quodlibet · 2020. 6. 11. · molts anuncis impresos, televisius i d’altra mena. la dona passa a...

Per què QuodlibetQuodlibet?

Amb aquesta expressió llatina, que es pot traduir per “tot allò que vulguis”, ens hem volgut transportar a l’època dels debats escolàstics, quan els professors* s’havien de sotmetre a tota pregunta que els fessin els escolars*: les anomenades “questiones quodlibetalesquestiones quodlibetales”.

Ja saps. Ara et toca a tu preguntar-nos “tot allò que vulguis”.

*Nota. Professors i escolars: paraules que indiquen efectivamente el gènere correspo-nent. No hi havia dones, així doncs usem el masculí amb coneixement de causa.

Núm. 23Butlletí quinzenal

A Casa nostra

Dia 11 de Juny de 2020, de 9.30 a 11.00, trobada en línia: “I ara què? Et necessitem.”

Avui dedicarem 90 minuts a un tema que ens sembla, ara per ara, d’una importància cabdal per a la societat: la reconstrucció social després de la crisi sanitària de la covid19.

I per a reflexionar sobre aquest tema neces-sitem conèixer la teva opinió sobre el paper que pot jugar la Fundació SORLI en aquest procés de reconstrucció.

La nostra idea és la d’intervenir, en aquest període que ara comença, orientant i catal-itzant l’adaptació i l’evolució de les empreses per a assegurar-nos que que les polítiques d’igualtat no en surtin malmeses..

Ara bé, com fer-ho? En quins àmbits concrets podem centrar-nos per a col·laborar i incidir en la reconstrucció social que comença ARA?

Si no anem amb compte, existeix el perill que, una vegada més, la igualtat de gènere quedi relegada al número 20 de la llista de prioritats als ulls de la societat patriarcal, que fins ara no ha vist mai l’hora de posar-s’hi, esgrimint in-variablement d’altres urgències “més immedi-ates”.

Això suposaria un greu retrocés, amb conse-qüències que pagaríem cares durant molts anys.

Per tal que no torni a passar, et necessitem.

Butlletí quinzenal Núm. 24

Podem afirmar que és la primera vegada que tenim l’oportunitat d’integrar realment la per-spectiva de gènere i les polítiques d’igualtat en un procés de reconstrucció social a gran escala.

Darrerament s’està parlant molt de les diferèn-cies entre la crisi econòmica i social del 2008 i aquesta de 2020. Si ens ho mirem des de la perspectiva de gènere, potser ens adonarem que hi ha, a més de les que se solen esmentar, una clara diferència específica que ens afecta directament a totes i tots: si al 2008 els sectors econòmics més perjudicats van ser la indústria i la construcció (bàsicament masculinitzats), aquesta vegada són els de serveis i comerços (bàsicament feminitzats).

Tenint en compte la presència majoritàriament femenina en els sector més afectats, no s’impo-sa clarament la necessitat d’integrar la mirada de gènere en el procés de reconstrucció?

Si ja partim d’una situació de desigualtat en-tre homes i dones, fàcilment es pot concloure que el mínim dels mínims seria no deixar que s’agreugés.

Recorda: “igualtat” rima amb “rendibilitat”. I po-tser ara més que mai...

Estudi sobre l’impacte de la Covid19 en la distribució de tasques a les llars de la plantilla de SORLI.

Ja estem a punt... en el proper butlletí és molt possible que ja et puguem avançar dades preliminars.

En tot cas, volem fer-nos ressò d’un estu-di de la Universitat de Barcelona que es va dur a terme durant el confinament a partir d’una enquesta dirigida a 5.000 famílies. A grans trets, i encara sense dades defini-tives, es pot concloure que durant el con-finament no hi ha hagut cap canvi notable en la distribució i la responsabilitat de les tasques de la llar i de cura de la família. La majoria d’elles recauen en les dones, excepte la tasca de la “compra”, que han passat a assumir bàsicament els homes.

Per què durant el confinament els homes

han passat a ocupar-se justament d’aques-

ta tasca?

Aliança amb les administracions públiques: un procés de reconstruc-ció en clau de gènere?

Sense aturar-nos ni un moment, estem fent lloc a les agendes de les administracions públiques per a que escoltin les propostes de la Fundació SORLI encaminades a integrar la perspectiva de gènere en el procés de reconstrucció social i econòmica després de la crisi sanitària.

Estem acostumats i acostumades a sentir parlar de pandèmies a d’altres continents. Però amb o sense visió de gènere, sempre ens han quedat tan lluny que no ens semblava que fos cosa nos-tra i gairebé mai n’hem après res.

Aquí a Europa, històricament, les pandèmies han estat gestionades per homes, des d’una visió unilateral del fenomen i de les seves con-seqüències.


Hem pescat...

Un dia, tranquil·lament, decid-im buscar “ser humano” a goo-gle imatges. Veient les imatges que apareixen, optem per bus-car al diccionari de la RAE, pen-sant que potser no ho teníem ben entès.

La RAE diu:

Pensant que els de la RAE són força conservadors, se’ns acudeix mirar l’Enciclopèdia Catalana, que potser és “mo-derna”.

I hi trobem això:

Del lat.Del lat. humânus.

1.1. adj. Dicho de un ser: Que tiene naturale-za de hombre hombre (|| ser racional). U. t. c. s., frec. m. pl. para referirse al conjunto de los hombres. Era hijo de un extraterres-tre y unahumana. El lenguaje de los hu-manos.

2.2. adj. Perteneciente o relativo al hombrehombre(|| ser racional).

3.3. adj. Propio del hombrehombre (|| ser racional).

4. 4. adj. Comprensivo, sensible a los infortu nios ajenos.

humà, -ana.

adjectiu adjectiu 1.1. De la humanitat o que hi té relació: per-tanyem a l’espècie humana.

2.2. Que és propi dels defectes o de les limitacions de les persones: equivocar-se és humà.

3.3. [apersona] Que té la capacitat de sentir afecte, comprensió o compassió cap a les altres persones: és un metge molt humà.

nom masculí pluralnom masculí plural

4.4. humans Conjunt de tots els éssers hu-mans. SINÒNIMS: humanitat.

ésser humà Home, persona.


I què apareix a google imatges? Les primeres imatges que surten són aquestes.

Qui són els éssers humans?

Parem atenció! Què estan fent les dones que surten en aquest rec-ull? Busca-les: a què apa-reixen associades?

Sabies que les dones no van ser incloses en la categoria dels éss-ers humans fins l’any 584 dC.? I abans, què devien ser?

Font: google imatges. Cerca feta el 11 de maig de 2020.


Síndrome de l’abella reina:La síndrome de l’abella reina va ser definit l’any 1973. Descriu l’actitud d’una dona que, ocupant una posició d’autoritat, es mostra més crítica amb les seves subordinades (dones) que amb els seus subordinats (homes), o les tracta a elles amb més duresa que a ells.

Una segona definició, diferent però relaciona-da amb la primera, postula que una abella reina és una dona que ha triomfat en la seva carrera professional, però que rebutja ajudar altres do-nes a triomfar també (l’antítesi de la sororitat).

Una tercera definició destaca que l’abella re-ina, a l’hora d’escollir el seu equip de direcció, nomenarà quasi sempre un home i poques vegades, o mai, una dona.

És interessant aturar-se en les dones que apa-reixen com a exemple: Hilary Clinton, Condo-leezza Rice, Angela Merkel, Margareth Tatcher, Indira Gandhi, Theresa May, Esperanza Aguirre, Ana Botella, Isabel Díaz Ayuso... Font: Wikipedia.es

Ja ho sabies?De conceptes i metàfores

T’hi veus reflectida? O coneixes alguna dona que pateixi aquest síndrome?

Cosificació:En el darrer butlletí et presentàvem el decà-leg elaborat per “l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació” amb l’objec-tiu de fer-nos conscients que, com a empre-ses, podem difondre missatges sense caure en una comunicació sexista.

Recordem el cinquè punt: “Evitar l’ús del cos de les dones com a objecte de reclam”.

Cosificar la dona significa fer ús d’ella o de la seva imatge per a finalitats que no la dig-nifiquen ni com a dona ni com a ésser humà. La forma més freqüent de cosificació de la dona és la cosificació sexual: es vehicula d’ella la imatge d’objecte sexual a disposició de l’home.

Podem trobar exemples de cosificació en molts anuncis impresos, televisius i d’altra mena. La dona passa a ser un objecte que ha de ser explotat i exposat eròticament al costat d’eines, cigars, licors, tractors, au-tomòbils, desodorants i un llarg etcètera de productes que les empreses volen vendre. Aquest erotisme no passa únicament per l’absència més o menys pronunciada de ves-timenta, sinó que també emana del context, d’objectes, del posat de la model, dels acces-soris i la manera de portar-los i, fins i tot, de la manera de mostrar o d’ocultar el propi cos.

Font: Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones.


Comentari graciós: Jo no he vist mai una dona sortir així de la piscina. I tu?

Comentari graciós: Ha caigut? S’ha marejat? Necessita ajuda urgent!

Comentari gracios: I què li deu passar a la princesa, que sembla tan trista?

Vol ser un comentari graciós: Sembla que hi hagi un huracà i se l’endugui... Potser per això s’obre de cames, per a no perdre l’equilibri...

Veiem alguns exemples de cosificació.

Juguem a un joc divertit. Et proposem quatre productes (A,B,C,D) i tu els vincules a la foto que toca.

A. Ven un perfum. Foto:B. Ven una assegurança. Foto:C. Ven una olla per cuinar al vapor. Foto:D. Ven un detergent de roba. Foto:

I ara la pregunta del milió: Quins productes o serveis venen aquestes fotos?


Coneixes aquest concepte?

Sororitat: En el proper butlletí veurem de què es tracta.

Pregunta. Mira a dins de casa, a la teva empresa: publiques anuncis, de paper, tv o radio? Quan surt una dona, quin paper té?

Si vols veure una performance molt divertida que s’ha fet, segueix l’enllaç i hi trobaràs la feina de la Yolanda Domínguez. No té pèrdua!

Segueix l’enllaç:Segueix l’enllaç:

http://yolandadominguez.blogspot.com/search/label/Poses

Autor: QUINOAutor: QUINO

Autor: QUINO

http://yolandadominguez.blogspot.com/search/label/Poses


Una mica més a fons Violències i zoomzoom a la violència de gènere

Doncs som-hi! Agressivitat vs. violènciaLes conductes agressives són part de tota espècie viva Aquesta agressivitat apareix quan el territori, l’aliment, la re-producció o la vida estan amenaçats. És una conducta de defensa/atac mo-tivada pel risc de pèrdua de quelcom que és vital.

Recordes que en el darrer butlletí ens preguntàvem quina era la diferència entre agressivitat i violència?

La violència difereix de l’agressivitat en que el seu objectiu és obtenir control i poder. No es tracta de defensar res de vital, sinó que sempre està lligada a la recerca de poder.

La violència va dirigida contra una persona que està en posició d’inferioritat. Una per-sona en sotmet una altra. Hi ha un abusa-dor que domina i una víctima atemorida (sovint es parla de la “indefensió apresa” de la víctima).


Dades per a espantar qualsevol

· Cada deu minuts hi ha al món una dona que mor assassinada a causa de la violència de gè-nere (Font: Nacions Unides). Aha!... Això vol dir que cada 10 minuts hi ha un home que mata una dona...

· Un 35% de les dones del món han patit violèn-cia sexual.

· A Espanya es denuncien 4 violacions al dia. Si les denúncies son 4, quantes violacions hi ha cada dia?

· A Catalunya, més de 20.000 dones pateixen cada any assetjament sexual a la feina. Atenció! Només el 8% d’elles ho denuncien.

· El 98% de les persones que pateixen abusos sexuals són dones

· A Catalunya, un 51,3% de les dones han pa-tit en algun moment de la vida la violència masclista, ja sigui verbal o física (excloent doncs els comportaments no verbals, com poden ser gestos sexuals o exhibicionisme).

Font: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Potser aquesta finestra amb reixa sigui una bona il·lustració del que ha passat, pel que fa a la violència de gènere, durant el confinament.

Fixem-nos concretament en la violència de gènere. Què és?

A la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violèn-cia de Gènere, es defineix “violència de gènere” com aquella violència “que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els que siguin o hagin estat els seus cònjuges o els que estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions afectives similars, fins i tot sense convivència”.

“La violencia contra la mujer es la manifestación más brutal y extrema de la desigualdad entre hombres y mu-jeres que existe en nuestra sociedad.”

Font: Estudio “La violencia de género en los jóvenes: Una visión general de la violencia de género aplicada a los

jóvenes en España”, Instituto Max Weber para INJUVE.


Pense-m’hi una mica: durant el confina-ment l’agressor tenia la víctima controlada (en-tre quatre parets). I si allò que busca i desitja una persona és sentir i exercir el poder que té sobre la víctima, la situació està “controlada”, per no dir que resulta ideal... Per què se sentiria impul-sat a matar en aquestes condicions? En general, si l’agressor no se sent “desestabilitzat”, no arri-barà a l’extrem de l’assassinat.

Però això no vol dir que no hi hagi hagut vi-olència.

Podríem suposar que la violència sexual i les agressions dirigides contra dones i infants han augmentat, degut a factors com: la convivència continua, la presència dels infants a casa, amb les tensions que això engendra, l’augment del consum d’alcohol, el context general d’incertesa econòmica i laboral, etc.

Una dada objectiva, molt alarmant, sembla con-firmar aquests temors: en promig, durant el con-finament, les trucades al telèfon d’atenció a la violència de gènere (016) han augmentat un 61 % respecte del mateix període de l’any anterior.

I què ha passat durant el confinament? Dones assassinades a Espanya durant el Dones assassinades a Espanya durant el confinament confinament

(del 15 de març al 15 de maig): dues dones, una el 19 de març i una altra el 5 d’abril.

Des del 15 de maig (primera fase de la desescalada), dues dones assassinades: una el 27 de maig i una altra el 30 de maig.

I abans del confinament?I abans del confinament?

Al gener, 7 dones van morir assassinades a causa de la violència de gènere, al febrer van ser 6 i durant la primera quinzena de març van ser 3. En total, 16 dones assassi-nades.

Així doncs, si mirem els totals des de l’1 de gener fins el 30 de maig, la conclusió és que durant el confinament han baixat dràstica-ment els assassinats.

Quina bona notícia!

O potser... potser no tant? Potser es tracta només d’un miratge?

Les dades podrien ser enganyoses, ai las!

Per què les institucions semblen afir-mar el contrari?

“El Consejo de Europa también ha asegurado que desde el estallido de la pandemia de COVID-19 se ha producido un “aumento dramático” de los casos registrados de violencia contra las mujeres en los 47 Estados que forman parte de esta or-ganización internacional y en todo el mundo. En este contexto, el Comité de las Partes del Con-venio de Estambul ha señalado que el riesgo es “particularmente alto” para las mujeres y niñas que pertenecen a grupos desfavorecidos y en riesgo de discriminación (...).”

Font: Mujeres en igualdad, 23/04/2020


Com han intentat les administracions públiques mantenir el contacte amb les víctimes durant el confinament ? Aquí en tenim un parell d’exemples

Parem atenció! De fet, el mo-ment de màxim risc per a les dones que han patit violència de gènere durant el confina-ment és ARA!

Ara que les víctimes poden sortir, ara que de-manen ajut o diuen que volen separar-se, ara que comparteixen el seu problema amb famil-iars o cerquen informació.... És ara quan els victimaris poden començar a sentir que “per-den el control”.

Ens alerta el Consell d’Europa, ens alerten in-stitucions públiques i ONG, ens alerten inves-tigadors de referència, com Miguel Lorente: es ARA quan podem assistir a una greu escalada de tot el ventall de violències exercides con-tra les dones, sobretot tenint en compte que la crisi social i econòmica afegirà una càrrega extra de tensió, inseguretat, ansietat... Factors, com sabem molt bé, que agreugen les con-ductes violentes...

Així doncs, sabent que a partir d’ara el risc serà màxim, què podem fer? Des de les administra-cions públiques? Des de les empreses? Pense-m’hi tots plegats el dia 11 de juny a la trobada de la Fundació SORLI i entitats padrines.

Una iniciativa de la Diputació de Barcelona a la que vam participar.

Una iniciativa del govern canari que ens va encantar.


Unes frases per a pensar-hi i una cançó. Com reconeix el Ministeri de Sanitat, la po-blació juvenil i adolescent és un col·lectiu es-pecialment vulnerable a la violència de gène-re i pot ser molt fràgil en nombroses situacions de maltractament psicològic o altres formes poc visibles de violència.

Segons l’estudi publicat per aquest Ministeri, “Igualdad y prevención de la violencia de géne-ro en la adolescencia ”, més del 20% dels ado-lescents justifica en certa manera la violència com a reacció a una agressió.

· El 3,43% de les adolescents reconeix que la seva parella les ha colpejat.

· El 4,64% d’elles reconeix que s’ha sentit ob-ligada a pràctiques de tipus sexuals en les que no volia participar.

· El 6,52% d’elles ha rebut missatges a través d’Internet o del telèfon mòbil en els que l’in-sultaven, amenaçaven, ofenien o espantaven.

· El 12,3% de les dones d’entre 18 i 29 anys manifesta que alguna vegada a la vida ha patit violència de gènere.

Font: Estudio “La violencia de género en los jóvenes: Una visión general de la violencia de género aplicada a los jóvenes en España, de Instituto Max Weber para INJUVE”.

Què escolten les i els adolescents d’aquest país? L’exemple d’una cançó que està molt “de moda”.

Segueix l’enllaç:Segueix l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=X-rLzZdBGTAk&feature=youtu.be

A data de 4 de juny del 2020 tenia 43.548.577 visualitzacions (només en aquest canal de you-tube).

Escolta i mira, amb 15 segons en tindràs prou.Ajuden aquestes cançons i vídeos a reduir els estereotips de gènere? Està clar que no.

Vida familiar Què fem amb les petites i petits? Un futur que ara construïm

https://www.youtube.com/watch?v=XrLzZdBGTAk&feature=youtu.be


Una imatge... val més que mil paraules oi?

Quin tipus d’amor és el que es simbolitza amb un candau?

Mira Mira...

I estaven tan en-amorats que van penjar un candau a un pont de Paris, la ciutat de llum i de l’amor.

Que tendre..... Ohhh, mira mira el candau!


Ens encanta el cinema. I a tu?

Cultureta

I després de compartir amb tu la cançó de moda entre les i els adolescents i les fotografies de l’amor simbolitzat amb un candau, teníem ganes de canviar de registre.

I francament, costa una mica trobar espais on els gèneres estiguin lliures d’estereotips i l’amor quedi lluny de la imatge que en donen els contes de prínceps i princeses.

Cercant pel·lícules dolces, anem a topar amb “El diario de Bridget Jones”. com a model de pel·lícula innocent, dirigida a un públic familiar (amb ganes de passar una bona estona rient).

Aparentment la Bridget, la protagonista, és el paradigma de la dona “actual”: autònoma, lliure, professional perquè de fet cau en tots els clixés: s’enamora d’un home molt “viril-pelut” i “malote” que la fa patir molt. És el seu cap a la feina i el veu amb altres dones cada dia. Com li sembla que no n’hi ha prou amb que sigui ella mateixa, busca estratagemes per a que ell es fixi en ella. Altrament dit: ha de canviar per agradar-li a ell. I per si fos poc, sent el tic tac angoixant del “rel-lotge biològic” i la pressió de veure’s “solterona”: té més de 30 anys i no està casada ni té fills. Oh, Déu meu!

Quin tipus de relació se’ns mostra aquí? Són iguals en aquesta relació?

I escrivint sobre clixés, fixem-nos en “Las 50 sombras de Grey”, un llibre i una pel.lícula de gran èxit.

És una obra dirigida a un públic adult, que mostra sense manies la perversió en diferents formes.

Ella entra al món de les relacions sexuals de mans d’aquest home que gaudeix fent mal a les dones. Ella es deixa fer mal (física i emocionalment) per tal de poder estar amb ell (el “malote” de torn).

Quin tipus de relació se’ns mostra aquí? Són iguals en aquesta relació?


Pensem-hi!La Mariona Gruart, de Frigoríficos Costa Bra-va, ens ha fet arribar un article que ens ha semblat molt interessant perquè ens afina la vista per a mirar tots els aspectes de la vida des de la perspectiva de gènere.

La salut és un d’aquests aspectes, un de molt important. Llegeix i pensa-hi.

La Generalitat elabora un decàleg que mostra els efectes dels estereo-tips sexistes en la salut. El document ofereix propostes per fomentar la ig-ualtat entre homes i dones.

Font: La Vanguardia, 30/05/2020.

Llegeix a l’enllaç; Llegeix a l’enllaç;

https://www.lavanguardia.com/

especial/local/20200530/JoAc-

tuo_20200530_generalitat/in-

dex_cat.html

https://www.lavanguardia.com/especial/local/20200530/JoActuo_20200530_generalitat/index_cat.html


Si QuodlibetQuodlibet t’ha semblat interessat, no dubtis en compartir-lo i fer-lo circular.

En el proper QUODLIBET també hi trobaràs: Què podem fer les empreses per combatre l’augment de la violència de gènere que es preveu un cop acabat el confinament?

I per escalfar-nos les neurones, una pregunta força “sesuda”: Consideres que la prostitució és violència de gènere?

Ho sabies?

32 vots a favor de que la dona és humana.

31 vots en contra que la dona és humana.

Uf! Va anar pels pèls!

L’any 584 dC, un grup de seixan-ta tres clergues (homes, és clar) debaten si s’ha de considerar que les dones són humanes o no: al no arribar a un acord, decideixen sotmetre el tema a votació. Heus aquí el resultat:


Empreses i entitats padrines

Empresa fundadora

El BUTLLETÍ QUODLIBETQUODLIBET és una publicació de la Fundació PRIVADA SORLICoordinació: Fundació SORLI | Edició: Departament de Màrqueting de SORLI

FUNDACIÓ PRIVADA SORLI:

Ctra. Montmeló, 108 | 08403 Granollers (Barcelona) | G67352591

Correu de contacte: [email protected]

quodlibet · 2020. 6. 11. · molts anuncis impresos, televisius i d’altra mena. la dona passa a...

Documents