rapport cerai cat

INFORME SOBRE EL MOVIMENT ASSOCIATIU I LA DONA AL

MEDI RURAL D’ALGÈRIA

PROJECTE DE RECERCA: DIAGNÒSTIC DEL TEIXIT ASSOCIATIU DE LA

DONA A LA ZONA RURAL DE LES REGIONS DE L‟OEST, LA CABÍLIA I

DJELFA D‟ALGÈRIA; SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES

Estudi realitzat per:

Laurence Thieux, investigadora de l'Institut d'Estudis sobre

Conflictes i Acció Humanitària (IECAH)

Sol·licitat pel CERAI

Amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament

Il·lustració de la coberta : Laia Pons

Traducció al català: Maite Bellido i Laia Pons

Segona versió millorada. Octubre 2010

Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria

El present estudi s'emmarca en el projecte de “Millora de la

Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià”,

finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

(convocatòria de projectes de l‟any 2009). El projecte ha estat

executat pel Centre d'Estudis Rurals i Agricultura Internacional

(CERAI) i les seves contraparts locals (Tamari, Chougrani-

APROSCH, APPEPT, APFFH, Assala, AWSTDF i Taneflith).

Ha estat realitzat per Laurence Thieux, investigadora de l'Institut

d'Estudis de Conflictes i Ajuda Humanitària (IECAH).

L'estudi ha estat finançat per l'ACCD. Les opinions i les reflexions exposades en el mateix, reflecteixen l'opinió de l'IECAH i per aquest motiu, no representa oficialment l'ACCD ni a les associacions que intervenen en el projecte: CERAI, Tamari, Chougrani-APROSCH, APPEPT, APFFH, Assala, AWSTDF i Taneflith.


ÍNDEX

RESUM EXECUTIU

I. INTRODUCCIÓ

1.- OBJECTIUS DEL DIAGNÒSTIC I LÍMITS DE L'ÀMBIT D‟ESTUDI

2.- METODOLOGIA

3- ÀMBIT D'ESTUDI

4.- AGRAÏMENTS

II. CONTEXT GENERAL

1.- CONTEXT POLÍTIC I MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA: L‟EVOLUCIÓ HISTÒRICA, EL MARC JURÍDIC I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES

2.- EL MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA: EL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC I EL MARC LEGAL

3. EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC A ALGÈRIA I EN PARTICULAR DEL

SECTOR AGRICOLA

III. RESULTATS DEL DIAGNÒSTIC

1.- EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I LA DINÀMICA ASSOCIATIVA A LES ZONES RURALS: CARACTERÍSTIQUES DE LES REGIONS SELECCIONADES A L'ESTUDI: L‟ORANESAT, DJELFA I LA CABÍLIA

2. TIPOLOGIES D‟ASSOCIACIONS DE DONES AL MEDI RURAL- SITUACIÓ ACTUAL – Fortaleses, debilitats, reptes i oportunitats de la participació de les dones en el teixit associatiu al medi rural

IV. CONCLUSIONS

V. RECOMANACIONS I POSSIBLES LÍNIES D‟ACCIÓ

VI. ANNEXOS

ANNEX Nº1: LLISTA D‟ACRÒNIMS

ANNEX Nº2 : BIBLIOGRAFIA

ANNEX Nº3: LLISTA DE LES ENTRESVISTES REALITZADES


Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 1

RESUM EXECUTIU

Aquest diagnòstic sobre el moviment associatiu al medi rural i la

participació de les dones, es fruit d‟una col·laboració entre l' Institut

d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), un institut

de recerca espanyol, el qual ha consagrat bona part del seu treball

a l‟estudi de la societat civil en les diferents societats de tota la

Mediterrània, i una ONG espanyola com el Centre d‟Estudis Rurals

y Agricultura Internacional (CERAI) que participa en projectes de

desenvolupament rural a Algèria. Cal destacar aquí la importància

de la relació entre les reflexions de la investigació i l'experiència

pràctica dels agents de la cooperació.

Encara que s‟han dedicat molts estudis aquests últims anys a la

societat civil algeriana, són molt més escassos els que han

examinat la dinàmica associativa a les zones rurals i més encara els

projectes associatius duts a terme per dones o destinats a les

dones.

Cal assenyalar que això no és un estudi sociològic exhaustiu de les

associacions i la participació de les dones en zones rurals d‟Algèria.

La metodologia, la grandària de la mostra escollida i l‟abast general

de l'estudi han permès però identificar les principals tendències que

caracteritzen la mostra d'associacions seleccionades per a la

realització de l'estudi.

L'objectiu d'aquest diagnòstic és identificar les debilitats i fortaleses

d'aquestes associacions i els desafiaments i oportunitats a les que

s‟enfronten en els diferents contextos d'intervenció.

El context social, econòmic, polític i administratiu en el qual

evolucionen les associacions representen moltes limitacions i



oportunitats que han de ser analitzades i considerades ja que sovint

constitueixen els factors clau que determinen l'èxit o el fracàs en la

realització d'aquests projectes.

A nivell polític i administratiu el marge de maniobra de les

associacions és molt limitat. En primer lloc, l'estat d'emergència

segueix en vigor i les disposicions legals que regulen aquest sector

són prou ambigües per permetre a l'administració mantenir el dret

de vigilància i control de les activitats de les associacions. Els

efectes del conflicte que durant la dècada dels 90 va sotmetre a la

població algeriana al terror se segueixen sentint avui. Tot i la

tornada a la calma política, la societat algeriana segueix patint

profundes tensions socials i econòmiques. Si l' Islam polític en

última instància ha fracassat com alternativa al règim vigent des de

la independència d‟Algèria, no és menys cert que l‟ Islam segueix

tenint un pes predominant a Algèria.

Emulat per una oposició que ha construït el seu discurs sobre el

retorn a l‟ Islam com el principal pilar de la identitat algeriana, el

règim va anar més enllà i part de les elits en el poder han demostrat

el seu compromís amb els valors tradicionals. La instrumentalització

política de l‟ Islam, tant per part del règim com de l'oposició,

convergeixen i contribueixen a potenciar certs comportaments i

actituds en relació amb les dones.

Encara que el seu estatus ha evolucionat al llarg de les últimes

dècades, elles segueixen sent objecte de fortes discriminacions

legals, econòmiques i socials. Les reformes del 2005 del Codi de la

Família són de fet una millora, però encara manté moltes

disposicions discriminatòries. Tot i la incorporació massiva de les

dones en el sistema educatiu, la taxa d'inserció professional de la



dona algeriana segueix sent baixa en comparació amb altres països

del Magrib i, en general, limitada en determinats sectors d‟activitat.

El seu pes en les institucions polítiques és també molt minoritari.

Elles no tenen una forta presència en el moviment associatiu. El

moviment feminista algerià, nascut als anys 80 va ser construït i va

articular el seu discurs en oposició al Codi de la Família, aprovat en

1984. Dirigit per una elit propera a l'esquerra política, el moviment

ha passat per profundes divisions i ha perdut en part la seva força.

El moviment es va paralitzar durant la dècada negre atrapat entre

els islamistes i la repressió del règim. La violència que es va

desencadenar durant aquests anys ha afectat particularment als

col·lectius de dones.

És a partir de la dècada del 2000 que es retroba un cert dinamisme

associatiu, principalment de caràcter urbà. Nous temes van sorgir,

venint a estructurar i despolititzar l'agenda d'aquestes associacions:

la lluita contra la violència de gènere, la salut, la divulgació dels

drets, etc.

Al camp, parlar d‟un moviment associatiu femení seria massa

pretensiós. El fet és que moltes associacions s'han creat i han portat

a terme experiències interessants. L‟àmbit rural és un context molt

més difícil ja que en general les dones no tenen la mateixa

experiència i coneixements que en les zones urbanes. La presència

de dones en el domini públic és molt més minoritària. També s'ha de

tenir en compte que hi ha molts contrastos d'una regió a una altra.

Els indicadors de salut i educació, posen en relleu l‟esquerda que

separa l'índex de desenvolupament humà de la dona algeriana al

medi rural i el de les dones a les zones urbanes. Si la taxa

d'escolarització a les zones urbanes arriba al 78,8% al sector rural



és només del 64%. Per contra, la taxa de natalitat és més alta: 2,19

a les zones urbanes i 2,38 a les zones rurals. La poligàmia és molt

més freqüent que a la ciutat, l'accés a les instal·lacions més reduït.

La independència econòmica de la dona molt limitada. Només el

13% de les dones tenen els seus propis ingressos en les zones

rurals. Pel que fa a la participació associativa de les dones és

minoritària.

L'anàlisi de la mostra d'associacions que han estat objecte d'aquest

estudi ens va permetre identificar les debilitats i fortaleses

d'aquestes associacions per tal d'identificar possibles línies de

treball per enfortir la capacitat d'acció d'aquestes associacions i la

participació de les dones.

Un primer element a tenir en compte és la diversitat de situacions i

contextos que presenten les zones rurals d‟Algèria, així com la

importància de les tradicions que tenen una influència directa sobre

la Condició de la Dona. L'èxit o el fracàs dels projectes executats

dependrà en gran mesura d‟un bon coneixement de la zona

d'intervenció així com dels seus actors clau.

Un dels principals actius de les organitzacions de dones de les

zones rurals és el treball de proximitat que algunes organitzacions

realitzen. El seu bon coneixement del territori i, en general les bones

relacions que han teixit amb els diversos actors locals i el seu

entorn, són en gran mesura les bases necessàries per realitzar els

seu projectes amb èxit.

Gràcies a la reputació que han forjat moltes d'elles aconsegueixen

crear o captar l' interès de les dones pel projecte associatiu.



No obstant, la xarxa associativa a les zones rurals és generalment

jove i fràgil. Dotades de recursos financers i materials molt limitats,

aquestes associacions joves també tenen manca de recursos

humans qualificats per a registrar els seus projectes cívics a llarg

terme. La majoria de les associacions s'esforcen per estabilitzar els

equips de treball i garantir la transmissió d'experiència, capacitació i

saber fer dins de l'organització. La manca de personal qualificat dins

de les organitzacions també hipoteca la seva capacitat per atreure

més finançament. Les línies de treball desenvolupades en general

reprodueixen el mateix model de projecte, sense que existeixi

intercanvi entre les diferents associacions. És cert, que els projectes

d'associació en les zones rurals i especialment els portats a terme

per les dones i destinades a les dones s'enfronten a molts

obstacles. Les necessitats i limitacions de les dones a les zones

rurals són més altes que en les urbanes. Tanmateix, moltes

associacions realitzen un treball de proximitat que és un potencial

de vegades explotat de forma desigual. Malgrat aquestes dificultats,

hi ha experiències interessants i prometedores que han començat a

sorgir. El suport que algunes associacions han aconseguit en

matèria de formació i treball en xarxa és susceptible de crear

sinèrgies interessants. Per això, és important seguir donant suport a

aquestes associacions, tenint en compte l'àmplia diversitat social,

cultural i econòmica que presenten les zones rurals d‟Algèria, on és

molt important realitzar un treball preliminar d'identificació per a que

les estratègies posades en marxa guanyin en coherència,

pertinència i eficàcia.



I. INTRODUCCIÓ

Aquest informe sobre el moviment associatiu i la dona a les zones

rurals d'Algèria és el resultat d'una iniciativa de l'ONG espanyola,

Centre d‟Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), duta a

terme en el marc del projecte de cooperació sobre l'enfortiment de

la participació de la dona en el moviment associatiu a les zones

rurals d'Algèria, finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament (ACCD).

L'estudi ha estat realitzat per Laurence Thieux, investigadora del

Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), un

institut de recerca que va dedicar gran part de la seva investigació a

l'estudi del teixit associatiu al Magrib.

Aquesta és una iniciativa on el principal objectiu és aprofundir en els

coneixements sobre el teixit associatiu algerià amb la finalitat de

reforçar el compromís d‟aquesta ONG en la cooperació al

desenvolupament a Algèria, així com el d‟altres actors socials que

intervenen en el mateix àmbit.

El suport a la societat civil i al moviment associatiu és un element

clau de les polítiques seguides per cada un dels donants

occidentals. El dinamisme de la societat civil en general i de les

associacions en particular, constitueix un element central en la

reconstrucció dels lligams socials, un punt crucial a Algèria, tractant-

se d‟un país que després d'una dècada de violència presenta una

profunda desestructuració.



Per tant, els donants de fons estrangers han dedicat gran part dels

seus esforços a donar suport a la societat civil i al moviment

associatiu en particular, com un vehicle per a la democratització.

Les associacions de dones han estat especialment beneficiades per

aquestes accions.

D'altra banda, Algèria s'ha convertit en un soci estratègic de la

política exterior espanyola, que té cada vegada més interès en

diversos sectors clau per a l'economia espanyola com és el petroli.

La creixent importància de la presència espanyola a Algèria ha

tingut també un reflex en l'àmbit de la cooperació.

L'objectiu estratègic global de la cooperació espanyola a Algèria,

segons el que defineix el pla director anterior, és donar suport als

processos de reformes econòmiques, socials i institucionals, amb

l‟objectiu de reduir la pobresa i fomentar la creació de llocs de

treball. La capacitació i l‟assistència pública són els pilars

fonamentals.

Aquest desig d'establir una estratègia de cooperació a Algèria,

presenta alguns reptes que en el context algerià no s'han de

subestimar. Els diferents agents internacionals tant públics com

privats de la Cooperació Espanyola, els quals fa poc que treballen a

Algèria, tenen manca de coneixements detallats sobre el context

general de la intervenció. Cal no oblidar que la presència d'actors

internacionals en els anys 90 marcats per la violència entre l‟estat

algerià i els grups armats va ser pràcticament inapreciable. No va

ser fins la dècada del 2000 amb el retorn de la pau i la política de

reconciliació nacional encapçalada pel president Bouteflika, que els

actors internacionals van tornar a Algèria. En el cas d'Espanya

aquest retorn es veu també afavorit pel voluntarisme del govern



espanyol, encapçalat per José María Aznar, per enfortir les relacions

bilaterals amb Algèria com un contrapès a les tensions que en

aquell moment travessaven les relacions hispano-marroquines.

El nivell d‟implicació de les ONGs espanyoles a Algèria és limitat en

comparació amb el del Marroc, per exemple. Pel que fa al període

2003-2006 el percentatge mitjà de l'AOD canalitzada a través de les

ONGs espanyoles a Algèria va ser al voltant del 6% i el finançament

de les comunitats autònomes ha sigut molt reduït a diferència del

Marroc. Entre les comunitats autònomes, Catalunya és la que ha

finançat la majoria dels projectes a Algèria.

La societat civil algeriana i en particular el moviment associatiu és

un camp inexplorat tant pels diferents agents de la cooperació

espanyola com pel món acadèmic espanyol, que sempre ha estat

més aviat centrat al Marroc. Aquesta manca de coneixement és un

factor que fa difícil la identificació d‟interlocutors clau per assolir els

objectius definits.

Aquesta és una qüestió fonamental per millorar la comprensió de la

realitat política, econòmica i socials d‟Algèria. Per tant, és necessari

comptar amb instruments que facilitin el coneixement dels diferents

actors que composen la xarxa algeriana d'associacions

(característiques, accions, oportunitats, debilitats i fortaleses) i els

elements polítics, sociològics i culturals que configuren i

condicionen el seu futur.



1.- OBJECTIUS DEL DIAGNÒSTIC I LÍMITS DE L'ÀMBIT

D’ESTUDI

La presència de la cooperació no governamental a Algèria és

recent. No va ser fins el 2001 que el nombre de projectes

desenvolupats per ONGs espanyoles a Algèria comença a

augmentar, però es tracta en la majoria dels casos de projectes

concrets que no requereixen necessàriament una presència

contínua i prolongada. CERAI constitueix l'excepció de la regla, és

present a Algèria des del 2003. La majoria de les ONGs espanyoles

han desenvolupat o estan desenvolupant els seus projectes al nord

d‟Algèria (la regió de l'Oranesat, d‟Alger, Chlef, Tiaret i alguns

projectes específics a la Cabília). Pel que fa a l‟àrea geogràfica,

CERAI ha ampliat el seu àmbit d‟acció a les zones on la presència

d'ONGs internacionals és molt més limitada (Mascara, Djelfa).

La presència espanyola no governamental a Algèria és per tant,

recent i fràgil. S'enfronta a nombrosos obstacles administratius. El

marc legal i jurídic no és propici per a la perpetuació dels actors

internacionals en l'àmbit de la cooperació. Un altre element

important que cal tenir en compte és la manca de capitalització de

l'experiència en cooperació. Encara que algunes organitzacions no

governamentals s'han establert des de fa ja alguns anys a Algèria,

en general, no han tret profit de les lliçons apreses, la informació i

les dades acumulades durant la realització dels diferents projectes i

l'experiència acumulada, rarament ha sigut compartida amb altres

organitzacions que vulguin treballar a Algèria.

L'estudi presentat aquí, en part, respon a les necessitats

expressades anteriorment. Aquest és un treball que té com objectiu

principal proporcionar els coneixements i punts de vista sobre una



part del moviment associatiu algerià: la xarxa associativa femenina

a les zones rurals.

A més, cal tenir en compte que això no és un estudi sociològic ja

que la dimensió de la mostra de les associacions seleccionada per

a la l'enquesta és reduïda i els recursos i el temps són limitats i fixos

per a la realització de l'estudi. El segon element important a

considerar és que l'estudi respon a la necessitat de diverses

organitzacions espanyoles que treballen a Algèria, per a capitalitzar

les experiències adquirides. Amb això en ment, el CERAI ha

encarregat a l‟ Institut (IECAH) aquest estudi obligant a reunir d‟una

forma sistemàtica i lògica, les informacions i l'experiència

acumulada per l'organització i els seus principals socis a Algèria, i

ampliar el seu camp de coneixement en la identificació de nous

actors. CERAI ja ha adoptat anteriorment aquest enfocament, que

consisteix en l'enfortiment de les seves accions e intervencions fent

participar especialistes en la realització d‟estudis que permeten

perfeccionar el diagnòstic sobre el qual es basen les línies d'acció

(Haouiri i Benbekhti, 2008) .

Per tant, l'objectiu de l'estudi és fer un inventari, un diagnòstic per

identificar les fortaleses i debilitats de la participació de les dones en

el teixit associatiu del medi rural en les regions de l'Oranesat, la

Wilaya de Djelfa, la Laghouat i la Cabília. Aquest diagnòstic ha

permès identificar les línies d'acció susceptibles de contribuir a

l'enfortiment de les associacions com a actors clau del

desenvolupament integrat i els projectes que tenen el potencial

necessari de contribuir al desenvolupament i promoció dels drets i

l'enfortiment del rol de les dones a les zones seleccionades per a

aquest estudi.



Cal assenyalar que el teixit associatiu a Algèria a causa de la seva

joventut i les circumstàncies polítiques que el país ha passat durant

les dues últimes dècades, és per tant un moviment feble. I encara

ho és més a les zones rurals.

La investigació referent als resultats que s'exposen a continuació,

no pretén ser una anàlisi exhaustiva del teixit associatiu femení al

medi rural d‟Algèria. Principalment, a causa de la metodologia

utilitzada, la mostra seleccionada i les zones geogràfiques.

L'objectiu que es persegueix aquí és aprofundir en els coneixements

sobre la xarxa associativa i l'anàlisi de les dades sovint conegudes

o disponibles però disperses, no sistematitzades, per desenvolupar

un marc analític facilitant la definició de millors estratègies

d'intervenció; per a enfortir la xarxa d‟associacions o assolir els

objectius que els actors associatius algerians i que els actors

internacionals s‟han fixat.



2.- METODOLOGIA

La metodologia seguida per la realització del present estudi

s'articula a través de diferents enfocaments. Tres grans etapes han

marcat la realització d'aquest estudi.

En primer lloc, s‟ha realitzat una aproximació teòrica durant la qual

s‟han consultat els fons documentals i les referències bibliogràfiques

disponibles sobre el tema del nostre estudi, així com la informació

disponible sobre les associacions i altres fons de informació.

A partir d'aquestes dades i l'experiència de la responsable principal

de la investigació i en coordinació amb l'equip de CERAI, s‟han

elaborat els qüestionaris per guiar les entrevistes semi-

estructurades i s‟ha establert una llista d'associacions i persones de

contacte per a ser entrevistades. La mostra va ser seleccionada

d'acord amb els criteris de representativitat i es va basar en el

coneixement i l'experiència de CERAI com el responsable de

l'estudi.

En una segona fase del treball de recerca es va dur a terme:

- Entrevistes amb els experts d‟Algèria, les agències de

cooperació bilateral i els donants de fons internacionals.

- Entrevistes i testimonis individuals o en grup dels

responsables, dels adherents i de les beneficiaris de les

associacions algerianes contactades.

- Visites als projectes en curs.

- Reunions amb les persones beneficiaries dels projectes.



Per a la realització del present estudi, ha estat portada a terme una

enquesta qualitativa a una trentena d'associacions disseminades a

diverses regions (Oranesat, Djelfa i Cabília). Es tracta d'una mostra

de mida limitada però prou representativa. Hem integrat, també,

dins de l'estudi moltes associacions de barri i associacions

nacionals. L'estudi té d'altra banda una dimensió geogràfica

diversificada: Oranesat, Laghouat, Djelfa i Cabília. L'elecció de les

regions ha estat en gran part determinada en funció de l 'interès de

l'organització CERAI que ha promogut aquest estudi, i de la situació

geogràfica del treball realitzat per aquesta ONG amb els seus socis

locals.

Les principals eines metodològiques utilitzades es basen en una

enquesta qualitativa gràcies a la realització d'entrevistes semi-

estructurades a partir d'una guia d'entrevista. Es tracta d'una eina

prou flexible, que permet adaptar l'entrevista en funció del perfil de l‟

interlocutor i obtenir el màxim d'informació. Les entrevistes semi-

estructurades han estat dirigides als diferents membres de

l'associació (tant als dirigents i líders de les associacions com als

membres i beneficiaris). Certes entrevistes han estat realitzades de

forma individual, altres es van dur a terme en grup. Pel que fa a les

reunions amb grups de dones beneficiàries dels projectes, l'objectiu

d'aquestes reunions era conèixer els estils de vida la població

femenina així com les seves expectatives, tant a nivell del projecte

associatiu del qual són beneficiàries com en general, de les seves

expectatives en matèria de feina, d'estudis, de perspectives de

futur... .



L'elecció de les persones entrevistades ha obeït a la preocupació de

diversificar les fonts d'informació i d'obtenir també, testimonis

contrastats sobre el mateix tema.

El treball de camp ha estat acompanyat per un procés paral·lel de

recollida de dades i informació addicional. Aquest treball ha estat

completat gràcies als qüestionaris enviats a les associacions que

han proporcionat informació addicional disponible sobre les

associacions que van participar directament o indirectament amb

l'estudi. (Veure la llista de les entrevistes realitzades en l‟annex nº3).

La confrontació de les dades obtingudes a través de qüestionaris i

la informació recollida per les entrevistes sobre les mateixes

associacions ha permès també contrastar la informació obtinguda.

Finalment, altres fonts d'informació han estat consultades: els

experts i professors universitaris... .

Segons la planificació, el treball de terreny ha estat realitzat durant

el maig del 2010 al llarg d'un període de quinze dies. Les

entrevistes i visites dels projectes han estat realitzades a les

localitats següents: A la Cabília (Ath Yenni, Bejaia, Djebla, Tizi

Ouzou); a Alger; a l‟Alt Altiplà (Djelfa, Messaâd, Laghouat); i a

l‟Oranesat (Mascara, comuna de Ain Mansour i el Douar El Maleh-II

de la Daira del Hachem, Sidi Lähcen a la wilaya de Sidi Bel Abbes);

i a la Wilaya d‟Oran (Hassiane Toual, Benfreha).

Finalment, l'última etapa ha consistit en l‟anàlisi de les dades

obtingudes pel treball de camp i en la redacció d'aquest informe.

L'estudi consta de dues parts principals. La primera part, inclou una

revisió dels diversos elements del context que cal tenir en compte

per abordar l'objecte del nostre estudi: com és l'evolució del



moviment associatiu algerià, el seu marc jurídic, el seu component

femení, el context socioeconòmic i en particular, el sector agrícola i

la inclusió de gènere en les polítiques públiques en l'àmbit agrícola i

rural. La segona part, presenta els principals resultats de la recerca.

Després d'una breu descripció de les principals característiques de

les regions seleccionades per l'estudi i del moviment associatiu, en

general es posaran en relleu els punts forts i dèbils d‟aquest

moviment. Finalment, les dues últimes parts de la l'informe recullen

les principals conclusions i recomanacions.



3- ÀMBIT D'ESTUDI

Els elements d'anàlisi presentats en aquest informe reflecteixen

només una part del moviment associatiu algerià. Cal recordar

també, que molts investigadors algerians s'han interessat per

aquest tema i els seus treballs són una valuosa font d'informació

(veure la bibliografia en l‟annex nº2).

L'objectiu principal de l'exercici realitzat ha sigut principalment,

descriure el present del teixit associatiu en el medi rural algerià, i en

particular en les regions en que es concentren les intervencions de

CERAI, amb la finalitat d‟identificar noves perspectives i estratègies

d‟actuació.



4.- AGRAÏMENTS

El present estudi no hauria pogut veure la llum sense el suport de

l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Tots els

meus agraïments també a l'equip del CERAI que ha promogut la

realització d'aquest estudi i pel seu suport en totes les etapes del

procés de recerca, i particularment a Arantxa García Brea,

responsable tècnic del projecte. Agraïm també al conjunt dels

representants de les ONGs espanyoles, internacionals i agències de

cooperació que ens han dedicat temps a les entrevistes realitzades.

Finalment, tota la nostra gratitud als nombrosos representants de

les associacions algerianes que ens hem trobat, els experts i altres

representants oficials que ens han rebut amablement i ens han

dedicat el temps necessari.



II. EL CONTEXT GENERAL

1.- CONTEXT POLÍTIC I MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA:

L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA, EL MARC JURÍDIC I LA

PARTICIPACIÓ DE LES DONES

Per a l'anàlisi de l‟objectiu del nostre estudi, han de ser tingudes en

compte una sèrie de consideracions relacionades amb el

desenvolupament polític, econòmic, social i cultural.

En primer lloc, és important recordar que Algèria és un país que ha

experimentat una dècada de violència. No va ser sinó fins a finals

dels 90 que Algèria ha recuperat la calma. Aquests 10 anys de

disturbis, encara que no han transformat la vida política i

econòmica, han afectat profundament a la societat algeriana i les

noves generacions. La desintegració dels llaços socials, el rebuig

massiu del compromís polític, la "hogra"1, el menyspreu per un

règim corrupte, són encara sentiments populars molt vius, tot i que

la voluntat de passar pàgina de la dècada negra encara ofega el

impuls de protesta que això podria generar.

La política de reconciliació nacional està encapçalada pel president

Bouteflika, que des que va arribar a la presidència el 1999 va posar

fi a la confrontació amb els grups armats. El FIS, que va ser a finals

dels 90 el principal partit d'oposició, ha estat delmat, i els diferents

representants de l'Islam polític han estat en gran part cooptats pel

sistema. Tanmateix, aquest moviment ideològic que ha dominat la

política a Algèria des dels anys 90, segueix tenint una gran

influència en la societat algeriana i en particular sobre la situació de

1 Terme algerià que evoca a la vegada el menyspreu, l'abús de poder i la

injustícia.



la dona a Algèria.

1.1.- Política i Islam a Algèria

Després d'un llarg període de domini colonial (1830-1962), el desig

de ruptura de les noves elits governants han fet de l‟ Islam un refugi

segur, que des de la independència ha estat utilitzat constantment

per l'estat. Des de la primera Constitució l‟ Islam es va convertir en

la religió de l'estat. Aquesta voluntat de fer taula rasa del passat

colonial ha encoratjat el retorn als valors tradicionals com a

referència. La llei islàmica va ser reintroduïda al 1973. L'ús intensiu

de mestres d‟Orient Mitjà per aplicar el programa d'arabització

també ha contribuït molt a restablir l‟ Islam en el sistema educatiu

algerià. Des dels anys 80 amb el sorgiment de l‟ Islam polític a

Algèria, el règim encapçalat per Chadli Bendjedid ha recuperat gran

part dels temes islàmics, especialment el cultural i l‟educatiu.

És en aquest context que el Codi de Família va ser aprovat al 1984.

És considerat un dels més conservadors de la regió, fent de la dona

una menor d‟edat a perpetuïtat i codificant disposicions

discriminatòries respecte a la dona. La lluita contra el Codi de la

Família també serà el cavall de batalla principal del moviment

feminista nascut als anys 80. De fet, és a finals dels 80 que

l'obertura del sistema polític algerià, a través d'un règim en crisi,

permet el sorgiment dels partits polítics i associacions. Al 1985 va

néixer la Lliga Algeriana de Drets Humans, que també ha

desenvolupat un manifest sobre els drets de la dona i que crea la

primera associació femenina clandestina; avançant-se al procés de

liberalització política de 1989 en la llei per a la igualtat de drets

d‟homes i dones. Les reivindicacions d'aquestes primeres

associacions tenien un caràcter polític i discutien la legitimitat de les



relacions polítiques, socials i religiosos predominants a Algèria.

Durant aquest període de progrés es realitzen en l'àmbit de

l'educació l'escolarització de les dones. Al 1987 el 71,5% de les

dones entre 6 i 14 anys són escolaritzades. Tanmateix, encara hi ha

fortes disparitats entre els àmbits rurals i urbans. Només el 25% de

les dones rurals eren escolaritzades al 1987.

Després de la curta primavera democràtica, la interrupció del procés

electoral, la dimissió de Chadli Bendjedid i la recuperació de l'estat

pels generals (militars) van desembocar el conflicte que ha marcat

el decenni dels 90 amb la violència. Els efectes del decenni negre

són encara visibles avui a Algèria. Les dones han estat

particularment afectades pel terror i la violència que s'ha abatut

sobre el conjunt del territori. La inseguretat i la por que van dominar

durant aquests anys han conduït a una desestructuració social, un

aïllacionisme i una certa regressió social. Per a les dones allò ha

significat en molts casos, i sobretot a les zones rurals, un

confinament en l'espai privat.

Des del punt de vista econòmic l'abandonament del model de

desenvolupament socialista i l'entrada en l'era liberal, no s'han fet

més que al grat i interessos de l'elit dirigent que té l'ocupació i el

control dels recursos. El manteniment dels preus dels hidrocarburs

a l'alça ha permès en l'Estat algerià renovar els termes del

contracte social que ha estat el garant de l'estabilitat del règim des

dels anys 70.

Malgrat la tornada a la calma i el marge de maniobra polític aportat

per la bona conjuntura petroliera i del gas els problemes de fons

que travessa la societat algeriana subsisteixen i nombrosos



símptomes són allà per recordar-nos-ho. Des d'alguns anys

aixecaments espontanis esclaten en ciutats i pobles per motius

diversos. Aquests moviments de protesta incontrolats ensenyen

també en quin punt la societat algeriana ha estat desestructurada i

marcada pel decenni de violència.

Les diferents estructures i organitzacions socials algerianes han

estat debilitades o eliminades durant els anys foscos. En nom de la

lluita contra el terrorisme tota forma d'oposició política al règim ha

estat brutalment ofegada i la societat civil emergent al final dels

anys 90, paralitzada durant tota la dècada.

És només a partir de l‟any 2000 que el moviment associatiu pren un

cert dinamisme. Les restriccions que pesen sobre el sector són

igualment nombroses. El camp polític i legal en el qual evolucionen

les associacions sempre està marcat per l'estat d'emergència vigent

des del 1992. Aquest últim ha estat sistemàticament utilitzat pel

règim per obstaculitzar l'exercici efectiu de la llibertat de reunió i de

manifestació de les organitzacions de defensa dels drets humans.

Les estratègies de control i la instrumentació realitzada pel règim

algerià sobre el moviment associatiu, també limiten la seva

capacitat per dur a terme accions independents del poder.



2.- EL MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA: EL

DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC I EL MARC LEGAL

Des de la independència al 1962, el règim algerià havia reconduït la

Llei sobre les Associacions de 1901 establerta durant el període

colonial 2. Tanmateix, a mesura que el règim consolidava el seu

poder sobre la base del partit únic, imposava nombroses

restriccions a la llibertat d'associació. La promulgació de

l‟Ordenança de 1971, instituint el doble consentiment 3, va permetre

a les autoritats exercir un poder discrecional, sobretot a l‟hora

d'autoritzar la creació d'associacions. Les associacions constituïdes

en aquest context encara que fossin d‟àmbit esportiu, professional o

religiós eren controlades per les organitzacions de masses i els

sindicats professionals emmarcats pel règim.

No va ser fins l'aprovació de la Llei nº87-154 al 1987 quan certes

restriccions es van poder aixecar. Autoritzant la constitució de la

Lliga Algeriana dels Drets Humans (LADH), això il·lustra, de fet, la

brevetat de l'Estat/FLN (Front d'Alliberament Nacional, el partit

únic). Els reformadors, que marcaran el govern Hamrouche entre el

2 Durant el període colonial es podien distingir tres tipus d'associacions: les

associacions mixtes constituïdes per algerians i europeus, gravitant al voltant

del moviment obrer; les associacions compostes de colons europeus

(cooperatives, associacions, clubs esportius); les associacions que eren

formades només per algerians com les associacions musulmanes de

beneficència, i les associacions socioculturals i educatives que formaran part

del moviment nacional durant la lluita per a la independència d‟Algèria.

3 El consentiment donat per la wilaya (regió) en el cas de les organitzacions

locals o pel Ministeri de l'Interior per a les persones amb una missió nacional,

ha d'anar precedit d'un dictamen favorable del Departament en qüestió per a

l'objecte principal de l'associació.

4 La llei nº87-15 votada el Juliol de 1987 ha suprimit certes restriccions per a la

creació d'associacions.



Juliol de 1990 i el Juny de 1991, sembla que es van adonar que les

associacions podien servir de relleu al seu projecte mitjançant el

suport o assumint polítiques de les quals el cost econòmic o social

era massa elevat per als governants.

En aquest context, es pot citar l'exemple de l'Associació Algeriana

de Planificació Familiar (AAPF) que ha estat cridada a portar una

política més audaç que l'Estat en matèria de política de la família,

canalitzant els fons dels donants estrangers.

Els disturbis de l‟Octubre de 1988 han permès una acceleració del

ritme de les reformes. Després de l‟aprovació de la constitució de

1989, que va obrir la via a la llibertat d'associació ratificada per la

Llei 90-31 de Desembre de 1990, el moviment associatiu ha

conegut un desenvolupament sense precedents. Aquest nou marc

legislatiu, però, es va mantenir bastant borrós en alguns aspectes,

mentre que certes disposicions de la llei han permès al poder

conservar mecanismes de control i de limitació a l'exercici de la

llibertat d'associació. Això es va reflectir sobretot a l‟hora de crear

una associació per l'exigència dels criteris següents: aquesta havia

de ser efectuada per almenys quinze persones majors d‟edat, de

nacionalitat algeriana, gaudint dels seus drets civils i cívics i no

havent tingut conductes contràries als interessos de la lluita

d'alliberament nacional. Així mateix, l'article 7 de la llei estipula que

una associació és legítimament constituïda després d'haver subscrit

tres formalitats, és a dir: 1) La presentació de la declaració de

constitució amb l'autoritat pública, la prefectura per a les

associacions locals i el Ministre de l'Interior per a les associacions

de caràcter nacional. 2) L'obtenció d'un rebut de registre de la

declaració presentada davant l'autoritat competent, després d‟un



«examen de conformitat a les disposicions de la present llei»,

aquest rebut ha de ser emès com a molt tard 60 dies després del

dipòsit. Fins i tot si l'autorització prèvia ha estat suprimida, l‟avís de

conformitat de l'administració constitueix per si mateix un

mecanisme de control. I 3) la publicació de la constitució en un diari

nacional d'informació.

D'altra banda, la llei estableix limitacions en el programa de

finançament, donacions i llegats de les associacions d'estrangers

que requereixen autorització prèvia del govern, i prohibits quan no

es relacionen amb els seus objectius (Dahaka, 1997).

Malgrat totes aquestes restriccions el marc jurídic de la llei de 1990

va ser considerat liberal. No ha estat un obstacle a l'expansió de les

associacions islàmiques ja que segons el Ministeri de l'Interior de

l'època, hi havia a Algèria 11.000 associacions de caràcter religiós

(Liverani, 2008, 20). L'important paper del teixit associatiu del Front

Islàmic de Salvació (FIS) en les arrels socials del moviment serà

d'altra banda tingut en compte pel règim (Garon, 1998), quan

comenci la confrontació amb l'exèrcit i les forces de seguretat.

Després de la interrupció del procés electoral per l'exèrcit algerià el

Gener de 1992, l'Alt Comitè d'Estat, que va assumir llavors el poder,

va instaurar l'estat d'emergència (el decret nº92-44). L'exercici del

dret d'associació i de reunió serà limitat i el teixit associatiu es

converteix en un problema de poder en la mesura que s'ha de

posicionar enfront de la nova situació política. D'una banda, gran

part del moviment associatiu es sumen al règim militar, desviant-se



de la seva primera estratègia d'oposició5; d'altra banda, les

associacions vinculades als moviments islàmics, FIS o Hamas, han

estat particularment vigilades durant aquest període. Finalment,

l'estat d'emergència implica la tornada a un marc jurídic coercitiu

que s'ha traduït en la pràctica administrativa en la reintroducció del

«doble consentiment» suprimit en la llei de 1990 i els procediments

tributaris cada vegada més forts.

Malgrat aquest context no gaire favorable, el ritme de creixement de

l'espai associatiu no ha disminuït, ja que entre el 1990 i el 1997,

57.000 associacions han estat creades, de les quals, 1.000 són

d'envergadura nacional i 56.000 són locals (Kettab, 2004). Un

fenomen prou sorprenent, ja que aquesta expansió del moviment

associatiu es produeix en una dinàmica social profundament

afectada per la violència que domina aquest període6.

L‟arribada a la presidència de la República de Bouteflika al 1999 i

l'establiment de la política de reconciliació nacional han marcat el

final de la guerra civil, però en canvi l'Estat d'emergència segueix en

vigor avui. Des de llavors, les pràctiques administratives continuen

sent constrenyedores i l'actitud del poder enfront de les

associacions oscil·la entre l' instrumentalització, la cooptació i fins i

tot l'assetjament. Nombroses associacions estan a mercè de

decisions administratives arbitràries com va ser el cas el Febrer del

2007, quan les autoritats algerianes van intervenir per impedir la

5 El règim ha utilitzat l‟aparició d'una nova elit associativa com el ferro de llança

de la seva batalla contra els islamistes tant a l'interior com fora del país.

6 Omar Derras comprova que del 1990 al 1994 un nombre considerable

d'associacions han estat acceptades (un 60% de les associacions

considerades a la mostra de l'estudi realitzat), i només el 16,3% en el període

1996 - 2000 (Derras, 2002, pàg. 172)



celebració d'un seminari a Alger sobre les desaparicions forçades7.

El president de la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans,

Mr Ksentini posteriorment va justificar la prohibició indicant que en

el marc de l'Estat d'emergència tota manifestació als carrers o

reunions públiques estaven prohibides8.

2.1.- Àmbits d'intervenció i ubicació geogràfica

Segons fonts oficials, al 2008 hi havia a Algèria 81.000

associacions9. Tanmateix, el nombre creixent d'associacions no és

un indicador fiable del dinamisme de la societat civil algeriana. Hi

ha, de fet, segons els estudis una diferència considerable entre el

nombre d'associacions registrades oficialment i el nombre

d'associacions realment actives10

. De la mateixa manera, el

moviment associatiu no té una implantació homogènia sobre el

conjunt del territori algerià. A les regions Centre i Oest, existeix un

dinamisme més important que a l'Est. Les associacions són molt

més nombroses a les zones urbanes i a les regions on predominen

els models d'organització comunitària o rural (Cabília, Mzab)11

.

7 Aquest seminari titulat «Seminari per a la veritat, la pau i la conciliació» tenia

també l‟objectiu d'evocar les experiències de les diferents comissions «Veritat i

Justícia» a través del món.

8 Aquesta prohibició estava, segons el Sr. Ksentini, més que justificada d'acord

amb l'article 46 del Decret d'Aplicació de la «Carta per a la Pau i la

Reconciliació Nacional» tota persona que, mitjançant una declaració o per

escrit, entela la imatge d‟Algèria a nivell nacional i/o internacional és castiga

amb 3 a 5 anys de presó.

9 El Watan, 14/6/2008.

10 De 75.000 només 1.500 segons l'estudi de Derras (2004), és a dir el 2% de

les associacions.

11 Hi hauria més de 5.000 associacions a la wilaya d‟Alger, Oran comptaria amb aproximadament unes 1.500 i a Tizi Ouzou unes 3.000, La Tribuna, 12



D'altra banda, la majoria de les associacions algerianes concentren

les seves activitats en l'àmbit social, cultural i ambiental és a dir, en

sectors d'intervenció que l'Estat té interès a promoure i que

prolonguen o mantenen les accions públiques. Per contra, les

associacions de defensa judicial i aquelles que actuen en general

en sectors més «políticament» sensibles estan en clara minoria

(drets humans, associacions contra la corrupció, cultura berber, la

Unió dels sindicats autònoms, etc.)12

.

La defensa dels drets de les dones, la lluita contra la violència i la

discriminació contra les dones des de mitjans de la segona meitat

dels anys 80 són un important vehicle per a la mobilització de la

societat civil algeriana. L'adopció al 1984 del Codi de la Família per

l'Assemblea Popular Nacional ha estat el punt de sortida de la

cristal·lització de la lluita feminista a Algèria i ha marcat la fi de

l'hegemonia de la Unió Nacional de Dones d‟Algèria (UNFA)

subordinada al FLN13

. En efecte, al 1985 és quan va nàixer

l'Associació per a la Igualtat davant la Llei de les Dones i els Homes

(AELFH), com a acte de dissidència en contra de l'organització

oficial de representació de les dones, que va romandre passiva

davant l'adopció del Codi de la Família al 1984 sota la supervisió

d'antics activistes dels partits d'esquerra, que no seran legalitzats

fins a finals dels anys 90: (PAGS, RCD, FFS, PT). Les associacions

/02/2005. 12 L'informe d‟Algèria sobre la situació dels drets humans, presentat a la

Comissió de Drets Humans de l'ONU el 2001 indicava prop de 45.000

associacions registrades oficialment, només hi havia cinc organitzacions de

defensa dels drets humans.

13 Una de les primeres associacions independents de les organitzacions

controlades per l'Estat, veu la llum al 1985 després de l'adopció del codi de la

família de 1984.



de defensa dels drets de la dona han passat per importants

escissions internes, que han pogut debilitar la seva capacitat de

tenir èxit en les seves reivindicacions. Es tracta de divisions

ideològiques i estratègiques. Certes organitzacions han pres posició

respecte la derogació del codi, mentre que altres prefereixen parlar

de reformes. Aquestes divisions s'han accentuat amb l‟augment de l'

islamisme i amb la posició a adoptar de cara a la interrupció del

procés electoral el Gener de 1992. En la dècada de 1990, el

moviment associatiu feminista va patir fractures que dividien llavors

la societat algeriana, dividint-se en dues direccions: la"radical" i la

"reconciliadora”. Dues organitzacions van nàixer llavors: la primera,

l'Associació Independent per al Triomf dels Drets de les Dones

(AITDF), fundada per Khalida Messaoudi i Nadia Liassine el Gener

de 1990,i que es fixava com a objectiu la lluita contra el

fonamentalisme mentre que la segona, la Concentració Algeriana

de les Dones Demòcrates, creada per Louisa Hanoun i Salima

Ghezali, i que militava a favor de la persecució del procés electoral.

Altres associacions han inclòs la lluita pels drets de les dones en

l'estratègia política basada en la democràcia i els drets humans.

Al 1997, de les 800 associacions amb caràcter nacional aprovades,

només hi havia 15 associacions de dones, és a dir un 1,87%, de les

quals 6 van ser aprovades. El percentatge d'associacions de dones

aprovades no superaria el 2% (Saï, 2008). Segons les xifres

disponibles a la pàgina web del Ministeri de l'Interior del govern

algerià hi hauria actualment a Algèria 962 associacions nacionals

aprovades, de les quals 23 són associacions de dones o per a les

dones (2,3%). Pel que fa a les associacions locals, arriben al

nombre de 77.361, amb només un 0,90% d‟associacions de



dones14

.

Segons un estudi del 2007 sobre el moviment associatiu (Salhi,

2007) les dones estan insuficientment representades en les

associacions (un 23% respecte un 77% per als homes) (Salhi,

2007).

La seva ubicació és principalment urbana. D'acord amb les xifres

proporcionades pel mateix estudi 8 de cada 10 associacions de

dones es troben en zones urbanes. Les associacions on hi ha més

de dues dones a les seves oficines (49/132) són el 76%

d'implantació urbana contra el 12% que es troben en zones rurals.

A la Wilaya d‟Oran hi havia al 2003 1.800 associacions, però només

15 associacions femenines: 12 de dimensió local, 2 nacionals de les

quals la seu és a l'Oranesat, i tres despatxos regionals

d'associacions de les quals la seu és a Alger. Certes associacions

com l'Associació Femenina per a l'Obertura de la Persona i

l'Exercici de la Ciutadania (AFEPEC) han conservat l'estatut de

dimensió local mentre que en els fets es tracta d'una associació de

dimensió nacional.

La Wilaya d‟Alger compta oficialment amb 5.441 associacions al

2004, la Wilaya d‟Oran contava aproximadament amb 1.500 al

2001, mentre que la de Tizi-Ouzou en comptabilitza 2.258 al 1999

(aproximadament 3.000 al 2004).

Sobre les característiques de la participació associativa de les

dones, l'estudi de Salhi indica que les dones membres d'associació

solteres són un 55%, contra el 25% d‟homes. Les dones casades

14 Veure les xifres disponibles a: http//wwww.interieur-gov.dz



representen el 37% contra el 74% dels homes. El percentatge de

dones vídues o divorciades és del 9% i els homes en la mateixa

situació representen l‟1%. L'estudi mostra que l'absència de relació

matrimonial afavoreix la participació associativa en el cas de les

dones.

A la Wilaya de l‟Oran hi havia al 2003, 1.800 associacions de les

quals només hi havia 15 associacions femenines: 12 de dimensió

local, 2 nacionals amb seu a l‟Oranesat, i tres associacions

regionals amb seu a Alger. Algunes associacions com l'Associació

de Dones per al Desenvolupament Personal i l'Exercici de la

Ciutadania (AFEPEC) han mantingut la situació de dimensió local,

quan en realitat és una associació de dimensió nacional.

Hi ha debilitat per nombroses escissions, el moviment associatiu

femení és en general fràgil, poc estructurat i poc consolidat. Les

divisions internes i les escissions han comportat la reducció dels

efectius de ja prou reduïts.

Un dels exemples que il·lustra aquest fenomen és el cas de l'

AFEPEC, aquesta associació que ha estat fundada al 1989,

comptava en el moment de la seva creació amb 300 membres, una

oficina amb 7 membres i 11 comissions, amb nuclis a les Wilayas

d‟Alger, Mostaganem, Tissemsill i Sidi Bel Abbes. L'origen de les

divisions dins de l'organització ha estat polític, la voluntat

d'autonomia de l'organització respecte a la política ha motivat la

sortida dels militants del PAGS. El «zaimisme» ha estat l'altre

argument donat pels que han sortit de l'organització que han criticat

fortament la manca de democràcia interna dins de les

organitzacions.



Les relacions entre les associacions femenines i els partits polítics,

malgrat la voluntat de certes associacions de guanyar en

autonomia, es caracteritzen sempre per una certa opacitat. En certs

casos, les associacions són directament els relleus dels partits

polítics o indirectament són instrumentalitzades per estendre la

influència d'un partit a través de l'acció social i cultural.

La normalització política a partir de l‟any 2000 ha permès a les

associacions reprendre les seves activitats. Tot i que el Codi de la

Família continua sent el cor de la lluita del moviment femení, (la

modificació del Codi el 2005 ha retornat un cert vigor al debat),

l'agenda o les temàtiques i estratègies de treball de les associacions

s'han diversificat: Dona i treball, la violència contra les dones

(CIDDEF). Les associacions han estat creades per ajudar les dones

víctimes de la violència durant el decenni negre (SOS-Dones en

Perill).

El lloc de la dona i el seu compromís amb l'espai públic en general i

associatiu en particular, continua sent molt feble tant a nivell de la

presa de responsabilitat dins de les associacions com en adhesions.

Les dones només representarien el 16,2% a les associacions, del

qual el cinquanta per cent estarien com a presidentes (11%) i el

18% tenen una funció dins de la secretaria (Derras, 2009).

2.2. Canvis socioculturals a Algèria i l’evolució de la situació de

la dona: estatus legal i integració econòmica i social

Malgrat les reformes introduïdes el 2005, el codi de la família

algeriana continua sent un dels més conservadors del Magrib. La

institució del wali, que acompanya a la futura esposa encara que

sigui major d‟edat en el matrimoni, es manté, així com la poligàmia



encara que aquesta estigui més severament controlada. En matèria

de divorci no s'introdueix cap canvi. El divorci continua sent una

prerrogativa exclusiva del marit. Les reformes del 2005 modifiquen

només la disposició que obligava l'esposa divorciada a anar-se del

domicili conjugal amb els nens dels quals tenia la custòdia.

L'esmena introduïda preveu assegurar un allotjament per a la

beneficiària del dret de custòdia dels nens.

Les disposicions jurídiques del codi de la família contradiuen d'altres

lleis que prohibeixen tota discriminació vinculada al sexe, de la

mateixa manera que moltes lleis i disposicions constitucionals, així

com la legislació laboral (l‟article 55 de la Constitució i els articles de

la Llei 90-11 del 21 d'abril de 1990 sobre les relacions socials). La

Constitució algeriana consagra al seu article 29 l'estatut de

ciutadana i el dret a la igualtat de les oportunitats i el gaudi de les

llibertats individuals i col·lectives. Aquest article estableix que «Els

ciutadans són iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap

discriminació per causa de naixement, de raça, de sexe, d'opinió o

qualsevol altre condició, circumstància personal o social».

El caràcter conservador dels principals textos legals que regeixen

l'estatut de la dona es deu també a l'afecte de les elits governants

pels valors tradicionals, de vegades com a concessions als

islamistes o en altres casos com a expressió de conviccions ben

arrelades en la mentalitat.

Però, és cada vegada més fora de la sintonia amb els problemes

socioeconòmics que afecten el conjunt de la població femenina on

han arribat més o menys a la mateixa taxa d'escolarització que els

homes; són cada vegada més nombroses al mercat de treball, fins i

tot si aquestos processos són lents i modestos però visibles.



La taxa d'activitat femenina a Algèria és baixa. Aquest és un treball

principalment urbà, relativament qualificat i l'Estat es troba com a

principal ocupador (Talahite, 2009). Fins i tot s'ha produït una

recuperació ràpida de la taxa d'escolarització de les noies respecte

als nois, aquesta entrada massiva en el sistema educatiu no s'ha

traduït en un augment paral·lel del nivell d'integració sobre el mercat

laboral. Per regla general, la feina femenina quan està molt

qualificada (professores, metgesses, enginyeres) és més fàcilment

acceptat i revalorat que quan es tracta de feines no qualificats.

Diversos factors expliquen la baixa taxa d'activitat de la població

femenina a Algèria. No es tracta només de valors culturals i

religiosos, són també els factors econòmics a considerar, com el fet

que la creació a Algèria d'una economia planificada de tipus

socialista ha donat lloc a un sistema centralitzat que ha privilegiat la

mà d'obra masculina. Limitada a la indústria, la feina femenina a

Algèria s'ha concentrat en el sector dels serveis i en particular en

l'ensenyament, la salut i l'administració. Durant aquest període el

règim va camuflar les xifres de l'atur inflant la xifra de la població

inactiva integrant-hi el conjunt de la població femenina total. No va

ser fins al 1985 quan les demandants de feina apareixen en les

estadístiques. Les categories de les mestresses de casa ocultaven

en realitat una subocupació femenina creixent.

En el transcurs dels 10 últims anys la taxa d'activitat femenina ha

augmentat de manera significativa. Un estudi del CRASC realitzat al

2006 per al Ministeri encarregat de la família i de la condició

femenina 15

indica que de manera general, el nombre de les dones

15 «La dona algeriana... fets i dades», informe del 2006 consultat en

http://www.ministere-famille.gov.dz/pdf/livre.pdf

http://www.ministere-famille.gov.dz/pdf/livre.pdf



treballadores ha crescut considerablement encara que la taxa global

continua sent baixa.

No obstant això la proporció de les dones treballadores de nivell

universitari és més elevada que la dels homes respecte a la taxa

d'activitat femenina i masculina. La taxa de dones ocupades era del

18,68% segons el mateix estudi. La majoria de les dones ocupades

treballen en el sector de la funció pública (el 26.8% del total dels

funcionaris segons les estadístiques del 2001). Un 56 % de les

dones treballadores menors de 40 anys, i per a la meitat d'elles la

seva edat varia entre 24 i 29 anys. El 21% de les treballadores

tenen una edat compresa entre 20 i 24 anys.

Segons la mateixa enquesta el 48,75% de les dones són a la llar, el

21,67% són en formació, el 21,76% són demandants de feina i el

18,68% són ocupades. El treball femení és sobretot un fenomen

urbà. (el 70,35% de les dones ocupades ho són a les zones

urbanes). Aquest estudi ensenya també que la majoria de les dones

solteres aspiren a treballar i fundar una família. El 62,70% d'elles no

accepten una proposició de matrimoni si aquesta suposa l'abandó

de l'activitat professional. Només el 37,3% de les dones prioritzarien

el matrimoni abans que el treball.

Segons les estadístiques del CNES al quart trimestre del 2009, la

taxa d'activitat econòmica de la població de més de 15 anys d'edat

seria del 41,4%. Els indicadors revelen les diferències persistents

entre homes i dones en el nivell d‟accés al mercat del treball, en la

mesura que la taxa de la població activa femenina és del 13,9% per

a les dones, contra del 68,7% per als homes 16

. L'augment de la

16 Veure http://www.ons.dz

http://www.ons.dz/



taxa d'activitat femenina es deu principalment a un augment de la

taxa d'atur. S‟arribaria segons la mateixa font, a una taxa del 18,1%

en les dones contra el 8,6% en els homes. Altres fonts, consideren

que el 25,8% de la població activa femenina està a l'atur17

. L'ajust

estructural i les reformes econòmiques han modificat l'estructura de

la feina i han conduït a una reducció de l‟ocupació pública. En

efecte es tracta d'un sector en el qual la presència de les dones ha

estat sempre significativa. El sector públic és el major proveïdor de

feina per a les dones.

El ritme de creixement de la població femenina és tres vegades més

ràpid que el de la població activa total. En el transcurs dels últims

decennis l'aparició d'una nova actitud enfront del treball femení

sembla emergir, principalment vinculada als factors econòmics i

socials com :

- L‟augment de la pobresa que empeny a les famílies a ampliar

la base dels seus recursos i per tant a una predisposició més

favorable al treball femení per necessitats econòmiques.

Aquesta percepció més positiva del treball femení és, però,

limitat a certes professions com ara l‟ocupació en

l'administració i sobretot l'ensenyament.

- L'arribada de les dones diplomades en el creixent mercat de

treball cada vegada més nombroses en el sistema educatiu.

Fins i tot, les diferències són encara grans entre el medi rural i

les taxes d'escolarització a les aglomeracions urbanes18

, en

17 Veure Cherif Assia: «Participació socioeconòmica de la dona, un estat dels llocs, el cas d‟Algèria» consultat a http://iussp2009.princeton.edu/download.aspx?submissionId=90855 18 Pel que fa a l'educació primària, al 2008 hi havia 90 nenes per cada 100

http://iussp2009.princeton.edu/download.aspx?submissionId=90855



canvi la diferència entre la taxa d'escolarització dels nois i de

les noies s'ha reduït considerablement. Diverses enquestes

han posat en evidència que les dones donen prioritat a la feina

per davant del matrimoni.

- La transició demogràfica amb una baixada de l'índex de

natalitat i el retrocés de l'edat del matrimoni (de 23,7 anys al

1987 a 29,6 anys al 2002).

Aquests factors han afavorit la integració de la dona en el mercat

del treball fins i tot si aquesta participació activa en l'economia de

les famílies no tradueix sempre per una veritable autonomia i

independència en l'espai privat com en l'espai públic.

En un context socioeconòmic marcat per l'atur que afecta tan

particularment els joves, el treball de les noies també pot ser vist

com una competència, i per tant, no desitjada per part de la població

masculina.

Els canvis socials que han estat accelerats pels canvis

econòmiques i el mercat laboral, contribueixen també a alimentar

les tendències culturals i identitàries conservadores enfront del lloc

de la dona i el seu paper a la societat algeriana.

L'home dins de la família ha vist el seu paper de cap de família que

garanteix els ingressos relegat a un segon terme sota els efectes de

l'atur, de la urbanització i l'abandó forçat de l'estil de vida tradicional.

Aquesta pèrdua de pes i d'autoritat dins de la família és sovint molt

mal viscuda i també pot ser acompanyada de violències.

El pes de les tradicions i la utilització de nous referents ideològics i

nens (eren només 87 al 1998), vegeu l'informe del CNES: Informe Nacional sobre el Desenvolupament Humà, 2008.



religiosos que es remeten a un passat mític i idealitzat, sacralitzant

el paper de la dona com a mare i principal agent de transmissió dels

valors que frenen també la plena integració de la dona en l'espai

públic en general. Altres restriccions impedeixen també a les dones

participar plenament en la vida professional, com la manca de

dispositius específics per donar suport a la cura dels nens, la

disposició dels horaris, etc..

Les dones també són beneficiàries dels diferents dispositius

establerts per l'estat per a la inserció social i professional com a

empleades de la iniciativa local (ESIL), un 48,9% de dones el 2005.

Pel que fa a les microempreses, sobre les 54.793 microempreses

finançades, unes 6.791 són microempreses establertes, iniciades i

dutes a terme per dones amb una taxa del 17.5% el 2005. La

participació de les dones en aquest dispositiu representa un 64.9%

al 2005.



3. EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC A ALGÈRIA I EN

PARTICULAR DEL SECTOR AGRICOLA

3.1.- Una forta dependència del sector energètic

En els anys 90 l'Estat algerià no era només a la vora de la fallida

política a causa de l'amenaça que els islamistes representaven per

la seva supervivència sinó també a la vora de la fallida econòmica.

Sota els auspicis del FMI la reprogramació del deute algerià al 1994

semblava anunciar una reforma profunda de les estructures de

l'economia algeriana. Això no era més que una part. Encara que

certs sectors han estat liberalitzats (com el comerç exterior) és

l'Estat algerià que té sempre el control sobre el conjunt de

l'economia algeriana. El sector dels hidrocarburs només

proporciona el 60% dels ingressos del govern, el 30% del PNB i el

95% dels ingressos provenen de les exportacions. Algèria disposa

de la vuitena reserva mundial de gas i és el quart exportador de gas

mundial. La caiguda dels preus hidrocarburs al 2009 han reduït en

un 40% els ingressos de l'Estat, encara que les reserves de divises

acumulades per l'Estat algerià arriben a la suma de $ 150 bilions de

dòlars. El deute algerià representa només l‟1% del PNB. Les

polítiques portades a terme per reduir la dependència de l'economia

algeriana del sector dels hidrocarburs i atreure les inversions

estrangeres cap a altres sectors, no han tingut els resultats esperats

i han tingut poc impacte sobre la reducció de l'atur i la millora

general de les condicions de vida de la població algeriana.

Els ingressos obtinguts durant aquest període no fan més que

camuflar el profund malestar social i econòmic de la societat

algeriana: l'atur creixent i el fenomen dels disturbis i els “haragas".



3.2. El sector agrícola a Algèria

Les principals borses de pobresa a Algèria es troben en zones

rurals i suburbis de les grans ciutats. Gairebé dos terços dels

pobres d‟Algèria viuen en zones rurals. En efecte, les disparitats

entre les zones rurals i urbanes a Algèria són grans tan a nivell

d'ingressos com d‟infraestructures.

El sector agrícola a Algèria ha estat descuidat en comparació amb

altres sectors de l'economia algeriana. D'altra banda, l'evolució i el

desenvolupament d'aquest sector està condicionat per altres

restriccions naturals, com la disponibilitat de terra cultivable que

representa només el 3,3% del territori nacional i la manca de

recursos hídrics.

La transformació després de la independència d‟Algèria en un país

rendista obtenint els seus ingressos essencialment de l'exportació

d'energies, l‟ha conduït a una progressiva marginació del sector

agrícola, fet-se en gran part dependent de l'exterior per al seu

proveïment en productes alimentaris. La contribució del sector

agrícola representa només el 10% del PIB i la producció nacional

només cobreix el 15% de les necessitats alimentàries del país.

Algèria, que té poc més de 30 milions d'habitants és un dels països

que importa més aliments.

La debilitat de la producció algeriana agrícola és deguda a diversos

factors. Les opcions polítiques i econòmiques que han impulsat al

desenvolupament econòmic del país han marginat el sector

agrícola. A partir dels anys 80, quan una reducció en els ingressos

del petroli i l'augment del deute van posar al país a la vora de la

fallida, per tant, l'Estat s'ha adonat de la necessitat de reduir la



dependència alimentària del país i augmentar la producció del

sector agrícola. Les reformes introduïdes no han permès arreglar

els problemes subjacents del sector agrícola a Algèria. Als

nombrosos factors que expliquen tant els baixos rendiments

obtinguts com la subexplotació de recursos i les febles prestacions

tècniques de producció s'afegeixen al problema de la terra.

A causa dels mateixos fonaments de l'agricultura colonial, com la

gestió de la terra, han suposat des del començament nombroses

dificultats. A partir de la Independència, els béns vacants van

passar a ser propietat de l'Estat i es converteixen en dominis

autoadministrats 19

, la seva explotació va ser confiada a col·lectius

de treballadors agrícoles, organitzats en «comitès de gestió». Les

terres del sector privat (Melk)20

no han estat afectades per aquesta

primera reorganització.

L'onada de nacionalitzacions es va iniciar als anys 70 i va afectar

també el sector agrícola. La revolució agrària del 1971 té, entre

altres disposicions, que introdueix la limitació de la gran propietat

privada nacionalitzant la terra per distribuir-la a pagesos sense

terra, que es beneficien del dret de gaudi perpetu per a una

explotació enforma de cooperativa.

19 Al 1963, el reglament dels «béns vacants abandonats pels francesos (1 milió

d'hectàrees de bones terres i 500 empreses industrials i comercials) pel decret

del 23 de març atribuint als treballadors algerians la gestió directa.

20 La colonització va modificar tota l'estructura predial i agrària d‟Algèria. Al

1830 dos estatuts coexistien a Algèria; les terres de domini privat (Melk) i

aquelles de propietat col·lectiva (arch). El Senatus Consulte de 1873, primer

cadastre a Algèria, va delimitar les tribus i els douars arch amb l'objectiu de

privatitzar les terres. Hi havia llavors a Algèria algunes comunitats sedentàries:

les terres comunals, municipals i béns inalienables (habous, religiós).



La reorganització del sector agrícola públic, realitzat al 1987 en el

context de la liberalització de l'economia algeriana no ha modificat

la propietat de l'Estat sobre el predial agrícola públic, però ha

introduït una sèrie de reformes. Els dominis són reorganitzats en

explotacions col·lectives agrícoles (EAC) i en explotacions agrícoles

individuals (EAI).

El procés de privatització institucionalitzat per la llei 90-25, del 18 de

Novembre de 1990, consagra el principi de la restitució de les terres

nacionalitzades als seus propietaris inicials, cosa possible ja que la

constitució de 1989 que no parla tampoc de propietat d'Estat sinó

de propietat pública. La disposició n° 95-286 del 25 de Setembre de

1995 precisa les condicions de restitució per posar fi als litigis creats

per la legislació anterior 21

.

La reorganització de la terra a Algèria està encara oberta al debat.

Al juliol de 2010 una nova llei ha estat adoptada. Hauria d'entrar en

vigor al mes de Setembre22

. Aquesta llei apunta a modificar l'estatut

de les explotacions agrícoles i transforma el sistema de tinença en

un règim de concessió, reemplaçant els EAC, i EAI en societats

civils d'explotació agrícola.

Les terres agrícoles de domini privat de l'Estat ocupen una

superfície de l'ordre de 2,8 milions d'hectàrees, el 35% de la

superfície agrícola útil. Més de 2,5 milions d'hectàrees han estat

atribuïdes a més de 210.000 productors organitzats en 96.629

21 Abdelmalek Boudjenouia, André Fleury i Abdelmalek Tacherift, «L'agricultura

perifèrica a Sétif (Algèria): “Quin és el futur de cara al creixement urbà?”

Biotechnol. Agron. Soc. Environ., volum 12 (2008) número 1, 23-30 consultat

en http://popups.ulg.ac.be/Base/document.php?id=2128

22 El Watan, 25-07-2010



explotacions agrícoles col·lectives i individuals (EAC i EAI).

S'enumeren actualment 30.519 EAC ocupant 1.841.000 ha i 66.110

EAI per a una base de propietat de la terra de l‟ordre de 674.000 ha.

La superfície restant, aproximadament unes 300.000 ha, pertany a

les xarxes de les granges experimentals, dels instituts tècnics

(granges de demostracions) i dels centres d'investigació (estacions

d'investigació i d'experimentació). Cada any desenes de milers

d'hectàrees són requisades amb finalitats d'urbanització, sense les

respectives indemnitzacions.

La principal incidència de la nova llei sobre l'explotació de les terres

agrícoles de domini privat de l'Estat, no és la duració limitada dels

40 anys de la concessió, sinó la possibilitat de cedir aquest títol, que

permet així la injecció de noves inversions en el sector. Un dels

principals problemes inventariats dels dominis agrícoles explotats

de manera individual o col·lectiva (EAC-EAI) de les terres atorgades

per l'Estat, és en efecte la manca de capitals, de mitjans tècnics i de

superfície viable.

Aquesta nova reforma de la llei de la terra s'inscriu també en un pas

més ampli de l'Estat vis-à-vis amb el sector agrícola, marcat per la

voluntat de crear una nova dinàmica de desenvolupament.

En efecte, des de l‟any 2000, l'Estat algerià ha posat l'accent sobre

el desenvolupament rural durable, fent-se una prioritat nacional, de

la qual els principals objectius són la lluita contra l'èxode rural,

combatre la pobresa i estimular l‟ocupació. El món rural ha estat

particularment afectat pel conflicte intern que ha causat estralls a

Algèria durant el anys 90. La violència de la dècada negra ha

provocat desplaçaments massius de població. Segons l'IDMC



(Internal Displacement Monitoring Center) aquests desplaçaments

haurien afectat més d'un milió i de mig de persones 23

.

El govern algerià ha llançat al 2000 un ambiciós programa destinat

a impulsar la inversió en el sector agrícola: el Pla Nacional de

Desenvolupament Agrícola (PNDA). En aquest context, s‟ha fet un

esforç financer considerable per al desenvolupament del sector

agrícola, invertint 40.000 milions de dinars anualment. Entre els

objectius del pla de desenvolupament, l'Estat ha posat l'accent

sobre la revalorització de les terres per mitjà del règim de

concessions, per permetre una explotació millor, la conservació dels

recursos naturals i la reconversió dels sistemes productius en funció

de les condicions naturals (Climes, sòls...).

Malgrat l'esforç financer realitzat amb l'objectiu de reorientar

l'activitat agrícola i de corregir els desequilibris heretats del període

colonial, els resultats han estat mitigats. L'exemple de la patata, de

la qual Algèria és un país productor excedent, i que en el període

d'un any s‟ha fet importador il·lustrat pels dèficits del sistema de

producció agrícola algerià, i que les polítiques públiques fins aquí

desenvolupades no han aconseguit oposar-se. Aquesta crisi puntual

ha revelat la debilitat de les institucions (les administracions

agrícoles, els consells locals, els bancs i les companyies

d‟assegurances, els laboratoris d'investigació, etc.) (Haouiri i

Benbekhti, 2008).

La manca de participació de les poblacions locals en l'elaboració i la

realització dels projectes és un dels factors que explica la manca de

resultat de les polítiques posades en marxa. Per això, caldria que

23 www.internal-displacement.org



les institucions i les organitzacions de la societat civil siguin

operatives. D'aquí la importància del paper que poden jugar les

associacions en l‟emplaçament dels plans de desenvolupament

locals en l‟àmbit rural, com els Projectes de Proximitat de

Desenvolupament Rural Integrat (PPDRI) 24

. El teixit associatiu està,

en efecte, dirigit a jugar un paper de primer ordre, no només per a la

difusió de la informació i coneixement dels dispositius destinats a

promoure el desenvolupament i feina a l‟àmbit rural, sinó també en

la posada en marxa d'aquests projectes.

Si bé hi ha grans disparitats de desenvolupament humà entre les

ciutats i el camp a Algèria, aquestes desigualtats colpeixen encara

més les dones que els homes.

3.3. La gestió de gènere dins les polítiques públiques del sector

agrícola i rural

Dins del marc institucional, són tres els organismes responsables de

vetllar i de reforçar la igualtat entre homes i dones: el Ministeri de la

Solidaritat Nacional, la Família i de la Comunitat Nacional a

l'Estranger; el Ministeri encarregat de la família i de la condició

femenina, creat al 2002 juntament amb el Consell de la Família i de

la Dona25

; i la Comissió Nacional Consultiva de Promoció i de

Protecció dels Drets Humans.

24 Els PPDRI pretenen estimular el desenvolupament rural implicant als

beneficiaris des de la concepció, i fins i tot en els projectes a realitzar. Aquest

enfocament preveu també la participació activa d‟associacions d‟orientació.

25 El Consell Nacional de la Família i de la Dona es va crear al Novembre del

2006. Reagrupa diferents components: representants dels Ministeris,

d‟organismes, del moviment associatiu i dels professionals concernits, així com

dels centres d'investigació i els experts.



El Ministeri encarregat de la família i de la condició femenina ha

desenvolupat en col·laboració amb les Nacions Unides un programa

de suport a l'Estratègia Nacional de Prevenció de la Violència

Contra les Dones.

El Ministeri de la Solidaritat Nacional ha desenvolupat diversos

programes amb l'objectiu d'assegurar l'accés a l'educació i a la

formació professional i de reforçar la participació de la dona i la

seva inserció professional.

Les polítiques públiques i mecanismes institucionals han estat

establerts per l'Estat per a millorar l'accés de les dones als

dispositius de creació feina i l‟accés a l‟activitat professional. S‟han

establerts dos dispositius: l‟ANSEJ i l‟ANGEM26

per afavorir la

creació de petites empreses. No obstant això, aquests dos

mecanismes han tingut resultats poc visibles. Segons les

conclusions d'un estudi realitzat pel CRASC al 200627

, una

aclaparadora majoria de les dones a l'atur no coneixien aquests

dispositius, indicant per tant, una manca d'informació i de difusió. La

qüestió de l'accés a la informació sobre els drets socials i

econòmics es fa més evident encara en el cas de les dones que

viuen en zones rurals aïllades. Fins i tot, si la taxa d'activitat de les

dones rurals és molt més feble que a la ciutat (el 26,6% en zona

26 L'Agència Nacional de Gestió del Micro Crèdit (ANGEM) es va crear per

decisió del consell de govern el 2003. Establerta sota l'autoritat del Ministeri de

la Solidaritat de la Família i la Comunitat Nacional a l'Estranger, s‟orienta cap al

finançament d'activitats, dirigides a l'artesanat i l‟auto ocupació, iniciades per

les poblacions desfavorides a partir de 18 anys. El 53% d'aquests crèdits han

estat atorgats a dones (dels quals el 70% sota la forma de préstecs no

remunerats (PNR)).

27 «Enquesta: dones i integració socioeconòmica», CRASC, 2006.



urbana per a les dones entre els 25 i 54 anys i només el 15,1% en

les zones rurals), aquesta continua contribuint àmpliament a

l'economia familiar així com a la preservació dels recursos naturals

a través dels treballs realitzats en les explotacions agrícoles. El seu

treball no és visible i no és tingut en compte de manera

estructurada.

Les activitats finançades per aquestos dispositius estan dirigides

principalment a l'artesanat i a l‟auto ocupació.

A més, amb aquestos mecanismes no és possible trencar les

activitats tradicionals o els rols assignats a les dones en la mesura

que aquestes activitats realitzades al domicili no permeten a la dona

creuar la barrera de l'espai privat cap a l'espai públic.

A les zones rurals la manca de presència de les estructures

institucionals associades a la escassetat de treball és un problema

major. Les polítiques públiques establertes són sovint mal

conegudes per la població. Per a remeiar-ho, en algunes parts les

cèl·lules de proximitat han estat establertes per tal d'assegurar una

bona transmissió d'informacions entre les poblacions rurals i els

diferents dispositius creats per l'Estat en el marc de les polítiques

públiques de desenvolupament rural.

Els ajuntaments tenen competències limitades per jugar un paper

important en l'àmbit de l‟ocupació, l'acció social i la joventut. Una

joventut particularment descontenta, en general, respecte al

funcionament de les estructures de servei públic existents degut a

una gran espera en matèria d‟equipaments sociocol·lectius de base.

La configuració actual del sistema estadístic no permet tenir una

bona visibilitat de les diferències entre gèneres. El pla de l'UNDAF



2007-2011 menciona la insuficiència de la qualitat de les dades.

3.4. Agències internacionals i promoció de la dona a Algèria

Diversos programes destinats a reforçar la participació de la dona

en els diferents àmbits de la vida pública (treball, política, societat

civil) han estat posats en marxa a Algèria en el transcurs dels

darrers 10 anys.

El programa de les Nacions Unides per Algèria i per al període

2007-2011 concedeix una atenció particular a les qüestions de

gènere i a les associacions femenines. Els àmbits de cooperació en

matèria de gènere aborden les qüestions de la promoció i

participació de la dona en la vida política, econòmica i social ; el

suport a l'educació i a la formació de la dona rural; i la lluita contra la

violència contra les dones. El programa preveu també, donar suport

a l‟enfortiment de la qualitat i l'accessibilitat dels serveis socials i la

promoció de l‟ocupació.

L'UNDAF treballa per a la consolidació de la participació de la dona,

i de la dona rural en particular, a la vida econòmica, política i social

a tots els nivells. Entre les línies de treball establertes en aquest

sentit, l'UNDAF pretén donar suport als programes que faciliten

l'accés de les dones rurals a l'educació, a la formació i a una feina

decent. El reforç de les capacitats de les institucions nacionals amb

formacions, suports tècnics i estudis per a la producció de les dades

estadístiques disgregades per gènere, i per a una integració millor

de l'enfocament de gènere en les polítiques i instruments de

planificació. L'UNDAF dona suport també a l‟aplicació de

l'estratègia nacional de lluita contra la violència respecte a les

dones, amb formacions i serveis a distància i de proximitat adaptats.



El Programa per a la igualtat entre gèneres i per a l'autonomia de

les dones a Algèria (2009-2011) és un projecte d'uns 3.640.202$, i

que té tres eixos estratègics principals: la creació d'un entorn que

promou una presa de decisió equitativa, i la integració de la

perspectiva de gènere en l'elaboració de les polítiques i més

particularment en el sector de l‟ocupació i amb la millora de les

dades desglossades per gènere; l'accés de les dones a la feina i el

suport dirigit als mecanismes de creació llocs de treball de feines

existents i al desenvolupament de projectes pilots existents; i les

accions de formació i d'informació sobre les qüestions de gènere i

els drets socials i econòmics de les dones.

Certs programes s'han orientat també cap a la part relativa a la

millora de la representació femenina en les diferents institucions

polítiques (PNUD, INSTRAW) L'Institut International d'Investigacions

i de Capacitació de les Nacions Unides per a la Promoció de la

Dona i el Centre de la Dona Àrab per a la Formació i la Investigació,

que han llançat conjuntament el projecte titulat “Reforç del lideratge

femení i de la participació de les dones en la vida política i en els

processos de presa de decisió a Algèria, al Marroc i a Tunísia” amb

el finançament d‟Espanya.



III. RESULTATS DEL DIAGNÒSTIC

1.- EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I LA DINÀMICA

ASSOCIATIVA A LES ZONES RURALS: CARACTERÍSTIQUES

DE LES REGIONS SELECCIONADES A L'ESTUDI: L’ORANESAT,

DJELFA I LA CABÍLIA

Com hem informat anteriorment, Algèria és un país caracteritzat per

una gran diversitat cultural, sociològica i econòmica. Encara que

Algèria ha integrat, en part, dins de la seva organització

administrativa i política el centralisme jacobí de l'estat francès que

limita considerablement les competències de les regions, aquestes

han mantingut les seves especificitats culturals, socials,

econòmiques i de vegades fins i tot polítiques ( la Cabília).

L'àmbit d'aplicació del diagnòstic no ens permet elaborar un anàlisi

detallat i exhaustiu dels diferents contextos on les diferents

associacions objecte del nostre estudi estan ubicades. L'objectiu

aquí és posar de relleu algunes característiques que ens semblen

importants.

1.1.- L’Oranesat

La regió de l'Oranesat, situada al nord d‟Algèria, és una de les

regions més riques d‟Algèria. El conjunt del litoral algerià està dotat

de les terres més riques i reagrupa prop del 44% de la població

algeriana, localitzada principalment a les grans ciutats com Alger,

Oran i Annaba.

Els índexs de desenvolupament humà són generalment més alts

que en altres regions. L‟Oranesat figura per exemple entre les 5

wilayes en què la diferència entre l‟ índex del Nivell d'Instrucció per



als homes i les dones és el més baix28

.

Es tracta també d'una regió que s'ha beneficiat de nombroses

inversions en el transcurs dels últims anys. Tanmateix convé

subratllar que certs municipis perifèrics es desmarquen

sensiblement del conjunt. L'èxode rural accelerat als anys 90 pels

desplaçaments interns deguts a la inseguretat, ha afavorit el

creixement de zones perifèriques on els indicadors socioeconòmics

assenyalen la presència de “bosses” de pobresa i poblacions

vulnerables. La Wilaya d‟Oran tenir la major migració neta d‟Algèria

entre 1987 i 1998. Durant aquest període, les perifèries de

l'Oranesat s'han caracteritzat per altes taxes de creixement de la

població. La població de la Wilaya d‟Oran és en gran proporció jove,

el 62% tenen menys de 30 anys. Aquesta població jove està

fortament marcada per l'atur. L'ONS (Oficina Nacional d‟Estadística)

mostra els resultats d‟ un 14% d'aturats al 2007, però la inactivitat

forçada afecta a moltes més persones, especialment entre els joves

(Rebouha, 2010).

La regió de l'Oranesat es caracteritza també pel seu dinamisme

associatiu. A la Wilaya d‟Oran hi havia al 2003, 1.800 associacions

però només 15 associacions eren femenines. Certes associacions

com l'AFEPEC han conservat l'estatus de dimensió local, quan en

realitat, actualment és una associació de dimensió nacional. En

general les més nombroses són les associacions que desenvolupen

activitats socials i culturals. Entre les associacions de dones, una

part s'inscriu en el moviment de reivindicació dels drets de les

dones FARD (1995), que porta a terme iniciatives socials. Algunes

28 Informe Nacional de Desenvolupament Humà, Algèria, 2007, el CNES-

PNUD, Juliol del 2008.



associacions s'han especialitzat, com AFAM que s'ha centrat

exclusivament sobre el dret a la salut (1997).

1.2. – La Cabília

L'empobriment afecta particularment les zones muntanyoses com

les regions dels Aurès i la Cabília on la taxa d'atur és àmpliament

superior a la mitjana nacional. La Cabília és una regió que a més a

més ha estat afectada per una agitació política constant en els anys

2000. Durant la primavera del 2001, aquests problemes van prendre

la forma de disturbis, reprimits per les forces de seguretat

algerianes29

. Malgrat les grans potencialitats econòmiques

d'aquesta regió (l‟arboricultura, la ramaderia, l'artesania, el turisme)

la Cabília s'enfronta a una difícil situació econòmica i social. Ha

estat àmpliament abandonada per l'Estat a nivell d‟inversions

públiques. La manca de dinamisme econòmic ha generat un gran

malestar social. La Wilaya de Tizi Ouzou compta amb 1.119.646

habitants. És la Wilaya que té l'índex de natalitat més baix d‟Algèria.

La taxa d'atur està a prop del 60% a les localitats més pobres.

L'èxode rural dels executius i joves aturats és particularment

important.

Les estructures socials i polítiques basades en la comunitat

perduren i inspiren la manera predominant d'organització social i les

estructures associatives, com la plaça Jemaa o "assemblea del

poble” 30

(Lacoste Dujardin, 2001: 75).

29 Per aquest tema, veure l‟informe del Grup de Crisis Internacional: “Algèria:

agitació i impàs a Kabylie, Juny del 2003.

30 «L'assemblea dels homes del poble» és una estructura encara viva al si dels pobles de la Cabília dins la qual les principals famílies estan representades, i administra els assumptes de la comunitat.



És una regió que es caracteritza també pel seu fort dinamisme

associatiu. Segons la Direcció General i d'Afers per a la Regulació

de la Wilaya de Bejaia, hi havia al començament de l'any 1995 prop

de 2000 associacions (el 30% d'elles són associacions de barri, el

27% de pares-i-alumnes i el 14% d'elles de caràcter religiós, mentre

que les altres són associacions culturals amazigh).

1.3.- Djelfa

La Wilaya de Djelfa presenta segons un informe recent del Banc

Mundial les característiques d'una zona marginal: baixa densitat de

la població, localització allunyada dels centres d‟activitat econòmica

i amb un potencial econòmic limitat per una aglomeració i recursos

insuficients31

.

Situada a la part central d‟Algèria, la Wilaya de Djelfa està formada

per 36 municipis agrupats en 12 daires. La població total de la

Wilaya segons el padró no definitiu del 2008 és de 1.204.134

habitants, dels quals un 72,56 % es concentren en les poblacions

més importants mentre que només un 4,31% de la població viu en

els centres urbans secundaris. Una part de la població, el 23,13%

es troba en zones disperses.

Es tracta d'una regió agrícola, principalment dominada per la

pastura i la ramaderia ovina que constitueix la principal activitat

agrícola de la regió. (el 50% del P.I.B. agrícola al 2006).

No obstant això, l'evolució de les pràctiques agrícoles ha modificat

profundament l'equilibri que dominava l'estepa, i ara està

31 Banc Mundial: Informe sobre el desenvolupament de la regió Mena; Visió

General, llocs pobres, poblacions pròsperes: “Com l'Orient Mitjà i l'Àfrica del

Nord poden superar les disparitats espacials”. Washington, Juny del 2010.



amenaçada per la desertització posant en perill l'activitat pastoral i

per tant, produint-se noves migracions de les poblacions cap als

centres urbans.

Es tracta d'una zona relativament tancada, encara que la seva

situació geogràfica la podria convertir en una zona d'intercanvis

culturals i comercials entre el nord i el sud. Es tracta d'una zona de

trànsit i d'intercanvis de matèries diverses, com les matèries

primeres (tipus llana, pells ...), de productes acabats, és a dir, fruits

de la transformació i de productes alimentaris.

El pes del sistema tribal és encara molt accentuat en aquesta regió.

Es tracta d'una forma d'organització social complexa que està

també associada a un mode d'explotació dels recursos naturals32

.

La consideració de les rivalitats o aliances entre tribus no s‟ha

d‟oblidar en el moment d'establir un projecte.

Les mesures adoptades pel govern per frenar aquest declivi no han

obtingut els resultats desitjats. Els estudis i enquestes han

demostrat que el fracàs d'aquestes polítiques va ser en part, pel fet

que la dimensió humana no havia estat prou considerada i

l'estructura social tradicional encara predominava la regió33

.

Aquesta regió apareix en les estadístiques com una de les més

32 La qüestió la terra és particularment complexa. Per a les pastures que tenen

la condició de terres arch el dret consuetudinari segueix prevalent. Quan les

tribus posseïen els seus propis territoris se n'asseguraven la gestió i

l'explotació.

33 Ministeri de l'Agricultura i del Desenvolupament Rural, Unitat d'Investigació

de Djelfa, Estudi del projecte Messaad II : «Les Produccions Vegetals en els

Sistemes de Producció Estepàries. Cas de la Regió de Messaâd», Enquestes

realitzades per: Abdelhakim OUZZANE; Bachir ABDELLAOUI; Mohamed

KANOUN i Mustapha REMITA.



pobres d‟Algèria. A les regions dels Altiplans, la wilaya de Djelfa, 9

municipis de 12 estan en situació d'extrema precarietat i representa

per si sol el 20% de les poblacions dels municipis pobres i el 50%

dels municipis en situació d'extrema precarietat. La taxa

d'analfabetisme de les dones (d‟11anys i més) és la més elevada

d‟Algèria, el 62% de les regions dels Altiplans Centrals (Wilaya de

Djelfa)34

.

34 El Mapa de la pobresa a Algèria, Agència Nacional de Planificació del

Territori, Maig del 2001, Ministeri d'Acció Social i Solidaritat Nacional.



2. TIPOLOGIES D’ASSOCIACIONS DE DONES AL MEDI RURAL

- SITUACIÓ ACTUAL – Fortaleses, debilitats, reptes i

oportunitats de la participació de les dones en el teixit

associatiu al medi rural

2.1. Gènesi i característiques generales del teixit associatiu al

medi rural

El teixit associatiu algerià és en general jove. Ho és encara més al

medi rural. Com ja ho hem assenyalat és a les zones urbanes i

especialment en les grans ciutats com Alger o Orà on es concentren

la majoria de les associacions.

En general és un medi més conservador on les dones tenen més

dificultats per trencar tabús i tradicions i queden limitades a l'espai

privat. Els models tradicionals d'organització de la família són cada

vegada més importants.

En algunes wilayes com Djelfa i en particular en certes daires com

la Messaâd, les dones són poc presents a l'espai públic.

La violència que va marcar la dècada dels 90 ha contribuït en gran

mesura a l'aïllament de les famílies. La dona ha estat i continua sent

l'objecte d'una sobreprotecció per part del clan familiar. Elles han

estat també entre els col·lectius més afectats pel conflicte que ha

castigat Algèria durant aquests anys.

En general hi ha pocs vincles entre les associacions de dones a les

zones rurals i les representants de les associacions de dones a les

zones urbanes. Aquestes últimes tenen un recorregut del tot

diferent. Portats per l‟elit, els projectes associatius feministes que

han sorgit al final dels anys 80 tenen les seves arrels molt limitades



al medi rural. Els discursos i les estratègies emprades per aquestes

associacions troben poc ressò entre les dones rurals degut a la

seva educació, els seus estils de vida i experiències de vida tenen

dificultat per identificar-se amb la imatge transmesa per les líders de

les organitzacions feministes, universitàries, que de vegades són

properes a les elits i els partits polítics. Aquestes no han adaptat el

seu discurs i en general també semblen desconèixer la realitat de

les dones rurals.

Les associacions, objecte de l'estudi, tenen en general una desena

d‟anys i fins i tot en certs casos una vintena d'anys d'existència. La

majoria d'elles han estat creades a finals dels anys 80 o durant els

anys 90 (16 de les 29 associacions objecte de l'enquesta).

Les motivacions per a la creació d'aquestes associacions han sigut

diferents en cada cas. El llançament de certs programes en el medi

rural ha permès en certs casos formar i estimular la gestació de

projectes associatius. És el cas de l'Associació de la Promoció de la

Filla i de la Dona Hachemita (APFFH) que desenvolupa les seves

accions en la daira del Hachem de la Wilaya de Mascara. La idea

ha estat llançada per un projecte de CERAI a Mascara, l'IMDR

(Introducció d'un Model de Desenvolupament Rural35

) que va

proposar la creació d'un col·lectiu organitzat amb l'objectiu de

promoure la participació de la dona i d'aprofitar les facilitats oferides

dins d'aquesta iniciativa. L'objectiu de l'IMDR era reforçar el teixit

social amb la dinamització sociocultural, la formació d'animadors del

35 El projecte d'Introducció del Model de Desenvolupament Rural (IMDR)

finançat amb fons europeus «Leader» s‟ha desenvolupat a la daira del

Hachem, amb el suport del Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural

algerià i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel

Desenvolupament i l‟ha executat el CERAI.



desenvolupament local i les accions de sensibilització i formació de

la dona rural.

En el cas d‟altres petites associacions locals al món rural, el

projecte associatiu va néixer de la iniciativa d'un grup de dones que

es van associar amb l'objectiu de defensar els drets de la dona rural

(Associació per a la Promoció de la Dona Rural de Sidi Lähcen). El

recorregut personal pot ser també l'origen del projecte associatiu

com en el cas de l'Associació de Dones amb Discapacitats de

Tafahul, on la presidenta pateix una discapacitat física; lluita contra

la marginació i l'exclusió i per a la plena integració d'aquest

col·lectiu en els espais privats i públics de la societat algeriana.

Altres projectes associatius de dones al món rural, de vegades de

major envergadura han estat creats per personalitats que han

assumit posicions de lideratge dins de l'administració d'agricultura.

És el cas de l'Associació Nacional «Dona i Desenvolupament Rural»

en que la presidenta treballava al Gabinet del Ministeri d'Agricultura

i Desenvolupament Rural. Va ser en el marc dels programes

desenvolupats al ministeri, que apareix l'objectiu de definir una

estratègia per integrar les dones en el desenvolupament i hi ha una

consciència de la necessitat d‟implicació del moviment associatiu

per garantir la integració de les dones en el desenvolupament rural,

és en aquest context que neix la idea de crear l‟associació. Un

procés similar va portar a la creació de Tamari, la presidenta

treballava també al departament d'agricultura a la Wilaya d'Oran i és

en aquest context que la iniciadora del projecte s'adona de les

necessitats de les vídues i d'altres dones disminuïdes en el medi

rural i de les necessitats d'acompanyament jurídic. De vegades les

dirigents d'aquestes associacions mantenen funcions oficials com



és el cas de la presidenta de l'associació ASFRU (Associació

Professional de Dones Rurals de la Wilaya de Tizi-Ouzou) que

forma part del consell d'administració de la cambra d'agricultura de

Tizi Ouzou.

També hi ha altres casos. La creació d'una associació també pot ser

el resultat d'un projecte familiar com és el cas de l'Associació per

l'Acció Social i Promoció Cultural (APPROSH), una associació

familiar que es remunta a la primera associació amb fins culturals i

esportius creada al 1939 durant la colonització francesa en virtut de

la llei d‟associacions de 1901. Algunes associacions locals com

Mostaqbel han estat creades sota els auspicis de l'Associació

Nacional Oficial UNFA, l'única associació de dones existents fins a

l‟obertura política a finals dels anys 1990.

2.2. Fonts de finançament

Encara que les fonts de finançament de les associacions siguin més

nombroses i diversificades36

des de l'arribada a Algèria dels donants

estrangers i l'establiment de mecanismes específics per enfortir la

xarxa d'associacions a Algèria (els programes ONG1, i ONG2

finançats per la Unió Europea), la majoria de les associacions

consideren que la manca de recursos financers és el principal

problema que enfronten les associacions. Per la majoria de les

associacions consultades es tracta d'un dels principals punts febles

identificats.

Les subvencions donades per les wilayes són gairebé insignificants,

de l'ordre de 50.000 dinars, les condicions necessàries per obtenir

36 Per a les associacions que no són nacionals la legislació que regula el règim

associatiu prohibeix els finançaments de donants estrangers.



aquestes subvencions són arbitràries i la seva concessió obliga a

les organitzacions a utilitzar un auditor.

Pel que fa a l'accés als fons estrangers, les associacions han de ser

objecte d'una autorització per que es puguin beneficiar. Aquest és el

cas de nombroses associacions locals o wilayals que s'han pogut

beneficiar del finançaments de la Unió Europea en el marc de la

Unió de Gestió dels Programes d'Ajuda a les Associacions. Dins

d‟aquest marc, una desena de projectes van ser seleccionats al

2004, però cap pertanyent a les associacions de dones (SAI, 2008).

Les condicions imposades pels donants de fons en matèria de

gestió sovint es consideren massa restrictives per les associacions

que es queixen de la complexitat dels procediments per obtenir fons

dels donants com la Unió Europea, així com per la presentació i

formulació dels projectes.

La majoria de les associacions objecte d‟aquesta investigació són

associacions locals i el seu pressupost és en la majoria dels casos

molt limitat. Les seves principals fonts de finançament provenen de

les quotes d'afiliació i dels suports financers puntuals de les

col·lectivitats locals, tractant-se en general d‟imports petits.

2.3. Recursos materials

La manca de recursos materials i, en particular, la manca de locals,

és un factor que s'ha plantejat constantment durant les entrevistes

realitzades com a dèficits de o a les organitzacions.

L'absència de local no permet establir un equip de treball. En

alguns casos el centre físic de referència de l'associació es situa al

domicili personal del president de l'associació. Aquesta confusió a



nivell de l'espai físic de l‟associació crea també una confusió

respecte al projecte associatiu, que tendeix a ser personalitzat i al

mateix temps fa més difícil l'apropiació del projecte per part dels

membres de l'associació.

L'absència de local és alhora un símptoma de precarietat i de falta

de sostenibilitat de les associacions. Aquesta inestabilitat dificulta la

visibilitat de l'associació.

L'obtenció d'un local per a les associacions sovint depèn dels

recursos financers de l'associació però també i sobretot de la xarxa

de relacions.

Per a una associació, la compra o lloguer d'un local suposa un

esforç financer considerable i en molts casos només l'assignació

dels béns de l'Estat pot resoldre el problema. Sovint la solució per a

les associacions locals passa per la concessió d'espais per part de

les autoritats locals, la qual cosa els sotmet a una dependència de

la bona voluntat de les autoritats locals que pot també facilitar la

instrumentalització d'aquestes associacions.

La majoria de les associacions que han estat analitzades en el

present estudi s‟estan enfrontant a aquest problema. Un cert

nombres d'elles es troben en locals cedits per les autoritats

municipals. Aquest és el cas de l'Associació de Promoció de la

Dona Rural de Sidi Lähcen que comparteix l'espai cedit per les

autoritats amb l'associació de dones amb discapacitat de Tafahul.

D'altres com el Centre de Referència Lewhi de Tizi Ouzou, la Lliga

de Prevenció i Protecció de la Joventut i de la Infantesa de Tizi

Ouzou (LPSJE) depenen de l‟atzar del lloguer i en qualsevol

moment es poden trobar sense local.



La manca de local atura també la constitució d'una memòria per a

l'associació, i el no deixar rastre dels projectes realitzats. És també

un espai necessari per l'intercanvi i la coordinació, essent també un

element essencial per la visibilitat de l'associació. Especialment

quan es tracta d'associacions locals que a les seves estratègies de

treball remarquen molt la proximitat.

Pel que fa als mitjans tècnics i informàtics de les associacions que

han estat analitzades en el present estudi, s‟han observat diferents

situacions. Aquests mitjans de vegades existeixen però romanen

sense utilitzar.

2.4. Recursos humans

El moviment associatiu algerià en general i el sector femení en

particular no és immune a aquesta tendència estant fortament

marcat pel personalisme i el presidencialisme. Les associacions són

sovint el resultat d'un projecte o una iniciativa individual portada a

terme pel president de l'associació. Es crea, sovint, des del

començament un vincle de dependència entre l'associació i el seu

president fundador, que quan es trenca sovint suposa la finalització

del projecte. Aquesta dependència és un factor de vulnerabilitat de

les associacions sobretot quan molts líders d'associació han pres el

camí de l'exili en els últims anys. De fet, l'elit associativa ha estat

molt afectada per l'èxode i l'emigració a l'estranger. Algunes regions

han estat particularment afectades per aquest fenomen com la

Cabília.

En alguns casos, el projecte associatiu ha estat concebut per una

persona que ha assumit des del inici la presidència i no ha sabut

transferir posteriorment el seu saber i les seves competències, per



tal de garantir d'una part la sostenibilitat de l'associació en cas

d‟anar-se‟n i d‟altra banda, formar i preparar l'arribada d'una nova

generació capaç d'assumir un paper important dins l'organització. El

fet que es tracti d'estructures reduïdes accentua també aquest

fenomen. Per això, quan hi ha fortes personalitats al capdavant de

les associacions monopolitzen el saber i la presa de decisions i

impedeixen també la constitució d'un equip de treball que garanteixi

la sostenibilitat de associació.

En altres casos, malgrat la voluntat de la presidència de cedir el seu

lloc, l'equip que l'envolta no se sent capaç d'assumir les

responsabilitats i tasques que corresponen al president de

l'associació. De fet, a la majoria d‟associacions trobades, és el

president de l'associació qui assumeix tota la comunicació externa i

la visibilitat de l'associació a l'exterior.

La concentració de les competències i dels poders de decisió a les

mans de la presidenta o del president de les associacions és

principalment degut a l'existència de formes de gestió i

d'organització interna molt jerarquitzats.

És interessant esmentar l'experiència d'una petita associació local

de creació recent com es l'APFFH (2007), amb un model de

funcionament basat en una estructura horitzontal que permet una

apropiació de competències i de capacitat per prendre decisions

major.

Aquesta concentració de les responsabilitats i poders de decisió per

part dels dirigents de les associacions constitueixen un dels punts

febles detectats en el model d'organització i de gestió interna de les

associacions.



Diverses causes expliquen la manca de mà d'obra dins de

l'associació que accentua la dependència del projecte associatiu del

seu creador o creadora.

Es pot invocar en primer lloc la ruptura generacional. És el cas

principalment de les associacions feministes a les zones urbanes

que han sorgit a els anys 90. Les dirigents d'aquestes associacions

no han aconseguit establir llaços ideològics i assegurar la

continuïtat dels seus discursos. Aquesta nova generació de dones

està profundament marcada per la influència i l'impacte del

moviment islamista i la violència de la dècada negre. Evoluciona en

un context social i ideològic molt més regressiu. Les dones que no

porten "hijab" s'estan convertint en una minoria entre els adults (és

a dir 1 de cada 10 dones) d'acord amb una enquesta realitzada pel

Centre d'Informació i Documentació sobre els Drets del Nen i de la

Dona (CIDDEF)37

.

La successió dins de les associacions també es veu obstaculitzada

per la manca de transmissió dels coneixements, la motivació i la

manca de qualificació dels associats que està vinculada al dèficit

d'estructures funcionals que haurien de donar una continuïtat al

projecte associatiu de manera autònoma.

Les dificultats que troben moltes associacions i la seva dependència

de la figura del president es deu també a la manca de capitalització

d'experiències i realització de memòries a les associacions. Aquest

és un assumpte que mereix una reflexió per tal de concebre

mesures susceptibles per a reforçar aquest aspecte. Els cursos de

37 Segons una enquesta realitzada per CIDDEF (hi ha 1.5 milions de dones que

tenen prohibit sortir de casa i treballar), veure: http://www.ciddef-

dz.com/pages-index/index.php



formació proposats a les associacions sovint són aprofitats per les

mateixes persones, i no arriben als altres membres de les

associacions. Tractant-se d'un aspecte encara més important, ja

que condiciona també l'impacte de les diverses formacions portades

a terme en el marc dels projectes finançats pels donants de fons

estranger, els quals s'han centrat majoritàriament en l'enfortiment de

les capacitats i els recursos humans a les organitzacions.

D'altra banda nombrosos projectes finançats per la Unió Europea i

les ONGs internacionals han replicat el mateix tipus de formació

destinada als liders associatius (gestió associativa, gestió del cicle

de projecte, gènere...) amb la finalitat de posar en pràctica

l'execució de microprojectes.

Sembla que fins ara les associacions han basat la identificació i

selecció dels seus recursos humans per a garantir la transmissió a

aquelles persones susceptibles de multiplicar els coneixements

guanyats.

Pel que fa als recursos humans, el diagnòstic compartit per totes

les associacions se situa clarament en el dèficit de capacitats i de

formació, i en la manca cultura associativa. Sovint els responsables

de projectes associatius es queixen de la manca de participació de

la juventut al món associatiu i del fet que nombrosos joves escullen

aquesta via sovint per interès. És veritat que el context

socioeconòmic no és favorable pel desenvolupament del voluntariat

davant la falta d'oportunitats d'ocupació i que el teixit associatiu

representa sovint una porta de sortida. La manca de perspectives

econòmiques i de salaris pot acabar també desanimant els

voluntaris i amb el temps desviant-se del projecte associatiu.



Una transició necessària cap a la professionalització

Entre les associacions de mida petita, són els problemes de gestió

interna els que limiten la viabilitat del projecte associatiu. Són en

gran part deguts a la dificultat de consolidar equips de treball

capaços d'administrar grans pressupostos. Per això, és difícil basar-

se només en el voluntariat. És freqüent veure que petites

associacions vacil·len a l‟hora de presentar-se a les ofertes per

manca de recursos humans capaços d'administrar els projectes

finançats.

No obstant això, hi ha experiències i iniciatives interessants per a

trencar aquest cercle viciós i garantir l'estabilitat dels recursos

humans dins de l'organització. Aquest és el cas del Centre de

Referència Lewhi de Tizi Ouzou, que ha establert un sistema de

rotació per als seus voluntaris amb el suport de projectes

remunerats.

És el mateix per al cas de «Dones Algerianes que Reivindiquen els

seus Drets» (FARD), que també ha establert un sistema de rotació

que permet als voluntaris fer-se caps de projecte. Les perspectives

de remuneració del treball associatiu constitueixen un element clau

per consolidar la capacitat de gestió interna de les associacions i la

seva professionalització. Es tractaria doncs, de combinar el

compromís i la vocació associativa amb una certa

professionalització i remuneració.

2.5. Objectius estratègics i àmbit de treball

En general, la majoria de les associacions a les zones rurals no han

definit o establert línies estratègiques clares i els seus objectius

estan definits en funció dels projectes realitzats. Pel que fa a les



associacions de dones, el discurs realitzat pel moviment feminista a

les zones urbanes és pràcticament absent.

Cal assenyalar per exemple, l'absència de debat sobre el Codi de la

Família, que és l'epicentre del discurs i de la mobilització del

moviment feminista a Algèria com a altres llocs en altres països del

Magrib. La principal preocupació es centra en l'aplicació efectiva de

les reformes introduïdes al 2005 o de la divulgació del seu contingut

per tal que les dones coneguin els seus drets al medi rural.

També a diferència de la imbricació existent a les grans ciutats com

Oran i Alger entre l'àmbit polític i l‟associatiu, les afiliacions

polítiques i ideològiques no tenen el mateix pes o no exerceixen la

mateixa influencia sobre les associacions del medi rural.

Pel que fa a les activitats de les associacions de dones rurals,

aquestes reprodueixen en general el mateix model: la sensibilització

sobre les qüestions jurídiques; l‟alfabetització; i les activitats

generadores d'ingressos.

Els tallers proposats a les dones són més o menys tot els mateixos:

costura, brodat, cuina, pastisseria. Aquest model és reproduït a

totes les regions d'Algèria a l‟àmbit rural sense que sigui formulada

la pregunta de la viabilitat econòmica d'aquestes activitats o del

potencial d'aquestes activitats per a que els beneficiaris guanyin en

autonomia i autosuficiència respecte a la família.Seria necessari

realitzar estudis paral·lels sobre la viabilitat d'aquests projectes

d'inserció professional i les oportunitats d'ocupació reals que pot

oferir aquesta formació a les dones, considerant sempre que els

projectes se situen dins el marc de la perspectiva de gènere i tenen

com a objectiu la promoció i emancipació de la dona. Doncs, ens



podem preguntar en quina mesura una formació en costura per a

les dones reforça les divisions tradicionals dels papers assignats a

les dones o contribueix a donar eines que permetran a la dona obrir-

se camí en l'espai públic.

Alguns líders de les associacions assenyalen i amb raó, que poc

importa el contingut, el que compta i constitueixi ja un progrés és el

fet de crear un espai per a les dones en el qual els serà permès

tenir un contacte amb l'exterior. Es tracta segons ells d'un procés

lent, deixant enrere els inconvenients ja que de vegades pot ser

productiu.

Per a altres, independentment del seu contingut, es tracta abans de

tot de donar eines, de crear noves expectatives i oportunitats; es pot

evidentment, a través d'un taller costura, transmetre altre tipus de

coneixements i d'experiències.

De vegades, fins i tot per a les dones solteres dels douars, és la

creació mateixa de l'espai físic que constitueix un progrés important,

independentment del contingut de la formació. Al douar d'El Maleh,

a la Daira d'El Hachem, la caravana establerta per l'IMDR i

transformada en un centre d'alfabetització i de formació ha permès

a les dones tenir un contacte amb l'exterior. Aquest espai

d'intercanvi i d'aprenentatge s'ha convertit en l'embrió d'un centre de

promoció de la dona rural.

L'argument sovint dels responsables de les associacions

consultades és que, efectivament, és això el que volen les noies.

Encara caldria que el col·lectiu de beneficiaries es pugui expressar

lliurement sobre aquestes necessitats. Seria interessant estimular

tallers creatius subjectes a noves expectatives de les noies i dones



que puguin expressar-se en les diverses intervencions previstes.

Aquesta normalització del contingut dels projectes realitzats,

respon a les necessitats immediates de la població que al medi rural

són necessitats primàries. Els projectes de vegades són concebuts

com el pas obligat, la primera etapa necessària per iniciar altres

tipus d'activitats com la sensibilització sobre els drets, i la salut

sexual i reproductiva.

Les associacions de l‟àmbit rural només tenen una planificació a

curt termini i falta visió general que orienti les accions en el futur. La

majoria de les associacions trobades són molt joves i petites i la

seva experiència són només alguns projectes finançats per donants

estrangers, com els projectes finançats a càrrec dels programes de

finançament de la Unió Europea: ONG1 i ONG2.

2.6. Relació amb les autoritats

A Algèria, i tenint en compte el context legal i administratiu,

caracteritzat pel manteniment de l'estat d‟emergència, el dinamisme

associatiu està limitat des del principi en el seu creixement i

activitat. La legislació en vigor manté nombroses zones grises que

permeten a l'administració en tot moment controlar, censurar i

restringir les activitats de les associacions. L‟informe de l'estat en

diferent nivells, ja sigui l'administració central o local, és doncs un

passatge obligat.

El manteniment de bones relacions sembla necessari per assegurar

una certa perennitat de l'associació. Cal assenyalar que cada

vegada que les associacions que formen la mostra de l'estudi són

majoritàriament associacions prestataris de serveis o de béns i que

no tenen un caràcter reivindicatiu i de defensa judicial (a diferència



de les associacions que van sorgir en els anys 90 en el moment de

la liberalització política).

La naturalesa de les relacions que mantenen les associacions amb

les autoritats locals varien en funció dels diferents perfils

d'associació. No obstant això, la majoria de les associacions

consideren que en general hi ha de part de les autoritats, una

manca de suport. Les autoritats locals són fins i tot de vegades

percebudes com una amenaça per a la continuïtat del projecte

associatiu. En altres casos, però, les bones relacions mantingudes

amb les autoritats locals són exposades com un aspecte positiu i

constitueix un triomf per a l'associació.

Encara que en el discurs la majoria de les associacions abordades

s‟autodenominen apolítics, les associacions han teixit nombroses

relacions de diferents naturaleses amb les autoritats. Normalment hi

ha llaços: en el cas del moviment feminista urbà les relacions amb

els partits polítics són estretes. Sovint les dirigents de les

associacions són també militants de partits polítics. De vegades són

persones que han jugat un paper dins de l'administració i que hi són

des de l'origen del projecte associatiu. Amb les administracions

locals les relacions teixides per les associacions són tan nombroses

com necessaris per mantenir amb vida el projecte associatiu, sovint

s‟enfronten a dificultats administratives.

Gràcies a les bones relacions establertes amb les autoritats locals o

altres institucions, una associació pot obtenir un marge de maniobra

i una capacitat d'acció que no podria obtenir sense aquest suport.

L'exemple de l'associació APROSCH (Acció, Promoció Social i

Cultural) és il·lustratiu. L'eficàcia dels resultats obtinguts en un dels

barris desfavorit d'Oran (el barri Victor Hugo) on es troba



l'associació, també està dimensionat d'acord a les facilitats

atorgades per les institucions públiques i les autoritats locals que

donen suport a l'associació. La col·laboració establerta ha permès a

l'associació multiplicar l'impacte de les seves accions. Ben arrelada

al barri, aquesta associació, que té un origen familiar 38

, ha

aconseguit combinar a la vegada treball de proximitat i suport

institucional. Així el barri ha pogut obtenir també millores notables a

nivell de infraestructures com es la xarxa de sanejament.

Això també és un joc que demostra que l'Estat algerià també depèn

de les associacions, i ha reconegut la necessitat de reconstruir

ponts amb aquesta iniciativa de les associacions. La freqüència dels

disturbis a Algèria és un recordatori de que la desintegració dels

llaços socials també poden tenir repercussions o manifestacions

perilloses per a l'estabilitat del poder.

Es tracta doncs d'una condició prèvia necessària sense la qual

l'activitat associativa podria ser ràpidament silenciada. Per evitar les

restriccions administratives, és important que les organitzacions no

governamentals internacionals incloguin en les seves pautes

d‟intervenció el context d'una cooperació tripartida en la qual l'Estat i

els governs locals estiguin involucrats i informats.

L'Estat algerià necessita el teixit associatiu que en certs casos és la

pedra angular de l'èxit d'aquestes polítiques, com és el cas de les

38 Una primera associació de caràcter cultural i esportiu havia estat creada al

1939 durant la colonització francesa sota el règim de la llei de les associacions

del 1901; va ser revifada una primera vegada el 1951 reagrupant joves que

marxaven al bosc. El seu president actual, procedent de la família Chougrani

de la qual el carisma i la popularitat estan vinculats al paper jugat per aquesta

família durant la guerra contra l'ocupació colonial francesa, va revifar

l'associació al 1997.



diverses reformes agrícoles (PPDRI).

Les associacions són en aquest sentit, sempre susceptibles de ser

instrumentalitzades, però també podrien aprofitar els espais

d'intervenció vacants per part de l'estat per establir les seves

estratègies, implantar, i reforçar les seves capacitats i guanyar en

influència per tal de fer-se actors indispensables i ineludibles que

seran més difícils de reprimir i controlar.

Es tracta, no obstant, d'una relació delicada que comprèn sempre

riscos, com quan les institucions descarreguen una part de les

seves responsabilitats sobre les associacions. Seria una llàstima

que l'espai associatiu sigui exclusivament comprès per les autoritats

locals com un espai de substitució.

2.7. Treball en Xarxa i Aliances

Pel que fa al treball en xarxa i la coordinació entre associacions a

l‟àmbit rural, és pot comprovar que les iniciatives establertes en

aquest sentit són encara molt febles. Fins i tot a l‟àmbit urbà, la

creació de xarxes i de plataformes de coordinació ha tingut resultats

fluixos. La cultura individualista, la importància de les rivalitats entre

les associacions, el caràcter personalista i presidencialista de

nombroses associacions són les principals raons invocades per

explicar la debilitat de l'activitat en xarxa del teixit associatiu algerià.

Per regla general, les experiències han demostrat que les xarxes

són una tendència important en la reproducció de models

d'organització jeràrquics i, sovint condueix a una estructura vertical

de la xarxa duta a terme per l'associació que l'executa. Aquestes

xarxes són el resultat del finançament de projectes destinats a

aquest propòsit, però que més tard es mostra extremadament fràgil.



Aquestes xarxes, sovint, són closques buides sense objectius ni

estratègies definides.

Molts finançadors també han apostat per la creació de xarxes sense

adaptar-ne el model i estructura, i sense un anàlisi previ dels

models de funcionament de les xarxes socials en la societat

algeriana.

Això no vol dir que aquestes xarxes d'associacions no siguin

necessàries, però les fórmules utilitzades fins ara no semblen haver

assolit els resultats desitjats. Les associacions, de fet, sovint

desconeixen l'existència i activitats d'altres associacions actives en

altres regions. La naturalesa compartimentada de les activitats

desenvolupades per les associacions, que treballen en l'autarquia,

la manca de coneixement de tota la xarxa d'associacions en

diferents contextos d'acció, són les característiques comunes que

trobem en moltes associacions de les zones rurals.

Encara que la majoria de les associacions objectes de l'estudi

reprodueixen les mateixes activitats, no van desenvolupar aquests

intercanvis de coneixements i saber fer per aprofitar les

experiències adquirides en el mateix camp. La formació proposada

per les ONGs o els finançadors internacionals han contribuït a crear

certa dinàmica d‟intercanvis i de trobades on es poden obtenir unes

sinèrgies i uns projectes conjunts per a diverses organitzacions.

Des d'aquesta perspectiva, cal assenyalar la rellevància de les

accions en el sentit que els actors internacionals poden donar

suport. L'experiència de l'ONG espanyola CERAI, amb el suport

financer de l'ACCD, és interessant en aquest aspecte. La base del

seu discurs es la idea de contribuir a formar els nuclis de les



associacions per regió, per a augmentar els intercanvis, aprendre i

buscar sinèrgies amb altres nuclis en altres regions.

Sembla que les xarxes que funcionen millor són les xarxes

temàtiques (les discapacitats, la violència contra la dona...) a través

de les quals es va dur a terme un treball en conjunt. La posada en

comú de competències i capacitats de cada organització en un

projecte, ha permès acostar el discurs i desenvolupar un llenguatge

comú. Aquest és el cas de Joussour, o Programa Concertat de

múltiples Parts interessades d‟Algèria (PCPA Algèria), nascut al

2007 entre associacions algerianes i franceses que han treballat

juntes pels infants i joves. Aquest projecte de cooperació també té

com a objectiu enfortir el paper de les associacions per tenir més en

compte qüestions específiques de la infància i la joventut39

. S‟han

creat altres xarxes temàtiques com la NADA (Xarxa Algeriana dels

Drets del Nen). Aquesta xarxa creada al 2004 per iniciativa dels

Escoltes Musulmans Algerians, té com a objectiu principal educar a

les organitzacions que treballen en el camp de la infància, per

arribar a integrar la delicada qüestió dels drets de l'infant en les

seves pràctiques i objectius de treball. Inclou centenars

d'organitzacions no governamentals en 35 wilayes. La xarxa

Wassila, creada per iniciativa de SOS Dona en Perill, es dedica a

l'atenció jurídica, psicològica, mèdica i social de la dona i els nens

víctimes de la violència.

Són les associacions de dones amb caràcter urbà les que tenen una

trajectòria i una història força llarga en el moviment associatiu en

general, les iniciatives han encapçalat la creació de xarxes, el

39 Per a més informació veure: http://pcpalgerie.org/Presentation

http://pcpalgerie.org/



propòsit és produir un efecte dòmino.

FARD, una associació amb seu a Oran, ha creat una xarxa per a la

integració del gènere en les pràctiques associatives, amb el suport

del Programa ONG 2 de la Unió Europea. Els objectius de la xarxa

són dotar a les associacions d'animadors familiars i de

metodologies per a la integració del gènere en la pràctica

associativa.

A través de l'experiència concreta de FARD, algunes qüestions es

van posar de relleu. Si al principi la xarxa tenia una vocació

nacional, en la pràctica ha funcionat de manera efectiva a la regió

de l‟Oranesat. Les dificultats, però, i també la importància de la

descentralització d'aquestes xarxes a través de la participació

d'associacions locals, també ha posat en evidència aquesta

experiència. FARD, ha donat alguns passos en aquesta direcció

mitjançant la creació d'una associació amb la "Promoció de la Dona

Rural a Sidi Lahcen”, a la Wilaya de Sidi Bel Abbes.

La creació de xarxes és percebuda per nombrosos responsables

associatius com una cosa prematura per al teixit associatiu algerià

en l‟àmbit rural. Caldria primer de tot, impulsar el ressorgiment d'una

cultura associativa i no crear xarxes que acabin sent closques

buides. Seria més útil començar pel nivell local i regional mitjançant

el desenvolupament de sub-xarxes, facilitar els intercanvis i les

trobades a nivell de la regió com a primera etapa per a

l'aprenentatge del treball en xarxa.

Les temptatives de coordinació per al llançament de campanyes de

promoció, van posar en relleu les dificultats que tenen les

associacions, geloses dels seus patrimonis, per a treballar junts. El



marc jurídic no és tampoc favorable: existeixen nombrosos

obstacles administratius i la Llei 90/31 no permet la federació.

Malgrat aquests obstacles, algunes iniciatives van poder realitzar-

se. Diverses associacions com Tharwa N‟Fathma N‟Soumeur, el

Col·lectiu de Dones de la Primavera Negra i l'associació AMUSNAW

que havia fet un primer treball al voltant de les lleis civils igualitàries

en el Wilaya de Tizi Ouzou, agrupades per Djazaïrouna, la xarxa

Wassila, l'associació AVIFE i el Col·lectiu Dones MDS, van llançar el

8 de Març del 2010 la campanya Kif Kif davant de la llei per a la

igualtat a nivell jurídic 40

.

2.8. Comunicació externa i visibilitat de l'associació

La majoria de les associacions que van ser objecte del present

estudi no van desenvolupar estratègies de comunicació externa. En

general no tenen responsables de comunicació. Les associacions

locals basen la seva comunicació externa en el boca a boca o el

porta a porta. Altres organitzacions utilitzen puntualment la

visualització, amb exposicions i/o amb dies de portes obertes per

donar a conèixer les seves activitats.

Entre la mostra d'associacions consultades són rares les que

utilitzen materials més sofisticats com els reportatges sobre les

cadenes de televisió local, com el LSPJE, que és una de les rares

associacions que han desenvolupat una estratègia de comunicació

a fi de difondre el conjunt de les seves activitats per a una audiència

el més àmplia possible.

2.9. Població objectiu

40 Per a més informació veure http://femmesalgerie.ning.com/profiles/blogs/



En la majoria de les associacions rurals la participació de les dones

depèn molt del renom i reputació de l'associació. Aquest foment de

la confiança és sovint el resultat d'un important treball de proximitat.

L'obtenció d'aquest reconeixement local és un factor clau per a

facilitar la participació de les dones i noies al projecte associatiu

com a adherent o fins i tot com a beneficiari.

A diferència de les associacions urbanes que van adquirir al llarg

del seu bagatge coneixements, uns coneixements tècnics perfer un

discurs, però que manca d'arrelament i representació local, les

associacions en el medi rural tenen un millor arrelament popular.

Aquest arrelament local és afavorit pel treball de proximitat que

aquestes associacions estableixen.

Associacions que tenen més visibilitat en el pla internacional,

notorietat i major capacitats, tenen però poca representativitat

social. Sovint estan desconnectats de les seves bases socials i, fan

cas omís de la situació de les dones a les zones rurals o les seves

característiques en diferents regions no considerades. El seu

discurs es troba sovint en desacord amb la major part dels

col·lectius femenins sobretot a l‟àmbit rural. Amb el discurs

modernitzador del qual són els ferros de llança competeixen

fortament amb els moviments de reislamització profunda de la

societat del salafisme. L'abast d'aquest moviment de reislamització

de la societat és tal, que sovint el discurs de les feministes se situa

a contra corrent 41

.

El discurs sobre els drets troba en general poc ressò al medi rural,

41 Veure Amel Boubekeur : «L'islamisme Algerià, de la reconciliació al fracàs de

la participació política», Orient Mitjà, Setembre del 2010



sobretot quan s'adreça als col·lectius que enfronten les necessitats i

problemes més bàsics o quotidians.

En general les associacions urbanes on la dona va obtenir una

determinada representativitat, i que algunes es dirigeixen a una

determinada elit resultant del moviment feminista i activista polític,

tenen un discurs, unes capacitats i unes estructures (més o menys

consolidades segons les organitzacions) que no tenen les

associacions rurals. Aquesta perpetuïtat, reputació, coneixements

tècnics i relacions establertes amb els proveïdors de fons no és una

garantia de representativitat. El seu abast roman molt limitat i no fan

cas de la situació de les dones en el medi rural i de les seves

particularitats segons les regions en qüestió.

Els discursos dels quals són portadores no troben poc ressò entre

les associacions rurals que a diari s‟enfronten a necessitats i

problemes molt més bàsics o mundans. El discurs sobre els drets

és doncs poc important.

Existeixen, però, iniciatives portades per remeiar aquest tall de les

bases: certes associacions urbanes com a AMUSNAW, FARD i

LSPJE entre altres, han desenvolupat col·laboracions amb petites

associacions de pobles situades a l‟àmbit rural. La Lliga treballa

regularment amb 10 associacions locals en el marc de la seva

estratègia de descentralització. Cada localitat té dues antenes

(acció preventiva i acompanyament psicosocial).

Es tracta d'una estratègia desplegada per a programes o projectes

concrets, però que permet crear espais d'aprenentatge i de noves

metodologies de treball interessants, per a desplegar i multiplicar

l'impacte del projecte d'una associació determinada. Permet sense



cap dubte, reprendre el contacte amb les poblacions i realitzar un

veritable treball de proximitat.

Les associacions locals, per la seva proximitat, són molt més

conscients de les realitats locals i les expectatives de la població

objecte dels seus projectes, però tenen una capacitat i recursos

limitats. La seva capacitat per arribar a una població molt més

important és limitada a causa de la manca de capacitats.

La posada en comú, l'intercanvi i les sinèrgies entre els diferents

tipus d'associacions (rurals i de proximitat, i urbana) constitueix una

línia d'acció a desenvolupar.

Fins i tot, si la majoria de les associacions locals a l‟àmbit rural

realitzen un important treball de proximitat, la qualitat i l'amplitud

d'aquest últim varia també en funció de l'associació. Una associació

com l'APFFH, ha adoptat una acció de porta a porta per implicar

noies en el projecte. Els membres de l'associació realitzen també la

Formació per a la Vida Corrent (CVC) i són presents a 31 Douars en

els quals fan també la difusió de les seves activitats.

Però encara cal subratllar que les petites estructures tenen també

tendència a reproduir models d'organització verticals i jeràrquics.

Fins i tot dins de les organitzacions locals i de barri que estan

considerades properes a les poblacions beneficiàries dels seus

projectes, l'aplicació de mètode d'identificació dels projectes i de les

poblacions destinatàries és poc freqüent o fins i tot absent en certs

casos. La tendència general és reproduir models de projecte sense

preocupar-se per la seva adequació al context social, cultural,

econòmic i local. Certs projectes que han obtingut finançaments no

han pogut finalment ser realitzats: de vegades per manca de



recursos humans o perquè les necessitats de la població objectiu no

han estat correctament identificades. La introducció d'activitats

noves en una regió determinada pot ser contraproduent si no va

combinada amb un control i amb un acompanyament que permeti

que efectivament la introducció d'aquestes noves pràctiques sigui

encertada.

Nombroses associacions proposen als col·lectius de dones

destinatàries formació o activitats generadores d'ingressos. És difícil

mesurar l'impacte d'aquests microprojectes establerts per les

associacions en el medi rural. Qui administra els recursos alliberats

per aquests microprojectes? En quina mesura les dones

beneficiàries d'aquests projectes han guanyat en autonomia o han

reforçat les seves capacitats de gestió dels recursos? Totes

aquestes són preguntes que les associacions s'han de formular i

intentar respondre introduint mètodes de control que permetin

identificar els punts forts i els punts febles en la posada en marxa

d'aquest tipus de projectes, així com les lliçons per què un

s'assabenti per tal d'evitar cometre els mateixos errors.

Seria en efecte important, saber en quina mesura s'ha traduït

l‟emplaçament d'aquests projectes en la revalorització del rol de la

dona dins de l'estructura familiar. Seria interessant realitzar una

enquesta amb les beneficiàries per tal d'obtenir més informacions

sobre la utilització dels recursos emprats en la posada en marxa del

projecte i veure com aquestes dones beneficiàries han donat una

continuïtat al projecte.

Arribar a les dones en el medi rural és, en la majoria dels casos,

una tasca difícil. La seva participació com a membres o

beneficiàries dels projectes és sovint feble. La importància de les



tradicions i valors religiosos en les campanyes (polítiques) semblen

tenir més pes que a les ciutats. Sovint la capacitat d‟arribar al

col·lectiu de les dones podria ser ampliada amb certs mitjans de

comunicació rurals, si les associacions establissin ponts amb

aquestes estructures tradicionals.

Poques associacions creades per a l'emancipació de les dones

impliquen activament als homes en els seus projectes. Entre les

associacions que componen la mostra analitzada només hi ha una

que evoca la implicació activa dels homes en els projectes en

execució com un dels objectius de l'associació (Fatma N'Soumeur).



IV. CONCLUSIONS

A partir del diagnòstic sobre el teixit associatiu algerià en el

medi rural i la participació de les dones, realitzat a partir de la

mostra d‟associacions estudiades i de les regions escollides i

presents en aquest estudi, les conclusions resultants poden

ésser les següents.

Una de les primeres conclusions que es pot extreure de

l‟estudi és que el teixit associatiu en el medi rural algerià

sembla molt jove i fràgil, encara més que en el medi urbà. Més

que la manca de recursos econòmics sovint es tracta d‟una

manca de capacitat i d‟estratègies per obtenir els recursos de

finançament que sembla afectar a la majoria de les

associacions estudiades. Tant si les subvencions de les

autoritats locals o institucions públiques són poca cosa, entre

les associacions trobades moltes poden fer projectes gràcies

al finançament estranger (UE, GTZ, Cooperació Belga,

Cooperació Espanyola, així com la cooperació de les

comunitats autònomes espanyoles com es el cas de l‟Agència

Catalana de Cooperació al Desenvolupament). El dèficit es

situa sobretot a nivell de la capacitat dels recursos humans i

dels marcs associatius en el medi rural i en particular el de les

dones.

En certs casos s‟esdevé un cercle viciós: la manca de

finançament justifica el recórrer de forma massiva al

voluntariat, però hi ha una falta de professionals dins

l‟organització al mateix temps que hi ha unes repercussions



directes en quan a la capacitat de gestió de projectes més

ambiciosos i amb una importància o pes financer major.

Aquest dèficit de recursos humans al nucli de les associacions

impedeix una veritable professionalització que els permetrà

també, obtenir una certa autonomia i viabilitat financera.

La precarietat dels equips constituïts, com dels recursos

materials de les organitzacions, així com la manca de locals i

de mitjans tècnics són per tant, contratemps i obligacions

presents a les associacions.

La rotació excessiva de les persones implicades en els

projectes sovint per falta de projecció professional en el si de

l‟organització, accentuen també les febleses de la gestió

econòmica interna de les associacions.

En la majoria de les associacions estudiades s‟ha

identificat la manca de voluntariat com una de les

principals dificultats de les associacions. En certs casos

es pot aconseguir parcialment resoldre aquest problema

gràcies a l‟adopció de certes mesures d‟encoratjament

(possibilitats de remuneració; de formació i altres

avantatges) a fi de motivar la participació activa dels

voluntaris.

Les associacions que han obtingut finançament no han

aconseguit establir els grups de treball. Les persones es

comprometen durant el temps limitat del projecte.

Aquesta falta d‟estabilitat dels recursos humans es un



dels factors que impedeix la consolidació del treball de

les associacions i de la capitalització de les experiències

adquirides.

La falta d‟estimulants, d‟atractius del sector associatiu es

deguda en gran part també pel fort personalisme-

presidencialisme que domina encara la majoria de les

associacions creades per l‟iniciativa de fortes

personalitats que no volen delegar, transmetre les seves

capacitats i funcions a les associacions.

Aquesta precarietat està en gran part relacionada a les

problemàtiques que dominen les relacions entre associacions i

el medi institucional, i entre l‟associació i la societat. Les

relacions bones o dolentes de les associacions amb les

autoritats locals en el medi rural representen un factor

determinant d‟èxit o fracàs pel projecte associatiu. En

nombrosos casos existeix una forta dependència combinada

amb un control proper de les associacions.

Nombrosos projectes duts a terme per les associacions

destinats a les dones en el medi rural, es limiten a reproduir

les fórmules ja utilitzades sense realitzar inicialment un estudi

de les necessitats. Els resultats minimitzats d‟aquestes

iniciatives posen en evidència la manca de treball de

proximitat, anterior al emplaçament d‟aquests projectes i de la

implicació de les beneficiàries en les diferents fases del procés

de realització.



Respecte el què suposa la creació de xarxes: en nombrosos

casos sovint es tracta d‟una pràctica que prospera malament

en el medi associatiu algerià, però que respon a una demanda

dels finançadors. Les xarxes que han estat creades dins el

marc dels projectes han fracassat un cop el projecte s‟ha

acabat, ja que no han esdevingut perdurables per a la majoria.

En general, s‟ha detectat l‟existència de mal entesos en els

objectius per a treballar en xarxa i el seu mode de

funcionament, és a dir, degut a l‟individualisme i el caràcter

presidencialista de les associacions que generen sovint

problemes de governansa interna.

A l‟estudi de les associacions en el medi rural s‟ha retrobat

l‟existència d‟una ruptura entre els diferents discursos

femenins que es poden trobar en el medi urbà i en el medi

rural. D‟un cantó, les associacions urbanes en quant a la

visibilitat, les capacitats i les estructures, sobrepassen en

general i llargament les de les associacions de dones del medi

rural, que són portadores d‟un discurs en la mateixa línia que

la reivindicació dels drets. En general, no es pot trobar aquest

ressò entre les associacions rurals que sovint s‟enfronten amb

necessitats i problemes molt més bàsics.

El moviment associatiu en el medi rural es troba lluny

d‟igualar-se al del medi urbà. Sovint es tracta d‟un medi molt

més difícil on la població femenina no té les mateixa

experiència i coneixements i per tant, tampoc les mateixes

necessitats.



Pel que fa al teixit associatiu en el medi rural, la integració de

la perspectiva de gènere està lluny d‟esser adquirida; l‟idea de

canvi de les relacions de poder entre homes i dones per la

promoció de l‟equitat i la igualtat en el desenvolupament, no

es considerada a l‟hora de ser incorporada en els objectius

així com en les diferents accions de les associacions. Podem

observar en general, en la majoria de les activitats que

realitzen aquestes associacions una falta de coherència amb

la perspectiva de gènere.

Gran part dels projectes s‟orienten vers l‟adquisició de

recursos però hi ha una manca d‟estratègies a mitjà i a

llarga durada per promoure els canvis i assegurar la

perdurabilitat dels projectes i garantir així la

independència econòmica de les dones.

La majoria dels projectes realitzats no posen més

èmfasis en la sensibilització o la denúncia de la situació

de desigualtat que afecta el col·lectiu de les dones i els

mitjans per superar aquesta situació.

Hi ha en general una confusió a generalitzar entre les

activitats o accions que integren una perspectiva de

gènere i les que són globalment destinades a les dones.

En general, la interpretació i la comprensió de la

perspectiva de gènere es limita a la realització

d‟activitats fetes per dones i per a les dones.

Sovint es tracta d‟activitats orientades per a satisfer les

necessitats primàries o per a donar certs serveis, però que no

aborden les estratègies de millora relacionades amb la seva

posició social (capacitat per prendre decisions, igualtat de



gènere, coneixement dels seus drets, un millor control dels

recursos, salut o sanitat sexual i reproductiva, llibertat de

moviment...).

En la realització d‟aquests projectes es manté l‟aspecte

segregatiu en la gestió dels espais i l‟absència de barreja

entre homes i dones, això es degut a la preocupació per evitar

malmetre les costums i els valors tradicionals. Aquesta

fragmentació i absència de barreja en la majoria de les

associacions consultades, no permet un avenç en les

mentalitats i per tant, no es pot realitzar un treball important

amb els homes.

En la majoria de les associacions femenines estudiades els

integrants són exclusivament dones. En les associacions

generalistes la presència femenina es rara o a vegades

figurativa, o sovint respon a un criteri d‟utilitat o bé per

requisits o exigències del finançador. En tot cas, elles són molt

poques en els llocs de responsabilitat en el si de les

associacions.



V. RECOMANACIONS I POSSIBLES LÍNIES D’ACCIÓ

- En primer lloc es important senyalar que Algèria es un país

molt gran on hi ha una gran diversitat cultural, social i

econòmica. Les formes de vida, el pes de les tradicions i la

situació de la dona no són homogènies. A vegades, tan sols

existeixen alguns kilòmetres de separació entre localitats, com

en el cas de les localitats de la Laghouat i Messaâd que tan

només estan separades per un centenar de kilòmetres on

trobem diferències en l‟estatut de la dona. El peso del sistema

tribal encara segueix sent molt accentuat en algunes regions,

per això es necessari considerar les rivalitat i aliances entre

tribus abans de dur a terme un projecte. Per tant, és

fonamental adaptar les accions en funció de les particularitats

culturals, socials i econòmiques de cada regió.

- Aquesta gran diversitat es imprescindible que sigui

considerada pels actors de la cooperació, finançador i ONGs;

fa necessari conèixer en profunditat els espais de intervenció i

els actors claus abans de fer una selecció adequada de les

associacions contraparts, dels projectes i de la població

destinatària. Es tracta d‟un treball difícil que requereix de una

gran inversió de temps i recursos financers que moltes

organitzacions no poden assumir, per això la importància de

facilitar i compartir les experiències adquirides en diferents

regions. L‟aplicació d‟una mateixa recepta que es podria

aplicar a totes aquestes realitats duria al fracàs segur.

- Els projectes s‟han de basar en un bon coneixement del

context on es desenvolupen. Els diversos aspectes de gènere



s‟han d‟adaptar als diferents contextos plantejant les següents

qüestions:

o Como es duu a terme la divisió del treball.

o Quins són els rols, drets i responsabilitats dels homes i

les dones.

o Qui té accés a la utilització i control dels recursos

(econòmics, socials i polítics).

o Quin és el control i la disponibilitat del temps.

- Considerant la gran dificultat que representen les

intervencions en el medi rural, es important que les ONGs

internacionals concentrin els seus esforços en un número

limitat de regions amb la finalitat de permetre un millor

seguiment i acompanyament. Aqueta recomanació es deriva

de la gran diversitat i complexitat d‟espais d‟intervenció que

requereixen un compromís de llarga durada.

- Per tant, seria necessari realitzar un estudi previ i exhaustiu de

les característiques socials, econòmiques, polítiques i culturals

de cada regió on les ONGs volen intervenir. Aquests

diagnòstics i identificacions apriori que algunes ONGs

realitzen haurien de estar a disposició del conjunt dels agents

de la cooperació, com la ONG CERAI a fet amb el projecte

IMDR. És necessari també multiplicar les col·laboracions i els

intercanvis d‟informació amb altres actors internacionals

presents; per exemple, seria molt interessant conèixer en

detall la experiència de GTZ i la seva iniciativa realitzada a



Ghardaïa42

.

- El recolzament a les associacions rurals han de constituir un

eix prioritari sense oblidar les zones periurbanes que s‟ha

convertit al llarg dels darrers anys en zones de pobresa. Es

tracta de les zones més desfavorides que registren els índexs

de pobresa més alts on les necessitats econòmiques són molt

importants. Els reptes en aquestes regions són també

importants en la mesura que el teixit associatiu existent és

feble. La manca d‟associacions que podrien servir de nucli

actiu que produiria o esdevindria un efecte crida constitueix un

obstacle important.

- Les estratègies d‟intervenció destinades a enfortir el teixit

associatiu del medi rural i en particular aquell que representa i

defensa els interessos de la dona, han de comptar en una

primera fase amb la implicació activa de “persones-recursos”,

que a la vegada són susceptibles a multiplicar les accions i

contribucions del projecte segons els objectius fixats. Partint

del fet de la feblesa de les associacions, la identificació en el

si de les associacions de persones dotades de les qualitats

necessàries per a transmetre i multiplicar les capacitats dins

de les mateixes, constitueix un element determinant per a

l‟èxit o fracàs de les iniciatives començades.

42

La GTZ a recolzat/ finançat un projecte FIDES a Ghardaïa : la creació a l‟any 2008 d‟una empresa privada algeriana que ofereix finançament a petites empreses adaptades als valors i organitzacions socials de la regió de Mzab. Aquest servei s‟ha creat en col·laboració amb un banc islàmic algerià essent un exemple de recerca de solucions creatives adaptades als models social i culturals locals.



- En el medi rural i tenint en compte que el teixit associatiu és

en general feble el recolzament a les petites associacions

constitueix un element clau i necessari. Inclús si aquestes

petites associacions porten a terme projectes de dimensions

reduïdes, i que presenten un potencial derivat del fet del seu

arrelament i del seu treball de proximitat, que realitzen

condicionades per a què els seus projectes siguin coherents i

pertinents amb les esperances i necessitats de la població.

Recolzar aquestes associacions des del començament,

encara que la seva projecció sembli limitada, podria

permetre‟ls ampliar el seu camp d‟acció i implicar a un major

nombre de persones en el projecte associatiu, donant lloc a tot

un aprenentatge de la ciutadania que fa d‟aquests projectes

de socialització una escola fonamental.

- L‟elecció d‟associacions locals per enfortir la participació de la

dona en el teixit associatiu del medi rural i la integració de

gènere es clau ja que condiciona en gran mesura la

possibilitat d‟assolir o no els objectius fixats.

Aquestes associacions locals hauran de reunir certes

condicions, capacitats, saber fer o estar disponibles a adquirir

aquestes competències.

De mode indicatiu es poden citar les següents condicions:

Una proximitat a la població local i un bon coneixement

de les seves necessitats i demandes mitjançant la

utilització de processos participatius.

Un coneixement bàsic d‟algunes metodologies per a la

identificació de projectes, el seguiment, l‟avaluació i la

comunicació amb la població destinatària.



Un coneixement mínim de la perspectiva de gènere. És

indispensable per a les associacions que treballen en

gènere, encara que siguin petites, que tots els seus

membres estiguin familiaritzats amb aquesta eina

essencial en qualsevol procés de desenvolupament de

projectes dirigits a les dones.

Un bon coneixement de la planificació estratègica. La

majoria de les associacions estudiades no en tenen. Es

tracta d‟un element necessari per a establir objectius

clars que considerin la dimensió o perspectiva de

gènere.

Promoure una participació significativa de les dones en

les diferents etapes del projecte. No obstant, cal

recordar que les dones juguen de vegades un paper

secundari al si d'associacions que tenen com a objectiu

la promoció de gènere.

- Posar l'accent sobre la formació i els recursos humans. Un

dels eixos fonamental és el treball de les capacitats

professionals. No obstant això, els seus resultats i impactes

depenen en gran mesura de la posada en marxa d'un treball

d'acompanyament i de seguiment. En el cas d‟associacions

petites amb capacitats limitades aquestes accions s‟han de

prolongar durant el temps sense crear una forta dependència.

- Posar l'accent sobre la professionalització de les associacions,

tenint en compte que no es desfigurin els seus projectes i les

seves estratègies per la imposició de models de gestió massa

carregats o intrusius (procediments administratius).



- Per a l‟enfortiment de la capacitat de gestió interna de les

associacions, aquestes haurien de comprendre la

capitalització dels coneixements i d'experiències al si de les

organitzacions, que garanteixen la seva perennitat més enllà

de l'estabilitat o presència dels dirigents del projecte

associatiu. S‟hauria de reflexionar sobre els mecanismes de

gestió interna que ajuden a les associacions a organitzar,

estructurar les seves experiències i sabers per tal de facilitar la

transmissió als altres membres de l'associació.

- Nombrosos projectes de cooperació promoguts per les ONGs i

arrendadors de fons internacionals semblen haver escollit el

mateix model de projectes : programes de formacions

destinats a reforçar el teixit associatiu que tenen sovint els

mateixos continguts (gestió associativa; gènere; gestió del

cicle de projecte) i que segueixen els mateixos mètodes:

cicles de formacions dirigits als membres de les associacions

amb una posada en pràctica a través del finançament de

microprojectes (CIDEAL, CERAI, Solidaritat International). El

fet que diverses associacions hagin escollit el mateix model,

no constitueix en si un problema de duplicació ja que les

necessitats en formació en el context associatiu algerià són

moltes i diverses. Però el que s‟observa, és la manca de

concertació entre les entitats que realitzen el mateix tipus de

projectes (abans, durant o després) per tal d‟aprofitar i

compartir les experiències guanyades.

- En el què concerneix les activitats generadores d'ingressos



que moltes associacions han establert, seria interessant posar

en pràctica mecanismes de control en els projectes que

permetin veure com les dones administren els ingressos

obtinguts. És interessant analitzar a posteriori el impacte que

aquests projectes han pogut tenir a llarg terme. Per establir

aquests mecanismes de seguiment és essencial comptar amb

un anàlisi inicial. L'avaluació del impacte d'aquest tipus de

projecte es podria fer a través de la definició d'indicadors que

mesurin per una banda l'accés de les dones als recursos

(exemples d‟indicadors: número de dones que s'han beneficiat

d'una formació, número de dones que han obtingut un

diploma, número de dones que han desenvolupat una activitat

generadora d‟ingressos) i d'altra banda el control dels

recursos (creació d'una cooperativa; capacitats per realitzar

els procediments administratius amb les autoritats locals o

entitats bancàries).

- La identificació i la definició de les activitats proposades en

aquest marc i la seva posada en pràctica, haurien de prendre

en consideració els factors següents:

La identificació de les activitats productives tradicionals

susceptibles de tenir un potencial econòmic i la

importància de capitalitzar els coneixements tradicional,

no reproduint fórmules ja fetes sense realitzar estudis

previs de viabilitat i/o efectivitat. És important considerar

la rendibilitat productiva de l'activitat proposada. Un bon

coneixement dels costums, estils de vida, i de l‟estatut

de la dona a les regions on aquests projectes prendran

forma, és una condició prèvia i indispensable per



garantir la viabilitat del projecte.

Destacar l'acompanyament, per això la importància

d'introduir un procés participatiu en tot el cicle del

projecte.

Establir també, una comunicació fluida amb les autoritats

i institucions públiques competents en la matèria i dels

actors locals, ja siguin privats o públics per assegurar la

continuïtat del projecte.

- Promoure els espais d'intercanvis i de trobada entre les

associacions per tal d'articular un diàleg regular.

La importància dels intercanvis i la creació d'espais per a

la posada en comú de diferents experiències és

important a diversos nivells: a nivell regional entre els

diferents països magribins però també i sobretot al si

d'Algèria que consta de fortes disparitats regionals i

contrastos culturals, econòmics i socials. La dècada

negra dels anys 90 han accentuat a Algèria el aïllament i

el replegament sobre si mateixa.

Un requisit previ i prioritari a la creació de xarxes i de

plataformes, que serveixin per a la multiplicació dels

espais d'intercanvis, és articular un diàleg constant entre

les diferents associacions del medi rural a partir

d'associacions que ja tenen experiència. És en efecte a

partir de la multiplicació d'aquests intercanvis, que els

mecanismes de coordinació poden ser establerts per tal

d'orientar millor i dirigir les activitats a desenvolupar en

funció de les capacitats de cadascun.

Establir els contactes i els intercanvis entre les



associacions de totes les tendències incloses aquelles

que tenen un perfil més tradicional islamista fins a les

més progressistes. No és una tasca fàcil, atès que les

associacions femenines progressistes i islamistes tenen

posicions diametralment oposades. L'absència de diàleg

i la manca d'intercanvi entre els diferents tipus

d'associacions limita l'abast i el impacte de les

estratègies establertes amb l'objectiu de fer evolucionar

l'estatut de la dona en general al si de la societat

algeriana. Per això és important buscar àmbits de

col·laboració específics, que poden estimular aquests

intercanvis, evitant els punts de ruptures o les qüestions

sobre les que aquests dos moviments es mostren

intransigents.

- Les experiències positives s‟han de compartir fins i tot si es

tracta d'iniciatives a petita escala i de petita envergadura. En

aquesta direcció l'APFFH constitueix en si mateixa una

experiència original, innovadora i inductora que reuneix les

condicions requerides per assegurar l'èxit del projecte

associatiu:

La joventut de les dones fundadores de l'associació, la

seva formació, la seva forta motivació i voluntat

d'aprendre així com el fet de compartir les seves

experiències.

La confiança i les relacions de proximitat que han

establert amb les poblacions destinatàries dels seus

projectes.

La confiança de les autoritats locals que els han cedit



locals per a l'associació.

- D'altra banda l'èxit o el fracàs dels projectes de cooperació

establerts entre les associacions i les contraparts estrangeres

depèn majoritàriament de la fluïdesa en la comunicació i en la

transparència recíproca de les dues organitzacions. Es tracta

de factors claus que fins i tot si semblen a priori evidents, no

són sempre posats en pràctica.

- En aquesta mateixa perspectiva, i per tal d'evitar també les

susceptibilitats o la instauració de relacions asimètriques entre

les associacions locals i les seves contraparts estrangeres, es

tractaria d'orientar les relacions entre les dues entitats cap a

l‟intercanvia i la transferència de sabers i pràctiques entre els

actors internacionals i locals. No es tracta d'imposar de

manera vertical els models d'accions o d'intervenció. La

imposició de solucions o de models de desenvolupament té

sovint un efecte de rebuig i més encara, per societats amb un

passat colonial com Algèria. Aquesta susceptibilitat és encara

més accentuada quan s‟aborda el paper de la dona i el seu

lloc a la societat. El rebuig al model occidental és sovint

instrumentalitzat i utilitzat per mantenir el statu quo.

- Les estructures i organitzacions tradicionals haurien de estar

implicades per facilitar l'adhesió de la població local als

objectius del projecte.

- A més a més, seria desitjable establir una estratègia de

comunicació clara i transparent enfront al conjunt de la

comunitat destinatària i les autoritats locals per evitar els



malentesos i les tensions, i que permet així, una millor

integració del projecte i de les associacions que en són

portadores al si de la comunitat.

- L‟avaluació i el posar en comú els seus resultats són eines

particularment útils per millorar les estratègies d'acció,

d‟adaptació dels projectes i la tria de les contraparts locals.

- Les associacions s‟haurien de qüestionar la viabilitat

econòmica dels projectes i la recerca de vies

d'autofinançament. Es tractaria d‟evitar els comportaments

més pròxims al assistencialisme, a diferència de la cultura

associativa.

- Convindria reforçar els aspectes de la governabilitat interna de

les associacions i fomentar dins de l‟espai associatiu una

cultura democràtica que rebutgi els comportaments

individualistes.

- El medi rural a Algèria està abandonat per les associacions i

allunyat dels centres de decisió. D'altra banda, és on es

concentren les zones més pobres i marginades d'Algèria. És

doncs important, mantenir el desenvolupament de noves línies

de treball. Fins i tot si es tracta d'un espai d'intervenció difícil.

- Les intervencions en el medi rural s‟han d‟adaptar a les

necessitats que són d'ordre primari. És una primera etapa

ineludible abans de poder desenvolupar estratègies més

orientades cap a els drets com aquelles que duen a terme les



associacions femenines de caràcter urbà.

- A la llum del que ha estat exposat és doncs fonamental

continuar recolzant les associacions en el medi rural, sobre tot

tenint en compte la gran diversitat social, cultural i econòmica

que presenta el medi rural a Algèria. Per tant, la importància

de realitzar un treball d'identificació prou sòlid, per a què les

estratègies posades en marxa guanyin en coherència,

pertinència i eficàcia.



VI. ANNEXOS

ANNEX Nº1: LLISTA D’ACRÒNIMS

AAPF: Association algérienne de planification familiale

AFAM: Association des femmes algériennes médecins

AFEPEC: Association Féminine pour l‟Epanouissement de la

Personne et l‟Exercice de la Citoyenneté

AGR: Activités Génératrices de Revenus

AITDF: Association indépendante pour le triomphe des droits des

femmes

ANGEM: Agence Nationale de Gestion du Microcrédit

ANSEJ: Agence Nationale de Soutien à l‟Emploi de Jeunes

APD: Aide Publique au Développement

CERAI: Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional

CIDDEF: Centre d‟Information et de Documentation sur les Droits de

l‟Enfant et de la Femme

CNES: Conseil National Économique et Social

CRASC: Centre National de Recherche en Anthropologie Sociale

EAC: Exploitations Collectives Agricoles

EAI: Exploitations Agricoles Individuelles

FARD: Femmes Algériennes Revendiquant leurs Droits

FIS: Front Islamique du Salut

FFS: Front des Forces Socialistes

FMI: Fond Monétaire International

IECAH: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria

IMDR: Introduction d‟un Modèle de Développement Rural

ONG: Organisation Non Gouvernementale

ONS: Office National des Statistiques

PAGS: Parti de l‟Avant-garde Socialiste



PNB: Produit National Brut

PNDA: Plan National de Développement Agricole

PNUD: Programme des Nations Unies pour le Développement

PPDRI: Projets de Proximité de Développement Rural Intégré

PT: Parti des Travailleurs

RCD: Rassemblement pour la Culture et la Démocratie

UNDAF: United Nations Development Assistance Framework

UNFA : Union Nationale des Femmes Algériennes

UN-INSTRAW: United Nations International Research and Training

Institute for the Advancement of Women



ANNEX Nº2 : BIBLIOGRAFIA

1. OBRES DE REFERÈNCIA

- ADDI Lahouari : « Les partis politiques en Algérie », Revue

de l’Occident Musulman et de la Méditerranée, Tome 2 : Le

Maghreb (N° 111-112), 2005 pp. 139-162.

- ADDI Lahouari, « Problématique de la société civile en

Algérie : Quelques éléments théoriques et historiques »,

Communication à l‟occasion de Université d‟été du CNES,

septembre 2007.

- ASLAOUI Leila, Coupables, Paris: Buchet Chastel, 2006.

- BENBEKHTI, Omar, Ahmed SAIFI, et Benziane,

BOUALEM: “Conférence internationale sur la reforme

agraire et le développement rural (CIRADR) : Algérie: de la

reforme agraire au développement rural, l‟évolution des

interventions en milieu rural, Porto Allègre. Brésil, 7 au 10

mars 2006.

- BEN NEFISSA Sarah, POuvoirs et Associations dans le

monde arabe, Paris, CNRS Éditions, 2002.

- BESSAOUD Omar : « La stratégie de développement rural

en Algérie », Options Méditerranéennes, Sér. A / n°71,

2006.

- BOUBEKEUR Amel : « L »impact de l‟évolution de l‟islam

politique sur la cohésion nationale en Algérie », Fondation

Friedrich Ebert, 2008, voir : http://www.fes-alger.org

- BOUKELLA Mourad, Politiques agricoles, dépendance et

sécurité alimentaire, Fondation Friedrich Ebert, septembre

2008, voir : http://www.fes-alger.org

http://www.fes-alger.org/




- BOUZIDI, Abdelmadjed, La Gouvernance en Algérie,

Friedrich Ebert, septembre 2008, voir : http://www.fes-

alger.org

- CARAPICO Sheila: «NGOs, INGOs, GO-NGOs and DO-

NGOs: making sense of Non-Governmental

Organizations», Middle East Report, nº214, 2000.

- CHALABI El Addi, La presse algérienne au dessus de tout

soupçon, Alger, Ina Yas, 1999.

- DAHAK Bashir, La liberté d’associations en Algérie, 2007,

consultado en www.euromedrights.net

- DAOUD, Zakia, Féminisme et politique au Maghreb (1930-

1992), Paris, Maisonneuve et Larose, 1993.

- DERRAS O., L‟histoire du mouvement associatif en Algérie

–état des lieux, in Actes du colloque « la bonne

gouvernance et ONG dans les pays arabes », 29, 30 mars

2000.

- DERRAS Omar, Le mouvement associatif au Maghreb, Les

Cahiers du CRASC, nº5, 2002.

- DERRAS Omar : « La participation associative et rapport au

politique des jeunes en Algérie », dans les cahiers du

CRASC n°5 « Le mouvement associatif au Maghreb »,

2002

- DERRAS Omar, Le phénomène associatif en Algérie,

Alger, Fondation Freidrich Ebert Stiftung, 2007.

- DERRAS Omar: « Les algériennes dans l‟espace

associatif », Les Cahiers de Liberté, nº2, mars-avril 2009.



http://www.euromedrights.net/



- ENTELIS J.P and Naylor P.C., State and Society in Algeria,

Westview Press, 1992.

- ENTELIS: “Civil society and the authoritarian temptation in

Algerian politics. Islamic democracy versus the centralized

states”, en Civil society in the Middle East. Vol 2 , 1996

- FERIEL Lalami: “Les amendements du code algérien de la

famille, une réforme en trompe l‟œil », Confluences

Méditerranée, nº59, automne 2006, p.23-30.

- GRAY, Doris: “Women in Algeria today and the debate over

family law”, Middle East Review of International Affairs, Vol.

13, No. 1, Mars 2009.

- HAMADACHE, Hilel: “ Rente pétrolière et évolution du

secteur agricole en Algérie. « Syndrome hollandais et

échangeabilité », Série « Master of Science » n° 103,

Thèse de Master of Science du CIHEAM – IAMM n° 103 –

2010.

- HAOUIRI A y BENBEKHTI O. « Etude socio-economique et

anthropologique Aïn El Kerma et Benfreha des

communes ». Projet Formation et accompagnement des

associations de développement local et promotion de la

femme rurale dans la Wilaya d‟Oran, financiado por la

AECID. Août 2008.

- HENNI, Saïda: “Pauvreté de capacité et développement

durable en Algérie », The 4th International Conference on

the Capability Approach “Enhancing Human Security”

Septembre 2004, University of Pavia.

- INRA: “Savoir faire dans les milieux à composante

pastorale ; un patrimoine immatériel à sauvegarder : cas de

la daïra de Messaad » Mohamed Kanoun, Amel Meguellati,



Abdelhakim Ouzzane.

- KETTAB, Sahra : « Les violations des libertés

associatives », dossier nº9, Comité Justice pour l‟Algérie.

2004.

- KANOUN Mohamed, LARBI Cherfaoui, Lakhdar

BOUKHARI, Ali MATALLAH : « Cadre institutionnel : gestion

participative des ressources naturelles et renforcement

durable des moyens d‟existence des communes agro-

pastorales (le cas de la Wilaya de Djelfa),

INRAA/ICARDA/IFAD/FADES.

- LACOSTE-DUJARDIN, Camille : « géographie culturelle et

déopolitique en Kabylie », Hérodote, nº103, 2001.

- LIVERANI, Andrea, Civil society in Algeria, the political

functions of associational life, Londres, Routledge, 2008.

- LLOYD C:”Organising across Borders: Algerian Women‟s

Associations in a Period of Conflict”, Review of African

Political Economy, Vol. 26, No. 82, North Africa in Africa,

1999, pp. 479‐ 490.

- LLOYD C: “From taboo to transnational political issue:

Violence against women in Algeria”, Women‟s Studies

International Forum, Volume 29, Issue 5, September-

October 2006, pp.453-462.

- MOHSEN FINAN Khadija : « L‟évolution du statut de la

femme dans les pays du Maghreb», notes de l‟IFRI, Juin

2008, voir : www.ifri.org

- NACIRI RABÉA: « Civil society organizations in North

Africa: Algeria, Morocco and Tunisia”, décembre 2009 voir:

http://www.ifri.org/



http://foundationforfuture.org/files/North_Africa_English.pdf

- PRATT Nicola, Democracy and authoritarianism in the arab

world, Londres, Boulder, 2007.

- REBOUHA, Fafa et Pascal Pochet, « Mobilité et accès à la

ville pour le travail des populations pauvres du périurbain

d‟Oran », Cahiers de la Méditerranée, 2010 : URL :

http://cdlm.revues.org/index4706.html

- RULLEAU Claudine : «La vie associative dans la face

cachée de l‟Algérie », Confluences Méditerranée, nº45,

2003.

- SAÏ Fatima Zohra: « Les associations féminines en Algérie

entre le politique et le socio-culturel » dans L’Algérie face à

la mondilisation, Tayeb Chentouf, 2008

- SALHI Brahim, KARAOUZÈNE Mohamed, Le mouvement

associatif en Algérie: Histoire, législation, état des lieux,

Unité de Gestion de Programme – UGP/ONG‟s, 2007.

- SALHI Zahia Smail : « the algerian feminist movement

between nationalism, patriarchy and islamism », Women‟s

studies International Forum, vol 33, Issue 2 , marzo abril

2010.

- SIGNOLES Aude: « Réforme de l‟État et transformation de

l‟action publique », dans La politique dans le monde arabe,

Élizabeth Picard, éd, Paris, Armand Colin, p. 239-261,

2006.

- TALAHITE, Fatiha: “Algeria female employment in transition”,

conférence dans le cadre du séminaire : 8 Mediterranean

http://foundationforfuture.org/files/North_Africa_English.pdf

http://cdlm.revues.org/index4706.html



Social and Political Research Meeting », European

University Institute, Florence, mars 2007 voir :

http://hal.inria.fr/docs/00/20/36/48/PDF/2007MM-ws1-

Talahite.pdf

- TILLELI Emma : « Le mouvement citoyen de Kabylie »

Pouvoirs, nº106, 2003.

- THIEUX Laurence, Islamismo y democracia en Argelia,

Francia y Estados Unidos frente al conflicto, Madrid,

Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2007.

- YOM, L. Sean: « Civil society and democratization in the

arab world », Middle East Review of International Affairs,

Vol 9, nº4, 2005.

2. DOCUMENTS

- CENTRE D‟INFORMATION ET DE DOCUMENTATION

SUR LES DROITS DE L‟ENFANCE ET DE LA FEMME

(CIDDEF) : « Connaissance des droits des Femmes et des

Enfants en Algérie », février 2009, voir : http://www.ciddef-

dz.com/

- COLLECTIF „95 MAGHREB EGALITE, Auto-portrait d‟un

mouvement : les femmes pour l‟égalité au Maghreb, Rabat,

Friedrich Ebert Stiftung, janvier 2003 Autoportrait, Collectif

95 Maghreb Egalité, Fondation F. Ebert

- FARD : (FEMMES ALGERIENNES REVENDIQUANT

LEURS DROITS) : Genre et développement en Algérie,

Fatma Boufénik, juin 2009. Voir : www.rigpa-

dz/femmesalgériennes et www.rigpa.kazeo.com

- FIDH : LA « MAL-VIE »: RAPPORT SUR LA SITUATION

DES DROITS ÉCONOMIQUES, SOCIAUX ET

http://hal.inria.fr/docs/00/20/36/48/PDF/2007MM-ws1-Talahite.pdf

http://hal.inria.fr/docs/00/20/36/48/PDF/2007MM-ws1-Talahite.pdf

http://www.ciddef-dz.com/

http://www.ciddef-dz.com/

http://www.rigpa-dz/femmesalgériennes

http://www.rigpa-dz/femmesalgériennes

http://www.rigpa.kazeo.com/



CULTURELS EN ALGÉRIE, Fédération Internationale des

Ligues des droits de l‟Homme (FIDH), Collectif des Familles

de Disparu(e)s en Algérie (CFDA), La Ligue Algérienne de

Défense des Droits de l‟Homme (LADDH), Avril 2010.

- MINISTÈRE CHARGÉ DE LA FAMILLE ET DE LA

CONDITION FÉMININE

Violences envers les femmes en Algérie- Enquête

Nationale de Prévalence- Analyse des résultats- Enquête

réalisée par le CRASC en 2006.

La Femme dans la législation nationale, recueil de

textes.

La femme algérienne … réalité et données, Consultés

en :

www.femmesalgeriennes.gov.dz/.../statut_de_la_femme_

FR_130110_1_.pdf

Stratégie Nationale de Lutte contre la Violence à l‟égard

des Femmes

Etude d‟affinement de la carte de la pauvreté de 2000,

Communes pauvres : territoires, populations et capacités

d‟action, Agence Nationale d‟Aménagement du Territoire,

Ministère de la Solidarité Nationale, de la Famille et de la

Communauté Nationale à l‟Etranger, mars 2006.

- NACIONS UNIDES

UN- INSTRAW- CAWTAR, “Participation des femmes à

la vie économique et insertion dans le processus de

décision », mars 2009 : Rapport de Synthèse des trois

Recherches-Actions nationales, Avril 2010:

http://www.womenpoliticalparticipation.org/upload/publica

tion/publication13.pdf

http://www.femmesalgeriennes.gov.dz/.../statut_de_la_femme_FR_130110_1_.pdf

http://www.femmesalgeriennes.gov.dz/.../statut_de_la_femme_FR_130110_1_.pdf

http://www.womenpoliticalparticipation.org/upload/publication/publication13.pdf

http://www.womenpoliticalparticipation.org/upload/publication/publication13.pdf



Plan cadre des Nations Unies pour la coopération au

développement (UNDAF) : ALGERIE 2007-2011, juin

2006.

Rapport PNUD sur le développement humain en Algérie,

Alger 2007.



ANNEX Nº3: LLISTA DE LES ENTRESVISTES REALITZADES

1. RAMDANE LADAURI, président de l‟association TANEFLITH-

Développement, Ath Yenni, Kabylie, Algérie, 28/05/2010.

2. AHMED FARID, président de l‟association Tajmat Djebla,

Djebla, Kabylie, 29/05/2010.

3. KARIM NATURI, président du bureau de la LADDH de la

Wilaya de Bejaïa, 29/05/2010

4. ALI MOUSSAOUI, membre du Conseil National de la LADDH,

Bejaia, 29/05/2010

5. Mme BRAHIM, sociologue, Tizi Ouzou, 29/05/2010

6. OUIZA KEBBAS, présidente de la Ligue Pour la Sauvegarde

de la Jeunesse et de l‟Enfance. Réunion avec des

associations a Tizi Ouzou : 30/05/2010

7. KRIM FATMA Ligue de prévention et sauvegarde de la

jeunesse et de l‟enfance (LPSJE), chargée de la

documentation sur la violence de genre. Réunion avec des


8. OURDIA BOUDIAF, LPSJE, coordinatrice du centre repère

« Lehwi ». REUNION AVEC DES ASSOCIATIONS A TIZI

OUZOU : 30/05/2010

9. MALIKA NEMMAR, LPJE. Réunion avec des associations a

Tizi Ouzou : 30/05/2010

10. ZAHRA CHERFA, Présidente de ASFRU femme rurales de la

Wilaya de Tizi Ouzou. Réunion avec des associations a Tizi

Ouzou : 30/05/2010

11. SAIDA DJAOUD, LPSJE, directrice du centre Repère, chef de

projet « informons de nos capacités pour mieux agir ».

Réunion avec des associations a Tizi Ouzou : 30/05/2010

12. FARIDA AIT KACI, LPSJE, Chef de projet : décentralisation de

l‟action préventive, formation de base dans le développement



rural. Réunion avec des associations a Tizi Ouzou :

30/05/2010

13. MR. BENMENDOUR, association de village THARA,

commune de Thisednane, Illilthène. Réunion avec des


14. ABDELMOUMEN KHELIL, secrétaire général de la LADDH,

Alger, 31/05/2010

15. FATIMA YOUS, Presidente de SOS Disparus, Alger,

31/05/2010

16. ZOHRA BOUAITA, Consultante Agro-économiste,

Management de projets, Alger, 31/05/2010.

17. ZOUBIDA KOUTI, Chargée du projet sur le renforcement de la

société civile de la Fondation Friedrich Ebert Stiftung, Alger,

31/05/2010.

18. FLORENCE DUVAUCHELLE, Chargée de projet et de

communication, Fondation Friedrich Ebert Stiftung, Alger,

31/05/2010.

19. BAYA ZITOUNE, présidente de l‟association Nationale

« Femme et développement rural » et du réseau ANFEDR,

Alger, 31/05/2010.

20. NADIA AÏT ZAÏ, directrice du CIDDEF, Centre d‟information et

de documentation sur les droits de l‟enfance et de la femme,

Alger, 31/05/2010

21. OURIDA CHOUAKI, Fatma N‟soumeur, Alger, 01/06/2010.

22. IMENE IRICHI, UNIFEM, Alger, 01/06/2010.

23. NAIT HAMOUD, agro-économiste, Horizons agro-alimentaires,

bureau d´études, ex Touiza, consultant agronome, Alger,

01/06/2010.

24. FAROUDJA MOUSSAOUI, Amusnaw, Alger, 01/06/2010.



25. NAIMA ALLOUCHE, Femme et communication, Alger,

01/06/2010.

26. Mme FERIAL, ONG 2 (zone Djelfa, Messaad), Alger,

01/06/2010.

27. M. KANOUN, Unité de Recherche, INRAA, Djelfa, 02/06/2010

28. ATTALAH LADJAH, Najah, Laghouat, 03/06/2010.

29. YAMINA ROGTI, Association pour la promotion de la femme

rurale, Laghouat, 03/06/2010.

30. MME ZIREGUE BENT EL HADJ, Associations pour les

femmes et les jeunes ruraux, Laghouat, 03/06/2010.

31. BEN AMEUR ZAHRA, ASSALA, Djelfa, 03/06/2010.

32. LAHDAR ALI, Trésorier de l‟Association, Djelfa, 03/06/2010.

33. DAHMAN BENGHARBI, Chef de service de la promotion de

la terre et de l‟investissement, Direction des Services Agricoles

de la Wilaya de Djelfa, Djelfa, 03/06/2010.

34. DAHMANI OUMELDJILLALI, présidente de l‟Association pour

la promotion de la femme et la fille Hachemite, Máscara,

06/06/2010.

35. AHLEM REMIL, membre de l‟Association pour la promotion de

la femme et la fille Hachemite, Máscara, 06/06/2010.

36. SAMIA ZENGLA, directrice de la coopérative de Couscous, de

l‟Association pour la promotion de la femme et la fille

Hachemite, Máscara, 06/06/2010.

37. MADANI ABASSIA, Présidente de l‟Association de promotion

de la femme rurale, Sidi Lähcen, 07/06/2010.

38. FATMA ALAOUI, ex-chef de Projet ONGII, membre de

l‟Association de promotion de la femme rurale, Sidi Lähcen,

07/06/2010.

39. YAMINA HATITE, Présidente de Tafahul pour le Femme

Handicapée, Sidi Lähcen, 07/06/2010.



40. MOUNIR BENRAIS, Tamari, conseiller technico-sanitaire au

développement, Oran, 07/06/2010.

41. AZIZ KOUTI, professeur de géographie Université, Oran,

07/06/2010.

42. NADIA BOULAJAS, Présidente de l‟Association Moustaqbel,

Fleuris, Oran, 08/06/2010.

43. FATIMA BOUFENIK, Présidente de FARD, Oran, 08/06/2010.

44. FATIMA SEBÄA Chercheur attaché au CRASC, Oran,

08/06/2010.

45. HABIBA SEMMACHE, Présidente de l‟Association Tamari,

Oran, 08/06/2010.

46. BOUALEM SEIRI CHOUGRANI, Président de l‟Association

APROSCH- Action Promotion Sociale et Culturelle, Oran,

09/06/2010.

47. DJAMEL RAHMAN, Directeur de la Direction de l‟Action

Sociale, Oran, 09/06/2010.

48. OMAR BENBEKHTI, sociologue, profesor de la Universidad

de Orán, Oran, 09/06/2010.

49. MARINA CALVO PEREZ, responsable de projets de

coopération, OTC, Oran, 10/10/2010.

50. JUAN MANUEL MEDINA, Chargé de projets de la Fondation

CIREM, Madrid, 13/07/2010.

51. AMANDA ANDRADE, CIDEAL, Madrid, 15/07/2010.

52. MANUEL MÉNDEZ, SOLIDARIDAD INTERNACIONAL,

Madrid, 15/07/2010

rapport cerai cat

Documents