casa meva, al Japó, mentre hi hagi algú que coneguem a les fotos voldrem seguir llegint el “Roda de Ter””.

Per saber què passa a “casa” des del Japó

Sovint pensem que l’Administració és l’única responsable de conservar el nostre patrimoni, avui dia encara que això va canviant, la societat civil no es fa del tot corresponsable d’aquesta tasca.

En la dècada de 1970, fent pràctiques a la Biblioteca Jaume Balmes de Vic, l’Elvira Molas, una gran bibliotecària, em va ensenyar tot el que en una biblioteca es con-sidera col·lecció local. Des d’aquest moment podria dir que va començar la meva dèria per col·leccionar tot allò referent a Roda de Ter, Masies de Roda i els seus habitants: llibres, postals, premsa local, etc. Puc dir-vos que tinc una modesta biblioteca on hi ha llibres de tots els autors locals: Josep Baucells i Prat, Miquel Martí i Pol, Josep Clarà, Emili Teixidor, Miquel Obiols, Jaume Salés, Esteve Bus-quets, Raquel Castellà etc., alguns d’ells, amb dedicatòries dels respectius autors. També he anat recollint llibres d’abast comarcal que indirectament tracten de Roda i Masies. No és una col·lecció exhaustiva: per aquest motiu procuro estar sempre en contacte amb llibreters de vell per veure si faig alguna nova troballa. Darrerament, per exemple, per mitjà d’Internet he comprat el llibre de poesia Brots d’en Josep Baucells, editat l’any 1888, que no tenia a la meva biblioteca.

una part important d’aquesta col·lecció és la premsa local; sense aquesta, la his-tòria d’un poble seria incompleta. Des de l’any 1980 estic subscrita al Roda de Ter. Els conservo tots enquadernats des d’aquesta data. També, disposo dels nú-meros extraordinaris de Festa Major editats des de 1945. No cal dir que quan l’Ajuntament de Roda, l’any 2002, va reeditar la revista El Ressò i més tard Fills del Ter vaig procurar d’aconseguir-los immediatament perquè així millorava la col·lecció de premsa rodenca. També he anat recollint tots els números editats de El 13 i de Banda i banda, de recent publicació. De Masies de Roda estic guar-dant tots els números que han aparegut de El Masienc.

La meva biblioteca no és solament una col·lecció de llibres i revistes, és alguna cosa més. Puc passar molt bones estones llegint i rellegint aquests documents. En els més antics hi trobo notícies desconegudes per a mi, i en els de fa uns anys, vivències de la meva època que m’agrada recordar; en els més recents, m’informo de notícies de la nostra actualitat. Però sobretot, entre totes les èpoques, hi trobo un bocí d’història de cadascú de nosaltres.

La més lleugera mirada a la biblioteca em fa adonar de la gran importància de la labor de totes aquelles i aquells que han fet possible, i fan possible, que la nostra història quotidiana perduri escrita sobre paper. M’agradaria esperonar tots els col·laboradors de la revista Roda de Ter a continuar fixant la memòria col·lectiva de tots els rodencs.

Text. Montserrat Fontserè i Casassas

“La més lleugera mirada a la biblioteca em fa adonar de la gran importància de la labor de totes aquelles i aquells que han fet possible, i fan possible, que la nostra història quotidiana perduri escrita sobre paper.”

La importància de conservar el patrimoni escrit

41 ~

RĐ

T 7

00


Rebre el Roda de Ter a casa engegava una mena de rutina que començava quan el trobavem a la bústia, una mica arrugat, normalment sense sobre, amb la direcció enganxada a la portada. El meu home i jo llavors comentavem divertits què devia pensar el carter en veure’l: que si d’on era, que si què deia, que si s’ho mirava, que si li agradaria...

un cop a dins de casa, em faltava temps per obrir-lo. I feia el que fa molta gent quan el rep: repassar les fotos a veure qui coneixes. Pàgina per pàgina anava mi-rant les cares de la gent buscant familiars, veïns, amics, coneguts... I sempre hi trobava algú. Llavors cridava al meu home: Vine, vine, que hi ha fulanito de tal a la revista. Ell, amb molta paciència, venia. Mentre ens ho miravem junts jo feia el típic comentari (que em sembla que fa tothom a casa seva): que si aquest s’ha engreixat, que si aquella està igual que fa 10 anys, que si el nen de la dreta deu ser el fill de tal, etc. un cop fet això ja me’l podia llegir, però mai de cop. S’havia de fer allargar, que el següent número tardaria molt en arribar. De la revista, m’ho empassava tot: l’editorial, els esports, les col.laboracions dels veïns, fins i tot els anuncis! Em sentia molt privilegiada. Podia saber què passava a “casa”, de la ma-texia manera que ho saben els que hi són de veritat. Tot un luxe. Al meu barri, que es diu Moriyama, l’Ajuntament envia un cop al mes una pu-blicació gratuïta que té forma de diari, amb les notificacions oficials (impostos, inscripcions de guarderies), les activitats del barri (cursos, conferències, revisions mèdiques, etc.), alguns articles de divulgació sobre jardins, salut i, a Japó això és essencial, una recepta de cuina. No hi ha fotos per buscar coneguts, ni jovent fent esport, ni escrits sobre la residència dels avis. No hi ha, en definitiva, partipació dels que hi viuen. Em sembla que aquest és un valor que la gent de Roda i Masies no hauriem de deixar que perdés la nostra revista. Ara em deleixo per llegir-la amb el meu fill. Voldria que fos ell qui la trobés a la bústia i immediatament anar a buscar tots junts cares conegudes a les fotos, asse-nyalar-les, recordar-les i pensar que aviat les tornarem a veure. Després llegiríem junts les activitats infantils o els reportatges de les festes. És el millor que hi pot haver per explicar-li les nostres costums i per fer-li entendre que ell també és d’allà (o d’aquí, segons on estigueu llegint).

Diuen que solament es llegeix allò que interessa de veritat. Jo diria que a casa meva mentre hi hagi algú que coneguem a les fotos voldrem seguir llegint el Roda de Ter. Continueu publicant-lo i, si pot ser, enviant-nos-el, si us plau.

Text. Lídia Sala i Caja

“Diuen que solament es llegeix allò que interessa de veritat. Jo diria que a casa meva, al Japó, mentre hi hagi algú que coneguem a les fotos voldrem seguir llegint el “Roda de Ter””.

Per saber què passa a “casa” des del Japó

Sovint pensem que l’Administració és l’única responsable de conservar el nostre patrimoni, avui dia encara que això va canviant, la societat civil no es fa del tot corresponsable d’aquesta tasca.

En la dècada de 1970, fent pràctiques a la Biblioteca Jaume Balmes de Vic, l’Elvira Molas, una gran bibliotecària, em va ensenyar tot el que en una biblioteca es con-sidera col·lecció local. Des d’aquest moment podria dir que va començar la meva dèria per col·leccionar tot allò referent a Roda de Ter, Masies de Roda i els seus habitants: llibres, postals, premsa local, etc. Puc dir-vos que tinc una modesta biblioteca on hi ha llibres de tots els autors locals: Josep Baucells i Prat, Miquel Martí i Pol, Josep Clarà, Emili Teixidor, Miquel Obiols, Jaume Salés, Esteve Bus-quets, Raquel Castellà etc., alguns d’ells, amb dedicatòries dels respectius autors. També he anat recollint llibres d’abast comarcal que indirectament tracten de Roda i Masies. No és una col·lecció exhaustiva: per aquest motiu procuro estar sempre en contacte amb llibreters de vell per veure si faig alguna nova troballa. Darrerament, per exemple, per mitjà d’Internet he comprat el llibre de poesia Brots d’en Josep Baucells, editat l’any 1888, que no tenia a la meva biblioteca.

una part important d’aquesta col·lecció és la premsa local; sense aquesta, la his-tòria d’un poble seria incompleta. Des de l’any 1980 estic subscrita al Roda de Ter. Els conservo tots enquadernats des d’aquesta data. També, disposo dels nú-meros extraordinaris de Festa Major editats des de 1945. No cal dir que quan l’Ajuntament de Roda, l’any 2002, va reeditar la revista El Ressò i més tard Fills del Ter vaig procurar d’aconseguir-los immediatament perquè així millorava la col·lecció de premsa rodenca. També he anat recollint tots els números editats de El 13 i de Banda i banda, de recent publicació. De Masies de Roda estic guar-dant tots els números que han aparegut de El Masienc.

La meva biblioteca no és solament una col·lecció de llibres i revistes, és alguna cosa més. Puc passar molt bones estones llegint i rellegint aquests documents. En els més antics hi trobo notícies desconegudes per a mi, i en els de fa uns anys, vivències de la meva època que m’agrada recordar; en els més recents, m’informo de notícies de la nostra actualitat. Però sobretot, entre totes les èpoques, hi trobo un bocí d’història de cadascú de nosaltres.

La més lleugera mirada a la biblioteca em fa adonar de la gran importància de la labor de totes aquelles i aquells que han fet possible, i fan possible, que la nostra història quotidiana perduri escrita sobre paper. M’agradaria esperonar tots els col·laboradors de la revista Roda de Ter a continuar fixant la memòria col·lectiva de tots els rodencs.

Text. Montserrat Fontserè i Casassas

“La més lleugera mirada a la biblioteca em fa adonar de la gran importància de la labor de totes aquelles i aquells que han fet possible, i fan possible, que la nostra història quotidiana perduri escrita sobre paper.”

La importància de conservar el patrimoni escrit

42 ~

RĐ

T 7


La Francisca és subscriptora de la re-vista des que la porten a casa, abans l’anava a buscar sempre al quiosc. Tot i que s’ho llegeix una mica tot, l’article que no es perd mai és el de la Sara Jor-dan. Aquesta serà la primera vegada que sortirà fotografiada al RDT.

Sempre havia vist la revista a casa dels seus pares, fins i tot en té alguna de quan es deia Amanecer. Comença a llegir-la per l’entrevista de la contra-portada, i és subscriptor perquè “sóc rodenc, amb això ja n’hi ha prou”. L’hem entrevistat en diverses ocasions quan havia estat president d’ARC.

No se’n recorda exactament des de quan compra la revista i n’és subscrip-tor, però assegura haver-ne vist per casa, dels anys 50. Fa una repassada general i para més atenció en els ar-ticles d’opinió. “M’agradaria felicitar la revista en el seu número 700”, comenta en Josep.

Joan RibasComerciant 53 anys

Josep DotJubilat87 anys

Francisca FabregóJubilada76 anys

Després de fer un repàs pels números més especials de la revista i els col-laboradors d’aquesta, ara és hora de posar nom a totes aquelles persones anònimes que també ajuden a fer créixer el RDT. Es tracta dels subs-

criptors, lectors i quiosquers que mes a mes compren, llegeixen i venen la publi-cació. Hem anat a buscar a sis subscriptors i els hem preguntat des de quan són subscritpros del RDT, perquè, i quina és la secció que els agrada més. També hem anat a quatre dels establiments on es ven la revista regularment i, allà, hem preguntat al quiosquer i a un dels lectors el mateix que als subscriptors.Tot i que hi ha moltes coincidències entre uns i altres, hem trobat petites dife-rències. Hi ha qui sempre comença la revista pel darrera, qui se la llegeix de dalt a baix, qui les col·lecciona o qui té una estima especial per a determinat articulista o espais en concret.Pel què fa als subscriptors, tot i que la majoria pertanyen a Roda de Ter i altres punts de la comarca d’Osona, podríem esmentar la gran diversitat geogràfica

Text. Irene Soler i Febrer. Fotos. Montse Verdaguer i Mas

d’aquests. En trobem a Barcelona, Gi-rona, Sabadell, Igualada, La Garriga, Castellar del Vallès, Salou, Verdú i, fins i tot, Sevilla. Així doncs, tot i ser una publicació local feta per i pels ro-dencs, comprovem que el Roda de Ter traspassa les fronteres del poble.

Tot i ser una petita mostra de les mol-tes persones que mensualment llegei-xen la revista, aquestes 10 fitxes són un pretext per homenatjar a tots aquells que, regularment o esporàdicament, també fan el Roda de Ter.

Subscriptors, lectors i quiosquers, peces clau per a la continuïtat

43 ~

RĐ

T 7

00


L’Assumpta ven la revista des que va obrir la botiga, més o menys des de 1993, i la Pepeta l’ha comprat de sem-pre. Totes dues coincideixen en què és una eina perfecte per estar al corrent de tot el què passa al poble. “És com un diari normal i corrent. A més, està molt ben fet”, diu la Pepeta. Cap de les dues n’és subscriptora ja que els agrada anar a comprar la revista cada mes.Tot i que acostumen a llegir-se-la de dalt a baix, l’Assumpta puntualitza que primer fa “una ullada general per veu-re quin tema m’interessa més i llavors, durant el mes, vaig llegint la resta”. A Can Rosanas fan un llibret anual amb totes les edicions de l’any.

Can Rosanas / Assumpta Vilà, 47 anysPepeta Arderiu, 66 anys

En Joan Arbat és subscriptor de la revista des de fa uns 5 anys, tot i que abans de ser-ho la comprava habitual-ment. Quan vivia amb els seus pares, sempre la fullejava perquè a casa seva han estat subscriptors de tota la vida. Diu que llegeix la revista pel comença-ment i no hi ha cap secció que li agra-dai més que una altra.

“Quan era petita ja tenia la revista, i ara de grans hem continuat comprant-la i sent-ne subscriptors”, comenta la Ro-ser. N’havia guardat algunes edicions però les va donar, i ara ja no ho fa.La Roser sempre comença el RDT per davant, amb l’editorial i després va en-trant i es fixa, sobretot, amb les foto-grafies per si apareix algú conegut.

En Josep és subscriptor de sempre, “deu fer 30 o 35 anys que sempre hem tingut la revista per casa”. Quan agafa la revista, comença pel principi i, amb el mateix ordre que es van succeïnt les pàgines, va llegint. Ha aparegut diverses vegades en la pu-blicació, sobretot com a president del Casal del Pensionista.

Roser AngladaAdministrativa64 anys

Josep VilardellJubilat75 anys

Joan ArbatTreballa a la Brigada Municipal, 44 anys

44 ~

RĐ

T 7


Tot i que temps enrere la Neus era subscriptora de la re-vista, continua comprant-la cada mes, “no és que sigui una gran lectora de novel·les i literatura, però el Roda de Ter sí que m’agrada tenir-lo cada mes”. La Francesca, des que treballa a la botiga (14 anys aproximadament) sempre l’ha vist vendre.Com d’altres lectors, elles també es llegeixen quasi o tota la revista. “Sempre començo pel darrera, per la contraportada, perquè sempre hi ha algú d’aquí Roda. I també miro sempre els naixements”, diu la Neus. La Francesca fulleja la revista sempre que té una estona, “passo superficialment per as-sabentar-me del principal que ha passat o passarà i també mirar alguna foto. Vaja, fer un repàs”.

Can Teiona / Francesca Hermosilla, 53 anysNeus Viladecàs, 72 anys

A Can Manolito s’ha venut la revista des que van obrir la llibreria, ara fa 42 anys. La Mari, tot i no recordar-ho exac-tament, assegura que fa més de 10 anys que la compra cada mes. Com tots els altres, la revista també els serveix per assabentar-se de què passa al poble, i en Ramon explica que ell ho ha viscut des de sempre ja que el seu pare n’havia estat director durant molt de temps.Com la Neus, en Ramon també comença sempre per la contraportada, i la Mari fa un repàs general per després aprofundir. “Quan el meu fill era petit ja havia sortit alguna vegada amb el futbol i, des d’aleshores, que els guardo quasi bé tots”, ens comenta ella. A Can Manolito guarden totes les edicions des del principi.

Can Manolito / Ramon Vilar, 45 anysMari Carmen Hermoso, 51 anys

A Feixas Aulet es ven la revista des de fa uns 15 anys apro-ximadament, “sempre ens ha agradat col·laborar en les dife-rents coses que es fan al poble, com per exemple la revista”, ens comenta en Josep Maria. La Maria Rosa l’ha comprat sempre i li agrada perquè “és la manera de poder saber tot el que passa a Roda”.Ella també té el costum de començar el RDT per darrera “i les primeres coses que em llegeixo són les de més actualitat i les que no sabia que havien passat”.En Josep Maria, quan té una mica de temps, la primera sec-ció que llegeix és la contraportada “ja que sempre surt algú del poble i, a més, és rapidet de llegir”.

Feixas Aulet / Josep Ma. Peidró, 54 anys Maria Rosa Parareda, 59 anys

45 ~

RĐ

T 7

00


TAllER DE PunTs DE llIBRE I RosEs DE PAPER

Dissabte, 25 d’abrilA partir de 2/4 de 6 de la tarda, a l’Esquerda.Diumenge, 26 d’abrilA partir de 2/4 d’11 del matí, a la plaça Major de Roda.Fes el teu punt de llibre i la rosa de paper amb material reciclat. Et farem una fotografia que sortirà publicada a la revista del maig.

Programa d’actes pel número 700 de la re v ista RDT

PREsEnTACIÓ DEl nÚMERo 700 DEl RDT

Has col·laborat o col·labores a la revista RDT? Vine a la presentació del número 700. Diumenge, 26 d’abril de 2009. A 2/4 de 12 del migdia, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. L’acte serà presidit per l’Alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, i es comptarà amb la intervenció del periodista Agustí Danés.ENTRE TOTS LA FEM POSSIBLE. Tu, TAMBÉ.

La revista RDT t’obsequia amb un punt de llibre

Q u i n p e r s o n a t g e t ’ h a t o c a t ?

46 ~

RĐ

T 7


47 ~

No

tície

s


La música, des dels primers anys de vida, forma part de nosaltres mateixos i del nostre entorn. La mare ens canta cançons per adormir-nos, l’àvia ens expli-

ca històries cantades, cantem cançons al sol i a la lluna, als cargols perquè treguin les banyes, quan fem anys... La can-çó és un fet col·lectiu, és lúdica i agrada als infants. Podrí-em dir que és la base de l’educació musical ja que potencia els elements formatius i educatius (memòria, comprensió, associació, expressió, improvisació...), els elements musi-cals (ritme, timbre, melodia, tempo...) i també treballa la interdisciplinarietat. Entenent aquesta com al tractament que donem a diferents aspectes com el llenguatge (ampli-em el nostre vocabulari a través de les cançons), l’educació personal (quan creem hàbits o quan cal seguir-los recor-dant...), l’expressió corporal (quan dansem, gesticulem...), el coneixement del propi cos (amb jocs, cantarelles, frases musicades..), les matemàtiques (per exemple amb cançons de comptar, jocs de dits...), el medi natural (les cançons so-vint parlen d’animals, les músiques poden recordar el cant dels ocells, van lligades als fenòmens de la naturalesa...), el folklore (interpretant cançons típiques del nostre país...), el medi social (ja que moltes cantades parlen de persones,

de fets... i no es pot oblidar que moltes músiques tenen un autor o compositor), els estats d’ànim (doncs la música pot produir alegria, tristesa...) i un llarg etcètera.La música representa un paper important en el procés d’ ensenyament-aprenentatge dels alumnes. És expressió de sentiments, estats d’ànim, cooperació, relació amb els al-tres, respecte, empatia..., és a dir, és un mitjà de comunica-ció des de l’interior de l’infant cap al seu entorn amb el fet social que això comporta. La música estimula la creativitat i la imaginació, provoca l’evocació de records i imatges i, per tant, enriqueix l’intel·lecte; i si la combinem amb la dansa, estimula els sentits, l’equilibri i el desenvolupament muscu-lar. Com diem, la música és des de la infància part de la vida mateixa i constitueix, a vegades sense que en siguem del tot conscients, la base de l’educació. A l’Escola de Intermunici-pal de Música “El Faristol” (de Roda de Ter i l’Esquirol) tot-hom hi té un lloc, començant des dels més xics, els infants de 4 i 5 anys, que podran desvetllar i desenvolupar el seu sentit musical, mitjançant l’educació de l’oïda, l’educació de la veu, el ritme corporal i musical, la cançó i la introducció al món dels símbols... Benvinguts a les classes de Sensibilització!

Creixem amb la músicaText. Laia Rovira i Laia Sellarès. Escola de Música El Faristol

48 ~

No

tície


Arriba al bon temps i la nova temporada de sardanes. Des de l’Agrupació Sardanista de Roda us convidem a participar a les activitats que hem preparat i, al

mateix temps, us facilitem les audicions de la temporada.us fem saber que tenim a la vostra disposició una adreça de correu electrònic: [email protected] per tal que pugueu enviar els vostres suggeriments i informacions que cregueu oportunes.

I també podeu consultar el bloc de la nostra entitat http://sardaroda.blogspot.com.

La Sardana, dansa nacional de Catalunya, de valors uni-versals és sentiment, tradició, cultura, Pàtria. Tenim el dret de sentir la sardana com “la dansa més bella”, però tenim el deure de fer-la més bella encara, fent per manera que no es desfaci mai. un poble que perd les seves tradicions, és un poble sense futur.

La finalitat d’aquestes pàgines és donar informació d’esde-veniments sardanistes ja celebrats, que tinguin quelcom d’interès. Seran ben rebuts tota mena de suggeriments.

Amb el bon temps, arriba la nova temporada de sardanesText i foto. Agrupació Sardanista de Roda de Ter

Imatge d’arxiu d’una audició de sardanes al passeig del Ter.

Diumenge 26 d’Abril - 12 migdia - Cobla Pral. d’OlotDissabte 20 de Juny -9,30 nit -Cobla Bisbal Jove Dissabte 27 de Juny - 9,30- nit - 4-HORES DE SARDANESCobles: La Bisbal Jove i Ciutat de Girona Dissabte 11 de Juliol - 10 nit - Cobla Ciutat de GironaDissabte 18 de Juliol - 9 nit - Cobla SabadellDissabte 25 de Juliol - 10 nit – Cobla Principal d’Olot

FESTA MAJOR 200923 de setembre - 10 nit - Cobla Principal d’Olot

Audicions de sardanes de l’any 2009

Fes-te soci de l’Agrupació Sardanista

de Roda

L’Agrupació necessita el teu suport

49 ~

No

tície

s


El Casalot vam gaudir d’una Setmana Santa d’allò més atapaïda i, alhora, divertida. De dilluns a dimecres (del 6 al 8 d’abril) vam marxar de colònies a Sant Feliu

de Buixalleus, tot i que el temps no va acompanyar massa, ja que va ploure durant tot el dimarts, van ser molt profi-toses. Sota el lema: “Pinta un somriure” vam fer un munt d’activitats relacionades amb el món del circ: gimcanes, jocs de nit, concursos... que ens van fer riure, cantar, i ballar. I tampoc cal oblidar les petites estones de lliure les quals els infants, adolescents i monitors aprofitàvem per jugar, xerrar i descansar una mica. Però no es va acabar aquí. Després de les colònies i d’haver reposat uns quants dies, van arribar les caramelles. El di-lluns de Pasqua, dia 13 d’abril, ens vam tornar a reunir per sortir a cantar caramelles pel poble. Vam sortir de la plaça del barri de la Creu i a partir d’aquí, a sobre d’un camió en-galanat per a l’ocasió, vam recòrrer diferents barris i carrers de Roda. L’experiència va valer la pena.

El Casalot amenitza el dilluns de Pasqua amb les caramellesText. Monitors i monitores d’El Casalot

Les caramelles van començar al barri de la Creu de Codines i Fontanelles i van continuar per altres punts del poble de Roda.

Petits i grans es van apuntar a cantar caramelles.

50 ~

No

tície


Del 3 d’abril al 31 de maig, la Sala d’exposicions del Casino de Vic acull la mostra fotogràfica ‘Gea’ del rodenc Jordi Cervera. un passadís i 12 fotografies

que tenen com a eix temàtic la intimitat de la naturalesa. Tal com diu Cervera “la natura és el què més m’atrau foto-grafiar: l’aigua, les pedres, el mar...només que aquesta té una sorpresa. Parla de Gea en la seva intimitat, Gea és la mare de la Terra -segons la mitologia grega- i podríem dir que parteix del descobriment i la gosaria”. Així doncs, el rodenc ens presenta una sèrie d’imatges que va copsar amb la seva càmera aquest estiu mentre passejava per la costa basca.

Es defineix com a una persona molt observadora, “miro molt l’entorn, veig coses... a vegades una visió, un detallet, un racó m’estimula a fer fotografies o a fer-ne més que s’as-semblin o tinguin un fil. Tal com deia Martí i Pol que el pri-mer vers li regalaven els déus i llavors l’estibava, doncs vin-dria a ser el mateix”. Així és com va començar aquesta sèrie de fotografies “una imatge semblava que em cridava i vaig pensar, a veure si n’hi ha més?”. Per a aquest fotògraf de 52 anys, l’exposició està feta amb sentit de l’estètica i de l’ele-

Jordi Cervera retrata en una exposició la intimitat de les pedresText i foto. Irene Soler i Febrer

Cervera al costat de la fotografia que va inspirar la sèrie.

h o m e n a t g e d e l e s N o c e s d ’ O r

Els matrimonis que aquest any compleixin els 50 anys del seu casament i de-sitgin participar en l’Homenatge de les Noces d’Or, que organitza la regidoria d’Acció social, Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Roda de Ter, poden

inscriure’s a Can Vinyets, a la plaça Major, número 10, en l’horari de 9 del matí a 1 del migdia, abans del dia 15 de maig.

Cal presentar la fotocòpia del llibre de família.

gància tenint en compte que la natura és una artista i que “els quadres ja estant fets, tan sols s’han d’anar a pescar”. Tot i que va tardar molt a submergir-se en el món de la fo-tografia digital, “ara no ho canviaria per res perquè les pos-sibilitats i la comoditat que dóna són excepcionals”. Malgrat això, Gea és una transició ja que està realitzada amb una cà-mera analògica i després se n’han escanejat les fotografies. Aquesta és la tercera de les exposicions fotogràfiques que ha realitzat en els més de 20 anys que es dedica a la foto-grafia, i el resultat és més que satisfactori ja que sinó “no hauria exposat”.

51 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


El passat dijous 2 d’abril, es va fer la presentació de l’exposició Co-incidències Insòlites: El Cintu-

ró del Temps, al Museu Municipal de Montcada i Reixach. Aquesta és una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, en la qual els museus participants posen en dià-leg dues peces que poden tenir una re-lació simbòlica, estètica o conceptual. Aquesta proposta permet reflexionar sobre els objectes, els esdeveniments, els museus i els municipis.En el nostre cas, els dos elements que dialoguen són un motlle de cinturó d’època ibèrica provinent del jaciment ibèric de les Maleses, que es conserva al Museu Municipal de Montcada, i una sivella de bronze, d’època medi-eval, del Museu Arqueològic de l’Es-querda. El cinturó del temps, que és el títol de la coincidència, explica l’evolu-ció i el significat d’aquest objecte, des de la mitologia, a la vida quotidiana o fins i tot, a l’esport actual.L’exposició es podrà veure també al Museu Arqueològic de l’Esquerda des del 9 fins al 31de maig. L’acte oficial de presentació, a Roda, tindrà lloc el pro-per 16 de maig, coincidint amb el Dia

Coincidències insòlites: el cinturó del tempsText i foto. Maria Ocaña i Subirana

Mercedes Duran, en l’acte d’inauguració de l’exposició.

El passat diumenge 29 de març, 50 persones de diferents punts d’Osona, varen conèixer de la mà del catedràtic d’ar-queologia de la universitat de Girona, Dr. Narcís Soler les principals coves de Serinyà, alguna d’elles en curs d’excava-ció, com la de l’Arbreda. Aquesta visita tancava un dels ci-cles que més interès ha despertat al públic interessat en te-mes d’arqueologia. La visita ha estat una experiència nova organitzada des del museu. Valorant la bona acollida que ha tingut en el futur se n’organitzaran altres.

Visita al Parc de les Coves prehistòriques de Serinyà

El grup a l’inici de la visita, amb el Dr. Narcís Soler, d’esquena amb gorra.

Internacional dels Museus.Aquesta exposició l’han preparat Mar-tí Picas i M. Àngels Pujol, els dos Tèc-nics d’Animació del Patrimoni Cultu-ral Local de Montcada i Reixach i de Roda de Ter, respectivament. A la foto hi podeu veure Mercedes Duran, directora del Museu Munici-pal de Montcada i Reixach, presentant Les Coincidències insòlites durant l’ac-te d’inauguració de l’exposició. A l’ac-te també hi va assistir la directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

El Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i el Museu Municipal de Montcada i Reixach participen en el programa Museus en Xarxa, coincidències insòlites.

Us esperem a l’Esquerda per Sant Jordi. Dia 25 d’abril, a partir de les 5 de la tarda

Sant Jordi a l’Esquerda

52 ~

Mem

òri

a hi

stò

rica


Referent a la publicació del núm. 700 de la revista RDT, i des de la perspectiva del grup del Taller de Fotografia His-tòrica de Roda, ens adherim també al reconeixement que es mereixen totes les persones que durant tants anys n’han fet possible la seva publicació.A través de l’arxiu de fotografies que hem recollit durant aquests tres anys, podem recordar el passat i veure l’evolu-

Imatges de la plaça Major de Roda en èpoques diferentsText. Taller de Fotografia HIstòrica de Roda

ció que ha fet el nostre poble. Sabem del cert qui és l’autor d’algunes fotografies, d’altres no i, és per això, que no en volem donar el nom. Doncs, possiblement, ens oblidaríem d’algú i aquest no és el nostre propòsit. La nostra aportació a aquest Roda de Ter extraordinari són quatre imatges de la plaça Major en diferents èpoques. Felicitats i endavant!

53 ~

Op

inió


Eren les 8 del matí d’un dia de primavera quan vàrem decidir, junt amb un altre matrimoni,

anar de viatge. Ens varem engrescar i decidírem anar direcció a Lleida per l’Eix Transversal. Quan vam arribar a Tàrrega, i al veure un indicador que deia Verdú, ens va recordar que un rodenc havia tingut el seu domicili en aquest poble i que hi havia estat doc-tor de capçalera. Decidits ens despla-cem envers aquesta població de Verdú d’on és fill Sant Pere Claver.

un cop arribats a aquest poble dema-nàrem a un dels seus veïns a veure si encara hi vivia el Dr. Josep Rovira, ens contestà: “I tant”, i ens indicà on el po-díem trobar. En trobar-lo en el lloc on se’ns va indicar, al saludar-lo, va estar molt content al veure que l’havien anat a saludar uns rodencs i que li agradava molt la nostra presència.

un cop feta les degudes presentacions amb les persones que anàvem, el Dr. Josep Rovira va estar molt interessat en acompanyar-nos per visitar aquest poble d’uns mil habitants, però molt acreditat per la seva ceràmica especi-

Excursió en un dia de primaveraText. josep Verdaguer i Freixas

Simplement tres mots que em remunten a tota una vida. Llargs vespres d’estiu corrent pel carrer, genolls pelats de les patinades amb bicicleta, tar-des caloroses a la piscina, les atraccions de la Festa Major al pàrquing del

Bonpreu i barraquetes de fira al carrer, les hores passades fent patinatge, anglès i gimnàs, les excavacions a l’Esquerda, les excursions a les fonts, tots els nens i nenes (ara ja nois i noies), que he anat coneixent com a monitora, El Casalot...Roda de Ter... De fet és el meu poble, les arrels del que sóc i del que seré. Mal-grat fer dos anys que ja no hi visc, crec que dif ícilment es pot oblidar d’allà on

Roda de Ter...Text. Sara jordan i Suriñach

alment en càntirs i també pel seu Mu-seu del Juguet, que és una part impor-tantíssima, el qual recomano i si mai aneu a aquesta població, no el deixeu de visitar.

Bé doncs, el Dr. Josep Rovira ens va acompanyar i vàrem poder copsar com se l’aprecia a aquest rodenc ver-duenc d’adopció. Passant pel carrer, tothom el saludava i ell corresponia amb l’afecte de la seva amabilitat. Fins i tot vàrem poder copsar com els ver-duencs, sense cap mena d’escrúpol, l’admiraven i un d’ells ens va dir tex-tualment: “Abans els metges de cap-çalera, un cop es retiraven de la seva professió perquè es jubilaven i que ja han complert la seva activitat, deixa-ven el consultori i marxaven del poble. El Dr. Josep Rovira no ha marxat i s’ha quedat a viure entre nosaltres”. I va continuar: “Dient-vos això, és aques-ta la manera que apreciem el poble de Verdú al Dr. Josep Rovira”. Bé doncs al dir-nos aquesta definició, que tenen els seus convilatans, vàrem quedar del tot sorpresos.

El Doctor Josep Rovira, ens va acom-

es ve, d’allà on ets. Al llarg de molts anys he anat escrivint petits articles a la revista del meu poble. Detalls, fragments i pensaments de la meva vida que, alguns de vosaltres, heu anat seguint i llegint. Aquest mes el Roda de Ter fa 700 números. 700 números són el reflex de molts anys de treball, de moments, de pensaments abocats, de vides de molts rodencs i rodenques obertes a tots els convilatants!Felicitats Roda de Ter pels teus 700 nú-meros! I felicitats, també, a tots els que retall a retall ens hi anem plasmant!

panyar tot el matí i quan va arribar l’hora d’acomiadar-nos ens va dir que estava molt agraït que uns rodencs el visitéssim, que ell no oblida les seves arrels i segueix cada mes llegint la re-vista local Roda de Ter. I amb la pàgi-na del correu electrònic s’assabenta de l’activitat diària, i que estava molt con-tent d’haver-nos pogut acompanyar en aquest matí de primavera.

El Doctor Josep Rovira, fill de Roda de Ter, es va dedicar a la medicina i ara actualment ja no exerceix i amb ella ha trobat la satisfacció d’un poble que no-saltres ho varem poder copsar en situ. Fins aquí aquesta sorpresa agradable en un viatge de primavera d’enguany que, a més de gaudir-lo, vàrem poder trobar-nos amb un rodenc a Verdú i poder viure directament com els vila-tans d’aquesta vila aprecien al Dr. Jo-sep Rovira.

El dr. Rovira, amb els rodencs que el van visitar.

54 ~

Op

inió


El temps no corre, vola, sembla que faci pocs anys que vaig anar per primera vegada a un altre

continent: Austràlia. És llavors que vaig fer el meu primer escrit al Roda de Ter. Perquè sola havia fet la proe-sa més arriscada de la meva vida, no tenia coneixement de res, i em va por-tar grans contratemps. De sobte, em trobo que ja s’han publicat set-centes revistes, des d’aleshores, ja són uns quants anys, oi? La veritat és que de llavors ençà vaig continuar escrivint al Roda de Ter, doncs m’hi vaig sentir ben acollida, i al mateix temps, podia expressar-me lliurement tal com és la meva manera de ser i fer les coses.

Avui li faig el reconeixement, doncs la revista ha passat moments difícils, però segueix i que sigui per molts anys...Recordo les col·laboracions del Sr. Ma-nolito i del Sr. Adillón, allò era divertit, mai coincidien amb dades, ni amb his-tòria, i molt menys amb política. Crec que la gent, quasi sols per llegir les rè-pliques d’ells, compraven el Roda de Ter. Jo sempre pensava que em faria molta angoixa de ficar-me amb parau-les altisonants. El Sr. Manolito, encara que era un home preparat i intel·ligent, el seu contrincant no quedava pas en-rere, i renoi, tots volien i defensaven la seva raó. I les historietes d’en Josep Prat també les hem trobades a faltar.

Tot ha canviat i estem en una altra etapa. Convé en el poble que surti un diari, un butlletí, o una revista com la nostra, que és del poble, per poder ex-pressar agraïments i queixes, a l’entitat que sigui, i a més de literatura, que hi hagi un camp pel temps, efemèrides, naixements, morts, tot un reguitzell de coses que passen al poble.Felicitats a l’equip que ho fa possible!

ReflexionsText. Mercè Viladecàs

Podríem ser qualsevol estereotip d’aquestes dones: l’aventurera, la marona, l’amiga, la seducto-

ra, l’esposa, la cuidadora, l’amant...

El poeta capta i recull els trets que més li convé de cadascuna. Potencia allò que en aquell moment li atrau i ho en-registra i, de mica en mica, ho va ela-borant, amb l’ofici d’escriure.Consumeix el que li convé i oblida. Emmagatzema els moments per més endavant fer-los sortir. S’embolcalla amb els mites fantasmagòrics, i pot escenificar un moment subtil,... distret de l’emoció de l’altre. En els seus escrits mai no s’albira la nostra vivència, només hi queda re-flectit el que ell ha viscut, el que ha emmascarat per donar-hi un aire més diví. La literatura l’ha fet permissiu amb les paraules i els fets. Els girs de les parau-les per explicitar uns moments, desco-breixen la nostra intimitat, el nostre tarannà i magnifiquen qualsevol fotesa que desprenguem.Nosaltres tenim el tresor de la seva inspiració, el nostre cos, la mirada, el riure, la paraula justa per fer l’efecte estimat, ho tenim tot per seduir.Embadalit viu amb nosaltres com qual-sevol homenot i... quan la nostra pre-sència es fa absència, comença el ball de les paraules, el martelleig dels mots que giren i giren, que toca i retoca, que compta i es descompta, hi posa o en treu una coma un punt, i, finalment, quan ja dóna per acabat el poemari, ens exhibeix com si fóssim micos de fira, davant un públic que s’atreveix a recitar i davant d’uns entesos en litera-tura que premien el seus estats.Nosaltres, que hem estat per a ell, les

La veu d’elles, la del poetaText. Rems

deesses, les bruixes, les marones, no-més som això, dones que hem caigut al parany del poeta, també conegut com l’home que es reinventa amb les pa-raules.Nosaltres, que som les evocadores del romanticisme, les protagonistes de l’erotisme, les que podem commoure l’existencialisme, quan ens llegim o ens llegeixen es desvetlla dins nostre una emoció magna.

Nosaltres, que hem estat amb el poeta, l’hem escoltat, hem intercanviat pa-raules, ens hem rebolcat en el seu llit, expressant la nostra intimitat, quan ens llegim i revivim els moments, ens sorprèn la capacitat de manipulació de l’home. Per nosaltres el poeta és un ésser ego-centrista, abstret amb el seu món oní-ric, oposat entre la vilesa i l’amorositat, cínic, per conveniència. Nosaltres, que hem caminat amb ell i després ens hem fet fonedisses, quan hem allunyat la nostra veu ,de, la d’ ell quan transcriu els moments. Totes coincidim que només som la projecció de la seva ombra, de la mancança, no som, només hi som. Només som existents en la imaginació fent surar estats emocionals de molt endins, projectant-nos en la literatura, refregant-nos en la fantasia dels altres, fent coincidir melodies, sempre com-parant escenes, i venent els moments més íntims per fer-hi poesiaPoesia per ser llegida, elogiada, critica-da en veu d’altres que mai no conei-xeran l’essència de la relació entre el poeta i elles. Només elles.

55 ~

Op

inió


Es veu que aquest és el número set-cents d’aquesta revista, o sigui, la crònica d’aquest poble dels darrers seixanta anys, en números rodons. No m’atreveixo a parlar d’història per-què faltaria perspectiva i perquè el terme “història” sol abas-tar un camp més ampli que el nostre poblet. Si un cas, sí que quan s’hagi de fer la història, aquesta revista segurament serà un document inestimable perquè els entesos esbrinin com es vivia aquesta època, tot això amb independència de les possibles polèmiques sobre parcialitats o manipulacions que s’hagin pogut donar en tot aquest temps. A tall d’exem-ple, podríem citar el “No-Do”, que tot i haver estat un trull d’aplanar encefalogrames, ara t’hi has de remetre forçosa-ment si vols entendre d’on venim.

Ara bé, si trobo pretensiós parlar d’història, sí que el Roda de Ter el veig imprescindible perquè els rodencs entenguem on vivim, doncs ens hi queda reflectit tot el que hem fet, ens ha passat i, fins i tot, el que d’això n’han pensat alguns. La qual cosa ens blinda de l’aplanadora de la globalització alie-nant que impera cada vegada més, i ens recordar com hem anat fent aquest poble nostre, com si fos una mena d’histò-ria dels pobles que no solen sortir mai als grans tractats. I ves que no sigui un bon tret diferencial el fet mateix d’haver estat editant una revista com aquesta durant seixanta anys cosa que, si ho tinc ben entès, és un cas excepcional.

De passada, arribar a aquestes altures ja t’assegura el futur perquè estic segur que a ningú se li ocorreria mai de llençar a l’aigüera tants esforços de tanta gent com han fet possible un patrimoni d’aquesta envergadura. Per moltes estretors pressupostàries que es passin, sempre s’oblidaran abans quatre petards menys a la Festa Major que tancar el Roda de Ter. O no?

No ho espatlléssimText. Miquel Pradell

Per tota publicació és legítima i justa la satisfacció d’ haver arribat a una xifra tan alta com la que ha assolit ja el Roda de Ter. Això demostra que com tothom,

a mida que es va fent gran ha passat per tota mena de cir-cumstàncies més favorables o no tan, que les ha superat i continua la seva lluita que no és altra cosa que la vida.

Si bé ho pensem, però, ens adonarem que les coses no són ni es fan perquè sí ni neixen i creixen casualment. un arbre viu i prospera si té bona terra i principalment si prové de bona arrel. No seria natural que una revista local celebrés efemèride semblant si el poble amb qui vol identificar-se fos un erm cultural i literari. L’informatiu mensual és per-què el poble és i té persones i coixí suficient, al llarg de les seves diverses èpoques per mantenir-lo i col·laborar-hi tant en l’àmbit imprès com en el lector. Això no només és positiu sinó que honora al nostre poble que sap estar on ha d’estar i si cal conservar el seu nivell culte front a viles i ciutats de superior demografia que si bé actualment publiquen les seves vivències locals, ben poques poden ventar-se de la ve-terania rodenca.

El Roda de Ter no és ni més ni menys que fruit de la llavor sembrada a mitjans del segle passat (anys trenta) per per-sones convençudes que calia elevar els coneixements de la gent i millorar-ne l’educació. Així el 1er de gener de 1932 sorgí la Primera Publicació Periòdica Rodenca, el Butlletí del Grup Excursionista Fills del Ter, seguida pocs mesos després pel Ressò, portaveu del Centre Catòlic, totes dues capolades per la Guerra “Incivil”. Passada la contesa i mal-grat les desagradables circumstàncies, la llavor plantada rebrotà en la ciutadania del nostre poble, primer amb es-cepticisme i després amb voluntat de representació local. A desgrat de règim, d’idees, de llengua o pecuniàries i deixant pel camí branques prou dignes prematurament assecades, sobreviu ja en plena democràcia amb tota normalitat. Cal que ens en felicitem i li desitgem encerts i continuïtat.

Diu el Roda de Ter que ha complert 60 anys. Les seves ar-rels, directes o indirectes, 77. Quants pobles de Catalunya del nostre cens poden presentar currículum semblant?

Recordem-ho en homenatge a aquells rodencs que cregue-ren en l’erudició, a tots els qui amb ideologies diverses han col·laborat i fet possible commemorar aquesta fita i a les noves generacions rodenques que no dubtem sabran ser dignes del llegat literari quin prestigi hauran heretat.

700 númerosText. joan Sala i Pujol

56 ~

Op

inió


En temps de crisi econòmica, en dies d’angúnies col-lectives i particulars, sempre el més senzill és “dispa-rar contra el pianista”. Esbrinar si els últims respon-

sables dels moments dif ícils que travessem són els banquers o els tecnòcrates neoliberals ideòlegs dels capitalisme sal-vatge, no ens alliberarà de pagar la hipoteca o el lloguer, o el menjador escolar, o la quota de la llar d’infants. És injust doncs, carregar tota la responsabilitat sobre els que, d’una o altra manera, ens governen.

Dit això, no podem fer més que explicar, pels que en pu-guin estar interessats, que nosaltres creiem que fer política és planificar, decidir, conservar i millorar el que funciona i invertir i modificar el que no va. El darrer ple va deixar clar que “patim” un regidor d’Educació que no ens mereixem, “no sap què fer amb l’escola d’adults”, paraules textuals, i no és estrany que no sàpiga què fer, nosaltres sabem que no ho sap en gairebé res, l’estrany és que ho reconegui, dit ras i curt, l’escola d’adults és morta.

ERC vàrem reanimar una llar d’infants i una escola de mú-sica que els governs de Ciu havien portat a l’esgotament i al desprestigi, ho haurem de fer també amb l’escola d’adults. Sempre hem dit que el més complicat de fer oposició és fer conèixer a la gent, no tant les coses que es fan malament, malgrat tot les coses que es fan responen a una ideologia sigui o no la nostra, sinó les coses que es podrien fer i no es fan. De mica en mica, la manca d’idees, la poca iniciativa pròpia, el deixar-se endur per programes i subvencions que no s’adapten al lloc ni al moment, fa que l’activitat social decaigui, que la gent compromesa en els projectes es trobi poc recolzada, que de cop i volta en tres o quatre anys tot sembli igual que sempre i res no acabi de funcionar.

Hem dit i escrit repetidament que nosaltres vàrem portar el pes “ideològic” de l’anterior legislatura, alguns podien pen-sar que això no era cert, ara només cal que obrin els ulls, si volen, és clar.

El senyor regidor d’urbanisme va posar la cirereta final al ple. Després d’endegar un programa de “participació ciuta-dana” per escoltar i informar els veïns del nou pla de barris, assessorat i organitzat per tècnics de la Diputació de Barce-lona, constatat el fracàs de participació, no se li acut altra cosa que donar la culpa a la gent, “si el cavall no vol beure, ja el pots portar al riu”, paraules textuals. En moments que tots els partits es preocupen i s’ocupen de com incentivar la participació en les eleccions i en els afers públics, ell no fa cap autocrítica, no es qüestiona la feina dels tècnics, ens parla del cavall i es queda tan ample.

Estem en mans d’un govern superat per les circumstàn-cies, tant personals com de projecte, sense idees, amb un IPR enyorat d’un projecte polític avui tocat i enfonsat i una Convergència que mai no n’ha tingut.

Cansa, fins i tot a l’oposició, haver de repetir un cop i un altre que no n’hi ha prou amb que el govern municipal vagi sobrevivint al pas de la legislatura, cada dia que passa sense prendre la iniciativa social i política, cada dia que no es pre-nen decisions per planificar, es compromet el futur.És legítim que cadascú solucioni el seu projecte personal, és obligat, per les persones que es creuen responsables, dimitir quan el càrrec supera la capacitat personal i es compromet el futur col·lectiu.

Prendre la iniciativa o comprometre el futurText. Grup Municipal d’ERC

Estem en mans d’un govern superat per les circumstàncies, tant personals com de projecte, sense idees, amb un IPR enyorat d’un projecte polític avui tocat i enfonsat i una Convergència que mai no n’ha tingut.

lA TRACAEs necessita personal major de 18 anys (amb papers) per a treballar a les casetes de petards durant aprox. 10 dies al mes de juny (per Sant Joan). Interessats tru-car al tel. 93 864 59 34 de dilluns a divendres de 9 h. a 14 h. i de 15 h. a 17 h. Demanar per Mª José

57 ~

Sal

ut


Des de l’any 1989, que vaig començar a col·laborar periòdicament –tot i que ja ho havia fet de manera puntual amb anterioritat- fins a l’actualitat (dels nú-

meros 479 al 700) m’ha cridat l’atenció que al llarg d’aquests vint anys la forma d’escriure i lliurar els meus articles ha anat evolucionant d’una manera curiosa, des de l’escriptura a mà fins al format electrònic.

Quan vaig iniciar la col·laboració a la revista Roda de Ter, a l’igual que en altres participacions fetes en altres mitjans de comunicació, primer feia un esborrany amb un paper i un bolígraf i que després de llegir, canviar i tatxar diverses vegades el contingut; el passava en net amb la màquina d’es-criure. Recordo que m’agradava molt escriure articles, però hi havia una cosa que em posava negre; quan tenia mig foli escrit, m’equivocava en alguna frase o paraula i després de diverses guixades acabava estripant el full. I apa! a tornar a passar en net l’esborrany de l’article. Per desgràcia, això em succeïa sovint i em passava hores fins que no acabava l’article. També cal remarcar que per sort feia poc que s’ha-via inventat el “Típex” (un bon descobriment, ja que era la única cosa de què disposàvem per esborrar les errades), pri-mer en format líquid i posteriorment en cinta correctora, però en moltes ocasions quedava un full amb diversos tints de blanc. Més endavant vaig conèixer la màquina d’escriure elèctrica que em va tranquil·litzar una miqueta ja que per-metia esborrar i fins i tot escriure línies senceres abans de donar-les com a definitives.

I per fi, va aparèixer l’ordinador, un gran invent que ha per-mès escriure sobre la marxa i corregir d’immediat els errors. Quina gran satisfacció!, però els programes també ens va-ren fer anar de corcoll, variaven amb el temps. Vaig comen-çar amb el WordStar –que era en blanc i negre- i després vaig passar a WordPerfect –amb un fons blavós–. Aquest programa el vaig trobar força complex, però disposava de moltes prestacions, i un cop el vaig començar a dominar, els comentaris dels experts eren que aquest programa acabaria desapareixent a favor del Microsoft Word, la qual cosa em va produir un cert neguit atès que tot el que havia après se n’anava al carall. Per fi sembla que l’ofimàtica havia arribat a estabilitzar-se i ja portem un quants anys escrivint amb el Microsoft Word, això sí, amb diverses versions que van apareixen periòdicament.

També ha anat canviant la forma d’entregar els articles, in-icialment ho feia amb els folis escrits a màquina i posteri-orment en forma de plàstic, primer en disquet flexible de 5,25” i posteriorment en disquet rígid de 3,5”. L’ús d’aquests

Text. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i comunitària.

“Felicito la revista “Roda de Ter” per la contribució en el desenvolupament cultural, patrimonial i històric del poble i per l’interès demostrat en la difusió de temes relacionats amb la salut”

Del número 479 al número 700

formats tenia l’inconvenient que, a l’igual que el foli escrit, l’havia de portar personalment a la redacció de la revista. Cap problema!, es va inventar el correu electrònic, que ha permès redactar i enviar els escrits sense moure’t de casa. un gran invent, però compte, que això pot arribar a con-tribuir negativament sobre la salut ja que, a l’igual que els comandaments a distància dels televisors, fan que aques-tes comoditats ens indueixin a què ens moguem menys i ens predisposin a rovellar-nos físicament. Així que atès que aquestes noves tecnologies ens fan la vida més fàcil, a canvi, caldrà practicar una mica més d’exercici físic de l’habitual per tal que ens ajudi a mantenir-nos en forma.

Bé, després de realitzar un recorregut històric sobre les ei-nes de l’escriptura, només em queda tornar a felicitar a la revista Roda de Ter, tal com ho vaig fer a l’any 1991 pel nú-mero 500; per la contribució en el desenvolupament cultu-ral, patrimonial i històric del poble i per l’interès demostrat en la difusió de temes relacionats amb la salut de la comu-nitat. Per molts anys novament.

58 ~

RĐ

T 7


59 ~

RĐ

T 7

00


Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez

Com les grans publicacions, la revista Roda de Ter també tenia altres propostes de portada per aquesta revista d’abril. Aquí us n’exposem algunes perquè

pogueu opinar si vam fer la tria amb encert.

La sessió fotogràfica es va fer el dissabte, 18 d’abril, a les 4 de la tarda al passeig del Ter. La meteorologia ens va donar una treva de poc més de mitja hora perquè ja havia fet un ruixat a 2/4 de 4 i al cap d’una hora s’hi va tornar a posar. Per això, vam començar la sessió sense paraigües i la vam acabar en-fangats fins al capdamunt. I poca estoneta després d’acabar, el sol va brillar de manera radiant. Sembla mentida.

Els protagonistes d’aquesta vegada van ser la Clàudia Car-mona Rojas i l’Adrià Santamaria Torrents, les famílies dels quals són lectors i subscriptors de la revista. L’Adrià porta la rosa i la Clàudia, el llibre, que en aquest cas es tracta de la revista RDT. Era una manera d’enllaçar el Sant Jordi amb una publicació amb tanta història i tan arrelada a la nostra cultura com és el RDT. I a la vegada, oferir una revista fresca per obrir-nos a un públic jove, a nous lectors i a les noves famílies que trien Roda de Ter com a lloc de residència.

Per aquest motiu, també hem organitzat un taller de punts de llibres i roses de paper, fetes amb material reciclats, adre-çats al públic infantil i juvenil. Els tallers es faran el dissabte, 25 d’abril, a partir de 3/4 de 6 de la tarda a l’Esquerda i el diumenge, 26 d’abril, a partir de 2/4 d’11 del matí a la Plaça Major de Roda. Si hi veniu, us tirarem una fotografia amb el vostre punt de llibre i la rosa de paper i la publicarem a la revista del mes que ve.

Així es va fer la portada d’abril

60 ~

Esp

ort


La bona primera volta de l’Atlètic Rodenc ja queda lluny. Immers en una trajectòria erràtica, el

conjunt vermell ha encadenat set der-rotes consecutives a la Lliga, resultats negatius que l’han allunyat de les pri-meres posicions del grup 5 de Segona Regional. A les desfetes del mes de març s’hi han sumat les ensopegades davant del Sant Vicenç de Torelló (4-2), el Llerona (1-4) i la Gleva (4-2). L’equip ha caigut fins a la dotzena posició, amb 35 punts. El bloc entrenat per Jordi Hi-gueruelo i Raül Cayuela no passarà an-gúnies per salvar-se –disposa de nou punts d’avantatge respecte la zona de descens- si encadena un bon parell de

El Rodenc, set derrotes seguidesText. joan Serra

resultats en les properes jornades. La voràgine de mals resultats i l’absència de jugadors importants per lesió, com la del davanter Roger Escarrabill, han passat factura al Rodenc, que després de la primera volta aspirava a objectius importants. Els darrers marcadors han difuminat els reptes ambiciosos. El conjunt vermell es planteja, ara, sumar els punts necessaris per no haver de patir. El calendari, però, és complicat. L’equip s’ha d’enfrontar a Riuprimer, Voltregà, Calldetenes, Campdevànol, Roda i Vic B en la recta final de la temporada. Dels sis compromisos que resten, tres són davant d’equips de la zona alta de la taula, i un davant del

Francesc Xavier Subiñà Salvans i Miquel Noguera Pa-gès van ser dos dels cinc osonencs que van participar a l’edició de la Marathon des Sables que es va dispu-

tar del 29 de març al 4 d’abril al desert del Sàhara, amb un recorregut de 240 quilòmetres. Subiñà, que és manlleuenc però viu actualment a Roda de Ter, va ser l’osonenc que va fer el millor temps amb 27 hores, 49 minuts i 50 segons. Va quedar en el lloc 114 de la classificació general. Pel que fa a Noguera, va participar a la cursa formant part de l’equip Saunier Duval i va fer una marca de 30 hores, 49 minuts i

Dos rodencs, a la Marathon des SablesText. Montse Verdaguer

33 segons. Va acabar en la posició 231 de la classificació ge-neral. Noguera explica que l’experiència ha estat molt posi-tiva i que ha tornat amb moltes ganes de repetir-la. “L’objec-tiu era acabar-la. En cap moment em vaig marcar cap altre repte”, comenta sobre el fet de si està satisfet amb la clas-sificació. “No sóc corredor, sóc un tasta-olletes i practico diverses activitats. una cursa així sempre la tens en ment i aquest any em va sortir l’oportunitat d’anar-hi”, explica. No-guera, de 41 anys, hi va participar com integrant d’un equip format per dues persones més, Albert Bosch i David López. “La sensació que m’ha quedat és molt positiva i com que no teníem cap marca fixada, vam poder gaudir de la cursa, del paisatge... Perquè la Marathon des Sables és una festa, no és només anar-se a cansar. És també conviure amb tots els participants”. També en destaca la bona organització. L’any passat, el rodenc Jaume Tolosa també va participar a la cur-sa i va quedar en la 55a posició de la classificació general.

rival local, el Roda. El Rodenc haurà de millorar en el treball defensiu per esgarrapar bons resultats. De fet, és el tercer equip més golejat de la catego-ria. En atac, ha demostrat disposar de recursos suficients, ja que ha marcat més gols que el líder, el Sant Vicenç de Torelló.

L’Atlètic rodenc no passarà angúnies per salvar-se si encadena un bon parell de resultats en les properes jornades

61 ~

Esp

ort

s


L’equip aleví del CP Roda va guanyar en un emocionant partit al Cocentaina, campió de la comunitat valenciana.

Els equips pre-benajmí i benjamí del CP Roda amb els trofeus aconseguits al Trofeo de Pascua de Muro.

Text i fotos. Miquel Rovira

Com ja vam anunciar en una anterior edició de la revis-ta Roda de Ter, tres equips

el Club Patí Roda es varen desplaçar a terres alacantines per participar al Trofeo de Pascua de Muro de Hoquei Patins. Els tres equips rodencs varen ser el pre-benjamí, el benjamí i l’aleví. Aquest trofeu es va disputar a la jor-nada de dissabte i va tenir per escenari les pistes de Muro i d’Alcoy. L’equip pre-benjamí es va proclamar vencedor al superar de manera contundent a l’Alcoy (2-5), i al Muro (0-3). Per la seva banda, l’equip benjamí també va aconseguir la victòria final gràcies a les victòries davant l’Alcoy (3-5) i al Muro (1-2). Per la seva ban-da, els alevins es van veure sorpresos pel Muro (3-2) al primer partit i això els va condicionar de cara al resultat final, tot i vèncer clarament al Cocen-taina (0-7). A la segona jornada, els equips rodencs varen guanyar tots els seus partits i el gran partit estrella, va ser el que van disputar l’equip aleví del CP Roda con-tra el Cocentaina, campió absolut de la categoria a la comunitat valenciana. El partit va ser trepidant amb diverses al-ternatives, tot i que els rodencs varen anar per davant en el marcador durant tot el partit, aquest va mantenir l’emo-ció fins al final, en el que els rodencs en varen sortir victoriosos per 2-3. Després d’aquesta escapada de Setma-

Èxit del CP Roda a Alacant

na Santa, els equips rodencs encaren la recta final de la temporada amb bones perspectives d’aconseguir bones classificacions als campionats territorials.

62 ~

Esp

ort


El passat 2 d’abril, la gimnasta ro-denca Anna Serra va participar en els Campionats d’Europa de

gimnàstica artística femenina cele-brats a la ciutat italiana de Milà. Ser-ra, que entrena regularment al Club Gimnàstic Osona (Vic), va participar als campionats formant part de l’equip espanyol sota el lideratge del seleccio-nador de gimnàstica artística femeni-na, Jesús Carballo. L’Anna va ser la primera gimnasta en fer l’actuació i tot l’equip està d’acord en el bon paper que va fer tan en l’apa-rell de terra, com en la barra d’equi-libris. La catalana va obtenir 13.125 punts que la deixava en una 32a po-sició (a mitja taula tenint en compte

La gimnasta Anna Serra fa un bon paper al seu primer Campionat d’Europa a MilàText. Redacció RDT. Foto. Club Gimnàstic Osona

El proper diumenge, 10 de maig, tin-drà lloc la 18a pedalada popular BTT de les Cases Noves. En aquesta edició del 2009, els tres recorreguts disponi-bles (20, 37 i 42 km) vorejaran el Pan-tà de Sau de tal manera que, a través de camins i corriols, els bikers puguin gaudir del paisatge que ofereix l’entorn pròxim de Roda de Ter i les Masies de Roda. A més, també hi haurà esmor-zar, regals i detalls per a tots els assis-tents. Les inscripcions es poden fer fins el di-jous 7 de maig, o el mateix diumenge 10 de maig una hora abans de comen-çar la pedalada. Per a més informació consultar el web www.bttcasesnoves.com

La BTT Cases Noves arriba a la 18a edició

que hi participaven 74 gimnastes) en el primer exercici, i 12.550 punts en la barra acrobàtica que la deixaven en 43a posició. Segons Mireia Pont, la seva entrenadora, “l’Anna va fer una bona competició, segura de si mateixa i esportivament molt prometedora”.La rodenca que ja ha obtingut títols en altres competicions anteriors com el subcampionat d’Espanya de les Selec-cions Autonòmiques, es va estrenar en les competicions de caire internacional en els Europeus de Milà. Al seu costat hi participaven la mallorquina Naomi Ruiz, i l’equatoriana nacionalitzada es-panyola Ana Maria Izurieta que va ob-tenir la 4a posició en la final individual i en la final de l’aparell de terra.

Anna Serra, en una actuació dels europeus de Milà.

Text. Redaccio RDT. Foto. Jaume Riera

Imatge d’arxiu de la sortida d’una edició anterior.

63 ~

RĐ

T 7

00


64 ~

RĐ

T 7


RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Jo sempre he cregut més en les per-sones, en els centres i en els grups de treball que no pas en els diversos plans d’educació. Són els centres els que haurien de poder prendre més decisi-ons en funció de les seves possibilitats sense sortir-se d’uns esquemes gene-rals. Penso que hi ha massa burocrà-cia. Tot això deixa poca iniciativa als centres i als mestres. L’educació està massa encotillada. Hem de parlar d’obres teves que són èxits inqüestionables: La Formiga Piga, L’Ocell de Foc, Pa Negre, Lau-ra Sants... i múltiples premis. T’ho esperaves?No, mai no m’ho espero. Jo vaig fent sempre. Treballo una estona cada dia amb la intenció de fer coses però sense esperar-ne res en concret. També es-cric coses que no es publiquen mai o que les deso i les reviso al cap d’anys. Ara, tenir més o menys èxit, depèn de tantes circumstàncies, entre elles l’at-zar, que per estar una mica tranquil i no angoixar-me sempre m’he estimat més prendre-m’ho amb calma.El fet de ser traduït a diversos idio-mes suposa un definitiu reconeixe-ment internacional?Són qüestions anecdòtiques que a vegades poden tenir components pu-rament comercials. No té res a veure. Hi ha casos d’escriptors, com ara en

Amb en Miquel Martí i Pol havíeu format part, de jo-ves, de la Penya literària

Verdaguer de Roda. ja llavors volies dedicar-te a escriure?Amb en Miquel sempre ens havíem entès molt bé. Tot i que ell tenia dos o tres anys més que jo, recordo que havíem compartit el mateix pupitre. De cop i volta va desaparèixer de l’es-cola perquè ja l’havien posat a treba-llar. Més tard, amb ell, en Clarà, en Puigdollers, en Salés, en Miquel Vilar i Blanch –en Manolito-... els diumenges al matí ens reuníem i compartíem el gust per llegir i escriure. Però ni llavors ni mai no havia pensat guanyar-me la vida escrivint, són les circumstàncies de la vida que t’hi porten.Als anys 60 escrius L’Ocell de Foc per un buit de literatura infantil i juvenil catalana feta des d’aquí. Aquesta decisió té alguna cosa de militància?No, perquè de fet jo començo a escriu-re en castellà. Als catorze o quinze anys escric una cosa que envio a Madrid, a un concurs que tenia en José Maria Pemán entre el jurat, i me’l varen pre-miar. Escrivíem en castellà perquè no hi havia cap més possibilitat: el català no l’ensenyaven enlloc. Com a pedagog, com veus el mo-ment de l’educació?

Bolaños, xilè que vivia a Catalunya, que no ha estat descobert internacio-nalment fins després de la seva mort. A nivell internacional, sobretot, depèn del teu agent literari.se t’atribueix la frase: Fins que el país no llegeixi no anirem bé. Enca-ra no llegim prou, oi?Això jo ho penso de tots els països, eh?; però crec que aquí hem fet un salt molt important. Si parlem del món de l’escolaritat estic convençut que hem avançat molt. Ara és obligatòria fins als setze anys i molts alumnes conti-nuen estudiant batxillerat. A més, no hi ha poble ni poblet que no tingui una biblioteca. Això és un progrés enorme! Abans, era impensable. Però també han de pensar que en sortir de l’escola han de fer alguna cosa de la seva part, no ho poden confiar tot a l’escolaritat.

Ho deixem aquí, conscients de la impossibilitat d’abastar ara l’àm-plia trajectòria d’una de les veus més reconegudes del panorama cultural català. Podríem parlar del seu pas per la ràdio i la televisió, de les traduccions i dels guions, de Ca-vall Fort i oriflama, de les escoles que va fundar, de la Creu de sant jordi, de la versió cinematogràfica de Pa negre... no acabaríem. saps què vull dir?

“Mai no havia pensat guanyar-me la vida escrivint”Text. Pep Bas i Quico García

Emili Teixidor i Viladecàs / EscriptorVaig néixer a Roda, el 22 de desembre de 1933, al pis de dalt de Can Pradell, al costat de Can Sempre / De seguida ens vam traslladar on encara viu el meu germà, al trencant de Manlleu / Des de fa molts anys, visc a Barcelona / Després de magisteri, vaig estudiar dret, filosofia i lletres i periodisme / M’he dedicat a la docència i a escriure, especialment.

rdt700 abril de 2009

Documents