QUODLIBETButlletí núm. 5

A casa nostra | Hem pescat... | Ja ho sabies? | Una mica més fons | Vida familiar | Una imatge... | Cultureta | Pensem-hi | Fake news

3 de setembre, 2020

Seccions:

El BUTLLETÍ QuodlibetQuodlibet és una publicació de la Fundació PRIVADA SORLI

Concepció i textos: Berta Canals i Renau

Maquetació i disseny: Departament de Màrqueting de SORLI

Corrector i traductor: Victor Recacha

Banc d’imatges: Shutterstock

FUNDACIÓ PRIVADA SORLI:Ctra. Montmeló, 108 | 08403 Granollers (Barcelona) | G67352591

Correu de contacte:hola@fundaciosorli.org

Per què QuodlibetQuodlibet?

Amb aquesta expressió llatina, que es pot traduir per “tot allò que vulguis”, ens hem volgut transportar a l’època dels debats escolàstics, quan els professors* s’havien de sotmetre a tota pregunta que els fessin els escolars*: les anomenades “questiones quodlibetalesquestiones quodlibetales”.

Ja saps. Ara et toca a tu preguntar-nos “tot allò que vulguis”.

*Nota. Professors i escolars: paraules que indiquen efectivamente el gènere correspo-nent. No hi havia dones, així doncs usem el masculí amb coneixement de causa.

3 Núm. 5Butlletí mensual

Per què QuodlibetQuodlibet?

A Casa nostra

especialment a les persones de cada empre-sa i entitat que assumiran o ja estan assumint aquesta tasca i volen aprofundir els seus conei-xements tècnics i pràctics.

Formació en elaboració i aplicació del protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere a les em-preses adherides

Data d’inici: 1 d’octubre de 09:30 a 11:00 h (en streaming).

El programa de la formació “Com prevenir casos d’assetjament sexual i per raó de gènere a l’em-presa i com actuar quan es produeixin” es pre-sentarà a la trobada de la Fundació SORLI del dia 17 de setembre. El focus de la formació és l’elaboració i aplicació pràctica del Protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere. S’adreça especialment a les persones de cada em-presa i entitat que assumiran o ja estant assumint aquesta tasca i volen aprofundir els seus coneixe-ments tècnics i pràctics.

Trobada 17 de setembre d’empreses i entitats padrines

Volem començar el curs posant el focus en l’àmbit de la igualtat més invisible i alhora més necessària: les violències masclistes i el paper que les empreses hi tenen. Com a Fundació que treballa en xarxa amb empreses i entitats compromeses amb la igualtat, ens sentim amb la responsabilitat de donar-los eines i instru-ments perquè la tasca de prevenció, detecció i resolució de casos d’assetjament sexual a les or-ganitzacions sigui rigorosa i factible.

La violència masclista, en qualsevol de les seves formes, no s’atura. El moment social i econòmic és especialment crític i, com demostra la història, aquests factors tenen una repercussió negativa en les violències de gènere.

En la trobada del dia 17 de setembre, presenta-rem el programa de la formació titulada “Com prevenir casos d’assetjament sexual i per raó de gènere a l’empresa i com actuar quan es pro-dueixin”. Aquesta formació focalitzada en l’ela-boració i aplicació pràctica del Protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere s’adreça

4Butlletí mensual Núm. 5

L’objectiu de la formació és atorgar eines i instru-ments a les i els participants perquè puguin conèix-er, elaborar i desplegar el Protocol contra l’assetja-ment sexual i per raó de gènere a les empreses i entitats.

Per aconseguir-ho treballarem en:

· Constituir la comissió del protocol.

· Rebre denúncies i obrir casos de presumpte as-setjament sexual.

· Realitzar entrevistes i seguiment del procés.

· Assumir els diferents rols que el Protocol estableix: persona entrevistadora, persona de referència i persona investigadora.

· Valorar i resoldre els casos. Elaborar informes.

· Comunicar internament la disposició i ús del pro-tocol.

La metodologia serà mixta: teòrica (en stream-ing). i pràctica (veient i treballant sobre casos gra-vats en vídeo).

Constarà de set sessions en el mateix horari, de les 9:30 a les 11:00 h.

· 1 d’octubre del 2020

· 8 d’octubre del 2020

· 15 d’octubre del 2020

· 22 d’octubre del 2020

· 29 d’octubre del 2020

· 5 de novembre del 2020

· 12 de novembre del 2020

Sens dubte, aquesta formació ajudarà a treballar amb seguretat i rigor davant de casos d’assetja-ment sexual.

Amb l’Institut Català de les Dones (ICD): Pro-grama de sensibilització, reflexió i formació so-bre el paper de les empreses davant les violèn-cies masclistes (a les 4 províncies).

El programa consta de 4 activitats: Les tres pri-meres (de mitja jornada) seran per a les empreses de cadascuna de les províncies de Girona, Tarra-gona i Lleida. La quarta serà la de tancament i es farà a la província de Barcelona. Comptarà amb una jornada marc que posarà en comú les reflex-ions sobre el paper de les empreses davant les violències masclistes. També es farà una declaració conjunta del programa amb un full de ruta.

Aquestes trobades es realitzaran conjuntam-ent amb agrupacions d’empreses i la cambra de comerç de cada província, així com amb el suport de les organitzacions que hi ha a la xarxa d’empre-ses de la Fundació de cada província.

5 Núm. 5Butlletí mensual

Hem pescat...

Una fotografia que parla

Primer pas:

Mira la fotografia que il·lustra aquest article d’El País. Hi ha alguna cosa que et cridi l’atenció? Et donem una pista: té a veure amb la comunicació no verbal. Revisa conceptes i metàfores i de seguida te n’adonaràs.

Segon pas:

Llegeix el títol de la notícia.

Tercer pas:

Pensa en el següent: quan llegim el diari de la manera habitual no ens crida l’atenció el retrat de la realitat que acabem de veure. Però si ens ho mirem més de prop descobrim el subtext del que una fotografia ens diu: ens parla de problemes com la síndrome de la impostora, els mandats de gènere, el doble lligam… Al·lu-cinant, oi?

Llegeix la notíciaSegueix l’enllaç.

6Butlletí mensual Núm. 5

Definició: “La sensació constant que no tenim molt valor a aportar, que els nost-res mèrits són immerescuts, que desco-briran la nostra vàlua escassa i que algun dia tots s’adonaran que no som més que un frau, fem el que fem”.

Moltíssimes dones que estan en llocs de de-cisió poder pateixen la síndrome de la im-postora.

Escena:Una dona acaba de rebre una bona notícia: confien en ella per dirigir un equip.

Pel seu conscient comencen a passar frases com: “Seré capaç? M’ho mereixo? Si m’ho han proposat es creuen que sí que ho puc fer? Es deuen haver equivocat? Jo encara no em veig tan preparada…”

Pel seu inconscient pesen segles de patriar-cat, dones en silenci i un món de dones invisi-bles que no fan de referent. I una socialització de rols molt desigual que situa el valor de les dones molt lluny dels espais de poder.

Conciliació

Definició: Estratègia que té com objectiu fer compatibles els espais i moments de la vida de les persones per donar resposta a les ne-cessitats i requeriments de la vida laboral, fa-miliar i personal. (Font: Maria Marnau).

... De les persones! Homes i dones, oi?

Ja ho sabies? De conceptes i metàfores

Síndrome de la impostora

7 Núm. 5Butlletí mensual

Des de les escoles segregades, dirigides per monges i capellans i dividides per classes so-cials, fins al format d’escola que avui tenim, han passat dècades, i els canvis són més que evidents.

S’ha avançat tantíssim que ens creiem que ja està tot fet i potser se’ns passen per alt els indicis que ens demostren que encara queda molt camí per davant.

Què ens queda per fer? Per exemple, en-cara hem d’aconseguir que els llibres de text estiguin fets amb perspectiva de gè-nere, donar llum al paper de les dones al llarg de la història, visibilitzar les do-nes referents en l’actualitat, posar en val-or l’educació sexoafectiva... i també, re- pensar els patis escolars.

Com diu Amparo Tomé, experta en coedu-cació, “al pati de l’escola les nenes i els nens gaudeixen d’una àrea de llibertat i creativi-tat espontània, on proven les seves habilitats socials i entre iguals i són reconegudes com un espai on es produeixen la majoria dels conflictes de l’escola. Per aquest motiu cal comprendre el pati com un espai educatiu de primer ordre, en el qual es fomenta la interre-lació entre nenes i nens.”

El pati!

A dia d’avui els patis de les escoles són això... O no? Que no estan bé?

T’hi has fixat? El percentatge d’espai que nens i nenes ocupen als patis de les seves escoles no és equitatiu: els nens i nois ocupen un espai molt més gran que les nenes i noies, en totes les etapes educatives.

“És clar”, podem pensar. Per jugar al futbol, bàsquet o vòlei es necessita un camp de grans dimensions. I per parlar o jugar a la corda, amb uns poquets metres quadrats ja n’hi ha prou.

Una mica més a fons

Ella creiem que tindrà limitacions per a gaudir de l’espai de joc.

Ella sí que podrà gaudir del pati o espai de joc.

8Butlletí mensual Núm. 5

Què és això de la coeducació?

La coeducació significa fer visible el femení tant com el masculí. És a dir, no distingir entre el que és adequat per a les nenes i el que ho és per als nens, sinó buscar allò que s’adeqüi a cada persona d’acord a la seva per-sonalitat i interessos.

El pati és també un espai educatiu. Tenint-ho en compte, podem concloure, doncs, que cal fixar-nos-hi més per aconseguir que sigui un espai d’igualtat?

Hi ha escoles que ja han donat el pas i tenen patis “pensats”. Hi ha també experts i expertes en coeducació que ajuden a pensar aquests patis, i els resultats són una meravella.

El problema és que si l’espai gran i predomi-nant que ocupa la pista central del pati es de-dica a jocs de pilota, això impedeix que la resta de nenes i nens puguin jugar a altres jocs de moviment que també necessiten espai.

Per tant, podem dir que una minoria d’alumnes que juguen al futbol ocupa la majoria de l’espai del pati escolar.

De moment constatem que no hi ha un ús equitatiu de l’espai.

Les noies ocupen l’espai que queda als mar-ges de la pista. Això vol dir que assumeixen un paper menys actiu amb jocs més tranquils, desenvolupant habilitats de comunicació més emocionals.

La Cristina López, sociòloga experta en gène-re, comenta en un dels seus articles: “Tot això té implicacions tant ara com en el futur que poden argumentar que les noies no tenen necessitat de moviment i els nens no tenen necessitat de tranquil·litat? La necessitat que els nens com-parteixin espais de joc no garanteix que el joc s’està jugant en igualtat de condicions”.

Els jocs estereotipats de gènere en els parcs infantils escolars són un símptoma. Cal obser-var com els infants perceben la masculinitat i la feminitat, i com les reprodueixen a través dels rols de gènere i dels estereotips... Ja des de molt joves.

Com menys influència tinguin els models es-tereotipats que s’han format, més lliures de triar seran. Per tant, el que pretén la coeducació no és condicionar les nenes i nens, sinó tot el con-trari: protegir-los de la socialització sexista que tant ens influencia. Es tracta d’obrir el ventall i oferir una diversitat de models.

9 Núm. 5Butlletí mensual

Cooperativa Coeducacció.Segueix l’enllaç.

També et proposem que llegeixis aquest article de l’arquitecta Dafne Saldaña Blasco:

“Reorganizar el patio de la escuela, un pro-ceso colectivo para la transformación social. Hábitat y Sociedad”Segueix l’enllaç Patis i arquitectura.

Podem replantejar també altres edificis. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona s’està re-pensant els edificis que habita en clau de gè-nere. Molt interessant.

La incorporació de la perspectiva de gènere als equipaments municipals.Llegueix la notícia.

Et deixem un enllaç perquè puguis conèixer una cooperativa que treballa en aquest sentit. Hi po-dreu trobar experiències reals a les escoles.

I encara una última reflexió: si el pati està pensat perquè sigui un espai per a totes i tots, aquestes “totes” l’aprofita-ran si utilitzen roba que no facilita el moviment?

10Butlletí mensual Núm. 5

Sexisme també en els videojocs: a què juguen els nostres fills i filles?

Avui també ens plantegem els estereotips femenins amb què conviuen els nostres fills i filles quan juguen a un videojoc... Per cert, cada vegada més hores a la setmana.

Segurament, tots i totes sospitem de mane-ra intuïtiva per on van els ‘tiros’. Però Raquel Vaquero, desenvolupadora de videojocs, por-ta anys analitzant aquesta qüestió en pro-funditat. La també presidenta de l’associació Women in Games té clar que els personatges femenins dels videojocs es defineixen per aquestes 4 esses:

· secundàries

· submises

· sexualitzades

· salvades

Avui en dia, els videojocs es difonen en part a través de la influència dels vídeos de YouTube. Els creadors d’aquest tipus de contingut, els famosos ‘youtubers’, són normalment homes joves experts en un o més jocs. Juguen en di-recte, comenten i expliquen trucs i estratègies.

Segurament, la majoria ni s’adona del rol que tenen assignat els personatges femenins en els jocs. I en tot cas, si se n’adonen, no ho es-menten ni molt menys ho destaquen.

Però... Hem de dir que n’hem trobat dos. Dos!

El primer, que respon a l’àlies de ValbuenaGames, es pregunta el següent en un dels seus vídeos: “¿Por qué siempre llevan estos trajes? ¿Por qué las chicas en los videojuegos japoneses…? No pasa lo mismo con los chicos. Me cabrea que sean tan sexistas. También hay muchas chicas que juegan a estos juegos... Y por lo tanto, si hay un chico protagonista, ¿por qué no le ponen un traje sexy a un chico?” Valbuena es refereix a una escena del videojoc “Resident Evil: Revelations”. Hi apareix una dona assassinada que jau a terra amb els pits pràcticament a l’aire.

Un comentari encertat per part del “youtuber”, que li agraïm.

Fragment del gameplay de ‘Resident Evil Revelations’Mira el video

Vida familiar

11 Núm. 5Butlletí mensual

L’altre té per nom de guerra DaniBoubeTV i fa aquesta reflexió: “Si los de Disney tuviesen la más mínima intención de dar más prota-gosimo a las mujeres, le habrían dado tanta participación como a la Santa Trinidad (es ref-ereix als personatges Thor, Ironman i Capitan Amèrica). No estos diez segundos forzadísi-mos que no tienen ningún sentido”. Parla de la pel·lícula Los vengadores. Et recomanem que miris el fragment del vídeo.

Reflexió sobre les dones a la ressenya de “Los Vengadores”Enllaç al contingut

També és cert que s’ho pregunta breument i al minut 41 d’un vídeo de 45 minuts. I que per fer-ho veu necessari aclarir que “no soy feminista”. Però el fet és tan inaudit que ens ha semblat que calia destacar-ho. Bravo, Dani!

L’observació intuïtiva que fan aquests dos ‘influ-encers’ queda confirmada, de manera molt més objectiva, en un estudi d’una investigadora de la Universitat de Las Palmas. Analitza amb xifres la imatge femenina en el món dels videojocs.

L’estudi arriba a conclusions molt interes-sants com ara:

· Nou de cada deu personatges femenins tenen un

cos atraient: pits grans i malucs molt contundents.

· Dos terços dels personatges femenins tenen un

cos massa prim o extremadament desproporcio-

nat. És a dir, un 80% mostren un cos poc salu-

dable i de proporcions poc creïbles.

· Els videojocs on predomina aquest perfil són els

d’acció (92%), els de rol (75%) i els de combat

(89%).

· La sexualitat femenina es remarca especialment

amb vestits semitransparents i insinuants.

· Un de cada tres personatges femenins porten un

tipus de roba que realça la seva silueta. I un 83%

mostren escots generosos o tops ajustats, faldi-

lles molt curtes i amb apertures laterals. I inclús

tangues que ensenyen les natges despullades.

· Les dones porten roba considerada “atraient” en

una proporció molt més alta que els homes: 73%

en el cas de les dones i 12% en el dels homes.

Pots consultar-ne aquí tots els detallsLlegeix l’estudi complet

I no podem acabar la secció sense compartir una notícia musical ben reveladora.

La cançó més escoltada d’aquest estiu a Spoti-fy és “La Jeepeta (Remix)”.

La tornada no té pèrdua. De seguida que llegiu la lletra veureu que és molt educativa:“Arrebatao’ dando vuelta’ en la jeepetaAl lao’ mío tengo una rubiaQue tiene grande’ las teta’Quiere que yo se lo meta.”

Pots saber quines són les altres nou cançons més escoltades aquí.Top 10

12Butlletí mensual Núm. 5

Una imatge... ... val més que mil paraules

Font: Pilar Rubio o el curioso caso de las famosas que paren con buena cara (S Moda).

Llegeix l’article.

Estàs al QuodlibetQuodlibet, sí! I aquest que veus a la fotografia és un famós futbolista del Real Ma-drid. Es diu Sergio Ramos —per a qui no ho sàpiga—. I ella és Pilar Rubio, empresària de moda, dona de Sergio Ramos i mare de qua-tre fills... I està aquí perquè representa a la per-fecció la dona hegemònica.

Com han de ser les dones? Què diu el manual? O què diuen els mandats? Què és això de la “dona hegemònica”?

Per cert, aquesta foto ha estat força comen-tada en els àmbits de la reflexió sociològica i feminista. Se’t ocórrer per quina raó?

13 Núm. 5Butlletí mensual

Li hem robat només un paràgraf per contagiar-te les ganes de llegir La Vindicació, que és sim-plement, una obra deliciosa:

“Las mujeres se encuentran por doquier en ese estado deplorable, porque, para preservar su inocencia, como se llama cortésmente a la ignorancia, se les esconde de la verdad y se les hace asumir un carácter artificial antes de que sus facultades hayan adquirido fuerza. Como desde la infancia se les enseña que la belleza es el cetro de la mujer, la mente se adapta al cuerpo y, vagando por su jaula dorada, sólo busca adorar su prisión. Los hombres cuen-tan con varias ocupaciones y objetivos que ocupan su atención y dan carácter a la mente abierta; pero las mujeres, limitadas a una y con sus pensamientos dirigidos constantemente a la parte más insignificante de ellas mismas, rara vez amplían sus consideraciones más allá

CulturetaLes pioneres i Frankenstein

Frankenstein? En aquesta secció?

L’autora d’aquesta obra universal, Mary Shel-ley, és filla de la Mary Wollstonecraft.I qui és la Mary Wollstonecraft, a part de la mare de la Mary Shelley? Doncs va ser un dels personatges més interessants del s. XVIII, que, com tants d’altres, ha estat oblidat per la història i pels llibres.

Al 1792 va escriure Vindicació dels drets Vindicació dels drets de la dona. de la dona.

Aquesta és la primera obra on es declara la voluntat de tenir els mateixos drets que els homes. Ella defensava que, si la dona era me-nys hàbil o més dèbil en l’àmbit públic, no era degut a cap inferioritat congènita. Simple-ment, no se la permetia accedir a l’educació en igualtat de condicions que els homes. Això, deia, només es podria evitar amb la implant-ació de l’educació mixta. Recordem la data en la que es va escriure: 1792.

Wollstonecraft va donar a llum a la futura autora de Frankenstein la seva segona filla (Mary Shelley) el 30 d’agost de 1797. Va morir poc després, el 10 de setembre, arran de les complicacions del part. La seva obra va quedar en l’oblit fins al període d’entreguerres. És aleshores quan figures com Virginia Woolf i el moviment feminista la van redescobrir. I així es va convertir en la defen-sora pionera dels drets de la dona que avui coneixem.

14Butlletí mensual Núm. 5

Pensem-hi!Hi ha un debat obert sobre si caldria regular la prostitució o abolir-la.

En diuen “la professió més vella del món”, però potser seria més ajustat dir-ne la “neces-sitat més antiga” del món.

En el proper butlletí te’n donarem força

dades per seguir-hi reflexionant.

Mentrestant et deixem un vídeo que potser t’interessi:

“La prostitución en España”.

Segueix l’enllaç

Una bona notícia

Conseller Buch: “Per primera vegada el nom-bre de dones aspirants a Mossos d’Esquadra se situa per sobre del 30%, posant de relleu l’aposta per la presència de la dona al cos”.

A aquesta notícia que llegim en un comunicat d’Interior, s’hi afegeix una altra que ens fa pensar que queda camí per recórrer: la Guàrdia Urbana de Barcelona també ha tret noves places, amb un 30% de dones seleccionades. Cosa que encara queda lluny del 40% que s’ha fixat l’Ajuntament de la capital com a objectiu.

I amb aquestes —relativament— bones notícies, pràcticament arribem al final del nostre butlletí.

Fake newsI diuen a les dones: “Sou molts pesades. Però si les dones ja esteu a tot arreu”. Ah! Segur? Tornem a la notícia amb la que començàvem el butlletí:

“Hay una autolimitación de la mujer, que no da un paso al frente para pedir cargos”, ad-mite Clara Martínez de Careaga, magistrada de lo Militar del Supremo y presidenta de la Comisión de Igualdad del Consejo General del Poder Judicial. “El hombre, en un alto por-centaje, da todos los pasos de su proyección profesional sin preguntar. La mujer sigue sin hacerlo. La prioridad son los hijos y, a menu-do, se contiene de pedir acceder a un cargo porque ya está al límite de sus fuerzas”, ad-vierte Martínez de Careaga.

No t’ho perdisTaller de Comunicación y Género. Periodismo contra las Violencias Machistas.Segueix l’enllaç

I fins aquí arriba el QuodlibetQuodlibet d’aquest mes. Rebràs el proper el 8 d’octubre. Fins aviat!

15 Núm. 5Butlletí mensual

Empreses i entitats padrines

Empresa fundadora

El BUTLLETÍ QuodlibetQuodlibet és una publicació de la Fundació PRIVADA SORLI

FUNDACIÓ PRIVADA SORLI:Ctra. Montmeló, 108 | 08403 Granollers (Barcelona) | G67352591

Correu de contacte: hola@fundaciosorli.org